revista educació i sostenibilitat - aigua · inma pruna, montse santolino and marc ... water for...

Contentsspring 2008water3.

Credits

Editor: Heloise Buckland

Editing and correction: Jaume Enciso, OlgaLlobet, Marina Martínez, Marta Moreno andMíriam Salvatierra

Editorial Committee: Teresa Franquesa,Antoni Grau, Oriol Lladó, Josep-Lluís Moner,Cristina Monge, Paula Pérez, Sonia Pérez,Inma Pruna, Montse Santolino and MarcVilanova

Creative direction: : Alexis Urusoff Ramos

Printing: El Tinter (ISO certification 9001,14001 and EMAS)

Printed on recycled paper. June 2008Legal deposit B-23656-07 ISSN 1887-7230

www.rce-barcelona.net+34 93 405 43 73

Managing y subscriptions:Barcelonya, SCCLVia Laietana 45, esc. b, pral. 2a, (08003) Barcelonabarcelonya.com · [email protected]: (+34) 93 424 5202 · fax: (+34) 93 301 2831

Values at stake from the new water culture 4Pedro Arrojo, president of the New Water Culture Foundation, statesthat values cannot be changed by legal decree; in order to breakparadigms you have to take the classroom to the riverbanks.

The role of schools in the future of water 10Schoolteacher Carmelo Marcén analyses water as a teaching tool andproposes we take a leap from the knowledge phase towardsparticipation with a series of educational options.

Technocracy versus sustainability 13Education, ecology and management of the Baix Llobregat Campuslake. Antoni Grau, Josep-Lluís Moner and Marta Pujadas from theTechnical University of Catalonia call for more sustainable publicresource management to enable training and research in local aquaticenvironments.

Menorca: the fresh water challenge 21Miquel Camps from GOB Menorca describes their attempts to changeattitudes towards water in order to address the progressive degradationof the aquifers on an island without rivers.

Water for people, water for life 38The right to water and the role of development NGOs. FrancescMagrinyà, Aida Vila, Quique Gornés and Sonia Pérez from EngineersWithout Borders point out the educational efforts made by civil societyto encourage greater recognition of the right to water.

Water you shouldn’t drink… 43The water crisis, sustainability and education in India. Vijay Paranjpye, from the Gomukh Environmental Trust for SustainableDevelopment, stresses the importance of building literacy in resourcemanagement across many different stakeholders to achieve asustainable use of water.

In brief initiatives in and out of the classroom

Teaching resources for primary, secondary and university education 26Interview with Maria Rieradevall, expert in education and water 462050 Visions educating for a new water culture around the world 48We recommend books, films and documentaries 50Calendar of days dedicated to water and sustainability 51Ecological footprint of this magazine 52

If you wish to participate in Education and Sustainability, propose contents, subscribe or collaborate in thedistribution, please contact us at [email protected]. The theme of the next issue is Cities.

Imagina un món en què els éssershumans sabem organitzar-nos tan bécom els ecosistemes: autoreguladors i

en equilibri amb l’ambient. Imagina unmón en què les nostres activitats gene-

ren zero emissions i zero malbarata-ment d’aigua. A més, tots tenim accés al’aigua potable i aquest valor fonamen-tal es té en compte en tots els nivells de

presa de decisions, ja sigui a l’hora dedecidir la construcció d’un casino al

desert o de triar entre carn o soia.

Si això sona a missió impossible, potserhaurem de trobar fonts alternatives

(diuen que a Mart sobra l’aigua dolça) obé comprometre’ns seriosament a bus-

car solucions a llarg termini. Demoment, un bon començament pot ser

la formació dels nostres polítics, agricul-tors, enginyers, dissenyadors, economis-tes, etc. per començar a treballar d’acord

amb una nova cultura de l’aigua.

A molts llocs del món la demandad’aigua ha superat l’oferta i els nostresmodels de consum no paguen pel costreal d’aquest recurs. Actualment, 1.100milions de persones no tenen accés a

l’aigua potable: sovint no és un proble-ma físic, de falta d’aigua, sinó de caràc-

ter econòmic, de falta d’equitat enl’accés i la distribució. A més, segons

projeccions, per a l’any 2040 una granpart d’Europa ja serà desert. Per inver-tir aquestes tendències (o com mínim

adaptar-nos a elles) és necessari que esprodueixi un canvi dràstic de mentali-tat, i com comenta Pedro Arrojo en el

seu article, aquesta transformació no espot aconseguir només a través de canvis

legislatius, sinó que requereix un granesforç en matèria d’educació.

única i hem convidat professors, ecolo-gistes, professionals de desenvolupa-ment i estudiants, entre d’altres, a refle-xionar sobre aquest repte.

Podem extraure algunes lliçons delsdiversos enfocaments pedagògics reco-manats; en primer lloc, dur l’aula al riu,i no a l’inrevés, i en segon lloc, comassenyala Carmelo Marcén, tractar elsproblemes crítics, com l’accés a l’aigua,la contaminació, els conflictes socialsper l’aigua, tant com els aspectes biolò-gics i hidrològics. I, per suposat, no hemd’oblidar l’espai d’aprenentatge: provarlatrines seques, recollir l’aigua de pluja ifer auditories, per començar. Aquestarevista, per exemple, ha costat prop de 2litres d’aigua per exemplar.Cada gota compta.

A Espanya i a molts altres llocs del mónhi ha crisi d’aigua. No és culpa deningú; sinó que és un problema de tots.Així que més val que aprenem a fermillor les coses abans que, realment,haguem de saltar del barco. Mulla’t!

El Comitè Editoriald’Educació i Sostenibilitat

Com a resposta a una enquesta als lec-tors, un d’ells comentava: “la qüestió és:només hem de plantejar-nos contin-guts? No és determinant quin modeleducatiu es tria?”. És aquesta qüestió,com podem ensenyar les persones aintegrar el veritable valor de l’aigua enles seves decisions, la que Educació iSostenibilitat té la intenció de tractar.Evidentment no hi ha una resposta

cada

comptagota

cada

comptagota

“BUSCAELFONDODELASCOSAS”©PABLOPRO

El Comitè Editorial no assumeix la responsabilitat de les opinions expressades pels autors dels articles de la revista.

primavera2008

4

R E FLEX ION SD I N S D E L ’ A U L A

Avui entenem que el bosc, a més defusta, és paisatge, identitat territo-rial, biodiversitat; sabem que evital’erosió del sòl i permet que l’aigua

de pluja s’infiltri i s’emmagatzemi als aqüífers.En el cas de molts rius, llacs i aiguamolls, hemarribat a perdre la consciència dels valors queens ofereixen. El desenvolupament econòmics’ha prioritzat de tal manera que els rius hanacabat sent simples subministradors de recur-sos hídrics i evacuadors de residus.Tanmateix,fins fa unes quantes dècades els rius han estattradicionalment espais de trobada i d’esbarjo;han estat les nostres platges en terres d’in-terior; la pesca i la navegació nonoméshan es-tat activitats econòmiques, sinó tambéde lleu-re i esbarjo; les riberes han estat espais frescosde passeig i trobada.

Quin paper té l’educació en larecuperació dels valors que ensofereixen els rius?Elmarc legislatiu que suposa laDirectivaMarcd’Aigües no solament implicaun canvi de for-malismes legals, sinó que és fonamentalmentun canvi en l’ordre de valors, es passa d’unagestió de recurs aunagestió de sistemes. Quanparlem d’un canvide valors, per sort o per des-gràcia, no es poden canviar per decret llei; els

valors en una societat canvien a foc lent i enaquest sentit és clau l’educació. L’educació noés només tenir bons comportaments sinó in-corporar en les persones un ordre de valors, unordre de prioritats, un sentit ètic. En aquest cas,és necessari canviar la nostra relació amb elsrius i amb lanaturalesa, basant-nos en un nouparadigma de sostenibilitat com a forma deveure la vida i de veure la naturalesa.Avui comencem a reconèixer com n’ésd’important per a la nostra societat que rius,llacs i aqüífers estiguin en bon estat ecològic.Cada vegada som més conscients de les con-seqüències de gestionar de manera utilitaris-ta aquests ecosistemes, com a purs canals i di-pòsits d’aigua. Els rius, llacs i especialment elsaiguamolls, quan estan en bon estat ecològic,són veritables macrodepuradores naturals.Quan els degradem, més enllà de matar pei-xos, destruïm altres espècies que no veiem,però que són la base d’aquesta funció depura-dora.Quandestruïm la complexa xarxa de vidade l’hàbitat fluvial, o quan dessequem un ai-guamoll (la capacitat depuradora del qual ésenorme), destruïmunpatrimoni que, sense sa-ber-ho, ha estat treballant gratuïtament per anosaltres. Això ens porta avui a gastar milionsd’euros enplantes de depuració que fan el queabans feia de manera gratuïta la naturalesa.

Quines són les activitats pedagògiquesmés efectives per donar a entendre lacomplexitat d’aquests recursos hídrics?Per ami el més efectiu és sortir a l’entorn flu-vial, tant a les riberes com a l’interior del ma-teix sistema, a l’aigua, a la navegació, al bany.Estem acostumats a entendre la llet com unacosa que surt de l’envàs i també ens hemacostumat que l’aigua és una cosa que surtde les aixetes. Trencar el paradigma utilitaride la naturalesa i el paradigma de l’oblit, elfet que les claus de la vida estan en la natu-

Pedro ArrojoPresident de la

Fundación NuevaCultura del Agua

Entrevista realitzada perHHeellooiissee BBuucckkllaanndd

De la mateixa maneraque comprenem que unbosc no pot ser entèscom un simplemagatzem de fusta, estracta d’entendre que unriu és molt més que unacanal de H2O. Es tractade passar de la gestiód’aigües a la gestió derius com a ecosistemesvius.

Valors en joc cultura de l’aigua

Entrevista amb Pedro Arrojo

des de la nova


de Mequi -nen sa i Ri bar -roja, que col·la p -sen més del 90% delsfluxos sedimrentaris. Avui elDelta s’enfonsa a raó de 4 mil·límetres l’any, perfalta de sediments, mentre que el mar creix araó d’uns altres 4 mil·límetres com a conse-qüència indirecta del canvi climàtic.Un altre impacte important de la presa d’As -su an es va començar a detectar deu anys des -prés de ser construïda. Les platges turístiquesal llarg de cents de quilòmetres van començara perdre sorra. Avui sabem que la major part

ralesa consisteix a tornar al medi hídric, aportar l’aula a les riberes.Hi ha moltes altres funcions ambientals de lesquals es deriven el que s’anomenen serveisambientals. Sobre això, pot servir com a refe-rència el cas de la gran presa d’Assuan sobre elNil. En debilitar la força del riu, se sabia queel Delta d’Alexandria aniria retrocedint davantel mar, s’aniria enfonsant i s’aniria salinitzant.Tanmateix, no es va valorar com seria de ràpidi de greu el procés. Els deltes al món són comesponges de sediments que tendeixen a com-pactar-se, pel pes dels mateixos dipòsits, demanera que es produeix un procés d’enfon -sament que només es compensa si el riu apor-ta llims amb inundacions periòdiques. El Del-ta de l’Ebre també sofreix aquest tipus de pro-blemes, arran de la construcció de les preses

RU

NN

ING

DR

Y· © MIKE LAWRIE

Valors en joc cultura de l’aigua

Entrevista amb Pedro Arrojo

des de la nova

Educació i Sostenibilitat

5

primavera 2008

6


de les sorres de platja no procedeixen del’erosió de les ones sinó de l’erosió continen-tal dels rius i de les aportacions sedimentàriesque fan a les plataformes costaneres, des d’onels corrents litorals s’encarreguen de distribuirles sorres al llarg del litoral. Una cosa semblantestà passant a moltes platges del litoral catalài valen cià, com a impacte d’aques tes granspreses del Baix Ebre. De nou, el que feia abansgratuïtament el riu, ha de ser ara fet amb es-forços artificials i cars.Però l’impacte més greu i imprevist va tenir llocpoc temps després de tancar les grans compor-tes d’Assuan. L’any següent van disminuir lescaptures de sardina i seitó en més del 90% atota la Mediterrània Oriental, amb la qual cosaes van arruïnar milers de famílies de pescadors.Avui sabem que aquestes espècies, entre d’al -tres, posen els ous a la desembocadura delsgrans rius durant la primavera i hi viuen en lafase d’alevins, aprofitant que les revingudesnaturals arrosseguen al mar grans quantitatsde nutrients continentals que fertilitzen lesplataformes litorals marines.

Quina és la responsabilitat de lesadministracions quant a la nova culturade l’aigua?L’aigua és un bé públic, i els rius i ecosistemesaquàtics encara més, per tant el paper del’Admi nistració és fonamental. Parlem del’Admi nistració pública com si fos un marcià,però les administracions les elegim nosaltres,per tant no és una responsabilitat en la qual notenim res a dir, al contrari, tenim els políticsque mereixem, i en aquest sentit és necessarique la societat també reaccioni.

Segons la seva opinió, quina serà lacontribució educativa a llarg termini del’Expo de Saragossa? I què opina delprojecte Gran Escala?

Encara que hi ha molts aspectes molt critica-bles, crec que l’Expo ofereix un espai d’opor -tunitat. Quanta d’aquesta oportunitat estransformarà en realitat, en consciència, enactitud, en rebel·lia davant les coses mal fetes?A això no puc respondre. Estem aprofitantl’Expo per llançar iniciatives que estaven pen-sades abans i que es projecten molt més allàde l’Expo pròpiament, com el Foro Joven Riospara Vivirlos i l’exposició Agua, Rios y Pueblosque donarà la volta al món durant cinc anys.Prenem l’Expo no com un objectiu en si ma-teix, sinó com una plataforma, un mitjà, unfòrum per projectar-nos cap al futur i coml’ocasió d’arribar a milions de persones quemai no han sentit parlar de la nova cultura del’aigua. Estic segur que quedaran impactades,sobretot al pavelló d’iniciatives ciutadanes, elFaro, on es presentaran multitud de contra-diccions, per a bé i per a mal.

Gran Escala no té relació amb l’Expo, però elcert és que el Govern d’Aragó ha llançat, ambun entusiasme que considero imprudent, elseu suport a un projecte que és l’antítesi del’ètica i la sostenibilitat. És possible parar-lo?Considero que sí, la iniciativa és molt arrisca-da, i és altament probable que fracassi.Mirant la qüestió de l’aigua des d’una altraperspectiva, avui 1.200 milions de persones almón no tenen accés garantit a aigües potables.


Com a conseqüència d’això s’estima que mésde 10.000 persones, majoritàriament nens,moren cada dia. Tanmateix, la clau no acostu-ma a estar en problemes pròpiament d’esca s -setat, sinó més aviat en problemes de conta-minació i degradació ecològica. El problemaés que, des de la nostra insaciable i irrespon-sable ambició de desenvolupament, hem de-gradat aquests ecosistemes i aqüífers, i hemproduït greus problemes de salut a les pobla-

cions que en depenen, i especialment a les co-munitats més pobres.

Quins són els conceptes bàsics que hemd’ensenyar a les generacions futures?En síntesi, cal distingir el que és la funció del’aigua per a la vida, tant el dret humà a l’accésa l’aigua potable com el dret a la salut de la na-turalesa. Hem d’ensenyar als nostres nens, i alnostres adults, que el primer és la vida, és qües-tió de posar en ordre els valors i en aquest sen-tit l’aigua és una bona plataforma pedagògica.Els drets humans ni es compren ni es venen,qualsevol nen ha d’entendre aquesta posició,perquè té l’ànima més neta i el cap més clar.Nacions Unides declara un dret humà l’accésa, si més no, 30-40 litres d’aigua potable perpersona i dia. Això suposa tan sols l’1,2% del’aigua que la nostra societat està usant. Dit enaltres paraules: no hi ha disculpa. Estem da-vant del repte de garantir, si més no, la font pú-blica, gratuïta i potable a prop de totes les ca-ses. Avui, en moltes comunitats pobres, solenser les dones i les nenes les encarregadesd’anar a buscar l’aigua, la qual cosa suposa ca-minar una mitjana de 5 hores diàries, que im-plica, a més, que aquestes nenes no puguinacudir a l’escola, entre altres conseqüències.En aquest context, el Banc Mundial està propo-sant privatitzar els serveis bàsics d’aigua i sane-jament. Comercialitzar la gestió de l’aigua sig-nifica, en definitiva, transformar els ciutadansen clients; però quan aquests ciutadans són po-bres, implica marginar-los i ignorar els seusdrets humans bàsics. És necessari distingirl’aigua en funcions de vida, el que podria ano-menar-se l’aigua-vida, l’ús de la qual s’ha de ga-rantir com un dret humà, de l’aigua-economia,que ha de quedar relegada a una prioritat de se-gon nivell. El dret a ser més rics pot ser legítim,però mai no ha d’anteposar-se al dret humà al’aigua o al dret de les comunitats i pobles a te-nir rius vius i ecosistemes aquàtics saludables.D’altra banda, la crisi d’insostenibilitat delsecosistemes aquàtics agreuja els problemes degana al món, ja que arruïna formes tradicionalsde producció agropecuària vinculades als ci-cles fluvials, i degrada o destrueix pesques flu-vials i marines essencials en la dieta de milionsde persones, especialment en comunitats po-bres. La pesca és, de fet, laproteïna dels pobres.En definitiva, ens trobem davant d’un repte decanvi cultural que implica assumir principisètics de sostenibilitat i d’equitat pel que fa a lagestió dels ecosistemes aquàtics i de l’aiguacom a base de vida i com a bé públic.

Pedro Arrojo. Professor del Departamentd’Anàlisi Econòmica de la Facultat de Cièn-cies Econòmiques i Empresarials de la Uni-versidad de Zaragoza i president de la Fun-dación Nueva Cultura del Agua.


7

ÁG

UA

?· ©© DANIEL FA

RDIN

B R E U SDINS DE L’AULA

primavera 2008

8

Les Escoles Verdes:

auditen, estalvien, reaprofitenDes del programa d’Escoles Verdes deCatalunya s’estan engegant un seguitde projectes interessants i innovadors.A primària, es destaquen els esforçosfets pel CEIP La Riba. La Riba és un po-ble de les comarques tarragonines onl’aigua no escasseja, ja que hi confluei-xen els rius Brugent i Francolí. El pro-jecte d’estalvi d’aigua, encarat a conèi-xer l’origen de l’aigua que els alumnesfan servir i el seu cicle, vol fomentar lesconductes adequades per fer-ne un úsresponsable i reduir-ne el consum enles accions quotidianes. En aquest pro-jecte, s’hi han vist implicats tots elsalumnes del centre, des d’educació in-fantil, que aprofiten l’aigua que els so-bra dels gots per regar les plantes, perexemple; fins a cicle superior, que por-ten un control estadístic del consumd’aigua del centre, per a la qual cosarevisen el comptador quinzenalment. Una altra experiència per destacar,l’han dut terme els alumnes del CEIPMontseny de Sant Just Desvern, amb elprojecte Aigua i Democràcia, els Usosde l’Aigua, emmarcat dins del projecteComenius de desenvolupament esco-lar. Aquest és el tercer i últim cursd’aquest projecte sobre l’aigua, en quèla gestió participativa democràticad’aquest recurs amb la implicació detota la comunitat educativa és un delspunts clau. Un dels aspectes cabdalsd’aquesta experiència ha estat que elsmateixos alumnes puguin gestionar idinamitzar el projecte, per a la qual cosa

han dut a terme diverses activitats, comara la realització de vídeos pensats iprotagonitzats pels nens, conferències,accions d’estudi i de neteja de les rie-res, etc. També s’ha creat el grup de Re-porters, que s’encarrega de cercar notí-cies relacionades amb el medi ambient.A secundària, es destaquen les expe-riències de l’IES Ribera Baixa del Pratde Llobregat, que ha dut a termel’Ecoauditoria de l’aigua amb l’objec -tiu de valorar el consum d’aigua ambl’objectiu de millorar-ne la gestió i fer-ne un ús més racional, fomentant elshàbits que afavoreixin l’estalvi. El pro-jecte ha permès aplicar sistemesd’estalvi i reutilització d’aigua que hanfet minvar el consum d’aquest recursfins a situar-lo molt per sota d’altrescentres del mateix municipi. La inicia-tiva inclou plafons de comunicació,adhesius i recursos didàctics específicsper dur-la a terme. Al mateix munici-pi, l'IES Doctor Trueta, en vies de cons-titució com a Escola Verda, ha posat enmarxa mesures per a l’aprofitament del’aigua de l’aqüífer del Delta del Llo-bregat, complementades amb uncol·lec tor d’aigües pluvials. La implan-tació d’aquest sistema els permet uti-litzar l’aigua de l’aqüífer per al reg, eli-minar problemes de rovells, humitatsi pèrdues a la xarxa, i estalviar un 70%del consum en la factura de l’aigua, almateix temps que ofereixen als alum-nes la possibilitat d’aprendre a partird’una experiència concreta.

El Foro Joven Ríos para Vivirlos ésun projecte educatiu que buscaque els escolars d’educaciósecundària i batxillerats’apro xi min als rius desd’una perspectiva múltiple.Sorgeix per iniciativa de laFundación Nueva Cultura delAgua i té el suport de diferentsadministracions autonòmiques ilocals de la conca de l’Ebre.La implicació del professorat delscentres educatius ha estat una peçaclau per al creixement del projecte. Per incen-tivar-lo es van programar cursos de formació ini-cial i s’ha treballat de manera continuada ambaquest col·lectiu. El treball desenvolupat pels escolars durant els dos anys

en diferents comunitats de la conca haestat molt estimulant. Per aconse-guir-ho s’han programat sortides,s’han organitzat debats, s’han fet ac-

tivitats d’expressió plàstica i lúdicaamb una dimensió col·lectiva i s’haconstituït un Consell de Joves pelsRius. Tot plegat tindrà el seu puntculminant a la jornada col·lectivaque se celebrarà el dia 25 de juny, en

el marc de l’Expo 2008. Allà els jovesde la conca i altres arribats de Val-de-Mar-

ne i de Lisboa expressaran de maneraplàstica i lúdica la visió que tenen dels

seus rius, compartiran les seves vivències i acorda-ran un decàleg que reculli compromisos propis perals rius i faran peticions a les autoritats.

�� 976 761488 · www.unizar.es/forojoven

SUMMONING THE W

ATER · ©© PEDRO BALBIS PINTO

SUMMONING THE W

ATER · ©© PEDRO BALBIS PINTO

EL FORO JOVEN RÍOS PARA VIVIRLOS

creant el fòrum joveRius per a viure’ls:

�� 93 4151112 · www.mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes



9

A l’escolaestudiar el cicle per

millorar els hàbits �� 93 2374743 · bcn.es/agenda21/a21escolar

Els centres educatius són gransconsumidors d’aigua, ja quel’ele vat nombre de persones quehi conviu diàriament durantmoltes hores i la quantitat depunts de consum que hi ha (wà-ters, rentamans, dutxes, cuines,laboratoris, etc.) comporta unagran demanda.

