TRIMESTRAL1r trimestre curs 12-13

Amb sal i pebre

LA LLENGUA CATALANA FA AIGÜES…I la castellana, i la francesa! I que quedi clarque no estem per metàfores!! El seminari de llen-gües va patir, un dia indeterminat del mes d’octu-bre passat, una fuga d’aigua de calefacció quepodia haver estat de nefastes conseqüències pera la integritat dels exàmens i treballs dels alum-nes mestralers. Però no... No cal que us poseuen evidència, colla de desvagats i oportunistes!!!Res no va passar. SúperPol va entrar en acció i,heroicament, i a cops de galleda, va preservar delperill tot aquest valuós material d’avaluació.Resultat: radiador nou de trinca i autorització, deles altes esferes, per comprar una taula d’ordina-dor “bufoneta i barateta”. Ara, les professores de llengua esperen, encaraa hores d’ara; tot treballant il.lusionades davantde la seva radiant tauleta, percebre una milloraen la temperatura que les ha d’ajudar a perdredefinitivament el distintiu MAIE (MagatzemAlternatiu dels Iogurts de l’Escola) del seu semi-nari. Fonts properes ens informen que les novesinfraestructures i, sobretot, les temperatures tro-picals que ens acompanyen aconseguiran, final-ment aquesta fita.

LA COMISSIÓ VERDA, MÉS VERDA QUE MAITan verda que podria dir-se que arriba a verdfosc, verd col de l’hort!!! Aquesta comissió és,sens dubte, la més activa i sostenible de l’escola.Els seus membres vetllen, sense descans, per ladefensa del medi ambient. Per fer de l’escola unexemple, un mirall per a la societat del segleXXl… i fins i tot del XXll. Els altres habitants de l’escola, que no hem tingutla fortuna de pertànyer a aquesta santificada

comissió, procurem, esporuguits,no utilitzar paper de plata, tancar elsllums, inventar qualsevol andròminareutilitzant els pots del flam…i respi-rar poc i flux. No fos cas que entrés-sim a formar part de la “temuda llis-ta negra” del gran gurú de l’ecologiaescolar. En desconeixem les conse-qüències però sospitem que deuenser ecològicament devastadores.

VIURE A TOC DE XIULETÉs novetat d’aquest curs i ha causat una autènti-ca sensació: El timbre de l’escola, de seguida, haentrat a formar part insubstituïble de les nostresgrises i monòtones vides. Té un so dolç i carinyósperò implacable i demolidor. Talment la calmaque precedeix la tempesta, l’ambient de les clas-ses entra en un grau de silenci i expectació, justdos o tres minuts abans que soni la temuda fera,mai aconseguit fins ara. Hi ha qui pensa que al’escola s’ha aconseguit la mítica motivació de l’a-lumnat (autèntic “Dorado” de la pedagogiaactual); però alguns professors, de mena realista,tenen la remota sospita que aquest fenomen res-pon a la temença dels nois i noies que el docentpertinent, afectat del grau de sordesa escaient ala seva elevada edat, no senti l’harmoniosa melo-dia que ha d’indicar l’hora de plegar. I, a l’hora en punt, sense endarrerir-se, el timbreemet la seva melodia que ve sempre acompanya-da d’una fina percussió de gomes de capeta i elcrit agut del mestre que clama “UEEEE! d’aquí nose’n va ningú fins que ho digui JO!!!” o algunaaltra variant dialectal de l’entranyable i inefectiullenguatge professoral.Que ingenu que és el gremi del magisteri! Elscossos dels infants continuen immòbils però elscaparrons ja volen passadís enllà. I així, en aquest fals ambient “fengshui”, a basede campanetes que dringuen, les hores passenvolant i el clàssic neguit dels mestres, de nopoder acabar temaris (quin tòpic més antiquat!)es va fent gran, gran, gran.

La Tira by Laia Rodríguez

Editorial

3rtri

mes

tre

03

trim

estr

e2

01

2-2

01

3

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:

Els professors i professores que han treballatamb els grups:

Marta Montserrat, Laura Grifell, Anna Rovira,Raquel Puig, Núria Garcia, Víctor Querol,Susagna Font, Raül Garcia, Jordi Guirado,Mariona Garcia, Eulàlia Riera, Josep Marí, DaniUrbano.

Explicant-nos experiències:

Alèxia Jansana, Cristina Ros.

Supervisant treballs d’alumnes:

Esther Alenyà, Josep Marí, Emilia Ocaña.

Dissenyant la portada:

Víctor Querol.

Des de Llengua i comunicació:

Joan Arcas, Héctor Bustos, Roger Navarro,Miquel Ribera, Èlia Rius, Mar Rodón, LaiaRodríguez, Carlos Rubira, Mireia Ruiz, XavierTaulé, Raül Valls, Eulàlia Riera.

Suport informàtic:

Carlos Iglesias

A tots ells, moltes gràcies!!

