El BlocNov e m bre 2010 Edita: Blo c

LES MESURES ANTICRISIAmb un retard preocupant per a les arques municipals, les mesures anticrisi de l'Equip de Govern han començat aprendre cos. Unes mesures que no s’han consensuat amb l'oposició. Els oferiments reiterats del Bloc Olesà decol·laborar han estat, una vegada més, rebutjats. Allà on el Bloc plantejava accions concretes, l’Equip de Governresponia amb documents d’intencions, voluntaristes però poc efectius.

Les mesures aprovades al Ple de juliol van ser una mostra d’aquesta inacció, ja que no van passar d'una rebaixalineal del 10 % de totes les retribucions dels càrrecs electes. La nostra proposta era ben diferent, amb molt mésestalvi i austeritat:

1. Eliminar un lloc de treball de polític adedicació completa.

2. Eliminar tots els sous de regidors a dedi-cació parcial i fer-los percebre retribucionsúnicament si assistien als òrgans munici-pals.

3. Rebaixar un 30% les remuneracions perassistència a Juntes de Govern, Comissionsi Plens.

4.Canviar el sistema de retribucions de l’al-caldessa i, tot respectant els seus ingressos,estalviar diners en concepte de seguretatsocial i sou (l’Ajuntament deixaria de pagarles quantitats que percebria en concepte depensió de jubilació).

Si comparem les dues propostes, la del’Equip de Govern estalviarà al municipipoc més de 23.000€; mentre que la propos-ta del Bloc Olesà n’hagués estalviat, aproxi-madament, 145.000. La diferència és subs-tancial.

El nostre grup pot parlar amb total legitimi-tat d’una rebaixa de sous perquè la nostra

proposta ens afecta tant o més que a la resta de càrrecs electes, ja que, per una banda, se'ns aplica el mateix per-centatge; i per l’altra, abans del retall ja érem el grup de regidors que cobrava menys de tota la comarca.

Lluny de desanimar-nos davant d'aquest nou rebuig, seguirem treballant i proposant mesures per millorar la malasituació econòmica d'Olesa.

Tots els grups municipals parlen de creixement sostenible i dela falta de serveis a Olesa, però a l’hora de la veritat a algunsse'ls veu el llautó. Per què diem això? Doncs perquè l’Equipde Govern, en la sessió plenària del 29 de juliol, va aprovarl'avanç de modificació puntual del Pla General d’OrdenacióUrbana en l'àmbit del sector SUNPr7 “Les Planes”, amb elqual augmentà, i molt, el nombre inicial d’habitatges. I ho vafer, com gairebé sempre, d’urgència i amb l’estiu per davant.

Aquest pla, situat al costat de la zona esportiva, ja ha sofertaltres intents d’augmentar el nombre d’habitatges construïts.I si inicialment en aquesta zona s’hi havien de construir unmàxim de 75 habitatges unifamiliars, l'actual proposta preténfer-ne 138, és a dir, quasi el doble dels previstos. La raó queesgrimeixen és l'obligació de fer habitatges de protecció ofi-cial. El cert és que la nova proposta presenta 72 habitatges derenda lliure, i 66 de protecció oficial. Però com que hi ha tresmodalitats de pisos de protecció oficial, resulta que amb l'ac-tual crisi la meitat d'aquests pisos de protecció oficial encararesulten més cars que els de renda lliure a preus d’Olesa.. L'únic motiu que podria justificar legalment aquest augmentd'eficabilitat seria que a Olesa faltessin espais on construirhabitatges, i no és el cas de cap manera. Comprovem-ho:Actualment tenim pendents de construir 850 habitatges en lazona ARE, quasi 500 a la zona de Cal Candi, més de 300 a les

Unitats d’Actuació, 200 sense construir a la zona del CarrerIndústria; per no parlar de l’impacte de l’increment de densi-tat a l'Eixample. Com es pot dir, doncs, que falten llocs on ferhabitatges i que cal augmentar l'edificabilitat del sector de LesPlanes fins a 138 pisos? Quina bogeria és aquesta?

Per altra banda, la Llei d’Urbanisme parla de la creació d’unConsell Permanent de participació en temes d’urbanisme. Defet, els Consells de Participació, de Barris i General tenenentre les seves funcions tractar aquest temes, però malgrat queels nostres governants diuen estar a favor de la participació,mai no han consultat la ciutadania per assumptes tan impor-tants com aquest.

Des del Bloc Olesà hem presentat dos plecs de suggerimentsper impedir allò que considerem una bogeria. O és que és nor-mal que al final del poble, en una zona de cases de plantabaixa i prop d’una bella zona rural hi comencin a plantar blocsde pisos? Qui en treu un benefici? És evident que Olesa i elsolesans no.

