revista_508

1 GREMI DE FLEQUERS DE BARCELONA

Flequera de Catalunya

Número 508 - Any XLIII Setembre-Octubre 2010Magazine del Gremi de Flequers de Barcelona . www.gremipabcn.com

ACREDITAT PER ENAC

OBRADOR: gAletA D’AmetllAlABORAl: AtuR De tReBAllADORs AutònOms

Joves empresàries: La veu de la il·lusió

Passat, present i futur


n Nou espai de compres a les oficines del Gremin Compres més fàcils i ràpidesn Més de 2000 productes de qualitatn Excel.lent relació qualitat-preun Excepcionals ofertes en begudes, làctics, papers, etc.

DISTRIBUCIÓ A DOMICILIPER TOT BARCELONA

trucan’s al

932 155 508 i t’informarem

3

Edita Gremi de Flequers de Barcelona · Redacció i Administració Pau Claris, 134 · 08009 Barcelona Tel. 93 215 55 00 Fax 93 216 05 39Director Xavier Vilamala Vilà · Sots-director Josep Ribera Bartolomé · Coordinadora Mercè Costa Nicolau · Publicitat Solució Grup

Coordinadora Publicitat Concepció Pastor · Col·laboradors Jesús Ávila Granados, Montse Bosch Salas, Miquel García Cuesta, Lluís Hernández González Enrique Medina Mata, Jordi Murillo, Josep Pascual Aguilera, Tomàs-Maria Porta, Joan Solé Bòria, Francesc Vidal Vidal

Disseny i maquetació Solució Grup · Impressió SYL · Tiratge 3.300 exemplarsActualitat Flequera de Catalunya no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors. Actualitat Flequera de Catalunya respeta la libertad y forma de expresión de todos sus colaboradores.

Por este motivo varios de sus artículos están escritos en catalán, idioma propio de sus autores y de Catalunya. Si alguna persona, por residir fuera de Catalunya, tiene alguna dificultad de comprensión, gustosamente le será remitida la correspondiente traducción al castellano, del artículo de su interés.

Actualitat Flequera de Catalunya és distribuïda gratuïtament a totes les fleques agremiades de Catalunya i a diverses institucions i entitats d’Espanya, Europa i Amèrica.Adreça d’Internet www.gremipabcn.com · e-mail [email protected]

Dipòsit Legal B.16095-1960Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni en part ni en la seva totalitat, per cap suport o sistema, sense el previ consentiment per escrit de l’editorial.

MAGAZINE DEL GREMI DE FLEQUERS DE BARCELONA

Editorial

Volem igualtat de tracte de tot el comerç

Panorama gremial

La veu de la il·lusióXavier Vilamala

Entrevista

Joves empresàries

Entrevista

Oriol Parreño, del programa “Això no és tot”d’Onda Cero

Forners de Barcelona

El forn de Sant Tirs: un clàssic de GràciaJesús Àvila

Tècnica

Coca de BurgosEscola de la Fundació Gremi de Flequers de Barcelona

Opinió

El pa que s’hi dóna Tomàs Porta

Fiscal

Llei de regulació de l’impost de successionsLluís Hernández

Jurídic

Nou Codi de Consum a CatalunyaMontse Bosch

22

3237

30

12

468

18

GREMI DE FLEQUERS DE BARCELONA

Flequera de Catalunya

Número 508 - Any XLIII Setembre-Octubre 2010Magazine del Gremi de Flequers de Barcelona . www.gremipabcn.com

OBRADOR: gAletA D’AmetllAlABORAl: AtuR De tReBAllADORs AutònOms

Joves empresàries: La veu de la il·lusió

Passat, present i futur

successions


i hi ha un país al món on el racisme no té cap sentit, aquest és Catalunya. Per aquí hi ha passat tothom: des dels nostres avantpassats remots que venien d’Àfrica fins les fornades contemporànies d’immigrants pakistanesos i bengali’s, passant pels grecs, els romans, els germànics, els àrabs, els occitans i -no cal dir-ho- gent de la resta

de la península ibèrica. No sé si a algun lloc del món existeix una raça humana pura, però el que està clar és que no és el cas de Catalunya.

Aquesta història ha fet que el tarannà del nostre poble sigui obert i més aviat generós amb els nouvinguts, convençuts que aquesta mà d’obra jove i il·lusionada farà el país més ric i més pròsper. Que els emprenedors de fora enriquiran el nostre teixit social i el país resultant serà millor que era abans només amb els indígenes. Que la nostra cultura aprendrà nous matisos i esdevindrà més àmplia, etc.

També nega el racisme el tarannà cristià del nostre poble que, més enllà de les creences transcendentals de cadascú, creu profundament en la igualtat i fraternitat humanes.

Ara bé: dit tot l’anterior, negar que a Barcelona hi ha una creixent tensió racial seria negar l’evidència. I menysprear aquest problema, que pot arribar a esdevenir molt seriós, seria suïcida. Per a nosaltres la convivència de totes les persones que formen la ciutat és la clau de volta de la nostra riquesa.

On és el problema? El problema rau en la discriminació positiva que sovint reben els nouvinguts. No s’entén que siguin tractats de forma privilegiada mentre la gent del país quedi en segon terme. I això no només en un àmbit, sinó en molts. Podem pensar en les places de les guarderies, en les mesquites, en la recepció de tota mena de subvencions o en les exigències per a les botigues dels uns i dels altres.

No pot ser que les fleques i, en general, les botigues dels barcelonins autòctons siguin mirades amb lupa, s’hi apliqui la legislació d’aquí, d’allà i del més enllà i, en canvi, a les botigues dels nouvinguts no se’ls apliqui cap mena de legislació, ni cap mena d’inspeccions. I més si se’ns diu que es vetlla per la salut pública.

Volem creure que, darrera de l’actitud equivocada de les administracions, hi ha només un paternalisme mal entès i no interessos electorals – o d’altres de pitjors – però, en tot cas, volem remarcar que és un greu error perquè trenca les condicions d’igualtat i, en conseqüència, genera racisme i atempta contra el nostre bé social més preuat que és la convivència. Pensem que, ara que encara hi són a temps, haurien de rectificar. n

S

EDITORIAL

Volem igualtat de tracte de tot el comerç


Xavier Vilamala ViláPresident del Gremi de Flequers de Barcelona

H a arribat el moment de començar una nova etapa. Obrim el Panorama gremial a les persones joves i emprenedores del nostre Gremi perquè puguin manifestar el seu punt de vista.

Comencem la nova secció amb dues joves em-presàries que tenen en comú la il·lusió per ti-rar endavant el forn que han rebut de pares i avis, l’amor pel pa i la gratitud i respecte per les generacions que les han precedit. A més, totes dues han rebut el “Premi a la jove empresària” que atorga el Gremi de Flequers de Barcelona la nit de Sant Honorat.

Per a nosaltres la mestressa flequera no és no-més la veu de la il·lusió sinó també la veu de l’experiència, de la professionalitat, de la feina ben feta darrera el taulell i en aquests moments són més determinants que mai, són una clara i decisiva diferenciació de la resta de llibertinatge del món del pa, en definitiva un ric patrimoni del nostre Gremi.

Les vam convidar a coincidir al Gremi per a la sessió de fotos. No es coneixien, però de segui-da va sorgir entre elles una gran complicitat.

Deixem que ens encomanin la seva il·lusió, la seva passió i la seva empenta. n

PANORAMA GREMIAL

La veu dela il·lusió

7Anna Boix i Anna Elias a l’entrevista feta al Gremi de Flequers de Barcelona


C om has afrontat la crisi que estem patint?

No quedant-me de braços creuats i buscant alternatives:

millorar la imatge, ampliar la gamma de productes –encara que sembli una contradicció- perquè si la crisi et fa reduir la varietat t’acabes enfonsant.

Tot i que tenim bona clientela de fa molts anys, hem intentat aconseguir-ne encara més. Com que som a Ciutat Vella oferim pans sense llevat i pans d’altres cultures. També fem moltes coses a demanda. Sempre hem tingut tendència a fer moltes especialitats i ens agrada que la gent ens doni idees.

No podem plorar i queixar-nos. Hem de buscar alternatives sempre. Per exemple, formo part d’una associació al Raval i ara hem decidit treure els productes al carrer un cop al mes. Estem preparant el projecte per presentar-lo.

Hi ha moltes empreses que s’han enfonsat. Quin és el secret del teu èxit?

Suposo que el secret és estar sempre actius pensant i buscant alternatives i diversificant. Davant dels problemes no ens queixem. Penso que cal ser optimista. Això és una cosa que vaig aprendre del meu pare. En va passar de tots colors, però ell sempre estava content.

Quines tasques dus a terme al teu negoci? Fas més de flequera o d’empresària?

Jo gestiono el forn que he viscut des de petita, però no sóc fornera, la qual cosa no vol dir que no conegui la feina a l’obrador. Abans un forn funcionava

molt bé perquè el marit estava a l’obrador i la mestressa a la botiga. Era un tàndem perfecte. Però ara això cada vegada es dóna menys.

Jo he pogut formar un bon equip. Tots som gent d’edat semblant i tenim la mateixa il·lusió. Parlem, fem reunions, funcionem des de fa anys sense individualismes. És molt important escoltar i que t’escoltin. Nosaltres tenim forners de fa molts anys i jo me’ls escolto molt, evidentment, perquè estic davant de professionals.

Convé no queixar-se tant i cuidar el personal. Nosaltres tenim un horari de les 7 del matí a les 10 de la nit, però uns treballen només al matí i els altres només a la tarda. Així tothom està content. Jo intento aplicar el que a mi m’agradaria. Amb l’horari tot seguit es pot conciliar millor la vida laboral i la familiar. I la gent està molt més contenta.

Estàs satisfeta amb la qualitat de les farines?

Sí, però s’ha de dir que hi ha hagut canvis. Ara hi ha més varietats, però quan compres la farina bàsica, per tenir la qualitat d’abans, t’has de gastar més diners Si vols una farina bona, l’has de pagar.

Les farines especials –sègol, espelta, cultius biològics, etc.- sí que tenen qualitat. El tarannà d’aquestes empreses també és diferent.

Com valores la competència? T’afecta la deslleial?

No ens podem adormir, però no cal estar obsessionats. Cal veure què fa la competència, sobretot si, com ens ha passat a nosaltres, ens han copiat bastant.

