RevistaVila Closes,

el pintori l’amic

DISSABTE, 5 DE SETEMBRE DEL 2015

DUES EXPOSICIONSRETROBEN EL VALOR

PICTÒRIC I L’HUMÀ DE L’ARTISTA

ReportatgeInteressa ensenyar a raonar?Filosofia per a nens 11

REVISTAÉS UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGIÓ7

DIRECTOR:MARC MARCÈ I CASAPONSA.EMPRESA EDITORA:EDICIONS INTERCOMARCALS SA.

BasarEstampatsalvatge ala vista 12

EntrevistaJosep Roca. «La nostra filosofiaés estar a prop de la gent» 8 i 9

SALVADOR REDÓ

Lectures a l’ombra«Boira de sang» per Manuel Quinto i«Signes malignes» per Jordi Cussà 6 i 7

Un bust de l’artistadesaparegut, un delselements que s’exposen a lamostra del Casino de Manresa

Dues exposicions, al Centre Cultural el Casino i al Cercle Artístic de Manresa, revifen l’interès per conèixer l’obra de Josep Vila Closes, pintor nascuta la capital bagenca que va morir ara fa deu anys. L’obra del prolífic artista i el seu compromís cívic es combinen amb la mostra de retrats que vanfer-li els amics al llarg de la vida. Els quadres parlen d’una producció pictòrica apassionada. Text: Toni Mata i Riu. Fotos: Salvador Redó

ArtL’AMIC

VILA CLOSES

Regió7DISSABTE, 5 DE SETEMBRE DEL 20152

REVISTA RECORDANT UN MESTRE

RETRATS D’UNA VIDA

El Cercle Artístic de Manresa sempre va ser una segona casa per a Josep Vila Closes. Com acomplement de l’exposició del Casino, l’Espai d’Art de l’entitat acull la mostra «Variacionssobre un mateix tema», que aplega una setantena d’olis, dibuixos i caricatures que al llargde tota la vida van fer a Vila Closes els seus companys. Fins i tot s’exhibeixen retrats quevan ser compostos després de mort. Totes les peces formen part del llegat familiar.

Imatges i estereotipsCom un home de bella estampa,

lluint una barba esponerosa o fumanten pipa. Fins i tot, amb tots aquestselements alhora en clau de caricatura.El compendi de retrats de Vila Closescreat per artistes com Àngel Millan iBonet ofereix una mirada cronològicaa la seva evolució personal.

Toni Mata i RiuPERIODISTA

Regió7 DISSABTE, 5 DE SETEMBRE DEL 2015 5

RECORDANT UN MESTRE REVISTA

i va haver un moment Kursaalafortunadament amortitzat enpoc temps –i amb una llarga vidaal davant– i ara caldria trobar el

moment per a les arts plàstiques. Manresa ésuna ciutat sense galeries i amb una oferta ex-positiva irregular. El Casino té l’encert cadaany d’homenatjar un dels grans artistes de lacomarca –Oms, Falcó, Oduber, Penadès,Mestres Cabanes...–, sovint figures que trans-cendeixen aquest estricte marc geogràfic, i elMuseu Comarcal exhibeix a les seves salesd’art del segle XX una interessant relaciód’obres dels principals representants de la pin-tura nostrada. La tasca d’ambdues institu-cions, amb Maria Camp i Francesc Vilà al cap-davant, és lloable. Però potser Manresa es po-dria fer el propòsit de crear un centre d’ex-hibició permanent per als Basiana, Millan,Planes, Sallent, Salisi, Vilanova, Mestres, VilaCloses, Centelles, Massegú, Estrada, Garcia,Casacuberta, Argelich.... i tants d’altres, entreels quals els artistes ressenyats més amunt.

El gruix i la categoria dels autors són prourellevants per, almenys, plantejar-s’ho. Laciutat deu als seus habitants l’oportunitat degaudir d’un espai on admirar la producció d’a-quells que han excel·lit en el noble art de lapintura, un punt de trobada que esdevinguiun referent. Fent volar coloms es podriaproposar, fins i tot, el nom de l’edifici de l’A-nònima, on va treballar el mateix Vila Closesal llarg de la seva vida. Seria un destí poèticper a un indret d’ús ben prosaic. Sabadell, perexemple, i sense obviar la diferència demo-gràfica que manté amb Manresa, destina laCasa Turull al seu Museu d’Art. I el que s’hipot veure no és pas més interessant que allòque podria ensenyar la capital del Bages. Larealitat, no ho podem ignorar, és enemiga degrans aventures pressupostàries. Però el mónés dels valents. Pensem-hi, perquè val lapena i perquè, posats a escriure paraules gran-diloqüents, una ciutat i un país capdavantersno poden menystenir la cultura gens ni mica.És senyal de civilitat.