L’urbanisme, a Olesa, no canvia ni amb la crisi

A Olesa, ningú no pot descansar en pauEn el Ple extraodinari celebrat el passat 25 d'octubre es vaaprovar inicialment, amb els vots favorables del PSC, CiU iEO-ELS VERDS, les ordenances fiscals per a l'any 2011.Dins del conjunt, volem destacar les noves taxes delCEMENTIRI MUNICIPAL. Aquesta ordenança que, teninten compte la majoria absoluta del tripartit que governaOlesa, s'aprovarà definitivament sense modificacions i s'apli-carà el 2011 proposa un augment desmesurat de les taxes, iper això hi vam votar en contra. I perquè els lectors se'n for-min la seva pròpia idea, alguns dels preus aprovats són elsque hi ha al quadre adjunt. És per tot això que fem una cridaa tots els olesans que encara tinguin familiars al CementiriVell i pensin traslladar les seves restes al Cementiri de CanSingla, que ho facin abans del 31 de desembre, ja que l'estal-vi és molt important i cal tenir-lo en compte. Aquest conselltambé és vàlid per a aquells que vulguin o hagin de fer eltrasllat de restes dins del mateix Cementiri de Can Singla.Hem de lamentar també que ningú no es lliurarà d'aquestaugment, ja que, després de consultar companyies assegura-dores, aquestes assenyalen que estan estudiant com repercu-tir-los ens els rebuts dels assegurats.

Pel que fa a les afirmacions de l'Equip de Govern sobre eltema, volem assenyalar tres coses:

1- Malgrat que asseguren que aquests augments desmesuratsobeeixen a “pèrdues” per les baixes taxes que es cobraven

fins ara, aquests dies s'ha aprovat de fer nínxols nous; el seucost és 725,57€. Els olesans haurem de pagar gairebé el tri-ple pels nínxols, 1.944 euros. 2.-AAbrera per 99 anys paguen 1.123€, a Sant Esteve per 50anys 961€ i a Martorell per 25 anys 800€, molt menys que aOlesa. 3- Digui el que digui l'Equip de Govern sobre que les novestaxes ja es poden aplicar, aquestes no són d'aplicació fins l'1de gener de 2011.

Cementiri any 2010euros

any 2011euros

% augment

Nínxols (50 anys) 1.274,45 1.944 53%Renovació anual nínxols 41,30 48,60 18%

Concessió. nínxolsfins a 5 anys 206,50 486 135%

Quota anual conser-vació i manteniment 15,50 20,30 31%

Expedició títol con-cessió 10 16,20 62%

Inhumació cadàvers 16,50 194,40 1.078%

Col·locació làpides 10 60,48 505%

L'any 1957, quan van néixer els agerma-naments a França, l'esperit que els fona-mentava era “el lligam que uneix, ambun esperit d'igualtat i de reciprocitat, elspobles de dos o més països diferents pertal d'afavorir el contacte entre persones il'intercanvi d’ idees [...]”. Posteriorment,i en una època que la gent encara no viat-java molt, l’objectiu fou fomentar en eljovent la comprensió, el respecte i elconeixement d'altres llengües.

Finalment, en els darrers anys s'ha fet uncanvi cap a l'agermanament solidari. Es

tracta d'ajudar a pobles que estan vivintsituacions difícils o de manifesta injustí-cia. I és una manera de fomentar valorsen el nostre jovent. Per posar algunexemple, Sabadell s'agermanà amb unapoblació nicaragüenca i inicià un projec-te d'alfabetització. Tant Sabadell comPalafrugell, estan agermanats ambcamps de refugiats del Sàhara.

Pel que fa a Olesa la cosa no va peraquest camí. L'any 2008 celebràvem el25è. aniversari dels nostres agermana-ments. I això no va servir per plantejar

possible canvis, a partir de l'evolució dela societat, sinó per gastar, en temps decrisi, 15.174,98€. en tapes, cava, menjar,beure i algunes alegries més per a unquants. Sí, sí, dos milions i mig de pes-setes dilapidats. Per cert, quan se'ls vaproposar l'agermanament amb un pobledel Sàhara, un regidor/a de l'Equip deGovern va dir: “però si allà no hi ha nihotels”. I és cert, com gosava algú plan-tejar d'agermanar-nos amb un lloc així?Qui volia anar de vacances pagades a unlloc on ni tan sols es poden presentarfactures d’hotel?