Anna BoixForn Boix del carrer Xuclà, 23

Per una banda la competència, si és honesta, està bé i ens fa créixer i el client se’n beneficia. Ara, quan la competència comença amb manipulacions ja no és acceptable. L’important és no entrar en el seu joc.

I evidentment el Gremi ha de lluitar contra la competència que ens fan gasolineres, súpers, etc. No sé quina solució té, perquè des del moment que existeix és que està permès. Per lluitar contra això només hi ha la qualitat i l’especialització.

En una empresa familiar, com creus que s’ha d’encarar el canvi generacional?

Aquest tema no és fàcil. A nosaltres ens va costar una mica, tot i que el meu pare té una mentalitat molt oberta. Li semblava que era massa sacrifici, però va veure que teníem molta il·lusió. Vam fer un canvi força important, tant de personal, com a l’obrador i a la botiga. El meu pare va veure amb expectació i satisfacció tots aquests canvis.

Jo tenia estudis i una altra feina i la vaig deixar per agafar el forn. Tenia molta il·lusió perquè, de fet, hi havia estat tota la vida implicada. El forn és bona part de la vida dels avis i dels pares. No ho podia deixar perdre.

També vaig voler continuar la tasca de la meva mare, una dona amb gran personalitat. Va deixar la carrera de música per treballar al forn amb el pare. Era una gran cuinera i quan es posava a l’obrador feia meravelles. També dibuixava molt bé i feia uns magnífics rètols per a la botiga. Els clients quedaven parats que els fes ella.

La persona que atén els clients és la

9

imatge que dóna el negoci. Hi ha moltes persones que van a perdre cinc minuts a una botiga perquè forma part de la seva vida, perquè necessiten ser escoltats.

Creus que el Gremi ha de potenciar canvis de normatives per afavorir la polivalència dins la botiga?

Crec que aquest tema té doble fil. Si veus que amb el pa cada vegada guanyes menys, la secció de cafeteria o d’altres productes envasats s’anirà fent més gran i arribarà un moment que tindràs només un cistellet amb sis barres.

Jo trobo que està molt bé que en un forn hi trobis molt de pa i diferents classes de pa i productes artesans elaborats al propi forn. Evidentment que cal fer més coses i el Gremi ha de ser el nostre suport, però s’ha de fer bé si volem mantenir la nostra personalitat de forners. No hem de perdre mai aquesta referència.

El Gremi pot fer molta feina. Com més ens ajuntem, com més cohesió i unió hi hagi, més sortirem endavant. Si hi ha individualismes i travetes es quan s’acaba tot.

El que trobo molt maco són els productes de diada, com el pa de Sant Jordi. Podríem treure el pa de la Mercè. Hauríem de fer coses d’aquestes tots els que estem cohesionats. Amb això ningú entra en el terreny de l’altre. Perquè en el fons, amb tot el carinyo del món, tots som competència.

Si el pa de Sant Jordi unifica tothom, per què no ho fem amb altres especialitats? Es tracta de jugar a inventar. Per què no traiem un pa de Sant Honorat? Coses diferents però que cohesionin tots els forners agremiats.

És important que la gent vegi que hi ha unió darrera el Gremi, que som un grup fort. És important mostrar que estem units, que el Gremi està al darrera, que ens ajuda. Al cap i a la fi tots treballem del mateix i ens mantenim els uns als altres. Doncs ens hem d’ajudar. n

Anna Boix


Anna EliasForn Elias del carrer Freser, 90 i 110

C om has afrontat la crisi que estem patint?

Jo sempre dic que si la meva àvia va passar una guerra,

doncs jo també he de passar la crisi. I l’he afrontat mimant encara més el negoci i el producte. Com quan tens un fill o un pare malalt, que necessita més cura que en altres ocasions.

També mimo més la clientela. Si, per exemple, volen coses baratetes, doncs intento guanyar-me la vida igual però oferint el que la gent em demana.

Jo ho resumiria així. Que és difícil? Sí, és clar. Quan hi ha algun malalt a casa tothom va més de bòlit. Però ens en sortirem. Ser optimista per a mi és primordial.

Hi ha moltes empreses que s’han enfonsat. Quin és el secret del teu èxit?

Hi poso molt de sentiment. No és un negoci qualsevol, és una empresa familiar. És un llegat, una il·lusió de dues generacions enrere que ara és també la meva il·lusió. M’agrada la feina, el tracte amb la gent i el producte. A vegades parlem de grans artistes creadors de quadres o pel·lícules o teatre, doncs nosaltres cada dia estem creant un producte. M’ho agafo amb molta passió.

I considero que el pa és un producte molt ric, el millor aliment, nutritiu, imprescindible. No entenc com és que no està “defensat” com una cosa bàsica. Llet, pa, oli, què més ens cal?

Si la il·lusió és el secret, jo la tinc. M’agrada la feina que faig i un gran secret és l’equip. Un de sol no pot fer res. Tinc la sort –això sí que m’agradaria destacar-ho– d’envoltar-me de gent que s’estima el producte, tant els que

el fan com els que el venen. I transmets aquesta il·lusió. Fas que el que fas sigui creïble.

Hi ha diversos punts importants: El valor del llegat que he rebut, que m’agrada i que m’estimo, un gran equip, el gran valor del producte, perquè considero que el pa és insubstituïble, la qualitat del pa que oferim i la il·lusió.

Quines tasques dus a terme al teu negoci? Fas més de flequera o d’empresària?

La veritat és que el tema comercial i de màrqueting m’agrada molt. Faig totes les tasques una mica, s’ha de saber fer de tot, perquè, si no, com pots dirigir? Però el que més m’agrada és la part comercial i de direcció: buscar objectius, gestionar l’equip humà, etc.El que menys m’agrada és la paperassa, però per a aquest tema me’n refio molt del Gremi.

Estàs satisfeta amb la qualitat de les farines?

Jo et puc dir que sempre he gastat farina de qualitat de farineres petites. El que no podem és queixar-nos si no comprem bon gènere. Sí que és cert que segons les temporades les farines resulten millor o pitjor, però crec que això és justificable.

Ara, jo procuro sempre comprar matèria de primera qualitat. I si hi ha algun problema, el mateix farinaire ja m’avisa. En tractar-se d’empreses petites, tracto directament amb la persona responsable.

Com valores la competència? T’afecta la deslleial?

Entenc que hi ha d’haver competència i que és bona per a nosaltres mateixos.

El que em molesta és que em venguin com a competència una cosa que per a mi no ho és. Em molesta que la gent no sàpiga que les baguettes congelades del súper o de segons quins locals no són el mateix producte que el que jo ofereixo.

Això és una batalla que encara hem de guanyar, perquè una baguette que porti llet en pols, conservants, etc. per mantenir-la un cert temps congelada no pot ser considerada el mateix producte que la meva barra feta de manera natural cada dia.

Això és el que em molesta. Si la gent vol triar aquella barra que li costa 30 cèntims sense saber què porta, com està feta i des de quan, és lliure. Ara, que no vulguin comparar aquella baguette amb la que jo faig. Estem parlant de dues coses diferents. No poden tenir mai res a veure. No són el mateix producte. Aquesta ambigüitat em molesta.

Penso que la gent jove té bastant coneixement i s’hi miren. La població és prou intel·ligent com per entendre que el que mengem repercuteix en la nostra salut. Val la pena dedicar temps i diners a una bona alimentació, que per mi ha de tenir un bon pa.

En una empresa familiar, com creus que s’ha d’encarar el canvi generacional?

En primer lloc penso que no pots obligar mai ningú. Jo he vist la il·lusió que tenia el meu pare per tirar el negoci endavant i és el que jo també puc transmetre. Sí que requereix esforç, sacrifici, però penso que a la vida tot plegat requereix esforç, sacrifici i renúncia: pujar un fill, la convivència, tot.

11

A la nova generació se l’ha de deixar fer, que exposi idees i projectes. Jo al principi vaig començar volent vendre gelats. El meu pare va comprar la màquina de gelats. Evidentment el nostre producte era el pa i els gelats no van anar prou bé. Però ell sempre m’ha deixat fer. Penso que això també està bé perquè et fa adonar que al final el que té raó, el que té més experiència i en sap més –no tot- moltes vegades és el pare.

Si hi ha algú que té il·lusió per continuar el que tu has començat o has seguit, no se li ha d’aixafar la il·lusió. Se li pot deixar provar. Però penso que si el fill no segueix el negoci no ha de ser cap frustració. S’acaba el negoci però no el fem malbé. Si obliguem, correm el risc de malmetre tot el que hem fet fins ara. S’acaba igual, però malmès.

Creus que el Gremi ha de potenciar canvis de normatives per afavorir la polivalència dins la botiga?

En el meu cas concret el pa és una eina bastant potent. Sí que és veritat que els productes de diada ens salven dels mesos dolents en què costa tant tirar endavant. Crec molt en el “Take a way” (menjar per emportar). Tenim uns punts de cocció que estan desaprofitats.

No es tracta de treure la feina als restaurants sinó d’aprofitar els punts de cocció que tenim i fer moniatos o una escalivada o uns flams, patates al caliu o carxofes al forn... Jo m’inclino cap aquí. Que això ho poguéssim fer amb tranquil·litat. Seria interessant que la normativa permetés fer coses senzilles com aquestes. Que poguéssim coure i vendre tot el que està associat a la paraula forn.

Però al Gremi som molts i no només s’ha de pensar en el que m’aniria bé a mi. Entenc que si a algú l’obrador no li funciona i pot tenir una diversitat al punt de venda, doncs està bé.

Al Gremi valoro la feina que fan els directius -sé que representa una dedicació molt gran perquè ho vaig viure amb el meu pare- i també valoro el personal, que m’ajuda a fer la feina que no m’agrada.

Em sento afortunada, la veritat. n

Anna Elias


ENTREVISTA

Oriol Parreño: “Hi ha un tipus de pa que no hauria d’entrar a la casa de ningú”

13

riol Parreño és el conductor del programa “Això no és tot” d’Onda Cero i un ferm defensor del bon pa.

La seva arribada al món de la ràdio va ser per casualitat, un dia que acompanyava un amic a la ràdio del barri. Li faltava un any per acabar interiorisme i ho va deixar per incorporar-se a la comunicació radiofònica. La serva formació ha estat autodidacta.

