revista num-3

50

Upload: victoria-fraile

Post on 06-Mar-2016

253 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Revista IES Mutxamel Número 3 Junio 2013

TRANSCRIPT

Page 1: Revista num-3
Page 2: Revista num-3
Page 3: Revista num-3

El martes 7 y el jue-ves 23 de mayo a

las 17h. el profesorado y personal no docente de este Instituto, reci-bimos unas clases de primeros auxilios, im-partidos por el Jefe de Protección Civil de Mutxamel José Ramón Segura. El cursillo resultó sumamente interesante y útil, ya que tuvimos la respuesta a casos de emergencias médicas. Este cursillo se encuen-tra enmarcado dentro de nuestro Plan de Autoprotección, que incluye el planteamien-to de emergencias, un Plan de simulacros de evacuación del Centro, que se realiza todos los años, y cursos perió-dicos de formación de primeros auxilios. Este cursillo estuvo impartido por el moni-tor antes citado y auxi-liado por dos miembros de Protección Civil de la Localidad.

Entre los contenidos de este cursillo, tratamos:

-Reanimación car-diaca, compresión, des-fibrilación, apertura de vías aéreas, ventilación.-Atragantamientos, maniobras de Hei-mlich, RCP pediátrica.-Posiciones de seguri-dad.-Tratamiento de hemo-rragias.-Tratamiento de casos de epilepsia.-Quemaduras-Y otras emergencias que se pueden dar en un centro escolar. Tanto el personal docente como el no do-cente y los monitores, quedaron muy satis-fechos y el aprovecha-miento fue totalmente positivo.

R. Muñoz

Equ

ipo

Dir

ecti

vo

Page 4: Revista num-3

Alejandro Dumas

A los ignorantes, enseñadles cuanto podáis; la so-

ciedad es culpable por no darles instrucción gratis;

ella es responsable de la oscuridad que produce.

1802- 1870 a las 11:29 . Me gusta . Comentar

Oscar Wilde

La educación es algo admirable, pero conviene re-

cordar de vez en cuando que nada que merezca la

pena saberse puede ser enseñado.

1854 - 1900 a las 21:48 . Me gusta . Comentar

Baltasar Garcián

No hay maestro que no pueda ser discípulo.

1601 - 1658 a las 09:45 . Me gusta . Comentar

Alejandro Dumas (hijo)No llego a comprender por qué, siendo los niños tan inteligentes, los adultos son tan tontos. Debe ser fruto de la educación.1824- 1895 a las 18:45 . Me gusta . Comentar

Opiniones

Page 5: Revista num-3

No hay maestro que no pueda ser discípulo.

1601 - 1658 a las 09:45 . Me gusta . Comentar

Friederich Nietzsche

El gran defecto de la educación actual es que se

imparta por horas y todo revuelto

1844- 1900 a las 10:52 . Me gusta . Comentar

Joseph JoubertEnseñar es aprender dos veces.

1754 - 1824 a las 18:57 . Me gusta . Comentar

Sören Kierkegaard

El proceso de educación del género humano es un

proceso de individualización.

1813- 1855 a las 15:02 . Me gusta . Comentar

Confucio

Estudia como si nunca fueras a aprender bastante,

como si temieras olvidar lo aprendido.

551 A.C- 479 A.C. a las 17:16 . Me gusta . Comentar

Opiniones

Dp

to.

de

Cal

idad

Page 6: Revista num-3

MATEMÀTIQUESOLIMPIADES PARTICIPACIÓ EN LA

FASE COMARCAL DE LES OLIMPÍADES MATEMÀTI-QUES 2013.

El passat dissabte 27 d’abril es va celebrar la fase comarcal de l’Olimpíada Matemàtica, or-ganitzada per la SEMPV (So-cietat d’Educació Matemàtica del País Valencià). Aquesta

fase es va celebrar en tres seus: L’Alfàs del Pi, Mu-txamel i Petrer. Consta de tres nivell: Tercer cicle de Primària, primer cicle i segon cicle d’eso. De cada nivell passen 30 persones a la fase provincial, que aquest curs es celebrarà en l’Alfàs del Pi el dia 18 de maig. 10 persones de cada nivell passaran a la fase autonòmica, que es celebrarà en Benidorm els dies 1 i 2 de juny. Finalment, tres persones del primer cicle d’eso passaran a la fase espanyola en representació del País Valencià, que es celebrarà a Andorra els dies 24, 25, 26 i 27 de juny; i a la que el que signa anirà com a representant del professorat de la SEMPV.

En representació de l’IES Mutxamel participa-ren les següents persones: de 1 d’eso, Josephin Heu-bner; de 2 d’eso, Javier Carrasco, Manuel Gomís, Mª Antonli, Sergi Marín i Andrea Martínez; de 3 d’eso, Celia Rodríguez i de 4 d’eso, Sergi Planelles. En re-presentació del professorat anaren Antonio Tomàs i Joan Pons. El departament de matemàtiques voldria agrair-les a totes elles l’esforç que representa anar un dissabte a resoldre problemes de matemàtiques. Es-perem i desitgem que s’ho passaren bé, malgrat que gaudir en la resolució de problemes també compor-ta una mica de preocupació, concentració i de ner-viosisme. En particular desitjar-li a Sergi Planelles que en la nova etapa que començarà el pròxim curs, ens represente en les Olimpíades Matemàtiques que organitza la Universitat. El objectius de l’Olimpíada Matemàtica que des de la SEMPV intentem aconseguir són: 1) La divulga-ció de les matemàtiques a través de la resolució de problemes, 2) Afavorir una actitud positiva cap a les matemàtiques entre l‘alumnat i la societat en gene-

Participant en la prova CANGUR. 21 de març de 2013

En primer pla Celia Rodriguez (3 eso), i Sergi Planelles (4 eso, amb camisa a quadres )

Page 7: Revista num-3

PARTICIPACIÓ EN LA FASE COMARCAL DE LES OLIMPÍADES MATEMÀTI-QUES 2013.