H

UNA MAGNÍFICAOPORTUNITAT QUEPASSA PER DAVANT

Un ampli ventall d’opcions estètiques per retratar el mestrePer la part inferior de les quatre pàgines d’aquest reportatge es despleguen alguns dels retrats de

la mostra del Cercle Artístic. L’exposició té la virtut d’oferir un ampli repertori de tècniques d’autors di-ferents que van manifestar el denominador comú de l’amistat amb Vila Closes. L’oli, el carbó, el dibuix,l’aquarel·la... van ser mitjans per expressar l’admiració pel mestre i l’amic, tal com es pot veure enaquesta seqüència. Els retrats es poden veure fins al dia 18 de setembre.

Imatges de l’exposició del CasinoLa sala gran del Centre Cultural el Casino de

Manresa acull fins al 25 d’octubre la mostra«Vila Closes. Un home i un artista lliure», querepassa la seva trajectòria artística. En dife-rents àmbits es recreen el seu taller, els estrisque feia servir i els entorns en els quals es tro-bava a gust, sovint amb Montserrat al fons.

veu el mateix Vila Closes pintant el parc de laplaça Catalunya que porta el seu nom.

«El que més li agradava era barrejar-se ambla natura i intentar transmetre el que li deiaaquesta natura», va explicar Roser Vila en l’ac-te inaugural de la mostra del Casino. Per això,s’envoltava i traçava «elements que li eren in-dispensables: marges, horts, matolls, plantes,Montserrat…». Després de remarcar que l’ex-posició del 2006, al cafè-restaurant Via Fora!, varememorar el Vila Closes ciutadà, va apuntarque la vigent al Casino «parla de la seva obra,d’un home que necessitava pintar cada dia». Es-tructurada sobretot en àmbits temàtics, l’anto-lògica descriu algunes de les pulsions que l’a-nimaven a enfrontar-se amb frenètica assidu-ïtat al llenç blanc: la bellesa de la natura, el pai-satge marítim de Menorca, els símbols i els ra-cons de la seva Manresa. «Ara ja no se’n veuen,de pintors pintant al carrer», apunta RoserVila, i afegeix, en clau de crítica: «potser és quela plàstica cada cop té menys pes a l’escola».Menystinguda o no per la insensibilitat dels go-vernants, la pintura és un bocí de l’ànima de lespersones i Vila Closes n’és, perquè la seva obraperviu sense perdre l’alè, una lliçó que s’im-parteix al Casino i al Cercle Artístic amb la vo-cació de recordar la pintura i la militància cívi-ca de l’home i l’artista lliure.

Regió7DIUMENGE, 27 DE SETEMBRE DEL 201441

CulturesTEATRE | MÚSICA | LLETRES | DANSA | ART | TRADICIONS | CINE | TELEVISIÓ

ART I CIUTAT Quatre reconeguts pintors bagencs, Josep Maria Massegú, Agustí Penadès, Jaume Casacuberta i JoanSallent, es van trobar ahir al Casino per recordar l’obra de Josep Vila Closes i, sobretot, el munt d’experiències que vancompartir amb ell. Ho van fer envoltats dels quadres de l’exposició del pintor manresà i davant d’un nombrós públic

4

Quatre pintors, quatre amics,quatre companys d’aventures. Deuanys després de la seva mort, JosepVila Closes va tenir ahir al CentreCultural del Casino un dels millorshomenatges que se li podien retre.Envoltats dels quadres que formenl’exposició sobre la seva trajectò-ria, s’hi van reunir quatre artistesbagencs que van compartir moltsanys de les seves vides amb l’il·lus-tre pintor manresà.

Joan Sallent, Jaume Casacu-berta, Josep Maria Massegú i Agus-tí Penadès van fer una bona tertúliasobre l’obra, els records i les ex-periències viscudes juntamentamb Josep Vila Closes. Ho van feramb la presència de la seva víduai de les seves filles, i d’una qua-rantena de persones que no es vavoler perdre la cita.

Els amics de Vila Closes van par-lar de la seva obra, impressionis-ta, que immortalitzava exacta-ment la posició, la llum i el colord’un paisatge. Però el que vansortir sobretot a la llum va ser unmunt d’anècdotes que van viureamb ell quan viatjaven per Cata-lunya pintant i participant en con-cursos. Des de l’enfrontament dia-lèctic que va tenir amb un policiade Sant Vicenç de Castellet perquèno li volia deixar-se endur les se-ves pròpies obres fins a les llar-gues estones que es passava tre-ballant a ple sol, al mig de l’estiu,per poder pintar aquella imatgeque la seva retina havia captat desd’una ubicació exacta. O les mi-rades curioses dels veïns rere lapersiana quan es posaven a fer

anar els pinzells en un poble fo-raster, o quan encertava els premisd’un concurs. I, sobretot, van des-tacar les grans amistats que acon-seguia fer i retenir. «En els con-cursos de pintura ràpida, quanell guanyava, tothom l’aplaudiasincerament. Si guanyava un altre,sempre hi havia més problemes degelosia», recordaven els amics.

La trobada es va celebrar ambmotiu de l’exposició Vila Closes. Unhome i un artista lliure, que es potveure des de final d’agost a la SalaGran del Centre Cultural del Ca-sino. La mostra, que cada dia visi-ten nombroses persones, ofereixun itinerari cronològic, temàtic iemocional per la vida i l’obra d’undels grans noms de la pinturamanresana del segle XX.