Va començar treballant a emissores locals, va passar per Radio Cubelles, la Cadena SER de Vilafranca, Ràdio Barcelona i M80. Un dels seus programes més coneguts és “El rosari de l’aurora”.

Finalment va entrar en contacte amb la Júlia Otero i ara ja porta cinc temporades col·laborant amb ella a Onda Cero i ara fent també aquest programa propi. “He après molt de la Júlia Otero i ara faig el meu programa com crec que s’ha de fer”, comenta.

Felicitats per l’augment d’audiència.

Va bé, va bé. Estem contents. Ara ja estem pensant coses per l’any que ve, com millorar el programa. Però crec que hem trobat el nostre lloc, la nostra filosofia.

Dius que “Això no és tot” és un programa diferent. Quina és la diferència?

És un programa de ràdio en què les persones que el fem ens ho passem bé. Això és el primer que vaig dir a l’equip: “Anem a explicar coses perquè la gent sàpiga què està passant, intentant que tothom estigui informat, i si a més a més s’ho passen bé ja aconseguim l’objectiu”.

Perquè de programes d’informatius, n’hi ha molts. Després de nosaltres ve un programa informatiu i venim d’una tertúlia de la Júlia Otero. Per això vam pensar que havíem de donar contingut però que l’audiència s’ho passés bé i passés una bona estona.

Més o menys aquesta seria la filosofia del programa. Per això té notícies, una entrevista, un espai d’humor, però tot amb l’estil del nostre equip, un estil distès i agradable. També hi ha un punt d’ironia perquè jo sóc bastant irònic. Aquest seria el perfil del programa. Sempre teniu públic al programa?

Normalment no, però quan hi ha una diada especial –com el dia de Sant Jordi- demano al públic que vingui i sempre hi ha molt bona resposta. Quan ve el públic sempre vols que se sentin a gust, ben atesos i còmodes, tot i que potser no tenim l’espai adient.

O Com i fins a quin punt es pot influir des de la ràdio en el pensament i el comportament dels oients? Ho sabeu?

Pots influir bastant. Amb el temps i l’edat prens consciència que qualsevol cosa que diguis té el seu poder i per tant no pots pontificar ni fer sentències sobre el que creus. Sempre has de dir: “Jo crec”, “A mi em sembla”. En canvi es tendeix a les tertúlies i la gent pontifica des del púlpit de la ràdio dient que “això hauria de ser així”.

Tampoc cal ser tan políticament correcte com aquells que no es mullen per res, però sí saber que ets responsable d’un micròfon que arriba a molta gent.

Què vas dir un bon dia al teu programa que et va fer valedor de l’amistat dels flequers artesans?

A mi m’agrada molt el pa. Jo sóc d’esmorzar entrepà i aquell dia vaig dir que estava fart del pa de supermercat, del pa congelat que transporten en camions. Vaig dir: “No suporto aquest pa. No pot ser que ens estiguin donant això que no sabem d’on ve ni de què està fet. I no tolero que hi hagi un pa que a les dues hores el tiris contra la paret i reboti”. Més o menys durant dos minuts vaig estar posant aquests exemples contra aquest pa i que val més caminar dues cantonades per anar a trobar un forn que sàpigues que t’ha fet el pa del dia.

I no se t’ha tirat ningú a sobre?

Jo dic el que penso i a més estic convençut que el pa és sagrat.

En el teu programa ja has definit el mal pa, el que és “com un xiclet i una pilota de ping-pong que rebota”. Com és per a tu un bon pa?

Per a mi un bon pa és aquell que té una crosta cruixent i que per dins és contundent, que l’agafes i pesa, i notes que està treballat. Llavors agafes el tomàquet i el fregues i ho regues amb oli i hi poses el que et vingui de gust: formatge, pernil...

Jo sóc molt d’entrepà al matí. Jo crec que qui no esmorza un entrepà amb aquest bon pa i amb un bon oli, no pot estar bé. Si menges un entrepà estàs molt millor, no tens la mala llet del matí. És com un reconstituent.

Tinc un nen de set anys i em preocupo molt que mengi entrepà cada dia. Li vaig a buscar el pa i li preparo l’entrepà. De vegades, per comoditat, els preparo de


cop i els congelo per a tota la setmana, però sempre amb bon pa.

També gaudeixo molt de les torrades, poc torrades, però molt daurades i cruixents.

Quins records o sensacions t’evoca el bon pa?

Quan era petit em feien l’entrepà en una cafeteria que hi havia a prop de l’escola. La meva mare començava a treballar molt d’hora al matí i sovint no podia fer-me’l. Sempre recordo com aquell senyor em feia l’entrepà d’aquest pa que a mi m’agradava i crec que en aquell moment em vaig enamorar d’aquell t ipus de pa. El cuidava molt bé, hi posava el tomàquet i l ’oli verge. M’arribava l’olor. Crec que em va influir molt. I sempre podia triar de què el volia.

Una altra sensació l l igada al pa és l’olor. Hi ha dues olors que per a mi són clau i sovint vénen juntes: l’olor de cafè i l ’olor de bon pa torrat.

Trobes a Barcelona el pa que t’agrada?

Amb el pa que hi ha prop de casa no estic gaire content. He d’anar a un forn on el fan molt bo. Me’l va descobrir la meva mare. De vegades me’l porta ella i altres vegades m’hi desplaço. Deixen reposar el pa, el treballen molt. Les coses treballades tenen un gust especial.

Jo estic segur que a tothom li agrada el pa de llarga fermentació. El que passa és que la gent té desconeixença. Amb el vi s’ha fet una molt bona política. Han aconseguit que sigui cultura. Aquesta és la diferència.

Amb el pa s’hauria d’arribar també a aquest nivell de cultura. I hi ha un tipus de pa que no hauria d’entrar a la casa de ningú.

I també s’haurien de cuidar als maridatges. Mirar quin pa acompanya millor una determinada menja. Si s’ha fet amb el vi, s’ha de poder fer amb el pa.

Seria un bon anunci: Es fa un sopar, tothom porta coses molt ostentoses i arriba una persona que porta la cosa més senzilla del món, el pa, i és el que triomfa perquè tothom n’acaba menjant i se l’acaba. n


AGENDA

Activitats GremialsDurant el mes de juliol el Gremi de Flequers de Barcelona ha dut a terme tota una sèrie d’actes i reunions amb altres entitats i institu-cions, amb les Administracions i els mitjans de comunicació. Us en fem aquest resum:

Junta Directiva de la Confederació de Comerç

Reunió amb el Sr. Roger Pallerols i el Sr. Albert González per tractar el

tema de la mala praxi de comercialització de pa a la ciutat

Reunió del Consell de Gremis sobre el tema: Degustació

Junta Directiva de MAZ

Dinar de treball amb el Sr. Francesc Povedano i el Sr. Antoni de Ribera

Reunió amb la gerent del Districte de Ciutat Vella, Sra. Mercè Masa

Dinar de treball dels membres del Consell Ciutat i Comerç

Reunió del Consell de Gremis sobre el tema: Quioscos de les Rambles

Esmorzars del Gremi a RAC 1

Mantenim la presència a la ràdio amb els esmorzars dels dilluns per

a l’equip de redacció i els tertulians del programa “El Món a RAC 1”

de Jordi Basté, aprofitant que aquest dia el programa compta amb

la presència del panarra Màrius Carol a la tertúlia. Cada esmorzar és

diferent i demostra totes les varietats que poden fer els

mestres artesans del Gremi de Flequers de Barcelona.


FORNERS DE BARCELONA

Text i fotos:Jesús Ávila granadoswww.jag.es.vg

Al cor Gràcia, al carrer Verdi, hi ha la fleca coneguda per la gent del barri com el Sant Tirs; perquè els clients més fidels diuen: “Vaig al Sant Tirs”, en comptes de dir: “Vaig al forn”. Al capdavant d’aquesta singular fleca hi trobem els germans Imma i Salvador del Cerro i Guarro, naturals d’aquest barri, persones de gran humanitat, afabilitat i un portent creatiu, perquè en aquesta fleca no podem parlar d’una especialitat concreta, sinó d’un cúmul d’invencions que ratllen la perfecció de l’art flequer.

a d’entrada, l’establiment ens sorprèn per la seva intimitat i equilibri espacial, doncs es troba en la confluència de dos carrers de via-nants; per tant, la sensació de pau es respira

des del mateix carrer. Dins del local veiem un apara-dor que aprofita molt bé un reduït espai, gràcies a una prestatgeria aèria, que atrau la vista del visitant i el fa dubtar amb la diversitat d’especialitats que té al davant.

Però el que està molt clar és que després d’haver gaudit d’una especialitat també voldrà tastar les al-tres, y així, fins més d’una vintena que, al llarg de la

J setmana –menys el diumenge; únic dia que tanquen, a més de les festes del calendari- es van elaborant a l’obrador. En pocs llocs de Catalunya, i també de la resta de l’Estat espanyol, hem vist en una fleca tantes varietats tan temptadores visualment. I això li devem a en Salvador del Cerro.

Les arrels d’aquesta fleca es remunten a mitjan se-gle XIX, quan Gràcia era un poble veí de la Ciutat Comtal, i el 1973 la família del Cerro s’hi establí, perquè ells des de sempre se senten plenament units i vinculats al barri.

El secret dels pans del Forn de Sant Tirs

19

Quan van començar en aquesta fleca, hi regien les normes que imperaven en la majoria de centres d’elaboració de pa de Barcelona; la farina era molt limitada i estava subvencionada per l’Estat; amb prou feines es podien fer croissants i altres especia-litats, doncs la producció estava vigilada. Avui, afor-tunadament, el flequer gaudeix de plena llibertat d’acció, i més quan es tracta d’un artesà innovador, amb idees i ganes de fer canvis en els productes de fleca, com és el cas d’aquesta família.

L’Imma i en Salvador –Salva- són, per tant, els grans protagonistes de la nostra història. Ells, des del pri-mer moment, van assumir el repte de portar a la seva manera l’establiment y els productes que, en el silenci i harmonia de l’obrador, anaven desenvo-lupant.