Eulàlia Riera

És inevitable, a l’escriure una editorial per ala revista, que ens vingui al cap l’allau denotícies i informacions que han inundat elsmitjans de comunicació durant aquestsdarrers dies: “espanyolizació”, “reformaeducativa”, “els alumnes del país suspe-nen”... Una sèrie de titulars catastrofistes ipoc esperançadors que acaben d’enfonsarels ja poc favorables ànims dels temps queestem vivint.Malgrat aquesta situació, a l’escola estemsatisfets d’anar rebent excel.lents valora-cions que ens reafirmen en la nostra mane-ra de fer: Competències bàsiques a primà-ria i secundària que es mouen entre el 85 i100% d’alumnes que les superen, premis imencions a diferents projectes i treballs. Lasatisfacció que els nostres estudiantspuguin entrar en més d’un 60% en primeraopció a la universitat i que tots acabinseguint l’orientació professional que mésels pugui satisfer i realitzar...Totes aquestes bones notícies són possi-bles perquè el nostre projecte funciona. Téja una llarga tradició que l’avala i, tot i queevoluciona, ens neguem a canviar-lo:Som una escola catalana. Convençuda queel coneixement de diferents llengües ésuna bona clau per accedir al coneixement ila comunicació. Ens neguem a ser bilin-gües, el que volem és ser “polilingües”. Estimem la literatura, la música, l’art i la cul-tura, que ens conformaran com a persones. Defensem un model basat en l’esforç cons-tant i el treball que ens ajudi a desenvolu-par la capacitat crítica i de raonament.Ens agrada treballar en equip, col.laborar iimplicar-nos en projectes engrescadors.Som una escola petita i cadascun de nosal-tres hi som un element imprescindible i pre-ciós. A l’escola ens movem com a casa i laconfiança és indestriable del respectemutu.Per totes aquestes coses i moltes que seus puguin acudir aquesta escola és la mevai la nostra escola.

Portada: Collage elaborat a partir de treballs de plàstica de 6è de primària

l’aparador

P3

Esc

ola

Mes

tral

04

Sóc un animal molt bonic. De color marró, blanc i, a vegades, ambtaques.Corro molt quan vaig pel prat, i moc la cua, que és llarga i suau.Sóc EL CAVALL.Els nens i nenes de P3 m’han escollit per ser el seu nom durant aquestcurs que han començat a l’escola dels nens grans.

La classe dels cavalls

1rtri

mes

tre

05

l’aparador:

P4

Observem les granotes

l’aparador E

scol

aM

estra

l

06

P5

Ens agrada el fred i el gel. Vivim al Pol Sud i estem molt acostumats a lluitar per sobreviure. Tot i així, també ens agradaria una mica de l’escalfor del vostre sol,solet...Som ELS PINGÜINS i la classe de P5 ens ha escollit com a nom de laseva classe per a tot el curs!!

Després d’estudiar i obtenir molta informació sobre nosaltres, vet aquíque bonics ens han deixat:

Els pingüins

No sé ben bé quin és el secret però el treball per projectes entusiasma els nens.

Aquest curs, a 1r de prmària i durant el primer trimestre, hem estudiat la figura de Cristòfor Colom.Tot va venir de l’explicació d’unes nenes que, durant l’estiu, havien visitat les reproduccions d’algu-nes de les caravel·les que va utilitzar el navegant per als seus viatges.A part d’aquesta, hi va haver diverses propostes diferents com ara “els estels”, “com podem respi-rar?”, “els peixos”, “les sirenes”, “els cucs”, “els extraterrestres”, “com es fa una pilota?”, etc.Després d’unes democràtiques votacions a ulls tancats, per tal d’evitar que votessin el mateix queels amiguets, va guanyar Cristòfor Colom.Al fer l’avaluació inicial, és a dir temptejar allò que els alumnes sabien sobre el tema abans decomençar, hi va haver respostes ben originals: que si era un pirata, que si un granger, que si anavaa Amèrica... i molts que deien que no en sabien res.A hores d’ara ja donem el treball per acabat. Per veure què han après, hem fet una avaluació final.Els resultats han estat molt bons. Vet aquí algunes de les respostes que he seleccionat:

Qui va ser Cristòfor Colom?Va ser un mariner que va posar un ou dret (Pau J.)Era un senyor que tenia tres “barcus” (Montse)Era un nen que quan era petit volia ser mariner ( Naia)Era un home que va morir al llit (Joan). -És veritat, vam veure un vídeo de dibuixos sobre la seva vidaon se’l veia ajagut en un llit, moribund.Va ser un mariner i va tenir un grumet (Laia U.) – La gran majoria de nens recorden el nom del gru-met que va passar a la història per dir allò de “tierra a la vistaaa”. El personatge era Rodrigo deTriana.En Colom va anar a Amèrica , volia anar a l’Índia per l’altre cantó del món (Pau P.)El que va descobrir Amèrica i hi va anar quatre vegades. Va sortir del port de Palos. També va feruna colònia (Laia T.) – A quin tipus de “ colònia “ es deu referir la Laia?Era un nen que va descobrir Amèrica, ell volia anar a la Xina i sempre hi anava per un costat, iaquell dia hi va anar per l’altre costat. No sabia què es trobaria (Ariadna P.)

Què va descobrir Colom?Uns indis que eren molt rics (Naia)Amèrica, i quan hi va arribar es va barallaramb els indis i els va “ficar” presoners(Gerard).Un nou continent i li va posar Amèrica per-què hi havia un personatge que es deiaAmérico (Lucía)Els indis “africans” (Joan)Amèrica Central. Allà anaven una mica des-pullats i una mica pintats...(Arnau)

Ja veieu com han après! Ara tocarà triar unnou tema per investigar de cara al segontrimestre. Sigui quin sigui, segur que se’lprendran amb el mateix interès i en gaudi-rem tots 1r

trim

estre

07

Pensem-hi una micaEls Projectes a 1r de primària

Esc

ola

Mes

tral

08

l’aparador 1r

Els alumnes de 1r hem començat un nou curs i canviem d´etapa, això d´entrada sem-bla fàcil però els primers dies ens ha costat una mica a tots adaptar-nos a tants can-vis. Tenint en compte que a P-5 érem els grans de Parvulari i ara de cop tornem a serels petits de Primària, en alguns moments això provoca emocions contradictòries idifícils de gestionar. Un cop superats els primers dies, ens n´hem sortit i hem volgut copsar en aquestespai de la revista algunes de les respostes als nostres dubtes inicials compartint-los amb tots vosaltres.

Com ens vam sentir elsprimers dies fentPrimària?

Teníem ganes de veureels nostres companys,ens pensàvem que tindrí-em molts llibres. Estàvem nerviosos perquè 1r és de nens grans, no sabíem com seriaaquesta nova etapa i si ens en sortiríem prou bé!!!!

