REvisTA d 'iNfORMACÏON cuhuRAU dETit CoNsElli GENERAU d 'ARAN

r. n des concèptes u,.. d'avantgarda en mon dera museologia , ei eth

concèpte "musèu en territòri". Luenh des grani edificis a on s ' emmagazènen granes colleccions d' objèctes, se musealizen petiti espacis e edificis damb valors istorics e artistics. Er objectiu ei explicar era istòria d'un país en lòc a on passèc. E ei des d 'aguest modèl qu'eth Conselh Generau d'Aran trebalhe creant petiti musèus, itineraris e rotes ath long d'Aran. Era Tor deth generau Martinhon ei era sedença centrau d'aguest petit hilat de musèus, ei eth lòc a on se presente eth país entà introdusir-se ena sua istòria e visitar dejà damb ues referéncies clares totes es autes sedences. Entà potenciar aguest objectiu e dempús d'un foncionament demès de vint ans, s'a aprovat era ampliacion e era reforma deth musèu. Era Tor s'amplie a on auie estat era bòrda dera casa, terren proprietat deth Conselh Generau d 'Aran. A partir d'aguesta ampliacion se reforme tot eth musèu, entà adaptar-lo as naues tendéncies actuaus. Er objectiu ei era creacion d ' un musèu mès interactiu , apropant-lo as interèssi e motivacions des aranesi e dera gent que visite eth país. A

grani trets eth musèu compdarà damb ua recepcion-botiga , un audiovisuau e dues plantes d'exposicion permanenta. Es linhes tematiques enes quaus se trebalhe ei era lengua , es institucions pròpies, era relacion damb Catalunha e Occitània e era istòria d 'Aran . Era sala de resèrves deth hons deth musèu se plaçarà dehòra der edifici , damb era nauetat de que serà un espaci visitable. Luenh deth concèpte barrat e reservat sonque as istoriadors s' òpte per daurir aguest espaci ath public en generau , damb er objectiu un còp mès d'apropar era cultura a toti.

lm pres i sense adreça

' ' XVAu. PREMI MN. CONDO SAMBEAT

rE th XVau. Prèmi Mn . ~ Condò Sambeat se

convoquèc en octobre de 2004. Eth Jurat siguec compausat pes següentes persones : Sra. Ester Borrell, representanta dera ZER; Sra .Lúcia Mas , representanta dera Escòla Garona de Vielha e presidenta deth Jurat; Sra. Ma. Loïsa Guerrero, dera Escòla de Les; Sra. Ma. Dolors Farré Vidal , dera Escòla de Bossòst e era Sra. Fabí Medan , representanta der lES d'Aran. Eth nombre totau d ' òbres presentades siguec de 16 7. Era Se rada d ' entrèga de prèmis aguec lòc eth dia 16 d 'obriu tàs 19 h. en Cine de Vielha e compdèc damb era ~~preséncia dera conselhèra de Cultura , Sra . Merdedes Delaurens. Era Serada siguec amenizada pera Escòla Sant Ròc de Bossòst que damb es sòns a lumnes de 4au, 5au e 6au. representèc era òbra "Era flaüta magica" de Mozart.

DicciONARi dERA CONSTRUCCiON CA5TEllANO-CATAlÀ-ARANÉ5

r: th Conselh Generau d'Aran a encomanat E~ ua traduccion ar aranés de 1700 tèrmes

deth mon dera construccion. Eth vocabulari s'a extrèt deth libre en catalan Diccionari visual de la construcció. lncludís tèrmes d'urbanisme, d ' edificacion , elements

constructius ... e un i nd ex de tèrmes .Era traduccion a estat encomanada a Frederic Vergés, e er objectiu deth trabalh ei faci litar materiau entà qu' er aran és sigue present tanben en mon dera construccion . Ei prevista era sua edicion entara tardor de 2005.

Es pÈCES dERA CARN EN ARANÉS

r0 es dera OFE der Aranés aguest ostiu se :.. lançarà ua campanha entà dar a conéisher es pèces dera carn en aranés.

