revista de les comarques catalanoparlants d’aragó · la consellera de cultura, m. victoria broto...

Any 9 • núm. 78 • La Franja, juliol-agost de 2008

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Premi Guillem NicolauLa consellera de Cultura, M. Victoria Brotodesitja una Llei de llengües de consensdurant el lliurament dels guardons.

Descensd’interèsturísticLa baixada depiragües pelCinca tindrà elreconeixementdemanat perl’Ajuntamentde Fraga.

FUN

DA

CIÓ

PED

RO

LO

Entrevista a Josep BargallóEl president de l’Institut Ramon Llullexplica els plans de difusió i projeccióexterior d’aquesta entitat.

Man

uel d

e P

edro

lo (

1918

-199

0)PedrolianesPedrolianesALS DIVUIT ANYS DE LA MORTDE L’ESCRIPTOR DE LA SEGARRAALS DIVUIT ANYS DE LA MORTDE L’ESCRIPTOR DE LA SEGARRA

Núm. 78. Juliol-agost de 2008 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

El Govern d’Aragó, mitjançant el Departa-ment de Política Territorial, Justícia i Interiorha obert el web «comarcaacomarca.com», pera donar a conèixer les comarques, des de lageografia, la història, la cultura, l’economia, lesfestes i tradicions, fins a la gastronomia i el turis-me.

Les referències o «no referències», a les llen-gües minoritàries, no se sap si són conseqüèn-cia de l’oblit, la ignorància o el menyspreu. Bépodria ser un guisat ben cuinat de les tres.

Llegint les engolades frases amb les quals esdescriu la història un es queda bocabadat:«Aragó és terra antiga, tan antiga com l’homemateix, prenyada d’història i de cultura, a la qualvan treure el cap les civilitzacions més antiguesi els imperis més poderosos.» «Molts van serels pobles que van habitar-la i molts altres elsque van voler dominar-la. Però la sòlida volun-tat de la seua gent sempre va saber trobar el camíadequat per a fer valer uns drets que han romàsferms a través dels segles».

Enmig de totes aquestes frases buides, quepoden servir per a qualsevol altra autonomia,no trobem cap referència al conjunt de territo-ris de parla catalana, que denominem la Fran-ja, ni quan es parla d’Aragó en general, nicomarca a comarca. I molt menys encara,referència a les zones dels fablans en aragonès.Oblit? Ignorància? Menyspreu?

A la comarca de la Ribagorça, no es comen-ta ni gens ni mica sobre la llengua pròpia, i siho és el català.

Per lo que toca a la Llitera, s’hi proclama coma comarca de dos rostres «el del castellà i elcatalà, que es parla en la zona més oriental».Bé, no està mal. Menys dóna una pedra.

Atrevida és la pàgina sobre el Baix Cinca,on se’ns diu que «Mequinensa va deixar unapetjada inoblidable en la literatura amb l’obraCamí de Sirga, de Jesús Montcada, que vaimmortalitzar aquest poble i el caràcter de lesseues gents». Dir quina és la llengua pròpia deMequinensa i que Jesús Montcada escrivia encatalà era massa.

A la comarca Baix Aragó-Casp es diu«Mentre Casp i Xiprana són castellanopar-lants, els quatre municipis situats a la conca delMatarranya són bilingües, ja que la seua llen-gua materna és una varietat dialecta (sic) delcatalà». Com no es vol dir que la llengua pròpiadels quatre municipis és la catalana, o catala-na occidental, es diu que són bilingües. Sesuposa que les persones de Casp, de Xipranao de Saragossa que sàpiguen qualsevol altrallengua, diferent del castellà, també seran bilin-gües, no? I que quan els xipranesos parlen elseu castellà ho està fent en una varietat dialec-

tal d’aquesta llengua, o no? Ningú parla un catalào un castellà «de llibre».

A la comarca del Baix Aragó s’han oblidattambé que hi ha set municipis de llengua catala-na. Tant se val! Són pocs i petits.

Però on es frega el ridícul o la incompetènciaés a la comarca del Matarranya, quan es diu: «Elcaràcter de frontera es deixa notar en la seuaparla, una barreja del català i del valencià». És adir, parlen força malament. El diccionari de laRAE diu, referint-se a l’entrada «valencià».«Varietat del català, que s’utilitza en gran part del’antic regne de València i se sent allí generalmentcom llengua pròpia». Si l’autor d’aquest estudicomarcal repassés la Història del que està contantse n’adonaria dels pobles que van repoblar elMatarranya, després del foragitament dels àrabs,no van venir de València, sinó de les comarquesdel nord-est de Lleida.

No busquen els lectors referències a l’aragonèsa les comarques de Jacetania, Alt Gállego o altres,a no ser la frase que se’ls va escapar, referent alMuseo Ángel Orensanz y Artes Populares delSerrablo: «El museu es troba retolat en bilingüe:en castellà i en aragonès» És tot. Uf! Quin esforçtant lloable. No es podria haver-se utilitzat lesdenominacions castellà, català i aragonès a l’ho-ra de parlar de les llengües que es parlen a lescomarques bilingües o trilingües? També podriapublicar-se el web en les tres llengües. En fi,manca finesa, i memòria, i cultura general sobreAragó i una major sensibilitat davant les llengüespròpies d’Aragó. Tindran alguna cosa a dir, desde la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport?El Departament de Política Territorial, Justícia iInterior, rectificarà els continguts del web? I, alnostre President, Sr. Marcelino Iglesias, naturalde Bonansa, la Ribagorça, com se sentirà en llegirla informació d’aquesta comarca, de la qual es potconcloure que és castellanoparlant?

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio [email protected]

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

CAP DE REDACCIÓ IMAQUETACIÓ GRÀFICA:Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

COORDINACIÓ DE COMARQUES:Marta Canales

CONSELL DE REDACCIÓ:Antoni Bengochea, José MiguelGràcia, Artur Quintana, LluísRajadell i Carles Sancho (el Matarranya). Jaume Casas, Pep Labat i DamiàTorrent (el Baix Cinca). Carles Barrull, Glòria Francino iJosefina Motis (la Llitera i laRibagorça). Carme Messeguer (PPCC).

FOTOGRAFIA:Pep Labat, Sidrid Schmidt Von derTwer i Ricard Solana

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Quim Gibert, MarcMartí, Joaquim Montclús, FrancescRicart, Carles Sancho, Ramon Sistac,Natxo Sorolla, i Carles Terès.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia i Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria Panadés i Llibreria SorollaSaragossaPapelería Germinal. C/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

SUBSCRIU–T’HI978 85 15 21

[email protected]

Oblit? Ignorància? Menyspreu?

Temps de Franja 78 5/8/08 17:49 Página 2

Núm. 78. Juliol-agost de 2008TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorAquest estiu està sent, per necessitats de la feina, molt sara-

gossà i molt «Expo».De vegades, per curiositat, o per instint patri, o per deforma-

ció professional, anava fixant-me de les cosetes que sorgien ambalguna relació, gran o petita, tangencial o directa, amb la Fran-

ja. Se’m van obrir els ullets i el somriure quan me vaig assabentar que un dia, al Pavelló d’Ara-

gó, un grapat de dones de la comarca del Baix Cinca repartien a tots els visitants nectarines de laterra. Una bona iniciativa per a donar a conèixer als forasters la qualitat dels nostres productesfructícoles. I el 25 de juliol es va celebrar, en aquest mateix lloc, el dia de la Comarca de la Llite-ra, amb una exposició on es van veure diferents elements de la vida cultural, social, empresarialy turística d’aquesta comarca i la projecció d’un audiovisual que mostra els racons més bells dela Llitera. També hi va participar el grup d’animació La Raspa del Torricó i els Titiriteros de Binè-far.

