Juny 2011 · Any XX · Número 59

n Recull de les imatges més representatives del que va ser la diada de les Fires de l’escola[pàg. 26]

n Jordi Viladoms ens va dibuixar alguns dels seus personatges més coneguts[pàg. 22]

n Els esquirols van gaudir

d’un espectacle de dofi ns[pàg. 47]

Els esquirols Els esquirols van gaudir van gaudir

d’un espectacle d’un espectacle de dofi nsde dofi ns[pàg. 47][pàg. 47][pàg. 47]

nn Recull Recull de les imatges de les imatges més representatives més representatives del que va ser del que va ser la diada la diada de les Fires de les Fires de l’escolade l’escola[pàg. 26][pàg. 26][pàg. 26]

GRAUS: Medicina Periodisme HumanitatsiEstudisCulturals Odontologia PublicitatiRelacionsPúbliques AdministracióiDirecciód’Empreses Infermeria ComunicacióAudiovisual ADEBusiness Fisioteràpia EducacióInfantil Dret Arquitectura EducacióPrimària CiènciaPolíticaiGestióPública Criminologia(Llic.2ncicle)

DOBLESTITULACIONS: Dret+Criminologia Dret+CiènciaPolíticaiGestióPública HumanitatsiEstudisCulturals+CiènciaPolíticaiGestióPública

www.uic.es A personal wayA professional step

El primer pas per obrir portes internacionals

> 1.475 convenis amb empreses> 138 convenis d’intercanvi internacional > Alumnes procedents de més de 65 nacionalitats > 1.455.000 € en beques, ajuts i descomptes> Més de 150 programes de màsters, postgraus i formació contínua

110401_grausUIC_bdn.indd 1 24/03/2011 12:04:16

EDITORIAL

EDITA:BELL-LLOC DEL PLACEntrE COnCErtAt PEr LAGEnErALitAt DE CAtALunyACAn PAu BirOL, 2-6 17005 GirOnAinfOrmACió@BELL-LLOC.OrGwww.BELL-LLOC.OrG

DIRECTOR:DAniEL JuAn

REDACTOR EN CAP:JAumE ArXEr

COL·LABORADORS:XAVi ACÍnmirEiA AuGéEnriC BAutistAEDuArD BOADAmArtA BOfiLLrAmOn BOsChfèLiX BruGuErAJOAn CAsALPrimtOni CAssAnyJOrDi CEBriÀsErGi CiCuJAnOJOrDi fÀBrEGAsmn. XAViEr frEiXAJOAn AntOni GOnZÁLEZEnriC GuArDiOLAÀLEX hErnÁnDEZPErE LóPEZmiQuEL ÀnGEL LuCEnArAmOn mOnCuniLLmAnEL mOntOLiuDAViD PAGèsnArCÍs rAmiómiQuEL riErAtOni riErAJOsEP LLuÍs sAnJOséJOrDi sEriÑÀtXEmA simOnXAViEr VEnturA

PUBLICITAT:rAfAEL CAstiLLOJOAn mEnAChO tEL. 972.232.111

PRODUCCIÓ:PALAhÍ Arts GrÀfiQuEsCAnOnGE DOrCA, 1 Bis. 17001 GirOnA

DIPÒSIT LEGAL: Gi-543-88

DEU REGLESD’ORSi hi ha un bé important que cal defen-sar, aquest és la família. No tant el con-cepte abstracte i teòric (al qual també n’hi cal, de defensa), sinó la meva famí-lia, avui i ara. L’actitud que ens fa baixar a la rasa del frec a frec diari. Què es pot fer per a protegir-la, per a què millori, per a què sigui forta i superi les crisis, inevitables d’altra banda?

Qui pensi que aplicant unes normes trobarà la solució a tots els problemes, o és un il·lús o no sap què és la família. Tanmateix, unes regles de conducta ens poden servir si busquem maneres de ser proactius per a mantenir una vida fami-liar sana i coherent:

1. Horari. Respectar les hores dels àpats, esperant que hi siguin tots abans de començar.

2. Dinars. Evitar lectures de diaris, so-rolls de televisions, mòbils i consoles.

3. Diàlegs. Debatre sobre els proble-mes d’actualitat, socials o culturals. Permetre que cadascú expressi la seva opinió, evitant les crítiques negatives.

4. Convidats. La família ha de ser aco-llidora i obrir la casa als amics de pa-res i fills.

5. Diversions. Fer propostes d’anar a concerts, cinema, museus. Fer plans culturals junts. Organitzar jocs de taula en família. Practicar esport.

6. �Tradicions. Transmetre les tradicions familiars i socials. Celebrar les festes, sants i aniversaris.

7. Decisions. No tenir por d’involucrar els fills en la presa de decisions im-portants.

8. Encàrrecs. Implicar els fills, des de petits, en la gestió de la casa a través de treballs domèstics i diaris.

9. Privacitat. No ser invasors de l’àm-bit d’intimat de cada membre de la família.

10. Resar. Manifestar les creences en fa-mília ens ajuda a ser millors persones.

Ara que ve l’estiu, paga la pena de re-cordar aquestes normes. El benestar de la família depèn molt més d’elles que no pas dels maldecaps per organitzar les vacances.

MIQuEL RIERADirector de l’escola

n Unes normes de conducta ens poden ajudar a mantenir una vida familiar sana i coherent.

3

4

NOTÍCIES

n Nombrós grup de joves de l’escola que rebé el sagrament de la Confirmació de mans de Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona.

CONfIRmACIONS A LA CATEDRAL DE GIRONA

EN PEIxIAN QIU REP ELS TRES SAGRAmENTS D’INICIACIó CRISTIANA

El passat 15 de maig, un grup de 46 alumnes de 3r d’ESO van rebre el sa-grament de la confirmació de mans de Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona. La cerimònia va tenir lloc a la catedral de Girona, atapeïda de familiars i amics dels alumnes que

durant tot aquest curs han partici-pat en la catequesi de preparació. A l’homilia, el sr. bisbe va proposar als nois que es confirmaven que es pregun-tessin sobre els seus anhels i les seves as-piracions i els va proposar Crist com el camí per fer-les realitat.

L’u de maig, l’alumne de 3r d’ESO Peixi-an Qiu va rebre, juntament amb d’altres 10 catecúmens de la Diòcesi de Giro-na, els tres sagraments de la iniciació cris-tiana -el Baptisme, la Confirmació i l’Eu-caristia- en una cerimònia que va tenir lloc a la catedral i que fou presidida per Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona.

Des que va manifestar el seu desig d’in-corporar-se a l’Església Catòlica, en Pei-xian ha rebut la catequesi i ha participat, també, aquest darrer any, en el catecu-menat d’adults de la nostra diòcesi amb l’objectiu de conèixer amb profunditat la fe catòlica i preparar-se molt bé per aquest esperat moment.

4

n El Peixian Qiu envoltat el sr. bisbe Mons. Francesc Pardo, padrí, amics i catequistes que participaren a la cerimònia d’incorporació a l’Església Catòlica.

5

n Amb els seus escrits, aquest grup de nois obtingué merescuts premis en el certamen literari organitzat des de Besalú.

xVI CERTAmEN LITERARI RAmON VIDAL DE BESALÚ

PREmIS UNESCO 2011

En el marc de la vila de Besalú (Gi-rona) es va celebrar, el proppassat dissabte 22 de gener, el lliurament de premis del XVI CERTAMEN LI-TERARI RAMON VIDAL DE BE-SALÚ. Enguany, i com en edicions anteriors, diferents alumnes de la nostra escola hi han resultat premiats. A la present edició, Bell-lloc del Pla ha assolit, d’entre els molts treballs presentats, els millors resultats mai obtinguts en aquesta convocatòria garrotxina.Els diferents alumnes premiats i/o fi-nalistes d’aquesta setzena edició han

estat: Álvaro Benítez, Raimon Pons, David Rodríguez, Rubén Sánchez, Àlex Soriano, Juan Esteban Arbole-da, Ignasi Domínguez, Adrià Barris i Raül Melero de la categoria A; Albert Batlle, Jaume Genebat, Alfons Riera, Daniel Dorca, Nacho Armillas, Lli-bert Aresté,Pablo Casabona i Jordi Rodríguez de la categoría B.De manera evident, volem felicitar tots els guardonats a la present edi-ció i, tanmateix, volem aprofitar per a reconèixer l’esforç i l’afany que molts alumnes del nostre col·legi han dedi-cat a aquest premi.

Vuit alumnes i un professor van resultar premiats al XVI Concurs Artístic i Lite-rari organitzat per l’Associació Amics de la uNESCO de Girona, el qual té dife-rents modalitats: dibuix, punt de llibre amb eslògan, carta, narració, fotografia, ex-libris o marques de biblioteca i arti-cle. “Els boscos” centraven el tema de l’edició d’enguany. Miquel Mascort (6è de Primària); Carles Losada (1r d’ESO); Pau Ferrés i David Serrano (3r d’ESO); Ferran Torres, Marc Felipe i David Pa-rreño (4t d’ESO) i Adrià Font (1r de Ba-txillerat) recolliren el premi a la Casa de Cultura de Girona el passat 6 de maig. Isaac d’Aiguaviva, professor de dibuix de l’escola, fou el guanyador de la modali-tat punt de llibre (categoria adults). n Alguns dels alumnes guardonats amb els premis dels Amics de la UNESCO.

n Un dels actes de l’Any Joan Maragall consistí a plantar un faig en els jardins de l’escola.

PLANTADA DEL fAIG mARAGALL

un dels episodis més singulars de l’Any Maragall tingué lloc el passat 22 de fe-brer i anà adreçat als alumnes de 6è de Primària. Consistí en una conferència del professor Txema Simón titulada “Joan Maragall vist per un químic”, i en la plantada d’un faig que porta el nom del gran poeta català. L’acte acabà amb una lectura de poemes, conduïda per diferents alumnes, i en la interpre-tació del Cant de la Senyera, que anà a càrrec de la Petita Coral de l’escola. Per a la plantada comptàrem amb la col·laboració d’Antoni Amorós i de Va-lentí Abelenda.

n Equip de pares tractant aspectes de desenvolupament del noi adolescent.

CURSOS D’ORIENTACIó fAmILIAR

Al llarg del segon trimestre s’han desen-volupat diversos cursos d’orientació fami-liar. Per als pares del CEI Bell-lloc es va organitzar el COF “Primeres passes”, di-rigit a matrimonis de P-0, P-1, P-2 i P-3 i el COF “Primeres converses”, adreçat als pares de P-4 i P-5; a Bell-lloc es desenvo-lupà el COF “Adolescents”, dirigit a pares de l’ESO.El mètode participatiu propi dels COF consisteix en grups reduïts de matri-monis, moderats per un matrimoni cap d’equip, que estudien i analitzen casos reals, es fixen criteris d’actuació i, poste-riorment, se n’extreuen conclusions pràc-tiques en una sessió conjunta dirigida per un expert de cadascun dels temes del programa. Aquest mètode de treball fa d’aquesta activitat formativa un eina molt útil per a millorar la tasca educadora.Els professors experts de cada sessió i l’organització didàctica dels COF és a càrrec de l’associació FERT

6

n Promoció Bell-lloc 2011.

14 ANyS A L’ESCOLA

El divendres 29 d’abril tingueren lloc els actes i el sopar que Bell-lloc ofereix com a comiat als alumnes de 2n de Batxille-rat ja que estan molt a prop de finalit-zar la seva estada a les aules del col·legi. Molts dels alumnes deixen germans que ara encara estant fent primària i ESO, però també són moltes les famílies que, després de tenir dos o més fills entre no-saltres, posen fi al seu període de pares

de Bell-lloc del Pla. Tot plegat fa que la cerimònia s’esdevingui molt emotiva i molt grata per a tots.Alguns dels nois varen estrenar el CEI Bell-lloc en el seu primer any de funcio-nament, quan a penes comptaven amb quatre anys d’edat (d’això ja fa 14 anys). És lògic, doncs, que vulguin deixar-nos un bon record de la seva estada, de ma-nera que la promoció Bell-lloc 2011 ha

tingut la feliç idea de gravar un simpàtic lib dub amb la participació de tots els components del curs a més de lliurar un generós donatiu econòmic a l’escola Etimoë d’Abidjan, a Costa d’Ivori, (a qui ja ajudaren el curs passat amb la campanya AKÓ organitzada per ells) bastant malmesa pels efectes de la recent guerra civil que assolà aquella nació afri-cana.

