5

IdeayFotografíasdeKike R. Celma

revista.tramaurbana@gmail.com

BarcelonaBarri de la Ribera

Santa Maria del MarCarrer del RecPasseig del Born

Carrer de l’ArgenteriaCarrer dels Canvis VellsCarrer dels Canvis VellsCarrer de Montcada

67

És perquè en Joan no havia sentit mai el pes de les hores mortes ni havia curat gaire de les hores a venir. Tot el que havia fet no era prou per a aturar-li el pensament ni fer-li perdre una hora de son. Les vint-i-quatre hores del dia eren la mida de la seva vida i tot el que esqueia més ençà i més enllà es fonia en l’ombra i era talment com si no existís. De jovenet, havia après, per instint, que la malenconia i el record afluixen la voluntat i la tivantor dels muscles,muscles, que una set massa viva per l’endemà els punxa amb les seves agulles. Ell – sense un propòsit precís – havia volgut ésser un home d’acció, trobar en la vida el so més intens, elevar-se sobre la línia grisa dels que mengen i dormen mansament. I havia cregut que res d’això no era possible si sovint no trencava els lli-gams que cada tros de terra posa en els homes que hi viuen, com un filat de teranyines que de dia en dia es fa més fort.Ara en Joan recordava que un dia, en sortir de casa, passava a frec de les botigues de Santa Maria. Eren les set d’un vespre de juny i fins llavors no havia tingut ni esma de sortir al carrer. La boira de les primeres calors desmaiava els braços i les cames. La gent cami-nava a poc a poc i en encendre’s els llums naixia en els ulls de tothom un tel de fadiga. I llavors, com una espurna, li vingué un pensament. L’ombra de la vella església ofegava a l’entorn l’esclat delsdels moviments. L’ombra de Santa Maria, que havia vist créixer i enrunarse les parets del voltant, mentre la seva carcassa de pedra es polia i daurava, era una ombra que s’estenia com la grissor rúfola de la pluja.

L’ombrade

Santa Maria del Mar

68

Alexandre PLanaA l’ombra de Santa Maria

del Mar(1923)

AquellaAquella ombra a plena claror no tenia la força que guanyava en el vespre, difosa en l’aire com una polsina, penetrant per les clivelles i no deixant buit ni l’espai més petit. Era l’encantament dels segles que pesava sobre l’ala tendre del moment que rellisca. Amb la seva encantària enterbolia els sentits dels que eren a la vora i esborrava en les ànimes la vermellor dels desigs. Retenia els homes a prop seu de por que no la deixessin tota sola voltada de runes,runes, perquè si això fos, la seva ombra s’esllanguiria com una eura sense el mur on arraparse.

69

70

72

74

76

78

80

82

84

86

88

90

92

94

96

98

100

102

104

105

La secuencia fotográfica fue realizada en la mañana del 1 de Enero de 2007. El intervalo temporal va de las 10:00 a las 13:00 hora solar. El orden de la composición respeta la cronolo-gía de la captura de las imágenes. Sin embargo el tempo es ficticio. El encuadre es único. El es-pacio fotografiado es el fragmento del muro ex-teriorterior de la “Basílica de Santa María del Mar” que queda encuadrado por el paso bajo casa del “Carrer de la Volta dels Tamborets”

106

L’ombrade

Santa Maria del Mar

Barri de la Ribera

Barcelona

CarrerdelRec

PasseigdelBorn

Carrerde

l’ArgenteriaCarrerdels

Canvis Vells

SantaMariadel Mar

Carrerde

Montcada