Però si voleu trobar art de la Franja a l’Expo heu de pujar a la planta primera del Pavellló aragonès.Allí podeu veure el retrat de L’heroi del’Ebre, de Miquel Viladrich, o la vèrtebra caudal del Tasta-vinsaurius trobat a Pena-roja, de 125 anys d’antiguitat.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaJosep Bargalló,

director de l’Institut Ramon Llull

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió: Un manifest separador

2

3

4

7

10

15

17

18

Govern d’Aragó, entre l’incultura i l’extremadreta

Darrerament hem vist com els grups seces-sionistes aragonesos, vinculats amb l’extrema-dreta, portaven sota els tribunals de Fraga iMontsó alguns companys nostres, querellant-seper insults i altres realitats que, posteriormentel jutge ja ha arxivat. Però, el mal tràngol, ladetenció per part de la secreta i el temps i diners,no se’l treu ningú. El Govern d’Aragó ha prefe-rit callar, mirar cap a un altre cantó, i ha fet casomís al seu soci de govern, el PAR, que va rebrea la FACAO a la seva seu de Saragossa i senseembuts va proclamar que eren militants seus.Fins i tot sense embuts, el Departament de Cultu-ra va presentar a Graus, l’obra «Cronista deRivagorza» amb Liga Ribagorzana, segons unsfora de la FACAO, segons altres dins de laFACAO, després d’unes jornades lingüístiquesa Roda d’Isàvena. Amb tot això què es veu? Queen matèria lingüística, el PAR està buscantsuports entre els elements més integristes cap ala dreta del partit, i el PSOE cada cop va callantmés i cedint, no sigui que també el considerinpancatalanista a ell, i tot això va començar quantuna persona tant important dins del PAR coml’expresident Hipólito Gómez de las Roces, iposteriorment el conseller de mediamnbient,Alfredo Boné feien declaracions a la premsaparlant de xapurrejat i altres bajanades i ara finsi tot, José Ángel Biel, amenaça amb una Llei deLlengües a imatge i semblança del PAR (quinapor!!!). Amb tot això, hom es pregunta, conti-nuarà callant Marcelino i el PSOE??? Si elsajuntaments i consells comarcals, molts d’ellsen mans socialistes, subvencionen activitats i

publicacions de la FACAO i col·lectius culturalsque neguen el català, per a què serveix ensen-yar català a les escoles de la Franja? Per a auto-proclamar-se com els seus defensors, per a tenir-nos a tots contents? I les conselleres de Culturai de Ciència, per què no diuen res? I la univer-sitat de Saragossa? I les diputacions proivin-cials? I ja que el PAR tant sap de filologia i qües-tiona reiteradament la política cultural i educativadel Gover d’Aragó; per què el PSOE no dóna laseva opinió sobre la gestió medioambiental al Piri-neu, al Moncaio, al Matarranya, i sobretot alsMonegres i Gran Scala, tal com fan el filòlegsBiel i Boné? O serà que els socialistes s’homengen tot, i sols els importa el mantenir-se alpoder una legislatura més? O en Cultura i educa-ció, tot val, o no importa res? Potser, els delPSOE i el PAR haurien d’aprofitar l’estiu per apensar que fer amb el nou curs escolar…o ensen-yar i apostar pel català…o pel xapurrejat i altresmodalidades lingüísticas habidas y por haber,però tot dos no són compatibles (dos i dos sónquatre i no són cinc).

Carles BarrullAreny de Noguera

12

19

16

SUBSCRIU–T’HI

978 85 15 [email protected]


Núm. 78. Juliol-agost de 2008 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T «Jo no ho sóc»

En els anys d’estudiant a l’es-cola Massana, vaig tenir uncompany de la RepúblicaDominicana, en Miguel. Es vafer de la colla ràpidament, i noera estrany que visitéssim detant en tant el minúscul apar-tament que compartia amb laseua exdona. Allà les conver-ses sovint versaven sobre elseu país. El nostre amic no eraben bé negre, però el cabellrinxolat, la pell morena ifaccions delataven el seu origencaribeny. Tot i això ell mante-nia amb energia que era abso-lutament blanc. I per demostrar-ho ens ensenyava el carnet onhi posava ben clar «Raza: Blan-ca». Es veu que allà distingien(no sé si encara ho fan) entre«Blanco», «Negro» i «Indio»–qualificació que no descriviaels exterminats caribes, sinóels mulats. Aquesta anècdotaem ve al cap en sentir les tertú-lies de les cadenes, suposada-ment progressistes, la SER iCuatro. La majoria d’opina-dors –per no dir tots– que hiparticipen anomenen els partitsd’adscripció territorial com a«nacionalistes», sovint amb unmenyspreu que voreja l’escar-ni. No sé com deuen qualificar,aquests saberuts, la borratxeradescordada que viuen aquestsdies els seus companys d’es-ports. Amb l’excusa de l’Eu-rocopa se senten expressionsque haurien de fer esgarrifarqualsevol no-nacionalista.Tanmateix no he sentit caprecriminació, ans al contrari,sembla que s’apunten a l’orgia«ejpañolista» sense recança nicàrrecs de consciència.

Entretant els acusats denacionalistes continuendisculpant-se, dissimulant obarallant-se entre ells.

Carles Terès

El Matarranya reclama aigua de l’Ebre per a regar

Lluís Rajadell

Les comarques del BaixAragó i el Matarranya reivin-diquen una elevació d’aigües del’Ebre per posar en regadiuentre 14.000 i 26.000 hectàre-es actualment ocupades percultius de secà, como oliveres,ametlers o vinya. La proposta,impulsada pel president de laDiputació Provincial de Terol,el socialista Antonio Arrufat,no pretén cambiar de cultiussinó garantir les collites amb unconsum baix de recursoshídrics. S’estimen unes neces-sitats al voltant de 1.8000metres cúbics per hectàrea al’any, suficient per a un parellde regs.

Representants de cooperati-ves, sindicats agraris, empre-ses agropecuaries, ajuntamentsi Diputació Provincial van creara començaments del mes dejuny, en una reunió celebrada aCalaceit, una comissió per recla-mar davant de la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre laconcessió d’aigües precisa perals nous regadius, que voltariaels 30 hectòmetres cúbicsanuals. Els agricultors consi-deren que garantir les produc-cions tradicionals de les duescomarques, com l’oli, el vi i lesametles, és decissiu per la conti-nuïtat de l’agricultura a pobleson, a més, la ramaderia no hatingut l’expansió d’altres contra-des. El projecte beneficiariadotze municipis, entre els quals

La proposta inicial contem-pla elevar aigua des del pantàde Mequinença fins a una altu-ra de 600 metres, un nivell quepodria rebaixar-se en funció dela rendibilitat econòmica delbombeig. El recolzament de lesorganitzacions agràries, lescooperatives i els ajuntamentsevidència que el projecte hailusionat als potencials benefi-ciaris.

La petició no és nova i reprénun estudi de la Diputació Gene-ral d’Aragó de 2002, que vaser rebut amb indiferència pelsagricultors, llavors. Segonsaquell informe, faria falta unainversió de 350 milions d’eu-ros –preu actualitzat– per crearles infraestructures necessaries,un presupost que hauria de serassumit pel Gobern central pera ser viable econòmicament.Els llauradors haurien de pagar,no obstant això, el 25% delcost.

Antonio Arrufat consideraque les dues comarques bene-ficiàries disposen encara d’unapoblació agraria activa jove ique produix aliments d’altaqualitat. Segons el president dela Diputació, la competitivitatd’este sector depén en bonamesura d’assegurar les collitesamb l’elevació de l’Ebre. Arru-fat opina que ara és el momentd’aconseguir este vell projecte.

figuren Calceit, la Vall delTormo, Valljunquera, Massalió,Lledó, la Freixneda, Arenys deLledó o la Torre del Comte.L’equip de treball promotorhaurà de reclamar el recoltza-ment del Gobern d’Aragó, que,inicialment, s’ha mostrat parti-dari de la iniciativa.

Antonio Arrufat consideraque és un bon moment per plan-tejar esta proposta perquèenguany s’elabora el PlaHidrològic de la Conca del’Ebre i l’objectiu és que inclo-sa la concessió precisa per alprojecte d’irrigació del BaixAragó i el Matarranya. Arrufatconsidera, a més, que la polè-mica pel frustrat trasvasamentde l’Ebre a Barcelona potafavorir la creació dels rega-dius del nord de la provínciade Terol.

Riu Matarranya

AVANÇA LA REGULACIÓ DEL MATARRANYALa Confederació Hidrogràfica de l’Ebre acaba d’ajudicar la

redacció dels projectes de dos basses laterales a la conca del Mata-rranya, les de la Vall de Beltran i de la Figuera, al terme de Massa-lió. Cada una d’elles tindrà un hectòmetre cúbic de cabuda. Elsprojectes hauran d’estar redactats en vuit mesos. El correspo-nent a la bassa de Vall de Beltran, encarregat a SERS Consul-tores en Ingenieria y Arquitectura S. A., té un pressupost de124.432 euros, i el de la Figuera, adjudicat a Euroestudios S. L.,costarà 115.228 euros.

