PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la PalancaABRIL 2014 Núm. 376 Preu 2,80c

Pasqua: primavera,tradició i cultura

Les caramellesdesafien la pluja icanten amb mésganes que mai

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

23

la Palanca 3

7

16

12

40

13

35

19

26

39

Pasqua: primavera, tradició i cultura

Artesa celebra la festa per excel·lència dela primavera amb una manera diferent demirar el passat, la primera Fira Pagesa,mentre que les caramelles demostren queestan més vives que mai i canten sota lapluja.

Fotos: Marta Serret

2042

30

11

15

45

46

17

21

33

24

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALTemps de recaptació

NOTICIARIMés de 30 anys d’humor gràfic. La llei obliga arebaixar el sou de l’alcalde

BALDOMAR

MUNICIPISAlòs de Balaguer reuneix una vuitantena d’igers.Cubells millora camins

LA NOGUERA

AMPA ESCOLA ELS PLANELLSÈxit absolut de l’escala en hi-fi

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECMemento de Sebastià Piera

TEATREPels pèls

EL CAP INFORMADia mundial de l’activitat física

MEDICINA NATURALL’art de curar-se a través dels aliments

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLSPremiats per llegir bé

REFLEXIONEMAssemblea a la fusteria

TEMA DEL MESLa Pasqua evidencia l’atractiu de les tradicions

PARLEN LES ENTITATSTricentenari a l’Espai Transmissor de Seró. Butsènitd’Urgell. Caçadors de porc senglar. Sarronet 2014a la Llar d’Infants

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

ESPORTSPrimera Vertical de les Ànimes. Primer Trail LoBunker a Foradada. Torneig internacional de vete-rans. L’Altis celebra el Dia de l’Activitat Física

PER QUÈ DIEM...

VIDA SOCIAL. BBC

PARTIS POLÍTICS

IN MEMORIAM

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRLes carboneres. Anys 1940-1950

sum

ari

38

37

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

MARÇ

Actes que sabem que es faran

Pendent de publicarDefunció del 27 de febrer:Julio Sala i Trepat (82 anys), natural d’Alòs deBalaguer

MARÇ

Municipi d’Artesa de Segre

Defuncions:dia 27: Miquel Jovell i Baró (93 anys), natural d’Artesade Segre

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 26: Maria Roca i Comenge (88 anys), natural deBaronia de la Vansa

26 d’abril:Durant el matí, Caminada popular a Anya, homenatge aFrancesc Bròvia Capell27 d’abril:- Aplec a Sant Marc de Batlliu- Al Cubtural, a les 18:30h, l’espectacle de lectures esce-nificades Dones, dones! a càrrec del grup de Teatred’Artesa i a benefici de Creu Roja1 de maig:Aplec a Refet3 i 4 de maig:A Vilanova de Meià, Festa de Santes Creus (veure pàg. 12)9 de maig:A les 20h, a l’àrea d’activitats de la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, xerrada col·loqui El perquè de l’ex-posició sobre dones científiques. Es trenca el sostrede vidre? a càrrec de Conxita Solans (veure pàg. 30)Del 5 de maig al 30 de juny:A l’àrea d’activitats de la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot,exposició 16 científiques catalanes (veure pàg. 30)10 de maig:Aplec a Sant Mamet15 de maig:Aplec del Roser a TòrrecDel 19 al 25 de maig:A Foradada, Setmana Cultural i Festa de Sant Urbà23 de maig:A les 20h, a l’àrea d’activitats de la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, projecció del documental La serra delCosmos amb el Montsec de protagonista (veure pàg. 30)25 de maig:- Durant el matí, a Alòs de Balaguer, II Trobada de motosclàssiques- A les 11h, a l’Espai Transmissor de Seró, Acte de Com-memoració del Tricentenari 1714-2014 (veure pàg. 26)28 de maig:A les 17:30h, a l’àrea d’activitats de la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, L’hora del conte (veure pàg. 30)

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 10,5°Temperatura màxima: 24° (dia 18)Temperatura mínima: -2° (dia 24)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 15 mm (dia 30)Total precipitacions: 23,5 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 8,8°Temperatura màxima: 23,2° (dia 18)Temperatura mínima: -4,1° (dia 24)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 8,4 mm (dia 30)Total precipitacions: 24,6 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 9,6°Temperatura màxima: 24,4° (dia 17)Temperatura mínima: -3,1° (dia 24)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 17,4 mm (dia 30)Total precipitacions: 38 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 15 mm (dia 30)Total precipitacions: 26 mm

NOTA DE LA REDACCIÓEn l’apartat AGENDA CIUTADANA d’aquestasecció hi publiquen els naixements, els matrimo-nis i les defuncions dels municipis d’Alòs deBalaguer, Artesa de Segre, Foradada i Vilanovade Meià dels quals en tenim coneixement, ex-cepte quan les persones interessades ens fansaber de manera explícita que no ho volen.

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Ivan Balagueró,Carme Barril, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Josep Nogués, MercèNogués, Pilar Porta, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra,Montse Vall, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATCubturalC/ M.D. del Pla, 25 1r 3a25730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)27 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

8 de maig

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Temps de recaptacióHa arribat la primavera i, amb el bon temps, una promesa debona collita. De vots per les Eleccions Europees i, a més, derecaptació d’impostos per part de l’Administració Central. Per iro-nies del destí o per coincidència de dates, la declaració de l’IRPF,del qual no s’escapa ningú, ha començat el 23 d’abril, el dia quese’ns recorda que Sant Jordi va matar el drac, i acaba el 30 dejuny. És un fet que els contribuents de la classe mitjana i baixa te-nen menys capacitat d’estalvi. Però el govern espanyol semblademostrar una certa sensibilitat en parlar de la rebaixa fiscal. ElSr. Montoro diu que està esperant les dades de la recaptaciótributària per concretar la rebaixa d’impostos de la nova reformafiscal. La rebaixa de l’IRPF és una mesura imprescindible per afomentar l’estalvi privat i per estimular el consum intern, duesvariants claus per a reduir l’endeutament de les famílies. Aques-ta rebaixa és ineludible, ja que les pujades aplicades el 2012 pelgovern del PP per fer front a una situació d’emergència dels comp-tes públics van castigar en excés els rendiments del treball i l’es-talvi, fonamentals per les classes mitjanes. De la mateixa mane-ra que les reduccions de les cotitzacions socials són imprescin-dibles per afavorir que es creï més ocupació. Proporcionalment, avui paguen més impostos aquells a quicosta d’arribar a final de mes que els que donen feina. El pode-rós disposa d’eines legals per a pagar menys. S’agrairia que l’ad-ministració fos menys rígida, tingués una més gran comprensióamb la situació del contribuent. Si la gent assumeix una respon-sabilitat social, es sobreentén que també l’haurien de tenir elspolítics, els dirigents, la gent que pren decisions. En certa forma pot semblar incongruent rebaixar la fiscalitat ales empreses i augmentar tot el que afecta a l’habitatge, que jaestà sobrecarregat, i que repercuteix en la majoria. Una casa, unpis, és a dir, una sola unitat, està gravada amb tres o quatreimpostos: Patrimoni, IBI, Transmissions o Plusvàlua en cas devenda. De vegades es desvirtua la funció redistributiva, de bene-fici social,d’un impost i s’aprofita per a solucionar una despesa puntual.Per aquesta feina no cal ser un gran economista. L’alcalde més“poc hàbil” pot apujar els impostos per atendre un deute concret,en perjudici de tots els veïns del seu municipi. Fa dos mesos, a Artesa es va fer una conferència en què s’ex-plicava que hi ha gent que ha començat a pagar els impostos ala Generalitat, la majoria dels quals són igualment per l’Estat.Recentment, la Generalitat ha convocat 24 places per a profes-sionals amb experiència fiscal, per treballar en la futura AgènciaTributària Catalana. El tema és actual i s’està movent.

CÀRNIQUES PIJUAN

C / Únic, s/n - 25739 COLÒNIA LA FÀBRICAARTESA DE SEGRE ( LLEIDA )

Tel. 973 40 08 36 - Fax 973 40 09 76

la Palanca 7

NOTICIARI

a Biblioteca Joan Maluqueri Viladot d’Artesa de Segreva acollir el divendres, dia

21 de març, una xerrada de l’hu-morista lleidatà Ermengol en què larevista LA PALANCA va tenir unprotagonisme especial. L’acte es vafer amb motiu de l’exposició L’hu-mor i la sàtira a les publicacions dePonent, avui, que la Biblioteca ofe-reix fins al 30 d’abril. La mostra és una exposició iti-nerant que es va inaugurar l’anypassat a la Biblioteca Pública deLleida i que ha viatjat per diferentspoblacions de Ponent. És un reculld’acudits i il·lustracions de desenesde publicacions locals i també hi ésrepresentada LA PALANCA, per laqual cosa l’exposició ha fet paradaa Artesa de Segre. Per complementar la presènciad’aquest material a la Biblioteca ésprecisament el motiu pel qual es vafer la xerrada, en què Ermengol vaparlar d’una disciplina que combi-na el periodisme amb la il·lustraciói l ’humor. A més a més, desd’aquesta revista es va oferir unaampliació amb una recopilació demés material gràfic publicat al llargde la seva història. Així, per una banda hi ha els acu-dits de Pere Serra, creador delsconeguts Quimet i Cosme, i JosepGalceran, ambdós col·laboradorsde LA PALANCA i ambdós pre-sents a la mostra itinerant. I perl’altra, es poden veure portades,acudits i material gràfic elaboratper aquests i altres col·laboradorsde la revista.

Més de 30 anys d’humor gràfic

L

A dalt, Ermengol amb Josep Galceran i Pere Serra, a baix, dos moments de la xerrada. Sobreaquestes línies, un dels acudits de l’humorista Ermengol

NOTICIARI

8 la Palanca

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

alcalde d’Artesa de Segre,Mingo Sabanés, s’ha ha-gut de retallar el sou que

té assignat a l’Ajuntament percomplir la nova llei aprovada pelgovern central. La rebaixa ésd’uns 100 euros al mes i s’haaprovat per adaptar l’assignacióals nous límits que marca la Lleide Racionalització i Sostenibilitat del’Administració Local, aprovada pelgovern de Madrid. La norma limitael sou dels alcaldes dels municipisd’entre 1.000 i 5.000 habitants a

40.000 euros bruts anuals.Sabanés va deixar clar que la re-baixa s’ha aprovat per imperatiulegal i es va mostrar en desacordamb la norma, especialment pel fetque equipara el volum de feina delsalcaldes de tots els municipis situ-ats en aquest interval de població. Segons Sabanés, no es pot com-parar la feina que hi ha a Artesaamb la que hi pot haver en altresmunicipis amb els mateixos habi-tants o fins i tot més. “A Artesa, apart de tenir 3.800 habitants cal te-

nir en compte que la feina de ges-tió és molt més gran pel fet de tenirmés de 20 nuclis agregats i unaextensió de 176 quilòmetres qua-drats, això la llei no ho valora”, vadir. També va recordar que ja es vaaplicar la reducció corresponentquan es va aprovar la rebaixa delsou dels funcionaris i que des dellavors ja cobrava menys dels41.800 euros que constaven ofici-alment. La reducció ja s’ha aplicata la nòmina del mes de març.

La llei obliga a rebaixar el sou de l’alcalde

L’

associació de dones Artesenques Actives vaorganitzar el dia 8 d’abril una xerrada per do-nar a conèixer la informació bàsica i més im-

portant a tenir en compte en matèria de primers auxilis.L’acte va tenir lloc a les cinc de la tarda al mateix localque l’associació té al Centre d’Entitats les Monges, i laxerrada la va impartir una experta vinguda a través deCreu Roja, entitat col·laboradora en el desenvolupamentde l’acte. La xerrada va comptar amb la participació d’una vin-tena de sòcies de l’entitat i forma part de les diferentspropostes que l’associació organitza sobre temes quepoden ser útils i interessants pel col·lectiu de donesartesenques.