S'a editat un cartèl a on figuren es pèces principaus deth porcèth , der anhèth e dera

vedèra , e tan ben s' an ed itat uns petits cartonets a on apareishen es nòms des pèces tanben en catalan e castelhan. Era sua difusion se harà en totes es carnisseries dera Val d 'Aran.

ORNAdEs OcciTANOCATALANES 200~-rE ra VIII edicion s'a celebrat era setmana ~ deth 18 ath 22 de junhsèga e an estat

organizades peth Departament de Cultura deth Conselh Generau. Es corsi, talhèrs e conferéncies s' an desvolopat principaument en Salardú , ena aubèrja era Garona e era Escòla de Tecnics Esportius. Es actuacions e bèth aute acte an estat en Vielha.

CORS I 1. lniciacion practica ara lengua occitana. 20 ores. Prètz 75 €. Crèdit de libra eleccion. 2. Cors d'istòria dera Val d'Aran. 17 ores. Prètz 75€. Crèdit de libra eleccion.

TALHÈRS 1. Dances tradicionaus de Gasconha deth Sud. 12 ores. A cargue deth grop Lo ceu de Pau. lO € . 2. Flaüta de tres e horats e acordeon diatonic. 12 ores. Sonque cau pagar eth loguèr des instruments. 3. Tast de vins. 1 O ores. 26 €.

ACTES mès remarcables

Conferéncia inagurau: " Era identitat aranesa" Presentacion dera tèsi doctorau "La identidad colectiva en contextos plurilingües y plurculturales. El caso del Val/e de Arón".

Projeccion dera pellicula "E I A LO SOLEH . François Fontan e la descubèrta de l'Occitània" . Dia 20.

Tarde de jòcs tradicionaus ena plaça dera glèisa de Vielha. Dia 19.

ACTUACIONS Concèrt deth grop ESTAR. Dia 18. Concèrt deth grop PARPALHON . Dia 22 Ronda de cants a capèla d'ES REPOPETS. Dia 21

Podetz consultar tot eth programa en www. gen cat. net /presidencia/llengcat I aran

ER ARANÉS EN MON dERA OSTALARÏA r: th Conselh Generau d 'Aran vò aumentar

E ... era preséncia der aranés ena ostalaria hènt ua campanha aguest estiu

adreçada a bars e restaurants dera Val d 'Aran. Era campanha, com se hec en 1998, consistirà ena visita d'ua persona acreditada peth Conselh, que passarà pes establiments ostalèrs

entà oferir era possibilitat d'auer era sua carta, menú o lita de prètzi en aranés. Eth seNici de traduccion serà complètament gratuït. Ath deià de fomentar er aranés, eth Conselh vò tanben qu 'eth ciutadan age tanben garantidi es sòns drets lingüistics, e atau poder èster atengut ena sua lengua.

REGLAMENT dEs ESCUTS dEs ENS LocAus dERA VAL d'ARAN

rE n Plen deth passat dia 27 d'octobre de ~ 2004, eth Conselh Generau d 'Aran

aprovèc eth Reglament des escuts des ens locaus dera Val d 'Aran e eth dia 12 d'obriu de 2005 se publiquèc en BOP dera província de Lhèida, per aguest motiu eth Reglament ja ei oficiau. Era propòsta a estat realizada pes membres

de ra sec ci on d ' istòria der Institut d'Estudis Aranesi . Damb era oficializacion deth Reglament eth Conselh Generau d'Aran s'encuedarà d'amiar a tèrme era oficilizacion des escuts des pòbles aranesi qu'ac demanen e d'inscriuer-les en Registre des escuts des ens locaus dera Val d'Aran.