La construcció de les dos basses va ser consensuada pelsdiversos agents de la conca del Matarranya i asumida per laComissió de l’Aigua de les Corts d’Aragó. Són actuacions deregulació alternatives al pantà de la Freixneda-la Torre delComte, descartat pel seu impacte ambiental.


Núm. 78. Juliol-agost de 2008TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Crisis i pilotesEstàvem avisats, els gurus

de l’economia ja feia tempsque pregonaven que entrarí-em en un cicle de decreixe-ment econòmic produït bàsi-cament per l’explosió delssistemes de crèdits i l’alça delpreus del petroli. A l’EstatEspanyol aquesta situaciós’ha mogut cap al sector de lavivenda y de la construcció.I ara, la majoria de les perso-nes o famílies estan endeuta-des fins a límits exacerbats,una o dues hipoteques, leslletres del cotxe, el minicre-dit per a la tele de plasma, iels costos del dia a dia. I a totaixò hem de sumar les vacan-ces d’estiu, les quals perillenperquè potser, al setembre esproduirà un ajust del mercatlaboral per a adaptar-se a lanova situació econòmica.Però tranquils, cap problema.Recordant aquella frase d’unpolític, que personalmentespero que no torni a l’acti-vitat, tot va bé si un equip defutbol vestit de roig, que diuenque ens representa a tots, posala pilota dins un quadrat. Escuriós, poden pujar els preusdels aliments bàsics, allargarla setmana laboral fins les 65hores, torturar i assassinarinnocents per tot el món, iningú mou un dit. En canvi,s’ha de sortir al carrer perdemostrar la il·lusió que ensfa que guanye el nostre equip.Estic segur que qualsevollíder sindical, polític o socialdonaria un braç per a tenir elmateix poder de mobilitzacióque esport. Sincerament, noho entenc i no crec que maiarribi a fer-ho. Què s’acon-segueix amb aquestes mostresd’exaltació? No és únicamentuna excusa per a descarregaradrenalina, i oblidar-se de larealitat? Mentre algú respona estes qüestions, no patiu,que per molt que les cosesvagen mal, sempre ens queda-ran els jocs olímpics.

Marc Martí

VIL

ES

I G

EN

TS I Trobada de Recerca de Literatura

Oral a ArnesCarles Sancho

A Arnes, la tarda del dis-sabte 14 de juny, organitzat perl’Associació Cultural la Bres-ca, va celebrar-se al CasalMunicipal la I Jornada decontacontes i trobada de recer-ca de literatura oral. La presen-tació dels diversos reculls vainiciar-se amb la comunicacióde Vicky Carles Recuperaciód’històries, mites, llegendes icontalles populars en l’àmbitdels pobles dels Ports i on espresentà La Cara de la Reina,pr imer l l ibre de la sèr ie«Llegendes dels Ports», escritper Vicky Carles i il·lustrat perCarme Julià. La segona comu-nicació a càrrec de qui subscriuaquestes línies sobre L’arxiude literatura oral de l’Asso-ciació Cultural del Matarran-ya, una iniciativa pionera.També es presentà una tercerainvestigació a la comarca delMontsià dirigida per ÀngelaBuj: Recerca d’etnotextos. I,finalment, intervingué CarlesBarrull tècnic de documentacióde l’Institut Ramon Muntanerque explicà el recolzament dela institució a grups que tenencom a objectiu principal l’in-vestigació oral i que promoul’entitat arreu del territori dellengua catalana.

A la nit, al Casal Municipal,hi va haver concert en quèparticiparen Temps al tempsque recentment han editat elCD Ratets musicant poetesmatarranyecs i Pixel gruporiginari de Batea.

Un altre dels projectes cultu-rals que es va presentar des del’Associació Cultural La Bres-ca és l’organització, per a latardor, d’una exposició itine-rant de fotografies de la guerracivil realitzades per l’oficialitalià Guglielmo Sandri, en quèparticiparà també el ConsellComarcal del Baix Aragó.

Aquesta jornada culturalmarcava l’inici de la Festa de

la Mel que es va haver desuspendre el mes passat per lamort sobtada d’un regidor delmunicipi. La mel és l’elementgastronòmic diferenciador de lapoblació de la Terra Alta,present en l’escut heràldic dela vila.

Al Molí de l’Oli d’Arnes,fins a finals de maig va podervisitar-se l’exposició de Desi-deri Lombarte Ataüllar el móndes del Molinar. Una maneragràfica i didàctica de presentarl’escriptor matarranyenc a unavila amiga. Pepa Nogués vaser encarregada de dinamitzarl’exposició.

L’Amfiteatre de Pui-Pinosva veure, la nit del 5 de juliol,el primer ple de la temporadadel Festival Castillo de Alca-ñiz 2008. Prop d’un miler d’es-pectadors van vibrar i se vanemocionar amb el Boris Godu-nov de la Fura dels Baus, unespectacle que posa de mani-fiest tota la crueltat del terro-risme. La companyia catala-na, fidel als seus paràmetres, vapresentar una obra plena d’in-

tensitat dramàtica i amb unaposada en escena molt efectis-ta. El públic, arribat d’Alca-nyís i els seus voltants, i tambéde comarques, províncies icomunitats veïnes, va respon-dre amb una presència massi-va i llargs aplaudiments a lareconeguda –i novament reite-rada– qualitat teatral de la Furadels Baus.

A la jornada inaugural delFestival Castillo de Alcañiz

2008, la companyia aragonesaArteaTeatro va entusiasmarmolt públic petit i gran durantla tarda del divendres 4 de juliolamb el recorregut de Los autosmuy locos pels carrers méscèntrics de la capital baixara-gonesa. Amb estos «autos»,Alcanyís va tornar a ser, perunes hores, una gran capitaldel motor en circuit urbà, tot ique aquest vegada en diverti-dísima i original clau teatral.

La Fura dels Baus i el seu Boris Godunov, primerple absolut al Festival del Castell d’Alcanyís

Josep Puche

Vista general d’Arnes


Núm. 78. Juliol-agost de 2008 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYAL’A

RG

AD

ELL

Exercici mentalLa Llei de Memòria Histò-

rica m’ha fet recordar laGuerra Civil Espanyola, nocom actor d’aquells fets sinócom a lector dels XXIVvolums publicats per Histo-ria16 ara fa uns vint anys, illegits per a donar resposta ala curiositat que tenia i enca-ra tinc sobre el tema. Aquellestudi va servir d’enllaç perllegir biografies i qüestionspuntuals; amb els anys heanat ampliant el bagatged’aquest període, contextua-litzant l’època, encaixantpersonatges i succesos, inten-tant col·locar les peces delpuzzle d’una dècada apas-sionada i convulsa que va desde l’Exposició Universal de1929, passant pel final de ladictadura de Primo de Rive-ra, el final de la monarquíad’Alfonso XIII i la vingudademocràtica de la II Repú-blica (1931) com un aire frescfins a la conspiració manumilitari per a derrocar-la enel conflicte bèlic (1936-1939). Exilis interns i externs.Repressió. Patiments. Unparell o tres d’anys més tardel fill de la «Pasionaria»moria defensant Stalingradamb l’exèrcit soviètic mentreels de la Divis ión Azulcombatien a Krasni-Bor.Mentre els exiliats republi-cans s’afegien a la resistèn-cia francesa (alguns vanformar part de la DivisióLeclerq i van ser els primersen alliberar París) contra elsocupants nazis; altres mori-rien a Mauthausen. Altrescaurien en mans de la Gesta-po. La Guerra Civil va ser unengranatge de la II GuerraMundial. L’Europa dels anys30 i 40 també… Déu n’hi do!

