REVISTADE L'OBRA

CULTURAL BALEAR

Mou N01> VILAFRANCA DE BONANY AGOST-SETEMBRE 1987 NUMERO 15

"4*

1987: XXV ANIVERSARI

DE L'OBRA CULTURAL 15ALI-AR

DCLEOAC4Ò OC Vm_AJFT*AMCA

R E U I S T A "ES M O L l NOU"

Dip. Leg. PM-366-1986

C.Joan Barceló, 29.

V I L A F R A N C A

Han col.laborat

Francesc Amengual.

Miquel Barceló.

Antònia Bauzà.

Joan Bauzà.

Llorenç Bover.

Miquel Febrer.

Damiana Huquet.

Bartomeu Mascaró.

Margalida Mascaró.

Jaume Nigorra.

Diari "Baleares".

A i na L e S enne .

— Editorial

SOBRE FESTESI EL VIATGE DEL SENYOR RECTOR

Amb 1' estiu 1' activitat política i social minva -considerablement en els pobles com el nostre. Aquestaaturada és necessària per donar pas a un temps de

"festes", a un temps "d'esplai" i a un temps "d'estiueig"que faci possible i ens permeti un bon escabussó per refrescarel cos i sobretot Ia ment. Es ara un temps en el que Ia granmajoria de vilafranquers han deixat de banda els treballsi han marxat cap a Ia costa a cercar Ia tranqu^litat de lesaigües mediterrànies, o Ia bulla turística.

,

s Molí Nou", a qui a punt està d'arribar-li el tornd'agafar les maletes i embarcar-se en unes ben guanyadesvacances, no volia partir també cap a Ia recerca

de 1' ansiada tranquilitat sense analitzar, si ens permeteu,els darrers esdeveniments socials d' aquest dinàmic poble.Com sempre, les dates de finals de juliol i primers dies d'agostsón centre de tota 1' atenció pel color festiu amb el quecelebram cada any "La Beata". Unes festes que en Ia nostraopinió s " allunyen més d ' esser aquests dies d ' esplai i goigper refermar el sentiment de poble, per apropar-se a unsdies on les diferències polítiques segueixen marcant, cadaany més, les distàncies entre Ia gent d'aquesta vila. I aixímentre uns pinten les festes d'un color, altres les pintendiferentment. Nosaltres simplement opínam que Ia qualitatde les festes en general no es correspon amb 1 'elevat pressu-post "presumptuós", mentre no es digui de forma oficial queens ha costat al vilafranquers Ia darrera "Beata".

J a deiem en Ia passada editorial que 1 ' organitzacióde les festes, al tenir un sol colo: polític, creavaun mal ambient en 1' entorn social. Per això creim

que en properes edicions l'Ajuntament s'ha d'abstendre d' orga-nitzar les festes i repartir aquesta responsabilitat entretots els grups culturals i esportius del poble, limitant-sea patrocinar-les. Hi ha un dit que reza; "Festes passades,coques menjades", per tant ™ convé parlar-ne massa i deixar-hoper més endavant si ens donen els comptes clars.

I és d'un s'haura pres el títol de l'editorial ambrialles, però bromes a part el darrer viatge delrector (diuen que per terres russes), mereix certa

atenció. L'anuncí posat a Ia porta d'entrada a Ia rectoriaen el que es deixa clar que qualsevol persona que precisiinformació ha de posar-se en contacte amb N' Esteve, dónacom a clara interpretació que aquesta persona està al capde Ia Parròquia davant l'absència de Mossen Galmés. Fet deltot censurable, en primer lloc, perquè hi ha un convent demonges que com institució religiosa hauria de merèixer mésconsideració per part del rector en absència d ' aquest i ensegon lloc que el "sustitut" nombrat pel nostre mossèn ésun regidor de 1 ' Ajuntament, pel que davant aquesta condiciósovint és més fàcil mesclar ous amb caragols. De nou quedaen evidència Ia capacitat del rector per estar al front deIa nostra parròquia, pel que creim que unes vacances indefinidesd' aquest, en que alguns tinguessin mal de ventre, donariamés bons resultats a^la majoria de feligresos.

— COL·LABORACIONS-

DIFERENCIESUna de les coses que serapre

m'ha estranyat és el per què elshomes som tan diferents. Si hopensam bé, al cap i a Ia fi totsestam formats pel mateix: ossos,.carn, aigua,... però si miram l'homecom un tot veiem que hi ha personesde diferent ideologia, caràcter,fisonomia.

Imaginem per un moment que totsfossim ben iguals: s'haurien acabatd'una vegada per totes les guerresja que no hi hauria diferènciesen les idees; policies rii presonsserien necessaris ja que noméshi hauria una moral i aquesta seriaIa mateixa per a tots. Les malaltiess'acabarien ja que obtindríem unindividu sa.