Els agermanaments a Olesa

Han passat 26 anys des de la primerareforma integral de la Rambla, que dig-nificava el barri cobrint una riera insa-lubre. Durant aquests anys hem gauditd’un passeig agradable, però es certque amb el temps s'havia deteriorat.

Aprofitant el Fons Estatal d'InversióLocal (FEIL) l’Equip de Govern vadecidir de fer una reforma integral de lapart central de la Rambla. Deu mesosdesprès podem assegurar que l’obra, amés de cara (uns 440.000€), ha resultatun autèntic desgavell que ha portat elsveïns a rebatejar el carrer amb el nomde “la Rambla de les Taques”.

Des de l'obertura al públic de laRambla, feta a corre-cuita a finals de2009 abans d’acabar l’obra, els proble-mes no han cessat. Tothom recordaràles rajoles que es desprenien, pecestrencades o defectuoses i reparacionsconstants, que en alguns casos van pro-vocar algun ensurt o caiguda.

Pel que fa al mobiliari urbà, hom troba-va a faltar més bancs més ben distri-buïts, les papereres i els bancs es des-

collaven de terra, agreujant la sensaciód’obra mal feta.

El pas del temps ha demostrat que l’e-lecció del paviment va ser un error, jaque és porós i això en dificulta la nete-ja. En aquest sentit, poc abans delcomençament de les obres, en una reu-nió pública on es presentava el projectea l’AA.VV, aquesta va preguntar per laidoneïtat del paviment escollit, ja quees volien assegurar que fos l'adient pera un lloc molt transitat i amb moltaactivitat comercial (fira, botigues, res-taurants, terrasses...). El Regidor deDisciplina Urbanística i SeguretatCiutadana va assegurar, i ho ha conti-nuat fent en un Ple, que el pavimentescollit reunia totes les qualitats.

La veritat és que, malgrat la intervencióde la brigada de neteja, la Rambla té unaspecte de deixadesa i brutícia. Lestaques del paviment no marxen, les nitsno són tranquil·les i hi ha vehicles apar-cats on no es pot fer.

LA Rambla, 10 mesos desprès de seroberta, és a les portes de la segona fasede remodelació (subvencionada al 50%pel PUOSC i al 50% pel consistori),una obra que tornarà a costar uns altres400.000€. Per això és el moment derecapitular i preguntar:- S’ha fet un estudi del materials acol·locar per tal que no torni a passar elmateix que a la part central? - Per què no es va consultar els ciuta-dans per saber si volien que la Fira esquedés al barri? - Per què no pregunten ara si volen la

instal·lació de càmeres de vigilància,tal com algun grup ha plantejat?- Per què no s’explica quines seran lesintervencions en matèria de neteja delpaviment de la Rambla?- Per què encara no s’han canviat totesles rajoles trencades i/o defectuoses? - Per què el desaigüe de la font conti-nua estant obstruït, malgrat que s'haavisat un munt de vegades?- Per què les motos continuen aparca-des sobre la part central i els cotxes latravessen?- Per què continua el soroll fins a alteshores de la nit?- Per què encara no s’ha notat unamillora del comportament cívic a lazona de la Rambla?

Haurem d’esperar potser al març o l'a-bril, tot just abans de les eleccions, atenir les respostes?

De moment, i tot esperant que aixòpassi, la Rambla continua tenint el tristnom de “Rambla de les Taques”.

La nova Rambla d’Olesa

L'HA DITA GROSSA

L'exalcalde, Sr. Monné, qui, en declaracions fetes a finals de junya Olesa Ràdio, deia voler posar un sostre al sou del proper alcal-de. També afirmava que en uns dies presentaria als partits unaproposta en aquest sentit. Només dos comentaris:- No li fa vergonya de dir això després d'haver estat cobrant elque ha estat cobrant en contra de l'opinió de la majoria d'olesans?- No s'adona que a més d'una mesura electoralista tots sabem queés una presa de pèl? I la prova del que diem és que han passatcinc mesos d'aquesta promesa i el Sr. Monné no ha presentat capproposta. A qui es pensa que pot enganyar amb aquestes pratan-yes?