Però en Salva, per poder consolidar les fites que tenia en ment, era conscient que havia de passar per una fase de formació. Per això es va apuntar a un curs intensiu a l’Escola del Gremi de Flequers de Barcelona el 1985/86, del qual recorda els va-luosos consells que va aprendre d’un professorat seriós i responsable. “Allà, entre altres coses, vaig comprendre que cal pesar cadascun dels ingredients que intervenen en tota elaboració, a més de saber establir les corresponents proporcions”, comenta en Salva.

Llavors només s’elaboraven pans normals, de barra, el pagès, etc. i en Salva va incorporar de seguida una xapata diferent, basada en una recepta perso-nal, amb la qual va obrir un camí de creacions fle-queres que no ha deixat de protagonitzar. El flequer

ens mostra amb plena satisfacció el diploma que acredita la culminació amb èxit d’aquell curs, em-marcat i penjat a la paret de la botiga.

Després va anar incorporant altres especialitats; en-tre les quals, el rústic; i l’evolució que anava prota-gonitzant en Salva, i que la clientela sabia apreciar, també formava part d’uns canvis que, en silenci, però sense parar, el mercat estava demanant, com era el pa integral, però molt diferent al que s’elaborava en altres fleques.

Més tard va programar una sèrie de viatges per Eu-ropa (Alemanya, Suïssa, Holanda, Àustria, Itàlia), on va aprendre conversant amb mestres flequers de re-nom. “Encara que els pans d’Alemanya i altres paï-sos alpins estan concebuts per a unes condicions


climàtiques més fredes que les nostres”, comenta Salva. Malgrat això, fruit d’aquell viatge al país de Goethe, i de les seves experiències en altres llocs, a més de la incessant lectura de llibres i aquest perma-nent afany per aprendre, en Salva va fer que el pa in-tegral evolucionés plenament en el seu establiment, i la gent no trigà a acceptar-lo.

Altres especiAlitAts

A més de les especialitats tradicionals que s’elaboren en la gran majoria de fleques barcelonines, el Sant Tirs ofereix una temptadora oferta, que fa dubtar als amants dels pans artesans. Entre les especialitats més destacades, cal citar: la barra de Sant Tirs; el pa de cereals amb espècies; el pa de xocolata amb taronja; el pa de blat amb nabius i llavors de carbas-sa; el pa de pernil (que s’elabora els dimarts i diven-dres); el pa de nous; el pa de músic (fruits secs); el pa d’espelta; el pa del “Rei Boig” –en clara al·lusió al monarca Lluís II de Baviera-; el pa de pipes de carbassa amb extracte de raïm (es prebiòtic, molt saludable); el pa de viena; etc. Totes aquestes espe-cialitats tenen un denominador comú: la pasta mare, base de tots ells, que és la mateixa, encara que en Salva procura anar canviant-la sovint, incorporant-hi

nous sabors i elements en la seva preparació.

La pasta mare deL sant tirs

Tots els pans d’aquest obrador s’elaboren sense cap classe d’additius, colorants, conservants o edulco-rants; exclusivament amb la pasta mare, aigua, sal i farina.

La pasta mare s’elabora dins d’un recipient, amb ca-pacitat per a 60 litres, que té una funció molt con-creta: conservar i refrescar la pasta mare al llarg de 2 o 3 d ies, sense perdre cap de les seves singulars condicions.

Per poder elaborar aquesta singular pasta mare cal fer un cultiu, que és la base, a partir de farina, aigua i, per exemple, fruites –de caràcter biològic-; tot això mesclat i sotmès a una temperatura de 30ºC, que coincideix amb la del medi ambient de l’obrador; durant cinc jornades. A partir de llavors, aquesta massa formada ja es pot emprar com a llevat.

La pasta mare, com ja hem comentat, va canviant a gust del flequer tant pel que fa a la seva forma d’elaboració, com en la constitució dels seus in-

21

gredients. Cal indicar que la farina que es gasta en aquest establiment és francesa, amb unes caracte-rístiques de proteïnes que el nostre flequer conside-ra les més idònies i que li permeten la conservació de la massa durant tres jornades.

Amb l’elaboració d’aquestes especialitats, des del primer moment la clientela s’ha consolidat i s’ha fet més fidel, i això, com tots sabem, és de gran impor-tància.

especiaLitats saLades

A més d’aquests excel·lents pans, que es poden man-tenir durant una setmana sense perdre les seves pro-pietats i condicions nutritives, al Sant Tirs s’elaboren diàriament nombroses especialitats de brioixeria sa-lada; de les quals destaquem: les coques de recapte, adaptades al gust dels flequers d’aquest obrador, de les quals se’n fan unes quinze varietats diferents; les focaccies (una base de pa gruixuda, però tova, sense tomàquet, coberta de verdures, olives, etc.); la quiche lorraine (especialitat francesa), etc.

I pel que fa als dolços, podem parlar d’una vinte-na d’especialitats, on la poma té un paper destacat, així com la xocolata, l’ametlla, el cabell d’àngel, els pastissets de formatge, de pastanaga, etc. És impor-tant fer esment que tot l’oli que s’utilitza en aques-tes elaboracions és verge extra; el suc natural de l’oliva, tot un luxe per al paladar i un aliment de primer ordre.

En jornades laborables, els llums d’aquest obrador no s’apaguen pràcticament en cap moment. A les 7 del matí s’obre la botiga i sempre hi ha veïns del barri esperant gaudir dels plaers del bon pa, i més quan es tracta d’especialitats d’aquesta índole, en què el pa artesà assoleix les cotes més altes que pu-guem imaginar-nos.

La venda del pa s’efectua al detall, i la clientela del barri n’és el principal destinatari, i, per facilitar el desplaçament de les peces des de l’obrador a l’altre establiment (Gran de Gràcia, 70), des de fa pocs mesos en Salva compta amb un tricicle que porta un carret al davant; un curiós vehicle ecològic que ja forma part del paisatge urbà del barri; amb això s’ha guanyat temps en el repartiment. Aquesta altra bo-tiga s’incorporà el 1992, poc abans de les Olimpía-des; l’obrador té també una llarga tradició flequera.

La primavera passada ambdós establiments es van

convertir en escenaris de gravació de programes de les sèries televisives “Comando Actualidad” i “Es-paña en directo”, emeses per la primera de TVE, y que van donar lloc a innumerables trucades de tots els racons de la geografia hispana de persones inte-ressades pels pans que aquí s’elaboren.

En Salva, des del començament, va comprendre que calia buscar un altre camí; “la rutina et porta a la desídia i aquesta, a la ruïna…”, comenta en to jocós aquest flequer, que és capaç de concebre les for-mes més singulars i sorprenents de pans, dins de la més absoluta artesania. A l’obrador no hi ha cap element fora de lloc; tot forma part d’un equilibri espacial, on regnen l’optimisme i la felicitat, que es transmet després al taulell -la clientela ho nota- i es complementa després a casa quan assaboreixen el pa. S’ha assolit l’èxit…

Al nostre protagonista li és igual que en el súper de la cantonada o a la gasolinera més pròxima es ven-guin pans, perquè les seves elaboracions no tenen competència en el mercat i no tenen res a veure amb les que s’ofereixen a les grans superfícies. Per això, en Salva no para de crear noves especialitats a partir de masses mare igualment innovadores. “Cal donar sempre la màxima qualitat; el flequer que compe-teix amb el súper està perdut”. Aquests pans, que es caracteritzen per la seva espessa, compacta i es-ponjosa molla, poden mantenir-se perfectament una setmana sense perdre cap de les seves condicions.

Ens acomiadem del Sant Tirs amb la sensació d’haver viscut amb aquesta família diverses jornades inten-ses d’aprenentatge i de deixar uns amics amb el de-sig de tornar aviat. n


enrique medinaDirector de l’Escola de la FundacióGremi de Flequers de [email protected]

TÈCNICA

Peça rústica de brioixeria de múltiples aplicacions i gran demanda. Els llardons són molt nostres i formen part de les especialitats que consumim en totes les diades i segons les zones fins i tot setmanalment.

Peça rústica de brioixeria de múltiples aplicacions i gran demanda. Els llardons són molt nostres i formen part de les especialitats que consumim en totes les diades i segons les zones fins i tot setmanalment.

Coca de BurgosCoca de Burgos

23

escola de la FundacióGremi de Flequers de Barcelona

Farina de gran força 350 w .....1.000 g

Mantega .................... 100 g 10

Llet .......................... 500 g 50

Llevat ........................... 80 g 8

Sal ............................ 20 g 2

Sucre ........................ 200 g 20

Llardons triturats ........ 200 g 20

Ous ......................... 1 unitat

Ou, ametlla, sucre i llardons per a decoració

Ingredients Pes g % b.f.

Elaboreu una esponja amb el 50% de la farina, tota la llet i tot el llevat.Afegiu la resta d’ingredients menys els llardons, que afegireu al final del pastat.Deixeu reposar en bloc durant 25 minuts.Dividiu peces de 250 g, 500 g i 1.000 g.Funyiu i deixeu prefermentar durant 20 minuts.Formeu les coques, col·loqueu-les en llaunes de brioixeria, pinteu-les amb ou i decoreu-les amb llardons, ametlla i, un cop fermentades, amb sucre.Coeu-les a 200ºC.

1.

2.

3.4.5.

6.

7.

Pas a pasProcés


Arriba Tots SantsÉs temps de panellets. Prepareu-vos!

PINyONSAMETLLA SENCERAFARINA D’AMETLLASUCRE EN gRA SUCRE EN POLS ESSèNCIES DE LLIMONA, TARONjA, MADUIxA, ETC.

CLARES PASTEURITzADESOUS PASTEURITzATSROvELLS PASTEURITzATSxOCOLATA AvELLANES CODONyAT gRANET D’AMETLLA

La Plataforma us ofereix per a l’obrador:

Amb la millor relació qualitat-preu

25

Arriba Tots SantsÉs temps de panellets. Prepareu-vos!

La Plataforma us ofereix per a l’obrador:BLONDES I CARTONSPAPER PER EMBOLICARPAPER SILICONAT BOSSES DE PAPER CARTONATgE DIvERS SAFATES I FILBOSSES DE NANSES DEgRADABLES

... i per a la botiga:NOUS A MEITATS CREMA PASTISSERA CABELL D’àNgELgRANET DE xOCOLATA MELMELADES DE MADUIxA, PRÉSSEC, ETC.