Juli Micolau

El magnífic Entresol de l’edi-fici de la Pedrera a Barcelonava quedar petit en la presentació,el 11 de juny, del número 87 dela terolenca Revista CulturalTuria que dedica la part centrala l’escriptora barcelonina MercèRodoreda que aquest any escommemora el centenari del seunaixement. Una de les persona-litats més rellevants de la litera-tura catalana contemporània i demés projecció internacional.L’edició del volum de 500 pàgi-nes ha estat possible gràcies alpatrocini de l’Instituto de Estu-dios Turolenses de la Diputa-ción Provincial de Teruel, l’Ajun-tamiento de Teruel i el Gobiernode Aragón i amb la col·laboracióde l’Institut d’Estudis Catalansi la Fundació Mercè Rodoreda.L’acte va estar presentat peldirector de la publicació RaúlCarlos Maícas, dos dels escrip-tors que col·laboren en la revis-ta: Joaquim Mallafré de laFundació Mercè Rodoreda i elpoeta que té casa a Calaceit Àlex

La revista Turia ret homenatge a Mercè Rodoreda

M.M.B.

Susanna i el President de la Dipu-tació Provincial de Terol i alcal-de de la Sorollera Antonio Arru-fat . Ens sorprengué moltpositivament el parlament delpresident en català que demostràl’esperit de col·laboració i bonaentesa des del sud d’Aragó ambles institucions catalanes i l’anun-ci a l’auditori de una novacol·lecció en català promogudaper la Diputació Provincial deTerol, on també hi participaràl’Associació Cultural del Matar-ranya. Dotze escriptors de reco-neguda vàlua analitzen l’obra del’homenatjada i entre ells unaoriginària del Baix Cinca: MercèIbarz que investiga la Rodoredapintora, activitat no gaire cone-guda en què dedicà durant setanys de la seua vida. En estenúmero també hi trobem arti-cles de l’historiador baixaragonèsJulián Casanova o dels artistesCarlos Pazos i Pablo Serrano.La revista terolenca en els 25anys de vida ha vist reconegudala seua feina i l’any 2002 va rebre

el Premio Nacional al Fomentode la Lectura. Entre el públicassistent a l’acte: l’escriptoraCarme Riera, l’il·lustrador Peri-co Pastor, la directora de l’IETMontserrat Martínez, el vice-president de la Casa d’AragóJosé Palomares o el presidentd’ASCUMA J. M. Gràcia. Queun catalanoparlant com Anto-nio Arrufat sigui president de laDiputació Provincial potser moltimportant per posar en valor l’al-tra llengua de Terol que com elcastellà o l’aragonès formen partdel patrimoni cultural d’Aragó.La referència al territori delMatarranya va ser una constantentre els presentadors. Totaaquesta complicitat que s’intuïaen l’auditori va deixar un agra-dable sabor de boca entre elpúblic assistent a la presentacióque va rebre un exemplar gratuïtde la revista. Des d’aquestapublicació felicitem i animemla col·laboració en els projectesculturals promoguts per les insti-tucions aragoneses i catalanes.

Presentació de la revista cultural Turia a Barcelona


Núm. 78. Juliol-agost de 2008TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Un estudi alerta sobre la contaminació d’una futura Central Térmica a Mequinensa

Redacció

A Mequinensa l’empresa«Carbonífera Energia» téprojectat construir una centraltèrmica de carbó (lignit) de 37MW de potència, l’autoritza-ció de la qual no està pendentdel que decideixi l’InstitutAragonès de Gestió Ambien-tal (INAGA).

Quan el projecte es vasotmetre a informació públi-ca, l’any 2005, Ecologistesen Acció, entre altres orga-nitzacions, va presentaral·legacions contra la CentralTèrmica per considerar-lainnecessària i, com totes lescentrals tèrmiques, contami-nant. Un dels arguments quees van usar contra la CentralTèrmica és que no es coneixiaquina era la qualitat de l’airede l’entorn, que es presumiaapreciable per dues raons. Una,pe r l a c ada vegada mésfreqüent contaminació per ozóen èpoques càlides que arribaa gairebé tot arreu. I l’altra perla tendència a l’estancamentde l’aire, amb els seus conta-minants, que es donen durantles boires hivernals.

Si als contaminants previsse’ls afegix els emesos per lacentral i se sobrepassen elslímits legals no s’hauria d’au-toritzar la Central Tèrmica. Elresultat va ser que l’INAGA vaencarregar al Centre d’Estu-dis Ambientals del Mediterra-ni (CEAM) un estudi sobrecom afectaria la Central Tèrmi-ca als nivells d’ozó troposfè-ric a la zona.

Així mateix es va iniciar unacampanya de mesures de lacontaminació de l’aire aMequinensa (de desembre del2006 a gener del 2008).

En aquest estudi es va simu-lar amb ordinador què haguéspassat en tres dies reals, delsquals és té les dades meteo-rològiques i de contaminació,

si la Central Tèrmica deMequinensa hagués estatfuncionant.

Cada dia dels estudiatsrepresenta situacions de ventdiferents: dia sense vent, ambvent provinent del NW (Nord-oest, o cerç), i amb vent del SE(sud-est).

A l’estudi es conclou que laCentral Tèrmica faria pujar elsnivells d’ozó troposfèric en unradi, variable segons les condi-cions meteorològiques, d’uns60 a 80 km al voltant de lacentral, amb augments mésprobables que oscil·larien alvoltant de 4 micrograms/m3 adistàncies mitjanes. I més ales distàncies més curtes, afec-tant sobretot Mequinensa i lespoblacions veïnes.

Atès que les normes ambien-tals diuen que per a l’any 2010,any en què estaria la centralfuncionant si s’autoritzés, nos’han de sobrepassar els 120micrograms/m3 més de 25vegades l’any (mesurats enmitjanes de 8 hores) l’estudiconclou que la Central Tèrmi-ca faria sobrepassar aquestslímits al voltant de 10 o 12dies (segons circumstàncies illocs) més del que és normal.

Atès que molts valors d’ozós’apropen als límits legals,només cal un augment de 4micrograms perquè aquests sesobrepassin.

Amb les mesures de conta-minació preses a Mequinen-sa, d’existir la Central Tèrmi-ca, les superacions legalshaguessin passat, almenys, de22 a 32 vegades l’any.

A més de l’ozó, ja comentat,pel qual se superen 22 vegadesels l ímits de 120 micro-grams/m3 en mitjanes de 8hores (sense comptar l’efecteque tindria la central), és signi-ficativa la contaminació perpartícules (pols, sutge, etc.),denominades PM10. La legis-lació vigent estableix que nohan de superar-se els 50 micro-grams/m3 més de 35 vegadesl’any. Per desgràcia, a causa defallades tècniques, la Conse-lleria de Medi Ambient nomésva aconseguir dades vàlidesen 87 dels 412 dies que vadurar l’estudi, però tot i aixòes van sobrepassar els límits untotal de 23 dies, xifra destaca-ble per a tot just 3 mesos dedades.

A l’estudi del CEAM esmostra que la Central Tèrmi-

ca deixaria notar la sevainfluència contaminant apoblacions com Bujaraloz,Montsó, Lleida i fins i tot lamateixa Tarragona.

Les conclusions principalssón les següents:

• L’estudi efectuat mostraque la Central Tèrmica fariaaugmentar els nivells d’ozó enun radi de 60 a 80 km entornde la central.

• La Central Tèrmica fariasobrepassar els màxims legalsd’ozó (mitjanes de 8 hores) alvoltant de 10 – 14 vegades mésdel normal, depenent de lesdistàncies i del temps atmosfè-ric.

• La contaminació per ozó ésja un problema global i lesmesures fetes mostren queMequinensa pateix tambécontaminació per aquest gasen èpoques càlides.

• Les mesures realitzades al’aire mostren que a l’entorn deMequinensa ja hi ha contami-nació per partícules (PM).

• La suma de la contamina-ció prèvia i les emissionscontaminants de la CentralTèrmica afectarien seriosa-ment a la qualitat de l’aire dela regió.


Núm. 78. Juliol-agost de 2008 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

La comunaVés per on, han eixit a la llum

un munt d’intel·lectuals signa-taris d’un manifest per la comu-na que potser hauria de titolar-se «La ignorància és lliure» o«Pel dret a la incultura». I ho dicperquè l ’he l legi t , i e lsintel·lectuals que el van parir (elmanifest) reclamen que qui novulgui aprendre una llenguacooficial diferent del castellàha de tenir el dret a no fer-ho.Bé… potser preferissen que lares ta del món, e ls nointel·lectuals, els que no utilit-zem l’intel·lecte, vaja, conti-nuem en l’estultícia. Jo prefe-riria llegir un manifest pel dreta la sapiència, però em temo quehauré d’esperar. Elsintel·lectuals, ja saps, els queutilitzen l’intel·lecte –no com laresta del món, que tenim cervellcom a objecte decoratiu– estanocupats en la comuna.

