D I R E C TOR: Antoni FurióCAP DE REDACCIÓ: Gustau MuñozC O N S E L L D E R E D A C C I Ó:

Xavier Antich, Juli Capilla, OlgaDénia, Martí Domínguez, FerranGarcia-Oliver, Isidre MartínezMarzo, Vicent Olmos, FaustRipoll, Pau Viciano

C O N S E L L A S S E S S O R:Cèlia Amorós, Joan Becat,Manuel Borja-Villel, EudaldCarbonell, Narcís Comadira,Manuel Costa, Alfons Cucó (†),François Dosse, Antoni Espasa,Ramon Folch, Mario GarciaBonafé, Salvador Giner, JosepFontana, David Jou, JohnKeane, Giovanni Levi, IsabelMartínez Benlloch, JoanFrancesc Mira, Javier Muguerza,Francesc Pérez Moragón,Damià Pons, Josep Ramoneda,Ferran Requejo, Vicenç Rosselló,Xavier Rubert de Ventós, PedroRuiz Torres, Vicent Salvador,Josep-Maria Terricabras,Vicent Todolí, Enzo Traverso,Josep Antoni Ybarra

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTERSEGONA ÈPOCA / NÚM. 13 / PRIMAVERA 2003

Edita: Universitat de València

i Edicions Tres i Quatre

Redacció, administració i subscripcions:

Publicacions de la

Universitat de València

c/ Arts Gràfiques, 13 46010 València.

Tel.: 96 386 41 15 Fax: 96 386 40 67

a/e: lespill@uv.es

Disseny gràfic: Enric Solbes

Fotocomposició i maquetació:

Publicacions de la

Universitat de València

Impressió: Guada Impresores, SL

Distribució: Enlace S.A.

Tels.: 96 166 60 33 / 93 441 27 80 /

971 71 30 78

ISSN: 0210-587 X

Dipòsit legal: V-2686-1979

Preu d’aquest número: 9 euros

E D I T O R I A L

El manteniment a l’arxiu de Salamanca de la docu-mentació incautada arran de la guerra civil, la negativa aretornar aquests papers als seus legítims titulars i, endefinitiva, el tancament de qualsevol via racional de reso-lució d’aquest contenciós, basada en el diàleg i la negocia-ció, és sens dubte una qüestió que va molt més enllà del’anècdota. No és de cap manera un episodi menor i, evi-dentment, no té res a veure amb una lògica arxivística decaràcter purament tècnic, com s’explica detalladament enaquestes pàgines. Fins a cert punt, el fet mateix i les for-mes que ha pres la controvèrsia al seu voltant, constituei-xen una veritable metàfora d’una manera d’entendre larelació amb el passat, d’una manera d’encarar la superaciódefinitiva de les seqüeles de l’enfrontament civil i la dic-tadura, d’una manera d’encaixar el llegat del franquismeen el present democràtic.

Perquè, ras i curt, la negativa a resoldre el problema dela perpetuació d’un espoli perpetrat en el marc d’una vic-tòria militar que suposadament les noves condiciones de-mocràtiques haurien superat definitivament, la negativaa atendre les justes demandes de devolució, revela unaactitud altament preocupant. Una actitud que es carac-teritza per la voluntat de fer irreversibles, d’assumir com aindefectibles, alguns aspectes d’aquell llegat que, en bonalògica, podrien i haurien de ser resolts per vies decidida-ment contràries. En el fons, el que hi ha en joc és l’assen-tament de la cultura de la convivència, que en relació ambel passat ha d’inspirar-se en una actitud d’autocrítica his-tòrica, en la identificació amb els valors cívics i demo-cràtics profunds. Això implica necessàriament, com en-senyen experiències paral·leles a Europa, una voluntat derestitució, de reparació, de superació definitiva de la injus-tícia, de totes les injustícies lligades a la destrucció de lademocràcia republicana. I, sobretot, l’allunyament defini-tiu d’interpretacions històriques que tot sovint amb proufeines amaguen el designi legitimador del passat dicta-

torial, i que són incompatibles amb els fonaments cul-turals i cívics d’una democràcia arrelada i madura.

Res de més allunyat d’aquesta actitud autocrítica i d’a-questa voluntat superadora que el tancament i la insis-tència, inversemblant però malauradament invocada, finsi tot de manera explícita, en el justo derecho de conquista,que per descomptat fa totalment inviable una relació méscorrecta, inspirada en els valors que haurien de determi-nar la vida col·lectiva, amb un passat que no acaba depassar.

La conservació de molts noms de carrers dedicats apersonatges franquistes, la negativa o l’extrema reluctàn-cia a condemnar retrospectivament la sublevació militar,el tracte de favor atorgat a una fundació que té com a fi-nalitat bàsica l’exaltació de la figura de Franco, i fins i totla proliferació d’una certa literatura històrica justificatòria(exemplificada en les obres de Pío Moa, èxits de venda encercles conservadors i que constitueixen una mena de re-visionisme o negacionisme adaptat a les condicions hispà-niques), van en aquesta mateixa línia.

La devolució dels papers de Salamanca, que d’altrabanda, gràcies a les tècniques de digitalització, podria dur-se a terme sense alterar substancialment el fons docu-mental dipositat en aquell arxiu, ha esdevingut d’aquestamanera símbol d’un moment històric, símptoma de lesinsuficiències del present, i per tot això tasca pendent enuna perspectiva d’arrelament dels valors cívics i de dig-nitat col·lectiva. Perquè el pas del passat no és qüestió detemps, sinó de maduració social i cultural. La tasca delshistoriadors, dels creadors d’opinió i dels poders públicsés fonamental en aquest sentit. Però alguna cosa falla, imolt important, en aquest aspecte a l’Espanya actual, queha fet de l’amnèsia una mena de requisit obligat, unpassaport per a un futur aproblemàtic. I tanmateix, el pas-sat fa sentir el seu pes. Afers com aquest dels papers deSalamanca donen a entendre que es tractava d’una falsavia. La resolució justa resta encara pendent.

Artur Heras, The Yugoslav Depression (2003)

1 Editorial

6 Civilització industrial, petroli barat,perspectives incertesErnest Garcia

17 L’obsessió del creixementElmar Altvater

36 Europa Central: l’excavació d’un jacimentSimona Skrabec

52 Centralització a Mèxic i Amèrica LlatinaJosé María Muriá

GUERRES D’ARXIUS.HISTÒRIA, MEMÒRIA I POLÍTICA

63 Política d’arxiu i escriptura de la històriaSonia Combe

72 Sobre l’arxiu de SalamancaJoan B. Culla i Borja de Riquer

86 Els arxius del feixisme i la història d’ItàliaBrunello Mantelli

103 No són només arxius. Franquisme, memòria,democràciaIsmael Saz

109 Raons d’arxiu, desraons d’estat. L’Arxiu de laCorona d’AragóAntoni Furió i Ferran Garcia Oliver

122 Tothom guarda un secretPau Viciano

S U M A R I

&

D O C U M E N T S

133 Per què el socialisme?Albert Einstein

139 Josep Ferrater Mora, filòsofJosep-Maria Terricabras

149 La lluent esquena de les lletresÒscar Vilarroya

157 Pedagogia de l’artAntoni Llena

N O T E S

163 Un famós «escriptor desconegut»Guillem Calaforra

167 Miquel Batllori: sis momentsAgustí Alcoberro

L L I B R E S

171 Enzo Traverso: El totalitarisme. Història d’un debatIsmael Saz

175 Josep Vicent Boira: EURAM 2010. La via europeaVicent Soler

180 Albert Balcells i Enric Pujol: Història de l’Institutd’Estudis CatalansJordi Casassas

184 Sonia Combe: Archives interdites. L’histoire confisquéePau Viciano

6

Cap a final de gener de 2000, la tensióals mercats energètics que fou característi-ca d’aquell any era ja molt perceptible iera, per tant, tema d’inquieta conversa enla reunió sobre temes econòmics que es faperiòdicament a Davos. En prendre la pa-raula, mirant d’encalmar els ànims, TonyBlair reiterà un lloc comú de l’economia ila sociologia actuals: «Vint anys després dela crisi dels setanta... el petroli no és ja elproducte més important de l’economiamundial; ara, aquest producte és la infor-mació». Només vuit mesos més tard, el seugovern hagué de recórrer a l’exèrcit per talde contenir la fúria dels consumidors, em-pentats en massa per una ànsia de com-bustible absolutament insadollable. Compassa sovint, aquest polític confiat haviamenyspreat el fet que, en totes les seuesfases, la societat industrial ha utilitzat ladotació terrestre de combustibles fòssilscom a font fonamental d’energia, un fetque ha donat peu a descriure-la com a so-

Civilització industrial, petroli barat,alternatives incertes

Ernest Garcia

Ernest Garcia és catedràtic de Sociologia a la Universitatde València. És autor, entre altres, dels llibres Les cen-dres de maig (1983), El trampolí fàustic. Mite, ciènciai poder en el desenvolupament sostenible (1995) i Lasostenibilidad del desarrollo: el caso valenciano (2000,en col·laboració amb R. Almenar i E. Bono).

cietat fossilista. I havia ignorat que l’ad-jectiu és també aplicable a l’última fase–postindustrial, d’expansió dels serveis, lesfinances, la informació i les comunica-cions– de la societat industrial, tan apli-cable o més com a les fases anteriors. Ésuna societat, doncs, que depèn d’una fontd’energia exhaurible, existent en quantitatlimitada.

QUINA NOCIÓD’ESCASSETAT ESCAU?

Al llarg de la segona meitat del segle XX, elpetroli arribà a ser el més utilitzat delscombustibles fòssils. Les qualitats quel’han fet tan útil són prou especials: és unlíquid amb un contingut elevat d’energiaper unitat de volum i, per tant, molt ade-quat com a combustible per a transport i,al seu torn, relativament fàcil de transpor-tar a distàncies llargues; és extremamentversàtil, de forma que pot adaptar-se adiferents propòsits (desplaçament de per-sones i objectes, generació d’electricitat,producció manufacturera, calefacció, ma-tèria primera per a la indústria química,etc.); la seua extracció, transport i cremasón processos relativament nets (en com-paració amb el carbó); finalment, l’energiarequerida per a obtenir-lo ha estat poca en

7bona part del món –en comparació ambl’energia que conté i amb la requerida perl’explotació d’altres combustibles alterna-tius. Per tot això, el fet que tantes cosessemblen funcionar com si aquest recursbàsic fos etern i, a més, cada vegada mésbarat, és una mica misteriós. Probable-ment, la creença generalitzada que es trac-ta d’un recurs relativament molt abundanthi té alguna cosa a veure. És ben possibleque la rapidesa amb la qual foren supera-des les tensions de preus dels anys setantai els primers vuitanta del segle passat ha-ja contribuït a reforçar aquesta creença.Com ho ha fet també, segurament, la pe-culiar incapacitat del mercat per a interio-ritzar els costos ambientals: tot i que elmercat és el millor dispositiu conegut pera optimitzar l’assignació dels recursos en-tre usos alternatius, no té criteri per a ava-luar el volum màxim d’aquests recursosque pot ser incorporat a la producció.Finalment, la dificultat per a percebre atemps l’impacte dels processos de creixe-ment exponencial és un altre factor a teniren compte. Siga com siga, el resultat ésque fins i tot alguns dels portaveus del pa-radigma ambientalista mantenen avui queno hi ha urgències a la vista pel costat delsrecursos energètics: «Tothom sap que lesreserves de petroli, carbó, gas natural, es-quistos bituminosos i urani són enormes,i que el món continuarà trobant-ne en lesdècades o segles vinents» (Nemtzow 2001).En una paraula: per bé que les vellesadvertències que la bonança mineral nodurarà sempre continuen sent certes, pocagent pensa que el drama serà per demà.

La qüestió, tanmateix, és que els dra-mes socials pengen de vegades de fils moltfràgils. Aquest podria ser el cas amb laqüestió energètica, tot i que el planteja-

ment del problema ha de ser ara una micamés minuciós. Començant pel punt méssenzill: si la pregunta rellevant fos: «estàprop a esgotar-se el petroli existent a laTerra?», aleshores la resposta seria breu itallant: «no, de cap manera». O més em-fàtica encara: «mai no arribarem a exhau-rir-lo». La raó és que una part molt consi-derable de la quantitat existent total maino serà recuperada, per raons energètiqueso per raons economicotecnològiques (per-què el cost energètic o el cost econòmic dela recuperació serien massa elevats). Així itot, la resposta a preguntes com ara: «estàpròxim a esgotar-se el petroli que es potextraure amb un rendiment energètic ne-tament positiu?» o «està pròxim a esgotar-se el petroli que es pot extraure en les con-dicions econòmiques i tecnològiques exis-tents?» és també clarament negativa. Fins itot els més pessimistes pensen que més dela meitat del que es pot obtenir en aquei-xes condicions està encara sota la terra.

L’ús d’una substància com a font d’e-nergia només té sentit, òbviament, si cadaunitat d’aquesta substància en conté mésde la que cal usar per a obtenir-la. Enaquest sentit, les fonts són de diversa qua-litat, un tret que es pot mesurar pel ren-diment energètic de l’energia invertida(REdEI, o ERoEI segons l’acrònim anglèsd’energy return on energy investment): lescalories contingudes en el combustible ex-tret dividides per les corresponents a l’e-nergia directament o indirectament reque-rida per a localitzar, extraure, transportar irefinar aqueix combustible. El rendimentenergètic de la inversió no és una constant:tendeix a disminuir a mesura que es passadels jaciments més rics i accessibles, quesolen ser els primers a ser explotats, a di-pòsits menys concentrats i més remots; i

8pot augmentar mitjançant innovacionstecnològiques. Només hi ha estudis parti-culars o regionals de l’ERoEI per al petroli,sense estimacions –ni tan sols vagamentaproximatives– de les quantitats globalsper a les quals el rendiment energètic arri-baria a ser un límit. De tota manera, elmarge deu ser ampli, perquè el rendimentenergètic del petroli utilitzat fins avui ésen general molt elevat: això és, per exem-ple, el que fa energèticament raonablebuscar-lo al mar, a mil metres de profun-ditat. També hi ha condicionants relatiusa les circumstàncies econòmiques i a lestecnologies disponibles, que són els factorsque es consideren més habitualment: l’o-ferta d’un mineral en un moment i un llocdeterminats depèn de la seua demanda,del cost del combustible, el capital i el tre-ball, de la tecnologia existent, etc. Amb-dues classes de condicions afecten l’ava-luació dels recursos i les reserves. Perrecursos s’entén usualment la concentraciód’un determinat material en l’escorça te-rrestre en forma i quantitat tals que l’ex-tracció econòmica d’una mercaderia a par-tir d’aqueixa concentració és actualment opotencialment factible. Base de reserves esrefereix a la part identificada dels recursosque satisfà els criteris fisicoquímics mí-nims de les pràctiques de producció exis-tents. El terme reserves actuals s’aplica a lapart de la base de reserves que podria serextreta legalment, econòmicament i tècni-cament en el moment que es realitzal’estimació. D’altres classificacions menysinstrumentals es basen en els condicio-nants de rendiment energètic, però la dis-tinció entre recursos i reserves s’estableixsota criteris semblants (Hall, Cleveland iKaufmann 1986: 87-91). Segons les con-dicions energètiques i econòmiques, un

dipòsit determinat pot passar de recurs areserva, o a l’inrevés. La quantitat totalutilitzable o quantitat màxima recuperable(QMR) d’un mineral (o d’una determina-da modalitat d’aquest) pot estimar-se ales-hores com la suma de tres magnituds: laquantitat ja consumida (més o menys benconeguda), les reserves (calculades ambgraus diversos de probabilitat) i l’«encaraper descobrir» (això és, la part dels recur-sos que es considera que podria arribar aconvertir-se en reserves).

Una última distinció conceptual abansde passar a la qüestió que vull comentar.Tot i que no hi ha un acord ben establertsobre les definicions, l’expressió petroliconvencional es refereix al que s’ha fet ser-vir sobretot (en més del 90 % de la quan-titat consumida) fins avui, extret de di-pòsits porosos i permeables i no viscós,bona part del qual flueix de jacimentsenormes descoberts fa temps. Sota l’eti-queta no convencional s’inclou el petroliobtingut de betums, arenes quitranades, elpesat i l’extrapesat, l’extret de jaciments al-terats en les seues condicions per injeccióde vapor o d’altres formes, l’obtingut encondicions geogràfiques molt hostils (re-gions polars o sota aigües profundes), etc.Les diverses modalitats de petroli no con-vencional tenen una cosa en comú: l’ex-tracció és més lenta, energèticament méscostosa, tecnològicament més complexa imés cara.

Ara la pregunta que podríem fer seriadistinta de les anteriors: «poden haver-hilímits pròxims a l’abastament de petroliconvencional, és a dir, de la modalitat d’a-quest recurs que ha estat molt majorità-riament utilitzada fins avui?». En aquestcas, la resposta és també distinta: «sí, ésmolt possible».

9L’HORITZÓ TEMPORAL

DEL PETROLI BARAT

L’explotació d’un recurs no renovable ambles característiques del petroli començades de zero i augmenta lentament al prin-cipi, quan els mercats són limitats i les tec-nologies estan desenvolupant-se, i més rà-pidament després, fins que assoleix un omés màxims o pics, tot decreixent méstard gradualment fins a zero. El màximtendeix a coincidir amb el moment en elqual la producció acumulada (la quantitatja consumida) arriba a la meitat de laquantitat màxima recuperable. El ciclecomplet del desenvolupament acumulatiude la producció es representa, doncs, peruna corba de forma acampanada, més omenys pròxima a una corba normal (Def-feyes 2001: 140-149). Aquests criteris po-den aplicar-se a la construcció de modelsper a estimar el període de la taxa màximade producció, enllà del qual aquestacomença a declinar. El càlcul, tanmateix,demana també una estimació de la quan-titat màxima recuperable (Hall, Clevelandi Kaufmann 1986: 166-167; Laherrère2001b; Deffeyes 2001).

La metodologia basada en els criterisesmentats compta almenys amb un casque dóna suport a la seua viabilitat. Pocdesprés de 1950, Hubbert, un analista delpetroli, va estimar que la producciód’aquest combustible als Estats Units(excloent-hi Alaska), arribaria al pic entre1966 i 1971. Encara que fou denigrat alprincipi, fou rehabilitat més tard en com-provar-se que l’esdeveniment previst haviatingut lloc en 1970 (Ivanhoe 1997; Har-din 1993: 138-139). En la segona meitatde la passada dècada un grup de científics,integrat sobretot per geòlegs retirats amb

una llarga experiència de camp en la in-dústria petrolera, ha desenvolupat estudisinspirats en aquests principis, i ha arribata la conclusió que el pic de la producciómundial de petroli convencional podriatenir lloc en la primera dècada del segle XXI

(Campbell i Laherrère 1998; Duncan iYoungquist 1998). El gràfic 1 representael cicle històric del petroli convencionalsegons les dades bàsiques publicades en und’aquests estudis. La quantitat màxima re-cuperable estimada en aquest cas és 1,8 bi-lions (1012) de barrils, dels quals 0,8 jahavien estat consumits a finals de 1996.(Cal aclarir, en tot cas, que el gràfic repro-dueix les dades de referència oferides perl’autor, no la seua estimació final, la qualinclou diversos escenaris d’oscil·lació delmàxim, situant-lo preferentment al vol-tant de 2005, amb un pic una mica méspronunciat que el reproduït ací. Més tard(Campbell 2002) ha insinuat que, a causade l’aplanament derivat de la recesió de lademanda després de 2000, el pic podriahaver-se produït ja en aquest any, donantlloc a una forma real més semblant a lameseta recollida en el gràfic, tot i que ambbrusques oscil·lacions de curta durada.)

GRÀFIC 1El cicle històric de producció de petroli convencional,

segons Campbell (1977: 201)

Estudis d’aquest tipus han esdevingutpossibles perquè, entre altres coses, l’enor-

10me importància del petroli per a la civilit-zació industrial ha donat peu a molta in-vestigació, i per tant és un recurs relati-vament ben conegut, especialment d’ençàque els esforços de recerca potenciats perla crisi dels setanta se sumaren a les noves isofisticades tècniques d’anàlisi geològicadisponible. Hi ha encara moltes discre-pàncies, relatives sobretot a la probabilitatassignada a l’estimació del petroli encaraper produir, a la forma en què s’estableixla distinció entre petroli convencional i noconvencional, a avaluacions basades enl’experiència sobre les correccions a intro-duir en les dades publicades i a opinionsdiferents sobre la incidència dels desenvo-lupaments tecnològics. El marge d’inde-terminació és, inevitablement, gran. Tan-mateix, des de 1960, les estimacions sobrela quantitat màxima recuperable de petroliconvencional han tendit a convergir al vol-tant dels 2 bilions de barrils (la mitjanad’un barril de petroli equival en energia a5.800.000 Btu i pesa al voltant de 116 kg).Una estimació recent (USGS 2000) ha ele-vat la xifra mitjana estimada a 3 bilions (toti que el valor més probable recollit enaquest informe –al voltant de 2,25 bilions–no està gaire lluny del que s’ha apuntat adés).

La producció acumulada fins ara s’a-proxima a la meitat de la quantitat en quèconvergeixen les estimacions publicades(més o menys, s’han consumit 0,94 bi-lions de barrils fins el 2002) i, per tant, elpic de la producció de petroli convencio-nal pot estar molt a prop (i molt a prop voldir en la primera dècada del segle XXI per aun valor de la quantitat màxima recupera-ble inferior a 2 bilions de barrils (Camp-bell 1997; Campbell i Laherrère 1998;Deffeyes 2001)). Variacions metodològi-ques, discrepàncies en la definició de con-

vencional i no convencional, diferents as-sumpcions sobre l’evolució de la demandai conjectures diferents sobre la contribucióde la innovació tecnològica a l’augmentde la taxa de recuperació poden desplaçarla corba una mica més cap a dalt i cap a ladreta, amb un pic més alt i més diferit enel temps (MacKenzie 1996; Laherrère2001a). L’any 1998, un informe preparatper l’Agència Internacional de l’Energiaper a una reunió a Moscou dels ministresdel ram del G-7 (el grup dels set païsosmés rics del món) més Rússia, situava elpic en 2013 per a un valor de la QMR alvoltant de 2,3 bilions (IEA 1998). Unaestimació clarament optimista –com lamitjana del darrer informe sobre el temade la USGS (US Geological Survey)– situa-ria el pic, per a una taxa anual de creixe-ment de la demanda entre el 2 % i el 3 %,entre 2030 i 2035 (Wood i Long 2000).Els valors més elevats (QMR pròxima als 4bilions), que allargarien el creixement dela producció de petroli fins a la meitat delsegle XXI, són interessants com a referèn-cia, però els mateixos proponents elsatribueixen una probabilitat del 5 %. Enresum, el límit per a incrementar la pro-ducció de petroli convencional i, paral·le-lament, el final de l’era històrica del pe-troli barat (Campbell i Laherrère 1998)serà segurament experimentat per la gene-ració actual, amb els primers episodis pro-bablement en la present dècada.

ALTERNATIVES INCERTES(TECNOLÒGIQUES I SOCIALS)

Hi ha en l’ambient una notable prolife-ració de propostes energètiques, noves ono tan noves. Els anuncis i promeses fan

11referència, ben sovint, a una llarga llista defonts parcialment alternatives al petroliconvencional, tant no renovables com re-novables. Es parla, així, de petroli en con-dicions geogràfiques molt hostils, arenesoleaginoses i bituminoses, petroli pesat,hidrats de gas, oli esquistós, carbó, urani,calor natural en determinats punts de laTerra, biomassa, salts d’aigua, radiació so-lar directa, marees, ones, vent, gradientstèrmics oceànics, etc. Amb molta freqüèn-cia, indiquen tot de receptes, més o menyscontrastades i operatives, per a fer ús d’al-guna d’aquestes fonts d’energia (des de lesestacions eòliques fins a les piles de com-bustible, les cèl·lules fotovoltaiques, l’al-cohol d’origen vegetal o els automòbilselèctrics). De vegades, ens trobem ambpromeses que tenen un gran futur des defa dècades i que potser el tindran sempre(l’ús de la fusió nuclear amb una finalitatdistinta a la fabricació de bombes). Enocasions, es presenta com a font allò queno ho és (com passa darrerament ambmolts anuncis de l’economia de l’hidrogen(Brown 2001: 97-120, Hoffman 2001,Rifkin 2002), que sembla que no tenen encompte totes les implicacions rellevantsdel fet que cal consumir energia –electri-citat d’origen fòssil, solar o nuclear, o bégas natural– per a obtenir aquest elementaïllat de les combinacions en què apareixen la natura). Tota aquesta efervescènciapot donar la impressió que els problemesde substitució depenen sobretot de la vo-luntat política i la inversió financera. Elfet, però, és que no hi ha substituts clarsper a tots els usos actuals del petroli, imenys encara per a les magnituds de con-sum energètic que aquest ha permès en elpassat recent (Odum 1996, Youngquist1997: 210-273, Brown i Ulgiati 1999,

Hoffert et al. 2002). Fins i tot si estrobaren fonts realment alternatives –és adir, suficientment abundants, concentra-des, manejables i versàtils–, el temps dis-ponible per a la maduració i el desple-gament de les corresponents tecnologiespodria ser insuficient (cal pensar, perexemple, en el temps necessari per a lasubstitució de les estructures de generaciód’energia o de les xarxes de transport).1

En la societat industrial, la idea que elsproblemes d’escassetat tindran sempre unremei tecnològic és una matèria de fe (opotser de superstició). Molts anys d’inves-tigació sobre la percepció social de la crisiecològica m’han acostumat a trobar-meamb un neguit fosc de la gent, alleujat desobte per una mediació màgica, per unamena de pregària: «ja s’inventarà algunasolució!». Els matisos hi són relatius,només, a la posició social. Les personesque ocupen posicions actives, productives,o de poder relatiu (empresaris, professio-nals, tècnics, etc.) tendeixen a dir: «algunacosa se’ns acudirà!»; les confinades en posi-cions passives o subalternes (treballadorsmanuals, ames de casa, jubilats, etc.) mo-dulen una mica: «alguna cosa se’ls acu-dirà!». La fe, però, és comuna i està fonda-ment arrelada. Això contribueix a explicarque resulte tan difícil de percebre la dis-tinció rellevant: la combustió d’hidrocar-bonis no és un cas més entre la infinitatd’artificis tècnics que –en proliferació in-cessant– envolten la vida en la civilitzacióindustrial, sinó la seua condició de possi-bilitat. Georgescu-Roegen va formular endiverses ocasions una distinció que fa alcas entre «receptes factibles» (coses quesabem fer) i «tecnologies viables o prome-teiques» (conjunts de receptes factiblessostingudes per un procés d’alimentació o

12matriu energètica bàsica). Aquest autormantenia que al llarg de la història de lahumanitat sols han existit dues tecnolo-gies viables: el control del foc (que va per-metre la conversió d’energia química encalor i va fonamentar les receptes factiblesde les civilitzacions preindustrials, des del’agricultura a la metal·lúrgia, la ceràmicai la construcció de naus) i la màquina devapor (que va permetre la conversió de ca-lor en moviment i el transport a llarga dis-tància del carbó i d’altres minerals, obrintaixí l’era industrial). Ara que l’èpocahistòrica dels combustibles fòssils s’acostaa la fi, hi ha obert un gran interrogant so-bre quina serà –si és que n’hi ha– la terceratecnologia viable (Garcia 1995: 58). Laresposta a aquest interrogant, ara com ara,està sotmesa a una insuperable incertesa.2

La imminència del pic en la produccióde petroli anuncia doncs dificultats im-portants, que seran especialment visiblesen dos àmbits: el transport i la producciód’aliments. És evident que el petroli baratha permès una enorme expansió del trans-port, la qual cosa està a la base d’una bonapart dels trets bàsics del món contempo-rani, des de la presència pertot arreu de lesmateixes marques comercials fins als parcstemàtics, des de la mundialització delsmercats de béns fins a la segregació fun-cional dels espais urbans, des de la presentdivisió internacional del treball fins alturisme de masses. En el millor dels casos,la impossibilitat de moure a baix cost mésvehicles amb més gasolina comportarà uncanvi de tendència, una implosió contro-lada, un camí de regrés ordenat cap a larelocalització de les activitats econòmi-ques, cap a la compactació de les ciutats,cap al viatge com a excepció i no com anorma. En el pitjor, un col·lapse sever de

tot el sistema econòmic. El ventall de pos-sibilitats entre un extrem i l’altre és acla-paradorament ampli i variat, així que mésval no especular-hi. Es pot traçar un qua-dre semblant sobre la producció d’ali-ments. L’agricultura moderna depèn delpetroli per llaurar els camps, per fertilit-zar-los, per combatre les plagues i les ma-les herbes, per recollir la collita i per dur-la al mercat. L’agricultura ecològica, enmoltes de les seues formes actuals, evita al-gunes d’aquestes dependències, però nototes. En un món que s’enfronta a la tascade produir aliments per a nou o deu milmilions de persones, la perspectiva ésinquietant.

Insistiré una vegada més: no es tractade fer prediccions. L’abast de les conse-qüències socials d’un fenomen com ara el«pic d’Hubbert» és radicalment indeter-minable. L’establiment de la quantitat mà-xima recuperable de petroli i la data delseu màxim de producció estan sotmesos aun grau d’incertesa molt considerable.L’anticipació dels impactes socials, econò-mics, polítics i culturals que tindrà s’en-fronta a la més densa opacitat. Fins i totels efectes més directes i aparentment méscontrolables (l’evolució a curt termini delpreu, per exemple) se situen enllà de lespossibilitats d’una estimació plausible. Side cas, caldria acceptar la conveniència deno perdre de vista l’evolució de les varia-bles mediambientals rellevants, a diferèn-cia del que el corrent principal de les cièn-cies socials ha acostumat a fer. Semblaraonable l’afirmació que qui pretenga exa-minar el curs dels fets socials en el períodehistòric vinent no perdrà el temps si de-dica atenció a seguir les anàlisis geològi-ques sobre la dotació terrestre de combus-tibles fòssils.

13Acabaré amb un comentari que, en el

moment que escric aquest text, semblaindefugible. Molta gent ha dit que la gue-rra d’ocupació d’Iraq que han iniciat Bushi Blair –amb l’oïda acaronada pels aücsenardidors d’Aznar– és un intercanvi desang per petroli. L’afirmació és tan òbviaque es pot pensar que no mereix cap mésanàlisi. Tanmateix, un breu apunt sobre laconnexió entre aqueixa obvietat i el qua-dre que hem traçat ací pot resultar oportú.

Cinc estats de l’àrea del Golf Pèrsic oAràbic (Aràbia Saudita, Iraq, Iran, Kuwaiti la Unió dels Emirats Àrabs) tenen dinsde les seues fronteres més de la meitat delpetroli que el món podrà consumir al llargdel segle XXI (gràfic 2). El pic de la pro-ducció s’hi ajornarà fins a una data poste-rior a 2015. En la resta del món, el pic ésimminent o potser ja ha tingut lloc. Coma conseqüència l’Orient Mitjà, que pro-duïa a l’entorn del 25 % del petroli mun-dial el 1996, en produirà més o menys el60 % cap al 2010. Per la seua part, els EUA

són el més gran consumidor de petroli delmón. Amb més o menys el 5 % de la po-blació del planeta, utilitzen més del 25 %del petroli produït i tenen al seu territorial voltant del 3 % del que encara romansota la superfície de la Terra.

Les dades suggereixen la formulació detres qüestions (hipotètiques, només faltaria):

1) El consum mundial diari de petroliconvencional està entre 60 i 65 milions debarrils, als quals cal afegir una quantitat depetroli no convencional i de líquids con-densats a partir del gas per obtenir les xi-fres habitualment referides, al voltant de75 milions. Perquè només dos païsosgrans en vies d’industrialització, com aral’Índia i la Xina, arribassen al nivell deconsum per persona dels EUA, caldria unaproducció superior a 140 milions de bar-rils/dia, sense comptar el consum de la res-ta del món. Sembla clar que això no pas-sarà: l’anàlisi de la quantitat màximarecuperable i del pic de producció revelaque la generalització global de la civilit-zació fossilista és impossible. Des d’a-questa perspectiva, la guerra neocolonialadreçada a establir un protectorat militarmés o menys permanent enmig de la regiódel Golf no és sols una qüestió de bonsnegocis, ni d’assegurar-se l’accés a les re-serves existents, sinó de filtrar-hi (o potserd’impedir-hi) l’accés d’uns altres.

2) Tant als EUA com a Europa, els pro-motors de la guerra neguen que es tracted’una guerra pel petroli.3 És veritat queningú no els creu però, malgrat això, emcrida l’atenció que rebutgen aquesta acu-sació amb menys escarafalls dels que acos-tumen a exhibir. La meua conjectura ésque així estan enviant un missatge implícital nostre cervell reptilià, preconscient ipremoral. Formulat en paraules faria méso menys així: «Ens critiqueu, però estemfent la faena bruta, tacant-nos les mans desang i assumint la impopularitat correspo-nent per tal que vosaltres pugueu conti-nuar omplint el dipòsit dels vostres cotxesa un preu ridículament baix».

0

100

200

300

400

500

600

Orient

Mitjà

Amèrica

del Nord

Amèrica

Llatina

Àfrica Europa Antiga

URSS

Resta

del món

GRÀFIC 2Petroli convencional encara per produir,

milers de milions de barrils, 1996

Font: Campbell 1997: 195 (inclou reserves i estimacions del’encara per descobrir).

14La negativa a canviar sang (d’altri) per

petroli té una dimensió ètica i política for-ça important. Les manifestacions del 15de febrer arreu del món han dissolt qual-sevol dubte quant a això. Però té tambéimplicacions que van més enllà del criterimoral. Obliga a examinar una forma devida. A preguntar-se, per exemple, si unavida amb menys automòbils pot ser unavida bona. Al meu parer, aquesta preguntaha de fer encara molt de camí en la cons-ciència social. En canvi, el temps que restaabans que es plantege com a dilema pràc-tic és probablement molt curt. I, si conti-nua amagant-se com fins ara, si continuamarginant-se del debat social i polític, seràdel tot imprevisible la reacció de la po-blació quan la qüestió es faça palesa nocom a dilema moral sinó com a imposiciódels fets: aquesta és la modulació que hompot introduir a partir del quadre esbossaten aquest paper. Avui, els ciutadans i ciu-tadanes corrents de les societats industrialspoden encara optar entre sang i petroli.Han mostrat una reacció força constructi-va, amb una notable densitat civilitzatòria.Aquesta reacció podria ser escoltada pelsgoverns i canalitzada cap a una gran con-centració de capacitats socials a la recercad’una alternativa energètica. També po-dria ser ignorada i reprimida. Siga com si-ga, ben aviat, la impossibilitat física d’aug-mentar cada any la quantitat de petrolibarat extreta de la terra serà un fet. Ales-hores ni tota la brutalitat del món ni lamés despietada exhibició de poder militari prepotència geopolítica podran ja assegu-rar que el dipòsit dels cotxes continue om-plint-se a un preu ridículament baix. Ditaltrament: només es podrà canviar sangper sang.

3) Ja estic especulant, me n’adone. Unavegada més, el vertiginós desplegament depossibilitats és una temptació quasibé irre-sistible per a la imaginació desfermada i laideologia (i també –ai, las!– una font benprolífica d’errors). Com que aquest és elpreu indefugible que ha de pagar qual-sevol persona que comente el present ambla pretensió d’esbrinar-hi els ferments delfutur, potser convé dedicar atenció a qui,almenys, no ignora els fets més rellevants.Heinberg és un dels pocs comentaristespolítics que han incorporat al seu marcanalític la proximitat del pic de producciódel petroli. Citaré un passatge d’un textben recent d’aquest autor. Tot i que cedeixal costum de presentar les crisis histò-riques en termes bipolars, de bifurcació,crec que és un resum plausible del quese’ns ve al damunt:

Al llarg de la pròxima meitat de seglehi haurà recursos energètics tot just per ferpossible, o bé una contesa horrífica i fútilper les despulles que resten, o bé un heroicesforç cooperatiu adreçat a una conserva-ció radical i a la transició cap a un règimeconòmic post-combustibles-fòssils.

Per un camí o per l’altre, el segle actualveurà el final de la geopolítica global. Si elsnostres descendents hi tenen sort, el resul-tat final serà un món de societats modes-tes, organitzades bioregionalment, que viu-ran de l’energia solar rebuda. Les rivalitatslocals continuaran existint, com sempre enla història humana, però l’ambició delsestrategues geopolítics ja no amenaçaràmai més milers de milions amb l’extinció.

Això si tot va bé i tothom actua racio-nalment. (Heinberg 2003b)

15Caldria una forta cohesió social i una

notable estabilitat internacional per tald’afrontar amb possibilitats d’èxit duestasques de les pròximes dècades que, ambtota propietat, poden ser qualificades detitàniques: la recerca d’una alternativaenergètica i l’alimentació de nou o deu milmilions de persones. La guerra d’Iraq,lluny de millorar-ne les condicions ini-cials, les soscava d’una forma sensible.Fem lloc, malgrat tot, al registre d’una es-perança: a través de les escletxes obertesper l’espantosa crisi actual està emergint lacomplexitat amagada per l’estúpida sim-plificació que afirma que cal elegir entreBush, l’imperialista, i Sadam, el dictador.Segons tots els indicis, només contra elsdos la civilització manté alguna oportu-nitat. ❐

BIBLIOGRAFIA

ALTVATER, E. (1994): El precio del bienestar: expolio del me-dio ambiente y nuevo (des)orden mundial, València,Alfons el Magnànim-IVEI.

BLAIR, A. (2000): Special Message from Anthony Blair, Pri-me Minister of the United Kingdom at the World Eco-nomic Forum Annual Meeting 2000, divendres 28 degener de 2000, Davos (Suïssa), <http://www.asiamedia.ucla.edu>.

BROWN, L. R. (2001): Eco-economy: building an economyfor the earth, Nova York, W. W. Norton.

BROWN, M. T. i S. ULGIATI (1999): «Emergy evaluation ofthe biosphere and natural capital», Ambio, vol. 28,núm. 6, pp. 486-493.

CAMPBELL, C. J. (1997): The coming oil crisis, Brentwood(Essex), Multi-Science Publishing Co. & Petrocon-sultants S.A.

— (1998): «A guide to determining the world’s endow-ment and depletion of oil», 31 de març 1998, <http://hubbertpeak.com/campbell/guide.htm>.

— (2002): «Peak oil: an outlook on crude oil depletion»(Revised February 2002), <http://www.mbendi.co.za/indy/oilg/p0070.htm>.

CAMPBELL, C. J. i J. H. LAHERRÈRE (1998): «Fin de la eradel petróleo barato», Investigación y Ciencia, núm.260, maig, pp. 66-71.

DALY, H. E. (1991): «The circular flow of exchange valueand the linear throughput of matter-energy: a case ofmisplaced concreteness», dins Steady-state economics(Second edition with new essays), Washington, IslandPress, pp. 195-210.

DEFFEYES, K. S. (2001): Hubbert’s peak: The impendingworld oil shortage, Princeton (NJ), Princeton Univer-sity Press.

1. Tot i que hauria de ser obvi, potser convé aclarir queel resum anterior no implica res en contra del des-plegament de noves formes d’energia. Al contrari,aquestes, en particular les sostenibles, és a dir, lesrenovables amb un rendiment energètic positiu,són desesperadament necessàries i urgents i con-tinuarien sent-ho encara que fos només per gua-nyar temps.

2. És clar que la humanitat podria tornar a viure nomésdel Sol, com ho va fer al llarg de mil·lennis. No ésevident, en canvi, que puga haver-hi una civilit-zació industrial expansiva sostinguda només perconvertidors de la radiació solar. Una transició a lesenergies renovables, segurament, implicaria unapoblació més reduïda que l’actual, així com unaforma de vida sensiblement més modesta i parsi-moniosa. En l’altre extrem, la fusió nuclear contro-lada –que podria mantenir processos econòmics idemogràfics expansius fins a topar amb límits na-turals d’un altre tipus– és molt possible que noarribe mai a ser una recepta factible.

3. Naturalment, els motius de les decisions humanes (enel context de crisis grans i potser sempre) són di-versos i, com se sol dir, complexos. L’accés als re-cursos va de la mà del poder i la desigualtat, elsdiners, les conviccions polítiques, la por i el fana-tisme, la religió i els prejudicis... I l’intent d’esbri-nar el factor determinant en un moment donat éssovint estèril. No dic doncs que el petroli siga elmotiu o la causa de la guerra. Senzillament, perfortes que siguen les meues sospites, no sé si ho éso no. El que dic és que una modificació sensible enles estructures i regles d’utilització i control d’a-quest recurs serà, amb quasi completa seguretat,un dels seus efectes (més o menys immediat).

16DUNCAN, R. C. i W. YOUNGQUIST (1998): «The world

petroleum life-cycle». Presented at the PTTC work-shop OPEC Oil Pricing and Independent Oil Produ-cers, Los Angeles, 22 d’octubre de 1998, <http://www.dieoff.org/page133>.

GARCIA, E. (1995): El trampolí fàustic: Ciència, mite i poderen el desenvolupament sostenible, Alzira, Germania.

GEORGESCU-ROEGEN, N. (1982): «La dégradation entropi-que et la destinée prométhéenne de la technologiehumaine», Economie Appliquée, vol. XXXV, núm. 1-2,pp. 1-26.

— (1983): «The promethean condition of viable tech-nologies», Materials and Society, vol. 7, núm. 3-4,pp. 425-435.

— (1984): «Feasible recipes versus viable technologies»,Atlantic Economic Journal, vol. XII, núm. 1, pp. 21-31.

HARDIN, G. (1993): Living within limits: ecology, econo-mics, and population taboos, Londres, Oxford Uni-versity Press.

HALL, C. A. S.; C. J. CLEVELAND i R. KAUFMANN (1986):Energy and resource quality: The ecology of the economicprocess, Nova York, John Wiley & Sons.

HEINBERG, R. (2003a): The party’s over: Oil, war, and thefate of industrial societies, Filadèlfia, New Society.

— (2003b): «The US and Eurasia: End game for the in-dustrial era?», MuseLetter, 132, febrer.

HOFFERT, M. I. et al. (2002): «Advanced technology pathsto global climate stability: Energy for a greenhouseplanet», Science, vol. 298, 1 novembre, pp. 981-987.

HOFFMAN, P. (2001): Tomorrow’s energy: Hydrogen, fuelcells, and the prospects for a cleaner planet, Cambridge(MA), The MIT Press.

IEA (International Energy Agency) (1998): «World ener-gy prospects to 2020». Paper prepared by the Interna-tional Energy Agency for the G-8 Energy Ministers’Meeting, Moscou, 31 març-1 abril 1998, <http://www.iea.org/g8/world/index.htm>.

IVANHOE, L. F. (1997): «King Hubbert - Updated». Hub-bert Center Newsletter 97/1, Golden (CO), M. KingHubbert Center for Petroleum Supply Studies,Petroleum Engineering Department, Colorado

School of Mines, <http:hubbert.mines.edu/news/Ivanhoe_97-1.pdf>.

LAHERRÈRE, J. (2001a): «Estimates of oil reserves». Paperpresented at the EMF/IEA/IEW meeting IIASA, Laxen-burg (Àustria), 19 juny, <http://www.oilcrisis.com/laherrere/>.

— (2001b): «Forecasting future production from pastdiscovery». Proceedings of the OPEC Seminar OPEC

and the global energy balance: towards a sustaina-ble energy future, Viena, 28-29 setembre, <http://oilcrisis.com/laherrere/opec2001.pdf>.

MACKENZIE, J. J. (1996): Oil as a finite resource: when isglobal production likely to peak?, Washington, WorldResources Institute, <http://www.wri.org/climate/finitoil>.

MEADOWS, D. H.; D. L. MEADOWS i J. RANDERS (1992):Más allá de los límites del crecimiento, Madrid, El País-Aguilar.

NEMTZOW, D. M. (2001): «More power to you: On BjørnLomborg and energy», Grist Magazine, Earth DayNetwork, <http://www.gristmagazine.com/grist/books/nemtzow121201.asp>.

ODUM, H. T. (1996): Environmental accounting: Emergyand environmental decision making, Nova York, JohnWiley & Sons.

RIFKIN, J. (2002): La economía del hidrógeno: La creaciónde la red energética mundial y la redistribución del po-der en la Tierra, Barcelona, Paidós.

USGS (USGS World Energy Assessment Team) (2000):U.S. Geological Survey world petroleum assessment2000. U.S. Geological Survey Digital Data Series 60,<http://greenwood.cr.usgs.gov/energy/WorldEnergy/DDS-60>.

WOOD, J. i G. LONG (2000): «Long term world oil supply(a resource base/production path analysis)». EnergyInformation Administration, US Department of Energy,<http://www.eia.doe.gov/pub/oil_gas/petroleum/presentations/2000/long_term_supply/index.htm>.

YOUNGQUIST, W. (1997): GeoDestinies: The inevitable con-trol of earth resources over nations and individuals,Portland (OR), National Book Company.

17

En temps precapitalistes i preindus-trials el creixement econòmic depenia delcreixement de la població que, al seu torn,depenia de l’oferta de béns i serveis per a lasubsistència i la reproducció. Però d’ençàde la Revolució Industrial, el creixementdel PIB ha estat impulsat pel desenvolupa-ment dinàmic de les forces productives,és a dir, per l’augment de la productivitat(del treball). Des de la segona meitat delsegle XIX les taxes mitjanes de creixementaugmentaren d’una manera considerable.Tanmateix, aquest creixement ha estat ex-tremament desigual en el temps i l’espai, ino ha aconseguit reduir les desigualtatsentre pobles i regions en un món en pro-cés de globalització.

Bandejant totes les dades que demos-tren el contrari, un informe recent delBanc Mundial arribava a la sorprenentconclusió segons la qual «el creixement ésbo per als pobres», és a dir, que l’augmentdel creixement no eixampla sinó que re-

L’obsessió del creixement

Elmar Altvater

Elmar Altvater es catedràtic de Ciència Política a laUniversitat Lliure de Berlín. És autor, entre altresobres, de El precio del bienestar (IVEI, 1994) i deGrenzen der Globalisierung (amb B. Mahnkopf,2000). Aquest treball es publicà per primera vegadaal volum A World of Contradictions (Socialist Register,2002), a cura de Leo Panitch i Colin Leys (TheMerlin Press, 2001).

dueix la distància entre rics i pobres; i mésencara, que no s’hi produeix l’efecte d’unprocés d’«esmorteïment». Al contrari, l’in-forme afirma que hi ha una «relació d’1 a1» entre creixement i reducció de la po-bresa.1 L’informe del Banc Mundial és aixímolt optimista quant als efectes distribu-tius del creixement econòmic.2 Però finsi tot aquesta curiosa (i molt contestada)conclusió no diu res sobre la qüestió cab-dal de si el creixement és sostenible, tanteconòmicament com en termes socials iecològics. Paul Cammack ha analitzat elprojecte del Banc Mundial de «posar atreballar» la pobresa. Ací tractarem delslímits econòmics, ecològics i financers delcreixement i considerarem les raons per lesquals el creixement quantitatiu és tan fo-namental per al sistema capitalista.

CREIXEMENT TRIOMFANT?

En la història del capitalisme industrial, ien particular al llarg de la segona meitatdel segle XX, sota l’imperi del «fordisme»,es pot dir que el creixement econòmic fou«triomfant», en raó d’una mobilitzaciócada vegada més eficient dels recursosproductius.3 Entre 1950 i 1973 (l’any delcol·lapse del sistema de Bretton Woods ide la «crisi del petroli»), gairebé a tot arreu

18les taxes de creixement assoliren nivellssense precedent en la història humana, laqual cosa induí Richard Easterlin a predirque «el futur ... al qual està menant l’èpocadel creixement econòmic modern és d’uncreixement econòmic sense fi, un món enel qual l’abundància sempre creixent aniràal compàs d’unes aspiracions sempre enaugment».4 Tanmateix, el supòsit segons elqual els factors físics poden expandir-seindefinidament i donar lloc a una pro-ducció real sempre creixent és, com diuMcMichael, «un absurd ecològic: res defísic pot crèixer indefinidament».5 La fór-mula «creixement per sempre», per tant,només té sentit si el creixement en quèpensen Easterlin i altres entusiastes éssimplement creixement monetari (cone-gut com a inflació) o una «nova» econo-mia purament virtual (sense transports,producció material i consum físic de re-cursos). De fet aquestes idees són evocadessovint com a arguments destinats a recon-ciliar la sostenibilitat ecològica amb lesexigències d’una economia de creixementcapitalista.6

I tanmateix, tant en la història econò-mica recent com en la teoria econòmicacontemporània, l’entusiasme pel creixe-ment està molt lluny de ser un fenomenmarginal. Per un costat, deriva de la «lògi-ca eurocèntrica» del creixement quantita-tiu,7 és a dir, d’una acceleració en el tempsi expansió en l’espai («compressió-espai-temps», en diu David Harvey)8 que és a labase del procés de globalització actual.Convé remarcar, això no obstant, que enaquesta línia de pensament l’important noés simplement el creixement, sinó elcreixement eficient. Al capital no li agradael creixement desordenat; necessita uncreixement que s’ajuste a l’objectiu de la

rendibilitat. Al capdavall, la rendibilitat ésel motor del creixement. Per consegüent,no compta tan sols la taxa de creixementdel PIB, sinó la taxa de benefici i la taxa d’a-cumulació. Això planteja qüestions teòri-ques i metodològiques complicades, so-bretot en l’era de la globalització, quan jano és l’economia nacional (o un sectordonat, com la manufactura) allò que defi-neix el camp de cara a la formació d’unataxa mitjana de benefici.9 Puix que els be-neficis addicionals poden ser generats tantper una productivitat avançada com perbaixos costos laborals, una mateixa taxa debenefici resulta de constel·lacions molt va-riades de productivitat, salaris i relacionscapital-treball. Les implicacions socials del«creixement» esdevenen indeterminades,en aquestes condicions.

A més, en aquesta línia de raonamentel comportament de l’«economia real» ésinterpretat normalment sense referència ala globalització financera. Aquest enfoca-ment és foraviat perquè l’economia mone-tària és més mòbil i flexible que mai. Lesdecisions d’inversió (i, per tant, també lestaxes de creixement) no estan determi-nades tan sols per les taxes de benefici (in-dustrial), sinó també pels tipus d’interèsglobals sobre els actius financers. Per talcom en condicions de globalització finan-cera l’acumulació no s’esdevé ja necessà-riament en l’economia real, la relació en-tre plusvàlua, acumulació de beneficis icreixement del PIB real s’ha fet molt méslaxa. A hores d’ara, en determinades con-dicions és molt més rendible acumularactius financers que invertir en projectesreals. Així, els preus dels actius financerses troben inflats mentre que els preus deles mercaderies (en particular de les manu-factures, com mostren Duménil i Lévy)10

19es troben en deflació, almenys en relació al’índex de preus del PIB. La ruptura dellligam entre acumulació real i monetàriaes manifesta en una paradoxal «inflaciódeflacionària».11

Una segona raó per la qual la majoriadels científics socials i dels polítics predi-quen obsessivament la ideologia del crei-xement triomfant és la idea que elcreixement econòmic augmenta l’ocupa-ció, les rendes i la recaptació fiscal, i queper aquesta via aporta recursos per a l’a-lleujament dels conflictes socials, l’expan-sió de l’ajuda al desenvolupament, la su-pressió de la pobresa, l’acompliment derequisits ecològics, i així successivament.El creixement sostingut, certament, eral’espinada del «compromís keynesià» cor-poratista que, amb el mode «fordista» deregulació, caracteritzà el desenvolupamentcapitalista a la postguerra. També se supo-sava que oferia un remei per a l’endarre-riment al món menys desenvolupat:l’argument de la teoria de la «modernit-zació». Així, un article recent que exalçavaels beneficis del «Consens de Washington»declarava: «Sense inversió no hi ha creixe-ment econòmic i sense creixement econò-mic no hi ha política econòmica sosteni-ble...».12 La idea que pot existir un modede cohesió social diferent del capitalistabasat en un fort creixement econòmic, na-turalment, no és considerada.

A la vista d’aquestes dues raons gene-rals –que es reforcen mutuament– de l’ob-sessió pel creixement, no pot sorprendreque la difusió de propostes de política queestimulen el creixement siga una prioritatdels economistes, bé pertanguen a la tra-dició keynesiana, bé tinguen conviccionsmés aviat neoclàssiques i neoliberals.13

Fins i tot molts economistes ecològics

creuen també que no és el creixementeconòmic, sinó l’estancament econòmic,allò que malmet el medi ambient.14 Aixòpot no ser totalment fals pel que fa a lapol·lució «bruta», és a dir, visible i percep-tible. Tanmateix, la pol·lució «neta» lli-gada a un estil de vida determinat, comara l’emissió de gasos afavoridors de l’e-fecte hivernacle o l’«externalització» delsefectes ecològicament destructius deversàrees remotes o cap a un futur llunyà (lesdeixalles nuclears), és sens dubte tambéun efecte secundari del creixement i de lacreació de benestar.15

D’altra banda, com ha subratllat Im-manuel Wallerstein, la mania del creixe-ment té caràcter sistèmic. Està inserida enles institucions que permeten que el siste-ma funcione com una «totalitat»: «Elcapitalisme com a sistema històric es defi-neix pel fet que té com a element estruc-tural central i primari l’acumulació sensefi de capital. Això vol dir que les institu-cions que en constitueixen el marc recom-pensen els qui persegueixen l’acumulaciósense fi de capital i penalitzen els qui noho fan».16 Atès que l’acumulació de capitalés impulsada pels beneficis (per la seuaanticipació), l’afirmació de Wallerstein defet resumeix el «gran relat» del sistema ca-pitalista modern: els processos de forma-ció de beneficis, acumulació i regulació ins-titucional que donen un grau de seguretatal sistema produeixen alhora inseguretat atots els nivells de la vida social i individual.

Wallerstein pensa que el llarg ciclecontemporani d’acumulació, que ha duratmés d’un segle, acabarà aviat i que el ca-pitalisme entrarà llavors en una fase decrisi sistèmica. És indubtable que la maniadel creixement no té fonament sòlid enl’economia real. Però la construcció per-

20manent d’institucions que posen l’accenten el creixement i que imbueixen per-sistentment en els capitalistes individualsel motiu del benefici, ha de ser entesa comuna temptativa de mantenir l’estabilitatsocial i econòmica i d’evitar un canvi radi-cal, «de paradigma». Tant si s’embolcallacom a «modernitat» o «postmodernitat»,tant si invoca una «tercera via» o la «novaeconomia», o si es presenta com a solucióper a superar l’endarreriment, la mania delcreixement no és més que una reacció con-servadora davant la tendència a la «crisisistèmica» identificada per Wallerstein.

DESACOBLAMENT

La transició cap a una «economia de crei-xement» al segle XIX fou un aspecte més dela «gran transformació» llavors en marxade les formes socials precapitalistes cap al’economia de mercat capitalista.17 Elsprocessos de mercantilització, la funció decirculació-facilitació dels diners i la dis-ponibilitat de combustibles, tot plegat,constituí una perfecta «trinitat» que im-pulsà l’acceleració capitalista en el temps ien promogué l’expansió en l’espai, és a dir,l’acumulació i el creixement.18 Els mercatshan existit tothora d’ençà que la gentcomençà a intercanviar productes, peròfins l’aparició del mode de producció ca-pitalista foren «lents» i les taxes de crei-xement, baixes. El capitalisme establí unfonament social, econòmic, polític i cul-tural, i promogué les fonts d’energia quepermeteren la mobilització i el desenvo-lupament de les forces productives a unaescala fins aleshores desconeguda. En elcurs de l’«acumulació primitiva de capi-tal», el creixement econòmic s’emancipà

ell mateix del limitat subministramentd’energia que permetia el treball viu.Després, al llarg de la història del capi-talisme, els treballadors han estat subs-tituïts per mitjans de producció impulsats(principalment) per combustibles fòssils.Aquest procés ha estat analitzat en termesde «subsumpció real del treball» o de «pro-ducció de plusvàlua relativa».19 El capital iles seues institucions entraren en un pro-cés d’«autonomització» (Verselbständigung)amb relació a la societat (per exemple, elcreixement de la població, les necessitatshumanes) i al control social. Aquest fou elprocés conceptualitzat per Polanyi com adesacoblament (disembeeding) del mercatrespecte del sistema social;20 un procés através del qual el primer acabaria impo-sant la seua lògica –val a dir, la primaciade les mercaderies, els diners i el capital–al segon.

A hores d’ara cal ser conscients que, enprimer terme, el procés de desacoblamentno fou, de cap manera, un fenomen ex-clusiu del segle XIX; i també, en segonterme, que el procés persistent de desaco-blament inclou els diners en les seues moltdiferents formes i funcions. Els diners nosols serveixen per a la circulació de béns iserveis en els «mercats ordinaris»; com acrèdit obeeixen no sols les regles de l’eco-nomia real, sinó també la «lògica» d’un sis-tema financer desacoblat que opera a esca-la global, desconnectat en part de l’eco-nomia real i que serveix, cada vegada més,per finançar no sols la inversió real (inte-rior i estrangera) sinó també l’especulació.

Els instruments financers moderns estangairebé del tot desconnectats de l’economiareal. Com a resultat d’això, és possible queles taxes de creixement dels rendiments delsactius financers superen de molt el creixe-

21ment de qualsevol indicador de l’activitat«real». Tanmateix, aquesta esfera financeradesacoblada no és, de cap manera, irrelle-vant per al funcionament de l’economia ola societat reals. Ben al contrari, les taxesd’interès sobre els actius financers, forma-des globalment, han de poder avenir-seamb les taxes de creixement real i, peraquesta raó, exerceixen pressions moltfortes sobre l’economia real. Això estableixnous límits econòmics al creixement.

LÍMITS ECONÒMICSAL CREIXEMENT

El creixement econòmic és el resultat d’unprocés de transformació d’energia i matè-ria. En termes marxians, aquest és l’as-pecte concret i de valor d’ús del creixe-ment. Des d’aquesta perspectiva hauriad’estar clar que el creixement té límits. Alcapdavall, les existències d’energia i ma-tèria del planeta Terra tenen els seus límits.Considerarem aquesta qüestió a l’apartatsegüent. Però el creixement econòmic éstambé el resultat d’un procés social de

producció governat pels diners (a través dela taxa d’interès) i pel capital (a través de lataxa de benefici). A llarg termini el capitalexigeix un creixement «geomètric» d’en-trades (inputs) per mantenir taxes de crei-xement (relativament) estables. Puix queel creixement geomètric a llarg termini dequantitats absolutes és una idea absurda,les taxes elevades de creixement econòmic(real) només poden mantenir-se un certperíode de temps. Tanmateix, el mante-niment de taxes d’interès elevades exigeix,precisament, la realització d’aquesta ab-surditat, i el discurs dominant sobre elcreixement la presenta com un objectiusocialment i econòmicament factible.

Les dades estadístiques (quadre 1) in-diquen que: a) els increments absoluts delPIB als països altament desenvolupats s’hanmantingut positius i més aviat estables desdel començament de la dècada de 1960(amb fluctuacions merament cícliques), ib) que en la dècada de 1990 els incrementsreals no sols foren menors en termes abso-luts, sinó assolits sobre la base d’un nivellja més elevat de PIB real. Les taxes decreixement baixen inevitablement

QUADRE 1Increments absoluts del PIB real (a preus de 1991) en bilions de les monedes nacionals respectives

(mitjanes anuals)

Període i país (moneda) 1960-69 1970-79 1980-89 1990-96 1960-96

EUA (US$) 110.05 120 140.83 120.13 122.72Japó (IEN) 11.98 9.68 12.18 7.02 11.27Alemanya (DM) 46.92 45.52 36.64 76.3** 46.15*França (FF) 140.1 139.31 123.3 68.35 134.19Regne Unit (L) 8.26 8.85 13.37 6.88 9.56Itàlia (LIT) 29.94 29.61 24.97 9.13 28.25

* Període 1960-1989** Des de 1990, Alemanya unificada; fins a 1989 Alemanya es refereix sols a Alemanya occidental; Itàlia: 1.000 bil. de

lires; Japó: 100 bil. de iens.Font: Sachverständigenrat zur Begutachtung der gesamtwirtschaftlichen Entwicklung, Jahresgutachten 1997/98, quadre 3.

Elaboració pròpia.

22A Alemanya l’increment més elevat del

PIB real es produí el 1968, després de la«petita» crisi de 1966-67; en termes de ta-xa real de creixement del PIB, els 102 bi-lions de DM addicionals es traduiren en un7,46 %. L’any 1988 el mateix incrementabsolut s’hauria traduït en una taxa de crei-xement de només el 4,43 %. L’incrementrealment assolit aquell any no sobrepassàels 83,4 bilions de DM. La taxa real de crei-xement hi va ser del 3,62%, encara forçaelevada en termes històrics. Als EUA l’in-crement absolut més alt del PIB (327,4 bi-lions US$) en aquest període fou l’any 1983;la taxa real de creixement fou, aquell any,del 7 %. El 1996 el mateix increment realhauria donat lloc a una taxa de creixementdel 4,99 %. En realitat el PIB d’aquest anyva créixer només un (tot amb tot respec-table) 2,76 %.

En la seua anàlisi a llarg termini delcreixement econòmic, Angus Maddisonva mesurar l’impacte de la productivitatdel treball, de les hores treballades i de laproductivitat del capital sobre la taxa mit-jana anual de creixement. Segons Maddi-son, «a llarg termini les hores treballadesper persona es reduiren, com a mitjana, ala meitat; l’input treball augmentà menysque la població...». Les seues troballes des-taquen clarament la relació positiva queexisteix entre la productivitat del treball iel creixement econòmic. «La productivitatdel treball –afegeix– augmentà bastant mésràpidament que el PIB per capita. Entre1820 i 1992 la productivitat del treballaugmentà, al Japó, 46 vegades, mentre queel PIB per capita hi augmentà 28 vegades».21

Però tot i que la productivitat del tre-ball ha estat òbviament el motor principalal llarg del darrer segle, una ullada a lesxifres de creixement d’ençà de 1950 fa pa-

lès que: 1) la productivitat total dels fac-tors minvà en tots els països considerats;2) la ràtio capital-treball augmentà finsmitjan dècada de 1970 i ha minvat desd’aleshores; i 3) el coeficient de capitalha augmentat (és a dir, la «productivitatdel capital» s’ha reduït remarcablement).L’impacte dels factors esmentats sobre lataxa de benefici és negatiu. I això perquèla taxa de benefici té una relació positivaamb: 1) una distribució de la renda favo-rable al capital, és a dir, baixos salaris realsper al treballador; 2) l’augment de laproductivitat del treball; i una relació ne-gativa amb 3) una ràtio capital-treballcreixent (que, en termes de valor, significauna composició orgànica del capital crei-xent). A llarg termini, la taxa de beneficitendeix a reduir-se (com va mostrarMarx), però evidentment aquesta reduc-ció presenta modificacions cícliques. Així,durant la darrera dècada de desregulaciósalvatge, flexibilització i mobilització detots els factors productius (és a dir, de for-tes pressions sobre els salaris individuals isocials, de redistribució de la renda a favordel capital, de costos decreixents del capi-tal constant, especialment de les matèriesprimeres), la taxa de benefici augmentàconsiderablement. Això no obstant, l’ex-pectativa de Wallerstein d’una «reduccióglobal del benefici» és plausible a llargtermini.22

D’ençà dels anys de 1960, als païsosindustrialitzats les taxes d’augment de laproductivitat, tot i que en declivi, forenencara més altes que les taxes de creixe-ment de la producció a la indústria.23 Laconseqüència n’ha estat l’acomiadamentde treballadors i l’aparició d’un «forat enl’ocupació». El creixement tendeix a esde-venir «creixement sense llocs de treball»,

23una evolució que només pot ser contra-restada amb la reducció dels horaris la-borals o amb la creació de llocs de treballal sector públic i al sector privat no indus-trial. La reducció històrica de les hores detreball per persona descrita per Maddisonrebaixa el potencial de creixement de la

societat, pero alhora aporta una solucióparcial al problema del «forat en l’ocu-pació». Entre 1973 i 1992 el nombre d’o-cupats augmentà a Europa de 138 a 148milions, mentre que hi hagué una reducciódel 5 % en el nombre d’hores treballades,que passaren de 242 a 232 bilions.24

QUADRE 2Canvis percentuals anuals de la producció i la producció/hora al sector industrial

en 10 països industrialitzats (1979-1995)

País EUA Can Japó Bel Fr Alem It Hol Sue RU

Producció indus. 2.1 1.7 3.4 2.0 0.7 0.4 2.3 2.0 2.1 0.7Producció/hora 2.6 1.7 3.4 3.1 3.1 2.2 3.8 3.3 3.3 4.2

Font: Christopher Sparks i Mary Greiner, «U.S. and foreign productivity and labor costs», Monthly Labor Review (febrer1997), p. 29.

El quadre 2 resumeix l’evolució a llargtermini de la productivitat (producció perhora treballada) i el creixement (produccióindustrial). Des de final dels anys de 1970a mitjan dècada de 1990, només el Japó iCanadà assoliren un creixement de la pro-ducció igual al creixement de la produc-tivitat. Tota la resta de països industria-litzats mostren la pauta que Maddison vaidentificar com a tendència a llarg terminientre la primeria del segle XIX i els anys 90del segle XX. El panorama, tanmateix, can-via quan es compara el creixement a llargtermini del PIB amb les taxes de creixe-ment del PIB per persona ocupada, perquèla taxa de creixement de la productivitatdel treball en el sector dels serveis és gene-ralment més baixa que en la indústria.L’expansió del «treball improductiu»25 técom a efecte la reducció dels augments deproductivitat. Com a conseqüència, espe-cialment, de l’augment del pes dels serveisfinancers i de les vendes sobre la produc-

ció (per exemple, en la indústria de l’au-tomòbil representen ja quasi el 70 %), eltreball «improductiu» neutralitza en partels augments de productivitat assolits peltreball «productiu»26 i, per tant, també elforat en l’ocupació que se’n deriva. Peròcom a efecte de la introducció de les novestecnologies de les comunicacions en elsserveis, és molt versemblant que aquestsector registrarà taxes més elevades d’aug-ment de la productivitat en el futur –unescenari que anuncien ja els defensors dela «nova economia»–, amb la conseqüèn-cia que no hi ha garanties que es mantingaa llarg termini la capacitat del sector delsserveis d’absorbir una part substancial dela força de treball.

No hi ha solucions fàcils per al forat del’ocupació en les societats capitalistes di-nàmiques. Val a dir que cal considerarl’atur estructural com una conseqüènciainevitable d’una economia fortament efec-tiva. Però la gent no es resigna voluntària-

24ment i amb alegria a aquest estat de coses.L’esquerra ha promogut sempre polítiques«alternatives» (és a dir, no-de-mercat) peraconseguir la plena ocupació. Per tal coml’espai per a aquesta mena de projectesalternatius s’ha reduït molt marcadament,cada vegada més l’única opció que li restaa la gent és «eixir-se’n» del sistema d’o-cupació remunerada. Això pot prendre laforma d’una acceptació passiva de l’atur iles seues conseqüències o de l’organitzacióactiva de noves formes de treball. La dar-rera via no es refereix a cap altra cosa queal «sector informal», que està creixent a totarreu del món i reduint així el forat de l’o-cupació. L’Organització Internacional delTreball assenyala que més del 80 % delsnous llocs de treball creats a Amèrica Llatinai Àfrica els darrers anys pertany a l’econo-mia informal.27 Més endavant tornaremsobre aquesta qüestió del «sector informal».

LÍMITS ECOLÒGICSAL CREIXEMENT

I LA PRODUCTIVITAT

L’increment substancial de la productivi-tat és un dels trets bàsics del capitalismeindustrial en general i del sistema fordistaen particular. És per això que l’augment dela productivitat és el punt de partida de l’a-nàlisi que dedica Adam Smith a l’«origende la riquesa de les nacions»: l’especialit-zació i la creixent divisió del treball con-tribueixen a augmentar la producció perhora de treball, i això determina l’expansióde la renda i la riquesa.28 David Ricardoestengué el raonament a la divisió inter-nacional del treball, basada en el lliurecanvi. La «llei dels avantatges compara-tius» definida per Ricardo és encara un

dels fonaments teòrics més importants del’economia moderna, i ha estat fins i totassumida amb entusiasme per la literaturamoderna, eurocèntrica, de la globalització.29

Deixant de banda els guanys d’eficièn-cia, la productivitat només pot augmentarposant en circulació més capital fix i con-sumint quantitats encara més grans de ma-terials i energia.30 Per descomptat, la re-producció del capital(isme), globalmentconsiderat, depèn essencialment del (plus)valor que només pot ser produït pel tre-ball. Però l’intent del capital d’emancipar-se de la seua dependència del treball viu boi substituint-lo per energia fòssil i maqui-nària, estableix una nova relació amb lanatura. El fordisme, d’altra banda, no potser entès com una mera innovació tècnicai social. Inclou, també, una nova relacióamb la natura, perquè tant el sistema deproducció i consum com el mode de regu-lació social es basen fortament en l’ús d’e-nergia fòssil.31

És evident que les premisses materialsde l’«estil de vida occidental» no poden es-tendre’s a totes les societats de la terrasense destruir la natura fins al punt que lavida humana al planeta estaria amena-çada.32 Un dels primers símptomes del fetque s’ha arribat ja als límits de l’espaimediambiental és que els béns necessarisper a la producció i la reproducció esdeve-nen «oligàrquics», és a dir, reservats a unaoligarquia capaç d’assegurar el seu accés arecursos mitjançant la disponibilitat mo-netària. Els qui no posseeixen riquesamonetària es troben cada vegada més ex-closos del consum de béns i de serveis. Enconseqüència, el nombre de pobres aug-menta al món; segons el Banc Mundial,l’any 1998 hi havia 2.800 milions de per-sones que vivien per sota del llindar inter-

25nacional de pobresa, fixat en dos dòlarsal dia.33

Però també hi ha límits absoluts, notots els efectes dels quals poden ser tan fà-cilment eludits pels rics. Estudis seriosossobre la capacitat de càrrega dels ecosis-temes globals i sobre el concepte d’«espaimediambiental» han demostrat que s’hitroben límits objectius al procés de crei-xement econòmic.34 Però, a hores d’ara(d’ençà de la Conferència de Rio de1992), és sabut de tothom que els recursosfòssils són limitats i, a més, que el consumexcessiu que se’n fa és responsable de l’e-fecte hivernacle i d’altres mals ecològics.Per aquesta via, la qüestió de la sostenibi-litat ecològica ha pres volada i està rees-tructurant el discurs de les ciències socialsen general i de l’economia del creixementen particular. Això hauria de ser raó su-ficient per bandejar qualsevol il·lusió so-bre el caràcter benigne de la globalitzacióeconòmica i financera. A més, la demo-cràcia (formal) liberal occidental noméspodria ser globalitzada si el mateix «estilde vida occidental» pogués ser globalitzat.Però una situació de globalitat genuïna, ésa dir, una societat mundial basada en laigualtat i la reciprocitat (si no en la solida-ritat), no s’assolirà mai a través de la glo-balització capitalista.

LÍMITS FINANCERSAL CREIXEMENT

El tipus d’interès és una dada clau («la res-tricció financera indefugible»)35 en qual-sevol iniciativa econòmica. Si els capita-listes no aconsegueixen un benefici com amínim igual al tipus d’interès prevalent, elseu capital serà classificat com a no ren-

dible i els crèdits que se’ls hagen atorgatseran considerats inadequats. Mentre queel tipus d’interès real siga més baix que lataxa real de creixement del PIB i de l’«efi-ciència marginal del capital» (és a dir, lataxa de benefici), els retorns de les inver-sions productives sobrepassaran el preumonetari del capital i, en conseqüència,els inversors dels mercats financers estaranprevisiblement disposats a prestar els seusdiners en operacions d’economia real.Aquesta «situació keynesiana», tanmateix,s’acabà al mateix temps que l’«època dau-rada» de l’expansió fordista, és a dir, alsanys setanta. Des de començament de ladècada de 1980, els tipus d’interès realdels mercats financers han superat amb es-creix la taxa mitjana real de creixement delPIB.36 L’economia real es troba «deprimida»pel sistema financer. L’OCDE dóna tresraons que explicarien aquesta configuracióde les finances i la producció: primer, elscreixents dèficits fiscals i l’acumulació dedeute públic als països altament desenvo-lupats; segon, els riscos altament inflacio-naris i, per tant, el pes més gran dels fac-tors de risc en la formació dels tipus d’in-terès; i tercer, la globalització dels mercatsfinancers des de la segona meitat dels anys70, amb el resultat que la funció d’assig-nació de crèdit començà a ser exercida pelsmecanismes desregulats de mercat mésque no pas per la intervenció pública.37 Elprojecte polític de desregulació, liberalit-zació, flexibilització i privatització, aixídoncs, ha intensificat la concurrència glo-bal amb els efectes consegüents en l’estabi-litat de les monedes nacionals i la rendibi-litat dels actius. Les creixents oportunitatsd’explotar els diferencials de rendibilitatentre llocs a una escala global, juntamentamb les innovacions tècniques (tecnolo-

26gies de la informació i de les comunica-cions) i financeres (dels hedge funds i simi-lars als centres financers offshore), podenser considerades com l’impuls principal dela globalització.