CIRERES CONFITADES

932 155 508demaneu pel Tony valls


INGrEdIENTS PESFarina d’ametlla 1.000 gSucre en gra 900 g Ou sencer pasteuritzat 450 gGranet d’ametlla torrada 250 gVainilla ensucrada q. s. Canyella q. s.Essència llimona q. s.

OBRADOR

tony VallsResponsable de la Plataforma de Compres del Gremi de Flequers de [email protected]

Galeta d’ametllaa) Poseu tots els ingredients a la batedora amb

l’accessori pala i treballeu-los a mitja marxa durant un espai de temps que no superi els 5 minuts.

b) Prepareu unes llaunes amb paper siliconat.c) Amb una mànega sense broquet aneu posant

una quantitat adequada de pasta, més o menys de 2 cm de diàmetre per 3 cm d’alçada.

d) Poseu-hi per sobre granet d’ametlla crua.e) Deixeu reposar les galetes de 2 a 3 hores

procurant que els toqui el corrent d’aire perquè agafin una mica de crosta.

f) Coeu-les al forn a 200ºC durant 18 min aprox.

Procés


(L’escena es produeix a La botiga de La teresina ) cLienta 1: Què, Teresina, ja sabeu a qui votareu, vos?

cLienta 2: La Teresina, amb els diners que es guanyen a les fleques, a quin vol que voti?

teresina: No em feu que us expliqui les meves penes, filletes... que fem més hores que un rellotge i ni cinc de calaix.

Marit: Miri, aquí tenim la consigna de no parlar de política ni de futbol.

cLient 1: Ni de futbol?

Marit: Sí, en aquest país la gent s’empipa més pel futbol que per la política i el cas és que la gent ha de venir a la fleca a comprar pa i no a discutir-se.

cLienta 2: El que passa és que vostès, els de dretes, volen amagar-se... I també deu ser de l’Espanyol...

teresina: No, dona... És que això de la política és una cosa molt personal. I, a vegades, aquí la gent s’ha enfadat parlant-ne.

cLient 1: Molt personal... no em faci riure! Jo li puc dir a qui voto sense cap problema... I li puc dir de quin equip sóc...

Marit: Sí, però si vos voteu blanc i la resta de la clientela vota negre i s’encén una discussió i algú s’enfada vos no perdreu cap client...

cLienta 2: La pela és la pela, ehhh!

(Marxa La cLienteLa que ja ha coMprat eL pa)

teresina: Has de mirar de no ser tan brusc amb la gent, de donar-li la volta perquè no es parli del que tu no vulguis que es parli, però que la gent no es molesti...

Marit: Vaja! Ara resultarà que la culpa que la gent es discuteixi és meva! El que hauries de fer és posar un cartell que digués “Prohibit discutir a la botiga, especialment de política i de futbol”.

teresina: No diguis bajanades, va! Com podem posar un cartell prohibint que la gent parli del que vulgui a la botiga? No veus que llavors perdrem el 90% de la clientela i que tots ens diran que som franquistes? Va, passa cap a l’obrador, desastre!

Marit. No m’hi hauria de moure mai de l’obrador, encara que, no creguis, de tant en tant la farina també em posa en alguns trencacolls que no vegis...

teresina: Si avui t’ha sortit un pa perquè et donin el Nobel, rei. D’això hauríem de discutir tu i jo! Si no fos perquè marxarien tots els clients, avui hauries de sortir tu a vendre’l... Passa, passa!

29

Rda. Sant Antoni, 61 - 08011 Barcelona

Tel. 93 323 34 53 - Fax 93 454 58 31 www.iglesiasjoiers.com

entrem a la tardor!

Us convidem a visitar les nostres

instal·lacions on trobareu tot un

món de novetats i les marques més

prestigioses en joieria i rellotgeria.

Com sempre, continuarem atenent-vos

amb el tracte personalitzat

que ens caracteritza.

NOTÍCIES

Bon eslògan de l’Ajuntament de Barcelona per a un millor comporta-ment cívic, però ens agradaria que el “no tot s’hi val” fos també tingut en compte per al sector flequer de la nostra ciutat.

Ens referim a la mala i desorde-nada praxi en la comercialització i cocció de pa en botigues que no són fleques i que estan incom-plint tota classe de normatives. En canvi, els controls als flequers amb fabricació artesana són cada vega-da més severs.

Crec que ha arribat el moment

d’actuar amb més contundència. Són moltes hores de reunions amb les autoritats competents, però fins ara hem rebut només bones paraules.

Està en joc tot un sector profes-sional que fa importants esforços per donar qualitat, especialització i servei. Donem feina a 2.000 tre-balladors a la ciutat de Barcelona que també pateixen les conse-qüències d’aquest descontrol. La figura del “flequer emprenyat” cada dia és més evident i al final ens obligaran a exercir les accions pertinents.

Botigues d’alimentació incontrola-des, pa al Metro, pa en estacions de tren, gasolineres, etc. Qui en dóna més? Que ningú pensi que volem monopolitzar res, només demanem igualtat de compliments.

Volem agrair als consumidors la con-fiança dipositada en els “artesans del pa” de Barcelona. Gràcies a tots.

Davant de tantes injustícies pensem que no existeix la justícia.

Xavier Vilamalapresident del Gremi de Flequers de Barcelona

“A Barcelona tot hi cap, però no tot s’hi val”

El passat 31 d’agost fou publicada a la secció “Cartes al director” del diari La Vanguardia la carta que us transcrivim a continuació.

Carta a La Vanguardia


OPINIÓ

tomàs maria Porta i [email protected]

El pa que s’hi dóna

Finalment s’han convocat les eleccions al Par-lament de Catalunya. S’esgotarà la legislatura i viurem tres mesos de campanya electoral. Encara que això és molt relatiu. Hom té la sensació que ara els partits polítics sempre estan en campan-ya electoral i això és un problema. Perquè quan s’entra en aquesta dinàmica, més que trobar so-lucions als problemes del país, l’important és ba-tre l’adversari. Batre l’adversari per conquerir el poder. Conquerir el poder per omplir-lo amb mi-litants propis i simpatitzants, i per prendre unes decisions econòmiques que no sempre són con-fessables.

Ens trobem en una situació curiosa. Quan resul-ta que pràcticament només existeix una ideologia – no hi ha alternativa viable al capitalisme social i democràtic – resulta que és gairebé impossible que els polítics es posin d’acord. En general, els polítics del govern van tots a l’una i els polítics de l’oposició van a la seva. No es donen mai la raó els uns als altres. I la conseqüència de tot plegat és que la gent es cansa de la política i cada vegada va a votar menys o vota més en blanc.

Però, malgrat que els ciutadans vagin a votar menys o votin en blanc, els diputats que surten escollits són els mateixos. És a dir que, si només anés a votar una persona, al Parlament hi hauria 135 diputats. Si els diputats fossin proporcionals

a la gent que va a votar, ja s’espavilarien de debò per tal de fomentar la participació. Però fomen-tar la participació no vol dir només anar a votar, vol dir implicar-se en política i aquesta implicació generalitzada suposaria una revolució incontrola-ble per les elits dels partits polítics. Pensar que les elits dels partits polítics treballaran perquè creixi la participació política és com pensar que un co-merciant s’esforçarà per tal que hi hagi més co-merciants del seu ram.

Val a dir, però, que jo no dono la culpa de la situa-ció en què ens trobem als polítics sinó als ciuta-dans, que d’una banda ens queixem de no poder participar i d’una altra banda considerem que no val la pena lluitar per tal de participar. Hem trobat en la queixa reiterada una postura comodíssima, ens volem creure que no participem perquè no podem, quan mai no ho hem intentat. O no hem persistit en l’intent. Amb totes les excepcions que calgui, és clar. La democràcia no és un regal, la democràcia ens l’hem de guanyar a pols. n

Eleccions al Parlament de Catalunya

31

Francament no m’estan agradant les primeres pas-ses d’en Sandro Rosell com a president del Barça. Vist des de fora –és a dir, vist des del que ens expli-quen els mitjans de comunicació– l’únic que ha fet Rosell ha estat antilaportisme. Crec que és un triple error per part seva: en primer lloc, en Sandro Rosell crec que s’ho posa molt difícil al comparar-se amb Jan Laporta: Jan Laporta ha aconseguit els millors resultats esportius del Barça de la història i això és el que quedarà: i per aquests mateixos resultats serà jutjat Sandro Rosell.

En segon lloc, la victòria a les eleccions de San-dro Rosell va ser tan rotunda que ha tingut una magnífica oportunitat per ser generós amb els evidents errors de Jan Laporta i, des d’aquesta magnanimitat del vencedor, tenia l’oportunitat per caure bé i simpàtic a tothom: està fent tot el contrari.

En tercer lloc, sembla que el Barça hauria de ser un club de trobada, un lloc on els afeccionats al futbol catalans haurien de trobar-se per tal de fruir-ne i no hauria de ser el lloc per a bastir grans batalles campals.

No sé si Rosell rectificarà o no, però algú li hauria de fer veure que amb l’antilaportisme no només no construirà res sinó que li dóna una mala imat-ge. Va haver-hi un moment en què va haver de fer oposició per tal de ressaltar l’originalitat del seu programa alternatiu. Però ara aquest temps ja ha passat i això és sobrer. Ara li toca governar. n

Sandro rosell s’equivoca, crec...

¡también el Buen Pan!

www.laautenticabaguette.com

Si todos los buenos productos tienen su marca,


Llei de regulació de l’impost sobre successions i donacionsL’impost sobre successions i donacions és un tribut estatal directe de caràcter personal que grava l’increment de patrimoni de les persones físiques derivat de la recepció d’una herència, de l’acceptació d’una donació o de la percepció d’una quantitat provinent d’una assegurança de vida.

El sistema tributari vigent, que es fonamenta en els principis constitucionals d’igualtat i de progressivitat i que no pot tenir abast confiscador, imposa que tothom contribueixi al sosteniment de les despeses públiques en funció de la seva capacitat econòmica. L’impost sobre successions i donacions, juntament amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, constitueix un element important per a garantir la progressivitat d’aquest sistema, alhora que contribueix a la redistribució de la riquesa, per tal com detreu en cada adquisició gratuïta una quantitat en favor del tresor públic.