Xerrada de primers auxilis a les Artesenques

L’

Un moment de la xerrada, que es va fer al Centre d’Entitats

NOTICIARI

10 la Palanca

Ajuntament d’Artesa deSegre va organitzar el dia9 d’abril una jornada per

donar a conèixer l’Espai Transmis-sor de Seró als responsables delsestabliments de turisme rural delmunicipi i del seu entorn. L’objectiud’aquestes jornades, que el consis-tori té previst de repetir, és que lescases rurals informin als seus cli-

ents de l’existència d’aquest atrac-tiu turístic a Seró i crear d’aquestamanera un benefici mutu, per unabanda les cases aporten visites ales instal·lacions i, per l’altra, el res-sò que té l’Espai pot servir per por-tar turistes a la zona. A la jornada hi van assistir repre-sentants d’una quinzena d’establi-ments situats tant al mateix muni-

cipi, com els de Folquer i Mont-magastre, com en altres, desd’Alòs de Balaguer i Vilanova deMeià fins a altres més allunyats,com la Baronia de Rialb o Ossó deSió. La majoria dels assistentsdescobrien l’espai per primera ve-gada, tot i que alguns ja el coneixi-en de les jornades prèvies de por-tes obertes.

L’organització va presentar l’Espai Transmissor als responsables dels establiments

L’Espai Transmissor, amb el turisme rural

L’

Associació de Comerç i Serveis d’Artesa deSegre impulsa una nova campanya per do-nar vida al mercat de diumenge i, al mateix

temps, beneficiar-se de les visites que aquest aportaa la població. Consisteix en crear promocions vàli-des només el segon diumenge de cada mes, amb lapossibilitat de consultar-les amb antelació. Hi partici-pen una trentena d’establiments, com ara botiguesde roba i calçat, alimentació, parafarmàcia o bars irestaurants. Col·loquen pissarres a l’entrada o als apa-radors on indiquen en què consisteix l’oferta, que vades de descomptes en productes específics fins aregals. La primera edició es va fer al març i continua-rà de manera indefinida.

El comerç d’Artesa se suma al mercat

L’

La segona edició es va fer el 13 d’abril

la Palanca 11

BALDOMAR

om bé sabeu i segons pu-blicava LA PALANCA el mespassat, el dia 9 de març ens

va deixar Sebastià Piera. Entre el1920 i el 1928, de nen, va viure aCal Mestre de Baldomar, on va com-partir històries de mainada amb enFrancesc Comabella, entre d’altres,i amb qui va lligar una amistat sin-

Reconeixement al Sr. Sebastià Piera

C

al i com us vàrem informar en LA PALANCA delmes de setembre, en què es feia referència al’ajut que la Diputació de Lleida havia aprovat

per al projecte de senyalització per a tot el poble, sol-licitat per l’EMD i dotat amb una subvenció de 9.000euros, ara us enviem unes imatges on es poden veureles senyalitzacions ja col·locades. A més, també s’hainstal·lat un cartell de benvinguda a Baldomar, obra fetapel Sr. Joan Valls Trepat de Cal Susei.

cera i entranyable i que sempre n’hadonat testimoni. El seu pare va ferde mestre nacional i va venir a dirigirl’escola pública durant aquell tempsi els seus padrins són enterrats al’antic cementiri vell, actuals Jardinsd’Arnau. Resident a Còrsega, cadaany venia a Barcelona cap al setem-bre i no s’oblidava de visitar

Baldomar. L’últim cop que ho va ferva ser el 26 de juny de 2008, tambého va recollir LA PALANCA, el núm.311 del mes d’agost. Des d’aques-tes línies volem transmetre un emo-tiu reconeixement del poble deBaldomar al Sr. Sebastià Piera.

EMD Baldomar

Projecte de senyalització

T

Ctra. d’Agramunt, 71 25730 Artesa de Segre (Lleida) Tel.: 973 400 291

12 la Palanca

MUNICIPIS

E

Ajuntament de Cubells ha iniciat els treballsd’arranjament dels camins del terme i del nucliagregat de la Torre de Fluvià. En el marc de

les millores, el consistori repassarà la majoria de ca-mins, tant els principals com els secundaris. L’alcalde,Josep Regué, va destacar que a més, als camins prin-cipals també s’hi tirarà grava per tal d’evitar el fang. ”Desde l’Ajuntament també hem recuperat l’antic camí de lazona del Poet, que va des de la carretera de la Torre deFluvià fins a la carretera de Montgai, que estava endesús”, va explicar Regué.

Cubells millora camins

L’

l dissabte dia 5 d’abril va te-nir lloc a Alòs de Balagueruna trobada d’Igers, el nom

que reben popularment els aficio-nats a compartir fotografies a tra-vés de la xarxa social Instagram.L’esdeveniment estava organitzatper la comunitat d’usuarisIgerslleida amb l’objectiu de difon-dre i promocionar els atractius tu-rístics de la zona. La primera partde la trobada va consistir en un re-corregut pels llocs més emblemà-tics i, com no, fotogènics d’aquestmunicipi. En concret, els Igers vanveure l’Ermita de Sant Miquel, elCastell d’Alòs i els carrers méspintorescs de la població. Com nopodia ser d’una altra manera, la tro-bada també va incloure un dinar degermanor, al qual es van quedaruna setantena de participants. Els assistents van destacar elbon ambient que es va respirardurant tota la jornada, així com l’èxitde convocatòria que va tenir la re-

Alòs de Balaguer reuneix una vuitantena d’Igers

unió, amb un gran nombre d’assis-tents. Val a dir que moltes altresreunions de les mateixes caracte-rístiques acostumen a reunir al vol-tant de mig centenar de personescom a màxim. Així mateix, la cele-bració d’aquesta trobada va posar demanifest una anècdota rellevant, elfet que un municipi tan petit com Alòsde Balaguer compti amb una vinte-na llarga de persones que formen

part de la xarxa social Instagram. La comunitat d’usuarisd’Igerslleida compta amb més demil seguidors i ja hi ha unes 40.000fotografies penjades a la xarxa sotael seu paraigües. L’objectiu és do-nar a conèixer els pobles i les tra-dicions de Lleida, com es va fer el5 d’abril amb les etiquetes#instameetalos, #igerlleida i#aralleida.

LA NOGUERA

la Palanca 13

Els infants de la Guerra Civil

El Museu de la Noguera ha iniciat el treball de recupe-ració de la memòria històrica del Cap de Pont deBalaguer. Han buscat el testimoni de persones quedurant la Guerra Civil eren nens i nenes i n’entrevista-ran i enregistraran quatre de cada municipi del Capde Pont: Balaguer, Bellcaire, Camarasa, la Sentiu iVallfogona. En total seran unes 25 entrevistes en quèes podran veure els records i vivències dels entrevis-tats de forma individual, encara que també hi hauràalguna tertúlia en grup. Balaguer TV col·laborarà en l’en-registrament, producció i maquetació del reportatge.

Projecte per a persones amb problemes desalut mentalL’Associació Salut Mental la Noguera ha iniciat un nouprojecte anomenat Acompanyament Integral de lespersones amb problemes de salut mental, en col-laboració i subvencionat pel Ministerio de Sanidad,Servicios Sociales e Igualdad. Treballa de manera in-dividualitzada amb els usuaris per detectar les neces-sitats de cadascun i oferir-los recursos adaptats. Tam-bé vol afavorir la implicació de la pròpia persona i dela seva família en el procés de recuperació.

Xarxa d’aigua d’OliolaL’Ajuntament d’Oliola ha aprovat el projecte d’adapta-ció i millora de la xarxa de distribució d’aigua entre laplaça Major, el carrer de la Bassa i el carrer Major. Lacanonada per on passa l’aigua és antiga i està em-bossada, fet que provoca que durant els mesos demés consum alguns dels habitatges no disposin desuficient cabal i potència. El consistori ha sol·licitatuna subvenció a la Diputació i l’obra es preveu quecomenci abans de l’estiu.

Commemoració dia 8 de marçBellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Térmens,Torrelameu i les Ventoses van commemorar el Dia In-ternacional de les Dones, celebrat el 8 de març, ambl’exposició La lluita per l’oportunitat de viure. Les do-nes durant la regona república, la guerra, el franquis-me i la construcció de la democràcia, i la conferènciaLa supervivència quotidiana en femení.

La pesca al pantà de RialbEl consorci Segre Rialb ha rebut diverses sol·licitudsper a la pràctica de la pesca esportiva en barca a l’em-bassament de Rialb. El consorci vol fomentar aquestaactivitat per captar nous turistes i com una alternativamés de lleure a la zona.

El sexe a l’època romanaDel 14 de març fins al 25 de maig el Consell Comarcalacull l’exposició El sexe a l’època romana, que va serinaugurada per l’alcalde de Balaguer, Josep M. Roigé.A partir d’una selecció de peces procedents de les col-leccions catalanes i de textos llatins, es pot compro-var la contradicció entre la desinhibició sexual, els ta-bús i la doble moral, contextualitzada a través d’au-tors clàssics com Ovidi, Sèneca o Plaute.

Restauració del pergamí més antic de lesAvellanesL’Arxiu del monestir de les Avellanes ha restaurat elpergamí més antic del seu fons documental, datat del1420. El contingut fa referència a una concessió es-pecial de l’abat al poble de Vilanova de la Sal.

La Noguera a la Fira de Sant JosepEls productes de la comarca van tornar a ser presentsa la Fira de Sant Josep, celebrada del 20 a 23 de marça Mollerussa. Aliments del territori i tu va ser el títolsota el qual es van exposar productes com ara vi, cer-vesa artesana, ol, ratafia, formatge artesà, mel, tor-rons, tòfona de la Baronia de Rialb, fruita seca, mel-melades i conserves, embotits artesans, etc. Es vanoferir tastos d’aquests i també hi havia informació tu-rística de la comarca.

Anna M. Vilanova

MUSEU DE LA NOGUERA

la Palanca 15

AMPA ESCOLA ELS PLANELLS

http://ampaelsplanells.wordpress.com/Ampa Escola Els Planells

és de 500 persones vanacudir el diumenge 6 d’abrila la representació de l’esca-

la en hi-fi protagonitzada per l’alum-nat de l’Escola Els Planells. Enaquesta edició van participar-hi untotal de 170 nens i nenes de totesles edats repartits en 13 grups. Elrepertori de les actuacions va serd’allò més variat, des dels clàssicsinfantils com Un drac ferotge delsempitern Xesco Boix, passant perversions actuals de clàssics del popcom el Sweet dreams de Geriona iarribant a la més rabiosa actualitatdel pop. La darrera interpretacióque es va dur a terme, Sr. Wert delgrup Macedònia, va ser la que vagenerar més ovació entre el públicpel seu caràcter reivindicatiu a fa-vor de la llengua catalana i l’escolaen català. L’organització d’un esde-veniment d’aquestes característi-ques és tot un repte que des del’AMPA afrontem amb molta il·lusió.L’èxit de l’escala en hi-fi no és no-més gràcies a l’esforç i dedicaciódels membres de l’AMPA, sinó quetambé és fruit de la col·laboraciód’entitats com ara Ajuntamentd’Artesa de Segre, dels delegats decurs i també dels pares i mares i

Èxit absolut de l’escala en hi-fialtres personesvinculades a l’es-cola que van ofe-rir la seva ajudaen tasques diver-ses com ara l’or-ganització, elmuntatge o el so.Des d’aquí elsdonem gràcies atots. Canviant detema, en el trans-curs de la setma-na cultural a l’escola, del 7 a l’11d’abril, una de les activitats propo-sada per l’AMPA va ser una xerra-da a càrrec dels Mossos d’Esqua-dra sobre els riscos d’internet perals menors, dirigida a pares i ma-res i també a l’alumnat. En la xer-rada es van abordar qüestions comara la proliferació de contingutsnocius i/o il·legals a la xarxa i lesmesures que cal prendre en deter-minats aspectes com exemple lagestió de contrasenyes, virus, xatsi missatgeries instantànies, blocs,descàrregues o webcam. El mésimportant, però, és que des de l’àm-bit familiar s’eduqui els fills en l’úsadequat i responsable de la xarxa i

s’afavoreixi un clima de confiançaen el que els fills puguin manifestarsense temor tot allò que els facisentir incòmodes, malament o pre-ocupats. Per finalitzar volem recordar-vosque fins al dia 30 d’abril podeu visi-tar a l’àrea d’activitats de la Biblio-teca l’exposició dels treballs delsnens i nenes del Taller de tècniquesde dibuix que organitza l’AMPA.