7

n Una quarantena de professors de les comarques gironines es reuniren a Bell-lloc per participar en un seminari organitzat per l’editorial de Cambridge.

SEmINARI yOUNG LEARNERS

Es va celebrar a l’escola el seminari “English for Young Learners”, organit-zat per l’editorial Cambridge universi-ty Press i adreçat a professors d’anglès d’escoles que presenten els seus alumnes als Young Learners Exams. La senyora Rosie Burke, teacher trainer de la uni-versitat de Cambridge, va repassar amb

els assistents l’estructura dels esmentats exàmens així com també va proposar un ampli ventall d’exercicis orientats a millorar les destreses lingüístiques de l’alumne. Tots els assistents, 45 profes-sors d’arreu de la província, en vàrem sortir amb noves idees i amb ganes de posar-les en pràctica el més aviat millor.

DES DE L’òPTICA D’UN fILòSOf

Per a tractar el vessant filosòfic de Joan Maragall, Joan Avellaneda, fi-lòsof i professor de Batxillerat, féu una magnífica sessió per a alumnes de 3r i 4t d’ESO. Avellaneda disco-rregué sobre la paraula a partir de l’obra i del pensament del genial es-criptor català. La sessió, que tingué lloc el passat 2 de maig, acabà amb un animat col·loqui.

n El filòsof Joan Avellaneda aprofità la figura de Joan Maragall per reflexionar sobre la força de la paraula.

n Grup de pares, professors i alumnes de 2n de Primària que participaren del campament de final de curs.

ELS CAmPAmENTS DEL CICLE INICIAL

Enguany, amb els alumnes i els pa-res de Cicle Inicial, hem gaudit dels campaments a la finca d’Hernando Fierro situada al poble de Pujarnol. Com ja és costum, els nens han gau-dit de multitud d’activitats i, sobre-tot, dels seus pares. A aquests els hem vist fent d’àrbitre, de monitor,

de professor, d’ajudant de menjador, d’actor, etc. Els pocs dies de convivència es trans-formen en un gran record per a nens i pares. A més, tots plegats aprenem molt els uns dels altres, tant a les activitats que compartim com a les tertúlies.És per tot això, i molt més, que el cam-

pament de Cicle Inicial és una de les nostres activitats més esperades. Només cal veure el sopar final de 2n de Batxi-llerat on els campaments sempre hi apa-reixen i estan guardats dins la memòria amb gran afecte i gratitud dels fills vers els seus pares. Perquè, tot i l’esforç que suposa, val molt la pena!

mARC fELIPE ALSINA, DE 4T. ESO: TOT UN RECULL DE PREmIS

JOCS fLORALS 2011

Com ja és tradicional, pels voltants de Sant Jordi, celebrem a l’escola el certa-men literari dels Jocs Florals. Enguany, arran del fet que la diada de Sant Jordi s’esqueia per Setmana Santa, la pro-clamació de guanyadors es va fer en dates diferents, el dinou d’abril els de Primària i el vint-i-set, dia de la Mare de Déu de Montserrat, els d’ESO i Ba-txillerat. Per a tots plegats, va ser un dia especial, amb alguns nervis i, al final, amb un esclat de joia per als guanya-dors. La proclamació de guanyadors es va acompanyar d’algunes activitats extraordinàries com ara manualitats, audicions musicals i, per als més grans, una conferència del cap de la Delegació d’Ensenyament de les comarques giro-nines i professor de Llengua i Literatura Catalanes senyor Albert Bayot amb el títol de “Joan Maragall: el poeta de la paraula viva”. Per a tots plegats va ser un bon dia d’esperit literari ja que el nivell general de les composicions pre-sentades al certamen era francament notable.Cal afegir encara que els guanyadors dels Jocs Florals de Bell-lloc van repre-sentar l’escola en els XXXI Jocs Flo-

rals i Literaris Escolars organitzats per l’Ajuntament de Girona en els quals vam obtenir quatre premis, un premi d’Englantina i un altre de prosa a 1r i 2n de Batxillerat per Llibert Aresté i Xa-

vier Jerez; un altre premi d’Englantina a 3r i 4t d’ESO per a Marc Felipe i, final-ment, un altre premi en prosa a 1r i 2n d’ESO per a l’Àlex López. A tots ells, l’enhorabona!

L’alumne de 4t d’ESO, Marc Felipe Alsina, s’ha convertit en un expert guanyador de premis adreçats a estu-diants, tant de l’àmbit científic, Ma-temàtiques, com humanístic, Litera-tura i Llengua.Enguany ha assolit una bona colla de reconeixements. Així, de Matemàti-ques ha obtingut un segon premi a la XLVII Olimpíada Matemàtica es-panyola celebrada a Iruña (Pamplo-na) aquest passat mes de març i en la qual van participar els 120 millors alumnes de Batxillerat de tot l’estat espanyol. Per arribar aquí, prèvia-ment havia aconseguit el segon lloc a l’Olimpíada Matemàtica catalana. I encara, cal afegir-hi que el passat mes d’abril va obtenir també el segon lloc als premis Cangur de Matemàtiques. El reconeixement a l’Olimpíada Ma-temàtica Espanyola fa que en Marc Felipe, als seus quinze anys, sigui considerat un dels tretze millors jo-ves matemàtics de l’estat espanyol. A més, a partir d’ara podrà rebre un curs de preparació per a les Olimpía-des Matemàtiques impartit per cate-dràtics de la universitat Politècnica de Catalunya, al qual pot accedir grà-

cies al fet d’haver quedat en els pri-mers llocs en les proves Cangur. Així mateix, arran d’aquests mèrits, en Marc ha estat seleccionat en el Pro-grama Joves i Ciència de Catalunya Caixa que té el suport del Departa-ment d’Ensenyament de la Generali-tat de Catalunya, que ofereixen una estada d’estiu de ciència en el qual cinquanta alumnes que enguany aca-ben 4t d’ESO viuran una apassionant experiència d’investigació. Del vessant més humanístic, cal es-mentar que el mes de maig el seu tre-ball de recerca toponímica sobre els carrers de Barcelona ha estat guardo-nat amb un premi Baldiri Reixac i, en l’àmbit de la creació literària, ha guanyat el primer premi en el recull de relats dels Amics de la unesco amb el relat Se’m fa difícil entendre-ho, la mateixa posició als premis Cangur de Relats amb l’obra titulada L’avi que estimava les matemàtiques i el premi Englantina dels Jocs Florals de Bell-lloc i posteriorment dels XXXI Jocs Florals i Literaris Escolars organitzats per l’Ajuntament de Girona amb la poesia titulada A la meva manera.Certament, un extens currículum de

premis per al qual hem de felicitar en Marc Felipe, la seva família i els De-partaments de Matemàtiques i Llen-gua de Bell-lloc.

n En Marc Felipe ha aconseguit, al llarg d’aquests darrers anys escolars, una bona colla de reconeixe-ments.

n Representants de Bell-lloc en el lliurament de premis dels Jocs Florals de l’Ajuntament de Girona.

8

9

LA TRADICIó DE CAmBRIDGE A BELL-LLOC

Ja fa una dècada que Bell-lloc va decidir apostar de manera clara per fomentar la matriculació dels seus alumnes als exàmens d’anglès que la universitat de Cambridge organitza arreu del món.Des de l’escola pensem que d’aquesta manera s’aconsegueix motivar els nos-tres alumnes per tal de millorar el seu nivell d’anglès. A més, des d’un punt de vista pràctic, els exàmens Prelimi-nary English Test o First Certificate són altament reconeguts al món aca-dèmic i laboral i poden ser inclosos al seu currículum vitae per tal d’acreditar el nivell d’anglès a l’hora de sol·licitar una feina.Darrerament, un nou element els fa encara més valuosos. Amb la implan-tació del Pla Bolonya, els alumnes uni-versitaris necessiten acreditar uns co-neixements de nivell B2 d’una llengua estrangera (que correspondria al First Certifícate) per tal d’assolir el títol de Grau.Actualment, uns 30 alumnes de Bell-lloc es presenten cada any a l’examen de First Certificate, i un número similar al Preliminary English Test. A més, fa tres anys vam començar a presentar alum-nes a l’examen de nivell avançat (Cer-tificate in Advanced English), amb uns grans resultats (en tres anys han aprovat 21 alumnes d’un total de 26).Igualment, fa cinc anys que vam co-mençar a presentar els nostres alumnes als exàmens de Cambridge per a estu-diants de Primària (Young Learners Exams). D’aquesta manera, aconse-guim augmentar la seva motivació al-hora que comencen a preparar-se per assolir els certificats generals de PET, FCE o CAE.Dins d’un món cada cop més globalit-zat i davant la necessitat real d’acreditar un bon nivell d’anglès, els exàmens ex-terns de Cambridge s’han consolidat com a una eina útil i imprescindible per als nostres alumnes.

n Quan arriba el mes de juny, els examinadors de Cambridge dediquen moltes jornades a avaluar els alumnes des de Primària fins a Batxillerat.

EL PLA LECTOR

una de les activitats fonamentals que es realitzen a Primària és, sens dubte, la lectura. Posar unes bones bases els faci-litarà molt la feina a mesura que vagin creixent. Per això, es realitzen diferents activitats per a impulsar la lectura entre els nostres alumnes.Amb els més petits, es realitza un concurs ambientat amb el personatge d’en Gero-nimo Stilton. Els alumnes llegeixen un llibre i, omplint una fitxa, aconsegueixen punts per després, amb un joc projectat a la pissarra digital, poder visitar països

amb l’ajuda d’aquest personatge.A partir de tercer de Primària, els alum-nes entren a la web de Xim i Xesca. Aquesta és una plataforma per trobar-hi un munt de llibres i comprensions lecto-res. Allí, cerquen el llibre que han llegit i realitzen la comprensió lectora correspo-nent i aconsegueixen, amb cada resposta correcta, una sèrie de punts.Són dues activitats que els motiven i engresquen en el món de la lectura i els ajuda a endinsar-se en el meravellós món que s’amaga dins els llibres.

n L’estona de lectura diària comença a primer de Primària.

n Els nois de l’Aula d’Acollida participaren d’un taller pràctic en el CAP de Can Gibert.

L’AULA D’ACOLLIDA VISITA EL CAP

Els alumnes de l’Aula d’Acollida d’ESO i Primària van visitar el CAP de Can Gibert. Allí, la treballadora social, Su-sanna Pagès, els va fer una xerrada sobre el sistema sanitari català i els professio-nals que hi treballen. un cop acaba-

da l’explicació, van treballar uns casos pràctics en els quals havien de resoldre diferents situacions: trucar al CAP per demanar assistència urgent, concertar hora de visita, trucar a emergències i, per últim, demanar cita prèvia per Internet.

Desdefamésdecentanys,unaànimainquietarecorreelpaísperajudarquiméshonecessita.Debarrienbarri,decarrerencarrer,deracóenracó,aquestaànimaviatgerahaanatinvertinttotl’esforç,itoteltemps,aalleujarlesnecessitatsdemilersdepersonesicontribuir,d’aquestamanera,amillorarlasocietat.Sensedefallir,conscientquequedamoltperfer,aquestaànimavigorosapensaposar-hiencaramésganesirecursosperquèmoltesaltrespersonestinguin,enelfutur,l’oportunitatdetornarasomriure.Iésqueunaànimacomaquesta,permésquepassieltemps,nocanviamai.

aff_CAT_210x297.indd 1 27/04/11 13:11

11

PREmIS BALDIRI REIxAC 2011

Dos alumnes de secundària, Adrià Marly (3r d’ESO) i Marc Felipe (4t d’ESO), han guanyat, en l’edició d’enguany, el presti-giós premi Baldiri Reixac, que des de fa trenta-tres anys concedeix la Fundació Lluís Carulla. L’Adrià, per Diari de Joan Maragall; en Marc, per Carrers: tot un món!El Molt Honorable Sr. Artur Mas, presi-dent de la Generalitat, va lliurar-los els di-

plomes acreditatius el passat diumenge 5 de juny al casal de l’Espluga de Francolí.Els premis Baldiri Reixac, que busquen l’estímul i el reconeixement de l’escola catalana, tenen un gran reconeixement en el món educatiu, tant pel nombre de par-ticipants (d’arreu dels Països Catalans), com per la qualitat dels treballs partici-pants i, de manera especial, guanyadors.

n Alumnes, pares i professor, amb el president Artur Mas, el dia del lliurament dels Premis Baldiri Reixac.

n Més de 80 alumnes d’ESO 2 i Batxillerat es pre-sentaren a les proves matemàtiques d’aquesta edició.