SA NOSTRA CUINA.. Jaume Nigorra

Ara que es parla tantde "Los ricos tambiénque ha de sortir a unade televisió, vos donaréd'unes pastes que es diuen

Agafau 350 grams degrams de massapà,llustre (pols), 150Ua", 150 grams d'ametlla(pols), quatre ous i unesde vainilla,treballada ambesmentats i Ia

Una part

de Na Marianalloran", ialtra sèrieuna recepta"Marianas".farina, 150

150 grams de sucregrams de "mantequi-

moltagotes

Feis una pasta bentots els ingredients

xapau en dues parts,i'aplanau amb el "rodillo"

fins que faci mig centímetre i llavorshi passau un "rodillo" estriat.Amb un motlo redó anau fent pecesque s'unten d'ou per damunt (remenauun ou amb una forqueta com per fertruita i les pintau amb un pinzell)i les empolsau amb sucre pols.

L'altra meitat de pasta l'aplanaud'un centímetre i Ia tallau en rectan-gles llargs, igualment pintats d'oui "engranillats" d'ametlla ben picada.

Ei procés s'acaba posant lespeces damunt llaunes ben netes ial forn, ni massa fort ni massafluix. Bon profit.

Ai Mariana, Marianaque ets de bona per menjar,

si jo et pogués arribaramb sa mà tocaria l'Havana.

Tothom viuria dins el mateixnivell econòmic i social. No hihauria rics ni pobres, ni bonsrii dolents.

Mirat d'aquest caire pareix _que Ia idea de crear els homes yiguals és més que bona (amb homesencara no s'ha provat, però ambanimals ja és possible a partird'un de mostra crear-ne còpiesben iguales).

Però hi ha l'altre caire humanista.Es perdria l'essència d'home, passa-ríem d'esser sers individuals aser una massa col.lectiva. Unapersona no seria lliure de triarIa seva personalitat i, al capi a Ia fi, també viuríem en Iadictadura de Ia perfecció.

Una societat .amb homes igualspot ser possible, per això és boque reflexionem damunt el que seràIa societat del futur, ja que denosaltres depen.

Bartomeu Mascaró.

Un sol mot.1

PARROQUIA* Un cos social ?.* Un territori ba±x Ia jurisdic-ció d'un pàrroc ?.* Conjunt de clients d' unatenda o establiment públic ?.

Quantes definicionsenciclopèdiques haurem decercar, per trobar el plomque nivell·l el pes d' un motque assenyat un camí d' olora sotana i a espiritualitatconvencional, que amb vestimentaparsimoniosa s'arriba a convertiren cau d' ideologies religiosesi refugi de Ia incultura.

- Es tal vegada també,1' escut que amaga sovint lesessències de les doctrinesi dogmes ?.

- "PARROQUTA", un sentitper a cada consciència. "PARRO-QUTA" SI, cercant igualtats.

"PARROQUTA EMPEKO",si primer llnosaltres" i "ells"després. A cada mot el seuespai i un espai per a cadamot.M_n_____K_MHK Miquel Barceló. <

COLLABORACIONS

Fotos: Francesc Amengual.

Sant Martí del s.XIV al s.XVIIA continuació us transcri-

vim l'estudi que de Ia Cavalleriade Sant Martí i de Ia creaciódel nostre poble hem trobata Ia tesi doctoral d'AinaLe Senne. Mai hi sobra pegaruna fulladeta a Ia nostrahistòria col.lectiva jaella és qui ens ha modelat.

que

CavaUcria de Sant Martí. — Hem triat l'estudi d'aquesta cavalleriaperquè el trobam especialment interessant, ja que podem seguir eI seuincrement territorial, d'exempcions i de jurisdicció, i, a més.allò quecreim un cas únic a Mallorca: Ia creació d'una vila senyorial en el segleXVII, amb arrendadors lliures de càrregues fiscals.

La cavalleria sola l'Orde del Temple.

La primera nova que tenim d'aquesta cavalleria és Ia que apareixen eï «Llibre del Repartiment», en e! qual figura com a adjudicatari Ra-mon SacIusa. En relació a Ia transmissió feta per ell als TempIers,"no disposam de dades; però quan el Papa Climent V dissol aquest OrdeMilitar en 1314, els seus béns passen al de Sant Joan de Jerusalem, percoHació del mateix pontífex. Tot i així, el rei Sanxo de Mallorca preteniaque passassin a propietat reial, i calgué una concòrdia, per Ia qual Iacavalleria de Sant Martí restà en mans del rei.

COLLABORACIONS

Aquest, agraït als serveis de Nicolau Saníjust, Ii estab!: l'a!queriaamb un censal reservatiu de 10 lliures anuals, més 5CXD lliures d'entrada,amb els mateixos drets, franqueses, directe senyoriu i forma com hohavia rebut ell de I'Orde de Sant Joan de Jerusalem.*3 De llavors ençà,el nou propietari inicia el procés d'engrandiment del territori de Ia ca-valleria. El 6 de les calendes de maig de 1338, ajunta a Sant Mart( duesalqueries, anomenades «d'En Company» i AIbadellet, i els rafals de Bos-cana i Alanzell, amb llurs possessions i termes, de manera que, estantunits, formassin una sola alqueria, un sol terme i un sol territori."Santjust hi incorpora altres terres que va comprant. Damunt aquestesalqueries i rafals, el rei es reserva un censal de 25 lliures anuals, ambfacultat, per part de Santjust, de poder-lo consignar damunt altres ter-res o redimir-lo; també Ii concedí, a més de Ia terra, Ia tasca, l'aIou i Iajurisdicció."

Sant Martí i Ia família Sureda.