M

16 la Palanca

Sebastià Piera i l’autor, a l’Homenatge als Guerrillers Espanyols el 2008 al Monument dePrayols (Ariège)

Memento de Sebastià PieraA Santa Maria de Meià preparen un homenatge per la Festa Major

L’

DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC

L’hora suprema deSebastià Piera ens ha dei-xat un missatge profund

de malenconia perquè des que ensvam conèixer fa vint anys una es-pecial empatia ha mantingut la nos-tra amistat basada en emotives ra-ons, conterrànies i familiars (elMontsec, Meià, Baldomar, Artesa),haver estat mestre com el seu parei com sa germana Dolors, finada aXile el 2002, i la circumstància afe-gida de memorialista de la GuerraCivil, de l’exili, de la II Guerra Mun-dial i de la Resistència, episodisdels quals en va ser protagonistaen primera línia de lluita en una vidad’odissea. Sebastià Piera Llobera, nascut el1917 a l’església-escola de SantBenet a Santa Maria de Meià(1641), finat a Ajaccio el 2014, Creude Sant Jordi 2004, de 1920 a 1926residí a Baldomar i de 1927 a 1934,a Vilanova de la Barca. Seguia lesdestinacions del seu pare AntonioPiera Pujol (Puigverd d‘Agramunt,1886-Santiago de Xile, 1970),home de missa, secretari munici-pal i mestre de gran prestigi queexercí a Vilobí del Penedès de 1935fins a la Retirada. Acudien nensd’altres pobles allà on exercia per-què ensenyava molt i bé i era unagran persona. A Baldomar baixaveninfants de Clua, de la Vall d’Ariet,fins i tot en venien d’Artesa. ElSebastià estudiava Dret al matí isecretaria d’Administració Local al’Escola de la Generalitat al vesprequan va començar la guerra, el vanferir amb el Regiment Engels alFront de Madrid, va tenir de xoferal Front d’Aragó (Boltaña) l’ÀngelJové, company de pupitre aBaldomar i pare de Bartomeu JovéSerra d’Artesa. Va partir a l’exili ambel grau de comandant en cap d’En-ginyers del XVIIIè CE, condecorattinent de guerrillers Koila a la URSS-un dels 725 espanyols d’Stalin-s’infiltrà des de França el febrer de

1947 com Ramon Verdú Mora enqualitat de responsable polític delPSUC (secretari general a l’interi-or), va ser arrestat dos mesos des-prés, arran la catastròfica caigudadels Vuitanta, saldada amb quatreexecucions i llargues penes de pre-só. Quan va sortir en llibertat l’estiude 1949 gràcies al secretisme ob-

servat pels seus camarades peròamb la cara partida de per vida acausa de les tortures, perseguitd’immediat, va aconseguir arribara casa del seu oncle FrancescLlobera, forner de les Escaldes, enuna evasió de pel·lícula. Va comen-çar per contactar a Lleida amb elseu cosí Josep Tarragona, cabalerde cal Munda de Seró, que va por-tar-lo fins a casa d’un cosí a ca

l’Hostaler de Foradada. Amb un sacde palla a l’esquena per despitar,va anar a ocultar-se per Salgar acal Baltasar de Baldomar acompa-nyat pel seu amic de la infància ide tota la vida, Francesc ComabellaBrescó “Pere Brescó”. Al cap dedues setmanes el cosí de Seró elva portar amb el camió des del Pontd’Alentorn fins a una masia de Rialbi un exbrigadista portuguès per tresmil pessetes, a peu, fins a Andorra.El 1951 va ser un dels 177 espa-nyols, excombatents republicans iexguerrillers de la Resistència fran-cesa, deportats pel govern socia-lista-democristià francès a Algèria iCòrsega, durant la cacera de brui-xes anomenada Operació Boléro-Paprika orquestrada per la CIA iaplaudida per Franco. S’esposà el1945 amb Trini Revoltó Cervelló(l’Espluga de Francolí, 1906-Ajaccio, 2008), dirigent d’Unió deDones de Catalunya, fills Sergi,Joseph i Antoine, metges. SebastiàPiera, sit tibi terra levis, requiescat inpace, que la terra no oprimeixi lesteves despulles, descansa en pau.

Ferran Sánchez Agustí

“va sortir en llibertatl’estiu de 1949 gràcies alsecretisme observat pels

seus camarades peròamb la cara partida de

per vida a causa deles tortures”

la Palanca 17

TEATRE

l divendres 28 de Març vamassistir a la representació del’obra teatral que ens van

oferir el Grup de Teatre d’Artesa iles Artesenques Actives. L’actuacióes va fer tres dies -nits-, i la del di-vendres era la nit golfa, aquella quenormalment hi va poca gent. Granerror, la sala estava plena de goma gom. Els divendres hi anàvem elsde sempre i pocs més. Com s’hovan fer per omplir? L’obra era una comedieta ambcrim inclòs. Per la gent va ser en-tretinguda, interessant. Es tractavad’això, oi? L’ambient passa a l’inte-rior d’una perruqueria, per cert, ambno massa clientela. La perruquera,l’Eva, interpreta una passota i elperruquer, el Macià, fa el paper d’ungay, l’actuació d’ambdós va fer unpaper extraordinari. També ho vafer molt bé la Lidia Roca, que estàtot temps a l’escenari. Molt bél’Ignasi en un paper molt sobri, queno li permet ressaltar la seva ves-sant còmica. Com anècdotes, el Macià haviad’afaitar el Roca i amb el movimentde l’acció, la gent estava seguraque no l’afaitaria, com així va ser. Ique l’Eva, la passota, no faria brot,no tenia ganes de fer res. A la fi, vafer una clienta. Molt bona l’enrabi-ada del Macià, quan se l’acusa d’uncrim que no ha comés, fa un moltbon paper. Era molt fort matar algúsols per molestar-lo la música. LaLidia Roca està tot temps a l’esce-

nari i tenia motius de gelosia per afer el crim. El podia cometre abansd’entrar i posar música de pianoamb un CD. També llueixen els dos policies,el Joan Roca i el Brito, que van es-brinar el crim a l’estil del SherlockHolmes i el Watson, el de “l’elemen-tal”. Però la investigació final teniamés afinitats amb les novel·les del’Agatha Christie, en les queHercules Poirot reuneix tots els sos-pitosos, tots tenen un mòbil per al’assassinat, i a la fi, amb les sevessubtileses descobreix el culpable.Deia: “Cherchez la femme” i enaquest cas va tenir raó. Amb tot, el Sr. Roca feia un Poirota la catalana. Les seves deducci-ons eren en veu alta, per la qualcosa demanava la opinió al públic,la interrelació, que hi podia dir laseva. Ens va agradar l’Eva pels

Pels pèls

E

seus registres gestuals i per la sevaescena final d’autoinculpació peruna herència. Genial. Com sempre,tant els actors com tota la gentadaque hi havia al darrere, amb la di-recció de la Dolors Palet i l’EmmaEstrada, ho van fer molt bé. Ens vaagradar molt la feina feta que noes veu a l’escenari. Si hem de po-sar-hi alguna pega, és que tant lagent que estava al davant com elsde les últimes files, ens perdíemparaules del diàleg. L’espai del te-atre estava molt obert, a diferènciade l’antic local de La Dàlia Blanca,on la veu estava més recollida. A més de divertida, com deiaalgú, va ser una peça lleugera ambgaranties higièniques: un Sa i Net.

Text: Bartomeu Jové SerraFotos: Jordi Farré

DP. Goretti Miralles VilanovaPodòloga col. nº 1046

Ungla encarnada, durícies, ulls de poll,berrugues plantars, esperons calcanis,control a diabètics, educació de l’ungla,

especialitat en nens i esportistes

PodòlogaInfermera

Reflexòloga

Tel. 676 08 33 28

HORES CONVINGUDESHORES CONVINGUDES

Av. Pere III, 10 - 13, alt. 1er - A25600 BALAGUER

Ctra. Agramunt, 15 baixos25730 ARTESA DE SEGRE

ES VEN o ES LLOGApis nou a Artesa

amb o sense aparcament3 hab. i ascensor

Tel. 617 410 668

ANTONI AMIGÓ I PONSDescobriment de l’impossibleEstudis d’aigües

Ctra. d’Agramunt, 117 - Tel. 973 40 01 27 Mòbil 660 349 648

MARCOVAU - ARTESA DE SEGRE

Saurí - RadioestesistaSaurí - Radioestesista

la Palanca 19

EL CAP INFORMA

a pràctica d’activitat física demanera regular millora lasalut i la qualitat de vida, al-

hora és un factor protector contraalguns trastorns crònics com la hi-pertensió o la diabetis, les malalti-es de l’aparell circulatori i el càn-cer, entre d’altres. S’ha demostrat eficaç un mínimde trenta minuts diaris d’activitat fí-sica moderada, cinc dies per set-mana (seixanta minuts els infants iadolescents) per a millorar la salut.Practicar activitat física de manerahabitual també disminueix l’estrès,l’ansietat, la depressió i millora lasalut mental en general, ens ajudaa sentir-nos millor, amb més ener-gia, a relaxar-nos, a dormir millor ia tonificar els músculs. Aquests nivells d’activitat són fà-cilment assolibles amb els trucs que

us recomanem per ser més actius:1. Utilitzeu les escales i eviteu l’as-censor2. Aneu a peu a la feina, als llocsde lleure, a comprar (amb el car-ret), agafeu un podòmetre i feu en-tre 8.000 i 10.000 passos al dia3. Acompanyeu els nens a l’escolaa peu, fareu exercici els dos i elsajudareu a desenvolupar un com-portament actiu4. Feu ús de la bicicleta com a mit-jà de transport5. Aneu caminant mentre parleu pertelèfon6. Camineu en les estones de des-cans de la feina (a mig matí, a l’ho-ra del cafè,...)7. No estigueu més de dues horesasseguts, aixequeu-vos i aneu aestirar les cames8. Balleu la vostra música preferi-

da durant deu minuts cada dia9. Les tasques domèstiques sónuna bona manera de fer despesaenergètica10. Traieu a passejar el gos (durantuns trenta minuts). Millor si ho feuacompanyats11. Feu tasques de jardinera i cui-deu l’hort12. Aixequeu vos per canviar el ca-nal de la TV i no utilitzeu el coman-dament a distància13. Organitzeu grups per anar acaminar. Quedeu cada dia i cami-neu triant una ruta diferent cadavegada Des del CAP hem organitzatgrups per anar a caminar durant elmes d’abril, esperem que els queheu vingut, continueu caminant totl’any i els que no, comenceu benaviat.

Dia Mundial de l’Activitat Física

L

20 la Palanca

a dietoteràpia és una disci-plina o un art de la nutriciórelacionada amb els ali-

ments i les necessitats nutricionals,és utilitzada per tractar malalties otrastorns de la persona o simple-ment per tenir millor qualitat de vida.Es basa en la modificació dels ali-ments habituals que han provocatel trastorn a la persona, com pot-ser un sobrepès, una diabetis, ouns nivells alts de colesterol, trigli-cèrids, àcid úric i un llarg etc... Lesdietes terapèutiques són aquellesdietes que s’utilitzen pel tractamentde determinades patologies i queserveixen per curar o millorar, comun únic tractament, juntament ambaltres mesures terapèutiques. Elseu objectiu és restablir la salutmitjançant la ingesta d’alimentsadequats a cada cas i persona. Aixídoncs, l’ús dels aliments amb finsterapèutics va des de la cura de l’or-ganisme a la prevenció de malalti-es o a les disfuncions, passant pelmanteniment de la salut. En nosaltres està la capacitatd’escollir i la responsabilitat, si vo-lem estar sans. En el moment quemanifestem una malaltia i tenim lavoluntat de curar-nos, aquesta sen-

zilla elecció ens canvia la vida. Somel que mengen i l’alimentació és unconjunt de processos pels qualsl’organisme conserva la salut o laperd. Hem d’entendre que hi ha ali-ments que ens curen i d’altres queens emmalalteixen. Per exemple:el sucre blanc és un gran “lladre”de calci, i un gran “seductor” decalories, per tant, haurem de teniren compte l’abús que em fem, ja

que pot ocasionar problemes desobrepès, osteoporosis, triglicèridsprovocats per excés de glucosa,etc… La dietoteràpia ens ensenyauns bons hàbits alimentaris, on ensserà fàcil mantenir la salut, les ca-racterístiques d’una bona dieta.Una dieta mai ha de ser perjudiciali arriscada. Les modificacions enels hàbits han de ser prudents isegures. S’ha d’evitar una mala

combinació d’aliments i ser asses-sorat per un terapeuta professional.No es recomana complements quesubstitueixin un àpat. L’aliment hade ser triturat per repetits movi-ments mastegadors perquè puguinser tractats pels sucs gàstrics i nofermentin a l’estómac, provocantgasos, acidesa, restrenyiment… És a dir, hem de mastegar els lí-quids i beure els sòlids, amb aixòvull dir que el secret d’una bona ali-mentació i nutrició és menjar a poca poc. Cal tenir en compte les dife-rents circumstàncies de cada per-sona, emocionals i hereditàries.Canviar els hàbits alimentaris im-plica estar preparat i adquirir uncompromís cap a un mateix. Sem-pre tenim una o més excuses a labutxaca que ens serveixen per jus-tificar-nos que ara no és el moment,que no puc, que no tinc temps, queno hi tinc el cap... Us invito a quereflexioneu si ara és el millor mo-ment per gaudir d’un bon estat desalut. Consell de la secció: la millorriquesa és la teva salut, cuida-la.