Mentre al sud els ànims estantan crispats per la uniformitat,a les Gàl·lies, el president, querepresenta que és de dretes,argumenta que les llengüesminoritàries han de tenir el seulloc, i parla de diversitat i decultura, mentre els contraris,que representa que són d’es-querres, no volen sentir a parlarde perdre ni un mil·límetre delque es va avançar en la guillo-tina lingüística.

A les nostres terres, tambétenim intel·lectuals per la comu-na, en eix cas plataforma NoHablamos Catalán, que naix aFraga i que reivindica que lallengua majoritària d’Aragó ésel castellà, i que les modalitatslingüístiques que s’hi parlen nosón català.

Crec que tots són intel·lec-tuals –per diferenciar-se dels queno utilitzem l’intel·lecte, ja emrepetisco–, i tots per la comuna.

Susanna Barquín

L’A

BA

BO

L

La ciutat de Fraga disposaràd’un nou edifici per albergar elsjutjats, després d’aprovar-se alConsell de Govern de la DGA,l’adjudicació d’un pressupostde 3,3 milions d’euros per partde Departament de PolíticaTerritorial, Justícia i Interiorque es repartirà en una despe-sa plurianual entre 2008 i 2010.Aquest nou edifici per alsòrgans judicials de Fraga

s’ubicarà entre els carrers del’avinguda dels Fondos i elcarrer de l’Alcabó, en un solarcedit per l’Ajuntament deFraga, amb una superfície de2.182 m2. El projecte tècniccontempla un immoble ambtres plantes: un semisoterrani iplanta baixa de 1.017 metresquadrats cadascuna, i unaprimera planta de 214 metres.L’Executiu autònom té previs-

ta la pròxima contractació delstreballs per a la construcciód’aquesta nova seu judicial aFraga. Amb aquesta nova infra-estructura judicial es resoldràla situació de falta d’espaiactual dels jutjats de Fraga i esmilloraran les condicions delstreballadors al servei de l’ad-ministració de Justícia. Calrecordar que l’Ajuntament deFraga, que després de la recep-ció de les transferències deJustícia, el gener d’enguantyper part del Govern d’Aragó,ja va posar a disposició dife-rents locals fins que es cons-truïssin els nous jutjats, però novan ser considerats necessarisper part de l’administracióautonòmica. Ara, una vegadaaprovat el projecte, falta l’ad-judicació de les obres per fina-litzar el procés i que l’edificipugu i a co l l i r t o t e s l e sdependències del Departamentde Justícia.

Fraga comptarà pròximament amb un nou edifici per als jutjats

Jaume Casas

Nou congrès de la Coordinadora deCentres d’Estudis de Parla Catalana

Marta Canales

Els processos migratoris ales terres de parla catalana.De l’època medieval a l’ac-tualitat és el tema del VIIèCongrès de la Coordinadora deCentres d’Estudis de ParlaCatalana, que tindrà lloc aValència, al Centre Octubre i al‘Aula Magna de la Universi-tat de València, els dies 16, 17i 18 d’octubre de 2008. En l’or-ganització del congrés hi parti-cipen, al costat de la CCEPC,l’Institut Ramon Muntaner, laFederació d’Instituts d’EstudisComarcals del País Valencià(FIECOV), la Universitat deValència i Acció Cultural delPaís Valencià.

L’any 2008 es commemora el

800 aniversari del naixementde Jaume I. El seu regnat esdistingeix per haver originat,amb les conquestes de les Bale-ars i de València, un impor-tantíssim moviment migratoriper a repoblar les noves terresincorporades a la corona cata-lano aragonesa. Les terres deparla catalana han viscut altresimportants moviments migra-toris al llarg de la seva histò-ria. El plantejament del VIICongrés de la CoordinadoradeCentres d’Estudis de ParlaCatalana (CCEPC) voldriatractar el tema migratori en totala seva amplitud cronològica iterritorial, des de l’èpocamedieval, i fer-ho no exclusi-

vament des d’una perspectivahistoriogràfica, sinó possibili-tant mirades des de la sociolo-gia, la demografia, l’etnogra-fia o la literatura.

Més informació:www.ccepc.orgwww.irmu.org


Núm. 78. Juliol-agost de 2008TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Batussa a la FACAO

José Miguel Gràcia

Certa persona em va dir que en cercles de la FACAO erafreqüent el següent comentari: «Els tenim el peu al coll». Es refe-rien a la querella criminal que havien interposat contra el Dr. ArturQuintana, com a president d’Iniciativa Cultural de la Franja(formada per l’Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Es-tudis del Baix Cinca i Centre d’Estudis Ribagorçans) i duespersones més (una de les quals, fins i tot, va ser detinguda durantunes hores). Gràfica expressió de les seues innobles intencions.El coll del Dr. Artur Quintana, i el dels altres dos querellats, erael coll de tots els membres de les referides associacions. Mirinper on, el Sr. Jutge de Fraga ha sobresegut la causa i ha ordenatel seu arxiu per la seua indeguda justificació. Que altra cosa podiafer davant del munt de despropòsits i acusacions temeràries i ridí-cules! Si el Sr. Jutge no va trobar motius per a la querella perinjúries i calúmnies, després de les corresponents diligències, elsinjuriadores i calumniadors són vostès, membres de la FACAO.Jo, si escaigués, em sentiria molt avergonyit. Com i qui compen-sarà les molèsties i el dany moral produïts als encausats? Té algu-na cosa a dir el Sr. President de la FACAO? Podria engegar laseua diligència en contestar els articles d’opinió com en altresocasions…

No tenien el peu al coll de ningú, sinó en les enfangades aigüesde l’odi cultural, de la impotència científica, del separatismelingüístic i de la seua visceral tendència a treure partit del desco-neixement popular i poca estima de la llengua pròpia. Vostès queataquen les organitzacions aragoneses que defensen el català coma a llengua pròpia, titllant-les de radicals pancatalanistes, handemostrat amb la querella, que són vostès els radicals, però anti-

catalanistes. Confonen la llengua amb els territoris i la políticaamb la cultura. Si la seua afició és la filologia o la lingüística,matriculin-se en alguna universitat on puguin llicenciar-se idoctorar-se en la llengua d’Aragó que neguen, i després podrandefensar les seues teories amb autoritat suficient. Deixin d’uti-litzar la cultura i la llengua per a les seues finalitats polítiques.En els partits que considerin més afins a la seva ideologia,afiliïn-s’hi o acullin-s’hi, i així, les seues estrambòtiques teoriessobre les llengües aragoneses orientals seran la riota en elsprogrames dels partits que els emparin (o tal vegada no). Facincom el Sr. Hèctor Castro, secretari de la FACAO, signant de laquerella i militant del PAR amb tots els honors. Aquest partit vaobrir la seua seu central del carrer del Coso, 87, el passat 8 demaig, a una «conferència» sobre les estranyes teories lingüísti-ques dels senyors Hèctor Castro i Julián Naval, aquest últim,també militant del PAR. Segueixin el seu exemple de militàn-cia en el partit que més els atregui, i si el troben i els admetencom afiliats o dirigents, acceptant les conductes de vostès,sabrem molt més de la ideologia del partit que els aculli, del seueclèctic comportament intel·lectual i dels seus ínclits i documentatsdirigents.

Escrivia fa un temps que era «una querella inquietant», va passara ser «una querella diletant», és ja una «querella vergonyosa» ipossiblement es converteixi en una «querella reversible».

El temps i els espais dedicats a les rectificacions i a les discul-pes públiques solen ser força rendibles per aquell que les prac-tica, gaudeixen d’un gran reconeixement de la ciutadania i apor-ten tranquil·litat a les consciències. Si el Sr. president o el Sr.secretari d’aquella federació donen permís a la raó en algun escrit,demanant disculpes als querellats, aquests i jo mateix, ho farempúblic diligentment. No facin bona la frase: «la consciència, enca-ra que existeix, és un múscul molt poc utilitzat».