El passat dissabte 27 d’abril es va celebrar la fase comarcal de l’Olimpíada Matemàtica, or-ganitzada per la SEMPV (So-cietat d’Educació Matemàtica del País Valencià). Aquesta

fase es va celebrar en tres seus: L’Alfàs del Pi, Mu-txamel i Petrer. Consta de tres nivell: Tercer cicle de Primària, primer cicle i segon cicle d’eso. De cada nivell passen 30 persones a la fase provincial, que aquest curs es celebrarà en l’Alfàs del Pi el dia 18 de maig. 10 persones de cada nivell passaran a la fase autonòmica, que es celebrarà en Benidorm els dies 1 i 2 de juny. Finalment, tres persones del primer cicle d’eso passaran a la fase espanyola en representació del País Valencià, que es celebrarà a Andorra els dies 24, 25, 26 i 27 de juny; i a la que el que signa anirà com a representant del professorat de la SEMPV.

En representació de l’IES Mutxamel participa-ren les següents persones: de 1 d’eso, Josephin Heu-bner; de 2 d’eso, Javier Carrasco, Manuel Gomís, Mª Antonli, Sergi Marín i Andrea Martínez; de 3 d’eso, Celia Rodríguez i de 4 d’eso, Sergi Planelles. En re-presentació del professorat anaren Antonio Tomàs i Joan Pons. El departament de matemàtiques voldria agrair-les a totes elles l’esforç que representa anar un dissabte a resoldre problemes de matemàtiques. Es-perem i desitgem que s’ho passaren bé, malgrat que gaudir en la resolució de problemes també compor-ta una mica de preocupació, concentració i de ner-viosisme. En particular desitjar-li a Sergi Planelles que en la nova etapa que començarà el pròxim curs, ens represente en les Olimpíades Matemàtiques que organitza la Universitat. El objectius de l’Olimpíada Matemàtica que des de la SEMPV intentem aconseguir són: 1) La divulga-ció de les matemàtiques a través de la resolució de problemes, 2) Afavorir una actitud positiva cap a les matemàtiques entre l‘alumnat i la societat en gene-

ral, 3) Potenciar el gust per la resolució de problemes a través d’una activitat formativa, lúdica i creativa, 4) Desenvolupar capacitats d’intuïció, raonament, imaginació i deducció, 5) Fomentar la convivència, i amistat entre estudiants i professorat, i 6) Divulgar les proves proposades amb l’objectiu d’oferir mate-rial de recolzament al professorat de Matemàtiques i incorporar l’ús de les tecnologies imperants a les classes de matemàtiques.

En aquest temps de retallades i més retallades, la SEMPV també té dificultats financeres per a dur a terme les Olimpíades. El departament de mate-màtiques voldria agrair la col•laboració econòmica de l’AMPA de l’IES Mutxamel per a fer possible la participació del nostre alumnat.

PARTICIPACIÓ EN LA PROVA CANGUR 2013

El passat 21 de març es celebrà la prova Can-gur a la Universitat d’Alacant. De l’IES Mutxamel participaren les següents persones: Olaya Canalejo, Lourdes Casallo, Kimberly Heubner, Pablo Monto-ya, Marina Planelles, Paula Puig, Adrián Rodríguez, Celia Rodríguez, Loreto Sala i Maria José Sánchez, de 3r d’eso. Morgane Blanot, Hector Bordajandi, Paula Cremades, Desire Díaz, Sergi Planelles i Nata-lia Zamora, de 4t d’eso. Sarah Expósito, Luís Gonzá-lez, Ivan Lazcano, Andra Macia, Javier Oliva, Rubén Pulpón, Raquel Sánchez, i Mario Vivas, de 1r de batxiller. Manuel Pomata de 2n de batxillerat. Els van acompanyar: Marisa Cartagena, Emilio Martín i Miquel Rico. El Departament de Matemàtiques vol agrair-los a tots la seva participació, i felicitar a Hec-tor i Morgane perles seves puntuacions entre les 50 millors del su nivell. Per acabar, una menció especial per a Manuel Pomata que aquest curs ens abando-narà. Agrair-li la seva col•laboració en les activitats matemàtiques en representació de centre i desitjar-li que el futur el tracte molt bé allí on continue la seva formació. Finalment donar les gràcies a l’AMPA, a l’Ajuntament i la direcció del centre per la seva desinteressada col•laboració.

Joan Pons i Tomàs

Dp

to.

de

Mat

emát

icas

Page 8: Revista num-3

Como viene siendo habitual, el departamento de francés del IES Mutxamel organizó un taller de crêpes para los alum-nos de francés de la ESO. Nuestros alumnos disfrutaron y con

esta actividad cerramos el segundo trimestre.

Aprendieron a hacer crêpes, las hicieron “sauter” y por supuesto, las comieron.

Page 9: Revista num-3

Como viene siendo habitual, el departamento de francés del IES Mutxamel organizó un taller de crêpes para los alum-nos de francés de la ESO. Nuestros alumnos disfrutaron y con

esta actividad cerramos el segundo trimestre.

Aprendieron a hacer crêpes, las hicieron “sauter” y por supuesto, las comieron.

Les crêpes!

* Sobre el género y la ortografía de “crêpe”en castellano. (Diccionario Panhispánico de Dudas de la Real Academia Española) En castellano la palabra francesa “crêpe” se escribe “crepe” y su uso es válido en ambos géneros por lo que podemos decir tanto “el crepe” como “la crepe”, aunque se recomienda mantener el género femenino etimológico: “la crepe”También es válida, aunque se usa menos, la adaptación “crep” (pl. “creps”), basada en la pro-nunciación del étimo francés. En países como México, el Ecuador o Colombia se usa también la variante crepa, que es siempre femenina. En varios países de América, especialmente en el Cono Sur, se emplea más habitualmente el término masculino panqueque (adaptación del ingl. pan-cake).D