Assessora dietèticaMontse Vall

L’art de curar-se a través dels aliments

L

“la dietoteràpia ensensenya uns bonshàbits alimentaris,on ens serà fàcil

mantenir la salut”

MEDICINA NATURAL

la Palanca 21

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS

egut a l’interès de l’Escolaper a millorar la competèn-cia lectora del nostre alum-

nat, portem un parell de cursosimmersos en un sèrie de canvisd’organització i de metodologia enrelació a l’aprenentatge de lalectoescriptura, incloent la formaciódel professorat. Per aquest motiuel Departament de la Generalitatens va seleccionar amb altres cen-tre per a desenvolupar l’Impuls dela Lectura. Entre les diverses activitats querealitzem per a la millora del pro-cés lector, n’hi ha una de molt inte-ressant: la lectura en veu alta. Ésuna activitat molt més complexa delque pot semblar a simple vista i quepermet reballar altres aspectes comsaber desenvolupar les capacitatspersonals en públic. Animats com estem per tot ple-gat, ens vam inscriure per primeravegada al Certamen Nacional deLectura en Veu Alta de Catalunya,en la seva desena edició, que or-ganitza la Fundació EnciclopèdiaCatalana. D’entrada, el resultat nopot ser més encoratjador i ens ensentim molt orgullosos. Resulta que entre les diferentsfases de quarts de final que s’hancelebrat en diferents indrets delpaís, vam participar en els quartsque es van disputar a Balaguer elpassat 1 d’abril, competint amb 14escoles, la majoria de la comarca ialgunes d’altres comarques de Po-nent. El nostre debut no podia sermillor, ja que ens vam presentar endues de les tres categories exis-

Premiats per llegir bé

D

tents i els dos alumnes que ens re-presentaven es van classificar enprimer lloc, passant a una de lessemifinals, que es farà a Mollerussael 9 de maig, juntament amb dosalumnes de les escoles Noguera iVedruna de Balaguer. Sabem quearribar més enllà resultarà difícil,però valorem molt positivament elsol fet d’haver rebut aquest primerreconeixement. Els premiats i classificats de lanostra Escola són la Laia Ros, dequart de primària, a la categoriade cicle mitjà, i el Cesc Lluch, desisè de primària, a la categoria de

cicle superior. El Certamen de Lectura en VeuAlta valora no només la correccióa l’hora de recitar els textos pel quefa a signes de puntuació i altresaspectes gramaticals, sinó tambél’expressivitat i el sentit que els lec-tors donen als textos. Per altra banda, durant la setma-na del 7 a l’11 d’abril, l’Escola va rea-litzar diverses activitats emmarcadesdins de la 28a Setmana Cultural, peròja en parlarem més endavant.

Laia Ros (esquerra) i Francesc Lluch (dreta) en el moment de les respectives intervencions

Joan Arjona (esquerra), mestre molt recordat a Artesa i conductor del certamen celebrat aBalaguer, presenta tots els classificats

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

la Palanca 23

REFLEXIONEM

xpliquen que una vegada ala fusteria hi va haver unaestranya assemblea: va ser

una reunió d’eines per arreglar lesseves diferències. El martell vaexercir la presidència, però l’as-semblea li va notificar que havia derenunciar. La causa? Feia massasoroll! I, a més, es passava el tempsdonant cops. El martell va acceptar la sevaculpa, però va demanar que tambéfos expulsat el cargol; va dir quecalia donar-li moltes voltes perquèservís d’alguna cosa. Davant l’atac,el cargol va acceptar també, peròal seu torn va demanar l’expulsiódel paper de vidre. Va fer veureque era molt aspre en el seu trac-te i sempre tenia friccions amb elsaltres. El paper de vidre va estard’acord, a condició que fos expul-sat també el metre, que sempremesurava els altres segons laseva mesura, com si fos l’únic per-fecte. En això, va entrar el fuster, es vaposar el davantal i va començar atreballar. Va utilitzar el martell, la lli-ma, el metre i el cargol. Finalment,la tosca fusta inicial es va convertiren un moble elegant. Quan la fusteria va quedar de

Assemblea a la fusteria

E nou sola, l’assemblea va reprendrela deliberació. Va ser llavors quanva prendre la paraula la serra i vadir: - Senyors, ha quedat demostratque tenim defectes, però el fustertreballa amb les nostres qualitats!Això és el que ens fa valuosos!Així que no pensem ja en els nos-tres punts dolents i concentrem-nosen la utilitat dels nostres puntsbons! L’assemblea va trobar llavorsque el martell era fort, el cargol uniai donava força, el paper de vidre eraespecial per afinar i llimar asprors ivan observar que el metre era pre-cís i exacte. Es van sentir llavorsun equip capaç de produir moblesde qualitat. Es van sentir orgullo-sos de les seves fortaleses i de tre-ballar junts.

Reflexionem:Passa el mateix amb els éssershumans. Observem i ho podemcomprovar. Quan sovint es bus-quen defectes en els altres, la situ-ació es torna tensa i negativa. Encanvi, quan treballem amb sinceri-tat i busquem els punts forts delsaltres, és quan floreixen els millorsèxits humans.

És fàcil trobar defectes, qualse-vol ximple pot fer-ho, però trobarqualitats, això és per als esperitssuperiors que són capaços d’inspi-rar tots els èxits humans. Les ei-nes són les mateixes, però el puntde vista és diferent en una i altrabanda de l’assemblea. Què havia canviat? La perspec-tiva de la mirada. Que havia moti-vat aquest canvi? La comprovaciódels avantatges que té considerarles persones i les coses des d’unavisió positiva. Amb quina facilitat desqualifi-quem el proïsme utilitzant qualse-vol dels seus defectes? Pot ser undefecte físic: és coix, és cec, éslleig, és manco... Pot ser un defec-te psíquic: és pedant, és imbècil,és inútil, és despistat... Però aquestes persones sóntambé, intel·ligents, bondadoses,creatives, sensibles... A més, segu-rament que no tenen tan sols una,sinó totes aquestes qualitats. Enscal mirar als altres amb optimisme,positivament, veient les qualitats iobservant que ajuntant-les totesaconseguirem uns molt bons objec-tius.

Mercè Nogués

24 la Palanca

TEMA DEL MES

La Pasqua evidencia l’atractiu de les tradicionsArtesa celebra la festa per excel·lència de la primavera amb una manera diferent de mirar elpassat, la Fira Pagesa, mentre que les caramelles demostren que estan més vives que mai

a festa de Pasqua a Artesaha comptat finalment ambtots els ingredients, carame-

lles incloses, després de setmanesd’incertesa arran de l’advertènciade l’antiga junta que si no hi haviaun relleu al capdavant de l’entitat,aquesta es dissoldria. La ràpidaresposta a aquesta crida va ser elprimer senyal que convidava a l’op-timisme, i efectivament el dia dePasqua així es va evidenciar.

La rotllana de caramellaires eratan o més nodrida que els anysanteriors, al mateix temps que s’hiapreciava una proporció molt im-portant de gent jove. Com va expli-car el nou president, Jordi Badia,al discurs que va fer al balcó del’Ajuntament, l’objectiu i motivacióprincipal de l’equip és mantenir vivaaquesta mostra tan important decultura catalana i fer que Artesacontinuï formant part del grup de les

poblacions privilegiades que gau-deixen d’aquesta tradició centenà-ria. La cantada de caramelles vacomençar davant de casa de l’al-calde i des d’allà el grup va anarpassant per diferents carrers i pla-ces seguint un recorregut que co-bria des carrer Roc del Cudòs, ala carretera d’Agramunt, fins al fi-nal del carrer Nou, a la de Ponts,i baixava fins a la Secla, l’església i

L

Diferents moments del recorregut dels caramellaires pels carrers i places d’Artesa

Les caramelles i la Fira Pagesa van compartir protagonisme diumenge al matí davant de l’església

la Palanca 25

TEMA DEL MES

la plaça de l’Ajuntament. La meteorologia va respectargairebé tot el periple dels carame-llaires. No obstant, en arribar la pla-ça de l’Ajuntament es van comen-çar a escapar les primeres gotes iben aviat van donar lloc a una es-cena insòlita i que segons moltsdels presents, tant caramellairescom públics, no s’havia vist mai, laque oferia la rotllana de cantairesenvoltada de desenes de parai-gües. Fins i tot alguns veïns es vanacostar a casa per portar paraigüesque protegissin els cantaires.

Fira Pagesa De la mateixa manera que la vi-talitat de les caramelles demostraque les tradicions també poden te-nir poder d’atracció, la bona respos-ta de públic i parades a la primeraFira Pagesa ho corrobora. Cente-nars de persones van passejar du-rant dissabte i diumenge pels car-rers del centre històric per visitar lesparades de mel, embotits, format-ge, pa i coques, bisuteria o produc-tes de cosmètica, entre altres. Els més petits van poder pujar auns cavallets mecànics, que gira-ven amb pedals i no amb electrici-tat. Ara bé, les “reines” de la fira vanser la setantena d’oques que, gui-ades pel seu pastor, desfilavenperiòdicament pel recinte obeint lesinstruccions del seu amo, que ana-ven des d’aixecar les ales fins asaludar amb el coll.

El taller de pa, a l’esquerra, i una vista del carrer Bisbe Bernaus ambientat a l’estil més tradicional

Diversos detalls de la fira, com la decoració o les oques

L’amenaça de pluja va fer minvar l’afluència de públic als indrets on habitualment es va amenjar la mona, com la Palanca

JORDI FARRÉ

JORDI FARRÉ

JORDI FARRÉ

26 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

l dia 25 de maig se celebra-rà a Seró un dels actes com-memoratius de la Guerra de

Successió a les Terres de Lleida,tot seguint el calendari que es vapublicar en el número 373 d’aques-ta revista, el que correspon al mesde gener del 2014. L’acte, progra-mat pel Grup de Recerques de lesTerres de Ponent i l’Institut d’Estu-dis Ilerdencs, s’organitza conjunta-ment amb l’Ajuntament d’Artesa deSegre des de l’Espai Transmissorde Seró, amb el suport de l’Associ-ació Cultural de les Terres del Mar-quesat, la Comissió dels 300 anys,el Club de Lectures Artesenc i larevista LA PALANCA. Hi col·laborenRàdio Artesa de Segre, elCubbtural, la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, l’Escola de Mú-sica d’Artesa, el Grup de Teatred’Artesa i l’Orquestra de Cambra deMúsica Barroca de Barcelona. L’acte, que es farà a les instal-lacions de l’Espai Transmissor deSeró, s’iniciarà a les 11 del matíamb el següent programa:- Conferència: Catalunya 1714-2014: Una comunitat lingüística inacional resilient, a càrrec de Mi-

quel Pueyo.- Notes històriques: El Segre Mitjàen el conflicte, pel Dr. Josep M.Llobet i Portella.- Hissada de la bandera i ofrena flo-ral per la pèrdua de les InstitucionsCatalanes. Aquesta hissada segui-rà a una introducció musical a càr-rec de Lluc Martí, alumne de vio-

loncel de l’EMA.- Lectura d’un poema de JaumeInvernon i Forn, recitat pel propipoeta amb l’acompanyament mu-sical d’un violí.- Cloenda a càrrec de part dels in-tegrants de l’Orquestra Barroca deCambra de Barcelona que interpre-taran unes àries del barroc ques’aniran intercalant amb poemespatriòtics recitats pel Grup de Tea-

tre d’Artesa. Aquesta jornada estarà comple-mentada amb una exposició de lli-bres de temàtica relativa al conflic-te de successió preparada per laBiblioteca d’Artesa. Així mateix,com venim fent al llarg d’aquestesjornades commemoratives, tots elsassistents podran signar la senye-ra que, juntament amb les dels al-tres actes, es cedirà al fons delMuseu de Lleida, juntament ambtota la documentació i publicacionsrelatives a la celebració delTricentenari. Hi sou tots convidats, us hi es-perem. Per a més informació ens podeucontactar a:Mail: info@seroespaitransmissor.cat