Què ens va semblar dinaral menjador gran del´escola?

Moltes novetats!!!! Dinemal menjador gran, ambsafates, quan acabem dedinar enganxem gometsper millorar les normes i elshàbits al menjador. La nos-tra monitora és la Lali.

Què és el que més ens agrada de l´escola?Tot és força nou!!! Però deles coses que més ensagraden són: plàstica, edu-cació física, coneixementdel medi, tutoria, treballar ifer proves, però sobretot…jugar al pati graaaan!!!

Comencem una nova etapa

l’aparador 2n

1rtri

mes

tre

09

Hem tornat a encetar un nou curs i enguany han entrat quatre alumnes nous asegon. Pensant una mica en ells, hem volgut sensiblitzar-nos tots i compartir lesinquietuds que té tothom quan ens trobem davant d’un canvi. A tutoria, hem parlatde les sensacions que ens poden sorgir en una situació com aquesta, hem pogutempatitzar i posar-nos en la mateixa situació i trobar la manera que tots ens sentimmés còmodes.

COM EM SENTIRIA SI EM CANVIESSIN D’ESCOLA?Algunes impresions que dels nens de la classe:

Segurament ens sentiríem tristos, estranys, molt malament perquè tro-baríem a faltar els nostres amics i amigues i tindríem també vergonya.Rars perquè desconeixeríem l’escola i la classe... En definitiva, no ensagradaria gaire el canvi però ens acabaríem acostumant i faríem nousamics!!!!

QUÈ PUC FER PERQUÈ ELS NOUS COMPANYS ES TROBIN MÉSCÒMODES?Algunes propostes per ajudar-los i fer que se sentin millor:

Ensenyar la nova escola, preocupar-nos sobretot els primers dies, jugar amb ells, parlar ifer que se sentin còmodes i acollits, explicar-los com funciona la nostra escola, tenirpaciència i acompanyar-los quan ho necessitin...Estem segurs que d’aquí a pocs dies els acabaràagradant molt l’escola!!!!

Canvis

Esc

ola

Mes

tral

10

l’aparador 3r

Com és tradició a 3r de Primària es realitza un projecteinterdisciplinari que parteix des de l’àrea deConeixement del medi natural i social, i s’endinsa enl’estudi dels animals (PEIXOS I AMFIBIS) i s’interrelacio-na en altres àrees:Llengua Catalana: recerca d’informació, comprensió,expressió escrita (descripció de l’animal), expressió oral(exposicions a la classe), i confecció de mapes concep-tuals per organitzar la informació i estudiar-la.

La llengua esdevé l’eix vertebrador de tot el procés en eldesplegament dels projectes, alhora que treballar per pro-jectes afavoreix el desenvolupament de les habilitats lin-güístiques. El alumnes han de llegir textos expositius percercar informació, hand’escriure les pròpiesopinions per justificarpreses de decisions, hande discutir per compartirsignificats...

TAC(informàtica): recerca d’informació, redacció del tre-ball i recerca d’imatges.Expressió Plàstica: l’elaboració de treballs a partir del’observació al natural o partir de les imatges (dibuix d’en-caix i color), treball de volum.Actituds, valors i normes: dinàmica de treball en grup.

Aquestes darreres setmanes els nens i nenes han pogut passejar i observar peixos en dife-rents hàbitats a l’Aquàrium deBarcelona. També hem convertitla classe en un veritable laborato-ri d’observació i de dissecció. Lasardina ha estat el peix qüestiód’estudi. Els alumnes han estatuns veritables estudiosos seguintuna guia i fixant l’atenció en totallò que se’ls demanava. Algunsseran unes bones promeses en elcamp de la medicina i la veterinà-ria.Tot el recull d’imatges el podeuveure a la web de l’escola.

Projecte interdisciplinari: Els Peixos i Amfibis

1rtri

mes

tre

11

l’aparador 4t

El passat dilluns 15 d’octubre els alumnes de 4t de primària vam anar avisitar el C.R.A.R.C (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils deCatalunya) a Masquefa que, des de 1985, s’encarrega de la gestió dela fauna i del patrimoni natural de la vila i que ha possibilitat que a diad’avui el centre hagi esdevingut un referent europeu en la conservacióde diferents espècies protegides i amenaçades.Des de l’àrea de projectes i partint del treball entorn dels rèptils, hemaprofitat l’ocasió per il·lustrar els aprenentatges assolits a classe i apro-fundir en les idees que hem treballat.Els alumnes van poder assistir a una explicació teòrica i a un taller pràc-tic entorn a aquests animals.Tant els infants com l’equip de mestres ens sentim molt satisfets de l’ex-periència, ja que no només ha estat una eina molt vàlida per comple-mentar el treball de recerca, sinó que també ha despertat sensibilitatscap a la necessitat de la protecció dels éssers vius.

Visita al C.R.A.R.C.