pto

. d

e Fr

ancé

s

Page 10: Revista num-3
Page 11: Revista num-3

Clu

b d

e Le

ctu

ras

Ped

agóg

icas

En la reunión del Club de Lecturas Pedagógicas del IES Mutxamel del pasado 18 de abril, comentamos el libro “La Generación Google . El libro de Eugenia de Pa-gès parece breve, apenas 130 páginas, pero son páginas más que suficientes para llenar varias reuniones de nuestro club. El contenido provocó en varias ocasiones interpretaciones dispares: aquellas que veían las opiniones de la autora como re-flejo de sus propias experiencias y reflexiones; y aquellas otras que provocaban re-chazo y disconformidad. En definitiva, un buen título para provocar la discusión.El comienzo del libro incluye una metáfora preciosa: una cometa puede volar por-que la sujetamos. De la misma manera, sin límites es difícil que se pueda desarro-llar la libertad del individuo. La autora centra su argumentación sobre el “mal” estado de la educación actual en la combinación de dos ideas que repite a lo largo de la obra: la falta de límites y la dispersión mental. Se refiere en varias ocasiones al término “autoridad” y a su ausencia, aunque también es cierto que da la sensación de disculparse cada vez que menciona la palabra.El libro critica muchas cosas: además de la falta de autoridad y de la dispersión mental, la ausencia de “silencio” en las tareas de aprendizaje y en la vida en gene-ral; critica las teorías constructivistas; la obligatoriedad de la enseñanza entendida sólo como “obligatoriedad a hacer acto de presencia”; la confusión entre esponta-neidad y creatividad; la magnificación de la motivación como único motor de la enseñanza; la asunción erróneamente generalizada de que innovación es siempre igual a mejora; la reticencia a una evaluación constructiva del sistema; la obsoleta organización de los centros; etc.El libro parece explicar la situación actual en base a una reacción de péndulo en relación a épocas históricas no demasiado lejanas. No parecía haber unanimidad en la aceptación de esta explicación. Tampoco en la nomenclatura usada para re-ferirse a la pedagogía actual como “pedagogía de la facilidad . A algunos, con tan-ta crítica al sistema, le pareció que el libro es casi siempre un ataque a la escuela.Pero también ofrece algunas aportaciones: hace un resumen de los últimos des-cubrimientos de la neurociencia en relación a cómo aprendemos; y anima a apli-car los conocimientos sobre inteligencia emocional en el proceso de enseñanza. Recalca la necesidad de aplicar rutinas, esfuerzo y repetición en el aprendizaje. Y ensalza la labor del profesorado: “es mucho más importante la manera de enseñar del maestro (...) que cualquier metodología por moderna y bienintencionada que esta sea” (p. 99)El epílogo resume la filosofía de la autora: “Si no hay un contexto que favorezca el orden, los límites, el método, así como el bienestar emocional, la información que llega al cerebro tiene pocas posibilidades de cuajar. Esto cuestiona de raíz gran parte de los postulados de la pedagogía actual” (p. 127)Y tú, ¿qué opinas?

Page 12: Revista num-3

El passat 16 d’abril ens va abandonar el que va ser professor de matemàti-ques del centre durant els primers anys del nou mil•lenni. Des del curs 2001/02 fins el curs 2006/07. Eren els anys en els que hi havia 11 profes-sors en el departament de matemàtiques, i el centre tenia uns mil alum-nes.Era de les Illes Canàries, i era conegut com el “CANARI”. Era una perso-na amable, un gran conversador, i sempre amb un somriure a la boca. Un dels moments en que el Canari més gaudia era fent-se un cafè, però un cafè que es jugava al “punyet” (Joc en que cada persona porta tres mone-des i guanya el que encerta el total de les que cadascuna té en el puny). Tenia una gran habilitat en guanyar-nos els cafès. Que bons cafès, quina ironia. Quasi sempre encertava les que teníem, realment era un enamo-rat del punyet. No el recorde mai amb una mala paraula en la boca, sempre de bon hu-mor. Li agradava recordar els temps en què era estudiant a Madrid, temps per a ell molt agradables. Quan teníem temps, normalment després de dinar, li agradava explicar-nos el que ell anomenava el seu ideari polític. El resumia amb dos punts: 1) Cada persona solament pot tenir un fill/a, i 2) S’han d’abolir els diners, i totes les transaccions econòmiques s’han de fer de forma electrònica i que quede constància d’elles. Ens explicava, sempre de bon humor, que ell el primer punt l’havia acomplit. Tenia un fill i una filla. Un dels dos era el que li toca a ell, i l’altre el que li tocava a la seva dona, Marisa. Una anècdota d’Antonio és que quan anava a elegir plaça no deixaven entrar acompanyats, ell era l’únic al que deixaven que Marisa l’acompanyara.Recordarem els moments passats en Alcoi quan anavem a participar en la prova Cangur, sempre amb un bon grup d’estudiants, ells i elles ana-ven a resoldre problemes i nosaltres feiem un tomb i parlaven de la vida. Després sempre acabavem resolent situacions problemàtiques que els nostres estudiants ens preguntaven. No fou mai una persona de grans necessitats, tampoc les ha tingut a l’hora d’abandonar-nos. Gràcies DON ANTONIO, per les amables i encantado-res estones en les que hem gaudit de la conversa.

Joan Pons i Tomàs

DON ANTONIO MARTÍN MESA

En memoria.

Page 13: Revista num-3

El passat 16 d’abril ens va abandonar el que va ser professor de matemàti-ques del centre durant els primers anys del nou mil•lenni. Des del curs 2001/02 fins el curs 2006/07. Eren els anys en els que hi havia 11 profes-sors en el departament de matemàtiques, i el centre tenia uns mil alum-nes.Era de les Illes Canàries, i era conegut com el “CANARI”. Era una perso-na amable, un gran conversador, i sempre amb un somriure a la boca. Un dels moments en que el Canari més gaudia era fent-se un cafè, però un cafè que es jugava al “punyet” (Joc en que cada persona porta tres mone-des i guanya el que encerta el total de les que cadascuna té en el puny). Tenia una gran habilitat en guanyar-nos els cafès. Que bons cafès, quina ironia. Quasi sempre encertava les que teníem, realment era un enamo-rat del punyet. No el recorde mai amb una mala paraula en la boca, sempre de bon hu-mor. Li agradava recordar els temps en què era estudiant a Madrid, temps per a ell molt agradables. Quan teníem temps, normalment després de dinar, li agradava explicar-nos el que ell anomenava el seu ideari polític. El resumia amb dos punts: 1) Cada persona solament pot tenir un fill/a, i 2) S’han d’abolir els diners, i totes les transaccions econòmiques s’han de fer de forma electrònica i que quede constància d’elles. Ens explicava, sempre de bon humor, que ell el primer punt l’havia acomplit. Tenia un fill i una filla. Un dels dos era el que li toca a ell, i l’altre el que li tocava a la seva dona, Marisa. Una anècdota d’Antonio és que quan anava a elegir plaça no deixaven entrar acompanyats, ell era l’únic al que deixaven que Marisa l’acompanyara.Recordarem els moments passats en Alcoi quan anavem a participar en la prova Cangur, sempre amb un bon grup d’estudiants, ells i elles ana-ven a resoldre problemes i nosaltres feiem un tomb i parlaven de la vida. Després sempre acabavem resolent situacions problemàtiques que els nostres estudiants ens preguntaven. No fou mai una persona de grans necessitats, tampoc les ha tingut a l’hora d’abandonar-nos. Gràcies DON ANTONIO, per les amables i encantado-res estones en les que hem gaudit de la conversa.