Davant d’aquest fet, nombrososcentres educatius de la ciutat deBarcelona que participen en elprograma d’Agenda 21 Escolar

han elaborat ecoauditories per de-terminar el seu consum d’aigua iplantejar mesures d’estalvi i re-ducció. Així, a partir de la recolli-da d’informació (enquestes, en-trevistes, lectures de comptadors,etc.) s’ha estimat el consum apro-ximat de cada persona del centrei el consum setmanal de l’escola,les pèrdues de les instal·lacions, laproducció d’aigües residuals, etc.

Aquestes dades han permès ex-treure conclusions, debatre, refle-xionar i elaborar propostes de mi-llora (individuals i col·lectives) perreduir el consum global: aprofita-ment de l’aigua pluvial, reutilitza-ció d’aigües usades, intervencióen el reg de la vegetació, o intro-ducció de sistemes de reducciódel consum als wàters i les aixetes,entre d’altres.

Aquestes actuacions han tingutcom a objectiu prioritari, al mar-

ge d’aprofundir en el coneixementdel cicle de l’aigua del centre i dis-minuir-ne el consum, modificarels hàbits dels nens i nenes ambrelació a l’ús dels recursos hídrics(tant pel que fa a l’estalvi com a laprevenció de la contaminació). Enel cas d’alguns centres, s’han fettambé exposicions que han aple-gat tota la informació recopiladapels alumnes.

A la masia de Can Font, un dels equipa-ments del Parc de la Sèquia, hi trobem elCentre de l’Aigua. És un espai d’inter -pretació de l’aigua que ofereix diferentsserveis, com ara exposicions permanentsobertes al públic general (L’ús racional del’aigua, orientada a sensibilitzar la pobla-

ció sobre l’ús de l’aigua, L’aigua a la ciutat,explicativa del tram urbà del cicle del’aigua). És un espai educatiu adreçat atots els alumnes d’educació primària,secundària i batxillerat, i al públic adult.La seva infrastructura inclou aules, labo-ratoris, maquetes i altres equipaments perfer activitats educatives amb centresdocents i de formació. Aquestes activitatspoden ser tant visites a les instal·lacionsde tractament de l’aigua, com tallers edu-catius o jornades formatives a la mateixamasia. També disposa d’un centre dedocumentació i arxiu de consulta pública,adreçat especialment a estudiosos i inves-tigadors de temes relacionats amb l’aigua.

Aquest centre, de referència en l’àmbitcomarcal, concentra múltiples interessospúblics, ja que compleix una funció peda-gògica per difondre la importància del’aigua per al planeta i l’ésser humà, i ésun important equipament de divulgacióambiental de la ciutat de Manresa. A més,l’entorn del Centre de l’Aigua, l’anomenatParc de Can Font, és una peça clau dins elcreixement urbanístic de la ciutat, en quès’ha sabut preservar un alzinar com a zonaverda dins de l’espai urbà.

��93 8748616 · www.parcdelasequia.cat

El Parc de la Sèquia i el Centre de l’Aiguade Can Font

Alumnes al laboratori del Centre

SÍ ES POT RECOLLIR AIGUA DE PLUJA NO ES POT DEIXAR RAJAR L´AIXETA

BEVENT DE LA GERRA · CEIP PARC DEL GUINARDÓ

primavera 2008

10


L’aigua és un assumpte present tant enles converses quotidianes com en elsmitjans de comunicació; sovint apareixfins i tot en les notícies. A l’escola suc-

ceeix alguna cosa semblant: es parla de l’aiguai es treballa amb l’aigua. Gairebé sempre sorgei-xen aspectes lligats a les propietats que té o alseu cicle natural; si bé en els darrers anys es con-sideren els usos del “recurs aigua”. En les pro-postes per a cursos d’Educació Secundària o deBatxillerat s’afegeixen aspectes lligats a la im-portància de l’aigua per als éssers vius i altresaspectes relacionats amb l’esgo tament del re-curs. Els desenvolupaments curriculars se suc-ceeixen amb els anys, però la caracterització del’aigua que exhibeixen gairebé no canvia.

A més de la importància curricular que té, eltema de l’aigua és una de les qüestions am-bientals sobre la qual més ofertes rep l’escolades de regidories d’ajuntaments, empreses deservei públic o entitats privades. Aquestes pro-postes, sens dubte ben intencionades, tenenformats molt diversos i propòsits una mica di-fusos; acaben sent iniciatives de desenvolupa-ment toves i de la incidència de les quals es fauna valoració escassa. Els centres les acullende grat, però en comptades ocasions provo-quen un debat col·lectiu.

L’aigua com a argument didàctic

Així doncs, l’aposta educativa sobre l’aigua estàviva; per comprovar-ho, només cal fer una cer-ca a internet o fer una ullada a la secció de re-cursos pedagògics d’aquesta revista o d’altres.Darrere de totes les iniciatives hi ha el conven-ciment que la tasca educativa amb l’aigua sem-pre és útil. Se suposa que els seus promotorsentenen que es poden ensenyar o canviar lesactituds al voltant de l’aigua, que cal modifi-car alguns comportaments i que la interven-ció educativa global és rellevant per a aquestspossibles canvis. Valorem per parts aquests su-pòsits. Hi ha qui afirma que els hàbitss’adquireixen mitjançant la imitació, altresdiuen que són conseqüència d’un ensenya-ment ben fet i altres pensen que ni una cosa nil’altra, sinó que és l’ambient –els problemesambientals de cada moment– el que genera elsmodels de vida i les seves evolucions.

És possible que els escolars es comportind’una manera determinada perquè desconei-xen que l’aigua és un bé valuós, vulnerable,de propietat col·lectiva i desigualment repar-tit; perquè obeeixen pautes socials o perquèno se’ls donen normes concretes de conduc-ta en aquest camp.

el futur de l’aiguaEl paper de l’àmbit escolar

La intenció educadora sobre qüestions socioambientals no ésuna moda; és un deure col·lectiu. La potència transformadora del’escola exigeix programes estructurats, amb diferentsdimensions en el seu desenvolupament. S’ha de superar la fasede coneixement per caminar cap a la participació en solucionscompartides al voltant de l’aigua com a bé social. Aquesttrajecte exigeix un entrenament i l’escola pot ser un dels seusescenaris.

Carmelo MarcénProfessor de l’IESMiguel Catalán de

Zaragoza



11

S’accepta que la intervenció de l’escola és re-llevant per aconseguir variacions de conducta,però s’oblida que la percepció i la disposicióper a l’acció milloren si hi ha acceptació social;aquesta és la situació estratègica. Les accionsproambientals es consoliden si es produeixenpràctiques semblants a l’escola o a l’entorn, sis’afavoreix el sentit de la responsabilitat indi-vidual en el grup social i si es produeixen, a lavegada, iniciatives institucionals coherents. (1)

Així doncs, atès que l’aigua continua sent un re-ferent social i es manté com un contingut esco-lar, no hi ha cap raó per dir no a l’acció educa -tiva. Això sí, caldrà veure què es fa i com es fa.

Els escolars mostrenpercepcions sobre l’aiguaUn propòsit de canvi en edu-cació s’hauria de recolzaren el coneixement de lasituació de partida. Enuna síntesi ràpidas’apun taria quel’alumnat con sideraque l’aigua té diversoscomponents, posse-eix una sèrie de pro-pietats, es pot trobaren diferents estats,s’utilitza en la vidaquotidiana i incideixen la salut; a més delpaper que té en la confi-guració de l’hidrosfera ien el cicle de l’aigua. Engeneral, l’alumnat responsense dificultat qüestions re-lacionades amb fets i dades,però li costa molt més valorarprocessos i interaccions aigua-individu i societat. És lògic ques’expressin així, ja que aquestes

EXPRESSIÓ PLÁSTICA · FORO JOVEN RÍOS PARA VIVIRLOS

qüestions formen part de les múltiples pro -postes curriculars que s’im parteixen al llarg del’ense nya ment obligatori.(2)

També es pot interpretar que una part dels es-colars no veuen rellevant de què serveix queells estalviïn aigual, i carreguen l’obli gació degestionar-la a les diferents administracions;a més mostren una perillosa identificació en-tre consum d’aigua i qualitat de vida.(3)

Caldria estudiar dos supòsits per convertir-los en arguments per a l’acció futura. En pri-mer lloc, sembla que hi ha relació entre el que

el futur de l’aiguaEl paper de l’àmbit escolar

primavera 2008

12


s’ensenya repetidament i el que s’aprèn; ensegon lloc, sembla que s’expliquen massacontinguts sobre fets o propietats en detri-ment d’altres de relacionats amb l’acciócol·lectiva, que no han aconseguit “col·lar-se”eficaçment ni en els llibres de text ni en lescompetències curriculars que marquen lesadministracions educatives. En conseqüèn-cia, cal assenyalar que la potència educativadel marc escolar no s’ha perdut, però que hade modificar les seves intencions. Els contin-guts escolars necessiten una revisió que potsorgir des de dins; hi ha espai per aconseguir-ho en les programacions d’aula.

Algunes propostes d’intervencióResumir les opcions educatives més vàlidesper invertir una tendència d’ensenyamenttan arrelada no és una tasca senzilla, i enca-ra menys ho és presentar estratègies que ser-veixin per a tots els escolars. Malgrat tot,d’acord amb el que s’ha exposat i dins d’unformat de treball en equip que fomenti la par-ticipació, es poden suggerir diverses opcions.Són complementàries i admeten múltiplesmodulacions; totes necessiten que s’elaboriun projecte previ.

� Estudis de situacions problemàtiques, tre-balls al voltant de situacions problemàtiques.� Desenvolupament d'unitats didàctiquesamb format i intenció "globalitzadora".� Millora en la gestió ambiental dels centresmitjançant la posada en marxa d'eco audi -tories escolars.� Col·laboració amb entitats i xarxes per tre-ballar el tema de l'aigua.� Alguna qüestió coneguda. Problemes en elsubministrament d’aigua o episodis de conta-minació, conflictes socials per la distribució,desigualtats entre Primer i Tercer Mon, etc. Sónescenaris el tractament dels quals és útil, tot ique no s’acabi amb el problema, ja que reque-reixen mobilitzar recursos intel·lectuals id’actitud. Amb escales diferents, serveix per aqualsevol nivell educatiu. Hi ha una condició:que el procés d’apre nentatge s’organitzi al vol-tant d’un fil argumental que doni sentit a totala seqüència. A partir de les idees prèvies, delreconeixement d’hàbits, es pot provocar unareestructuració i es poden qüestionar algunesconductes de manera compartida. La seqüèn-cia d’accions, poques –si no els escolars es can-sen–, és senzilla: fer una aproximació globalper identificar la situació i analitzar-ne les cau-ses, proposar actuacions, desenvolupar-les ivalorar-ne els resultats.(2)

� Propostes didàctiques sobre l’aigua. Con-feccionades al voltant de dos o tres aspectes,sobretot usos individuals i col·lectius, perme-ten escenificar situacions que és necessari tre-ballar amb certa urgència. Admeten temes

pròxims lligats a la importància de l’aigua enla vida o en el paisatge, el consum personal ocol·lectiu, etc. Han de recollir algunes activi-tats organitzades en seqüència: alguna demotivació, alguna de desenvolupament i al-guna de síntesi/aplicació. Així hi ha temps su-ficient per abordar totes les qüestions i valo-rar-ne els resultats amb l’alumnat, amb laqual cosa és més fàcil generar nous apre -nentatges. Aquestes pro postes són acon se lla -bles per a col·lec tius que encara no tenen clarun tractament global, ja que tenen un marcatinterès pedagògic. � Millora en la gestió del centre. Avui dia, elsproblemes que l’ús de l’aigua genera en uncentre es poden resoldre amb maniobres tèc-niques senzilles o instal·lant dispositius estal-viadors. Tanmateix, una ecoauditoria de l’aiguapot ser útil, ja que afavoreix la participaciócol·lectiva en un objectiu comú com és la ges-tió sostenible. En aquest cas, sí que s’ha deplantejar millorar la gestió ambiental i solucio-nar els problemes. Si aquestes situacions ge-neren canvis d’actitud es poden estendre tam-bé a l’àmbit familiar.� Compartir l’aigua. Agua a la xarxa. Són mol-tes les ofertes d’organitzacions com Unesco,Greenpeace, Inermón-Oxfam o altres de mésproperes que ofereixen materials i recursos perals centres. La constitució d’un grup d’acciósobre l’aigua que es pugui vincular a alguna deles xarxes existents és una bona manerad’establir dinàmiques per aprendre dels altres,per compartir. També es poden aprofitar ini-ciatives dels ajuntaments o governs auto -nòmics, com l’Agen da 21, les Escoles Verdes,les Ecoescoles, etc. Donada la intenció parti-cipativa que tenen, necessiten un col·lectiu po-tent que les incentivi curs rere curs.La transcendència de l’escola com a motor decanvi no s’ha explotat suficientment; però en-cara som a temps de fer-ho. Per aconseguir-ho,urgeix acomodar les pràctiques educatives per-què provoquin una visió diferent de l’aigua.Aquesta visió està més lligada a la revisió de lesinteraccions humanes i l’aigua, amb dimensióglobal i intenció participativa, que a la meraconsideració de les propietats que té i de l’úsque se’n fa com a recurs.

Referències(1) Benayas; Poguntke; Marcén (2004). “Recopi-

lación y análisis de investigaciones sobre elagua y la educación ambiental”. CongresoAgua y Educación Ambiental (pàg. 165-182).Alicante: CEMACAM.

(2) Marcén (2006). Las ideas de los escolares so-bre el agua. Fundación Ecología y Desarro-llo. www.ecodes.org.

(3) Marcén (2004). “Usos y abusos del agua”.Cuadernos de Pedagogía (núm. 334, pàg. 34-37). Barcelona: Cisspraxis.



13

d’inundacions en diferents barris de la ciutat.El març de 2003 s’encarrega a TYPSA, S.A. unprojecte per redirigir part de les aigües de plu-ja cap a la bassa.

La manca de criteris de sostenibilitat en el pro-jecte de l’ACA obliga la UPC a demanar que lesobres es facin harmonitzant els criteris per evi-tar inundacions (sota el concepte tecnològicexclusiu de canal hidràulic) amb els de respec-te a un entorn naturalitzat on es duen a termeun ampli ventall d’activitats de recerca, docèn-cia i educació per a la sostenibilitat. Específi-cament, s’alerta sobre el risc d’introduir aigüescontaminades a l’interior de l’estany. Parado-xalment, una altra unitat del Departament deMedi Ambient, la Direcció General de Medi

Tecnocràcia sostenibilitatvs

Educació, ecologia i gestió de l’estany del Campus del Baix Llobregat

El Campus del Baix Llobregat, tot i es-tar integrat al municipi de Castellde-fels, esdevé un element de trenca-ment de la continuïtat urbana. Ins-

tal·lat en una zona d’antics conreus configu-ra alhora un parc periurbà. El Pla especial pera la instal·lació d’un campus universitari aCastelldefels, aprovat per les autoritats aca-dèmiques el 1993, inclou la creació de l’estanyde laminació per conduir les aigües del Cam-pus, evitar riscos d’inundacions i, alhora, es-devenir un element d’integració ambiental ipaisatgística. Aquest fet és aprofitat perl’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que hiveu una oportunitat de solucionar la històri-ca manca de planejament hidràulic del mu-nicipi, que any rere any provoca episodis

PIS

AD

AS

EN

EL A

GU

A· ©

© CHECHI PE

El valor ecològic de l’estany naturalitzat del Campus del Baix Llobregat dela Universitat Politècnica de Catalunya, darrerament introduït al Catàlegde Zones Humides de Catalunya, ha generat la necessitat decompatibilitzar funcions pedagògiques i científiques amb una gestiógovernamental que ha esdevingut insostenible.

Antoni GrauProfessor delDepartamentd’Enginyeria deSistemes, Automàtica i Informàtica Industrial

Josep-Lluís Moner i Marta PujadasCentre per a laSostenibilitat, UniversitatPolitècnica de Catalunya

Natural, ha inclòs l’estany en el Catàleg de Zo-nes Humides de Catalunya.

Malauradament, però, la ràpida naturalitzacióque es produí a l’inici de la seva excavació haquedat contrarestada per la pèrdua de quali-tat de l’aigua i la degradació de l’ecosistema(especialment per filtracions d’aigües resi-duals), conseqüència de la mala gestió del’entorn feta per l’ACA, que respon a una totalmanca de criteri.

Ecologia de l’estanyL’excavació del subsòl per a la creació de labassa (1997-1998) contribueix a assolir unèxit pioner:

� El procés de naturalització de l’estany esprodueix amb celeritat, sense necessitat demobilitzar grans recursos materials, energè-tics, ni monetaris; l’aigua de l’aqüífer afloraamb una qualitat excel·lent i la flora i la faunatípiques del Delta del Llobregat colonitzen rà-pidament l’entorn, amb la qual cosan’incrementa la qualitat ambiental.(1)

� Es crea un campus que destina una part im-portant del seu espai a funcions ambientals ia minvar la petjada ecològica de les activitatsacadèmiques pròpies. Els edificis incorporenl’estalvi d’aigua, d’energia i de recursos, is’impulsa la gestió del Campus que faci nor-mal aquesta realitat.

� L’estany esdevé camp d’experimentació idocència per a professors i estudiants, pa-ral·lelament a les activitats formatives i de sen-sibilització ambientals de la comunitat univer-sitària i dels centres educatius de les pobla-cions veïnes.

Una gran diversitat d’espècies d’avifauna, mol-tes d’elles protegides per normatives comuni-tàries, en fan el seu hàbitat, com el cabusset,el bernat pescaire, l’agró roig, el martinet me-nut o l’abellerol. Paral·lelament, es du a termel’ampliació del projecte de reintroducció de lestortugues de rierol, coordinat pels tècnics deles reserves del Delta del Llobregat. Des del’any 2005 es fan un seguit d’alliberaments quecontribueixen a incrementar la poblaciód’aquesta espècie també protegida.

L’estany esdevé espai ciutadà, tot i quel’Ajuntament en promou l’ús exclusiu com aparc urbà i no n’aprofita les extraordinàriesoportunitats, ni els recursos educatius gene-rats, per promoure els valors ambientals. Però,en absència de campanyes d’educació i sensi-bilització ciutadanes, l’espai pateix agressionscreixents a la flora i la fauna: introducciód’espècies invasores (tortuga de Florida i car-

pes); alimentació irracional d’ànecs; invasiód’animals de companyia (gossos); abocamentde deixalles i bosses de plàstic. Els mesosd’agost i setembre de 2007 episodis de plugesintenses trenquen el mur de contenció de lesobres iniciades de l’ACA, cosa que provoca unagreu mortaldat de peixos i una degradació se-vera de la qualitat de les aigües.

Tots aquests fenòmens han provocat una da-vallada important de la qualitat de l’aigua,atès l’increment dels nivells d’eutrofització.Actualment, es posa en dubte la capacitat del’ecosistema per aconseguir un bon estatecològic com marca la Directiva Marc del’Aigua i, per tant, de continuar oferint elsserveis docents i de recerca adquirits enaquests darrers anys.

Oferta educativa a l’estany L’estany s’ha convertit en un espai de promo-ció del diàleg interdisciplinari. S’han impulsatdiferents projectes d’anàlisi, monitorització iconservació, que l’han convertit en un campd’experimentació de primer nivell per a inves-tigadors i estudiants. Alguns d’aquests projec-tes contribueixen també a promocionar valorsambientals i naturalístics dins de la Universi-tat i fora, cosa que genera recursos i materialseducatius d’interès.

Més enllà de l’àmbit de la Universitat, la sevavinculació amb el territori ha aportat un nouelement de valor per al municipi, pel fet ques’ha convertit en àrea d’esbarjo per a diferentsgrups socials. A més, ha possibilitat l’opor -tunitat d’incrementar la superfície d’aigua -molls protegits, en davallada en el nostre país.

Laboratori REALDins el marc del Pla ambiental del Campus(1998) s’ha constituït un programa de recercainterdisciplinària bianual amb l’objectiu decor regir les desviacions respecte del Pla de lesactuacions al Campus. El programa Laborato-ri REAL incentiva la recerca, la innovació tec-nològica i la formació en sostenibilitat.

Des de l’any 2001 s’han fet dues convocatòriesamb la realització de quinze projectes i la parti -cipació de més de cinquanta investigadors i es-tudiants de diferents disciplines. Aquesta vin-culació entre docència i recerca en l’estudi decasos reals constitueix la realització d’un pa-radigma sostenibilista que atorga a l’estany ungran valor educatiu i pedagògic.

Projecte ITINERAAprofitant l’interès del Campus com a espai se-miurbà en què es combinen aspectes natura-lístics, tecnològics i socials, s’ha dissenyat unaactivitat formativa i de sensibilització ambien-

primavera 2008

14


tal, el projecte ITINERA, que consisteix en unrecorregut ambiental entorn del Campus ambdotze parades que mostren els ele-ments d’interès natural i tecnològic.

Paral·lelament, s’ha dissenyat unprojecte de voluntariat en quèestudiants universitaris actu -en com a guies de l’iti -nerari. Tant els estudiantscom els professors uni-versitaris que hi estanimplicats i els delscentres escolars desecundària han

remarcat la influència positiva que té l’activitatsobre els itinerants, atès que els fa reflexionarsobre els efectes negatius que les actituds i elshàbits adquirits tenen en entorns naturalsd’aquestes característiques.

Un cas exemplar: el projecte TOLLAL’estudi dels ecosistemes o sistemes naturalsserveix principalment per entendre les com-plexes relacions entre els éssers vius i el seu en-torn. Mitjançant aquest projecte entenem ambmés claredat l’impacte de l’home en la naturai les conseqüències que d’això se’n deriven. Dela mateixa manera, predir el comportamentdels sistemes naturals ens ensenyarà a tornarmés sostenible la nostra relació amb la Terra.Quan es modifica el medi natural se n’ha de te-nir un coneixement acurat per tal de fer aquestcanvi d’una manera adequada i responsable.Per poder predir diferents factors que regulenels sistemes naturals necessitem conèixer-losi, per tant, formular-ne models d’evolució quesón, en definitiva, una representació d’un sis-tema mitjançant equacions matemàtiques quereflecteixen com funciona, en el sentit que des-criuen la relació que s’estableix entre cadas-cun dels components i les influències exter-nes. Per demostrar l’eficàcia dels models, s’hand’avaluar comparant les prediccions que pro-porcionen amb dades reals.

Així doncs, l’objectiu del projecte TOLLA, dinsel marc del Laboratori REAL, és fonamental-ment recollir dades reals de l’estany al llarg deltemps i crear-ne un model de comportament

que usiaques tes dadesper fer una predic-ció continuada.

La primera part va consistir a crear una basede dades que permetés recollir tot un conjuntde dades proporcionades per químics i geòlegsadquirides directament de l’estany. Per perme-tre l’ús d’aquestes dades a tota la comunitatcientífica es va crear una pàgina web,(2) quepermetia a la vegada introduir dades, obtenir-ne gràfics i accedir-hi de manera remota.