DiccioNARi OcciTAN-CATALAN

r: inaument, dempús d'ua demora F ... impacienta, eth prumèr diccionari

català-occità, occitan-catalan dera istòria a vist era lum. Se tracte d'ua importanta òbra qu'a d'èster fòrça utila entàs persones que volguen accedir ar emplec der aranés e der occitan en generau. Ei ath madeish temps era prumèra òbra qu'incorpòre era transcripcion fonetica des mots occitans. S'i an incorporat mès de 40.000 entrades en cadua des lengües (catalan e occitan). Aguesta òbra a estat possibla gràcies ara

promocion deth Conselh Generau d'Aran e ar interès que i an mostrat eth Departament d'Educacion dera Generalitat e er Eurocongrés 2000 des Espacis Occitans e Catalans. Es sòns autors son Claudi Balaguer e Patrici Pojada, dus boni coneishedors dera Val d'Aran e der aranés e dus boni estudiosi der Occitan e des sues varietats. Era editoriau , responsabla e distrtibuidora d 'aguesta òbra , Llibres de l' lndex ja a publicat d ' autes òbres relacionades damb era lengua aranesa e damb er Occitan.

PublicAcioNs dER IEA

rE r Institut d 'Estudis Aranesi ena sua seccion ... lingüistica seguís realizant trebalhs de

divulgacion entà promòir eth corrècte emplec der aranés. Er an 2003 treiguec un petit caièr s us "Era formacion deth femenin". Aqueth madeish format li a servit entà elaborar d ' auti estudis . En aguesti moments son en procès de publicacion, peth Conselh Generau d 'Aran, un estudi sus "Es pronòms relatius" e sus er em plec deth "Vèrb Èster". Era finalitat d 'aguestes petites publicacions ei eth dar a conéisher ara populacion en generau es caracteristiques lirigüistiques der aranés .

NAui LibRES dE TÈXTE

Libres ja editadi:

- Libre Nau Polzet 1 (libre de musica) -Ed. Barcanova - Libre de 3au. Lengua aranesa-Ed. Baula - Brèu gramatica occitana -Diccionari Català-Occità , Occitan-Catalan - Libre d'istòria -Nau Polzet 2- Ed. Barcanova

En procès:

- 2n. d 'ESO Sciéncies Naturaus-Ed. EDEBÉ - Quadèrns deth Lector- Ed. Nadal

Era geograf ia aranesa e i plia de rèstes fortificades que testimònien es tempsi convulsi deth periòde medievau. Ei per aç ò qu'eth Conselh Generau d 'Aran, des der an passat, qu ' amie a tèrme un projècte d 'investigacion , conservacion e difusion des rèstes de Castèth Leon entà poder aufrir as aranesi era dimension istor ica dera forta lesa. Ag uest ostiu se p racticarà ua intervenc ion arqueolog ica supervisada per Elisa Ros e era Universitat de Lleida e que finançarà eth CGd' A per un valor de 24.000 èuros.

Pintures mura us roman iques de Cap d'Aran

De toti ei sabut qu ' era glèisa de Santa Maria de Cap d 'Aran de Tredòs gaudie d 'un conjunt pictoric romanic esplendit. Era E.M.D. de Tredòs e eth Conselh Generau d'Aran trebalhen amassa entà reprodusir es pintures muraus romaniques e atau retornar ara glèisa de Cap d 'Aran eth sòn esplendor originari. S'a iniciat

-----~

un estudi de recèrca istorica e documentau deth conjunt pictoric que culminarà damb ua visita tath musèu The Cloisters entà poder reprodusir damb tota exactitud es virtuts iconografiques des pintures romaniques de Cap d 'Aran.

Projècte integral d'intervencion ena glèisa de Santa Maria d'Arties

Eth Conselh Generau d ' Aran , amassa damb eth Bisbat d 'Urgell e era Generalitat de Catalunya, amiarà a tèrme un projècte integrau d 'intervencion ena glèisa de Santa Maria d' Arties . Aquest projècte suposarà era dignificacion artistica e cultuau d 'ua des glèises mès emblematiques dera Val

d'Aran e que li a valgut eth reconeishement de Ben Culturau d ' Interès Nacionau. Era inversion projectada serà ath torn deth milion d 'èuros e representarà un modèl d ' actuacion entà autes glèises araneses. Non cau dí der qu'eth Romanic Aranés ei d'enorabona.