Joan Pons i Tomàs

Dp

to.

de

Mat

emát

icas

Page 14: Revista num-3

Este año IES Mutxamel ha colabo-rado con Intermón Oxfam con la creación de un mercadillo solidario. La iniciativa resultó ser todo un éxito al recaudar 295,59 €.

La organización nos lo ha agradeci-do con la siguiente carta...

Page 15: Revista num-3
Page 16: Revista num-3

Durante el segundo trimestre, en clase de francés, nos sugirieron realizar una entrevista a uno de nuestros abuelos/as, que más tarde escribimos en forma de cuaderno narrando sus vidas basándo-nos en sus respuestas. Todo esto, con el objetivo de mejorar nues-tro nivel escrito en la asignatura y a la vez tener la oportunidad de conocer un poco mejor su historia y la forma en la que vivieron.He de decir que este trabajo ha sido muy importante, no solo a nivel académico sino también, a nivel personal. Sobre todo por el hecho de haber pasado un agradable momento junto a nuestros abuelos/as escuchando atentamente sus re-latos y observando aquellas fotos, guardadas cuidadosamen-te en una caja, que nos mostraban caras, momentos y luga-res que podían ser desconocidos para nosotros pero que para ellos podían ser grandes momentos de alegría, celebra-ciones, etc. Incluso encontramos muchas otras fotos llenas de espontaneidad que siempre les consigue sacar una sonrisa.Por último, debo añadir que este trabajo me ha enseñado a valorar mucho más las cosas y que podemos aprender mu-cho más de lo que pensamos de las personas mayores. Es-toy segura de que en muchas ocasiones podríamos aprender grandes cosas que a lo mejor no encontraríamos en los libros ni tan solo en clase. Por eso animo a todas aquellas perso-nas que quieran a pasar un buen rato hablando y aprendien-do a la vez, al lado de las personas que quieres y aprecias.

Zoraida Martínez Manzano1º Bach B

EntrevistaAbuelosnuestrosa

Page 17: Revista num-3

nuestrosa

Dp

to.

de

Fran

cés

Page 18: Revista num-3

El pasado día 2 de mayo, el departamento de religión participó en el “II encuentro de alumnos y alumnas de religión de 6º de primaria y 1º de E.S.O” que se celebró en las instalaciones del monta Tossal de Alicante.

Con el lema “Súbete a la barca”, la jornada supuso una ocasión de encuen-tro con compañeros, tanto de primaria como de secundaria, que acu-dieron desde todos los rincones de la diócesis de Orihuela- Alicante.

El día se inició con una gran bienvenida. Participamos en una gynkana y en diferentes actividades lúdicas y deporti-vas. Además, tuvimos ocasión de comer todos juntos al aire libre.

Carmen Alcalá.

Page 19: Revista num-3

Dp

to.

de

Rel

igió

n

VISITA AL CENTRO DE RECURSOS EDUCATIVOS DE LA ONCE

Entre las actividades programadas en colaboración con la red de cen-tros solidarios, FUNDAR, un grupo de alumnos y alumnas de 2º de E.S.O acudieron el día 2 de mayo a las instalaciones del centro de recursos edu-cativos de la ONCE en Alicante.

El objetivo de esta actividad era conocer un poco mejor la vida de los discapacitados físicos y descubrir algunos de los recursos que la ONCE les ofrece.

Durante la mañana, participamos en cuatro actividades en las que realizamos una aproximación al Braille y distintos recursos educativos, conocimos algunos de los objetos más utilizados por los discapacitados visuales en sus actividades cotidianas, practicamos ejercicios de movilidad y jugamos al goalball.

Page 20: Revista num-3

Auxiliar de montaje ymantenimientode equipos

Los alumnos de segundo curso de PCPI (Programa de Cualificación Profesional Inicial) pasamos una encuesta a todos los cursos de 3º y 4º ESO durante el mes de abril. Aquí os presentamos los resultados.

Programa de cualificación profesional

Page 22: Revista num-3
Page 23: Revista num-3

Durante el segundo trimestre de este curso 2012-13 hemos pues-to en marcha el nuevo Laborato-rio de Idiomas en el aula Babel. Disponemos de 20 puestos con acceso a Internet, cañón de pro-yección y auriculares con micró-fonos. La creación del laborato-rio ha sido posible gracias a la aportación voluntaria de los pa-dres en la matrícula del centro y la colaboración del AMPA.

Page 24: Revista num-3
Page 25: Revista num-3

CON PUNTOS, LINEAS, PLANOS, TEXTURAS Y COLORES….

NOS VAMOS DE

CIONES

Desde Plástica solo nos queda añadir…QUE TENGAIS UNAS FELICES

“VACAS” 4º ESO A y D, 3º ESO A y B, 1º ESO D y E

Dp

to.

de

Plá

stic

a

VACA

Page 26: Revista num-3

Des de que era xicotet, pas-se les meues vacances en un palauet que va pertàn-yer als meus avantpassats. Té 15 habitacions i 8 banys, una cuina enorme i 3 salons, però el meu racó preferit és la sala més gran de la casa on la meua iaia diu que feien els balls de gala, i on, quan vénen els meus cosins, men-gem tots junts.

El palauet també té uns jar-dins molt grans, amb arbres i plantes de tot el món, i en el centre, hi ha un laberint ple de corredors i passadis-sos verd, ben alts, on jugue a l’amagatall amb les meues germanes. L’entrada dóna pas a una gran gran plaça quadrada.