Però hi ha una quarta raó, no recone-guda per l’OCDE, dels alts tipus d’interèsreals que han prevalgut des de comença-ment dels anys 80: la crisi de l’hegemonianord-americana. El dèficit de la balança depagaments d’Estats Units existent des de1971 (degut a l’eixida de capital) i el dete-riorament de la balança per compte cor-rent des de la mitjania dels anys 70, su-mats al col·lapse del sistema de canvis fixosde Bretton Woods, exerciren fortes pres-sions a la baixa sobre el tipus de canvi deldòlar, bo i nodrint la inflació. Per tal d’evi-tar un deteriorament més gran de la posi-

ció (encara hegemònica) del dòlar, elrecurs més a l’abast era l’augment dels ti-pus d’interès nord-americans.38 El períoded’alts tipus d’interès començà el 1979,sota l’administració Carter, i fou perllon-gat amb força per l’administració Reagan.Els efectes d’això sobre el tiups de canvidel dòlar foren positius, però devastadorsper als deutors, als Estats Units (per exem-ple, la crisi de Savings&Loans [les caixesd’estalvis]) i sobretot al Tercer Món. Lacombinació d’alts tipus d’interès, augmentdels preus del petroli i declivi dels preus deles mercaderies determinà una crisi deldeute al Tercer Món que encara no ha es-tat superada vint anys després. El quadre3 mostra la relació entre els tipus d’interèsreals a llarg termini i el creixement real delPIB als països altament desenvolupats.

QUADRE 3Taxes de creixement i tipus d’interès a països industrialitzats (1960-1995)

PIB real Tipus d’interès real a llarg termini(taxes anuals de creixement en %) (percentatges anuals)

60-73 74-79 80-89 90-95 60-73 74-79 80-89 90-95

EUA 4.0 2.6 2.4 1.9 1.5 -0.5 4.9 4.4Japó 9.7 3.5 3.8 1.9 – -0.2 4.3 3.9Alemanya 4.3 2.4 2.0 2.0 2.6 3.1 4.8 3.8França 5.4 2.7 2.1 1.3 1.9 -0.3 4.7 5.9RU 3.1 1.5 2.4 1.0 – -2.0 3.5 4.7

Font: OCDE, Historical Statistics 1960-1995, París, 1997, pp. 50 i 108.

Segons el paradigma keynesià tradicio-nal, l’acumulació de capital és finançadaamb préstecs procedents dels «propietarisde riquesa monetària», és a dir, els bancs iels inversors. El tipus d’interès obliga elscapitalistes industrials a produir suficients

beneficis per subvenir al servei del deutecontret i també per satisfer les seues prò-pies exigències d’acumulació. D’aquestamanera el tipus d’interès està vinculat alsbeneficis, l’ocupació i l’acumulació de ca-pital, és a dir, a l’organització social del

27règim d’acumulació i la seua regulació po-lítica. El tipus d’interès, d’altra banda, estàsubjecte a regulació per l’autoritat mone-tària (nacional), i per damunt de tot pelBanc Central. Per bé que continua sentuna premissa central de la teoria keynesia-na, la globalització ha erosionat a horesd’ara d’una manera significativa la capaci-tat de les autoritats nacionals de determi-nar els tipus d’interès, que es formen ac-tualment en els mercats financers globals.Si per una banda l’arbitratge entre dife-rents mercats iguala els dieferencials detipus d’interès (i de tipus de canvi), peruna altra, els diferencials hi reapareixentothora (calculats en «punts bàsics»), la qualcosa nodreix noves onades d’especulació.

Els qui atorguen préstecs sobre lanostra riquesa monetària (en forma, perexemple, de participacions en empreses ofons d’inversió, o de títols de deute públic)esdevenen per això mateix propietaris detítols. El sistema financer internacionalfunciona com un mecanisme immens quecanalitza l’excedent produït en qualsevollloc del món cap als propietaris de títolsals grans centres financers. Com a resultat,la desigualtat augmenta de manera espec-tacular. De tota manera, hi ha tants inter-mediaris en la cadena que lliga els préstecsmonetaris, el servei del deute i la transfe-rència d’excedent en termes reals, que lagent rarament els veu, en condicions nor-mals, i només es fan visibles en temps decrisi. El sistema financer sembla un «mónvirtual» sense cap influència sobre la pro-ducció i la reproducció, és a dir, sobre lescondicions de vida de la gent i l’entornnatural. A més, sovint es considera comuna mena de «joc de suma zero» entre ju-gadors al món virtual del mercat de valors:uns hi perden el que altres guanyen, i a

l’inrevés, i no s’hi esdevé res de real. Enrealitat existeix un mecanisme a través delqual els propietaris d’actius financersguanyen en detriment dels qui no perta-nyen a aquesta envejable espècie. Les xifresd’EUA indiquen que entre 1989 i 1997 el86 % dels guanys a la borsa correspongue-ren al 10 % de les unitats familiars mésriques, mentre que entre 1983 i 1995 el40 % de les unitats familiars més pobresperderen el 80 % del seu patrimoni net.39

Aquests fets contrasten fortament ambl’afirmació del Banc Mundial segons laqual hi ha una relació positiva «d’1 a 1»entre el creixement i la reducció de la po-bresa. La visió «postmoderna» del sistemafinancer com a quelcom deslligat del mónreal de la producció i la distribució és to-talment inadequada per entendre les con-tradiccions i les tendències de crisi gene-rades per aquest sistema global. Tot seguiten considerarem, a grans trets, algunes.

1. Per bé que els mercats globals es ba-sen en principi en la iniciativa privada, elpaper de l’estat és imprescindible per talque funcione el sistema. Per descomptat,els estats i les institucions internacionalsconstitueixen el marc de l’ordre social ieconòmic (mundial). Tanmateix, pel quefa a les finances globals, el paper de l’estat,com a deutor públic dels propietaris pri-vats de la riquesa monetària, és el d’unparticipant directe. El sistema financerprivat té una feblesa fonamental pel fetque els propietaris de la riquesa (i delstítols) són agents privats, mentre que elsdeutors són en la majoria de casos insti-tucions públiques –o n’esdevenen quan elsdeutors privats fan fallida. La crisi deldeute de la dècada de 1980 fou causada,sobretot, per la morositat dels deutors pú-

28blics, mentre que la de la dècada de 1990tingué molt a veure amb la morositat pri-vada. Aquest canvi fou resultat de les po-lítiques de desregulació i privatització me-nades per les institucions internacionalsi els governs. La idea keynesiana (i mar-xista) dels deutors com a capitalistes (in-dustrials) privats que paguen el seu deu-te mitjançant l’extracció i realització dela plusvàlua ha perdut validesa en l’erade l’especulació financera global. El paga-ment del deute als propietaris privatsde títols ha estat «socialitzat»: els governsen descarreguen el cost en els ciutadans.Aquesta és la raó per la qual l’endeuta-ment públic ha augmentat tant a gairebétots els països al llarg dels darrers vintanys. Quan ni els deutors privats ni elsestats poden fer front al pagament deldeute, les institucions internacionals (so-bretot el Fons Monetari Internacional)aporten nous crèdits amb la condició queels països afectats apliquen polítiques d’a-justament estructural. L’objectiu primaride la gestió de la crisi del deute és garantirels actius en mans dels creditors dels païsosindustrialitzats, i evitar així una «crisisistèmica». A mitjà i llarg termini, aques-tes polítiques canalitzen recursos dels ciu-tadans del país endeutat cap als propietarisde títols d’altres països. Així, la redistri-bució de la riquesa real (plusvàlua) entrecreditors i deutors és organitzada per lesinstitucions oficials, i no només pels mer-cats. Aquesta és una de les formes en quèel capitalisme contradiu la ideologia del«lliure mercat»; la presentació de la realitatcapitalista que fa aquesta ideologia con-trasta d’una manera cada vegada més cruaamb l’experiència que en té la gent.

2. En la majoria dels casos, els anome-nats «mercats emergents» es caracteritzen

per altes taxes de creixement real i/o ele-vats tipus d’interès nominals, i totes duescoses serveixen per atraure capital estran-ger. Quan es redueix la taxa de creixemento s’espera una depreciació de la moneda,el capital estranger fuig de seguida del«mercat emergent» per tal de no «submer-gir-se». El resultat d’aquesta fugida de ca-pitals és una depreciació encara més grande la moneda. En els casos dels països asià-tics, i de Mèxic, Brasil i Rússia, les mone-des es van depreciar entre el 50 i el 80 %.Per moltes raons, els efectes foren devas-tadors: a) el cost del servei del deute exte-rior, denominat en moneda estrangera, esdisparà; b) per mantenir constants els in-gressos per exportació calia augmentar-nemolt el volum; c) els preus més alts de lesimportacions exercien pressions inflacio-nistes en l’economia; d) el valor dels actiusbaixà molt per a aquells, fossen nacionalso estrangers, que disposaven de divisesfortes. En aquestes condicions, la dimen-sió global que han pres les inversions fi-nanceres apareix com un mecanisme moltmés eficaç de transferència de valor real id’intensificació de l’explotació que, perexemple, les activitats d’espoliació mena-des sota els governs colonials a partir delsegle XVI. El funcionament del sistema glo-bal de crèdit anul·la els potencials avantat-ges comparatius de cost associats al lliurecanvi. Se’n deriva, una vegada més, que larelació d’1 a 1 entre creixement i eradica-ció de la pobresa postulada pel Banc Mun-dial, és falsa.

3. Si per un costat el capital financerexerceix pressions deflacionistes sobre elspreus de les mercaderies, per l’altre pro-dueix una inflació dels preus dels actius.Aquesta situació paradoxal d’una «deflacióinflacionista»40 és un indicador de fins a

29quin punt el sistema financer global s’hadesconnectat de l’economia real. Es pro-dueix un boom financer paral·lel a la sobre-producció i la sobrecapacitat en l’econo-mia real: «Hi ha massa de tot. De peces decaixmir a pantalons vaquers, de joies d’ar-gent a planxes d’alumini... Àsia és l’epi-centre del problema. La inversió massivaque s’hi ha fet, sobre el supòsit d’unestaxes de creixement permanentment ele-vades, ha donat lloc a un enorme excés decapacitat productiva...».41 La configuracióde les institucions internacionals que es vafer en l’època de postguerra s’ajustava a unmón amb taxes d’inflació constants i mo-derades; estava pensat per a contrarestarles pressions deflacionistes que s’haviendemostrat tan destructives arran de la grancrisi de 1929. En la dècada de 1930 lestendències deflacionistes menaren a uncol·lapse gairebé total al mercat mundial i,com a conseqüència d’això, els estats pren-gueren mesures proteccionistes i s’orien-taren a una política autàrquica ferotge.Uns tipus d’interès nominals baixos deter-minaren l’alça de les cotitzacions al mercatde valors.

Tanmateix, davant les tendències de-flacionistes que afecten els preus dels pro-ductes i les taxes reals de creixement, fins itot uns tipus d’interès molt baixos no esti-mulen la nova inversió en l’economia realper la seua escassa rendibilitat, com bémostra el cas del Japó. En efecte, el Japó«creà una capacitat industrial massiva alpaís i a l’exterior al llarg de la dècada de1980, encoratjat per tipus d’interès bai-xos. A final dels anys 80 les autoritats mo-netàries japoneses reduïren el tipus reald’interès gairebé a zero per tal d’ajudar elsexportadors japonesos a sobreviure a laimponent fortalesa del ien cap a 1986.

Aquesta política alimentà una enormebombolla al mercat de valors...».42 Malgrattot, els baixos tipus d’interès encara erenmassa alts en relació amb la taxa de bene-fici esperada. La sobreproducció i la sobre-acumulació de capital nodriren una crisique tenia l’origen en l’esfera «real» de l’e-conomia, però que féu acte de presènciade primer en l’esfera monetària, com a cri-si de la borsa de valors al Japó i com a crisifinancera a Àsia, Rússia i Brasil.

Una situació caracteritzada per aques-tes tendències és extremament inestable ipot dur a l’esfondrament d’empreses que,de sobte, es troben fortament endeutades.És la situació que Keynes va anomenar«trampa de la liquidesa»: malgrat que elstipus nominals d’interès són baixos, gaire-bé zero fins i tot, ningú demana crèditsperquè es considera que les inversions noretran ni tan sols la taxa mínima de bene-fici. Així les coses, els individus trobenraonable de transferir els seus actius lí-quids a llocs on previsiblement obtindranbeneficis a curt termini més alts.

Actualment són els propietaris de la ri-quesa monetària, més que no pas elscapitalistes industrials «tradicionals», elsqui determinen el procés d’acumulacióglobal. La taxa real de retorn del capital témenys importància per a les decisionsd’inversió que els tipus d’interès mone-taris. Però el procés de desacoblament i dedesvinculació no ha donat lloc a una esfe-ra financera totalment autònoma. Elsefectes del sistema financer global sónviscuts directament, en carn pròpia, perles poblacions dels països fuetejats per lescrisis financeres. El govern d’Indonèsiacalculava que almenys 30 milions de per-sones vivien en aquest país per sota delnivell de pobresa. A Tailàndia la pobresa i

30l’economia informal augmenten visible-ment. A Rússia, la fam i la malnutrició hihan tornat a gran escala, i a extenses zonesdel país han desparegut els diners i s’esténuna economia premoderna de bescanvi:un tipus diferent d’«economia virtual».43

Per bé que les dades empíriques són mi-llors en uns casos que en altres, la tendèn-cia a la resta de països colpejats per la crisiés bàsicament la mateixa. Tot plegat faentendre que el sistema financer té encaraun impacte profund en l’acumulació real,la situació dels treballadors i la regulaciópolítica.

CONCLUSIÓ: CREIXEMENT,NATURA, OCUPACIÓ I DINERS

Els problemes que hem considerat sónconseqüència del fet que durant dècadesl’augment de la productivitat i els tipusreals d’interès han estat considerablementmés elevats que les taxes de creixement. Isón expressió del declivi de la taxa de be-nefici sobre el capital en la major part delmón.44 L’atur i la desigualtat augmenten aescala global. Per a molts, l’eixida més òbviai convenient d’aquesta situació tan precà-ria rau a promoure el creixement econòmic.En les propostes de política econòmicadels governs, de les institucions interna-cionals com ara l’FMI o el Banc Mundial,dels instituts de recerca o dels mitjans decomunicació, l’estímul del creixement esdóna per descomptat com una panaceaque resoldrà tots els problemes globals.Però per aconseguir un augment de lestaxes de creixement no sols hi ha obstaclesde caràcter econòmic. Cal tenir en comptetambé els seriosos límits ecològics que s’o-posen a un creixement quantitatiu més

gran –límits, sens dubte, que es fan notaren termes econòmics i socials. La qües-tió, així doncs, és: és possible reduir el ti-pus real d’interès o refrenar l’increment dela productivitat del treball, en comptesde continuar estimulant la taxa real decreixement del PIB?

La reducció del tipus d’interès era laproposta de Keynes per a la creació denous llocs de treball. Si no es podia aug-mentar l’eficiència marginal del capital (lataxa de benefici), calia rebaixar el tipusd’interès (l’«eutanàsia del rendista»).45 Pe-rò la premissa d’aquest remei era la sobi-rania de les autoritats monetàries pel quefa a la determinació del tipus d’interès.Com a resultat de la desregulació delsmercats, de la liberalització dels tipus decanvi i de les innovacions financeres, elsbancs centrals nacionals ja no exerceixenuna influència significativa sobre els tipusd’interès, que es formen als mercats finan-cers globals. I no existeixen institucionsglobals amb un control adequat sobre elsmercats financers. Fins i tot les propostesde reforma desenvolupades arran de lacrisi asiàtica de 1997 (com ara el FòrumGlobal sobre Estabilitat Financera), novan gaire més enllà de recomanacions demés transparència, un comportament mésprudent i la millora de la vigilància, el se-guiment i les garanties; no hi ha propostesper a intervenir en el funcionament delsmercats financers.

L’anterior ministre d’Hisenda alemany,Oskar Lafontaine, tractà d’establir un certgrau de control polític sobre els tipus d’in-terès globals (substituint-los) i sobre elstipus de canvi (introduint zones-objectiu).Sabia molt bé que un projecte d’aquestamena només podia reeixir amb la col·la-boració del Banc Central Europeu i en

31coordinació amb els altres governs del G7(G8). Però les propostes de Lafontaineforen rebutjades amb indignació pels«mercats», les grans multinacionals, elsbanquers centrals «independents», l’opi-nió pública, membres del seu mateix go-vern, i –no en darrer terme– pels econo-mistes més destacats del corrent domi-nant. El projecte de Lafontaine fou l’últimintent de trencar amb el discurs hegemò-nic sobre el creixement i de recuperar sobi-rania en matèria de política econòmica endetriment dels «mercats globals».

Hi ha una tercera solució possible: lareducció de la taxa d’increment de la pro-ductivitat. Tanmateix, el creixement eco-nòmic es produeix en un marc competitiui es basa, per tant, en l’esforç de cada paísper millorar la seua competitivitat; la qualcosa, al seu torn, exigeix l’augment de laproductivitat. Això significa que el discursde la globalització i de la competitivitat esbasa inevitablement en la productivitat iles condicions exigides per millorar-la.L’anterior president de Brasil, FernandoEnrique Cardoso, ho va expressar ambmolta claredat:

La globalització significa competició basa-da en nivells més alts de productivitat.Això vol dir més producció per unitat detreball. La desocupació deriva, així doncs,de la mateixa raó que fa que una economiatinga èxit i siga competitiva... La fle-xibilitat de les relacions laborals hauria deresoldre’s també en un cost més baix de lacontractació de treballadors... En païsosamb poblacions de gran dimensió comBrasil i l’Índia cal, a més, fixar-se en elfuncionament de l’anomenada economiainformal pel que fa a la creació de llocs detreball...46

La conseqüència d’un ajustament«reeixit» als desafiaments de la globa-lització és, doncs, la creació d’una econo-mia dual: una part formal, competitiva ialtament productiva, i una d’informal queserveix per absorbir els treballadors exce-dents precisament perquè és en generalmenys productiva que la formal.47 Lapuixança de l’economia informal aporta,òbviament, una «solució» al problema del’augment de la desocupació. Els seus efec-tes d’empitjorament en qüestions com arales condicions laborals, els salaris, la segu-retat social, la sanitat, etcètera, esdevenenvirtuts en l’era de la globalització i sota unrègim d’acumulació o un model de crei-xement que exclouen sectors cada vegadamés grans de la força de treball del sistemad’ocupació formal. Els percentatges detreball informal sobre l’ocupació total alspaïsos del «Tercer Món» van del 30 % aXile al 84 % a Uganda.48 A l’Amèrica Lla-tina l’ocupació informal als sectors noagrícoles passà, entre 1990 i 1996, del51,6 % al 57,4 %.49 A les àrees rurals, elpercentatge de treball informal era fins itot més alt; l’Institut Brasiler de Geografiai Estadística (IBGE) considera que fins un90 % de la força de treball hi és informal.A Europa central i oriental, per la seuabanda, la transició cap a una economia demercat i la crisi de 1997 expulsà molts tre-balladors del sector formal cap a l’infor-mal, i també als països altament desen-volupats d’Europa el treball informalesdevé cada vegada més important. El per-centatge de persones ocupades en l’ano-menada «economia subterrània» oscil·laentre el 7 % i el 16 %, en funció del criteride mesura emprat, i això sense comptarque al voltant del 15 % de la força de tre-ball practica l’autoocupació.50

32El treball informal, encara que siga

normalment menys productiu que el for-mal, no ha de ser considerat improductiuen el sentit marxià. Per consegüent, latendència a la informalització pot ser unasolució (parcial) al problema de l’ocupacióque no pressionaria a la baixa sobre la taxamitjana de benefici. De fet, puix que elscostos salarials en el sector formal estan in-fluïts també pel baix nivell de remuneraciódel treball informal, l’efecte sobre la taxamitjana de benefici és, comptat i debatut,positiu, especialment en les indústries enquè les grans empreses es beneficien deltreball informal emprat per proveïdorslocals.51 Cal considerar la possibilitat quela globalització oferesca noves oportuni-tats al capital per intimidar els treballa-dors. Per una banda, el capital tractaràd’incrementar la taxa de benefici i d’aug-mentar la productivitat a través de la fle-xibilització forçada, i sistemàtica, del tre-ball i els salaris. Per una altra, desplaçaràtreballadors excedents cap al sector infor-mal, on augmentaran l’oferta de treball debaixa remuneració, o bé entraran en unadinàmica d’autoocupació al si de mercatslocals i regionals, o organitzaran serveisper compensar les funcions que ha deixatd’acomplir l’estat del benestar sota pressiódel capital.

El creixement del sector informal, aixídoncs, sembla que és una solució parcialal problema de la desocupació. Molt de-pèn, emperò, de la mesura de la produc-tivitat que hi apliquem. Normalment lamesura és la quantitat de treball (en horestreballades) per producció comercialitza-ble. No es tracta d’una mesura arbitrària:és un resultat de la «racionalitat occiden-tal», de les definicions consagrades delsdrets de propietat, i de la tendència asso-

ciada a comparar la competitivitat en mer-cats mundials altament integrats i en ter-mes monetaris. Però hi ha una altra mesu-ra que tindria molt de sentit: la quantitatde treball referida a la totalitat del cicle devida d’un producte, incloent-hi la repara-ció, adaptació i actualització, així com elssubproductes no comerialitzats de la pro-ducció, com ara la pol·lució externalit-zada. Això faria estendre les normes de la«planificació de menor cost», ja usadesals mercats de l’energia, als mercats d’unsaltres productes. Dissortadament, «elsmercats» no acceptarien de grat aquestamesura. Els mercats i la concurrència pro-mouen l’acceleració, mentre que la soste-nibilitat ecològica demana una política dedesacceleració, és a dir, la contenció delsaugments de productivitat.

Atès que l’estímul del creixement no ésla resposta adequada als problemes de ladesocupació, la desigualtat i la inestabilitateconòmica, una solució més viable podriavenir de la mà d’una combinació de novesformes de regulació dels mercats financersglobals adreçades a reduir els tipus d’inte-rès i d’una desacceleració dels incrementsde productivitat a través de l’expansió delssectors informals i/o de la transició versuna producció, un consum i uns estils devida ecològicament més sostenibles. Calassentar encara la consciència pública alvoltant dels problemes econòmics, finan-cers, ecològics i socials que planteja la glo-balització i de les possibles solucions, perexemple a través dels moviments socials iles ONG. Sense aquesta consciència, la feil·lusòria en un «creixement triomfant»persistirà i donarà lloc a més mesures dedesregulació, sense aconseguir però, decap manera, superar la crisi. Al capdavall,el creixement decaurà i entrarà en declivi,

33el medi ambient es deteriorarà més i més iels pobres conituaran en la pobresa, peròen seran molts més. I tot això per causa del’absurda idea segons la qual les taxes decreixement poden augmentar fins i totquan s’han superat els límits ecològics il’economia real es troba immersa en unadepressió com a efecte de tipus reals d’in-terès més alts que la taxa sostenible de crei-xement del PIB. En una era de globalitza-ció, cal repensar radicalment el paradigmaconvencional de política econòmica. Peròaquest canvi radical de paradigma hauriad’anar acompanyat, necessàriament, d’es-forços pràctics adreçats a reacoblar el sis-tema econòmic global en unes relacionssocials i formes de regulació política no-ves, qualitativament distintes, a escala lo-cal i també global. És a una transformaciód’aquesta mena al que aspiren els mo-viments contra el capitalisme descivilitzat,de Seattle a Gènova. ❐

Traducció de Gustau Muñoz

1. David Dollar i Aart Kraay, Growht is good for the Poor,Development Research Group of the World Bank,<http://worldbank.org/research http://worldbank.org/research> (juny del 2000).

2. Aquesta posició ha tingut un gran ressò a la premsa,que destacava la necessitat del creixement econòmiccom una solució per a tot. Per exemple: «no es potfer abstracció del fet que el creixement econòmicha de ser el punt de partida de qualsevol milloradels nivells de vida...» (Maza Livanos Cattui, «Glo-balization. Holds the Key to Ending WorldPoverty», International Herald Tribune, 30 juny2000). És paregut l’argument de Keith Marsden,publicat a The Wall Street Journal Europe (19 juliol2000): «Per reduir la pobresa, ha de créixer l’econo-mia». No tothom al Banc Mundial compartia elpunt de vista esbossat per Dollar i Kraay, al qualdonava suport el nou economista en cap NicholasStern. L’editor responsable de l’Informe sobre elDesenvolupament Mundial del 2000, Ravi Kanbur,va dimitir perquè no estava d’acord amb la interpre-tació optimista (i a més a més oportunista) de Dollari Kraay (Alan Beattle, «World Bank Stages Intellec-tual Battle over Globalisation», Financial Times, 30juny 2000).

3. Richard A. Easterlin, Growth Triumphant: TheTwenty-first Century in Historical Perspective, AnnArbor: The University of Michigan Press, 1998.

4. Ibíd., p. 153. Aquesta afirmació sembla una repeticióde les prediccions futurològiques d’un creixementperenne de Herman Kahn i el Hudson Institute,que ell dirigia, en la dècada de 1960 (Fred Moseley,«The United States Economy at the Turn of Cen-tury: Entering in a New Era of Prosperity?», Capi-tal and Class, núm. 67, 1999, p. 26). L’èmfasi en ladesitjabilitat i la factibilitat del creixement és un tretessencial del discurs afirmatiu de la modernitatperquè un dels trets més importants d’aquesta ésl’expansió quantitativa en el temps i l’espai.

5. Philip McMichael, cit. per John Bellamy Foster, «TheCrisis of Earth. Marx’s Theory of EcologicalSustainability as Nature-Imposed Necessity forHuman Production», Organization & Environment,vol. 10, núm. 3, 1997, p. 126.

6. Paul Ekins i Michael Jacobs, «Environmental Sus-tainability and the Growht of GDP: Conditions forCompatibility», a V. Bhaskar i A. Glyn, eds., TheNorth, the South and the Environment. EcologicalConstraints and the Global Economy, Londres:Earthscan, 1995.

34 7. Enrique Dussel, «Beyond Eurocentrism: The World-

System and the Limits of Modernity», a FredricJameson i Masao Miyosh, eds., The Cultures of Glo-balization, Durham i Londres: Duke U. P., 1998,p. 3 i passim.

8. David Harvey, Justice, Nature & the Geography ofDifference, Cambridge, Mass./Oxford: Blackwell,1996.

9. Cal entendre això com una proposició relativa a latendència principal de l’evolució econòmica. Tambéhi ha contratendències, com ara el proteccionismedels blocs comercials, i la gran divisòria entre lesparts del món immerses en la dinàmica de la globa-lització i les que n’han restat excloses.

10. Gérard Duménil i Dominique Lévy, «Brenner onDistribution», Historical Materialism, 4 (1999).

11. Paul Mattick, «Die deflationäre Inflation», a ElmarAltvater, Volkhard Brandes, Jochen Reiche, eds.,Inflation-Akkumulation-Krise, I, Handbuch 3, Frank-furt-Main/Colònia: Europäische Verlagsanstalt, 1976.

12. Moisés Naím, «Washington Consensus or Washing-ton Confusion?», Foreign Policy, primavera 2000,p. 96.

13. Per exemple, l’informe del Banc Mundial, WorldDevelopment Report 2000/2001: Attacking Poverty,Washington D. C., 2000.

14. Jürgen Blazejczak, ed., Zukunftsgestaltung ohneWirtschaftswachstum? - Ergebnisse einer Wrokshps desDIW im Auftrag von Greenpeace Deutschland, DIW-Diskussionspapier Nr. 168, Berlín (maig 1998); An-drew Glyn, «Northern Growth and EnvironmentalConstraints», a V. Bhaskar i Andrew Glyn, eds., TheNorth, the South and the Environment. EcologicalConstraints and the Global Economy, Londres:Earthscan, 1995.

15. Per a una distinció entre pol·lució «neta» i «bruta»,vegeu Elmar Altvater i Birgit Mahnkopf, Grenzender Globalisierung. Ökonomie, Politik, Ökologie inder Weltgesellschaft, Müntser: WestfälischesDampfsboot, 1999.

16. Immanuel Wallerstein, «A Left Politics for the 21st

Century? Or, Theory and Praxis Once Again», NewPolitical Science, vol. 22, núm. 2, 2000.

17. Karl Polanyi, The Great Transformation (Frankfurt/Main: Suhrkamp, 1978).

18. La qüestió de si el procés començà, com pensaPolanyi, al segle XVIII i al XIX o molt abans, en eldecurs del llarg segle XVI, és important, però nopodem tractar-la ací.

19. Karl Marx, Das Kapital, Marx-Engels Werke, 23, vol1, cap. 14.

20. Polanyi, The Great Transformation; Anthony Giddens,Konsequenzen der Moderne, Frankfurt/Main:Suhrkamp, 1995; Altvater i Mahnkopf, Grenzen derGlobalisierung, cap. 3, pp. 90-123.

21. Angus Maddison, Monitoring the World Economy1820-1992, París, OCDE, 1995, p. 40. Les dadesque presenta i interpreta Cfrats confirmen el quediu Maddison. Vegeu Crafts, Globalization andGrowth.

22. Wallerstein, «A Left Politics for the 21st century?»,p. 147.

23. L’Insitut Alemany d’Investigació Econòmica (DIW)ha calculat un augment mitjà anual del valor de laproducció industrial a Alemanya del 1,7 %, i unaugment mitjà de la productivitat del treball (valorde la producció per persona ocupada) del 3,7 %entre 1991 i 1999 (Deutsches Institut für Wirts-chaftsforschung. Wochenbericht 14/2000).

24. Mario Pianta, «Transformazione del lavoro: il ‘terzosettore’», Parolechiave 14/15 desembre 1997, Roma:Donzelli editore, 1998.

25. Pel que fa als EUA, vegeu Fred Moseley, «The UnitedStates Economy at the Turn of the Century: Ente-ring a New Era of Prosperity?», Capital and Class,67, 1999, pp. 28-29.

26. No és aquest el lloc per a discutir els conceptesmarxistes de treball productiu i improductiu. Per aMarx un treballador és productiu en la mesura queprodueix plusvàlua. El treball improductiu, en canvi,no produeix, sinó que consumeix plusvàlua. Aixòno vol pas dir que siga inútil. El treball improductiués sovint necessari per sustentar el procés social dereproducció. La distinció entre treball productiu iimproductiu no és equivalent a la distinció entreproducció i serveis, o entre treball material i imma-terial. Tanmateix, és palès que els augments de pro-ductivitat poden ser «consumits» pels treballadorsimproductius, raó per la qual existeix un cert margeper a la creació de llocs de treball fora del sector«productiu».

27. Paul E. Bangasser, The ILO and the Informal Sector:an Institutional History, Ginebra: OIT, 2000; VictorTokman, «La informalidad en los años noventa: si-tuación actual y perspectivas», a Jorge Carpio i IreneNovacovsky, eds., De igual a igual. El desafío delEstado ante los nuevos problemas sociales, BuenosAires: Siempro, FLACSO, 1999. Quants als païsoseuropeus, vegeu Sergio Bologna i Andrea Fumagalli,eds., Il lavoro autonomo di seconda generazione.Scenari del postfordismo in Italia, Milà: Feltrinelli,1997; Friedrich Schneider i Dominik Enste,

35Schattenwirtschaft und Schwarzarbeit. Umfang,Ursachen, Wirkungen und witschaftspolitischeEmpfehlungen, Munic i Viena: R. Oldenbourg,2000.

28. Adam Smith, An Inquiry into the Nature and Causesof the Wealth of Nations, Chicago: The Universityof Michigan Press, 1976 [1776].

29. David Held, Anthony McGrew, David Goldblatt iJonathan Perraton, Global Transformations. Politics,Economics and Culture, Cambridge: Polity Press,1999.

30. En qualsevol procés donat de producció, el contingutmaterial per unitat produïda pot reduir-se. Però ala llarga, i a escala de tota la societat, el consumd’energia i materials està augmentant tan de pressaque la capacitat de càrrega dels ecosistemes es des-borda. Si fos possible reduir el consum de materialsi energia mitjançant simples mesures tècniques, noes presentarien moltes de les dificultats que apareixenen les negociacions sobre clima i aigua.

31. Elmar Altvater, Der Preis des Wohlstands, Münster:Westfälisches Dampfboot, 1992; Elmar Altvater,The Future of Market, Londres: Verso, 1993.

32. Robert Goodland, Herman Daly i El Serafy, Nachden Brundtland-Bericht: Umweltverträgliche wirt-schaftliche Entwicklung, Bonn: Deutsche Unesco-Kommission, 1992.

33. World Bank et al., Global Poverty Report.34. Wuppertal Institut für Klima, Umwelt, Energie,

Zukunftsfähiges Deutschland. Ein Beitrag zu einerglobal nachhaltigen Entwicklung, Bund i Miseror,eds., Basilea, Boston, Berlín, 1996; informes anualsdel Worldwatch Institute (1984 i successius): LesterR. Brown et al., State of the World, Nova York/Lon-dres: W. W. Norton.

35. János Kornai, «The Soft Budget Constraint», Kyklos,vol. 39, 1, 1986.

36. OCDE, Economic Outlook, juny 1993, París.37. Ibíd., pp. 29-31.38. El trilema de la política macroeconòmica definit per

primera vegada per Mundell (que un govern noméspot assolir dos dels tres objectius següents: un tipusde canvi fix o com a mínim estable, lliure circulacióde capitals, una política monetària independent) s’haresolt instaurant tipus d’interès alts per protegir el

tipus de canvi davant uns mercats financers cadavegada més desregulats (és a dir, s’ha sacrificat lapolítica monetària independent).

39. Gates, «People-ized Ownership Patterns», p. 437.40. Mattick, «Die deflationäre Inflation».41. Jonathan Friedland i Leslie Chang, «Spreading Fat

Slows Global Economy», Wall Street Journal, 30novembre 1998. Els autors reblen el seu argumental·ludint al fet que la Xina i altres nous competidorshan estat llançant un devessall de mercaderies baratesen mercats que ja n’estaven assaciats. Però el causantprincipal de la sobreproducció global és el Japó.

42. Ibíd.43. Clifford G. Baddy i Barry W. Ickes, «Russia’s Virtual

Economy», Foreign Affairs, set.-oct. 1998.44. Robert Brenner, «The Economics of Global Turbu-

lence», New Left Review, núm. 229.45. John M. Keynes, The General Theory of Employment,

Interest and Money, Londres/Melbourne/Toronto:Macmillan 1964 [1936].

46. El text del discurs es pot trobar a internet: <http://www.brasil.emb.nw.dc.us/fpst06gl.htm http://www.brasil.emb.nw.dc.us/fpst06gl.htm> (24 gener1999); en portuguès: Folha de Sao Paulo, 28 gener1996.

47. OIT, Employment, Incomes and Equality, Ginebra: OIT,1972; Alejandro Portes, «The Informal Economy.Perspectives from Latin America», a Susan Pozo,Exploring the Underground Economy, Studies in Illegaland Unreported Activity, Michigan: W. E. UpjohnInstitute for Employment Research, 1996.

48. Vegeu <http://www.ilo.org/oublic/spanish/region...temas/worker/doc/otros/iv/ii/i/index.htm>

49. Victor Tokman, «La informalidad en los años no-venta...» (p. 82), cit. a la nota 27.

50. Paolo Perulli, «Die Bedeutung der informellen Arbeitim postindustriellen Europa», a Elmar Altvater iBirgit Mahnkopf, coords., Die Ökonomie eines fried-lichen Europa. Ziele, Hindernisse, Wege, Münster:Agenda Verlag, 2000.

51. Aquest és el tema d’un nombre creixent de llibres,com per exemple Kathryn Ward, ed., WomenWorkers and Global Restructuring, Ithaca N. Y.: ILR

Press, 1990; Altvater i Mahnkopf, Grenzen derGlobalisierung.

36

Entre les nombroses obres de l’expo-sició Art a Centreeuropa1 em va cridar l’a-tenció un quadre: la fotografia d’un homejove amb un bitllet de 100 dinars iugos-laus enganxat al front. A sota seu hi haviauna paraula acabada amb el signe d’excla-mació. La llegeixo i somric d’haver-hocomprès, d’haver aconseguit donar-li unsentit vàlid per a mi. Em giro, observo elmeu voltant i topo amb la mirada d’unaaltra visitant, els seus ulls em parlen desorpresa, potser fins i tot de rebuig.

Hi faltava la traducció, però encara quen’hi hagués hagut poc hauria canviat. Lagent hauria llegit «Canta!» i hauria girat lamirada cap a l’obra següent. Per podersomriure davant d’aquell quadre calia sa-ber com Iugoslàvia forjava els seus mites.Calia saber que un dels tòpics que evoca-ven la Iugoslàvia profunda era la imatged’una festa, on es beu i balla, on els músicstoquen sense parar, exhaustos, amb elfront ple de gotes de suor, on s’obliden lespenúries, on la diversió es paga i es pre-sumeix de poder-la pagar. És en una festa

Europa Central:l’excavació d’un jaciment

Simona Skrabec és doctora en Teoria de la Literatura iLiteratura Comparada. Ha traduït diverses obres alcatalà i a l’eslovè. És autora del llibre L’estirp de lasolitud. El sentit tràgic en la narrativa breu de lesliteratures centreeuropees (Institut d’Estudis Catalans,2003).

com aquesta on als músics se’ls adorna elfront suat amb bitllets. Només aquell quepogués reconèixer aquest lloc comú, po-dria sentir l’impacte de la imatge.

Però més enllà dels tòpics culturals, elbitllet vermell evocava la memòria lligadaa la història pròpiament dita. El bitllet de100 dinars era el bitllet més gran de l’èpo-ca feliç de Iugoslàvia, abans de l’arribadad’una riuada de zeros que es multiplica-ven, feixos de paper sense valor amb imat-ges impreses que la memòria ja no pot re-tenir, diners d’un país que avançava a laderiva.

Aquest quadre és només un petitexemple de com no resulta gens fàcil com-prendre l’art que ve d’una cultura desco-neguda. La densa xarxa de motius com-partits és el sentit veritable de la tradició ino la podem eludir. Però la influència dela tradició va més enllà d’un catàleg decostums i imatges poètiques imprescindi-bles per a la comprensió d’una obra d’art.La tradició pot ser considerada l’àrea d’in-fluència d’un determinat context social enel qual cal emplaçar un fenomen molt mésessencial i primari, el del llenguatge. Permoltes que siguin les coses que ha desco-bert la lingüística sobre l’estructura formaldel llenguatge, difícilment revela res d’im-portant sobre la llengua com una totalitatviva i en constant transformació. Segons la

Simona Skrabec&

&

37teoria desenvolupada per Mikhail Bakhtini els seus col·laboradors, la paraula és elcamp de batalla on s’enfronten múltiplessignificats i formen interseccions que re-flecteixen conflictes socials molt més am-plis. El llenguatge és unitari només com aabstracció, però si se l’examina en termesde la utilització resulta evident que hi hauna pluralitat de sistemes que decideixenel significat de cadascuna de les paraules.Bakhtin insisteix que entre la paraula il’objecte que aquesta designa, hi ha el me-di, el context social. És a dir que el signi-ficat prové de l’exterior, és el resultat de laprojecció d’una determinada «imatge»socioverbal dins de l’objecte.

En la manera com i quan va ser utilit-zat el terme Europa Central trobarem unexemple que confirma aquesta teoria sobrecom una única paraula es pot convertir enel camp de batalla on les forces del poderlluiten per imposar el contingut correcte ala paraula i fixar-lo per sempre més en unaunió congelada entre la paraula i el seusignificat.

La consciència de l’existència de diver-ses identitats en un espai geogràficamentbastant reduït no és una exclusivitat del’Europa Central, però la contínua con-frontació amb aquesta diversitat, la pre-sència indomable de cada una d’elles, so-vint en forma de conflictes molt dolo-rosos, va fer que aquesta consciència fos enaquesta part del món molt viva. PensarEuropa Central no vol dir la recerca d’undenominador comú forçós per poder al-bergar tota la diversitat en una síntesi onles diferències es desdibuixen. És una tesique no resulta gens fàcil d’acceptar. No-més un exemple.

«Europa Central no havia existit com aterme abans d’aquest segle»2 va dir recent-

ment la historiadora americana MariaTodorova, pretenent així desqualificar ro-tundament qualsevol intent de justificar lanecessitat de disposar del terme EuropaCentral per sistematitzar les cultures quealberga el vell continent. Europa Centralés una invenció recent, ens diu si fa no faTodorova, és a dir, que no té arrels que lajustifiquin i a més a més no té futur, no técap projecció, no té cap unitat, és una ex-tensió de terres, però el terme que la de-signa és inventat, el concepte que lapogués englobar, buit, i per això cal expul-sar Europa Central de la història.

ELS PREJUDICIS HERETATS

«Els pobles eslaus ocupen sobre la terrauna extensió molt superior que en la his-tòria» va escriure l’any 1791 en Idees per ala filosofia de la historia de la humanitatJohann Gotfried Herder i a l’enumeracióde les regions poblades per habitants d’ori-gen eslau, hi afegia la conclusió que aquestés «el tros de terra immens, el més granque a Europa continua majoritàriamentpoblat amb una sola nació».3 La cursivaque subratlla el fet que es tracta d’una solanació pertany a l’autor, a Herder, i aclareixque no és suficient ocupar una extensaregió per ser considerat part de la història.Els pobles eslaus no tenen dret a cap indi-vidualitat, són els habitants de les regionsque s’estenen fora del món conegut, forade la història. El filòsof alemany no eracapaç de veure en tota l’extensa regió altracosa que un únic món eslau, oposat, peròigualment homogeni, al món germànic.Els eslaus representen l’edat infantil de lahumanitat en oposició amb l’home ger-mànic, actor i violent, però alhora culti-

38vat. Aquest intent ben intencionat d’expli-car per què la història s’atura allà on s’a-caben els dominis alemanys va servir coma punt de partida de dos enfilalls d’ideesd’aspecte ben diferent amb unes conse-qüències nefastes.

Herder, sense saber-ho, va posar la pri-mera pedra per reduir la distinció entrealemanys i eslaus a una diferència mera-ment antropològica. Aquestes observa-cions seves van contribuir a perfilar el miteque considerava la raça alemanya superiora totes les altres. Però abans que els ideò-legs del nacionalsocialisme inventessin lesmaneres més absurdes de distingir les raceshumanes, l’oposició herderiana va servirper considerar que l’ordre etern de les co-ses comprenia una població eslava, rural,submisa, inculta, incapaç de prendre deci-sions de pes, i la noblesa alemanya que laprotegeix i guia. Tot i que Herder es la-mentava en el llibre setzè de les seves Ideesdel tracte que rebia la població eslava, permolt de temps entre els alemanys van arre-lar sobretot aquelles idees de Herder queaparentment demostraven la seva supe-rioritat.

Herder també va despertar un altreenfilall d’idees, el de la germanor entre elspobles eslaus i la necessitat que els eslausfossin veritablement una sola estirp llar-gament oprimida, però que finalmenttriomfaria. Aquest somni es va intentarrealitzar primer a petita escala, després del’esfondrament de la monarquia austro-hongaresa i més tard sota la bandera ver-mella i la falç i el martell. Per uns quantsdecennis la unió de germans amb els ger-mans semblava acomplerta.

Considerar, com passa molt sovint,que la fragmentació de l’Europa de l’Est ésincomprensible, i que sobretot és impos-

sible d’entendre el desmembrament dedos dels seus estats emblemàtics, Iugoslà-via i la Unió Soviètica, té molt a veure ambla paraula escrita en cursiva a l’originald’Idees de Herder, la paraula que subratllaque els eslaus són una sola nació i que elsnega qualsevol altra possibilitat d’identitatque no sigui a través de la seva identitat,diguem-ne racial, fonamentada en la cul-tura popular i els costums folklòrics. Tri-garem molt a comprendre l’Europa d’avuisi ens entestem a perpetuar la visió herde-riana d’una sola estirp eslava que viu almarge de la història.

Sens dubte Europa Central es troba enla intersecció que dibuixen aquestes duesconcepcions del món, allà on l’oposicióentre el món germànic i l’eslau se solapa.Durant el segle XX aquestes dues concep-cions imperialistes van topar amb una vio-lència terrible: l’Alemanya nazi i la zonad’influència soviètica hermèticament tan-cada en són una prova prou contundent.Però aquesta perspectiva de divisió en dueszones d’influència és insuficient per des-criure totes les possibles relacions de l’im-perialisme a Europa Central.

«Tots els eslaus, tant si són polonesoscom si són russos, són la mateixa porque-ria»,4 diu Jósef, l’autor d’un atemptat frus-trat contra la família benestant dels Sur-kont a la imaginària vall de l’Issa recreadaper Czesl #aw Mil #osz. Els Surkont són li-tuans, Jósef també, encara que aquest joveno pot entendre com hi pot haver lituansque siguin senyors perquè identifica lariquesa amb la conquesta estrangera. Elslituans són un poble bàltic. Si simplifi-quéssim l’esquema d’Europa Central comla zona de lluita entre els eslaus i els ger-mànics, no hi podrien estar inclosos. Elshongaresos tampoc. I el record històric

39que d’aquests en tenen els eslovacs o elscroats els identifica més aviat amb unpoble de conqueridors. També la històriadels jueus, és clar, no trobaria cap lloc enuna reducció a aquests dos principis anta-gònics que lluiten per dominar l’un a l’al-tre, i podríem seguir encara una bona es-tona, intentant recordar altres oblits de lamemòria històrica provocats per aquestapolarització.

LA MANCA D’UN ESCUTRECONEIXIBLE

Què significa parlar d’algú que no té unaidentitat reconeixible a primera vista? Elmestre de la mofa, l’escriptor polonèsSlawomir Mroz ˘ek, descriu en el relat Mo-niza Clavier la història d’amor entre unjove turista polonès que durant la seva es-tada a Venècia es veu convertit en l’amantd’una famosa actriu americana. Els diarisvan recollir aquest fet a la portada sota ungran titular: «Moniza Clavier enamoradad’un jove rus». És evident que un perio-dista no podia escriure que estava enamo-rada d’un jove ciutadà d’un dels petits paï-sos de l’Europa de l’Est.5 Aquest jove ambla motxilla plena d’un embotit típic polo-nès, kabanos, convida a pensar molt serio-sament com es crea la imatge d’un poble,d’una regió i què cal fer perquè sigui ac-ceptada universalment. Mirant les estova-lles blanques com la neu, les gerres plenesde flors i els cistells curulls de fruita, el noique visita Venècia es consola pensant: «Iquè, tot això? Ells no tenen kabanos!».6

Tot va bé fins que la seva mirada topa ambuna mortadel·la immensa penjada a l’apa-rador d’una xarcuteria. Aquest embotit ésla mortadel·la metafísica conclou Mroz ˘ek.

Gràcies a ell no puc escriure-ho sinó som-rient: allò que fa impossible considerar-sealgú i reivindicar el reconeixement d’unaidentitat tot i pertànyer a una petita nacióo a una regió d’Europa que no té del totconsolidat el terme que la designa, s’acabareduint a la recerca desesperada d’un sím-bol, d’una mortadel·la metafísica prou con-tundent per servir de llança i escut de laidentitat reivindicada.

Que la petita escena davant d’un apa-rador de Venècia serveixi per fer evidentsalguns contrasentits força comuns i evitique per definir Europa Central ens hàgimde veure obligats a exposar a la mirada delstranseünts un escut reconeixible universal-ment amb l’arquitectura barroca, la fe ca-tòlica i el nombre sorprenentment elevatde políglots entre els habitants de la regió.

EST-O-EST7

1989, any de grans canvis. Desapareix unadivisió profundament marcada en laconsciència de tots els habitants del vellcontinent. Han passat més de deu anysdes que la frontera entre dos móns es vaesfondrar, ha desaparegut literalment sotaels cops de martell amb la caiguda del murde Berlín. Els pocs quilòmetres d’aquestamuralla no gaire alta no es veien des del’espai com es veu, diuen, la muralla xi-nesa. Qui sap, potser els qui van decidirpartir una sola ciutat amb un mur que fosde veritat impenetrable, sabien que nomésnecessitaven un símbol, la resta de la llargafrontera s’acabaria dibuixant per si sola enles ments dels ciutadans d’una i l’altrabanda. Es necessitaven, és clar, guàrdies defronteres i filferrades amb punxes, campsde mines... però no una muralla real de

40pedra. Potser els constructors d’aquestmur havien après la lliçó del conte Laconstrucció de la muralla xinesa8 que sifeien construir una muralla que es poguésobservar fins i tot des d’una nau espacial,la construcció no s’acabaria mai de fer,estaria fora de control. És realment com sis’haguessin pres seriosament l’advertènciade Kafka que només s’arribarien a cons-truir torres aïllades i trossos de murallaque mai podria unir-se en un tot. I unafrontera física inacabada no serveix per ares. Però els constructors d’avui han aprèsa utilitzar altres materials.

La partició d’Europa en est i oest estavafeta dels materials que serveixen per cons-truir les identitats simbòliques i per aixòva perdurar tant i encara perdura i perdu-rarà, potser per molt de temps, en l’ima-ginari de la gent.

A partir de l’any 1989 ha desaparegutla pedra que suportava tota la construcciódel mur imaginari entre l’est i l’oest, peròpoc ha canviat. Poc ha canviat, perquèamb l’expressió Europa de l’Est recollimtambé tots els prejudicis o complexos,totes les frustracions noves i velles o totesles pors del desconegut. I això tot i que ésfàcil reconèixer que Europa de l’Est no ésmés que un estigma. Malgrat que no s’es-catimen esforços per demostrar que és unprejudici fals, que els de l’altra banda me-reixen un altre tracte i s’intenta, de tant entant, bastir una imatge més conciliadora.

Ja hauria d’haver arribat l’hora d’aca-bar amb el vell principi de dividir el mónentre allò que és nostre i el que pertany alsaltres, però el temps en el qual vivim vamés aviat en la direcció contrària. De totesmaneres, la polèmica continua i la qüestióde com fragmentar mentalment el vellcontinent encara és ben actual. El temps

ho dirà. Europa encara no ha paït la desa-parició d’una divisió còmoda i segura.

La regió presa, atrapada «entre els rus-sos i els prussos» forma un llarg corredor,aquest cordon sanitaire, com l’havia ano-menat Winston Churchill, uneix nacionsque tenen en comú una història plena deconquestes imperialistes, però també unatàctica específica en la manera de fer frontals diversos intents consecutius de la do-minació externa. La cultura va ser el factorclau en la formació de la consciència na-cional i política de tots aquests pobles. Lessocietats postcomunistes de l’Europa Cen-tral s’han trobat amb un bagatge del passatfonamentat en la fe que el rol decisiu enuna societat pertany als homes de cultura.La realitat quotidiana de l’Europa Centralactual demostra que cap dels petits païsosno s’ha convertit en l’Arcàdia que va sersomiada com a mínim durant els últimsdos-cents anys. Els poetes han tornat adescobrir com el sistema d’una societatorganitzada racionalment mai no els potincloure del tot i que fora de la poesiapatriòtica totes les altres expressions ar-tístiques resulten corrosives per a l’ordreestablert.

És cert, de totes maneres, que el con-cepte d’Europa Central que va sorgir du-rant la dècada dels vuitanta com a partd’un debat més aviat cultural s’ha conver-tit en una designació política, acceptadaen bona part també per l’Occident. Enaquest sentit Europa Central comprènaquells estats que han sorgit en els primersanys de l’era postcomunista al llarg del’antic teló d’acer i que han començat elsprocediments per a incorporar-se a l’es-tructura política de l’Europa Occidental.Europa Central sorgeix d’aquesta maneracom una entitat pròpia en el mar del des-

41coneixement en el qual estava submergidal’Europa de l’Est durant quaranta-cincanys i es dibuixa en el mapa polític comretallada amb un bisturí. La línia de de-marcació s’ha mogut una mica més enllàdel mur que havia de contenir i preservarel comunisme, però continua sent unafrontera que exclou o integra, tot depe-nent del bàndol al qual es pertany. Aques-ta és una realitat prou preocupant.

Cadascun d’aquests estats juga la sevapròpia carta i la responsabilitat última és ales mans de cada país. Per això, necessà-riament, el terme Europa Central com unterme que designava una unitat política,ha desaparegut –i és una sort que això s’hagiproduït. Cada vegada que el terme políticha sorgit i ha estat en voga pressuposava,cal dir-ho i subratllar-ho, lligams políticsforçosos, conquestes imperialistes i somnisd’alliberament nacional. En desaparèixercom a projecte polític, Europa Centraldeixa darrere seu una batalla guanyada.

Però deixa de ser veritat que després del’any 1989, en el camp polític, la designa-ció Europa Central ha hagut d’acceptar ladifícil i desagraïda càrrega d’anar triant elgra de la palla, d’anar mostrant, com ambel dit índex, aquells qui mereixen i els quino emergir de les desconegudes regionsorientals. Aquesta és una batalla perduda.Per fer un informe «autèntic» sobre què ésEuropa Central, els investigadors occiden-tals passen algunes setmanes a Budapest icorren ràpidament a visitar una altra ciu-tat, Praga o Cracòvia, per fer-ne una des-cripció semblant i publicar com abans mi-llor el seu llibre, va dir l’any 1988 GyörgyKonrád. Aquest és el preu a pagar perobtenir un clixé amb la destresa de sabereconomitzar els esforços i el temps. Peraixò encara avui moltes concepcions sobre

Europa Central no són més que els este-reotips periodístics amb una mica de colorlocal. Només un intercanvi constant depersones, unes relacions permanents i ha-bituals podran acabar amb la recerca obs-tinada de definicions concloents.

És per això que el concepte de EuropaCentral necessita un tractament arqueo-lògic, perquè és un accident de la història,no un propòsit que expressa una sola ideaclara. Prosseguim l’excavació. Els sedimentsdipositats entre 1945 i 1989 ens desco-briran a sota un món tenyit de vermell.

EL MÓN TENYIT DE VERMELL

«No es tracta del fet que tinguem inte-ressos oposats, sinó que ja no tenim lesmateixes pressuposicions per comprendrela realitat. El problema no és un fenomeneconòmic, no apareix a causa de la lluitade classes, sinó perquè la nostra unitat es-piritual s’ha trencat», escriu Paul Ricoeur9

sobre la tensió entre ideologia i utopia. Elproblema que evoquen totes les discus-sions sobre el terme Europa Central du-rant la dècada dels vuitanta està estreta-ment lligat a la contínua tensió entre lavisió de la societat que vol mantenir l’or-dre establert i la visió que qüestiona siaquest ordre és l’única manera possibled’organitzar la vida social.

Com es pot avaluar el pes i la impor-tància del debat públic que es va generarentre 1984 i 1989 sota el lema d’EuropaCentral? L’efecte de totes les discussionsacalorades, dels rius de tinta vessats, va re-sultar nul i es va dissipar, negat per la plujade nous i nous i nous esdeveniments? Sí,sortosament. Aquest va ser l’objectiu deles revolucions vellutades, permetre que la

42vida inundés les velles estructures que s’ha-vien tornat massa rígides. La transforma-ció de les societats a Europa Central entre1989 i 1991 va ser tan profunda com laque l’any 1945 va portar en aquesta ma-teixa regió, però el nombre de vides huma-nes sacrificades per obtenir l’estat de cosesanhelat no és comparable, encara que entots dos casos les masses es van posar en mo-viment per la força de les idees. La dife-rència és així de simple i clara, es mesuraen el nombre d’homes que van deixar d’e-xistir, víctimes d’objectius superiors.

El dia 24 d’abril de 1984 Milan Kun-dera va publicar a The New York Review ofBooks l’assaig titulat «La tragèdia d’EuropaCentral». Les tesis de Kundera van aparèi-xer en una plataforma de ressò internacio-nal prou important com per tenir la possi-bilitat d’esdevenir una qüestió d’actualitatglobal, cosa que efectivament va passar.Les idees exposades en aquest text van seràmpliament comentades arreu. Molta gentes va adherir a les seves tesis sense pensar-s’ho dues vegades, però l’article també vapatir moltes desqualificacions. Europa,diu Kundera en el seu escrit, no havia re-conegut com a propi el crit llançat als qua-tre vents just abans que una granada ani-vellés l’oficina d’un diari amb el terra elnovembre de 1956 a Budapest, ni la mas-sacre amb la qual va ser ofegada aquestarevolta, ni la primavera de Praga de 1968,ni les protestes de Polònia els anys 1956,1968, 1976 i fins i tot més tard. Tot va serpercebut com una remor que se sent mésenllà de la muralla ferma i segura. La ideafonamental que l’assaig vol expressar sónles mancances de la visió que el primermón té sobre els seus veïns més imme-diats. L’Occident no podia reconèixer l’e-xistència d’Europa Central perquè els

arguments utilitzats per definir-la no erenvàlids en el món pragmàtic de la civilit-zació occidental. La cultura i la tradició noservien d’argument per mostrar res, l’únicque hi comptava eren les fronteres recone-gudes, les estructures polítiques i econò-miques. I segons aquests paràmetres Euro-pa Central al principi dels vuitanta nomésmereixia la categorització política que liconferia l’etiqueta de l’Europa de l’Est. «Laveritable tragèdia d’Europa Central no ésRússia, sinó Europa, que ja no pot enten-dre en què consisteix l’anhel dels centreeu-ropeus».10 La tragèdia d’Europa Centrals’inscriu entre les reflexions no només so-bre els valors culturals, sinó fins i tot èticsde la civilització que sembla dominar elmón. Quins objectius superiors podienhaver justificat la construcció d’una barre-ra mental com ho va ser el teló d’acer?, se-ria la pregunta clau que va plantejar MilanKundera el 1984.

Aquesta proposta audaç de plantar caraa la immobilitat és el gran valor del seuassaig. Els arguments que va fer servir, ma-lauradament, comprenien només un esbósde les característiques d’aquesta regió: lareligió catòlica, la submissió a l’imperialis-me alemany i rus i la divisió en una munióde petites entitats nacionals amb unaidentitat clarament formada. L’argumen-tació resultava tanmateix esquemàtica i lesconclusions contenien poques matisa-cions. Kundera implícitament admetiaque Europa està des de sempre dividida endues meitats i només qüestionava per onfer passar la línia divisòria.

Durant la dècada dels vuitanta i elsprincipis dels noranta la revista Cross Cur-rents va ser un dels punts de trobada mésimportants per fer sentir la veu dels in-tel·lectuals centreeuropeus. La dotzena de

43números voluminosos publicats en aquestperíode contenen una quantitat realmentconsiderable d’opinions, estudis i refle-xions sobre Europa Central, tant en elsentit polític com cultural. En les pàginesd’aquesta revista va veure la llum la de-finició romàntica d’aquesta zona, com l’a-nomena irònicament el mateix autor,Konrád, d’Europa Central com «un clubestrany al qual val la pena pertànyer».11

Igual que els arguments de Kundera, tam-bé aquesta frase va esdevenir tot un lema.La frase, entre moltes altres, va ser utilit-zada com un fragment per donar l’oportu-nitat d’adherir-s’hi o de rebutjar-la, i ambella tot l’article i tot el corrent que hi haviaal fons per dur el pensament cap a lanecessitat de produir un canvi polític alcor d’Europa.

En aquest mateix període Czesl #awMil #osz12 era molt més crític. Constatavaque la divisió en Europa Occidental iOriental era acceptada fins i tot en l’en-senyament universitari d’una manera ge-neral. Subratllava que dins d’aquesta visióla frontera política entre l’est i l’oest s’in-tenta fer coincidir amb els límits culturalsdel passat. Segons Mil #osz el concepted’Europa Central és necessari precisamentperquè permet definir aquesta regió geo-gràfica com un espai de transició, d’in-fluències múltiples, de fronteres poroses.Tenir present aquesta regió que no es deixadefinir només amb les característiquesd’orient o d’occident protegeix davant lapolarització de la realitat històrica i actual.

Una definició com la de Konrád o lade Kundera es presten a ser desqualificadescom a poc serioses o també a ser utilitzatesper convertir Europa Central en un clubselecte. La crítica és necessària, però si hiha alguna cosa que se salva de tota ob-

jecció en el debat apassionat sobre EuropaCentral en la dècada dels vuitanta és la fi-nalitat última de tots els discursos pro-nunciats a favor seu: eliminar el mur quedividia Europa. La resposta a la pregunta dequè volen aconseguir poetes i escriptors,polítics i periodistes amb aquest parlar in-cansable per definir Europa Central es tro-ba en el desig de canviar l’ordre del món.

No tothom, però, estava disposat a ad-metre la importància d’aquesta qüestió.«Europa Central té per a mi només unsentit meteorològic»,13 va comentar PeterHandke quan va rebre el premi per la no-vel·la La repetició.14 En aquella ocasió, l’es-criptor eslovè Drago Janc ‡ar va desemmas-carar el seu to aparentment benèvol totrecordant una història real condicionadaper la meteorologia. La història d’un con-serge de Praga que va decidir nedar des deIugoslàvia, on podia anar-hi de vacances,cap a la terra promesa de l’Europa Occi-dental. Una nit d’agost de 1986, al costatdel riu Mura en el seu curs entre Àustria iIugoslàvia, Vaclav i la seva família ja ha-vien decidit d’abandonar el seu propòsitperquè la nit era massa clara. Aleshores laboira va embolcallar el riu i es van confiar.Però la boirina es va dispersar ràpidament,els guardes de frontera els van veure, elsvan intentar dissuadir, van disparar. Capdels trets va tocar ningú, però a l’altra ban-da va sortir només la filla de Vaclav, dequinze anys. Els altres tres es van ofegar.

Si la nit hagués estat fosca i el cel ple denúvols potser haurien tingut prou temps ihaurien travessat el riu tots quatre. O si laboira matinal no hagués caigut, Vaclav se-ria encara el conserge d’hotel, casat, ambdues filles. Això és tot el que es pot dir so-bre la meteorologia. Però si Vaclav no ha-gués tingut prohibit anar-se’n, hauria visi-

44tat la terra promesa i de ben segur tambéhauria tornat, fes el temps que fes. Aques-ta és la qüestió ideològica que Europa ha-via de resoldre i l’existència de la qual,igual que Handke, molts no havien volgutreconèixer.

La utopia que es va realitzar a EuropaCentral no és un món perfecte, cosa queno ha sorprès els seus ideòlegs. La mortde l’Europa Central dels vuitanta és defi-nitiva. Res acaba més definitivament unprojecte utòpic que la seva realització. Lamissió de l’escriptor i de l’intel·lectual engeneral durant aquests anys de canvis im-portants no va ser altra que recordar alsque governen, als que desenvolupen les es-tructures polítiques i econòmiques d’unasocietat, als que construeixen la base realper a la possibilitat de la coherència interna,que en qualsevol projecte és necessària lamoderació, la tolerància i el sentit comú.

LA DECONSTRUCCIÓD’UN MITE

Claudio Magris, en una de les seves inter-vencions als debats sobre Europa Centralals anys vuitanta, diu que la paraula Mit-teleuropa no es pot traduir simplementcom «Europa Central» perquè implica unanoció d’unitat, de comunitat, tot i lesmúltiples i pronunciades diferències i con-flictes.15 Magris insisteix assíduament, desdel seu primer llibre fins a l’última inter-venció en la premsa, a utilitzar el termeMitteleuropa, escrit sense excepció en cur-siva i en alemany. La majoria de les traduc-cions de les seves obres van adoptar tambéaquesta manera de designar l’àrea d’in-fluència en qüestió i el terme alemany esva estendre notablement.

Aquesta declaració seva resumeix bé elconegut llibre El mite dels Habsburgs en laliteratura austríaca moderna.16 Cal situaraquest llibre correctament en el temps. Vaser publicat el 1963 a Itàlia i tres anys méstard a Salzburg sortia a la llum la versióalemanya. Tant a Itàlia com a Àustria elllibre va ser rebut amb molt d’interès enuna època en la qual el record dels horrorsde la segona guerra mundial era ben viuencara. Claudio Magris hi escrivia sobre elpassat d’una regió profundament marcadai transfigurada pels esdeveniments de lesúltimes dècades. Però en el llibre faltavaprecisament aquest període de temps.

La segona guerra mundial va acabaramb la divisió en dos sistemes diferents ientre ells aviat va esclatar la «guerra freda».A partir d’aquell moment en la cons-ciència dels europeus només hi ha duesEuropes, i Europa Central desapareix delmapa. En els primers decennis després dela guerra neix, però, també una represen-tació glorificada del temps anterior a lesdues grans guerres que sembla «la miradacap al passat remot que no és altra cosaque la típica manera d’ocultar el passatmés recent».17 És a dir, que la represen-tació idíl·lica de la vella Àustria com elmillor dels mons possibles representa unacontinuació de la idealització de la monar-quia, que va sorgir en el període d’entre-guerres com a conseqüència d’haver inten-tat pal·liar el cop que per a la conscièncianacional austríaca va suposar la pèrdua del’imperi.

L’any 1963 Claudio Magris va publicarla seva tesi doctoral, que li va assegurar elreconeixement internacional. El panora-ma de la literatura austríaca tal com l’hapintat aquest estudiós italià va obrir lapossibilitat d’obtenir un passat mític –mí-

45tic, però, només per a aquells que el vanvoler entendre d’aquesta manera, perquèel llibre de Claudio Magris és probable-ment un dels llibres més mal compresosque s’hagin escrit mai. Magris havia volgutdesemmascarar la gestació d’un mite, peròli va passar exactament com diu MichaelRössner en el pròleg a l’edició castellanad’aquest estudi: es va enamorar de l’ob-jecte de la investigació i en lloc de posar elmite en evidència, el va crear.

La gènesi del mite va començar en elsprimers anys del segle XIX, quan haviasorgit la idea d’un imperi supranacionalque inclou sota el vincle dinàstic del sobiràpaternal tots els pobles dels dominis de lacorona. Es tractava de reconèixer-hi les di-ferents races o grups ètnics, però no lesnacions individuals. Aquesta idea la teniaespecialment clara l’home fort d’aquestperíode, el canceller Metternich, que pre-tenia demostrar que Àustria podia sobre-viure només en una Europa en la qual lesidees nacionals fossin eradicades. Tot i queMagris, amb la ingenuïtat pròpia d’aquestllibre, diu que el mite «mai seria convertitde veritat en un valor polític, sinó que erauna oekumene en el sentit estètic»,18 la ve-ritat és que els efectes de la representacióidealitzada del país van tenir una reper-cussió important i gens exempta d’unaveritable coacció política.

La línia de successió que explora Ma-gris ignora, doncs, tots els efectes de larevolució del 1848, excepte el fet que lamajoria dels escriptors austríacs va experi-mentar aquests esdeveniments com unclar exemple d’una anarquia no desitjablei que es va produir una conciliació amb elrègim monàrquic i amb la immobilitat delsistema. Així va pujar al tron l’últim em-perador, Francesc Josep (1848-1916) i el

període extraordinàriament llarg del seuregnat va ser l’època més clarament marca-da pel paternalisme i la lleialtat dinàstica.

El llibre de Magris va aconseguir queels adjectius «centreeuropeu» i «austríac»comencessin a ser intercanviables i utilit-zats per a la descripció del món feliç quequeda per sempre més perdut en el passat.Estava fermament convençut que total’admiració envers la monarquia es podriatrobar també en les obres dels escriptorsd’altres llengües d’aquest Estat desapare-gut. Com que les obres, per raons lingüís-tiques, no li eren accessibles va donar percerta una opinió que no és més que unasimple pressuposició. Fins i tot s’atreveix aanomenar alguns d’aquests escriptors:Svevo, Schulz, Krlez ‡a, Andric @. Podríemafegir-hi una llarga llista, però no per con-firmar la seva tesi que «el mite dels Habs-burg troba un paral·lel eficaç tant en elsgrans escriptors de totes les nacionalitatsde la monarquia com en els de menysimportància»,19 sinó per desmentir-la ro-tundament. El paràgraf on desenvoupaaquest argument, però, es pot trobar no-més en l’edició alemanya. La traducciócastellana, publicada l’any 1998, excloutota una pàgina sense cap advertiment,una pàgina on es troben les declaracionsmés desencertades sobre altres literaturesdins de l’imperi. Es pot suposar que aques-ta omissió no és casual o involuntària.

Fins i tot seguint el criteri d’examinarnomés les obres escrites en alemany, elprocediment de Magris és més que dub-tós. En la investigació té cabuda també laliteratura escrita en llengua alemanya aPraga. Dedica extensos comentaris a lesobres de Franz Werfel, però en canvi ex-clou pràcticament per complet l’obra deFranz Kafka. Sense cap mena de dubte

46Kafka, que mereix només una exigua ob-servació com l’autor d’unes novel·les queparlen de la condició humana sense espe-rança, va crear un univers literari que persi sol és suficient per tirar a terra el castellde cartes construït per Claudio Magris.N’hi ha prou només amb el seu relat En lacolònia penitenciària.

Veritablement problemàtic en el pro-cediment d’aquesta investigació és que ésmassa propensa a fer generalitzacions.Però El mite dels Habsburgs en la literaturaaustríaca moderna, tot i algunes reserves,és un valuós document i està, a més a més,a la disposició d’un públic molt ampli.Tanmateix seria molt incorrecte valorar eltreball d’un historiador de la literaturacom Claudio Magris només considerantun únic llibre seu. Posteriorment va desco-brir un altre contingut de la tradició lite-rària i filosòfica dels austríacs, comple-tament oposat a la desproblematitzadarepresentació de la realitat de la qual vaparlar en el primer llibre. Kakània20 va ges-tar, en el temps de la seva imminent des-composició, una filosofia pròpia per ferfront a un món que se li esmicolen els fo-naments, la tradició, el mite. Kakània,l’irrecuperable imperi d’altres temps, vamorir amb un cant de cigne que ara ensajuda a viure. L’únic imperi que s’ha des-compost al si de l’Europa moderna és unalliçó per a la història, evidentment. El con-tingut d’aquesta lliçó és doble. Ens parlade la insuficiència de la cohesió basada enla tradició monològica i alhora ens mostrala força del pensament que neix de la con-frontació. Allò que desapareix en els úl-tims anys de la monarquia és el món èpic,el món autosuficient fora del qual no exis-teix res ni es necessita res. La seguretatd’un entorn social immutable i clos dins

d’una bombolla que el protegeix de tota lainfluència estranya s’acaba.

Un dels escriptors que Magris apreciamés és Robert Musil. I Musil havia escritque Kakània va ser el primer país al qualDéu li va retirar el crèdit, el crèdit de laproducció, la fe necessària per creure quela vida està ben ordenada i la conviccióque els esforços esmerçats per mantenirl’ordre del món tal com és són justificatsprecisament perquè corren a compte d’a-quest crèdit, d’aquest credo.21 Igual queuna empresa quan perd els seus inversors,també el país es va esfondrar un cop no vaquedar ningú que el cregués sòlid. Regi-rant les pàgines d’escriptors i filòsofs quevan ser contemporanis de Musil quedaclar que la intuïció del final eminent d’unimperi no és l’única culpable per a la sen-sació de desencant. En els primers decen-nis del segle XX culminen molts processosque porten a la successiva desintegració desistemes estables. En la consciència de lacivilització europea neix la noció del nores, la consciència que la vida conté unbuit enorme que res no pot suplir. Aquestmal de siècle no és una particularitat de lavella Àustria.

La pèrdua de fermesa, però, genera unagran i punyent necessitat de tornar a ob-tenir la raó per viure, la resposta del per-què de tot plegat. Allò que es necessita ésel substitut de la fe religiosa, de l’empe-rador amb la barba blanca partida pel mig,l’explicació d’un món incommensurable ila substitució d’una veritat última que noes deixa trobar. És cada cop més gran eldesig de formar part d’una empresa que tésentit, justificació, crèdit. Neixen els dosgrans objectius: el nacionalsocialisme i elbolxevisme. La música de les marxes mili-tars i les banderes omple el buit que es va

47obrir amb la gran pregunta, el perquè dela vida. Sota uns lemes més clars i ine-quívocs que mai comença l’època més te-rrible. L’època que eludeixen totes les con-cepcions nostàlgiques d’Europa Central,els anys entre 1914 i 1945.

ICONA DE DOMINACIÓ

L’Alemanya nazi va ser una experiènciadolorosa, el record d’aquest cop de lahistòria encara és ben viu en moltes me-mòries dels habitants del món que méstard es va veure tenyit de roig. Comença-rem a descabdellar aquest fil amb unaconclusió de Hugh Seton-Watson feta el1983, quan es va retirar de la seva tascadocent. Mirant enrere va concloure que lacategoria d’eslaus avui ha perdut virtual-ment tot el seu sentit. La solidaritat eslavai la cultura eslava no van tenir mai capmena d’existència. Cada poble d’aquestaregió, sigui eslavoparlant o no, té la sevapròpia cultura, i cadascun és una variantde la cultura europea.22

Per què hem de sospesar críticament elconcepte dels lligams profunds entre elseslaus si la intenció és determinar algunstrets bàsics de l’hegemonia alemanya aEuropa Central? Per què és tan importantl’observació del professor Seton-Watson queavui no és possible trobar cap argumentper contemplar els pobles entre l’Elba i elVolga, entre la mar Bàltica i l’Adriàticacom una massa homogènia? La concepciód’Europa Central que hem de tractar araté molt a veure amb el sintagma alemanyDrang nach Osten i no és altra cosa queuna idea imperialista que descansa, comtotes les altres conquestes realitzades o no-més somiades, sobre la pressuposició que

aquells que s’han de sotmetre a un ordresuperior es poden identificar amb un petitgrapat de característiques bàsiques. Lament del conqueridor no admet cap possi-bilitat de perfilar els trets individuals, nide persones, ni de grups socials.

En la monarquia austrohongaresa,«dins d’un Estat que no descansava sobreun concepte clar, l’antisemitisme va serprobablement l’únic concepte que es vaformar, com una inflamació, en el buit devalors (Broch) creat per l’aparell adminis-tratiu anònim de l’imperi bicèfal»,23 vaescriure Danilo Kis ‡. A partir d’aquí nocosta gaire evocar tot el que sabem sobrela manera com els alemanys i els austríacsvaren aprofitar la diferenciació estereoti-pada dels jueus per a reafirmar la sevaidentitat i la seva superioritat i com aques-ta línia de pensament cada cop més tan-cada i obsessiva va conduir cap a una deles desgràcies més lamentables que la his-tòria ha deixat com a herència a tots elseuropeus. L’extermini dels jueus durant lasegona guerra mundial prova el perill d’undiscurs que es basa en la diferenciació d’ungrup al qual se li han anat esborrant pro-gressivament tots els trets individuals.