Proteccion juridica deth patrimòni culturau aranés

Un estigma qu ' arrossègue era nòsta societat c ivila contemporanèa ei era preeminéncia qu 'autrege as drets ind ividuaus peth dessús des drets collectius; quan entren en conflicte, acostumen a gésser perjud icadi es interessi collectius, açò e i, acostume a pèrder era societat en sòn conjunt. Eth patrimòni cultura u

e naturau dera Val d 'Aran, patrimòni de cadun des aranesi e de ra umanitat san cera , e i objècte aguesti dies d'un plan entà protegir-lo juridicament. Eth C.G.d' A , conscient d 'èster eth garant dera societat civila aranesa, està dant fo rma ara p roteccion legau deth patrimòni culturau aranés.

rs :..

LibRE dE BAUSEN

F' A guest an s'a restaurat eth libre de capítols :.. de Ba usen ( 1623-1827) . En eth se

consèrven totes es normes, usi e costums deth parçan . Eth libre presentaue moltes e diuèrses patologies (hongs , galeries d ' insèctes .. . ) que provocauen ua fragilitat en supòrt (papèr) .

Era restauracion s'a hèt en Barcelona pes restauradores Carme Bello e Àngels Borrell.

Eth pròplèu projècte der arch iu ei era restauracion e digitalizacion deth libre de capí tols de Be tren ( 1708-17 42)

LibRE dETI-I Quisl-lòT dE 17}8 r: th hons documentau de çò de

E ... Joanchiquet de Vilamòs conten ua Bibliotèca de 488 libres que tracten diuèrsi

tèmes. Laguens der apartat de literatura se consèrve ua edicion non massa corrent deth Quishòt. Eth libre forme part d 'ua edicion dera òbra de Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616), titolada: Vida y hechos del ingenioso cavallero D. Quixote de la Mancha, era que correspon ath libre lllau. Era publicacion se hèc en Tarragona ena imprimaria de Joseph Barber er an 1757.

Aguesta edicion sonque se consèrve en 4 bibliotèques de Catalonha : Bibl iotèca Nacionau de Catalunya , Bibliotèca Marià Vayreda d'Olot, Centre de lectura de Reus e Bibliotèca Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Se consèrven exemplars ena Bibliotèca Nacionau de Madrid, ena Bibliotèca deth British Museum de Londres e ena Bibliotèca The Hispanic Society de Nova York.

NAui ÏNGRÈssi EN ARcl-liu lsToRic GENERAU d'ARAN Administracion locau

Conselh Generau d 'Aran (1995-2004), 5,10 m/1

Patrimoniaus

Çò de Mossu, Palhàs e Campí, d 'Arres de Jos e d'Arres de Sus (1680- 1972) , 0 ,20 m/1 Çò de Barrau , Tredòs (1723-1982) , 0,10 m/1

Manuscrits

Còpia de diuèrsi acòrds sus era construccion

deth tunèl de Vielha (1925-1926)

Bibliotèca auxiliar

La Vall d'Aran de Juli Soler Santa Ió . Publicat en Barcelona er an 1906 Privilegis i ordinacions de les Valls Pirinenques, Vall d 'Aran de Ferran Valls Taberner. Publicat en Barcelona er an 1915.

Dix ans sous terre. Campagnes d 'un explorateur solitaire de Norbert Casteret. Publicat en Paris eran 1937.

PLAN DE COESION SOCIAU r'p r' amor der elevat procès immigratòri qu' a

... era Val d 'Aran , en aguesti moments ja èm 9000 persones es empadronats , e

semble que non s' arture. Es àmbits de trebalh deth sector servicis son es que mès precisen de treba lhadors des característiques q ue cobrissen es persones immigrantes. I a tres collectius importants, en foncion deth país de procedéncia : es magrebins, es romans e es sudamericans (sustot colombians) . Conscients de que cau aplicar polítiques adequades d ' atencion ad aguesti collectius, eth Conselh Generau d 'Aran a signat un convèni damb era Secretaria Generau d'lmmigracion dera