Segons em va contar la meua iaia, el meu avantpassat, l’amo d’aquest palauet, era el Marqués de Penya Serrada. Aquest senyor era un apas-sionat de les plantes; per això en construir la casa cap a l’any 1790, va manar cons-truir uns jardins molt bells perquè tots els qui passeja-ren gaudiren d’aquest racó tan bonic. Dins d’aquest edi-fici també hi va alçar el seu propi ajuntament; volia tenir

a mà i a tothora els seus ser-vents.

Avui, després de molt de temps, se sent a dir que el fantasma del Marqués ha pas-seja pels seus jardins tan vol-guts. Com estimava les seues plantes! El Marqués va

voler edificar aquest palau per dues raons; una, perquè tenia al costat la vila de Mu-txamel i li agradava presumir del que tenia amb tots els seus coneguts i no coneguts, i dos, perquè hi havia prop i podía gaudir del que aquests conreus lio ferien.

Un dia malhaurat de l’any 1840, el veïnat d’aquest marquesat va contraure una malaltia molt rara; ningú no sabia perquè la gent envellia tan ràpid, i a poc a poc l’amo d’aquest casalici es va quedar sense servents, i també va morir. Un dia se’l van trobar mort dins l’estany que tant estimava.

Van passar els anys i aquest petit marquesat cap al 1846 va formar part del terme de Mutxamel.

Després de contar-me esta història la meua iaia, vaig estar totes unes vacances sense eixir al jardí. Tenia por que com un fantasma se m’apareguera el Marqués; però en fer-me més gran vaig pensar que si aquest senyor era el meu rebesavi, no li ha-via de tenir por; a més a més, també m’agradaven les plan-

EL PALAU DE PENYA SERRADA

Page 27: Revista num-3

tes com a ell. Així que, a ve-gades m’hi acostava i ajudava al jardiner a arreglar les plan-tes; per què m’havia de fer res roín? I vaig tornar a jugar a l’amagatall amb les meues germanes, fins que un dia em va ocórrer quelcom molt rar. De pensar-ho els cabells se m’ericen. Aquell dia, mentre jugava amb les meues ger-manes a l’amagatall, em vaig trobar, no sé com ni perquè, dins del laberint de tanques i, de sobte, vaig sentir una veu estranya que no coneixia de res: -LLuííís no t’amaaagues, vineee!

La primera vegada que la vaig sentir, la vaig ignorar. Quina imaginació! Vaig pensar que les meues germanes em vo-lien gastar una broma. Però, després la vaig tornar a sen-tir una i una altra volta més; això ja m’espantava i la veu ja no m’era tan familiar. Així que em vaig amagar durant una llarga estona, però en voler eixir del laberint ja no vaig trobar el camí de torna-da. I això que me’l coneixia de memòria, però l’eixida no estava on sempre; els passa-dissos verds i els corredors havien canviat. I jo feia vol-tes i més voltes, però no tro-bava l’eixida. El meu cap ro-dolava i em va sorprendre la imatge d’un fantasma. Quan vaig despertar, supose que m’havia marejat, perquè, el següent del que em recorde és que estava estirat en el sofà de la gran sala, i al meu

costat, hi havia la meua iaia dient que em despertara.

En contar-li a la meua iaia el que m’havia passat, la meua iaia em va dir que no havia de tenir por.

- No n’has de tenir por; el marqués és el teu rebesavi. El laberint era el seu racó prefe-rit i a tu t’agraden les plantes tant com li agradaven a d’ell.

La iaia em va tranquil•litzar, i ara quan hi vaig la veu d’aqueix avantpassat m’acompanyia. I parle amb ell, quines conver-ses… fa dies m’ha dit que he der fer alguna cosa per ell! Ara entenc perquè em vaig quedar sense saber on estava l’eixida del laberint. El mar-qués volia que trobara una cosa que ell havia soterrat fa temps. Però com em vaig ne-gar a buscar-hi res, ara em trobe en un psiquiàtric i la gent que no se’n sap res de res diu, comenta, que el fan-tasma de Penya Serrada em segueix.

Elena Marhuenda Fernández 4tC

Dep

t. d

e V

alen

cià

Page 28: Revista num-3

RACONS DE RECORDS

Són les huit, tocades per les campanes del poble. En alçar-me de llit, el primer que vaig fer va ser dir bon dia als meus pares, però no hi havia nin-gú. I em notava com si esti-gués en un altre lloc, en una altra època. Cosa estranya! En vaig vestir, i vaig eixir al carrer. Enfront de ma casa, que no reconeixia, hi havia un bàssil amb animals al voltant i m’havia adonat que debò, havia ocorregut quelcom que no sabria descriure. Tampoc no reconeixia ma casa ni els carrers de Mutxamel. Prop del carrer principal vaig veure molta horta, plena de toma-queres i ametlers, i hòmens que treballaven la terra: plan-taven, collien, llauraven, re-gaven la sèquia…Mutxamel, com a poble agri-cultor de la tomaca, tenia una importància gràcies a les con-dicions del clima, aigua,… I els veïns feien per continuar-ho endavant a la construcció de la Cooperativa, de la moder-nització del camp, i amb les empreses importants de to-maques i a petits agricultors.En veure aquell canvi, em vaig adonar que tot el poble nou gira al voltant de l’Església del Salvador, que té com a patrona una Mare de Déu d’allò més: els mutxamelers ens estimen molt, moltíssim, la Mare de Déu del Loreto. I a

més d’aquesta església hi ha –com no?- les distintes ermi-tes del poble: la del Calvari, la de San Antoni, la de Mon-serrat.Mutxamel apareixia com fa temps era: un poble agrí-cola, interessat per tots els camps abancalat i plantats d’hortalisses i de cítrics. Ca-mina que caminaràs, vaig to-par amb una casa de camp amb una gran bassa d’aigua. L’aigua venia de un pou natu-ral que es trobava en la parti-da El Collao. Era la bassa que fa temps abastia l’aigua del poble i d’una part del reg de Mutxamel.A poc a poc es enfosquia i jo sense adonar-me’n! Com m’agradava admirar aquella preciosa vista de tot Mutxa-mel, de la seua horta, des de dalt d’aquest tossal. -Bona nit!!! Els amos de la bassa em van convidar a sopar i a dormir. L’home més gran em tracta-va com si fóra un membre més de la família i com si em coneguera d’alguna cosa. La casa era gran, pròpia d’algú important. Tenia un parell d’habitacions, amb un foc a l’interior de la sala d’estar; als afores hi havia arbres plens de fruita, unes quantes pal-meres i camps de cultiu. Cap a les dotze em vaig gi-