Esc

ola

Mes

tral

12

l’aparador 5è

El dia 24 d’octubre, els nens i nenes de 5è de primà-ria van fer una visita al zoo de Barcelona. Aquestasortida es va fer en motiu del treball sobre els mamí-fers que realitzen durant les sessions de projectescada dilluns. En Raül Garcia, el seu tutor, i en JordiGuirado, tutor de 6è, els van acompanyar. Abans d’aquesta excursió, els alumnes van dividir-se en vuit grups. Cada grup va escollir l’animalmamífer que va trobar més interessant. Un cop tria-des totes les bèsties, els equips van iniciar la recer-ca. En uns pocs dies ja tenien prou informació percomençar a fer el treball.Ara, que ja tenien el projecte prou avançat, era elmoment de veure els animals de més a prop, en viui en directe. On podien anar? Doncs sí! Allà on esteupensant, al zoo. Dins del recinte, uns van anar aveure l’hipopòtam, altres el llop o la pantera negra, iels que quedaven van decidir buscar familiars delseu mamífer, ja que malauradament, al zoo no vantrobar el seu animal. Durant la visita, tot el grup va aprofitar per anar agaudir del magnífic espectacle dels dofins. Va teniruna curta durada i l’actuació d’aquests mamífersmarins no va ser gaire lluïda. Tot i això, el que va ferespecial l’actuació, va ser que van tenir la sort d’ad-mirar una de les poques cries de dofí que han nas-cut en captivitat al zoo de Barcelona. També van ser espectadors d’una completa presen-tació sobre el món dels mamífers, on van podertocar diferents pells de mamífers, observar i classifi-car cranis (segons l’alimentació), conèixer els dife-rents tipus de mamífers (segons com es desplaça-ven), etc. A última hora, fins i tot, van tenir una esto-na per passejar pel zoo i veure aquells animals mésestranys. Va ser una sortida molt enriquidora, interessant idivertida. El treball d’aquesta va finalitzar amb unrecull d’informació en forma de dossier, però el pro-jecte segueix endavant. Aquest serà llarg i compli-cat, però ja des de la primera sessió els alumnesopinen que pot ser una experiència satisfactòria ique aportarà molts coneixements nous sobre elsnostres cosins més llunyans, els animals mamífers.

A la recerca del nostre animal

L’aparador 6è

1rtri

mes

tre

13

“ Tres intrèpids i enginyosos nens han inventat una fabulosa màquina del tempsque els farà viure una magnífica aventura...”

Amb aquest argument, els alumnes de 6è de la nostra escola hem començat a treballar enun ambiciós projecte que consisteix en l’elaboració d’un guió i el rodatge d’una pel·lícula.Els objectius d’aquesta petita gran empresa responen a la voluntat que els nostres esfor-ços des del treball cooperatiu donin el seu fruit en diferents aspectes claus en el nostrecreixement i en la nostra educació. Així doncs, per tant, el treball (emmarcat dins de l’ex-traescolar dedicada al teatre) ha possibilitat dur a terme activitats específiques per apren-dre tècniques d’expressió i d’improvisació, ha permès també exercitar la memòria i, sobre-tot, ens ha ajudat a millorar la nostra capacitat narrativa.D’altra banda, la iniciativa ens ha donat l’oportunitat de gaudir d’extraordinàries i inoblida-bles estones de treball durant la confecció d’una màquina del temps real que ha requeritdedicació i domini concret d’eines i instruments professionals així com també de l’ús ade-quat de les noves tecnologies.

La màquina del temps

Esc

ola

Mes

tral

14

L’aparador 1r

Els alumnes de primer d’ESO hem fet una pràctica al laboratori en la qual hem calculat ladensitat de cinc cilindres fets de materials diversos, de dues maneres diferents. Despréshem comprovat que la densitat de cada cilindre és la mateixa, calculada de les dues for-mes. La massa dels cilindres l’hem obtingut a través de la balança electrònica del labora-tori, i el volum és el que hem calculat de dues maneres diferents.La primera manera ha estat el càlcul del volum a través de la fórmula matemàtica del volumd’un cilindre (V= R2H) i el resultat l’obteníem en cm3. Mesuràvem amb el regle la mida deR i H de cada cilindre i llavors fèiem el càlcul. La segona manera ha estat calcular el volum dels cilindres submergint-los en una provetaamb aigua i sabent que la diferència de volum (d’abans i després de posar el cilindre) ésel volum del cilindre submergit. Aquest segon resultat l’hem obtingut en ml.Per trobar la densitat hem fet servir la fórmula matemàtica d=M/V . Per poder compararresultats hem hagut de fer canvis d’unitats.

Pràctica: Comparació de la densitat experimentali matemàtica de cinc cilindres

1rtri

mes

tre

15

L’aparador 2n

We prepared the visit of a Gambian journalist to our school. In the class of English andHistory and Geography we made a dossier to learn more vocabulary about exiles, refu-gees, political system and conflicts around the world. We also made some exerciseson this tòpic.The journalist came on the 22nd of. October to explain to us the life of refugees. Hecame to our school with a member of UNHCR / ACNUR. When they arrived, first of all, Joan, the representative of “el comitè Català de l’ACNUR“ explained to us a lot of things about the differences between exiles, immigrants andrefugees, with the aid of a PowerPoint presentation.After him, the journalist explained to us his experience of being an exili in Bacrcelona.Finally we asked the journalist a lot of qüestions about his experience and some otherthings like “Are there elections in your country? and he answered them .

Guillem B. and Jaume R

On Monday 22nd October a Gambian journalist and a member of UHNCR came toschool. The Gambian journalist is a refugee. In his country, Gambia, there is a dicta-torship and it is illegal to write anything against the government. He told us he workedwith a journalist who wrote a criticism against the politicians. The government was loo-king for him and, finally, the soldiers killed him. Our speaker wrote an article explainingthat the government killed his friend and then he run away of his country.

Laia Rodriguez

The life of refugees

Esc

ola

Mes

tral

16

l’aparador 3r

El dimarts 7 de novembre va venir a l’escola un col·laborador de la Marató. És un infermerd’un important hospital de Barcelona, el qual participa en aquest projecte.Aquest any el càncer ha sigut la malaltia escollida per la jornada de la Marató de TV3 .El càncer és una malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement des-controlat, envaeixen l’organisme i destrueixen els teixits adjacents i, a vegades, provoquencasos de metàstasi, és a dir, tumors que s’estenen per altresparts del cos a través de la limfa o la sang. Aquest noi ens va venir, una tarda, a l’hora de biologia, aexplicar-nos tot això de manera didàctica i també a conscien-ciar-nos que, el que és important tenir, si pateixes càncer, perexemple, és un bon suport moral. Ens va fer una xerrada molt amena sobre la malaltia i elsseus tractaments. La classe va estar molt participativa i va mostrar interès en tot moment,ja que alguns de nosaltres ho hem viscut de molt a prop en les nostres famílies, amics ipersones que ens envolten.