Amb les dades reals recollides es va poder for-mular un model, complex i complet, del com-portament de l’estany com a eina de recercaper a ecòlegs, biòlegs i enginyers ambientals,que es va anomenar simulador de recerca.Concretament, el simulador prediu l’evoluciódels components de l’estany en termes de pro-ductors primaris (fitoplàncton, com poden serels diàtoms i les algues), els herbívors (zoo-plàncton), els nutrients o fertilitzants (nitro-gen, com a nitrat més amoni) i els fosfats pertal de prevenir riscos naturals d’aquests eco-sistemes aquàtics. Entre d’altres, les dades queel simulador necessita són la temperatura del’aigua, la concentració d’oxigen dissolt, el ni-vell de l’aigua i altres dades morfològiques iorogràfiques que s’obtenen directament de la



15

REINTRODUCCIÓ DE LA TORTUGA DE RIEROL · SERVEI DE PREMSA, UPC

primavera 2008

16


NATURALITZACIÓ DE L’ESTANY (ABANS I DESPRÉS) · MARTA PUJADAS

base de dades. Aquest simulador reprodueix elcomportament de sistemes aquàtics d’aiguadolça per tal de fer-ne l’estudi ecològic.

Amb la intenció de millorar l’ambientalitzaciócurricular, els creadors del simulador vamtraslladar aquesta experiència a l’aula, per ala qual cosa vam crear una versió simplifica-da del model per obtenir un simulador edu-cacional. Aprofitant la mateixa web del pro-jecte TOLLA s’ha ideat un laboratori remotamb un conjunt de pràctiques de simulació imodelat de sistemes dinàmics que permetenals alumnes universitaris fer pràctiques ambdades i models reals provinents de sistemesecològics. L’experiència ha estat ben rebudapels alumnes alhora que permet dur a termeuna tasca de conscienciació més gran pelmedi ambient i, concretament, pels sistemesecològics aquàtics.

ConclusionsL’avenç de la cultura de la sostenibilitat re-clama un canvi de paradigma que compren-gui transversalment tots els sectors socialsclau. L’experiència de l’estany del Campusdel Baix Llobregat ha promogut canvis en lapercepció dels membres de la comunitatuniversitària, les escoles i la ciutadania so-bre el valor de les masses d’aigua i dels eco-sistemes.

Tanmateix, la inèrcia tecnocràtica de resoldreels problemes al “final de la canonada”, la in-corporació simplement nominalista dels cri-teris de sostenibilitat en la gestió pública i lafalta d’actualització de coneixements, especial-ment en aquest sentit, han provocat un severimpacte negatiu i han contribuït a frenaraquesta experiència pionera. Davant de lescampanyes institucionals de l’ACA per al’estalvi de cada gota d’aigua que assenyalenal ciutadà com a responsable principal, sovintla gestió pública es permet de malmetre mi-lions de litres d’aigua, contaminar-los o per-metre’n usos inadequats.

Potser massa paraules per arribar a una con-clusió: les conseqüències d’aplicar criteris in-sostenibles de gestió pública generen barreresimportants a les iniciatives docents i les expe-riències educatives per pioneres que siguin. Ésurgent que l’educació per a la sostenibilitat pe-netri amb urgència en la mentalitat, els valorsi les competències dels governs i dels gestorsde les administracions públiques, incloses lesambientals.

Referències(1) Portal UPC Sostenible 2015. La bassa del

Campus del Baix Llobregatwww.upc.edu/sostenible2015

(2) http://tolla.upc.edu

NATURALITZACIÓ DE L’ESTANY (ABANS I DESPRÉS) · MARTA PUJADAS



17

a manera de padrí, els orienti i els doniinformació sobretot de la seva histò-

ria i dels aspectes més so-cials. També es fa una sor-tida anual a la font escolli-da per fer-ne l’estudi decamp pertinent i, si escau,una primera i bàsica inter-venció de neteja. Aquest

treball de camp es du a terme a partirde la utilització del dossier didàctic iserveix per elaborar també una prime-ra diagnosi de la situació de la font.

Per fer aquesta sortida pràctica es dis-posa d’una guia didàctica (per a pri-mària i secundària) i d’un dossierd’informació complementària, que

permet recollir de manera integradaper a tots els centres la informació ala font com a base del treball poste-rior a l’aula. Finalment, els alumnestenen a disposició seva una pàginaweb per intercanviar informació, ex-periències i idees entre els centres quehi participen.

Els centres de la Vall del Ges i el Bi-saura, al nord de la comarca d’Osona,estan adherits al Progra-ma Escoles Verdes deCatalunya des del curs2001-2002. Un dels pro-grames que duen a ter-me és el programa “Defont en font, aprenem del’aigua”. Es una proposta oberta a laparticipació, que fomenta el coneixe-ment, la recerca i l’actuació enl’entorn propi i la seva realitat: lesfonts com a valor social i l’aigua coma recurs.

Aquesta iniciativa comú parteix d’unseminari de formació, amb mestresdels centres CEIP Fortià Solà, IES Cir-viànum, Escola Rocaprevera, CEIP Valldel Ges i Col·legi Sagrats Cors de Tore-lló; CEIP Lloriana de Sant Vicenç de To-relló; CEIP Josep M. Xandri de SantPere de Torelló; CEIP Segimon Comasi SES Bisaura de Sant Quirze de Beso-ra. La coordinació tècnica i l’elaboraciódels dossiers didàctics, els ha dut a ter-me l’entitat viladraueducacio.com,que durant el primer any ha comptatamb suport del Consorci de Municipisi del Consell Comarcal d’Osona.

A partir del tema central de les fonts,es volen desenvolupar treballs d’anà -lisi i recerca, per part de l’alumnat i lesseves famílies, orientats a conèixeraquest patrimoni social i natural.

Aquest projecte té com a objectiu ela-borar un inventari de les fonts de la co-marca, aprofundir en l’aspecte més di-dàctic d’aquest fons patrimonial i cre-ar un espai comú d’intercanvi (una pà-gina a Internet amb domini propi) perubicar-hi tant els treballs de l’alumnatsobre les fonts com les actuacions.D’altra banda, preveu celebrar la Dia-da de la Font (fontada), participar ipresentar el programa a la Fira Naturade Torelló i elaborar un material for-matiu i informatiu per a les famílies.

Pel que fa a la metodologia de treball,es preveu que cada un dels centresbusqui un avi o àvia o veí o veïna, que,

De font en font

�� 93 8849131www.viladraueducacio.com El Projecte Mediterrani Occidental

(PMO), que està coordinat interna-cionalment per Unescocat – CentreUNESCO de Catalunya des de l’any2005, és un projecte educatiu del Plad’escoles associades a la UNESCOque inclou nou estats de l’àrea me-diterrània occidental (Algèria, An-dorra, Espanya, França, Itàlia, Líbia,Malta, Marroc i Tunísia). Els objectius del PMO s’emmar -quen en els camps d’acció propisd’Unescocat (la pau, els drets hu-mans, el desenvolupament, la sos-tenibilitat, el diàleg interreligiós i lainterculturalitat) i s’articulen al vol-tant d’aquests eixos fonamentals:

• Prendre part activa en la resolucióde problemes ambientals, espe-cialment els relacionats amb el va-lor de l’aigua a la Mediterrània,l’ecoturisme i la protecció del pa-trimoni natural, i participar en laDècada de les Nacions Unides

d’Educació per al Desenvolupa-ment Sostenible (2005-2014).

• Posar en pràctica la solidaritat i lacooperació entre països i perso-nes, així com la cultura de la paual Mediterrani.

• Contribuir a un millor coneixe-ment entre pobles i promoure eldiàleg entre cultures i religions pertal de fomentar la convivència i elrespecte a la diferència.

• Promoure la diversitat lingüís-tica i la preservació del patrimo-ni cultural present a tota la Me-diterrània.

Per assolir aquests objectius, es pro-posen accions concretes a les esco-les de primària i secundària asso-ciades a la UNESCO: agermana-ments interescolars, intercanvi dematerials didàctics, campamentsinternacionals interescolars i troba-des de professorat.

Àlex Cosials, Ángeles Rojo i Marga Serra�� 93 4589595 · www.unescocat.org

Projecte Mediterrani

Occidental

ISLA DE BAZARUTO · ©© EVELYNE CHIAROT

DO

NA

DE

L’A

IGU

A• NEUS BRUGUERA

aprenem de l’aigua


primavera 2008

18

Avaluació de les instal·lacions d’aigua i sanejament a les escoles de l’Índia

L’abril de 2006, el Departament d’Educa -ció d’Andhra Pradesh va encarregar alCouncil for Enviromental Education, In-dia, que fes un estudi de les instal·lacionsd’aigua i sanejament a les escoles, ambel suport d’UNICEF. Els objectius erendur a terme una avaluació participativade les instal·lacions d’aigua i sanejamenta les escoles, juntament amb els estu-diants, els professors i els pares de famí-lia, i identificar i presentar un conjunt derecomanacions per millorar aquestesinstal·la cions. Al llarg del procés d’ava -luació es van utilitzar diversos mètodesinnovadors de participació:

Visita guiada:professors i estudiants perseparat van formar equips d’estudi quevan dur a terme diferents visites de lesinstal·lacions amb l’objectiu d’identificarles característiques clau.

Targetes flash: es va demanar als estu-diants que assenyalessin els aspectes

positius i negatius que observessin ales fotografies de les instal·lacionsd’aigua i sanejament de les escoles se-leccionades.

Disseny dels millors lavabos: els estu-diants van treballar en grups per disse -nyar el “millor lavabo”.

Foto documentació: els mestres van ferfotografies de cinc aspectes positius icinc de negatius sobre els urinaris, les la-trines, l’aigua potable i els lavabos.

Targeta de puntuació: els mestres vanidear un conjunt de criteris d’avaluacióde les infraestructures d’aigua i saneja-ment a les escoles. Cada mestre va apli-car aquests criteris d’avaluació a la sevapròpia escola. L’estudi comprenia trenta escoles en tresdistrictes diferents i va donar lloc a un se-guit de recomanacions per millorar la in-fraestructura i el disseny, així com el man-teniment i la gestió de les instal·lacionsd’aigua i el sanejament a les escoles.

Ushodayan Thampy, Vanitha Kommuwww.ceeindia.org

Els joves de les escoles de primària i dels centres de secun-dària de l’Índia van desenvolupar diversos casos d’estudien què es demostrava que la conservació de l’aigua suposaun estalvi d’energia. Una característica distintiva d’aquestprojecte és que no solament es va basar en l’aigua, sinó tam-bé en la relació entre l’aigua i l’energia. Els estudis es vancentrar tant en els hàbits de comportament com enl’enginyeria aplicada. A continuació podeu llegir els resumsdels estudis de cas.Reducció de malbaratament d’aigua de l’aixeta: el malba-ratament d’aigua es va reduir mitjançant la reparació de lesaixetes amb niló, en una indústria de Surat, Gujarat. Aques-ta mesura va permetre estalviar 19 litres d’aigua per minut.Recol·lecció d’aigua: davant l’escassetat d’aigua, una insti-tució educativa a Mumbai va crear una petita unitat de cap-tació d’aigua de pluja per ajudar a augmentar la quantitatd’aigua subterrània i la recàrrega de pous perforats. Una al-tra escola a Bhavnagar va dissenyar un sistema de re-col·lecció d’aigua de pluja per poder regar l’hort destinat acomplementar l’àpat del migdia dels nens i nenes. La cons-trucció d’aquest sistema es va finançar a través de la vendade garlandes de flors, fetes i venudes pels estudiants del’escola.Dutxes sagrades: les autoritats locals d’Andhra Pradesh vancrear dutxes a la ribera del riu Krishna per als devots quevolguessin fer-s’hi un bany sagrat durant el festival de Pus-hkaram, que dura dotze dies. Aquesta mesura ha aconse-guit reduir la contaminació de l’aigua i l’ús d’energia per altractament de les aigües.Millora de l’abastiment de la ciutat: gestors de la ciutat haniniciat esforços per estalviar en la quantitat d’electricitatconsumida en el procés de subministrament d’aigua, mit-

jançant la reducció de la distància entre la font i el destí.L’empresa pública Ahmedabad ha aconseguit evitar un 60%de les pèrdues.Nou disseny de la presa: els agricultors han elaborat unnou disseny de les barreres de la presa de Gir taluka, Gu-jarat. La mesura consisteix en una sèrie d’arcs que aug-menten la superfície total de la presa i redueixen la pres-sió de l’aigua emmagatzemada a la paret de la presa.Aquest nou disseny té un cost més baix que les barreresconvencionals. Aquests estudis formen part d’un projecte executat per SA-YEN, a l’Índia i Sri Lanka, amb el suport de la USAID i diri-git per Winrock International.

Savita Bharti · www.ceeindia.org

Estudis de cas sobre la conservació de l’aigua per a l’estalvi energètic

RECOL·LECIÓ D'AIGUA DE PLUJA A L'ESCOLA, PUNE, ÍNDIA • SANSKRITI MENON

PLAYING WITH HAND PUMP • UDIT KULSHRESTHA

Estalvi mutu d’aigua i energia

RECOL·LECIÓ D'AIGUA DE PLUJA A L'ESCOLA, PUNE, ÍNDIA • SANSKRITI MENON

El millor lavabo



19

El Centre for Alternative Technology (CAT) cerca pro-moure una altra manera de viure que ens faci més cons-cients de les nostres accions, per disminuir-ne l’impactesobre el medi. Amb més de trenta anys d’experiència id’experimentació en formes de vida alternativa, vol ofe-rir solucions pràctiques a alguns dels problemes am-bientals provocats per l’home. Predicant amb l’exemple,pretén demostrar que es pot assolir una vida més sos-tenible i obtenir alhora una millor qualitat de vida. Lesprincipals àrees de treball són les energies renovables,l’edificació sostenible, l’eficiència energètica, els cul-tius ecològics i les aigües residuals. La funció del CAT ésexplorar i demostrar un ampli ventall d’alternatives, ins-pirant, informant i formant.

El Centre està dirigit a totes les edats i es pot visitar totsels dies, a més disposa d’un servei d’informació i con-sultoria gratuït. El CAT ha esdevingut un lloc on apren-dre coses noves, ofereix cursos que tant poden ser d’uncap de setmana com anuals, també ofereix visites per aescoles vinculades al Programa Nacional d’Estudis. Unapetita comunitat viu al Centre i hi du a la pràctica aques-tes idees. Aquest centre, que imparteix més de 120 cur-sos l’any, s’ha adaptat a grups amb necessitats especials,primària, secundària, universitats, mestres, etc. Els cur-sos estan dissenyats en col·laboració amb els grups is’adapten a les necessitats dels participants. La propos-ta pedagògica inclou excursions, tallers de teatre i jocsde rol, tallers cooperatius o experiments científics, quedisposen de material didàctic específic per treballar elsdiferents temes de l’aula. A banda, ofereix un ampli ven-tall de programes de postgrau i de formació professio-nal continuada a la Graduate School of the Environ-ment, que ofereix cursos centrats principalment enl’arquitectura sostenible, l’energia i els temes ambien-tals en general, tots aquests cursos estan reconeguts.

�� (+44) 165 470 2400 · www.cat.org.uk

Inspirant, informant i formant sobre les

alternatives

b_TEC és un espai dedicat ala transferència del coneixe-ment i la tecnologia, és a dir,un espai de comunicació in-terdisciplinari on es desen-volupen activitats formati-ves, empresarials i de recer-ca entre universitats, Admi-nistració pública i empreses,que treballen en àrees i sec-tors específics del coneixe-ment en un context innova-dor i emprenedor, tant enl’àmbit local com interna-cional. b_TEC lidera el dis-seny, l’organització i la ges-tió del Campus Interuniver-sitari del Besòs per crear unespai basat en tres vectors deconeixement: energia, aiguai mobilitat.

La seva visió està orientadaamb els principis de la sos-tenibilitat, la internacionali-tat, la connexió amb l’entornsocial, la comunicació entreels diferents agents i el tre-

ball innovador enfocat al’obtenció de resultats.

Les Barcelona Tech SummerSessions són les jornades in-ternacionals, organitzadesper b_TEC, que han esdevin-gut un punt de trobada entreempreses, Administració pú-blica i universitats interna-cionals en el marc del Cam-pus del Besòs. Estan dirigidesa especialistes i estudiantsd’aquests sectors i s’hi impul-sen activitats que apropen elconeixement a un públic mésjove i no especialitzat quehan permès arribar a més de3.000 alumnes de secundàriai batxillerat l’any passat, o or-ganitzar activitats relaciona-des amb aquests temes per aun públic més general, permitjà de la dinamitzaciód’altres espais, com ara cen-tres cívics, del seu entornmés immediat.

�� 93 3560980 · www.btec.org

TURN THE TAP OFF • ©© JOHN DALKIN

RODA D’AIGUA, MONTE VERDE, BRASIL • ©©ALVARO ALKSCHBIRS

Barcelona Tech, un espai de

difusió de coneixementtecnològiques


primavera 2008

20

Qui no ha estudiat qualsevol assigna-tura i li han posat exemples i mésexemples que mai no trobarà a la vidareal? Crec que tots ens hi hem trobat.El fet de posar exercicis irreals, inven-tats o a vegades ridículs pot complir,si més no, l'objectiu teòric de qualse-vol assignatura, però no hi ha prou aser un gran coneixedor de teories, le-mes, axiomes, lleis i més figures teòri-ques; a l'alumne li cal reconèixer enquin lloc de la vida real, tangible, espoden aplicar els conceptes, d'altrabanda, cabdals. Estem convençuts, iaixí ho apliquem en les nostres clas-ses, que un exemple, un problema, unenunciat real fa que la feixuga teoriaesdevingui una mica més lleugera,més assimilable i sigui vista amb unsaltres ulls per part de l'alumne. Si amés de posar exemples reals, són decaràcter sostenibilista o estan relacio-nats amb qüestions ambientals, ales-hores la sorpresa dels docents encaraés més gran: les sessions es convertei-xen en un ardent debat sobre proble-mes que ens afecten a tots i a tot elmedi, que provoquen que els alumnes(amb un debat i un fil argumental benportat) treguin la part més humanaque porten dins per més tecnològicaque sigui la matèria en curs.Aquesta metodologia pedagògica ésdiscutida per aquells altres als quals totels rellisca, per aquells que es pensenque ja en vénen quan tu encara hi vas,per aquells que els seus apunts docentssón ben grocs encara que els disfressinde blanc clorat. Nosaltres defensem laimportància de posar exemples reals isostenibilistes com a complement alsconceptes teòrics, però també som re-alistes, i sabem que això comporta unadoble dificultat afegida per al docent:en primer lloc, cal trobar aplicacionsreals que permetin extreure parts queseran problemes dosificats, i en segonlloc, cal que aquestes aplicacions resol-guin problemes que tinguin la sosteni-bilitat com a eix principal. En l'àmbit docent de l'Enginyeria deSistemes i Automàtica, àrea obligatòriaen els estudis universitaris d'enginyeriaindustrial, vam creure que podríemcomplir els dos requisits esmentats an-

teriorment (aplicacions reals sobre uneix sostenibilista) si analitzàvem totsels processos que es duien a terme enuna planta depuradora d'aigües resi-duals. Aquest tipus de planta contécomplexos mecanismes, aparells i ele-ments d'automatització de processossuficients per ser utilitzats en diversesassignatures del nostre àmbit docent,a la vegada que plantegem el problemade la depuració de l'aigua, la seva es-cassetat, la seva reutilització, la conta-minació per abocament al mar o a al-tres afluents, i l'abocament al medi delsfangs assecats que es treuen de l'aiguaresidual. El procés que hem seguit per crearaquest projecte educatiu ha estat, enprimer lloc, contactar amb els respon-sables de l'empresa concessionària dela depuradora perquè també es fessinseu el projecte i participessin en tot elprocés de generació del material. Aixídoncs, després de les formalitats quees requereixen, ens vam posar en con-tacte amb el cap de planta i vam deci-dir que s'assignaria un responsable pera cadascun dels processos que segueixl'aigua; aquests responsables, en totaldotze persones de l'empresa, han tre-ballat estretament amb els responsa-bles acadèmics del projecte, el nostreequip universitari, per tal de redactarcada capítol i donar-hi el caire docentque es buscava, fent èmfasi en les mi-llores ambientals que s'implementenen una planta d'última generació. El resultat és un llibre docent que estàa punt de veure la llum; no hi ha gransteories de control ni de regulació au-tomàtica, sinó que apareixen multitudde problemes, exemples i pràctiquesreals per a tots els processos que pa-teix l'aigua residual des que entra enuna depuradora fins que en surt, aixícom el tractament dels seus contami-nants i residus. El llibre té la intenció,també, de generar una reflexió sobreel problema actual de l'aigua i trans-metre-la als alumnes universitaris. Elprojecte s'ha dut a terme a l’EstacióDepuradora d’Aigües Residuals delBesòs amb la col·laboració desin -teressada d'EMSSA, l'empre sa conces-sionària.

Futurs enginyers:

Antoni Grau · Yolanda BoleaProfessors del Departament d’Enginyeria de Sistemes

i Automàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya

unbanyde

realitat

URINARI SENSE AIGUA • DANIEL LOBO

BA

SS

A P

ER

AL

TR

AC

TAM

EN

T P

RIM

AR

I D'A

IGU

A R

ES

IDU

AL

BA

SS

A P

ER

AL

TR

AC

TAM

EN

T P

RIM

AR

I D'A

IGU

A R

ES

IDU

AL

ES

TA

CIÓ

EL

EV

AD

OR

A D

'AIG

UA

RE

SID

UA

LE

ST

AC

IÓ E

LE

VA

DO

RA

D'A

IGU

A R

ES

IDU

AL


21

R E FLEX ION SF O R A D E L ’ A U L A

Miquel Camps Coordinador de PolíticaTerritorial del GOB aMenorca

En una illa de 700 km2, sense muntanyes i sense rius, la gestió de l’aiguadolça esdevé tot un repte. Davant la degradació progressiva delsaqüífers, el GOB ha decidit emprendre una iniciativa destinada,fonamentalment, a crear un clima social adequat per canviar lespolítiques d’aigua que s’han anat aplicant fins al moment.

Menorca

Com es poden canviar els usos del’aigua per fer-los adquirir criteris desostenibilitat? Potser a través de leslleis? Potser mitjançant denúncies

públiques? Potser amb campanyes ciutadanes?Aquestes preguntes sorgiren després d’haverpogut comprovar, amb detall i de manera con-trastada, que la situació real de les reservesd’aigua menorquines era encara més preocu-pant del que sospitàvem.

Menorca només té l’aigua dolça provinent dela pluja que aconsegueix infiltrar-se en el sub-sòl. Perquè aquest fet es doni, cal que ploguiamb la intensitat i la freqüència adequades, ique l’aigua arribi a la part sud i occidental del’illa, que és la que té els terrenys permeables.Com sigui, la realitat és que Menorca té cada

vegada manco reserves d’aigua i que gran partde l’aigua que tenim està força contaminadade clorurs i/o de nitrats. Aquests problemestambé són presents en altres indrets properson s’ha aplicat la mateixa política de gestionarl’aigua com si fos un recurs infinit.