Page 29: Revista num-3

Dep

t. d

e V

alen

cià

tar, i mentres m’dormia sen-tia el soroll de l’aigua corrent. M’adormí de seguida, però de matinada em vaig desper-tar i vaig decidir passejar per l’exterior. Per tot arreu hi ha-via una gran sequera i tots els llauradors lloaven la patrona pel miracle de la llàgrima. El cel anunciava l’estiu. Un estiu molt dur per al poble. Tot el poble mutxameler es va veu-re amb l’aigua al coll, l’últim recurs era demanar ajuda a qui en sequeres anteriors els havia ajudat: a la Mare de Dèu.Després que el sol isquera, però de manera tímida, vaig decidir tornar cap al poble, però per veure una imatge del poble sencer m’hi vaig endinsar pel camí de Borra-txina, vaig passar el Volaor i vaig arribar al Pantanet. Men-tre feia aquest recorregut m’adonava que el temps can-viava.Pareixia que s’acostava una gran tempesta. Mai no sabré si fou gràcies als precs dels llau-radors mutxamelers o d’un fe-nomen casual. La pluja queia sense parar, a bots i barrals durant dos dies i l’assut de di-verses basses i pous s’omplí: el cabdal d’aigua augmenta-va. Al cap d’uns dies, la collita temporada estava salvada i el sol il•luminava i somreia tot el nostre poble.

En tornar a aquella casa, que era la meua, però veges qui i com ho sap!, vaig veure que em trobava en ple segle XX, i per això no reconeixia res del voltant i ni trobava els meus pares, i clar que els amos de la bassa del Collao els reco-neixia eren família meva. Enl arribar a casa , vaig asseure en una butaca i en vaig que-dar adormit.El soroll del despertador em va fer obrir els ulls. I en reti-rar el cobertor em vaig adonar que sota els llençols hi havia un llibre: Records d’un segle. Aleshores vaig veure que al-tra vegada em trobava en el segle XXI. Encara no he contat a ningú aquesta historia. No vull que em preguen per boig, però aquell dia, vaig tenir unes ga-nes irreprimibles d’agafar la bicicleta i recórrer amb ella tots els racons amb els que havia somiat. Mutxamel ha canviat en molts sentits, i ha evolucionant, però així i tot passen els anys que passen, continuarà sent un poble amb senyals d’identitat; i creixerà i continuarà tenint aqueix en-cís que tant atrau a centenars de mutxamelers per a viure i a quedar-se per sempre.

Rafael Pastor, 4tA

Page 30: Revista num-3
Page 31: Revista num-3

Dp

to.

de

Plá

stic

a

Page 32: Revista num-3

BALLEM PLEGATS?

F a molt de temps quan jo era menu-da, sempre passava molt de temps amb la meua iaia, i ella sempre em con-tava contes i his-tòries de quan ella era menuda.... Moltes vesprades anàvem a passejar.., ella sem-pre em portava als llocs més an-tics del poble.. Ho passava tant bé amb ella! Encara me’n recor-de del primer lloc on ella em va portar : a La Princesa, una casa molt,i molt gran que hi ha darre-re de sa casa. Era meravellosa i bo, més que casa era un palau; però ací no estem per a parlar de la princesa sinó de l’ermita de Sant Antoni. Moltes eren les vesprades que hi passàvem per davant i mai l’havia preguntat a la meua iaia, però una vesprada ho vaig fer.-Iaia, com m’agrada aquest lloc! Conta’m coses sobre ell. -És clar que síii! Anem cap a casa que jo et conte tot el que vul-gues!- em va dir tota fascinada.I la meua àvia em va explicar que no aqueixa ermita no era una ermita qualsevol, sinó que aquesta ermita havia estat cons-truïda pels habitants del poble...i jo em quedar sorpresa. També em va dir que va ser construïda al segle XVII i que un dels seus avantpassats havia ajudat a fer-la. Hi va afegir que, de tant en tant, en algunes ocasions, obria les portes als veïns del poble,

sobretot un dia assenyalat com el dels animals, per sant Anto-ni. I allò ho deia amb molta re-cança.-Una festa en la que s’obrin les portes de l’ermita per a bate-jar els animal, a TOTA classe d’animals?!- li vaig dir.-Sí, sí aquesta ermita va ser be-neïda l’any 1957 i...-I saps què, jo m’estime molt aquest lloc; ací és on em vaig casar amb el teu iaio, ara farà 50 anys!-De debò?!-Sí, açò té una història; tot té la seua història i aquesta és ben bonica.I tot seguit em va contar el se-güent...:Un 8 d’agost de fa 60 anys, va ser un dia de festa ssenyalat i el poble es va alegrar perquè les portes de l’ermita es van obrir; tots els xics i les xiques de Mu-txamel i d’altres pobles s’hi van acostar amb els seus amics. Jo hi vaig anar amb les meues ami-gues a pregar com ho feia tota la gent. En un moment determi-nat va entrar una colla de xicots rient i fent soroll. Nosaltres els mirarem sorpresos i amb silen-ci perquè s’adonaren que des-

Page 33: Revista num-3

BALLEM PLEGATS?