Cap a Ia fi del segle XIV apareix per primera vegada el nom d'unSureda unit al de Ia cavalleria de Sant Martí. Arnau Sureda i Puigdor-fila, «civis maioricarum», compra per Ia cúria del batle, dia primer dejuliol de 1391, l'alqueria que fou de Guillem de Santjust, dita !'«Honorde Sant Martí», amb el seu alou, directe senyoriu, delmes, fadigues ialtres drets i exempcions, amb jurisdicció i emplaçament en el termede Ia vila de Petra. Va anar arrodonint Ia seva propietat amb censals,alous i alqueries confrontants amb aquella."

El seu fill adquirí Ia meitat dels delmes, és a dir, el dret del qualgaudia el rei damunt els fruits que es collien a !es alqueries situades enel terme esmentat (Alanzell, Boscana, Albadallet i Rafal d'En Company)i redimí un censal de 10 quarteres de blat, que pesava damunt Sant Mar-tí. Amb això Ia família Sureda es va fer seva tota Ia cavalleria, o siguique li'n va pertànyer el domini útil i el directe, amb toís els drets (fa-diga, tasca i delme), i Ia va alliberar de totes les càrregues censals queIa gravaven.

Amau Sureda, cavaller, obtingué d'Alfons V, per a ell i per als seusdescendents, tota Ia jurisdicció civil dels alous que tenia a Ia vila i par-ròquia de Petra, ordenant el mateix rei al lloctinent, procurador reial,jurats, batle, etc., que en vir tut d'aqucst privilegi fessin observar l'es-mentada jurisdicció. El 10 d'abril de 1462, el mateix Alfons V concedía Salvador Sureda tots els delmes que H corresponien a ell, damunt pa,vi, llegums i bestiar, de les possessions de S'Àguila,67 en el tcrme deLlucmajor, i de SoIleric, en el d'Alaró. Malgrat aquestes concessions, eIsíndic de Ia universitat pretenia que Ia cavalleria contribuís a les tallesordenades a causa de Ia necessitat que patia el Regne, cosa a Ia qual esnegaren els Sureda, que, en data 20 d'abril de 1480, obtingueren que fosdeclarat que !'«Honor de Sant Martí- era lliure i immune de talles icoHectes.

Salvador Sureda de Sant Martí disposà un fideïcomís perpetu, ag-natici, a favor dels descendents mascles per línia masculina del seupare, Arnau. En el seu testament, de 4 d'octubre de 1495, nomena hereuuniversal Pau Sureda, que mor poc teinps després —el 12 d'octubre de1496— intestat i sense fills. Després d'un plet, el va succeir Pau Suredade Sant Martí i Sant Joan. A petició seva, eI rei Ferran el Catòlic manaal procurador reial que doni nova investidura del feu i que Pau Sureda«prestase juramento de fidelidad y homenaje, como se acostumbra»,cosa que es va acomplir i realitzar amb totes les cerimònies acostuma-des, de mans de Gregori Burgués, procurador reial (vegeu doc. n.° III).

El 25 de febrer de 1519, Pau Sureda de Sant Martí denuncia i cap-breva l'alquer!a de Sant Martí amb certs drets, jurisdicció civil i cri-minal, en feu del senyor rei, i amb llibertat de pagar, de totes les colli-tes, solament Ia meitat del delme; també denuncia posseir Ia meitatde Ia vila de Petra, en alou propi i amb jurisdicció civil damunt ella."Posteriorment afegí al fideïcomís de Sant Martí Ia possessió de S'A-guila. Passades dues generacions, Pau Sureda de Sant Martí i Camp-fullós, el 23 d'octubre de 1630," capbreva Sant Martí amb jurisdicciócivil i criminal, Ia meitat de Ia vila de Petra amb jurisdicció civil, lescases del carrer de l'AImudaina, a Ciutat, i Ia possessió de S'Aguila. Toten alou propi i amb tots els drets senyorials.'0 Per gràcia d'aquestacapbrevació, intitula, realitzant les crides obligades a les viles, I'honorHyeroni Orpí, batle de Ia cavalleria, Guillem Sureda, escrivà, i BartomeuRigo, notari i oficial; al mateix temps, el procurador reial ordenava que'ols el emfiteutes compareguessin dins el termini de trenta dies, perdenunciar i capbrevar el que tenien en alou de l'anomenat Sureda.

La immunitat i Ia jurisdicció de Ia cavalleria de Sant Martí.

Aquesta cavalleria va haver de resoldre dues classes principals dedificultats, derivades sobretot de les seves anexions. Una pertocava elcamp econòmic i era motivada per les divergències amb eIs síndics deIa Universitat; l'altra era Ia qüestió de jurisdiccions entre el batle ba-

ronal i el batle reial de Petra, agreujada pel fet d'esser el titular de Iacavalleria senyor aHodial de Ia meitat de Ia vila de Petra, amb jurisdic-ció civil."

La franquesa de Ia cavalleria per esser lliure i immune de qualsevolcasta de contribucions i talles, fou l'obsessió constant dels Sureda. Elrei Ferran, en una carta enviada als Jurats el 26 de febrer de 1505, ma-na a aquests i al síndic que acatin Ia immunitat de Pau Sureda de SantMartí en el seu territori. El dia 14 d'octubre de 1507, Pau Sureda ésalliberat del pagament del dret d'imposició de llanes, «por ser las quese vendieron de dicha cavalleria».