Ramon I. Canyelles per a Grup deRecerques de les Terres de Ponent

Tricentenari a l’Espai Transmissor de Seró

E

la Palanca 27

PARLEN LES ENTITATS

l dia 8 de març al Casal Cul-tural de Butsènit d’Urgellvam fer una trobada de tres

entitats de la Noguera, l’Associacióde Dones de Butsènit d’Urgell, elCentre Excursionista de Balaguer iles Terres del Marquesat, per pre-sentar la sortida Atractius del ter-me de Butsènit d’Urgell que fèieml’endemà. Les tres entitats van ferles respectives xerrades i presen-tacions en un ambient col·loquial,distès i de mutu acord. En tancarl’acte vam planificar la sortida del’endemà. Arribat el dia i amb puntualitatexemplar, a les 8 érem a l’aparca-ment del costat del camp de futbol.Érem 52 persones vingudes de di-ferents llocs de la Noguera, l’Urgelli el Segrià. En Jaume Esteve deButsènit va donar l’ordre de sortidai va ser el nostre guia tot el recorre-gut. Varem creuar la carretera i elriu Sió i ens enfilàrem al Tossal deMaravella, on varem gaudir d’unabreu explicació d’aquest assenta-ment a càrrec de Ramon Bernaus(professor emèrit d’història a l’ins-titut d’Agramunt). Continuàrem fentcamí i de cop va aparèixer una pri-mera cabana de pedra seca, petitaperò en bon estat de conservació,des d’on es divisava una preciosavista dels pobles de Butsènit, lesVentoses i Pradell, dels Pirineus,els sembrats que són d’un verd in-tens on es comença a veure algunocell que tímidament albira el co-mençament de la primavera.Aquesta zona tan desconeguda pernosaltres i tan apreciada pels afici-onats anglesos a l’ornitologia és unbé que moltes vegades no sabemapreciar. En arribar a la segonacabana, encara estàvem al termede Butsènit. La tercera i quarta ca-bana pertanyen al terme de lesVentoses, estan catalogades, res-taurades i en molt bon estat de con-servació. En aquesta quarta caba-na dita Ca la Madrona, que té duesvoltes de canó, és on vam esmor-zar. En acabar vam fer la foto de

grup i tots contents assolírem lacota màxima de Rocafinestres.Aquí ja érem al terme de Penelles. En Josep Roqué, doctor en ci-ències químiques i expert en geo-logia, ens va fer una breu explica-ció de la composició del terreny.Renoi quina vista, que no saps pason mirar de tant espectacular! Alnord, els Pirineus, pobles, campsinacabables que denoten poesia ila neu que forma un mantell queembolcalla les muntanyes d’unblanc intens. Al sud, la Planad’Urgell amb els pobles més a propi més nombrosos. Sota el rocam hiha la bandera estelada onejant comsi fos les ales d’un ocell que volaen llibertat. Seguidament, iniciem elsuau descens fins arribar a les duesúltimes cabanes, ja al terme deButsènit. L’última és especial i pos-siblement sigui una construcció di-ferent, ja que el sostre té un embi-gat de llindes de pedra i entreaquestes, unes lloses planes pertapar les obertures. Per acabar, hiha una capa d’argila on creix la ve-getació i l’habitacle queda camuflaten el paisatge. A tres quarts d’una érem al po-ble de Butsènit i per fi varem des-cobrir la sorpresa, una visita al

Museu de Maquinària antiga, onpodem trobar des d’un trill a unarecol·lectora, diversos tractors, unamàquina de batre, garbelladores iuna col·lecció de fotografies que tétotes les cabanes del terme, un tre-ball minuciós darrere el qual hi haJaume Esteve, propietari i homed’una sensibilitat exquisida i sem-pre disposat a ensenyar-lo. Durant tota l’excursió ens vaacompanyar el batlle de Montgai,Jaume Gilabert. De retorn als vehi-cles aparcats al camp de futbol va-rem passar per un dels portals del’antiga muralla del poble, en arri-bar a l’aparcament ens varem aco-miadar de totes les entitats i perso-nes assistents a la sortida. Totestres entitats donem les gràcies alspropietaris de les cabanes per laseva amabilitat d’obrir-nos les por-tes i agraïm el foc que ens va retor-nar de la fresca matinal, així comtambé la col·laboració de l’Ajunta-ment de Montgai en la confecciódels dossiers.

Associació de dones de ButsènitCentre Excursionista de Balaguer

Associació CulturalTerres del Marquesat

Butsènit d’Urgell

E

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I

ANUNCIAANUNCIAANUNCIAANUNCIAANUNCIA’T A’T A’T A’T A’T A

LA PLA PLA PLA PLA PALANCAALANCAALANCAALANCAALANCA

la Palanca 29

PARLEN LES ENTITATS

int-i-cinc anys enrere, lacaça del porc senglar a lanostra comarca i llocs pro-

pers era una modalitat poc practi-cada, amb comptats exemplars ique suposava tota una aventurapels caçadors que aleshores s’hidedicaven. El porc senglar viviamés cap a la muntanya, aïllat de laproximitat humana, esquerp, nogaire amic de deixar-se veure i,menys caçar. Recordo que quanse’n caçava algun era tot un esde-veniment. Amb el pas del temps, aquestanimal salvatge, rei de la faunamediterrània per excel·lència, hasofert uns canvis d’hàbitat i cos-tums degut a la migració humanade zones rurals cap a llocs méspoblats, i empès en bona part perla recerca de menjar. Com a con-seqüència de tot plegat, hem arri-bat a una situació que podríem qua-lificar com a extraordinària pel quefa a la proliferació i quantitat desenglars a prop de casa nostra. Ja sabem que per determinadapart de la societat els caçadors noestan ben vistos, però vull sortir endefensa dels que especialment de-diquen la seva activitat a caçar

Caçadors de porc senglar

V porcs senglars. Si va-lorem els avantatgesque ens aporten elsporcs senglars, no entrobarem cap de bo, totsón inconvenients: ac-cidents provocats a lesnits a les nostres car-reteres i grans danysals conreus de totamena, cereals, horta,vinyes... Els pagesosestan més que con-tents que hi hagi caça-dors de porc senglar. A la nostra comarca i voltantstenim caçadors tant locals com d’al-tres contrades, distribuïts en diver-ses colles que fan aquest favor ala pagesia i de passada, tots elscaps de setmana de la temporada,diferents establiments d’Artesa,bars, restaurants, comerços, pas-tisseries, se’n veuen afavorits ambla concurrència d’integrants de lescolles que donen vida i fan despe-sa. La Societat de caçadors LaPorguerada, amb arrels i orígens aFolquer i composta per caçadorsd’Artesa i comarca, Ponts, Baroniade Rialb, i altres socis provinents

de contrades més llunyanes deCatalunya com Tàrrega, Verdú,Guissona, Barcelona, Tarragona igent del Solsonès, és la colla mésactiva i més eficaç. Enguany,aquesta colla ha sobrepassat l’es-fereïdora xifra de més de 400 porcscaçats, per ser més exactes, 424 ahores d’ara, i la temporada no haacabat. Valguin aquestes quatre ratllesper donar les gràcies a aquestagent perquè cregueu que si ells nohi fossin, els senglars se’ns posari-en dins de casa.

Joan Fusté

AMPA de la Llar d’InfantsEl Bressol ha fet entregadel Sarronet d’aquest any

a Lourdes Baró, i agraeix la col-laboració de tots els establimentsque ho han fet possible: Cal Rellot-ger, Quitxalla, L’essència, CorbatesMontclar, L’hortet, SupermercatSimply, Ca l’Artigues, Calçats Fité,Supermercat Disbo, Jack’s, AquíNatura, Radio Mateu, Perruquerial’Enginy, Restaurant Jorper’s, Su-permercat Dia, Calçats Maribel,Capricis, Cucaina, L’Eixida, CalMorera, Fisart, Nurfarma, Cal Bor-rell i Perruqueria Lluïsa.

AMPA de la Llar d’Infants El Bressol

Sarronet 2014 a la Llar d’Infants

L’

30 la Palanca

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

ADULTS

Quan en dèiem xampany. RafelNadal. Ed. Columna.Rafel Nadal construeix una saga fa-miliar que transita pels cent anys mésconvulsos de la història d’Europa: laPrimera Guerra Mundial, el crac del29, la persecució nazi als jueus, laGuerra Civil espanyola, la SegonaGuerra Mundial i el renaixement eu-ropeu de postguerra.Senyoria. Jaume Cabré. Ed. Proa.Senyoria recrea amb veracitat l’am-bient de l’època i dóna vida a un grannombre de personatges que s’encre-uen en una novel·la de passions id’intrigues, de corrupció política i delluites pel poder.

El sacrifici a Moloc. Asa Larsson. Ed.Columna.Un grup de caça troba un dit grosd’home a l’estómac d’un ós, i unsmesos més tard, el cadàver d’unadona apareix a casa seva. LaRebecka Martinsson i la policia deKiruna inicien la investigació. LaRebecka és substituïda del cas peròno pot deixar de pensar en l’assassi-nat.La lladre de llibres. Markus Zusak.Ed. La Campana.Una història inoblidable i emocionant.Vides que s’entortolliguen sota elsulls pacients d’un espectador-narra-dor excepcional, la Mort: sarcàstica,però comprensiva, que fins i tot en lafoscor més negra va a la recercad’acolorits fragments de bellesa.

NOVEL·LA JUVENIL

No em ratllis. Flavia Companys. Ed.

Cruïlla.Què faries si se t’enganxessin elsllençols i no tels poguessis desen-ganxar? Creus que podries enfilar-te per les parets si estiguessis de moltbon humor? Llegeix aquestsmicrorelats i et faràs un tip de riureamb les peripècies dels alumnes del’institut de Fanals, i amb les d’algunsaltres personatges una mica estra-folaris, que et faran veure el mónd’una manera diferent.

CONEIXEMENTS ADULTS

Còctels i aperitius. AssumptaMiralpeix. Ed. Base.Selecció dels millors còctels i els ape-ritius idonis per acompanyar-los. Laprofessora de cuina AssumptaMiralpeix i l’expert en còctels AlbertRoig fusionen els seus coneixementsen un llibre que inclou receptes, trucsi fins i tot curiositats històriques.Yo fui a EGB. Javier Ikaz y JorgeDíaz. Ed. Plaza & Janés Editors.El llibre que celebra el gran fenomend’internet dels últims anys. Un recor-regut nostàlgic pels usos, els cos-tums, les marques, els programes,les cançons, el menjar, etc., d’unaèpoca que va marcar diverses gene-racions d’espanyols.Bolsos y objetos para la casa detrapillo. Tejidos a ganchillo y punto.Elke Reith y Claudia Schuh. Ed. DracEditorial.Increïbles idees per a realitzar teixinttrapillo a ganxet i a punt. Objectesde sorprenent aspecte fets amb tiresde tela de cotó. 17 projectes detalla-dament explicats pas a pas.Bisutería a la última moda con fieltro,alambre y cuentas de cristal. UrsulaMüller. Ed. Drac Editorial.Nous conjunts de bijuteria amb ma-terials actuals i diferents tècniques.32 projectes amb detallats patrons.