També ens van passar un vídeo realitzat pels personatges de polse-res vermelles i alguns especialistes en oncologia que parlavensobre el càncer. Hi sortia gent que havia passat la malaltia i explica-va com ho havia enfrontat. També gent que encara està en tracta-ment. És evident que necessitem recaptar molt diners per tal de poderseguir amb la investigació del càncer , per així salvar moltes vides.

Participem-hi!

Laia Ginestà Jordi Pons

La Marató de TV3 a l’escola

1rtri

mes

tre

17

l’aparador 4t

El viernes 23 de noviembre fuimos con loscompañeros de clase a ver la obra deRamón María del Valle-Inclán Luces deBohemia, llevada a escena por laCompañía de Teatro “La Perla” en laBiblioteca de Catalunya. Fuimos por lanoche, en horario no lectivo y a una funciónno escolar, teníamos que estar a la altura.

Esta obra trata de un poeta ciego llamadoMax Estrella que realiza un paseo a travésdel Madrid nocturno dando una visión crí-tica de la sociedad. Valle-Inclán con estaobra inicia un género teatral: “elEsperpento”, que consiste en representarla realidad de una manera deformada.¿Cómo definiríamos la obra? como trági-ca, cruel y verosímil.

La Biblioteca de Catalunya nos pareció un edificio con un estilo muy bohemio, como laobra. No es un teatro común: el escenario está cubierto de arena y las gradas no marcan

una frontera delimitada, por lo que el espectadorqueda absorbido por la representación.

Todos coincidimos en que la puesta en escena fuegenial, la habíamos leído en clase y eso nosayudó. Disfrutamos con los cambios de escenario,que durante la lectura nos costaba imaginar, y losactores consiguieron tenernos casi dos horasespectantes.

Salir con la escuela un viernes por la nocheha sido una experiencia nueva e interesan-te.

Alumnos de 4º de la ESO

4º de la ESO y Luces de Bohemia

Esc

ola

Mes

tral

18

L’aparador Batxillerat

Aquest curs hem començat Batxillerat ihem notat un canvi força marcat respectel’ESO.El treball s’ha convertit en un hàbit moltmés constant i les conseqüències de noestar centrat des del primer moment podenser pitjors.Hem perfilat allò que més ens agrada i, pertant, generalment, gaudim més de lesassigntures i estudiem amb uns objectiusmolt més marcats.Tot això ha implicat ser conscients que ésara quan comencem a triar, a marcar elnostre futur. Hem començat a prendre deci-sions importants. El treball és més dur, leshores d’estudi més llargues però la recom-pensa al nostre esforç és molt més gran.

Txell Bosch

En general, hem notat un canvi bastantgran. El ritme és més constant. H ha assig-natures noves. Els horaris són diferents...Has d’estar segur del tipus de Batxilleratperquè, ja, et pot condicionar el futur.Creixes moralment, com a persona. Vastenint més criteri i alhora més responsabili-tats, més veu, et sents més respectat.Mireia Gallego

Hem notat que el nivell a Batxillerat ha aug-mentat. La nostra vida d’estudiant ha afec-tat també la nostra vida personal. Hemhagut de reduir activitats extraescolars, jano podem sortir tant de festa, hem de dedi-car el doble de temps a l’estudi. aquestesforç té una motivació: ens estem jugantel nostre futur. Ara treure un 5 ja no és sufi-cient. Ja no comparem entre nosaltres per-què cadascú necessita una nota diferentsegons el que aspira a ser.

Carolina Agulló - Pau Escudero

En el Batxillerat has de treballar i t’hasd’esforçar més per així obtenir una bonanota i fer la carrera que vols.El treball regular serveix tant per millorar elteu rendiment, com per ajudar que t’acabiagradant estudiar; llavors quan t’hi has deposar no fa tanta mandra.Ens estem centrant en el que volem serquan siguem adults, en quina carreravolem fer.

Martí Juan

Quan el futur ja és aquí

Les lectures obligatòriesQuin nom més terrorífic!! Sembla un oxímoron: “LECTURA i OBLIGACIÓ” són paraulesque no haurien d’anar juntes. Les podríem anomenar Lectures compartides però és

realment el nom el que ens ha de treure la son??Davant dels tresors literaris dels que hem gauditaquest trimestre no volem perdre ni un segon perbatejar-los.Els de primer d’ESO s’han endinsat en un món d’a-ventures fantàstiques, han estat valents enfrontant-se a un “llibre gruixut”... i l’aventura continua.Felicitem la seva audàcia. Els de segon han conegutl’obsessió d’un home. Una obsessió que ha portat elCapità Ahab fins a la destrucció a Moby Dick. A 3rse’ls han obert molts interrogants sobre la veritablenaturalesa humana gràcies a la poció del Dr. Jekyll ia 4t han gaudit d’una comèdia fantàstica de la màd’Òscar Wilde.Ja veieu que amb esforç, voluntat i en companyia leslectures obligatòries han deixat de ser-ho una mica.

1rtri

mes

tre

19

El Carnet de la Biblioteca

L’espaiconte de 3r d’ESOL’espaiconte és semblant a l’espai 3, l’estona delectura a l’escola. Però amb la diferència que encomptes de llegir novel·les, els alumnes de 3r llegei-xen contes literaris. Les professores del seminari dellengües van elaborar petits volums amb els seuscontes preferits i ara els nois i les noies els estan lle-gint. Tenen contes d’autors com Mercè Rodoreda,Roald Dahl, Anton P. Txékhov i de Quim Monzó,entre d’altres. Animem, des d’aquí, a tothom, aaportar el seu conte preferit!