Ja en l’àmbit introductori del’exposició, es convida el visitant arecrear-se en els detalls. Des d’u-na selecció de cartells de festamajor fins a objectes del seu taller,passant per catàlegs. A l’entrada de

la sala principal, es veu en primerterme la silueta del pintor VilaCloses de mida natural, amb elpinzell a la mà, el cavallet al davanti la muntanya de Montserrat alfons. En una de les parets s’hi tro-ben quadres que parlen dels seusorígens, i en les altres sobretotpaisatges bagencs i marines. Unconjunt que es complementa ambfotografies i estudis preparatoris.

La mostra també ofereix l’oca-sió de descobrir una faceta menysconeguda de Vila Closes, la de di-buixant d’etiquetes per a roba.Una pràctica que va exercir 30anys a la fàbrica Perramon i Badia.

JOSEP SALLENT | MANRESA

Vila Closes i els seus amicsQuatre pintors bagencs que van compartir vivències amb l’artista manresà parlen de la seva obra

Joan Sallent, JaumeCasacuberta, Josep MariaMassegú i Agustí Penadès vanparlar llargament del seu amic

Imatge de l’acte d’ahir, a la Sala Gran del Centre Cultural del Casino de Manresa

J. S.

AUTOR DE NOMBROSES SARDANES, PECES SIMFÒNIQUES PER ACOBLA I OBRES PER A VEU I MÚSICA ORQUESTRAL, Manuel Oltra i Ferrermoria divendres a la nit, als 93 anys, segons informava ahir la ConfederacióSardanista de Barcelona. Nascut el 1922 a València, Oltra va ser deixeble demúsics com Eduard Toldrà i Joaquim Zamacois i va ser catedràtic d'harmonia,contrapunt, fuga i formes musicals del Conservatori Superior de Música deBarcelona (1959-1987), del qual va ser sotsdirector del 1973 al 1981. Entreles seves composicions figuren més de 30 sardanes, com De matí, de matineti Montjoliu; sardanes corals com Pregària; peces simfòniques per a cobla comLa filadora; més d'un centenar de ballets per a cobla com La contradansad'Alentorn i obres simfòniques per a orquestra, com Simfonia Esparsa. Oltra varebre nombrosos premis i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi (2010), elPremi Nacional de Música (1994) i el Premi Nacional Agustí Borgunyó (2006).El funeral es farà avui, a les 10 del matí, al tanatori de les Corts. -Efe

Mor als 93 anys el compositor iprofessor Manuel Oltra i Ferrer

ACN/FRANCESC 'AVI' BOTET

Jordi Bordas

RESURRECCIÓCREATIVA DESHYAMALAN

LA VISITADirecció i guió: M. Night Shyamalan.

Intèrprets: Kathryn Hahn, DeannaDunagan, Peter McRobbie, Ed Oxenbould,Olivia DeJonge. Estats Units, 2015.Terror. 94 min. � CINEMES:Multicinemes Bages Centre deManresa i Multicines Abrera

l retrobament amb unvell amic que crèiem per-dut és sempre motiu d’a-

legria. I d’aquesta sensació gaudimdesprés de veure el nou treball deM. Night Shyamalan, que suposala seva anhelada resurrecció crea-tiva. El director nord-americà ambarrels hindús ens havia captivatamb fantasies tan enigmàtiques,torbadores i rotundes com El sex-to sentido, El protegido i El bosque.Però el seu cinema declinà in-comprensiblement i en els darrersanys havia assolit el punt mésbaix (i preocupant) amb baga-tel·les com Airbender, el último gu-errero i After Earth. La visitacons-titueix, afortunadament, l’inicid’un nou (i esperançador) cicle, enquè l’autor de Señales recupera laseva inspiració artística i els seussignes d’identitat.

La seva darrera cinta ens apro-pa a dos germans adolescents,fans del cinema, que decideixenpassar uns dies a la granja delsseus avis. Els protagonistes resta-ran desconcertats, però, quan des-cobreixin que els seus parentsamaguen quelcom vertaderamentaterridor. Som davant d’un nouthriller extranatural? Sí i no. M.Night Shyamalan es torna a ama-gar un as guanyador a la màniga iel treu en el moment convenientperquè la seva narració agafi fi-nalment un sentit tan inesperatcom revulsiu... i els espectadorsquedem sacsejats.

El realitzador d’El incidente hapartit en aquesta ocasió d’una deles premisses expressives mésconreades pel darrer cinema fan-tàstic -el found footage (metratgetrobat)- i l’aroma falsament do-cumental que traspuen les sevesimatges reivindica amb màgia i po-tència l’essència més misteriosa idesassossegant del gènere. L’arti-fici més escarransit que dinami-tava els seus títols precedents hadesaparegut i ens hem retrobatamb l’escriptura brillant i inquie-tant d’un cineasta de primera.

E

CINEMA CRÍTICA

20150905001.pdf20150905002.pdf20150905005.pdf20150927041.pdf