INFANTIL

Un comtat a l’època medieval. TuraClarà. Ed. Comanegra.A través dels seus protagonistes -elscomtes, els cavallers, les dames, elscamperols, els comerciants i, natu-ralment, tots els estaments eclesiàs-

tics-, aquesta obra ens revela comera la vida quotidiana en un dels pe-ríodes més llargs i fascinants de lanostra història.Descobreix les papallones. AlejandroAlgarra. Ed. Edebé.Descobreix les abelles. AlejandroAlgarra. Ed. Edebé.Descobreix les formigues. AlejandroAlgarra. Ed. Edebé.Descobreix les aranyes. AlejandroAlgarra. Ed. Edebé.

PEL·LÍCULES

El Hobbit. Un viaje inesperado. Deldirector Peter Jackson.La noche más oscura. Zero DarkThirty. De la directora KathrynBigelow.Django. Desencadenado. Del direc-tor Quentin Tarantino.Oz. Un mundo de fantasía. Del di-rector Sam Raimi.Gru 2. Mi villano favorito. Dels direc-tors Chris Renaud i Pierre Coffin.Ice Age 4. la formación de loscontinentes. Dels directors SteveMartino i Mike Thurmeier.

ACTIVITATS

- Exposició 16 científiques catalanes,del 5 de maig al 30 de juny. Es basaen 16 científiques que treballen enuniversitats, centres de recerca iempreses a Catalunya.- Xerrada – Col·loqui amb ConxitaSolans de cal Joanetó de Montargull,investigadora a l’Institut de QuímicaAvançada de Catalunya (IQAC) delConsell Superior d’Investigacions Ci-entífiques (CSIC). El perquè de l’ex-posició sobre dones científiques. Estrenca el sostre de vidre? Divendres,9 de maig a les 8 del vespre.- Documental La Serra del Cosmos.El cel del Montsec és el protagonistad’aquest documental, que mostra lesoportunitats turístiques que es podendesenvolupar en aquest territori. Di-vendres, 23 de maig, a les 8 del ves-pre.- Hora del conte de la biblioteca ambnens i nenes de l’Escola els Planells.Dimecres, 28 de maig a 2/4 de 6 dela tarda.

Novetats abril 2014

la Palanca 31

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

er Sant Jordi estrenem unanova secció la biblioteca, lade novel·la en llengua angle-

sa. Trobareu més de 70 títols de lesnovel·les més actuals, com perexemple:

-The boy in the striped pyjamas. JohnBoyne. Ed. Black Swan.-Life of Pi. Yann Martel. Ed. Canon Gate.-Think of a number. John Verdon. Ed.Penguin Books.

es antigues instal·lacions dela Biblioteca Municipal JoanMaluquer i Viladot d’Artesa deSegre s’havien quedat petites

i obsoletes. El 2 de gener de 2013es van obrir les portes de la nova seual carrer València, i el 13 d’abril de 2014ha fet un any de la seva inauguracióoficial. Les dades estadístiques del2013 parlen per sí soles d’aquestnou, modern i dinàmic equipament. La Biblioteca continuarà treballant,perquè tots els ciutadans i ciutada-nes tinguin accés a la informació i ala cultura.

-Our Kind of Traitor. John Le Carré.Ed. Penguin Books.-The Troubled Man. HenningMankell. Ed. Vintage.-The Forgotten Garden. Kate Morton.Ed. Pan Books.-Doctor sleep. Stephen King. Ed.Hodder & Stoughton.-The girl who kicked the hornet’s nest.Stieg Larsson. Ed. MacLehosePress.-The Kite Runner. Khaled Hosseini.

Ed. Bloomsbury.-A Thousand Splendid Suns. KhaledHosseini. Ed. Bloomsbury.-Inferno. Dan Brown. Ed. BantamPress.Novel·la juvenil-The Hunger Games. SuzanneCollins. Ed. Scholastic.-Catching Fire. Suzanne Collins. Ed.Scholastic.-Mockingjay. Suzanne Collins. Ed.Scholastic.

Nova secció de novel·la en anglès

Balanç del primer any de la nova biblioteca

L

P

Visites usuaris 2013 Visites infantils 2013 6.815 usuaris Visites adults 2013 10.917 usuaris Total 2013 17.732 usuaris

Total préstecs 2013 10.285 documents

Assistents a les activitats dela biblioteca 2013

Visites escolars 541 assistents Hores del conte 776 assistents Clubs de lectura 139 assistents Conferències/ presentacions 124 assistents Cursos i tallers 163 assistents Audicions, concerts... 30 assistents Visites guiades 220 assistents Altres activitats 357 assistents Total 2013 2.580 assistents

FARRÉ SERÉSCoordinació i Gestió immobiliàriacompra - venda

Artesa de SegreE-mail: farreseres@gmail.com

Telèfon 629 33 80 32Fax 973 40 07 56

AGUSTÍ FARRÉAdministrador

Planxa - PinturaMecànica - Servei grua

Auto Taller Gardela

Tel. 973 400 198Nit 973 415 119Mòbil 630 247 659

Ctra. d’Agramunt, 9825730 Artesa de Segre

(Lleida)

EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRES

JOAN ROCA ROSELL

Mare de Déu del Pla, 36Telèfon 973 400 607 - Mòbil 655 893 72025730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 33

ESPORTS

mb poc temps i molta feinaper fer, el Pa.net i MeiàRunners, de Vilanova de

Meià, vam decidir organitzar la 1aVertical de les Ànimes. El mesabans de la cursa va ser un caospels organitzadors, que anàvem debòlit, però finalment va sortir bé! El dia de la cursa, el dissabte 29de març, marxàvem cap al cim delPuig Ramader a les 8 del matí laLaia París, el Josep Roca, el GavinRussell i jo, per preparar-hil’avituallament, fer fotos als corre-dors i corredores i controlar les clas-sificacions. A baix, a la Plaça Ma-jor, el Joan Garcia i la seva famílias’organitzaven per rebre els corre-dors, donar-los el dorsal i la samar-reta i informar-los del recorregut.Nosaltres anàvem pujant amb 4x4i desconeixíem si hi hauria més ins-crits fins que, abans del tret de sor-tida (9:00), em va trucar el Joan perdir-me que, finalment, érem 48 cor-redors. Arribats al coll del Mirapallarsvam pujar taula, cadires, beure imenjar al Puig Ramader, a 1.636metres d’alçada, enmig delMontsec de Rúbies, on finalitzavala cursa. El vent ens va dificultaraquesta tasca i a l’avituallament, toti tenir de tot, li va faltar els gots pre-parats amb aigua. No els podíemposar... Haurien volat, literalment. Passats 45 minuts del tret desortida, el Joan em va trucar percomunicar-me que els primers ja

Primera Vertical de les Ànimeshavien passat el primeravituallament, situat al sisèquilòmetre i a 1.200 metresd’alçada. En aquest punt, abanda del Joaquín, quecontrolava el pas dels cor-redors i l’avituallament, tam-bé hi havia instal·lada l’am-bulància, per si succeïaqualsevol cosa. Finalment, el primer cor-redor, Sergi Artís, delUECC, va arribar amb unahora justa. 7,5 quilòmetres i1.050 metres de desnivellen 60 minuts! Però un granesportista artesenc, XavierSolsona, no li va posar gensfàcil. Ell va arribar amb 1hora i 2 minuts i la cursas’havia decidit a l’última pu-jada. En tercera posició va arribarAlbert Cubano, un minut després. Pel que fa a les noies, SilviaPuigarnau, del Centre EXCTA.Guissonenc, va arribar en primeraposició i va invertir una hora i quarten completar el recorregut. La se-gona va ser Carme Millán, deMaratonians del Segre, i la terce-ra, Laura Mota, de MiU Runners.La diferència entre aquestes corre-dores va ser d’un parell de minutsentre cadascuna. Finalment, després d’haver arri-bat tothom, vam desmuntarl’avituallament i vam baixar a la pla-ça, on ens esperaven per fer l’entregade premis (sorteig) i trofeus.

Des d’aquí, volem donar les grà-cies a tots els col·laboradors (JosepRoca, Gavin Russell JoaquínSeisdedos i Laia París) i a tots elspatrocinadors (Ajuntament deVilanova de Meià, Lokal de VdM,Meià Natura, Bar Les Piscines,Casa Cirera, Racó del Montsec,Electrodomèstics Ràdio Mateu, CalRellotger, Dia %, Celler delMontsec, Cal Mianes, Aquí Natura)que han fet possible que aquestacursa es fes realitat! Moltes gràci-es i fins la pròxima edició.

Ivan Balagueró Masanés(Meià Runners)

A

PEPE ROCA

LAIA PARIS

1 de juny es farà el pri-mer trail Lo Bunker, unacursa de muntanya pel

municipi de Foradada. El recorre-gut són 14,56 quilòmetres ambmés de 700 metres de desnivell ique passen per Foradada, Rubiói Montsonís. La cursa, organitza-da per l’Ajuntament de Foradada,discorre per corriols i creua mun-

tanyes, paratges i búnquers, alsquals deu el nom. Puntua per laLliga de la Noguera de curses demuntanya. A banda de la cursa, també hiha una caminada de 9,51 quilò-metres i un desnivell de 431 me-tres, i cursa infantil. La sortida ésa les 9.00 hores al costat de lespiscines de Foradada, i l’organit-

zació dóna tres hores, fins a les12.00, per completar el recorre-gut. Les inscripcions valen 15euros si es fan abans del 25 demaig. Entre el 25 i el 31 de maig,valen 17 euros i el mateix dia dela cursa, 20. Tots els participantsrebran un regal commemoratiu,una bossa d’obsequis i esmorzar.També hi haurà sorteig de regals.

Primer Trail Lo Bunker a Foradada

L’

34 la Palanca

ESPORTS

equip de veterans del CEArtesa de Segre ha estatseleccionat per segon any

consecutiu per participar al TorneigInternacional Senior Cup d’Andorradel 20 al 22 de juny. Afrontem la cita amb il·lusió,especialment després del bon re-gust que va deixar la de l’any pas-sat. Tot va començar quan el mesde juny de 2013 ens van convidara la que llavors era la tercera edi-ció del torneig. A través de la xarxasocial Facebook, l’organitzador del’esdeveniment i exjugador profes-sional de futbol sala de la Divisiód’Honor, Talín Puyaltó Coy, ens in-formava sobre el campionat i ensconvidava a participar-hi. Nosaltrespensàvem que era una bona opcióper a fer un viatge de final de tem-porada amb familiars i amics i re-presentar Artesa en una competi-ció internacional. Finalment s’hi van apuntar serJoan Carles Eroles, EsteveMenchon, Paco Camats, AgustíFarré, Carlos Serra, Xavier Isanta,Gerard Torrelles, Jaume Campabadal,David Guàrdia, Marc Farré, RomàPuigpinòs, Romà Jimenez, MarcFontana i David Galceran.

Torneig internacional de veterans

L’

Un cop allà, la nos-tra sorpresa fou queens havia tocat el grupon hi havia l’equip for-mat per exjugadors delBarça i Primera Divi-sió. Tindríem el plaerde jugar contra expro-fessionals! Val a dir quenosaltres també teníema l’equip el JaumeCampabadal, exju-gador de Segona A. Després de dos dies intensosde partits ens vam poder classifi-car en una posició digna per serla primera participació, i aquest

any esperem fer-ho encara millor.

David Galceran(Veterans CE Artesa de Segre)

la Palanca 35

ESPORTS

PER QUÈ DIEM...

egons un vell costum delnostre país, que es perd enels temps, només les dones

fadrines podien tenir l’honor d’en-carregar-se de vestir i tenir cura deles imatges dels sants a les esglé-sies. Així, la dita s’aplica a les do-nes solteres i ja entrades en anys. En alguns indrets de Catalunya,com el Vallès, si una dona arribavaa la “tardana edat” de 25 anys sen-se haver-se casat, es deia que “jaestava molt vista”, la qual cosa vo-lia dir que difícilment trobaria japarella. Durant molts anys les imatges

dels sants foren de fusta, tant lesparts visibles del cos com els ves-tits, però al llarg del segle XIX s’in-troduí la novetat de representar elssants mitjançant un maniquí ambcara, mans i cintura articulades, alqual calia vestir amb roba de veri-tat, de manera que tingués un as-pecte més autèntic que les imatgesd’abans. Aquesta roba calia rentar-la de tant en tant, planxar-la, reco-sir-la, renovar-la, etc. I eren justa-ment les anomenades pavordeseso priores de la imatge qui teniencura de tot plegat, essent-ne el seuespecial privilegi. A l’estil de les

sacerdotesses gregues clàssiques,aquestes dones havien de ser for-çosament verges i lliures de tot pe-cat de la carn. Vist que el càrrecera tingut en gran honor, qui l’os-tentava el mantenia durant moltsanys, des de la joventut a la velle-sa, encara que això representéshaver de renunciar al matrimoni. Per aquest motiu, popularments’ha associat el fet de tenir cura delssants, de “vestir-los”, a quedar-sesoltera de per vida, amb tots elshonors, això sí.