torbaven. En acabar un xicot es va acostar a una de les meues amigues per propo-sar-li de festejar, però aquesta li va donar ca-rabasses; però un al-tre xicot de la mateixa colla se m’acostà i em demanà: vols ballar amb mi?. Jo, per suposat, li vaig dir que no; ell em va demanar el motiu i li vaig respondre que perquè no volia, no m’abellia. Unes hores més tard, quan tor-nava cap a casa perquè ja feia tard, em vaig adonar que un home em seguia. I em vaig es-glaiar. Com més ràpid caminava més a prop el tenia. Aleshores una moto va parar al meu costat i una veu molt dolça em va dir:-Vols que t’hi acoste? -Em vaig girar i... saps qui era? El mateix xicot que m’havia de-manat de ballar.-Estàs boig?!-Vinga, va, que no mossegue; jo no sóc com els altres.-I jo com ho sé? I amés, no pen-se pujar a la moto amb tu.-Faràs tard!I em mirar el rellotge vaig com-provar que sí, que faria tard i els pares... mare de Déu! Així és que vaig decidir de pujar-hi, i en arribar a casa li vaig donar les gràcies i li vaig dir que què podia fer per agrair-li que m’haguera

dut a casa.-Només has de ballar amb mi- em va dir amb una veu dolça de gelat de maduixa.I si que vam ballar, ho vam fer enmig del carrer, sota la llum de la lluna i de les estrelles, i acom-panyats del soroll d’un mussol; des d’aquell moment ple d’encís que estem junts aquell xicot i jo; ens vam fer inseparables. I ara et preguntaràs qui era aquell xi-cot? Doncs, sí...! Aquell xicot tanmeravellós... és el teu avi. I jo la vaig mirar tota embadalida.-I per això us vau casar en aques-ta ermita?-Sí; perquè aquest lloc era mà-gic i em va permetre descobrir l’amor de la meua vida!Aleshores, el meu avi es va acos-tar i li digué a la meua iaia:-Fineta, demà és la festa de Sant Antoni! Vols que anem a l’ermita. Marieta tu també ens pots acompanyar si vols.I jo amb un somriure d’allò més plaent, el vaig mirar i li vaig dir:- Ja ho he fet iaio, ja ho he

fet!

Maria Quereda 4t B

Dep

t. d

e V

alen

cià

Page 34: Revista num-3

CURIOSITATS DE SEPULCRES

Aquesta breu però intensa història que ara explicaré va ocórrer fa aproximada-

ment 8 anys. Un dia de tardor, en passar pel carrer de l'Església de Mutxamel, camí d’escola i agafada de la mà de ma mare, vaig veure una cosa en la qual mai abans m’havia fixat. -Mama, que tu saps, a on porta aqueix túnel?-Aquest túnel va ser construït fa molt, molt de temps filla, fins i tot abans que jo nasquera. La veritat, no sé a on pot portar.Jo em vaig quedar amb ganes de saber més, així que quan vaig arribar al col•legi El Salva-dor, li vaig preguntar a la meua professora, i ella em va respon-dre el mateix que ma mare. Més tard, al pati, amb els meus mi-llors amics, els vaig parlar del meu descobriment.-Us havíeu fixat alguna ve-gada en el túnel que hi ha en l'església?-Sí –va respondre Cristina- però mai he sentit curiositat per veu-re què hi ha dins.-Que no tens curiositat? –va dir Adrián- ha de ser la cosa més in-teressant del món! Què us sem-bla si anem a investigar aquesta vesprada?Jo no sabia què dir. D'una ban-da, desitjava anar a veure a on portava aqueix túnel, però per una altra em feia por.-Jo no vaig –va respondre Cris-tina- no vull saber-ho.-Anem! Serà divertit. Tu què dius?-Està bé –vaig dir- però hem de quedar prompte, la meua mare no em deixarà eixir si està fos-quejant.-D’acord, d’acord! Hi aniré, –va

dir Cristina a contracor- a les quatre en la rotonda de la Ram-bla.Així que... així ho vam fer. Li vaig dir a la meua mare que me n'anava a casa d'Adrián a fer els deures, i ella em va creure. Tots vam ser puntuals i a l’hora acordada ens vam trobar en la rotonda, i després d'ací vam anar directes cap a l'església.-Què creieu que trobarem? –vaig preguntar jo.-Us imagineu que trobem algun cadàver? –va dir Adrián rient-se.-Calla! No digues açò! –va ex-clamar Cristina espantada. En-cén la llanterna!Així que finalment, a un quart de cinc de la vesprada arribarem al nostre destí: a la cantonada de l’església que hi havia al costat de la carretera, i allí vam veu-re el túnel. Per a arribar a ell, abans havíem de baixar unes llargues escales una miqueta si-nistres.-Tu primer, Adrián?-Està bééé…-va dir amb una veu tremolosa.Així que començarem a abaixar, i vam agafar les nostres llanter-nes ja que, a cada esglaó que baixàvem, tot es tornava més i més fosc. Però...quan abaixàrem del tot les escales ens vam ado-nar d'una cosa que no havíem vist abans: el túnel tenia una reixa i no s’hi podia entrar, lle-vat que tinguérem una clau.-Bé, ara hem d'anar-nos a casa, quina llàstima! –va dir Cristina amb veu afligida, però en reali-tat estava feliç que açò haguera passat.-No tan ràpid -vaig dir jo- mireu el terra.

Page 35: Revista num-3

Tot d’una hi vam mirar i… allí es-tava! La clau!. No ens va costar gens trobar-la, i pensàrem que havíem tingut molta sort, en-cara que estàvem equivocats… Així és que vaig agafar la clau, vaig obrir la porta i finalment entràrem al túnel. No hi havia res especial. És més, no hi ha-via res. Arribàrem allí pensant que ens trobaríem pintures per les parets, torxes, passadissos secrets, però res de res. Tot un buit!!! Tot un silenci sepulcral!-Quin fàstic de lloc! –va excla-mar Adrián- crec que me’n vaig a casa…-No! –vaig insistir jo- anem a investigar una mica més, per favor.Ens vam endinsar cada vegada més i més, i no hi havia res in-teressant. I de sobte, vam sen-tir un corrent d'aire fred ens va colpejar en la cara de manera brusca.-Què ha sigut açò?-Un fantasma segur, segur! Anem-nos d'ací ja per favor! –va dir Cristina plorant- no puc més, me’n vaig a soles, adéu. Sense poder acomiadar-nos d'ella o simplement retenir-la amb nosaltres, es va anar co-rrent, i ens vam quedem Adrián i jo, tots dos sols.-Anem a descansar una estona ací, estic cansada.Així que ens asseièrem i vam estar sense fer res uns quinze minuts fins que de sobte, vam sentir un crit esgarrifador. Sen-se saber com ni perquè, cames ajudeu-me, vam començar a cò-rrer, i vam anar per on havíem vingut, corrent i corrent sense parar i sense mirar arrere. A mi-tjan camí vam veure un rastre de sang d'uns dos metres fins