Els eslaus, diu Hugh Seton-Watson,són un grup de pobles units per l’arrel co-muna de les seves llengües, però totes lesaltres característiques atribuïbles de mane-ra generalitzada a molts milions de perso-nes que per a la seva comunicació diàriautilitzen una d’aquestes llengües no tenencap raó de ser. És una opinió tranquil·lit-zadora, sobretot si considerem una de lesprimeres manifestacions alemanyes de lanecessitat de l’expansió cap a l’est, la no-vel·la de Gustav Freitag Deures i possessions(Soll und haben, 1855).24 El protagonistaprincipal, Anton Wohlfart, veu Polònia

48com una mena de far est ple de pellrogessempre disposats a desenterrar la destral deguerra i assaltar les diligències. La burgesiaalemanya de l’època, que s’autodefineix através de dues grans característiques: pos-seir béns i posseir educació, s’aparta clara-ment de les categories d’homes que a lanovel·la són dignes d’un veritable rebuig,l’usurer jueu i el polonès maliciós que ha-biten a l’alta Silèsia, als voltants de la ciu-tat de Breslau.

La missió que Gustav Freytag reserva alpoble alemany en la seva novel·la també ténoms i cognoms en la teoria política. Elgran defensor de la Unió Duanera (Zoll-verein) Friedrich List, va ser el primer aelaborar la política d’expansió econòmicai colonitzadora d’Alemanya. A Àustria,Karl Ludwig von Bruck tenia uns propò-sits semblants, encara que menys ambicio-sos pel que fa l’extensió territorial, ja quecomprenien només els territoris contigusdel riu Danubi. Tant l’Europa danubianadels austríacs com l’expansió cap a altresterritoris orientals dels alemanys van sermarcades per l’antisemitisme, l’antieslavis-me i una tendència a elevar la tasca mes-siànica que el poble alemany amb la sevacultura havia de dur a terme.

Entre les concepcions anteriors al pe-ríode del nacionalsocialisme cal esmentarencara el llibre de Friedrich Naumann Eu-ropa Central (Mitteleuropa), publicat el1915 i el de Ernst Jäckh La Gran EuropaCentral (Das grössere Mitteleuropa), de1916. Naumann legitima la refundaciódel Reich alemany duta a terme sota el li-deratge de Otto von Bismarck i presentaaquesta nova formació estatal com la suc-cessora del Sacre Imperi Romanogermà-nic. Podem dir, doncs, que els primers de-cennis del segle XX totes les publicacions

on podem trobar alguna referència al ter-me Europa Central defensaven el progra-ma d’unir les dues grans potències d’Eu-ropa Central, Alemanya i la monarquiaaustrohongaresa per construir així un fo-nament sòlid que permetria convertir elsalemanys en una de les forces decisives enel marc mundial.

A partir de la victòria nazi a Alemanyael 1933 les tesis sobre l’Europa Centralalemanya esdevenien cada cop més clares iviolentes. Per la seva dedicació al concepted’Europa Central destaca en aquest perío-de sobretot el polític alemany Heinrichvon Srbik amb els llibres La unitat alema-nya (Deutsche Einheit, 1935-42), Àustria ila història d’Alemanya (Österreich in derdeutschen Geschichte, 1936) i la conferèn-cia donada l’any 1937 a Colònia amb eltítol Europa Central (Mitteleuropa).25

Avui, Europa Central no és un termepoc consolidat només perquè les petitesnacions de la regió no acaben d’assolir elreconeixement internacional que voldrien,és un terme polèmic també perquè adme-tre la seva plena validesa implica reconèi-xer que Alemanya ja no fa por, que la po-tència imperialista que es va despertar méstard que totes i que en lloc de sotmetre lesregions d’ultramar va decidir fer-ho ambels territoris que tenia ben a la vora ha dei-xat de tenir somnis de conquesta.

La política expansionista de la qualparlen les esmentades teories alemanyesdes de la segona meitat del segle XIX fins ala segona guerra mundial va trobar la jus-tificació última en el fet que les regionsmés enllà del límit de la població homo-gènia alemanya hi havia regions senceresde població germànica que havien de que-dar incloses dins del límit del país-mare.La importància d’aquestes qüestions és

49ben coneguda. Els territoris perduts vancondicionar la política de la República deWeimar i la d’Àustria en el mateix perío-de. Aviat aquesta pèrdua es va convertir enun important instrument de propagandanacionalsocialista.

Polònia és l’exemple més tristamentconegut que permet entendre en què con-sistia la idea de l’espai vital que promul-gava l’aparell ideològic del nazisme. Peròel 1945 Stalin va decidir fer seva la matei-xa política d’expatriacions forçoses, aquestcop dels alemanys. Els expulsats s’unien alnombre de persones que havien començatla fugida ja dos o tres anys abans, quanl’exèrcit roig tot just va començar a aproxi-mar-s’hi. Aquest elevat nombre de per-sones provinents de les regions orientalsva constituir després de la segona guerramundial un grup de pressió que va teniruna influència considerable en la vida po-lítica de la República Federal d’Alemanya.

«Tot va esdevenir completament d’unaaltra manera», conclou Hans Mayer a laressenya del llibre de Gustav Freytag Deu-res i possessions. «Les consignes colonialshavien de servir per conquerir tot Polòniai les reserves de blat d’Ucraïna, però s’ha-via produït un gir. Els Wolfahrt i els Finkhan desaparegut de la regió de l’Oder. Quillegeixi avui la novel·la Soll und haben, s’hade confrontar amb una experiència histò-rica que ja no admet una identificació dellector sense cap mena de crítica».26

L’alemany, que va ser la llengua del po-der, la llengua de l’administració i del sis-tema escolar, dels contactes entre la gentals nivells més elevats de l’escala social, decomunicació entre les diverses regions, erael ciment d’Europa Central, però un ci-ment fràgil que es va escrostonar de segui-da després de la primera guerra mundial.

La delmació de la població jueva i l’èxodemassiu de la població de parla alemanyadurant i després de la segona guerra mun-dial són l’altre factor que va fer minvarconsiderablement la importància i la pre-sència de la llengua alemanya als païsoscontigus.

La voluntat expressa d’expansió de lainfluència d’Alemanya cada cop més cap al’est va preparar el terreny fèrtil per dur aterme els objectius de conquesta militar.Hi ha una relació indirecta entre la idead’Europa Central alemanya i la barbàrienazi, però de cap manera es pot considerarla possibilitat d’establir entre ells una cau-sa directa i un efecte inevitable.

Perquè els horrors de la segona guerramundial hagin pogut adquirir la seva di-mensió monstruosa calia un altre factor, laceguesa a la qual va portar la «consciènciagandula» de les masses. Aquesta condem-na la trobarem en la novel·la que el 1967va publicar a la seva ciutat natal, Trieste,un dels sobrevivents dels camps d’exter-mini, Boris Pahor. A Nekropolis27 recordacom va observar a través d’una escletxa deltren el comportament d’un soldat nazique s’entretenia disparant contra la gentque hi havia a fora. Els crits del soldat re-velen a Pahor que es tracta d’un soldatmembre del moviment feixista croata.

El bàndol dels botxins en el transcursde la guerra va perdre la «puresa racial»:més important que compartir la sang àriaera pensar igual. El nacionalsocialisme ésla forma més extrema del pensament basaten la idea de la nació, cert. Però el nacio-nalsocialisme és alhora la forma extremadel moviment que tot just acabada prime-ra guerra mundial neix a Itàlia, el feixis-me: dictadura del partit únic, censura depremsa, tribunals militars per delictes po-

50lítics, liquidació violenta de tota oposició,aparell propagandístic brillant i culte ala personalitat del líder. No només Hitlerva aplicar aquesta fórmula per a l’ascensiópolítica. El nazisme no es pot desvinculardel clima polític que va ofegar Europa enel període d’entreguerres.

Tot i que potser encara avui queda unadifusa sensació que el perill de l’afany im-perialista alemany continua persistint enuna mena d’estadi latent, són ben pocs elsque encara confessen aquesta por. Capnostàlgia de les grandeses del passat faràara com ara girar les rodes de la història.El terme Europa Central torna a ser avuiun terme neutral, desvinculat de l’afanyimperialista alemany i de qualsevol intentper justificar l’hegemonia cultural, lin-güística, política o econòmica dels ale-manys en aquesta extensa zona. Potser peraixò cal fer-lo servir, per imprimir a Euro-pa Central un altre sentit, un sentit mésrespectuós amb la riquesa de la diversitatdels pobles que habiten la part central delcontinent. ❐

1. 50 Jahre Kunst aus Mitteleuropa. 1949-1999, Viena,Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig, des de18 de desembre a 27 de febrer, Palais Lichtensteini 20er Haus. – Fundació Miró, juliol 2000.

2. Maria Todorova, «Isn’t Central Europe Dead?», aChristopher Lord, [ed.], Central Europe: Core orPheriphery?, Copenhagen, 2000, p. 222.

3. Johann Gottried Herder, Ideen zur Philosophie derGeschichte der Menscheit (Idees per a la filosofia de lahistòria de la humanitat), a Herders Werke, Berlín-Weimar, Aufbau, 1982, p. 396.

4. Cesl#aw Mil #osz, La vall de l’Issa (traducció de DorotaSzmidt), Barcelona, Edicions 62, 1998, p. 93.

5. Slawomir Mroz̆ek, Moniza Clavier (Història d’amor),a Dues cartes, Barcelona, Quaderns Crema, 1997,p. 46.

6. Ibíd., p. 33. 7. Manllevo aquesta expressió tan enginyosa del títol

amb el qual el Centre de Cultura Contemporàniade Barcelona va titular el cicle de conferències quehi va tenir lloc entre els mesos de gener i abril de2001.

8. Franz Kafka, Beim Bau der chinesischen Mauer undandere Schriften aus dem Nachlaß (Durant laconstrucció de la muralla xinesa i altres escrits delllegat), a Gesammelte Werke in zwölf Bänden,Frankfurt, Fischer Taschenbuch Verlag, 1994, pp.65-80.

9. Paul Ricoeur, Lectures on Ideology and Utopia, NovaYork, Chicago University Press, 1986, p. 163.

10. Milan Kundera, «The Tragedy of Central Europe»,New York Review of Books, 31:7 (26.4.1984), pp.33-38.

11. Ibd.12. Cesl #aw Mil #osz, «Loking For a Center: On the Poetry

of Central Europe», Cross Currents, 1982, número1, pp. 1-11.

13. Peter Handke, citat per Drago Janc ‡ar, «SrednjaEvropa med meteorologijo in utopijo» («Centre-europa entre la meterologia i la utopia»), a Terraincognita, Celovec/Klagenfurt, Wieser, 1989, p.59. Compareu amb Peter Handke i Herbert Gam-per, Aber ich lebe nur von Zwischenräumen, Frank-furt, Suhrkamp, pp. 153-154. En aquesta entre-vista Handke sosté l’opinió que a causa de les con-dicions meteorològiques diferents, la banda suddels Alps (Eslovènia) mai no podria ser considera-da com a part de Centreeuropa: «És a dir que jomai podria, simplement a causa del clima, de lescircumstàncies meteorològiques, veure això com untot».

5114. Veno Taufer [ed.], Vilenica 87, Ljubljana, Drus ‡tvo

slovenskih pisateljev, 1987, p. 24.15. «The Budapest Roundtable», Cross Currents, núme-

ro 10, New Haven-Londres, Yale University Press,1991, p. 29.

16. Claudio Magris, Der Habsburgische Mythos in derösterreichischen Literatur, Salzburg, Otto Müller,1966. –Claudio Magris, El mito habsbúrgico en laliteratura austriaca moderna, Mèxic, UniversidadNacional Autónoma de México, 1998.

17. Ibíd., p. 66.18. Ibíd., p. 52.19. Ibíd.20. Aquesta denominació irònica de la monarquia

austrohongaresa prové del fet que el seu monarcaera alhora emperador i rei (Kaiser und König) i feiaservir l’abreviatura «k.k.» o bé «k. und k.». De fet,però, va ser Robert Musil en la novel·la L’homesense qualitats qui va construir aquest nom no gairebensonant. La procedència del mot desaconsellaadaptar la paraula i escriure-la «Cacània».

21. Robert Musil, Der Mann ohne Eigenschaften, Ham-burg, Rohwolt, 1978, capítol 109, pp. 527-526.

22. Dennis Deletant i Harry Hanak [eds.], Historians asNation-Builders. Central and South-East Europe,Londres, Macmillan Press, 1988, pp. 5-6.

23. Danilo Kis ‡, Homo poeticus, París, Fayard, 1993,p. 89.

24. Jacques Le Rider, Mitteleuropa, Barcelona, IdeaBooks, 2000.

25. Arduino Agnelli, La genesi dell’idea di Mitteleuropa,Milà, Guiffrè, 1970, pp. 13-42. Claudio Magrisentra en polèmica directa amb el reprovament deles teories de Srbik per Agnelli, tot mostrant comSrbik apostava no per una supremacia alemanya abase de les teories racistes, sinó només d’unacolonització cultural. D’aquesta manera la posicióde Magris en contra de l’imperialisme alemanycontinua mostrant-se molt ambigua. – ClaudioMagris, El Danubi (1985), Barcelona, Edicions de1984, 2000, pp. 31-34.

26. Hans Mayer, «Nachwort», a Gustav Freytag, Soll undhaben, München, 1977, p. 844.

27. Boris Pahor, Nekropola, Maribor-Trst, Zaloz ‡baObzorja, 1967 – Pellerin parmi les ombres, París,Ed. de Table Ronde, 1990, 1996. – Pilgrim Amongthe Shadows, Nova York-San Diego-Londres, Har-court Brace, 1995. – Nekropolis, Berlín, BerlinVerlag, 2001.

52

Durant els meus anys ja molt llunyansd’estudiant d’història a la Universitat deGuadalajara, don José Guadalupe Zuno,que en fou fundador quan va ser gover-nador de Jalisco l’any 1925, i després esféu càrrec de bona part de les càtedres, so-lia propagar que la Conquesta de Mèxicl’havien feta els indis; la Independència,els espanyols; la Reforma, els clergues, i laRevolució, els terratinents.

El «sogre de la nació» –com li diríemdesprés, quan el seu gendre assumí la pre-sidència de la República– al·ludia al grannombre d’indis que s’aliaren amb els espa-nyols per combatre contra altres indis; alscriolls –hispanoamericans– que partici-paren en les lluites independentistes; alsqui sortiren dels seminaris i enarborarenla bandera liberal per tal d’emprendre la«primera» modernització del país, i a certshisendats, com Francisco I. Madero, ques’enfrontaren a la longeva dictadura dedon Porfirio Díaz.

Doncs bé, a mi m’agradaria afegir-hique han estat justament prestigiosos fede-ralistes els qui més han contribuït a donar

Centralització a Mèxici Amèrica Llatina

José María Muriá és historiador i president del Colegiode Jalisco (Guadalajara, Mèxic). És autor de nom-broses obres sobre història mexicana.

forma i consistència al centralisme mexicàactual, fins a l’extrem que en el nostre llen-guatge de cada dia el terme «federalit-zació» s’ha convertit en una fórmula per-fecta per referir-se a «centralització».

A favor d’aquesta paradoxa, podríemrecordar, per exemple, que durant l’any1973, etiquetat precisament com l’«any delfederalisme», es prengueren diverses me-sures administratives que culminaren ambla quasi total concentració dels ingressosfiscals al Palau Nacional, bo i deixant lestresoreries dels estats a mercè d’allò quebonament els volgués concedir l’executiufederal.

No ve a tomb de discutir si la susditacentralització, que s’ha intensificat forçad’ençà de la tercera dècada del segle passat,era necessària per tal de consolidar la«unitat nacional». Així mateix, es podriadir que l’acció centrípeta fou un signe deltemps –una moda o una tendència gene-ral–, ja que els primers 75 anys del segleXX, destaca, arreu, l’ànsia de consolidarestats nacionals i, tot seguit, d’emprendrela instauració d’entitats polítiques mésgrans encara. Semblava que era un con-trasentit sortir en defensa de les coses peti-tes, quan el futur –deien– era una ciuta-dania homogènia en el món. Hi haguéuna època en què només semblava im-

José María Muriá

53portant allò que es podia reputar de valoruniversal. Així i tot, la centúria no arribà acap sense que moltes d’aquestes aspira-cions no se n’anessin en orris.

Almenys, pel que fa a Mèxic i algunspaïsos de l’Amèrica Llatina –com ara Co-lòmbia i Veneçuela–, és evident que lescoses han anat massa lluny i fa temps quehi hauria d’haver començat a revertir elprocés de concentració. No hi són rars, ja,els clams de disconformitat i, si les cosessegueixen igual, no dubtem que aviat espoden convertir en irades exigències quefins i tot podrien posar en dificultat lamateixa integritat nacional.

Anys enrere, per exemple, atendre«com cal» a qui venia de la capital a passaruns dies o unes hores amb nosaltres, eraun deure gairebé sagrat imposat per la vo-cació quasireligiosa de mantenir la famad’hospitalaris. Era allò que els antropòlegsen diuen un veritable patró de bona con-ducta. Això mateix succeïa a Xile, tal commostra aquella esplèndida obra de teatreintitulada Como en Santiago, i pot dir-seque a tots i cada un dels països d’AmèricaLlatina.

Encara a la fi dels anys setanta, rebre iatendre de veritat o de mentida gent de lacapital era amb freqüència una magníficaexcusa per justificar un incompliment:«No em fou possible fer-ho perquè teniavisites de Mèxic, o de Buenos Aires», erauna disculpa que tothom prenia per bona.

Amb el pas del temps, aquest patró hacanviat radicalment. Hi ha una enormedistància entre aquella afectuosa manerade ser i el rebuig que mantenim sovintenvers el qui es trasllada de la capital a la«província» o a l’«interior».

Vull subratllar que no es tracta d’unaactitud aïllada ni d’un refús accidental.

Fins i tot ha donat peu a moltes agressionsde paraula i obra. Si no canvia substancial-ment la relació que s’ha establert entre lacapital del país i la perifèria, no és exageratde suposar que es pugui arribar a crear unconflicte intern de conseqüències imprevi-sibles. Alguna cosa hi té a veure la situacióconflictiva de Las Cañadas de Chiapas i lallarga guerra interior de Colòmbia.

Nogensmenys, els qui tenen les regnesmés ben empunyades a totes i cada una deles esferes nacionals, pel que sembla nos’han adonat de la gravetat de la situació.Almenys així ho indica l’increment quoti-dià i l’abús del poder central. Es tracta,doncs, d’un problema que, al cap i a la fi,lesiona tothom i, per la mateixa raó, a totsens pertoca de buscar-hi una solució.

La història pot contribuir d’una mane-ra important a guardar-nos més respecte iaconseguir que, per mitjà d’una explicaciói una comprensió més completes de la rea-litat present i d’un passat que es compar-teix s’arribi a percebre amb més claredat«amb què ens les havem» i «amb què ensles podem haure», per tal que es puguinabatre així les nombroses barreres que, perobra i gràcia de nosaltres mateixos, s’opo-sen a la cohesió i coherència de les nostressocietats.

Em proposo de posar a la consideraciódel lector el que he pensat sobre el temadesprés d’una llarga i intensa experiènciavital a la capital del meu país, fora d’ellai a diversos països de la «nostra Amèrica».Em basaré també en alguns pensadorsmolt distingits però força dissemblants,tant pel que fa a llurs fílies com pels an-tecedents, que han influït en gran maneraen el nostre medi acadèmic, però no, ma-lauradament, en altres esferes més execu-tives de la societat. Si s’haguessin tingut

54més en compte les seves assercions, no hiha dubte que el centralisme no s’hauriaconvertit en un problema tan greu.

D’antuvi em refereixo a José Gaos, laimpressió del qual sobre la meva «idea delmón» –com ell també en diria, i que per lameva manera de treballar proclamo amborgull– transcendeix de molt el que jo enpuc dir aquí.

Gaos era un gran amant de la llibertat,a favor de la qual es veuria empès a com-batre permanentment des de la condicióque ell mateix s’atribuí: la d’un professorde filosofia.

Fou l’últim rector de la Universitat deMadrid, abans que Espanya sucumbís en-front dels feixistes i, fent honor justamenta la llibertat, es «transterrà» a Mèxic, fins itot a costa de trencar amb el seu mestreOrtega y Gasset i, amb més justícia enca-ra, amb un tal Julián Marias, oprobi de leslletres espanyoles, de qui fou condeixeble.

Gaos partia de la premissa que l’expli-cació i la comprensió de la història s’ha-vien de forjar sobre la base que l’entesa dela realitat ha de tenir una sòlida fonamen-tació per ella mateixa i no pas dependre deles formes exòtiques de pensar dominants,hegemòniques o simplement en voga. Enaltres paraules, es podria dir que fou unlluitador en pro de la «descolonització»mental o de l’«alliberament» intel·lectualdels llatinoamericans.

Establia que «una tendència general del’esperit humà...» guia els descobridorsde conceptes o categories d’un sector de larealitat universal, i els mena a suposar queaquestes nocions també són vàlides per aaltres sectors, àdhuc per a l’univers sencer.Dit d’una altra manera, seguint ambaquesta tendència generalitzadora, s’acabaatribuint un valor universal, que normal-

ment no tenen, a idees, conceptes i cate-gories emanats o obtinguts de l’estudi par-ticular d’un espai i d’un temps deter-minats.1

En conseqüència, el Mestre insta l’es-tudiós de la societat a no deixar-se guiarper simples «fatxenderies», en què es con-vertiren massa sovint els famosos «marcsteòrics» marxòfags –no pas marxistes– queferen forrolla a l’Amèrica Llatina, princi-palment durant els anys setanta i bonapart dels vuitanta, per tal de determinar lafaiçó d’una infinitat d’«estudis de cas»que, fet i fet, resultaren inútils. D’acordamb aquests preceptes, l’historiador nofaria gaire cosa més, en aplicar-se el marcteòric, que els enquestadors que van casaper casa entestats a voler saber quantssom, a què ens dediquem, si anem a missao no i si parlem alguna llengua indígena…amb la finalitat d’omplir senzillament unqüestionari o, com dèiem abans, una«fatxenderia».

Allò que preocupava Gaos, i que temiaespecialment, era que els conceptes decomprensió, explicació i composició his-toriogràfica –com és el cas, per exemple,de les divisions i subdivisions temporals:el que s’anomena periodificació– fossinimposats «des d’una precessió extrínseca»–importats d’una realitat aliena i a vegadescompletament diferent– en lloc d’éssersuggerits «per l’articulació que el mateixcarés històric presenta». Ben al contrari:insistia que tals criteris s’han d’establir d’a-cord amb el cas particular que presentin.

En resum, el mestre deia que «en capsector de la realitat no hi poden tenir èxitteòric ni pràctic altres conceptes o catego-ries que els autòctons». I hi afegia precisa-ment que «el progrés històric de la concep-tualització científica i filosòfica [consisteix

55a] resistir a l’esmentada tendència [d’apli-car a allò que s’estudia conceptes reeixitsen l’estudi d’altres fenòmens], en comptesd’esforçar-se a descobrir els conceptes ocategories autòctons de cada sector de larealitat».2

De vegades, la temptació és molt forta,però els historiadors haurien d’estar pre-parats teòricament i metodològicamentper resistir-la. Si fos així, no s’hauria en-gendrat aquesta concepció general i gene-ralitzada de la història de cada un delsnostres països, història de la qual se sentenestranys la majoria d’habitants, puix que ala faisó de les velles històries imperials, lesprovíncies només hi fan acte de presènciaquan succeeix alguna cosa que afecta di-rectament la metròpoli.

Em consta que a Gaos el preocupavaen gran manera l’eurocentrisme que haprevalgut en la concepció d’Amèrica i, enespecial, de l’Amèrica Llatina, tant en elsqui se l’han mirada i mal conceptuada desd’Europa, com en aquells que han tractat,de dins estant, de veure-la reflectida enl’espill europeu, amb el menyspreu idesestimació consegüents d’allò que els éspropi i, sobretot, la submissió intel·lectualque comporta.

Em permeto de fer esment ara, bé quesigui d’esquitllentes, de l’Esbós d’un quadrehistòric dels progressos de l’esperit humà, tanrepresentatiu de la seva condició, escrit pelmarquès de Condorcet justament quans’amagava d’excoreligionaris i paisans quel’empaitaven amb les pitjors intencions.

Totes les nacions han d’acostar-se algundia al grau de civilització que han atès elspobles més il·lustrats, els més lliures, elsmés deslliurats de prejudicis, talment comels francesos i els angloamericans...3

Segons aquestes paraules, i milionsd’altres amb el mateix sentit escampadesonsevulla, l’única tresquera vàlida és aque-lla per on han transitat les etapes que harecorregut la civilització d’Europa occi-dental. Així hauria de ser, d’acord ambaquesta manera de veure les coses, l’autèn-tic i únic camí del progrés. Per on es palesala dicotomia «civilització i barbàrie» quetant d’ús tingué entre nosaltres i quejustificà, des del riu Bravo a la Patagònia,tant les campanyes engegades per matarindis, com l’afrancesament desfermat quetots coneixem o l’admiració desmesuradaper l’Illa del Ferro (Anglaterra) i el seutrasplantament a Amèrica del Nord.

«Un país sense anglesos és com un boscsense arbres», digué l’argentí Juan BautistaAlberdi. Una mena d’actitud que fins avuino ha canviat substancialment. Potser elssubjectes de referència siguin diferents,però segueix predominant entre nosaltresla vocació de veure’ns amb uns altres ulls.

Em remeto a la categòrica declaracióde Guillermo Bonfil Batalla, en el sentitque no hem pogut atènyer, malgrat tantafatxenderia patriòtica, una veritable «des-colonització mental»; que els sectors do-minants de la societat a l’Amèrica Llatinacontinuen veient el país llur amb «unamentalitat fonamentalment igual a la delseuropeus que vingueren el segle XVI», «unavisió que implica –diu– una inferioritatnatural del colonitzat i un menyspreu ab-solut envers tots els aspectes [particulars]de la seva vida». D’aquesta manera, encaraavui, «tot allò que és diferent… es percepcom inferior i com l’obstacle major perquèel país sigui modern».

El que Gaos proposava era la recercad’un coneixement sòlidament basat enl’escrupolós estudi de la realitat social, que

56servís per comprendre-la millor i influir-hi de la manera que més convingués alsqui en formen part.

En aquest cas, Guillermo Bonfil diriaque «hem d’aprendre a contemplar Occi-dent des de Mèxic en comptes de seguirveient Mèxic des d’Occident».

Occident irrompé a Mèxic fa 500 anys i,d’altra banda, tenim tres mil quilòmetres defrontera amb el país més poderós de la civi-lització occidental; negar globalment Occi-dent o pretendre aïllar-nos-en, no tan solsseria impossible: seria una imbecil·litat.

La proposta que fa, en termes generals,la planteja així: «assimilar els elements oc-cidentals necessaris o inevitables amb vistaa un projecte nacional autònom, sense queaquesta adopció impliqui la incorporaciód’altres que, per pròpia naturalesa i dinà-mica, neguin la possibilitat del plura-lisme».4

No hi ha dubte que Mèxic és un paísplural –igual que la resta de països gransd’Amèrica–, encara que sotmès a criterisunitaris, a més de forasters, que n’han afa-vorit la dominació des de l’exterior. Exis-teix en la seva natura, es vulgui o no esvulgui, una diversitat tan intensa i legíti-ma que, en lloc de ser combatuda coms’ha fet fins ara, el que hauríem de fer éscercar l’aprofitament dels enormes avan-tatges que es podrien obtenir de la pos-sessió d’un patrimoni tan ric.

No especulem aquí únicament en lamultiplicitat de les riqueses naturals, cer-tament, sinó en el benefici de confortar,sumar, sintetitzar i, per tant, de guanyaralternatives, disposar de més solucions icamins, emanats d’una manera també di-versa de veure les coses, dins d’un marc

d’una qualitat que encara sembla comunaa tots els habitants de cada país: la vo-luntat general de formar part de la naciórespectiva.

En efecte, llevat d’un mínim d’excep-cions que, ara com ara, no són dignes detenir en compte, hom pot dir que tots elsmexicans, guatemalencs, colombians, pe-ruans, uruguaians, etc. tenim el ferm desigde continuar essent-ho..., però, es man-tindran així les coses?

La «unitat nacional», doncs, no l’hemde seguir entenent com una mecànica quedescansa en la uniformitat, sinó com aquelcom més ferm que, d’acord amb Bon-fil, integri harmònicament: «sectors di-ferents (no pas desiguals, no pas sotmesosa relacions jeràrquiques), cadascun delsquals amb el dret d’espavilar-se per si ma-teix dins de la unitat estatal que els agrupatots, i entorn de la qual comparteixen al-guns propòsits i interessos comuns».

La veritat és que no es tracta d’unaidea gaire extraordinària ni original, ja queresulta més semblant a allò que s’estableixen la Constitució vigent a Mèxic d’ençà de1917, que no pas als rígids projectes denació adoptats paulatinament, en el trans-curs de la centúria que acaba de finalitzar,pels simples «manifassers» de la nostravida política, econòmica i social.

La història de cada un dels nostres paï-sos, des que se’n consumà la independèn-cia, inclou una llarga renglera d’arbitrarie-tats i exhibeix un reguitzell de daltabaixoscausats justament per la imposició de me-sures unitàries sobre tots els que hi vivim,sense cap respecte per les varietats i les par-ticularitats de què es componen o, pitjorencara, presumint d’un marcat menyspreui escarni envers els drets i les perspectivesde cada regió.

57No manca qui assegura que existeix

i ha existit un imperialisme intern quetransgredeix els preceptes democràtics méselementals. Es tracta d’una dominaciódomèstica que, en comptes de fomentar launitat, s’ha convertit en una força centrí-fuga. No és cap altra la causa de la creixenti ja perillosa aversió al chilango que es dónaa Mèxic. És una conseqüència directa,simplista i mal entesa si es vol, però real ipreocupant de la susdita hegemonia.

Tota l’obra de Bonfil Batalla, que enbona part trobem sintetitzada en el seudarrer llibre, México profundo. Una civili-zación negada, ha fet aflorar un conjuntd’elements i de components de la societatd’orígens molt antics, que segueixen so-brevivint malgrat haver estat defugits i ig-norats, o bé obertament perseguits i sotme-sos, segons s’esqueia, amb el desig declaratd’anihilament, per un Mèxic que ell deno-mina «imaginari», de considerable filiacióo vocació estrangeres.

Bonfil parteix de la premissa segons laqual hi ha un substrat indígena a Mèxic,amb un historial mil·lenari d’identificacióamb el medi natural, que no ha estat pos-sible anihilar i que, encara més, ha servitsovint de refugi i sosteniment quan s’hi haestès la desolació o el sentiment d’haverperdut el rumb.

Podríem al·ludir ara a l’èxit que hanobtingut mexicans com José ClementeOrozco o Juan Rulfo, ambdós de Jalisco ino pas per atzar, precisament perquè acon-seguiren universalitzar factors del «Méxi-co profundo». Però m’estimo més posarcom a exemple un fet del qual vaig sercomparsa jo mateix.

L’escenari és el Museo Nacional de An-tropología, a la ciutat de Mèxic que, d’a-cord amb la Postdata d’Octavio Paz, cons-

titueix el centre més gran d’adoració almón de Mesoamèrica que existeix avui,tan explotat amb fins turístics, però moltdifícilment assumit com un ascendent ve-ritable. S’hi troba reunit amb el presidentMiguel de la Madrid pràcticament tot elgovern republicà i gairebé tota la crema del’economia nacional.

Recordem el cataclisme tel·lúric quecastigà la ciutat de Mèxic. Fou el dia 9d’octubre de 1985. Sembla que ningú nosap què deduir-ne. Com és costum, elsdiscursos oficials, de quatre minuts de du-rada obligatòria, se succeeixen d’un a un.Com més va, més sembla que cada tribuva perdent el sentit. L’enfilall d’estupidesesés tan seguit, que fins hi ha un momentque em fa por que algun llagoter entusias-ta s’animi a dir que el terratrèmol del dia 9fou una gran conquesta del govern emanatde la revolució de 1910... fins que MiguelLeón-Portilla, la presència del qual desen-tona del conjunt de polítics empresaris iempleats públics, fa una intervenció moltbreu que genera com una mena de sobre-càrrega elèctrica entre els assistents: co-mença parlant en el mateix idioma ques’ha parlat a la vall d’Anàhuac des de faquasi dos mil anys, i recita en nàhuatl,abans de fer-ho en espanyol, aquell famóstext escrit pel mestís de Chimalpain alsegle XVI:

Inoc nemiz cemamahuac,Ahmo tlamiz, ahmo polihuizin tenyo, in imahuizzoin México-Tenochtitlan

[Mentre que duri el món,no s’acabarà, no periràla fama, la glòriade Mèxic-Tenochtitlán]

58Mai no oblidaré com els revingué l’es-

ma, fins i tot als assistents més desanimats.Confirmació vàlida perquè, a més a mésde la nombrosa població índia que hi resta,cada un dels mexicans, sigui quina sigui laseva filiació ètnica, pel sol fet de viure enplenitud el seu país i de comprometre-s’hi,poc o molt porta d’indi també.

El mateix León-Portilla assegura explí-citament que «les grans majories llatino-americanes estan empeltades no tan solsde l’eixart ibèric, sinó també de l’africà ide la matriu mil·lenària ameríndia» i que«enfortir els pobles de la cultura originalés ensems fomentar la pròpia essència dela nacionalitat».5

L’existència d’un México profundo–d’una Amèrica profunda– no es mani-festa, doncs, només en un determinatnombre de pobladors les arrels genealògi-ques dels quals són arrapades a la mateixaterra des de temps prehispànics; en bonapart persisteix en cada un dels que ara hiviuen, independentment del seu origen.És, com diu León-Portilla, la «consciènciaque fa seu un passat de mil·lennis».6

Però, compte!, tampoc no es pot parlard’un substrat indígena únic. Les diferèn-cies entre els pobles que habitaren casanostra abans de ser conquerida pels espa-nyols, són ben notòries i no cal enumerar-les. N’hi ha prou amb recordar que, ultrael nàhuatl –que els franciscans fins i totprocuraven d’imposar com una linguafranca durant la primera centúria colo-nial– només a Mèxic han sobreviscut finsavui almenys cinquanta-sis llengües indí-genes, algunes de gran prosàpia.

D’altra banda, a la multiplicitat delpaisatge i de l’essència cultural indígena,hi hem de sumar un altre element quehem ignorat sovint –i no falta qui hagi

procurat ocultar-lo o, si més no, reduir-loal màxim. Ens referim als negres que varenser descarregats legalment o clandestina-ment a les nostres costes durant gairebétota l’època colonial. Foren en nombremolt superior al dels espanyols que vin-gueren, especialment a mitjans del segleXVII, en els moments que la terrible desfetademogràfica dels indis atenyé la màximaexpressió.

Malgrat que van patir una major mor-taldat, segons Gonzalo Aguirre Beltrán,sempre hi hagué a Nueva España una pro-porció al voltant dels set negres per cadatres espanyols.7

La diversitat dels seus orígens i llen-gües, la dispersió dels qui eren originarisd’un mateix poble, com també l’aplega-ment d’aquells que provenien de llocs dis-tints, comportà que no es fes prou cas dela influència dels negres en el panorama ge-neral. D’aquesta manera, avui coincidim areconèixer-los i acceptar-ne la presènciaúnicament en algunes regions costaneres,on resulta impossible d’esquivar-la. Aixòno obstant, un rastreig acurat permet d’a-nar localitzant vestigis de llocs i activitatsdels quals no es tenia sospita anteriorment.

En un ermàs o peladero prop de Gua-dalajara, per exemple, hi ha un poble queencara a hores d’ara conserva el nom deSanta Ana Tepetitlan, o «de los Negros»,perquè n’hi han habitat molts d’ençà delsegle XVII. Però la pretensiosa i criollísticaaristocràcia dels tapatíos ha preferit conve-nir sempre que es tractava d’un poble decarboners…

En conseqüència, no fou acollit de bongrat, el 1989, l’assaig del francès ThomasCalvo Concubinat i mestissatge en el mediurbà: el cas de Guadalajara en el segle XVII.8

Es basa en la informació del Sagrario Me-

59tropolitano i diu que una quantitat de ne-gres similar a la dels criolls, i molt superiora la dels indis, participà de la promiscuïtatque imperà a Guadalajara durant la se-gona meitat del segle XVII i els primersanys del XVIII, abans que un considerablenombre d’immigrants espanyols, atretsper la prosperitat d’aquesta darrera centú-ria, imposés l’ordre i els bons costums queels tapatíos haurien de patir més tard.

La recerca de la negritud de l’AmèricaLlatina ens ha facilitat darrerament algunsresultats sorprenents, com és ara el de laseva marcada influència en el «mexicanís-sim» mariachi –vocable que, certament,no té res del francès–, oriünd de l’occidentde Mèxic i en altres expressions d’unasentor que mai no ens havia fet sospitarque provinguessin dels mulats o delsmestissos. El negre és, doncs, un altre co-lor important dintre de la policromiallatinoamericana.

Per a la realització d’un projecte nacio-nal imbricat de veres amb tota la nostrarealitat, convé abandonar la idea, com mésaviat millor, d’una cultura uniforme i eu-ropea. Si no ho fem, ens exposem –diuBonfil– fins i tot a córrer el risc d’«acce-lerar la descomposició interna, accentuarles contradiccions, encoratjar les forcescentrífugues que no són convergents sinódivergents de la mateixa idea de nació in-dependent i enderrocar els murs que, tot ique avui són seriosament afeblits, encaraens permeten aspirar que la independènciano es transformi en dissolució del país».9

Reconèixer i aprofitar el pluralisme decada país llatinoamericà i procedir a laconseqüent recerca per tal d’aconseguir unmajor respecte de la seva diversitat, exigeixuna descentralització real i ràpida del po-der i de les decisions. Ben al contrari del

que hom està fent en alguns casos, que nopassa de ser una simple «dispersió i multi-plicació de buròcrates»; cosa molt diferentde crear les condicions perquè la realitat estransformi d’acord amb les capacitats prò-pies i permeti l’expansió de tantes forcescreadores que fins ara no s’han pogutesplaiar, perquè la dominació interna, lacentralització, o com es vulgui anomenar,els ha escamotejat l’espai i els recursosnecessaris.

Bonfil Batalla ho diu ben clarament,quan raona que un nou projecte de nacióha d’incorporar «com a capital actiu totallò que realment forma el patrimoni quehem heretat: no tan sols els recursos natu-rals, sinó també les diverses formes d’en-tendre’ls i aprofitar-los mitjançant elsconeixements i tecnologies que són l’he-rència històrica dels diferents pobles quecomponen la nació».10

Deixar els provincians fora de la his-tòria o fer-los-en estranys, com si fossinciutadans de segona classe que assisteixena l’espectacle de fora estant, des de la ga-llola, ha contribuït a debilitar les defensesi a l’avortament de moltes iniciatives, men-tre que ha afavorit en gran manera la de-pendència i el paternalisme, convertint-nos en una presa molt més fàcil de patronsde conducta aliens a la nostra conveniència.

No hi ha dubte que un reconeixementmillor de tot el que conforma cada país,constitueix una manera eficient de treba-llar per una vertadera democràcia. No pasuna democràcia copiada, sinó una demo-cràcia que emani precisament de la nostrahistòria i respongui a la riquesa i a la va-rietat dels pobladors del continent.

Aportem al coneixement de cada nacióel que veritablement som cadascun delsqui el componem, com també la nostra vi-

60sió particular de les coses. D’aquesta ma-nera se’n podrà aprofitar cabdalment lariquesa, s’aconseguirà més coherència i hihaurà més cordialitat. Dit altrament, totsserem autèntics, ens entendrem millor so-bre la base de conceptes i categories reals i,per això mateix, valedors i útils per a unaadequada explicació de les nostres essèn-cies i arrels que ajudi veritablement a con-solidar una bona convivència de tots a lacasa que a cadascú li ha tocat de viure. ❐

1. José Gaos, «Notas sobre historiografía», a HistoriaMexicana (36) vol. IX, núm. 4, abril-juny de 1960,pp. 481-508. Es publicà també a José Gaos, De an-tropología e historiografía, Xalapa, UniversidadVeracruzana, 1967 (Cuadernos de la Facultad deFilosofía, Letras y Ciencias, 40), pp. 283-318, i aÁlvaro Matute, La teoría de la historia de México.(1940-1973), Mèxic, Secretaría de Educación Pú-blica, 1974 (Col. SepSetentas, 126), pp. 66-93.

2. Loc. cit. 3. Marie Jean Antoine de Condorcet, Bosquejo de un

cuadro histórico de los progresos del espíritu humano,t. II: Los progresos futuros. Trad. Domingo Barnés,Madrid, Espasa Calpe, 1921, p. 6.

4. Gullermo Bonfil Batalla, México profundo. Una civi-lización negada, Mèxic, CIESAS-SEP, 1987 (Foro2000), p. 235.

5. Miguel León-Portilla, America Latina. Múltiples cul-turas, pluralidad de lenguas, Mèxic, El Colegio Na-cional, 1992, p. 44.

6. Loc. cit. 7. Gonzalo Aguirre Beltrán, La población negra en

México, Mèxic, Fondo de Cultura Económica,1972 (2a. ed.), p.198.

8. Thomas Calvo, La Nueva Galicia en los siglos XVI yXVII, Guadalajara, El Colegio de Jalisco, 1989, pp.65-75.

9. Guillermo Bonfil Batalla, op. cit., p. 229.10. Ibidem, p. 237

Agustí COLOMINES I COMPANYS

Pensar la nació històricament

Albert GHANIME

El federalisme de Francesc Pi i Margall

Josep PICH I MITJANA

L’evolució política i ideològica

de Valentí Almirall i Llozer (1841-1904)

Rafa ROCA RICART

Teodor Llorente. Del provincialismeal regionalisme valencianista

Jordi BOU I ROS

Joan Mañé i Flaquer i el discurs conservador català.Regeneració o conservació?

Benjamí MONTSERRAT

Jaume Collell i el catalanisme catòlic

Ferran ARCHILÉS

Contra «el fermaler verí centralista».Gaetà Huguet i les possibilitats i els límits

del federalisme al País Valencià

Antoni MARIMON RIUTORT

Lluís Martí Ximenis. En els orígensde l’esquerra nacionalista a Mallorca

Gregori MIR

Miquel dels Sants Oliveri el primer nacionalisme a les Illes Balears

Josep ANDRÉS PÉREZ

El federalisme de Vicent Blasco Ibáñezi la qüestió valenciana

PostscriptumXavier SIERRA LABRADO

Josep Lluís Blasco (1940-2003)

afersfulls de recerca i pensament

núm. 44

editorial afers

La llibertat, 12 • 46170 Catarroja (País Valencià)

Tel. 96 126 86 45 • e-mail: afers@provicom.com

Pensar la nació històricament

61

Més de 65.000 persones que vénen de fora aprenen el català, cada any, amb els diversos programesd’ensenyament lingüístic. Ajuda’ls a practicar. Si els parles en català, els ajudaràs a integrar-sea la nostra cultura i, a més, contribuiràs al seu desenvolupament personal i professional.

TU ETS MESTREPERQUÈ ELS QUE VÉNEN DE FORA CONEGUIN I PARLIN ELCATALÀ, TU ETS EL MILLOR MESTRE. PARLA’LS EN CATALÀ.

62

PRESENTACIÓ

Fa uns quants anys, quan semblava que la història havia pres un curs indefectible, es va ferfamós un acudit: no era el futur l’imprevisible, sinó el passat. La història havia acabat, il’avenir només podria aportar variacions ja conegudes dins d’una línia prefixada, però elpassat era terra incognita, una capsa plena de sorpreses. Tampoc no n’hi havia per a tant,podríem dir avui, però el cas és que aquell moment –a hores d’ara ja tan distant, tot i que noen sentit cronològic– coincidí amb l’obertura d’una sèrie d’arxius que havien romàs tancatsamb pany i clau durant dècades. Alguns aspectes de la història podien ser estudiats ara ambtots els instruments necessaris a la mà. La imatge del passat podria experimentar seriosesalteracions. A més, l’eixida a la llum de molta documentació secreta dels arxius dels païsoscomunistes provocà més d’una sotragada, i no foren pocs els polítics occidentals que arrufarenel nas. Aquella derivació de la caiguda del mur podria provocar alguna incomoditat, revelarepisodis vergonyants, i resituar alguns personatges públics.

Però sobretot era un mal exemple, perquè contrastava abruptament amb la tendència detancament i ocultació que marcava les polítiques arxivístiques a molts països, on encara nos’havien ajustat del tot els comptes amb els aspectes més foscos del passat, lligats al feixisme, elcol·laboracionisme i la repressió. Però això també canvià, i la revisió del passat amb totes lesseues conseqüències, a partir del material d’arxiu, s’obrí camí, com s’obrí camí igualment laidea de retornar els documents incautats en el marc d’un enfrontament bèl·lic les darreresseqüeles del qual s’estaven cancel·lant.

Tot plegat promogué un nou esperit de transparència i de restitució, molt exigent, quetanmateix no ha reexit del tot, com bé sabem. El control i la titularitat sobre el registre escritdel passat, certament, són una forma de poder. L’accés dels investigadors, i dels ciutadans engeneral, als testimonis escrits del passat és una exigència lligada als catàlegs de drets i llibertats.Però a partir d’ací totes les situacions són possibles, i es configura un camp de debat ple dematisos, estranyament lligat a uns altres debats. Això es posa clarament de manifest als articlesd’aquest dossier, que aborden molts dels problemes relacionats, a partir d’experiències histò-riques i referents temporals diversos, i de les seues derivacions polítiques, socials i culturals. Elsarxius, finalment, han esdevingut una qüestió política, lligada a la gestió de la memòria i a lasuperació definitiva de les ferides del passat.

Guerres d’arxius.Història, memòria i política

63

Sols recentment ha esdevingut objec-te de crítica i reflexió la dificultat d’acce-dir als arxius del període contemporani.1

Aquesta qüestió presenta més o menysacuïtat segons com siguen les legislacionsen vigor, però es planteja en tots els països–sempre, naturalment, que siga possiblede formular-la públicament. Un cas ex-trem és el d’estats constituïts fa poc temps,com els d’Àfrica, on la formació d’arxiusno està encara consolidada ni és una pràc-tica corrent. A l’origen del fet que aquestdebat haja sorgit a la llum pública hi hadiversos factors. Un de molt particular se-ria l’exigència tan estesa al món postso-viètic, bon punt va caure el règim comu-nista, de consultar els arxius més secrets,els de la repressió. Des d’aleshores, com espodria trobar legítim el desig dels ciuta-dans d’Alemanya oriental de consultar lesseues fitxes policials, o la voluntat dels his-toriadors de l’antiga Unió Soviètica d’ac-cedir als documents del NKVD,2 o als delpartit comunista de l’època en què era al

poder, mentre a França es continuava«acceptant» el fet de no poder accedirlliurement a determinats fons d’arxius delgovern de Vichy (1940-1944) –i no di-guem ja dels relacionats amb la guerrad’Algèria? D’altra banda, l’interès creixentper la història contemporània, una brancade la disciplina que l’historiador tradicio-nal considerava fins fa poc encara pròpiadel periodisme o de la política, ha contri-buït així mateix a plantejar la qüestió del’accés a les fonts més recents. Com que la«casta Clio» ha acceptat, finalment, «cre-mar-se les ales»,3 caldrà deixar que ho façaen les condicions que exigeix la recerca:contrastant totes les fonts.

Tot i que és ben real, la presa de cons-ciència de la dificultat d’accedir als arxiuscontemporanis, tanmateix, no ha menatencara als canvis desitjables a França. Iaixí, malgrat les reiterades promeses del’anterior primer ministre, Lionel Jospin,o de diversos ministres de Cultura (delsquals depèn l’administració dels arxius), imalgrat alguns moments de flexibilització,la situació no hi ha canviat gaire.4 El fetque la nova llei promesa, i esperada, hajaestat relegada finalment al racó de les an-dròmines és una prova de la rellevància delque hi ha en joc amb la liberalització del’accés als arxius. Després d’exposar breu-ment el marc legislatiu francès i la seua

Sonia Combe

Sonia Combe és historiadora i conservadora a la Biblio-thèque de Documentation Internationale Contem-poraine. Especialista en Europa Oriental, és autora,entre altres, de Une société sous surveillance. Les in-tellectuels et la Stasi (Albin Michel, 1999) i d’Archivesinterdites. L’histoire confisquée (La Découverte, 2001;1a ed., 1994).

Política d’arxiui escriptura de la història

64gènesi, ens concentrarem ací en les pràcti-ques a què dóna lloc, tant si són pràctiquesd’Estat, professionals (dels arxivers) o, finsi tot, socials (dels investigadors), per abor-dar, en un segon moment, la qüestiócabdal del lligam entre l’accés als arxius iles condicions d’escriptura de la històriacontemporània.

DELS ARXIUS DEL REIALS ARXIUS PÚBLICS

La Revolució Francesa, arran de la Decla-ració dels Drets de l’Home del 25 d’agostde 1789, introduí la noció d’arxius pú-blics, un concepte revolucionari per excel-lència, ja que sostreia als governants lapropietat exclusiva dels arxius de l’Estat.La Llei de messidor any II (24 de juny de1794), modificava el règim de propietatdels papers públics i decretava allò que ahores d’ara en diríem la transparència:«Qualsevol ciutadà pot demanar la con-sulta dels documents que es conserven alsdipòsits dels arxius en els dies i hores esta-blerts amb aquesta finalitat». Conquestarevolucionària, aquesta llei francesa pro-vocà debats molt vius als països veïns. Perventura aquesta llei, al proclamar la lliureconsulta dels arxius, no oferia al «primerque es presentàs el mitjà d’immiscir-setant en els afers del seu veí com en els se-crets d’estat?», s’inquietava el 1829 L’Or-tye, arxiver de Brussel·les. Però a l’Haia,l’arxiver De Jonge veia les coses d’una altramanera: es tractava d’«un mitjà saludablede promoure el coneixement de la histò-ria».5 Cal remarcar de passada que aquestdebat (els termes del qual, com veurem,són ben actuals) n’evocava un altre: el quehavia tingut lloc menys d’un segle abans al

voltant de la biblioteca pública; un pro-jecte de Gabriel Naudé, el bibliotecari deMazzarino i fundador de la Mazarine6 elqual s’hagué d’enfrontar a l’oposició del’Església, i en particular dels jesuïtes.Aquests darrers ensumaven el perill queconstituïa el lliure accés al saber. Tanma-teix, no es tractava més que de la lliureconsulta de llibres; com que la impremtaen permetia la reproducció, aquests deixa-ven de ser objectes rars i únics –així hoexplicava Naudé– i es podia considerar laidea de posar-los a disposició de tothom,en llocs públics. Aplicar aquest principi alsarxius fou en aquell moment inconcebi-ble. Aquests eren propietat del rei des queFelip el Bell, el 1307, va decidir classificari inventariar les actes reials en els registresanomenats del Trésor des Chartes. L’accés aaquests fons per tal de fer recerca històrica,un pas que podem datar a partir del segleXVII, continuava reservat a una categoriad’historiadors a la qual el rei confiava latasca d’escriure història –amb una funcióprecisa: legitimar el seu poder.

La societat de l’Antic Règim estavafundada sobre el privilegi; la Revoluciófundarà la igualtat. La consulta de les actesde la vida pública esdevé un dret cívic itrenca, de fet, el lligam de subjecció al po-der polític. L’hegemonia de l’Estat sobre elrelat històric declina. Ha perdut el pedes-tal sobre el qual reposava. La idea força dela llei del 7 de messidor és la de l’accés alsarxius nacionals concebuda no com unprivilegi, sinó com un dret de cada ciuta-dà. Moderna quant al seu principi, aques-ta llei que posa terme al monopoli de l’Es-tat sobre els arxius i els restitueix alsciutadans és, tanmateix, més una reaccióque no el resultat d’un pensament acabat.Per bé que no concreta cap de les moda-

65litats pràctiques que en permetrien l’apli-cació (cap definició del mot arxiu, capprincipi de lliurament o de recollida), res-tarà, emperò, com l’únic marc de la gestiódels arxius de la nació durant prop de dossegles. Paral·lelament, i de forma progres-siva, s’imposaran pràctiques en matèria decomunicació que qüestionaran l’esperitde la llei, uns procediments restrictius quefinalment seran legalitzats i ordenats en lanova llei sobre els arxius, de gener del 1979.

DEMOCRÀCIAI FÀBRICA DEL SECRET

Aquesta regressió en matèria de política del’arxiu no ha de fer-nos silenciar l’extraor-dinari desenvolupament de la disciplinahistòrica lligada a la possibilitat d’explotarels arxius de l’Antic Règim, una mina queexplotaran amb fortuna investigadors comMichelet i Tocqueville. Una professió ha-via nascut, la d’arxiver, i una escola, l’Écolede Chartes (Escola d’Arxivers), fundada el1821, sota la Restauració. Dedicada a l’en-senyament de les tècniques del treball his-tòric, l’Escola d’Arxivers marca la primerafita de la professionalització de la discipli-na. Amb aquesta, la història va poder rei-vindicar el seu estatus de ciència. A l’arxi-ver, li pertoca la fase de preparació altreball històric amb la identificació i l’esta-bliment dels intruments de treball (inven-taris de les fonts) indispensables per al’exercici de l’ofici d’historiador. Per a fer-ho, l’arxiver recolza sobre ciències auxiliarscom ara la diplomàtica, la paleografia(ciència de les escriptures antigues) o, finsi tot, la filologia. Els arxivers, experts enescriptura, demostraran la seua professio-nalitat en el moment de l’afer Dreyfus

(1894-1989), ja que es recorrerà al seu sa-ber i a la seua tècnica per desemmascararel fals Henry durant el procés de Zola.Però al marge d’aquest moment de glòria,treballen en l’ombra i lluny de l’actualitat,i es malfien de la història contemporània.Per bé que encarregats de recollir, classifi-car i tractar els arxius produïts recentmentper les administracions, la seua formacióha estat i és encara avui sobretot la històriamedieval o moderna. Aquest desfasamententre l’ensenyament de l’Escola d’Arxiversi la funció posterior dels professionals éspalès. Es comprèn que, en aquestes condi-cions, la corporació no estiga gaire mobi-litzada per preservar l’esperit liberal de laLlei de messidor Any II i que s’haja mos-trat d’acord amb les principals etapes deltancament dels arxius públics:

– El 1856, un reglament va esta-blir que «per a tenir dret a la comuni-cació immediata dels documents sol·li-citats o a una negativa expressamentmotivada», calia ser funcionari públic,membre o guardonat per l’Institut,doctor en una facultat, arxiver-paleò-graf o alumne de l’Escola d’Arxivers.

Això implica l’exclusió de l’historiador–per no parlar del simple ciutadà– i lareintroducció del dret reial…7

– El 12 de gener del 1898 (el ma-teix dia que L’Aurore publica el cèlebre«J’accuse» de Zola), un decret precisadues mesures que són, encara avui, a labase de la reglamentació arxivísticafrancesa. D’un costat, anuncia unarestricció al principi de comunicabi-litat decretat per la llei revolucionària(només «els documents de més de 50

66anys seran lliurement comunicats alpúblic»); de l’altre, tot recordant l’obli-gació de lliurament fet a les adminis-tracions (sense precisar el termini desanció en cas de no respectar-la), sot-met la consulta dels documents a l’a-provació de l’administració que els haproduït i posteriorment lliurat als Ar-xius de França. Un fet que equival arestituir a les institucions/ministeris eldret de propietat sobre els arxius, jaque aquests conserven el poder de de-cidir sobre la seua comunicació.

Els Arxius de França tornen així al rangde guardià dels papers de l’Estat i de lesseues institucions, que s’envolten d’unaprotecció que els assenyala com a secretsd’Estat; en el moment que la Repúblicas’estabilitza, la tradició secular del secretamb què l’administració francesa envoltaels seus fets és legitimada per un decret.Les disposicions del 7 de messidor Any IInomés s’apliquen en endavant als arxius«definitius», els de l’Antic Règim.

– Malgrat la campanya de la LligaDels Drets de l’Home contra la impos-sibilitat de consultar els arxius de laPrimera Guerra Mundial, el govern delFront Popular es limità, amb el decretde 21 de juliol de 1936, a recordar l’o-bligació de tots els ministeris de lliurarels documents als Arxius de França.

Un desig piadós, al seu moment, peròque té com a conseqüència de mantenir tan-cats els arxius contemporanis (de menys de50 anys) ja que, per encoratjar les admi-nistracions a lliurar la seua documentació,els governants troben necessari garantir-losque romandran sostrets a la mirada pública.

– Després de l’Alliberament, quanel procés de depuració amb prou feiness’havia acomplert, la República s’enca-mina cap a l’amnistia dels col·labora-cionistes no jutjats encara. S’aprovendues lleis d’amnistia (5 de gener de1951 i 24 de juliol de 1953) per asse-gurar la «pau social» i la «reconciliaciónacional». El decret de 27 de febrer de1952 sobre els arxius s’escau, doncs, enplena política d’amnisties. Recorda laincomunicabilitat dels documents demenys de 50 anys i afegeix unarestricció d’importants conseqüènciesen aquest període de la postguerra: «Elsdocuments confidencials que interes-sen les persones o el paper dels homespúblics no seran comunicats al públicmés que després de la mort d’aquests.»

– Rematant el dispositiu de tan-cament dels arxius relacionats amb elcol·laboracionisme, el decret de 19 dejuliol de 1979 estipula que la mort dela persona, amb tot, no aixeca la prohi-bició: d’ara endavant, més enllà de lapersona, es tracta de protegir l’honorde les famílies… Entre aquest últimimperatiu i el de mantenir la «pau so-cial», la història del govern de Vichyresta curosament protegida.

De fet, els primers estudis alliberatsd’aquesta mena de traves seran duts a ter-me per historiadors no francesos, com araEberhard Jäckel o Robert Paxton.8 Els seustreballs, elaborats a partir dels arxius ale-manys i americans, posen en dubte les lle-gendes gaullista i comunista d’una Françaàmpliament resistent. Una llegenda elabo-rada en nom de la pau social i de lareconciliació nacional.

67LA LLEI

DEL 7 DE GENERDEL 1979 O LA FALSA

TRANSPARÈNCIA

Aquesta llei, nascuda arran de la Freedomof Information Act (FOIA) aprovada als Es-tats Units el 1966, votada apressadamenta la fi del mandat de Giscard d’Estaing,s’arrenglera amb la normativa dels 30 anysa partir dels quals els documents poden ser«desclassificats» (segons la terminologia dela llei americana, és a dir, que són comuni-cables), una disposició assumida al con-junt de les democràcies occidentals.9 Apa-rentment, es tracta d’un progrés pel que faal termini de 50 anys imposat per l’an-terior decret. De fet, però, no ho és, mésaviat al contrari, ja que el termini de lacomunicació passa a 60 anys (delibera-cions governamentals, defensa nacional),100 anys (arxius jurídics), 120 anys (expe-dients del personal de l’Estat) i, fins i tot,150 (arxius mèdics). Sense precisar els ter-minis de lliurament als Arxius nacionalsni tampoc les sancions en cas de no lliu-rar-los10 (o, més exactament, deixant-hotot en els llimbs) més que els decrets pre-cedents, la nova llei no defineix millor elsarxius anomenats presidencials ni el seudestí. Presidents (i ministres) tenen encarael costum de considerar com a propis elspapers que produeixen mentre estan enactiu i d’emportar-se’ls quan deixen elscàrrecs. (Així, recentment, i amb granperjudici dels arxivers que no han pogut,no han sabut o no han volgut oposar-s’hi,els arxius de François Mitterrand han estatdipositats en una fundació privada bate-jada amb el seu nom. La ironia de la his-tòria ha volgut que, com que es troba a uncentenar de metres dels Arxius nacionals,

al barri parisenc de Marais, quasi semblaque la fundació els planta cara…).

La llei sobre els arxius organitza i regla-menta, doncs, el secret. Els terminis decomunicació que imposa poden ser com-presos com el temps de latència –de reclu-sió de l’arxiu– més enllà del qual els se-crets, ni que siguen d’Estat, perden la raóde ser. Mentre que els governants tenennaturalment tendència a la confidenciali-tat com més llarga millor, les instàncies decontrol que garanteixen l’exercici del jocdemocràtic poden conduir, com és el casals països escandinaus o als Estats Units, afer comprendre l’interès de la societat.11

Així, doncs, la durada del termini tradueixsempre una relació de força, i el graud’obertura dels arxius públics constitueixun excel·lent indicador del grau dedemocràcia assolit per una societat.

A França, hom justifica aquests termi-nis restrictius en nom del respecte a duesidees: la vida privada i la seguretat nacional.

El secret imposat en nom de la segu-retat nacional és la forma contemporàniadel secret d’Estat en societats regides perun contracte democràtic i que afirmen,enfront del principi del secret polític, elprincipi de transparència. Arxius de lapresidència i del primer ministre, peròtambé tots els documents susceptibles d’a-fectar el secret de la defensa nacional, sónconfiscats durant 60 anys. Podríem certa-ment preguntar-nos, com alguns diputatsarran de l’estudi de la llei del 1979,12 compodrien atemptar avui a la seguretat na-cional les deliberacions del govern de Vi-chy. Sabem, en canvi, fins a quin puntaquestes deliberacions de l’Estat francès,que havia abolit la legalitat republicana,són indispensables per entendre la natu-ralesa del règim de Vichy!

68Invocat encara més sovint, el refús de

comunicació dels documents d’arxiu ennom del respecte a la vida privada –tot ique cal encara definir què entenem per«vida privada»– constitueix un obstaclemés gran per a la investigació històrica.No pas perquè la llei protegiria, cosa benlegítima, les dades personals dels ciuta-dans contingudes als expedients de les di-verses administracions que emmarquenl’ésser social, sinó perquè aquesta nociós’aplica a tots els individus tant en la vidaprivada com en la vida pública. De maneraque mai no és possible consultar lliure-ment molts expedients d’alguns ministe-ris, de la policia de Vichy –i encara menysels de la vigilància policial arran de la gue-rra d’Algèria (1954-1962)– amb el pretextafegit del respecte a la vida privada delciutadà vigilat, i àdhuc torturat, quan re-sulta que són sobretot els noms dels tor-turadors o els mètodes de la policia el queés sostret a la mirada de l’investigador.Així mateix, es fa difícil, més aviat impos-sible, consultar l’expedient de naturalitza-ció d’un avi arribat de Polònia o d’Espa-nya els anys 30. La confusió creada per talque l’administració n’obtinga els avantat-ges més grans, però, es fa palesa sobretoten l’ocultació a la mirada pública delsexpedients dels agents de l’Estat durant unperíode de 120 anys en nom del respecte ala vida privada. Tan bon punt un expe-dient és «nominatiu», vet-lo reclòs en nomdel respecte a la vida privada, fins i tot sies tracta de l’expedient d’un funcionaripúblic. Recordem, quant a això, que sensela «fuita» dels Arxius departamentals deBordeus, protegits per la llei d’arxius,Maurice Papon, antic secretari de Prefec-tura de la Gironda i organitzador delscombois de deportació de jueus el 1942,

no hauria comparegut davant la justícia.Una distinció entre vida privada i vida pú-blica no és, tanmateix, una cosa impos-sible. Així, la legislació alemanya estipulaque els actes comesos durant l’exercici deles funcions o sota l’uniforme no responena la vida privada, amb la qual cosa perme-ten un accés considerablement més amplials arxius.

En el fons, en aplicar la normativa desecret a les actes de l’Estat francès de Vi-chy, la República francesa (tot i que li ne-gava legitimitat) es constituïa de facto enhereva dels seus arxius, cosa que fa com-prendre millor la reticència dels governsde dreta o d’esquerra a reconèixer la res-ponsabilitat de França en la participacióen l’empresa del genocidi nazi.13

RESSORGIMENTDEL DRET REIAL

I AUTONOMIA DE LA RECERCA

Al mateix temps que afinava el dispositiude tancament dels arxius polítics contem-poranis, la llei del 1979 introduïa, tanma-teix, la possibilitat d’eludir-la. Per a joiad’alguns happy few, s’instaurà un sistemaderogatori (comentat a cau d’orella entreels «iniciats» més que no pas proclamat),que no es va generalitzar fins després queel debat arribàs a l’àmbit públic, per béque malgrat tot el procediment no ha estatmodificat. Tota sol·licitud de derogació hade recórrer un camí veritablement tortuós:«instruïda» per l’arxiver, el paper del qualconsisteix a verificar una per una la «sensi-bilitat» dels documents de l’expedient de-manat i a extraure’n alguns si escau, la sol-licitud és adreçada al servei emissor (l’ad-ministració productora de l’arxiu), que en

69decideix la comunicació o el refús. Final-ment, el director o directora dels Arxius deFrança dóna el vistiplau definitiu. Teninten compte la lentitud habitual de lesadministracions, la resposta trigava, abansque el debat fos públic, mesos, un any sen-cer o, de vegades, simplement, no arribavamai. Avui, l’administració ha de retrecompte de la seua decisió en dos mesos, isegons l’administració és sempre positiva.Fins al punt que, si és així, hom pot pre-guntar-se per quina raó cal mantenir unprocediment tan pesat, que fa perdretemps als arxivers i que pot aparèixer alsulls de l’investigador com una mesura dedissuasió.

Ací copsem el sentit ocult de la dero-gació. És, per damunt de tot, el signe delpoder de l’Estat sobre «els seus» arxius. Noes tracta d’una relliscada de la maquinàriaadministrativa, sinó de l’afirmació delmanteniment del règim de propietat i delsecret. La seua atribució, erigida en siste-ma, és una mena d’armadura, un rite depassatge a la categoria dels qui tenen eldret a escriure la història. Amb raó, un ar-xiver ha pogut comparar aquest sistema alprincipi de la «censura prèvia» de les lleisde premsa del 1835 d’Adolphe Thiers, mi-nistre aleshores de Lluís Felip; un principique consistia a demanar l’aval de l’auto-ritat superior abans de publicar qualsevolcosa. L’historiador, valorat per aquest re-coneixement que li concedeix l’Estat a tra-vés de la institució dels Arxius, adquireixun coneixement que, després de Foucault,sabem que significa poder. L’investigadorentronitzat als arxius, que té accés a fonsconfidencials dels quals frueix de vegadesen règim de monopoli,14 no té cap interèsa denunciar un sistema arbitrari del qualés beneficiari. Ara bé, una «donació» sem-

pre ha de ser corresposta. L’historiador téun compromís de «discreció»15 i a canvi dela derogació, guanya l’accés a documentsanomenats «sensibles», però perd inde-pendència. Lligat pels seus compromisos,es troba en una situació objectiva de de-pendència, a través de l’arxiu, respecte del’Estat… i amenaçat pel risc d’autocensu-rar-se. Poc importa que ho faça de maneraconscient, per conservar o ampliar el seuprivilegi, o inconscient, sota l’impuls delsentiment de gratitud que engendra lamanera com ha obtingut l’arxiu.

DRETS HUMANSI RAÓ D’ESTAT

La comunitat d’arxivers travessa actual-ment una crisi que la mena a interrogar-sealhora sobre la seua missió al servei del pú-blic i sobre la funció de guardiana dels se-crets d’estat que li ha estat implícitamentreservada. Aquesta crisi arribà al paroxis-me arran del procés que l’antic secretarigeneral de la Prefectura de Policia de Pa-rís, Maurice Papon, intentà obrir el 1999contra un investigador, Jean-Luc Einaudi.Aquest investigador, autor d’un estudi so-bre la manifestació dels algerians del 17d’octubre de 1961 a París, havia escrit enel periòdic Le Monde (el 20 de maig de1998) que hi havia hagut una «massacreperpetrada per les forces de policia sota lesordres de Maurice Papon». La frase va des-plaure a l’antic prefecte de la Policia (ales-hores a la presó –d’on seria posteriormentalliberat– després d’haver estat condemnatper haver participat en la deportació delsjueus de Bordeus), que es considerava di-famat. Aleshores, davant del tribunal, dosconservadors dels Arxius de París, Brigitte

70Lainé i Philippe Grand, van testificar enfavor de Jean-Luc Einaudi: amb l’aval dedocuments no «públics», van confirmarles declaracions de l’investigador sobre lamassacre de manifestants algerians per lesforces de policia de les quals MauricePapon era responsable aleshores. Tal comBrigitte Lainé explicà al tribunal, el bencert era que Jean-Luc Einaudi no haviarebut mai resposta a la seua sol·licitud dederogació presentada un any abans delprocés per a poder consultar els arxius queli permetrien defensar-se –arxius judi-cials (termini de comunicació: 100 anys);aquest fet va motivar que es decidís a testi-moniar en favor de l’investigador. A mésde fer perdre a Maurice Papon el procés,aquest gest de desobediència cívica de dosarxivers trencant amb el sacrosant «deurede reserva» anunciava una nova era.16

Mentre que al segle XVII, el projecte de«biblioteca pública» de Gabriel Naudés’inscrivia en el context d’una temptativa

de la raó d’estat d’imposar-se a la raó del’Església, avui la reivindicació d’accedirlliurement als arxius públics correspon a latemptativa d’imposar que els drets delsciutadans no es deturen ja davant de la raód’estat. Aquest abús del poder de l’Estat,que priva una societat de prendre cons-ciència del seu passat per comprendre’lmillor, es tolera cada vegada menys. Men-tre perviurà la gestió arcaica dels arxius pú-blics, fins que no es democratitzen les con-dicions de consulta dels arxius, en el sentitque tots els ciutadans, amb independènciadels seus títols, puguen accedir-hi –desprésd’un termini necessari per a recollir, tractar irespectar la vida privada de tothom (l’in-forme Braibant, a França, estimava aquesttermini en 25 anys)–, no s’allunyarà el perilld’escriure una història adaptada a la raó d’es-tat i, per la força de les coses, generadorad’una «bona» consciència nacional. ❐

Traducció de Faust Ripoll Domènech

1. Per simplificar, considerarem que la història con-temporània correspon al període de la història delqual encara hi ha testimonis o en el qual la trans-missió del testimoniatge s’ha fet directament. Perara, es tracta, doncs, del conjunt del segle XX.

2. Policia política de l’època de Stalin, antecessora delKGB.

3. Devem aquesta expressió a Marc Bloch, en Apologiepour l’histoire ou métier d’historien, Armand Colin,1993, p. 91. (Hi ha traducció catalana, Apologia dela història, Barcelona, Empúries, 1984.)

4. Prop de deu anys s’han escolat des de la primeraedició del meu llibre Archives interdites. L’histoireconfisquée, La Découverte, 20012. Alguns fons quejo assenyalava aleshores com a inaccessibles hanestat «desclassificats» posteriorment, però el siste-ma no ha canviat.

5. Eric Ketelaar, «L’accès aux archives dans les Pays-Bas», en La Gazette des archives, 130-131, 1985.

6. Primera biblioteca pública francesa, oberta el 1643(n. del t.)

7. No hi ha pràcticament cap estudi sobre la matriu dela història dels Arxius de França i cal parar atencióen els treballs de Jennifer Milligan, de la Univer-sitat de Pennsilvània (EUA): «The Problem ofPublicity in the Archives of Second Empire Fran-ce», en Archives and Social Memory: Institutions,Practices and Political Cultures, en premsa, sota ladirecció de Fran Blouin i William Rosenberg, enles publicacions universitàries de Michigan(2003).

8. Eberhard Jäckel, La France dans l’Europe de Hitler,Fayard, 1969. Robert Paxton, La France de Vichy,Le Seuil, 1974.

9. Les legislacions dels països nòrdics es mostraran en-cara més liberals que la legislació nord-americana.Fins i tot les democràcies populars, l’URSS inclosa,adoptaran (formalment) el termini dels 30 anys.

7110. Hi ha un cas flagrant de no respecte de la llei que

és bastant conegut: el dels arxius de la Prefecturade la Policia de París, que custodia ella mateixa elsseus fons. Quan es tracta dels arxius del períodede l’Ocupació (1940-1944) o del Maig del 68, éslliure de comunicar o no, i a qui li semble bé, elsseus dossiers.

11. Als Estats Units, les associacions d’historiadors vigi-len la desclassificació dels documents que hanpassat el termini dels 30 anys. (Mencionem de pas-sada que després de l’11 de setembre s’hi han im-posat restriccions a la comunicació en nom de laseguretat nacional.)

12. Sonia Combe, Archives interdites. L’histoire confis-quée, La Découverte, 20012, p. 123.

13. El president Chirac ho va admetre amb motiu de lacommemoració el mes de juliol del 1996 de la re-dada del vélodrome d’hiver. Aquesta commemora-ció fa referència al confinament de prop de 14.000jueus parisencs, el juliol del 1942, en un velòdrom

de París per ordre del govern de Vichy. Després vanser deportats a camps de concentració nazis.

14. En principi, després d’alguns anys i de les circularsde Jospin, des del moment que un fons confiden-cial és comunicat a un investigador, ha d’estar a dis-posició de tots els qui el sol·liciten. Aquest principija s’havia establert, però no sempre s’havia aplicat.Al contrari, no és forçosament aplicat en tots elsdipòsits d’arxius. Així, el de la Prefectura de laPolicia, a París, sovint és acusat de no respectar-lo.

15. Aquest compromís es fa per escrit en el formulari desol·licitud de derogació.

16. Encara que havien estats amenaçats, aquests dosarxivers no van poder ser sancionats per les seuesadministracions per faltar al «deure de reserva», jaque l’obligació de respondre a la justícia primavasobre la del «deure de reserva». Amb tot, experi-mentaren vexacions psicològiques i, sobretot, una«immobilització» que els va prohibir tot contacteamb el públic. Actualment la Lliga pels DretsHumans els defensa.

MÈTODE

72

Es pot assegurar que cap altre assumpterelatiu al patrimoni documental no haestat tan polèmic a Espanya des de fa unquart de segle com el dels denominats «pa-pers de Salamanca». Cap més no ha suscitatdebats tan vius durant gairebé totes les le-gislatures de tres cambres parlamentàries,el Congrés dels diputats, el Senat i el Parla-ment de Catalunya. Cap més no ha meres-cut una atenció equiparable per part delsmitjans de comunicació. Cap altre no haestat objecte de més posicionaments parti-daris solemnes, ni de més àrdues negocia-cions polítiques, ni d’articles més encesos,ni de manifestacions més multitudinàries.