Moltes provisions donen fe de Ia tenacitat en el manteniment deles franqueses. El 2 d'abril de 1528, Pau Sureda de Sant MartI es negaa pagar el «catiu censal» damunt uns esclaus que havia comprat i quetenia en els territoris de Sant Martí. Igualment s'oposa a satisfer eldret de «pany o bolla>, o del segell, perquè les robes que havia compratestaven destinades als esclaus de Ia cavalleria. El dia 11 d'octubre de1582, Salvador Sureda i Desclapés obté una provisió contra el Síndicde Ia Universitat, dictada pel Magc. Executor, sobre Ia immunitat de totaranzel per blats.

La competència de jurisdiccions fou també un motiu de dissensions.Pau Sureda de Sant Martl i Campfullós mou plet, el 2 de maig de 1607,exposant «que él y los suyos estavan en quieta y pacifica posesión deIa jurisdicción civil, en los alodios y directo dominio que tenía en Iavilla de Petra, en cuya observación acostumbrava crear bayIe, escribanoy otros ministros para ejecutarla». El motiu de Ies queixes era que elsministres reials s'excedien en llurs atribucions quant a Ia jurisdicció.Després d'algunes incidències, en 1630 es publicà Ia sentència decla-rant, amb data Il de maig, que l'esmentada jurisdicció corresponia al'anomenat Pau Sureda, i que Ia podia fer practicar lliurement pel seubatle i ministres, sempre que s'atenguessin a Ia limitació següent: «quedicho bayle sólo lleve vara cuando exerciese su jurisdicción y que noIa lleve tan alta como el bayle real».

Creació d'una vila senyorial: Vilafranca."

EIs fills de Pau Sureda de Sant Martí, Pau i Salvador, establirenuna possessió anomenada Son Pere Jaume, pertanyent al fideïcomís deSant Martí. En aquesta possessió ja hi havia edificades algunes cases iun oratori, on deien missa els diumenges i festes, pensant que era con-venient aixecar un poblet per a l'assentament de nous veïns.

La reial provisió de 4 de juliol de 1620, concedeix a Pau Sureda deSant Martí autorització per establir Ia possessió esmentada, «parte encensales alodiales, en grano y especie y parte en dinero redimible conI

Ia condición que en caso de quitación se huviese de despositar en tablaa suelta del Régente y que de aquel producto se tuviese de intervenir encrear otros censos a favor de dicho fideicomiso». Igualment se li conce-dia Ia facultat que, en cas de renúncia d'algun establiment, el posseïdordel fideïcomís en pogués fer un altre de nou.

Es publicaren bans a les viles d'aquella circumscripció i, dia 8 d'a-gost de 1620, s'establí Ia possessió Son Pere Jaume, del terme de Petra,entre 26 veïns. EI pagament es féu per mitjà de 33 quarteres censal deblat aHodial, 1/4 de gallina per cada quarterada, més 31 lliures per Iamateixa extensió de terra. A això s'afegia l'obligació de pagar el delme.S'estudià un bon emplaçament per a Ia nova vila, a Ia vora del camí deManacor, prop de Ia possessió anomenada Es Rafal Cremat, i es destinàuna quarterada i mitja per al traçat de camins. A cada veí se Ii adju-dicà un hort i mig, és a dir, un trast per construir Ia casa, pel qual pa-garia una gallina cada any. Com a ajuda, el propietari els va regalar Iaquantitat de 10 lliures.

Un cop establerta Ia propietat, foren signades les actes individualsd'adquisició davant Pere Femenia, not., figurant 38 emfiteutes. El re-sultat en censaIs fou de 33 quarteres de bIat, 69 gallines i 410 lliures.

Aquests nous propietaris, pel fet d'estar dins l'aIqueria de SantMartí, restaven exempts de les talles generals i subjectes a Ia jurisdicció

del batle baronal. D'altra banda, el rei FeMp IV, per privilegi donat aMadrid el 18 de juliol de 1654, a sol·licitud de Salvador Sureda de SantMartí, concedia Ia franquesa de <bolla i segell».

DeI 1630 al 1685 Ia població de Ia nova vila va créixer considerable-ment. En aquest darrer any és edificada una nova església, contribuinttot el veïnat, amb e!s Sureda i altres cavallers que tenien possessionsen el terme de Manacor. El 10 de setembre del mateix any, davant Mn.Antoni Riera, rector de Ia parròquia de Petra, Francesc Sureda de SantMartí i Miquel Vadell, en nom de tots eIs moradors de Ia nova vila, éssignat un document autoritzat pel notari Antoni Ferrer, en el qual s'es-tipulava que l'església seria sufragània de Ia de Petra i tindria un vica-ri propi, les obligacions del qual s'especificaven: administrar els sa-graments als habitants del lloc, assistir els moribunds, predicar Ia doc-trina cristiana, dir missa els diumenges i festes, eíc. Aquest documentfou signat, per part dels Sureda, per Jeroni Orpí, batle de Ia seva ca-valleria.