que de sobte, va parar, com si la persona que estava sagnant haguera desaparegut.Eixírem d'allí, molt espantats, i ens vam anar cap a casa. L'endemà estava molt nervio-sa ja que li havia d'explicar tot l'ocorregut a Cristina, però quan vaig arribar a la fila per a en-trar a classe, ella no hi era. Vaig pensar que havia fet tard, com sempre que es queda adormida, però aqueixa vegada no va ser així. En asseure’s a la taula la professora ens va dir: -Xics, he de donar-vos la mala notícia que vostra companya Cristina ha desaparegut i no se sap on pot estar… Si algú de vo-saltres sap d’ella, per favor, que ho diga.I jo vaig callar. Em dic Paula Marín, en aquests moments tinc 16 anys i encara em seguisc culpant de la des-aparició de Cristina, perquè de no ser per la meua curiositat, ella seguiria estant amb mi. El túnel va ser tapat amb ciment per sempre, i mai es va trobar el seu cos. Laura Hernández Campuzano4t B

Dep

t. d

e V

alen

cià

Page 36: Revista num-3

Celula AnimalNúcleo

Núcleo

Mitocondrias

Vesículas Vacuolos

Citoplasma

Cloroplastos

LA CELULALA CELULA

Pared Celular

Page 37: Revista num-3

Núcleo

Mitocondrias

Vesículas Vacuolos

Citoplasma

LA CELULALA CELULA Una de las unidades di-dácticas que más interesa a los alumnos de 1 de ESO en la asignatura de Ciencias Naturales es la del ser vivo.

El objetivo principal de la unidad es aprender cuales son las funciones vitales de los seres vivos y cómo se or-ganizan para llevarlas a cabo.Dado que la estructura bá-sica en cualquier organismo vivo es la célula y entender su estructura y funcionamien-to es un objetivo primor-dial durante esta etapa, los alumnos han realizado una actividad que consiste en re-producir esta estructura bá-sica con diversos materiales.

Aqui podemos ver algunos de sus maravillosos trabajos.

Celula Vegetal

Pared CelularMembranaPlasmática

Dp

to.

de

Físi

ca y

Qu

ímic

a

Page 38: Revista num-3

PREMIO EXTRAORDINARIO AL RENDIMIENTO ACADÉMICO DE EDUCA-CIÓN SECUNDARIA OTORGADO POR LA CONSELLERIA DE EDUCACIÓN

Luis González Aracil

Noelia Sala Miguel

MATRICULA DE HONOR OTORGADA POR LA UNIVERSIDAD DE ALICANTE

Rose Gloria Aitana Bowler

Luis Enrique Campos Forner

Anabel Tamayo Carreño

Alejandra Valdivieso López

Andrea Adsuar Cava

Nerea Tortajada Granell

Ana Alberola Climent

PREMIO EXTRAORDINARIO FIN DE CARRERA OTORGADO POR EL MINISTE-RIO DE EDUCACIÓN

Miguel Navarro Menargues

PREMIO LITERARIO “5e centenari de la Parròquia de Sant Antoni” OTOR-GADO POR EL AYUNTAMIENTO DE MUTXAMEL

Rafael Pastor Pérez

Maria José Quereda Gomis

PREMIO CONCURSO ESCOLAR ONCE Video “La cápsula del tiempo”

Manel Gómis Alberola

Raúl González Martínez

Marina Castellano Díaz

J. Luís Beltrá García

Kevin Gualoto Maigua

PREMIO “CARTELES ANUNCIADORES FIESTAS DE MOROS Y CRISTIANOS” MUTXAMEL 2013

Oscar Pastor Giner

GALARDONADOS DURANTE EL CURSO 2012/2013

Page 39: Revista num-3
Page 40: Revista num-3
Page 41: Revista num-3

El pasado sábado 23 de Marzo, tuvo lugar en el IES Mutxamel una jor-nada de convivencia entre las personas que formamos parte de la co-munidad educativa del Instituto de Educación Secundaria Mutxamel.

Allí nos encontramos una parte importante del alumnado, profesorado y familias vinculados con el Instituto. A lo largo del día pasamos por el centro más de 400 personas vinculadas con el mismo que participamos en diferen-tes actividades.

Además de las personas del AMPA, profesorado y alumn@s, también con-tamos con la colaboración de otras entidades locales como el Gimnasio Emergym, la academia de baile José Soriano, el Centro de escalada Alicante Vertical, los grupos de Animación Hakuna Matata MTX y Mª Sol y Tati, tam-bién la colaboración del Ayto de Mutxamel.

Las actividades se iniciaron a las 10 de la mañana con una serie de actividades deportivas como futbol, bádminton, tenis de mesa y ajedrez.

También se realizaron demostra-ciones/talleres de yoga kundali-ni, aerodance, bollywood, boxing (dirigido a la defensa personal), Hip-hop y escalada sobre rocó-dromo.

Las alumnas del pcpi de peluquería realizaron una exposición de peinados de boda y maquillaje de fiesta, así como un taller de manicura de fantasía.

Para la familia más menuda se preparó una ginkana y juegos tradicionales tanto por la mañana como por la tarde.

Las alumnas de 2º de Bachiller prepararon una paraeta para abastecernos de agua y refrescos. Se acondicionó un espacio para almorzar y comer. Cada familia llevo comida que pusimos en común, repusimos fuerzas y continuamos con las actividades vespertinas. Para finalizar la jornada el AMPA nos invitó a merendar chocolate con churros.

Valoramos esta actividad como una experiencia gratificante en las que las personas que formamos parte de la comunidad educativa hicimos un uso lúdico del equipamiento educativo y tuvimos la oportunidad de establecer unas relaciones distendidas entre el alumnado, las familias y el profeso-rado.

Desde estas líneas queremos dar las gracias a las personas, entidades y asociaciones que han hecho posible la realización de esta actividad.

DIA DE CONVIVENCIA EN EL IES MUTXAMEL

AM

PA

IES

MU

TXA

MEL

Page 42: Revista num-3
Page 43: Revista num-3
Page 44: Revista num-3
Page 45: Revista num-3
Page 46: Revista num-3
Page 47: Revista num-3
Page 48: Revista num-3
Page 49: Revista num-3
Page 50: Revista num-3

Maquetación: Mª Victoria Fraile Antón Ruben Galindo López