ArT. 2 rEduCCIó PEr PArENTIu

En les adquisicions per causa de mort, s’aplica la reducció que correspongui, d’entre les següents, per raó del grau de parentiu entre l’adquirent i el causant:Grup I (adquisicions per descendents menors de vint-i-un anys): 275.000 euros, més 33.000 euros per cada any de menys de vint-i-un que tingui el causahavent, fins a un límit de 539.000 euros.Grup II (adquisicions per descendents de vint-i-un anys o més, cònjuges i ascendents):- Cònjuge: 500.000 euros- Fill: 275.000 euros- Resta de descendents: 150.000 euros- Ascendents: 100.000 eurosGrup III (adquisicions per col·laterals de segon i tercer

grau i per ascendents i descendents per afinitat): 50.000 eurosGrup IV (adquisicions per col·laterals de quart grau o de graus més distants i per estranys): no s’aplica cap reducció per raó de parentiu.

Aquests imports es redueixen a la meitat en el cas que el contribuent opti per aplicar qualsevol de les reduccions i exempcions següents:a) Les reduccions que estableixen les seccions tercera a

desena, llevat de la reducció per habitatge habitual, que estableix la secció sisena, reducció que és aplicable en tots els casos.

b) Les exempcions i reduccions regulades per la Llei de l’Estat 19/1995 de modernització de les explotacions agràries.

c) Qualsevol altra reducció de la base imposable o exempció que requereixi que el contribuent la sol·liciti i que depengui de la concurrència de determinats requisits el compliment dels quals correspongui exclusivament a la voluntat del contribuent.

FISCAL

lluís HernándezCap del departament fiscaldel Gremi de Flequers de [email protected]

33

www.berlys.es902 32 55 32

Auténtica Corteza Auténtica Miga Auténtico Sabor

Descubre su secreto enwww.laautenticabaguette.com

El primer pan con marca recién horneado

¡Conoce a FranChef, nuestro Auténtico

panadero francés!Síguelo en:

Art. 3 reducció per discApAcitAt

Juntament amb les reduccions que puguin correspondre en funció del grau de parentiu entre l’adquirent i el causant, en les adquisicions per causa de mort per persones amb disminució física, psíquica o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%, s’aplica una reducció de 275.000 euros. Si el grau de minusvalidesa és igual o superior al 65%, la reducció és de 650.000 euros. A aquests efectes, els graus de minusvalidesa són els que siguin establerts d’acord amb el barem a què es refereix l’article 148 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, del 20 de juny.

Art. 4 reducció per A persones GrAns

En les adquisicions per causa de mort per persones de setanta-cinc anys o més s’aplica una reducció de 275.000 euros.

Aquesta reducció és incompatible amb la reducció per discapacitat que estableix l’article 3.

Art. 5 reducció per AsseGurAnces de VidA

En les adquisicions per causa de mort, s’aplica una reducció del 100%, amb un límit de 25.000 euros, de les quantitats percebudes pels beneficiaris de contractes d’assegurances de vida, si llur parentiu amb el contractant molt és el de cònjuge, de descendent o d’ascendent. En el cas d’assegurances col·lectives o contractades per les empreses a favor de llurs treballadors, s’ha de tenir en compte el grau de parentiu entre l’assegurat i el beneficiari.

La reducció per assegurances de vida és única per subjecte passiu, independentment del nombre de contractes d’assegurança de vida dels quals sigui beneficiari. En el cas que tingui dret al règim de bonificacions i reduccions que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei de l’Estat 29/1987, del 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions, el subjecte passiu pot optar entre aplicar aquest règim o aplicar la reducció que estableix aquest article. n


Jordi murilloCap del Departament Laboral del Gremi de Flequers de [email protected]

LABORAL

S’ha publicat en el BOE del passat 6 d’agost l’anomenat “atur de treballadors autònoms”, mitjançant la Llei 32/2010, de 5 d’agost, pel qual s’estableix el sistema específic de protecció per cessament d’activitat dels tre-balladors autònoms. el qual entrarà en vigor el proper 6 de novembre de 2010.

rEQuISITS PEr TENIr drET A LA PrES-TACIó PEr CESSAmENT d’ACTIVITAT:

A) Estar afiliat, en situació d’alta i cobertes les contin-gències professionals derivades d’accident de treball i malaltia professional, en el Règim Especial de Treballa-dors per Compte Propi o Autònoms.B) Tenir cobert un període mínim de 12 mesos de cotit-zació de la contingència per cessament d’activitat.C) Trobar-se en situació legal de cessament d’activitat, subscriure el compromís d’activitat i acreditar activa dis-ponibilitat per reincorporar-se al mercat de treball mit-jançant activitats formatives, d’orientació professional i de promoció de l’activitat emprenedora a les que pugui convocar-lo el Servei Públic d’Ocupació de la comunitat autònoma corresponent.D) No haver complert l’edat ordinària per tenir dret a la pensió contributiva de jubilació (actualment els 65 anys), a excepció que no tingués el període mínim de cotitza-ció requerit per a jubilar-se (actualment 15 anys).E) Estar al corrent de pagament de quotes a la Seguretat Social.F) Quan el treballador autònom tingui treballadors per compte aliè al seu càrrec, serà requisit previ el cessa-ment de l’activitat, el compliment de les garanties, obli-gacions i procediments regulats en la legislació laboral.

S’ENTENdrà PEr SITuACIó LEGAL dE CESSAmENT d’ACTIVITAT:

A) La concurrència de motius econòmics, tècnics, pro-ductius o organitzatius determinants de la inviabilitat de prosseguir amb l’activitat econòmica o professional. En el cas d’establiment obert al públic, s’exigirà el seu tancament durant el cobrament de la prestació per cessament d’activitat. S’entendrà que existeixen els motius anteriorment citats quan concorri alguna de les situacions següents:- Unes pèrdues derivades de l’exercici de l’activitat, en un any complet, superiors al 30% dels ingressos, o superiors al 20% en dos anys consecutius i complets. En cap cas es tindrà en compte el primer anys d’activitat.- Unes execucions judicials que tendeixin al cobrament de deutes reconegudes pels òrgans judicials que comportin, al menys, el 40% dels ingressos de l’activitat del treballa-dor autònom corresponents a l’exercici econòmic imme-diatament anterior.- La declaració judicial de concurs que impedeixi continuar amb l’activitat, en els termes establerts en la Llei Concursal.B) Per força major, ja sigui per cessament temporal o defi-nitiu de l’activitat econòmica.C) Per pèrdua de la llicència administrativa, sempre que la possessió de la mateixa sigui un requisit per a l’exercici de l’activitat econòmica o professional, i no vingui motivada per incompliments contractuals, comissió d’infraccions, faltes administratives o delictes imputables a l’autònom sol·licitant.D) La violència de gènere determinant del cessament tem-poral o definitiu de l’activitat de la treballadora autòno-ma.E) Per divorci o acord de separació matrimonial, en els su-pòsits en què l’autònom divorciat o separat exercís funcions de familiar col·laborador en el negoci del seu ex cònjuge o persona de la que estigui separat, i que deixen d’exercir-se a causa de la ruptura o separació matrimonial.

Atur de treballadors autònoms

35

IMPORTADOR Y DISTRIBUIDOR OFICIAL EN EXCLUSIVA PARA CATALUÑA

CALIDAD Y TECNOLOGÍA PUNTA

anysal seu servei

anysal seu servei

anysal seu servei

novau 50 anys.indd 1 18/1/10 11:50:50

Pje. Jordi Ferran, 9-11 • 08028 Barcelona Tel.: 93 333 44 46 • Fax:93 448 38 96 [email protected] • www.jnovau.es

• CICLOTÉRMICOS (DRAGO)

• TUBOS ANULARES (TVDRAGO)

• ELÉCTRICOS (ELECTRODRAGO)

ÚNICO STRATOSWINDROTODRAGO classic · Pocket Rotoavant · Rotostone

DESDE1929

CARGADOR INTEGRADO

anunci novau 2010 NP.indd 1 16/3/10 13:10:50


SOL·LICITud I GESTIó dE LA PrESTA-CIó PEr CESSAmENT d’ACTIVITAT:La prestació per cessament d’activitat va lligada a l’obligatorietat que es tinguin cobertes les contingències derivades d’accident de treball i malaltia professional (en en-davant AT i EP). Cal recordar que en el RETA tenir cobertes o no les contingències derivades d’AT i EP és voluntari per al treballador autònom, excepte per als treballadors autònoms econòmicament dependents, i per aquells treballadors au-tònoms que prestin els seus serveis en activitats de major risc (pendent de determinar per part del Govern a quines activitats es refereix). Per tant, els treballadors autònoms que vulguin cobrir la prestació per cessament d’activitat hauran de cobrir simultàniament les prestacions d’AT i EP.

Dit això, la sol·licitud de la prestació per cessament de l’activitat haurà de realitzar-se davant de la mateixa Mútua d’AT i EP de la Seguretat Social amb què es tin-guin cobertes les prestacions d’AT i EP.

El termini per sol·licitar la prestació per cessament d’activitat acabarà l’últim dia de mes següent al que es va produir el cessament d’activitat i es percebrà la prestació a partir del primer dia del segon mes se-güent al que es va produir el fet causant del cessament d’activitat.

durAdA dE LA PrESTACIó PEr CES-SAmENT d’ACTIVITAT:

La durada d’aquesta prestació estarà en funció dels mesos cotitzats per aquesta prestació, dintre dels 4 anys anteriors a la situació legal de cessament d’activitat, dels quals al menys 12 han de ser continuats i immediata-ment anteriors al cessament, seguint la següent escala:

Per als treballadors autònoms que tinguin dret a la prestació per cessament d’activitat, entre els 60 anys i l’edat en què puguin accedir a la pensió de jubilació,

s’incrementa la durada de la prestació segons la se-güent escala:

QuANTIA dE LA PrESTACIó ECONò-mICA PEr CESSAmENT d’ACTIVITATLa quantia de la prestació, durant tot el període que corres-pongui percebre-la segons l’escala anterior, serà del 70% de la mitjana de les bases de cotització a la Seguretat Social dels 12 mesos continuats i immediatament anteriors al cessament.- Quantia màxima sense càrregues familiars: 175% de l’indicador Públic de Rendes d’Efectes Múltiples (en endavant IPREM)- Quantia màxima amb 1 fill al seu càrrec: 200% de l’IPREM- Quantia màxima amb 2 o més fills al seu càrrec: 220% de l’IPREM- Quantia mínima sense càrregues familiars: 80% de l’IPREM- Quantia mínima amb 1 o més fills al seu càrrec: 107% de l’IPREM.