I tanmateix, a pesar –o potser a causa-de l’intens soroll mediàtic i polític, és pro-bable que una bona part, no només de l’o-pinió ciutadana, sinó fins i tot de l’opinió

professional, de la comunitat acadèmicaespanyola, desconegui encara moltes da-des essencials d’aquest controvertit afer. Ésa aquest dèficit d’informació que vol aten-dre el present text, amb una exposiciósintètica i tan desapassionada com siguipossible sobre els antecedents i el desen-volupament del litigi documental, sobreels arguments i les realitats arxivístiquesque s’hi enfronten. De cap manera nopretenem aquí formular una proposta pre-cisa sobre el caràcter i el contingut con-crets que hauria de tenir l’Arxiu de Sala-manca, qüestió sobre la qual ja esbossàremfa anys algunes idees.1

LA FORMACIÓ DE L’ARXIU

L’origen del peculiar fons documentalsalmantí s’ha de situar a l’abril de 1938, enplena Guerra Civil, quan es creà la Delega-ción para recuperar, clasificar y custodiar ladocumentación procedente de personas y en-tidades del bando republicano, un organis-me dependent del Ministeri de l’Interiorl’objecte del qual era proporcionar a l’ales-hores emergent Estat franquista informa-ció relativa a l’actuació dels seus enemics.De cara a aquests propòsits, i a mesura que

Joan B. CullaBorja de Riquer

Joan B. Culla és professsor d’Història Contemporània ala Universitat Autònoma de Barcelona. Darreramentha codirigit el Diccionari dels Partits Polítics de Cata-lunya. Segle XX (2000), i ha publicat El mundo con-temporáneo. Grandes textos y documentos políticos(2000).

Borja de Riquer és catedràtic d’Història Contemporàniaa la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha pu-blicat, entre altres, L’últim Cambó (1996) i Identitatscontemporànies. Catalunya i Espanya (2000) i hadirigit Història. Política, Societat i Cultura dels PaïsosCatalans (12 volums, 1995-1999).

Sobre l’arxiu de Salamanca:algunes precisions i reflexions

73les tropes nacionales anaven conquerintterritori, personal especialitzat procedia aincautar-se de tota mena de papers que elsrepublicans en retirada no haguessin estata temps de destruir o d’emportar-se. Con-cretament a Barcelona, aquests equips deRecuperación Documental practicaren, en-tre el 28 de gener i el 3 de juliol de 1939un total de 1.399 registres de seus institu-cionals (dependències de la Generalitat,del Govern de la República, de l’ExèrcitPopular...), estatges de partits, sindicats,associacions o periòdics, i també despat-xos o domicilis particulars. Amb aquestritme frenètic, la tasca incautadora haviade ser per força expeditiva, de manera queels sacs dels caçadors de papers s’omplirenno només amb documentació relativa a laGuerra Civil, ni tan sols a la Segona Repú-blica, sinó a tot el període de la Restau-ració; no només amb peces de contingutpoliticosocial i significació rojo-separatista,sinó també amb expedients administratiusd’entitats tan poc sospitoses com la patro-nal Fomento del Trabajo Nacional o laCompañía Transatlántica. I al costat d’a-questa documentació també es requisarennombroses publicacions periòdiques, lli-bres, cartells, banderins, estendards i àd-huc mobiliari. El botí, de qualsevol mane-ra, va ser copiós: el juliol de 1939, un solcomboi traslladà des de Barcelona fins aSalamanca 130 tones de documents, enta-forats en 12 vagons de ferrocarril.

Amb aquesta i les restants aportacionsprovinents de Bilbao, de Lleida, de Cas-telló, de València, d’Alacant, de Madrid,d’Aragó, d’Astúries, etcètera, va prendrecos a Salamanca, al vell casalot de San Am-brosio, un immens dipòsit documentalque va ser sumàriament encarpetat fins aomplir al voltant de 15.000 lligalls; l’únic

criteri d’ordenació va ser la procedènciageogràfica, és a dir, el lloc de la captura, aexcepció de la documentació militar i de lamaçònica, que configuraren seccions inde-pendents. A partir d’aquí, un contingentde policies i guàrdies civils procedí durantanys a examinar aquells centenars de mi-lers de cartes, oficis, actes, informes, expe-dients i publicacions de tota mena i, cadacop que hi trobaven un nom de persona, aobrir-li la corresponent fitxa individualamb la dada d’afiliació, d’activitat o d’acti-tud per la qual podia ser incriminada. Lesfitxes confeccionades d’aquesta manera ar-riben als 3 milions, i constitueixen un tes-timoni molt valuós de l’amplíssim universideològic, social i organitzatiu que el fran-quisme tenia per enemic o, com a mínim,per sospitós; en canvi, no es pot sostenirque aquestes fitxes converteixin el de Sala-manca en el gran arxiu de «la repressió fran-quista». Com podria ser-ho, si no hi ha allíni un sol document relatiu a la repressió aSalamanca, ni en el conjunt de Castella-Lleó, ni a Galícia, ni a Sevilla, ni a Granada,ni a Canàries, ni a Balears, ni a Àlaba oNavarra, ni en cap dels altres indrets on l’Al-zamiento triomfà des de bon començament,ni un sol informe policial posterior a la Vic-toria, ni cap sumari d’un consell de guerra...?

Un cop que l’evolució del règim i deles circumstàncies invalidà la finalitat ini-cial del dipòsit de San Ambrosio –dispo-sar d’elements incriminatoris sobre perso-nes que haguessin residit a la zona roja–,aquest restà durant dècades en una menade llimb funcional. Des del 1958, el fonsdepenia d’una Delegación Nacional deServicios Documentales adscrita a la Presi-dència del Govern i, ja a les acaballes de ladictadura, el seu Jefe –un vicealmirall– co-mençà a entreobrir les portes de l’hermètic

74centre a alguns investigadors universitaris.Convé subratllar que l’instrumental arxi-vístic a la disposició d’aquells primers con-sultants no podia ser més magre: un lacò-nic «Inventario» elaborat el 1948 per fun-cionaris policials, sense criteri documentalni rigor de cap mena... Aquell «Inventario»,per cert, continuava vigent l’any 2002.

DE LA REIVINDICACIÓAL CONFLICTE

Si, amb l’arrencada de la transició demo-cràtica i el desmantellament de la Delega-ción Nacional de Servicios Documentales,els papers de Salamanca van passar ràpi-dament a dependre del Ministeri de Cul-tura i es van constituir (maig de 1979)com a Sección Guerra Civil de l’ArchivoHistórico Nacional, la reclamació catalanano es va quedar enrere d’aquestes disposi-cions governamentals. Després que diver-sos articles de premsa haguessin donat aconèixer el tema a l’opinió pública,2 eldiputat barcelonès per Coalición Demo-crática, Antoni de Senillosa, ja presentà alCongrés una moció devolucionista el maigde 1979; un any després era el seu cap defiles, Manuel Fraga, qui subscrivia unaproposició no de llei instant el govern areclassificar amb la màxima urgència elsfons de San Ambrosio «atendiendo a cri-terios lógicos para la consulta científica», isol·licitant que «se traspasen en su totali-dad a la Generalitat de Cataluña aquellosdocumentos que constituyeron, en su día,los archivos de la misma».3

Al llarg dels tres lustres següents, lesiniciatives parlamentàries, les gestions in-tergovernamentals i els contactes tècnicsper tal d’obtenir el retorn a Catalunya de

la documentació catalana retinguda a Sa-lamanca van ser incomptables. Donat quel’administració central invocava com aobstacle el desordre i la manca de catalo-gació regnants en el controvertit fons, el1982 la Generalitat de Catalunya i el Mi-nisteri de Cultura signaren un conveni enraó del qual –i amb cost a càrrec de la pri-mera– arxivers professionals van extraurede la massa documental salmantina i vanreclassificar tots els papers vinculats a l’ad-ministració i al govern de la Generalitatentre 1931 i 1939: en total, 507 lligalls,dels quals n’hi ha un inventari rigorós4 i,des del 1993, una còpia microfilmada al’Arxiu Nacional de Catalunya. La restadels documents catalans romangueren su-mits en el caos primigeni.

Per fi, en la reunió del 17 de març del1995, el Consell de Ministres presidit perFelipe González acordà retornar a Catalu-nya els fons de la Generalitat dipositats aSalamanca. En la conjuntura politicoelec-toral del moment, la decisió aixecà furio-ses crítiques partidistes i va ser interpreta-da a la ciutat castellana com un greugeterritorial fins al punt de suscitar, aquell30 de març, una gran manifestació de pro-testa amanida amb invocacions al «justoderecho de conquista». La tempesta, entot cas, bloquejà l’acord governamental–mai no publicat al BOE–, i el trasllat del’afer a l’agenda política local i regional en-fortí encara més les resistències corpora-tives i gremialistes a qualsevol restitució.

ELS DARRERS AVATARSDEL LITIGI

Després del canvi polític de 1996, i sem-pre a l’empara de criteris suposadament

75tècnics, la hipòtesi de la devolució va seraviat substituïda per la d’un eventual «di-pòsit» que respectés, en tot cas, la titu-laritat de l’arxiu salmantí sobre els docu-ments. Tanmateix, la iniciativa estatal demés significació en aquesta fase va ser elReial Decret 426/1999, de 12 de març,d’acord amb el qual, després de ponderar«la trascendencia de la Guerra Civil en laHistoria de España, así como la de losaños que la precedieron y los posteriores»,es transformava el de Salamanca en Archi-vo General de la Guerra Civil Española. Adesgrat d’un rètol tan solemne, el «nou»arxiu no havia de comportar cap trasllat aSalamanca de fons militars, diplomàtics oaltres, relatius també a aquella guerra idipositats avui a Madrid, Àvila, Alcalá deHenares, Guadalajara o Segòvia. La mesu-ra sí que representava, en canvi, un blin-datge legal afegit davant les reclamacionscatalanes.

Amb tot, i mentre persistien tant aMadrid com a Barcelona les iniciativesparlamentàries al voltant del tema, el junydel 2000 els titulars de Cultura delsgoverns català i central convingueren crearuna comissió tècnica i paritària d’expertsque –en paraules de Pilar del Castillo–«viera si algunos documentos, desde laperspectiva del Ministerio y sin afectar alprincipio de unidad del archivo, podíantener una sede en otro lugar, en este casoen Cataluña».5 Constituïda a finals d’a-quell any, aquesta comissió –en la qual elsautors d’aquest article representaren laGeneralitat– treballà fins al juny de 2002sobre el consens que havien de ser dipo-sitats a Catalunya una part dels polèmicsdocuments, si bé no fou possible un pleacord respecte de la quantia física i laforquilla cronològica del dipòsit. En van re-

sultar dos dictàmens diferents, però noantagònics, ambdós olímpicament deses-timats pel Patronat de l’Arxiu que, en laseva reunió del 22 de juliol de 2002, acor-dà «no adoptar ninguna iniciativa encuanto a una posible salida de documen-tos del Archivo, por lo que estima zanjadala cuestión». A pesar del rebuig generalit-zat que aquesta postura desvetllà a Cata-lunya, la ministra de Cultura i el PartitPopular ratificaren en seu parlamentària,al setembre següent, llur decisió de donarel tema per tancat.6

L’«ARXIU MUTANT»:ARGUMENTS

PER A UN REBUIG

Al llarg dels darrers 25 anys s’ha produïtuna significativa evolució dels argumentsutilitzats per aquells que s’oposen a la sor-tida de cap document de l’arxiu salmantí.En un primer moment, durant l’etapa delsgoverns de la UCD, la postura oficial foubàsicament de bones paraules i afirma-cions més o menys grandiloqüents queaparentaven una certa comprensió enversles demandes de restitució: «és de justícia»,«s’ha de resoldre immediatament», van dirde forma reiterada diversos responsablesdel Ministeri de Cultura. Però això noamagava l’existència de diverses accions imaniobres dilatòries amb el propòsit deguanyar temps.

Certament, no va haver-hi cap negati-va explícita a la sortida de documentacióde l’Arxiu de Salamanca, donat que laconjuntura política no ho feia aconse-llable. Un «no» rotund hagués estat inter-pretat com una mostra patent de franquis-me residual. De fet, hi havia una certa

76mala consciència, per exemple en la pro-posta de Fraga Iribarne del 1980, que jahem esmentat. I, al costat d’això, una to-tal manca de criteris per part dels dirigentsde la UCD i els seus ministres de Cultura,Manuel Clavero Arévalo, Ricardo de laCierva, Íñigo Cavero i Soledad Becerril.Resulta més sorprenent constatar quetambé durant els primers governs socialis-tes predominà una actitud similar.

Tant en una situació política com enl’altra, fins i tot hi hagué declaracions ex-plícites de reconeixement del dret i la raóde la demanda. Però aleshores la gran ex-cusa per a no materialitzar la devoluciódels papers incautats va ser sempre el de-sordre i la confusió que regnaven sobre to-ta la documentació. Se sostenia que senseuna prèvia catalogació de tots els fons del’arxiu era impossible identificar la docu-mentació susceptible de ser retornada. Lapressió corporativa dels responsables de laDirección General de Archivos aconseguíque de mica en mica les excuses «tècni-ques» prevalguessin sobre els argumentsde justícia política.

De tota manera ja aleshores, a principisdels anys 1980, es van fer públiques lesprimeres insinuacions sobre la inconve-niència de «desmuntar coses que ja existei-xen». Així mateix, en els mitjans gover-namentals, hom argumentava que el con-siderable període de temps transcorregutdes de la Guerra Civil feia desaconsellablequalsevol trasllat de documentació. Tam-bé començava a esgrimir-se l’excusa que,si es restituïa la documentació catalana,tot seguit vindrien d’altres reclamant tam-bé la seva, i així l’Arxiu de Salamanca desa-pareixeria.

En una segona etapa, des de principisdels anys 90, es va anar imposant l’estra-

tègia de «blindar» la documentació deSalamanca. L’etapa culminaria en la crea-ció del Archivo de la Guerra Civil. Aquellva ser un acte previ i deliberat per a carre-gar-se de raons «legals» i «tècniques» ambles quals, posteriorment, negar-se a tornarla documentació. Aquest és el context enquè es començà a esgrimir, com a princi-pal argument defensiu, la preservació de la«unidad del archivo» salmantí. Ja el 1992el ministre de Cultura, Jordi Solé Tura, enuna sessió del Senat, va fer seves les tesiscorporatives dels responsables de la Direc-ción General de Archivos y Bibliotecas, iafirmà que el dipòsit de Salamanca cons-tituïa un fons coherent que havia de pre-servar la seva unitat com a arxiu de la Gue-rra Civil. També Solé Tura expressà la sevatemença davant una possible «cascada depeticions».

En la «crisi» del març de 1995, un delsprincipals protagonistes va ser el directorde l’Arxiu, Miguel Ángel Jaramillo, que ésqui emplaçà les autoritats locals salman-tines a intervenir en l’afer, quan aquestesamb prou feines havien mostrat fins ales-hores interès sobre l’estat de l’arxiu o so-bre el contingut de la seva documentació.7

La proximitat de les eleccions munici-pals afavorí que la qüestió fos utilitzadacom a bandera del PP per tal d’atacar el go-vern socialista i el consistori salmantí, ales-hores també presidit pel PSOE. El diputatsocialista per aquella circumscripció, JesúsCaldera, que va ser un dels més actius aparalitzar la devolució acordada pel Con-sell de Ministres, manifestà aleshores: «de-fenderé el archivo aunque sea lo últimoque haga».8 No resulta estrany, així, que enla manifestació del 30 de març PSOE i PP

salmantins rivalitzessin a fer declaracionsvehements en defensa del «seu» arxiu i a

77proferir tota mena d’amenaces davantqualsevol intent de treure de San Ambro-sio ni un sol paper.

El març de 1999 el PP, ja en el governcentral, culminà la seva estratègia de blin-datge decretant la constitució de l’ArchivoGeneral de la Guerra Civil Española. Laqüestió començava així a adquirir un cairepreocupant d’enfrontament entre Catalu-nya i Castella, o més ben dit entre catalansi salmantins.

Quan es van generalitzar les crítiques al’abusiva pretensió que el de Salamancafos el gran arxiu de la Guerra Civil, apa-regué l’argument que aquell, en realitat,constituïa l’arxiu de la «Repressió Fran-quista» amb majúscules, i que fins i tot se’lpodia considerar l’autèntic «memorial» so-bre la política repressiva del règim del ge-neral Franco.

Aquest canvi en l’argumentació gover-namental apareix clarament reflectit en laintervenció de la ministra de Cultura, Pi-lar del Castillo, davant el ple del Senat,l’11 de setembre de 2002. La ministra hillançà, inicialment, la insinuació que dar-rere les demandes catalanes s’amagava lavisió de la Guerra Civil com una guerraentre pobles o comunitats territorials, és adir, que tot responia a la pretensió de pre-sentar Catalunya com una comunitat quehavia estat agredida per Espanya. Curiosa-ment, Pilar del Castillo no va fer cap al·lu-sió a l’autèntic argument dels reclamants,és a dir, el dret dels ciutadans i de les ins-titucions a recuperar allò que els fou espo-liat per la força arran de la Guerra Civil.

Al llarg d’aquell discurs, Pilar del Cas-tillo desenvolupà una nova i interessantargumentació per defensar la idea de l’Ar-xiu de Salamanca com el de la repressió

franquista. El comparà amb els arxiusde la repressió dels desapareguts règimscomunistes de l’Europa Central i Orien-tal. Citant un informe elaborat per ungrup d’experts de la UNESCO –entre elsquals, curiosament, figurava l’anterior di-rector de l’arxiu salmantí– la ministramencionà que, segons el dit informe, «elúnico principio de procedencia a respetarserá… el de los documentos creados, reco-pilados y manipulados por los servicios deinformación».9 Tanmateix, i significativa-ment, allí no s’esmenten els documentsincautats o confiscats sobre els quals elmateix informe fa una consideració, si-lenciada per la ministra, assenyalant la ne-cessitat de restituir-los a llurs propietarissempre que aquests en puguin garantir lacustòdia.

L’argument final de la ministra va serrealment il·lustratiu de quin és el «discurshistòric» de l’actual govern espanyol sobrela Guerra Civil i el franquisme. Pilar delCastillo hi va afirmar que la societat espa-nyola ha superat ja clarament la GuerraCivil, és una societat madura que no miracap enrere. Per això no s’han de cercar ar-guments en divisions ja superades. És adir, que cal donar per tancada la GuerraCivil i no convé remoure més el passat.L’Arxiu de Salamanca –segons proclamàemfàticament la ministra– «es un patri-monio común de todos los españoles» i «laúnica fuente de estudio sobre la represióny masonería».

Així, la nova i darrera tesi oficial és quel’Arxiu «de la repressió» de Salamanca téuna unitat «determinada por la finalidadcon que se concibió y organizó original-mente, a tenor de las consecuencias políti-cas derivadas de la Guerra Civil».10

78RAONS DE LEGALITAT

I DE JUSTÍCIA HISTÒRICA

Segons ja hem indicat, des del 1977 s’hansucceït reiterades peticions de devolució aCatalunya de la documentació incautadaper les tropes franquistes, peticions en lesquals sempre ha prevalgut l’argumentpolític de la necessitat de reparar els danyscausats per aquell espoli. I no és sobrer re-cordar que en els anys de la transició esvan produir algunes actuacions governa-mentals que anaven en la línia de repararo compensar una part de les accions re-pressives comeses durant el franquisme.Així, hi hagué indemnitzacions a parti-culars pels serveis prestats en institucionsrepublicanes (forces armades o policials,funcionariat…), devolució d’immoblesrequisats, i molt més recentment s’handictat mesures destinades a indemnitzarpels anys de reclusió passats en presons icamps de concentració. Fins i tot, durantels anys 1980, es produí el retorn d’algu-nes pintures catalanes incautades el 1939per l’exèrcit franquista i que romaniendipositades a Burgos.

A pesar de les constants invocacions ala UNESCO per part dels representants delMinisteri de Cultura, aquella institucióinternacional mai no ha emparat el segrestde documentació. El principi que hainspirat les recomanacions i les actuacionsdel Consell Internacional d’Arxius (CIA),organisme de la UNESCO encarregat de totel que fa referència a la custòdia de docu-mentació, ha estat en tot moment el dedefensar els drets dels titulars dels fonsdocumentals, quan se n’hagin vist privatsper causes alienes a llur voluntat. És a dir,sempre ha proclamat la necessitat de res-

pectar el principi de procedència i l’ordreoriginari de la documentació.

Així, cal recordar que ja el 1945 vatenir lloc el retorn a Holanda, Bèlgica iFrança de la documentació que havia estatconfiscada dels respectius arxius pels exèr-cits alemanys en el curs de la Segona Gue-rra Mundial. Posteriorment, entre 1956 i1958, els fons del Ministeri d’Afers Exte-riors i de la Cancelleria del Tercer Reichvan ser restituïts a la República FederalAlemanya per les autoritats britàniques. Ien època més recent, el 1992, els EstatsUnits han retornat a Polònia el fons delMinisteri d’Afers Exteriors polonès del’etapa 1918-1940.

El principi de restitució de la docu-mentació als seus propietaris és defensatavui per tota la comunitat arxivística in-ternacional, així com per l’abans esmentatConsell Internacional d’Arxius (CIA) de laUNESCO. Així, en la conferència del CIA

que va tenir lloc a Tessalònica (Grècia) elsdies 11 a 15 d’octubre de 1994, s’insistí asubratllar els drets dels legítims propietarisa exigir la restitució dels fons que haginestat objecte d’incautació o trasllat com aconseqüència d’accions bèl·liques.

A més, convé subratllar que l’actualLlei d’arxius i documents de Catalunya,11

en la seva disposició transitòria primera,recorda la «legítima titularitat» de la Ge-neralitat sobre la seva «documentació quees troba en institucions de fora de Cata-lunya». Aquesta llei no ha estat objecte decap recurs, ni per part del govern espanyolni per cap grup parlamentari, inclòs elPartit Popular.

De fet, les col·leccions de documentsincautades per les tropes franquistes du-rant la Guerra Civil i dipositades a Sala-

79manca no constitueixen un fons, o unsfons, en l’estricte sentit arxivístic del ter-me, sinó unes col·leccions artificials. Elseu aplec no va respondre al desig de pre-servar-les i salvar-les d’una possible des-trucció. Hom no pot homologar-les enabsolut, per exemple, als fons dels ordesreligiosos desamortitzats durant el segleXIX que avui estan dipositats en diferentsarxius públics.

No existeix la suposada unitat de l’ar-xiu, ja que una part considerable de ladocumentació –i no només de la catalana–no té res a veure amb la Guerra Civil niamb els seus antecedents, per remots quesiguin. Com ja hem indicat, hi ha docu-mentació de la més variada procedènciatemàtica, geogràfica i cronològica, des dedocuments de societats obreres i de partitspolítics del segle XIX fins a les fitxes demembres de societats naturistes o espiri-tistes; des de cartes del pretendent carlíCarles VII fins a informes policials sobrel’atemptat contra Alfons XIII a la «calleMayor» de Madrid el 1906, passant per lacorrespondència de Pablo Iglesias.12

En realitat, ni tan sols no té sentit con-siderar-los com una col·lecció de docu-ments, ja que van ser reunits amb criteristotalment arbitraris, fins i tot aleatoris, perequips militars durant el procés d’incau-tació massiva de la documentació delsvençuts en la Guerra Civil. No es pot apli-car a les col·leccions de documents exis-tents a l’Arxiu de Salamanca el criteri tèc-nic que expressen una «integritat de fons».Des del punt de vista científic, la integritatde fons es va trencar el 1939, quan escometé la incautació violenta. El quepertoca, doncs, és restablir la unitat tren-cada i, per tant, la reintegració dels docu-ments al seu context originari.

D’altra banda, no hi ha cap precedentd’un arxiu temàtic o sobre un període comel de la Guerra Civil, igual com no n’hi hacap sobre la Guerra del Francès o sobre ladictadura de Primo de Rivera. Els arxiussón institucionals o bé generals. Les col-leccions documentals temàtiques no po-den constituir un arxiu, ja que es creen apartir d’una inspiració subjectiva i sempreseran parcials, en la mesura que és utòpicaspirar a posseir tota la documentació so-bre una qüestió o una època.

La darrera pretensió ministerial és queel conjunt de la documentació incautadaals vençuts constitueix una «unitat arxivís-tica» juntament amb aquella altra elabora-da pels serveis militars en el curs de la ma-teixa incautació, i també la documentacióproduïda posteriorment per funcionarispolicials en forma de fitxes i expedientspersonals. Davant d’aquesta afirmació calprecisar que la immensa major part delsdocuments relatius a la repressió franquis-ta ja es troba avui dipositada i inventaria-da en els arxius públics corresponents,com són els del Ministeri de Justícia i al-tres institucions judicials, l’Archivo Histó-rico Nacional, els de la Policia i la GuàrdiaCivil, els dels Governs Civils i, evident-ment, els arxius militars.

De fet, només posseeix una clara unitatla documentació elaborada pels equips in-cautadors en el curs de llur actuació sobreel territori, i la realitzada pels funcionarispolicials un cop els papers en l’edifici deSan Ambrosio. En canvi, la documentacióincautada que hi ha a Salamanca té unaprocedència variadíssima, va ser generadaper una multitud d’institucions, associa-cions i particulars en circumstàncies moltdiverses i en moments molt diferents. I laseva acumulació a Salamanca és el resultat

80de la violenta ruptura de la unitat dels ar-xius de totes les institucions que l’havienproduïda.

Realment, l’única cosa «comuna» de ladocumentació de l’Arxiu de Salamanca vaser la manera com hi van arribar aquestsfons: no com a dipòsits voluntaris, sinócom a fruit de l’espoliació política realit-zada per l’exèrcit franquista. Es tracta, enrealitat, de l’arxiu de l’«ocupació» de lazona republicana.

És igualment insostenible l’argumentsegons el qual, donada la gran dificultat deseleccionar i reordenar la documentació,el més adequat fóra deixar-la com està. Ladocumentació de la Generalitat va serlocalitzada i reordenada en els anys 1983 i1984, la qual cosa va permetre confeccio-nar 507 nous lligalls, coherents i útils perals investigadors, sense que la direcció del’Arxiu de Salamanca qüestionés aquelltreball. Ben al contrari, l’avalà col·laboranten la publicació de l’inventari, el 1992.

SÍMBOLS, MEMÒRIAHISTÒRICA I ÈTICA POLÍTICA.

REFLEXIONS FINALS

25 anys després del restabliment de l’estatde dret i de les llibertats democràtiques, itambé de la Generalitat de Catalunya, re-sulta insostenible que la documentació in-cautada per motius polítics no hagi estatencara retornada als seus propietaris. Queno hagi tingut lloc cap acte de restituciód’aquells fons constitueix una irregularitatjurídica injustificable en una societatdemocràtica.

Si s’hagués produït, la restitució hauriasignificat un pas més en la superació –nopas l’oblit– de la Guerra Civil i de les se-

qüeles repressives franquistes. Constituiriaun clar senyal de concòrdia, de maduresademocràtica i de reconciliació. Allò que elssublevats del 18 de juliol de 1936 arrabas-saren hauria estat finalment restituït perun govern democràtic.

La devolució hauria estat entesa com unacte lògic des del punt de vista tècnic, jaque refaria la unitat d’uns fons arxivísticstrencats per la violència, i com un gest moltconvenient des del punt de vista polític.Hauria de ser percebuda com un acte dejustícia, de seny i de bon sentit. Com unveritable exercici de pedagogia històrica icom un símbol de maduresa democràtica,de respecte i de convivència. I –tornem arepetir-ho– d’autèntica reconciliació.13

Això ens hauria estalviat l’escalada dedisbarats a què hem hagut d’assistir durantels últims anys. Ens hauria estalviat escol-tar expressions demagògiques i electoralis-tes com les pronunciades per José MaríaAznar, el 7 d’abril de 1995, quan afirmàque retornar la documentació catalana alsseus propietaris significava «un primerpaso hacia la desintegración de España» icap a la possibilitat que «algún día no hayaestructura nacional en este país».

La negativa del Ministeri de Cultura ésrealment preocupant des de nombrosospunts de vista. Retenir la documentacióa Salamanca és validar les actuacions del1939. És donar per bo un acte de força, eldret de conquesta. Negar-se a la restituciódels fons requisats a llurs legítims propie-taris equival a sancionar aquella acció in-cautadora. Perquè, no hi donem més vol-tes: negar-se a reparar una actuació polí-tica repressiva i antidemocràtica comportadonar-la per bona, acceptar-la.

La transició democràtica, i amb ellal’amnistia, pretenia restablir a Espanya un

81cert equilibri entre els vencedors i els ven-çuts de la Guerra Civil. La decisió del go-vern Aznar respon a una lògica predemo-cràtica, en la mesura que fa prevaldre lesactuacions i les lleis franquistes per sobrede les de la democràcia. Amb criteris abso-lutament legalistes es pot argumentar que,si la derogació de l’Estatut català i de laGeneralitat decretada per Franco el 5 d’a-bril de 1938 podria «explicar jurídica-ment» la incautació dels papers d’aquestainstitució, pel mateix motiu, en ser supri-mida aquesta disposició derogatòria i res-tablir-se la Generalitat (pel Reial Decretde 29 de setembre de 1977), aquella docu-mentació tornava a ser propietat de la Ge-neralitat i, per tant, li havia de ser res-tituïda.

La decisió del govern Aznar ha conver-tit l’Arxiu de Salamanca en tot un símbolde la memòria històrica sobre la GuerraCivil i el franquisme, però en un símbolaixecat sobre la permanència del greugeinfligit als vençuts. L’actuació del governespanyol, i de la ministra Pilar del Casti-llo, és realment coherent amb llur posiciódavant el cop d’estat del 18 de juliol i elrègim del general Franco. Llur reiteradanegativa a condemnar explícitament lasublevació militar, i fins la repressió fran-quista, ens apareix com a consubstancialamb una ideologia que pretén desconèixerel passat més immediat. També és con-gruent amb la generosa subvenció ator-gada a la Fundación Francisco Franco iamb la vergonyosa tolerància davant el fetque aquesta entitat privada retingui, con-tra tota lògica legal i arxivística, la documen-tació de l’anterior cap de l’Estat espanyol.

D’altra banda, la tesi de l’historiadorSantos Juliá segons la qual mantenir la do-cumentació a Salamanca serviria per «evi-

tar el olvido de lo fue la represión de laGuerra Civil y del Franquismo» ens sem-bla un argument quasi masoquista; flac fa-vor es fa a la democràcia si, amb el pretextde fer «memorials», mantenim i donemper bons els actes violents i les disposicionsrepressives de la dictadura franquista.

La decisió del patronat de l’Arxiu deSalamanca –que, de fet, és la del govern–reflecteix la manca de voluntat de superarrealment els efectes de la Guerra Civil. Ésun capítol més de la nefasta política de«desmemòria col·lectiva» practicada des dela transició i que passa, entre altres coses,per negar-se a reconèixer l’existència demoltes qüestions pendents derivades de laguerra i del franquisme. Ja que ningú nos’ha vist obligat a demanar disculpes perhaver actuat com a repressor, ara tampocno cal que els hereus de Manuel Fraga sesentin en l’obligació moral de retornar ladocumentació espoliada per les tropes deFranco als propietaris legítims. Davantd’aquesta actitud, hom té la sensació que,per a ells, l’esperit de la transició i del’amnistia ja ha prescrit.

Per a aquells que considerem que ésuna obligació elemental de justícia restau-rar l’imperi de la llei, potser no resta mésopció que esperar fins que, algun dia, hihagi a Espanya un govern amb el mínimde decència moral, de seny i de sensibilitatpolítica per considerar que cal esborrar to-tes les conseqüències negatives de la Gue-rra Civil i de la dictadura subsegüent. Ésclar que també resta el camí de denunciarl’Estat espanyol davant dels tribunals perapropiació indeguda de béns patrimonialsd’institucions, associacions i particulars, atèsque un principi bàsic de qualsevol estat dedret és restituir als seus propietaris allò queels hagués estat espoliat per la força.

82

1. Josep Benet, Joan B. Culla, Josep Fontana, Borja deRiquer i Josep Termes, «Cinco historiadores catala-nes proponen con voluntad de consenso una solu-ción para Salamanca», El País, 19 de maig de 1995.

2. Per exemple, Joan B. Culla i Clarà, «L’Arxiu de Sala-manca», Serra d’Or, 220, gener 1978.

3. Boletín Oficial de las Cortes Españolas. Congreso de losDiputados. I Legislatura, 340-I, 16 d’abril de 1980.

4. M. Teresa Díez de los Ríos San Juan et al., Inventaride la documentació de la Generalitat de Catalunyaal Archivo Histórico Nacional, sección Guerra Civil,Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992.

5. Resposta de la ministra Del Castillo a una preguntadel senador de l’Entesa Catalana de Progrés, CarlesBonet; «Diario de Sesiones del Senado», 21 denovembre de 2000.

6. Vegeu «Diario de Sesiones del Senado», 11 i 24 desetembre de 2002.

7. Així mateix, no deixen de ser sorprenents el zel il’atenció que avui provoca en les autoritats deSalamanca tot el que es refereix a l’Arxiu de la Gue-rra Civil, enfront de la desatenció i l’estat lamenta-ble de l’arxiu municipal de la ciutat.

8. Declaracions de Jesús Caldera a la premsa, 23 demarç de 1995.

Entretant, la permanència a l’Arxiu deSalamanca de la documentació incautadaper les tropes franquistes esdevé un símbolde la persistència dels efectes de la GuerraCivil i de la victòria franquista, igual comho són les estàtues eqüestres del Caudilloque encara campen en algunes ciutats es-panyoles. ❐

9. «Los Archivos de la Seguridad del Estado de los desapa-

recidos regímenes represivos. Texto resumido por An-

tonio González Quintana». Aquest informe només

ha estat aprovat pels seus mateixos redactors, ja que

cap organisme de la UNESCO, ni menys encara del

CIA, no l’ha discutit ni acceptat. Es tracta, doncs,

s’un simple «document de treball», tal com

s’especifica en el preàmbul i en les conclusions de

l’informe.

10. Declaració del Patronato del Archivo General de la

Guerra Civil Española, 22 de juliol de 2002.

11. Llei aprovada per unanimitat –inclòs el grup del

Partit Popular– al Parlament de Catalunya el 27 de

juny de 2001.

12. És veritablement inacceptable la situació de desordre

en la qual es troba actualment la documentació in-

cautada dipositada a l’Arxiu de Salamanca com a

resultat, sens dubte, de la desídia d’aquells que

l’haurien d’haver ordenat i inventariat de forma

coherent. Així, la majoria de les carpetes conté

documentació ben heterogènia, i els actuals in-

ventaris de la secció Político-Social, elaborats el

maig de 2001, són simplement les còpies, amb

idèntics errors i faltes d’ortografia, dels inventaris

confegits pels funcionaris policials el 1948, sense

cap mena de criteri ni d’ordre.

13. La devolució de fons no tindria perquè impedir que

a Salamanca s’organitzés un autèntic Centre d’Es-

tudis Històrics on s’hi conservessin, juntament

amb la documentació generada allà mateix pels

funcionaris policials durant els anys 1940 (fitxes,

expedients, etc.), també aquells fons que els seus

propietaris hi volguessin deixar a títol de dipòsit, i

una còpia digitalitzada de tota la documentació re-

tornada.

83APÈNDIX 1

Alguns exemples de la documentació catalana dipositada a Salamanca que no tenen cap relació amb la Guer-

ra Civil o els seus antecedents. (Reproduïm la descripció de l’Inventari.)

Carpeta 918

Sociedad Tipográfica de Tarragona

Libro de actas de los años 1914 a 1923

Carpeta 928

Unión Federal Nacionalista Republicana

Censo (1910)

Acta de votación para la elección de repre-

sentantes de la asamblea de dicho partido

Carpeta 1070

Casino Republicano de Igualada

Libro de actas del año 1893

Carpeta 1122

Sección del Gremio de Profesores Particulares

de Barcelona

Libro de actas de los años 1909 y 1910

Carpeta 1265

Elecciones de Diputados a Cortes de la Repú-

blica (1933)

Actas de votación de Barcelona

Carpeta 1281

Unión Republicana de Reus

Fichas de afiliados, 1886-89

Carpeta 1285

Junta de Defensa de la Barriada de San Ger-

vasio de Barcelona

Libro de actas de los años 1913 a 1926

Centro Republicano Autonomista de El Vendrell

Reglamento, año 1898

Carpeta 1307

Sociedad de Camareros y Similares de Valls

Libro de actas de los años 1928 a 1935

Carpeta 1389

Fomento del Trabajo Nacional, año 1925, en

Barcelona

Carpeta 1436

Lliga Regionalista de Tarragona

Correspondencia de afiliados

Carpeta 148

Unión Socialista de Cataluña (1933-36)

Correspondencia con el Comité Ejecutivo y

con Ramón Palomas.

Carpeta 368

Federación de la Región Española. Sociedad de

Obreros Toneleros.

Actas de las juntas generales de los años 1925 a

1927.

Carpeta 379

Unión Republicana de Valls. Comité del Centro

Lista de socios

Votaciones para elección a Diputados a Cortes

Acuerdos de 1890 en adelante

Carpeta 380

Exposición Internacional de Barcelona (1929)

Actas de las sesiones celebradas por el Comité

(copia)

Carpeta 511

Ateneo Pi y Margall (1931-34)

Registro de socios

Libro de actas

Estatutos del Ateneo

Correspondencia

Carpeta 819

Sociedad Vegetariana Naturista de Cataluña

Libro de actas de los años 1919 a 1926

Carpeta 850

Federación Local de Sociedades Obreras de

Tarragona

Libro de Actas de los años 1932 a 1934

Círculo Republicano de Igualada

Libro de actas de los años 1917-1925.

Carpeta 856

Sociedad de Obreros Curtidores «La Unión

Proletaria» de Igualada

Libro de actas de los años 1912 a 1923

84APÈNDIX 2

Exemples de l’«ordre i l’homogeneitat de fons» que imperen entre la documentació de l’Arxiu de Salamanca:

descripció del contingut d’algunes carpetes segons l’Inventario de la Sección Político-Social Barcelona 1948

(Edición revisada-Mayo 2001).

Carpeta 14, legajo 35

Pasaporte a nombre de D. Francisco CAMBÓ.

Relación de la delegación española para la jorna-

da del 1º de mayo en la URSS

Relación de sacerdotes de la Diócesis de Bar-celona

muertos a raíz del movimiento.

Relación de objetos de arte destinados a la Expo-

sición de Arte Medieval Catalán de París

Relación de asuntos interesados por Andrés Mª

(sic) de IRUJO

Relaciones de prisioneros y de personas propues-

tas para el canje.

Cartas de Pedro RICO y de Adriana LERROUX

Carpeta 81

Audiencia Provincial de Bilbao. Sumarios por de-

litos comunes.

Manifiestos publicados por el Rey Carlos VII.

Boletines.

Acta de la declaración hecha acerca de los Fueros

por S.M. el Rey Don Carlos VII, Señor de Viz-

caya só (sic) el Árbol de Guernica el dia 2 de

Agosto de 1873.

Carpeta 111

Dorronsoro, Miguel, Diputado General de la

Província de Guipúzcoa. Cartas, documentos

relacionados con la causa carlista. Cartas con

diversas personalidades, entre ellas el Rey Car-

los VII. Diversos escritos relacionados con la

Causa Foral y la Primera Guerra Carlista.

Carpeta 769

Nueva Galicia. Portavoz de los antifascistas gallegos.

Partido Socialista Unificado de Cataluña, adheri-

do a la Internacional Comunista

Partido Obrero de Unificación Marxista. Docu-

mentación varia.

IV Internacional Partido Trotskista 1937.

Carpeta 819

Esquerra Republicana Catalana

Socorro Rojo Internacional

UGT-CNT

Centro Autonomista de Dependientes del Co-

mercio y de la Industria

Correspondencia del Gobierno de Euzkadi

Cartas dirigidas a Dolores Ibárruri

Sindicato Nacional Ferroviario. Consejo Obrero

del Norte.

Sociedad Vegetariana Naturista de Cataluña

(1919-1926)

Carpeta 847

CNT-AIT. Sindicato de Industrias Siderometa-

lúgicas

Confederación Nacional del Trabajo

Cuartel Bacunin

UGT. Sociedad de Obreros y Empleados del Puerto

Tribunal Especial de Espionaje de Alta Traición

de Baleares

Sindicato de la Industria de Edificación, Madera

y Decoración

Agrupación de Mujeres Libres

Periódico «Frente Rojo»

CNT-AIT. Comité Regional de Cataluña

Carpeta 850

Federación Local de Sociedades Obreras de Tar-

ragona (1932-1934)

Sindicato Provincial de Agricultores, UGT de Valencia

Federación Nacional del Arte Rodado Español de

Madrid

Círculo Republicano de Igualada (1917-1925)

Carpeta 858

UGT. Sindicato de Oficios Varios. Barcelona

Izquierda Republicana de Cataluña

Partido de la Unión Republicana de Bilbao

85Carpeta 861

Comité de la Nueva Escuela Unificada

Administración del Magisterio Español

Sindicato de Trabajadores de Canódromos de

Barcelona

Discursos de Wenceslao Carrillo y Ángel Galarza

Declaraciones de los testigos sobre el atentado de

Majestades en la plaza mayor (sic) 1906

Carpeta 907

Relación de niños evacuados al extranjero

UGT. Cooperativa Obrera Agrícola

CNT-AIT. Federación Local de Sindicatos Únicos

CNT-AIT. Informe de guerra dirigido a las Ju-

ventudes Libertarias de Cataluña

Empresas Colectivizadas

Sindicato del Vestido. UGT

Falange Española de las JONS. Frente de Gua-

darrama.

Comisión de responsabilidades a personas consi-

deradas desafectas.

Correspondencia de afiliados del Partido Nacio-

nalista Vasco

Carpeta 908

Montepío Nacional de Banca y Bolsa

Cuerpo de Seguridad y Asalto

Junta Municipal Investigadora de Bilbao

CNT-UGT-AIT. Correspondencia

Centro Autonomista de Dependientes del Co-

mercio y de la Industria

Cartas de soldados a la retaguardia

Correspondencia del diputado a Cortes José

Maria Cid

Colectividad Agrícola de Barcelona

Carpeta 1067

Partido Socialista de Euzkadi

Comité Regional de las Juventudes Libertarias de

Cataluña

CNT-AIT. Sindicato de Espectáculos Públicos.

CNT-AIT. Comisión de Control de Técnicos de

Cataluña

Sindicato de la Industria de la Alimentación y

Anexos

Carpeta 1070

Casino Republicano de Igualada (1893-1914)

Frente Popular de Fortuna (Murcia)

Socorro Rojo Internacional de Yecla

Carpeta 1182

Gobierno de Euzkadi. Junta Calificadora Central

Sociedad de Empleados y Obreros del Puerto de

Tarragona

CNT. Sindicato de la Metalúrgia, Sección de

Electricistas de Barcelona

Carpeta 1264

Federación Anarquista de Portugueses exiliados

Emisora Central del Comisariado de Guerra de

Valencia

Lista de socios libertarios de Pina de Ebro (Zaragoza)

Escuela Apeles Mestres.

Asuntos consulares

Sociedad Naturista de Barcelona

Carpeta 1285

Sociedad Tipográfica de Madrid (1882-1888)

UGT. Sindicato de Transporte Marítimo de Tarragona

Círculo Republicano Radical de Tarragona

(1932-1933)

Asociación de Empleados de Banca y Bolsa de

Reus (1930-1932)

Junta de Defensa de la Barriada de San Gervasio

de Barcelona (1913-1926)

Centro Republicano de El Vendrell (1898)

Carpeta 1286

Sindicato de la Piel de Igualada

Sección Permanente de Propaganda Autonomis-

ta de Dependientes del Comercio

Fundación «Cesáreo del Cerro» del Patronato de

la Casa del Pueblo de Madrid

Sindicatos Únicos de Barcelona

Unión Atlética «Numi» de Barcelona

Carpeta 1340

Cooperativa Mixta de Trabajadores Agrícolas de

Algemesí (Valencia)

UGT y Partido Socialista Catalán

Agentes y Viajantes Comerciales

CNT-FAI. Federación de Campo Bajo Reus.

86

La importància i significació de lesmuntanyes de documents produïts pel rè-gim feixista al llarg de la seua història demés de vint anys no fou de cap manerapassada per alt per les màximes autoritatsde la coalició antifeixista, ni tan sols enmigde la turbulència dels esdevenimentsbèl·lics. I així, l’article 35 de l’armistici(anomenat armistici llarg)1 signat el 29 desetembre de 1943 a l’illa de Malta entre elmariscal Pietro Badoglio, nomenat pel reiVittorio Emmanuele III de Savoia cap delgovern italià després de la destitució deBenito Mussolini el 25 de juliol, i el gene-ral nord-americà Dwight D. Eisenhower,comandant suprem de les forces aliades ala Mediterrània, deia: «El govern italiàaportarà totes les informacions, i propor-

Els arxius del feixisme i la història d’ItàliaUn panorama de llums i ombres

Bunello Mantelli és doctor en Història Contemporàniai professor a la Facultat de Lletres i Filosofia de laUniversitat de Torí. El seu camp de recerca és sobre-tot la història dels feixismes i la història d’Alemanya.Ha publicat, entre altres, Il fascismo. La nascita, ilregime, la caduta (Fenice, Milà, 2000), Proletarier derAchse. Sozialgeschichte der italienischen Fremdarbeitin NS-Deutschland 1937 bis 1943 (Akademie Verlag,Berlín, 1997; amb C. Bermani i S. Bologna), KurzeGeschichte des italienischen Faschismus (Wagenbach,Berlín, 1988) i Germania rossa. Il socialismo tedescodal 1948 ad oggi (Thélème, Torí, 2001). Ha estatcurador, amb Nicola Tranfaglia, del Dizionario deifascismi (Bompiani, Milà, 2002).

cionarà tots els documents pertinents a lesNacions Unides. Queda prohibit destruiro amagar arxius, actes, projectes o qualse-vol altre document i informació».

Com ha subratllat Claudio Pavone, lamesura significava entre altres coses «im-pedir la desaparició o el falsejament de lesproves dels crims del feixisme i dels lli-gams de l’aparell estatal amb aquest»,2 laqual cosa tenia molt a veure amb la vo-luntat de la coalició antifeixista de posaren marxa, un cop acabada la guerra, pro-cessos per crims de guerra i contra la pauen què serien jutjats els grups dirigentsdels estats agressors: Alemanya, Japó iItàlia. No debades l’octubre de 1943 fouconstituïda, pels delegats de 17 països dela coalició, la United Nations War CrimesCommission (UNWCC), amb l’encàrrec derecollir la documentació escaient. Com ésben sabut, mentre que a Nuremberg i aTokio es van constituir tribunals, no fouaixí en el cas d’Itàlia. Passats uns mesos, enefecte, els angloamericans decidiren dife-renciar el tracte que calia donar a Itàlia delque s’havia d’aplicar a Alemanya, reconei-xent a la primera la continuïtat institucio-nal3 que es negaria radicalment a lasegona.4 En conseqüència, els arxius ita-lians no van ser requisats pels vencedors,tret d’alguns fons d’una certa importànciaperò d’entitat relativament menor,5 i la

Brunello Mantelli

87seua gestió va romandre en mans italianes.Potser, per motius que més endavant s’a-clariran amb detall, hauria estat millor pera la recerca històrica que s’haguessen mi-crofilmat íntegrament pels angloameri-cans, tal i com va passar amb la major partdels documents alemanys, que d’aquestamanera es van poder posar a disposiciódels investigadors sense massa entrebancs.

ARXIUS FEIXISTESI ARXIUS DE L’ESTAT

El feixisme italià, com a règim polític, vadurar en total gairebé vint-i-tres anys, desde l’octubre de 1922 fins a l’abril de 1945;vint i escaig (fins al 25 de juliol de 1943)en forma monàrquica, i després, des delsetembre fins a la derrota definitiva, enforma republicana. És gairebé impossible(si més no pel que fa a la primera, i llarga,fase) distingir entre els documents pròpia-ment feixistes i els papers produïts per lesoficines públiques en el seu funcionamentinstitucional quotidià, tot i que natural-ment la presència i desenvolupament d’a-parells públics i parapúblics de naturalesaespecíficament feixista determinà l’apari-ció de noves sèries documentals.6 La crisidel 1943, amb el posterior col·lapse del’Estat i la constitució de dues estructuresestatals distintes i contraposades, basadessimbòlicament en les dues figures institu-cionals que havien col·laborat estretamentels vint anys anteriors: el rei (formalmental capdavant de l’anomenat Regne delSud, que fins a juliol de 1944 no va podertornar a establir la capital a Roma, desprésde les seus provisionals de Brindisi iSalerno) i el duce (formalment cap de lacol·laboracionista República de Salò),7 va

tenir una gran incidència sobre les moda-litats d’acumulació del patrimoni arxivís-tic públic. Les sèries de les institucions es-tatals, de fet, es van duplicar; una per alRegne i una altra per a la República, laqual cosa plantejà als arxivers, després dela guerra, complexos problemes de regis-tre i col·locació.

Tanmateix, pel que fa a la conservaciódels documents d’arxiu, el govern feixistano havia introduït cap novetat especialrespecte a la legislació heretada de la Itàlialiberal. Els papers generats per l’adminis-tració pública continuaren anant a raure atres grans contenidors: l’Arxiu del Regne,creat el 1875 amb la missió principal de«recollir la documentació dels departa-ments centrals» que ja no fos d’utilitat pera «les necessitats ordinàries del servei»8 (te-nia al seu voltant els arxius perifèrics del’Estat, que normalment tenien seu a lescapitals de província, si bé no a totes, i alsquals s’hi transferien periòdicament elsdocuments generats pels òrgans perifèricsde l’Estat); l’Arxiu del Ministeri d’AfersExteriors (ASMAE), creat formalment el1902 i reglamentat el 1908, després que –amb la unificació nacional (1870)– s’ha-via interromput la pràctica anterior de di-positar també els documents diplomàticsals arxius civils del regne de Sardenya; i elsArxius militars (de l’exèrcit, del 1853,abans, per tant, de la unificació; de la ma-rina, fundat el 1913, i de l’aviació, insti-tuït precisament pel feixisme el 1927).Mentre que aquests darrers restaven ex-closos expressament de la consulta pública(foren «progressivament oberts als estu-diosos externs a partir dels anys setanta periniciativa dels seus caps, abans que undecret de 1990 els sotmetés formalment ala legislació arxivística i per tant en fixàs

88també els terminis d’obertura»),9 la xarxadels arxius de l’Estat, començant pel delRegne i el del Ministeri d’Exteriors, erenaccessibles –per bé que el segon amb cau-teles i obstacles molt més grans per als es-tudiosos. La consulta dels arxius d’Estatestigué regulada durant molt de temps(fins 1963) per les disposicions del reialdecret núm. 1163, promulgat el 2 d’octu-bre de 1911.10 Aquest decret atorgava lacompetència sobre els arxius al Ministeride l’Interior; la possibilitat de consultadels documents era definida per un con-junt d’articles (del 77 al 82), molt alam-binats, i que deixava un ampli marge dediscrecionalitat a l’administració: de fet, sibé l’article 77 afirmava que «els documentsconservats als arxius són públics, tret delsconfidencials i secrets des de l’origen, quecontenen informacions i opinions de fun-cionaris públics sobre la vida de determi-nades persones, posteriors al 1815», i d’al-tra banda preveia que el Ministeri del’Interior podia «en casos especials [...]concedir [...] també la comunicació d’a-quests documents», i l’article següent, el78, preveia fins i tot que «els documentsque tenen caràcter purament històric, lite-rari o científic [...] són públics, siga quinaen siga la data», tanmateix l’article 79afirmava de manera concloent: «Els docu-ments de política exterior i els relatius al’administració general dels estats, amb elsqual es va constituir el Regne, són públicsfins el 1830», amb la possibilitat d’exclou-re també de la consulta papers anteriors,en cas que «la direcció de l’arxiu en jutjàsimprocedent la comunicació» i amb l’opi-nió prèvia, en el mateix sentit, del Minis-teri de l’Interior. Els documents processalsesdevenien visibles passats 70 anys, les ac-tes administratives després de 30 anys, «les

actes i documents [...] de caràcter privat»després de 50 anys, «dels documents queno són púbics (sic!) se’n pot donar infor-mació amb l’autorització de Ministeri del’Interior, havent escoltat el Ministericompetent».11

LA CRISI DE 1943I EL DESTÍ DELS ARXIUS

Els esdeveniments bèl·lics, els contra-temps patits per Itàlia al llarg del conflicte,i la fase de convulsió oberta amb la prime-ra caiguda de Mussolini al final de juliolde 1943 i tancada amb la catàstrofe desetembre d’aquell any… tot plegat tinguéconseqüències de gran abast en el destídels arxius públics, bo i demostrant la seuaimportància cabdal també des del punt devista dels actors implicats en el dramapolític en marxa. La caiguda del règim i laconsegüent dissolució d’organismes i ins-titucions que n’havien estat els pilars (delPNF al Gran Consell del Feixisme; del Tri-bunal Especial de Defensa de l’Estat a laMilícia Voluntària de la Seguretat Nacio-nal,12 i així successivament) plantejaren elproblema de què calia fer amb el materialque havien generat. L’agost de 1943 Emi-lio Re, superintendent d’arxius de la Itàliacentral, va suggerir que foren dipositats al’Arxiu del Regne, però el govern Badogliodesestimà la proposta. La fugida precipita-da del rei, de Badoglio i de gran part delgovern a Brindisi, pocs dies després, va ferque no tingueren temps d’endur-se més queuna petita quantitat de documents, cau-sant –per cert– no pocs problemes quan esva haver de tornar a posar en marxa l’apa-rell de l’Estat als territoris que poc a poceren restituïts al Regne del Sud. Pràcti-

89cament tota la documentació produïda pelrègim monarcofeixista en les seues diversesderivacions (estatals i de partit) romanguéa Roma o allà on havia estat traslladadaamb anterioritat per tal de salvaguardar-lade potencials riscos bèl·lics,13 i va caure,per això, en mans dels alemanys. Amb laconstitució, al centre-nord, de la Repúbli-ca Social Italiana, els arxius consideratsimportants per al funcionament de l’efí-mer estat col·laboracionista, o per a unafutura reconstrucció històrica del règim,van ser tramesos al nord i dispersats entreles diverses seus del govern feixista repu-blicà. Aquest fou el destí, tant de gran partdels documents d’origen més pròpiamentfeixista –és a dir, generats per institucionscreades ad hoc pel règim– com de partsimportants dels arxius corrents dels minis-teris i dels departaments tradicionals del’Estat, incloent-hi el Ministeri d’Afers Ex-teriors i els Serveis Històrics Militars. Alspapers els va tocar viure, però, històries nogaire diferents de les que van viure les per-sones en els vint mesos que van transcórrerentre mitjan setembre de 1943 i finald’abril de 1945; vicissituds bèl·liques(bombardejos, incendis) i decisions hu-manes van crear llacunes i dispersions quenomés van poder ser esmenades parcial-ment. Una part gens menyspreable de do-cumentació pròpiament feixista produïdapel Partit Feixista Republicà [PFR]14 i pelsseus diferents organismes (per exemple, lesBrigades Negres),15 així com, en algun cas,per organismes estatals feixistitzats (laGuàrdia Nacional Republicana (GNR) oles prefectures)16 va caure en mans de for-macions de la resistència partisana, quese’n van apropiar de cara a la instrucció deprocessos penals als responsables del règimcaigut, o per altres motius, no en darrer

terme –en el cas del arxius de la policia– lavoluntat d’apoderar-se dels expedientsreferents precisament als militants antifei-xistes membres de la resistència. En aquestcas, tanmateix, l’apropiació no va abocarsempre a la dispersió definitiva, i va donarlloc de vegades, com veurem més enda-vant, a noves sèries de documents custo-diats en institucions culturals i arxivísti-ques de creació posterior.

PAPERS FEIXISTES I PAPERSDE L’ESTAT FEIXISTA

DESPRÉS DE 1945

Acabada la guerra, i després de la recu-peració i recentralització a Roma de ladocumentació arxivística que havia estatdisgregada per altres indrets, es creà al side l’Arxiu Central de l’Estat (ACS, novadenominació de l’Arxiu del Regne) lacategoria dels «Arxius feixistes», que agru-pa «els arxius d’organismes i adminis-tracions que constituïren una expressió es-pecífica del règim feixista»,17 per bé que«no tant per això, com per les especialsvicissituds que van patir aquests arxius du-rant els anys de la guerra i de la immediatapostguerra»;18 en formen part sèries rela-tives tant al vintenni monarcofeixista comal període de Salò. Aquesta categoria con-té fons d’enorme interès per a la recons-trucció de la història del règim; un delsmés importants és la Secretaria Particulardel Duce (SPD), subdividida en documen-tació ordinària i documentació reservada iarticulada en quatre sèries, en funció de sies refereix al 1922-43 o bé al 1943-45,amb un total de 3.899 unitats arxivísti-ques. Creada la tardor del 1922, la SPD eraformalment una oficina subordinada a la

90presidència del Consell de ministres, peròen realitat constituïa un dels òrgans méscaracterístics del règim feixista; hi con-fluïen les informacions de la policia i de lesoficines polítiques de la MVSN.19 D’aques-ta manera, Mussolini s’assegurava un con-trol quasi absolut de tots els sectors de lavida del país, inclòs el PNF, els dirigentsdel qual eren també objecte d’acuratsdossiers. A la SPD hi confluïen també lesactes del Gran Consell del Feixisme i deldirectori del PNF. Rebia tota la correspon-dència enviada al duce en les seues múlti-ples facetes de cap suprem del partit, Ducedel feixisme, cap del govern i comandantgeneral de la MVSN, a més de responsabledirecte (tot i que amb variacions segons elmoment) de nombrosos ministeris, diri-gits de manera estable o temporal (Mi-nisteri d’Interior, d’Afers Exteriors, de laGuerra, de la Marina, de l’Aire o de lesCorporacions). En la pràctica, la SPD vasubstituir gairebé totalment la Presidènciadel Consell de Ministres, que s’haviatransformat durant el vintenni en un òr-gan executiu de decisions ja preses en unaltre lloc. Per tot això, constitueix un fonsclau per a la reconstrucció dels mecanis-mes de decisió interns del règim i de lesrelacions entre els diversos poders ques’havien constituït al seu si.20 A més de laSPD hi ha el fons de la MVSN, molt menysnodrit (100 unitats en total) i format pelsdocuments de la legió territorial de Bres-cia;21 el del directori nacional del PNF,molt més voluminós (2.500 unitats i 393registres), que constituïa el conjunt de lesestructures de direcció del partit i que ésdividit en les sèries Secretaria política i Se-cretaria administrativa; el de la Federaciónacional feixista de propietaris d’edificis(només 11 carpetes) i els d’algunes de les

federacions sicilianes del PNF:22 Catània,Palerm, Siracusa (71, 1 i 4 unitats d’arxiurespectivament). D’altra banda, el fonsMiscel·lània de la República Social Italia-na és significatiu: es tracta d’un conjuntheterogeni de documents, constituït persèries completes i també fragmentàries odocuments solts, dipositats a l’ACS en di-versos moments de la postguerra. Està di-vidida en: Recull original de lleis i decretsde la RSI (10 carpetes); Presidència delConsell de Ministres (121 carpetes); Mi-nisteri d’Afers Exteriors (una carpeta);Ministeri de Defensa Nacional (posterior-ment de les Forces Armades, 10 carpetes);Ministeri de Gràcia i Justícia (posterior-ment de Justícia, 31 carpetes), Ministeride l’Economia Corporativa (més endavantdit de la Producció Industrial, 9 carpetes);Tribunal especial extraordinari (una car-peta); Tribunals militars de guerra (5 car-petes); Guàrdia Nacional Republicana (60carpetes); X flotilla MAS (3 carpetes); Le-gió autònoma Ettore Muti (una carpeta);Brigada Negra Enrico Tognù (13 pa-quets); oficines diverses (una carpeta); Cosde tripulants marins (CEM, una carpeta);Prefectura de Milà (una carpeta); PFR (3carpetes); PFR, Federació de Brescia (2 car-petes); PFR, Federació provincial de Milà(una carpeta) i Unió Nacional de Funcio-naris Jubilats d’Itàlia (UNUCI, 2 carpetes).Per tal d’utilitzar de la millor maneraaquest fons, cal consultar-lo en paral·lel alsdels ministeris i oficines corresponents,també conservats a l’ACS. Un dipòsit forçaimportant per a la història de la primeradècada del règim, i per a la reconstruccióde nombrosos aspectes de la societat ita-liana durant el vintenni, el constitueix elfons de la Mostra della rivoluzione fascista.Concebuda el 1928 i realitzada el 1932, i

91renovada posteriorment diverses vegades,l’exposició pretenia celebrar els èxits delrègim. Estigué oberta a Roma fins al se-tembre de 1943, i després fou dispersada:documents i objectes van ser traslladats alnord, mentre que el material bibliogràficva romandre a la capital. Després de laguerra, la documentació acabà a l’ACS, iuna part dels llibres anà a la Biblioteca Na-cional Universitària i una altra a la Biblio-teca d’Història Moderna i Contemporània(totes dues a Roma). En total, el fons con-sultable es compon de 1.556 unitats arxi-vístiques de diversos tipus (des d’àlbumsfotogràfics fins a caixes d’andròmines).

Anàlogament al que la direcció de l’ACS

havia establert, els Arxius d’Estat perifèrics(AS) també han creat la categoria «Arxiusfeixistes», on s’ha aplegat el material gene-rat en l’àmbit territorial dels organismeslocals del PNF. Es tracta, generalment, depapers de les federacions provincials, devegades també de la MVSN, i també d’or-ganitzacions sindicals o professionals.23

Fons complementaris d’aquests es con-serven a l’Institut Nacional per a la Histò-ria del Moviment d’Alliberament a Itàlia(INSMLI, amb seu a Milà), i als 66 institutsd’història de la resistència vinculats;24 allàhi han confluït bona part dels papers, delsqual ja hem parlat, que van caure en manspartisanes els dies de l’alliberament i lessetmanes immediatament posteriors. Valla pena citar moltes sèries (tot i que sovintincompletes) de documents provinents deles diverses federacions i seccions del PNF,i després del PFR, dels Fasci di combatti-mento, de la MVSN, de les Brigades Negresi de diverses formacions militars i policía-ques de la RSI, així com de diverses pre-fectures.25 Tot i que es tracta de documen-tació fragmentària i amb llacunes, a causa

de les vicissituds que va patir, cal subrat-llar-ne la importància, especialment en lesprimers decennis posteriors a 1945, ja quellavors la consulta dels papers feixistesconservats als arxius públics era molt difí-cil i de vegades impossible, a causa dels lí-mits temporals d’accés que s’imposaven alsestudiosos o bé pel fet que els documentsno havien estat ordenats, o ho havien estatde manera deficient. Atès que l’INSMLI iels instituts vinculats26 van decidir l’ober-tura gairebé total dels fons d’arxiu alsinvestigadors interessats –que havien depresentar-hi, però, un aval acadèmic fia-ble–, durant tot un període l’estudi d’al-guns aspectes del feixisme tardà i en espe-cial de la seua fase col·laboracionista irepublicana només fou possible gràcies ala documentació que s’hi conservava.

Com ja s’ha dit, gran part de la docu-mentació del règim de Mussolini és dipo-sitada als fons documentals provinents deles diverses instàncies de l’Estat italià, quefou profundament impregnat pel feixis-me, i en va sortir molt transformat respec-te a la fase liberal monàrquica anterior.Òbviament, no podem detallar totes lesfonts disponibles, cosa que equivaldria aparlar pràcticament de totes les sèriesdipositades a l’ACS, ASMAE, i als arxius mi-litars. Cal tenir en compte, a més, que lessèries documentals generades pels minis-teris i els òrgans institucionals de la RSI

(tret dels més característicament feixistes)van ser, un cop retornades a Roma, rein-serides als arxius corresponents i despréstransmeses a l’ACS, en funció de les habi-tuals transferències periòdiques de docu-ments dels arxius corrents a l’arxiu histò-ric, raó per la qual avui són consultablesals fons de les respectives institucions. Emlimitaré, doncs, a algun exemple, comen-

92çant per l’ACS. Resulten d’enorme interèsles fonts conservades al fons del Ministeride l’Interior, (Direcció General de Segure-tat Pública, Divisió d’Afers Generals i Re-servats). Constituïda pel reial decret núm.1846, de 9 d’octubre de 1919, la Divisiód’Afers Generals i Reservats tenia compe-tències molt àmplies en matèria d’ordrepúblic i de repressió dels delictes polítics,competències que van ser força ampliadespel feixisme. Comprèn 14.067 entre arxiva-dors i paquets, 11 caixes, 1.124 registres, iés indispensable per a qualsevol quadre dela societat italiana en el període 1922-1945 que vulga ser orgànic. Malaurada-ment, ha patit pèrdues importants –a cau-sa dels trasllats evocats abans– pel que fa alperíode 1934-45. D’entre les sèries que enformen part, n’assenyale el Fitxer políticcentral (en conjunt, 5.570 arxivadors), ons’hi guardaven les fitxes personals dels«subversius», és a dir, dels antifeixistes ac-tius; l’OVRA,27 de volum relativament re-duït (21 carpetes) però tanmateix, clau –sies creua amb altres fonts que es troben almateix fons MI-DGPS– per l’anàlisi de l’ac-tivitat de la policia política del règim mo-narcofeixista; l’Oficina del ConfinamentPolític 1926-1943 (1.223 arxivadors, 186registres), que conté molt de material so-bre les detencions extrajurisdiccionals dela policia del règim. Alienes a la DAGR sónla Secretaria Particular del Cap de la Poli-cia (453, entre paquets i arxivadors, 2 regis-tres), que conté, entre altres, els informessetmanals sobre estats d’opinió transmesospels inspectors de zona de l’OVRA, i la Di-visió de la Policia Política (2.064 arxiva-dors i 172 registres) que, creada el 1927,coordinava els serveis d’investigació polí-tica i d’informació confidencial. Els seuspapers permeten llançar llum sobre els ins-

truments de control del règim, sobre l’ac-tivitat d’un eixam d’informadors (la granmajoria dels quals no eren policies deprofessió, sinó informadors «no oficials»que, més o menys remunerats, espiavencompanys de treball, veïns, dissortats viat-gers o clients d’un cafè qualsevol als quipodien acostar-se per casualitat), peròtambé sobre les reaccions de la societat ita-liana, sotmesa a una vigilància capil·lar.Una sèrie molt important és la de laDirecció General de Demografia i Raça(Demorazza), també pertanyent al MI, quefou creada pel reial decret núm. 1531, de5 de setembre de 1938, en plena campa-nya antisemita, amb l’encàrrec d’ocupar-se de «l’estudi i l’execució de les disposi-cions en matèria demogràfica, així com lesreferents a la raça»;28 el volum certificat erade 789 unitats, entre carpetes, paquets iregistres, però fa gairebé dos anys hom vatrobar un gran nombre de papers de laDemorazza a Bolzano, on havien estatamagats probablement en el moment delcol·lapse final de la RSI. Actualment s’hainiciat la reordenació global del materialvell i nou.

De l’ASMAE, resulten de gran impor-tància les sèries Política 1912-1930; Aferspolítics 1931-1943; Arxius de gabinet i dela secretaria general 1923-1943; Arxiusdel Ministeri d’Afers Exteriors de la RSI

1943-1945; molt interessant seria tambéla sèrie Assumptes comercials 1919-1950,la qual, però, no està ordenada i per aixòés consultable només gràcies a la bonavoluntat dels arxivers. Pel que fa als arxiusmilitars, malauradament pateixen unadispersió creixent i es troben dividits enuns 16 museus i arxius,29 per bé que el di-pòsit que resulta més rellevant és, de lluny,el de l’Arxiu de l’Oficina Històrica de l’Es-

93tat Major de l’Exèrcit (AUSSME). Entre elsseus documents es pot citar, a tall d’exem-ple, els fons F6-Ultramar Espanya (333arxivadors, 1936-39); F7-Diaris històricsUltramar Espanya (49 arxivadors, 1936-39) que, a més d’aportar dades sobre lesoperacions militars, permeten reconstruirla situació politicomilitar de l’Espanya re-publicana i de la franquista. D’una impor-tància semblant, pel que fa a la SegonaGuerra Mundial, són el recull N1-11 dia-ris històrics Segona Guerra Mundial, ge-nerats pel Comandament Suprem, pelServei d’Informacions Militars i per diver-sos òrgans subordinats, que fan un total de2.200 arxivadors; i l’H3-Servei d’Informa-cions Militars, noticiaris d’estats estran-gers, butlletins i Segona Guerra Mundial(140 arxivadors). Tanmateix cal precisarque els papers de l’AUSSME han patit greusintervencions de disgregació i posteriorreagrupament basat principalment en eltema, la matèria i el subjecte «redactor» ino pas productor. En conseqüència, sen’han eliminat tots els vincles arxivístics ila majoria dels gairebé 103 nuclis docu-mentals conservats a l’Arxiu Històric te-nen el caràcter de miscel·lànies.30

Aquest no és l’únic problema, des delpunt de vista merament arxivístic, quetroba l’investigador que vulga estudiar laItàlia del període feixista. Per exemple,dispersions documentals i prioritats dereordenació basades en discutibles jerar-quies d’importància han fet que resulteextremadament difícil reconstruir la polí-tica econòmica del règim monarcofeixista:de fet, han desaparegut els papers del Mi-nisteri de les Corporacions, creat el 1926 idissolt el 1943 pel govern Badoglio. Divi-dides les competències (i presumiblementles sèries documentals) entre diversos mi-

nisteris, res de tot allò acumulat en dissetanys de multiforme activitat ha estatlliurat a l’ACS. De manera semblant, i pelque fa a la política de comerç exterior,de crucial importància arran de la crisidel 1929 i del canvi de molts estats a for-mes de comerç exterior basades en el clea-ring i els intercanvis equilibrats, seria fo-namental la consulta de la sèrie AssumptesComercials (AC) de l’ASMAE, que, tanma-teix, tot i que dipositada íntegrament, noestà ordenada i no n’existeix un inventarien raó de la prioritat donada pels his-toriadors diplomàtics –que tingueren itenen un paper crucial en la gestió de l’ar-xiu– a la dimensió purament política deles relacions internacionals. Els papers delsAssumptes Comercials (AC) són consul-tables, si, però és molt difícil orientar-s’hiquan se’ls examina, és com una menaloteria…

L’EVOLUCIÓDE LES LLEIS ARXIVÍSTIQUES

EN LA POSTGUERRA

Fins el 1963, és a dir, 52 anys després del’aprovació de la normativa de l’èpocaGiolitti el 1911, no hi hagué una reno-vació de la legislació arxivística. Amb eldecret núm. 1409, de 30 de setembre, delpresident de la República es creà, al si delMinisteri de l’Interior, una Direcció Ge-neral dels Arxius d’Estat (art. 2). A l’article21 es diu: «Els documents conservats alsarxius d’Estat són lliurement consultables,a excepció dels de caràcter reservat relatiusa la política exterior o interna de l’Estat,que esdevenen consultables 50 anys des-prés de la seva data, i dels reservats, rela-tius a situacions purament privades de

94persones, que ho esdevenen després de 70anys. Els documents dels processos penalssón consultables 70 anys després de la datadel final del procediment. El ministre del’Interior [...] pot permetre, per motiusd’estudi, la consulta de documents de ca-ràcter reservat abans del venciment delsterminis indicats [...]».

El següent article, el 23, fixa els ter-minis en els quals els papers han de passardels arxius corrents dels òrgans institucio-nals als arxius d’Estat, garantint, per altrabanda, l’autonomia del Ministeri d’AfersExteriors (l’art. 25 atorga un privilegiequivalent al de Defensa, titular en prime-ra instància dels arxius i museus militars).