Albert Vidal

... que algú es queda per vestir sants?

S

l Club Esportiu Altis va com-memorar el dia de l’ActivitatFísica amb l’organització de

diferents propostes al llarg de totala setmana prèvia a la jornada, quemundialment se celebra el dia 6d’abril. Així, entre el 31 de març i el6 d’abril, els socis del club i usuarisdel gimnàs van prendre part en di-ferents activitats i reptes que posa-ven a prova el seu bon estat de for-ma. Les activitats es van fer tant al’interior com també a l’exterior.

L’Altis celebra el Dia de l’Activitat Física

E

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

Si vols rebre cada mes la revista a casa,truca’ns i deixa el missatge al contestador (973 40 11 58)

o bé envia’ns un correu electrònic (revista@lapalanca.cat)

i nosaltres ja ens posarem en contacte.

Una de les activitats fetes a l’interior del gimnàs

Club Esportiu Altis

Ctra. d’Agramunt, 39Tel. Fax. 973 40 00 61 - ARTESA DE SEGRE

la Palanca 37

VIDA SOCIAL

Aquest mes de març aquestesdues noietes van celebrar el seuaniversari !! Les coneixeu? Són laTeresa i la M. Alba de la Quitxalla.

Felicitats de part de les vostres“amigues interrogant”

BBC*

*BBC són les sigles de la secció “Bo-des, batejos i altres celebracions”.Feu-nos arribar una fotografia i untext ben original i, si podem, us hopublicarem.

El dissabte dia 22 de març, l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, va administrar el sagrament de la confirma-ció a 22 nois i noies a l’església d’Artesa de Segre durant la missa concelebrada amb el rector de la parròquia,Antoni Ballester, i els sacerdots Antoni Pich i David Codina. Es tracta de: Roger Abella Vilana, Pep Badia Vila,Gemma Bertran Arias, Ariadna Carbonell Bou, Sergi Caubet Sanjosé, Gerard Del Río Segú, Èlia FernándezBelchi, Sofia Fernández Novau, Adrià Font Guim, Isidre Franquet Clotet, Martí Hervàs Aranés, Paula JiménezGilabert, Dídac Latorre Jiménez, Paolo Leone Estrada, Thais López Ganyet, Núria Martí Cirera, Eloi NavarroDíaz, Martín Luis Rossi, Mònica Sala Otín, Marina Sala Solanes, Alba Sala Solé i Dan Vega Llobet.

38 la Palanca

PARTITS POLÍTICS

envolguts artesencs i ar-tesenques, el nostre batlles’ha abaixat lo sou, però tot

i així l’ha deixat al màxim reglamen-tari que pot cobrar per dedicació ex-clusiva, uns 40.000 euros l’any. I què és dedicació exclusiva?Sembla ser que el nostre alcaldeno ho té molt clar. Al nostre enten-dre, aquest concepte d’exclusivitatsignifica que no pot realitzar capaltra feina fora de les tasques mu-nicipals, independentment si hi de-dica una hora o tres al dia per ges-tionar l’Ajuntament. Doncs així, es-perem que resolgui el dilema i triï obé una cosa o bé l’altra. Però també estem contents deveure que el nostre consistori espreocupa per la gent que passejapel poble i els hi han posat bancsper tal que puguin descansar. Ara

L’exclusivitat del dilema

B que hi estan posats, també podri-en posar un parell de bancs a l’en-trada del col·legi Els Planells per-què s’hi puguin asseure els padrinsque van a buscar els infants, ja queel pendent és considerable i podenarribar força cansats. Aquesta ésuna queixa que, pel que ens hancomentat, ja han transmès al Ajun-tament però aquest encara no hatingut temps de posar-los. I ara, tornant a fer referència aun tema que ja vam comentar, cre-iem que seria convenient quel’Ajuntament agilitzés l’arranjamentde l’accés al Carrer Roc del Cudós.Últimament s’hi pot veure molt mo-viment de vehicles pesants, amb elperill que això comporta, ja que enaquella zona, a l’haver-hi un parcinfantil, hi ha molta mainada habi-tualment. A tot això, Urbanisme ja

va condicionar l’execució de qual-sevol obra que es realitzés enaquella zona a l’eixamplament del’accés al carrer. Sabem queaquests moviments de terres pun-tuals d’ara estan autoritzats, peròla mesura dictada per Urbanismeestà feta per garantir una segure-tat als veïns de la zona que ara ésinexistent. Esperem que hagueu tingut unabona Pasqua acompanyada pelsvostres familiars i amics!

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

Ctra. Agramunt, 12 Tel. 973 400 081 25730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 39

IN MEMORIAM

Agraïment

Tota la família volem agrair les mostres de condol rebudes per la pèrdua,el passat 26 de març, de la Maria de Tòrrec de cal Genera. També volemdonar gràcies al personal del CAP d’Artesa de Segre i a l’Hospital deBalaguer per l’atenció humana i sanitària que va rebre.

Família Sala-Roca

Per a tu, padrí!Ricard Casanoves Gomis25 de març del 2014, a l’edat de 86 anys

Escrivim, amb un dels nostres millors somriures, un d’aquells queens has estat donant fins i tot al final d’aquests dies.Escrivim, perquè t’ho mereixes com a persona i sobretot com a pa-drí. Ara te n’has anat i està sent estrany, però de tota aquesta trajec-tòria ens enduem els millors records, únics, especials i impossibles

d’oblidar, que ens has estat donant en tot moment.Padrí, gràcies per la persona que has estat, la manera de fer i creure en la vida.Padrí, gràcies per aquelles tardes que semblaven avorrides, una tarda màgica, fer-nos creure l’aventuraque tu narraves.Padrí, gràcies per estimar com ho has fet i com ho has sabut transmetre dia a dia.Padrí, gràcies per fer-nos créixer com a persones i padrí, gràcies per ensenyar-nos a ser forts i veureque a la vida hi ha coses millors i pitjors.Ara ens toca ser forts i amb el nostre millor somriure donar-te l’últim adéu. Gràcies padrí!

“No és mort, quan el cor deixa de bategar, és mort, quan els records deixen d’existir.”

Romina, Gabriel, Patricia i Ricard, els teus néts que sempre t’estimaran

Nota d’agraïment“Voldria ser tan divers,tan lliure i divers com l’aire,conèixer tots els caminsi jeure en totes les cales.”

Miquel Martí i Pol

La família Jovell-Clua agraeix a amics i coneguts les mostres d’afecte icondol rebudes per la pèrdua del Miquel de “Cal Gessaire”. Així mateix, alpersonal del CAP d’Artesa de Segre.

Família Jovell-Clua

40 la Palanca

FA 25 ANYS

Abril de 1989 les pàgines interiors, no aixíen portada, comparteixenprotagonisme el 10è aniver-

sari dels ajuntaments democràticsi la Cooperativa d’Artesa. PORTADA. La primera foto acolor de la història de la revista, queno la primera nota de color a la por-tada, ens ofereix una imatge queen aquell moment ens mostrava unfet insòlit des de feia temps: la visi-ta de les cigonyes. EDITORIAL. Amb el títol 10 anysde democràcia es reflexiona sobretot el que va suposar poder anar avotar l’alcalde i els regidors desprésde tants anys de dictadura. INFORME. 10 anys de democrà-cia en xifres és un estudi que pre-senta la revista respecte al que vansignificar aquests 10 anys per almunicipi d’Artesa. Any per any, esrelacionen les principals inversions.Per anualitats, destaquen amb di-ferència els 106,4 milions de ptes.d’inversió de 1987. Pel que fa al“Fondo Nacional de CooperaciónMunicipal” (aportació directa del’Estat als ajuntaments), Artesa apa-reix, amb 17,2 milions de ptes., enel 15è lloc d’un rànquing on no hihavia Lleida. ASSOCIACIONS. La Llar de Ju-bilats i Pensionistes, aleshores ubi-cada on avui hi ha la llar d’infants,es fa ressò de la donació d’un ví-deo per part de “la Caixa”. SALUT. En l’article Les vacuna-cions en la infància s’explica comles vacunes activen les nostresdefenses enfront les malalties. Alfinal, un resum de les vacunes desdel 3 mesos fins als 14-16 anys. ENTREVISTA. La revista signal’entrevista a Pere Serra iBoncompte, president de la Coope-rativa del Camp. Serra és també elcreador dels personatges Quimet iCosme, que durant molts anys vanemplenar una pàgina sencera d’hu-mor a la revista. Opina que la millorsolució per al futur del sector primaride la comarca és completar la pro-ducció agrària amb la ramadera. Pel

que fa al futur dela Cooperativa,veu difícil l’am-pliació dins elnucli urbà perles normes ur-banístiques i re-ivindica la crea-ció d’un polígonindustrial. LES NOS-TRES EMPRE-SES. Ocupantles dues pàgi-nes centrals idonant continu-ïtat a l’entrevis-ta anterior, larevista ens pre-senta una sintè-tica però ex-haustiva visióde la Coopera-tiva d’Artesa,constituïda el1958, tot i queva néixer comuna secció dela Cooperativad’Agramunt el1944. El 1989 comptava amb uns300 socis i oferia 17 llocs de tre-ball. En primer lloc trobem la fotode Jesús Santacreu (gerent), quereproduïm. Cal recordar a les no-ves generacions que el carrer quediscorre vora el Senill, darrere lesoficines de la Cooperativa i paral·-lel a l’avinguda Eduard Maluquer,porta el seu nom. Els objectius ques’exposen al final de l’article sónl’augment de la renda dels socis,la creació de nous llocs de treball(directes i indirectes) i la contribu-ció al desenvolupament econòmicde la comarca. NOTÍCIES DE PREMSA. A faltade notícies d’àmbit més local, des-taco l’elecció del conegut eslògan“Ara Lleida” per part de la Diputa-ció de Lleida com a promoció delterritori provincial i la celebració del25è aniversari d’una revista localmolt propera: Sió d’Agramunt.

LOCAL. La visita de les cigonyesés un article de Bartomeu Jové onexpressa la sorpresa que vam te-nir els artesencs el 18 de marçd’aquell any en veure cigonyes alcampanar, després de molts anys.Des d’aleshores, sembla que s’hantrobat bé entre nosaltres perquèactualment ja no són una novetat. En la mateixa secció apareix larelació de membres de la nova Jun-ta de l’APA (avui en diem AMPA)de l’Institut de FP Els Planells, en-capçalada per Saturnino Zamoracom a president. OPINIÓ. En l’article Deu anysd’ajuntaments democràtics, JaumeCardona i Vila, aleshores alcalded’Artesa, explica els principals aven-ços del municipalisme i expressa lesseues opinions al respecte: “...s’hafet molt en deu anys, però encaramanca molt per fer”. Sobre la de-fensa que aleshores feia dels con-

A

la Palanca 41

FA 25 ANYS

sells comarcals i que molts subs-crivíem en aquell moment, avui hihauria molt a dir en contra. SETMANA CULTURAL. Aques-ta secció ens ofereix el programade la Setmana Cultural del Col·legiPúblic Els Planells, amb 21 tallers idiverses activitats i sortides. En la mateixa pàgina, però sen-se títol de secció, la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot ens presenta unamostra de llibres relacionats ambla Guerra Civil que s’hi poden tro-bar. El motiu era el 50è aniversaridel final de la guerra. ASSOCIACIONS. Altre copFrancesca Solé i Clotet “Sisqueta”escriu un article amb el títol Jubi-lats, on reflexiona sobre els pros icontres de la darrera etapa de lanostra vida. Les primeres línies sóncolpidores: “...a la generació delsque ara som jubilats ens va sernegat el dret o la possibilitat de viu-re en pau. I no solament al nostrepaís. Arreu d’Europa i del món,l’ombra negra del nazi-feixisme vaensangonar la terra...” Aprofito peraclarir que fa dos mesos vaigreproduir el segon cognom de laSisqueta tal com apareixia errònia-ment a la revista, però no és Caubetsinó Clotet. LA CREU ROJA D’ARTESA. No-

vament aquesta entitat ens explicales darreres notícies relacionadesamb les activitats que duu a terme.Al final es mostren satisfets per l’im-portant augment de socis. CARTES A LA REDACCIÓ. Lacarta és d’una mestressa de casaque signa com a M. Dolors i que sesent “una mica humiliada” per l’opi-nió de Rosa Gené en l’entrevistadel mes passat, com a nova presi-denta de la Creu Roja. L’autora dela carta reivindica el paper de lesmestresses de casa i critica l’opi-nió de Gené sobre el fet que “siguimotiu de tristor” que “una dona notingui més motivacions que la fei-na de casa”. COMARCA. Al final de la revis-ta, espai poc habitual per aquestasecció, Jaume Armengol ens infor-ma de les darreres notícies de Fo-radada: una xerrada de la presiden-ta de la Creu Roja al Tele-Club, l’ini-ci de les obres d’alguns carrers i lavisita pastoral del bisbe d’Urgell(Joan Martí i Alanis) a Foradada iRubió en motiu de la confirmacióde 6 nois i noies. HUMOR. Lligant amb el tema deles pàgines centrals, cinc acudits deQuimet i Cosme relacionats ambl’agricultura i la ramaderia sota eltítol de “Agro humor”.