No ens resignem a pensar que la solució pas-sa, exclusivament, per la tecnologia (dessala-dores, potabilitzadores, etc.). Des del GOB, en-titat que fa trenta anys que treballa pel mediambient de Menorca, érem conscients que labaixada dels aqüífers no és només un proble-ma per a la comunitat humana que viu a l’illa.El descens del nivell freàtic (uns 7 metres en20 anys) s’està traduint en l’assecament defonts i en la pèrdua d’espais humits, cosa queafecta de manera important una quantitat

El repte de l’aigua dolça

EL TORRENT DE BINIMEL·LA, MENORCA · EDUARD FURRÓ

El repte de l’aigua dolça

BOAT IN THE DESERT ©

KIT

OA

TE

S considerable de la biodiversitat de l’illa. Alsanimals i les plantes silvestres no els serveixque posem en marxa una dessaladora siaquest fet no està acompanyat d’un programade recuperació d’aqüífers. Aquest, doncs, hade ser l’objectiu, recuperar volum i qualitatd’aigua dolça en el subsòl.

Com es pot transmetre el coneixementde la situació a la societat?La magnitud del problema feia entreveure quesi ens dirigíem només a les administracionspúbliques, seria difícil que es fessin avançossignificatius. No hi ha cap responsable política qui faci il·lusió demanar renúncies als seusciutadans, ni tampoc exigir el compliment denormes vigents o advertir de la preparació denormes noves. De fet, el GOB ha mantingut du-rant anys discrepàncies públiques ambl’Administració competent en recursos hídrics,perquè els missatges oficials sempre comuni-caven optimisme respecte a l’estat dels aqüí-fers, tot i que els indicadors mostraven tendèn-cies ben negatives. Ara, després d’haver tingutaccés a estudis oficials que demostren la situa-ció real, ja no es pot continuar evadint el pro-blema.

D’aquestes reflexions sorgeix l’informe L’aiguaa Menorca. Document d’anàlisi i propostes(vegeu www.gobmenorca.com), que recull,amb un llenguatge planer, amb textos curts iacompanyats d’il·lustracions, les dades prin-cipals sobre els problemes de pèrdua de quan-titat i qualitat dels aqüífers, les causes proba-bles d’aquesta situació, i les solucions poten-cials que cal emprendre. Un equip decol·laboradors de diferents disciplines han aju-dat a elaborar-lo. En aquests moments, s’estàpresentant el contingut d’aquest informe arreude l’illa, en aquestes presentacions es fan ser-vir diferents mètodes i recursos:

La presentació inicial, primer en roda depremsa i després amb una conferència al saló

d’actes del Consell Insular de Menorca, vacomptar amb el suport de Pedro Arrojo, queva ser president de la Fundación Nueva Cul-tura del Agua, un dels líders més carismàticsde la campanya contra l’anterior Pla hidrolò-gic nacional i una autèntica autoritat en ma-tèria de polítiques d’aigua (l’informe va serprèviament sotmès a consideració de l’esmen -tada fundació).

S’estan duent a terme presentacions per alpúblic general a tots els municipis de l’illa, ge-neralment en format de conferència amb pro-jecció, seguida d’un debat entre les personesassistents. Els actes es concerten amb ajun-taments, associacions de veïns i grupsd’Agenda Local 21.S’ha fet una adaptació de la conferència perpoder-la oferir als centres educatius de secun-dària, en el marc dels programes d’educacióambiental que anualment el GOB estableixamb els ajuntaments i els centres escolars.S’han programat desenes de xerrades enaquest sentit.

La gravació d’unes falques per a la ràdio, ambveus pertanyents a persones de diferent edat,origen i condició, permet retransmetre periò-dicament missatges sobre l’aigua dolça que al-gunes ràdios emeten quan disposen d’espaispublicitaris lliures.

El tema de l’aigua s’ha incorporat també, ambla denominació Els paisatges de l’aigua, a al-gunes excursions del programa A peu per Me-norca, mitjançant el qual el GOB organitzacada primer diumenge de mes un seguitd’excursions guiades que compten amb mol-ta assistència.

Les propostes a les administracionspúbliquesUn cop creat el clima adequat amb les diferentsactivitats esmentades, es concerten entrevis-tes amb responsables de les administracionsp

rimavera 2008

22


que poden tenir competències en matèriad’aigua. En aquest cas, s’inclouen tots els ajun-taments, algunes àrees del Consell Insular(Agricultura, Medi Ambient, Ordenació Terri-torial i Cooperació Local, fonamentalment) idel Govern Balear, i alguns estaments derivatsdel Govern central.

En aquestes entrevistes es repassa l’aplicaciópotencial de les 56 mesures que s’han identi-ficat com a possibles per canviar de mica enmica les dinàmiques negatives. A la vegada,aquestes mesures estan pensades perquè espuguin aplicar en tres fases: 6 mesos, 1 any imig, i 3 anys.

Cada entrevista es tradueix en un comunicatpúblic, que redacta el GOB i que se sotmet prè-viament a consideració de l’Administració enqüestió; en aquest comunicat es reflecteixenles actuacions que ja s’estan duent a terme, lesque s’estudiarà d’aplicar i, si escau, les que esconsidera que no cal fer o que no es poden fer.D’aquesta manera, s’aconsegueix transparèn-cia, constància pública dels acords, compro-mís i manteniment del tema en els mitjans decomunicació.

Una aposta ferma i un context favorableLa decisió de llençar-se en aquesta iniciativaha estat fruit d’un intens debat intern en elmarc de l’entitat. S’ha tractat el tema en diver-ses ocasions, tant en reunions de la Junta Di-rectiva com en diàlegs oberts amb públic ex-tern i en diferents comissions. D’aquestes re-flexions es va assumir que es tracta d’un temaque caldrà treballar de manera permanent,com a mínim a mitjà termini. La creació d’unequip de treball que es reuneix periòdicamentper analitzar l’evolució de la campanya ajudaa afrontar els nous reptes o les oportunitats quevan sorgint.

Cal fer especial esment a l’adequat context queofereix la Directiva marc de l’aigua, que obli-garà a introduir canvis importants en les polí-

tiques sobre la matèria. A tall d’exemple, bas-ti citar que el 2010 s’ha d’aplicar la recupera-ció de costos als serveis d’aigua, o que el 2015s’ha d’haver assolit el bon estat de les massesd’aigua dolça (subterrànies, superficials i cos-taneres).

El moviment sobre la nova cultura de l’aiguaaporta molt de pensament útil per treballar enaquest camp, i l’ingent treball que s’està fentdes d’alguns àmbits acadèmics pot ser tambémolt aprofitable si es fa l’esforç d’aplicar-lo lo-calment i de facilitar-ne la comprensió.

La correcta gestió de l’aigua dolça és un delsreptes pendents de Menorca, declarada Reser-va de la Biosfera el 1993 i que ha fet apostes im-portants de sostenibilitat en diverses línies detreball. Tant de bo que, d’aquí uns anys, pu-guem anunciar que l’illa pot ser un bon exem-ple en matèria d’aigua.

Referències� El estado de las aguas subterráneas en el

archipiélago Balear. Isla de Menorca(2004). Direcció General de Recursos Hí-drics del Govern Balear. Institut Geològici Miner d’Espanya. Ministeri d’Educació iCiència.

� Observatori socioambiental de Menorca(www.obsam.cat).

� Pla territorial insular de Menorca. ConsellInsular de Menorca. 2003.

� Projecte Aquanet. Consell Insular de Menorca.

� Jornada sobre reutilització d’aigües resi-duals. II Jornada Tècnica Sorea. Maó, 2007.

� El reto ético de la nueva cultura del agua. Pe-dro Arrojo. Ed. Paidós. Barcelona, 2006.

� Pedro Arrojo. Conferència celebrada el 3 denovembre de 2006 al Molí del GOB, Maó.

� Grinmed. Reunió d’experts i professionalsrelacionats amb el tema dels nitrats a Me-norca. Maó, 2007.

� Fundación Nueva Cultura del Agua(www.unizar.es/fnca).


23


primavera 2008

24

B R E U SFORA DE L’AULA

La Fundació Agbar té com aobjectiu principal fomentarels valors diferenciats delGrup Agbar, com són el com-promís pel medi ambient, larecerca dels màxims estàn-dards de qualitat, el desenvo-lupament tecnològic aplicat ila seva voluntat de servei. Peraixò, volen identificar opor-tunitats i promoure unaagenda integrada sobre ai -gua, medi ambient i societatdifonent coneixement i fo -men tant programes de recer-ca, estudis i publicacions.

El Museu Agbar de les Aigües,situat a la històrica estaciód’extracció i bombament deCentral Cornellà, és unmuseu pensat per viurel’aigua des de tots els punts

de vista: científic, tecnològic i ambiental, però també històric,cultural, educatiu i lúdic. El programa per a escolars, amb unavintena d’activitats adreçades a infants i adolescents des del’educació infantil fins a les modalitats postobligatòries, ha tingutun gran èxit quantitatiu, amb més de 17.000 visites anuals, i qua-litatiu, amb projectes d’innovació didàctica i de promoció de larecerca per part dels estudiants. També les famílies troben alMuseu un ventall de propostes per fascinar-se i divertir-se ple-gats, descobrint els secrets i els fenòmens de l’aigua. Amb la gentgran es recupera la memòria dels usos i costums quotidians a tra-vés d’una ploma d’aigua.

�� 93 3423538 · www.museuagbar.com

El consum d’aiguaen l’empresa

�� 637160679 · www.clubemas.cat

Cada cop som més conscients de la necessitatde sensibilitzar la ciutadania sobre la gestió cor -recta dels recursos naturals i de l’aigua en par-ticular. Per reduir el consum i aprofitar millorl’aigua que utilitzem avui dia disposem de moltsdispositius i tecnologies, però sobretot tenim lapossibilitat d’adoptar bones pràctiques per can-viar comportaments, una cosa que tots podemfer, famílies i empreses.

El Club EMAS, coma associació d’organitzacionsregistrades amb aquest sistema de gestió am-biental a Catalunya, ha decidit posar tots els seusesforços a promoure la millora del comporta-ment ambiental de les empreses pel que fa a lautilització dels recursos i a la prevenció de la con-taminació. En el marc de la Revista de QualitatAmbiental que edita, va preparar un pòster desensibilització sobre el cicle de l’aigua, el con-sum d’aigua i la gestió de les aigües residuals. Elpòster introdueix el problema ambiental asso-ciat a aquest recurs, proposa bones pràctiquesque es poden adoptar en l’ús que se’n fa, tant acasa com a l’empresa, i presenta un recordatoridels tràmits legals principals. D’altra banda, in-clou una part que cada empresa pot personalit-zar introduint les seves dades de consum, elsprocessos en què es consumeix l’aigua, les acti-vitats que generen aigües residuals i els princi-pals paràmetres que controlen.

PO

RT

ER

A D

E A

GU

A Y

NIÑ

O · ©© XIAO GUAIEL

El Faro, pavelló d’iniciatives ciutadanes,serà un pavelló emblemàtic de l’ExpoSaragossa 2008 on es reflectirà la vitali-tat i capacitat d’innovació de la socie-tat civil per afrontar els desafia-ments de l’aigua. El Farooferirà, d’aquesta ma-nera, solucions con-cretes als problemesde l’aigua i crearà no-ves consciències i hà-bits més sostenibles.Serà molt especial,perquè s’hi aconse-guirà integrar i trans-metre, com un esforçanònim, el treballde més de 175 en-titats socials de totel món.El Faro girarà alvoltant d’uns eixos

principals: el dret humà a l’aigua po-table i al sanejament, el canvi climàtici totes les seves conseqüències, lesgrans preses i infraestructures, la ges-

tió pública

de l’aigua, els usos i abusos que se’n fai els conflictes que se’n deriven.Aquests objectius tenen fites per asso-lir, d’una banda, la presa de conscièn-cia de la situació que viu el planeta, imés concretament de la situació delsseus ecosistemes aquàtics i dels éssersque els habiten. I de l’altra, la necessi-tat d’actuar, en conseqüència, respon-sablement, adquirint compromís fermque contribueixi a solucionar els pro-

blemes que hi ha avui i a evitar elsque puguin plantejar-seen el futur, perquè l’ai -

gua pugui tor -nar a ser el queper la seva na-turalesa és: su-port per a lavida de tots.

El Faro: llums per a una nova cultura

On l’aigua viu. On vius l’aigua

LA CONSTRUCCIÓ DEL FARO · FUNDACIÓ ECOLOGIA I DESENVOLUPAMENT ��97 6298282

www.elfaro2008.org

A la ciutat de Greater Sudbury, situadaal nord-est d’Ontario, al Canadà, i cone-guda com la ciutat dels llacs ja que en témés de 330, més que cap altre municipide la mateixa província. S’hi celebra desde l’any 2005 el Sudbury Children’s Wa-ter Festival.Aquest festival pretén transmetre la im-portància d’aquest recurs, l´aigua, a mésde 2.400 estudiants i serveix de punt detrobada ja que està dissenyat per adap-tar-se a les exigències curriculars del 3rgrau del pla d’estudis de la província.Aquest festival és una manera creativaperquè els estudiants aprenguin dife-rents aspectes sobre l’aigua. El festivalcomprèn 33 activitats de caire pràctic onels estudiants tenen deu minuts perparticipar-hi. L’objectiu del festival és educar sobre laimportància de l’aigua i la seva conser-vació, promovent un canvi d’hàbits per-què els nois i noies siguin catalitzadorsdel canvi a les seves llars, escoles i en-

torn més immediat. La singularitatd’aquest festival rau en el fet que estàtraduït i adaptat a nois francòfons, iintrodueix els participants a les cre-ences de la cultura aborigen res-pecte de l'aigua.El Sudbury Children's WaterFestival ensenya els nois inoies de primera mà apreservar i protegirl’aigua, fent-los co-nèixer la importàn-cia d’aquest re-curs per lesplantes, elsanimals i lavida hu-mana.


25


Inspirantels lídersde demà

www.city.greatersudbury.on.ca

La campanya Catalunya Estalvia Ai-gua va ser una proposta de l’entitatEcologistes en Acció de Catalunya en-front el llavors possible transvasa-ment de l’aigua de l’Ebre a les con-ques internes de Catalunya, que vasorgir amb la intenció de demostrarque hi ha solucions imaginatives,participatives, senzilles i efectives perdisminuir les demandes domèstiquesd’aigua més enllà del transport d’ai -gua entre conques.

La campanya es va desenvoluparamb el suport de l’Agència Catalanade l’Aigua de la Generalitat de Cata-lunya a tres municipis de diferent ti-pologia: Torredembarra, Santa Perpè-tua de Mogoda i Barcelona.

Es plantejava assolir tres objectiusd’educació ambiental: la sensibilitza-ció de la ciutadania sobre la necessi-tat d’estalviar aigua i de fer-ne un úseficient en l’àmbit domèstic, la recer-ca de la relació entre els usos del’aigua i el consum real, i la quantifi-cació de l’estalvi aconseguit amb la

instal·lació dels mecanismes estalvia-dors en els punts de subministramentde l’aigua de la llar.

Es van dur a terme diverses activi-tats de sensibilització, que tot i queseguien un esquema general, vanser adaptades sempre a cadascundels municipis on es van desenvo-lupar.

En tots els casos, les activitats esta-ven adreçades a tres àmbits con-crets: administració local, en lesquals van participar els regidorsamb competències en la gestió hí-drica de cada municipi; el sector co-mercial, i la ciutadania.

A banda, també hi van participaractivament diver sos centres d’en -senyament infantil, primari i secun-dari per als quals es van dur a termeactivitats específiques amb l’objec -tiu de sensibilitzar l’alum nat.

� 93 4294109www.ecologistesenaccio-cat.pangea.orgFITZPATRICK SHOWER · ©© KEN MC COWN

CATALUNYAESTALVIAAIGUAFESTIVAL D

’AIGU

A DE G

REATER

SUD

BU

RY

Estrés hídricUna situació d’estrés hídric es dóna si la demanda d’aigua és més important que la quantitat d’aigua disponible durant un període determinant o si el seu ús es veu restringit per la seva baixa qualitat.Font: Second World Water Forum

Un recurs vital

6%

2%

65%

Distribució mundial de la poblaciósense aba

(p

1.100 milions de personesno disposen d’aigua a casa seva

Aigua, salut i qualitat de vida estan totalment relacionades. L’accés a l’aigua potable i el tractament de les aigües residuals són essencials per cobrir les necessitats humanes i garantir una vida digna.Au

strà

liai O

cean

iaAsia

Àfric

a

Euro

pa

Amèr

ica

del S

ud

Amèr

ica

del

Nord

i Cen

tral

15% 8% 26% 6% 8% 13% 11% 13% 35% 59% 5% 1%

Població

Aigua dolça

Percentatge d’aigua dolça disponiblei de poblacióal mónCal que tota la poblaciósigui conscient de laimportància de l’aiguadolça per a la vidai de la necessitat defer-ne un ús eficienti responsable.

Font: UNESCO a partir de WWDRI, UNESCO-WWAP, 2003

L’agricultura i la ramaderia són la principal font d’aliments i són les activitats humanes que consumeixen més aigua. Tot i que l’agricultura arreu del món depèn principalment de l’aigua

de pluja, representa el 70% de l’extracció d’aigua dolça del món.

0 3.0001.500 6.000 9.000 12.000 15.000

Quantitat d’aigua necessària per produir els diferents aliments

(litre per quilogram)Font: FAO, 1997

Carn de boví

Carn d’oví

Aus de granja

Cereals

Fruites cítriques

Oli de palma

Llegum, arrells i tubecles

Un nen

nascut en un país desenvolupat consu-

meix una quanti-tat d’aigua entre trenta

i cinquanta vegades més gran que la que consumeix un nen

nascut en un país en via de desenvo-

lupament.

Beure aiguaés neces-sari per a la

vida. L’aigua tambè és necesssària per a lahigiene i per prevenir

malalties com per exemple la diarrea, la malària o la sarna. La major part d’afectats per

malalties relacionades amb el consum d’aigua o amb el

consum d’aigua contaminada són nens menors de cinc

anys que viuen enpaïsos pobres.

R

Cadapersonanecessita

diàriament entre 20 i 50 litres

d’aigua no contami-nada per realitzar les seves activitat

quotidianes.

pri

mav

era

2008

26

R E C U R S O S P E D A G Ò G I C S

Estrés hídricUna situació d’estrés hídric es dóna si la demanda d’aigua és més important que la quantitat d’aigua disponible durant un període determinant o si el seu ús es veu restringit per la seva baixa qualitat.Font: Second World Water Forum

Un recurs vital

Àfrica

Asia

Amèrica Llatina i Carib

Europa

6%

2%

27%

65%

Distribució mundial de la poblaciósense abastament d’aigua

(per continent)

5%

2%

13%

80%

Distribució mundial de la poblaciósense servei de sanejament

(per continent)

Font:WHO/UNICEF

Joint Monitoring Programme, 2002.Updated in September 2002

2.400 milions de personesno tenen accés a sistemes de sanejament

1.100 milions de personesno disposen d’aigua a casa seva

Aigua, salut i qualitat de vida estan totalment relacionades. L’accés a l’aigua potable i el tractament de les aigües residuals són essencials per cobrir les necessitats humanes i garantir una vida digna.Au

strà

liai O

cean

iaAsia

Àfric

a

Euro

pa

Amèr

ica

del S

ud

Amèr

ica

del

Nord

i C

entra

l

15% 8% 26% 6% 8% 13% 11% 13% 35% 59% 5% 1%

Població

Aigua dolça

Percentatge d’aigua dolça disponible i de població al mónCal que tota la població sigui conscient de la importància de l’aigua dolça per a la vida i de la necessitat de fer-ne un ús eficienti responsable.

Nombre d’esdevenimentsIntensitat cooperació conflicte

Guerra formalActuacions militars a gran escala

Actuacions militars a petita escalaActuacions hostils polítiques/militars

Actuacions hostils diplomàtiques/econòmiquesHostilitat verbal forta/oficial

Hostilitat verbal moderada/no oficialActes neutrals, no significatius

Suport verbal moderatSuport verbal oficial

Acord cultural, científicAcord econòmic, tecnològic, no militar

Suport estratègic econòmic, militarTractat internacional sobre l’aigua

Unificació en una nació

0 100 200 400

Esdeveniments relacionats amb conques transfronteres

Tot i que compartir una conca hidrogràfica pot ser un conflicte potencial entre països, l’experiència mostra que aquesta situació genera més accions de cooperació que d’enfrontament. En les conques analitzades hi ha un total de 1.200 casos d’accions cooperatives i 500 casos conflictius.

Font

: Wol

f et a

l., fo

rthco

min

g

Font

: UN

, 200

2 Millonsd'habitants

26.4

18.0

17.9

16.7

16.0

13.2

13.0

12.8

12.5

12.4

TÒQUIO (JAPÓ)

CIUTAT DE MÈXIC (MÈXIC)

SÃO PAULO (BRASIL)

NOVA YORK (EUA)

BOMBAI (ÍNDIA)

LOS ANGELES (EUA)

CALCUTA (ÍNDIA)

XANGAI (XINA)

DHAKA (BANGLA DESH)

DELHI (ÍNDIA)

Actualment, el 48% de la població mundial viu en ciutats. L’any 2030 la proporció serà

aproximadament d’un 60%. En les ciutats de països pobres on els sistemes d’abastament d’aigua són insuficients com, per exemple, a Bombai o a Delhi (Índia), es dóna una greu

contradicció: la població més pobra no té accés a aigua de bona qualitat i ha de comprar l’aigua

potable a venedors privats a un preu molt més elevat que la que surt per l’aixeta.

Megaciutats

Font: UNESCO a partir de WWDRI, UNESCO-WWAP, 2003

L’agricultura i la ramaderia són la principal font d’aliments i són les activitats humanes que consumeixen més aigua. Tot i que l’agricultura arreu del món depèn principalment de l’aigua

de pluja, representa el 70% de l’extracció d’aigua dolça del món.

0 3.0001.500 6.000 9.000 12.000 15.000

Quantitat d’aigua necessària per produir els diferents aliments

(litre per quilogram)Font: FAO, 1997

Carn de boví

Carn d’oví

Aus de granja

Cereals

Fruites cítriques

Oli de palma

Llegum, arrells i tubecles

Un nen

nascut en un país desenvolupat consu-

meix una quanti-tat d’aigua entre trenta

i cinquanta vegades més gran que la que consumeix un nen

nascut en un país en via de desenvo-

lupament.

Beure aigua és neces-sari per a la

vida. L’aigua tambè és necesssària per a la higiene i per prevenir

malalties com per exemple la diarrea, la malària o la sarna. La major part d’afectats per

malalties relacionades amb el consum d’aigua o amb el

consum d’aigua contaminada són nens menors de cinc

anys que viuen en països pobres.

ReferènciesMaterial adaptat d'Aigua al Segle XXI, UNESCOCAT (2008) basat en el primer informe de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics al món: “Aigua per a tothom, aigua per a la vida”, editaten anglès per UNESCO WWAP, 2003.

www.unesco.org/water/wwap www.unescocat.org/aigua www.caixacatalunya.es/territoripaisatge

Educació i SostenibilitatNº 3 · Primavera 2008

Cada persona necessita

diàriament entre 20 i 50 litres

d’aigua no contami-nada per realitzar les seves activitat

quotidianes.