2013: L’any Joana RaspallAquest nou any que estrenarem aviat té un significat molt especialper als que estimem la llengua i la literatura infantil i juvenil catala-na. Una de les autores actuals més rellevants en aquest camp,i quea més és veïna de la nostra ciutat, Joana Raspall, celebra els 100anys!A l’escola estem molt engrescats amb aquesta celebració perquèhem tingut l’honor, en diverses ocasions, de gaudir de la seva visi-ta i de les seves sàvies paraules. Esteu alerta perquè volem com-memorar-ho amb diverses activitats!

Els llibres em van

ensenyar a pensar i el

pensament em va fer

lliure

Esc

ola

Mes

tral

20

Món Científic

Tal i com indica el títol (imatge esquerra), amb aquest treball de recerca es pre-tén realitzar una aproximació al món de la bioinformàtica. La idea va sorgir quanel professor de biologia va comentar que uns gens de l’ADN mitocondrial de lestortugues de l’escola estaven seqüenciats perquè havien format part d’un estu-di de genètica evolutiva sobre una extensa població de tortugues de Catalunya.Buscant en els annexos fotocronològics que acompanyen els treballs de recer-ca relacionats amb el projecte del pati de les tortugues dels últims anys, aviatlocalitzàrem el dia de l'extracció de sang de les tortugues per obtenir l'ADN mito-condrial; es va fer al CRARC, durant un dels controls que el Dr. Albert Martínez-Silvestre, veterinari i director científic del CRARC, realitza periòdicament a lesnostres tortugues i que sempre fa coincidir amb un curs sobre rèptils que impar-teix a joves veterinaris perquè els alumnes de l'escola hi participin, explicantalgun aspecte del seu treball de recerca (imatge inferior).L'estudi científic el va portar a terme el Dr. Salvador Carranza del Departament

de Biologia Animal de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona iinvestigador de l‘Institut de Biologia Evolutiva del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Enuna visita al seu departament del CSIC el Dr. Carranza ens va facilitar les seqüències d'ADN de les quatretortugues per poder portar a terme la part pràctica del treball amb dades reals, consistent en elaborar unarbre filogenètic de les tortugues de l'escola. La part pràctica d‘aquest treball ha estat realitzada al CRG(Centre de Regulació Genòmica) del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) (imatge inferior), algrup d‘investigació de genètica evolutiva amb l‘ajuda i direcció de la Dra. Marina Marcet Houben.

Després de l'estada al CRG, s'ha pogut detallar la manera amb la qual es pot investigar la procedència genè-tica d’un exemplar si disposem de la seva seqüència de nucleòtids mitjançant la creació d’un arbre d’espè-cies o arbre filogenètic amb software disponible a la xarxa (Phylemon, BLAST, ITOL). Hem pogut construirels quatre arbres tal i com estava previst. Finalment, hem aprofitat el fet que hem trobat un error en un delsprogrames utilitzats, per tractar amb un cert detall la importància del control dels errors quan es treballa ambquantitats ingents de dades com en el cas de la bioinformàtica.

El que més m’ha agradat d’aquest treball de recerca ha estat poder anar al CRG i viure en primera personala feina d’un bioinformàtic mentre feia el meu treball. També vaig tenir l’oportunitat d’assistir a les reunionsde grup que es realitzen dos cops per setmana on els membres del grup expliquen com enfoquen la sevarecerca i què esperen trobar. He viscut la ciència des de més a prop i d’una manera que no l’havia vista mai,ni tan sols en les estades E2C3 a les Planes de Son del programa Joves i Ciència, a les quals vaig poderassistir i on va augmentar en gran mesura la meva motivació i el meu interès per la ciència.

Rubén Marías Pérez

Un treball de recerca relaciona les tortugues de l'escola amb la BIOINFORMÀTICA

1rtri

mes

tre

21

Des que la nostra escola es va fundar al 1968, l’esperit innovador ha estat un puntaldiferenciador ancorat al nostre ADN.

Avui us volem explicar, dins aquesta línea inno-vadora, un nou projecte que tot just comença,en el que s’hi aboquen il·lusió, esforç i tempsper tal que ens ajudi a fer un nou pas endavanten àrees que són importants per a l’educaciódels nostres fills/es.Del projecte Comènius, dut a terme durant elscursos 2010-2011 i 2011-2012, ha nascut unaestreta relació amb l’escola danesa HolmeSkole, una escola d’un perfil semblant a la nos-

tra: innovadora, amb ambient familiar, i que també defensa la llengua del seu país.I hem vist que nosaltres, com a escola, podem aprendre moltes coses de la HolmeSkole: la seva especial manera de fer els treballs per projectes, la seva metodologiaper aprendre llengües estrangeres, l’enfocament que li donen al tractament de ladiversitat i també la flexibilitat en l’organització dels mestres.I la Holme Skole té interès en aprendre coses molt nostres: com enfoquem la biolo-gia a la secundària així com la fotografia científica, com fem realitat la revistaTrimestral, quin tractament fem de la música, l’art i la creativitat i, sobretot, comdefensem i ensenyem la llengua i la cultura catalana.Per poder aprendre una escola de l’altra s’ha organitzat un intercanvi de professors.Dues professores de la nostra escola han passat una setmana a la Holme Skole on,de la mà dels professors danesos han aprofundit en aquests projectes que ens inte-ressen. Durant el tercer trimestre, dos professors de la Holme Skole faran el mateixa la nostra escola.Després, cada escola farà extensiu aquests aprenentatges a la resta de professorsdel claustre per a partir d’aquí, endegar nous projectes educatius que ens ajudarana ser millors en el que fem: ensenyar i educar. I aprofitant aquest encaix, i amb l’objectiu de reforçar amb un nou puntal l’aprenen-tatge de l’anglès, s’ha muntat per a l’ESO un sis-tema per a què els alumnes de la nostra escola ide l’escola danesa es ”cartegin” en anglès a tra-vés de les noves tecnologies. L’esperit d’aquest intercanvi és que sigui el primerde molts, per poder tenir diversos camps dels queaprendre, en els que millorar i en els que inspirar-se per innovar.