TIPuS dE COTITzACIó

El tipus de cotització corresponent a la protecció per cessa-ment d’activitat serà del 2,2%, aplicable a la base de cotit-zació que la que estigués cotitzant el treballador autònom. Aquest percentatge es fixarà anualment en la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.

Els treballadors autònoms acollits al sistema de protecció per cessament d’activitat tindran una reducció de 0,5 punts percentuals en la cotització per la cobertura d’incapacitat temporal, derivada de contingències comuns. Per tant, l’increment real de cotització a la Seguretat Social que re-presenta als treballadors autònoms acollir-se a aquesta pres-tació serà de l’1,7%.

En cap cas es consideraran en situació legal de cessament d’activitat aquells treballadors autò-noms que cessin o interrompin voluntàriament la seva activitat. n

Període de cotització (mesos) període de protecció (Mesos)

De 12 a 17 2

De 18 a 23 3

De 24 a 29 4

De 30 a 35 5

De 36 a 42 6

De 43 a 47 8

De 48 cap endavant 12

Període de cotització (mesos) període de protecció (Mesos)

De 12 a 17 2

De 18 a 23 4

De 24 a 29 6

De 30 a 35 8

De 36 a 42 10

De 43 cap endavant 12

37

Nou Codi de Consum de CatalunyaEl Parlament de Catalunya ha aprovat el Codi de Consum de Catalunya. Aquest Codi, que ha entrat en vigor el 24 d’agost de 2010, té per objectiu garantir la defensa i la protecció dels drets de les persones consumidores.

En aquest text legal s’estableixen els drets dels consumidors i les matèries de protecció. L’empresari és el responsable del compliment d’aquesta normativa. El Codi de Consum regula el procediment per la imposició de sancions en cas d’infracció.

Són obligacions de l’empresari, entre d’altres:

1. La indicació dels preus dels productes. Aquesta informació ha de ser visible per a la persona consumidora, de manera que no indueixi a error o engany.

2. Lliurar una factura, tiquet o un justificant de la transacció, amb els conceptes següents:

- nom o raó social de l’empresari amb número d’identificació fiscal i adreça completa de l’establiment

- bé o béns adquirits i l’import de cadascun- import total, amb els tributs inclosos- data de la venda

3. Informar sobre l’horari d’obertura al públic. Aquesta informació ha de ser visible de fora, estant fins i tot tancat l’establiment.

Un reglament que caldrà aprovar en el termini d’any desenvoluparà la normativa establerta per aquesta Llei. n

ASPECTES JURÍDICS

montse BoschAdvocada del Gremi de Flequers de [email protected]


És una manopla amb un element d’unió enrotllador/desenrotllador que ofereix protecció i higiene sempre.

Té un mecanisme molt senzill que permet la inserció i l’extracció de la mà, cosa que facilita que

es pugui utilitzar immediatament.

Especialment concebuda per utilizar en processos de manipulació per evitar el contacte de la mà de l’usuari amb els aliments.per evitar el contacte de la mà de l’usuari amb els aliments.

HIGIÈNIC

Un nou producte que trobaràs en primícia a la Plataforma de compres del Gremi.Amb el suport del Departament d’Agricultura,

Alimentació i Acció Rural de la Generlitat de Catalunya

39

El GrEmi de Flequers de BArCELONA i l’emissora COmrÀDiO han signat un acord de col·laboració per tal de difondre les tradicions i les especialitats del pa a Barcelona.

Aquest acord consisteix en:

COmrÀDiO subministrarà al gremi unes bosses de pa ecològiques, de roba, i un cartell indicador.

El GrEmi distribuirà 75 bosses per forn i el cartell entre els seus agremiats per tal que aquests les reparteixin gratuïtament als seus clients.

COmrÀDiO inclourà a la seva programació en el programa «COm llevar-se», que s’emet de dilluns a divendres, la intervenció d’un agremiat durant3 o 4 minuts. Cada dia es trucarà a un forner a les 6:30 h del matí per tal de fer-li una petita entrevista sobre el seu forn, quines especialitats elaboreu, com treballeu ... ?

Forner!Vols parlar del teu forn a COmrÀDiO durant 3 minuts... ?

Creiem que és una oportunitat perquè cada forner faci publicitat del les especialitats que elabora en el seu forn.

Tots els que us vulgueu apuntar a aquesta iniciativa, poseu-vos en contacte amb el gremi, perquè puguem assignar-vos el dia i l’hora en què COmrÀDiO us trucarà.

Amb el suport del Departament d’Agricultura,Alimentació i Acció rural de la generalitat de Catalunya.

APROFITEU AQUESTA OPORTUNITAT


més informació:BErLYS ALImENTACIóN, SAu

C/ Francisco Gervás, 128108 Alcobendas, madrid

Tel.:91 661 99 37 Fax: 91 661 64 55

www.berlys.es

Berlys presenta els seus nous snacks salatsEl consum de snacks i aperitius és un hàbit molt arre-lat a totes les èpoques de l’any. Ja parlem d’una forma d’alimentació que es denomina “snacking”, que se rea-litza en general fora de casa i es basa en el consum de menjar més lleuger o petits refrigeris que es prenen en substitució dels àpats habituals.

Berlys ofereix una completa i variada gamma de snacks salats, sempre deliciosos i de qualitat excel·lent. Variats, de diferents formats i amb els farciments tradicionals o els més innovadors. Ara s’hi sumen els nous “triángu-los” i les “rejillas plus”.

Els “triángulos” estan elaborats amb una fina pasta fu-llada i es presenten amb tres tipus de farciments: els clàssics de pernil i formatge i de tonyina amb “pisto” i l’innovador pollastre al curri, seguint les noves tendèn-cies de menjar ètnic.

El seu original format resulta molt atractiu per ser ex-posats a la vitrina de snacks, brioixeria salada i menjar per emportar. El “triángulo” pesa 110 g i se serveix en caixes de 35 unitats.

Les noves “rejillas plus” són delicioses pel contrast de la seva cruixent i lleugera massa tipus danesa i els seus suaus farciments salats, que ara es presenten en tres varietats: tonyina, sobrassada i pernil i formatge. Són de forma rectangular (18 X 6 cm) i presenten un aspec-te molt atractiu, amb un color daurat i l’enreixat que permet apreciar part del seu apetitós contingut. Són perfectes per a fleques, pastisseries i per a hostaleria i càtering, perquè tallades en porcions es poden servir en forma de petits snacks. La “rejilla plus” pesa 100 g i se serveix en caixes de 50 unitats.

NOTÍCIES D’EMPRESA

41

REBANADORAS DE PAN COMPLETAMENTE SILENCIOSAS

full industrial

jac pico

jac faceduro

iMportador Y distriBuidor oficial en eXclusiVa para cataluÑa

anysal seu servei

anysal seu servei

anysal seu servei

novau 50 anys.indd 1 18/1/10 11:50:50

Pje. Jordi Ferran, 9-11 • 08028 Barcelona Tel.: 93 333 44 46 • Fax:93 448 38 96 [email protected] • www.jnovau.es

anunci JAC LAF 2010.indd 1 16/3/10 09:49:18

l nostre col· laborador Jesús Ávi la Granados, periodista i escr iptor, ha estudiat la vida dels templers a les Terres de l ’Ebre i ha plasmat els seus coneixements en un l l ibre molt ben editat per Cossetània Edicions.

L’orde del Temple va néixer el 1118, després de la Primera Croada, amb l’objectiu de protegir els viatgers que peregrinaven a Terra Santa. A Catalunya, els templers van conquerir poblacions amb gran importància estratègica, com Tortosa i Miravet.

Jesús Ávila ha seguit municipi a municipi les petjades que els templers van deixar a les Terres de l’Ebre, i no es limita ha descriure els magnífics castells que hi podem trobar, també explica capitells, pedres, dibuixos i altres detalls.

És una obra imprescindible per entendre la història dels Països Catalans, especialment dels territoris regats pel riu Ebre. n

E

NOTÍCIES

Jesús Ávila publica un llibre en català sobre els templers a l’Ebre


ANUNCIS COMPRA - VENDASECCIÓ gRATUÏTA. PER ANUNCIAR-vOS TRUQUEU AL 93 215 55 00

Forn mondial Forni rotor Basic

VENC

- 3 anys- 9.000 euros

Per a més informació truqueu al telèfon 654 611 532

TRASPASO

Panadería – pastelería

- 180 m2- metro Encants

Interesados llamar al teléfono 622 128 049

ES LLOGA

Local apte per a forn de pa, cafeteria i pastisseria

- 200 m2- al centre del poble d’Alfarràs (Lleida)- accés a dos carrers- sense traspàs

Per a més informació truqueu al telèfon 628 109 915 (de 21 a 23 h)

TRASPASO

Panadería con degustación

- en funcionamiento- sin obrador- al lado mercado y metro

Para más información llamar al teléfono 670 442 293

SE ALQUILA

Panadería

- en la Zona Franca- sin traspaso

Para más información llamar al teléfono

607 819 866 (Sra. Castells)

VENC

Taula d’acer inoxidable 200 x 120 x 90 (1.800 €)Taula d’acer inoxidable amb pica de 190 x 70 x 90 (1.000€)Banc de neteja 140 x 70 x 90 (800 €)Aire condicionat obradors 2 aparellsPer tancament de negoci

Interessats truqueu al telèfon670 736 200

43

TRAPàS O VENdA

Pastisseria amb degustació

- completament nova- totalment equipada- a Cornellà

Interessats truqueu al telèfon 620 338 999

VENdO

Panadería en pleno rendimiento- en el Barri Gòtic- 200 m2 con almacén, obrador, despacho en primera planta, tienda con barra y pequeña cafetería.- maquinaria en perfecto estado

Para más información llamar al teléfono 93 319 85 93

COmPRO

Batedora de 20 litres aproximadament

Interessats truqueu al telèfon 93 441 06 13

VENdO

Amasadora rápida de brazos- con dos marchas- capacidad: 120 quilos de harina- seminueva- cuba de acero inoxidable- motor Siemens- precio: 1.000 euros