28

R E CU R SOS P E D A G Ò G I C S


29


Muntanyes

Riu Indústria

Ciutat

Clavegueres

Delta-Mar

Núvol i pluja

El cicle d’aigua

a través dels museus

El cicle de l’aiguaÀrea Metropolitana de Barcelona

�� 93 8515158 · [email protected]

L’exposició permanent CRBSItineraris urbans

Centre de Cultura Contemporània�� 93 3064135 · [email protected]

Com funciona BarcelonaAjuntament de Barcelona

�� 93 [email protected]

www.bcn.es/agenda21/crbs

Sistema del Museu de laCiència i de la Tècnica de

CatalunyaAjuntament de Barcelona

�� 93 7368966 fax 93 7368 [email protected]

www.bcn.es/agenda21/crbs

Apropa’t al DeltaAjuntament del Prat de LlobregatCases d’en Puig, �� 93 3709 002

[email protected]

Centre Cultural Europeude la Natura�� 93 8848 035

[email protected]

Museu de les Aigües�� 93 3423 536

www.museudelesaigues.com

Camp d’Aprenentatge del Bages

Museu Industrial del Ter

Museu de la Colònia Vidal de Puig-Reig

Museu de la Pell d’Igualadai Comarcal de l’Anoia

Espai Cultural dels Canals d’Urgell

Els museus són una gran font d'oferta educativa en matè-ria d'aigua i aquí destaquem algunes de les exposicions dis-ponibles a Catalunya. A més recomanem algunes en la ciu-tat de Barcelona, donada la gran necessitat d'educació enla gestió d'aigua en l'entorn urbà (ja que un 48% de la po-blació viu en ciutats).

“Una bona gestió de l'aigua en les ciutats requereix, entrealtres coses, garantir l'accés a l'aigua, promoure el seu úseficient (i evitar que es malbarati), proporcionar bons ser-veis sanitaris i exercir el control de la contaminació (tant deles aigües superficials com de les aigües subterrànies).”

L'Aigua al segle XXI, UNESCOCAT

Depuradora

primavera 2008

30


Abastament: acció de fer arribar l’aigua a lapoblació i per als diferents usos que se li doni,per a la qual cosa sempre és necessari la cons-trucció de nombroses infraestructures. A Ca-talunya correspon a l’ACA i als municipisl’abastament als usuaris.

Aigua: compost químic transparent, inodor iinsípid, químicament format per hidrogen ioxigen (H2O). És present a pràcticament totsels elements naturals i és indispensable per ala vida: alimentació, agricultura, etc. Actual-ment, però, s’utilitza també amb moltes al-tres finalitats, com industrials o recreatives,cosa que ha augmentat molt la demanda del’ano menat “or blau”. Encara que les seves re-serves al planeta són immenses, sols una pe-tita part és potable, i d’aquesta, la majoria ésen llocs inaccessibles, com els pols o dipòsitssubterranis.

Aigua de boca: expressió que denomina l’aiguad’ús domiciliari.

Aqüífer: cavitat subterrània amb capacitatd’emmagatzemar aigua, cosa que els conver-teix en veritables “llibretes d’estalvi” de recur-sos hídrics. La sobreexplotació de molts d’ells,però, fa que no tinguin capacitat d’aportar re-cursos en casos de sequera.

Cabal ecològic: aigua circulant mínima d’unriu necessària per mantenir els hàbitats natu-rals, la vegetació i la fauna propis. L’augmentdels consums i la sequera són factors que pro-voquen que alguns rius estiguin actualmentper sota del seu cabal ecològic.

Conca: àrea drenada per un mateix riu i elsseus respectius afluents. A Catalunya es dife-rencien entre les conques internes –o sigui quenaixen i desemboquen al país– i que represen-ten la meitat del territori. La conca de l’Ebre ésl’única interterritorial.

Decret d’emergència: eina jurídica del Governde la Generalitat per regular les mesuresd’excepcionalitat i emergència que permetinestalviar els recursos disponibles. L’abas -

tament de l’aigua de boca és la finalitat últimaque cal garantir. Cada una d’aquestes mesuress’aplicarà o retirarà, de manera escalonada, amida que els nivells dels embassaments siguinmés baixos o es recuperin.

Depuració (o regeneració): tractament a quèse sotmet l’aigua per tal de purificar-la quanha estat contaminada per l’activitat humana.Hi ha diferents tècniques (físiques i biològi-ques) per fer-ho, i diferents qualitats de depu-ració, segons els usos que se’n vulgui fer des-prés, encara que fins ara sobretot es retornavaal mar o als rius.

Desembassament: acció de buidar l’aigua d’unembassament en un altre situat riu avall. Es faservir per mantenir una quantitat d’aigua su-ficient que en garanteixi la qualitat. De mo-ment s’ha posposat, però no es descarta, des-embassar Sau en benefici de Susqueda.

Dessalinització: procés mitjançant el qual espotabilitza l’aigua del mar. Té la part positivaen la quasi impossibilitat d’esgotar aquest ti-pus d’aigua, però la gran intensitat energèticaque necessita el procés fa que sigui una aiguaeconòmicament cara i mediambientalmentcontaminant.

Embassament: llac artificial que permet em-magatzemar aigua per a diferents fins. El seunivell es fa servir com a mesura per calcular lesreserves d’aigua amb què es compta. Enaquests moments els nou embassaments deCatalunya estan al 25% de la seva capacitat to-tal, quasi la meitat que l’any passat en les ma-teixes dates.

Escenaris d’estat hidrològic: especificació dela situació en què estan els sistemes hídrics enfunció dels llindars d’activació, defineixen lesmesures que s’han d’aplicar en cadascunad’aquestes situacions.

Indicador d’evolució hídrica: variable que de-fineix els escenaris d’estat hidrològic a cada sis-tema hídric o conca hidrogràfica. Aquesta va-riable pot ser el valor de volum de les reserves

Repassem els

grans conceptes sobre gestió de l’aigua i sequera

L’actual situació de sequera ha motivat un allau depropostes, solucions i reptes que han generat, també,

nova terminologia i nous conceptes. Aquest breucompendi pretén ser una petita ajuda per moure’s per tot

aquest entramat.

Joan CanelaPeriodista desostenible.cat


31


dels embassaments o el valor mitjà de la plujatotal acumulada en els darrers trenta dies.

Llindar d’activació dels escenaris: valor del’indicador a partir de l’assoliment del quals’activa o desactiva cadascun dels escenarisd’actuació d’emergència o excepcionalitat.

Neu: tipus de precipitació que té l’avantatgede transformar-se en aigua molt més lenta-ment, això fa que pugui penetrar molt més alsòl i que pugui ser aprofitada per omplir lescapes freàtiques amb més eficiència que lapluja. El desavantatge és que el seu aprofita-ment no és tan immediat ni tan absolut comel de la pluja, sobretot si cau a les capçaleresde les conques.

Nova cultura de l’aigua: opció política queopta per resoldre els problemes d’abastamentd’aigua posant l’accés en l’ordenació de la de-manda, l’estalvi i el respecte dels cicles natu-rals de l’aigua. Va sorgir com a fonament teò-ric del moviment que s’oposava al transvasa-ment de l’Ebre.

Pluja: forma principal de generació d’aigua po-table. En els climes mediterranis, la pluja es ca-racteritza per ser estacional i irregular, per laqual cosa es poden alternar els períodes de se-quera amb les inundacions.

Pou: infraestructura que permet extreure ai-gua dels aqüífers. Per combatre l’actual seque-ra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha ha-bilitat una línia de crèdit de 25 milions d’eurosper finançar la recuperació d’antics pous quepermetin emprar nous jaciments d’aigües sub-terrànies

Recursos hídrics: conjunt d’aigua útil –siguidels rius, dels llacs o subterrània– amb quècompta un territori o comunitat.

Restriccions: reduccions o talls del subminis-trament d’aigua, diferents segons els sectors iles necessitats. Actualment ja hi ha restriccionsper als usos energètics, fonts ornamentals i ne-teja viària, i també per al rec agrícola. Les res-triccions de l’aigua de boca –les que més pre-ocupen socialment– de moment estan descar-tades fins al juny.

Reutilització: procés mitjançant el qual, uncop depurada, es torna a posar en circulacióuna aigua a la qual ja s’ha donat un ús. L’ACAha redactat el Programa de Reutilitzaciód’Aigua a Catalunya (PRAC), que inclou la reu-tilització de 58 hectòmetres cúbics per a usosindustrials.

Sequera: absència de precipitacions en un de-terminat territori i durant un considerable perí-ode de temps. Donada la importància cabdal del’aigua, pot ser extremadament perjudicial, tantper als ecosistemes, com per a les activitats hu-manes. Actualment Catalunya pateix la pitjor se-quera de la darrera dècada i les previsions fetes

AGUA · ©© P. MEDINA

en relació amb el canvi climàtic auguren que po-den ser encara més persistents en el futur.

Transvasament: canalització artificial entredues conques que permet passar aigua d’unaa l’altra. Té l’inconvenient de necessitar unagran infraestructura i de traspassar un recurscada cop més escàs d’una regió a una altra,cosa que pot motivar reticències, tant per partdels receptors com per part dels exportadors.

Publicat en sostenible.cat, gener de 2008

primavera 2008

32


PUBLICACIONS

Les tres bessones, tres gotes d’aiguaConte infantil que introdueix el tema de la distribuciódesigual de l’aigua a la Terra i en promou l’estalvi. A partirde 4 anys.

Roser Capdevila, Carles Capdevila. Icària Editorial,Intermón Oxfam i Cromosoma, 2001.

www.icariaeditorial.com (cat., cast.)

Activitats amb l’aiguaActivitats elaborades amb la finalitat que els alumnesexplorin i experimentin algunes de les propietats icaracterístiques de l’aigua. A partir de 4 anys.

www.xtec.es/cdec (cat.)

L’aiguaLlibre interactiu molt complet en continguts: l’aigua i lavida, estats de l’aigua, ambients, usos i propostes de jocs,entre d’altres. A partir de 6 anys.

www.grupo-sm.com (cat., cast.)

Què hauríem de conèixer els mestresrespecte de l’aigua?Material per a l’actualització científica dels docents.

www.xtec.es/cdec (cat.)

Fitxes de l’aiguaTextos, esquemes, dibuixos, gràfics, taules de dades,lectures recomanades, tallers per fer a l’escola irecomanacions per estalviar.

mediambient.gencat.net (cat.)

MULTIMÈDIA

Kirikou y la brujaPel·lícula de dibuixos animats que mostra com elscostums africans es mouen al voltant de l’aigua. Elprotagonista de la història allibera el seu poblat de labruixa Karabà, que priva el poblat de l’aigua.

www.kirikou.net (cast., angl., franc.)

A Trip with the Drip - The Water DropLlibre i CD que conté conceptes bàsics, informacióinteressant i activitats sobre diversos aspectes de l’aigua.

www.unep.org/Training/publications (angl.)

WEBS

La gota CarlotaConte infantil interactiu que ens explica el cicle de l’aigua.

www.edu365.cat (cat.)

El cicle de l’aiguaWeb on pots trobar preguntes d’autoavaluació en línia,una petita pràctica i explicacions sobre el cicle de l’aigua.

www.edu365.cat (cat.)

Ús, consum i gestió de l’aiguaAquesta web de l’Agrupació de Serveis d’Aigua deCatalunya, ens presenta el Planeta Blau i ens explica tot elque hem de saber sobre l’aigua per fer-ne un bon ús.

www.asac.es (cat., cast.)

Water Science for SchoolsWeb que ofereix informació sobre molts aspectes del’aigua: definicions, on es troba, com s’utilitza. Els temesinclouen una galeria fotogràfica, gràfics, mapes i uncentre d’activitats.

ga.water.usgs.gov/edu (cast., angl.)

Aquí oferim un recull d’alguns dels múltiplesrecursos pedagògics relacionats amb l’aigua que hi

ha per als diferents nivells d’educació. Els hemseleccionat amb la intenció de donar-ne una visió

àmplia i de reflectir diversos temes. Hem prioritzat els recursos nous, originals,

disponibles en diversos idiomes i fàcils de trobar aInternet. Cal tenir en compte que alguns d’aquestsrecursos són aptes per a diversos nivells. L’idiomadel recurs està indicat de la manera següent: cast.:castellà; cat.: català; angl.: anglès; franc.: francès;gall.: gallec; eus.: euskera.

Recursos pedagògics

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

DR

Y L

AN

D •

DR

Y L

AN

D • J

APINDER SINGH

JAPINDER SINGH


33


PUBLICACIONS

L’aigua del segle XXICol·lecció de vuit pòsters acompanyats de materialsdidàctics basats en el Primer informe de l’ONU sobre eldesenvolupament dels recursos hídrics al món. Conté unaguia didàctica per a primària i una altra per a secundària.

www.unescocat.org (cat., cast.)

L’aigua del segle XXI. Segona col·lecció A partir del mes de juny estarà disponible la segonacol·lecció de pòsters basada en el Segon informe de l’ONUsobre l’avaluació dels recursos hídrics. Aquests pòsterss’acompanyaran d’una proposta didàctica interactiva a laqual es podrà accedir a través de la web.

www.postersaigua.cat (cat., cast.)

Perspectiva ambiental núm. 31: l'aigua envasadaDossier periòdic d’educació ambiental en formatd’unitats didàctiques que aporta dades i informacions, isuggereix activitats didàctiques.

www.ecoterra.org (cat., cast.)

Aigües tèrbolesCòmic més que real sobre la política en matèria de mediambient al Parlament Europeu.

www.europarl.europa.eu/elections2004(cat., cast., angl., franc. i altres)

Aigua i desenvolupamentIntermón Oxfam ens proposa una sèrie d’activitats quepromouen l’anàlisi del nostre consum d’aigua,introdueixen els conceptes d’aigua potable i mancad’aigua, i orienten l’alumnat cap a l’estalvi d’aquestrecurs. Hi consten des de jocs per als més petits fins afitxes d’activitats centrades en problemes d’accés al’aigua, com “Bolívia i el dret a l’aigua”.

www.intermonoxfam.org (cat., cast., gall., eus.)

Abastecimiento y consumo de aguaCarpeta amb tres volums: documentació, guia delprofessorat i quadern de treball. Material indicat pertreballar la presència de l’aigua al món, la seva distribuciói consum, els seus costos i la gestió sostenible del recurs.

Begoña Izquierdo Negredo. Mancomunidad dePamplona, 2000.

guiaderecursos.crana.org · www.bcn.es/agenda21/crbs (cast.)

MULTIMÈDIA

Ecoauditoria de l’aiguaGuia d’orientacions per al professorat per avaluar els usosd’aquest recurs al centre educatiu. Conté un CD-ROMamb els fulls de registre i els altres documents de treball.

Teresa Franquesa. Ajuntament de Barcelona, Direcciód’Educació Ambiental i Participació, 2003.

www.xtec.es · www.bcn.es/agenda21/crbs (cat.)

Water Game: for future water managersJugant a aquest joc els estudiants aprenen quines són lesconseqüències del canvi climàtic en les seves vides.Adquireixen coneixements i desenvolupen actitudscrítiques i de neguit sobre el medi ambient i lesconseqüències de l’economia sobre el canvi climàtic.

www.trustpartners.org (angl.)

Per sol·licitar el CD-ROM: [email protected]

WEBS

El valor oblidat de l’aiguaFitxa didàctica indicada per treballar la concepció, lagestió i la relació que com a éssers humans tenim ambl’aigua. Mitjançant aquest recurs l’alumnat pot entendreque la disponibilitat de l’aigua depèn de la gestió que se’nfa, pot percebre les causes i els efectes del procés deprivatització de l’aigua i pot desenvolupar una actitudcrítica i d’anàlisi envers les desigualtats que hi ha enl’accés als recursos hídrics.

www.edualter.org (cat.)

Més enllà de l’escassetat: el poder, lapobresa i la crisi mundial de l’aiguaMaterial didàctic basat en l’Informe sobre eldesenvolupament humà 2006 del Programa de lesNacions Unides per al Desenvolupament, amb activitatsde sensibilització i aprenentatge, estructurades segonsuna dinàmica de treball per grups d’experts. Conté unacol·lecció de sis pòsters, un dossier per al professorat i vuitfitxes d’activitats per a l’alumnat.

www.unescocat.org/materialsIDH (cat., cast.)

L’ecoauditoria de l’aigua al teu centre Guia per avaluar els usos d’aquest recurs al centreeducatiu, examina quins són els més eficients i els menyseficients, i planteja mesures concretes d’estalvi i dereducció de la contaminació.

dgrechid.caib.es/ecoauditoria/inici.ct.htm (cat., cast.)

Children’s Water Education CouncilWeb on es pot trobar material didàctic per utilitzar a l’aulasobre diferents aspectes de l’aigua.

www.cwec.ca (angl.)

MÉS RECURSOS

CENEAM. Centro Nacional de Educación Ambientalwww.mma.es/portal/secciones/formacion_educación/ceneam01

cat., cast., eus., gall., franc., angl.)

Centre de Recursos Barcelona Sosteniblewww.bcn.es/agenda21/crbs (cat., cast.)

Agència Catalana de l’Aiguahttp://mediambient.gencat.cat/aca (cat., cast.)

L’aula de l’aigua

www.auladelaigua.org (cat., cast.)

E D U C A C I Ó S E C U N D À R I A

primavera 2008

34


PUBLICACIONS

L’aigua, una responsabilitat compartida.Segon informe mundial de les NacionsUnides sobre el desenvolupament delsrecursos hídrics 2006Informe que ofereix una avaluació de la situació de l’aiguadel planeta. Introdueix temes com la governabilitat del’aigua, l’accés al coneixement i els reptes específics de lagestió de l’aigua. Examina setze estudis de cas en quès’analitzen bones pràctiques fetes en diferents parts delmón en matèria d’aigua.

http://www.unesco.org/water/wwap (cast., angl., franc.)http://www.unescocat.org (resum executiu traduït al català)

Oro azul: las multinacionales y el roboorganizado de agua en el mundoLa manca d’aigua dolça a escala mundial amenaça d’unamanera ecològica, econòmica i política eldesenvolupament del segle XXI. Els autors, activistescanadencs, denuncien el preocupant panorama de larealitat: les companyies multinacionals es beneficien de ladebilitat dels governs, alhora que esgoten les reservesd’aigua.

Maude Barklow, Tony Clarke. Ediciones Paidos Ibérica.Barcelona, 2004.

www.paidos.com (cast., angl.)

El Manifest de l’aigua: arguments a favor d’un conveni mundial del’aiguaObra crítica que fa èmfasi en la infravaloració de l’aigua enel mercat actual, on es considera més aviat com un bé deconsum que no pas com un dret fonamental.

Ricardo Petrella. Icària i Intermón Oxfam. Barcelona, 2002.

www.icariaeditorial.comwww.intermonoxfam.org (cat., cast., angl.)

Catalunya estalvia aiguaEn l’estudi presentat en aquest llibre es posa l’accent enles possibilitats d’estalvi en el consum domèstic de l’aiguai es mesuren els estalvis aconseguits arran de la campanya“Catalunya estalvia aigua”, amb mitjans senzills iassequibles per a la majoria de la població.

mediambient.gencat.net · www.ecologistesenaccio.cat (cat.)

Alcanzar los ODM en materia de aguapotable y saneamientoAvaluació a meitat de període dels progressos assolits.Informe d’UNICEF que ofereix les estimacions i lestendències que s’estan donant actualment en temesd’aigua en relació amb els Objectius de Desenvolupamentdel Mil·lenni.

www.unicef.org (cast., angl.)

The Business of Water and SustainableDevelopmentAquest llibre analitza a través de diversos casos d’estudi elque va ser un tema molt rellevant en el CongrésInternacional de Desenvolupament Sostenible 2002 aJohannesburg: el nou compromís per millorar la provisió iel sanejament dels recursos hídrics arreu del món.

Jonathan Chenoweth, Juliet Bird. Greenleaf PublishingLtd., 2005.

www.greenleaf-publishing.com (angl.)

The World’s Water: 2006-2007Cinquena versió d’una publicació bianual. Excel·lentreferència sobre l’estudi dels recursos d’aigua dolça almón. Analitza detalladament aspectes polítics,econòmics, científics, socials i tecnològics de l’aigua.Peter H. Gleick, Gary H. Wolff, Heather Cooley. PacificInstitute, 2007.

www.worldwater.org (angl.)

Challenges to International Waters;Regional Assessment in a GlobalPerspective Informe que proporciona una extensa visió de lespublicacions més importants del Global InternationalWaters Assessment - GIWA. Aprofundeix en els impactesambientals i socioeconòmics de la majoria de les conquestransfrontereres, i busca les arrels dels conflictes i hiaporta solucions.

United Nations Environment Programme. Kalmar, Sweden, 2006.

www.giwa.net (angl.)

El segrest de l’aigua. La mala gestió dels recursos hídricsAquest llibre fa un repàs de la crisi mundial de l’aigua enles seves múltiples dimensions, entre les quals no hemd’oblidar la recent tendència a gestionar l’aiguamitjançant empreses privades.

Maggie Black. Intermón Oxfam Edicions. Col·lecció:Dossiers per Entendre el Món (núm. 31). Barcelona, 2005.

www.intermon.org (cat. cast.)

Rivers for life: managing water for people and natureLlibre sobre ecologia i gestió dels rius. En les dècades de1970 i 1980, els biòlegs pensaven que la salut de lescomunitats aquàtiques depenia de mantenir un cabalmínim. Aquest llibre ens mostra de manera extensa imotivadora com funciona realment l’ecologia d’un riu.Conté nombrosos exemples de reconstrucció ecològica depatrons de flux naturals i diversos estudis de cas sobrenoves formes de gestió.

Sandra Postel, Brian Richter. Island Press. Washington, 2003.

www.islandpress.com (angl.)

B A T X I L L E R A T I U N I V E R S I TA T S


35


WEBS

Ecologistes en accióWeb on es pot trobar informació sobre diferents temesd’actualitat relacionats amb l’aigua; notícies relacionades,informació sobre problemes actuals, PHN itransvasaments, campanyes de sensibilització, entred’altres.

www.ecologistesenaccio.cat (cat.)

Programa ECOCASAEn aquesta web la Fundació Terra ens explica el projected’auditories ambientals domèstiques. Vols saber el graud’ecologia de casa teva?

www.ecoterra.org (cat., cast., angl.)

Water Resources InstituteEl WRI és un grup que reflexiona i promou investigacionscientífiques sobre temes mediambientals. Hi pots trobarmapes, estadístiques i alguns articles científics, entred’altres.

www.wri.org (angl.)

United Nations Environment ProgrammeLa web disposa d’una secció específica sobre la situaciódels recursos hídrics al món on podem trobar estratègiesde l’organització, programes, activitats, accions,publicacions i altres materials informatius. Es destacaVital Water Graphics, com un recull de dades i gràfiquesd’aigua.

www.unep.org · www.unep.org/vitalwater (angl.)