Francesc Sureda de Sant Martí regalà una casa pròpia per a estatgedel nou vicari, en un trast contigu a l'església; també alienà un bocí deterra per al fossar. El bisbe, Um. Sr. don Ramon Sureda, t i tular d'Oropii vicari general seu vacant, aprova i confirma el que han estipulat elsmoradors i el rector de Ia parròquia de Petra. Aquest darrer designa elnou vicari, reservant-se Ia facultat de nomenar-lo i canviar-lo quanvolgués, si bé l'elecció havia d'esser aprovada per l'Ordinari.

Aina Le Senne

IBAIRItIL l[RIU<CIE

PRIMERES COMUNIONS

BATEIGS

ANIVERSARIS

Especialitat en: Arròs brut,

Frit Mallorquh LLengua,

Sopes, Porcella, Callos.

Cra. Palma-Artú, Km. 41TeIf: 56 00 73 VILAFRANCA

LLEGlU CADA MES

REVISTA.

DE L'OBRA.

CüLTURAL BALEAR

Xg

ETe t I fU i« MoLi Nou

HIPERAMACOR

S u p e r 0 f e r t aDeI 17 al 31 de Agosto

ALIMENTACIÓNAceituna LA ESPAÑOLA cristal 450 gr. c/h y s/h . . . . 55Aceituna LA ESPAÑOLA Oh'pak c/h y s/h 34Berberechos MASSO 40-50-1/4 167Mahonesa YBARRA 1/4 101Foiegras APIS 115 grs. Pak 4 u. más 1 regalo 148Patatilla CRECS gigante (Grill y Chips)

Por Ia compra de 1 bolsa de patatilla, regalo de2 botelh'nes de 1/4 de cerveza 147

Galletas YAYITAS 151Piña DEL MONTE 3/4 178Mejillones ISABEL pak 3 u. en escabeche 217Zumo FRUCO 1. melocotón, piña y naranja 131

ÉPfe BEBIDASVino CASTILLO DE LERIA, blanco, tinto y rosado. . 123Vino VWA TITO, rosado y blanco 190Vino SANTA ESPINA, Blanco, tinto y rosado 92Cava L'ALXERTELL 253Cava RONDEL, seco y semi seco 246Brandy CARLOS III 3/4 653SEVEN-UP 1 1 69

.^m CONGELADOSPatas pequeñas OLrVER. .Rodajas merluza OLFVER.Bocas medianas OLFVER .

. .427 pts./kg.

. .244 pts./kg.

. .567 pts./kg.

Y ADEMASMUCHASOFERTASDIARIASEN NUESTRAS SECCIONES

DECARNICERIAY PESCADERÍA

^ CHARCUTERÍAJamón cocido Europa CASADEMONT 685 pts./kg.Paleta Primera Remier CASADEMONT 450 pts./kg.Mortadela con aceitunas CASADEMONT. . . .299 pts./kg.Panceta doble CASADEMONT 431 pts./kg.Queso EL LABRADOR 658 pts./kg.Queso en porciones LA LECHERA 87Queso en lonchas LA LECHERA 95Salchichas Viena EL ACUEDUCTO 257SalchichasSnackis ELACUEDUCTO 66MortadelaMini CAMPOFRIO 500grs 175Chopedd porkminiCAMPOFRIO 500grs 187Chopedd CAMPOFRIO 363 pts./kg.

PERFUMERÍARollos cocina CEL 1 u 129Bokas basura TIBURON 25 u. 57msecticida ORION 1 1 288Suavizante IDENOR 4 1 258Suavizante IDENOR 1 I 149GeI dermo GENIOL 1 1 278ChampuVASENOL 1 1 198Gomina Plis LLONGUERAS 226Laca SILKIENCE 400 grs 279

M^^M^^M^H

iiiiiiHH HPi

W^^^^a^^^^^

Alta Calidada Bajo Precio

El ginkama de cotxes no tingué tant públic:om l'any anterior. En Ia primerajategoria guanyariaMiquel "Firestone"t en Ia segona PereMorlà,

Qi el Gos a Sant Martí,sobrà temps entrecarrera i carrerai mancà més espectacle. AVa haver-hi alguna Wcarrera polèmica.

Fotos: F. AmengualM. Barceló.

Sa perdiu ja Ii es fuita,ets ous caigueren en terra,i ell, rac-a-rac a sa guiterrano pogué fer sa truita.

Tomeu Penya, al finalens deixà amb bongust de "Festa" enel seu recital aIa Plaça de l'Ajuntamentel diumenge vespre2 d' agost i amb unaassistència supernonh-brosa de públic. FOuel millor acte deIa Beata 1987.

El Club d'Esplai "Xauxa" dugué Ia bulla infantil ya tePlaça amb jocsque animaren als petitsi inclús a algunsgrans.

Dues en una no va esser possible. Les duesagrupacions de ball locals actuaren cada

pel seu compte i les dues es lluiren

"ES CANTO" es proclamàCAMPIO del torneig localde futbol. Uh N torneigmarcat de forma positivaper Ia gran assistènciade públic i de formanegativa per les "bubotades"del regidor de culturai membre organitzadorque menyspreà el trofeudonat per "Es Molí Nou",més gros i mes car queel primer (donat per

Ajuntament) i volguéobstaculitzar Ia nostralabor gràfica.