PROVA CANGUR DE mATEmÀTIQUES 2011

A la seu de la udG, enguany, hi van par-ticipat més de 1200 alumnes, entre ells els 81 representants de Bell-lloc, de 3r i 4t d’ESO, i 1r i 2n de BAT (agrupats en 4 categories). La prova en català la van realitzar més de 20000 alumnes arreu de Catalunya, Balears, País Valencià i Andorra.La prova Cangur, convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques i organitzada per una comissió catalano-valencianobalear és una activitat que es marca com a objectiu estimular i moti-var l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes. Consisteix en una prova de 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada amb cinc opcions per a cada problema. Els enunciats els prepara, en una reunió internacional enguany celebrada a Tbli-si (Geòrgia), l’associació Le Kangourou sans Frontières, on Catalunya hi partici-pa com a nació i actualment n’ostenta, per elecció, un dels càrrecs de l’equip di-rectiu. Llavors, els participants i les par-ticipants d’arreu d’Europa i d’altres paï-sos del món es plantegen els mateixos problemes i tenen el temps d’una hora i un quart per intentar resoldre’ls.En aquesta edició han resultat guardo-nats els alumnes Marc Felipe i Pere Ro-dríguez.“ENVIEm LA fAm A LA PORRA”

Amb aquest eslògan, el Barça ha pro-mogut durant el mes d’abril una gran recollida de productes alimentaris amb destinació als Bancs dels Aliments de Catalunya; campanya en la qual Bell-lloc ha participat de forma destacada. Per donar-la a conèixer, a finals de març, els alumnes de 3r i 4rt d’ESO d’una banda i els 1r i 2n de Batxillerat per una altra, van tenir unes xerrades a càrrec de Frede-ric Gómez, vicepresident del Banc dels Aliments de Girona i antic professor de Bell-lloc, i Josep Cortada, antic alumne del nostre col·legi i director general de la Fundació FC Barcelona. El senyor

Gómez Pardo els va parlar del problema de la fam al món, i també a Catalunya i Girona, agreujat en aquest últim cas per la crisi econòmica que patim; en aquest context, va donar a conèixer la tasca que realitzen els Bancs dels Aliments per pal·liar la gana a les borses de pobresa que es donen en el nostre entorn. Josep Cortada els va explicar perquè, entre al-tres raons, “el Barça és més que un club”: perquè promou valors i entre ells els de la solidaritat, no només amb el Tercer Món on també ho fa, sinó, sobretot, amb els necessitats de la societat catalana en la qual tan arrelat està el club blaugrana.

n Els alumnes de Batxillerat participaren activament en la recollida d’aliments promoguda pel FC. Barcelona i el Banc dels Aliments.

12

ESPAI POLIESPORTIU

PER JORDI CEBRIÀ i ANGELATS

Les�motivacions�per�a�la�pràctica�de�l’esportEn el moment de fer balanç de la temporada que s’esgota, volia fer una reflexió sobre l’esport de base i de la motivació que porta els nens al món de l’esport. Resumidament, es podria dir que un nen practica un esport per tres motius: per passar-s’ho bé, per estar amb els amics i per ser millor en aquell esport. Els professors que des de l’escola tenim l’encàrrec de coordinar les diferents seccions esportives fem tot el possible per posar a l’abast dels nens una estructura i uns mitjans perquè puguin desenvolupar el seu esport favorit amb il·lusió i sense ni un bri del dramatisme de l’esport professional. És per tot això que: Volem que el nen millori en el seu esport, que aprengui els conceptes imprescindibles del joc, que millori la seva tècnica individual, que sàpiga posicionar-se en el camp; per això procurem formar els nostres entrenadors i millorar contínuament el seu treball i, conseqüentment, el treball dels nostres jugadors.

Volem, també, que els nens i els joves es diverteixin, per això els resultats no són prioritaris . No volem que els nens abandonin el futbol per una excessiva càrrega de treball i obligacions o per no poder complir amb unes expectatives massa exigents. Volem que els nostres jugadors -els vostres fills- creixin esportivament en un ambient sa i serè al costat dels seus amics. uns amics amb qui compartiran uns mateixos valors i uns mateixos ideals que són, en definitiva, els valors del projecte educatiu de Bell-lloc, l’escola que heu triat per a l’educació del vostre fill. Finalment, i per altra banda, aprofito per donar-vos les gràcies a tots els pares i mares per la confiança que ens heu fet i per la col·laboració que ens heu donat; i als entrenadors, tots professors o antics alumnes, per la bona feina que heu fet al llarg de la temporada i sense la qual seria impossible tirar endavant, en una escola, un projecte esportiu de divuit equips i de més de dos-cents cinquanta esportistes. Enhorabona a tots!

13

BENJAmÍENTRENADOR: sErGi CiCuJAnO

ALEiX PLAnAs frAnCEsC Juny

BErnAt DE CLArAVALLGErArD CAritG

ALBErt GuiLLAmEtALEJAnDrO rÍOsfErrAn mAtAró

EuDALD BOrrELL i èriC fuLLÀ

ALEVÍENTRENADOR: ADriÀ riVErO

sAnti EstrOPÀGuiLLEm sABEnChADriÀ ViLLAnuEVA

ÀLEX BArrAGAnALEiX mAssótim BrAnDt

ADriÀ PLAnAs i EDuArD BOrrELL

INfANTILENTRENADORS: ALBErt mELLADO i

LLuÍs GOrDALiZA

JOsEP nOGuéniL mAtAmALA

JOsEP mª DALmAuXAViEr iGLEsiAs

niL fuLLÀJOsEP sALAVEDrA

ArnAu COLLJOn iGnAsi LóPEZ

AnDrEu ArXEr i sErGi fÀBrEGA

CADET AENTRENADOR: ÀLEX BErtrAnDELEGAT: JOAn GODOy

AArOn ALCArAZ, PAu BusQuEt, sErGi CArrEtErO, LLuÍs GODOy, riCArD PEÑA, CArLOs PérEZ, ALEiX PrAt, OriOL riErA, POL ViELLA, JAVi CAirEtA, CArLEs ALGAr, KEVin VEiGA, JOsEP mª. fÀBrEGA, JOrDi friGOLA, ÀLEX LóPEZ, ADriÀ CAsAnOVAs, JOrDi CAsADEmOnt, mAtEO OsPinA i miQuEL DE riBOt

CADET BENTRENADOR: PEPE muÑOZ i EDuArD DE QuintAnA

JOrDi PuiG, mAnEL siBiLs, sAnti CAirEtA, GErArD ALiu, Quim CAssAny, XAViEr mOJAL, mArC PuiGDEmOnt, sErGi ArtALEJO, èriC sALAVEDrA, LLuÍs mª. BOsCh, JOAn VÀZQuEZ, PAu LLADó, PEP fÀBrEGA, mArC CrOsAs, LLuÍs BLÁZQuEZ, GErArD COLLs, mArC CrOsAs, PAu rODrÍGuEZ i GErArD sChELL

14

JUVENILENTRENADOR: JOrDi sALADELEGAT: PErE LóPEZ

ÀnGEL ALEJAnDrE, CristóBAL ChAVEZ, niL DOmènECh, mAnEL mArQuès, CLimEnt COrnELLÀ, ViCEnç fÀBrEGA, ALBErt LóPEZ, ADriÀ rABAssA, AGustÍ PALACiO, CArLOs CruZ, GABri fÀBrEGA, XEVi JErEZ, PErE GrAu, ErnEst sErrA, EstEVE sErrA, JuLiAn BLÁZQuEZ, frAnCEsC X. sAurinA i mArC A. GArCiA

15

ALEVÍ AENTRENADOR: JOrDi sErinyÀ

DELEGAT: PErE riVErO

ÁLVArO CArrEtErO, CArLOs hErrErOs, ArnAu tOrrAs,

iLiAs KAtir, nAChO JuAn, CristiAn CrACium,

miQuEL LLOPArt, JOsEP mª riErA, PErE mArCó, iGnAsi CAirEtA i

mArC fErnÀnDEZ

ALEVÍ BENTRENADOR: PEP nAVArrODELEGAT: CArLEs mAsCOrt

VÍCtOr BACuLEA, ADriÀ GinEstA, mArC rOChA, sErGi mArtÍnEZ,

ALEiX sAntAmArinA, sErGi BAssó, miQuEL mAsCOrt, iKEr rODrÍGuEZ,

mArC GiL, GuiLLEm tArrés i mArC PEriCh

INfANTILENTRENADOR: JAumE ArXEr

DELEGAT: CArLEs tOrrAs

Quim fÀBrEGA, XAVi CArrErAs, PEP fuErtEs, AnDrés fELiPE GOnZÀLEZ,

ArnAu CAÑABAtE, JAumE PALACiO, ÀLEX ALVArADO, ALEiX tOrrAs,

JOsEP mOntALAt, iGnAsi ViLAnOVA, BiEL mOrErA, PAu GuDAyOL,

GErArD riumALLó, ALEiX sOLEr, CArLEs huGAs, PAu BOiX,

mArC PAiró i ArnAu BAssOLs

ALEVÍ DENTRENADOR: ÀLEX siBiLs i PEP sOLEr

fiDEL PALLErOLs i mArC AntOni PALLErOLs, fErrAn rABAssA, ÀLEX GODó, GErArD CArrAsCO, rAfEL mAsrAmOn, ruBén CAstiLLO, EuDALD tOrrEnt, AniOL QuEsADA i mArC AmiLLs

BENJAmÍ AENTRENADOR: LLuÍs PérEZ

rOBErt BrELL, miGuEL CAirEtA, ArnAu CArrEtErO, JOAn COrnELLÀ, JOEL GAfArOt, mArC GrEGOris, BiEL mAs, sAmuEL OsunA, mArC PALmA, ALBErt riErA, ruBén sÁnChEZ, VÍCtOr sChEErEr, riCArD GiL i mOuAD ZEGhAri

16

ALEVÍ CENTRENADOR: rAfA siBiLs i OriOL GALÍ

rAmOn EsGLEyAs, mArC sEntÍs, AitOr fLOrEs, sEBAs hErnÁnDEZ, BLAi sALó, JOsEP LLOPArt, rAimOn fÀBrEGA, ADriÀ GumBErt, EDuArD mAtAró, XAViEr GirBAu i OriOL riCArt

17

BENJAmÍ CENTRENADOR: JOAn tArrés

POL BrusEt, PAu DELGADO, OriOL BOiX, iGnAsi OriELL,

JAViEr mirALLEs, OriOL CAntó, miQuEL CristinA, mArC GirALt,

JAn ABrAs, PAu tArrés, EuDALD COrnELLÀ, nAChO ruBiO, DAViD rEiXACh i JOsé rODrÍGuEZ

BENJAmÍ DENTRENADOR: ADriÀ BEsALú

JAn BAtistA, sErGi CALErO, miQuEL ViCh, nAChO sÁnChEZ,

ADriÀ LLOmPArt, GErArt LLOmPArt, rOBErt mAs,

EDuArD hErrErOs, DiDAC fOrnO, ArnAu mOLinA,

GABriEL AVELLinO, ÀLEX VArGAs, iBrAhimA BAh i frAnCisCO PérEZ

BENJAmÍ BENTRENADOR: XAViEr ViLÀ

JAumE LLOPArt, mArC GArCiAs, DAViD fErnÁnDEZ, EnriC BOfiLL,

miQuEL mAtEOs, POL BOfiLL, mArC rAmOs, JOrDi mArtÍ,

XAiVEr PALACiOs, JOEL GAuChiA, mArC BOiX, DAViD rinA,

EDuArD BAtChELLÍ, niL tOrrAs i JOsEP GrAu

19

PREBENJAmINS 1r PRImÀRIA

ENTRENADORS: ruBén rODrÍGuEZ, mArC riVErO i JOsEP fArrÀs

JOrDi LAGArEs, JOAn CAntó, JuAn A. COrPOrALEs,

miQuEL BiGAs, mArtÍ rOurA, ALBErt sEntÍs, POL QuEsADA, niCO GOnZÁLEZ, AXEL OLLiEu,

DAViD VAsiLAChE, GErArD mOLinA, OriOL ViLÀ,

f. XAViEr BOsCh, EstEVE AGustÍ, PAu rODrÍGuEZ, POL mArtÍ,

ADriÀ LAGArEs, PAu mAsmArtÍ, AniOL OriELL, ÀLVArO mOrmEnEO, ruBén QuErALt, CArLOs CErEZO,

ÀLEX VELA, XAViEr fELiu, ArnAu BusQuEt, XAViEr BOfiLL,

POL BOEt, ÀLEX fLOrEs, CAy GOnZÁLEZ, BuiLLEm BurGAs, ArnAu sErrAnO, JOrDi frEiXAs,

ÀLEX PAEZ, ÀLEX GOy, ÀLVArO suBiAs i mArtÍ PAGès.