CANT CORAU r: th Conselh Generau d 'Aran a organizat

E ... diuèrses actuacions de cant corau que se realizen ena Val d 'Aran pendent

aguesti mesi. Eth passat dia 14 de mai de 2005 tàs

20,30 ores ena glèisa St. Miquèu de Vielha actuèc era cora u Allegro, vinculada ar Institut Municipau d 'Educacion der Ajuntament de Barcelona . En sòn repertòri presentèren es pèces de: ' El Llibre Vermell de Montserrat '. Eth dia 15 de mai i auec era actuacion dera corau de Pònts , Cor·de Mitjans, dera Escòla Municipau de Musica de Pònts, que peth maitin

Generalitat e ei en procès de signar acòrds de collaboracion damb toti es Ajuntaments de ra Val d 'Aran . As immigrants cau dar-les es capac itats de besonh entà que posquen desvolopar ua vida normau en país d ' acuelhuda. Ath deià des Ajuntaments, eth programa que desvolope eth Conselh Generau d 'Aran includís era participacion de d iuèrsi sectors dera societat, empresaris , administracion diuèrses , ... Aguest ei un fenomen qu ' afècte practica ment a tota era societat. Aguest programa a recebut era denominacion de Plan de Coesion Sociau.

hec eth concèrt ena glèisa Purificacion de Bossòst e pera tarde ena glèisa St. Miquèu de Vielha , amassa damb era corau Garona , mainatges dera Escòla Garona de Vielha (d 'educacion infantila e primària).

E era corau 'La Vall' de St. Climent de Llobregat (Barcelona), mos aufric dus concèrts a finaus deth mes de junh; un eth 24 tàs 20,30 ores ena glèisa de Vielha , en qué tanben i intervenguec era corau Garona e er aute, eth dia 25 tàs 20,30 ores, ena glèisa d 'Arties (damb motiu des hèstes Majors deth pòble).

Fòto: Corau Garona

,

PROFESSIONAUS DETH~ FOTBOL Qué ei fótbol? Ei ben segur qu 'aguesta paraula a mès significats qu'era pròpia entrada que liegem en diccionari . i En nòste país, pògues paraules an tant de contengut sociologic e economic, a mès deth pròpiament esportiu . Cap d 'espòrt a tanti seguidors: persones que son mès fidèus as sòns colors qu 'ara política, re'ligion o parelha. Guaires seguidors càmbien de colors, pendent era sua vida , permès que hèsque a patir eth club? Se botgen mill ions d ' èuros entre clubs , jogadors e entrenadors. Se venen productes de merchandising tà ramplir - camions. S'escriuen planes e planes d'informacion enes diaris. Un moviment economic de granes dimensions. Mès tanben , e finaument, eth fótbol ei un àmbit professionau. Ua profession , era de tecnic esportiu en fótbol e fótbol saig que se

./

pòt apréner ena Escòla de Tecnics Esportius dera Val d'Aran, en Salardú.

EsTudis supERioRs, ESTudis uNiVERsiTARis? /

Quan parlam d 'estudis superiors en nòste país, mos venen tath cap es estudis universitaris. Mès i a d' auti estudis superiors .. . E ei qu'en aguest país auem viscut ua confusion : eth tot damb era part.

Cau díder que non sonque es estudis universitaris son superiors. Per definicion , son estudis superiors es pòstsegondaris , ei a dí der, a queres titulacions que s' impartissen dempús dera educacion segondària . Ei educacion superiora universitària oquera qu'a lòc ena Universitat.

Mès, non tota era formacion superiora se desvolope ena Universitat.

Era prumèra promocion de tecnic superior en esquí aupin e en surf de nhèu dera Escòla de Tecnics Esportius dera Val d 'Aran (ElEVA), camine des deth passat ~ ia 19 de mai de 2005. Aguesti alumnes finalizaràn era sua formacion en an 2007. Auràn uns estudis superiors . Seràn tecnics superiors .

.¡