El descens del Cinca en piragua ha estat declarat activitat d’interès turístic d’Aragó

Jaume CasasEl Descens del Cinca en Pira-

gua ha estat declarat com Acti-vitat d’Interès Turístic d’Ara-gó pel Departament d’In–dústria, Comerç i Turisme delGovern d’Aragó, i segonspublica el Butlletí Oficiald’Aragó. Per acordar aquestadeclaració s’ha tingut en comp-te l’acord de ple de la comar-ca del Baix Cinca i els informesfavorables dels ajuntaments deFraga, Torrent i Mequinensa,així com la constatació queaquest descens del Cinca enpiragües genera gran afluèn-cia de visitants, preservant comrequisit imprescindible els rius,cursos i llocs naturals pels quals

transcorre i, simultàniament,generant el desenvolupamentturístic, econòmic i demogrà-fic de la Comarca del BaixCinca. L’informe positiu, perpart de l’Ajuntament de Fraga,va ser aprovat per unanimitatde tots els grups polítics ambrepresentació municipal, en Pleordinari de 29 de maig de 2008.El descens de piragües pel riuCinca va començar en 1998 iaquest any compleix el seuadesena edició, encara que ja en2006 va ser declarat d’interèsesportiu i cultural, i reconeguti recolzat per la Federacióaragonesa i l’espanyola de Pira-güisme.


Núm. 78. Juliol-agost de 2008 TEMPS DE FRANJA10 ENTREVISTA

Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull

«Tenim l’obligació de difondre a l’exterior la cultura

Ens trobem amb JoanGuàrdia a la porta de la seude l’Institut Ramon Llull, alnúmero 279 del carrer Dipu-tació de Barcelona, per feruna entrevista a Josep Barga-lló, el seu director.

Pregunta. Quines són lesfinalitats de l’Institut RamonLlull?

Resposta. L’objectiu del’IRL és la projecció i la difu-sió exterior de la llengua i lacultura de tots els territoris deparla catalana, f ins i totd’aquells territoris en què elsseus governs no participen enla gestió de l’IRL. Això vol dirque no ens limitem només a lacultura que s’expressa encatalà, tot i que la presència dela nostra llengua és fonamen-tal. Tenim tres àrees d’actuacióbàsiques que són Universitat iLlengua, Humanitats i Cièn-cia, i Creació. L’Àrea d’Uni-versitat i Llengua promou icoordina els estudis sobre llen-gua i cultura catalanes fora deldomini lingüístic. Ara mateixhi ha 180 universitats on s’im-parteixen aquests estudis. Cadaany hi ha un augment, méstraduccions i més gent quedemana ajut, un ajut que vehi-culem a través de l’editorialque edita la traducció. Tambés’encarrega de la promociód’autors catalans, a través defires, trobades literàries,

presentacions o taules rodones.L’Àrea de Creació abasta lesarts plàstiques, el teatre, ladansa, la música, el circ i engeneral la creació no literària.Es t r ac t a de f ac i l i t a r e ldesplaçament pel món delscreadors i de participar en dife-rents festivals. És el cas,enguany, del Festival Interna-cional Cervantino de Guana-jua to o e l de Mon t - r ea l(Quebec).

P. L’IRL actua només foradel nostre àmbit lingüístic?

R. Distingim clarament entrel’àmbit lingüístic català i laresta, però sense intencionali-tat política. No intervenim dinsdel domini lingüístic, i per anosaltres és el mateix Madrid,Nova York, París, Berlín,Londres o Melbourne. A vega-des des de l’Alguer o Perpinyàpensen que els seria útil lanostra intervenció, però no potser, perquè desvirtuaria lanostra finalitat. Hem donatsuport a artistes valencians omallorquins en algun dels seusprojectes més complicats. Quanl’ajut és personal o empresarial,només la podem donar a perso-nes residents fiscalment enterritoris els governs dels qualsparticipen en l’IRL. Per tantno podem donar suport econò-mic a un pintor resident al PaísValencià, però sí a la sala nord-americana que li organitza unaexposició o en l’edició del catà-

leg. És el mateix cas de lapresència d’artistes i escriptorsnord-catalans a Alger, de la màde la Caravana Algèria-PaísCatalà, en què vam ajudar elsorganitzadors. Recentmenthem treballat a Nova York ambels escriptors Josep MariaFonalleres, Carme Riera i Fran-cesc Serés, i vam portar JoanFrancesc Mira a Frankfurt.

P. Ara mateix, quines insti-tucions participen en l’IRL?

R. L’any 2007, a la Fira delLlibre de Frankfurt, que vatenir com a convidada d’ho-nor la cultura catalana. D’aquíuns quants anys ens adonaremque aquest va ser el principalèxit polític; i hem de sercapaços d’aprofitar-ho, i deveure’n la multiplicitat, perquèhi ha una dificultat objectivad’operar amb quatre estats(Alguer-Itàlia, Andorra, Cata-lunya Nord-França i Espanya).Així, amb quatre legislacions,com federar la nostra actua-ció? L’IRL té la seu a Barce-lona, a l’empara de la legisla-ció espanyola, però Andorra ésun estat sobirà i per tant té unaltre marc. Per això hem cons-truït un entramat jurídic queens permeti fer-ho. L’IRL estàconstituït pel Govern de laGeneralitat de Catalunya, l’Ins-titut d’Estudis Catalans, laXarxa Lluís Vives i –ben aviat–el Govern Balear. Andorra il’IRL han constituït la Funda-ció Ramon Llull, amb seu aAndorra, que marca els crite-ris rectors de l’IRL i permet laparticipació de gent procedentde diferents estats i legisla-cions. És així com s’articularàla participació d’un consorcid’ajuntaments valencians queho han demanat o d’ajunta-ments de la Franja, a més delde l’Alguer. He mantingutconverses amb algun alt càrrecdel Govern d’Aragó i la posi-

ció mai no ha estat negativa; ide les converses amb algunsajuntaments de la Franjatampoc n’ha sortit cap posiciónegativa. Pel que fa al Governd’Aragó, se’ns va plantejar queestava pendent de resoldre’s elprojecte de llei de llengües. Totesperant com s’acaba una cosai l’altra, mantenim la previsióque hi haurà representació dela Franja en l’IRL.

P. Heu mostrat interès perescriptors i gent de la Franja.

R. No tinc una vinculaciópersonal amb la Franja, peròsí que sempre m’he sentitperifèric en moltes coses. Sócde Torredembarra, a cavall delCamp de Ta r r agona i e lPenedès i des d’aquesta pers-pectiva perifèrica, em sentoidentificat amb la gent de laFranja. El mateix dic pel que faa la gent que escriu literaturades de la Franja, com ara enDesideri Lombarte, que no ésun Foix, Carner o Riba, però síque és ben equiparable a d’al-tres que apareixen en algunesantologies i que disposen d’unamajor atenció per no ser perifè-rics. D’altra banda, tinc moltclar que el gran paisatge delsPaïsos Catalans és l’Ebre, dedalt a baix, amb una gran forçaque m’entusiasma i em lligaamb al meu concepte de paisat-ge. Tot plegat reforça el meuinterès per la Franja.

P. Heu esmentat DesideriLombarte, de Pena-roja, i Fran-cesc Serés, de Saidí, què enpenseu d’escriptors com araMercè Ibarz –també de Saidí–

«Ara mateix hi ha 180 universitats ons’imparteix català»


Núm. 78. Juliol-agost de 2008TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

o de Jesús Moncada?R. Jesús Moncada m’agrada

molt. Més d’una vegada s’hadit que Moncada crea una llen-gua, però jo sempre he pensatque no, que precisament desta-ca per la utilització d’una llen-gua que ja existeix i que ho fa,això sí, per a un ús literari. Fapoc rellegia els seus contes i elmillor que pots dir d’un escrip-tor és que t’enganxa, que deixesde fer una cosa que has de ferper poder acabar un llibre. Crecque Jesús Moncada és ben béun escriptor de primera líniade la literatura catalana delsegle XX. Pel que fa a MercèIbarz i Francesc Serés, és certel que dieu, que tots dos són delmateix poble, Saidí, que amb1.800 habitants té dos escrip-tors amb una obra al darrere iunes bones perspectives defutur; és per això que els vamportar a Nova York. En aquestsentit, la Franja té un nivell denarradors per càpita molt alt.De fet, a Frankfurt, el Pirineui la Franja potser van ser elsterritoris més ben representats.