BENJAmÍ EENTRENADOR: JuAnmA sErrABOu

EntrEnADOr: PAu BAGüEstE, ÀLEX BALL-LLOsErA, PAu BOsCh,

PABLO CLOtEt, GErArD COLL, GErArD DÍAZ, miQuEL fÀBrEGA,

JOAn fOrtEA, GuiLLEm JErEZ, JOrDi LuCAs, miGuEL mErinO,

CArLOs rODADO, LuÍs rODrÍGuEZ i niL sOrriBAs

20

ENS HANVISITAT

PASQUAL mARAGALL I PERE mARAGALL A BELL-LLOC

Acte�centralL’Any Cultural Joan Maragall, que aquest curs hem celebrat a l’escola, ha tingut dos actes centrals, un d’intern, la visita del M. H. Sr. Pasqual Maragall, i un altre d’extern, la conferència-concert que tingué lloc a la Casa de Cultura de Girona, el dia 27 d’abril, que anà a càr-rec, respectivament, d’Antoni Puigverd i del Cor Maragall.Pasqual Maragall ens visità el passat 18 de març, acompanyat del seu germà Pere, per a parlar-nos del seu avi: el poe-ta Joan Maragall. La sessió, adreçada als estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat, fou molt emotiva i entranyable. Al llarg de la dissertació, els germans Maragall exposaren alguns dels records que la família conserva del seu avantpassat i respongueren les preguntes que els for-mularen els alumnes.

Pasqual�MaragallPasqual Maragall és un dels polítics més destacats de l’època moderna. Fou pre-sident de la Generalitat de Catalunya des del 2003 fins al 2006. Abans, entre els anys 1982-1997, havia estat alcalde de Barcelona. Durant el seu mandat van

tenir lloc els Jocs Olímpics de Barcelo-na de l’any 1992, un dels fets més im-portants de la nostra història. A més, el març de 1996 fou elegit president del Comitè de Regions de la unió Europea, en substitució del francès Jacques Blanc.

Pere�MaragallPere Maragall és el fill petit -del fill petit- de Joan Maragall. Ha exercit de professor de català, treballa al Departa-ment de Cultura de la Generalitat i és un dels màxims responsables de l’Any Maragall, que enguany se celebra arreu de Catalunya. El desembre passat ja va ser a l’escola, on va parlar de les activi-tats -moltíssimes i variades- que tenen lloc arreu de Catalunya al voltant de l’escriptor barceloní.

Estada�a�la�galeria�de�catalans�il·lustresun cop es va haver acabat la conferèn-cia, els germans Maragall pujaren a la Galeria de Catalans Il·lustres de l’escola, on tingueren ocasió de contemplar el dibuix que Isaac d’Aiguaviva ha dedicat al seu avi. Allà mateix, la Petita Coral de l’escola, sota la direcció del mestre Xavier Oliver i amb l’acompanyament

n Pasqual Maragall ens visità, acompanyat del seu germà Pere, per a parlar-nos del seu avi: el poeta Joan Maragall.

21

n El president Pasqual Maragall ens féu una dedicatò-ria en el llibre de l’escola.

n La sessió, adreçada als estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat, fou molt emotiva i entranyable.

n Als germans Maragall, acompanyats dels membres de la Petita Coral, els complagué fer-se una fotografia amb el Joan Maragall d’Isaac d’Aiguaviva.

musical d’Albert Heredia, interpretà diverses cançons, l’última de les quals, com no podia ser de cap altra manera, “El Cant de la Senyera”, que meravellà els il·lustres convidats i tots els qui hi eren presents.I encara quedà temps per anar a la Sala Rosa d’Abril, on pogueren rebre el “Joan Maragall”, de vidre sorrejat, em-marcat amb llum de leds, de l’elabora-ció del qual ha tingut cura, també, Isaac d’Aiguaviva. Fou un colofó molt emo-tiu, ben acompanyat per la música i la

poesia de l’Edgard Sanz, de 2n de Bat-xillerat, i l’Adrià Morera, de 4t d’ESO.

Un�record�inoblidableFa dos anys ens visità el president Jor-di Pujol, amb motiu de l’Any Ramon Llull i de La Pregunta de la Setmana. Enguany, el president Pasqual Mara-gall. D’aquestes dues visites, en guar-darem sempre un record inoblidable, ple d’afecte i d’agraïment, que quedarà imprès en les pàgines del llibre de la his-tòria de Bell-lloc.

JORDI VILADOmS

mòNICA PAGèS

JOSEP mª CASASÚS

Jordi Viladoms, dissenyador gràfic i il-lustrador, va ser a l’escola el passat di-marts dia 18 de febrer. Compta amb una trajectòria i obra ben destacables. una de les seves col·laboracions més im-portants és amb la revista Cavall Fort, on, des de l’any 1993, dibuixa la sèrie d’en Pere sense por, amb guions de Te-resa Duran i Albert Jané, i, des de 2006, la de Pesquis i Baliga. Viladoms va di-rigir diferents sessions-taller, adreçades als alumnes de Primària, en les quals va explicar aspectes relacionats amb el seu ofici i va dibuixar els seus personatges més coneguts.

Mònica Pagès, periodista especialitzada en música clàssica, ens visità el passat 16 de maig per a parlar als alumnes de 2n i 4t d’ESO sobre el vessant musical de Joan Maragall, un aspecte poc conegut, però també molt important, de l’escrip-tor barceloní. Pagès col·labora habitu-alment amb revistes especialitzades, i també s’ha encarregat de realitzar tas-ques de comunicació en projectes cul-turals relacionats amb la música. Va ser la responsable de la biografia comme-morativa del centenari del naixement de Conxita Badia. També és autora de la biografia Gaspar Cassadó, la veu del violoncel; del llibre commemoratiu del centenari de la fundació de l’Acadèmia Granados-Marshall i, entre d’altres, de Cuixart, biografia inacabada.

Josep M. Casasús, doctor en Ciències de la Informació, Degà de Periodisme a la universitat Pompeu Fabra i assagista, estigué a l’escola el passat 1 de febrer per a impartir una conferència als alumnes de 4t d’ESO sobre “El Joan Maragall periodista”, temàtica de la qual és es-pecialista. Casasús col·labora amb dife-rents mitjans escrits, entre els quals El Singular Digital i l’Avui, i compta amb innombrables premis, com ara el “Gazi-el” i “l’Avui” de Periodisme; el “Xarxa”, el “Carles Rahola” i el “Josep Vallverdú” d’assaig... El passat 27 d’abril li fou con-cedida la Creu de Sant Jordi.

n Josep M. Casasús és el Degà de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra.

n Jordi Viladoms dibuixà els seus personatges més populars davant els alumnes de Primària.

n Mònica Pagès ens acostà Joan Maragall des del vessant musical.

n Instant de la tertúlia literària que oferiren els convi-dats Antonio Ventura i Anna Farrés.

ANTONIO VENTURA I ANNA fARRéS

Durant el segon trimestre, l’alumnat de 4t d’ESO tingué l’oportunitat d’apro-par-se a la creació literària mitjançant les reflexions de dues persones estreta-ment vinculades al món editorial: el Sr. Antonio Ventura, cap de les col·leccions de literatura infantil i juvenil de l’edi-torial Oxford university Press i funda-dor de l’editorial El Jinete Azul, i la Sra. Anna Farrés, responsable de la literatura infantil i juvenil de l’editorial Anaya a Catalunya. El Sr. Toni Cassany, pro-fessor de llengua i literatura, moderà la taula rodona. L’acte va consistir en un enriquidor col·loqui al voltant de dues qüestions: “Per què llegir?” i “Com es fan els llibres?”

n L’escriptor Lorenzo Silva durant la conferència que impartí als alumnes de 3r d’ESO.

LORENzO SILVA

El passat dia 7 d’abril, va visitar-nos l’escriptor Lorenzo Silva, autor d’una de les novel·les de lectura obligada a 3r d’ESO: Algún día, cuando pueda lle-varte a Varsovia. L’acte va consistir en una xerrada-col·loqui amb els alumnes sobre la novel·la llegida i sobre la fei-na d’escriptor. Lorenzo Silva és un dels autors més importants del panorama literari espanyol. És autor de novel-les que han estat portades al cinema, és també guionista de televisió i gua-nyador de prestigiosos premis d’entre els quals destaquen el Nadal de l’any 2000 o el premi Primavera de narra-tiva de 2004. Ha estat, doncs, tot un privilegi comptar amb la seva presèn-cia entre nosaltres i esperem que pugui continuar venint.

DámASO EzPELETA, PRODUCTOR ExECUTIU DEThere be dragons, A BELL-LLOC

A començament del mes de març, va res-tar amb els professors del col·legi Dáma-so Ezpeleta, dirigint una sessió tècnica de presentació de la pel·licula There be dragons, que poc després, el 25 de març, s’estrenaria en els cinemes d’arreu de l’Estat. En aquesta sessió, ens explicà la gènesi de la pel·lícula, les claus temàti-ques del seu contingut i els valors cine-matogràfics del film.El Dr. Dámaso Ezpeleta –expert en mit-jans de comunicació- ha estat, a més de coproductor executiu, assessor d’aquesta pel·lícula durant tot el procés de la seva filmació. Actualment, és Senior Con-sultant a Granta & Consulting i Partner a Blanco & White. Ha estat director de comunicació i secretari general de la universitat Internacional de Catalunya (uIC) i vicepresident de Network Digi-tal Publishing (Los Ángeles, EEuu)

n El productor executiu de There be dragons ens ex-plicà els detalls que s’amaguen darrera aquesta su-perproducció.

22

Bell-lloc(1B)250211AFR 25/2/11 10:28 P gina 1

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

mIREIA fREIxA PARLA DE GAUDÍ I mARAGALLALEGRIA JULIÀ

ALBERT BAyOT IVAN TIBAU

Mireia Freixa i Serra, catedràtica d’Història de l’Art de la universitat de Barcelona, relacionà les figures d’Antoni Gaudí i de Joan Maragall a les sessions que adreçà als alumnes de 1r i 2n d’ESO

el passat dimarts 8 de març. Les con-ferències serviren, també, per dibuixar una panoràmica de l’arquitectura mo-dernista, dins de la qual destacà el tem-ple de la Sagrada Família.

un any més, amb motiu de la lectura del seu llibre Gent de mar, ens visità Alegria Julià, escriptora i mestra. Julià s’adreçà als alumnes de 1r d’ESO, que han llegit el seu llibre al llarg de l’últim trimestre del curs. La tertúlia literària resultà d’allò més interessant, tant per la dissertació de l’autora, en què posà accent en la im-portància de la lectura i de l’escriptura per al procés de formació de qualsevol persona, com per les preguntes -moltes i interessants- que se li van plantejar.

La celebració dels Jocs Florals és un dels actes que any rere any té lloc a l’escola. El darrer certamen, que per qüestió de dates va tenir lloc el dia 27 d’abril, es va integrar dins del programa de l’Any Joan Maragall. La persona convidada per a presidir la taula en l’edició d’enguany va ser Albert Bayot, que, des del mes de gener, és el nou director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona.Bayot exercia, fins fa pocs mesos, de professor de llengua i literatura a l’IES Josep Brugulat de Banyoles. La seva intervenció, brillant i suggestiva, ben amanida amb fragments de grans es-criptors catalans, va anar encaminada a ressaltar els valors de les paraules i de la cultura.