En aquest text també es deixa un certmarge de discrecionalitat a les direccionsdels arxius, que, troba un límit, però, en lafixació de teriminis temporals ben clars:passats 50 anys, o com a màxim 70, totallò dipositat esdevé consultable, sense ex-cepcions. En la pràctica, s’establiran ambel pas del temps interpretacions més omenys flexibles segons l’arxiu de què estracte. Així, mentre l’ASMAE fa seua unalectura força restrictiva: «Són admesos a laconsulta de l’Arxiu històric diplomàtic elsestudiosos italians i estrangers (aquests acondició que estiga prevista la reciprocitati amb recomanació de la respectiva repre-sentació diplomàtica). És oportuna unacarta de presentació de la universitat o ensde pertinença [...]. Els documents que te-nen més de 50 anys són consultables prè-via autorització del director de l’Arxiu[...]. No són òbviament lliurats a consultaels arxius no ordenats» (els subratllats sónmeus).31

L’ACS s’ajusta més rígidament a l’art.21, i permet sense formalitats especials laconsulta de bona part dels seus fons. Més

cauteles solen tenir als AS provincials, on lanaturalesa de la documentació conservadafa que les direccions siguen més prudents,per por a encendre disputes suscitades perun o altre descendent de personalitatslocals eventualment esmentades en algunpaper. Dels arxius militars ja se n’ha parlat.Cal, tanmateix, dir que el fet d’haver triatcom a límit general els 50 anys, en comp-tes dels 30, comú a la majoria de les legis-lacions europees (França, Alemanya oGran Bretanya, per exemple) tenia a la ficonseqüències negatives en les recerquessobre el feixisme, atès que no seria fins el1995 que tots els documents que hi fanreferència esdevindrien consultables (béque amb les excepcions suara esmentades).A més, cal recordar, per entendre millorles relacions que se solien establir aquellsanys entre estudiosos i arxius, l’aurea mas-sima del gran historiador Franco Venturi,el qual va escriure que, així com la monar-quia merovíngia era una tirania temperadapel regicidi, els arxius italians són el regnede l’incertesa temperada pel favoritisme…

No fou fins el 1974 que s’hi donà unvertader salt qualitatiu, amb la promulga-ció del decret llei núm. 657, de 14 dedesembre, després convertit en la Lleinúm. 5, de 29 de gener 1975, en què escreava el Ministeri del Béns Culturals iAmbientals. Després d’una sèrie de con-trovèrsies, al nou departament li forenconferides (article 2c) «les atribucions cor-responents al Ministeri de l’Interior enmatèria d’arxius d’Estat, tret d’aquelles re-ferents als documents considerats com aexcepcions a la consultabilitat per l’article21 del decret núm. 1409, de 30 de setem-bre de 1963, del president de la Repúbli-ca». A final d’any fou promulgat el decretnúm. 854, de 30 de desembre, del presi-

95dent de la República, que confirma lacompetència del Ministeri de l’Interior so-bre la concessió d’autoritzacions per laconsulta de documents encara reservats, iinstitueix una inspecció adjunta. Com haremarcat recentment Claudio Pavone:

Deixar aquesta competència al Ministeride l’Interior fou el preu que Giovanni Spa-dolini [representant republicà i alesho-res cap del govern, professor universitarid’Història Contemporània] va haver depagar per transferir els Arxius d’Estat alnou Ministeri dels Béns Culturals, creatper iniciativa seua [...]. Es va generar aixíuna paradoxa. Quan els arxius estaven ads-crits al Ministeri de l’Interior, la concessióde l’autorització de consulta estava subor-dinada al parer –obligatori, però no vin-culant, tot i que rarament desatès– de laJunta del Consell Superior d’Arxius, de laqual formaven part eminents personalitatsde la recerca historiogràfica [...], dels ma-teixos arxius i autoritats politicoadminis-tratives. La creació del Ministeri dels BénsCulturals i Ambientals va comportar ladissolució del Consell Superior d’Arxius,absorbit pel Consell Nacional dels BénsCulturals, i per tant també la desaparicióde la Junta. La inspecció ministerial restàcom a únic titular de les autoritzacions.32

En aquest panorama ple de clarobscurshi va irrompre, el 1996, l’anomenada Lleisobre la tutela de la privacitat (núm. 675,de 31 de desembre), que comportava elrisc –en la seua redacció original– de po-sar límits ulteriors, i greus, a la consultadels papers per part dels historiadors. No-més cal pensar que, invocant aquesta llei,la inspecció del MI intentà negar la con-sulta del cens dels jueus establert pel go-

vern de Mussolini després de la promul-gació de les lleis antisemites del 1938, ambel ridícul argument que es volia protegir laprivacitat dels censats… Després d’un de-bat alambinat en què van participar direc-tament estudiosos i societats d’història,s’aconseguí esmenar les normes, i es va exi-mir l’investigador de demanar el consen-timent del titular de les dades personals (odels seus hereus) si la investigació «es duua terme només amb finalitats de recercacientífica o d’estadística i es fa respectantels codis deontològics i de bona conductasignats en els termes de l’art. 31».33 Preci-sament la possibilitat de definir codisdeontològics amb la implicació de lesassociacions professionals ha representat elpas endavant més significatiu que s’ha feta cavall del canvi de segle. El «Codi deon-tològic i de bona conducta per al tracta-ment de dades personals amb finalitatshistoriogràfiques», que entrà en vigor el 5d’abril de 2001, diu a l’art. 3 que «el com-pliment [de les normes vigents] no ha deperjudicar la investigació, la recerca, la do-cumentació i l’estudi, desenvolupats onse-vulla, en relació a personalitats, fets i cir-cumstàncies del passat» i, a l’article 10,modifica en aquests termes els criteris deconsultabilitat:

1. L’accés als arxius públics és lliure. Totsels usuaris tenen el dret d’accedir als arxiusamb els mateixos drets i deures.2. Constitueixen excepcions, d’acord ambles lleis vigents, els documents de caràcterreservat que fan referència a la política in-terna i exterior de l’Estat, que esdevenenconsultables cinquanta anys després de laseua data, i els que tenen a veure amb da-des a les qual fan referència els articles 22 i24 de la Llei 675/1996,34 que esdevenen

96lliurement consultables quaranta anysdesprés de llur data. El termini és de se-tanta anys si les dades permeten revelarl’estat de salut o la vida sexual, o bérelacions reservades de tipus familiar.3. L’autorització per la consulta dels do-cuments a què es fa referència a l’apar-tat 2 pot ser atorgada abans del com-pliment dels terminis pel ministre del’Interior [...], una vegada escoltada lacomissió per les qüestions referents ala consultabilitat dels documents reser-vats d’arxiu, constituïda al Ministeri del’Interior [...].

És evident que es tracta d’una libe-ralització, però el manteniment del límitde consultabilitat en 50 anys pels docu-ments referents a la política interna i exte-rior és una clara contradicció, donat que,d’altra banda, la reducció a quaranta anysdel termini després del qual es té lliureaccés a documentació referida a situacionspurament privades de ciutadans indivi-duals té com a conseqüència que avui elsciutadans individuals estiguen menys pro-tegits que l’Estat!35

Per això, caldria una iniciativa legislativaque reduís de 50 a 30 anys aquest límit, coma la majoria d’estats europeus i a la mateixaUnió Europea, pel que fa als documentsgenerats per les institucions comunitàries.

ALGUNES CONSIDERACIONSPROVISIONALMENT FINALS

Caldrà concloure, doncs, que l’efecte con-junt del pas del temps, que ens allunyamés i més del vintenni feixista; del pas deles generacions, que redueix indefectible-ment el nombre de protagonistes; de la

consolidació progressiva de normes arxi-vístiques «liberals» i d’una mentalitat mésoberta entre els mateixos encarregats delsarxius, ha creat ja una situació en què l’es-tudiós disposa fàcilment de tots els papersútils per a l’estudi del feixisme? Malaura-dament, la resposta no pot ser del tot po-sitiva. Una conjunció sovint inextricablede problemes materials i de manca de vo-luntat política en la pràctica, fa molt fei-xuc allò que, sobre el paper, figura quehauria de lliscar amb fluïdesa. Comencempels primers: si l’ACS representa unasituació envejable per l’accessibilitat de lesfonts, horaris d’obertura i espais per laconsulta,36 l’ASMAE –que pateix una man-ca crònica de personal– té horaris d’ober-tura molt reduïts (en teoria, de 9 h a 14 h;en la pràctica, una mica menys), i sobre-tot, posa a disposició com a molt dos ar-xivadors al dia, cosa que crea no poquesdificultats als estudiosos. Encara són mésdramàtiques les condicions de treball al’AUSSME, la sala d’estudi del qual té en to-tal tres (3!) llocs, raó per la qual cal reser-var amb temps, i és oberta només tres diesla setmana. És evident que d’aquesta ma-nera totes les obertures contingudes a lesnormes i reglaments esdevenen una ficció.Pel que fa a la voluntat política, amb laformació, l’estiu de 2001, del govern decentredreta presidit per Silvio Berlusconi,s’han produït senyals molt preocupantspel que fa a la gestió dels arxius públics.Des del mateix 2001, l’ACS ha fixat unesvacances estivals de tot el mes d’agost, unamesura sense precedents; el juny de 2002es difongué una veu d’alarma per la sortde l’ASMAE, la direcció del qual haviaanunciat un tancament sine die de la salad’estudi pels cada cop més dramàtics pro-blemes de manca de personal, i els seus

97espais de dipòsit37 semblaven amenaçatsper reestructuracions en marxa que pre-veien, entre altres coses, el trasllat a so-terranis ubicats sota el nivell del riu Tíber(que discorre a prop) de nombrosos fons,amb els consegüents riscos de deteriora-ment. Gràcies a la ràpida mobilitzaciód’estudiosos italians i estrangers, l’amena-ça de tancament de l’ASMAE es va poderconjurar, però pocs mesos després elministre del ram anunciava la destitucióde Paola Carucci, superintendent de l’ACS

i que és un dels màxims experts italians enarxivística,38 i la seua substitució per unfuncionari anònim provinent de la carreraadministrativa! Aquesta vegada, les protes-tes d’acadèmics de diversos països euro-peus i extraeuropeus no han servit de res.Finalment, i des de fa poques setmanes, elsdirectors de nombrosos museus de l’Estat,preocupats per la sort de les institucionsque dirigeixen, han difós via Internet unmanifest d’alarma i l’han enviat als mit-jans de comunicació. Val la pena repro-duir-lo íntegrament:

SOS PELS ARXIUS39

Dràstiques retallades en les despeses hancolpit, a tot Itàlia, els instituts arxivístics–arxius d’Estat i superintendències arxivís-tiques– dependents del Ministeri de Béns iActivitats Culturals. Les reduccions, quefan referència sobretot als capítols de fun-cionament, oscil·len entre el 40 i el 60 %de les necessitats reals, determinades pelsconsums efectius d’energia elèctrica, gasmetà, aigua, neteja dels locals, taxa delservei de neteja urbana i manteniment or-dinari de les instal·lacions. Aquestes reta-llades portaran, en pocs mesos, a la paràliside totes les activitats institucionals, inclosala prestació de serveis al públic. Estan en

perill, per tant, les funcions de tutela, con-servació i comunicació de la memòria his-tòrica, pública i privada, en les seues extra-ordinàries i múltiples expressions: des delsarxius de persones, famílies i comunitatslocals fins als de les institucions públiquesi estatals. Aquesta memòria, que consti-tueix el fonament de la identitat nacional,cobreix un arc cronològic més que mil·le-nari que va, sense interrupcions, des de l’e-dat mitjana fins als nostres dies, per la qualcosa el nostre país és famós i admirat arreudel món. Un ampli públic d’usuaris ita-lians i estrangers, estudiants, investigadors,professionals, historiadors o ciutadans,troba als instituts arxivístics instrumentsindispensables de treball i coneixement.D’altra banda, els arxius són fonamentalstambé per assegurar el coneixement histò-ric i per tant la tutela de tots els altres bénsculturals, des dels arqueològics als biblio-gràfics, arquitectònics i artístics. La sortd’aquest patrimoni documental d’incalcu-lable valor està actualment en perill!! Elsresponsables dels arxius d’Estat i de les su-perintendències arxivístiques, convençutsque es pot i s’ha d’assegurar la continuïtatde les funcions fonamentals de conservaciói tutela desenvolupades per aquests insti-tuts, denuncien la gravetat de la situació alministre i als òrgans competents del Minis-teri per tal que hi posen remei immediata-ment. Altrament, el tancament dels insti-tuts arxivístics serà, de fet, inevitable.

31 de Març de 2003

(Signen l’escrit els directors dels Arxius d’Es-tat de Florència, Lucca, Siena, Pisa, Massa,Prato, Pistoia, Grosseto, Livorno, Arezzo,Milà, Màntua, Torí; els superintendents ar-xivístics de Toscana, Piemont, Puglia, Lazio,i l’Associació Nacional Arxivística Italiana.)

98Les dificultats amb què es troba el

funcionament dels arxius públics prove-nen, clarament, d’una concepció dels bénsculturals com la que té l’actual majoria delgovern, que els considera una simple fontde beneficis, que cal esprémer tant comsiga possible –si pot ser posant la gestió enmans privades– i no com un recurs que calpotenciar d’una manera coherent ambl’interès general del país i de tota la huma-nitat. De tota manera, no es pot oblidar elfet que per primera vegada en la històriade la Itàlia postfeixista,40 hi ha al governforces que s’han format o han viscut enoposició a la Constitució republicana oque, en tot cas, no han nodrit gaire con-fiança envers els seus valors fonamentals.41

Al si de la majoria hi ha fortes pressionsfavorables a una relectura global de lahistòria d’Itàlia al segle XX, inclòs el feixis-me (més encara, sobretot el feixisme!), iaixò s’ha manifestat en atacs als manualsescolars més utilitzats, en propostes dereintroduir un control estatal sobre elsllibres de text, o en l’intent d’establir unamena d’equiparació ètica entre feixisme iantifeixisme, sota el rètol, tan ambigu, dela pacificació. En aquest sentit, fer més di-fícil, cada vegada més costós, potserimpossible l’accés als arxius podria ser lavia per exercir un control sobre la recercahistòrica, que obligàs els estudiosos a re-córrer, per tal de consultar documents, aaquelles dreceres que –practicades, certa-ment, molt de temps, en absència d’alter-natives– tenen el defecte de deixar a l’altrapart un enorme i incontrolable poder dis-crecional. Un senyal molt greu del retorna velles pràctiques burocràticament auto-ritàries en la relació entre poder polític iarxius el constitueixen les increïbles inti-midacions adreçades als signants de la cri-

da abans transcrita per part del professorSalvatore Italia, cap de la Direcció Gene-ral d’Arxius del Ministeri de Béns i Acti-vitats Culturals. De fet, el professor Italiaamenaçà amb greus sancions disciplinàriesals arxivistes, en cas que no renunciassen auna conferència de premsa prevista per al9 d’abril amb l’objectiu de donar majordifusió pública al document. Sobre aquestafer hi ha hagut una protesta oficial de lesorganitzacions sindicals al ministre i elsdiaris hi han dedicat amplis espais, tot il’anul·lació de la compareixença públicaprevista. Fins ara, però, el ministre Giu-liano Urbani (de Forza Itàlia) no ha donatcap resposta a les gravíssimes qüestionsplantejades per arxivistes i estudiosos.42 ❐

Traducció de Jordi Muñoz

1. Com se sap, l’arminsitici llarg fou precedit, el 3 desetembre, per l’anomenat armistici curt, signat aCassibili, prop de Siracusa, a la Sicília ja ocupadapels angloamericans, pel general italià GiuseppeCastellano i el seu homòleg nord-americà WalterBedell Smith. El govern italià acceptava la rendicióincondicional. El 8 de setembre es va fer públic eldocument, i això coincidí amb el col·lapse de lesinstitucions italianes: el rei i els ministres fugiren aBrindisi, territori sota control dels aliats; els capsmilitars alemanys activaren immediatament el plaAchse, que preveia el desarmament de les unitatsitalianes i el control de tant de territori italià comfos possible, la qual cosa els dugué al sud deNàpols; l’exèrcit reial es dispersà. S’inicià així lafase més aguda de la crisi italiana en el període fi-nal de la Segona Guerra Mundial: ocupació an-gloamericana al sud, ocupació alemanya al centre-nord; reconstitució d’un govern feixista, ara sotaforma republicana, a les províncies controlades perla Wehrmacht, que aconseguí alliberar BenitoMussolini de la captivitat en què es trobava des del

99juliol d’aquell any; lluita de la Resistència enaquest mateix espai i avenç lent del front cap alnord, entre setembre de 1943 i abril de 1945. Comveurem, aquestes vicissituds politicomilitars tin-gueren conseqüències profundes per als docu-ments d’arxiu i el destí que els esperava.

2. Claudio Pavone, Alle origine della Repubblica. Scrittisu fascismo, antifascismo e continuità dello Stato,Torí, Bollati Boringhieri, 1995, p. 195.

3. A través de la successió de governs reials en què homcooptava membres dels partits antifeixistes, dispo-sats per la seua banda a acceptar una «treva institu-cional». Només el 2 de juny de 1946, a través d’unreferèndum en què guanyà la República, es va de-cidir la forma de l’estat postfeixista.

4. La detenció pels aliats, el 13 de maig de 1945, delsmembres del govern encapçalat per l’almirall KarlDönitz, a qui Hitler havia transmès els seus podersabans de suicidar-se el 30 d’abril, i que havia signatla rendició incondicional el 8 de maig, marcàl’anul·lació de qualsevol autoritat alemanya lligadaa una legitimitat emanada del passat.

5. Es tracta bàsicament de tres fons: Papers of CountCiano received from the Department of State (Lis-bona Papers); Personal Papers of Benito Mussolini;Collection of italian military records. El primer,d’extensió reduïda (en total, 2 rotllos microfil-mats), recull documents del Ministeri d’Afers Ex-teriors produïts al llarg dels set anys (1936-43) enquè fou dirigit per Galeazzo Ciano. Aquesta docu-mentació fou enviada a l’Ambaixada italiana a Lis-boa per iniciativa del ministre d’Exteriors delgovern Badoglio, Raffaele Guariglia. El govern deWashington se n’emparà, invocant el ja citat art.35 de l’arministici llarg, fou tramessa als EUA el1946, microfilmada i lliurada. El segon reculll’arxiu de la secretaria particular del Duce que restàa Villa Feltrinelli, a Gargnano, a la vora del llac deGarda, residència de Mussolini en el temps de laRepública Social Italiana, que caigué en mans delscomandaments del Cinquè Exèrcit nord-americà.Els documents foren tramesos primer a Caserta idesprés a Roma, on foren microfilmats íntegra-ment per la Joint Allied Agency, que operava percompte de les ambaixades britànica i americanaentre 1945 i 1947. Els originals del fons (d’unaextensió remarcable, 316 rotllos que cobreixen elperíode 1922-1945) foren retornats posterior-ment. El tercer recull una miscel·lània de papersmilitars incautats el setembre de 1943 per lestropes alemanyes al quarter general de les forces

armades reials i en alguns comandaments perifè-rics, aplegats en una oficina constituïda ad hoc itraslladats després a Alemanya. Caiguts en mansdels nord-americans, aquests documents foren en-viats als EUA i microfilmats (506 rotllos en total).El 1966 el govern de Washington decidí retornarels originals a Itàlia, que els rebé l’any següent.

6. Ho veurem millor més endavant, però n’hi hauràprou amb citar la proliferació d’estructures depen-dents del Partit Nacional Feixista (PNF) destinadesa disciplinar les masses, així com el ràpid crei-xement en personal, funcions i massa de docu-ments gestionats a càrrec de la secretaria particularde Mussolini (anomenada ben aviat secretaria par-ticular del Duce).

7. Del nom de la vila a la vora del llac de Garda on vanser traslladats des de Roma, massa propera al front,diversos organismes públics després del 23 de se-tembre, quan Mussolini s’erigí oficialment en capde l’Estat feixista reconstituït.

8. Del text del reial decret núm. 2552, de 25 de maig1875.

9. Giorgio Rochat, «Una postilla sugli archivi militari»,a Le carte e la storia. Rivista di storia delle istitu-zioni, any VIII, 2002, núm. 1, p. 180. Sobre lesfonts, també les del període feixista, conservadesals arxius militars, vegeu Silvia Trani, «Le fontidocumentarie d’interesse storico conservate pressole istituzioni culturali e gli uffici delle forze armatea Roma», loc. cit., pp. 149-180. La revista Le cartee la storia és l’òrgan científic de la Società per gliStudi di Storia delle Istituzioni.

10. Sent president del Govern el liberal d’esquerraGiovanni Giolitti.

11. Aquestes normes eren recollides a l’art. 80. És evi-dent que la combinació d’unes i altres disposicionsdeixava un espai enorme a la discrecionalitat del’autoritat arxivística, que podia permetre o negarl’accés als fons segons com decidís de classificar-los, acollint-se a alguna de les definicions contin-gudes als articles citats.

12. El Gran Consell del Feixisme era un òrgan típic delrègim. Creat el 15 de desembre de 1922, estavaintegrat per dignataris del feixisme, uns perquèeren dirigents del PNF, d’altres en raó dels altscàrrecs que ocupaven a l’Estat. Tot i que mancàd’estatut jurídic formal fins desembre de 1928, elGran Consell es configurà, especialment als anysvint, com una mena de supergovern o directoripolític, respecte del qual el govern pròpiament ditassumia un paper d’instrument tècnic subordinat.

100Paradoxalment, després del reconeixement formaldel 1928, el Gran Consell perdé bona part de lesseues funcions, per voluntat del Duce, que n’ajor-nava cada vegada més les convocatòries. El Tribu-nal Especial de Defensa de l’Estat, principal òrganrepressiu del règim, fou creat el 15 de novembrede 1925 i funcionà fins el 29 de juliol de 1943; alllarg d’aquests divuit anys celebrà sessió 720vegades, i dictà 5.122 condemnes, de les quals 29a mort. La Milícia Voluntària de la Seguretat Nacio-nal (MVSN), on s’integraren els membres dels esca-mots d’acció feixistes (squadre), fou reconegudaoficialment el 14 de gener de 1923; el 1939 comp-tava amb 800.000 milicians. A més de tasques in-ternes de policia, la MVSN acomplí funcions decaràcter militar; algunes unitats participaren en laguerra d’Etiòpia, prengueren part en la d’Espanyadel costat dels franquistes i combateren en la SegonaGuerra Mundial.

13. Aquest fou el cas de l’arxiu del Servei Històric del’Estat Major de l’Exèrcit, el més nodrit dels decaràcter militar, que fou traslladat al maig de 1943a Orvieto i instal·lat al museu de la catedral. Des-prés del 8 de setembre, una part dels documents,incloent-hi els fons sobre les operacions al nordd’Àfrica i a l’URSS entre 1941 i 1943, foren retor-nats a Roma per dos acadèmics, el professor Alber-to Maria Ghisalberti i la professora Emilia Morelli,que aconseguiren d’amagar-los al Vaticà. Una altrapart dels documents fou amagada sota un mur alssoterranis de la catedral d’Orvieto, d’on fou recu-perada després de la guerra (pel que fa a aquestesinformacions, vegeu l’assaig de Silvia Trani, Lefonti documentarie, cit., p. 163). El destí d’algunessèries del Ministeri d’Afers Exteriors fou semblant.L’arxiu de gabinet d’aquest ministeri fou amagat acorrecuita enmig del caos posterior a l’anunci del’armistici en unes cambres del palau Lancellotti, aRoma, on hi romangué fins a l’alliberament de lacapital, quan fou recuperat, però molt danyat perla humitat (avui la consulta és possible gràcies a lescòpies microfilmades que ràpidament se’n van ferdavant l’estat tan precari en què es trobaven elsdocuments originals).

14. Nom que adoptà el Partit Feixista reorganitzat alsterritoris ocupats per la Wehrmacht després del 8de setembre de 1943. La reorganització sota unanova faisó del PNF, que s’havia dissolt d’una ma-nera quasi espontània arran dels esdeveniments definal de juliol, fou anunciada per Benito Mussolinien un missatge emès per ràdio el 15 de setembre.

15. El 26 de juliol de 1944 Alessandro Pavolini, secretari

del PFR, ordenà la militarització del partit. Les

seues estructures territorials havien de transfor-

mar-se en Brigades Negres, i comprometre’s

directament en la repressió contra els partisans.

16. La GNR es constituí el 15 de setembre de 1943 i rea-

grupà unitats que havien pertangut anteriorment a

la MVSN, els carrabiners i la Policia de l’Àfrica Ita-

liana (PAI, formació destinada originàriament a

operar a les colònies). A la República de Salò les

prefectures, que havien estat durant vint anys

pilars del règim monarcofeixista, foren objecte

d’una ulterior feixistització mitjançant la unifi-

cació (segons el model nazi dels Gauleiter) de les

funcions de representant del govern a les provín-

cies (el prefecte) i la de cap local del partit en la

nova figura del cap provincial.

17. Guida generale degli archivi di Stato, vol. I, p. 229. Es

pot consultar, així mateix, la web oficial de l’Arxiu

Central de l’Estat.

18. Ibídem.

19. La MVSN comptava amb unes oficines polítiques

d’investigació (Uffici politici investigativi, UPI)

que constituïen un vertader servei d’informació del

partit. Afins per naturalesa al Sicherheitsdienst creat

a Alemanya per l’aparell de les SS i depenent de

Himmler, les UPI feien bàsicament tasques de

policia interna del PNF.

20. Per a una anàlisi més aprofundida del fons i de les

subsèries en què es troba dividit, vegeu Guidagenerale degli archivi di Stato, cit., vol. I, pp. 230-

234.

21. La MVSN estava distribuïda en legions territorials

amb competències provincials, d’acord amb l’arti-

culació de l’Estat italià, estructurat segons el model

napoleònic.

22. Aquesta documentació, que passà a mans dels aliats

després del desembarcament a l’illa, anà a raure a

l’ACS juntament amb els documents del 51è Field

Security Section de Palerm i la Port Security Sec-

tion de Catània.

23. Fons més o menys nodrits (oscil·len entre les 1.657

carpetes de l’arxiu de Torí a les 17 caixetes de Brin-

disi, o a les 6 carpetes de Màntua) es troben als AS

d’Arezzo, Bari, Biella, Bríndisi, Cagliari, Calta-

nissetta, Catània, Cremona, Ferrara, Foggia, Forli,

Rímini, Lecce, Lucca, Màntua, Milà, Nàpols, Pa-

lerm, Pesaro, Pisa, Pistoia, Ragusa, Siena, Siracusa,

Taranto, Terramo, Treviso, Urbino, Varallo Sesia,

Varese, Vercelli, Verona i Viterbo.

10124. Presents sobretot al centre-nord, on el moviment

partisà prengué una volada més gran, els instituts,que són d’àmbit provincial (per bé que no enmanquen de regionals), han canviat els darrersanys la seua denominació i han passat a dir-se Ins-tituts d’Història de la Resistència i de l’Època Con-temporània, amb la intenció d’esdevenir centresd’estudi de la història del segle XX en conjunt. Al-guns, però, tenen altres denominacions en raó del’origen, l’evolució i de la seua vinculació, mésaviat escassa, amb la xarxa encapçalada per l’INSMLI.(Aquest és el cas de la Fundació-Arxiu Luigi Mi-cheletti, de Brescia; del Museo del Risorgimento edella Resistenza, de Ferrara; del Centro di docu-mentazione sull’antifascismo e sulla Resistenza, deLivorno; del Museo storico del Risogimento edella lotta di Liberazione, de Trento, etc.) L’INSMLI

es constituí a Milà el 1949 per iniciativa de Fer-ruccio Parri, comandant general del Corpo Volon-tari della Libertà (CVL, nom oficial de les forma-cions partisanes) i president del Consell de Minis-tres l’estiu-tardor de 1945; s’hi associaren tot seguitels instituts regionals que ja havien sorgit a Llom-bardia, el Piemont i Ligúria. Poc després es va cons-tituir la resta d’instituts, provincials i regionals.

25. Per exemple s’hi troben papers del PNF d’Alessan-dria, Bergamo, Gorizia, Grosseto, Milà, Nàpols,Pesaro, Ravenna, Torí, Udine, Urbino; del PFR

d’Ancona, Bergamo, Biella, Bolonya, Domodos-sola, Ferrara, Gorizia, Grosseto, La Spezia, Ma-cerata, Milà, Novara, Pàdua, Pesaro, Pordenone,Roma, Treviso, Trieste, Udine, Urbino; dels Fascide Bèrgam, Nàpols, Novara, Pesaro, Urbino,Verona; de la MVSN d’Alessandria, Milà, Porde-none; de les prefectures d’Alessandria, Ancona,Ascoli Piceno, Bari, Nàpols, Novara, Pàdua,Parma, Pavia, Pesaro, Piacenza, Pisino (Ístria),Torí, Treviso, Trieste, Udine, Urbino, Venècia,Vercelli, i de nombroses localitats menors.

26. Es donaren forma jurídica de fundació privada o deconsorci d’entitats, defugint d’aquesta manera lesobligacions derivades de la legislació que regulal’accés als arxius públics.

27. L’OVRA, sigles que han estat interpretades de diversesmaneres (Organizzazione vigilanza repressioneantifascismo o Opera voluntaria repressione antifas-cismo), fou organitzada el 1927 per Arturo Boc-chini, poderós cap de la policia de Benito Mus-solini (l’anomenaven il Viceduce), i actuava comuna mena de policia política paral·lela i indepen-dent de la xarxa normal de la policia de l’Estat.

28. Citació textual del reial decret llei de creació.29. El museus foren creats en bona part després de 1945.30. Silvia Trani, Le fonti documentarie, cit., p. 164.31. Reglament disponible a <http://www.esteri.it/

archivio/servsto/archivsto/archivio.htm>.32. Resposta de Claudio Pavone, professor emèrit d’His-

tòria Contemporània i funcionari de l’ACS durantmolts anys, a un qüestionari sobre arxius de la re-vista Passato e presente, que es pot consultar a laweb de la Società italiana per lo Studio della StoriaContemporania (SISSCo): <http://www.sissco.it/dossiers/archivi-deontologia/pavone-02-00.html>.

33. Art. 12d de la llei.34. Llei sobre la privacitat; l’art. 12 fa referència a les

anomenades «dades sensibles», és a dir, «que podenrevelar l’origen racial o ètnic, les conviccionsreligioses, filosòfiques o d’altra mena, les opinionspolítiques, l’afiliació a partits, sindicats, associa-cions o organitzacions de caràcter religiós, filo-sòfic, polític o sindical, així com les dades per-sonals que poden revelar l’estat de salut o la vidasexual»; l’art. 24 es refereix a dades «relatives al queestableix l’art. 686 del Codi de Procediment Pe-nal», és a dir, a procediments penals oberts.

35. Com ha remarcat correctament Claudio Pavone enla resposta citada a la nota 32.

36. L’únic problema, d’altra banda no pas menor, és unsistema, curiós i força barroc, de demanda d’uni-tats arxivístiques segons el qual l’estudiós noméspot demanar un màxim de 4 arxivadors cadavegada, 4 vegades al dia i en horaris prefixats moltrígids (la qual cosa l’obliga a treballar sempre ambl’úll posat al rellotge en una mena de coitus inter-ruptus arxivístic, veient-se obligat cada vegada adeixar la consulta del material per fer les comandesposteriors). A més, l’investigador ha de tenir moltpresent la norma segons la qual el personal que fael lliurament de la documentació dels magatzemses reserva el dret de portar els quatre arxivadorsdemanats només si la casella de dipòsit assignadaal demandant és buida, és a dir, si ha acabat deconsultar tots els arxivadors de la tanda anterior.Puix que la cosa, al capdavall, esdevé impossible,l’única manera d’anar fent és recórrer als recursosde la italica arte di arrangiarsi…Personalment hedemanat moltes vegades a amics arxivers per quèno és possible presentar una única llista de coman-des que després el personal aniria lliurant a poc apoc, com passa d’altra banda en molts grans arxiusde fora d’Itàlia. Mai no he reeixit a obtenir unaresposta amb un mínim de sentit.

10237. L’ASMAE té la seu a l’edifici del Ministeri d’Afers

Exteriors.38. Funcionària durant molts anys a l’ACS i responsable

de la reordenació de nombrosos fons de l’èpocafeixista, Paola Carucci fou, abans del nomenamentcom a superintendent de l’ACS, docent a la Uni-versitat Estatal d’Udine.

39. Aquest text fou tramès a principi d’abril de 2003 al’hon. Bono, sotssecretari del Ministeri de Béns iActivitats Culturals. L’Arxiu d’Estat de Florènciai la Superintendència d’Arxius de la Toscana reco-llien signatures a les seues adreces electròniques.

40. El 1994 una coalició semblant a l’actual aconseguíguanyar les eleccions, però durà pocs mesos algovern. Es va desintegrar a causa de diferències in-ternes insalvables, i no pogué, en conseqüència,incidir en els equilibris institucionals. Per aquestaraó es pot dir que la situació actual no té pre-cedents.

41. Només en constitueix una excepció, en aquest pano-rama, la Unió dels Demòcrates Cristians (UDC),agrupació nascuda de la crisi de la DemocràciaCristiana, partit al govern durant dècades, de laqual en va recollir els sectors més moderats. Allean-za Nazionale no és res més que la nova forma queha pres el vell Movimento Sociale Italiano, partithereu del feixisme, al qual s’hi han afegit diversossectors moderats tant de procedència política comde la societat civil. La Lega Nord és la virulenta ex-pressió italiana dels corrents populistes antiestata-listes que s’han manifestat a Europa els darrersquinze anys, té una tendència marcadamentesecessionista i no dubta a fer servir fraseologia ieslògans presos del feixisme més radical i del racis-me per a enfrontar-se a qualsevol proposta de so-cietat multicultural. Forza Italia, finalment, és elpartit-empresa creat pel magnat dels mass mediaSilvio Berlusconi, que propugna un model socialde tipus empresarial que barreja cabdillisme,populisme i egoisme social, segons una receptad’encuny sud-americà.

42. La situació ha estat descrita pel Dr. Stefano Vitali, del’Arxiu d’Estat de Florència (una de les institucionspromotores de la protesta), en una carta enviada el13 d’abril de 2003 a la xarxa internacionald’historiadors H-Italy en els termes següents: «Inspite of archivists, Trade Unions and public opi-nion pressures, so far, no intiative has been takenby the Ministry of Culture to avoid the very likelyshutting down of the Italian State Archives».

103

Cal que ho diguem ben clar: si elsrègims de Vichy, de l’Alemanya nazi o dela Itàlia feixista, per posar alguns exemplespropers, els haguéssem d’estudiar en lescondicions arxivístiques que estudiem elfranquisme, els coneixements que entenim serien molt menors del que ho sónara per ara.

Es pot argumentar, sens dubte, queaixò és conseqüència de la manera coms’hi va produir la transició a la democrà-cia, a cadascun d’aquests països. La fallidaabrupta d’uns règims derrotats militar-ment i condemnats universalment, va po-sar a disposició de les autoritats judicialsvolums immensos de documentació queno van trigar gens a posar a l’abast delsinvestigadors.

Per altra banda, hi ha exemples mésrecents que mostren que la diversitat, pelque fa al tractament dels fons arxivístics,als països que han dut a terme transicionsdemocràtiques darrerament, és molt gran.Ens referim, especialment, als fons de larepressió de les dictadures, que han estatobjecte d’un tractament molt diferent a

països com ara Xile o Grècia, la RepúblicaSud-africana o l’antiga República Demo-cràtica Alemanya, per exemple.

En aquests casos es confirma, en gene-ral, la regla segons la qual, als processos detransició més o menys pactada, els corres-pon un ús més selectiu dels arxius, mentreque allà on hi ha hagut un trencament desoca-rel, les facilitats per consultar-los sónmolt més grans. Paral·lelament, si en elsprimers la tendència general és a emprar ladocumentació que hi ha per reconèixer iper rescabalar les víctimes, en els segons higuanya importància el component de «laveritat», d’esbrinar tot el que va esdevenir-se en aquests processos repressius, qui enforen els protagonistes i, fins i tot, en al-guns casos, d’exigir-ne responsabilitats.

Malgrat tot, ni tots els arxius d’unadictadura tenen relació amb la repressió,ni tampoc avui, més de vint-i-cinc anysdesprés del començament de la transicióespanyola, no podem acceptar que l’únicreferent comparatiu pel que fa a la situaciódels nostres arxius siga el d’altres païsosque han dut a terme aquesta transició, so-vint molt més tardana. Dit d’una altra ma-nera, el punt de comparació d’una demo-cràcia consolidada com ho és l’espanyolaha de ser el d’altres democràcies igualmentconsolidades. Parlem, per exemple, de ladel Regne Unit o dels Estats Units, en els

Ismael Saz

Ismael Saz és catedràtic d’Història Contemporània a laUniversitat de València. Recentment ha publicat Es-paña contra España. Los nacionalismos franquistas(Marcial Pons, 2003).

No són només arxius.Franquisme, memòria, democràcia

104arxius dels quals ja podem accedir a fonsdocumentals que tenen relació amb episo-dis força sensibles per a la història d’a-quests països, malgrat que són tan propersque daten de la segona meitat del segle XX.

Doncs bé, a quines conclusions arri-bem, si tenim en compte tots aquests refe-rents comparatius? Senzillament, i tal comveurem més avall, que les condicions delsnostres arxius, en general i pel que fa a lescondicions de consulta, no són les d’unademocràcia plena; i, per altra banda, queels avenços que s’hi fan han estat i són méslents del que desitjaríem. De manera quesi volguéssem acceptar –ara no hi entraré–el caràcter exemplar de la transició espa-nyola, i fins i tot la funció «modèlica» queha tingut per a altres transicions poste-riors, estaria clar que aquestes funcions«exemplars» no s’acomplirien en l’àmbitarxivístic.

En efecte, una ràpida enquesta entreels investigadors posaria de manifest queés cert que s’han produït avenços notablesen el camp de l’organització, de la raciona-lització i de les possibilitats de consulta demolts arxius espanyols. Des de l’ArchivoHistórico Nacional a l’Archivo General dela Administración; dels arxius històricsd’algunes comunitats autònomes als ar-xius provincials. I també ens adonaríem decom aquests investigadors han estat capa-ços, i cada vegada ho són més, de traure elmàxim profit de tot el que la legalitat il’organització administrativa actual ensofereix. Del que ens ofereix –i aquí rau elquid de la qüestió– i de molt més. És a dir,els investigadors han estat capaços de des-bordar, de superar un munt de problemes,de traves i de dificultats que sovint ens fanla impressió que, en aquest àmbit –mal-grat que només, per sort, en aquest àm-

bit– encara som en una mena de lluita oncal fer ús de tot tipus d’habilitats, d’au-dàcia, de possibilisme i de capacitat de sa-crifici, molt semblant als que havien d’e-xercir els ciutadans quan prenien contacteamb la vella administració franquista. És adir, sembla com si es tractàs de dur a termeuna lluita per la democràcia després de lademocràcia.

I és cert: molt investigadors ens parlend’una legislació restrictiva, aquesta queestableix una distància de cinquanta anys,que l’administració aplica d’una maneraencara més restrictiva. Ens parlen tambéd’arxius provincials, municipals o que te-nen relació amb l’administració de justícia,civil o militar, on hi ha fons inabastables,fons desapareguts, fons emmagatzemats,fons abandonats, fons sense classificar omal classificats, i fons ben classificats peròque tenen guies o inventaris més o menys«secrets». Ens parlen, també, dels profes-sionals que treballen als arxius: si bé és certque n’hi ha alguns de molt bons, també hoés que sovint n’hi ha d’altres que són moltzelosos amb la documentació, que la con-trolen i en fan de censors o de vigilants,d’altres que la «racionen», i fins i tot n’hiha alguns que, actuant com a sol·lícitsassessors, s’entesten a convèncer l’investi-gador de l’escassa pertinència dels esforçosque fa. És clar que tot sovint el que himanca directament, als arxius, són profes-sionals, sol·lícits o no, de la mateixa ma-nera que hi manquen altres tipus de fons–ara ens referim als econòmics– que enfarien possible l’organització, i que tambéhi falten, per acabar, coses tan senzillescom les fotocopiadores.

Aquesta situació s’agreuja pel que fa ala documentació dels governs civils, que,com sabem, eren l’eix bàsic de l’adminis-

105tració franquista en totes les seues di-mensions, des de la repressiva fins a la quefa referència a l’estructuració dels poderslocals, i a l’articulació d’aquests poders lo-cals amb el central. Doncs bé, pel que faa aquests fons, la discrecionalitat o, encaramés, l’arbitrarietat és la nota dominant.Hi ha arxius que es poden consultar, id’altres que no; hi ha arxius que es podienconsultar quan hi havia uns governadors,però no quan n’hi ha hagut uns altres; hiha arxius on es pot fotocopiar, i altres onno es pot fer; hi ha arxius que es podien«veure» quan eren mal ubicats als governscivils, però que ja no podem fer-ho quanarriben al seu destí «natural», els arxiusprovincials. Hi ha, com es diu en castellà,arxius guadiana. És a dir, arxius que es vancremar, però que algun afortunat investi-gador va poder consultar després de l’in-cendi, i arxius que es va endur una riuadaperò que també, després de l’aiguat, unsinvestigadors amb sort van poder veure;són els mateixos arxius que una inauditaconfabulació dels vells incendis i de les ve-lles riuades ha fet desaparèixer finalment,fins i tot d’una manera retrospectiva.

El que els ha passat als arxius dels go-verns civils és molt indicatiu de la situaciógeneral, almenys pel que fa a tres aspectes.Primer, com que hi ha aquesta diversitat desituacions, la investigació sobre el fran-quisme i el coneixement que puguem arri-bar a tenir sobre la dictadura, queda serio-sament impedit. Segon, esdevé un exem-ple i un símbol de la situació general enquè es troben els arxius del franquisme,pel que fa als nivells «baixos» i «interme-dis». Tercer, ens ajuda a entendre quin ésel problema de fons també pel que fa alsnivells «alts». És a dir, ens ajuda a detectarfins a quin punt hi ha voluntat política o

manca de voluntat política; política de lamemòria o de la desmemòria; consciènciademocràtica o dèficit de consciència de-mocràtica, a les altes esferes de l’adminis-tració actual.

Perquè és cert que aquesta situació noés gens excepcional, i no respon a unesraons diferents de les que regeixen l’evolu-ció de les dues grans polèmiques sobre elsarxius del franquisme que han centrat lanostra atenció darrerament: la que fa refe-rència a l’arxiu de la Fundación NacionalFrancisco Franco i la que fa referència alsfons de l’Archivo General de la GuerraCivil Española, a Salamanca.

Pel que fa al primer, la polèmica va nài-xer quan es va saber que l’arxiu havia rebutfinançament ministerial per dur-hi a ter-me tasques d’informatització, de micro-filmat i de digitalització dels fons. Caldir que, amb molt bon criteri, els respon-sables d’aquesta Fundación defensaven eldret a rebre aquesta ajuda, per tal com,una vegada acabades aquestes tasques, elsbeneficiaris en seran tots els investigadorso, simplement, tothom que tinga interès aconsultar aquests fons. Diem que seria unbon criteri, si fóra veritat aquesta premissasegons la qual tothom va poder en el pas-sat, o podrà, en un futur, tenir-hi accés, laqual cosa no és del tot clara. Però el pro-blema no és ben bé aquest. El problema–i no és gens fàcil d’enunciar-ne la grave-tat en tota l’extensió– és que la documen-tació que pertany a un cap d’estat, que vaser-ho al llarg de quasi quaranta anys i queera el cap, no d’un estat qualsevol, sinód’una dictadura ferotgement antidemo-cràtica, estiga en mans privades. Fins aquin punt arriba l’absurditat del fet, eldesafiament a la consciència democràtica ia la raó que, al costat d’això, quasi es difu-

106mina el fet que aquesta Fundación té coma finalitat, entre d’altres, la de legitimar lasublevació militar del 18 de juliol.

Però, si tot això és sagnant, encara hoés més –i ara ens acostem una mica més alproblema de fons– si tenim en compteque han estat les administracions demo-cràtiques successives –la d’UCD, la delPSOE i la del PP– les que han permès unarealitat on s’esdevé, ni més ni menys, quel’arxiu del cap d’estat de la dictadura haquedat privatitzat i en mans, a més, delsque la legitimen.

El problema, per tant, en aquest àmbit,i no podem dir-ho d’una altra manera, ésque hi ha un dèficit democràtic. I el ma-teix podem dir pel que fa als arxius de Sa-lamanca; en aquest cas, també, les suc-cessives administracions democràtiqueshan permès que el saqueig de la memòriaque va dur a terme el franquisme hajaromàs intacte, en impedir la restitució, alspropietaris legítims, dels fons que acon-seguiren amb aquella espoliació. De ma-nera que, si abans ens trobàvem amb elproblema d’una apropiació privada delsfons d’un cap d’estat, ara som davant l’a-propiació pública, sense cap altra justifi-cació que el «derecho de conquista» i ambfinalitats repressives, de béns privats id’altres institucions.

Perquè cal precisar-ho: no fem referèn-cia als arxius del franquisme o als que elfranquisme va generar, que ningú no dis-cuteix que han de quedar-se a Salamanca,sinó a arxius de la democràcia espanyola,de la democràcia republicana i fins i tot del’Espanya anterior. Per exemple, fons queprovenen d’institucions autonòmiques,com ara la Generalitat de Catalunya; fonsd’organitzacions polítiques, sindicals oculturals; fons espoliats a particulars, a

ciutadans, els drets dels quals se suposavaque havien quedat restablerts del tot ambla restauració de la democràcia i, amb ella,de la ciutadania democràtica.

No cal que entrem ara en la casuísticadel debat, ni tan sols en la fragilitat extre-ma dels arguments que han deixat anar lessuccessives administracions per justificarel que no es pot justificar, però podem re-cordar el que deia el manifest dels histo-riadors catalans no fa gaire: el de Sala-manca, no és un arxiu de la guerra civil,perquè només té documentació de 17províncies i perquè la major part de ladocumentació que té relació amb la gue-rra ja es troba en altres arxius de l’Estat i,per aquestes mateixes raons, tampoc no ésun arxiu de la repressió. Per altra banda,com a arxiu pretesament «temàtic», és unaaberració, segons les pràctiques arxivísti-ques internacionals: no obeeix al principid’«unitat d’arxiu», una unitat que sí quetenien els arxius originals, els que van serexpropiats. El manifest també denuncia lasituació de desordre en què es trobenaquests fons, que els historiadors conside-ren senzillament inacceptable, i el fet quela UNESCO i el Consell Internacional d’Ar-xius han estat sempre partidaris de la res-titució dels arxius als propietaris legítims.

És evident que ningú no pretén«desmantellar» l’arxiu de Salamanca, i quehi ha moltes possibilitats perquè continuei perquè es desenvolupe (i més ara, en l’erade la digitalització), després d’haver res-tituït els fons als propietaris legítims. Però,una vegada més, cal que destaquem lagravetat inaudita del problema, que no ésaltra que som en un món a l’inrevés: vint-i-cinc anys després del final de la dictadu-ra reivindiquem, no només el lliure accés ala documentació que aquesta dictadura va

107generar, sinó la restitució democràtica a lesinstitucions i als ciutadans de la democràciade tot el que aquella dictadura els va espo-liar, la qual cosa és directament kafkiana.

L’arbitrarietat a l’hora de consultar elsarxius intermedis, que hem exemplificatamb la dels governs civils; l’apropiació pri-vada de la documentació del cap d’estatd’una dictadura, amb finalitats de legiti-mació d’aquesta, i la perpetuació de l’es-poliació de béns democràtics que haperpetrat aquesta mateixa dictadura, con-formen una situació la gravetat de la quales multiplica si pensem que hi hem arribatmalgrat els diversos canvis de govern du-rant la democràcia.

El mal és, per tant, molt profund.Quins en són els orígens? Sembla evidentque tot plegat té molt a veure amb la ma-nera com es va dur a terme la transició es-panyola i, amb ella, aquesta amnistia recí-proca que havia d’afavorir la reconciliació,aprovada al Parlament espanyol l’octubredel 1977. No sóc dels que consideren queallò suposava o havia de conduir inevita-blement a un «pacte d’oblit», del qual deri-varia necessàriament, o bé un dèficit demo-cràtic o, a la llarga, una «democràcia demala qualitat». Entenc, en canvi, que elsacords del Parlament reflectien un deter-minat equilibri de forces i la consciènciacomuna que la millor manera de negociarno era, precisament, la de «posar els mortsdamunt la taula». Per una altra part, ésforça inquietant que, tot el que degué ha-ver-hi de cessió o de debilitat de les forcesde l’oposició democràtica difumine alcapdavall el que la transició va significarquant a conquesta democràtica, quant aresultat d’una mobilització popular i de lasocietat civil, que no va estar exempta, percert, de víctimes.

Ara bé, els acords als quals van arribar,i la manera com es van anar palesantaquests acords, a l’hora de la veritat, téunes altres implicacions que sovint enspassen desapercebudes. La primera, sensdubte, és que hi havia tota una democràciaper fer i que, per tant, érem al comença-ment del camí; d’això, tothom en teniaconsciència. No en tenien tanta, però, delfet que la democràcia que calia construirexigia també una política de la memòria–tan prudent com vulguem–, per tal defonamentar una consciència democràtica,que només podia venir d’una condemnaradical i sense embuts de la dictadura, dela compensació i de la reparació dels danysque les víctimes de la repressió havien so-fert, de la recuperació d’una memòria his-tòrica, la d’una Espanya liberal i democrà-tica, que la dictadura havia arrasat.

Això és el que no es va fer, o es va ferd’una manera terriblement lenta o parcial,i que caldria haver aconseguit, no durantla transició, però sí al llarg de la democrà-cia consolidada, és a dir, amb els governssocialistes i amb el del Partit Popular. Elsavenços que s’han fet en aquests àmbits,una sensibilitat social més gran, la multi-plicació de tot tipus d’iniciatives per a larecuperació de la memòria històrica ensdonen, des del meu punt de vista, duesinformacions bàsiques. D’una banda, queaquesta és una de les tasques de la nostrademocràcia, del nostre temps present, i del’altra, que el terreny que hem avançat en-cara és escàs, i que ens queda molt per fer.

Cal precisar, però, que una cosa noduu necessàriament a l’altra: de la mateixamanera que els avatars de la transició noconduïen necessàriament i inevitablement ala desmemòria, tampoc no calia que lesdinàmiques de la memòria i de l’oblit

108condicionassen necessàriament la políticad’arxius, els arxius que són sempre arxiusde la memòria. Perquè –i això és el que,segons crec, no es va saber apreciar–, unasocietat, una generació pot decidir «obli-dar», però no pot imposar, a través de lanegació, per acció o per omissió, de l’accésa les fonts documentals, aquest oblit alsciutadans ni a les generacions futures. Per-què, en aquest cas, ja no seríem davantd’una política de la memòria més o menysdeficitària. Ens trobaríem davant la vio-lació directa de drets, tan elementals i tandemocràtics com qualsevol dels altres queconformen una democràcia plena. Unsdrets que el text que va aprovar el grupd’experts del Consell Internacional d’Ar-xius i de la UNESCO dividia en indivi-duals i col·lectius. Alguns dels drets indi-viduals són aquests: dret a conèixer on estroben els familiars, a conèixer dades exis-tents sobre qualsevol persona als arxius re-pressius, a la investigació històrica i cientí-fica, a la compensació i a la reparació delsdanys soferts per les víctimes de la repres-

sió, a la restitució de béns confiscats. I, pelque fa als drets col·lectius, en destacaríem:el dret a la integritat de la memòria col-lectiva dels pobles, a la veritat i a conèixerels responsables de crims contra els dretshumans.

En resum, malgrat que tenen relaciódirecta amb els problemes de la transiciódemocràtica, primer, i amb la política dela memòria, després, el problema dels ar-xius de la dictadura és anterior i superior aells. Perquè en aquest cas parlem, simple-ment, de drets democràtics. I, per tant, enaquest àmbit –i em referesc exclusivamenta aquest àmbit–, hem de parlar de dèficitdemocràtic. Això és el que, molt probable-ment, no han sabut, o no han volgut en-tendre els successius governs de la demo-cràcia. I el fet que siguen precisamentaixò, drets democràtics, els converteix enuna exigència democràtica que no ha debandejar els avenços que s’han fet, peròque s’ha de situar, per això mateix, per so-bre dels avatars polítics del moment, i perdamunt de les lluites partidàries. ❐

109

En quatre trameses successives, entreel juliol de 1950 i el juliol de 1951, i da-vant els ulls atònits del personal de l’Ar-chivio di Stato de Torí, eixien en direcciócap a França 900 lligalls, més de 4.000 re-gistres i prop de 9.000 rotllos de comptesdels fons de l’antic ducat de Savoia. En to-tal, uns 15.000 o 16.000 quilos de docu-ments, segons les estimacions dels mateixosque practicaren la incautació. Un fabulósbotí de guerra, d’importància igualmentmaterial com simbòlica, obtingut en vir-tut d’una disposició del tractat de pau queels francesos havien imposat als italians el1947. Una vegada arribats a França, aquestsfons van ser redistribuïts al seu torn entreels arxius departamentals de Chambéry,Annecy i Niça. A Torí, això no obstant,havien quedat un nombre encara gran dedocuments que, per tal de completar lessèries transferides als arxius francesos, vanser reproduïts en dos mil rotllos demicrofilms.

L’assalt a l’arxiu torinès no l’havia per-petrat cap escamot de soldats. La guerrafeia uns pocs anys que havia acabat, i elpillatge del material documental havia deraonar-se amb aquelles subtils justifica-cions que només historiadors conspicussón capaços d’argüir. Els francesos havienpreparat l’operació fins a l’últim detall, al’hora de seleccionar els materials, organit-zar-ne el trasllat i decidir-ne la destinaciófinal. I en la seua delegació figuraven reco-neguts historiadors i arxivers, com araRobert-Henri Bautier, que també havia departicipar posteriorment en les negocia-cions per traslladar a França els arxius deNiça i els d’Alsàcia i Lorena, o Pierre Du-parc, antic director dels arxius de l’Haute-Savoie, i tots dos, Bautier i Duparc, presti-giosos professors de l’École Nationale desChartes. També comptava amb el suportactiu de Charles Samaran, director alesho-res dels Archives de France, màxima auto-ritat francesa en matèria arxivística. Totsplegats justificaven l’espoli documentalcom una restitució lògica i normal, atesa laincorporació de Savoia a França el 1860.

També ara, l’endemà de la segona guer-ra mundial, França s’havia annexionat al-guns pobles i territoris italians, en virtutde la victòria militar, malgrat la irritació i

Antoni FurióFerran Garcia-Oliver

L’Arxiu de la Corona d’AragóRaons d’arxiu, desraons d’estat

Antoni Furió és professor d’Història Medieval a la Uni-versitat de València i autor, entre altres, d’Històriadel País Valencià (IVEI, 1995; Tres i Quatre, 2001).

Ferran Garcia-Oliver és professor d’Història Medieval ala Universitat de València i ha publicat, entre altres,Terra de feudals (IVEI, 1991) i La vall de les sis mes-quites (PUV, 2003).

110l’oposició de la resta de potències vence-dores. Com en moltes ocasions anteriors,inclosa la que havia permès l’agregació deSavoia quasi cent anys abans, França apro-fitava la resolució d’un conflicte bèl·lic perrectificar –sempre cap enfora– les seuesfronteres amb els països veïns. Pel que faals fons documentals, als «papers de Sa-voia», a més de normal i lògica, la restitucióes volia també justificada des del punt devista arxivístic. Si més no així ho argumen-tava el 1966 André Chamson, director ge-neral dels Archives de France, precisamenten el prefaci de l’inventari d’aquests fons:en la mesura que «no es tractava d’unconjunt orgànic la divisió del qual haguésestat contrària al principi fonamental del“respecte dels fons”, sinó d’un conjunt defons documentals reunits primer a Cham-béry i després a Torí, per a les necessitatsde l’administració ducal... la separació,avui, no oferia ja cap inconvenient». Nosembla, però, que la selecció es fes ambmassa cura ni amb cap respecte per launitat dels fons: les sèries van quedarrepartides, sovint de manera arbitrària,entre el dipòsit de Torí i els de Chambéry iAnnecy, els dos arxius departamentalsfrancesos en què, al seu torn, van ser divi-dits els documents requisats. I encara avui,més de cinquanta anys després, els inves-tigadors han de desplaçar-se a les tres ciu-tats o recórrer als microfilms per tal depoder consultar les sèries completes.

LA PARTICIÓDELS ARXIUS SAVOIANS:

HISTÒRIA D’UNA ABERRACIÓ

Allò que s’ha volgut presentar com unarepatriació no deixa de ser, en definitiva,

una aberració. Primer, perquè aquests pa-pers no van ser mai arrabassats a França,ni formaven part de cap dipòsit documen-tal o arxivístic indegudament traslladat aTorí, sinó que constituïen els registresadministratius de l’antic ducat de Savoia,amb capital primer a Chambéry, des del se-gle XIII, i després a la ciutat del Po, del XVI

al XIV, del qual es van segregar a mitjand’aquesta última centúria els territoris ci-salpins, annexionats per França, mentreque els transalpins, del Piemont a la Ligú-ria, s’incorporaven al nou regne de la Itàliaunificada. I segon, perquè òbviament l’ad-ministració de la casa ducal –reial a partirde 1718, quan Víctor Amadeu I obtinguéel títol de rei de Sardenya– comprèn elconjunt dels seus territoris, sense que sigasempre possible destriar en les sèries i re-gistres els documents que afecten indivi-dualment cada domini. Es pot, evident-ment, fragmentar i repartir les sèries i elsregistres de manera aleatòria, sense capaltre criteri que el de la mateixa voluntatde fragmentar i repartir, de manera més omenys equitativa, uns fons que són, per laseua pròpia naturalesa, indivisibles, inse-parables. Però això no resulta admissibledes de cap punt de vista científic, arxivís-tic, basat en el respecte a la integritat delsfons, i constitueix –com ens reconeixia elmateix director dels Archives Départa-mentales de Savoie, on es conserven la ma-jor part dels documents desmembrats, enla visita que hi vam fer el 1998–, un des-propòsit absolut.

L’amputació i dispersió dels fons del’antic ducat de Savoia, possible només peldesordre creat per la guerra i la impotènciadels vençuts per oposar-se a les exigènciesdels vencedors, obeïa essencialment a unamotivació política i nacional. Com que

111Savoia havia estat incorporada a França el1860, resultaria lògica i natural igualmentla recuperació dels fons documentals sa-voians, ara que la resolució de la guerra hofeia possible. Això suposava plantejar elpressumpte contenciós entre dos estats,França i Itàlia, i oblidar que els documentsen litigi no pertanyien a dos territoris cla-rament diferenciats, la Savoia francesa i elPiemont italià, sinó a un antic estat uni-tari, el ducat de Savoia, amb més de vuit-cents anys d’història independent, primeral si de l’Imperi i després, ja en l’èpocamoderna, en una constant i successiva al-ternança d’aliances i enfrontaments ambles monarquies francesa i espanyola.

Estès a ambdues vessants dels Alps, acavall de la vall del Roine i de la vall delPo, el comtat de Savoia –ducat des de1416– remunta els seus orígens a comen-çaments del segle XI. Des d’aleshores, laseua història ha estat la dels seus esforçosper mantenir la independència, primer en-front dels altres territoris imperials veïns,com el Delfinat, els cantons suïssos delValais i Ginebra o el Milanesat, i més tardcom a objecte de discòrdia, successiva-ment, entre França i l’Imperi, entre Françai Espanya i entre França i Àustria. Els seusarxius, naturalment, no podien quedar almarge d’aquestes vicissituds, i tant en lesdiferents seus que han tingut, com en elsfons documentals que han anat reunint,reflecteixen les successives expansions icontraccions territorials del ducat. Cap afinals del segle XII, Humbert III havia estèsja els límits del comtat al Piemont, elValais i el país de Vaud. I un segle després,Chambéry esdevenia la capital adminis-trativa d’aquest vast territori i, en con-seqüència, la seu del conjunt dels arxiusdel comtat. L’administració savoiana era,

al segle XIII, una de les més desenvolupadesd’Europa, gràcies en bona mesura a lesfreqüents estades de membres de la famíliacomtal a Anglaterra, on van ser heretatsamb diversos dominis i distincions, i alscontactes també dels seus funcionaris ambles diverses instàncies de l’administracióreial anglesa. Inicialment, els arxius com-tals, encara poc importants, es conserva-ven en les diferents residències dels com-tes. Tanmateix, la progressiva extensió delsdominis comtals exigí la centralització del’administració i la seua fixació a Cham-béry a finals del segle XIII. Tres segles méstard, però, i com a conseqüència de lessuccessives invasions franceses, en el con-text de les guerres entre Francesc I i Car-les V, el duc Emmanuel Filibert decidítransferir a Torí la capitalitat dels seus es-tats i, amb ella, l’administració ducal i totsels seus arxius (1562).

El trasllat tant de la cort com dels re-gistres documentals de l’antiga capital a lanova –registres de tot el ducat, on es bar-rejava de manera indestriable la documen-tació de la Savoia estricta i del Piemont,així com de la resta dels dominis patrimo-nials dels ducs– reflectia també el pes quehavia anat assolint la vall del Po, i en parti-cular la ciutat de Torí, una gran urbs prò-xima ja als cent mil habitants, en el con-junt del ducat. Però no en suposava, decap manera, la italianització. De fet, a Sa-voia no es parlava ni l’italià ni el francès,sinó un dialecte provençal que ha perduratgairebé fins a la segona guerra mundial.Amb tot, la llengua escrita de l’adminis-tració, i també la de la cort i la dels homesde lletres, era ja, des del segle XIV, la fran-cesa. I els vincles, especialment històrics iculturals, amb França no deixaren d’en-fortir-se al llarg de l’edat moderna. Fins al

112punt que, en part pel ressò que hi tingue-ren les idees revolucionàries i en part perla mateixa dinàmica expansionista de lanova República Francesa, Savoia va ser an-nexionada per aquesta el 1792 i ràpida-ment trasmudada en el departament deMont-blanc, amb capital a Chambéry.També seria annexionat el Piemont, el1802, amb el nom de Po i capital a Torí,en una clara mostra que l’expansionismefrancès no tenia límits ni necessitava justi-ficacions històriques, culturals o lingüís-tiques. La doble annexió de Savoia i el Pie-mont a França originà un nou trasllat d’ar-xius, aquesta vegada a la inversa, de Torí aChambéry, per tal de facilitar la confecciódel mapa topogràfic i cadastral de la regió,per bé que van ser molts més els fons des-plaçats. Altres documents van ser trans-ferits, al seu torn, als Arxius Nacionals deParís. Poc després, l’enfonsament de l’im-peri napoleònic i la consegüent restauracióde la casa de Savoia comportaven un noumoviment de documents, en direcció aracap a Torí, la capital de la monarquia sarda.

Restituït a la casa de Savoia pel congrésde Viena el 1815, el ducat només reeixí amantenir la independència a penes cin-quanta anys més. Efectivament, el prota-gonisme del Piemont i de la mateixa casaducal –convertida ja en reial des que elsSavoia esdevingueren també reis de Sar-denya, el 1718– en l’empresa de la unitatitaliana acabaria jugant en contra de laseua integritat territorial. Pel tractat deTorí de 1860, i a canvi del reconeixementdel nou regne d’Itàlia, erigit pels Savoiades del Piemont, França rebia finalmentNiça i Savoia. La construcció de la novaItàlia es feia, doncs, a costa de l’estat quehavia impulsat la unitat, i França en sortiabeneficiada. Savoia era ara dividida en dos

departaments, Savoie, amb capital a Cham-béry, i Haute-Savoie, amb capital a An-necy, i Niça, la vila natal de Garibaldi, undels impulsors també del rissorgimentoitalià, esdevenia el cap del nou departa-ment francès dels Alpes-Maritimes.

El preu de la unitat italiana haviaestat l’amputació territorial de l’antigaSavoia, però l’arxiu ducal continuà conser-vant la seua integritat, incorporat al nouArchivio di Stato de Torí. Fins el 1950,quan França imposà la desmembració delfons i el seu repartiment entre Torí, Cham-béry i Annecy, aprofitant la debilitat d’unaItàlia vençuda en la guerra. La fragmen-tació i dispersió del fons arxivístic savoià,duta a terme precisament per historiadorsi arxivers, no deixava de ser un disbarat,sense cap justificació científica ni cap altramotivació que l’estrictament política, queatemptava contra el principi de procedèn-cia dels fons, que ha de guiar la conser-vació i ordenació de qualsevol arxiu. Enefecte, que molts dels documents es refe-rissen a la Savoia ara francesa –cosa natu-ral, tractant-se d’un territori de l’antic du-cat– no és suficient motiu per dividir unarxiu que és en ell mateix unitari, perquèés l’arxiu d’una única institució, el ducat, ide les diferents instàncies administrativesque la componen –de la cancelleria a lacambra de comptes–, i no dels diferentsterritoris que componien el ducat. Si s’ha-gués respectat el criteri de procedència, ésa dir, el fet que tots aquests fons docu-mentals havien estat produïts per una ma-teixa institució, l’administració ducal, l’ar-xiu no hauria hagut de fragmentar-se mai.Aferrar-se, tanmateix, al criteri de perti-nença, malgrat que els arxivers s’entesta-ven a afirmar el contrari, és a dir, al fet queuna gran part d’aquests documents es re-

113ferissen a la Savoia francesa –però també,al mateix temps, al Piemont, al Valais i alsaltres territoris que, en un moment o altrede la seua història, formaren part del du-cat, cosa que complica i fa gairebé impos-sible la tria, la separació clara, entre elsfons específics d’un territori i els d’un al-tre–, només es pot justificar des de l’afanynacionalista que impregnava i motivavales exigències franceses, que presentà lapartició dels fons i el seu trasllat a Françacom una veritable repatriació.

ENTRE LA PROCEDÈNCIAI LA PERTINENÇA

Les guerres d’arxius són tan antigues comels mateixos dipòsits documentals. Res tanpreat com apropiar-se de la informacióque permet conèixer millor l’adversari. Sa-ber d’ell amb pèls i senyals com s’orga-nitza, quines són les forces i els recursosde què disposa, implica, ja d’entrada, unavictòria. D’Hammurabi, que arramblà lestauletes d’argila de l’enemic per utilitzar-les no precisament per a fins pacífics, alscaptured records italians, alemanys i japo-nesos per part dels anglo-nord-americansl’endemà de la segona guerra mundial,s’han perpetrat autèntics assalts a la me-mòria dels vençuts. Gairebé quatre mil anysarranant arxius proporciona sens dubte unbagatge formidable d’experiència que ga-ranteix cada vegada més la perfecció de lesintencions, a part d’il·lustrar les habilitatshumanes depredadores. A voltes l’assalt hasubministrat un botí escripturari conve-nientment traslladat en una altra seu,altres ha derivat en la destrucció delsfons, en una operació conscient d’arrasarel passat.

Contra els trasbalsos insensats dels ar-xius, que tingueren probablement un delsseus moments àlgids en les guerres napo-leòniques –quan també circulaven pedresde la Roseta, mòmies o frisos grecs a bal-quena–, s’aixecà la veu dels historiadors,que d’ençà de la meitat del segle XIX trac-taven de fer de la seua disciplina una cièn-cia amb cara i ulls. Calia posar ordre en-mig d’un caos que, en trencar un ordreprimigeni d’organització i dispersar els do-cuments, per després encara tornar a orde-nar-los segons una lògica arbitrària, difi-cultava enormement quan no impossibi-litava dur a terme qualsevol projecte seriósde recerca. Un pas endavant per frenarespolis i transferències fou la distinció en-tre «arxiu històric» i «arxiu administratiu»,cosa que accelerà la formació d’una classeprofessional d’arxivistes, experts en la con-servació, classificació i interpretació de lesescriptures antigues. En tot cas, assistim jaa la primera declaració basada exclusiva-ment en raons científiques contrària alsdesmembraments. El 30 d’octubre de1866, al tractat que a Viena signen Itàlia iÀustria, arran de la independència italia-na, i pel qual aquella li restituïa els arxiusde la República de Venècia, s’hi especifi-cava que els documents històrics i políticsd’interès mutu que havien romàs en pos-sessió de l’altra potència, «en profit de laciència històrica» no podien ser separatsdels arxius als quals pertanyien.

A poc a poc, doncs, una major sensi-bilitat i un sentit comú científic preser-vaven els arxius històrics. No eren al cap ia la fi només dipòsits de vetustes i raresescriptures, sinó els millors testimonis pera la construcció d’aquelles mateixes na-cions que el Romanticisme exaltava. Elcriteri de procedència territorial, és a dir,

114el de producció per una mateixa institu-ció, s’imposava al de pertinença territorial,que reuneix tots els materials documentalsreferits al territori en qüestió amb inde-pendència de la institució que els ha pro-duït. Per això els fets de la Savoia, a mitjansegle XX, quan ja es podien donar per li-quidats els efectes perniciosos de la perti-nença, significaven un pas endarrere quepodia tornar a obrir la caixa de trons delsbotins i les reclamacions de territoris anti-gament afectats per una sola institució.

Els tractats internacionals no preveuencap ingerència al si dels estats. El principiterritorial, la independència jurídica, l’or-gull xovinista també, alcen barreres in-franquejables a qualsevol intromissió d’or-ganismes o veus exteriors. Els conflictesinteriors, tant els de caràcter nacional comels estrictament civils, han provocat desas-tres irreparables. La destrucció de la Bi-blioteca de Sarajevo sota l’impacte de lesbombes sèrbies és, potser, l’exemple mésrecent de devastació i d’intent d’aniquilarla memòria de l’altre. A casa nostra, eljuliol de 1936, cremaven per sempre mésarxius municipals, parroquials, monàsticsi generals, en aquell arravatament espon-tani dels subalterns, tan comú en les jac-queries medievals, contra els signes i elssímbols que en la seua perspectiva identi-ficaven amb els dels poderosos.

Tot just arran de la guerra civil, els in-surrectes, ja des del primer moment de lasedició, miraren d’apoderar-se de totsaquells materials que els havia de facilitarel desplegament de la repressió; bona partde la Generalitat republicana en forenconfiscats i traslladats a Salamanca, bo icrebantant el principi de procedència, quesostenia la normativa i el seny arxivístics.Amb el retorn de la democràcia, el govern

de Catalunya n’ha reivindicat el retorn,però ha xocat amb una enterca resistènciaper part de l’Estat espanyol, aferrant-sejustament a la lògica temàtica –la d’unarxiu de la guerra civil– que ens situa denou en les antípodes dels criteris arxivís-tics internacionals.

La demanda d’aquests papers a Cata-lunya ha fet revifar al seu torn un altreconflicte intern, el de l’Arxiu de la Coronad’Aragó, el qual conté vastes i importantssèries documentals relatives als regnes quehistòricament en varen formar part, Cata-lunya, Aragó, País Valencià i Illes Balears,a banda de les possessions italianes. Deter-minats sectors socials, de signe més aviatconservador, en particular valencians, hanarribat a exigir el repartiment de l’ACA,atès que la seua documentació no es refe-reix tan sols a la comunitat autònoma quel’alberga sinó a totes aquelles que integra-ren l’estat que va desaparèixer amb eltriomf borbònic. Aprofiten la reclamació,a més, per acusar la Generalitat catalanad’actuar amb doble raser, quan demana elretorn del que és seu –els anomenats «pa-pers de Salamanca»–, però s’obstina a pa-trimonialitzar en exclusiva el que és de tots.Aquests fútils arguments descansen sobreun error de partida, atès que la Generalitatno en té la titularitat, i per tant no té ca-pacitat per retornar res. Però, per damuntde tot, l’ACA és un arxiu integral, del con-junt de la Corona, i per tant indivisible.

En el fons, aquestes demandes absur-des de partició, fruit de la més completaignorància –de l’arxiu, del seu origen, delsseus fons i dels criteris científics en ma-tèria arxivística– i de l’exacerbació del sen-timent regionalista, atiades des de les ins-tàncies centrals de l’estat, no tenen encompte perspectives més generals ni la

115possibilitat de comparar amb altres casossimilars. L’Archivo de Indias conté docu-mentació de tots els països sud-americansque integraren la corona espanyola; però acap estat d’avui dia se li acut de demanarels originals que es refereixen al seu terri-tori. També fóra un desficaci que cada undels països de la Commonwealth reivindi-cassen la part alíquota dels Arxius Brità-nics. O que des de Viena sortissen vagonsde documents de la monarquia dels Habs-burg cap a cada un dels països que un diavan formar part de l’Imperi austro-honga-rès. La magnitud del despropòsit es repe-teix si dels dipòsits públics passem als decaràcter privat. La Ford, la Nestlè, Repsolo Microsoft són companyies transnacio-nals, perfectament adaptades a les pulsionsde la globalització. A les respectives seuscentrals s’emmagatzemen ingents quan-titats d’informació sobre suport digital re-lativa a la xarxa d’estats en què són pre-sents. Però queden fora de lloc peticionsfutures de remissió dels fons relatius a cadaun d’aquests estats, perquè la Ford, laNestlè, Repsol o Microsoft són objectesobservables per si mateixos, susceptiblesd’investigació en totes les seues dimen-sions, començant per les geogràfiques.Qualsevol amputació desvirtuaria la com-plexitat d’aquests gegants del capitalisme.

PASSIÓ PER L’ESCRIT: L’ARXIUDE LA CORONA D’ARAGÓ

La formació i el desenvolupament de l’Ar-xiu de la Corona d’Aragó reflecteix ambclara rotunditat la gènesi i les vicissitudsposteriors de la Corona d’Aragó, d’aquellestat medieval que, inesperadament, sor-geix el 1137 arran del matrimoni del com-

te de Barcelona, Ramon Berenguer IV, ila princesa d’Aragó, Peronella. Abans de launió, catalans i aragonesos per descomptatque no ho deixaven tot a les contingènciesatzaroses de la memòria. L’acció de governés tan complicada com l’exercici de la jus-tícia, un encreuament continu d’interessosque a males penes poden harmonitzar-sesi les raons dels uns i dels altres, comen-çant per les dels poderosos, no recolzen so-bre unes escriptures convenientment legi-timades per la fe dels notaris o l’ostensiblesignatura reial o comtal. En una querella,ens diu Pierre Bonnassie al seu llibre Cata-lunya mil anys enrera, l’important no éstant l’exposició dels arguments com l’ad-ministració de les proves: «I les dues partsforen interrogades pels jutges, que els de-manaren si podien provar el que decla-raven amb escriptures o testimonis», lle-gim en un document del 15 de maig de1014. Dels dos tipus de proves admesesper la llei, aut per scripturas aut per testes,ara i adés es privilegia la prova escrita, mi-nuciosament examinada pel tribunal. Totdocument sospitós hi és rebutjat, i delsreconeguts com a autèntics es concedeixpreferència al més antic, al cap i a la fi elmés venerable. A l’alba del primer mil·le-nari, entorn dels comtes catalans, si mésno el de Barcelona, despunten dos serveisbastant ben organitzats, com és el de lajustícia i el de les escriptures. Els escrivansformen un personal homogeni dirigit perun cap anomenat pincerna. Encara no somdavant una veritable cancelleria, però, afir-ma Bonnassie, està en camí de formació,de la mateixa manera com a poc a poc vaorganitzant-se metòdicament la conser-vació dels arxius.

Cal esperar fins al 1180, en tempsd’Alfons el Cast, per trobar la primera re-

116ferència explícita a un arxiu reial. Així,doncs, l’octubre de 1180, el rei presentadavant la cúria en ple reunida a Tarragonauns documents procedents del seu arxiuper tal de provar que li pertanyen determi-nats castells: dominus rex... ad hoc proban-dum inducebat alia similia sacramenalia desuo archivo producta. El propòsit de de-mostrar els drets sobre les fortaleses, con-tra les vel·leïtats centrífugues dels qui lesregien en nom del rei, du el Cast a encar-regar a Ramon de Caldes, degà de la cate-dral de Barcelona, una escrupolosa tasca declassificació documental, fins aleshores inordinatione confusa, que culminava el 1194amb la compilació del Liber FeudorumMaior, un dels primers i millors registres ad-ministratius d’una monarquia medieval.