L'HAN DITA GROSSA, PER DUPLICAT

Els Srs. Monné i Pons, amb les seves intervencions contradictò-ries sobre els motius de l'ajornament de les obres de cobriment dela Riera de Can Carreras. El desgovern del tripartit és tan mani-fest que ni a l'hora de fer declaracions es posen d'acord. Ensexpliquem:

Una de les actuacions cabdals incloses en el projecte de milloradel Casc Antic és el cobriment de la Riera de Can Carreras. Lesobres havien de començar aquest any, però al mes de junyl’Equip de Govern va decidir ajornar-les indefinidament. El sen-yor Jaume Monné (PSC), responsable del projecte de millora delCasc Antic, ho va justificar dient que no tenien prou diners i que,a sobre, Zapatero no els permetia d'endeutar-se. La interpretaciódel senyor Ramon Pons (CiU), regidor d’urbanisme, era del totdiferent: l’obra no es feia davant “la possibilitat de tenir un tramdel poble obert en època electoral que esperonés actituds malè-voles als electors” i, afegia el regidor, que s’ajornava aquestaobra per poder fer “opcions alternatives de més rendibilitat (elec-toral?)”. El senyor Pons hauria de recordar que va ser precisa-ment la “malèvola” actitud dels veïns del carrer Alfons Sala laque va evitar un desastre de proporcions encara més grosses deles que van patir.

La veritat és que la causa principal de l’ajornament del cobrimentde la Riera de can Carreras va ser, com també va escriure el sen-yor Pons, “el risc de que el pressupost quedés curt”. Creiem queara escau recordar que el Bloc Olesà va presentar al·legacionsdemanant una revisió del projecte (per incomplet, perillós, irreali per por que el pressupost quedés curt). La nostra proposta va serdesestimada amb els vots del senyor Monné i... del senyor Pons!Aleshores van rebutjar el que ara mig reconeixen amb la bocapetita. El resultat és que mentre els srs. Pons i Monné no es posend'acord i no saben com fer bé la seva feina, una obra imprescin-dible i urgent per a Olesa ha quedat, com a mínim, ajornada.

Diversos PER UNA OLESA MILLOR

- Denunciàvem que el que va passar el mes de maig ambCal Puigjaner (l’esfondrament d’una part del sostre) és,desgraciadament, només un exemple d'un fet greu, preocu-pant i que genera moltíssimes despeses, mala imatge i pro-blemes al municipi: la falta de manteniment de les propie-tats i dels espais públics.

- Recollíem una denúncia ciutadana sobre el mal estat de lafont de Vilapou i sobre l'existència d'un abocador irregulara la zona. A les imatges que aportàvem es veia que feia moltde temps que no se’n feia cap mena de manteniment. Alguntemps després vam felicitat i agrair a l'ADF d’Olesa(Agrupació de Defensa Forestal) la bona feina que van fera la font de Vilapou, ja que es van fer càrrec de la neteja iadecentament de l'espai, desbrossant-lo i netejant-lo.

- El 3 de juliol, amb motiu del Dia de l'Orgull Gai, vamorganitzar el tercer acte commemoratiu a la Casa deCultura.

- Ens fèiem ressò que l'ajuntament d'Olesa de Montserrathavia rebut un ajut de 337.500€ per contractar 45 personesaturades de la nostra vila, per tal que tots aquells que hi esti-guessin interessats ho poguessin sol·licitar.

- Nosaltres, com milions de catalans, vam participar a lamanifestació del 10 de juliol per mostrar el nostre acordamb el lema de la manifestació i per defensar “el dret legí-tim del poble català a decidir”.

- Vam presentar una bateria de propostes d'estalvi de l'eco-nomia municipal.

- Vam presentat 17 al·legacions, que abasten diferents aspec-tes que, al nostre parer, poden millorar l'Ordenança deFaçanes del Casc Antic, tant per facilitar la feina als qui vul-guin arreglar les seves cases, com per millorar la imatge delbarri i respectar-ne la seva individualitat i/o singularitat..

-.Ens fèiem ressò de la denúncia d'unes ciutadanes sobrel'estat lamentable en què es troba l'accés a la llar d'infantsLa Baldufa des del Casc Antic

- Vam organitzar un acte el 28 d’octubre a la Casa deCultura per commemorar el centenari del naixement deMiguel Hernández, amb un documental, cançons i poemes.Agraïm l’èxit rotund d’assistència a l’acte.

- Ens fèiem ressò de força denúncies ciutadanes sobre elmal estat en què es troben els parcs municipals d'Olesa.Nosaltres també volem fer públic que, per falta de mante-niment, els parcs d’Olesa estan en un estat lamentable.També volem denunciar el perill que alguns d'aquests ele-ments dels parcs representen, com és el cas d'algunes vore-res. En aquest sentit, un sanitari de l'ambulatori ens ha ditque han hagut d'atendre diversos nens que han pres mal acausa d'aquest problema.

Breus

COL.LABORA AMB NOSALTRES

Consulta www.bloc-olesa.netEnvia’ns un mail amb les teves inquietuds oinformacions a bloc-olesa@bloc-olesa.net.Escriu-nos al C/ Ample, 18 baixos 08640d’Olesa de Montserrat.