El passat 9 de juny hi hagué el lliura-ment de premis de “La Pregunta de la Setmana”, el concurs de preguntes i respostes -de cultura, esports, geogra-fia, història i llengua- que organitza el Departament de Català per als alumnes d’ESO. La participació a l’edició d’en-guany ha estat molt important: la més alta dels deu anys d’història que té el premi. L’acte fou presidit per Ivan Ti-

bau, secretari general de l’Esport de la Generalitat, que oferí una xerrada molt interessant sobre el món de l’esport al nostre país. Tibau, que va ser capità d’hoquei de Catalunya des del Cam-pionat del Món “B” de Macau 2004 fins a la seva retirada de la selecció el desembre de 2007, també recordà epi-sodis emotius i singulars que va viure com a jugador i entrenador.

n La professora Mireia Freixa, acompanyada dels seus pares, el seu germà i un grup d’alumnes d’ESO.

n Els alumnes escoltaren amb interès tot els secrets que l’escriptora Alegria Julià els descrobrí sobre l’obra que havien llegit.

n Albert Bayot va presidir els Jocs Florals.n El sr. Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat, féu entrega dels premis de La Pregunta de la Setmana 2011.

24

fIRES 2011

26

n Els Mossos d’Escuadra portaren dues unitats mòbils per enseyar a grans i petits els secrets que s’amaguen dins els seus vehicles.

n Els petits indis es passejaren tota la jornada amb les inconfundibles marques a la cara.

n Quan es té un volant a les mans, tota precaució és poca.

n Les carpes del Tempir, Tramuntana i l’Agrupació d’Antics Alumnes reberen un munt de visites interessant-se per les diferents activitats que porten a terme.

n El “Saltamontes” és una de les atraccions amb més tirada de les Fires.

n Toca amagar-se quan s’acosta la bruixa.

n Els inflables són autentiques proves de superació per als més petits.

n La pesca sempre està plena perquè d’allí mai en surts amb les mans buides.

n Volar sempre ha estat un dels desitjos de l’ésser humà.

n Autèntics cowboys possejaren per la campa de Bell-lloc.

27

n A la minipista d’autos de xoc comencen a veure’s futurs fenòmens automobilístics.

28

n La tómbola va repartir un munt de premis entre tots aquells que s’hi van acostar.

n Saltar i llençar-se pels inflables és el que sempre ens ha agradat.

n Tothom, bocabadat, mirant les diferents actuacions que se succeïren durant la tarda d’aquell dia.

n Les exposicions d’enguany giraren al voltant del poeta Joan Maragall.

n Els més jovenets de cada casa gaudiren del musical de Jordi Tonietti.

n Aparteu-vos que no penso frenar fins a l’arribada.

n La cursa de GP organitzada a la pista de l’escola va ser molt disputada.

n Esperant el tret de sortida.

n Els “Vilobí Màgics” van fer un dels seus millors espectacles.

n Què seria d’unes fires sense els autos de xoc.

30

ESPAIEDUCATIU

LA PREGUNTA DE LA SETmANA: 10 ANySPER DAVID PAGèS I CASSÚ

Coordinador del Concurs la pregunTa de la seTmana

Què�és?La Pregunta de la Setmana és un con-curs de preguntes i respostes -de cul-tura, esports, geografia, història i llen-gua- que, coordinat pel Departament de Llengua i Literatura Catalanes, s’organitza a l’escola des del curs 2001-2002. L’edició d’enguany és, per tant, la desena.

Quins�objectius�té�?El concurs pretén afavorir que els alum-nes, de manera engrescadora i positiva, coneguin qüestions bàsiques de tots els àmbits a què ens hem referit, així com estimular l’interès per la cultura i pel sa-ber en general. El procés de búsqueda de la resposta de cada una de les pre-guntes és un exercici que, de manera indiscutible, dóna bagatge i recursos als concursants. Tot i que la participació és optativa, hem de dir, amb gran satisfac-ció, que els índexs aconseguits són im-pressionants. A ESO I se sol arribar al 90 % i, a ESO II, hem superat el 85%. Tot plegat evidencia un excel·lent grau d’inquietud i de sensibilitat pel que fa a la voluntat d’adquirir coneixements.

Regles�del�concursCada dilluns es penja la pregunta al Racó de Cultura Catalana, on és pre-sent al llarg de tota la setmana. A partir d’aquí es pot agafar una de les papere-tes que hi ha al calaix de cada classe, omplir-ne els espais en blanc - on cal

escriure nom, curs i resposta correcta- i, tot seguit, dipositar-la a una bústia que hi ha al passadís de cada secció. El di-lluns següent, coincidint amb el canvi de pregunta, es buiden les bústies i s’actualitzen els resultats de la graella.

Actes� de� lliurament� de� premis:� con-vidatsA començaments de juny se celebra el lliurament dels premis. És un esdeve-niment molt esperat per tothom. La Comissió Organitzadora convida per a presidir la taula una autoritat, que im-parteix una conferència relacionada amb algun dels grans temes del concurs, i, tot seguit, lliura els premis als guanyadors, que són els qui les han contestades totes al llarg de nou mesos. Enguany ha es-tat el cas de 50 nois, que van rebre una pilota de futbol de mans d’Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Gene-ralitat de Catalunya. Cal dir que si hi ha alumnes que les han contestades totes al llarg dels quatre cursos de secundària, hom els fa un reconeixement especial per mitjà del Premi Especial, que consis-teix en una camiseta del seu equip predi-lecte. En aquesta ocasió en Ricard Peña, l’Albert Ripoll i en Ferran Torres, de 4t d’ESO, han aconseguit, per la seva ad-mirable trajectòria, la del FCBarcelona.

Heus ací els noms de les persones convi-dades durant totes aquestes edicions per al lliurament dels premis:

n L’edició d’enguany ha estat la que ha tingut més alumnes guanyadors.

2002 Lluís Subirana, estudiós de la sar-dana i poeta.2003 Joaquim Ferrer, conseller de Cul-tura de la Generalitat (1985-1988) i historiador.2004 Joan Avellaneda, filòsof i Carles Duarte, poeta.2005 Enric Massip, jugador d’handbol del FCBarcelona (1990-2004) i Jordi Penas, director general de la Fundació FCBarcelona (2004-2006).2006 Pere Gratacós, entrenador de la Selecció Catalana de Futbol (2005-2009)2007 Xavier O’Callaghan, responsable de la secció d’hanbol del FCBarcelona.2008 Mn. Benet Galí (sacerdot i estu-diós de Mn. Baldiri Reixac).2009 Jordi Pujol (president de la Gene-ralitat de Catalunya, 1980-2003).2010 Toni Cassany, Jordi Cebrià i Mi-quel Riera, directius de l’escola Bell-lloc.2011 Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

Apunt�finalL’existència de La Pregunta de la Set-mana dóna, n’estem convençuts, molts fruits educatius i, al mateix temps, fomenta l’estima per tot allò que ens envolta. Aquestes propietats, conjun-tament amb l’alta participació amb què compta, fan que puguem dir que el concurs té futur. L’espai educatiu de la revista ens dóna una oportunitat im-millorable per a donar unes gràcies ben grans a totes les persones que el fan pos-sible: alumnes participants, professors, equips no docents, direcció del centre i convidats. Gràcies a tots ells per la seva contribució, tan important, al bon ro-datge del Premi. Per molts anys! I per moltes Preguntes de la Setmana!

n El president Jordi Pujol lliurà els premis de l’edició 2008-2009.

n Tots els guanyadors de la novena edició.

31

32

El missatge de Benet XVI per a la con-vocatòria de la Jornada Mundial de la Joventut (Madrid 2011) obre als joves un panorama fascinant. Els joves aspi-ren a «una vida més gran» i nova, «la vida mateixa, en la seva immensitat i be-llesa». No es tracta d’un somni utòpic, perquè l’home està creat per a l’infinit, porta dins seu la “petjada” de Déu, font de la vida. No obstant això, no ho tenen fàcil en la cultura actual, sobretot a Occident: «Es constata una espècie d’‘eclipsi de Déu’, una certa amnèsia, més encara, un ve-ritable rebuig del Cristianisme i una negació del tresor de la fe rebuda, amb el risc de perdre allò que més profunda-ment ens caracteritza». una conseqüèn-cia important és el relativisme, que «no genera veritable llibertat, sinó inestabi-litat, desconcert i un conformisme amb les modes del moment». El lema de la Jornada proposa la manera de superar aquestes dificultats: “Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe” (cf. Col 2, 7). Primer les arrels. Entre les arrels de la vida humana, juntament amb la família i la cultura, la Bíblia destaca la confiança en Déu, centrada en la relació personal amb Jesucrist. En segon lloc, la fe es compara als fo-naments que donen a l’edifici de la vida «una estabilitat perdurable». Jesús aconsella construir la casa sobre la roca de l’amistat amb Ell, de la meditació de la seva Paraula, de la coherència de la vida cristiana (cf. Lluc 6, 47-48). El Sant Pare li fa ressò amb la seva propos-ta als joves: «Amb Ell al vostre costat sereu capaços d’afrontar amb valentia i esperança les dificultats, els problemes, també les desil·lusions i els fracassos». «Contínuament —els avisa— se us presentaran propostes més fàcils, però

vosaltres mateixos us adonareu que es revelen com a enganyoses, no donen serenitat ni alegria». I és que «només la Paraula de Déu ens mostra l’autèntic camí, només la fe que ens ha estat trans-mesa és la llum que il·lumina el camí». Benet XVI impulsa els joves a rebutjar l’individualisme: «No creien aquells que us diguin que no necessiteu dels altres per construir la vostra vida». Denuncia el pensament laïcista amb el seu pro-jecte de “paradís” sense Déu: «El món sense Déu es converteix en un ‘infern’, on prevalen: l’egoisme, les divisions a les famílies, l’odi entre les persones i els pobles, la falta d’amor, d’alegria i d’esperança». Els alerta a fi que no es deixin arrossegar per corrents religio-sos que els allunyin de Crist. Els de-mana que no deixin refredar la seva fe i malgastar la seva vida; que no es deixin enganyar per les filosofies que ignoren Crist; que ampliïn la seva capacitat d’estimar, fins i tot els seus enemics; que comparteixin l’amor amb qui es troba en situacions de pobresa i dificultat. En definitiva, es tracta de redescobrir el gran ‘sí’ que Déu ens ha donat en Je-sucrist: «La creu sovint ens fa por, per-què sembla ser la negació de la vida. En realitat, és el contrari. És el ‘sí’ de Déu a l’home, l’expressió màxima del seu amor i la font d’on raja la vida eterna. De fet, del cor de Jesús obert a la creu ha brollat la vida divina, sempre dispo-nible per a qui accepta mirar el Crucifi-cat». «Per això —continua Benet XVI dirigint-se als joves— vull convidar-vos a acollir la creu de Jesús, signe de l’amor de Déu, com a font de vida nova. Sense Crist, mort i ressuscitat, no hi ha salva-ció. Només Ell pot alliberar el món del mal i fer créixer el regne de la justícia, la pau i l’amor, al qual tots aspirem».

REfLExIONANT

LA JORNADA mUNDIAL DE LA JOVENTUT

PER mN. xAVIER fREIxA

n Aquesta trobada mundial de la joventut és especialment entranyable en ser la primera des que Joan Pau II és beat.