World Business Council for SustainableDevelopmentLa web d’aquesta associació d’empreses per aldesenvolupament sostenible disposa de vídeos en línia,casos d’estudi, publicacions i articles que giren al voltantdel tema de l’aigua.

www.wbcsd.org (angl.)

USGS Science for a changing worldL’US Geological Survey proporciona informació científicarigorosa i conté selectes recursos en línia que inclouenlliçons, estadístiques i mapes, tant per al professorat comper a l’alumnat.

education.usgs.gov (angl.)

Water-WikiPàgina web per a l’ús col·lectiu del coneixement i per a lacol·laboració en línia entre entitats governamentalsrelacionades amb la gestió de l’aigua a Europa de l’Est, elCaucas i els països de l’antiga Unió Soviètica.

waterwiki.net (angl.)

Water FairExposició virtual organitzada pel PNUD per fer possibleun dels reptes clau del segle XXI: que experts iprofessionals comparteixin les seves bones pràctiques isolucions per a la gestió integral de l’aigua.

www.waterfair.org (angl.)

AQUASTAT-FAO (Food and AgricultureOrganitzation of the United Nations)Es tracta d’un sistema d’informació global de la FAO entemes d’aigua i agricultura. L’objectiu d’Aquastat-FAO ésproporcionar als usuaris d’aquesta web informacióàmplia i extensa sobre l’estat de l’aigua com a recurs isobre el seu ús a escala mundial.

www.fao.org (angl.)

CONGRESSOS I EXPOSICIONS

Expo Saragossa 2008 Exposició internacional sobre aigua i desenvolupamentsostenible amb els temes centrals següents:

1) Aigua, un recurs vital; 2) L’aigua per a la vida; 3) El medi de l’aigua, i 4) Aigua compartida.

Aquests quatre grans temes es tracten des de laperspectiva de reptes internacionals, nacionals, locals iindividuals. Es destaca el pavelló d’iniciatives ciutadanes,el Faro, en què participen més de 200 entitats civils quetreballen amb l’aigua.

Del 14 de juny al 14 de setembre de 2008.Saragossa, Espanya

www.expozaragoza2008.eswww.elfaro2008.org

Water Pollution 2008Ninth International Conference on Modelling, Monitoringand Management of Water Pollution.

Del 9 a l’11 de juny de 2008, Alacant, Espanya.www.wessex.ac.uk/conferences/2008/water08

Sustainable Irrigation 2008Second International Conference on SustainableIrrigation Management, Technologies and Policies. De l’11al 13 de juny de 2008, Alacant, Espanya

www.wessex.ac.uk/conferences/2008/irrigation08/

FRIAR 2008International Conference on Flood Recovery Innovationand Response.

2 i 3 de juliol de 2008Institution of Civil Engineers (ICE), Londres, Regne Unit.

www.wessex.ac.uk/conferences/2008/friar08

Web general de congressos internacionalssobre aigua per al 2008

www.conferencealerts.com/water.htm

Butlletí de notícies bimensual del Portal del’Aigua de la UNESCOAquí es poden trobar tots els congressos i els actes mésimportants a escala mundial vinculats a l’aigua

www.unesco.org/water/news

primavera 2008

36


L’Aliança per l’Aigua és una iniciativa espa -nyola que vincula administracions públiques,empreses, centres de recerca i opinió, enti-tats socials i ciutadans, en una aliança d’ampliabast per mobilitzar recursos (financers i tèc-nics) i destinar-los a l’execució de projectesconcrets d’aigua potable i sanejament a Amè-rica Central, per a la qual cosa promou la so-lidaritat entre usuaris d’aigua d’Espanya iAmèrica Central per aconseguir que es com-pleixi una de les seves metes: que 5 milionsde centreamericans més accedeixin el 2015 aaigua potable i sanejament bàsic.

Aquesta aliança té com a objectius contri-buir a estendre el dret a l’aigua potable i alsanejament bàsic d’aquesta població, i as-segurar tant la qualitat del servei com la con-servació dels recursos naturals, mobilitzarrecursos des de la societat espanyola per fi-nançar obres i projectes, sensibilitzar en la

solidaritat amb el Sud i, al Nord, fomentar lacol·laboració entre múltiples agents.

Per crear aquest pont de solidaritat i acon-seguir que el 5% de la població espanyolas’hi adhereixi, estalviant un mínim d’un 5%del seu consum, planteja un doble missatgea la ciutadania espanyola; d’una banda, laimportància d’adoptar bones pràctiques enels seus usos quotidians de l’aigua i, del’altra, vincular simbòlicament l’estalviacon seguit a la realització de projectes decooperació d’aigua potable i sanejament bà-sic a Amèrica Central. Des de la seva consti-tució, busca activament convidar noves en-titats i els ciutadans a unir-s’hi, per a la qualcosa acull diversos tipus de socis, de mane-ra que s’hi pot participar tant a títol institu-cional com personal.

�� 97 6298282 · www.ecodes.org

Aigües solidàries:

teixint una aliança

AVINA és una xarxa d’em pre ne -dors socials constituïda l’any 1994,que contribueix amb el Desenvo-lupament Sostenible a AmèricaLlatina, i que pretén fomentar laconstrucció de vincles de confian-ça i aliances fructíferes entre líderssocials i empresarials, articulantagendes d’acció consensuades. Aquesta xarxa prioritza quatreàrees de treball: l’equitat d’opor -tunitats, la governabilitat demo-cràtica i l’estat de dret, el desen-volupament econòmic sosteni-ble, i la conservació i gestió dels

recursos naturals. Treballa cons-tituint aliances amb líders de lasocietat civil i del món empresa-rial, donant suport a iniciativescol·lectives que tinguin un alt po-tencial transformador, enfortintels seus socis, creant espais devinculació entre ells, projectantels seus missatges a l’espai públic,fomentant llaços de confiança,valors compartits i agendes co-munes entre la societat civil i elmón empresarial, que promouen

la construcció de plans d’accióper fomentar el desenvolupa-ment sostenible.Un dels reptes aconseguits durantl’any passat va ser la realitzaciódel Primer Encuentro Latinoame-ricano sobre Saneamiento, Lati-nosan 2007, amb l’objectiu decontribuir a millorar la salut, elbenestar i la dignitat dels pobla-dors d’Amèrica Llatina i dels seusgrups vulnerables, com ara co-munitats indígenes, dones i nens.Durant la trobada, i com a resul-tat d’una proposta de la represen-tació de Costes i Aigua d’AVINA,és va aconseguir que els governsllatinoamericans incorporessin launiversalització de l’accés a l’ai -gua segura i a una xarxa de sane-jament bàsica, que queda recolli-da a la Declaració de Cali.En aquest sentit, una altra inicia-tiva que cal destacar és la incidèn-cia de la societat civil en la llei derecursos hídrics del Paraguay pro-mulgada el juliol de l’any passat,fruit d’un procés de més de dosanys d’incidència en què el GrupoImpulsor Agua Sostenible (GIAS),format a instància d’a questa xarxai integrat per l’Aso ciación de Jun-tas de Saneamiento del Departa-mento Central, Junta de Sanea-miento de Itauguá, Asociación Pa-raguaya de Recursos Hídricos, So-ciedad Paraguaya de Aguas Subte-rráneas, Alter Vida/Geam, Sobre-vivencia, IDEA, Fundación MoisésBertoni i Red Foro Agua, ha instatla redacció d’aquesta llei davant lacambra del poder legislatiu i hi hacol·la borat.Finalment, a Xile les entitats Líde-res sin Fronteras, DefendiendoSan Pedro, Centro AquaSendas iTribuna del Biobío han aconseguitfons per desenvolupar el projecteOrganizaciones Sociales por unaNueva Cultura del Agua a la regiódel Biobío, aquestes organitza-cions ja estaven creant un espaiper compartir experiències al vol-tant del tema de l’ aigua.

Xarxes a Amèrica Llatina:

emprenedors socials

�� 600 585625 · www.avina.net

THEY CARRY THE WATER · ©© JULIEN HARNEIS

TH

E L

ON

G R

OA

D A

HE

AD

·

TH

E L

ON

G R

OA

D A

HE

AD

· ©©©

© O

HA

D B

EN

-YO

SE

PH

O

HA

D B

EN

-YO

SE

PH


37


L’any 2002, l’Ajuntament de Sant Cugat delVallès va aprovar l’Ordenança municipalper a l’estalvi d’aigua. El seu objectiu eraaconseguir la reducció en el seu consummunicipal. Aquest fet ja es constata en lesdarreres xifres, ja que en cinc anys s’ha dis-minuït el consum en quasi 100 litres per ha-bitant i dia.Aquesta ordenança defineix sis sistemesd'estalvi d'aigua. Així, els edificis que dis-posen d'espais enjardinats susceptibles deser regats superiors a 1.000 m2 han d'es ta -blir un sistema de captació i aprofitamentd’aigües pluvials. Les piscines amb més de40 m2 de làmina d'aigua han d'a pro fitar lesaigües de renovació. Tots els edificis de mésde vuit habitatges han de tenir una ins-tal·lació per al reaprofitament de les aigüesgrises. Per últim, l'Ordenança estableix tressistemes que han de complir tots els edifi-cis nous: reguladors de cabal d'en trada, ai-rejadors de dutxes i aixetes i cisternes delsvàters amb doble polsador. Les llicènciesd’obra nova tenen un termini d’un any periniciar les obres i dos més per acabar-les. Tot aquest procés s’ha acompanyat de sub-vencions i bonificacions en les taxes i im-postos d’obres. Fins l’any 2007, ja s’ha apli-cat a 4.529 habitatges amb 20.963 perso-nes usuàries. A banda, s’han elaborat pòs-ters per difondre la iniciativa, i es treballael vector aigua dins el Pla de DinamitzacióEducativa que el consistori proposa a es-coles i instituts.Aquesta iniciativa ha estat seguida per al-tres municipis i des del grup de treballNova Cultura de l'Aigua de Xarxa de Ciu-tats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Di-putació de Barcelona s’ha elaborat una or-denança tipus.

Cent litres menys

per persona

Educació i participació:

accions des de

l’AdministracióL'Agència Catalana de l'Aigua és l'ens públic ads-crit al Departament de Medi Ambient i Habitatgede la Generalitat amb competències plenes en elcicle integral de l'aigua a les conques internes deCatalunya.

Un dels seus objectius és fomentar el respecte als re-cursos hídrics, a l'espai fluvial i als ecosistemes aquà-tics, per tal d'aconseguir que tots en fem un bon ús ien tinguem cura. Perassolir-ho, duu a ter-me campanyes de sen-sibilització en dife-rents àmbits dirigidesa l’estalvi d'aigua, comla darrera distribucióde 650.000 airejadors através dels diaris demàxima distribuciódel territori català, lacreació d’una xarxa deferreteries i instal·la -dors compromesosamb aquest projecte,que disposin de me -canismes d'estalvi d'ai -gua acreditats, o béuna sèrie d’expo si -cions itinerants.

A més, posa a l'abastde tothom un conjuntd'eines lúdiques i di-vulgatives per a totesles edats amb l'objec -tiu de divertir i donarpautes útils sobreaspectes diversos del'ai gua, com ara unquadern de treball, eljoc de l’ai gua, consellspràctics d’estalvi d’ai -gua i publicacions es-pecífiques.

Finalment, cal desta-car el programa degestió participativa deles conques delsdiferents rius de Cata -lu nya. Aquests projec-tes, que es van iniciarel mes de setembre de2006, han servit per fa-cilitar a la ciutadania,les administracions iels usuaris en general el debat, la consulta i la formu-lació de propostes en relació amb els problemes delsrecursos hídrics i la planificació i la gestió del ciclede l’aigua en el seu àmbit territorial.

�� 93 5672800 · www.mediambient.gencat.net/a

FOTO AÈRIA DE LES PISCINES DE SANT CUGATFOTO AÈRIA DE LES PISCINES DE SANT CUGAT

AN

OT

HE

R W

AY

OF

CA

RR

YIN

G W

AT

ER

· S

ALL

Y L

A N

IEC

E

�� 93 5657000 · www.santcugat.org

primavera 2008

38


Mil·lenni i la creació del Consell Mundial del’Aigua, que va establir la celebració de reu-nions periòdiques en la matèria –els FòrumsMundials de l’Aigua– per debatre sobre les es-tratègies que cal adoptar en l’àmbit interna-cional, prenent sempre com a base el segui-ment de les actuacions desenvolupades en elperíode anterior i el contingut dels informesde les Nacions Unides.(1)

Malgrat que les declaracions oficials dels Fò-rums Mundials de l’Aigua disten molt del queseria desitjable quant al reconeixement deldret humà a l’aigua, la celebració d’aquestesreunions ha afavorit la mobilització social i lacreació d’una xarxa d’organitzacions senseprecedents que s’organitza amb l’objectiud’assolir la declaració del dret humà a l’aiguacom a via per aconseguir la universalització del’accés als recursos hídrics.Fins al moment, l’únic pronunciament oficialinternacional al qual s’ha arribat en aquestsentit és la interpretació de l’article 1.1 del Pac-te internacional de drets econòmics, socials iculturals,(2) feta pel Comitè de Drets Econò-mics, Socials i Culturals de les Nacions Unides(ECOSOC) i basada en la vinculació de l’aiguaamb molts dels drets reconeguts en el Pacte.(3)

Segons l’esmentada interpretació de l’ECO -SOC, “l’aigua és un recurs natural limitat i unbé públic fonamental per a la vida i la salut. Eldret humà a l’aigua és indispensable per viu-re dignament i és condició prèvia per a la re-alització d’altres drets humans” i “el dret humàa l’aigua és el dret de tots a disposar d’aigua

Actualment, 1.100 milions de persones no tenen accés aaigua potable i 2.400 milions no tenen sistemes desanejament. Partint de la seva experiència, lesorganitzacions no gubernamentals de desenvolupament(ONGD) tenen un important paper per desenvolupar com a agentseducatius de la societat civil, des de la col·laboració amb universitats icentres de recerca fins a la promoció d’activitats de formació i campanyesque impulsin el reconeixement del dret a l’aigua.

El reconeixement del dret a l’aigua haevolucionat lentament des dels anyssetanta fins als nostres dies i, malgratque no comptem amb una declaració

oficial del dret humà a l’aigua potable, l’opinióinternacional sobre això és avui dia molt dife-rent de la manifestada en les primeres troba-des internacionals sobre la matèria.Durant els anys noranta, va començar a posar-se de manifest a escala mundial la relació en-tre l’accés a l’aigua potable i l’exercici dels dretshumans. Alguns exemples d’instruments in-ternacionals en què es fa referència a aquestaqüestió són la Declaració sobre el dret al des-envolupament de l’Assemblea General de lesNacions Unides (1986), la declaració resultantde la Cimera Mundial en favor de la Infantesa(1990) o la declaració resultant de la ConsultaMundial sobre l’Aigua Potable i el SanejamentAmbiental per a la dècada dels noranta (1990).Com a conseqüència de l’anterior, el segle XXva acabar amb la voluntat de donar un impulsa la qüestió hídrica internacional; per a això esva considerar indispensable adoptar un enfo-cament integrat, que inclogui la gestió partici-pativa i tingui en compte la problemàtica degènere associada a l’escassetat d’aigua.Algunes de les fites en què es va materialitzarl’impuls esmentat són el llançament del Pro-grama Mundial d’Avaluació dels Recursos Hí-drics (WWAP) d’ONU-Aigua per obtenir da-des fiables de la situació del recurs al món, lainclusió d’una meta de caràcter hídric entreels Objectius de Desenvolupament del

Aida VilaCol·laboradora

d'Enginyeria SenseFronteres (ESF)

Francesc MagrinyàProfessor de la UniversitatPolitècnica de Catalunya i

membre d’ESF

Quique GornésVocal de Sensibilització i

Incidència

Sonia PérezCoordinadora d’Educacióper al Desenvolupament,

Associació Catalana d’ESF.

El dret a l’aigua i el rol de les ONGD

Aigua per a tots, aigua per a la vida

El dret a l’aigua i el rol de les ONGD



39


suficient, salubre, acceptable, accessible i as-sequible per a l’ús personal i domèstic. L’abas -ta ment adequat d’aigua salubre és necessariper evitar la mort per deshidratació, per reduirel risc de les malalties relacionades ambl’aigua i per satisfer les necessitats de consumi cuina i les necessitats d’higiene personal i do-mèstica”.(4).La declaració del dret humà a l’aigua en els ter-mes expressats implicaria l’exigència de la res-ponsabilitat dels estats en relació amb la dis-ponibilitat i qualitat del recurs, i el seu submi-nistrament i accessibilitat física i econòmicasense discriminació. El respecte a aquest dretseria exigible judicialment, tant en l’àmbit in-tern com en l’internacional.Fins al moment, les pressions polítiques i eco-nòmiques, fonamentalment derivades dels in-teressos de les grans multinacionals del sector,han impedit assolir aquest objectiu. No obs-

tant això, algunes reformes constitucionals es-tatals com la d’Uruguai, que va recollir la in-clusió del dret humà a l’aigua i l’exigència queel recurs es gestioni públicament en totes lesseves fases, amb participació i control social,deixen la porta oberta a l’esperança.

Instruments i paper de les ONGD en elreconeixement del dret a l’aiguaEl que és interessant de les ONGD en relacióamb el reconeixement del dret a l’aigua és lapossibilitat de poder combinar diferents acti-vitats: d’una banda, és essencial que els pro-jectes i programes que es desenvolupen en paï-sos empobrits vagin més enllà de la pura inter-venció en què la dinàmica del mateix projecteconsumeixi totes les energies. Els projectes iprogrames han de permetre l’anàlisi d’accionsque puguin ajudar a transformar la realitat: in-cloure aspectes socials, de sensibilització, de

HU

NG

ER

, IND

IA· UDIT KULSHRESTHA



suport al teixit associatiu, que impliquin dife-rents actors, etc.D’altra banda, és important que les activitatsd’educació per al desenvolupament (sensibi-lització, formació, recerca i incidència políti-ca) es basin en experiències reals d’intervencióen els països empobrits per posar en evidèn-cia la necessitat de transformar l’accés a l’aiguaen un dret humà.Per generar sinergies és interessant quecol·laborin diferents actors: universitats,ONGD (Enginyeria sense Fronteres, Arquitec-tes sense Fronteres, Geòlegs del Món, Univer-sitaris del Món, per posar l’exemple d’ONGDque intervenen en projectes d’aigua), ONGDlocals del sud, universitats del sud, centres decooperació de les universitats, grups de recer-ca associats i agències de cooperació.Un exemple d’aquest tipus d’intervenció és elque ha fet l’Associació Catalana d’EnginyeriaSense Fronteres (ESF) amb diversos projectesd’intervenció al sud. A les zones rurals desta-quem l’exemple del Departament de La Liber-tad a San Salvador. La generació de coneixe-ment s’ha centrat en l’elaboració d’un pla di-rector que ha permès conèixer els recursos hí-drics i la seva preservació per a les comunitatsrurals davant els interessos de nous urbanitza-dors o assentaments industrials a través de ma-quiles. Alhora, ESF ha donat suport per mitjàd’activitats de formació a una ONGD local, As-sociació Comunitària Unida per l’Aigua il’Agricultura (ACUA), que disposa en l’actualitatd’instruments propis per intervenir en els dife-rents projectes de proveïment d’aigua.En zones urbanes, com és el cas de Yaoundé (elCamerun), la col·laboració d’ESF, l’Escola Na-cional Superior Politècnica de Yaoundé, la Uni-versitat Politècnica de Catalunya, mitjançantel suport del Centre de Cooperació i Desenvo-lupament, i del Grup de Recerca en Coopera-ció i Desenvolupament Humà (GRECDH-Ser-veis Urbans) ha permès que el programa per ala millora de l’accés a l’aigua i el sanejaments’hagi nodrit de reflexions i coneixements, ge-nerats a través de projectes final de carrera, te-sines i tesis doctorals, que han ajudat a perfi-lar el tipus d’intervenció i que han posat en evi-dència la relació entre condicions de salut i for-mes d’accés a l’aigua. En aquest sentit, és bà-sic que les ONGD es recolzin en universitats icentres de recerca amb l’objectiu d‘identificari donar resposta a necessitats de tipus tècnic.A més de la col·laboració entre ONGD i Univer-sitat, des de l’àmbit de l’educació formal po-dem destacar la proposta educativa d’IntermónOxfam, “Aigua i Desenvolupament”,(5) per alsnivells de primària i secundària. L’objectiu prin-cipal d’aquesta proposta és analitzar els con-sums d’aigua, introduir els conceptes d’aiguapotable i escassetat d’aigua, i orientar l’alumnatcap a l’estalvi d’aquest recurs.

Els materials d’Intermón Oxfam, especialmentdissenyats per ser aplicats a l’aula pel profes-sorat, disposen també d’enllaços d’interès através dels quals es pot accedir a documentsde referència, com l’informe de les NacionsUnides sobre el desenvolupament dels recur-

sos hídrics al món, o a campanyes promogu-des per altres entitats, com la Xarxa Vida (Vi-gilància Interamericana per a la Defensa i elDret a l’Aigua.(6)

Altres ONGD, com per exemple Edualter,(7) handesenvolupat recursos en matèria d’aigua di-rigits al professorat de primària i secundària(vegeu la secció Recursos Pedagògics d’aquestarevista), i de l’àmbit de l’educació no formal, iESF ha impulsat activitats de formació en líniaen les quals es tracta la relació entre aigua i des-envolupament humà.En les diferents dimensions de l’educació peral desenvolupament, com a activitats d’in ci -dèn cia política i mobilització social, podemdestacar la campanya “Aigua de tots: un dret ino una mercaderia”,(8) que ha dut a terme ESF.Aquesta campanya té com a objectiu principalcoordinar els diferents actors de la cooperacióal desenvolupament en matèria de polítiquesespecífiques en l’àmbit de l’aigua potable i elsanejament al sud, així com sensibilitzar la so-

primavera 2008

40


MONSOON, INDIA · UDIT KULSHRESTHA

cietat civil espanyola sobre el dret humà al’aigua, posant èmfasi en les pressions de lespolítiques neoliberals que impulsen la mer-cantilització del recurs.És fonamental facilitar espais en què diferentsONGD, institucions públiques i altres entitats

posin en comú experiències i inquietuds queapuntin cap a la millora de les polítiques de co-operació en aquest sector, que incloguin for-mació, tecnologia i participació comunitària idemocràtica en la gestió de l’aigua.Des d’aquest punt de vista, les ONGD tenencapacitat d’incidir políticament, de generar icrear opinió, fent estudis amb coneixement decausa per la seva experiència i la seva proximi-tat a col·lectius desfavorits i organitzacions debase, i per la seva vinculació amb altres actorsde la cooperació internacional i l’educació peral desenvolupament.

Referències(1) Primer informe de les Nacions Unides sobre

desenvolupament dels recursos hídrics almón, Aigua per a tots, aigua per a la vida, isegon informe de les Nacions Unides sobredesenvolupament dels recursos hídrics almón, L’aigua, una responsabilitat comparti-da. (www.unesco.org)

(2) Article 1.1 del Pacte internacional de dretseconòmics, socials i culturals: “Els estatsparts en el pacte present reconeixen el dretde tota persona a un nivell de vida adequatper a ella mateixa i la seva família, fins i totalimentació, vestit i habitatge adequats, i a

una millora contínua de les condicionsd’existència. Els estats parts han de prendremesures apropiades per assegurar l’efe -ctivitat d’aquest dret, i han de reconèixer aaquest efecte la importància essencial de lacooperació internacional fonamentada enel lliure consentiment”.