OEl Club Ciclista i 1' Ajuntamenten el Trofeu del Meló de ciclisme,el diumenge 2 d'agost a sa voltadora,reteren homenatge a Guillem 'Vinagrell"La sèva viuda recollí dues plaquesconmemoratives del'acte.

ííítíi*ii:

ÍAÍÍfimm''-vX>x.v."-;.'.vX

?*íiíïí?#í

íSííí •'•.•'•;•.••

M

lÍWS

;.iSSSiiSj5;liS

tiiÄlliiii - ; :

::

M:;

W7? «I<£**¿¿¿ÍA

WmaS*Si m>*!/>'<y

^vCada dijous, un nou títolde venda a quioscs i llibreries

lfci-

, editorial ^

ntnouyr

Es bàsica per Ia nostra cultura,Es Ia Biblioteca Bàsica de Mallorca que ara t'ofereix elConsell Insular. Són 25 obres que posen a l'abast detothom el més representatiu de Ia literatura i cultura fetes aMallorca.Una col.lecció única i molt econòmica que no pot mancar aca teva.Ramon Llu!l, "Llibre d'Amic eAmal"; Gabriel Maura,

"Aigoforts"; Miquel Costa i Llobera, "TradicionsiFaniasics" i molts més autors mallorquins componen ambles seves obres més representatives aquesta Biblioteca tanessencial per conèixer Ia nostra cultura, les nostres arrels itradicions. Una Biblioteca que per Ia nostra cultura, ésbàsica.

«BLIOTECA

DEMAffi)RGA««iiiiji

¿i'i«tjïltëœ%í

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

1 C O t - L A BORACIONS-

EL JOC EN ELS MES PETITS

Passejant pel PIa de Ia Vila,intentant deixar de banda les mevespreocupacions, vaig pensar quealgú Ii podria interessar conèixerun poc més el món infantil. Unmón fantàstic i ple de coses descone-gudes pels adults.

I som nosaltres, els adults,els que ens equivocam quan diemque els infants viuen bé, no tenenpreocupacions, només es dediquena jugar. M'agradaria us n'adonàssiuque això és una mica més complicat.

Si, els nins i nines juguen,però el seu joc és el reflexe deles seves preocupacions, ànsies,temors, inseguretats,... Tambéel joc els permet interioritzaro, per dir-ho d'altra manera, fer-seseu un món on acaben d'arribari del • que encara coneixen poquescoses. El joc i les experiènciesde tot tipus Ii ajudaran a conèixer-ho.

Des dels primers mesos comencena descobrir, a jugar amb les diferentsparts del cos per conèixer-les:mans, peus,... El moviment elshi produeix plaer. EIs primerssons, els primers intercanvis demirades i renous seran el primerjoc entre ells/elles i els adults.

Quan comencen a caminar, aquestaactivitat es convertirà en el centrede totes les seves ocasions, jadominen 1'alçada i poden arribara veure i tocar objectes que abanseran inasolibles. Serà una èpocamolt important perquè també començarana parlar i dedicaran molt tempsa monòlegs amb objectes, joguines,...D'aquí ve Ia importància d'haverrebut bons models dels adults:vocalització, entonació, vocabulari,etc. ..

El que cararteritza aquest tipusde joc desciit és que mitjançantel divertiment classificarà elsobjectes segons les característiquesque Ii hagi donat l'experiència:objectes per arrossegar, pegar,fer sonar, ... I exercita el queha après: caminar, parlar,...

Ja dels 2 als 3 anys podeu veurecom surt el joc d ' imitació quedonarà lloc al joc simbòlic. Elnin és capaç d ' interpretar un paper(perruquera, mare i un objectereal pot ser representat per unsímbol, un"llapis serà una pinta,...).Aquest joc passarà per vàries etapes:

primer Ii agradarà jugardevora els altres, però indepen-dentment -és el joc paral.leldels 2 als 4 anys-- després ja comença a conectaramb 1'altre i representa béel seu paper -4 a 7 anys-.- finalment apareix l'escenifi-cació socialitzada, on lesescenes tenen un principii una fi, es representen escenesde Ia societat on viu -anara comprar...-, hi ha un reparti-ment de papers i cada vegadas'acosta més a Ia realitat.

El joc de regles apareix dels4 als 7 anys, però fins els 7 noes consolida. Primer són unes reglesimposades i inventades pels infantsi després són jocs amb regles mésinstitucionalitzades, establertesamb anterioritat -futbol, escacs,...-.

Però no podem oblidar un tipusde joc tan important com és Iaconstrucció, present al llarg detotes les etapes i que serveixde base al joc simbòlic -bloc,puzzles, plastilina, fang,...-,que cada vegada és més realistai que desenvolupa el sentit espai-temporal -damunt, devora, dins,fora, lluny- l'ordre, el ritme,Ia simetria, Ia creativitat i l'inge-ni.

Aquesta vegada ha estat el joc,però hi ha molts d'altres aspectesinteressants per conèixer Ia infància.

M a r g a l i d a Mascaró.