P. Ja disposem d’una certaperspectiva per valorar lapresència a Frankfurt 2007.

R. Que fóssim els convidatsd’honor de l’any passat signi-fica un gran reconeixementinternacional que no es va valo-rar prou des d’aquí. La Fira delLlibre de Frankfurt és la grantrobada anual del sector empre-sarial mundial del llibre i d’allòque hi ha al seu voltant (impres-sors, antiquaris, dissenyadorsgràfics, còmics, etc.), amb12.000 periodistes acreditats

–com habitants té Torredem-barra– i 180.000 professionalsd’arreu del món. Enguany se’nsha convidat a Guanajuato,Mèxic, també com a primeravegada que no es convida unestat, i per a l’any vinent se’nsha convidat al Quebec. Aques-ta dinàmica és molt importantper al país, la cultura i la sevaindústria. Amb Frankfurt, ensvam embolicar amb discus-sions metafísiques i bizantines,però les coses són clares si noles barregem. Tenim una indús-tria editorial potent i la litera-tura catalana en la seva histò-r i a i en l ’ a c tua l i t a t é scomparable a les altres litera-tures europees. El dia de lainauguració oficial, el discursde Quim Monzó, era clau; vaigtenir la sensació que molts cata-lans s’ho mirarien des del sofàamb la mateixa actitud quedavant els penals en un partitdel Barça en una final euro-pea: ja veuràs com fallaran,com no l’encertarem, comquedarem malament. Però els1.800 assistents, la majoria nocatalans, no van parar d’aplau-

a i la llengua de tots els territoris de parla catalana»

dir. Havíem marcat els penals. P. Com podem quantificar

el balanç de la presència aFrankfurt?

R. Hi ha tres índexs d’ava-luació. Primer, l’impacte en laindústria editorial pel que fa ala venda de llibres, productesi programari. Es pot entendrela discreció dels empresaris al’hora de donar xifres, peròconeixem força casos que vansuperar les seves vendes habi-tuals. Segon, veníem de 10traduccions del català a l’ale-many en tres anys, i l’any 2007es va arribar a les 53. En el queportem de 2008, el nombre depeticions ja triplica la deman-da d’anys anteriors. Tercer,l’impacte mediàtic ha estatmolt positiu i un altre efecteimportant és la quantitat defestivals d’arreu del món que

ens truquen. En el WorldVoices Festival –el festival deliteratura de Nova York–; enedicions anteriors, costavamoltíssim col·locar algunescriptor català en el programacol·lateral, però enguany s’haincorporat, al programa oficial,un programa amb 150 escrip-tors d’arreu del món, amb lapresència com a figures desta-cades de Vargas Llosa, SalmanRushdie i Umberto Eco; i lade sis escriptors catalans (Fran-cesc Serés, Carme Riera, JosepM. Fonalleres, Mercè Ibarz,Joan Margarit i Àngels Aymar).Sis és una xifra alta, i en aquesttipus de festivals allò que costamés és entrar-hi. En definitiva,ben segur que la xifra de 53traduccions a l’alemany no espot mantenir, perquè la majo-ria de cultures del món nodisposen de 53 llibres l’anyper ser traduïts a l’alemany,com tampoc es tradueixen 53obres literàries l’any de l’ale-many al català.

Berenguer de Mussots

«La Franja té un nivell de narradors per càpita molt alt»

«Cal tenir clar que unaliteratura es fa en unallengua»


Núm. 78. Juliol-agost de 2008 TEMPS DE FRANJA12 CULTURA

Art sacreEl conflicte entre les insti-

tucions polítiques de l'Aragói Catalunya continua des deque l'Alt Tribunal de la Rotano va admetre a tràmit elrecurs presentat pel bisbe deLleida sobre la possessió del'art sacre de la Franja. Elsmateixos dies, el Parlamentde Catalunya va aprovar unamoció perquè les obres d'arten litigi es continuïn expo-sant al Museu de Lleida.Monsenyor Salinas, desprésde conèixer la notícia, anun-ciava que definitivament lesobres havien d'anar a Barbas-tre. De res havien valgut elsarguments de la propietat legí-tima per la compra que es vafer de les obres, ni la conser-vació durant més de cent anys,ni els diners esmerçats en laseva restauració. La voluntatde l'Església de Roma varestar ben clara des d'un prin-cipi. Ara bé, aquesta mateixaEsglésia, al seu dia, també lesva cedir a un consorci on hieren diverses institucions.També s'ha de comptar amb elque recomana el Consell Inter-nacional de Museus i la comu-nitat museística. Aquest litigino es pot comparar amb elspapers de Salamanca, que vanser un botí de guerra i un espo-li. Les obres d'art de Lleida,deixant a banda la propietatlegítima, han estat una cessió.L'Església, si fes cas del'Evangeli, mai hauria hagutde permetre aquest enfronta-ment. Com que ho ha fet, arales institucions polítiques del'Aragó i Catalunya hauran decercar una solució amistosa.Cal recordar que els propie-taris morals i legítims són elsfeligresos de les parròquiesde la Franja i aquests, la granmajoria, prefereixen que s'ex-posin a Fraga, Lleida, o enqualsevol lloc més proper,però no a Barbastre. Ambaquestes actituds, es comprenque cada dia l'Església perdiseguidors.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O En la mort de Henrike Knörr BorràsArtur Quintana

El trenta d’abril proppassat,als 61 anys, va morir de càncera Gasteiz el vascòleg HenrikeKnörr Borràs. Havia nascut aTarragona el 1947, el cinquè dedotze germans, de famíliagermano catalana, les llengüesde la qual sempre va mante-nir. També tenia arrels fami-liars al País Basc: un besaviseu, fill d’un llogaret a tocar deBaden-Baden no gaire llunyd’ací d’Espira, havia obert afinals del segle XIX una cerve-seria a Gasteiz d’on sorgiria lafutura fàbrica del KAS. I ésaixí com Henrike Knörr als sisanys, altres fonts biogràfiquesparlen dels set, va passar a viurea Gasteiz mateix, on sempremés s’hi ha quedat. Home moltmetòdic i treballador es vadedicar amb cos i ànima aaprendre la llengua del seu paísd’adopció, cosa no pas tantfàcil durant el anys del fran-quisme, i més tenint en comp-te que Gasteiz se situa de fabastant de temps fora de l’àrealingüística eusquèrica. Tanma-teix el 1976, als 29 anys, esde-vindria l’acadèmic més jovede l’Euskaltzaindia. Estudiàfilosofia, i filologia basca,matèria en la qual es doctoràamb una tesi sobre el diccionari

de Maurice Harriet dirigida peren Koldo Mitxelena. Knörr eracatedràtic de filologia basca dela Universitat del País Basc in’havia estat el seu primer vice-rector. En la seua professió s’in-teressava sobretot per lalingüística, especialment perl’onomàstica –fou president dela Comissió d’Onomàstica del’Euskaltzaindia i va publicardiversos volums de l’Ono-masticon Vasconiae–, la lexi-cografia i l’edició de textosbascos. Darrerament treballa-va en l’edició i estudi de lesinscripcions basques d’Iruña-Veleia, unes inscripcions quepermetran datar els primerstestimonis del basc dels anysinicials de la nostra era, segonssembla. Malauradament nomésha pogut encetar aquesta inves-tigació que tant l’entusiasma-va. Els aragonesos li hem d’es-tar especialment agraïts perhaver aconseguit que, mercèsa la seua intervenció davantdel Govern de Navarra, es fesl’escaneig i digitalització detot el fons del romanista ivascòleg J.J. Saroïhandy, ambimportantíssims materials del’aragonès, així com també delcatalà de la Ribagorça, del basci de l’occità. Però Henrike

Knörr no invertia només en lainvestigació el seu immenssaber de gairebé tots els temes,sinó també en una gran feina-da d’articulista a publicacionscom Avui, Serra D’Or, Egun-karia, El Diario Vasco, LaVanguardia, El País…, atentsempre a corregir els gruixutserrors que especialment solendir-se sobre la llengua i la cultu-ra basques. El vaig conèixeren els actes fundacionals del’Academia de l’Aragonés aOsca i Saragossa el juliol del2006, on ell representava l’Eus-kaltzaindia, i ràpidament vamfer amistat –teníem tants temescomuns! D’aleshores ençà hemintercanviat llibres, articles imails. Aquests darrers quaneren personals venien en català,i quan eren també a altrescorresponsals en llatí. Knörr«Yera» –i vull citar unes parau-les que fa poc em va enviarÓscar Latas, que el coneixiamés bé que no pas jo– «unagran presona e un gran amigo,un ombre d’esprito renazen-tista, que lo mesmo sapeba deJulio Urquijo que de botigasde bins, flors u ferrocarrils. Medizió a bibliotecaria d’Eus-kaltzaindia que treballó firmedica o zaguer diya».