(3) Poden citar-se com a exemple el dret alnivell més alt possible de salut (article 12del Pacte internacional de drets econò-mics, socials i culturals), el dret a un ha-bitatge i una alimentació adequats (arti-cle 11 del Pacte internacional de dretseconòmics, socials i culturals), i altresdrets consagrats a la Carta internacionalde drets humans, com el dret a la vida i ala dignitat humana.

(4) Observació general número 15.(5) www.intermonoxfam.org(6) www.laredvida.org(7) www.edualter.org(8) http://agua.isf.es


41


primavera 2008

42


L’any 1997 es va iniciar el projecte “Zaragoza ciudad aho-rradora de agua”, una actuació que pretenia informar sobrela necessitat de fer un consum responsable d’un recurs,l’aigua, cada cop més escàs. Onze anys després, el reconei-xement nacional i internacional de les actuacions fetes, lanecessitat de continuar fomentant-ne un ús eficient i la ce-lebració a Saragossa de l’Exposició Internacional “Aigua iDesenvolupament Sostenible” són factors que obliguen adoblar els esforços per fomentar-ne l’ús correcte. Per aixòs’ha llançat el repte de reunir 1 00.000 compromisos de, coma mínim, 25.000 persones destinats a estalviar i utilitzar demanera eficient l’aigua que consumeixen. Aquests compro-misos són accions d’estalvi que els ciutadans declararanpúblicament que es comprometen a fer.

Aquesta iniciativa, gestionada per la Fundación Ecología yDesarrollo, en què participen com a socis EXPOZARAGO-ZA 2008, l’Ajuntament de Saragossa, ACUAEBRO, Ibercajai el Govern d’Aragó, compta amb la col·laboració de més dedues-centes entitats entre empreses, organitzacions socials,col·legis professionals, mitjans de comunicació, institucionsi organismes públics.

En última instància, es pretén posar de relleu la profundasensibilitat que els ciutadans de Saragossa tenen respected’un recurs que és bàsic i fonamental per a la vida. Sensi-bilitat que ha ajudat a convertir Saragossa en la CapitalMundial de l’Aigua.

mil 100

WATER DOESN´T BITE · ©© SMAKU ��97 6298282 · www.ecodes.org

compromisos amb l’aigua

La Festa de l’Aigua de Barcelona és unesdeveniment cultural que combinala sensibilització ciutadana amb lesactivitats artístiques i educatives quevaloren una relació sostenible amb elmedi. Al mateix temps, la Festa és unpunt de trobada anual per a la parti-cipació i vol sensibilitzar la gent a fa-vor d’una nova cultura de l’aigua. Enguany, i amb el lema “L'aigua ésvida. Cada gota compta”, se celebra ladesena edició de la Festa de l'Aigua,el març al Passeig de Lluís Companysde Bar celona. Un gran nombred'entitats relacionades amb el mónde l'aigua participen en aquest acte,que es converteix en un dia pled'activitats destinades a totes lesedats. Es fan tallers, espectacles i ex-posicions destinades a conscienciarla població sobre l’op ti mització enl’ús de l’aigua i com funciona tot el ci-cle de l’aigua. Aquest esdeveniment

és un punt de trobada per a entitatsrelacionades amb la gestió de l’aigua

per dur-hi a terme activitats educati-ves i de reflexió mediambiental.

FESTA DE L'AIGUA · AGÈNCIA CATALANA DEL AGUA

�� 93 5672800 · www.festadelaigua.cat

10celebrando el aguaaños

L


43


Al llarg dels últims cent anys, la població de l’Índia s’ha quadruplicat.La disponibilitat mitjana d’aigua utilitzable ha disminuït igualment,des d’uns 6.000 metres cúbics per càpita al dia fins a de 1.500 a 1.800metres cúbics per càpita al dia.


Aigua que no Aigua que no has de beure...has de beure...Aigua que no has de beure...

Crisi dels recursos hidràulics, sostenibilitat i educació a l’Índia


Vijay ParanjpyeDirector de laGomukhEnviromental Trustfor SustainableDevelopment

La naturalesa del consum d’aigua tam-bé ha canviat. Fins a la dècada de 1980,una gran part de la demanda d’aiguaes dedicava gairebé exclusivament a

l’ús agrícola o domèstic. Aquesta aigua s’uti -litzava sense que hagués rebut gaire tracta-ment. En la dècada de 1990, com a conseqüèn-cia de la mecanització i del subministrament

artificial per a l’agricultura, l’ús de l’aigua vaaugmentar. L’aigua s’utilitzava també en la in-dústria, perquè se’n podia disposar fàcilment.Cap a finals del segle XX, els elevats nivells deconsum i d’abocaments havien començat aconduir la situació a una doble crisi. Encaraque l’ús per càpita per al consum continuavasent més o menys el mateix, l’ús que no era per



Aigua que no has de beure...Aigua que no has de beure...

Crisi dels recursos Crisi dels recursos hidràulics, sostenibilitat hidràulics, sostenibilitat i educació a l’Índiai educació a l’Índia


COUNCIL FOR ENVIRONMENTAL EDUCATION ANDHRA PRADESH, INDIA


Al llarg dels últims cent anys, la població de l’Índia s’ha quadruplicat.Al llarg dels últims cent anys, la població de l’Índia s’ha quadruplicat.La disponibilitat mitjana d’aigua utilitzable ha disminuït igualment,La disponibilitat mitjana d’aigua utilitzable ha disminuït igualment,des d’uns 6.000 metres cúbics per càpita al dia fins a de 1.500 a 1.800des d’uns 6.000 metres cúbics per càpita al dia fins a de 1.500 a 1.800metres cúbics per càpita al dia.metres cúbics per càpita al dia.


Aigua que no has de beure...Aigua que no has de beure...



primavera 2008

44


al consum, en especial l’aigua utilitzada per al’agricultura, havia augmentat a causa de can-vis en els patrons de cultiu. A més, els aboca-ments industrials en els cursos d’aigua tambéhavien augmentat.S’ha de tenir en compte que l’aigua residual notractada causa una contaminació col·lateral–quan l’aigua residual és abocada als cursosd’aigua dolça sense haver estat tractada,aquesta aigua contamina una quantitat moltmés gran d’aigua dolça–. No solament es con-tamina l’aigua disponible, sinó que a més lasubsistència d’aquells que depenen de l’aiguatambé pateix greus perjudicis.

Desafiament de la sostenibilitat

El desafiament de la sostenibilitat en el sec-tor de l’aigua està relacionat amb la millorade la igualtat, la idoneïtat i la qualitat. Enaquest aspecte, l’educació té un paper im-portant. La gestió i l’ús responsable requerei-xen negociacions i nous contractes socials,l’eficàcia dels quals depèn del fet que elsgrups d’interès els coneguin i en siguin cons-cients. En efecte, el rol de l’educació consis-teix a ajudar diversos grups d’interès a com-prendre per què són necessaris nous mèto-des de gestió i, després, arribar als detalls dela gestió i la conducta.

Rishi Markandeya va idear el jalparikramaper sensibilitzar els pe-legrins respecte dels grans miste-ris de l’univers, perquè percebes-sin l’evolució de totes les criaturesvivents, inclòs l’home, i que pren-guessin consciència del poder i labellesa increïbles de la naturalesai els respectessin. El viatge sol te-nir una durada de tres anys, tresmesos i tres dies. Durant aquesttemps, els pelegrins mantenencastedat i no porten provisions,sinó que mengen del que els ofe-reix la terra. Vet aquí les descrip-cions dels viatges d’iniciació dedos pelegrins el seu últim dia.

Narmada ParikramaHe viatjat al llarg dels marges delriu Narmada, des de la font on neixfins a la desembocadura final almar, tres vegades. En cert sentit,m’agradaria pensar en aquestsviatges com un parikrama, el ritualsagrat que milions de persones hanseguit des de temps immemorials.Tot i que no es pot comparar decap manera amb un pelegrinatgeautèntic, ha estat igualment ardui no menys important. La mevatasca ha consistit a avaluar la via-bilitat econòmica dels projectespolivalents d’embassamentd’aquest gran riu. Sens dubte, elparikrama m’ha ajudat a formaruna xarxa de persones per com-partir informació i idees. M’ha en-cisat l’enorme varietat de conei-xements que la vall ofereix sobreles seves aigües, la seva gent, lesseves terres fèrtils, el seu passat iel seu futur. Aquests coneixementssón ineludibles, perquè més quecap altre riu del món, el Narmadaés un gran mestre.

Jal DindiEl Jal Dindi és un pelegrinatge únicbasat en l’aigua que va començarl’any 2002. Els principals propul-sors del Jal Dindi van començaraquest pelegrinatge com a entu-siastes del piragüisme als rius dePune. La presència de les aigües re-siduals, les escombraries i el jacintd’aigua els van impulsar a prendremesures dràstiques amb rapidesa.Inicialment, van dur a terme molts

esforços per retirar camions carre-gats de jacints. Aviat es van adonarque mentre les aigües residualscontinuessin arribant al riu,l’eliminació del jacint seria unatasca interminable. El pas següentva ser intentar la reparació ecolò-gica dels nallas (petits desguassosen descobert) que portaven les ai-gües residuals als rius. Ho han in-tentat amb diversos graus d’èxit entres localitats de Pune.Paral·lelament, van creure neces-sari crear un grup més gran ambinquietuds compartides sobre elsrius. El riu mai no s’allunya de lesseves ments. El 2002, el Dr. Vis-

hwas Yevale, un dels membres delgrup principal, va dur a terme elsritus funeraris del seu sogre a Tul-japur, on conflueixen el Bhima il’Indrayani. Va pensar que les per-sones podrien acudir a aquell lloc,que és un lloc per assolir la moks-ha (alliberament del cicle de la re-encarnació), fent un pelegrinatgepel riu. La idea del Jal Dindi va néi-xer allà. El Jal Dindi comença aPune i es tarden 12 dies a arribar

a Tuljapur en piragua. Aquest pe-legrinatge revela la bellesa i elsproblemes dels cursos fluvials. Elpoder transformador de la pere-grinació ha convertit el Jal Dindien un moviment popular al llargdels anys.Vishwasanskriti Educational Ini -tia tives ha documentat aquestainiciativa a la pel·lícula Jal Dindi.El llargmetratge, dirigit per Abhi-jit Tilak, mostra la història del JalDindi, des de com va començarfins a la seva evolució com a mo-viment popular. Durada: 2 hores i8 minuts.

Dr. Vishwas Yevale

Com aprendre sobre la gestió dels rius i de l’aigua?

PELEGRINATGE D’AIGUA, JAL DINDI · VISHWASANKRITI EDUCATIONAL INITIATIVES

Des del punt de vista de la disponibilitat, si capal 2050 la població s’estabilitza, llavors seràpossible gestionar la demanda fent atenció al’ús i al reciclatge eficients. Mitjançant l’ús detecnologies disponibles i adequades, podemaconseguir una reducció considerable de lacontaminació col·lateral.Hi ha una clara necessitat d’educació relativaa l’ús de l’aigua en el sector agrícola, ja quel’agricultura exigeix una elevada demandad’aigua. Com defensa el Global Water Partners-hip, les tècniques agrícoles i les varietats de cul-tius haurien de donar “collites més grans percada gota”. També és necessari minimitzar l’úsde productes químics per hectàrea per elimi-nar la contaminació directa i col·lateral. Quanta la indústria, preocupa més la qualitat delsabocaments que la quantitat d’aigua utilitza-da. Si la indústria neteja tota l’aigua que utilit-za abans d’abocar-la, potser se li permetrà usartota l’aigua que necessiti.La tercera categoria de grups d’interès són elsresponsables de l’elaboració de polítiques i dela presa de decisions. Els governs locals i altresagències reguladores tenen un paper impor-tant a l’hora de mantenir els sistemes naturalsd’aigua sense urbanització i sense abocaments.Mitjançant la protecció d’aquests sistemesd’aigua naturals, es pot posar aigua neta a dis-posició tant de les persones com dels ecosis-temes.

Administració i gestió de l’aiguaUn enfocament “de gestió negociada de lesconques fluvials” és un punt de referència útilper a les iniciatives educatives en el sector hi-dràulic. Això significa que tots els agents dinsd’una conca fluvial haurien de tenir informa-ció sobre la naturalesa de l’ús de l’aigua, inclo-sos aspectes d’equitat, qualitat, eficiència i sos-tenibilitat de l’ús dels recursos. Quan aquestconeixement estigui disponible, es podran pro-duir debats i negociacions sobre com es potcanviar per millorar.A Maharashtra, al llarg dels anys, diversosgrups de la societat civil han tractat qüestionsrelatives a l’aigua. Entre ells hi ha tecnòlegs iimplementadors de programes per a la gestióde les aigües subterrànies i de les conques flu-vials, com AFARM i ACWADAM. Són grups quehan plantejat les seves inquietuds respecte al’equitat, com els moviments d’esquerres, i quehan aportat consideracions relatives al mediambient i els ecosistemes naturals al debat,com la Societat Ecològica de l’Índia i la Fun-dació Gomukh. Les agències governamentalshan tingut un paper molt important en la sevaresposta a aquestes influències i demandes dela societat civil i les agències professionals. Alllarg de les tres últimes dècades, la visió de lagestió de l’aigua s’ha transformat i ha passatde tenir un enfocament orientat al subminis-

trament centralitzat d’aigua canalitzada a te-nir un enfocament d’augment de les fonts lo-cals descentralitzat i governat localment. Resulta que el Banc Mundial també ha pres-sionat en favor de la descentralització i la re-cuperació dels costos.L’existència de moviments de reivindicació, enespecial entre els agricultors, i d’aportacionstècniques de la societat civil han garantit quel’equitat i “l’alfabetització sobre recursos” ha-gin ajudat a avançar cap a la descentralització.Cal esperar que l’Autoritat Reguladora dels Re-cursos Hidràulics de Maharashtra, creada fapoc, continuï l’enfocament de gestió de concafluvial. Aquesta entitat reunirà els diversosgram panchayats (institucions de govern lo-cal), els municipis i altres reguladors i agentsen una plataforma única per al debat i la ne-gociació, i haurà d’actuar dins de la lògica delsistema natural de la conca fluvial.

"La ciutat no entén l'aigua com un sistema na-tural. L'aigua és una cosa que ve dels embas-saments i les canonades. La recollida de l'aiguade pluja i les aigües subterrànies no formenpart de la planificació principal de la gestió del'aigua en una ciutat. Només és un problemaquan la ciutat sofreix escassetat aguda o inun-dacions. Hem d'idear un enfocament que aju-di a desenvolupar una base de coneixementsobre l'aigua com a sistema natural entre elsciutadans."


45



primavera 2008

46

E NTR EV I STA

Els periodistes ambientals trobemmoltíssims exemples del que s’anomena‘bones pràctiques,’ però les xifresglobals dels indicadors ambientalscontinuen sent negatives. Què fa faltaper revertir aquesta tendència?

És evident que cal una actitud decidida del’Administració, canviar moltes polítiques.Però també cal explicar al ciutadà que cal ajus-tar-se el cinturó per aconseguir resultats quepotser no seran immediats, però que al finalgeneraran més beneficis que no pas pèrdues,ja que tampoc no es tracta de perdre, sinó decanviar certes prioritats. El problema és, enpart, que s’ha perdut una mica la capacitat depensar en terminis mitjans o llargs, només va-len els resultats immediats i la natura funcio-na amb uns altres tempos. Hi ha un desajustentre els tempos de la natura i els nostres.Hauríem de tenir clar que si intervenim sobreun ecosistema li hem de donar temps per re-fer-se, però si el pressionem amb una inter-venció contínua segurament mai no es tornaràa recu perar.

I en quina línia creus que hauria d’anaraquesta actitud decidida del’Administració?El nucli central del problema és una qüestióeconòmica: s’han de valorar els recursos natu-rals. Jo no sóc cap especialista en aquest camp,però quan parles amb algú que ho és t’adonesque no és gens fàcil de fer aquesta valoració. Estracta de traduir en euros coses que no hi sónestrictament convertibles: el gaudi, les perspec-tives de futur, el paisatge, la felicitat... A totesaquestes coses se’ls ha de donar el valor que te-nen i que tothom sap que tenen, el problema ésque poden ser incompatibles amb altres valors.Només cal veure qualsevol anunci de cotxes:

d’una banda valoritzen el medi i t’animen a vi-sitar paisatges immaculats, i de l’altra, ho fanamb una metodologia que no és l’adequada,que és clarament incompatible. Es pot tenir unacosa o l’altra, però difícilment les dues.

En aquest sentit, hi ha gent que suma lespropostes de la ‘nova cultura de l’aigua’o la ‘nova cultura de l’energia’ i ja parlad’una ‘nova cultura dels recursos’.

És evident que aquesta nova relació amb elsrecursos és imprescindible. Però potser nos’hauria de veure com una renúncia greu, sinócom una qüestió d’eficiència, i l’eficiència ésmoderna. Ens hem de convèncer d’això. Enshem tornat deixats, no només en això, sinó enmolts altres àmbits, com l’educació, on tambées nota aquesta deixadesa. Deixem a l’escolaresponsabilitats que en realitat són nostres.Crec què hi ha una manca de responsabilitat,una responsabilitat que s’ha perdut i que hemde recuperar.

S’han aconseguit els objectiusd’educació ambiental i de conscienciaciódels ciutadans sobre els rius i l’entornnatural?

En aquest àmbit queda molta feina per fer evi-dentment. L’objectiu inicial del Projecte Rius,que era apropar la població als rius, s’ha asso-lit, però naturalment encara s’hauria d’arribara molta més gent. També s’ha de tenir en comp-te que aquest és un projecte que va de baix capa dalt, sense mitjans de propaganda massius,sinó confiant sobretot en el boca-orella. Si par-tim d’aquestes premisses, es pot considerar queha tingut un èxit notable. Es pot comparar ambaltres experiències, com per exemple el Projec-te Llúdriga, que va tenir una àmplia difusió permitjà del Club Súper3, sense que aquest aug-ment de la incidència es traduís en resultats

“Hi ha un desajust entre els tempos de la natura i els nostres”

Maria Rieradevall

Entrevista feta perJJooaann CCaanneellaa,periodista dessoosstteenniibbllee..ccaatt

Maria Rieradevall és experta en educacióambiental, en aigua i conservació de rius. Ella ens parla de la promoció del coneixementi la recuperació dels rius mitjançant laparticipació ciudadana.


47

E NTR EV I STA

equiparables. En general, po-dem estar contents de la res-posta obtinguda.

Quin balanç fa de lesconsecucions d’aquestprojecte, amb el qual vatreballar, ara que ja hapassat el desè aniversari?

Ja es pot dir que s’ha consoli-dat com un referent per a tot-hom que es vulgui acostar alsrius i que vulgui col·la borar enla conservació del medi, so-bretot l’aquàtic, que és on s’haespecialitzat l’enti tat. L’objec -tiu inicial crec que s’ha acon-seguit, atès que el ProjecteRius ja és una proposta sol-vent i ben fonamentada. Unaaltra fita important és que s’haaconseguit arribar a grups so-cials molt diferents que ja elconeixen. Aquesta procedèn-cia plural és molt positiva, jaque aquest projecte no és so-lament educatiu i dirigit als in-fants, sinó que des del princi-pi, ha estat molt importantarribar als adults, que som elsque tenim capacitat d’inter -venció, capacitat de transfor-mació, capacitat de vot.

I aquesta capacitatd’incidència es notadesprés en la situaciódels rius?

Sobre aquest punt, ara mateixens trobem en un momentmolt important, ja que s’estandesenvolupant els processosparticipatius que preveu la Di-rectiva Marc de l’Aigua. En això ens hem avançat, per-què quan es va començar ambel Projecte Rius encara no hihavia aquesta directiva, peròara que es començarà a apli-car ja tenim les persones –o al-menys una part– més prepa-rades. Experiències com lanostra s’han de consolidarcom una nova manera de ges-tionar el territori i els recursos,no només els hídrics.

Quins són els reptesprincipals per activar lagent a participar? És relativament fàcil aconse-guir una participació puntual,

si es demana un esforç en unmoment concret. El que ésmolt més difícil és aconseguiruna participació molt mésconstant, és a dir, fidelitzar lespersones. Per a això cal unbon retorn, mantenir-les in-formades dels processos delprojecte i que se sentin re -com pensades. I crec queaques ta reflexió és vàlida pera qualsevol tipus de projecteparticipatiu.

Quines són les tècniques i eines que heu trobat que tenen més èxit a l’hora d’animar lespersones a

col·laborar ambvosaltres?Mirant enrere, crec que hanestat molt positius els acordsamb administracions locals,que han posat al servei delProjecte la seva capacitat orga-nitzativa difusora. En aquestsentit, i com a exemple, es potparlar de la vinculació amb elConsorci del Besòs, que haajudat el Projecte Rius a l’horad’aconseguir consolidar ungrup per a cada municipi. Sónimportants aquests tipus decomplicitats amb els òrgansque ens representen i hi ha ha-gut experiències molt bonesde treball conjunt entre admi-nistració, ciutadans i tècnics.

“Hi ha un desajust entre els tempos de la natura i els nostres”

RE

SP

IRA· ©

PABLO

PRO

C

En el mapa es mostren alguns exemples de pràctiques d'educació per l'aiguaengegades pels RCE.

Educant per l’aigua

La Universitat de lesNacions Unides promoula creació idesenvolupament delsRegional Centres forExpertise in Educationfor SustainableDevelopment (RCE) pertreballar en la integracióde sostenibilitat enl'educació formal i noformal.Actualment hi ha54 RCE en tot el món iaquí destaquem algunesde les pràctiquesd'educació per l'aiguaque realitzen.