11

«

NOTES I>EI, CAMP

12

Elcalendari

pagèsAGOST. 1es de poc descans,

normalment havien acabatde batre, però totd'una es

posaven a collir ametles.No s'en podien anar a dormirmolt prest perquè de vetlladales tenien que pelar, jaque no hi havia maquinària.Es tornava partir a menjarsopes (també és el tempsdels pebres torrats). EIsamos que havien de sortiranaven apurats ja que desprésde les ametles es tenienque posar a collir les garrovesper esser seves, doncs perIa Mare de Deu de si fembre(dia 8) havien d'esser 'ora.

La lluna i Ia sevainfluencia

AGOST.- Si plou per Ia llunavella d' aquest mes, seràany d' esclatassangs, sempreque torni ploure per Ia llunavella d' octubre. En el mesd' agost el pagès mirava Ialluna simplement per curiositat,ja que Ia seva influènciano tenia massa importància.

SETEMBRE.- Per Ia lluna vella

és el temps de Ia verema,així com Ia sembra del patatóper tenir patat novella perNadal. Aqueixa llavor ésde Ia recollida en el mesde Juny.

El qui tenia que entrar hofeia el dia de Sant Oquel(dia 29). Si feia qualqueruixat després de Ia Marede Déu d'agost, per els come-llars freds començaven afer pasturatges. Per elscosters no ho feien finsa setembre perquè si es tiravad'aixut moria.

Si plou per Ia lluna vellad'aquest mes serà any d'esclate-sangs, sempre que torni ploureper Ia lluna vella d'octubre.A Ia pagesia es mira coma curiositat, ja que pelsconradors no tingué massaimportància.

SETEMBRE.-La Mare de Oéude Setembre era també conegudaper Ia Mare de Déu de les"sortides", perquè hi haguéIa costum a Mallorca de quèquan el pagès deixava unafinca per anar a una altraho feia per aquesta data.Per aq.est temps l'importantés Ia collita de les garrovesi Ia sembra de pastures que,com s'ha dit, s'aprofitenles plogudes "entre les duesMares de Déu". Les bístiesno descansaven. DeI batrepassaven a Ia sembra i precissa-ven menjar verd, en que fosmesclat amb palla. Les pasturesque es fan per Ia guardaes coneixen amb el nom de"m-jstall". El farratge perles bísties fou d'ordi sembratprimerenc que es segava abansd'espigar. El mestall consis-teix en Ia mescla de civadai vessa, o bé altres mescles.En aquell temps Ia plenaen el figueral fou dins aquestmes.. Era feina d'omplir ibuidar canyissos i collirfigues pels porcs, ja queera el temps més aprofitatper engreixar-los.

Per Ia lluna vella ésel temps d'anar a veremar,així com sembrar patató pertenir patata novr' ' i perNadal.

(Ramon Reig en el diari

"B A L E A R E S " ).

Sensacionaltorneig cantonerguanyant tots elspart i ts.

OlCA**rwi T - ^T^*r^T ^

L'equip defutbol sala del bar "Es

Cantó" es proclamà campió del W Torneig Local d'aquest esport al guanyar per 4 a 2

en Ia final a l'equip d'Es Niu. El partit es va disputar eldiumenge 2 d'agost a les set de Ia tarda en el Poliesportiu de l'Esco-

la i fòu presenciat per unes 600 persones que, en Ia seva majoria, animarena l'equip que resultaria campió.

Es repetia de nou Ia finalde l'any anterior i en Ia

que "Es Cantó" ja guanyàa "Es Niu", en aquella ocasióper 3-2. El Poliesportiuestava ple de. gent esperantveure un partit emocionantde futbol sala. Abans, l'equipde "Julians" havia aconseguitfer-se amb el tercer llocde Ia classificació imposant-seper 3-1 a "Son Parxana".EIs primers instants forende joc ràpid - i domini delconjunt cantoner, qui aconse-c,uiria moure el marcadorjust començat el partit.Corria el .minut dos i migcuan Montserrat, en jugadapersonal, introduia el balódins Ia xerxa. Aquest primertant va ' fer posar nerviososels jugadors d 'Es Niu quecjmençaven en desmesura aerrar l'entrega del balói els cantoners s'anticipaven

per contraatacar de nou.El minut 15, una falta llançadaper Sebastià "Pellé" quasides del mateix centre decamp entrava en Ia porteria

de "Es Niu".Amb el 2-0 "Es Niu" es

llançà damunt Ia porteriade "Es Cantó", però una ordenadadefensa en unes ocasions

ESPORTS

14

i les bones parades del porteren altres feren possibleque el marcador ja no esmogués en el primer temps.Just començada Ia segonapart, i quan sols es duienAO segons, Senyoret acursavadistàncies per "Es Niu",qui havia continuat el seudomini de finals de Ia primerapart. Tornava l'emoció acompa-nyada de joc dur en certsmoments. Semblava que "EsNiu" empataria el partit,però Pep Fosc, en unes quantesintervencions, evità l'empat.Així s'arribà al minut 15quan Miquel Moleta, a centrede Montserrat, augmentà l'avan-tatge en el marcador establintun 3-1. Un minut desprésSenyoret de nou marcariael segon tant de "Es Niu"i posaria més emoció al partit.