El Papa indica les maneres més impor-tants per a la trobada amb Jesús (el Sant Pare ens assenyala els mitjans per arribar a aquesta trobada personal amb Jesús): L’Eucaristia i el sagrament de la Peni-tència; els pobres, els malalts i els ne-cessitats; els evangelis i el catecisme de l’Església Catòlica. Sant Joan, a la seva primera carta, diu que «la fe és la victòria que venç el món», és a dir, que ajuda a arrencar tot allò de pecat que hi ha en el món, supe-rar les pròpies debilitats i sobreposar-se a tota adversitat (cf. 1 Jn 5, 4). I, per entendre bé això, cal recordar que la fe no és una teoria, sinó que compor-ta el testimoniatge de la vida cristiana, és a dir, de l’amor i la justícia, traduït en un compromís de servei a la socie-tat: «La victòria que neix de la fe és la de l’amor. Quants cristians han estat i són encara un testimoniatge viu de la força de la fe que s’expressa en la cari-tat. Han estat artífexs de pau, promo-tors de justícia, animadors d’un món més humà, un món segons Déu; s’han compromès en diferents àmbits de la vida social, amb competència i profes-sionalitat, contribuint eficaçment al bé de tots. La caritat que brolla de la fe els ha portat a donar un testimoniatge molt concret, amb la paraula i les obres. Crist no és un bé només per a nosaltres mateixos, sinó que és el bé més preciós

que hem de compartir amb els altres». D’aquesta manera, cal esperar que el testimoniatge dels joves en l’era de la globalització servirà per a què molts descobreixin el sentit de la seva vida i l’alegria de la trobada amb Crist. Per això, és lògic que els joves es prepa-rin bé per a la trobada de Madrid, so-bretot en l’àmbit espiritual, a través de l’oració i l’escolta de la Paraula de Déu juntament amb el suport recíproc. Que

aspirin a una fe viva, una caritat creativa i una esperança que imprimeixi dina-misme a la seva existència. Així, el testimoniatge de la fe serà l’ho-ritzó, el camí i la meta de la vida plena-ment compresa i aconseguida, tal com tots la somiem, especialment els joves: el somni –realitzable amb esforç– d’un món que pot ser transformat en la “ci-vilització de l’amor”, davant de tants egoismes i miratges, buits i inútils.

n S’han organitzat diferents activitats i iniciatives per acompanyar el Sant Pare a Madrid aquest proper mes d’agost.

34

Fa temps, en un article sobre la creativi-tat, vaig llegir com havia estat el procés de canvi d’imatge de la ría de Bilbao. Antigament, fou una nucli industrial, atès que el riu era navegable i això afa-voria el comerç, però amb tots els aven-ços del segle passat, aquesta activitat va deixar de concentrar-se allí i l’aspecte d’aquella zona es va anar deteriorant. Actualment, en canvi, fa goig de veure. S’ha convertit en un lloc turístic, amb un desenvolupament urbanístic impor-tant. També és un centre d’activitat cul-tural que ha impulsat la ciutat cap a una nova era.Aquest canvi no s’ha fet sol. Aquell ar-ticle sobre la creativitat explicava com un equip de persones havien decidit i s’havien proposat fermament una cosa: que la ría fes goig. Idees, en van tenir moltes. Es van passar un temps imagi-nant-se els passejos, el Guggenheim, la il·luminació que hi ha de nit... I, des-prés, s’hi van posar. Per això, ara, moltes d’aquelles coses són una realitat. Quan ens proposem una cosa, si hi posem el cap, les idees vénen. La necessitat des-perta la creativitat.El que sorprèn de tot això no és que s’adonessin que calia un canvi, ni tan sols que les solucions que van pensar fossin especialment innovadores. Té més valor el fet de dur a terme un pro-jecte que de bon principi podia plante-

jar-se, fins i tot, com a impossible. Però, s’ho havien proposat.Amb aquesta actitud, es poden afron-tar molts reptes. Sempre podem fer una aturada per decidir i proposar-nos fermament que a casa l’ambient afavoreixi l’estudi; que a casa hi hagi un ambient de servei; que cada cosa estigui sempre al seu lloc; que... I ens podem posar a pensar un munt d’ini-ciatives per aconseguir entre tots que, efectivament, sigui així. Però, s’ha de pensar sempre en positiu, és a dir, pen-sar què hem de fer i no tant en el que hem de deixar de fer. En el moment que comencem a actuar amb una fina-litat concreta, i hi estiguem decidits de debò, tot el que sigui incompatible ho deixarem de banda. No sé què devia haver-hi allà on ara hi ha el Guggen-heim, però es va decidir substituir-ho per un museu. L’objectiu no era treure res que feia nosa, era posar-hi un mu-seu. Si no, ara hi hauria una esplanada. La lluita positiva anima.Així, per exemple, si volguéssim gene-rar a casa un ambient d’aprofitament del temps, en lloc de lluitar només contra tot allò que considerem una pèrdua de temps, podríem pensar de fomentar les aficions de cadascú, in-teressar-s’hi, repartir algunes feines de la casa, demanar als germans grans una mica de temps per a ajudar els

ESCOLADE PARES

SUmANT ESfORçOS

PER PERE LóPEz ESTADELLA

n La necessitat desperta la creativitat.

més petits... i posar-ho en pràctica. Probablement, com a conseqüència d’això també sorgirien unes converses memorables i tots ens convenceríem que cada germà, cada fill, és com és i aporta moltes coses bones essent així. Acabaríem interessats en les aficions dels altres (germans o fills) no per una coincidència de gustos, sinó perquè són patrimoni de la família.

La clau de tot això és dedicar-s’hi. Edu-car ens compromet. Adonar-nos del que hauria de fer algú per a ser més treballador és fàcil. Encara ho és més adonar-nos del que hauria de deixar de fer. Però, el més eficaç és pensar en què podem fer nosaltres per a ajudar-lo a ser més treballador. I, el més important, fer-ho. Anar per davant. Quan notem que algú actua així amb nosaltres, gaire-

bé ens veiem abocats a correspondre-hi. Si ens aturem a pensar, amb la inten-ció d’ajudar, sempre veurem coses que podem fer. I, si passem per una època de poca inspiració, sempre podem pre-guntar a alguns amics. Si volem ajudar de debò, trobarem la manera. Potser, després, ens queda menys temps per a nosaltres, però l’alegria d’haver-se donat és impagable.

n A casa, cal que pensem de fomentar les aficions de cadascú, interessar-s’hi, repartir algunes feines i demanar als grans que ajudin els més petits.

n L’educació dels fills ens compromet.

35

36

fLASHDE NOTÍCIES

L’assignatura de Science ofereix un gran ventall de possibilitats a l’hora d’elaborar tot tipus de projectes educatius. Els alumnes del Cicle Superior de Primària realitzen murals, reconstruccions amb plastilina, presentacions multimèdia i altres treballs que, de ben segur, ajuden a assimilar millor els continguts de la matèria.

En Joan Puig Rigall, de 2n de Batxillerat, va participar a la final de la I Olimpíada de Biologia de Catalunya. L’acte tingué lloc al Cosmocaixa de Barcelona.

Paral·lelament al pla de formació de l’escola, des de 5è de Primària fins a 2n de Batxillerat, es porten a terme els “Parlem-ne”: un programa de formació del caràcter a través de temes relacionats amb l’afectivitat i la sexualitat.

El Col·legi de Químics de Catalunya i l’Associació de Químics de Catalunya lliuraren un diploma acreditatiu, com a guanyadors de la XXIII edició de l’Olimpíada de Química de Catalunya, a Bell-lloc i al sr. Manel Montoliu.

La promoció de Batxillerat que deixa Bell-lloc aquest curs es recordarà, entre d’altres coses, per la moguda que va organitzar a l’hora de realitzar un divertit lip dub.

El Departament d’Educació Física va organitzar, amb l’ajuda del centre de busseig

Orca Diving Center de l’Escala, un curset de submarinisme que va consistit en una completa sessió teòrica i la corresponent

pràctica a la piscina de Bell-lloc.

L’artista i professor d’Art Isaac d’Aiguaviva va regalar, en nom de l’escola, un vitrall de llum de lets amb la fisonomia del gran poeta Joan Maragall a la Fundació que porta el seu nom.

L’Adrià Rubert i en Nahuel Camacho van participar en el Certament Nacional Infantil i Juvenil de

Literatura en veu alta.

Ramon Homs, professor i escriptor, estigué a l’escola el passat 28 de gener per conduir, un any més, una tertúlia literària amb els alumnes de 3r d’ESO a partir de la lectura del llibre El misteri de Quintaforca, que va escriure conjuntament amb l’enyorat Xavier Fàbrega.

Els alumnes de 1r d’ESO participaren del taller de botànica impartit pel sr. Valentí Abelenda. Durant la sessió, tingueren l’oportunitat de conèixer i apropar-se als arbres i vegetació del nostre centre.

37

38

ANTICSALUmNES

JOSEPmARIA QUINTANA, ANTIC ALUmNE DE BELL-LLOC, ORDENAT SACERDOT A ROmA

Mons. Javier Echevarría, prelat de l’Opus Dei, va ordenar, el dissabte 14 de maig, 35 nous sacerdots. La cerimònia va tenir lloc a la Basílica de Sant Eugeni, a Roma. Els nous sacerdots procedeixen d’Itàlia, Espanya, Holanda, Singapur, Argenti-na, Colòmbia, Nigèria, els Estats units, França, Àustria, Brasil, Mèxic, El Salva-dor, Polònia i uganda.Entre els nous preveres ordenats hi ha-via mossèn Josepmaria Quintana, antic alumne de Bell-lloc, fill de Joan Quin-tana, professor del col·legi. Mossèn Jo-sepmaria va realitzar, primer, la carrera de Magisteri en l’especialitat d’Educació Fisica i va ampliar la seva formació aca-dèmica amb la llicenciatura en Pedagogia a la universitat de Barcelona; fins que va anar a Roma, ara fa dos anys, a comple-tar els seus estudis eclesiàstics; va exercir la seva professió docent al col·legi Viaró de Sant Cugat del Vallès.A l’homilia de la cerimònia d’ordenació,

Mons. Echevarría va esperonar els nous sacerdots a viure al servei de les ànimes, “una per una”. “Exercitar el ministeri amb aquesta característica tan pròpia del bon pastor, que es desviu per tots, sense distincions, units estretament al Romà Pontífex i als pastors de les diòcesis on desenvolupareu el ministeri (...) El vostre cor, unit al Cor de Jesús, us impulsarà a arribar més lluny, a estar disponibles per a tots, més encara, anant a cercar-los”.El prelat de l’Opus Dei va felicitar “de tot cor els pares, germans i parents dels nous sacerdots”. Al mateix temps -va dir- “tots hem de pregar per ells més que abans, ja que la responsabilitat que han assumit és gran: no els deixeu sols”. Dirigint-se als milers d’amics presents a la basílica, Mons. Echevarría també va suggerir: “Encomanem a la Mare de Déu, Mare de Jesucrist, Summe i Etern Sacerdot, la fidelitat i la santedat d’aquests fills seus”.

Del passat dijous 3 de febrer fins al di-jous 3 de març, tingué lloc el XIV Cicle de Conferències Girona a l’Abast. En aquesta ocasió, el cicle, titulat Retalls d’història de Girona, no s’ha centrat en un període o un tema concret, sinó que ha agafat un conjunt heterogeni d’as-pectes referits a la història i el patrimoni de la ciutat.

El Dr. Genís Barnosell va posar al dia les darreres revisions dels setges napole-ònics a la ciutat de Girona; el Dr. Josep Fernández Trabal va parlar dels noms i les famílies que configuren la Girona moderna, centrant-se en els Bell-lloc. El Sr. David Iglésias va fer un recorre-gut per la imatge de Girona a través de les estampes fotogràfiques i la seva evo-

xIV CICLE DE CONfERèNCIES GIRONA A L’ABAST

39

n El Dr. Genís Barnosell va parlar del setge de Girona del 1808-09. Basant-se en la documentació existent, va explicar als participants com es van viure aquelles jornades a la ciutat de Girona.

n El Sr. David Iglésias va resseguir la recent història de la fotografia a Girona, les diferents tècniques que s’empraven i els moments decisius d’aquesta ciutat.

n El grup davant la Casa de Cultura, antic Hospici, obra del Bisbe Lorenzana.n El Dr. Josep Fernández Trabal va posar la família dels Bell-lloc com a exemple de família nobiliària i de gran influència a la ciutat a l’època medieval.

n El Dr. José Enrique Ruiz-Doménec ens va acostar a la vida privada a Catalunya durant l’edat mitjana fent ús de documentació oficial que permetia extreure la manera com vivien a la Girona d’aquella època.

n En aquesta zona, Osanna Neri ens va portar als banys àrabs i a Sant Nicolau.n Un moment a l’interior dels banys àrabs.

lució. Finalment, el Dr. José Enrique Ruiz-Doménec ens va acostar la història de la vida quotidiana i la gent anònima de Girona. Alhora, els dissabtes 26 de febrer i 26 de març la sra. Osanna Neri va guiar una visita per diferents racons de la ciutat de Girona. En definitiva, el cicle va servir per a co-nèixer, amb més profunditat, diferents moments de la història de casa nostra i, a més, per a celebrar el 25è aniversari d’aquella primera edició sobre La icono-grafia de la catedral de Girona, de l’any 1986.