Les conquestes de Mallorca i Valènciaen el breu espai de quinze anys dilatenextraordinàriament el territori de la Coro-na. Sense una administració central eficaç,l’edifici s’hauria ensorrat. És per això quea partir de Jaume I el poder descansa cadavegada més sòlidament sobre un personalburocràtic, competent i professional, so-vint preparat a les universitats que comen-cen a proliferar arreu d’Occident. El fettranscendental en la història de l’ArxiuReial és la constitució de la Cancelleria, lafunció de la qual abastava tot l’àmbit refe-rent a la producció documental, de la re-dacció a la rúbrica i del segellament a latramesa. La pràctica de copiar tots i cadaun dels documents expedits per la Cance-lleria en uns registres de paper, després en-quadernats, donen lloc a la sèrie dels Re-gistres de Cancelleria. Bé podríem dir quel’Arxiu Reial són els Registres de Cance-lleria i tota la resta. El seu arc cronolò-gic, de 1257 a 1727, i el seu volum, amb8.074 registres, el converteixen en una de

les sèries documentals més importantsde tots els temps. Només a l’Arxiu del Va-ticà podríem trobar un conjunt similar ide la mateixa importància. Un ingent vo-lum documental en la producció del qualva ser determinant també el pas del perga-mí al paper com a suport escripturari, fa-bricat als molins de Xàtiva i ràpidamentdifós a tota l’Europa cristiana.

L’estat creix i les necessitats econòmi-ques es multipliquen. A la governació delpaís s’afegeix una ambiciosa projecció ex-terior, que té el punt de mira en les illes deSicília, Còrsega i Sardenya. Per fer-se unlloc entre les corones de Castella i França,que li disputen a la d’Aragó l’hegemoniamediterrània, es requereixen més recursos.El príncep ja no pot viure del que és seu,i ara més que mai necessita del concursdels súbdits. Cal, doncs, reorganitzar afons els canals de finançament i, a l’igualque a la Cancelleria, preveure uns organis-mes competents per administrar els cabalsque, al cap i a la fi, permetran l’acció exe-cutiva. Aquests seran la Batlia General i,sobretot, el Mestre Racional, un càrrecque, dut per Pere el Gran, el fill de JaumeI, de Sicília, es converteix en interventorgeneral i tribunal de comptes de la Coro-na. Les sèries documentals, magnífiquestambé, desapareixen amb els decrets deNova Planta.

La massa documental que a poc a pocva ingressant a l’Arxiu Reial suggereix unamena de passió desmesurada per l’escrit,allà on es barreja el desig de conservar lamemòria reial i la dels avantpassats, i l’ob-sessió de fonamentar uns drets. Tota la so-cietat i no sols la cort ho viu així també.Mentre que municipis, senyorius i institu-cions eclesiàstiques no descuiden la creaciódels seus arxius, els particulars acudeixen

117intermitentment als notaris. Poblacionsinsignificants compten amb diversos nota-ris que es disputen la clientela. A l’igualque els usos de la Cancelleria, els notaris,després d’estendre el pergamí correspo-nent, no s’estan de fer una còpia dels do-cuments als seus protocols, que passen depares a fills; i a l’igual que els Registresde Cancelleria, els continguts són d’allòmés variats i els protagonistes tots elsgrups de la societat urbana i rural. Avuidia els Països Catalans són propietarisd’un conjunt documental prodigiós, peròaixí i tot no deixa de ser un pàl·lid reflexdel que guerres, saqueigs, càstigs i avalotshan devastat.

En aquesta ànsia de passar-ho tot pelcàlam i la tinta, per transferir-ho tot al pa-per o al pergamí, Jaume II i Pere el Ceri-moniós representen dues figures claus. Nosols pels seus llargs regnats –trenta-sis icinquanta-un anys respectivament– i lamagnitud del que escrigueren, o s’escriguéa instància seua, sinó per la cura amb quès’ocuparen de la conservació dels mate-rials. Ambdós són, en efecte, els veritablesartífexs de l’Arxiu Reial. Tant es preocu-pen per recuperar fons originals dispersoso per fer còpies autèntiques de docu-ments, com per concentrar i reunir en unmateix espai físic les dues grans seccionsde la Cancelleria i el Mestre Racional, finsal punt que ja a les darreries del regnat deJaume II es parla dels fons que, procedentsde diversos llocs, han ingressat in archiviopalatii nostri Barchinonensis. De fet, cal-dria fixar l’acta de fundació de l’ArxiuReial el 1318, quan Jaume II mana condi-cionar per a arxiu dues cambres del palaureial, que havien quedat lliures després dela construcció de la nova capella. I ací que-daria fins 1770. La centralitat de l’arxiu en

la bona administració del país empeny elCerimoniós a nomenar per primera vega-da un arxiver, en la persona de Pere de Pas-seia, amb la comesa de «reconèixer i con-servar documents, escriptures i registresque són dipositats al nostre Arxiu Reial deBarcelona –pro recognoscendis et conservan-dis instrumentis, scripturis et registris qui inarchivio nostro regi Barchinone reconditasunt–, i evitar que la pols i les arnes no elsdeterioren. Tot i que eximeix Passeia deseguir-lo en els seus viatges i l’obliga a resi-dir contínuament a Barcelona, l’arxiu en-cara no coneix un lloc fix, un emplaçamentdefinitiu. Els progressos indiscutibles de lacentralització es veuen atenuats per lapersistència de fons importants repartits,dins caixes i armaris, entre diversos con-vents i monestirs de dins i fora de Barcelo-na, com el de l’Hospital, el de San Juan dela Peña o Sijena. Fins i tot no ha desapa-regut el costum dels funcionaris d’endur-se volums a casa per fer alguna tasca con-creta, que de vegades no retornen i perillo-sament passen a subhasta a la seua mort.

L’estat de la Corona d’Aragó en lapràctica funcionava com una federació deregnes units per la figura del rei, una ad-ministració central, un exèrcit i unes cortsgenerals. Però durant el crepuscle medie-val, sobretot des de l’entronització delsTrastàmara, els mecanismes de l’estat cen-tral s’afluixen, en benefici dels poders pe-rifèrics, tot al contrari del que s’esdevé enaltres monarquies europees. Esperonadesper les minories dirigents, que veuen en elmajor control del territori regional unamillor defensa dels seus privilegis i inte-ressos, va erosionant-se l’enèrgica concep-ció unitària que havia presidit els destinsde la Corona. A poc a poc la particularitataragonesa, valenciana, mallorquina o ca-

118talana s’imposa a la perspectiva general.L’Arxiu Reial, una vegada més, no tarda areflectir les tendències autonomistes. Ja éssignificatiu que durant els dos anys d’in-terregne, entre la mort el 1410 de Martíl’Humà i el nomenament a Casp de Fer-ran d’Antequera, l’arxiu passe al batle ge-neral de Catalunya i no a cap organismecomú de la Corona. Uns pocs anys méstard, el 1419, es crea l’Arxiu Reial al regnede València i el 1461 l’Arxiu Reial d’Ara-gó, on s’havien de dipositar la documen-tació referida a cadascun d’aquests dospaïsos. El del regne de Mallorca no es for-ma fins a mitjan segle XIX, però abans, el1585, el Gran i General Consell decidiafer «un arxiu gran, ahont stiguessen recòn-dits y guardats tots los actes, llibres y altresscriptures» de la capital, que en la pràcticareunia fons de la ciutat i la part forana.

La remesa des del principi dels fonsproduïts pel Consell Suprem d’Aragó, or-ganisme creat el 1494 amb competènciesjurídiques sobretot, no entela la decadèn-cia de l’Arxiu Reial. Les més importantsdecisions de govern es prenen lluny de laCorona, condemnada a esdevenir perifè-ria d’un imperi amb un peu a Europa il’altre a Amèrica. La mateixa documen-tació emanada pel Consell Suprem d’Ara-gó acaba anant a parar a Simancas, tot unsímptoma d’impotència i subordinació.Registres que havien de ser conservats perl’Arxiu Reial romanen a l’Arxiu del Regned’Aragó, i un arxiver com Joan Pi reclamael 1640 «que han de ser portats en aquestarchiu». El personal és insuficient, no hiha control, l’estat de l’edifici i el mobiliariés ruïnós: el desordre de les sèries és laseqüela de l’abandonament.

La represa durant el segle XVIII, desprésde la Guerra de Successió, es deu més aviat

a la iniciativa obstinada dels seus arxiversque a l’interès del nou estat borbònic.Com aquell qui diu s’ha de començar denou, i això implica classificacions, inven-taris, més espai, personal adequat. Aixíque el 1740 Francesc Xavier Garma i Du-ran és nomenat cap de l’arxiu, eleva unmemorial al rei on sol·licita, entre altrespeticions, la fusió dels quatre arxius reialsde Saragossa, València, Palma i Barcelonaen aquesta última ciutat, i la remissió perpart de Simancas dels papers i registres deltambé suprimit Consell d’Aragó. Òbvia-ment el projecte no passà de la idea, segu-rament per les resistències dels altres arxius.

El nom de «Archivo de la Corona deAragón» s’utilitza per primera vegada el1754, en un reglament de l’Arxiu. Quanel 1782 Garma mana fer dos segells, un mésgran i un altre més petit, amb les armesreials i entorn seu la llegenda «Archivo dela Corona de Aragón», acabarà per di-fondre’l, bo i posant fi a la secular i tradi-cional denominació d’Arxiu Reial de Bar-celona. La nova designació augmentava laindeterminació dels fons del Principat,que ja venia d’enrere. Mentre València,Palma i Saragossa tenien els seus propisarxius, el Principat havia ingressat i conti-nuava ingressant la documentació pròpiadel territori en l’antic Arxiu Reial. Els al-tres regnes, a més, se n’havien desentès to-talment de la conservació, i aquesta és laraó d’una protesta el 1705 per part de la Ge-neralitat de Catalunya, després d’unes obresd’ampliació, dirigida als regnes de Valèn-cia, Mallorca i Aragó perquè els costos fos-sen dividits en quatre parts, atès que l’Ar-xiu interessava a tots quatre regnes.

L’amenaça més gran contra la inte-gritat de l’arxiu, però, prové de les resolu-cions de les Corts de Cadis. El 1814, els

119diputats insten el trasllat de tots els dipò-sits documentals de l’estat a Madrid. Pròs-per Bofarull, el cap de l’Arxiu de la Coro-na d’Aragó, redacta un paper on argu-menta exitosament les raons per oposar-sea aquest disbarat centralitzador. Amb tot,el segle XIX registra una creixent inter-venció i regulació dels estats en matèriaarxivística i historiogràfica. És aleshoresquan veu la llum una moderna legislaciód’arxius promoguda pels estats nascuts deles revolucions burgeses. En aquest am-bient, i impulsats per les respectives admi-nistracions centrals, sorgeixen centres es-pecialitzats com l’École des Chartes a París,la Scuola di Paleografia e Diplomatica aFlorència o l’Escuela de Diplomática a Ma-drid, amb la comesa de formar el personaldels arxius, alhora que es regula l’estatutjurídic i el funcionament dels grans dipò-sits documentals. També l’Arxiu de la Co-rona d’Aragó esdevindrà així un centre pú-blic, integrat en el sistema estatal espanyol.

UNA TITULARITATDISCUTIDA

Durant tot el segle XX l’Arxiu de la Coro-na d’Aragó ha continuat sent de titularitatestatal, adscrit a la Direcció General d’Ar-xius, que en supervisa la gestió i en no-mena el director i els funcionaris. Tan-mateix, és antiga l’aspiració catalana departicipar en la gestió d’un arxiu ubicatdins el seu territori i que, a més, la majoriade la documentació que conté el concer-neix. Ja als anys trenta, en plena guerra, hihagué intents per part de la Generalitatd’assumir-ne el control. I, posteriorment,en el mateix Estatut de Sau, de 1979, escontempla la creació, sota tutela de l’estat,

d’un patronat «en el qual tindran partici-pació preeminent la Generalitat de Cata-lunya, altres Comunitats Autònomes i pro-víncies, si s’escau». En més de vint anys,però, no s’ha avançat gens. L’estat no hacreat el patronat i l’existència d’aquest no-més és esgrimida cada vegada que la Gene-ralitat reivindica un canvi en la situació le-gal de l’arxiu. El 13 de juliol de 2001, elParlament de Catalunya aprovava per una-nimitat la inclusió de l’ACA en el sistemacatalà d’arxius, decisió que immediatamentaixecà les protestes del PP balear i valencià,i aquest últim, a través de la seua majoriaabsoluta en les Corts Valencianes, instà elgovern central, també del PP, a interposarrecurs d’inconstitucionalitat contra la Lleicatalana d’arxius i documents, en conside-rar que l’article 20.1 constitueix «una vul-neració de la unitat històrica de l’Arxiu dela Corona d’Aragó», recurs que finalmentva ser acceptat pel Consell de Ministres el3 de febrer de 2003, en interpretar quel’esmentada llei vulnerava «competènciesexclusives de l’estat».

La polèmica no és nova. Cada reivin-dicació del Principat relacionada amb latitularitat o la gestió de l’ACA ha generatles pretensions més delirants per part delssectors més reaccionaris de les societatsaragonesa, balear i, sobretot, valenciana.Totes elles, al capdavall, amb un mateix iúnic escenari final: el trossejament i repar-timent regional dels fons de l’arxiu. Unasolució desficaciada que naix de la puravisceralitat: agreujats pel que considerenuna prova més de la rapacitat catalana, nodubten a sacrificar fins i tot la mateixa in-tegritat del dipòsit documental. Els argu-ments no poden ser més pobres i banals:«ho volen tot». Els catalans volen empor-tar-se de Salamanca els papers de la Gene-

120ralitat republicana, atemptant contra launitat d’aquell arxiu i, al mateix temps,volen també quedar-se, sota el pretext arade la unitat de l’ACA, els documents arago-nesos, balears i valencians.

En aquests plantejaments tan primaris,hi ha una bona dosi d’ignorància, tanta omés com de mala bava. Com en el cas del’Arxiu Ducal de Savoia, els documents deles sèries nuclears de l’ACA no es poden se-parar. Afecten indistintament els diferentsterritoris de l’antiga Corona d’Aragó, bensovint de manera conjunta i, de vegades,fins i tot en la mateixa pàgina. En un ma-teix foli dels registres de cancelleria, enefecte, podem trobar disposicions referi-des a Perpinyà, Alacant, Osca, Ciutadella iPalerm. Només les tisores podrien desunir-les. I, més que sèries, registres o documents,l’únic que es podria repartir serien retalls,i encara sempre que la part de darrere noestigués escrita, perquè mai no se sabriaqui tindria precedència, si un assentamentrelatiu a Catarroja o un altre de Santa Per-pètua de la Moguda. També s’oblida que,mentre que cada un dels regnes de la Co-rona, com hem vist, disposà des del finalde l’edat mitjana del d’un arxiu territorialpropi, Catalunya continuà dipositant laseua documentació en l’Arxiu Reial deBarcelona, que fusionava així, per tant, elsfons generals de la Corona amb els pro-duïts per les institucions catalanes. L’ac-tual Arxiu de la Corona d’Aragó reuneix,doncs, la documentació unitària de la con-federació catalano-aragonesa, indestriablei inseparable, (fonamentalment les sèriesde Cancelleria, Consell d’Aragó i MestreRacional, aquesta última incorporada, jun-tament amb la de Batlia General, el 1936) iels fons propis del Principat de Catalunya(entre altres, la Batlia General, la Gover-

nació General, la Generalitat de Cata-lunya i dipòsits de procedència eclesiàsticao privada com els manuscrits de Ripoll oel fons del marquès de Sentmenat).

Per damunt de polèmiques demagògi-ques i interessades, una solució és possiblei necessària. I probablement hauria de pas-sar per la creació d’un patronat amb re-presentació de totes les comunitats autò-nomes implicades i de l’estat, però tambépel reconeixement de la doble naturalesade l’arxiu, general de tota la Corona d’A-ragó i alhora privativa de Catalunya. Elpatronat en supervisaria la gestió i en no-menaria el director i els funcionaris, com-petències ara en mans exclusivament del’estat, a través de la Direcció Generald’Arxius, com es fa ja amb altres organis-mes autònoms. També introduiria unamica de seny en l’estèril polèmica sobre latitularitat de l’arxiu, aquietant les disbara-tades reclamacions de fragmentació i re-partiment dels fons, que, d’altra banda, lesnoves tecnologies permeten de reproduiri, per tant, de fer-ne tantes còpies com esvulga per als diferents ens autonòmics re-presentats en el patronat. S’aconseguiriaaixí un doble objectiu: resoldre el conten-ciós simbòlic, ja que totes les comunitatsautònomes podrien disposar d’una còpiadigital dels fons generals de l’ACA, i, so-bretot, facilitar l’accés dels investigadorsaragonesos, balears i valencians a una do-cumentació al cap i a la fi comuna i subs-tancial per a la història pròpia de cada ter-ritori i del conjunt de la Corona d’Aragó.

No ens enganyem, però. La discussióno ha estat mai ni arxivística ni historio-gràfica. Com tampoc no ho va ser l’ampu-tació i requisa de l’arxiu savoià. El que esdirimia el 1950, entre França i Itàlia, i ara,entre l’Estat espanyol i la Generalitat cata-

121lana, era i és una qüestió essencialmentpolítica, de forta càrrega simbòlica. És elque tenen sempre les guerres d’arxius. ❐

NOTA: Ja en impremta aquest article, hem tingut notí-cia de les jornades celebrades per l’Associació d’Arxiversde Catalunya els passats 2 i 3 de maig, en el marc de lesquals s’ha presentat el llibre L’Arxiu de la Corona d’Aragó.Un nou perfil per a l’Arxiu Reial de Barcelona, editat per lamateixa Associació. El llibre, les conclusions del qual hanestat assumides pel conjunt dels arxivers catalans, proposaconvertir l’ACA en «un arxiu tancat que custodiï els seusfons documentals actuals que provinguin de l’adminis-tració reial, tant els que afecten el conjunt de la Coronad’Aragó com els que provenen d’institucions exclusives deCatalunya». És a dir, bàsicament, el fons originari de l’Ar-xiu Reial de Barcelona, del Consell d’Aragó, Mestre Ra-cional, la Batllia General de Catalunya, Reial Audiènciade Catalunya i Governació General de Catalunya. Tambées proposa que el futur patronat de l’ACA, integrat pelsgoverns autonòmics de Catalunya, Aragó, les Balears iValència, i pel Ministeri de Cultura, regesca la part comu-na d’aquests fons reials, mentre que la part referida nomésa Catalunya siga regida a través d’un acord bilateral entreel Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya, a la

qual correspondria la titularitat i la gestió dels documents.Per contra, la documentació relativa a la Generalitat deCatalunya, els autors consideren que hauria de ser detitularitat de la Generalitat i traslladada a l’Arxiu Nacionalde Catalunya. De fet, argumenten, l’Arxiu Reial de Barce-lona mai no va fer d’arxiu «central» de la Corona i als se-gles XIX i XX ha estat «una mena de succedani d’arxiu gene-ral de Catalunya».

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

R.-H. BAUTIER, «Le retour en France des archives ancien-nes de la Savoie et du Comté de Nice», Le Moyen Age,1951.

E. GONZÁLEZ HURTEBISE, Guía histórico-descriptiva del Ar-chivo de la Corona de Aragón en Barcelona, Madrid,1920.

Guía del Archivo de la Corona de Aragón, a cura de Federi-co Udina Martorell, Madrid, Ministerio de Cultura,1986.

E. LODOLINI, Archivistica. Principi e problemi, Milà, 1990.A. PERRET, «La réintégration des archives savoisiennes de

Turin (Comité des Travaux historiques et scienti-fiques. Section d’histoire moderne et contempo-raine)», Actes du 77e Congrès des Sociétés savantes,Grenoble, 1952, pp. 563-572.

CARÀCTERSREVISTA DE LLIBRES

Núm. 23 Abril 2003

Institut Interuniversitari de Filologia ValencianaAv. Blasco Ibáñez 32 - 46010 València Tel.: 96 386 40 90 Fax: 96 386 44 93 E-mail: Vicent.Alonso@uv.es

Publicació Trimestral:Gener · Abril · Juny · Octubre

Anna Romero: «Noucentisme, cultura i identitat»

Entrevista a Vicent Pitarch (escriptor i membre de l’IEC):

«El capteniment de l'AVL m'ha semblat fins i tot patètic»

Vicent Usó: «Els perfils discutibles del silenci»

Adolf Beltran: «El dilema de la política cultural»

Vicent Alonso: «Purgatori, Crònica de la devastació,

Tota d'un glop: tres novel·les amb premi»

Josep Ballester: «Maria Beneyto: la dona forta»

Susanna Rafart: «Una certa llum esbiaixada»

Francesc Roca: «Ni local, ni global: regional»

122

«Tot ciutadà pot demanar la consultadels documents que es conserven en elsdipòsits dels arxius, en els dies i les horesfixats». Amb aquesta senzilla redacció, lallei del 7 de messidor de l’any II (24 dejuny de 1794) establia el principi demo-cràtic de transparència en la gestió delsafers públics. De fet, aquesta disposició le-gal concretava l’article 15 de la Declaracióde Drets de l’Home (1789), on es procla-mava que «la societat té el dret d’exigircomptes a tot agent públic de la seua ad-ministració». La França revolucionària,també en aquest aspecte, assenyalava undels principis fonamentals que havia depresidir l’actuació de l’estat en els règimsdemocràtics. Un estat al servei dels ciuta-dans i sotmès al seu control. A l’altre extremde l’espectre polític, els règims totalitarises caracteritzarien per la negació explícita–o pràctica– de l’accés dels ciutadans alsdocuments «públics», fossen de caràcer ad-ministratiu o històric. El tancament delsarxius era una condició necessària per ga-rantir el secretisme de les actuacions del’estat i la reescriptura constant de la his-

tòria, inclosa la manipulació de textos id’imatges del passat, amb què el podertotalitari –d’acord amb la màxima orwe-lliana– pretenia controlar el present i el fu-tur de la societat. El nazisme i l’estalinismeserien els casos extrems d’una política ne-gadora de la transparència i de la memòriaque tindria gradacions en el trist ventall dedictadures i règims autoritaris del segle XX.Però fins i tot als països democràtics l’ac-cés als documents que custodien els arxiusestatals –o «nacionals»– es veu sotmès arestriccions. Sembla raonable que el dretdels ciutadans a conèixer l’actuació delspoders públics en el present i en el passates limite atenent altres principis, com el dela seguretat col·lectiva i la privacitat delsindividus.

El problema és que sota l’etiqueta de«seguretat nacional» –«seguretat de l’es-tat», que potser seria un terme més ajustat,pot tenir connotacions totalitàries– podenencabir-se moltes realitats que massa so-vint tenen més a veure amb la «raó d’estat»que no amb els interessos col·lectius de lasocietat democràtica. El mateix succeeixamb el principi de respecte a la vida privada.Moltes vegades la defensa de la privacitatha servit de barrera per protegir les elitsgovernants de mirades indiscretes que po-dien posar al descobert les connexions en-tre decisions públiques i interessos privats,

Pau Viciano

Tothom guarda un secret.Restriccions d’accés als arxiusa Alemanya i els Estat Units

Pau Viciano és historiador, especialitzat en història me-dieval. Actualment treballa a l’Arxiu del Regne deValència. Ha publicat, entre altres, La temptació dela memòria (Tres i Quatre, 1995) i Des de tempsimmemorial (Tàndem, 2003).

123o fins i tot per fer oblidar la responsabilitatdels funcionaris en èpoques fosques delspaïsos actualment democràtics, com l’Ale-manya nazi o la França de Vichy. I ha es-tat precisament a França on la denúnciad’historiadors i d’arxivers crítics ha permèsde conèixer l’abast de les restriccions queprotegeixen les zones sensibles de la his-tòria recent –i «recent» vol dir des de l’AferDreyfus i la Primera Guerra Mundial–,amb una cura especial en allò referent alrègim del mariscal Pétain i la guerra d’Al-gèria, dues de les pàgines més negres de lahistòria de la pàtria dels drets humans.Unes restriccions que, com detalla SoniaCombe en Archives interdites, convertei-xen els grans principis democràtics procla-mats per la República en paper mullat.1

Però això no és exclusiu de la pesada tra-dició d’estatalisme jacobina que arrossegaFrança. També a l’Alemanya sorgida de ladesfeta del nazisme i del comunisme so-viètic, i als mateixos Estats Units, tingutshabitualment amb raó com un model detransparència, l’accés dels investigadors idels ciutadans en general als arxius públicses pot veure severament restringit. Hi pesala tradició legal i la cultura política de cadapaís, però evidentment la naturalesa delsfets històrics que es consideren compro-metedors o, si més no, incòmodes per a labona imatge democràtica del país.

EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓDE BERLÍN O L’ARXIU

DE DÀMOCLES

El 7 de novembre de 1968, durant la jor-nada de clausura del congrés del partitdemocristià alemany al Berlín Occidental,una jove de 29 anys, Beate Klarsfeld, va

avançar fins al lloc on es trobava KurtKiesinger, el canceller de la República Fe-deral, i va exigir la seua dimissió cridant-li«Nazi!» alhora que li engegava una sonorabufetada. Amb aquesta violència simbò-lica, la jove –que va ser immediatamentdetinguda– culminava una campanya dedenúncia de la persistència en totes lesesferes del nou estat alemany –des de lajudicatura a l’exèrcit– de dirigents amb unpassat nazi. Perquè el fet és que, tal com vademostrar el seu marit, el «caçador» de na-zis francès Serge Klarsfeld, Kiesingern’havia estat, de nazi: un destacat dirigentde l’aparell de propaganda durant la Se-gona Guerra Mundial.2 I no n’era l’únic.A l’inici de l’any següent Heinrich Lubke,el president de la República Federal, es vaveure obligat a dimitir del seu càrrecdavant les informacions que el vinculavena la construcció de certs «objectes militars»que, a la fi, resultaren ser camps de con-centració nazis.3 No va faltar qui veia dar-rere aquestes greus acusacions, ni més nimenys que contra el canceller i el presi-dent federal, la fosca mà dels serveis se-crets de l’Alemanya comunista. Però el casés que les acusacions es van revelar certes:estaven avalades per papers conservats alCentre de Documentació de Berlín, elgran arxiu del partit nazi i de les seues or-ganitzacions paral·leles. El principal mal-decap per a les autoritats alemanyes eraque un dipòsit documental de materialtan sensible –els casos esmentats noméseren la punta de l’iceberg– escapava a laseua legislació sobre l’accés als arxius, per-què, des de la desfeta de l’Alemanya nazi,aquests documents estaven a Berlín peròsota control dels Estats Units. La filtració,ja des del març de 1967, que el Centre deDocumentació conservava informació so-

124bre el passat nazi de Kiesinger va provocartensions entre els dos països, i afavorí lesreivindicacions alemanyes per obtenir ladevolució dels fons. Hi havia una qüestióde prestigi: la nova República Federal re-clamava així una parcel·la de la seua sobi-rania. Però, tal com es veuria en el tortuósprocés de negociació que culminaria en1994, l’aspecte clau per a Alemanya eraregular segons la seua legislació –més res-tictiva que la nord-americana– el coneixe-ment d’una època tan incòmoda com elpassat nazi.4

Quan succeïen aquests escàndols polí-tics, ja semblava molt llunyà l’abril de1945, quan les tropes aliades salvaren dela destrucció milions de documents nazisamagats en un molí de paper a prop deMunic, en una mina de sal a Berchtesga-den i en altres llocs d’Alemanya. Aquestsfons, que incloïen 11 milions de fitxes delpartit nazi –es calcula que representen un90 % del total d’afiliats–, es van concen-trar a Berlín sota el control de les autori-tats militars nord-americanes. Des del pri-mer moment, aquesta documentació es vautilitzar en els judicis per crims de guerra,començant pel famós procés de Nurem-berg i, en general, en les inciatives de des-nazificació que es desenvoluparen fins al1952. Aquest mateix any, en un clima denormalització de la presència internacio-nal de la nova Alemanya en el bloc occi-dental –la República Federal formava partde l’OTAN des de 1949–, els nord-ame-ricans van acordar de retornar –val a dirque amb comptagotes– una part dels fonscapturats a fi de «promoure relacionsamistoses amb la República Federal d’Ale-manya sobre unes bases normals». Peròamb el benentès que els documents quepodien perjudicar la seguretat nacional o

que es referien al partit nazi havien deromandre sota control dels Estats Units,de manera que sols es permetia la trans-ferència dels fons que «no podrien com-prometre la vida democràtica de la Re-pública Federal». Entre 1956 i 1962 esretornaren la major part dels fons anome-nats «no biogràfics» –com els del Ministerid’Afers Estrangers–, mentre que les auto-ritats nord-americanes es reservaven elcontrol dels registres «biogràfics», és a dir,de la informació personal sobre els milersde militants del partit nazi, els documentspotencialment més perillosos per a les elitsgovernants alemanyes. En defintiva, elsEstats Units es reservaven l’administraciódels arxius que podien desestabilitzar, pelsescàndols vinculats al passat nazi, la vidapolítica d’un país aliat, però que no esvolia plenament sobirà. Quan pocs anysdesprés van esclatar els afers del cancellerKiesinger i del president Lubke, es va veu-re la importància que podia tenir un arxiuque pesava sobre la dreta alemanya comuna espasa de Dàmocles.

Amb la filtració del passat nazi de KurtKiesinger, s’havia produït allò que precisa-ment havien tractat d’evitar els EstatsUnits en reservar-se el control dels arxiusdel nazisme. La posició nord-americana vaquedar tocada, i es van fer negociacionsentre la República Federal i els Estats Units–amb Gran Bretanya i França, les altrespotències aliades– per posar el Centre deDocumentació de Berlín sota control ale-many. Ara bé, l’any 1968 es va aturar elprocés per part de les autoritats nord-ame-ricanes. El motiu ja no era la voluntat desupervisar l’estabilitat de l’abans vulnera-ble democràcia alemanya, sinó protegirl’accés dels investigadors particulars i delshistoriadors a uns fons que, una vegada en

125mans alemanyes, haurien estat sotmesos amajors restriccions. La legislació de la Re-pública Federal garantia la transparènciadels arxius quan es tractava de demandesper crims de guerra, però una altra qüestióeren les recerques de caràcter periodístic oacadèmic sobre el passat nazi de personesparticulars. En aquest cas, la legalitat ale-manya, amb l’argument de protegir la pri-vacitat dels individus, resultava molt mésobstructiva que no l’actitud dels EstatsUnits. La sensibilitat nord-americana da-vant les demandes dels historiadors delnazisme tenia molt a veure amb l’emer-gència, ja als anys seixanta, de la memòriade l’Holocaust com a un tema influent enla vida cultural i política del país. Des d’a-leshores, des del món acadèmic nord-ame-ricà i les associacions jueves es pressionariaa l’administració dels Estats Units perquèno passàs el control dels arxius nazis a laRepública Federal. Amb tot, la possiblitattècnica –aleshores mitjançant la micro-filmació– de reproduir els fons en litigianava en contra de les argumentacionsnord-americanes. Si es podia conservar alsEstats Units una bona còpia dels docu-ments retornats, fos quina fos la políticaarxivística alemanya, als investigadors se’lspodia garantir el mateix que havien tingutal Centre de Documentació de Berlín. Enaquest context, el descobriment a les dar-reries dels anys vuitanta del robatori demilers de documents d’aquest arxiu, cosaque posava en evidència l’eficàcia de lacustòdia nord-americana, va donar majorforça a les reclamacions alemanyes, fins alpunt que en 1989 el Bundestag en recla-mà formalment la devolució. L’Alemanyareunificada i econòmicament poderosa definals de les darreries del segle XX acon-seguiria a la fi la restitució dels arxius del

nazisme que havien estat capturats i reor-ganitzats pels aliats –sota control nord-americà– per perseguir els crims de guerrai el genocidi. La pràctica finalització de lamicrofilmació dels fons transferits, haviaafavorit la resolució del plet, però la còpiano sempre podria suplir l’original. Encaraque l’acord de devolució preveia que elsEstats Units prodrien reclamar temporal-ment els documents originals en el cas deconstituir proves davant els tribunals o persubsanar còpies defectuoses, les veus con-tràries a l’acord de tranferència insistien enels problemes pràctics d’accessibilitat queplantejaven els microfilms, a causa deltemps que trigarien a posar-se realment al’abast dels investigadors i dels problemesde legibilitat. Uns problemes, aquests,derivats tant dels errors esperables per larapidesa amb què s’havia hagut d’escome-tre una empresa d’aquest abast –es tractade milions i milions de fotogrames–, comper la mateixa naturalesa dels originals,sovint ells mateixos difícils de llegir. Arabé, de tota la discussió sobre la convenièn-cia de retornar els arxius, el que es despre-nia de la inquietud dels estudiosos nord-americans era el temor a l’obstrucció queAlemanya podia imposar al coneixementdel seu passat nazi, mitjançant una legis-lació més restrictiva, però també per lapredisposició negativa que hi adoptavenmolts arxivers.

ARXIUS BRUNS I ARXIUS ROJOS:UN DOBLE RASER

L’actitud de la República Federal d’Ale-manya pel que fa a l’accés a la documen-tació del nazisme i del comunisme ha estatmolt diferent. En general, mentre ha ten-

126dit a limitar-se la consulta dels arxius quepodien traure a la llum el passat nazi delsseus ciutadans, els arxius de l’antic estatcomunista, començant pels de la policiapolítica (Stasi), han estat pràcticamentoberts a tothom, de manera que ha pogutestablir-se la implicació de molts parti-culars amb aquell règim. En el cas delsfons del Centre de Documentació de Ber-lín que es preveia que ingressarien –comaixí va succeir– al Bundesarchiv, el sistemafederal d’arxius alemany amb seu a Ko-blenz, les reticències dels historiadors id’altres investigadors del nazisme se cen-traven en les restrictives lleis que protegienla privacitat dels individus, com l’apro-vada en 1988, que impedia l’accés a moltsregistres o només permetia un accés limi-tat a certs documents, dels quals només esfacilitaven còpies en què eren censurats elsnoms propis i altres informacions perso-nals. En molts casos no es poden consul-tar els registres relatius a una persona finstrenta anys després de la seua mort i la lleifaculta els arxivers a ampliar aquest ter-mini, en cas de ser «d’interès públic», du-rant trenta anys més. En cas que no s’hajaprovat la mort d’una persona, la restricciós’allargaria fins cent deu anys després delseu naixement. Val a dir que en 1991 s’a-provà una llei especial que derogava, per alcas concret dels arxius de la Stasi, moltesd’aquestes disposicions legals que prote-gien la privacitat, una obertura que tan-mateix es va negar a fer-se extensiva a ladocumentació nazi.

Segons afirmava en 1994 un alt res-ponsable del Bundesarchiv, la legislacióalemanya no impedia conciliar el dret a laprivacitat amb el coneixement històric del’època nazi. Però admetia que la informa-ció subministrada podia censurar-se en

funció de la identitat i les motivacions dela persona que realitzava la consulta. «Perexemple –afirmava–, si Der Spiegel vol ferun bon article de caràcter general sobrecrims de guerra, llavors por tenir tots elsdocuments que vulga. Si vol fer un articlesobre una acció particular que va tenir llocen un poble concret durant la guerra,aleshores pot obtenir la informació, peròno els noms. I si tot el que vol es eixir irevelar que algú té un passat nazi o un parenazi, llavors la resposta és ‘ho lamente,però no’». En aquest sentit, s’admetia unaconsiderable discrecionalitat dels arxiversa l’hora d’interpretar l’abast de les restric-cions legals. Un altre destacat tècnic delBundesarchiv, amb experiència en la ges-tió de fons nazis, afirmava: «no crec quepuga separar-se l’accés als documents, del’ús de l’accés als documents». D’aquestamanera, els investigadors interessats en untractament «seriós» del passat podien espe-rar d’obtenir informació, encara que nonecessàriament noms. Però la qüestió con-tinuava sent la discrecionalitat –o arbi-trarietat– dels responsables tècnics delsarxius a l’hora d’avaluar la «seriositat» deles intencions de l’usuari. En general,però, els historiadors no tenien queixes dela col·laboració del Bundesarchiv en larecerca sobre l’Alemanya nazi. Tanmateix,admetien que aquesta actitud estava enfunció de la bona voluntat de la direcció ide cada moment particular. En canvi, anivell de base, l’actitud de molts arxivershavia estat més aviat obstruccionista, ocul-tant l’existència de registres, negant laconsulta als investigadors sense motiu jus-tificat, i fins i tot destruint documentaciórelativa a l’època nazi. De fet, la impressióque es desprenia de la manera com s’apli-cava la llei de privacitat era que «allò que

127es protegia no era la privacitat de les víc-times, sinó més aviat la dels seus perse-guidors nazis supervivents». Un cas entremolts d’altres: amb la legislació vigent a lamà es pot impedir de conèixer qui es vabeneficiar de l’«arianització» de cases enuna ciutat determinada, és a dir, de lacompra en condicions avantatjoses d’im-mobles expropiats als jueus, amb l’argu-ment que es vol preservar la identitat de lavíctima per respecte a la seua privacitat. Ésaquesta mena d’informacions sobre acti-vitats no imputables des d’una perspectivacriminal, però sí censurables èticament, lesque no solen ser accessibles segons la le-gislació i la pràctica arxivística a la Repú-blica Federal. Ni el canceller Kiesinger niel president Lubke no foren acusats decrims, però el seu passat nazi arruinà laseua carrera política. Els registres del Cen-tre de Documentació de Berlín permete-ren descobrir el passat nazi d’un destacatdiplomàtic austríac acreditat a la UNESCO,o que un dels presidents de la World Me-dical Association fou un metge de les SS

vinculat al programa d’eutanàsia de disca-pacitats. Casos com aquests, que no impli-caren causes judicials però que forçarenl’abandó de la vida pública dels implicats,es van poder descobrir gràcies a l’accés alsfons nazis encara sota control nord-ame-ricà. En canvi, sota les condicions legals ipràctiques imperants a l’Alemanya reuni-ficada aquesta mena de recerques proba-blement s’hauria vist bloquejada. Hi ha unconsens entre molts sectors socials perquèla informació sobre el passat nazi de lainstitució, de la ciutat o la regió on teneninfluència no surta a la llum o, almenys,que ho faça sense noms propis.5

En contrast amb el relatiu secretismeque encara presideix els dipòsits docu-

mentals de l’Alemanya nazi, els arxius del’antiga República Democràtica Alemanyahan resultat molt més accessibles. El casmés evident és el de la policia política delrègim comunista, la famosa Stasi, tant perla importància de la documentació queconserva –milions de fitxes policials i d’in-formes sobre ciutadans de l’Alemanya del’Est– com per la facilitat absoluta ambquè poden consultar-se els seus fons.6 Desque en 1992 es va permetre a un grapat dedestacats dissidents tenir accés als seus ex-pedients policials, 1,8 milions de ciuta-dans han pogut fer el mateix, i s’han rebutigualment 3 milions de peticions formu-lades per empresaris per conèixer la impli-cació dels seus treballadors en aquellaxarxa d’espionatge interior. La difusió d’a-questes informacions ha tingut conse-qüències serioses en la vida de moltes per-sones, especialment la pèrdua del seutreball en el cas dels funcionaris i empleatsde l’estat. Però contràriament al que po-dria pensar-se, l’obertura dels arxius del’est no es va deure sobretot a l’afany derevenja dels dirigents conservadors de l’A-lemanya occidental. Va ser principalmentel resultat de la mobilització dels grups dedefensa dels drets humans que actuaven ala República Democràtica Alemanya. Jaen 1990, després de la caiguda del mur deBerlín, però quan encara no s’havia pro-duït la unificació legal, un grup de dissi-dents va ocupar el quarter de la Stasi ireclamà l’accés públic als seus fons. Des deBonn, la cosa no es veia clara. Molts po-lítics occidentals apostaven per l’amnistiai l’amnèsia com una garantia per afavorirla unificació sense desestabilitzar la socie-tat de l’est. Però moltes personalitats pú-bliques també temien que arribassen a lapremsa les escoltes telefòniques i d’altres

128informacions comprometedores que elsafectaven, ja que la Stasi, per influir en lavida política occidental, també havia es-piat a l’altre costat del mur. Era el cas delcanceller Helmut Kohl, que més tard trac-taria de defensar a través dels tribunals elseu dret a la privacitat. Significativament,foren Els Verds, el partit que de maneramés ferma es manifestà al Bundestag perl’obertura dels arxius de la Stasi. Final-ment, l’any 1991 el parlament federal dela nova Alemanya aprovava un conjunt demesures legals que suspenien alguns as-pectes de la legislació que protegia la pri-vacitat dels ciutadans, a fi que poguessenconsultar-se documents que afectaven lavida particular dels ciutadans i que havienestat obtinguts de manera il·legal pelsserveis s’espionatge orientals. En general,l’efecte de la transparència arxivística haestat més beneficiós que perjudicial per ala salut democràtica de l’Alemanya unifi-cada. Molta gent ha quedat en evidència,però s’ha evitat la creació d’un clima gene-ral de sospita i de rumors que, sens dube,hauria tingut conseqüències pitjors per ala normalització de la vida pública. Pertant, la qüestió del doble raser no potdeixar de plantejar-se si es compara el casdels arxius del comunisme amb els del na-zisme. L’èxit de la tendència democratit-zadora en el cas oriental deu molt a l’ex-cepcionalitat del moment polític, peròtambé és cert que l’abast comprometedorde la documentació comunista per als diri-gents occidentals era de naturalesa moltinferior al que havia representat el seu pas-sat nazi. Més encara: els fons de la Stasipodien posar en dificultats alguns diri-gents de Bonn, però no tota una generacióde «gent ordinària» com la que es va veure

implicada en el règim nazi. Potser hauriaestat el moment de superar la història delsdos totalitarismes, fent també extensiva lavoluntat de transparència a l’època deHitler. Però la pressió de fons d’una socie-tat occidental que se sent encara massalligada a aquell malson no va permetre deplantejar-ho.

ELS ARXIUS PROHIBITSEN LA TERRA

DE LA DEMOCRÀCIA

Fins i tot els crítics de l’stablishment nord-americà reconeixen que l’accés dels ciuta-dans a la documentació dels poders pú-blics és dels més transparents entre lesdemocràcies liberals. Per això va provocarun considerable escàndol en els medis aca-dèmics l’aparició, en 1991, del volum deles Foreign Relations of the United States, lacompilació de documentació diplomàticadel Departament d’Estat, corresponent alsanys cinquanta, on sorprenentment no espublicava cap document relatiu a les acti-vitats dels Estats Units per derrocar elsrègims d’Iran i de Guatemala. En aquestsentit, cal tenir en compte que la docu-mentació que no apareixia en aquesta pu-blicació oficial tampoc està disponible perals investigadors en els arxius originals.L’alarma que va crear aquesta censura vaforçar el Congrés a establir, el mateix any,un organisme integrat per experts inde-pendents amb capacitat per determinarquins documents podien ser desclassifi-cats, sense perill per a la seguretat nacio-nal, i donats a conèixer públicament.Quatre anys després, en 1995, el presidentBill Clinton dictava l’ordre 12958 per la

129qual totes les institucions de l’estat –in-cloent-hi la CIA– havien de fer públics elsdocuments de més de vint-i-cinc anys, queautomàticament quedaven desclassificats.En cas que poguessen acollir-se a les ex-cepcions assenyalades en l’ordre presiden-cial, sobretot argumentant les seues im-plicacions per a la seguretat nacional, elsdocuments podien mantenir-se secrets,però eren les institucions que els havienproduït les que havien de prendre la ini-ciativa de mantenir-los secrets i justificar-ne la decisió.7 El resultat d’aquesta políti-ca de transparència –relativa– ha estat lapossibilitat de consultar un importantvolum de documentació sobre la GuerraFreda, tot i que massa sovint amb la cen-sura de noms i d’altres dades que encara esjutgen comprometedores.

També en aquesta línia d’obertura, s’a-provava una legislació especial per afavorirla investigació dels crims de guerra nazis.Així es desclassificaven i es posaven a l’a-bast del públic els documents, de més devint-i-cinc anys, relatius als crims nazisconservats en els arxius de les institucionsestatals. Aquests documents, com tots elsaltres susceptibles de ser desclassificats,quedaven sotmesos a les exempcions vi-gents. Però hi ha un cas en què les restric-cions han resultat absolutes, el dels sopi-tosos o criminals nazis que van emigrar alsEstats Units després de la Segona GuerraMundial, molts dels quals prestaren ser-veis a la nova pàtria d’adopció durant laGuerra Freda. L’afer és especialment incò-mode en un país que s’ha erigit en campióde la persecuó dels crims nazis i on lamemòria de l’Holocaust té un relleu espe-cial. Emparant-se en la protecció de la pri-vacitat, els Estats Units protegeixen la

identitat d’aquestes persones que nomésvan poder entrar al país sota un nom fals,ja que la immensa majoria dels nazis esta-ven perfectament fitxats en els arxius cap-turats i reunits en el Centre de Documen-tació de Berlín. Era molt difícil que uncriminal nazi hagués pogut passar la fron-tera dels Estats Units sense ser identificat,i en cas de fer-ho amb una identitat falsaés pràcticament segur que aquesta haviaestat proporcionada per les mateixes auto-ritats nord-americanes, vulnerant les prò-pies lleis d’immigració. El més paradoxalés que les restrictives lleis de protecció dela privacitat alemanyes fan una excepcióquan es tracta d’identificar els criminals deguerra, mentre que ací la posició radical-ment obstruccionista prové dels EstatsUnits, on la legislació ordinària no és tanrígida. Hi ha també un altre cas en què lesautoritats nord-americanes han bloquejatl’accés a documents relatius a crims nazis.Probablement, molts criminals que col·la-boraren amb el nazisme en països d’Eu-ropa Oriental, que no eren alemanys i, pertant, no consten com a membres del par-tit, van poder entrar als Estats Units senseconeixement del govern nord-americà. Enaquest cas, el que no es permet de consul-tar són els informes enviats pels tribunalsd’aqueslls països –ja comunistes– on s’a-portaven proves que inculpaven els immi-grats i se’n demanava l’extradició. En elseu moment, en plena Guerra Freda, elsnord-americans van negar credibilitat aaquestes acusacions titllant-les de propa-ganda comunista.8 Però en l’actualitat elmotiu de mantenir fora de l’accés públicaquests expedients no és altre que ocultarla protecció que, de manera conscient ono, es va prestar a aquests altres criminals

130nazis refugiats en sòl americà. En definiti-va, als Estats Units la raó d’estat tambéintervé decisivament a l’hora de marcar elslímits de la transparència arxivística queconstitueix l’ideal democràtic des de laRevolució francesa. I és que tothom guar-da algun secret. ❐

1. Sonia Combe, Archives interdites. L’histoire confisquée,París, Albin Michel, 1994 (reed. amb un prefaciinèdit de l’autora a París, Éditions La Découverte,2001).

2. Harold Marcuse, «The Revival of Holocaust Awa-reness in West Germany, Israel, and the UnitedStates», <www.history.ucsb.edu/faculty/marcuse/1968.972.htm> (consultat el 25 d’abril de 2003).

3. «1969, l’anno della svolta: Brandt cancelliere»,<www.cronologia.it/storia/mondiale/germ003.htm> (consultat el 25 d’abril de 2003).

4. Sobre el procés de constitució i devolució del Centrede Documentació de Berlín, vegeu els informes detècnics i historiadors recollits en <www.2.h-net.msu.edu/-german/discuss/transfer/test.htlm>(consultat el 27 de gener de 2003).

5. Vegeu l’article de Gerald Posner, «Letter from Berlin»,The New Yorker, 14 de març de 1995.

6. Vegeu Eric Gujer, «Should the Stasi Archives BeClosed?», Neue Zürcher Zeitung, 12 de març de2001.

7. Robert D. Schulzinger, «Transparency: The State De-partment’s Historical Advisory Committee in thePost-Cold War Era», <www.archives.gov/research_room/research_topics/cold_war_history_conference/schulzinger_paper.html> (consultat el25 d’abril de 2003).

8. Robert Wolfe, «Statement», presentat a la reunió delNazi War Criminal Records Interagency WorkingGroup, Nova York (27 de setembre de 1999),<www.heart7.net/mcf/wolfe-statement.hmt>(consultat el 27 de gener de 2003).

Col·lecció Assaig

1. Història. Entre la ciència i el relatFRANÇOIS DOSSE

Traducció d’Anna Montero216 pp. – 11 €

2. Reflexions sobre la violènciaJOHN KEANE

Traducció de Carles X. Subiela226 pp. – 11 €

3. El descrèdit de la modernitatNEUS CAMPILLO

396 pp. – 13 €

4. El totalitarisme. Història d’un debatENZO TRAVERSO

Traducció de Jordi Muñoz246 pp. – 11 €

5. Un país de ciutats o les ciutatsd’un paísJOSEP SORRIBES

206 pp. – 11 €

6. Foucault: un il·lustrat radical?JOSEP ANTONI BERMÚDEZ I ROSES

298 pp. – 11 €

En preparació:

JACQUES RANCIÈRE

Els noms de la història. Assaig de poètica del saber

c/ Arts Gràfiques 13 - 46010 Valènciatel. 96 386 41 15 - fax 96 386 40 67

www.uv.es/publicacions - publicacions@uv.es

131

UN ARBRE

A Josep Lluís Blasco, in memoriam

La tragèdia no és que es doblegue l’arbre,sinó que es trenque...

L. WITTGENSTEIN

Tombat per un vent àrid,devastat pel foc,per l’hivern cremat, caigut,esberlat pel colp eixut, elèctric del raig,ofegat pels dits tendres de les heures…

Un arbre pot morir de moltes maneres,no sols romput pel tall diàfan dels homes.

Esvelt encara pot secar-se,i lentament ser abís,mirada tènue,respiració àrduaque dóna per perdutallò que es veu ja perdut...

I absorbir un últim buit,i un altre llamp.I en l’espasa freda de la llumdeixar anar aquesta imatge,el record extremde la líquida geografia del temps...

Hi ha moltes maneres com pot morir un arbre,i ser només fusta, llenya dorment,reflex en l’aire.

ANTONI DEFEZ

132

133

És aconsellable per a algú que no és un expert en qüestions econòmiques i socialsexposar les seues opinions sobre el socialisme? Crec, per diverses raons, que sí.

Considerem l’assumpte en primer lloc des del punt de vista del coneixement científic.Podria semblar que no hi ha diferències metodològiques essencials entre l’astronomia il’economia: els científics d’ambdós camps tracten de descobrir lleis de compliment generalper a un grup circumscrit de fenòmens per tal de fer la interconnexió d’aquests fenòmenstan clarament intel·ligible com siga possible. Però en realitat aquestes diferències metodo-lògiques existeixen. El descobriment de lleis generals en el camp de l’economia es fa difícilper la circumstància que els fenòmens econòmics observats estan influïts sovint pernombrosos factors que és molt difícil d’avaluar separadament. A més, l’experiència acumu-lada des del començament de l’anomenat període civilitzat de la història humana ha estatàmpliament influïda i limitada, com és ben sabut, per causes que no són de cap manera denaturalesa exclusivament econòmica. Per exemple, la majoria dels principals estats de lahistòria deuen la seua existència a la conquesta. Els pobles conqueridors s’establiren ellsmateixos, legalment i econòmicament, com la classe privilegiada del país conquerit. Esreservaren per a ells el monopoli de la propietat de la terra i crearen un clergat nomenatd’entre les seues pròpies files. Els clergues, que controlaven l’educació, convertiren ladivisió en classes de la societat en una institució permanent i crearen un sistema de valors através del qual la gent era dirigida, en gran part de manera inconscient, en el seu compor-tament social.

Però la tradició històrica és, per dir-ho d’alguna manera, d’ahir mateix. Estem llunyd’haver superat realment el que Thorstein Veblen anomenava «la fase depredadora» deldesenvolupament humà. Els fets econòmics observables pertanyen a aquesta fase i les lleisque en podem derivar no són aplicables a altres fases. Des del moment que l’objectiu realdel socialisme és precisament superar i anar més enllà d’aquesta fase depredadora del desen-volupament humà, la ciència econòmica en el seu estat actual pot aportar poca llum sobrela societat socialista del futur.

Per què el socialisme?

Albert Einstein

Aquest escrit es publicà originalment en el primer número de la històrica revista de l’esquerra nord-americanaMonthly Review (maig de 1949).

134En segon lloc, el socialisme es dirigeix cap a una finalitat eticosocial. La ciència, però,

no pot engendrar finalitats i, menys encara, infondre-les en els éssers humans; la ciència, side cas, pot proveir els mitjans amb els quals es poden assolir certes finalitats. Però lesfinalitats són concebudes per persones amb ideals ètics elevats i –si aquestes finalitats nofracassen, sinó que són vitals i vigoroses– són adoptades i recolzades per moltes d’aquellespersones que, mig inconscientment, determinen la lenta evolució de la societat.

Per aquestes raons, faríem bé de no sobrevalorar la ciència i els mètodes científics quanes tracta de problemes humans, i no hauríem d’assumir que els experts són els únics quetenen dret a expressar-se en temes que afecten l’organització de la societat.

Moltes veus fa temps que afirmen que la societat humana està passant ara per una crisi,que la seua estabilitat s’ha vist greument compromesa. És propi d’una situació així que elsindividus se senten indiferents o fins i tot hostils al grup, petit o gran, al qual pertanyen.Per tal d’il·lustrar el que vull dir, deixeu-me adduir una experiència personal. Fa poc dis-cutia amb un home intel·ligent i ben disposat sobre l’amenaça d’una altra guerra, que en lameua opinió posaria en perill seriosament l’existència de la humanitat, i remarcava quenomés una organització supranacional podria protegir-nos d’aquest perill. Tot seguit, elmeu visitant, de manera molt calmada i freda, em digué: «Per què s’oposa vostè tanintensament a la desaparició de la raça humana?»

Estic segur que fa cent anys ningú no hauria fet a la lleugera una pregunta d’aquestamena. És la declaració d’un home que ha lluitat en va per assolir un equilibri dintre seu i haperdut més o menys l’esperança de reeixir-hi. És l’expressió d’una dolorosa soledat iaïllament que molta gent està sofrint aquests dies. Quina n’és la causa? N’hi ha cap eixida?

És fàcil formular aquestes preguntes, però difícil contestar-les amb algun grau deseguretat. Ho intentaré, de totes maneres, el millor que puga, encara que sóc ben conscientdel fet que els nostres sentiments i les nostres lluites són sovint contradictoris i obscurs i nopoden expressar-se en fórmules fàcils i simples.

L’home és, al mateix temps, un ésser solitari i un ésser social. Com a ésser solitari, tractade protegir la seua pròpia existència i la dels qui estan a prop seu, per tal de satisfer els seusdesigs personals i de desenvolupar les seues capacitats innates. Com a ésser social, intentaguanyar-se el reconeixement i l’afecte dels altres, participar en les seues alegries, confortar-los en les seues penes i millorar les seues condicions de vida. Només l’existència d’aquestesdiverses aspiracions, sovint conflictives, per al caràcter especial de l’home i la seua com-binació específica determina el grau en el qual una persona pot assolir un equilibri intern icontribuir al benestar de la societat. És bastant possible que la força relativa d’aquests dosimpulsos estiga, en allò principal, fixada per herència. Però la personalitat que finalmentemergeix està formada en bona mesura per l’ambient en què l’home es troba durant el seudesenvolupament, per l’estructura de la societat en què creix, per la tradició d’aquestasocietat i per la seua valoració de determinats tipus de comportament. El concepte abs-tracte de «societat» significa per a l’ésser humà individual la suma total de les seues relacionsdirectes i indirectes amb els seus contemporanis i amb tota la gent de les generacions

135anteriors. L’individu és capaç de pensar, sentir, esforçar-se i treballar per ell mateix, peròdepèn tant de la societat –en la seua existència física, intel·lectual i emocional– que és im-possible pensar-lo, o comprendre’l, fora del marc de la societat. És la «societat» la que pro-veeix l’home amb aliment, roba, una llar, les eines de treball, el llenguatge, les formes depensar i la majoria del contingut del pensament; la seua vida es fa possible gràcies al treballi les consecucions de molts milions de persones passades i presents que s’amaguen darrerela petita paraula «societat».

És evident, per tant, que la dependència de l’individu respecte de la societat és un fet naturalque no pot ser abolit –igual com en el cas de les formigues i les abelles. Tanmateix, mentre queel procés sencer de la vida de les formigues i les abelles és fixat fins al més petit detall per rígidsinstints hereditaris, la pauta i les interrelacions socials dels éssers humans són molt més varia-bles i susceptibles de canvi. La memòria, la capacitat de fer noves combinacions, el do de lacomunicació oral, han fet possibles entre els éssers humans progressos que no són dictats pernecessitats biològiques. Progressos que es manifesten en tradicions, institucions i organitza-cions; en la literatura, en realitzacions científiques i tècniques; en obres d’art. Això explicacom és que, en un cert sentit, l’home puga influir en la seua vida amb la seua pròpia con-ducta, i que en aquest procés el pensament conscient i la voluntat puguen tenir un paper.

L’home adquireix en el naixement, per mitjà de l’herència, una constitució biològicaque hem de considerar fixa i inalterable, incloent-hi els instints naturals que són caracterís-tics de l’espècie humana. A més, durant el curs de la seua vida, adquireix una constituciócultural que adopta de la societat a través de la comunicació i de molts altres tipus d’in-fluències. És aquesta constitució cultural la que, amb el pas del temps, es troba subjecta acanvi i la que determina en un grau molt alt la relació entre l’individu i la societat. L’antro-pologia moderna ens ha ensenyat, a través de l’anàlisi comparada de les anomenades cultu-res primitives, que el comportament social dels éssers humans pot diferir enormement, de-penent de les normes culturals hegemòniques i dels tipus d’organització que predominenen una societat. És per això que aquells que s’esforcen per millorar el destí de l’home podenrefermar les seues esperances: els éssers humans no estan condemnats, per la seua constitu-ció biològica, a exterminar-se els uns als altres o a quedar a mercè d’un cruel fat autoinfligit.

Si ens preguntem com hauria de canviar l’estructura de la societat i l’actitud cultural del’home per tal de fer la vida humana tan satisfactòria com fos possible, hauríem de serconscients sempre del fet que hi ha certes condicions que som incapaços de modificar. Comhe dit abans, la naturalesa biològica de l’home, per a qualsevol propòsit pràctic, no estàsubjecta a canvis. A més, l’evolució tecnològica i demogràfica dels últims cent anys ha creatnoves condicions que romandran. En poblacions relativament denses, amb els béns indis-pensables per a la seua existència continuada, són absolutament necessaris una enormedivisió del treball i un aparell productiu altament centralitzat. Se n’ha anat per semprel’època –que quan mirem enrere sembla tan idíl·lica– en què els individus o grups relativa-ment petits podien ser completament autosuficients. No s’exagera gaire quan es diu que lahumanitat constitueix actualment una comunitat planetària de producció i consum.

136He arribat ja al punt on podria indicar breument el que constitueix per a mi l’essència

de la crisi del nostre temps. Concerneix la relació de l’individu amb la societat. L’individuha esdevingut més conscient que mai de la seua dependència de la societat. Però no experi-menta aquesta dependència com un tret positiu, com un lligam orgànic, com una forçaprotectora, sinó més aviat com una amenaça als seus drets naturals o fins i tot a la seuaexistència econòmica. D’altra banda, la seua posició en la societat és tal que els impulsosegoistes del seu caràcter s’accentuen contínuament, mentre que els seus impulsos socials,que són més dèbils per naturalesa, es deterioren progressivament. Tots els éssers humans,qualsevulla que siga la seua posició en la societat, sofreixen a causa d’aquest procés dedeteriorament. Presoners sense voler del seu egoisme, se senten insegurs, solitaris i privatsdel gust ingenu, planer i senzill de la vida. L’home pot trobar sentit a la vida, curta iperillosa com és, només dedicant-se ell mateix a la societat.

L’anarquia econòmica de la societat capitalista tal com és avui constitueix, en la meuaopinió, la veritable font del mal. Davant de nosaltres veiem una enorme comunitat deproductors els membres de la qual s’esforcen sense treva per privar els altres dels fruits delseu treball col·lectiu –no pas per la força, sinó en conjunt en fidel conformitat amb normeslegalment establertes. Pel que fa al cas, és important tenir en compte que els mitjans deproducció –és a dir, la capacitat productiva total que es necessita per a produir béns deconsum així com béns de capitals addicionals– legalment poden ser, i en la major part hosón, propietat privada d’individus.

Per fer-ho més senzill, en la discussió que segueix anomenaré «obrers» tots aquells queno participen de la propietat dels mitjans de producció –encara que això no es correspondel tot a l’ús habitual del terme. El propietari dels mitjans de producció es troba en posicióde comprar la força de treball de l’obrer. Fent ús dels mitjans de producció l’obrer produeixnous béns que esdevenen propietat del capitalista. El punt essencial d’aquest procés és larelació entre el que produeix l’obrer i el que percep, mesurats ambdós en termes de valorreal. En la mesura que el contracte laboral és «lliure», el que rep l’obrer és determinat nopel valor real dels béns que produeix, sinó per les seues necessitats mínimes i pels reque-riments de força de treball dels capitalistes en relació amb el nombre d’obrers en compe-tència pels llocs de treball. És important comprendre que fins i tot en teoria la retribució del’obrer no és determinada pel valor del seu producte.

El capital privat tendeix a concentrar-se en poques mans, en part a causa de la compe-tició entre els capitalistes i en part perquè el desenvolupament tecnològic i la creixentdivisió del treball afavoreixen la formació d’unitats més grans de producció en detrimentde les petites. El resultat d’aquests processos és una oligarquia de capital privat l’enormepoder de la qual no pot ser controlat eficaçment ni tan sols per una societat política orga-nitzada democràticament. Això és veritat des del moment que els membres de les cambreslegislatives són seleccionats per partits polítics, àmpliament finançats o influïts d’algunamanera per capitalistes privats, que, a tots els efectes pràctics, separen l’electorat de la legis-latura. La conseqüència és que els representants del poble no protegeixen suficientment els

137interessos de les capes menys afavorides de la població. D’altra banda, en les condicionsactuals, els capitalistes privats controlen inevitablement, de manera directa o indirecta, lesprincipals fonts d’informació (premsa, ràdio, educació). Així resulta extremadament difí-cil, i de fet en la majoria de casos impossible, per al ciutadà individual arribar a conclusionsobjectives i fer un ús intel·ligent dels seus drets polítics.

La situació dominant en una economia basada en la propietat privada del capital escaracteritza així per dos postulats principals: primer, que els mitjans de producció (el capi-tal) són posseïts de forma privada i els propietaris disposen d’ells com els sembla conve-nient; segon, que el contracte laboral és lliure. Evidentment, no existeix cap societat capita-lista pura en aquest sentit. En particular, caldria advertir que els obrers, per mitjà de llarguesi amargues lluites polítiques, han reeixit a assegurar una forma un xic millorada del «con-tracte laboral lliure» per a algunes categories de treballadors. Però en conjunt, l’economiaactual no difereix massa del capitalisme «pur».

La producció es fa per al benefici, no per a l’ús. No és segur que tots aquells capaços idesitjosos de treballar estaran sempre en disposició de trobar feina; quasi sempre hi hauràun «exèrcit d’aturats». El treballador té por contínuament de perdre la seua feina. Com queels aturats i els obrers pobrament pagats no forneixen un mercat profitós, la producció debéns de consum es restringeix i la conseqüència n’és una gran privació. El progrés tecno-lògic comporta sovint més atur que no una reducció de la càrrega de treball per a tots. Larecerca de profit, juntament amb la competició entre els capitalistes, és la responsable de lainestabilitat en l’acumulació i utilització del capital que mena a depressions cada vegadamés severes. La competició il·limitada porta a una pèrdua enorme de treball i a la degra-dació de la consciència social dels individus a què abans em referia.

Aquesta degradació dels individus, la considere el pitjor mal del capitalisme. El nostresistema d’educació pateix, en conjunt, d’aquest mal. A l’estudiant se li inculca una actitudexageradament competitiva, i se l’alliçona a cobejar l’èxit adquisitiu com una preparacióper a la seua futura carrera.

Estic convençut que només hi ha una via per eliminar aquests greus mals, princi-palment a través de l’establiment d’una economia socialista, acompanyada per un sistemaeducatiu orientat cap a metes socials. En una economia així, els mitjans de producció serienposseïts per la mateixa societat i serien utilitzats de manera planificada. Una economia pla-nificada, que ajustàs la producció a les necessitats de la comunitat, distribuiria el treball afer entre tots aquells capaços de treballar i garantiria la sustentació a cada home, dona iinfant. L’educació de l’individu, a més de promoure’n les capacitats innates pròpies,procuraria desenvolupar en ell un sentit de la responsabilitat envers el proïsme en comptesde la glorificació del poder i l’èxit en la nostra societat actual.

Tanmateix, cal recordar que una economia planificada no és encara el socialisme. Unaeconomia planificada com a tal podria anar acompanyada per una completa esclavitzacióde l’individu. L’assoliment del socialisme requereix la solució d’alguns problemes sociopo-lítics extremadament difícils: com es pot evitar, a la vista de l’enorme centralització del

138poder polític i econòmic, que la burocràcia esdevinga omnipotent i arrogant? Com es po-den protegir els drets de l’individu i a més a més assegurar un contrapès democràtic alpoder de la burocràcia?

La claredat sobre els objectius i els problemes del socialisme és de la major importànciaen aquesta època de transició. I com que, en les actuals circumstàncies, la discussió lliure isense embuts d’aquests problemes s’ha convertit en un gran tabú, considere la fundaciód’aquesta revista com un important servei públic. ❐

Traducció d’Antoni Furió

MÉS ENLLÀ DE CARNER

Benvinguda polèmica. Vicent AlonsoD’una cultura acomplexada. El model literari unívoc i el

cànon accidental de la literatura catalana moderna.Sebastià Alzamora

Afirmacions i negacions de Josep Carner. Jaume Subirana

DOCUMENTS

Sobre l’estupidesa. Robert MusilUna política de la llengua. Michel de Certeau, Dominique

Julia, Jacques Revel

La informació global. Josep Lluís Gómez MompartL’eix mediterrani o la revenja austracista. Josep V. BoiraEl mapa en la pàgina i el llibre inexistent. Salvador CompanyEls cenotafis de Danilo Kis &. Simona Skrabec

L L I B R E S

Anthony Smith: La nació en la història. Gerard HortaIsaiah Berlin: Freedom and its Betrayal. Vicent RagaZygmunt Bauman: la sociologia com a empresa ètica.

Daniel ArenasJoan del Alcàzar (ed): Història d’Espanya: què ensenyar?

Carles Sirera Miralles

Les quatre guerres d’Israel/Palestina. Michael WalzerViolència, terror i política. Charles TillyVisions i realitats. L’economia valenciana: una perspec-

tiva històrica. Ernest ReigDel jo al nosaltres: els dilemes de la identitat lingüística.

Miquel Nicolás

Núm. 12 — hivern 2002

&

139

Fa més de deu anys que va morir JosepFerrater Mora (1912-1991), una de lesgrans figures de la –més aviat migrada–història de la filosofia catalana. El quehauria estat el seu 90è aniversari ens potservir d’excusa per fer un balanç –ni quesigui ben breu, només esbossat i provisio-nal– sobre la importància i sobre el sentitglobal de la seva obra. El balanç d’una llar-ga obra com la seva, però, no es pot fer enabstracte, sinó que s’ha de contextualitzar.

Per això dividiré aquesta reflexió endos apartats: el primer examinarà breu-ment on s’inscriu l’obra de Ferrater, quinés el seu context; el segon procurarà ava-luar succintament quina ha estat la princi-pal aportació de l’obra de Ferrater. I aca-baré l’exposició amb algunes conclusionsen forma d’epíleg obert.

ON S’INSCRIUL’OBRA DE FERRATER

El pensament i la producció de Ferraters’inscriuen, de fet, en un context doble:

Josep Ferrater Mora, filòsof

Josep-Maria Terricabras

Josep-Maria Terricabras és catedràtic de Filosofia de laUniversitat de Girona i membre de l’IEC. Ha publi-cat, entre altres, Atreveix-te a pensar (1998), Raons itòpics (2001) i I a tu, què t’importa (2002).

d’una banda, hem de tenir present la si-tuació filosòfica del país en què li va tocarviure; d’altra banda, hem de considerarquina era la direcció general que prenia lafilosofia a la seva època. Per fer aquest do-ble i breu repàs em refiaré de la perspicàciadel mateix Ferrater. Com que ell era ungrandíssim coneixedor de la història dela filosofia, situaré breument aquests doscontextos amb el seu ajut, resseguint elque ell mateix diu tant sobre la situació dela filosofia espanyola com sobre la situacióde la filosofia mundial.

SOBRE LA SITUACIÓDE LA FILOSOFIA ESPANYOLA

A L’ÈPOCA DE FERRATER

Pel que fa a la situació de la filosofia espa-nyola a començaments del segle XX, és benclar que Catalunya i Espanya tenien –ditsense cap estridència– bastant poca tradi-ció filosòfica. Ho manifesta així Ferrateren el seu article titulat «Sobre ‘estilos depensar’ en la España del siglo XIX»:1

Una lista de filósofos españoles entre, di-gamos, 1650 y 1750 da más pena que glo-ria. Por otro lado, una lista de los más des-tacados filósofos europeos del siglo XVI

confeccionada con la equidad debida os-

140tenta un número nada baladí de nombresespañoles. [...]

Creo que podemos ser razonables y decirque, en fin de cuentas, España ha contri-buido al conjunto del pensamiento filosófi-co europeo en más modesta proporciónque algunos otros más afortunados países.Los historiadores de la filosofía españolasuelen por ello tener no pocos quebraderosde cabeza. A menos que decidan hablar in-terminablemente de la vida y milagros decualquier filósofo de tres al cuarto, no tie-nen más remedio, cuando menos al descri-bir ciertas épocas, que apechugar con el cé-lebre sentimiento de inferioridad.2

És clar que, si en lloc de buscar nomsde filòsofs de primera fila, busquem pen-sadors que tinguin i proposin un «estil depensar», llavors la nòmina espanyola i ca-talana al llarg de la història ja no és taninsignificant, perquè podem trobar autorscom Ramon Llull, Joan Lluís Vives, Jau-me Balmes, Marcelino Menéndez y Pe-layo, Joan Maragall o Eugeni d’Ors, peresmentar–ne només uns quants de proudestacats. I és cert que, ja a la primera mei-tat del segle XX, si deixem a part la figurad’Unamuno, tant Madrid com Barcelonatenen alguns noms filosòficament dignesd’esment: a Madrid es poden citar Ortega,García Morente, Gaos o Zubiri; a Barce-lona destaca per sobre de les altres la figu-ra de Joaquim Xirau. En aquesta línia diuFerrater:

Pero supongamos ahora que en vez de ocu-parnos de filosofías de tomo y lomo nosocupamos de algo que llamaremos, a faltade mejores vocablos, «estilos de pensar».Estos han sido en España, a partir del siglo

XVI, o aún antes, harto respetables. Inclusi-ve durante los períodos filosóficamentemás indigentes, España no le ha ido dema-siado a la zaga a Europa en la producción,calidad y complejidad de tales «estilos».3

Sobre què entén Ferrater per «estil depensar», hi tornaré més endavant. Aram’interessa destacar que ell considera queEspanya ha tingut, efectivament, pensa-dors amb estil, però, en canvi, una escassatradició filosòfica, tal com ja havia dit enun text escrit quatre anys abans quel’anterior:4

No usufructuamos una tradición filosóficaque nos ayude a escribir libros donde, aunsin pensarlo mucho, resulte que al finaldecimos algo, por menudo que sea. Ade-más somos pocos (sospecho que las doscosas están ligadas).5

SOBRE LA DIRECCIÓ QUEPREN LA FILOSOFIA AL MÓN

DES DEL PRIMER TERÇDEL SEGLE XX

Pel que fa a la situació mundial de la filo-sofia a partir del primer terç del segle XX,el judici de Ferrater també és força clar. Enun assaig publicat el 1963 –quan Ferraterja ha obtingut reconeixement però encaraha de desenvolupar una bona part de laseva producció filosòfica més significati-va–, es planteja allò que ell anomena «unabans i un ara» en filosofia. Per fer-ho,agafa 1923 i 1963 com a punts de compa-ració, precisament perquè entre ells hi haquaranta anys i, en comparar aquests dosanys, s’està fent força més que comparar

141dues dates: s’estan comparant dues èpo-ques, dos períodes.