IMATGES D’AHIR. La contrapor-tada ens ofereix dues fotos de Laplaça de Daniel Riu, avui plaça delBall. Són imatges de quan aquestindret era ple de vida comercial: 3botigues de queviures, 3 sastreri-es, 3 forns de pa, 2 sabateries i unafarmàcia, entre altres. També se laconeixia com la plaça del Gra, per-què els diumenges s’hi feia el mer-cat del gra.

Ramon Giribet i Boneta

Jesús Santacreu, Gerent de la Cooperativa

LLUÍS CASES VIDALc/ Segre, 8fredartesa@gmail.com

Artesa de Segre Tel. 696 145 650

Fred

Calor

Llum

Aigua

Osmosi

Descalcificadors

Fontaneria

Electrodomèstics

42 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Dates arecordar

PLE ORDINARI (3 de març de2014)Absències: Antoni Belchi iEscobosa i Jordi París i Peralba(ERC)

S’aprova, per unanimitat, la forma-lització del conflicte en defensa del’autonomia local contra la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Ra-cionalització i Sostenibilitat de l’Ad-ministració Local.

S’aprova, per unanimitat, l’expedi-ent de contractació, mitjançant tra-mitació ordinària, procedimentobert amb diversos criteris d’adju-dicació, l’obra Bàscula de pesatgede camions a Colldelrat.

S’aprova, per unanimitat, la certifi-cació següent:- Certificació número 3 i última, perun import net de 28.631,64 eurosmés 6.012,64 d’IVA del 21%, ambun import total de 34.644,28euros, corresponent a l’obra Bàs-cula municipal, cobriment del di-pòsit, enllumenat públic al carrer

Calvari i millores a l’església deSeró, realitzada per l’empresaACSA obras e infraestructuras,SA. Import pendent d’executar 0euros.

APROVACIONS FETES DURANTEL MES DE MARÇ

S’aprova la relació de factures,majors de 120,20 euros, pendentsd’aprovació corresponents als exer-cicis comptables 2013 i 2014 quepugen la quantitat de 166.084,04euros.

S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Per la reforma de la línia aèria 11kV (preparada per 25 kV) entre elssuports núm. 224-234, consistenten la instal·lació de dos nous su-ports metàl·lics, en substitució deset suports de fusta existents, aixícom la substitució del conductorexistent per nou conductor LA-56 iLA-110, prop de Montargull.- Per la construcció d’un magatzemen planta baixa a la parcel·la situa-

da a el carrer sense nom i sortidaperpendicular al carrer Ramon Llull,d’Artesa de Segre.- Per les obres menors consistentsen reomplir les fosses interiors dela nau amb formigó en massa pelcanvi d’orientació productiva a po-llastres d’engreix, a la nau rama-dera existent a la parcel·la 102 delpolígon 26, de Seró.- Per a la nova línia aèria de mitjatensió de 25 kV, derivació al nouPT número 62.944 “Motxeres” dela parcel·la 351 del polígon 24 deTudela de Segre.- Per arreglar la cantonada superi-or, col·locar canalera que falta, re-passar canalera i teules i reparar otapar vidres trencats de finestresamb fullola de la façana principalde l’immoble situat a la carreterad’Agramunt, 67-69 d’Artesa deSegre.- Per substituir canalera de la faça-na del carrer Prat de la Riba, 69d’Artesa de Segre.- Per condicionar la planta entresòlper la implantació d’una activitatdestinada a acadèmia d’idiomes,

Mes de març

Preinscripció a la Llar d’InfantsAtès que el període de preinscripció d’alumnes alscentres d’Educació Infantil de Primer Cicle (Llar In-fants), és el comprès entre els dies 5 i 16 de maig,us informem de la documentació necessària per po-der inscriure el vostre fill o filla a la Llar d’InfantsMunicipal “El Bressol” per al proper curs 2014/2015.

La inscripció caldrà que la formalitzeu a les Ofici-nes Municipals aportant la següent documentació:- Imprès de sol·licitud de preinscripció degudamentcomplimentat.- Certificat mèdic segons el qual l’infant no pateixcap malaltia infecto-contagiosa.- Certificat mèdic o carnet de vacunacions on cons-tin les dosis de les vacunes rebudes amb les datescorresponents.- Fotocòpia del Llibre de Família (de totes les pàgi-nes amb anotacions).- Full de domiciliació bancària degudament compli-mentat.

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tor-narà a renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa deSegre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 14 de maigArtesa de Segre: dimecres 14 de maig (nomésen casos molt justificats, que no puguin anar di-rectament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

en la finca situada al carrer SantCosme i Damià, 1-3 d’Artesa deSegre.- Per l’ampliació d’una explotacióporcina d’engreix, amb MO 072 AW,situada a les parcel·les 100, 102,103, 104, 107, 124, 89 i 109 delpolígon 2, a la Vall d’Ariet.- Per l’ampliació d’una explotacióporcina de producció de garrins,amb MO 072 IY, situada a lesparcel·les 244 i 248 del polígon 6,a Vernet.- Per l’arranjament de part de l’ha-bitatge en planta segona de edificiplurifamiliar existent, a causa d’unincendi de l’immoble situat en elcarrer Sant Antoni M. Claret, 3,d’Artesa de Segre.- Per l’obertura d’una escomesa

en vorera per a poder subminis-trar gas natural canalitzat a l’im-moble situat a la carreterad’Agramunt, 96, d’Artesa de Segre.

- Per a netejar pati, treure antiguescorralines, canviar cuina i repassarteulada, canviar teules trencades i

col·locar una canal nova, a l’immo-ble del carrer del Pont, 31d’Alentorn.

Autoritzacions de connexió a la xar-xa d’aigua instal·lant una escome-sa d’aigua potable:- A l’immoble del carrer Carnisseri-es, 8, d’Artesa de Segre.- A les zones comunes de l’edificidel carrer Enric Granados, 6,d’Artesa de Segre.- A les zones comunes de l’edificidel carrer Enric Granados, 4,d’Artesa de Segre.- Al local de la planta entresòl del’edifici del carrer Sant Cosme iDamià, 1-3, d’Artesa de Segre.

Eva Maza i Batlle

Ctra. d’Agramunt, 17 - Tel. 973 40 00 64ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

ÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓ

la Palanca 45

J. G

alce

ran

PALANC-OCI

Humor

Jeroglíficper David Fusté

On has estat?

Solu

ció

al je

rogl

ífic

-A la

tend

a ( a

, la,

t en

D, a

).-A

rmar

i ( a

rma,

riu

men

ys u

).A

NOTA

50T050T050T050T050T0

primera vocal

FUSELL

Per guardar la roba

PO -u

- Com ja li vaig, Santedat, tots els capellans d’Espa-nya aniran al cel, ja que tots moriran igual queJesucrist; és a dir, envoltats de lladres.

Confessions “after hours” de Setmana Santa

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

l país estava refent-se, hihavia molta necessitat, es-cassejaven alguns aliments

bàsics. El de 1944 va ser un hivernmolt cru amb nevades de 1,5 m.d’alt, com altres d’aquella època. Lagent tenia problemes amb la majorpart de coses. En el fred de l’hivern,hi havia qui no tenia com escalfar-se. Es solucionava amb estufes desafatans els més humils i de serra-dures els més rics. Dels més dè-bils, tant canalla com gent gran, n’hihavia que finaven de mort natural,però de vegades era de fred. A lescases hi havia estufes de llenya, declafolla d’olives o de clafolla d’amet-lles. Però el més apreciat era elcarbó vegetal, de fusta, i la“carbonilla” pels brasers o per acuinar. No existien la varietat decombustibles d’avui, la gent s’ha-via d’organitzar com bonament po-dia. En aquest aspecte, els pagesoseren privilegiats, disposaven detanta llenya com volien i encara entenien per a vendre. A l’entrada del’hivern s’havia acabat la semente-ra, la terra reposava, els pagesosno tenien massa feina i alguns s’or-ganitzaven per a produir carbó ve-getal. Produïen carbó i l’envasavenen sarrions. Era tot un procés d’ela-boració que era meticulós, no difí-

cil perquè ho repetien cada hivern,però si laboriós en l’execució. Prèviament a la construcció dela carbonera, calia tallar un tros debosc de roures o alzineres,d’aquests arbres sols s’utilitzava eltronc, les branques es venien pera cremar als forns de pa. Una ve-gada nets els troncs de branques,es tallaven a 1,20 metres o més,llestos per a cremar a la carbone-ra. Després de netejar una explana-da circular i gran, s’hi començavena apilar els troncs al voltant, deixantun forat al mig que faria de xeme-neia, de baix on s’hi calava foc finsal cap d’amunt. A cada pis de lle-nya s’hi redueix la circumferènciaper acabar en un tomb rodó estret.A continuació es cobreix de boixosi de terra. Al voltant de la carbone-ra ja acabada, es deixava una cer-ta distància neta i esbrossada perevitar el risc d’incendis. Únicamentfaltava calar-hi foc, tirant els troncsencesos de dalt a baix pel foratcentral. Una vegada encesa ja laflama, sortia pel forat superior i eranecessari posar-hi una llosa per atreure-li tiratge. La combustió ha-via de ser molt lenta, sols es podiaveure fum, si cremava ràpid el car-bó es convertia en cendra. Es fe-ien forats fins quasi arribar a terra,

el foc a poc a poc, s’estenia arreu.Si sortia flama per algun forat, elcarboner amb l’aixada i glebes l’ha-via de tapar i controlar-lo. Durantaquest període d’elaboració, l’en-carregat havia de fer vida al boscles vint-i-quatre hores, on tenia unpetit habitacle anomenat la barra-ca del carboner. La durada de laseva feina era de tres setmanes aun mes, en funció de la grandàriade la carbonera.Es considerava que el carbó esta-va fet quan el fum canviava de co-lor, de blanc a blavós. Només res-tava esperar que es refredés i ne-tejar el carbó per evitar que fes pol-sim, omplir els sarrions, cobrir-losamb alguna branca, cosir-los ambcordes d’espart i posar-los a la ven-da al mercat, per la comarca o ales capitals. En aquella època era un produc-te de primera necessitat, hi haviademanadissa i la gent l’esperavaper a consumir-lo. Era un productecontrolat, amb la “carbonilla”, per-què eren els anys de preu taxat iels agents de la Fiscalia de Taxes,que també el necessitaven a casaseva, en vigilaven els preus i la dis-tribució.

Text: Bartomeu Jové SerraFoto i col·laboració: Neus Novau

Les carboneres. Anys 1940-1950

ECobrint de terra la carbonera Acabant-la de fer

LA FOTO

Artesa ha participat intensament aquest any en la commemoració del dia de l’Activitat Física. Una deles activitats va ser una caminada de prop de 7 quilòmetres el dia 6 d’abril Foto: Club Esportiu Altis