© 2006 SASI Group (University of Sheffield) i Mark Newman (University of Michigan) www.worldmapper.orgLa extensió dels territoris en aquest mapa correspon a la distribució de recursos d'aigua dolça disponible en el món.

l’aigua, divulgar consells sobrel’estalvi d’aigua i oferir activitatsd’educació ambiental a les escoles.WWP intenta fomentar en els nens inenes una actitud d’obertura cap a lalluita contra la contaminació dels riusde la regió, a la vegada que educa elsformadors sobre lamanera d’educar elsseus alumnes.Chan NgaiWeng

[email protected]

RCE Cebu, FilipinesLa regió de Cebú a les Filipines té

gran interès en la gestió de l’aigua i lamajoria dels projectes d’RCE Cebu secentren en aquest recurs. Les activitatsinclouen la gestió dels recursos hídricspermitjà de la captació d’aigua de plujaa les llars i altres projectes adreçats a la

gestió de les conqueshidrogràfiques. RCE Cebu també haorganitzat la neteja i el sanejament d’unriu de la regió i reunions organitzativesper treballar la proposta d’un projectede base comunitària sobre l’ús forestal,que se centra particularment en elPrograma deMitjans deVida, Aigua iSanejament, i Desenvolupament del’Ecoturisme.Cherry Piquero-Ballescas

[email protected]

RCEJalisco,Mèxic

LaUniversidad deGuadalajara i laUniversitat de lesNacions Unides handesenvolupat l’anomenatcas d’estudi interactiu, unaguardonada eina d’educació adistància per fomentar laparticipació local en la gestió deconques hidrogràfiques. Aquestestudi de cas electrònic presentauna relació detallada en la lluitaa què fan front els diferentsgrups implicats en eldesenvolupament sosteniblede la conca del riu Ayuquila, aMèxic, durant un període demés de trenta anys. L’estudipermet als estudiants conèixer lageografia i la història d’aquestaimportant conca imostra les complexesqüestions a què s’han d’afrontar elsesforços locals per equilibrar eldesenvolupament econòmic i laprotecció delmedi ambient.Eduardo Santana-Castello

[email protected],www.ayuquila.com

A

RCE Rhine-Meuse, Holanda

Juntament amb les escoles, lesinstitucions encarregades de la

formació dels professors, elsajuntaments, les empreses i les

universitats, RCE Rhine-Meuse estàdissenyant i fent realitat el projecte

Wings of Knowledge, a partir demètodes educatius oberts quepermeten l’aprenentatge en qualsevolmoment i en qualsevol lloc, ambqualsevol persona i a través dequalsevol dispositiu. El projectecomença a partir d’àrees temàtiques,entre les quals hi ha l’aigua, i es du aterme des d’una edat primerenca. Els

D

RCE Greater Sudbury, CanadàDearness Environmental Society ha

creat diverses activitats per reduir l’úsd’aigua i energia a les aules. Aquestesactivitats inclouen noves unitatsdidàctiques i dinàmiques educativesadreçades als estudiants sobre lamanera de reduir els residus i sobrecom s’ha demotivar els altres a fer elmateix. TomTamblyn

[email protected] · www.dearness.ca

RCE Curitiba, BrasilLaUniversitat Católica Pontifícia

de Paraná desenvolupa una iniciativade gestió participativa per a una concasostenible des de l’any 2005. En equipsinterdisciplinaris es fan projectesperquè la població local (de totes lesedats) sàpiga on hi ha els problemesd’aigua i pugui dissenyar solucions perreduir-los. Un dels projectes consisteixa construir (per part dels estudiantsamb la supervisió de l’equipuniversitari) latrines de compostatge ales escoles públiques de l’àreametropolitana de Curitiba.Fernando [email protected] · www.pucpr.br

B

C

nens i els professors estan en contacteamb professionals experts en les àreesque estudien, que poden pertànyer aempreses, ajuntaments oorganitzacions que treballen en lagestió delmedi ambient.Jos Eussen [email protected],

www.rcerhine-meuse.org

RCE PenangWaterWatch Penang (WWP) és

una organització sense ànim de lucrefundada el novembre de 2007 ambdiversos objectius: conscienciar lapoblació sobre els problemesrelacionats amb els recursos hídrics,incentivar la recerca sobre aqueststemes, donar respostes a consultessobre el reciclatge i l’aprofitament de

A

B

primavera 2008

48

V I S I ONS 205 0

F

E

En el mapa es mostren alguns exemples de pràctiques d'educació per l'aiguaengegades pels RCE.

Educant per l’aigua

La Universitat de lesNacions Unides promoula creació idesenvolupament delsRegional Centres forExpertise in Educationfor SustainableDevelopment (RCE) pertreballar en la integracióde sostenibilitat enl'educació formal i noformal.Actualment hi ha54 RCE en tot el món iaquí destaquem algunesde les pràctiquesd'educació per l'aiguaque realitzen.

© 2006 SASI Group (University of Sheffield) i Mark Newman (University of Michigan) www.worldmapper.orgLa extensió dels territoris en aquest mapa correspon a la distribució de recursos d'aigua dolça disponible en el món.

l’aigua, divulgar consells sobrel’estalvi d’aigua i oferir activitatsd’educació ambiental a les escoles.WWP intenta fomentar en els nens inenes una actitud d’obertura cap a lalluita contra la contaminació dels riusde la regió, a la vegada que educa elsformadors sobre lamanera d’educar elsseus alumnes.Chan NgaiWeng

[email protected]

RCE Cebu, FilipinesLa regió de Cebú a les Filipines té

gran interès en la gestió de l’aigua i lamajoria dels projectes d’RCE Cebu secentren en aquest recurs. Les activitatsinclouen la gestió dels recursos hídricspermitjà de la captació d’aigua de plujaa les llars i altres projectes adreçats a la

F

gestió de les conqueshidrogràfiques. RCE Cebu també haorganitzat la neteja i el sanejament d’unriu de la regió i reunions organitzativesper treballar la proposta d’un projectede base comunitària sobre l’ús forestal,que se centra particularment en elPrograma deMitjans deVida, Aigua iSanejament, i Desenvolupament del’Ecoturisme.Cherry Piquero-Ballescas

[email protected]

RCEJalisco,Mèxic

LaUniversidad deGuadalajara i laUniversitat de lesNacions Unides handesenvolupat l’anomenatcas d’estudi interactiu, unaguardonada eina d’educació adistància per fomentar laparticipació local en la gestió deconques hidrogràfiques. Aquestestudi de cas electrònic presentauna relació detallada en la lluitaa què fan front els diferentsgrups implicats en eldesenvolupament sosteniblede la conca del riu Ayuquila, aMèxic, durant un període demés de trenta anys. L’estudipermet als estudiants conèixer lageografia i la història d’aquestaimportant conca imostra les complexesqüestions a què s’han d’afrontar elsesforços locals per equilibrar eldesenvolupament econòmic i laprotecció delmedi ambient.Eduardo Santana-Castello

[email protected],www.ayuquila.com

RCE Rhine-Meuse, Holanda

Juntament amb les escoles, lesinstitucions encarregades de la

formació dels professors, elsajuntaments, les empreses i les

universitats, RCE Rhine-Meuse estàdissenyant i fent realitat el projecte

Wings of Knowledge, a partir demètodes educatius oberts quepermeten l’aprenentatge en qualsevolmoment i en qualsevol lloc, ambqualsevol persona i a través dequalsevol dispositiu. El projectecomença a partir d’àrees temàtiques,entre les quals hi ha l’aigua, i es du aterme des d’una edat primerenca. Els

RCE Greater Sudbury, CanadàDearness Environmental Society ha

creat diverses activitats per reduir l’úsd’aigua i energia a les aules. Aquestesactivitats inclouen noves unitatsdidàctiques i dinàmiques educativesadreçades als estudiants sobre lamanera de reduir els residus i sobrecom s’ha demotivar els altres a fer elmateix. TomTamblyn

[email protected] · www.dearness.ca

RCE Curitiba, BrasilLaUniversitat Católica Pontifícia

de Paraná desenvolupa una iniciativade gestió participativa per a una concasostenible des de l’any 2005. En equipsinterdisciplinaris es fan projectesperquè la població local (de totes lesedats) sàpiga on hi ha els problemesd’aigua i pugui dissenyar solucions perreduir-los. Un dels projectes consisteixa construir (per part dels estudiantsamb la supervisió de l’equipuniversitari) latrines de compostatge ales escoles públiques de l’àreametropolitana de Curitiba.Fernando [email protected] · www.pucpr.br

nens i els professors estan en contacteamb professionals experts en les àreesque estudien, que poden pertànyer aempreses, ajuntaments oorganitzacions que treballen en lagestió delmedi ambient.Jos Eussen [email protected],

www.rcerhine-meuse.org

RCE PenangWaterWatch Penang (WWP) és

una organització sense ànim de lucrefundada el novembre de 2007 ambdiversos objectius: conscienciar lapoblació sobre els problemesrelacionats amb els recursos hídrics,incentivar la recerca sobre aqueststemes, donar respostes a consultessobre el reciclatge i l’aprofitament de

E

D


49

V I S I ONS 205 0

primavera 2008

50

R E COMAN EM

�PEL·LÍCULES

��LLIBRES

Las guerras del aguaAutor:Vandana ShivaEditorial Icaria, 2004.Inglés, castellà.

Vandana Shiva utilitza el seu nota-ble coneixement de la ciència i la so-cietat per analitzar la històrica ero-sió dels drets d’accés a l’aigua i per

alertar-nos sobre la privatització d’aquest recurs, queamenaça cultures i formes de vida universals. Reve-la com molts dels conflictes actuals més importants,sovint emmascarats com a guerres ètniques o reli-gioses, són en realitat disputes per recursos naturalsescassos i necessaris com l’aigua.

El reto ético de la nuevacultura del aguaFunciones, valores y derechos en juegoAutor: Pedro Arrojo AgudoEditorial Paidós, 2006. Castellà.

Aquest llibre desenvolupa els nousenfocaments ètics que es proposen

des del moviment ciutadà per una Nova Cultura del’Aigua, que va ser capaç de mobilitzar més d’un mi-lió de ciutadans a l’Estat espanyol contra el Plan Hi-drológico Nacional de l’anterior govern i que recent-ment ha convergit amb els actius moviments llati-noamericans i amb prestigiosos sectors de la comu-nitat científica a la Primera Trobada per la Nova Cul-tura de l’Aigua a Amèrica Llatina.

Mensajes del aguaLa belleza oculta del aguaAutor:Masaru EmotoEditorial La Liebre de Marzo,2003. Castellà, anglès.

A cavall entre la ciència, l’art i l’espiritualitat, Men-sajes del aguaens presenta el resultat dels treballs derecerca procedents de l’anàlisi de l’aigua de diversosorígens amb l’objectiu d’observar l’HADO (energiessubtils relacionades amb la consciència). El llibremostra magnífiques imatges de l’aigua cristal·litzada,induïdes, segons l’autor, per factors de l’entorn comla música o la consciència.

Contes del món de l’aiguaAutor: IRC International Waterand Sanitation CenterIntermon Oxfam, 2006.Castellà, català.

Al nostre món hi ha una quantitatfinita d'aigua i cada gota és un cicle interminablede renovació. Si l'aigua pogués parlar, ens contariales històries singulars d'en Misheck Kirimi, de Ke -nya, que va viatjar molts quilòmetres buscant ai-gua neta; de la Rosalie Castro, que va viure les in-undacions de Filipines; de l'Ashish Singh, del'Índia, que sentia fascinació pel món dels peixos...Descobreix les seves històries, la història de l'aiguaés la història de la humanitat.

ContracorrienteDirecció:Mario Pons i Abel Moreno

Producció: A Salto de Mata

60 min. 2006. Castellà.

Què tenen en comú un pescadordel Delta de l‘Ebre, una pagesa deMúrcia, un periodista de Madrid,la ministre de Medi Ambient, un

agricultor de la Manxa, un jove pres a la presód’Iruña, el cap dels serveis jurídics d’Iberdrola i unaàvia dels Pirineus aragonesos? Contracorrienteil·lumina el fosc rerefons dels conflictes per l’aiguaa l’Estat espanyol. Serà la mercantilització del’aigua el motiu de les guerres del segle XXI?

Si el vent aixeca l’arenaDirecció i producció:Marion Hänsel

96 min. 2006. Castellà, català, an-glès i francès (V.O. català).

Història d’èxode, de recerca, de fa-talitat i d’esperança. D’una banda,

el desert, que es menja a poc a poc la terra; la faltad’aigua; la sequera que no acaba.

D’altra banda, la guerra amenaçant. A la vila el pous’ha assecat i el ramat es mor. La majoria dels ha-bitants marxen instintivament cap al sud, mentreque Rahne (Issaka Sawadogo), l’única persona delpoble que sap llegir i escriure, decideix anar cap al’est amb la seva dona i els seus tres fills.

El somni de l'aigua Producció: Bausan Films para UNESCO (WWAP) i Expo Zaragoza 2008

60 min. Disponible a partir de juny de 2008. Cata-là, castellà, anglès i francès (V.O. francès)

Documental que tracta sobre la importància del’aigua en el món. Ens presenta un recorregut pertot el planeta que mostra les pors i les solucionsque les diferents cultures tenen en relació ambl’aigua. A través del testimoni de diferents nenes inens d’arreu del món, es descriu la situació del’aigua en diversos països i en el context de diver-ses cultures.

Aigua, un dret i no una mercaderia Direcció: Luna Haroa

Producció: Enginyeria Sense Fronteres

20 min. 2007. Castellà, català, anglès i francès(V.O. català).

Documental que recull entrevistes a diferents ac-tors involucrats amb el tema de l'aigua. Reflexionasobre el dret humà a l'aigua, l'accés universal i lagestió pública amb control social, i també sobre elsperills de la mercantilització per a la metad'eradicar la pobresa.

xEducación y Sostenibilidad

51

CALE N DAR I

2008CALENDARI

NOVEMBRE

6 DIA INTERNACIONAL PER A LA PREVENCIÓ DE L’EXPLOTACIÓ DEL MEDI AMBIENT EN LA GUERRA I ELS CONFLICTES ARMATS

DESEMBRE

10 DIA DELS DRETS HUMANS

DÈCADES

2005-2015 DÈCADA INTERNACIONAL D’ACCIÓ L’AIGUA, FONTDE VIDA

L’objectiu principal d’aquesta dècada consisteix a promoure lesactivitats encaminades a complir de cara al 2015 els compromisosadquirits en relació amb l’aigua i les qüestions que hi estanrelacionades. Aquests compromisos inclouen els objectius dedesenvolupament del mil·lenni de reduir a la meitat per a l’any 2015 elnombre de persones que viuen sense accés a l’aigua potable i detenirl’explotació no sostenible de recursos hídrics.

www.un.org/spanish/waterforlifedecadeAnys anteriors dedicats a diferents aspectes relacionats amb l’aigua:2000 AIGUA PEL SEGLE XXI (UNESCO)2001 AIGUA I SALUT (OMS)2002 AIGUA PEL DESENVOLUPAMENT (ONU)2003 AIGUA PEL FUTUR (UNEP)2004 L’AIGUA I ELS DESASTRES (ONU)2005 L’AIGUA, FONT DE VIDA (ONU)2006 AIGUA I CULTURA (UNESCO)2007 FENT FRONT A L’ESCASSETAT DE L’AIGUA (FAO)

Aquí destaquem alguns dels dies internacionalsrelacionats amb l’aigua i la sostenibilitat.

GENER

Comença l’Any Internacional del SanejamentL'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’any2008 Any Internacional del Sanejament. Persones de tot el mónestan convidades a aquesta celebració, en què es vol donarespecial importància als reptes mundials del sanejament.

esa.un.org/iys

FEBRER

2 DIA MUNDIAL DELS AIGUAMOLLS

MARÇ

22 DIA MUNDIAL DE L’AIGUAL’objectiu de la proclamació per part de les Nacions Unides delDia Mundial de l’Aigua és preservar la quantitat i la qualitat del’aigua, i assegurar-ne el subministrament a tots els éssershumans. Aquest any es posa l’èmfasi en qüestions relacionadesamb el sanejament.

www.unwater.org/worldwaterday23 DIA METEOROLÒGIC MUNDIAL

ABRIL

7 DIA MUNDIAL DE LA SALUT22 DIA DE LA TERRA

MAIG

3 DIA MUNDIAL DE LA LLIBERTAT DE PREMSA22 DIA INTERNACIONAL DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA

JUNY

5 DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT17 DIA MUNDIAL DE LA LLUITA CONTRA LA DESERTIFICACIÓ I

LA SEQUERALes Nacions Unides van proclamar aquest dia per conscienciarla població per cooperar en la lluita contra aquests fenòmens.

AGOST

31 DIA INTERNACIONAL DE LA SOLIDARITAT

SETEMBRE

21 DIA INTERNACIONAL DE LA PAUDarrera setmana DIA MARÍTIM MUNDIAL

OCTUBRE

2 DIA INTERAMERICÀ DE L’AIGUA10 DIA INTERNACIONAL DE LA REDUCCIÓ

DE LAS CATÀSTROFES NATURALS

WATER BOTTLED • UDIT KULSHRESTHAWATER BOTTLED • UDIT KULSHRESTHA

primavera 2008

52

PETJADA ECO LÒG I CAprimavera 2008

1

Després de publicar el segonnúmero d’Educació i Sosteni-bilitat vam fer una enquestaper saber la vostra opinió sobreels continguts, l’estructura i elformat de la revista. Al voltantde mil persones i/o entitats vanrebre l’enquesta per correuelectrònic, de les quals van res-pondre 361, és a dir, més d’un30%. Les dades i opinions ob-tingudes han estat de gran uti-litat per al Comitè Editorial al’hora de dissenyar aquest ter-cer número dedicat a l’aigua.

“La qüestió és: noméshem de plantejar-nosels continguts? No ésdeterminant quin modeleducatiu s’escull?”

Qui llegeix Educació i Sostenibilitat?La revista es distribueix a enti-tats d’educació formal i no for-mal, de les que van respondrel’enquesta, el 49% treballen enl’àmbit formal i una gran part

en el sector civil i l'Admi -nistració pública.Un 34% vol llegir iniciativestant a escala nacional com in-ternacional hi ha interès aveure iniciatives tant de l’edu -cació primària i secundària,com de la universitària.Els lectors van destacar quevolien veure més recursos pe-dagògics, aplicacions pràcti-ques, experiències portades aterme en l'aula i articles de re-flexió que reflecteixin diferentsenfocaments educatius imenys notícies de publicitatsobre projectes, opinions per-sonals i administració am-biental. Hem intentat respon-dre a aquests suggeriments ena quest número.

“Potser té un formatmassa periodístic, emsembla que estaria béaprofundir més entemes concrets i novoler ser tan noticiari.”

Què agrada més?Hem ampliat les seccions“Recursos Pedagògics” i “Pet-jada Ecològica”, ja que han es-tat les seccions consideradesmés importants pels enques-tats. Pel que fa els “Articles deReflexió”, responent a diver-sos comentaris realitzats dinsl’enquesta, hem instat els re-dactors a aprofundir més i amostrar els diversos punts devista davant la temàtica enqüestió.

“Aborden els temesambientals des dediferents aspecteseducatius, que són moltútils i responen adiverses necessitatsdels educadors.”

Si teniu cap altre comentari o suggeriment que us agradaria que consideréssim, si us plau poseu-vos en contacte amb nosaltres: [email protected]

I tuquè opinesd’Educació i Sostenibilitat?

AltresEducació no formalEducació secundàriaEducació primària

ONG i associacionsUniversitat

EstudiantsEmpreses

3%

10%

12%

13%

16%17%

24%

3%3%

Administració pública

PROCEDÈNCIA DELS LECTORS

0

10

20

30

40

50

60Poc interessantMolt interessant

Artiv

ism

e

Bre

us:

fora

de

l'aul

a

Cal

enda

ri

Visi

ons

2050

Entre

vista

Bre

us:

dins

de

l'aul

a

Rec

oman

em

Petja

daec

ològ

ica

Rec

urso

s p

edag

ògic

s

Artic

les

de re

flexió

Núm

ero

de re

spos

tes

VALORACIÓ DE LES DIFFERENTS SECCIONS DE LA REVISTA

4

4

4

4

4

4

4

4


53

PETJADA ECO LÒG I CA 1

Motxilla ecològica

Fonts: El Tinter, SAL; Ecological Footprint Network – Canada;IDESCAT; Petjada ecològica de l’EUPM; University of Massa -

chussets Amherst, US; The Paper Research Industry Association;

Dalum Papir A/S Denmark, Ljubiljana digital media lab - Croatia;KHT Institutionen för Energiteknik, Sweden; ECODESIGNCompany, engineering and management consultancy GmbH.

La petjada ecològica és un indicador ambiental quees defineix com l’àrea de territori ecològicament pro-ductiva (cultius, pastures, boscos o ecosistemesaquàtics) necessària per generar els recursos utilit-zats i per assimilar els residus iemissions produïts per undeterminat producte, servei i/opoblació. La petjada ecològicas’expressa en hectàrees o qual-sevol indicador de superfície.Hem dividit la petjada d’aques -ta revista en diversos apartats:obtenció del paper; produccióde productes complementaris iconsum energètic i d’aigua; disseny, impressió ienquadernació i, finalment, distribució (vegeu dia-

grama). S’ha inclòs l’obtenció de la matèria primera(cel·lulosa) i el seu reciclatge, la producció de paper,producció de tinta, planxes d’impressió, draps ilíquids mulladors, l’impacte generat en la impressió,

i el transport de matèries pri-meres, residus i productefinal. No s’ha inclòs la gestiódels residus corresponents,l’edi ció i disseny de la revista,així com els recursos neces-saris per obtenir les matèriesprimeres dels productescom plementaris. El resultatfinal és de 22,6 m2 per exem-

plar i un total de 90.473 m2 pel total dels 4.000exemplars d’aquest número distribuïts.

Petjada ecològica

Transportpaper

0,98 m2

Serveid’impressió0,18 m2

Transportresidus

0,08 m2

Gestió de residus(dades no disponibles)

Distribució0,59 m2

Transportmaterials com-plementaris0,08 m2

Produccióplanxes, tinta,plàstic, líquids

mulladors i banysreveladors15,83 m2

Obtenciómatèries pri-meres comple-mentàries(dades no disponibles)

Obtenciómatèria pri-mera paper0,87 m2

Producciópaper

3,99 m2

- Petjada ecològica +

=

Càlcul total d’exemplars

Nº Exemplars Pàgines Petjada (m2)

Residus (kg)

Aigua (litres)

Electricitat(kWh)

Emissions (kg CO2)

Matèries pri-meres (kg)

1 2000 48 no disp. 93,36 3.792,74 1.684,72 756,08 no disp.

2 3000 56 79.586,00 146,00 5.916,00 2.628,00 1.186,00 635,23

3 4000 54 90.472,54 214,49 8.836,46 3.924,92 1.742,46 1.246,02

MOTXILLA ECOLÒGICA

Càlcul per exemplar

Nº Exemplars Pàgines Petjada (m2)

Residus (kg)

Aigua (litres)

Electricitat(kWh)

Emissions (kg CO2)

Matèries pri-meres (kg)

1 2000 48 no disp. 0,050 1,890 0,840 0,380 no disp.

2 3000 56 26,53 0,049 1,972 0,876 0,395 0,212

3 4000 54 22,62 0,054 2,209 0,981 0,436 0,312

MOTXILLA ECOLÒGICA

1,89litres

Nº1 Nº2 Nº3

2,21litres

1,97litres

Evolució delconsumd’aigua perexemplar

UN EXEMPLAR DE LA REVISTA CONSUMEIX 2,21 LITRES D’AIGUA

Aquest indicador incloula quantitat de materialsque intervenen en el pro-cés d’impressió i consumde paper, on s’observa elsfluxos ocults de recursosi residus generats en laproducció de la revista.Podem observarl'evolució creixent de lamotxilla ecològica perexemplar de la revista acausa de la incorporacióde nous aspectes en elmètode de càlcul aplicat(transport i producció dematèries primeres).

EduSost.cat

revista educació i sostenibilitat - aigua · inma pruna, montse santolino and marc ... water for...

Documents