Ferrater comença parlant de 1923 i,després de referir-se a racionalistes i irra-cionalistes, analítics i fenomenòlegs, idea-listes, vitalistes i realistes, afirma:

En todo caso, se ha perdido el optimismodel racionalismo «clásico» y, en general, sele ha retirado la confianza a lo «clásico», seade la especie que sea. Lo «clásico» era su-poner que hay fundaciones sólidas y quesobre ellas se podía edificar sin temor.Ahora, en cambio [...], se sabe, o se cree sa-ber [...] una cosa: que no hay nunca fun-daciones lo bastante sólidas, y que hay queedificar sin saber si habrá que rehacerlotodo al día siguiente. [...] Ello no quieredecir, por cierto, que no se busquen a la vezfundaciones más seguras [...]. Pero a unosy a otros caracteriza la inseguridad –con unsecreto goce en ella–. «De la inseguridaden filosofía» podría ser un buen título parauna crónica filosófica del año 1923.6

Després passa a parlar de 1963 i, comque ho fa en ple 1963, el seu judici prentotes les precaucions del cas:

Si sólo en 1963 se puede describir lo que pa-só en filosofía en 1923, ¿cómo describir aho-ra lo que está sucediendo en el mismo año, oen años inmediatamente anteriores, en quepasa? La cosa parece clara: sólo hacia algoasí como 2003 [...] podrá decirse algo acercade lo que realmente está pasando en 1963.Pero supongámonos por un momento cla-rividentes, y nombrados «observadores fi-losóficos» para 1963.7

Llavors, tot i les precaucions, passa afer un judici concloent. (A més, ara que ja

som al 2003, any en què, segons ell, po-dríem fer un judici més equilibrat, ensadonem que el seu judici del 1963 va ser,certament, anticipat però no pas prematurni erroni.) Escriu Ferrater:

Tengo varias [...] sospechas e impresiones,muchas de ellas vaporosas, y otras hartodifíciles de expresar en pocas palabras, perotodas ellas confirman de algún modo laidea de que de 1923 a 1963 han pasado enfilosofía a la vez muchas cosas y una sola:la que torpemente he intentado perfilar alhablar de «regreso a la raíz», «disolución»,«problematicidad», etc., etc. No tengo lamenor duda de que todavía queda muchoque decir –de hecho, casi todo– a este res-pecto, pero me alegra pensar que lo pocoque digo lo he dicho por primera vez en laspáginas de una revista que lanzó en 1923el filósofo [Ortega] que, con el aire de estarhablando de casi todo menos de filosofía,no hizo, a la postre, sino hablar de ella.Más aún; el filósofo que agarró a la filoso-fía por los cuernos y la volvió a meter don-de debía estar: dentro de la vida humana ycomo su razón de ser.8

A manera de resum breu del doblecontext que hem repassat, podem dir quel’obra de Ferrater s’inscriu en el contextd’un país sense gaire tradició filosòfica i enun procés mundial de dissolució del queclàssicament havia estat la filosofia –sòli-da, substantiva–, que es va tornant cadadia més versàtil i afecta més àmbits de l’e-xistència. Sobre aquest perfil de la situa-ció, fet pel mateix Ferrater, mirem ara d’a-valuar quin paper hi fa ell, quin lloc hiacaba ocupant.

142QUÈ APORTA L’OBRADE FERRATER MORA?

Són molts, som molts, els que reconeixemen Ferrater el filòsof català més importantdel segle XX i un dels filòsofs espanyols mésimportants del segle. I això vol dir –dona-da l’escassa tradició filosòfica a Catalunyai a Espanya–, que també és un dels filo-sòfos més importants de la història de lafilosofia catalana i espanyola. Però, perquè és important Ferrater, què aporta? Emsembla que també ara pot ser útil rescatarles seves opinions sobre si mateix i sobre laseva obra. No ho faré, és clar, per estalviar-me el judici propi, sinó perquè, a través dela seva autoavaluació, ens podrem adonarmillor de quins eren els seus objectius.

De fet, Ferrater parlava ben poc de simateix i no li agradava gaire recordar elpassat. Quan reiteradament se li dema-nava que escrivís les seves memòries, res-ponia invariablement que no volia mirarenrere, que només volia mirar endavant.Tanmateix, Ferrater té dos escrits breus,però extraordinàriament interessants i sig-nificatius, que ens poden ajudar a desco-brir com veia la seva obra, com es veia ellmateix com a filòsof. Els títols d’aquestsescrits ja són reveladors: «Confesión preli-minar», que és el text que encapçala el pri-mer dels dos volums de les seves Obras Se-lectas9 –l’Obra Completa, algunes vegadesacariciada, no la podrà dur mai a terme– iel text titulat «Mea Culpa»,10 dotze anysanterior.

Algú potser pensi que aquests dos tí-tols anuncien alguna confidència especial,potser la revelació –gairebé religiosa– d’al-gun secret. Això seria, però, ben impropidel tarannà de Ferrater. En efecte, en aqueststextos ni reconeix res que fins aleshores

hagués resultat inconfessable –o inconfes-sat–, ni, ben mirat, tampoc no es vol pene-dir de res. No oblidem que és un homeamb vocació literària i amb una gran ha-bilitat per posar títols als seus treballs. Noens ha d’estranyar, doncs, que ell es refe-reixi a la seva «confesión preliminar» coma «confesión literaria».11 Perquè, d’això estracta precisament: d’una confessió sobrela seva literatura filosòfica, és a dir, sobreels escrits que ha fet fins aquell moment.D’aquests dos textos, que ara comentaréconjuntament, en voldria destacar algunesafirmacions sobre el caràcter de l’obra deFerrater.

Començaré, però, per una qüestió que,encara que a primera vista no ho puguisemblar, és molt decisiva en Ferrater. Estracta de la seva «frecuente preocupaciónpor los modos de decir –o de escribir–».12

Segons ell, quan es fa filosofia, assaig o «li-teratura d’idees»,

los modos de decir son primariamente ins-trumentos. Puesto que la «materia» de es-tos géneros son las ideas, las nociones, losconceptos y, desde luego, las proposicio-nes, es palmario que ella cuente más quenada. Los modos de decir –que, para abre-viar, llamaré «el estilo»– son elementos se-cundarios, por lo menos si se cumple conla condición siguiente: decir justa y preci-samente –nada más, pero tampoco nadamenos– lo que se quiera decir.13

Ara bé, encara que l’estil sigui un ins-trument i, en aquest sentit, sigui diferentde la matèria tractada, no és pas un ins-trument indiferent a aquella matèria, ambla qual està en íntima relació. En filosofia,les idees es poden expressar de moltes ma-neres, però no totes les maneres possibles

143són maneres igualment vàlides, perquè nototes són sempre igual de clares, ni igualde precises o adequades. Més encara.Quan es manipulen idees, s’han de teniren compte dues coses alhora: que les ideess’expressen, però que també es comuniquen;per tant, no n’hi ha prou amb trobar l’ex-pressió més adequada, sinó que també s’hade buscar la més eficaç, perquè s’ha de te-nir en compte el destinatari de la idea. Iaixò s’ha d’aconseguir no solament a tra-vés de cada frase sinó a través del conjuntd’allò que s’expressa. Per això pot dir que«en último término, el estilo, tal comoaquí lo entiendo, es la arquitectura de unaobra».14

A partir d’aquesta importància del’estil, es poden entendre millor altres ob-servacions més personals de Ferrater. Si aramanllevo a José María Valverde l’expressió«consciència lingüística», puc dir que, sensdubte, Ferrater Mora va ser un autor, unpensador, amb una grandíssima conscièn-cia lingüística. No solament afirma que«he tenido siempre en cuenta la necesidadde ajustar el estilo a la materia»,15 sinó ques’autoreconeix obertament com a escrip-tor16 i fins i tot reivindica un estil propi,17

que ell mateix caracteritza així:

No me compete describir y filiar tal estilo,pero sospecho que valga lo que valga, tien-den a compaginarse en él la mayor claridadposible con cierto (siempre un tanto refre-nado) garbo, y el análisis implacable conun frecuente toque de ironía. No preten-do que ese estilo sea el único posible, oplausible; cada autor posee, mejor o peorarmado, su propio estilo, su temperamen-to intelectual, su sistema, por lo demáscambiante, de preferencias y repugnan-cias.18

Un cop reconegut, però, que ell ésescriptor i que té –en expressió de JuanMarichal– «voluntad de estilo», Ferraterdiu força més coses. Aquí em limitaré aesmentar què diu a) de la quantitat depàgines que ha escrit; b) del tipus d’obresque ha fet; c) de la valoració que s’ha donata aquestes obres.

a) Sobre el nombre de pàgines que haescrit, Ferrater entona una part importantdel seu «mea culpa». Ell no es limita,doncs, a lamentar l’excessiva producció es-crita existent –també, és clar, la filosòfica–,sinó que reconeix la part de culpa que hité. I si és cert que el 1955 –any de publi-cació del «Mea culpa»– ja havia publicatmolt, a partir de llavors va publicar tant omés del que havia publicat abans, entrealtres coses, algunes de les seves obres mésmadures i fins i tot obres estrictament lite-ràries. A la vista d’aquesta posterior evo-lució productiva, haurem de dir potserque el penediment de Ferrater no va sersincer, ja que no sembla que hagués acom-panyat el seu penediment amb un propò-sit d’esmena prou ferm? O haurem de dirque, ben mirat i malgrat el que ell mateixdigui, Ferrater parla per als altres, però noper a si mateix? Em sembla que les respos-tes a aquests interrogants es poden trobaren el seu text mateix. És ben clar que Fer-rater parla per tots, inclòs ell mateix.19 Laseva queixa, però, no es dirigeix només, nisobretot, contra el fet que es publiqui molt–massa–, sinó abans que res contra el fetque no es publiquin coses prou bones.20 I,com que el que realment li interessa és aixòúltim, tampoc no insisteix en una reduc-ció dràstica i automàtica de les publica-cions, justament perquè sap que la qualitatnomés ve per destil·lació de la quantitat.

144No aspira [l’autor] a interceptar el chorrode pensamientos, o los que se considerentales, sino invitar a sus fuentes a que medi-ten un poco antes de soltarlo. Es, en ciertomodo, una cuestión de estilo. Pero es sobretodo una cuestión de higiene.21

Pocos de esos escritos merecen ser leídos, ymás pocos aun conservados. Pero no haymuchos que sean totalmente insensatos.Repiten, discuten, divulgan. Hasta es con-veniente que sea así. No quiero que nadieinterprete mis invectivas como si éstas tu-vieran por objeto decapitar la literatura. Séque las cumbres despuntan gracias a quelas sostienen dilatadas cordilleras. Una li-teratura de puras cumbres es una utopía.La gran filosofía, como la gran poesía, bro-tan sólo cuando mucha gente lleva en susbolsillos legajos de sistemas y versos.22

Per això –recordem el que hem ditabans sobre l’escassa tradició filosòfica aEspanya– Ferrater pot enyorar països comAlemanya, França o Anglaterra, en quètambé es publica massa i, de fet, força mésque entre nosaltres,

pero ellos tienen una tradición, que no esgrano de anís. Una tradición puede ser uncomodín, pero también un trampolín.23

Si Alemanya, per exemple, ha produït

una buena dosis de filosofía potable, esporque entre tanto y tanto libro, entre losdensos millones de páginas, mal iría queno salieran a flote algunos pensamientosdecorosos. El procedimiento es, pues, re-comendable sólo cuando los medios sonabundantes hasta el vértigo (aún así, yopreferiría que la cosa se cribara un poco

más antes de arrojar las semillas, pero estoes asunto personal, y me callo).24

Nosaltres, però, no ens podem per-metre el luxe d’escriure sense miraments,com poden fer francesos o alemanys. Hau-rem d’escriure més que els altres, peròtambé ho haurem de fer sense abusar i,sempre que ho fem, haurem d’«apuntarbien al blanco».25 En aquest punt, Ferraterés enormement autocrític: quan rellegeixels seus escrits, gairebé mai no els dóna perbons, sinó que els voldria tornar a escriurei, si en fos capaç, els voldria millorar.26

Això, però, no significa pas necessària-ment haver d’ampliar l’obra sinó ben alcontrari. Recordo que repetia que, a l’horade reeditar un llibre, l’ideal seria posar-hi–en contra de la pràctica habitual–:«edició corregida i disminuïda».

b) Sobre el tipus d’obres que ha fet,Ferrater destaca en la seva «Confesión pre-liminar», és a dir, el 1967, que ell no s’hadedicat a fer una «literatura d’idees» popu-lar i accessible, sinó que sobretot ha escritassaigs i, encara més, estudis i llibres filo-sòfics. Això és veritat. Hi afegeix, però,dues consideracions de futur que ara sa-bem que han acabat essent falses totesdues: d’una banda, diu que fa anys haviapensat a escriure una novel·la o un relat, ique ara ja no hi pensa: «No me hubieraafligido nada ser capaz de novelar, pero hetenido que contentarme con ser lector denovelas. Evidentemente, no he nacidopara narrar.»27 Això ho deia el 1967, peròdotze any després publicava el seu primerllibre de relats, al qual es van sumar setllibres més, entre relats i novel·les, fins al1991. D’altra banda, anunciava:

145Cuando pienso por añadidura que El ser yla muerte y El ser y el sentido son, en mi in-tención cuando menos, sólo las dos prime-ras partes de una tetralogía filosófica queansío, y espero, completar algún día conotros dos libros titulados El ser y el hacer yEl ser y el deber, no sólo me consterno, sinoque hasta me horripilo.28

Tampoc això no es va arribar a realit-zar. Ferrater va escriure algun llibre equi-parable a aquells –p. e., Ética aplicada–, ialgun fins i tot de més ambiciós –p. e., Dela materia a la razón–, però no va cons-truir cap tetralogia.

Ell era ben conscient, però, que la raóprincipal del fet que hagués estat menys co-negut i menys llegit del que ho hauria estataltrament raïa en el fet que havia produïtbàsicament un tipus de literatura d’idees ode literatura filosòfica que no era popular.29

c) Amb això arribem ja a la valoracióque, segons Ferrater, s’ha donat a les sevesobres. Hi ha un punt en què la «Confesiónpreliminar» és molt explícita, fins i totamb un cert to d’amarguesa:

Da la impresión, en efecto, de que mi idealliterario –o, si se prefiere, filosófico-litera-rio– tiene poco que ver con el grueso de miobra, la cual está compuesta no sólo debuen número de ensayos, sino también –ypara algunos casi exclusivamente– de unlibro que, hasta el presente, ha contribuidomás que ningún otro de mis títulos a queyo no sea un perfecto desconocido: un in-gente, y hasta como monstruoso, Diccio-nario de filosofía, tan vasto y dilatado queen comparación con él todo lo que he es-crito parece que podría figurar bajo el ró-tulo Ocios de un filósofo.

Ha llegado el momento de declarar que laingente obra aludida me ha dado, y muyprobablemente seguirá dándome, muchosquebraderos de cabeza. No me refiero sóloa las horas incontables que le he consagra-do; me circunscribo al papel que esta obradesempeña, o puede juzgarse que desem-peña, en el conjunto de mi producción, y alo que ha coadyuvado a perfilar la imagenque algunos se han hecho de mi personali-dad filosófica. Reconozco que en este respec-to me hallo en una situación harto emba-razosa. Por un lado, sería necio disimularla paternidad de tal abultada obra y hacercomo quien ignora cuan pesadamente gra-vita sobre mis escritos. Además, no mearrepiento de haberla compuesto. Comen-zada por encargo, y con la intención deforjar un instrumento de trabajo, ha idocreciendo a ojos vista, víctima de su propioéxito, hasta convertirse en un complejo eintrincado edificio. [...] El susodicho Dic-cionario [...] no es sólo, en efecto, una obrade consulta: es, si se me permite la expan-sión, una especie de «universo» del cual nopuedo desprenderme sin más, como si fue-ra un lastre enojoso. Por otro lado, no pue-do disimular el coraje que me produce ver-la planear abrumadoramente sobre el restode mi obra, y en particular sobre la partede ella que estimo filosóficamente más va-liosa. Se me hace cuesta arriba admitir quelas bondades que aquella obra tan anchu-rosa puede ostentar son capaces de dar altraste con los pensamientos que he idoallegando en los libros filosóficos que conmayor empeño he compuesto. [...]Todo lo cual evidentemente me preocupa,pues de no ser así no me habría molestadoen escribir los dos párrafos precedentes. Detodos modos, sería disparatado creer queme obsesiona, o siquiera que me desvela.

146Es, pues, harto improbable que me hagacambiar de rumbo.30

És cert que el Diccionario va pesar comuna llosa sobre el cap de Ferrater, que –iara apel·lo només a la intuïció obtingudaen el tracte amb ell– sempre va tenir la im-pressió d’haver fet una obra filosòficamentpoderosa, però poc coneguda i insuficient-ment apreciada. En això, el seu model eraOrtega, que havia rebut un reconeixementmolt més general i entusiasta. Ferrater,però, tot i reivindicar enèrgicament la sevacondició de filòsof creador, no es va pasapartar del seu camí de gran arquitectedel monumental Diccionario. Malgrat tot,ell també pensava que el Diccionario era,efectivament, un «instrumento de trabajo»molt bo: ho demostra el fet que quanescriu les ratlles citades, el Diccionario estrobava en la 5a edició, datada el 1965 iacabada el 1963, i constava només de dosvolums; encara va esmerçar moltíssimadedicació i esforç a preparar una sisenaedició –apareguda el 1979 i també acaba-da tres anys abans–, que havia de ser ladarrera en vida de Ferrater i que constavade quatre enormes volums, amb més d’uncinquanta per cent de material nou res-pecte a l’anterior. En el pròleg, Ferrater, amés de repetir que el Diccionario no era laseva obra preferida, donava també el sentitúltim de l’obra amb aquestes paraules:

Prefiero a este Diccionario algunos otrosescritos míos que estimo más originales,pero no me arrepiento de haber dedicado aél un esfuerzo sostenido. Creo que obrascomo la presente son necesarias para labuena marcha de la filosofía y que, ade-más, pueden contribuir a reducir el noto-rio déficit entre las importaciones y expor-

taciones culturales en países de lengua es-pañola.[...]Quiero hacer constar que por sí solo ellono sería razón para esforzarse en producirsemejantes trabajos y repertorios, o siquie-ra para crear la infraestructura educativa ycultural que permita la formación de mul-titud de personas capaces de llevarlos acabo. Hacer estas cosas por motivos nacio-nales o, como en el caso del español, pluri-nacionales, sería sospechoso. Lo importan-te es que el beneficio sea, no sólo nacional,o plurinacional, sino también, y sobretodo, social. En todo caso, en el estado ac-tual de cosas, ninguna lengua y, con ello,ninguna cultura es enteramente respetadasi, por grandes que sean sus contribucionesen los órdenes estético y literario, no vanacompañadas de contribuciones creadorasy ordenadoras suficientes en los aspectosfilosófico y científico.31

EPÍLEG OBERT

Em sembla que, al final d’aquest breu re-corregut, estem en millors condicions perrespondre a la pregunta que ens fèiem encomençar sobre quin és el llegat de Ferra-ter, quina importància i quin sentit globalsté la seva obra. Si es volgués contestar demanera ben ràpida podríem dir que la im-portància de Ferrater rau en un doble fet:a) d’una banda, ens deixa una obra filosò-fica molt sòlida, que eleva el nivell filosòficespanyol i està a l’altura intel·lectual de laseva època; b) de l’altra, ens posa a les mansinstruments i mitjans imprescindibles pera continuar filosofant, instruments quesense ell no estarien al nostre abast. Totsdos punts són molt importants.

147a) En un país sense a penes tradició

filosòfica, Ferrater crea un corpus de refe-rència d’una gran solidesa: només que ensquedéssim amb els seus Fundamentos defilosofía i De la materia a la razón, ja tin-dríem dues obres amb una ambició siste-màtica i amb un rigor conceptual nota-bilíssims. Però, a més, disposem de tots elsseus altres treballs en ontologia, historia dela filosofia, metafísica, antropologia, filo-sofia de la història i de la cultura, teoria delconeixement, lògica, filosofia de la ciènciao ètica. És cert que Ferrater es va poderbeneficiar, paradoxalment, de la sempredifícil condició d’exiliat, que en el seu casli va possibilitar el contacte amb correntsfilosòfics allunyats dels de la seva formacióinicial a Barcelona, i és cert que això tam-bé li va permetre cultivar un ventall de co-neixements i d’interessos inusuals en laresta de filòsofs espanyols de la seva gene-ració. Ferrater era dels que sabia –i reco-neixia– que l’atzar juga un paper impor-tant en la vida de les persones. Cal, però,saber-se’n aprofitar i posar-lo a treballar afavor de determinades idees i projectes. Ellho va saber fer. La seva obra filosòfica haelevat el nivell –i les possibilitats de nivell–de la filosofia espanyola en gairebé totesles àrees, llevat potser dels terrenys de l’es-tètica i de la filosofia política, en què no-més ens ha deixat articlets breus o notesencara inèdites.

I quan la filosofia havia pres una orien-tació que –com ell mateix assenyalava–anava perdent concentració i anava gua-nyant en difusió, extensió i diversificació,Ferrater també va saber estar a l’altura. Elldefensava un «sistema obert»: aquest va serprecisament el títol que va donar a lesseves darreres lliçons, les que va fer el 1989a la Universitat de Girona per inaugurar la

Càtedra de Pensament Contemporani queporta el seu nom. Ferrater tenia, a més,interessos amplis, capacitat de relacióinterdisciplinària i un enorme sentit per ala importància del llenguatge, de tots elsllenguatges, tant els científics i tècnics,com els humanístics, els literaris i els ar-tístics. D’aquí que s’interessés també pelllenguatge estrictament literari de la narra-tiva o pels del cinema i la fotografia.

b) A més d’això, però, també s’ha dedestacar que Ferrater ens deixa instru-ments i mitjans per al treball filosòfic prò-piament. I ara no em refereixo només almonumental i únic Diccionario, del qualhe parlat a bastament i que, per a qualse-vol altre autor, seria motiu del major or-gull, potser també perquè qualsevol altres’hauria hagut de limitar a aquesta obrasense poder ni tan sols intentar res més. Apart del Diccionario, hi ha moltes altresobres, estudis i documents que seran ma-terials de referència per als estudiosos du-rant molts i molts anys.32

Les condicions històriques que li vantocar viure van fer pràcticament impos-sible que Ferrater tingués alumnes a Espa-nya. Si n’hagués pogut tenir, hauria can-viat radicalment el seu grau d’influència i,fins i tot, potser la seva fama entre el granpúblic. No va tenir alumnes, però va po-der tenir –a distància– molts deixebles.D’aquests, encara en podrà tenir en el fu-tur. Perquè el seu llegat no és només elque ell ha fet i ha deixat, sinó que tambéés llegat seu allò que, gràcies a ell, encaraes pot fer. L’obra de Ferrater, com ell volia,continua essent un sistema obert. ❐

148 1. Aquest text prové d’una conferència pronunciada

per Ferrater a Nova York el desembre del 1959.Amb petites modificacions es va publicar a la re-vista Hispanófila, el 1961. També amb algunsretocs ha estat reproduït a Obras Selectas, Revistade Occidente, Madrid, 1967, vol. I, pp. 303–308.Aquí se cita seguint aquesta darrera edició.

2. Ibid., p. 303. 3. Ibid. 4. Es tracta del text titulat «Mea culpa», publicat per

primera vegada el 1955, com a capítol del seullibre Cuestiones Disputadas, Madrid, 1955, icompletament reescrit per al volum II de les sevesObras Completas, Revista de Occidente, Madrid,1967, pp. 197–203. Citarem el text a partird’aquesta darrera edició.

5. Ibid., p. 199. 6. «La filosofía: entonces y ahora», a Obras Completas,

vol. II, p. 250. 7. Ibid., p. 251. 8. Ibid., pp. 254–255. 9. Vegeu Obras Selectas, Revista de Occidente, Madrid,

1967, vol. I, pp. 11–20.10. Vegeu l’anterior nota 4.11. Obras Selectas, vol. I, p. 18.12. Ibid., p. 13.13. Ibid., p. 14.14. Ibid., p. 15.15. Ibid., p. 16.16. Ibid.: «puesto que, bien que filósofo y no narrador, o

poeta, soy también, quiéralo o no, escritor»; «Meaculpa», loc. cit., p. 202: «Pero somos escritores»; p.203: «nuestro oficio de escritores».

17. «Puesto que… soy también, quiéralo o no, escritor,no me ha parecido impropio seguir, y hasta culti-var, mi temperamento intelectual, que es, o esperoque sea, distinto del de otros autores. En este sen-tido no me avergüenza confesar que trato de exhi-bir un estilo de escribir que sea paralelo a un estilode pensar y del cual pueda decir, sin engallarme,mas también sin engañarme, ‘es mío’.» (Obras Se-lectas, vol. I, p. 16).

18. Obras Selectas, vol. I, p. 16.19. «Consciente de sus propios achaques, va a lanzar

contra algunos de sus colegas dardos que ya haarrojado –que está todavía arrojando– contra símismo.» (Obras Selectas, vol. II, p. 197) «Mea cul-

pa. El título que encabeza estas páginas no es ca-sual. Soy culpable; hasta soy el culpable primero.[...] Estoy hablando en serio.» (Ibid., p. 198).

20. «Se escribe demasiado. Demasiados artículos, dema-siados ensayos, demasiados libros. Y, por supuesto,demasiada filosofía. Demasiada mala filosofía.»(Ibid. p. 198).

21. Ibid., p. 197.22. Ibid., p. 199.23. Ibid., p. 198.24. Ibid., p. 199.25. Ibid.26. Vegeu Obras Selectas, vol. I, pp. 11–12.27. Ibid., p. 17.28. Ibid., p. 19.29. Ibid., p. 17.30. Ibid., pp. 18–20.31. Diccionario de filosofía, Alianza, Madrid, 1979, vol.

I, «Prólogo a la sexta edición».32. Pensant sobretot en el futur, ara només voldria

esmentar dues recuperacions recents del llegatferraterià. D’una banda, el volum Three SpanishPhilosophers: Unamuno, Ortega and Ferrater Mora,publicat fa poques setmanes per l’editorial nord-americana SUNY, que recull els estudis de Ferratersobre Unamuno i Ortega, i inclou una autopre-sentació de la seva filosofia a través del capítol ter-cer del seu El ser y la muerte. D’altra banda, el cd-rom –editat amb la inestimable col·laboració delsServeis de Biblioteca de la Universitat de Girona–que conté el fons bibliogràfic que Ferrater Mora vallegar a la seva Càtedra de la UdG abans de morir,i que des d’ara serà fàcilment consultable.

En aquesta mateixa línia hi ha molts projectes enmarxa que ja s’estan concretant. Potser també no-més calgui destacar-ne dos: en primer lloc, ladigitalització de tota la correspondència personalde Ferrater que també està dipositada a la Bibliote-ca de la Universitat de Girona i que, en un futurproper, serà a l’abast via internet de tots els usuarisque vulguin fer consultes o recerca sobre el llargperíode que abraça –entre 1940 i 1990–, sobre elstemes que van interessar Ferrater i sobre els cente-nars de corresponents que va tenir; en segon lloc,la propera publicació de les Actes del Simposi In-ternacional sobre Ferrater Mora, que va tenir lloc ala UdG els dies 21 i 22 de novembre del 2002.

149

Les ciències i les lletres (o les humani-tats) han viscut, i viuen, d’esquena i ambmalfiança mútua. Els comentaris del tipus«ja se sap com són els científics/els de lle-tres» farceixen sovint les converses de cafè,taules rodones i altres tertúlies que se si-tuen en la tangent entre ambdós móns. Ien un entorn més acadèmic les malfiancesno són menors, sinó més subtils i esmola-des, com ho demostra un recent exempleen aquesta mateixa revista.1 El resultat ésque, malgrat els lloables intents de diàleg,els discursos són sovint paral·lels i incom-mensurables.

La meva visió de l’assumpte és tan sin-cera com ingènua: les lletres formen partde les ciències, o les ciències de les lletres;o millor dit, tots dos àmbits formen partd’un mateix corpus de coneixement, i lesdivisions gremials són només vestigis d’unpassat en què els estris del coneixement noestaven suficientment esmolats.

La lluent esquena de les lletresArguments i propostes per a unes humanitats modernes

Òscar Vilarroya

Òscar Vilarroya és investigador en neurociència cog-nitiva del Departament de Psiquiatria de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona. Col·labora habitual-ment amb mitjans de premsa sobre temes científics.Algunes de les seues darreres obres d’assaig científicsón La disolución de la mente (2002), Sorbets deciència (2003, amb Adolf Tobeña) i Paraula de ro-bot (2003).

Evidentment tal cosmogonia no és pasmeva, sinó que és una creença secular, laversió moderna de la qual va ser formula-da durant la Il·lustració. Diderot, perexemple, insistia que ciència i humanitatseren sinònims. Ara hi ha molts que pensende la mateixa manera, fins i tot n’hi ha,com E. O. Wilson, que han encunyat ter-mes especials (com ara consilience) per des-criure, amb més o menys èxit, el detall deles constel·lacions d’aquesta cosmogonia.

Un fet que redundaria en suport d’a-questa ingenuïtat és que des de fa algunesdècades les lletres semblaven haver-se con-vertit en ciències. Les disciplines que inte-graven el descriptor «humanitats» –entreles quals s’hi comptava la història, la filo-logia, la sociologia, la politologia, entrealtres– ja s’autodenominen ciències. Pertant, hi ha qui podria dir «però, a veure,quin problema hi ha, si les humanitats jaes consideren ciències? De fet, fora de ladefinició de ciència ja no quedaria mésque la filosofia, i l’art».

I encara, diria jo. Si per ciència s’enténhabitualment un sistema de coneixementque s’interessa per explicar i predir el móni els seus fenòmens, establint generalitza-cions o lleis fonamentals mitjançant ob-servacions no esbiaixades i experimentaciósistemàtica i reproduïble; i si, per altrabanda, per filosofia s’entén un sistema de

150coneixement que s’interessa per explicar ipredir el món i els seus fenòmens, esta-blint generalitzacions o lleis fonamentalsmitjançant les regles del raonament; i si,com crec, podem entendre que les reglesde raonament són instruments científics,aleshores podem defensar que la filosofiaforma part de les ciències.

Molts discuteixen no només aquestaafirmació, sinó fins i tot la creença d’unsol cos de coneixement o de conèixer. Dosarticles publicats en el numero de L’Espillal qual em referia abans en són bones mos-tres. El que faré aquí és mostrar que la me-va ingenuïtat pot passar pel tamís de lesseves argumentacions, i quedar indemne,i presentaré una manera de convertir-la enuna proposta concreta.

LES LIMITACIONSDE LA CIÈNCIA

En un dels articles2 en Josep Lluís Baronaqüestiona la pretesa independència iobjectivitat de la ciència, entre altres cosesper la dependència de la ciència del seuentorn sociopoliticoeconòmic: «Els estu-dis de Bruno Latour, Stephen Woolgar oStephen Shapin han estat demolidors dequalsevol visió –ingènua o interessada–de la ciència com a sistema autònom i lliu-re de les influències i interessos de l’en-torn».3 I «[...] qualsevol coneixement no espot concebre com un reflex d’una realitatobjectiva, sinó com una construcciópròpia que dimana de la mentalitat d’unaèpoca».4

«No es tractaria tant d’una racionalitatcientífica autònoma emparada per l’objec-tivitat d’un mètode, com d’un joc d’inte-ressos econòmics i socials convenientment

expressats mitjançant una retòrica legiti-madora, sols comprensible dins un deter-minat estil de pensament i una estructurasocial de poder.»5

El professor Barona també escriu sobreels límits que l’aparell cognitiu humà im-posa sobre la suposada objectivitat del co-neixement científic: «Els estudis antropo-lògics, la sociologia de la ciència o certscorrents de la psicologia cognitiva [que]emfasitzaran aspectes d’un relativisme cul-tural i d’una vinculació al sistema socialque ha posat contra les cordes la idea d’ob-jectivitat, d’infal·libilitat i la bondat moralo la supremacia del coneixement científicsobre les altres formes de coneixement.6 I«l’últim gran corrent crític ha vingut delconstructivisme, amb fortes arrels en la psi-cologia cognitiva i les idees de Jean Piaget.[...] Els estudis de la [psicologia cognitiva]sobre la percepció han trencat vells preju-dicis sobre les relacions entre l’objecte delconeixement i el subjecte cognitiu».7

La meva intenció aquí no és discutirla validesa o no de les afirmacions del pro-fessor Barona, sinó mostrar que la mevacreença ingènua pot fins i tot sobreviure al’acceptació de les seves tesis. Perquè el queem sembla que fa en Josep Lluís Barona éscriticar una versió inacceptable de la cièn-cia, el cientifisme, crítica amb la qual lamateixa ciència pot estar-hi d’acord. Defet, penso que la ciència pot fàcilment as-sumir aquesta crítica i seguir en tan bonasalut com abans.

Tres consideracions em semblen perti-nents per argumentar aquest punt de vis-ta. Una és que la crítica al cientifisme, comper exemple a l’objectivitat absoluta delpositivisme, prové en part de la ciència.En Josep Lluís Barona en menciona al-guns representants (per exemple, Piaget),

151els quals han fet les seves crítiques de ma-nera científica, o que han pogut com-provar-se científicament, és a dir, ambobservacions no esbiaixades i experimen-tació sistemàtica i reproduïble.

En segon lloc, una crítica adequada auna manera d’entendre i d’usar el coneixe-ment científic no pot delimitar el campd’acció de la ciència, almenys definitiva-ment. La manera d’entendre el coneixe-ment científic, com tot en ciència, estàsempre en qüestió, en estat de provisiona-litat, i és susceptible de canviar, de mo-dificar-se. Això em sembla part de la dinà-mica pròpia de l’evolució de la ciència, enel que té a veure amb el mètode científic,i amb l’epistemologia que se’n deriva.Que hi ha interessos econòmics? Identifi-quem-los, posem-los al descobert. Que noes pot utilitzar el terme objectivitat? Doncsbenvinguda la crítica, si és justificada, iposem-hi remei afegint-li adjectius, afi-nant els criteris. El fet d’ensorrar preju-dicis a través de la ciència només pot queafinar el mètode científic.

Finalment, fins i tot en el cas d’encer-tar en totes les crítiques sobre la capacitatdel coneixement científic per donar unavisió objectiva i fiable de la realitat, aixòno implica l’existència d’una altra formade coneixement. No és perquè la ciènciatingui limitacions que s’obri automàtica-ment un nou espai epistemològic on hientrin altres formes de coneixement. Icom que entenc que el raonament, i altresformes de coneixement, com el sentit co-mú, són estris científics, segueixo confianten la ciència com la forma de coneixe-ment. Potser algun dia gaudirem del co-neixement per revelació, però de momentno ha tingut gaire èxit.

LA PSICOLOGIA POPULARI ALTRES ESPÈCIES

Aquest punt em porta a comentar un se-gon article aparegut en el mateix númerode L’Espill, on Josep Lluís Prades8 sembladefensar una possible alternativa huma-nística a la ciència: «Segons una maneraradical d’entendre aquesta pretensió [quela ciència podrà algun dia ser l’instrumentúnic de resolució de problemes i conflictesmorals i socials], la integració de la ciènciaen la cultura humanista es produeix pereliminació. L’explicació científica hauriade substituir les descripcions psicològi-ques de Balzac, Dickens o Dostoievski. Hiha aquí el que considero un error concep-tual. Un error que neix d’oblidar que cer-tes descripcions del mon quotidià no en-tren en conflicte amb la ciència, no hopoden fer, perquè pertanyen a un dominicompletament diferent. La descripció acu-rada d’un bon novel·lista d’una emocióhumana no pot entrar en conflicte ambcap teoria sobre els mecanismes neurofi-siològics de l’emoció. [...] El que la ciènciano pot fer és devaluar aquesta experiènciaquotidiana. [...] Si els sentiments d’Aquil-les, del rei Lear o de madame Bovary te-nen explicacions evolutives, l’explicacióno pot pretendre l’eliminació d’aquestssentiments. Si l’eliminació fos possible, nohi hauria res per explicar».9

La meva impressió és que l’error con-ceptual que aquí s’identifica és un miratge;un miratge provocat perquè el canvi en elque s’anomena «psicologia quotidiana» esprodueix a menor velocitat que les nostresanàlisis. A veure si em puc explicar.

Per psicologia quotidiana s’entén, enalguns camps de la filosofia i la psicologia,el conjunt de totes les generalitzacions que

152un individu utilitza habitualment, cons-cientment o inconscient, per a explicar ipredir la conducta dels seus congèneres.Els estudiosos no es posen d’acord sobrequina forma o contingut tenen aquestesgeneralitzacions, però tots ells es referei-xen a regles que diuen coses com ara «siuna persona agredeix una altra, no cal es-perar una resposta cordial per part de lapersona agredida».

S’usa el terme de quotidiana perquè noés necessari haver estudiat perquè un indi-vidu adquireixi tals coneixements, i tambéperquè les generalitzacions no provenende la recerca científica, sinó que són sabersque formen part del coneixement generald’una cultura o comunitat. De fet, moltesde les generalitzacions han estat contra-dites per les ciències psicològiques con-temporànies.

Doncs bé, bona part de les disciplineshumanístiques (i hi incloc la sociologia,les ciències polítiques, la història, fins i totla pedagogia) ha usat i usa, conscientmento inconscient, la psicologia quotidiana entotes aquelles anàlisis i models en què s’hade tenir en compte la psicologia.

Tanmateix, aquesta psicologia no s’o-posa a una descripció científica psicològi-ca. De fet, la psicologia quotidiana actuals’assembla poc a la psicologia quotidianade fa cent anys, perquè precisament haanat incorporant principis i dades de larecerca científica (com l’inconscient o l’a-prenentatge condicionat). El que fa quesembli diferent a la psicologia científica ésque la incorporació de coneixements es faamb retard. Així, en el moment present,encara ha d’incorporar el gruix de conei-xements de les disciplines que estan il·lu-minant més i millor la natura intima de lacondició humana, com la neurociència, la

biologia evolutiva i la intel·ligència arti-ficial.

La incorporació d’aquest coneixementno implicarà tampoc una eliminació odevaluació de la descripció psicològica dela versió de psicologia quotidiana anterior,de la mateixa manera que no ho va ser laincorporació, per exemple, de l’incons-cient a la versió de la psicologia quotidianadel XIX. Henry James és un exemple decom el coneixement científic s’incorporà ala psicologia quotidiana, i a la literatura.Fixem-nos en les següents descripcions:10

I abans que ella tingués temps de pensarsi el disculpava o no –per bé que desprésquan li vagà de pensar-hi s’adonà [«becameconscious», en l’original] que ho havia fet.11

Quan tingué Morris al seu davant, la pri-mera cosa de què tingué consciència fouque era encara més ben plantat de com l’hihavia pintat l’amorós record; la segona, queell l’havia estreta entre els seus braços.12

No crec que aquestes descripcions espoguessin entendre abans que, entre al-tres, el mateix germà de Henry James,William James, hagués començat la re-cerca científica de la consciència. De lamateixa manera, fixem-nos en la següentcitació:

Van passar més o menys deu minuts. An-nabel sabia que podia trucar a la porta, iveure en Miquel; podia també, finalment,no fer res. No sabia exactament que estavavivint l’experiència concreta de la llibertat[...] En algunes circumstàncies, extremada-ment rares –els cristians parlen de l’opera-ció de la gràcia– una onda de coherèncianova sorgeix i es propaga a l’interior del

153cervell; un comportament nou apareix, demanera temporal o definitiva, dirigit perun sistema completament diferent d’oscil-ladors harmònics; hom observa aleshoresel que s’ha convingut a anomenar un actelliure.13

Aquesta citació d’una novel·la de Mi-chel Houellebecq és una manera (cert, en-cara massa explícita) d’incorporar a la li-teratura noves idees científiques sobre elfuncionament de la ment/cervell que pro-bablement seran pa de cada novel·la dintred’alguns anys. I aleshores ens semblaràque forma part del nostre coneixement depsicologia quotidiana. Com diu OliverSacks:

És possible que aquesta diferència abismalque separa allò psíquic d’allò físic sigui in-evitable; però les recerques que estudienambdós àmbits alhora –aquelles que emfascinen particularment i que presentoaquí (a grans trets)– poden tanmateix ser-vir a acostar-les i portar-nos a la veritableintersecció d’allò mecànic i d’allò viu.14

D’INÈRCIES I AUTISMES

En conseqüència, crec que la resistència aacceptar la ciència en general en el campde les humanitats no està justificada perles limitacions de la ciència i/o l’existènciad’una alternativa al pensament científic,sinó per altres raons. Crec que es pot iden-tificar en les humanitats una dinàmica in-formada per un principi d’autonomia quepot descriure’s de la següent manera: «lesciències no humanístiques tenen impor-tància per entendre la condició humanaen tota la seva amplitud i profunditat, pe-

rò la comprensió dels individus i de lescol·lectivitats, l’explicació dels fenòmenshistòrics, els socials, els lingüístics potprescindir, i ha de fer-ho, de les ciències nohumanístiques». En descàrrec de les lle-tres, la causa d’aquest principi és que totadisciplina està sotmesa a una inèrcia quees podria definir de la següent manera:l’agilitat d’una disciplina és inversamentproporcional al pes de la seva tradició.

No crec que sigui aquest el lloc per in-tentar demostrar la penetració del principid’autisme en les lletres, però només calrepassar la bibliografia de qualsevol llibrede sociologia o història aparegut en elsdarrers anys, per donar-se compte que laneurobiologia o la genètica evolutiva noha calat el més mínim en el pensamenthumanístic modern.

El problema del principi d’autonomiano és que estigui completament equivocat–el coneixement avança en moltes oca-sions a partir d’errors exquisits–, sinó querepresenta un obstacle al desenvolupa-ment de les ciències humanes. En concret,està destorbant el desenvolupament d’unpensament modern perquè segueix utilit-zant claus que estan ancorades en un apa-rell conceptual marcit, farcit de bonesidees i millors intencions, però que mancade la potència que la ciència està aportant.I el pitjor és que com que la ciència estàpenetrant inexorablement en tots els ra-cons del coneixement humà, els defensorsdel principi d’autonomia l’han convertiten una Numància que ha de resistir l’assaltfinal de la ciència dura, com si represen-tessin el darrer reducte del pensament ra-cional i humanístic.

És una llàstima, perquè qui intentadefensar-se de la ciència moderna són elsque disposen del bagatge i les capacitats

154d’anàlisi necessàries per iniciar unes cièn-cies humanístiques basades en els conei-xements neurobiològics contemporanis,una cosa que no poden fer els científics nohumanístics per ells mateixos.

LA CIÈNCIA COGNITIVA

En una publicació recent15 presento unexemple d’una recerca on s’integren vi-sions científiques humanístiques i nohumanístiques en una mateixa empresacientífica. En aquesta obra m’interesso peruna nova manera de respondre a algunesde les preguntes seculars de les humani-tats: Com aprenem a parlar? A què cor-respon el significat de les paraules? Quinarelació té el llenguatge amb les nostres ca-pacitats cognitives? Quines són les capaci-tats cognitives bàsiques, imprescindibles,que ha de tenir un sistema per convertir-seen un sistema lingüístic? Quina importàn-cia té la comunicació en el significat de lesparaules?

Per respondre-les, s’han avançat finsara teories sobre el desenvolupament cog-nitiu, teories semàntiques, teories d’adqui-sició del llenguatge, teories del funcio-nament cognitiu... Cada teoria i cadadisciplina descriu la competència lingüís-tica a la seva manera, però cap no aconse-gueix superar l’estadi de les teories. Ni lalingüística, ni la psicologia, ni la robòtica,ni la neurobiologia han contestat per ellesmateixes aquestes qüestions. La complexi-tat dels fenòmens que s’han d’estudiar endificulta l’anàlisi i facilita descripcionsalternatives. Necessitem avenir les dife-rents visions, concordar-les per suportarles unes amb les altres i així poder aixecarla cúpula del coneixement.16 Només inte-

grant-les serà possible que ho aconseguim.Això és el que intenta fer la ciència cog-nitiva.16

En efecte, la ciència cognitiva és uncamp interdisciplinari que ha aparegut enles darreres dècades en la intersecció d’unnombre de disciplines ja existents, entreles quals hi ha la neurociència, la biologiaevolutiva, la psicologia, la lingüística, laciència computacional, l’antropologia ila filosofia, i representa una de les discipli-nes científiques més innovadores i creati-ves d’aquest començament de segle.

PARAULA DE LUC STEELS

Dins de la ciència cognitiva hi ha un in-vestigador que trobo que se situa al capda-vant de la comprensió completament novade les capacitats cognitives en general i deles capacitats lingüístiques en particular.Em refereixo a Luc Steels, un investigadoren robòtica i lingüística, d’origen belga,que treballa a cavall de París i Brussel·les.Luc Steels és director del Laboratori Sonyde Ciència Computacional de París i pro-fessor d’Informàtica a la Universitat deBrussel·les. Steels va estudiar al MIT (Mas-sachusetts Institute of Technology), on esva especialitzar en el camp de la intel·ligèn-cia artificial. L’objectiu del grup de Steelsés entendre els primers estadis de com elshumans conceptualitzem el món i coms’integra el llenguatge en aquest procés. Enconcret, els seus experiments pretenen res-pondre una qüestió fonamental sobre l’o-rigen i el funcionament del llenguatge.18

Per aconseguir-ho, Steels ha adoptatuna nova manera d’entendre la intel·ligèn-cia i les capacitats lingüístiques que es basaen la interacció de les disciplines cientí-

155fiques, en especial la neurociència, l’engi-nyeria computacional i la biologia evolu-tiva. Gràcies a aquestes disciplines, Steelsha canviat la visió tradicional de la intel·li-gència i el llenguatge com a funcions abs-tractes del magí, per convertir-les en pro-ductes d’una capacitat bàsica i simple delsorganismes vius: la necessitat d’adaptar-seper sobreviure.

En aquest sentit, la intel·ligència dei-xaria de ser una capacitat formal de pro-cessament, per convertir-se en una funcióadaptativa. La intel·ligència seria part d’unsistema biològic que ha evolucionat i ques’ha adaptat en un entorn determinat.D’acord amb aquesta tesi, i a fi d’acon-seguir organismes artificials intel·ligents,l’estratègia dels científics que compartei-xen les tesis de Steels sotmeten els sistemesartificials a les mateixes restriccions quetenen els éssers vius, a fi de crear sistemesautònoms «egoistes», en el sentit que la se-va conducta estigui motivada per la pròpiasupervivència.

En el moment present és possible japrovar models de capacitats cognitives ilingüístiques en sistemes artificials. Enmolts laboratoris ja és possible construirrobots que reben inputs sensorials a travésde sensors visuals i auditius, se’ls pot do-nar poder computacional, memòria sufi-cient i els mecanismes necessaris per po-der actuar en el món. Això proporciona ala ciència cognitiva un poder enorme perprovar com apareixen i es desenvolupenles capacitats cognitives.

En el cas concret de Steels, el queaquest investigador vol és comprendrecom neixen i es desenvolupen la intel·li-gència i el llenguatge. I per això, el que hafet és intentar saber quines són les capaci-tats bàsiques necessàries i suficients que

permetin fer aparèixer la intel·ligència i elllenguatge. L’adopció d’aquesta estratègial’ha portat a ser un dels creadors del’«AIBO», un robot-gosset. L’AIBO és el ro-bot autònom més sofisticat que s’hagicreat fins ara. És capaç de mostrar més demil conductes, coordinades a través d’unsistema computacional complex, i apli-cades en un sistema locomotor de quatrepotes, una càmera per rebre inputs visuals,dos micròfons i una gran quantitat de sen-sors corporals. El grup de Steels l’ha mi-llorat i hi ha incorporat la capacitat lin-güística que permet als AIBO no noméscomunicar-se entre ells, sinó crear un llen-guatge nou adaptat a les seves necessitats ique és difícil d’entendre pels recercadorsque l’estudien.

En efecte, en els darrers quatre anys,Steels i el seu grup han estat desenvolu-pant els AIBO a fi que siguin capaços defuncionar autònomament, de desenvolu-par unes conceptualitzacions molt primi-tives dels seus móns, de crear paraules quees refereixin a aquest món, de comuni-car-se amb altres congèneres i, sobretot, decanviar les seves conceptualitzacions i pa-raules si aquestes no permeten una comu-nicació eficaç amb altres robots amb elsquals es comuniquen. I els AIBO han de-mostrat ser capaços, a través de senzillsjocs lingüístics, de crear i desenvoluparprotollenguatges amb un lèxic i unes con-ceptualitzacions primitives.

Una de les conclusions més importantsque se’n pot treure dels primers experi-ments de Steels és que els cervells dels seusrobots arriben a ser lingüísticament com-petents sense cap conceptualizació o lèxicprevi. Steels creu que això es pot extrapo-lar als humans en el sentit que la compe-tència lingüística pot no necessitar un co-

156neixement preestablert sobre el món o so-bre les propietats lingüístiques. Aquesta ésuna hipòtesi que, si es confirmés, tindriagrans repercusions conceptuals ja que de-mostraria que no cal tenir sistemes innatsdedicats especialment a l’adquisició delllenguatge. La conceptualizació del móni el lèxic emergirien de certes capacitatscognitives bàsiques, que són les que s’hau-rien de descobrir encara.

CAP AL FUTUR

En definitiva, gràcies a una estratègia cien-tífica que integra coneixements huma-nístics i no humanístics ens anem acostanta la resposta d’algunes de les preguntesque ens hem formulat des que som cons-cients de ser una espècie lingüística, senseperdre res de les virtuts humanístiques iamb les formidables eines de la ciència. ❐

1. Vegeu el dossier «Ciència i coneixement humà» deL’Espill, 11 (tardor 2002), amb aportacions deJosep Lluís Prades, Juli Peretó, Adolf Tobeña, JosepLluís Barona, Ferran Sáez Mateu i Jordi Mundó.

2. Josep Lluís Barona, «Poder i límits de la ciència»,L’Espill núm 11 (tardor 2002), pp.72-85.

3. Op. cit., p. 78. 4. Op. cit., p. 80. 5. Op. cit., p. 80. 6. Op. cit., p. 78. 7. Op. cit., p. 80. 8. Josep Lluís Prades, «Humanisme, ciència i sospita»,

L’Espill, 11 (tardor 2002), pp. 49-55. 9. Op. cit., pp. 53-54.10. Henry James, Washington Square. Barcelona, Proa,

1985 (traducció de Jordi Arbonès).11. Op. cit., p. 50.12. Op. cit., p. 149.13. Michel Houellebecq, Les particules élémentaires. Pa-

rís, Flammarion, 1998 (la traducció és meua),p. 117.

14. Oliver Sacks, prefaci de The Man Who Mistook HisWife for a Hat. Nova York, Gerald Ducworth,1985 (la traducció és meua).

15. Òscar Vilarroya, Paraula de robot, Alzira, Bromera,2003.

16. Vegeu, en aquest sentit, Òscar Vilarroya, La disolu-ción de la mente, Barcelona, Tusquets, 2002.

17. Per a una introducció a la ciència cognitiva, vegeu H.Gardner, The Mind’s New Science: A History Of TheCognitive Revolution. Nova York, NY: Basic Books,1985; M. I. Posner (ed.), Foundations of CognitiveScience. Cambridge, MA: MIT Press, 1989; B.Von Eckardt, What is Cognitive Science? Cam-bridge, MA: MIT Press, 1993.

18. Els articles i recerques de Luc Steels es poden consul-tar a: <arti.vub.ac.be/~steels/>.

157

Quan algú amb sensibilitat d’avui pro-va de ser artista, es troba que cap aprenen-tatge tècnic no el protegeix de la intem-pèrie. I és que per fer la seva obra l’artistamodern ha d’inventar-se’n fins i tot lesmaneres. Cerca d’expressar amb un balbu-ceig allò que encara no és ni racionalitzat,ni socialitzat. La realitat que mira d’atra-par és una realitat difusament confusa quecal extreure de l’atmosfera de cada època itraduir-la-hi. Però aquí ja deixo suspesauna primera incògnita: ha de conformar-se l’artista contemporani a ser, simple-ment, un globus sonda? A simptomatitzari prou? Ha de renunciar a l’emoció, araque Proust ens havia ensenyat que la mentno és racional? Ha de renunciar a ser savi?

Encara que treballo a la manera tradi-cional, tancat a l’estudi, això no vol pas dirque no em prodigui des del desconcert.Allò que més em fascina de l’art, que mésm’atreu de practicar-lo, és allò que se men’escapa. Si allò que més m’atreu de l’artés allò que n’ignoro, com puc fer-ne unaassignatura, d’aquest ignorar? No espereupas de mi cap fórmula màgica. No oferirépropostes pedagògiques fiables que obri-

Pedagogia de l’art

Antoni Llena

Antoni Llena (Barcelona, 1942) és pintor i professord’Història de l’Art.

rien automàticament als alumnes les por-tes de la comprensió de l’art. Com a pro-fessor, miro de desvetllar el plaer de l’arten cada alumne, i d’aquesta manera man-tenir-me en l’heterodòxia. Tot plaer és unaforça motriu i, en qüestions d’art, cal nomenystenir-lo gens. Educa els sentits, cor-regeix els excessos de la intel·ligència.

Sobre aquest punt, hi ha un relat il·lus-tratiu de Henry James, titulat «La figurade la catifa», que considero molt aclaridor.Un crític jove rep l’encàrrec d’un presti-giós col·lega d’escriure per a una revistaliterària de qualitat la ressenya del darrerllibre d’un autor que tots dos veneren,George Vereker. El crític prestigiós que,per un viatge imprevist, es troba impeditde fer ell mateix la ressenya, fa un prec almés jove:

—Suposo que ho faràs bé –li diu–, vulldir que no faràs cap bestiesa.

—Bestieses, tractant-se de Vereker?Que és que no l’he considerat mai sinóterriblement intel·ligent?

—I què és això, sinó una bestiesa? Quèsignifica això de «terriblement intel·ligent»?Per l’amor de Déu, mira d’entendre’l!

—Vols que hi posi una cosa així com«el més gran de tots, a gran diferència dela resta»?

—No, home, no; jo no faig compa-racions. Això és la infància de l’art! A mi,

158em produeix un plaer excepcional; la sen-sació de... –s’ho va rumiar una mica–,d’un no sé què.

—La sensació de què, digues...—Amic meu, això és precisament el

que vull que diguis tu!

Vet aquí el moll de la qüestió: esbrinarquè és allò que omple, que ens omple,aquest no sé què, que tant de plaer dóna.

A partir d’aquí Henry James descab-della la seva tesi: l’experiència estètica ésuna condició indispensable de la com-prensió de l’art. Si l’art no reviu com unaexperiència pròpia a través dels ulls delscontempladors, no és vida, i si no és vida,l’art ben poca cosa és.

Si he de suggerir un mètode pedagògicque faciliti un acostament a l’art que elfaci fructífer als estudiants, suggereixo unordre de prioritats. Primerament, convidoels mestres a recelar de la història de l’art, ien aquesta actitud no es trobaran pas sols,Borges els hi acompanyarà. Al pròleg del’antologia poètica dels anys 1923-73 diu:«A principi del segle XVII Francis Bacon vasuggerir que la història no hauria de limi-tar-se a la crònica de cases reials, de vicis-situds polítiques i de guerres, i que tambépodia abastar les ciències i les arts. El con-sell ha estat seguit: l’abús de la història ésun dels mals del nostre temps. La literatu-ra, sobretot als Estats Units i a França, queabunden en cenacles, en escoles, en precur-sors, en manifests, en litigis, en generacions,en dates i en polèmiques de prioritat [...]. Séde poetes admirables (Enrique Banchs,Arturo Capdevila, Toulet) que han estatrelegats a l’oblit perquè no foren sinó ad-mirables poetes que no modificaren elcurs de la literatura. [...]

Les universitats s’estimen més la bi-bliografia que no pas la lectura dels llibres.L’Orient, en canvi, entenia que tot és moltantic, o impersonal, o contemporani, que,fet i fet, tant és».

I després de convidar-nos a llegir el seullibre, acaba dient: «Desitjaria que aquestvolum es llegís sub quadam specie aeterni-tatis, d’una manera hedònica, no pas enfunció de teories».

Borges reclama dues coses que empenso que són necessàries per a acostarl’art als estudiants. N’és una la de llegir-lolliurement, sense fer gaire cas de les crono-logies històriques. Que no ensenya l’her-menèutica moderna que qualsevol obrad’èpoques passades es pot llegir en claucontemporània? Cal passejar els estudiantsper la història de l’art com si fossin nò-mades, deixant que cadascun trobi al racómés imprevist el seu aliment. O bé expli-car la història com si fos una crònica defamílies, unes intuïcions que sincronitzeni quallen de manera semblant en circums-tàncies i temps diversos, i que no perquèes formalitzin d’una manera oposada dei-xen de ser intuïcions germanes. O bé ex-posar-la com la història de la recerca de larealitat, d’una realitat que a mesura que esguanya, es fon als dits, i que cal retrobar,ni que sigui amagada sota el feix d’unesaltres realitats.

N’és una altra (i la subscric categòrica-ment) el convit que ens fa de llegir-lo enclau hedònica. Val a dir: vindico, per en-tendre l’art, el plaer de sentir. Sentir no éspas renunciar a la intel·ligència, ni a capmena de disciplina. Mirar és una disci-plina. Vindico prioritàriament l’educaciódels ulls, que tan sols aprenen a veure-himirant. Desconfiant dels sentits, descon-

159fiem de nosaltres mateixos, d’atènyer-noscom a individus, que és l’única manerapossible de pertànyer als altres, d’esdeveniréssers polítics com cal. Ens corseca massala interpretació de les obres d’art, el desficide cercar-hi un significat que ens facicreure que les hem enteses, un significatque reductivament ens tranquil·litzi i ensestalviï el neguit de gaudir-ne sense aca-bar d’entendre-les del tot. «L’art és un luxe–diu Verlaine–, i com a tal representa pro-grés». És perquè no té cap mena d’utilitatpràctica, que representa pogrés. «Si hemde trobar la funció social essencial de lapoesia –diu T. S. Eliot– n’hem de veureprimer les funcions més evidents, les quecal que tingui, si és que n’ha de tenir cap.Em sembla que la primera de què podemestar segurs és que la poesia ha de causarplaer». La meva experiència universitàriacorrobora que la majoria d’alumnes quecomencen la carrera, ho fan perquè unprofessor de secundària els feia gaudir ambl’assignatura d’art. Educar en l’art és edu-car la sensibilitat. Sense sensibilitat, no hiha dissidència, no hi ha insubmissió.Sense desobediència, l’art no és possible.La insubmissió és fruit de la sensibilitat,perquè neix de la consciència de defensaruns espais irreductibles, siguin propis ocol·lectius.

Com lliga tot això del plaer amb l’exi-gència crítica que s’esgrimeix com unacondició prioritària de l’art contempora-ni? Un dels equívocs que cal desfer és el decreure que, per sobre de tot, l’art és crítica.Crítica de què o de qui? Aquesta sobreva-loració acrítica del terme ha fet molt demal a l’art d’avui, puix que massa sovint lacrítica s’ha reduït a mera dialèctica com-petitiva, o a esport de saló. Però és que, a

sobre, l’exageració crítica l’única cosa quetristament ha aconseguit és de fer acríticsels espectadors; és a dir: els ha convertitsen creients..., en creients o en desencan-tats. La crítica és un dels ingredients fona-mentals de l’art, però no n’és pas, per se,la raó final. Quan el gran músic JosephHaydn va discrepar del príncep que elmantenia, ho va fer amb una simfonia, ladels Adéus, que desplegà en sentit decrei-xent. El príncep, que no volia que els seusmúsics se n’anessin a casa amb la família,perquè no el deixessin sense el plaer d’es-coltar-los, es rendí a la ironia del mestre,que sense abandonar la música posava enevidència el seu egoisme. La simfonia s’a-nava aprimant a mesura que evolucionava,fins a acabar amb dos violins grinyolantcom dos silencis, dalt l’escenari... Els altresmúsics havien anat desfilant, tan bon puntla partitura abandonava l’instrument quetocaven. El príncep entengué la lliçó i elsdeixà tornar tots amb la dona. I ara la pre-gunta: on era l’art de Haydn, en la músicao en la crítica que va escenificar? Què enseria, de la seva música, si el seu art haguésconsistit en aquesta simple desfilada?

Però també es pot proposar la qüestióen un sentit invers. Quan Yves Klein cobràamb or els espais immaterials que venia alsseus col·leccionistes, or que tot seguitllençà a les aigües del Sena, molts dels seuscoetanis el tingueren per un ximple quenomés volia fer-se publicitat. Tanmateix,no podem pas negar que aquesta acció crí-tica no fos art, i prova n’és que molt del’art d’avui n’és deutor. Si l’actitud deHaydn no canvià el curs de la música queva seguir és perquè amb la seva acció eslimitava a ser crític. Si l’actitud de Kleinha segellat d’una manera decidida molt de

160l’art que ha vingut darrere seu és perquè elseu acte era més que una simple crítica.Volia ser poesia. I la poesia sempre és críti-ca implícita, perquè no deixa mai de ma-nifestar perplexitat.

Avui s’estila molt dir que fer art és ferpreguntes: una manera de renunciar a de-manar-se què és l’art i quina funció té.Quan impulses els alumnes que freqüen-ten les escoles d’art a raonar llurs treballs,és habitual de sentir-los dir que ells es li-miten a fer preguntes. Si l’art és fer pre-guntes, podríem demanar-los, és que elsnens que no paren de fer-ne són, per aixòsols, els artistes més grans? Preguntes a quèo a qui? Perquè el fet cert és que, una voltaexaminades les preteses interrogacions, ésinútil d’esperar que les respostes siguin capaltra cosa que llocs comuns o tòpics ofi-cialitzats per consignes de moda. Què és,en art, fer preguntes? Fer preguntes en artno és sinó situar-se en un espai de pre-carietat, d’indefensió, de disponibilitat,d’obertura. «Tota nova manifestació artís-tica que arriba comunica una experièncianova –insisteix a dir Eliot–; una experièn-cia nova o una nova comprensió d’allò queés conegut, d’alguna cosa que hem experi-mentat, però per a la qual no tenim pa-raules, i que ens engrandeix la consciènciao ens refina la sensibilitat». Escoltar escol-tant-se. Reconèixer-se en allò que és des-conegut. Tota nova experiència és també,d’alguna manera, una forma de retorn.«Allò que s’ha fet, això serà; allò que s’hafet es tornarà a fer, perquè sota el sol no hiha res que sigui nou», diu l’Eclesiasta. Elfutur sempre porta sabates de plom, sem-pre l’estira la força de gravetat del passat.He començat convidant a desconfiar de lahistòria de l’art, però no pas a ignorar-la:els mestres l’han de tenir ben païda! Han

de ser tan cultes com sigui possible, per-què els alumnes hi puguin jugar. Llur sa-ber no ha de ser el de l’especialista que téper fita, massa sovint, d’imposar un ma-nual de joc amb la finalitat d’establir unesregles que impedeixin de jugar; ben al-trament, el mestre, com el mag, ha decrear il·lusió.

Aquests dies, arran de la presentacióa la nostra societat de la col·lecció delMACBA, algú ha dit que no es creia queuna entrevista enregistrada amb ToniNegri fos art. Fa dos dies, quan els artistescomençaren a esquitxar les teles amb ta-ques de colors, els mateixos que avuidiuen això deien que allò no era pintura, ijudicis semblants sobre llurs textures ha-gueren de suportar els artistes matèrics.On és l’art en l’obra de Carles Guerra? Éscert que l’art no està en l’entrevista, que éstant un plaer per a la intel·ligència, comuna fatiga per als sentits. No, l’entrevistaés, simplement, un suport, un suport comqualsevol altre, estimulant, nou, que l’au-tor fa servir de trampolí. Mentre va esgra-nant-se l’entrevista, van apareixent sobta-dament sobre la pantalla, sobreposades,unes lletres. A vegades una E, a vegadesuna G, o el nom de l’entrevistat, que si béanuncien els temes, no diuen ni afegeixenres al discurs. Unes lletres-guspira queinstauren una distorsió, que durant unsegon distreuen, desvien o suspenen, senseinterrompre’l, el discurs; que preguntensense formular preguntes, o que el subs-criuen des del desconcert; que són mersllampecs de perplexitat. No sabeu el plaerque m’han produït aquests rètols mosca,oferint-me la perspectiva d’uns horitzonsencara intransitables. L’art s’amaga pelsracons, que és on hem d’entretenir-nos acercar-lo. El mestre veritable és aquell qui,

161com el narrador de Walter Benjamin, en-senya a descobrir en cada fragment la vidasencera. Però això com s’ensenya?

Fins ara he parlat de l’espai de l’artista,de la intempèrie, de comprendre l’art vi-vint-lo, de plaer, de recel envers les formu-lacions-consigna, de sensibilitat, és a dird’atenció, d’invenció, de desobediència...,i ara em cal insistir en un altre ingredientimprescindible: la imaginació. La imagi-nació és aquella facultat que ens ensenya adescobrir els llaços secrets que relliguenper sota unes coses amb unes altres. Sisovint sóc crític amb els historicistes no éspas perquè desconfiï de l’eficàcia científicade llur treball, sinó perquè els veig exces-sivament rebecs a la imaginació. Gràcies ala imaginació podem revitalitzar l’art delpassat amb experiències d’avui, i el d’avuiamb experiències estètiques del passat.Gràcies a Rothko, podem rellegir, posemper cas, la Santa Cena de Leonardo, ambulls renovats. Les superfícies monocromesque de manera insistent i desdibuixadaproposa l’artista nord-americà, permetende descobrir-nos en la finestra que hi hadarrere la figura central del Cenacle leo-nardesc, intencions insospitades, secretsque llurs coetanis foren incapaços de veu-re, enlluernats com estaven per les aporta-cions tècniques i formals del moment.Gràcies a la imaginació, podem lligar elsquadres sense finestra de Rothko amb lapintura-finestra per excel·lència del mestreitalià. Si les taques de color de Rothko (almeu parer l’últim pintor impressionista,no pas, com se sol dir, expressionista) ne-gaven l’espai domèstic per obrir-nos a unespai infinit, l’obra de Leonardo, vista desd’aquesta perspectiva, proposa això ma-teix, i és que la finestra que es troba a l’es-quena de Jesús, no sols s’embeu la figura i

les dels deixebles que l’acompanyen, ans esmenja fins i tot l’invent del quadre-fi-nestra. Ho xucla tot amb la seva presència.Ens encara amb l’infinit mateix.

També en podem fer el recorregut al’inrevés. Podem reconèixer en l’espai im-perceptible que impedeix als dits de laMagdalena de tocar la pell de Crist ressus-citat, en l’extraordinari quadre de Man-tegna, Noli me tangere, la mateixa fronterainfranquejable que ara mateix Colemanproposa com a cruïlla d’encontres impos-sibles a través de la superposició de les se-ves diapositives. És important d’estimularla imaginació, perquè els estudiants enten-guin que no hi ha dos tipus d’art, el gran iel petit, el d’abans i el d’ara, sinó un de sol,sempre canviant, sempre nou. Indomable,tot just domesticat a mitges, però mai del tot.

No vull pas dir que l’art sigui una cosaque flota, que no calgui situar-lo dins lahistòria, ni que per fer-lo atractiu hàgimde rebaixar-ne el sostre, no. L’art, fins i totel que s’expressa amb formes banals, éspensament, pensament profund, pensa-ment elitista. Pensament que no cal quearribi a tothom per ser eficaç, i és que,com la sal, n’hi ha prou amb un pessic percondimentar tota la menja. L’art condicio-na tota la societat, fins al punt d’afectar ibeneficiar tots els qui hi viuen d’esquena.

Parlo de pedagogia i aposto per la queté les arrels en la tradició moderna, la que demanera romàntica encara creu que ense-nyar és esperar, esperar que les llavors pu-guin desenvolupar-se cada una a l’hora quetoqui. Cada una, a la seva manera, sensepresses, ni necessitat de diplomes que cer-tifiquin èxits constatables a curt termini.

Per acabar, una història il·lustrativa:Un gran escriptor que era també un granpare de família era recriminat pels seus

162col·legues que no vetllava prou les lecturesdels seus fills, que no feien sinó llegir pa-tufets tot el dia. Cansat de tantes queixes,un dia els respongué que això no el preo-cupava gens ni gota, que per a ell la cosaimportant era que els seus fills s’afeccio-nessin a llegir, perquè la lectura ja els fariaselectius. És possible que pequés d’opti-mista, però, si fem un repàs de la nostravida, d’alguna manera podrem constatar elsentit del mètode. Jo l’he viscut com unaexperiència beneficiosa. Vaig començar apintar perquè, de jove, vaig veure exposa-des en una galeria unes obres que en aquellmoment em semblaren fantàstiques. Laprimera cosa que va enlluernar-me’n, foula novetat, i en acabat, la facilitat. Comque no eren difícils de copiar, m’hi vaigatrevir. No cal dir que eren unes pintureshorribles, però, a mi, no sols em van agra-dar, ans em van servir per iniciar-me en lapràctica de l’art. Em van educar, i és quetot imitant-les, començaren a estirar-mecap endavant, a exigir-me cada vegadamés; a fer-me córrer cercant el meu propicamí; a acorralar el meu esperit.

També l’afecció per la teoria de l’art emvingué de la lectura d’un llibre compratsense pensar-m’ho gaire als encants, Elsimbolismo de Rafael Benet, un pintornoucentista que també teoritzava i que nofeia fàstics als corrents avantguardistes mésradicals, ans ho lligava tot. De gran, un diavaig anar a trobar-lo per manifestar-li elmeu reconeixement. Ni tan sols va escol-tar-me. Vegetava sense memòria dins unpis fosc de l’Eixample, preocupat per compodia fer-s’ho per tocar el cul de laminyona que l’atenia.

Ah el plaer, el plaer... ❐

1 Isaiah BerlinNacionalisme

2 Neus CampilloEl feminisme com a crítica

3 Rafael L. NinyolesMare Espanya. Aproximació al nacionalismeespanyol

4 Enric SòriaIncitacions

5 Alain TouraineCarta a Lionel Jospin. Idees per a l’esquerra

6 Gustau MuñozIntervencions. Entre cultura i política

7 Josep SorribesLa ciutat desitjada. València entre el passat iel futur

8 Joan GaríUn cristall habitat

9 Axel HonnethDesintegració. Fragments per a un diagnòsticsociològic de l'època

10 Dominic KeownPolifonia de la subversió. La veu col·lectivade Vicent Andrés Estellés

11 Seyla BenhabibDiversitat cultural, igualtat democràtica

12 Vicent SalvadorPoesia, ciutat oberta. Incursions en el discurspoètic contemporani

13 Adolf BeltranEls temps moderns. Societat valenciana i cul-tura de masses

14 Alfons CucóRoig i blau. La transició democràtica valenciana

15 Pau VicianoDes de temps immemorial

16 Maria Josep CuencaEl valencià és una llengua diferent?

163

No és fàcil de determinar la posició deStanisl #aw Jerzy Lec en la literatura polo-nesa. Com els Witkacy, Gombrowicz,Schulz i Mil #osz que l’envoltaven, Lec vaser un escriptor essencialment outsider,però d’una manera ben diferent. Va publi-car diversos llibres de poesia escrits en claude sàtira ideològica i costumista, però quetambé contenien l’expressió amarga de latragèdia bèl·lica, la melangia de l’exiliat il’agredolç de la memòria personal. Peròmalgrat una obra en vers que assoleix mo-ments de notable altura, el que li ha donatun lloc d’honor entre els escriptors del se-gle XX són els epigrames –alguns dels qualshan estat traduïts a l’alemany– i, sobretot,els aforismes. Des del punt de vista for-mal, doncs, la seva és una escriptura allu-nyada dels grans gèneres consagrats pel cà-non literari. Aquesta elecció formal podriaser un motiu suficient per a transcórrer pelmón literari sense pena ni glòria. Però s’hiafegeixen altres vetos inevitables: ser jueua Europa Central, escriure en polonès, oostentar els orígens nobiliaris –i una notò-ria formació germànica– en ple comu-

Guillem Calaforra

Guillem Calaforra és lector de català a la UniwersytetJagiellon@ski, a Cracòvia. Recentment ha traduït, ambEwa Lukaszyk, Pensaments despentinats, de S. J. Lec(Brosquil Edicions, València, 2003).

nisme soviètic. Podria haver passat desa-percebut com un plumífer secundari d’unpaís perifèric, exòtic, ignot. Però no va seraixí. Tot i que ha restat absent dels àmbitsculturals hispànics durant dècades, i mal-grat ser autor de tirades petites i de mercatreduït a la mateixa Polònia, Lec no és unapura referència històrica, carn de tesis doc-torals. És, sens dubte, un dels escriptorsmés clarividents d’una literatura poderosai fascinant. Les lletres poloneses encara re-serven moltes sorpreses per als d’aquestavora del Danubi.

La literatura de Lec no és d’accés fàcil;exigeix esforços constants d’interpretació iun sentit de l’humor molt peculiar, i tam-bé els lectors indígenes hi troben dificul-tats remarcables. I en part és perquè en lesseves mans cada aforisme representa unaexhibició de virtuosisme conceptual i decreativitat lèxica. Lec exerceix una menade crítica implícita del llenguatge, i preci-sament a partir del joc, d’un joc que tensaal màxim les possibilitats de l’idioma. Ca-lembours i aliteracions, modificacions deparaules perquè assenyalin cap a diversossignificats diferents, bromes conceptuals,preguntes retòriques, intertextualitat ma-nipulada, i un llarg etcètera, es condensenen molt poques paraules i constitueixenun petit univers retòric bigarrat i apassio-nant. Lec converteix el joc de paraules –un

Un famós «escriptor desconegut»S. J. Lec i els seus aforismes

164truc antiquíssim de la retòrica clàssica i deles tradicions orals– en una habilitat degran volada artística i, al mateix temps, enun plaer literari de gran intensitat. Però unplaer, això sí, per a paladars refinats i pa-cients; si bé els aforismes en general sóntextos exigents, que demanen incursionsesporàdiques i una digestió lenta, els deLec són com la música de Bruckner: no do-nen satisfacció als consumidors impulsius.

Els aforismes més importants d’aquestgran escriptor es recullen en el volum queell mateix va titular Pensaments despenti-nats, una veritable «obra oberta» que en-cara no té edició definitiva: no se sapquants d’aquests microtextos va deixarpels calaixos, dormint el son dels inèdits,ni quants dels que van aparèixer en les re-vistes varsovianes de postguerra no hanestat encara rescatats per a la posteritat. Latotalitat dels Despentinats accessibles estroben repartits –i repetits– entre tres edi-torials (Allegro ma non troppo, Noir surblanc i Universitas). La recent traducciócatalana –publicada per Brosquil Edicionsi realitzada pel sotasignat juntament ambla romanista polonesa Ewa Lukaszyk–, ambmés de dos mil aforismes letzians, cons-titueix la tria més generosa de Despentinatspublicada fins avui fora de Polònia. A laintroducció del llibre hem exposat els fetsmés importants de la biografia, l’estèticai la ideologia de Lec. Ens hi remetem,doncs, amb la doble intenció de no repetircoses ja dites i d’incitar el lector al con-tacte directe amb l’obra de Lec, sense exè-gesis intermediàries.