El Racó del Consell rector

Esc

ola

Mes

tral

22

English corner

In the Storytelling Workshop the children in 5è and 6è create their own stories and whenthey are ready they go to P3, P4 and P5 to read their stories to the youngest boys and girlsin the school. Here we have some sentences from the stories they did:

“SANTA AND ME”Víctor Querol and Arnau Congost

At christmas night my father gives the presentsto the children of the world.

“THE ANIMALS IN THE ZOO”Marina and Mònica

He sees a penguin. It is black and white and swims in the water.He sees a hippo with a very big mouth and small legs.

He sees a yellow and very tall giraffe.

“THE SNAIL IN THE SPACE”Jana and Sofia

But when he is in the space, a black hole swallows the snail.The snail goes to another world.

“THE MISTERIOUS FOREST”Guillem Lozano and Victor Gort

Once upon a time there was boy called James. One day James went to the forest with his friend Willy

because they wanted to find a treasure.

“THE FRUITS”Aina Baleta and Maria Pedroso

The pears and bananas prepare a big party and they are very happy! Tomorrow is going to be a better day!!!

“THE NEW FRIENDS”Anna and Lucia

There was once a girl called Sara:-I’m very sad today. I’m leaving my town and I’m going to the city.

“THE GOOD BOY AND THE BAD GIRL”Joan Sánchez and Xavier Villa

The boy says goodbye to his mum and dad and he goes to school.The girl doesn’t say goodbye to her mum and dad and she goes to school.

Storytellingworkshop

1rtri

mes

tre

23

Aquest any hi ha hagut una nova iniciativa a l’escola. Uns jocs esportius de relació entreels alumnes de 1r de primària i 1r de batxillerat. Hem entrevistat l’organitzador d’aquestsjocs, el Xavi Valero i a tres alumnes que van participar en aquesta experiència, fent deparella esportiva.Xavi: Com se’t va acudir fer aquesta activitat? Se’m va acudir quan vam fer les jornades matemàti-ques, arran d’això vaig pensar que també ho podríemaplicar en l’àmbit de l’ educació física.Creus que va ser una experiència interessant perals alumnes, grans i petits? Per què?Xavi: Sí, perquè va ser molt profitós, tant pels de 1r deprimària com pels de batxillerat. I em va agradar moltl’actitud dels de 1r de batxillerat, se’ls notava molt impli-cats amb l’activitat. Creus que aquesta activitat es podria repetir? Perquè?Xavi: Sí. La idea és fer-la cada any ja que va funcionarmolt bé. Introduirem jocs nous, Montse (alumna de 1r de batxillerat): Sí. Ho he trobat molt inte-ressant.Montse: Creus que la Laia va fer bé l’activitat?Sí. Es va esforçar molt i hi va participar encara que alguna cosano li agradés (com el futbol).I vosaltres, Laia i Teo: La Txell i la Montse us van agradar

com a parella? Teo: Sí, perquè sempre deia que la parés jo en els jocs, i aixòm’agradava.Laia: Sí, perquè era molt amable, i perquè jugava molt amb mi.Quins jocs vau fer ? Us van agradar? Per què? Futbol, també vaig fer el “pitxi”, curses, l’aranya, agafar cues...Ens va agradar més perquè no era una classe normal.

...in corpore sano!Miniolimpíades

de primer de primària i primer de batxillerat

Aquest any s’ha introduït un nou sistema al menja-dor, que serveix per saber qui ha entrat a dinar. Elshem preguntat a alguns alumnes la seva opinió. Que us sembla aquest nou sistema del dit?Guillem: Em sembla molt bé.Miquel: Em sembla bé, perquè així ficant el dit es sapsi has dinat i les professores del menjador no necessi-ten passar llista.Com es podria millorar?Miquel: Jo crec que han fet un bon sistema.Guillem: Em sembla molt bé aquest sistema. O tambépodrien posar la monitora de cada curs, perquè marqui a la seva llibreta si han passat.ENTREVISTA A LA MARTA RIUS. COORDINADORA DE MENJADORQuè et sembla aquest sistema nou del dit?Marta: Té un problema. A vegades no funciona. Quan aconseguim que funcioni al 100%anirà molt bé.T’agrada?M’agrada quan funciona correctament.

A quins cursos fas classe?R: Faig classe a 5è de primària ja que sócel tutor i també ajudo a la Núria a les clas-ses de projectes a 2n de primària.A: Generalment faig classe a tot parvulariperò P4 és el curs a qui més classe els faigHas notat molts canvis entre aquestaescola i les altres escoles a les que hastreballat?R: Respecte al funcionament de les clas-ses, és molt semblant, però pel que fa l’or-ganització sí. El Thau té 4 línies i en canvia la Mestral només n’hi ha una i l’ambientd’aquesta escola és més tranquil.A: No, en general, les escoles on he estattreballen de manera molt semblant

Esc

ola

Mes

tral

24

Curs nou, nous professorsEl safareig

Aquest any, han entrat dos mestres al’escola, substiutint a La Montse i l’Eli:en Raül i l’Andreu. Els hem entrevistatperquè ens expliquin com ha estat laseva entrada a l’escolaTens experiència com a professor? Si ésaixí, a quines altres escoles has treba-llat?R: No tinc gaire experiència però no és elprimer cop que faig de mestre. He treballatal Thau de BarcelonaA: Aquest és el primer any que faig classes“sol”, però si que havia estat en altres esco-les, ajudant. He treballat a l’Escola Bressolde Torrelles i a escoles infantils també deTorrellesT’has adaptat bé a l’escola?R: Sí, molt bé. Els mestres m’han ajudatmolt en tots els aspectes i també m’han aju-dat el tema que aquesta escola té el mateixfuncionament de treball que el Thau.A: Sí, ha estat fàcil adaptar-me ja que elsprofessors són molt oberts.