EIs minuts restants serienun anar i venir cap ambduesporteries. Es Niu rematariaen dues ocasions als palsde Ia porteria cantonera.Algunes decisions arbitralsforen seguides de reiteradesprotestes per part dels jugadorsd'ambdos equips, més si calper part d'alguns jugadorsde "Es Niu" que ja no veienmanera de foradar de nouel porter "Fosc" qui ho veiatot ben clar. Passaren elsminuts i quan en quedavendos per acabar Montserratsentenciava amb un 4-2 queseria definitiu.

El porter i capità d'equipPep Fosc rebria de mans deldelegat d'esports de l'Ajunta-ment Ia copa de campió, guanyadaper segon any consecutiuper l'equip "Es Cantó".

A l'espai gràfic de l'esque-rra podem veure una accióde dribling de Montserratde "Es Cantó" qui canalitzàquasi tot el joc de 1' equipcampió del torneig. Abaixa Ia dreta el nostre objectiucaptava el cuart gol de "EsCantó" obra de Montserrati a 1' esquerra a Bartomeu"Huguet" de "Es Niu", 1' únicjugador que ha disputat lesquatre finals del torneiglocal de futbol sala.

-.',- .'•-•••- ,'

ESPORTS

VOLEIBOL

En el partit de voleibolmasculí jugat per festes,1' equip del Vilafranca perdéfront al Petra per un tanteigde 1-3 (8-15, 3-15, 15-13i 1-15.). Les fèmines infantils,perderen també amb el Petrapel mateix tanteig, 1-3 (10-15,12-15, 16-14 i 12-15.). Lesabsolutes femenines hi posarenmés emoció i foren derrotadesper 2-3 també davant 1^ petreres(15-13, 12-15, 15- , 13-15i 14-16.).

15

5-1 a "Sa Calobra",mentre que aquestsguanyaren als cantonersen un partit per 2-1.En tercer i cuartcurs, "Can Botelles"guanyà per 6-5 a BancaMarch i en un segonpartit per 3-1. Entreescolars de quinti demés cursos degrau superior d' EGBque componien elsequips de "Es Niu"i "Sa Nostra", esproclamà campió "Esniu" al guanyar per7-1, perdre per 0-2i empatar 0-0

FUTBOL SALA FEMENIAmb molta animació

i nolt public es jugàel dissabte de festesun partit femení defutbol sala que enfronta-ren a un equip de"Blaves" (foto inferiordreta), contra unde "Verdes" (foto de l'es-querra), guanyant aques-tes darreres per 3-1.

FUTBET ESCOLAREn el I Torneig

de futbet escolares donaren els següentsresultats : en primeri segon curs "Es Cantó"guanyà per 13-0 i

16

N O T I C I A R I DE LA V I L A

NAIXEMENTS

Maria Magdalena Mirallesi Barceló, filla de Guillemi Antònia, el 13 de juliol.

Bàrbara Maria Moraguesi Ocana, filla de Pep iMaria, el 24 de juliol.

Margalida Barceló i Huguet,filla de Gabriel i de Ianostra col·laboradora Damiana,el 12 d'agost.

Guillem Company i Sastre,fill de ^aii i Magdalena,el 16 d'agost.

Enhorabona a tots.

SINDRIA DE 20 KGRMS.

En Jordi "Julià" ha estatnotícia per haver collitdel seu hort d'estiu unasíndria de 20 kgrs. benpesats. A Ia fotografiael podem veure amb duesmés de 17 i 16 Kgrms. Lade 20 kgrms. és Ia de mésamunt, aguantada també perIa seva neta.

"RECTOR D7ESTIU"

El Pare Esteve Molondroha quedat encarregat detot el relacionat amb IaParròquia durant l'absènciadel titular de Ia plaça.

DEFUNCIOTiS

Jordi Palet i Valverdemorí el 31 de juliol als39 anys.

Antoni Bauzà i Nicolauens va deixar el dia 11d'agost als 81 anys.

Descansin en Pau.

FUTBdLS'intenta crear Ia base

pel futbol a Vilafranca.El primer pas és crear unequip de benjamins -de 6a 10 anys-. Tots els ninsd'aquestes edats interessatsen jugar poden apuntar-sea Can Caminer.

EL CARTCR COBRARA"ES MOLI NOU"

Una vegada acabades iesvacances, el carter passaràa cobrar als nostres suscrip-tors Ia quota de Ia revistadel present any.

ACCIDENT DE CAÇADissabte passat, Anton:

"Caragol" resultà feritper perdigons d'un fretdisparat per un altre caçador,Gràcies a Déu les feridesno resultaren esser greus,però Ia desgràcia haguéspogut esser grossa.

NOU APOTECARIS'ha traspassada Ia titula-

ritat de l'Apotecaria deIa Vila. A partir d'araJuanjo March Balaguer estaràal càrrec d'aquesta. Lidesitjam una bona estançí.en aquest poble.

Onze hores sense corrent,les geleres estaven parades,moltes de coses tudadesi emprenyada Ia gent.

U C.D. no sabem si complia, però Ia nostra seccióecologista sí que ho fa. Va prometé intentar fotografiarIa Tórtora Sueca de "Ses Basses" de davant i ho ha fet.Aquí en teniu Ia prova.

EL MES DE SETEMBRE ENS PODEU ESPERAR D1ASSEGUTS

PERQUE PENSAM AGAFAR VACANCES.