Els comentaristes d’aquesta ediciós’han apressat a celebrar la connexió fuste-riana que suggereix el llibre. L’analogia téla seva part de veritat, sens dubte. El caràc-ter moralista, la fe en la raó, una certa tira-

da a l’humor bròfec, la contundència enl’expressió, són trets compartits per totsdos. Però Lec no exhibeix el lloc comúfusterià –tan suat, tan repetit, tan poc creï-ble– de l’escepticisme, ni presenta la mésmínima concessió als postulats filosòficsdel nihilisme amoralista o d’un positivis-me démodé. Tot i maleir amb certa fre-qüència la secta perillosa dels creençòmansi ser un home independent fins a la tossu-deria, Lec manté i reforça unes profundesconviccions morals i polítiques, tan arre-lades que el porten a agafar les armes con-tra als alemanys o, en la immediata post-guerra, a dedicar una poesia a Stalin (pecattípic del moment, redimit per la seva tra-jectòria anterior i posterior). No ens trobemdavant un autor que negui la capacitatd’assolir certeses, ni tan sols que desconfiïde les ideologies disponibles; àcrata comu-nista en política, la seva moral és bàsica-ment judeocristiana. Confessa ser un «epí-gon dels Deu Manaments», als qualsn’hauria volgut afegir dos que nosaltresparafrasejaríem així: «no siguis estúpid» i«tinguis sentit del bon gust». Debel·ladorincansable del plebeisme intel·lectual, de-fensa amb vehemència nietzschiana l’aris-tocràcia de l’esperit i, en un dels seus mag-nífics malabarismes conceptuals, arriba apropugnar la «divulgació de l’elitisme». Enel fons, el satíric Lec té tant d’il·lustrat ra-cionalista com de moralista, però conreauna malèvola alegria, una passió demo-níaca pel joc portada fins als límits d’allòraonable. Tot i que també Fuster admetiauna part lúdica en els seus aforismes, alcapdavall el sarcasme del desencant hi aca-bava pesant molt més que no pas el joc. Iés tot just aquest element, la idea d’una li-teratura lúdica i filosòfica al mateix temps,el que separa ambdós autors. Lec s’auto-

165identifica en diverses ocasions com a bufó,un dels personatges més assidus de la fau-na dels Despentinats. Més exactament: esdefineix com un filòsof vestit de bufó icofat amb un barret frigi. La declaració deprincipis no podria ser més transparent.

Quin era, als anys cinquanta i seixanta,el «lector model» de Lec? Sens dubte, elsupervivent de la burgesia culta i progres-sista que, obligat pel règim soviètic a viureen condicions d’anonimat proletari, ente-nia i transmetia aquestes «càpsules de doc-trina» com si fossin petites dosis de sub-versió quotidiana. Malgrat el marc ideolò-gic i moral que li serveix de referència, Lecno escriu per al proletariat, sinó que esdirigeix a un lector més intel·ligent que lacensura (la qual, per cert, poca cosa va sa-ber fer amb els Pensaments despentinats).Aquests aforismes, abans d’aparèixer enforma de llibre, s’havien anat publicantparcialment en les revistes literàries de l’è-poca i –horror!– en les publicacions mésdoctrinàries del règim. Llegits avui dia,mantenen intacte i vigent el seu potencialde crítica política, social i estètica; resultairònic, doncs, que el govern de Varsòvial’acomiadés en 1966 amb funerals d’heroide la pàtria.

El precepte fonamental de l’ideari esti-lístic de Lec és una concepció radical de labrevitas, i així ens ho fa saber en diversospassatges. Per això els seus aforismes sóntots, sense excepció, flaixos rapidíssims ienlluernadors. Són molt pocs, poquíssims,els aforismes letzians que superen les qua-tre ratlles, i la majoria es redueixen a unasola frase (un imperatiu, una pregunta re-tòrica, un joc de conceptes, una exclama-ció, una paròdia); fins i tot n’hi ha unsquants que només consisteixen en una pa-raula –inventada, això sí: «Grafomannà»,

«Hooligarquia», «Argumentida», etc. Lectravessa la carn amb les seves sagetes ver-bals; el conceptisme dels seus textos gnò-mics dóna lloc a un discurs entretallat,d’estil nerviós i agressiu. Si hi afegim laseva tendència a la caricatura, a la imatgegrotesca, al sarcasme cruel, tindrem tresquartes parts dels ingredients dels Despen-tinats. La resta de la recepta, ens la dóna elmoralista il·lustrat. Aquest trotsko àcrata,enyorador de l’imperi autro-hongarès des-til·la l’essència de Voltaire, Grosz i Schön-berg, amanits amb la tradició vienesa del’aforisme: el seu estimat Karl Kraus. Unabarreja explosiva, sens dubte, i genial també.

Vist així, qualsevol intent de traduir elsaforismes de Lec s’havia de presentar comuna mena de lluita contra els impossiblesdel llenguatge. Els traductors sabíem,d’entrada, que aquesta tasca constituïa unrepte i un risc enormes. Un repte, per laquantitat de dificultats que calia superarparaula rere paraula, frase rere frase; unrisc, perquè la dificultat atreu l’error demanera gairebé inevitable. El treball aquatre mans estava pensat, doncs, per re-duir el risc de patinades. Però ni tan solsaquesta col·laboració no podia garantir unèxit impecable, sense efectes «col·laterals».Un exemple: ja publicat el llibre, KarolMorvay ens va donar llum sobre el sentitd’un aforisme que per a nosaltres era com-pletament opac («No vagareges per Polò-nia, aniràs a parar a Riga»). Lec deia lite-ralment això, però jugava implícitamentamb l’expressió is @c @ do rygi, que significa‘vomitar, perbocar’. El cas és que actual-ment ja no existeix aquesta construcció,pròpia de generacions passades; i d’altrabanda, com que antigament era col·lo-quial, tampoc no apareix als diccionarispolonesos. Una dificultat que havia de

166despistar fins i tot a un indígena. Lamen-tablement, errors com aquest són inevita-bles en un text tan exageradament difícilcom el de Lec.

Encara hauríem d’afegir-hi uns quantsaforismes en què el joc lèxic (o concep-tual) polonès no té cap correspondènciaexacta possible en català. En aquests casoshi havia tres opcions: o bé deixar-los forade la nostra antologia, o bé poblar els peusde pàgina amb abundants notes explica-tives, o bé assajar una «traducció creativa»,és a dir, més aviat una versió del text. Laprimera possibilitat semblava massa dràs-tica, i es prestava a una fàcil projecció: siens ho preníem així, a l’extrem Lec esdeve-nia intraduïble (i què no és intraduïble, encerta manera?). Massacrar el llibre ambnotes a peu de pàgina també hauria estatcontraproduent, perquè ni l’autor no hohauria acceptat ni el lector no hi hauriatrobat cap plaer. Plenament conscients delperill que implicava aquesta manera detreballar, en els casos més extrems –nomassa, afortunadament– vam decidir d’o-ferir paràfrasis o, més exactament, jocsequivalents basats en l’original. Si bé al-guns resultats s’hauran de revisar en pròxi-mes edicions, no hi ha dubte que el balançés molt positiu, i així ho han reconegut elscrítics.

Els Pensaments despentinats són, per fi,disponibles en català. Tant de bo, doncs,que aquesta traducció servís almenys per-què en el nostre àmbit cultural se li reco-negués a Lec el rang indiscutible de clàssiccontemporani de l’aforisme. Grans autorscom Bernhard, Sciascia, Eco o Mil #osz jaho pensaven des de fa anys. Potser hemcontribuït a demostrar que no s’equivo-caven. ❐

EL MÓN DE LES NACIONS

FRANÇOIS THUAL

Els conflictes identitaris184 pp., 10,00 €

ALFONS CUCÓ

Els confins d'Europa. Nacionalisme i dretshumans a la Mediterrània oriental190 pp., 10,00 €

ERNEST GELLNER

Nacionalisme112 pp., 10,00 €

LIAH GREENFELD

Nacionalisme i modernitat194 pp., 13,00 €

DANIELE CONVERSI

La desintegració de Iugoslàvia212 pp., 13,00 €

MIROSLAV HROCH

La naturalesa de la nació182 pp., 13,00 €

GÉRARD BOUCHARD

La nació quebequesa: futur i passat

266 pp., 15,00 €

JOSEP R. LLOBERA

La teoria del nacionalisme a França162 pp., 15,00 €

editorial afers

Novetat

167

ANYS DE FORJA

Miquel Batllori va néixer al pis familiarde la plaça de Catalunya, 2, de Barcelona–ara ocupat pel Triangle– l’1 d’octubre de1909, quan, com va recordar posterior-ment, «encara fumaven, com qui diu, elstemples de Barcelona» a causa dels fets dela Setmana Tràgica. La seva era una famíliaburgesa, però un punt heterodoxa. El pa-re, Antoni M. Batllori de Orovio, era fa-bricant, però ensems llicenciat en Filosofiai Lletres, i va reunir una important col·lec-ció d’art. La mare, Paula Munné de Escau-riza, era cubana, nascuda a l’Havana, mo-tiu pel qual la llengua familiar dels Batlloriera el castellà.

Com tants altres plançons de la burge-sia barcelonina d’aleshores, va estudiara l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp,amb un rendiment notable. Però la sevapreadolescència va restar afectada per unaosteomielitis mal diagnosticada, que vaarrossegar des de l’edat d’onze anys. Lamalaltia li va provocar una tendència per-manent a l’obesitat. El ritme escolar estrencava cada estiu amb l’estada a la masia

Agustí Alcoberro

Agustí Alcoberro es professor d’Història Modernaa la Universitat de Barcelona. Recentment hapublicat L'exili austracista, 1713-1747 (Funda-ció Noguera, 2002).

del Prat de Dalt, a Sant Feliu de Codines,on va conèixer «un món espontani, curullde virtuts ancestrals i de vicis ferotges, demots bellíssims i renecs esgarrifosos» –i onva fer seu el català del poble.

Els Batllori i Munné eren sis germans–quatre noies i dos nois. Andreu, l’hereu,va estudiar dret i es va fer càrrec de lacontinuació del negoci familiar. Miquelva optar pels estudis de Filosofia i Lletres–que va compatibilitzar també amb els deDret, que realitzà com a alumne lliure.

ANYS DE DECISIONS

Quan va entrar a la universitat, l’estudiantMiquel Batllori tenia tot just setze anys.Aquell era un moment polític decisiu, enquè el món universitari s’enfrontava a laprimera dictadura militar de Miguel Pri-mo de Rivera. El seu curs era format totjust per nou alumnes –entre d’altres, Xa-vier de Salas, Ramon Roquer i Anna M.de Saavedra. Batllori també tingué relacióamb estudiants d’altres cursos, com Gui-llem Díaz-Plaja, Carles Claveria, RamonAramon i Jaume Vicens i Vives.

L’ambient universitari de l’època deviaser enormement rutinari i avorrit –l’hadescrit a bastament Josep Pla a El quaderngris. Però Batllori servà sempre un record

Miquel Batllori: sis moments

168agraït envers alguns dels seus mestres: PereBosch i Gimpera, Joaquim Balcells, LluísSegalà, Antoni Rubió i Lluch i, sobretot,Jordi Rubió i Balaguer –que li obrí les por-tes de la Biblioteca de Catalunya, alesho-res situada al Palau de la Generalitat– iAntonio de la Torre –amb qui realitzà lesseves primeres pràctiques d’arxiu a l’Arxiude la Corona d’Aragó. També cal destacarla seva relació amb el pare jesuïta IgnasiCasanovas, director espiritual dels pares, através del qual es vinculà a la BibliotecaBalmes.

En aquells anys es forjà l’ideari perso-nal de Miquel Batllori, construït sobre trespeus d’encaix difícil en temps convulsos:catolicisme en religió, liberalisme en polí-tica i catalanitat en l’àmbit cultural i iden-titari. Malgrat les servituds inevitables, laseva vida ha estat coherent amb tos ells.

ELS ANYS MÉS TRISTOS

El 1928, amb dinou anys i dues carreresuniversitàries, Batllori ingressà al noviciatde Gandia de la Companyia de Jesús. Laproclamació de la Segona República l’aga-fà al noviciat de Veruela, a l’Aragó. Com anovici, Batllori va haver d’exiliar-se a Itàliael 1932, en compliment de l’article 26 dela Constitució republicana, que proclama-va l’expulsió dels jesuïtes.

Els anys que passà al noviciat d’Aviglia-na, prop de Torí, i a Bollengo deixaren unbalanç agredolç. L’ambient dels jesuïtesexiliats es trobava amarat d’un reacciona-risme ferotge. Però també aquell va ser elperíode en què Batllori va poder endegarles seves primeres recerques. Ja feia alguntemps que Ignasi Casanovas havia iniciatels seus estudis sobre els jesuïtes de la Uni-

versitat de Cervera, on creia percebre lallavor de la Renaixença. La investigaciós’havia de continuar a Itàlia, on van anar aparar la majoria de jesuïtes expulsats el1767. La nova situació feia possible larecerca, i Batllori va ser l’home triat perdur-la a terme. Però el jove Batllori va po-sar una condició, sorgida de les seves ob-servacions a les biblioteques torineses: vo-lia aprofitar aquell peculiar iter Italicumper estudiar també la influència de la lite-ratura catalana medieval –i notablementde Ramon Llull i d’Arnau de Vilanova– enla cultura italiana coetània. D’aquesta ma-nera, pogué endegar dues de les seveslínies de treball més profitoses.

El retorn a l’Espanya nacional va ser uncop molt dur. Després d’ordenar-se sacer-dot (1940) i de llegir la tesi doctoral Fran-cisco Gustà, apologista y crítico (Barcelona1744-Palermo 1816) (1941), Batllori vaser confinat, en una mena d’exili interior,a Mallorca, on va exercir com a professord’ensenyament secundari al col·legi deMonti-sion dels jesuïtes. Malgrat tot, vaestablir importants amistats aleshores iva poder endegar altres tasques, com l’edi-ció de les Obres Catalanes d’Arnau de Vila-nova (1947), amb què es reprengué la col-lecció «Els Nostres Clàssics».

ANYS DE RECERCA

El 1947, acabada la Segona Guerra Mun-dial, Batllori va ser cridat a Roma com amembre de l’Institutum Historicum So-cietas Iesu. Se li encarregà la tasca de con-tinuar la Biblioteca d’escriptors jesuïtesespanyols anteriors al segle XIX que havieniniciat Juan José de Uriarte i Mariano Le-cina. Aviat es vinculà a la revista Archiuum

169Historicum Societatis Iesu, de la qual foudirector en dos períodes (1951-1969 i1974-1981). També, des de 1952, va serprofessor de la Universitat Pontifícia Gre-goriana, on impartí Història Moderna del’Església i Història de l’Església Llatinoa-mericana. A Roma, Batllori va viure ambesperança els anys del Concili Vaticà II iva mantenir un contacte permanent ambintel·lectuals catalans i espanyols de totesles tendències. Durant els anys romans,Batllori va realitzar una tasca destacadacom a membre del Comitè Internacionalde Ciències Històriques i va esdevenirmembre numerari de la Real Academia dela Historia i soci corresponent de l’Institutd’Estudis Catalans.

Aquells van ser anys molt fructífers enel camp de la recerca. A més dels camins jaendegats, Batllori n’obrí d’altres, de graninterès. Esmentem-ne tot just els més im-portants: l’estudi de la figura i l’obra deBaltasar Gracián –un altre jesuïta incò-mode i heterodox, per qui sempre sentíuna empatia innegable–, que inicià ja el1947; les recerques americanistes, que vancomençar arran del seu primer viatge alnou continent (1949-1950); i la famíliaBorja, amb qui topà vers 1952, en desco-brir a l’Arxiu Vaticà una important col·lec-ció de cartes dels anys 1493 i 1494 redac-tades en llengua catalana.

A més, durant els anys 1968-1991,Batllori endegà –juntament amb ManuelArbeloa– una altra tasca de dimensionstitàniques: l’edició de l’Arxiu Vidal i Bar-raquer dels anys 1931-1936, que consti-tueix una font privilegiada per entendreles relacions entre la Segona República il’Església.

Però la seva popularitat –si en podemdir així– en terres catalanes s’inicia amb la

publicació de Vuit segles de cultura catala-na a Europa (1958), una obra que va haverde ser reeditada tot seguit (1959), i a laqual seguiren els aplecs La cultura hispa-no-italiana de los jesuitas expulsos (1966),Catalunya a l’època moderna: Recerques d’his-tòria cultural i religiosa (1971), Galeria depersonatges: de Benedetto Croce a Jaume Vi-cens i Vives (1975), A través de la història ila cultura (1979), Orientacions i recerques.Segles XII-XX (1983) i Humanismo y Renaci-miento. Estudios hispano-europeos (1987).

ANYS DE RECONEIXEMENT

El retorn a Catalunya s’inicià, amb perío-des cada cop més llargs, un cop Batlloriabandonà la docència regular a la Univer-sitat Pontifícia Gregoriana (1980) i les tas-ques de direcció a l’Archiuum HistoricumSocietatis Iesu (1981). Al Principat, Bat-llori s’hostatjà de primer a la residènciadels jesuïtes del carrer de Llúria de Barce-lona, i després al Centre Borja de Sant Cu-gat del Vallès.

Però, com corresponia a una vida tanintensa i a un capteniment tan actiu, elsanys de jubilació de Batllori van ser tambéun període frenètic. A més, la seva longe-vitat i un especial encadenament de coin-cidències –amb les quals té molt a veure laseva personalitat i la seva bonhomia– vanfer que Batllori pogués gaudir en vidad’un reconeixement sincer per part de lacomunitat universitària i de les institu-cions. També en aquest punt, el seu haestat un cas del tot excepcional en un paísque tendeix més aviat a la ingratitud ambels seus homes i dones més destacats.

No es tracta ara de citar tots els reco-neixements que li van ser dedicats en els

170darrers anys de la seva vida. Esmentem-ne,però, alguns: els doctorats honoris causaper la Universitat de València (1975), perla Facultat de Teologia de la Universitatde Barcelona (1978), per la UNED (1993),per la Universitat de les Illes Balears(1994), per la Universitat Pontifícia deComillas (2001) i pel conjunt de les uni-versitats catalanes aplegades a l’InstitutJoan Lluís Vives (2002); la Creu de SantJordi i la Medalla d’Or de la Generalitatde Catalunya; la Medalla d’Or del GovernBalear; el Premi Lluís Guarner de la Ge-neralitat Valenciana; el Premi d’Honor deles Lletres Catalanes; el Premi Ciutat deBarcelona; la Gran Cruz de Alfonso X elSabio, el Premio Príncipe de Asturias deCiencias Sociales i el Premio Nacional deles lletres; i l’Österreiches Ehrenkreuz fürWissenchaft und Kunz, entre molts altres.

Però allò que ocupà els darres anys dela seva vida va ser l’edició de l’Obra Com-pleta, una empresa cultural que ha d’aca-bar omplint vint volums de grans dimen-sions, i que no hauria estat possible sensel’entossudiment de persones com EliseuCliment, Eulàlia Duran i Josep Solervi-cens. Aquest és, sens dubte, l’homenatgemés merescut, i també el més sentit perl’autor. L’Obra Completa permet avui acos-tar a un públic ampli un conjunt de tre-balls publicats de manera dispersa, sovint

en textos col·lectius de caire erudit o con-gressos realitzats en àmbits geogràfics moltdiversos.

A MANERA DE BALANÇ

Feia fred a l’església de Sant Pere de SantCugat del Vallès el dimarts 11 de febrer,quan vam assistir al funeral de MiquelBatllori. Un conjunt de persones d’àmbitsmolt diversos ens van aplegar allí per retreel darrer homenatge a l’home i a l’amic.Mentre se celebrava l’acte, no em vaig po-der estar d’encadenar un munt de recordsque servaré tota la vida: des de la seva gen-til acceptació per presidir el tribunal quehavia d’avaluar la meva tesi doctoral, l’any1993, fins al magnífic pròleg que redactàla tardor del 2002 per al meu llibre L’exiliaustriacista (1713-1747) –tot passant, en-tre d’altres, per les converses que vamesmerçar arran de la publicació de la sevabiografia, entre el 1999 i el 2000.

Els homes bons –i Batllori ho ha estat–deixen bons records. Els intel·lectuals ex-cepcionals ens lleguen, a més, l’obra. Lalectura de l’Obra Completa de MiquelBatllori no constitueix només un acted’homenatge: és també un exercici plaentque contribuirà a fer-nos més savis i mésbons. ❐

171

Totalitarisme:una aproximacióimprescindible

Ismael Saz

El totalitarisme. Història d’un debatEnzo TraversoTraducció de Jordi Muñoz246 pp., 2002, Publicacions de la Uni-versitat de València, València

Els darrers anys el terme o noció detotalitarisme sembla que s’ha imposat unamica pertot arreu, als mitjans de comu-nicació, en el lèxic dels polítics, en el denombrosos científics socials i encara –nosense diferències remarcables– entre elshistoriadors. És, per dir-ho així, un termepolític de moda, una mena de passe partout el significat exacte del qual ningú noté cura de precisar, però que tothom sem-bla entendre. I és, per descomptat, coms’esdevingué temps enrere amb el feixisme,un terme polític que es fa servir gairebésempre de manera acusatòria a l’efecte dela desqualificació-demonització de l’ene-mic polític. Totalitaris foren o són, es diusi fa no fa, el nazisme i una mica menys elfeixisme italià; el franquisme, si més no enalgun dels seus trams; la Unió Soviètica de

Stalin, si no tota l’experiència comunistaen qualsevol temps i lloc; molts dels movi-ments nacionalistes actuals; i quan la con-juntura apressa –o se la vol apressar–, laIugoslàvia de Milosevic o l’Iraq de SadamHussein.

Si bé es mira, ja en aquesta simpleaproximació impressionista hi ha dos ele-ments substancials que poden ser aïllatsamb certa facilitat. Primer, la manca deconcreció, l’escassa precisió del terme; se-gon, el seu contingut ideològic enunciaten termes negatius per oposició a la demo-cràcia liberal+economia de mercat, a lacosmovisió occidental. Tot sovint, l’evoca-ció del «totalitarisme» funciona a manerad’avís en el sentit d’advertir, si més no,d’algun germen o risc de totalitarisme enqualsevol repte radical a l’anomenat «pen-sament únic». L’evocació del passat del«totalitarisme» s’erigeix així com una me-na de barrera inexpugnable enfront dequalsevol futur alternatiu.

En el món de les ciències socials les co-ses funcionen d’una forma relativamentdistinta, tot i que no està clar ni de bontros que no hi estiguen també presents,d’una manera implícita i més o menysconscient, els dos elements al·ludits. Dei-xant-los ara de banda, hom podria dir, entot cas, que el tema o el problema del tota-litarisme sembla que s’ha focalitzat a l’en-torn de les similituds i presumptes iden-titats entre el comunisme i el nazisme.Reprenent en aquest sentit el que arribà aser el paradigma dominant al món anglo-saxó en temps de la Guerra Freda, algunsllibres molt esbombats com ara els deFrançois Furet, Ernst Nolte o el Llibrenegre del comunisme,1 per citar-ne nomésels més coneguts –i sense ignorar les di-ferències que existeixen entre uns i altres–,

172palesen a la perfecció aquest revival de lanoció de totalitarisme.

Hi ha quelcom, o molt, de paradoxalen tot això. Si les teories del totalitarismede la Guerra Freda tenien un punt d’ins-trument de combat contra el comunisme,aquest ha desaparegut ja com a enemicreconeixible; si aqueixes teories apuntavenque com a estats totalitaris els règims co-munistes eren tan rígids que mai no po-drien evolucionar i, encara menys, desapa-rèixer per si sols, «implosionar», la històriaha desmostrat justament el contrari. I tan-mateix és precisament després d’aquesta«implosió» que es produeix aquest verita-ble triomf de la idea de totalitarisme.D’una altra banda, i en una línia radical-ment distinta, els estudis comparatius desde perspectives serioses sobre les expe-riències nazi i soviètica, sobre el nazisme iel bolxevisme o, millor encara, sobre el na-zisme i l’estalinisme, han sovintejat i handonat lloc, en alguns casos, com ara els deKershaw i Lewin i Henry Rousso a excel-lents volums col·lectius.2

Així doncs tenim, per dir-ho així, duesmaneres diferents, dues vies alternatives,d’enfrontar-nos a un mateix tema. I perquè? Hom podria dir que en un sentit, desd’una d’aquestes perspectives, el triomf dela cosmovisió occidental, assimilada a lademocràcia liberal, ha potenciat tot allòque hi havia d’ideològic, propagandístic iapologètic en la noció de totalitarismepròpia de la Guerra Freda, per a girar-seara especialment contra la cultura comu-nista en el sentit més ampli, però tambécontra tot el que fou la cultura antifeixistade la postguerra o el pensament crític enl’actualitat. Per una altra banda, des del’altra perspectiva, es tractaria d’aprofitarles immenses possibilitats que ofereix la fi

del comunisme en termes de possibilitatsde recerca, d’alliberament de les pressionsideològiques i de recuperació de la cons-ciència crítica, per indagar, per desvelar,per aprofundir en l’estudi d’aquest granenigma que és el fet, inqüestionable, del’existència de coincidències decisives entredues grans experiències antagòniques comla nazi i l’estalinista, que constitueixen elsmajors espisodis criminals del segle XX.

D’aquestes premisses, és a dir, l’exis-tència de similituds i el caràcter antagònicd’ambdues experiències, parteix el llibred’Enzo Traverso, un llibre que és, tanma-teix, molt més que això, una eina impres-cindible per tot aquell que vulga fer-se unaidea sòlida i fonamentada sobre el que sig-nifica o pot significar la noció de totalita-risme. I a través d’això, dels modes en quèes pot construir –o no– la consciència crí-tica de tot un segle, el segle XX.

Traverso, en efecte, forneix l’única res-posta possible davant allò que la noció i elterme de totalitarisme, com a tal, ha estatal llarg de vuit dècades: «polimorf, mal-leable, elàstic i, en definitiva, ambigu» (p.240). És a dir, a partir del reconeixementd’aquesta característica definitòria, l’autorpot resseguir aquests significats múltiples,els seus canvis i interrelacions al llarg dequasi un segle, en un exercici d’història deles idees, d’història intel·lectual, que ésl’únic que pot aportar al lector interessatles claus necessàries i imprescindibles pertal de saber de què es parla quan es parlade totalitarisme i, també, de qui es parla, ides d’on, quan es parla de totalitarisme.

En aquest sentit, la reconstrucció de latrajectòria de la idea de totalitarisme en lesseues etapes successives que fa l’autor esconfigura com l’únic mitjà possible percopsar aquella complexitat polimòrfica de

173què parlàvem. I això ja des dels orígens dela idea de totalitarisme: prefigurada arrande les experiències de la Gran Guerra coma guerra total i camí cap a la barbaritzacióde la política; esgrimida en els ambients del’antifeixisme italià per denunciar el règimde Mussolini; i tot seguit reapropiada pelmateix feixisme italià, el primer que s’au-todefiní com a totalitari, l’únic que ho vafer de forma plena i absoluta. No és sobrerremarcar que ací rau una de les primeresparadoxes de l’itinerari del terme. És a dirque el pioner, el feixisme italià, ha acabatquasi desapareixent en determinats enfo-caments en benefici de dos règims, un delsquals, el nazi, tan sols s’hi reconegué oca-sionalment com a tal, i l’altre, el soviètic,no ho va fer mai.

Resta en tot cas ben clar, i s’hi argu-menta de manera escaient, que l’origen delterme té molt a veure amb la identificacióde feixisme i totalitarisme, i que passà alvocabulari internacional des de la seua pers-pectiva antifeixista original. No menys es-caient és la constatació que fa l’autor delfet que les percepcions més rellevants iinnovadores de les derives totalitàries del’estalinisme procediren, gairebé sempre,d’una esquerra que era i continuava sentessencialment antifeixista. La qual cosaesdevé així mateix aclaridora pel que fa alprotagonisme, molt justificat, que l’autoratorga als exiliats –d’Itàlia i Alemanya,però també de l’URSS estalinista– en eldesenvolupament d’un tipus d’anàlisi quetenia, sens dubte, un fort contingut crítici emancipatori.

El que s’esdevingué després de la Se-gona Guerra Mundial no és presentat ambmenys èmfasi i claredat: l’apropiació ideo-lògica i amb finalitats decididament poli-ticopropagandístiques de la idea del totali-

tarisme pels ideòlegs occidentals de laGuerra Freda, amb la qual cosa el termeperdia tota la seua virtualitat crítica i granpart de la seua potencialitat heurística.Té un interès especial, des d’aquest puntde vista, la constatació que fa l’autor deles fonts d’esquerra del gran referent de lesteories del totalitarisme, el de HannahArendt, i la manera com, malgrat ella, foudespullat de qualsevol contingut críticanticapitalista i reduït a simple model ta-xonòmic extraordinàriament simplifica-dor. Però no és pas menys cert, com s’hiremarca de manera oportuna, que enaquest combat ideològic l’esquerra i elmarxisme, amb algunes excepcions d’abastlimitat, acabaren renunciant a un concep-te que ells mateixos havien encunyat, iacceptant-ne l’apropiació per part la dreta.Es tancava així un cercle amb el qual lanoció de totalitarisme acabava perdent totel seu potencial crític original.

Després de tot això i al llarg de l’apas-sionant itinerari descrit per Traverso, lesparadoxes se succeeixen: els anys seixantacontemplen el declivi de les teories del to-talitarisme al món acadèmic anglosaxó; elredescobriment de l’Holocaust apunta enla mateixa direcció –atesa la trivilitzaciód’aquest que la noció de totalitarismecomporta–; i a tot això contribueix tambéla renovació de la historiografia alemanya,que retorna una imatge de l’Alemanyanazi molt més complexa d’allò que sugge-rien les teories del totalitarisme. La para-doxa rau en el fet que ben aviat el paradig-ma del «totalitarisme» propi de la GuerraFreda es difondrà, en bona part de la màd’exmaoistes penedits, allà on la seua pre-sència havia estat mínima, a França. I hofarà, a més a més i progressivament, d’unamanera que –per dir-ho així– extremarà la

174paradoxa: novament deixant de banda al-gunes excepcions, els autors i intel·lectualsfrancesos que adopten el vell paradigmareduccionista de la Guerra Freda orientenels seus estudis i valoracions cap a la UnióSoviètica i el bolxevisme, justament en elmoment en què la historiografia francesacomença a indagar en l’experiència de Vi-chy i a descobrir, a França, bastant més fei-xisme del que mai s’havia percebut. Unesparadoxes i uns encreuaments, fet i fet,que es multiplicaran els anys successiusamb allò que l’autor, de manera molt ade-quada, en diu la «resurrecció sospitosa»posterior a 1989.

Cal insistir que el recorregut que hadut a terme l’autor és l’únic procedimentperquè el lector se situe adequadament da-vant del problema del totalitarisme. Ditd’una altra manera, permet allunyar-se dedues perspectives igualment reduccionis-tes: la que considera que el terme és unproducte i prou de la Guerra Freda, i pertant és del tot inservible, i la que parteixdel supòsit tautològic, empobridor i pro-fundament ideològic segons el qual el ter-me «totalitarisme», com si fos una enun-ciació màgica, dóna compte per si sol,estableix i demostra l’existència d’unaidentitat de fons, quasi substancial, entreel nazisme i el bolxevisme.

Superats aquests reduccionismes, lanoció de totalitarisme –en contraposicióoberta amb les «teories del totalitarisme»–podria recuperar aquell potencial crític,emancipatori i heurístic que tingué en lesseues primeres formulacions de l’esquerraantifeixista i antiestalinista i en algunscorrents, certament minoritaris, que con-tinuaren aquest camí al llarg del segle XX.

És aquesta perspectiva que permet al’autor de reivindicar la noció de «totali-

tarismes» enfront del reduccionisme de lateoria del «totalitarisme»; constatar l’exis-tència d’alguns trets comuns a tots ells –elseu caràcter essencialment criminal, la ne-gació de l’Estat de dret, l’eliminació de lapolítica com a terreny de lliure confronta-ció–; i no renunciar tanmateix a la percep-ció ben clara de les diferències pregonesque separaven en tots els aspectes les ex-periències nazi i soviètica: en les relacionsamb la Il·lustració i la modernitat, en les ba-ses, causes i objectius dels terrors respec-tius, en la capacitat d’evolucionar, etcètera.

No es tracta de fer ací, perquè tampocno és aquest l’objectiu de Traverso, una anà-lisi dels diferents «totalitarismes». Aquestaés una tasca d’historiadors, sociòlegs i po-litòlegs que va fent el seu camí en la formaapuntada a propòsit dels llibres de Kers-haw-Lewin i Rousso. Però crec que l’autorté raó quan apunta seriosament a la recu-peració de tota una línia de pensamentcrític que pot arribar a fer, i hauria de fer-ho, de la noció de totalitarisme un instru-ment crític per repensar el segle XX, per fo-namentar un comportament ètic i políticresponsable, per apostar per un horitzó dellibertat. Com a instrument «insubstituï-ble», comptat i debatut, que hauria de serel contrari d’aquell altre, «inservible», a quèl’han volgut reduir els enfocaments ideo-lògics i apologètics. Serà possible, això? Ésaquesta la batalla que ha de menar el pen-sament crític enfront de l’apropiació delterme pel «pensament únic»? Potser nofóra millor, com suggereixen no pocs estu-diosos, d’abandonar el terme?

Siga com vulga, correspon al lectord’extreure’n les seues conclusions. Peròper això mateix, i més enllà dels problemesque puguen presentar algunes considera-cions o alguns enfocaments de l’autor, cal

175concloure que aquest és, sens dubte, unllibre totalment imprescindible per a «lle-gir» i «parlar» de «totalitarisme» i, a travésd’això, una ajuda imprescindible per apensar el pitjor i el millor segle de la nostrahistòria, el segle XX. ❐

1. François Furet, El pasado de una ilusión. Ensayo sobrela idea comunista en el siglo XX, Madrid, FCE, 1995;Ernst Nolte, La guerra civil europea, 1917-1945.Nacionalsocialismo y bolchevismo, Mèxic, FCE, 1994;Stéphane Courtois, Nicholas Werth, Jean-LouisPanné, Andrzej Paczkowski, Karel Bartosek, Jean-Louis Margolin, El libro negro del comunismo. Crí-menes, terror y represión, Barcelona, Planeta, 1998.

2. Ian Kershaw i Moshe Lewin, eds., Stalinism andNazism. Dictatorships in Comparison, Cambridge,Cambridge University Press, 1997; Henry Rousso,dir., Stalinisme et nazisme. Histoire et mémoire com-parées, París, Éditions Complexe, 1999. També,entre altres, Marc Ferro, pres., Nazisme et commu-nisme. Deux régimes dans le siècle, París, Hachette,1999; i Mommsen, Benz, Friedländer i altres,Lager, totalitarismo, modernità, Milà, BrunoMondadori, 2002.

L’EURAM:una entelèquiadesitjable

Vicent Soler

Euram 2010. La via europeaJosep Vicent Boira196 pp., 2002, Tres i quatre, València

El tractat de Westfàlia de 1648 que con-sagrava una única autoritat suprema so-bre un territori determinat i delimitat per

fronteres, ja no és vàlid per als estats i síper a les regions? Aquesta és la preguntaque es fa el professor Josep Vicent Boira,del Departament de Geografia de la Uni-versitat de València –i director acadèmicde la càtedra Ignasi Villalonga–, per tal depermetre’s una interessant reflexió acadè-mica, però també ciutadana, sobre les pos-sibilitats de cooperació que s’haurien d’o-brir actualment entre les «regions» euro-pees i, concretament, entre les que un diavam formar part de la Corona d’Aragó.

La pregunta deriva, sens dubte, del’evidència que l’actual estat de les autono-mies espanyol ha creat un esquema mentalque accepta de més bon grat la pèrdua delpoder de l’Estat cap amunt, cap a Brussel-les o cap a empreses globals sense basenacional, que cap avall, cap a València, Pal-ma o Barcelona o Vitòria-Gasteiz, Pam-plona, Santiago o Canàries. I, sobretot,que crea un concepte nou: les comunitatsautònomes tancades i impenetrables. Tanimpenetrables que s’ha fet, per exemple,del riu Sénia una frontera més inamoviblei impermeable que la de la Jonquera.

El professor Boira entén que al darrered’aquest esquema mental hi ha moltaideologia, molt de nacionalisme espanyolexcloent que «no vol ens sub-estatals po-tents». Per això la prohibició constitucio-nal de federació de comunitats autònomesi, fins i tot, l’obligació constitucional dedemanar permís «a la superioritat» per po-der establir acords entre elles. O, amb mésèmfasi, la necessitat d’utilitzar la jerarquiagovernativa estatal per a la participació deles regions –i ciutats– en l’àmbit interna-cional i, fins i tot, en l’àmbit tan properdels afers interns de la Unió Europea.

Però també hi ha una certa concepcióde l’espai, de la regió. Una concepció de-

176terminista de la regió que pensa que lafrontera administrativa regional marca l’i-nici i la fi dels processos econòmics i tam-bé dels processos d’ordenació del territori.Pecat en el qual ha caigut fins i tot la geo-grafia –disciplina que professa l’autor– enla seua fase més clàssica, que va durar finsben entrat el segle XX. En tot cas, una con-cepció de la regió certament vella, i mésenvellida encara arran dels processos deglobalització, que obliga a augmentar l’es-cala d’anàlisis i de respostes perquè hi haun desbordament dels límits tradicionalson es desenvolupaven els problemes.

De la mà de geògrafs de prestigi, comGiuseppe Dematteis, Boira assegura quecada dia resulta més obvi que la regió calentendre-la com una construcció intencio-nal i no com una dada invariant. Enaquest sentit, subratlla que, a hores d’ara,la importància d’un país o d’una regió –od’una ciutat– ja no es mesura en termes degrandària sinó de la capacitat d’incidir enla multiplicitat i en la interacció de fun-cions i de la posició que s’ocupe en els nu-sos estratègics a nivell internacional. Méscurt, la seua importància dependrà de lariquesa de funcions i de la situació per acontactes en xarxa.

Així, doncs, hem d’admetre que el ter-ritori al segle XXI ja no s’organitza de for-ma vertical sinó en forma de xarxa, en formapolièdrica, a la cerca de sinèrgies per tald’aprofitar les capacitats de cada part, decada actor regional, en una lògica geopo-lítica de caràcter planetari.

A l’Europa Unida això significa la ter-cera onada del procés d’integració, desprésde la integració dels estats en el marc co-mú i de la regionalització interna dels es-tats mateixos. Aquesta tercera onada és l’a-nomenat procés de regionalisme regional,

un regionalisme en el marc europeu queambiciona, doncs, tenir un caràcter trans-estatal i que dedica més atenció a la gover-nança (governance) que no al govern (go-vernment).

Aquest èmfasi en la governança sorgeixcom a resposta al fracàs de les polítiquesclàssiques i jeràrquiques estatals –planteja-des de dalt a baix– pel que fa a tractar ade-quadament les subtils complexitats delsdesenvolupaments regionals –i locals– enl’actual estadi de la globalització. Del quees tracta, doncs, és de plantejar perspecti-ves d’anàlisi i solucions de baix cap amunti amb el protagonisme de xarxes interem-presarials i associacions publicoprivades a es-cala regional, per replicar millor aquellessubtils complexitats com un model millorde regulació i coordinació.

Doncs bé, aquesta tercera onada delprocés d’integració ja es porta a la pràcticaarreu d’Europa. L’autor es queixa que totaixò es coneix ben poc ací perquè, una ve-gada més, els Pirineus actuen com unabarrera perceptiva dels canvis de menta-litat que es donen a l’altra banda. Com ésel cas de les reunions de Postdam (1999)i de Hannover (2000) de ministres euro-peus de planejament espacial per elabo-rar l’ESDP (European Spatial DevelopmentPerspective), la guia d’un futur manual eu-ropeu de referència per a l’ensenyament deGeografia en secundària i on totes aques-tes manifestacions de canvi de mentalitathi queden paleses. Com també, els docu-ments Europa 2000 i Europa 2000+ realit-zats per la DG XVI de la Comissió Europea.

Però no són només projectes docentso escenaris de reflexió. Hi ha també rea-litats tangibles d’aquest regionalisme regio-nal transestatal. Algunes tan antigues comel Benelux, una història que començà el

1771921 i que ha tingut seguidors als païsosescandinaus, a primeries dels anys cin-quanta, amb la creació del Nordec (Orga-nització per a la Cooperació EconòmicaNòrdica) per part de Finlàndia, Islàndia,Dinamarca, Noruega i Suècia. Si bé elNordec no ha estat tan ben implementatcom el Benelux, sí que ha tingut algunsprofits derivats, com la creació del Nord-plan, un institut amb seu a Estocolm per ala formació de tècnics en planejament.

Tornant, però, a la reflexió de l’autor,cal destacar que la UE està afavorint lacol·laboració transfronterera de regions,una col·laboració que té precedents en elsanys seixanta però que recentment ha presvol, com és el cas de l’Arc Atlàntic (queabasta ciutats des d’Escòcia fins a Portu-gal), l’Espai Danubià i l’Arc Llatí (en elqual s’inclou Barcelona).

Tanmateix, el professor Boira tria unaltre cas per tal de recollir-lo a tall d’exem-ple «importable», un exemple que incor-pora els principis de flexibilitat, pragma-tisme i obertura a la participació delsactors locals, regionals i fins i tot estatals.Ens referim al procés de VASAB 2010(Visions and Strategies around the BalticSea) entre les regions de la mar Bàlticasense excepcions, que naix d’un acordentre les parts signat el 1994 (hi ha unaversió actualitzada, el VASAB 2010+).Aquest procés ha concretat actuacionsdestacables en matèria de transport marí-tim, en turisme i en desenvolupament deles illes i les zones costaneres.

L’autor tampoc oblida un altre exem-ple semblant, el de O Eixo Atlantico, pera la cooperació de ciutats gallegues i delnord de Portugal, que va rebre les bene-diccions fins i tot del president Fraga Iri-barne, el mateix que ha parlat recentment

d’«alta traïció» a la Constitució quan hasentit que Pasqual Maragall vol alimentarrelacions de cooperació entre les comu-nitats autònomes de la Corona d’Aragó.

Tot plegat, el professor Josep VicentBoira tracta de convèncer el lector queaquest llarg reguitzell de reflexions i d’e-xemples permeten d’albirar un projecte acasa nostra ben interessant, ben adient alsnostres interessos. Una entelèquia desit-jable: l’EURAM, l’Euroregió de l’Arc delMediterrani. Una aposta decidida per a lacooperació del País Valencià, Catalunya iles Illes Balears com a nucli dur. I, també,perquè no, de Catalunya Nord (i Llengua-doc) i Andorra i la prospecció de totes lespossibilitats per implicar Aragó.

És un llibre per als que encara dubtende la necessitat de la cooperació transre-gional entre aquests països, per als queconfien exclusivament en la forta persona-litat de la seua comunitat autònoma perresoldre tots els problemes que la com-plexa realitat actual planteja, per als des-creguts de bona fe, o senzillament per a lespersones poc informades.

Un llibre que arrenca amb una llargacita, de l’any 1929, del polític francèsAristide Briand, president del Consell deMinistres, quan presenta un projecte d’u-nió per a Europa. Una cita que inclou lesclaus principals dels principis de col·labo-ració entre pobles i territoris europeus queBoira anirà desxifrant al llarg de les 195pàgines següents. I continua amb una sè-rie de referents històrics que, des de casanostra o des de fora, assenyalen el camí enel cas de la necessària cooperació entreCatalunya i València.

Referents que vénen de lluny, com elde Rafael Trullenque, de 1915, ja citat alseu dia per Alfons Cucó, o el d’Artur Pe-

178rucho de 1930. Ara bé, cal posar peu fiteren el cas del reusenc Romà Perpinyà Grauper diversos motius. En primer lloc, per-què ho fa amb una autoritat científica queno tenen els anteriors i, també, perquèparla des d’una trona molt singular, des dela secretaria tècnica del Centre d’EstudisEconòmics Valencians (CEEV) que ocupades de 1929.

Perpinyà és un dels pocs economistesprofessionals de l’època a Espanya, i té elcàrrec que té al CEEV perquè Ignasi Villa-longa, el creador de l’entitat, ha volgut unautèntic expert per aconseguir elevar el todels estudis econòmics a València. Quanl’any 1932 s’acosta a la problemàtica de l’a-nàlisi regional, no dubta a plantejar, en laseua famosa conferència titulada «L’interèscol·lectiu econòmic a Catalunya i Valèn-cia» (treta del calaix de l’oblit per ErnestLluch l’any 1975 en la revista Arguments 2),la necessitat de la cooperació i la col·labo-ració entre ambdós espais econòmics. Hofa de manera ben moderna, palesant els be-neficis de la cooperació en una lògica geo-política i emfasitzant la prioritat d’endegarinfraestructures de relació amb Europa.

Els canvis estructurals dels anys seixan-ta no fan sinó confirmar aquesta mena deplantejaments tot i la llunyania que lesautoritats franquistes tenien de qualsevolplantejament subestatal que no fos la pro-víncia jacobina decimonònica. Seran elsorganismes internacionals (el Banc Mun-dial el 1962) o estudiosos a l’empara de laUniversitat, qui tornaran sobre el tema,com ara Joan Hortalà (1962), JoaquimMaluquer (1963), Ernest Lluch (1968),Ernest Lluch et al. (1976) o Josep Mun-taner (1979).

Cal destacar la realització a Barcelonade la Primera Conferència del Mediterrani

Nord-occidental (1984) i la sucosa inter-venció de l’economista valencià Rafael deJuan, en la qual s’exposaven les bases inter-pretatives d’una euroregió viable que ani-ria des d’Alacant a Roma. Com també lesulteriors aportacions d’Andrés Pedreñotant en la revista Papeles de Economía Es-pañola com en un llibre col·lectiu sobrel’economia espanyola dirigit pel professorGarcía Delgado (1988) que, per cert, de-saparegué en edicions posteriors. O laproposta, el 1992, d’una autoritat econò-mica contemporània, com és el professorFuentes Quintana, d’un arc mediterranides dels Pirineus al Segura.

Boira reitera l’agraïment a Rafael Ni-nyoles pel seu llibre El País Valencià a l’eixdel mediterrani (1992), un llibre essencial,diu l’autor, tot i que encara submergit engrans discussions de caire identitari i geo-lingüístic, que per a Boira no han de presi-dir les reflexions sobre l’EURAM (Soler,1999 i 2001, i Roca, 2001, en matisaranalguns trets). La Generalitat Valenciana, el1993, publicarà un treball on s’entendràl’eix mediterrani com un eix europeu dedesenvolupament.

Potser, el treball que ha vingut a confir-mar totes les presumpcions dels més diver-sos autors (particularment, el de Parelladaet al., 1992) ha estat un fred, desapassio-nat i voluminós informe elaborat per JoanOliver i un equip d’economistes per a qua-tre caixes d’estalvi (2002) on es demostraque les comunitats autònomes de la Co-rona d’Aragó són clarament una regióeconòmica des del punt de vista de l’in-tercanvi de mercaderies i dels fluxos co-mercials interns.

La tesi que defensa Boira recolza entota aquesta literatura i planteja el pas d’a-questa regionalització de les dades econò-

179miques al regionalisme dels acords i de lesactuacions concertades que, per a ell i cadavegada per a més gent, ha de ser l’EURAM.Una entelèquia desitjable, com dèiem,pensada en termes d’associacionisme geo-polític interregional, un potent ens terri-torial (amb un grau de formalitat baix ipoc institucionalitzat), a mitjan camí en-tre el govern estatal i la base estricta regio-nal autonòmica, una coordinació per a laresolució de problemes, per a l’ordenació deprocessos, per a la constitució de lobbiesde pressió i actuació.

Un model sinèrgic, multipolar i local,seguint les idees de l’economista valenciàRafael Boix (2002). Amb una filosofia fun-cionalista que situe els problemes materialsen primer terme (infraestructures viàries iferroviàries, finançament, mercat labo-ral...). També, una cooperació en la compe-tència per tal de coordinar polítiques en elscamps que calga i, particularment, en lesàrees de més competència, com el turisme,els ports i aeroports, la projecció comercialexterior, els bancs i les caixes, l’oferta cul-tural i d’oci, els sectors exportadors com eltèxtil, la fusta i el moble, etc. L’autor es-menta concretament nou blocs de reptesreferits a diversos aspectes com a primerarelació temptativa d’iniciatives profitoses.

Per als interessos valencians, catalansi balears, la constitució d’aquesta potenteuroregió nord-occidental a la penínsulaIbèrica és fonamental. Tan dinàmica iflexible com es vulga, per tal d’establir re-lacions amb altres comunitats, preferent-ment amb Catalunya Nord (i Llengua-doc), Andorra i Aragó. I bastida, a més,sobre els principis de l’interès estratègic il’abandó de la pràctica nefasta de l’unila-teralisme (o bilateralisme amb Madrid) enpolítica i economia, tan corrent a València

i a Barcelona. De fet, aconseguir-ho noserà gens fàcil perquè, com reconeix l’au-tor, cal vèncer prèviament moltes reticèn-cies a cada una de les bandes del riu Sénia,moltes de les quals estan compreses en lesreflexions fetes al principi.

Un llibre, en suma, ben interessant iútil, que obre moltes finestres perquè pugaentrar l’aire de la renovació que tant neces-sitaven les nostres reflexions, sempre insu-ficients, sobre economia, societat i terri-tori. No cal estar d’acord en tot el queplanteja l’autor; cal, si més no, apreciar ladesdramatització que fa de manera rigo-rosa i clara de tantes assignatures pendentsque tenim valencians, catalans, balears, itambé aragonesos pel que fa a les nostresrelacions mútues. ❐

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

BOIX, R. (2002): «Policentrismo y redes de ciudades en laregión metropolitana de Barcelona», a J. Subirats: Re-des, territorios y gobierno, Diputació de Barcelona,Barcelona, pp. 223-246.

DEMATTEIS, G. (2002): «De las regiones-área a las regio-nes-red. Formas emergentes de gobernabilidad regio-nal», a J. Subirats: Redes, territorios y gobierno, pp.163-176.

GENERALITAT VALENCIANA (1993): Arc mediterrani espa-nyol. Eix europeu de desenvolupament.

HORTALÀ, J. (1962): «Estructuras regionales homogéneasy desarrollo económico», Moneda y Crédito, pp.89-114.

NINYOLES, R. (1992): El País valencià a l’eix del Medi-terrani, València, l’Eixam.

OLIVER, J. et al. (2002): «Aproximació a l’anàlisi de lesrelacions econòmiques entre Aragó, Illes Balears,Catalunya i Comunitat Valenciana. Àmbit de l’antigaCorona d’Aragó», a <www.parlament-cat.es/activita/estudica.doc>.

PARELLADA, M. et al. (1992): «El arco mediterráneo deldesarrollo económico español», a J. Velarde et al.:Ejes territoriales de desarrollo: España en la Europade los noventa, Colegio de Economistas, Madrid,pp. 259-296.

180

La històriade l’Institutd’Estudis Catalans

Jordi Casassas

Història de l’Institut d’Estudis Catalans, I(1907-1942)Albert Balcells i Enric Pujol394 pp., 2002, Editorial Afers-IEC,Catarroja-Barcelona

Hi ha llibres que hom s’adona de segui-da que tenen un sentit i omplen un buit,que excel·leixen en un camp concret i queestan destinats a convertir-se en obres dereferència, en font de coneixements quepermeten completar, enriquir i lligar-ned’altres que ja teníem. Això és el que passaamb la història que Albert Balcells i EnricPujol han fet de l’Institut d’Estudis Cata-

PEDREÑO, A. (1988): «Un eje de expansión económica:Cataluña-Mediterráneo», a J. L. García Delgado: Es-paña, economía, Espasa-Calpe, Madrid, pp. 989-1020.

PERPINYÀ GRAU, R. (1932): «L’interès col·lectiu econò-mic a Catalunya i València», a Economia i finances,Barcelona (reeditat per primera vegada per ErnestLluch, el 1975, a la revista valenciana Arguments, 2,pp. 189-209).

ROCA, F. (2001): «El model de societat (i d’economia) del’Arc Mediterrani», L’Espill, 8, pp. 53-68.

SOLER, V. (1999): «L’Arc mediterrani. Quelcom més quela llengua», El Contemporani, 19, pp. 10-15.

— (2001): «El territori també compta», a E. Lluch, La viavalenciana, 2a. edició, Afers, Catarroja, pp. 304-314.

lans des de la seva fundació, el 1907, fins ala difícil represa clandestina de l’any 1942,en aquell moment en què el primer fran-quisme produïa un vertader genocidi so-bre Catalunya i la seva cultura.

Els dos autors són prou coneguts en elcamp de la història; es podria dir que nonecessiten presentació. Però sí que cal re-cordar que ja havien col·laborat, fa relati-vament poc, en obres d’unes caracterís-tiques similars, com ara en la Història dela Mancomunitat de Catalunya (1996).Tant en aquest cas anterior com en el queara ens ocupa, el treball d’aquests historia-dors se’ns presenta com un relat positiu iordenat, d’alt valor heurístic, en el qual elselements valoratius només s’explicitenquan poden ser contrastats documental-ment o en la nombrosa bibliografia queutilitzen. És en aquest sentit que ambdueshistòries institucionals esdevenen obres dereferència.

En el cas d’Albert Balcells sí que cal re-cordar una obra recent, és clar que de me-nor difusió, que contribueix a il·lustrarl’atenció que ha dedicat recentment a lahistòria institucional i de la instituciona-lització de la cultura: em refereixo a la breuhistòria que va fer del Col·legi de Doctorsi Llicenciats de Catalunya (1999). Pel quefa a Enric Pujol, tot i presentar una trajec-tòria professional menys dilatada, per raóde l’edat, els seus treballs sobre FerranSoldevila i sobre el món intel·lectual i cul-tural de la Catalunya del nou-cents l’hanfet sobressortir ja en el renovat camp de lahistòria cultural que es fa a casa nostra.

A Catalunya, des que el corrent cata-lanista expressat a través de la cultura ro-mántica del vuit-cents va consolidar laidea que la cultura i la llengua fonamen-taven el particularisme català i li conferien

181un caràcter en la pràctica culturalmentindependent (en expressió explicitada perJoaquim Rubió i Ors cap al 1840), l’estudide les institucions i dels corrents que feienpossible aquesta densitat moderna va anaratraient els historiadors de tota mena icondició. Aquesta inclinació va prendreun cos prou gran per atreure l’atenció (enocasions diríem que l’alarma) d’especia-listes com Clarín o com Francisco Tubino(1880).

Poc després, quan el nacionalismecatalà va recollir aquesta trajectòria i la vaconvertir en part essencial d’un estatalis-me local alternatiu al deficient, anacrònici excessivament uniformitzador que exer-cia l’estat espanyol, la història de la cultu-ra i de les institucions culturals va esdeve-nir alhora una pràctica acadèmica moltestesa i una tasca d’acció cultural nacional.Finalment, les llargues dictadures espa-nyoles del segle XX van afegir el carac-terístic (i mai no positiu, com a vegadess’afirma) resistencialisme a aquest sub-gènere històric.

En les darreres dècades, la història deles institucions culturals, entesa com unapart de l’activitat especialitzada i com uncompromís cultural nacional, ha tingutrepresentants il·lustres. Recordem l’aten-ció que li han dedicat gent tan destacadacom Alexandre Galí en la seva magna re-copilació iniciada en els primers anys delfranquisme i començada a publicar en elsanys vuitanta, al costat del qual no podemoblidar Martí de Riquer, o els recentmenttraspassats Miquel Batllori o Pere Bohigas.Pel que fa a les seves aportacions i a l’am-bient cultural que representaven, aquestalínia va ser continuada per l’obra de JordiGalí, Albert Manent, Joaquim Molas o,sobretot, per la d’Enric Jardí (aquí cal no

oblidar la seva història del Col·legi d’Ad-vocats, de 1989) o, potser de manera méstangencial, la de Robert Saladrigas sobrel’Escola del Mar com a institució cultural-pedagògica (1973).

Més tard, en relació amb el panoramahistoriogràfic renovat els anys setanta perles aportacions de la història social, i enl’ambient cultural i polític inspirat per latransició, van aparèixer altres històriesinstitucionals: la del Centre de Lectura deReus, obra de Pere Anguera (1977); elstreballs sobre el món cultural i ateneísticpopular, de Pere Solà (1978); la històriadel Col·legi d’Enginyers Industrials de Ca-talunya, obra de Ramon Garrabou (1982),posteriorment enriquida per Santiago Rie-ra Tuèbols (1988) o la història del CentreAutonomista de Dependents del Comerçi la Indústria (Manel Lladonosa, 1988).En aquesta línia, encara que d’aparició méstardana, podríem incloure-hi obres com lad’Oriol Casassas i Joaquim Ramis sobrela Societat Catalana de Pediatria (1993), lade Roig i Rosich sobre la repressió culturali institucional durant la dictadura de Pri-mo de Rivera (1992) o, entre d’altres, elstreballs sobre Palestra o l’Associació Pro-tectora de l’Ensenyança Catalana, obra deLluís Duran (del 2000 endavant).

Tant sols preteníem, amb aquestes in-dicacions, il·lustrar la riquesa plural d’unaparcel·la del treball historiogràfic amb unllarg recorregut a Catalunya. No volemoblidar ningú: Xavier Fàbregas, MiquelPorter, Jordi Casassas, Pere Gabriel, J. L.Marfany, Antoni Roca, Jordi Monés i Pu-jol-Busquets, Francesc Fontbona, CarlesSantacana, etc.

Els darrers anys, però, aquesta històriade les institucions culturals es pot dir queha experimentat una certa revalorització,

182en contacte amb el canvi de sensibilitatmetodològica que va significant la novahistòria social cultural. I és precisament encontacte amb aquest estadi renovat delsestudis històrics a casa nostra que hem desituar la història de l’Institut d’EstudisCatalans que ara ens ocupa.

LA SIGNIFICACIÓDE L’INSTITUT

D’ESTUDIS CATALANS

L’Institut és una institució d’una alta sig-nificació cultural i científica, d’una indis-cutible projecció política i especialmentinteressant com a baròmetre de la dinàmi-ca general catalana del segle XX. Els autorsde la seva història ens presenten la trajec-tòria institucional fins el 1942 divididaen cinc grans períodes: el fundacional(1907-1911); el de «les grans realitza-cions» (1911-1923); el de la primera resis-tència, sota la dictadura de Primo de Rive-ra (1923-1930); el de la recuperació de lanormalitat en l’etapa republicana (1930-1936); i el de la dura anormalitat, en elsdifícils anys de la guerra civil i de la dra-màtica postguerra (1936-1942).

Al meu parer, les planes dedicades alperíode inicial fundacional són especial-ment significatives i il·lustren molt béaquest punt on la història institucional escreua amb la història general, en especialamb la de la dinàmica política, i amb laque explica l’entramat de relacions perso-nals, generacionals, de tendències, escolesi interessos que constitueixen la base de lahistòria cultural local (de qualsevol espailocal).

La reflexió és doble: d’una banda, pelseu abast conjuntural però, de l’altra, pel que

aquesta iniciativa significa en la llarga du-rada. L’Institut, si ens fixem bé, es fona-menta en la mateixa orientació que havienpres iniciatives semblants des del segleXVIII, com ara l’Acadèmia dels Desconfiatsi, més tard, la de Bones Lletres: crear, coma punt de partida, una estructura culturalque tingués com a finalitat principal l’es-tudi de la llengua i de la història nacionals(més tard sempre s’hi afegeixen les disci-plines científiques). L’Institut s’ha d’en-tendre, doncs, des de la doble perspectivacultural i política.

Efectivament, el catalanisme polític deprincipis del segle XX havia fet un pas en-davant i mirava d’impulsar –com se’ns ex-plica en aquest llibre– una plataforma derecerca, publicació i internacionalitzacióde l’alta cultura de Catalunya. Es tractavade crear un centre amb vocació de dina-misme, complementari d’una gran «bi-blioteca nacional» i de l’organització pa-rauniversitària dels Estudis UniversitarisCatalans, atès que la universitat oficial esmantenia com un organisme inassequibleper al catalanisme polític. El grup dels in-tel·lectuals, dels professors, dels agitadorsculturals, del personal dels mitjans de co-municació, del món literari i editorial, etc.havia assolit una densitat ciutadana sufi-cient per a pensar que podia donar a lainèrcia institucionalitzadora anterior unsentit capaç de generar un país definiti-vament modern.

Hi ha, a Catalunya, especialment entreels sectors intel·lectuals més o menysactuals, una certa inclinació provinciana adesqualificar aquest esforç instituciona-litzador (sovint se l’identifica amb el nou-centisme), i a atribuir-li el sentit elitista ide l’ordre propi dels conservadors i el ca-ràcter ridículament localista propi dels

183nacionalismes reivindicatius. El llibre queara comentem explica amb tots els detallsl’abast i la profunditat d’aquesta obra pre-tesament de tan curta volada, i en serdescriptiu i exhaustiu deixa poc espai peral dubte i les argumentacions malinten-cionades.

El mateix Prat de la Riba ho explicavaals seus col·laboradors (vegeu el text deJaume Bofill, Prat de la Riba i la culturacatalana, conferència de 1910 reeditada el1979). El cim era l’Institut d’Estudis Ca-talans, la institució generadora de l’altacultura nacional; però la base havia d’as-sentar-se en la difusió de la cultura popu-lar, en l’alfabetització de la majoria, en lapromoció cultural i tècnica de la classeobrera o en la integració cultural de la do-na, si és que es volia que l’acció dels savistingués tot el seu sentit, la seva trascen-dència i la seva repercussió de cara el futur.Prat, home indiscutiblement dretà i mis-saire, el 1907 tenia aquesta visió.

La denúncia dels marginats del procés,dels elitismes i dels dirigismes, de les con-xorxes dels malintencionats i coses perl’estil –que de tot n’hi va haver, és clar–,no ens ha de desviar l’atenció del procéscentral. Però, valorar aquest procés al mar-ge de les circumstàncies, dels efectes del’esclat de la Gran Guerra, de les tensionsde la «guerra social», de la repressió de ladictadura de Primo de Rivera o de les limi-tacions autonòmiques que s’obren el 1934i que de fet no acaben fins a l’anorreamentfranquista, constituiria un «pecat històric»que aquest llibre té cura d’evitar amb total’autoritat del món.

L’esforç institucional cultural catalàiniciat el 1907, de quants anys de mínimanormalitat (i d’autonomia) va disposar per

poder donar aquells resultats duradors in-dispensables per a la vida de qualsevol ac-tivitat cultural important? No oblidem latensa situació barcelonina dels tres anys dela dita «guerra social», dels set anys de laprimera dictadura o dels vuit anys que vande la suspensió republicana de l’Estatutfins al final derogatori en clau franquista,guerra civil inclosa: en total 18 dels 35anys que abasta aquesta història.

L’interessant llibre de Balcells i Pujolil·lustra molt be la trajectòria atzarosa del’alta cultura catalana de la primera meitatdel nou-cents. Però és, al capdavall, un re-lat que provoca un neguit considerable.Fins i tot quan es va haver de realitzar en-mig dels trencaments propis de la guerracivil i de la revolució, l’activitat de l’Ins-titut es va pretendre que transcorreguésamb tota la normalitat possible; fins i toten aquests moments tan dramàtics es vavoler que l’alta cultura catalana tinguésuna difusió adeqüada i estigués conve-nientment representada en l’àmbit inter-nacional.

Al capdavall, però, el lector no potdeixar de preguntar-se on és la distanciaque hi ha entre tota aquella sistemàtica, lainstitucionalització de la recerca, la con-creció d’escoles, la consolidació de líniesde treball, els efectes del treball individual,de les obres de normativització, d’infanta-ment de vocacions, de relleus generacio-nals, etc., que es reflecteixen en aquestesplanes i el resistencialisme de catacumbade 1942. El segon volum per força hauràde ser difícil de confegir. Però l’esperem iesperem que s’hi relati l’esforç d’uns indi-vidus: l’únic que ha salvat aquest país enles freqüents ocasions en què venien maldades. ❐

184

El segrestde la història

Pau Viciano

Archives interdites. L’histoire confisquéeSonia Combe326 pp., 2002, 2a ed., [1a ed. 1994], LaDécouverte, París

França continua sent un laboratori enebullició per a copsar la importància de lahistòria, com a ciència i com a memòria,en la vida de les nostres societats. Arreud’Europa han sorgit debats públics sobrela utilització política del passat a propòsitde commemoracions nacionals o de l’en-senyament, i fins i tot s’ha parlat del paperque haurien de tenir les humanitats –isobretot la història– en les polítiques aca-dèmiques de recerca. Darrerament, però,l’atenció també s’ha centrat en la matèriaprimera amb què s’elabora un coneixe-ment que, a la fi, es difondrà a les aules es-colars o als mitjans de comunicació. Elsarxius, els dipòsits on es conserva la docu-mentació de caràcter històric, una discretainstitució del segle XIX, han passat a situar-se en el primer pla de l’actualitat políticai civil. A casa nostra, les discussions al vol-tant de la gestió de l’Arxiu de la Coronad’Aragó o dels anomenats «papers» de Sa-lamanca són una mostra recent de les im-plicacions «extraarxivístiques» de totamena –i no necessàriament il·legítimes–que poden condicionar el debat sobre

aquests veritables dipòsits de la memòria iespecialment sobre qui n’ha de ser el guar-dià. Un aspecte aquest, el del control delsarxius, que remet al problema clau de quidefineix les normes d’accés a la documen-tació. Quan es tracta de materials relatiusa un passat remot, ja definitivament clau-surat, la restricció a la consulta dels fons tésobretot un caràcter tècnic, vinculat a l’es-tat de conservació dels documents i a lesdisponibilitats de personal i de mitjansmaterials de l’arxiu. Però quan els fonspertanyen a un passat que no ha acabat depassar, que encara pot tenir una influènciadirecta en la vida pública del present, ales-hores a aquelles consideracions tècniquesse n’afegeixen altres de polítiques, normal-ment dictades per la raó d’estat.

La protecció de la seguretat i de laprivacitat, són arguments sòlids per res-tringir la mirada pública sobre afers d’unpassat recent, però també poden esdevenirexcuses per a limitar l’accés als documentsque parlen de les zones fosques de la his-tòria pròpia. I França, en els últims centanys, ha sofert onades antisemites, duesguerres mundials, un règim dictatorialcom el de Vichy i diverses guerres colo-nials, una història convulsa que ha donatepisodis i èpoques negres que es voldrienocultar tant com fos possible. El llibre deSonia Combe denuncia les raons d’estatque subjauen darrere la legislació –i lapràctica arxivística– francesa que regula–és a dir, restringeix– l’accés dels inves-tigadors i dels ciutadans en general als do-cuments històrics recents. Des de seuapublicació inicial en 1994, Archives inter-dites ha generat un apassionat debat pú-blic, en què no van trigar a posicionar-seen contra les associacions professionalsconservadores i els organismes estatals.

185Historiadora especialitzada en l’Euro-

pa de l’Est, Sonia Combe és una bona co-neixedora del control que exercien els rè-gims totalitaris sobre la formació i la di-fusió de la memòria col·lectiva. Per això esva sorprendre quan constatà que els estatsdemocràtics, com és el cas de la Repúblicafrancesa, també podien adoptar actitudsrestrictives, per bé que sovint més subtils,per negar als ciutadans el coneixement deperíodes conflictius del passat nacional.Així, els principis de transparència demo-cràtica proclamats per la Revolució es vanveure severament retallats a la fi del segleXIX, en plena crisi política provocada perl’afer Dreyfus. Significativament, el ma-teix dia que Zola publicava el seu famós«J’accuse», s’aprovaven unes normes legalsque, de fet, protegien les actuacions dub-toses de l’estat de la mirada de periodistesi intel·lectuals crítics. Perquè d’això estractava: d’evitar que els secrets incòmodesdel poder poguessen arribar al coneixe-ment d’una opinió pública cada vegadamés influent. Era significatiu que finsaleshores no s’hagués vist cap perill en larecerca dels historiadors, que imbuïts perl’esperit erudit i positivista renunciaven aestudiar el passat proper en benefici d’al-tres èpoques que, per la seua llunyania,permetien un tractament suposadamentobjectiu. Des de principi del segle XX,doncs, la legislació francesa sobre l’accésals arxius es va endurir considerablement,de manera que encara en l’actualitat s’hiperpetuen veritables zones d’ombra.

Fins fa ben poc les mateixes actes delprocés Dreyfus havien estat fora de l’abastdel públic, i alguns episodis relativamentremots com la repressió dels motins desoldats al front durant la Primera GuerraMundial són objecte de censures. Però ha

estat sobretot el règim de Vichy la vastazona històrica que s’ha tancat més a l’es-crutini dels ciutadans. L’amnistia legal delsfets que es van produir en aquells anys te-nebrosos ha dut aparellada la imposició,fins fa ben poc, d’una amnèsia històrica.Com a tema d’estudi acadèmic i de debatpúblic, la França del mariscal Pétain haanat guanyant atanció, però els arxius es-tatals que haurien permès un millor conei-xement d’aquest passat continuen en granpart tancats. Especialment sensible és ladocumentació sobre els camps d’interna-ment utilitzats primer per concentrar els re-publicans espanyols i posteriorment elsjueus francesos que eren lliurats a mansdels nazis. Però la guerra d’Algèria, unaguerra especialment bruta, amb actes deveritable terrorisme d’estat comesos fins itot en el territori metropolità, també s’habeneficiat de l’oblit legal, cosa que ha per-mès de justificat l’ocultació dels arxius quefacilitarien l’estudi acadèmic del període ila formació d’una memòria crítica que res-tituís la veritat dels fets i les consegüentslliçons democràtiques. El rigor amb quès’han tancat els arxius relatius a la qüestióalgeriana ha fet que alguns dels responsa-bles de crims d’estat no sols es beneficiende la impunitat legal, sinó que ni tan solstinguen una comdemna moral i que, fins itot, hagen pogut demandar per difamacióels autors que, basant-se en fonts orals ac-cessibles, han assajat de reconstruir episo-dis de la guerra bruta que els implicavendirectament.

La restricció de l’accés a la documen-tació comprometedora, però, no sols s’habasat en el pes de la legislació, sinó quemés enllà d’aquest marc ja estret, les acti-tuds pràctiques d’un sector importat delsprofessionals, per convicció o per la seua

186inseguretat davant els responsables de lapolítica arxivística, encara ha bloquejatmés els esforços dels ciutadans que tractende consultar uns dossiers pràcticamentsecrets. Unes vegades ha estat la manca decatàlegs, d’altres la falta d’informació alpúblic, i encara la incúria o la mala vo-luntat de les administracions que, al cap-davall, han desembocat en l’ocultació defons documentals tan importants histò-ricament com incòmodes per a un estatque no deixa de veure’s, així, com a conti-nuador del que va col·laborar amb el na-zisme. L’existència de fitxers policials so-bre els pacifistes francesos, els arxius de laintel·ligència militar alemanya i de la Ges-tapo relatius a França, el cens de jueusestablert per Vichy per facilitar les mesuresantisemites que acabarien en els campsd’extermini o, amb una data més allunya-da encara, el «dossier secret» de l’aferDreyfus, són fons documentals que escreien perduts quan, en realitat, havienestat ocultats a la societat i als historiadors.

Podria al·legar-se que la rigidesa del sis-tema legal té excepcions quan es tracta defacilitar fonts per a la recerca científica-ment solvent. És cert que la llei francesapreveu un sistema de derogacions per faci-litar la documentació als historiadors,però com denuncia Sonia Combe, aquestprocediment manca totalment de trans-parència i d’imparcialitat, i beneficia al-

guns grups d’investigadors sobre altres,mentre que deixa pràcticament fora elsciutadans que, sense ser historiadors pro-fessionals, volen conèixer pels seus mitjansalgun aspecte d’aquest passat fosc. En lapràctica, el sistema de derogacions reforçael poder de l’estat sobre la recerca acadè-mica, afavorint l’autocensura dels investi-gadors i la formació de xarxes clientelarsque aspiren a guanyar-se el vist-i-plau deles autoritats que controlen els arxius. Eldiagnòstic que ofereix aquest llibre sobrel’accessibilitat als arxius necessaris per abastir la història contemporània i deltemps present, resulta necessàriament crí-tic. La legislació i la política de l’adminis-tració francesa tendeix a confondre l’am-nistia legal d’èpoques conflictives amb lavoluntat d’oblit, i amb la falta de trans-parència i el caràcter selectiu de la vàlvulad’escapament que suposen les autoritza-cions excepcionals se soscava el pluralismehistoriogràfic i, en separar els historiadorsd’ofici del conjunt dels ciutadans, es refor-cen les desigualtats dins d’una societatdemocràtica. En definitiva, amb aquestllibre lúcid es palesa com les restriccionsexagerades al coneixement del passat cons-titueixen una mostra alarmant, i que haviapassat massa desapercebuda, de la mancade qualitat d’algunes democràcies occi-dentals. I no sols de la França de tradiciójacobina. ❐

187

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Nom i cognoms

Adreça Població Codi postal

Telèfon c/e

Em subscric a la revista L’Espill per 3 números (1 any) a partir del número ,

raó per la qual:

❒ Us tramet un xec per valor de 24 euros* a nom de: Universitat de

València. Revista L’Espill.

❒ Us envie fotocòpia de l’ingrés de 24 euros*, a nom de la revista L’Espill,

en el compte corrent de la Universitat de València (Bancaixa, Urbana

Sorolla de València: 2077-0735-89-3100159143).

❒ Us autoritze que domicilieu el cobrament de la subscripció anual al

meu compte corrent

(20 dígits) del Banc o Caixa

(En aquest cas la renovació, si no s’indica el contrari, serà automàtica.)

* Preu a Europa: 27 euros Resta del món: 30 euros

Data

Signatura

L’Espill. Publicacions de la Universitat de Valènciac/ Arts Gràfiques, 13 – 46010 València

lespill@uv.es

188