Novetat al menjador: Control biomètric d’assistència

1rtri

mes

tre

25

El Safareig

ENTREVISTES ALS NENS NOUSP3 :Vam anar a P3 i entrevistàrem a quatrenens, la Mireia, la Judith, l’Ian, la Maria iel Jofre. Els vam fer unes quantes pre-guntes tot i que ens va costar treure’ls lesparaules.I el resultat és el següent :Per què vau venir a aquesta escola ?Ju: Perquè la meva mama em va dir quequan fos gran vindria a aquesta escola.Mi, Ia, Ma i Jo :Perquè la meva mare emva dir que vindria a aquesta escola.Teniu algun germà o germana a l’esco-la ?Ju, Mi, Ia : No.Jo: Sí, la Berta.Ma: Si l’Ana i el Carlos.Us agrada aquesta escola ?Ju: Si perquè hi ha joguines.Jo: Si perquè és guai.Mi: Si perquè jugo molt.Ia: Si perquè hi ha l’Oriol.Ma: Sí.Heu fet alguna amistat ?Ju: Sí la Martina.Jo: Sí la Berta.Mi: Sí, tinc amics.Ia: Sí, l’Oriol i el Joan.Us agrada el menjar de l’Escola?Tots: SíTrobeu difícil l’Escola:Tots: NoUs agrada la migdiada ?Tots: Sí perquè descansem.

Curs nou, nous companys!

Vam anar a 1er d’ESO i, al contrari delsnens i nenes de P3, ens va ser més fàciltreure’ls unes quantes respostes.Aquestes nenes són la Mariona, l’Adriana,l’Esther i l’Ariadna.Per què vas venir a aquesta escola ?M i Ad:Perquè tenia la meva germanaaquí.E i Ar: Perquè als meus pares els agrada-va.Tens algun germà o germana a l’escola?M: Sí l’Erola.Ad: Sí la Sandra de 2n de batxillerat.E i A: NoT’agrada aquesta escola ?M, Ad : Sí més que la d’abans.Ar : Sí perquè estan més per mi.E : Igual que l’altre.Has fet alguna amistat ?M, Ad, Ar : Sí, moltes.E : Sí. Més noies que nois.T’agrada el menjar de l’Escola ?M : No m’acaba de agradar però si mésque el de l’altra escola.Ad, Ar i E : Si bastant més que l’altre.Trobes difícil l’Escola ?M, Ad : Sí.E : Depèn de la matèria.Ar : Mes o menys igual que l’altre.T’agraden les classes amb ordinador?Totes : Sí, molt.Et concentres més amb l’ordinador oamb els llibres ?Totes: Em concentro més amb els llibresque amb l’ordinador.

El safareig

Esc

ola

Mes

tral

26

El dia 31 d’octubre a l’escola Mestral ve lacastanyera i els més petits passen la tardaamb ella, a partir de 3r de primària, elsalumnes hauran de fer unes proves queorganitzen els nens de 1r i 2n d’ESO. Arapreguntarem als nens de P5 i 3r de primà-ria què els ha semblat la jornada.

Entrevista a P5 :Laia, Joana, Marta, DavidQuè us ha semblat la castanyada?L,J: Em va agradar molt, sobretot quan vavenir la castanyera.M,D: M’ha agradat, sobretot quan vam ferel ball.Què vau fer quan va venir la castanyera?L: Vam menjar panellets i castanyes.J: Una dansa.M: També ens van fer preguntesCom celebreu la castanyada a casa?L: La meva àvia fa panellets i els porta acasa.J: L’àvia es disfressa de castanyera.M: Els meus pares fan panellets i castan-yes i ens els mengem.D: Amb un amic, vam anar a menjar pane-llets.

La Castanyada

El safareig

1rtri

mes

tre

27

Entrevista a 3r de Primària :Hilda, Valèria i Núria

Quines proves hi havia a la gimcana? Totes: Tasta-tasta, la Voz, el gimnàs, larecerca del tresor, les mil i una voltes...Us va agradar? Què us va agradar més?Per què?Totes: El Halloween balloon, perquè haví-em d’afaitar globus i si no es petaven ensdonaven llaminadures.Quina prova us agradaria fer, en unfutur?H: No ho sé, probablement el HalloweenBalloon.N,V: El Halloween balloon també.Vau fer totes les proves? Quina us vasemblar la més difícil? Per què?Totes: No les vam poder fer totes. La mésdifícil era la recerca del tresor, perquè hihavia molts números i estaven molt ama-gats.Teniu ganes de preparar les proves?Faríeu aquestes o diferents?Totes: En tenim moltes ganes! Faríemaquestes.

Novetat als passadissos: El TimbreAquest any hem introduït el timbre a l’escola, i per això hem entrevistat a unes alumnesi un professor.Els professors segueixen el timbre o continuen allargant les classes?Laia G-Laia B: Van puntuals però si estem al mig d’una activitat, l’acabem.J. Marí: Procuro fer-li cas sempre que puc.T’agrada més amb timbre o sense timbre?Laia G: Amb timbre ja que acabem les classes més puntuals i sembla que estiguem auna altra escola... però estem a la mateixa.Laia B: Amb timbre perquè és com Hogwarts.J. Marí: Amb timbre, ja que m’ajuda a no estar pendent de l’hora, t’acostumes al timbrei si després no el sents, fas tard.

Des de l’Escola usvolem desitjar unesBones Festes!

Siesteu interessats

en unir-vos al nostre

projecte, la pre-inscrip-

ció per al proper curs

13-14 ja és oberta.