Interessados llarmar al teléfono 93 430 12 37

VENdO

Bandejas de aluminio perforado

- a estrenar- puestas en Barcelona

Interesados llamar al teléfono 695 805 816 (Luis)

TRASPASSO

Forn de pa i pastisseria al Pla d’urgell

Per a més informació truqueu al 675 858 696


Proveïdors de la Plataforma

Número página anunciants00

guIA De PROVeÏDORsAnunCIAnts I COl·lABORADORs

3133

45

43

5

15

48

29

17

3541

BAnC sABADellSERVEIS BANCARIS

www.bancsabadell.comTel. 902 323 222

BERLYS ALIMENTACIÓN, S.A.U.MASSES CONGELADESFrancisco Gervás, 1

28108 ALCOBENDAS Tel. 902 32 55 32 · Fax 902 29 70 00

www.berlys.com

BONGARDFORNSGarbí 18, Nau nº 3Parets del Vallès ( Barna)Tel. 93 573 78 78 · [email protected]

ReVestImIentOs COBeRPlAst s.l.REVESTIMENTS

José Anselmo Clavé, s/n · Pol. Matacás nave 17 08980 Sant Feliu de Llobregat · Tel. 93 685 12 62 Fax: 93 685 14 50 · www.coberplast.com

DOsIPADECORACIÓ DE FLEqUESVallespir, 10

Pol. Ind. Fontsanta · 08970 Sant Joan Despí Tel. 93 477 12 40 · Fax: 93 477 11 [email protected]

elKOmA, s.A.FRED PROFESSIONALMotors, 149 nau 5 08038 Barcelona

Tel. 93 223 29 00 · Fax 93 223 34 55e-mail: [email protected] · web: www.elkoma.com

FARIneRA COROmInAFARINERAGirona, 155 Apartat 4 · 17820 Banyoles

Tel. 972 58 00 58 · Fax 972 58 17 [email protected] · www. agrienergia.com

FelICIAnO FReIRIAREPARACIÓ I COMPRAVENDA DE MAqUINÀRIAPassatge Parlament, 6 08015 Barcelona Tel. 93 441 08 34

FRIguAl, s.l.CAMBRES CONTROL FERMENTACIÓDuero, 36 · 08223 TerrassaTel. 93 731 08 04

FORns eQuIP, s.l.REFORMES, DECORACIÓ I MAqUINÀRIALa Pobla de Lillet, 5 08028 - BarcelonaTel. 687 50 49 39

gAs nAtuRAl

900 708 709www.gasnatural.com

HARIneRA lA metA, s.A.FARINERAAPol. Ind. “El Segre” Industria

Parc. 204 R - 25191 Lleida · Tel. 973 20 03 19Fax. 973 20 56 43 · [email protected]

IBeXMAqUINÀRIABoix y Morer, 9, 1º28003-MadridTel.: 91 535 26 [email protected]

GrEmI dE FLEQuErS dE BArCELONA

COPRAlCONSORCI DE PRODUCTES ALIMENTARIS

Tel. 93 473 66 00

CAFÈS ILLYMESTRES CAFETERS

www.illy.com

Firmes col·laboradores de l’escola de la Fundació

IglesIAs JOIeRsJOIERIARonda Sant Antoni, 161. Tel.: 93 323 34 5308015 - Barcelona

InOYDesA.INSTAL.LACIÓ I DECORACIÓ

Balmes, 79 08007 BarcelonaTel. 93 454 47 00

IReKs IBÉRICA, s.A.PRODUCTES PER A PANIFICACIÓParc tecnològic del VallèsArgenters, 4 edifici 2

08290 Cerdanyola del Vallès · Tel. 93 594 69 [email protected] · [email protected]

lAngA COnCePtVITRINES FRIGORÍFIqUESC/ Bailén, 2708915 Badalona (BCN.)Tel.: 93 399 45 52www.langaconcept.com

KÖRFestPASTELERÍA SELECCIÓN

Tel.: 902 32 55 32www.korfest.com

mAZ

Av. Roma, 1008015 BarcelonaTel. 93 226 16 16 Fax 93 226 92 86

nOVAu, J.FORNS I MAqUINÀRIAPge. Jordi Ferran, 9-1108028 BarcelonaTel. 93 333 44 46 Fax 93 448 38 [email protected] · wwwjnovau.es

PAYsADISTRIBUCIONES CASASIN Telèfon 93 572 54 [email protected]

CHImeneAs KeYPACAIXES DE FUMMontsià, 60 Pol. Can CarnéCastellar del Vallès (Barcelona)Tel. 93 747 49 75 653 93 45 64

45

guIA De PROVeÏDORsAnunCIAnts I COl·lABORADORs

GrEmI dE FLEQuErS dE BArCELONA

27

27

47

ReFReDA’m, s.l.INSTALACIONS DEL FRED

Telèfon 629 88 54 [email protected]

d

sAlVA InDustRIAl, s.A.HORNOS

Ctra. Nacional 1 km 471 - 20100 LEZO (Spain) Apdo. 505 · 20080 SAN SEBASTIÁNDelegación en Catalunya: 93 363 88 00www.salva.es · [email protected]

seRmOnt, s.A.MAqUINÀRIA I FORNSSepúlveda, 140 bis • 08011 BarcelonaTel. 93 423 15 10 • Fax. 93 425 47 10 [email protected]

steel-InOXMAqUINÀRIA I FORNSCamino de La Marjal s/n • 46470 AlbalTel. 96 126 74 56 • Fax. 96 126 45 35 [email protected]

suBAl-DImOlDeR, s.l.MAqUINÀRIA

c/Islas Baleares, 44 Pol. Ind. Fuente del Jarro46988 PaternaTel. 96 132 53 01 · T. A. Valmar c/ Compositor Vivaldi nº 11 (Polígono Can Jardí) · 08191 Rubí · www.subal.es

tAlleRes PeRe VIlA CAmPs s.l.MAqUINÀRIA AUXILIAR

c/Ramón y Cajal, 108 · 08222 TerrassaTel. 93 785 92 97 · Fax 93 785 95 08e-mail: [email protected] · www.vilacamp.es

seRmOnt, s.A.MAqUINÀRIA I FORNSSepúlveda, 140 bis • 08011 BarcelonaTel. 93 423 15 10 • Fax. 93 425 47 10 [email protected]

tAlleRs AYmeRICHMAqUINÀRIA AUXILIARAv. Carrilet, 81 08902 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 422 36 85

teRPAn, s.l.MAqUINÀRIA, FORNS, FRED I DECORACIÓ

Carretera Terrassa-Olesa - Pol. Ind. Can Mir 08224 Viladecavalls · Tel. 93 780 31 66 · Fax 93 789 16 20 · www.terpan.es

t 500 PuRAtOs, s.A.PRODUCTES PER A PANIFICACIÓ I PASTISSERIA

Carretera C-63, km. 13,517410 Sils (Girona) · Tel. 902 502 602 Fax 972 058 300 · www.puratos.es

YllA 1878, s.l.FARINERACtra. de Manlleu, km 1,4 Apartat 133 · 08500 Vic

Tel. 93 886 27 44 · Fax. 93 889 11 [email protected]

ReAle seguROs geneRAles, s.A.Via Augusta, 258-26008017 - BarcelonaTelèfon 932.418.400Fax 934.144.192

MONTSIÀ, 50 Polígono Can CarnéCastellar del Vallès (Barcelona)

WWW.CHIMENEASKEYPA.COMTeléfono contacto 93 747 49 75 653 93 45 64

Cajas diseñadas para evitar goteos en las salidas de vapor.

CAJAS PARA VAPORESChimeneas modulares de acero inoxidable de pared doble con aislamiento interior y pared simple.De instalación rápida y econó-mica en obra terminada, con gran simplici-dad de montaje, ocupando menos superfi-cie. Se adaptan a cualquier trazado de cir-cuito de humos y vapor.

CHIMENEAS MODULARES INOXIDABLE

PARA UN CIELO MÁS AZUL


NOTÍCIES

KastaliaEl nuevo sistema de dosificación de levadura líquida

Que facilita la vida del panadero

Lesaffre lanza un nuevo sistema refrigerado de conservación y distribución de levadura líquida lista para su uso, destinado principalmente a los panaderos artesanales. Esta innovación, fruto de un largo desarrollo técnico y de numerosas observaciones de las prácticas de panadería, se inscribe en la tendencia actual de una mayor simplificación del trabajo y una mejor adaptación a las normas de higiene.

Con Kastalia, Lesaffre propone un concepto totalmente innovador en el mercado, que permite a los pa-naderos mejorar sus condiciones de trabajo y ganar un tiempo precioso a la hora de preparar su pan. Kastalia, sistema compuesto de un armario refrigerado y dos bag-in-boxes de 20 litros cada una, puede por tanto ubicarse cerca de la amasadora sin causar la más mínima molestia. De este modo, la levadura permanece en condiciones ideales de frescor y de conservación, al alcance de la mano. Al reducir al máximo las fre-cuentes idas y vueltas a la cámara frigorífica, así como las manipula-ciones de la levadura, el panadero puede organizar mejor su trabajo.

Una innovación que revoluciona el uso de la levadura.

La levadura Kastalia, refrigerada en continuo a + 4ºC, conserva todas su cualidades de rendi-miento, estabilidad y regularidad. El sistema de dosificado, higiénico y preciso, permite trabajar con total seguridad, protegido de todo tipo de contaminación, limitando las pérdidas gracias al uso de un dosificador graduado. La levadura líquida Kastalia se incorpora fácilmente a la masa. De este modo se facilita y mejora el desarrollo de la fermentación, lo cual permite obtener pa-nes de gran calidad.

Una levadura líquida de una frescura absoluta

ANUNCI NOTA LESAFFRE.indd 1 22/9/10 09:49:11


Màxima regularitaten farines d’alta qualitat

A Harinera La Meta apliquem les més modernes

tecnologies per desenvolupar la més àmplia gamma

de farines amb la màxima regularitat i la garantia dels

més alts nivells de qualitat.

LA METAH A r i n e r A

sociedAd AnónimA

TRADICIÓ EN EL SECTOR FARINER

la meta 2010 publi.indd 1 8/3/10 12:58:00

revista_508

Documents