40

TROBADES DE PROmOCIONS

n La promoció 1986 que cursava Formació Professional Agrària es va reunir el passat 5 de febrer.

n Promoció de Formació Professional Agrària de 1990.

xI PREmI SOLIDARITAT xAVIER fÀBREGA

L’onzena edició del PSXF (Premi Soli-daritat Xavier Fàbrega) ha servit, com a les deu edicions anteriors, per demos-trar i demostrar-nos, com deia el díp-tic de la convocatòria, que les persones quan parem les orelles, fem el cor fort i mirem amb ulls solidaris, comprovem com en el nostre entorn més proper, i també en el més llunyà, tenim al nos-tre abast fer aportacions, allunyades de l’aspecte més material, que ens servei-xin per a fer, de la pobresa, la millor riquesa de cadascú de nosaltres.Enguany, amb la temàtica MIREM LA POBRESA AMB uLLS SOLIDARIS, els prop de 2.000 treballs rebuts, cor-responents a les tres modalitats (dibuix, narració i fotografia), han sigut útils, una vegada més, per consolidar el premi dins el territori cultural gironí i escam-par la seva divulgació arreu de les con-trades més inesperades.Nens i nens, joves i adults participants del premi, la comissió organitzativa, vol felicitar-vos per a la vostra meravellosa contribució personal i per donar-nos suport, amb les vostres pinzallades, re-flexions i clics fotogràfics, a fer que la nostra malmesa societat redreci, poc a poc, el seu rumb.Gràcies a tots !

Els preparatius d’un premi –el nostre en aquest cas– comporten la intervenció de moltes persones anònimes que, amb els seus diferents papers, fan créixer i en-grandir la quantitat i, per damunt de tot, la qualitat de la convocatòria.Novament gràcies. Gràcies als parti-cipants. Gràcies als pares i als mestres. Gràcies als membres del jurat. Gràcies a la Petita Coral de l’escola. Gràcies a l’Agrupació. Gràcies. Gràcies a tots. I, sobretot, mil gràcies, a en Xavier Fàbre-ga per haver tingut la sensacional idea de crear un premi com aquest que en aquesta edició servirà per dur a terme un projecte de remodelació de LENA-NA SCHOOL de Nairobi (Kenya). Meravellosa pensada Xavier ! Els alumnes de la nostra escola guardo-nats en aquesta edició han sigut:MODALITAT DE DIBuIX: Martí Esgleyes, Magno Maneu, Jordi Lagares, Roger Oriol, Quim Molas, Javier Solans i Adrià Marly.MODALITAT DE REDACCIÓ: Pau Gratacós, Tomàs Serra, Miquel Mateos, David Vega, Emili Serra i Ignasi Cas-sany.

Felicitats ! Moltes felicitats !

42

n Tots els guardonats a la present edició dels premis.

n El comité organitzatiu agraí la multitud de treballs presentats al concurs.

n La Petita Coral amaní la vetllada amb les seves incomparables veus.

n L’excursió familiar a Núria permet la pràctica de l’esquí i d’altres esports de muntanya.

n La sortida a Tarragona compaginà la part cultural amb la gastronòmica ja que, tots els assistents, van gaudir d’una autèntica calçotada.

n El puig de la Calma va ser el lloc triat pels excursionistas que varen sortir el mes de maig.

n El Puigsacalm tampoc es va resistir als intrèpids excursionistas.

n Les vistes panoràmiques que es divisen des de Sant Amand són realment meravelloses.

ExCURSIONS DE L’AGRUPACIó

43

44

CEI

éS HORA DE fER mÚSICA!!!

Al nostre centre d’educació infan-til oferim als alumnes l’oportunitat de participar i gaudir de l’activitat musical des ben petits! L’escola ha condicionat una de les seves aules per a poder-hi desenvolupar aques-ta especialitat: llenguatge musical. L’educació musical que es duu a ter-me al llarg d’aquesta etapa implica tot un treball sensorial que serà la base d’aquest aprenentatge, ja que el nen/a ha de poder viure i expe-rimentar amb el seu propi cos el ritme, les relacions melòdiques, les qualitats del so, etc. un pas prepa-ratori per poder adquirir-ne la noció abstracta i purament intel·lectual, més endavant, a l’etapa de Primària. L’oïda, la veu i el ritme els potenci-em mitjançant tot un ventall d’acti-vitats musicals, com són:-�La�cançóEn aquestes edats triem, bàsicament, cançons populars catalanes per aju-dar els nens i les nenes a adquirir el ritme i les inflexions melòdiques que són pròpies de la nostra llengua i per permetre d’ampliar i enriquir el coneixement de la nostra cultura. utilitzem varietat de recursos ma-terials per afavorir-ne la memorit-zació d’aquestes, com són el nostre

llibre de cançons, les manyoples, caixa de titelles,etc, i el cançoner de l’escola que anima els pares i fills a compartir un espai de música junts.-�Activitats�rítmiques:En aquest apartat, s’hi inclouen ac-tivitats on els nens i nenes han de participar activament per arribar a dominar amb precisió els estímuls rítmics més diversos i variats. Activitats senzilles com picar de mans, fer jocs de falda, seguir la pul-sació amb instruments de percussió, entrades a l’aula amb marxes, exer-cicis de reacció, la lectura cèl.lules rítmiques senzilles, etc.-�La�dansa:Amb la dansa pretenem que l’infant gaudeixi d’un moment de joia, tant a nivell individual, com de grup. Les danses escollides corresponen a l’edat de l’infant, al seu nivell sen-sorial i motriu, tant pel que fa a les dificultats tècniques com en les co-reogràfiques.Les celebracions al pati són el millor moment per a poder-les exhibir da-vant els altres companys del centre. Fins i tot, davant els avis, als quals dediquem un dia especial per a ba-llar amb ells sardanes, i demostrar-

45

los com sabem ballar danses tradici-onals catalanes.-�Qualitats�del�so:El treball de qualitats del so ens aju-da a sensibilitzar l’infant de cara al so, creant-li l’hàbit d’escoltar i am-pliar cada vegada més les seves capa-citats auditives. Els exercicis estan relacionats amb el contrast entre la presència i l’ab-sència del so (so-silenci), amb la in-tensitat (fort-fluix...), l’alçada (agut-greu), la durada (llarg-curt), el tim-bre, entre d’altres. En finalitzar el parvulari, també, s’intenta que els nostres alumnes puguin interpretar-ne la seva repre-sentació gràfica.-�L’audició:Amb l’audició, es pretén desenvo-lupar en el nen/a la seva capacitat auditiva, afermar-li una actitud po-sitiva vers la música i desenvolupar la seva sensibilitat.Cada any aprofitem la celebració de santa Cecília, el 22 de novembre, patrona dels músics, per rebre la vi-sita d’un músic i així poder tenir contacte directe amb diferents ins-truments.Finalment, cal dir que el joc és qui guia tot aquest procés d’aprenentat-ge, seguint amb la línia metodològi-ca de l’escola “aprendre jugant”. És per això que les sessions de música al CEI es converteixen en classes ac-tives, lúdiques i vivenciades. Creiem que tot aquest treball de sensibilització per la música s’ha d’anar prioritzant al llarg d’aquests primers anys, ja que la formació que vagin rebent en aquesta etapa mar-carà, definitivament, la seva futura sensibilitat, cultura i formació mu-sical.

47

SORTIDES CULTURALS

n Els Elefants aprenen a fer croissants al Torn de Girona.

n Els Esquirols visiten els animals de la granja de can Pau.

n Els Tigres ben atents al Museu d’Art de Girona.

n Tigres, anem a buscar tresors a l’Estartit?

n Les Estunes, l’estany, el Tren Pinxo... Que bonic que és Banyoles!

n Elefants... s’ho acabaran tot?

n Quins salts que fan aquests dofins..., oi Esquirols?

BENEDICCIó DE L’ORATORI DEL CEI

El 14 de gener vam celebrar una gran cerimònia: la benedicció de l’oratori del CEI. El Dr. Pujals, vicari de la

Delegació de l’Opus Dei a Catalunya la va presidir i va ser concelebrada per mossèn Miquel Masats.

Tot seguit, vam oferir un piscolabis a tots els assistents a la celebració.

Dr Dani de Ribot Martínez Http://www.clinicaribot.com

“El meu avi va ser un dels fundadors del col.legi Bell-lloc del Pla i el meu pas per l’escola va ser fonamental per mi, vaig fer bons amics i vaig tenir grans mestres que em van inculcar l’esperit de treball i superació que m’ha acompanyat sempre”

C/Passeig d’en Blay 56. Olot 972262991

La clínica dental Dani de Ribot ofereix una cobertura integral de totes les àrees odontològiques. -Implantologia/cirurgia/Sedació

-Ortodòncia

-Odontopediatria

-Endodòncia

-Periodòncia

-Rehabilitació oral/Estètica dental

Disposem de la tecnologia i les tècniques més punteres: -TAC 3D

-Radiologia digital, radiovisiografia

-Sistemes de magnificació

-Microscopia d’última generació

-Implants i dents en un dia

-Cirurgia mínimament invasiva

R

Descomptesdel10%alsalumnes,ex‐alumnes,familiarsiprofessorsdelBell.llocdelPla

DR CLÍNICA DENTAL Dr Dani de Ribot Martínez

serveis i accessorispel teu vehicle

159 €+ IVA

Vehicle industrialCamió i furgoneta

CaravanningCaravana i Autocaravana

Transport de viatgersAutocar

AutomòbilTurisme i vehicle comercial

C/ Reramurs, 5 · Pol. Ind. Montfullà · 17162 BESCANÓ (Girona)Tel. 972 237 947 · Fax 972 401 574administracio@electroautogirona.com www.electroautogirona.com

DEVON DPX1092TVPantalla LCD 9 polzades / TDT integrat.Reprodueix totes les teves pel·lícules, música i fotos.Pantalla rotativa de 180º / USB i targeta SD.Bateria integrada / 2 hores d’autonomiaAdaptador encenedor 12 v.

49

ACTIVITATS DE fORmACIó

ST. PATRICKLA SENyORA PRImAVERA

Durant aquest semestre s’han impar-tit diferents acivitats de formació, cursos d’orientació familiar, cursos de cuina, tallers de valors i conferèn-cies, tots ells amb l’objectiu de for-mar a les nostres famílies i ajudar-les en la seva tasca educativa.

fESTA DE LA PAU

n La Miss Montse ens presentà el seu conte El misteriós tresor de la Mediterrània!. n Esquirols, Tigres i Cangurs fent una gran cadena de la Pau.

50

JORNADES DE JOCS I APRENENTATGES

LA fESTA D’AVIS

Del 28 de març a l’1 d’abril, tots els nens i nenes del nostre CEI i, com no, les senyoretes hem gaudint, un any més, de les Jornades de Jocs i Aprenentatges. Aquest any, de la mà de l’àguila de Girona i d’uns turistes, hem fet un tour per aquesta bonica ciutat: hem travessat ponts, hem ad-mirat les cases de l’Onyar, la Devesa i hem conegut de ben a prop els ge-gants, els cap-grossos i els manaies!

52

mES DE mAIG, mES DE mARIA

fIRES DE BELL-LLOC

PRESENTACIó DEL CONTE “EL mISTERIóS TRESOR DE LA mEDITERRÀNIA”.

El passat 31 de gener, aprofitant que celebràvem el dia de la Pau, la nos-tra Miss Montse, senyoreta d’anglès, ens va presentar el seu primer conte, El misteriós tresor de la Mediterrània. Aquest llibre està basat en les cançons de la cantautora mallorqui-na Mª del Mar Bonet i a través seu els nens i nenes podran gaudir d’un bonic viatge per la Mediterrània.

53

PROmOCIó DE P2 PROmOCIó DE P5

PRESENTACIó DEL CONTE “EL mISTERIóS TRESOR DE LA mEDITERRÀNIA”.

54

Aprofitant l’oportunitat que oferia la Setmana Blanca, nou alumnes de 2n deBatxillerat van visitar la universitat de Navarra (tant el campus de Pamplona com l’Escola d’Enginyers establerta a Sant Sebastià) ja que estaven molt inte-ressats a conèixer de prop l’oferta educa-tiva i d’allotjaments d’aquesta prestigio-sa universitat.Ja fa molts anys que un bon grapat d’antics alumnes de Bell-lloc comença a Pamplona els estudis universitaris atrets

per la seva qualitat docent i investiga-dora a més del seu cosmopolitisme. Val a dir que, més de la meitat d’aquests nois, poden estudiar a la universitat de Navarra gaudint de l’ampli programa de beques i facilitats de finançament que l’Agrupació d’Antics Alumnes de la universitat (Alumni) facilita.Estem segurs que l’actual promoció de 2n de Batxillerat continuarà amb la pre-sència ininterrompuda en el campus na-varrès amb una bona representació.

BELL-LLOCfORA DEBELL-LLOC

ALUmNES DE BATxILLERAT VISITAREN LA UNIVERSITAT DE NAVARRA

n Alumnes de Batxillerat visitant la facultat de Ciències de la UNAV.

n Ramon Moncunill coordina, a Bell-lloc, totes les ac-tivitats relacionades amb les famílies de l’escola.

El professor Ramón Moncunill ha estat guardonat amb el premi internacional “Academia del Hispanismo” de Inves-tigación Científica y Crítica sobre Li-teratura Española, que concedeix l’Edi-torial Academia del Hispanismo, per la seva tesi doctoral Antropología y teología en los autos sacramentales de Calderón, defensada el juny de 2010 a la univer-sidad de Navarra.La tesi doctoral guardonada es publi-carà a la col·lecció Biblioteca Canon, sèrie de publicacions acadèmiques de l’Editorial Academia del Hispanismo destinada a seleccionar, publicar i pro-mocionar anualment les millors tesis doctorals que, presentades en una insti-tució científica o universitària, concor-rin a aquest premi editorial.

RAmóN mONCUNILL, PREmI INTERNACIONAL “ACADEmIA DEL HISPANISmO”

55

Els professors de matemàtiques Oriol Cervera, Joan Pòrtulas i Xavier Acín van assistir, els dies 18 i 19 de febrer de 2011, a la universitat Pompeu Fa-bra, al seminari internacional III Jorna-da de l’Associació Catalana GeoGebra” amb el títol “El GeoGebra un instru-ment bàsic per a l’ensenyament i l’apre-nentatge de les matemàtiques”.En aquesta jornada sobre aquesta eina que està tenint un gran impacte en la docència de les matemàtiques, hi hagué conferències a càrrec de Markus Hohenwarter (creador del programa, a la fotografia), Manuel Sada (professor de Secundària de Navarra), Gaetano di Caprio (de l’institut GeoGebra de Torí) i Mathieu Blossier (membre de l’equip que està desenvolupant el GeoGebra 3D), a més d’altres comunicacions.

JORNADES GEOGEBRA DE mATEmÀTIQUES

n Els professors Eduard Cuadrado i Rubén Rodríguez van participar a la convenció de l’APAC celebrada a Barcelona.

n Les jornades tingueren lloc a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

n La Setmana Blanca va ser un moment en el qual molts professors van aprofitar per reciclar els seus coneixements informàtics.

CONVENCIó DE L’APAC

JORNADES DE fORmACIó INfORmÀTICA

En Rubén Rodríguez i l’Eduard Cua-drado, professors d’anglès de Secundà-ria i Primària, van assistir a la convenció que va organitzar l’Associació de Pro-fessors d’Anglès de Catalunya (APAC). Van participar en conferències sobre la forma com motivar estudiants i profes-sors, repàs de tècniques educatives d’ara i de sempre i, sobretot, els presentaren una àmplia oferta digital per ensenyar anglès a través de les pissarres digitals interactives. Els 25 anys de l’APAC, que a la present edició se celebraven, certifiquen la utili-tat i el dinamisme d’aquesta associació que dóna l’oportunitat de compartir experiències, aprendre de col·legues que porten molts anys ensenyant aquesta llengua i accedir a nous mitjans tècnics que facin més efectiva la tasca que es persegueix: la formació en la llengua anglesa.

Com ja és habitual des de fa uns anys a Bell-lloc, els professors disposen de for-mació continuada en el camp de les no-ves tecnologies (TIC). Durant la passada Setmana Blanca, alguns professors varen aprofitar els dies sense classes per formar-se en diferents camps de les TIC. Durant la setmana no lectiva s’impartiren cursos d’eines d’autor, informàtica bàsica i No-tebook (programa de treball per a pissar-ra digital). Els cursos han continuat els dissabtes al matí on s’han impartit més cursos d’informàtica bàsica i un curs específic d’eines multimèdia (so, vídeo i imatge). Alguns professors han optat, també, per la formació online, fent els cursos des de casa. Durant el mes de ju-liol, la formació continuarà amb nous cursos (ofimàtica lliure, Internet, etc.) per estar ben al dia amb les eines infor-màtiques. En el darrer tram del curs, les professores del CEI també han iniciat la seva formació en informàtica bàsica i Notebook els dissabtes al matí, formació que continuarà durant el mes de juliol.

El santuari de la Mare de Déu dels Àn-gels va ser l’indret escollit per un bon grup de pares de 1r D de Primària -sota la iniciativa del Matrimoni Encarregat de Curs (MEC), en Francesc Xavier Cantó i la Cèlia Aragonès,- per fer una sortida familiar el passat 27 de març. Encara que el temps no acompanyava gaire, l’entusiasme de petits i grans va fer que el dia fos molt gratificant. L’ex-cursió va començar des de la casa de les Figues, moment que recull la fotogra-fia, encara que algunes famílies s’hi van incorporar un xic més tard. Del bon ambient de la jornada va sortir-ne un nou repte: una nova trobada al santuari del Collell a finals de juny.

SORTIDA fAmILIAR DE PARES DE 1r DE PRImÀRIA

n Els més menuts, disposats a fer un tram de la pujada que va cap al santuari de la Mare de Deu dels Àngels.

Prensa Adeslas en Girona.fh11 7/6/11 19:39 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

�����������������

���������� ������

��������������

����

��������������

��������������������

����������������

������������������������

��������������

������������������

������������������ �

�������������

������������ ���

�����������������������������������������������������������������������

������������������������������ ��������������������

����������������

CONfERèNCIA CONCERT A L’ENTORN DE JOAN mARAGALL

n A l’Auditori Josep Viader, l’escriptor i periodista Antoni Puigverd oferí una conferència titulada “Maragall el bàrbar”. A continuació tingué lloc el recital musical ofert pel prestigiós Cor Maragall.

Dins del context de l’Any Maragall que aquest curs hem celebrat a l’escola, el pas-sat 27 d’abril va tenir lloc, a l’Auditori Jo-sep Viader de la Casa de Cultura de Gi-rona, una celebració molt especial, oberta a tothom. Va consistir en una magnífica conferència sobre el poeta català, titulada “Maragall el bàrbar”, a càrrec d’Antoni Puigverd, escriptor i periodista, i en un concert del Cor Maragall, que va interpre-

tar peces musicals d’una gran bellesa, entre les quals, el “Cant espiritual”, amb música d’Àngels Alabert, i el “Cant de la Senye-ra”, amb música de Lluís Millet. Entre els assistents hi havia Monsenyor Francesc Pardo, bisbe de Girona; Josep Fernàndez, cap de l’Àrea per a la Coordinació i la Pla-nificació Escolar, i Carles Puigdemont, re-gidor a l’Ajuntament de Girona i diputat al Parlament de Catalunya.

Aquest curs 2010/2011 ha estat publicat el recull de contes titulat Amb tinta invi-sible de Xavier Fàbrega. Es tracta d’una obra, ens atreviríem a dir, molt de Bell-lloc, ja que han participat moltes persones del col·legi en tot el procés editorial. Des de la selecció dels onze contes que formen aquest recull, fins a gran part dels artistes que il·lustren el llibre. Els artistes gironins que participen en aquesta obra són Pep Camps, Pau Morales, Pau Quintano, Ció Abelli, Mercè Sebastià,Toni Cassany, Jau-me Arxer, Xavier Oliver, Masferrer, José Aniceto, Isaac d’Aiguaviva, la colaboració especial de Pilarín Bayés i Domènec Fita, autor de la il·lustració de la portada....Per aquests textos d’en Xavier Fàbrega hi transita la vida en totes les seves facetes i totes les seves implicacions. Són contes, però con-tes construïts des de la vida real.Hi traspua sovint la formació d’en Xavier i, molt especi-alment, la seva vocació de pedagog... Podem llegir aquestes paraules en el pròleg del lli-bre a càrrec del exconseller Joaquim Nadal....En el llibre que avui ens ocupa, l’agraï-ment del final és de veres peculiar. No és que l’autor, tot seguint el costum, en acabar doni les gràcies a una munió de persones. Aquí passa ben bé a l’inrevés: aquest volum és la forma que hem trobat uns quants amics i familiars d’en Xavier per donar-li les gràcies a ell, a l’AUTOR. Escrit així, amb majús-cules ... Aquestes paraules de l’epíleg del llibre escrites per Ramon Homs diuen molt de l’interès que molts hem sentit per continuar gaudint amb la lectura d’aquests relats, de vegades tendres o amb un profund sentit d’humor. Es reconeix a qui ha estat una gran persona, un gran amic dels amics i que ja ens havia regalat molt bones estones amb la lectura de les seves dues obres publicades, escrites en col·laboració amb Ramon Homs: Malalts d’ocells i El Misteri de Quintaforca.

AmB TINTA INVISIBLE

n La il·lustració de la portada del llibre de Xavier Fà-brega és obra de l’artista Domènec Fita.

57

A començaments del mes de març va sortir publicat el llibre 500 raons per parlar català (CCG edicions), del qual és autor David Pagès i Cassú, professor i escriptor. Es tracta d’un recull de 500 citacions sobre la llengua catalana de persones d’àmbits i procedències molt diversos, la majoria ben conegudes. Moltes de les citacions estan extretes de mitjans de comunicació escrits. Podríem definir el volum com un aplec de veus que parlen de la llengua amb amor, entusiasme, esperança i il·lusió, harmonit-zades per l’autor, amb el propòsit de do-nar-nos eines per enfortir-la i eixamplar-la.

El poeta Carles Duarte és l’autor de pròleg, un fragment del qual desgra-nem tot seguit: “... Impressiona, a més, l’heterogeneïtat social, professional, ideològica dels autors de les frases, in-cloent-hi persones incorporades recent-ment al nostre país o que se’l miren des de fora”. La presentació del llibre a Girona, que tingué lloc el passat 6 d’abril, anà a càrrec de Mariàngela Vilallonga, Cate-dràtica de la udG i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, i d’Antoni Mir, director de Linguamón-Casa de les Llengües.

500 raons per parlar CaTalÀ

n La presentació a Girona del llibre 500 raons per parlar català anà a càrrec de Mariàngela Vilallonga, Antoni Mir i David Pagès i Cassú.

58

La�piscinaLa secció de la revista “Racons de Bell-lloc” us presenta l’espai més esperat al col·legi des de la primera promoció d’alumnes: la piscina.És el projecte que , des de la proposta, fins a la realització, ha trigat més que qualsevol altre a fer-se realitat. Per davant de la piscina va passar el pro-jecte i realització del pavelló esportiu, el Centre d’Educació Infantil, diferents reformes dels edificis de Primària i Se-cundària, el camp de gespa artificial... La piscina es feia realitat l’estiu del

2011; gairebé un any després, podem dir que ha pagat la pena esperar aquests anys, que Bell-lloc ja té la piscina que calia per a les activitats d’estiu i, també, com a complement de l’àrea de l’Edu-cació Física durant els mesos en què fa calor.Pensem que és la piscina que ens calia per les dimensions i les seves caracterís-tiques o per la ubicació dintre de la finca del col·legi, és a dir, que, per tot plegat, Bell-lloc ha fet realitat el somni de tants alumnes que ens han precedit i, d’això, tots n’estem molt contents.

RACONSDE BELL-LLOC

RACONS DE BELL-LLOC

PER JOAN ANTONI GONzáLEz

n La piscina era una il·lusió que tenien els alumnes des dels orígens de Bell-lloc.

n Quan arriba el bon temps, a les hores d’Educació Física es treballen habilitats aquàtiques.

210x297 Martin i Cons CAT.indd 1 16/11/10 13:04