Henrike Knörr a Osca el juliol del 2006 al II Congrés de l’Aragonès

SIG

RID

VO

N D

ER T

WER


Núm. 78. Juliol-agost de 2008TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

TOT ENSENYANT LES DENTS

En el record atàvic, la immortal cançó que Georges Brassensva compondre el 1958 (l’any que vaig nàixer): Je suis le porno-graphe du phonographe; le polisson de la chanson. En la intros-pecció personal, la constatació que en esta vida (almenys en laprofessional, o en allò que s’hi relaciona) m’ha tocat fer de tot.Fins i tot un cop vaig conduir un acte literari disfressat d’HugRoger III, darrer comte de Pallars. Però mai del món ni de lavida fins ara, us ho ben asseguro, havia presentat en públic, talcom ho vaig fer el mes passat al Cafè de l’Escorxador de Llei-da, un llibre porno. Porno i, això sí, en català. Es tracta, natu-ralment, de la darrera novetat de la temporada: Em dic Mireia(i el meu cony es diu Carlitos), dels benavarresos –i lectorsd’esta revista– Manel Riu i Mir Roi (Cossetània Edicions, Valls2008). Amb la perversa crida a la seua lectura que us faig ara iací, no em puc resistir a compartir amb vosaltres algunes de lesreflexions que vaig manifestar en l’acte adés esmentat.

Malgrat la idea depravada, però àmpliament difosa, que lligael sexe amb la violència o, pitjor encara, amb la droga i el Rockand roll, no hi té res a veure, per molt que puga coure a algun(e)s.La violència és essencialment dolenta, pèrfida, maligna (i nodiguem la droga i… el Rock and roll!). I ho és per la raó mésevident de totes: fa mal. Per què ficar, doncs, en el mateix sacel sexe que, practicat en les condicions psíquiques i higièniquesadequades, no solament no fa mal sinó que és previsiblement

Le pronographe

Ramon Sistac

plaent? El sexe, sense tòpics ni tabús i en llibertat, és comuni-cació, alliberament, plaer, estimació i, per si algú ho havia obli-dat, l’estratègia bàsica de perpetuació de l’espècie. Però, malgratl’opinió de l’Església de Roma, practicat només que per a perpe-tuar-se no és res més que una demostració d’animalitat i d’irra-cionalitat impròpia dels éssers humans. Les dones i els homessense sexe plaent, no reproductiu, estaríem al mateix nivell quesi no tinguéssem art, cultura, pensament, civilització… Crecque això és intolerable. L’espècie, la humanitat, la societat hade menester amb tota urgència més sexe i infinitament menysviolència per tal d’esdevenir definitivament humana, és a dir, divi-na (ja que, segons la idea canònica, l’home està fet a imatge deDéu; per bé que jo sempre he estat de l’opinió que és Déu quiestà fet a imatge de l’home). Sí, amigues i amics, cerqueu el sexei practiqueu el sexe, tant com pugueu i amb qui vulgueu (la lliber-tat de decisió dels individus i la consciència de les conseqüèn-cies en qualsevol circumstància n’han de ser els únics condi-cionants). Però, sobretot, deslligueu-lo de la violència i vinculeu-loa la comunicació o, si us agrada més l’expressió, a l’amor. I jam’ho sabreu explicar (que també és bo explicar-ho, conxo!).

Podeu començar, per a posar-vos en ambient –ja sabeu laimportància que té l’ambient en estos casos— per la lectura delllibre en qüestió. Passeu per alt bona part de les referènciesgastronòmiques que hi ha (el sexe pot ser bo, però un empatxde fideuada no ho crec pas) i busqueu-hi, a través del relat eròtic,moltes de les referències que hi ha –amb una certa mala peròdivertida bava, tot s’ha de dir– a la nostra pobra, bruta, trista iestimada Franja. Potser arribareu a la conclusió que, amb tantde sexe, els autors ens han clucat l’ull i ens han volgut explicaralguna cosa més que només els franjòlegs i franjòlogues amatentshi sabran trobar.

El grup alimentari Argalinstal·larà a la localitat altoara-gonesa de Benavarri una plan-ta de producció i comercialit-zació de productes alimentarisde quinta gama batejat com aprojecte Argal Cocina, per alque farà una inversió propera als12 milions d’euros.

Això suposarà la creació de40 llocs de treball fixos a lalocalidad, a més dels treballsindirectes que genere. El conse-ller d’Economia, Hisenda iTreball, Alberto Larraz, hafirmat amb el president deGrupo Alimentario Argal, Anto-nio Escribá, el protocol decol·laboració que farà possibleesta iniciativa de desenvolupa-ment en el municipi que hatingut el suport del Departa-

ment d’Agricultura i Alimen-tació. Este protocol preveuiniciar l’execució del projecte al’abril del 2009 i en ple rendi-mient al 2010.

El Grupo Argal està especia-litzat en alta xarcuteria, una acti-vitat que ha desenvolupat durantmés de 90 anys i que l’ha apor-tat a convertir-se en una de lesreferències del sector. La novaplanta tindrà una superfícieconstruïda de 10.000 m2 i estaràubicada en una parcel·la de50.000 m2. En ella Argalproduïrà una nova gama de platspreparats (bàsicament amani-des), una categoria de produc-tes de gran creixement a Euro-pa i cada vegada més present aEspanya degut als canvis en elshàbits de consum.

El grup alimentari Argal s’instal·la a BenavarriRedacció

Durant la signatura del proto-col, Larraz va estar acompanyatpel director general de Promo-ció Econòmic, FranciscoQuerol, que va exposar que elGovern d’Aragó està satisfet deque el grup empresarial hagitriat Benavarri per a desenvo-lupar la seua nova activitat quegenera valor a la comarca i queés una iniciativa que asegura ellloc de treball, la meitad feme-ní, i l’explotació dels recurssosendògens de la Ribagorça perpart d’Argal. El Consellerd’Economia va afirmar que esteés el medi de fixar les empre-ses a Aragó, de vertebrar elnostre territori i d’afegir valorals nostres productes i mercats.Per la seua part, el president delgrup va afirmar per a Argal que

la nova planta de Benavarri ésuna aposta molt important. Ambesta factoria el grup entra de pleen el àmbit de les solucions demenjar ràpid, un sector en cons-tant creixement i en el que arael Grup dóna el primer pas delque pot ser un llarg recorregut.

Vista general de Benavarri


Núm. 78. Juliol-agost de 2008 TEMPS DE FRANJA14

Concurs cultural i viatge a AlbeldaJosefina Motis

Cada Anny a Albelda es faun Concurs d’expressió gràfi-ca, Poesia i Relat Breu Villad’Albelda».

El convoca l’Ajuntament delpoble i està organitzat per laBiblioteca Pública Municipalamb la col·laboració de l’As-sociació de Pares d’Alumnes iel CRA La Llitera. Es preténestimular la creativitat i fomen-tant la lectura i l’escriptura.

Sempre ha tingut moltaacceptació, participació i èxit,tant per part dels més petitsdirigits per les escoles, comdels adults que hi col·laborende manera lliure i espontània,cosa que esta molt valoradapels organitzadors. Però és quela iniciativa val molt la pena.

El tema és lliure, estricta-mente personal amb tres moda-litats, Dibuix, per als que enca-ra no saben escriure (de 3 a 5anys), Relat Breu i Poesia. Espot escriure en castellà o catalàamb una extensió proposadamínima i màxima raonable pera cada categoria.

Les categories són:INFANTILA: De 3 a 5 anys,

Educacio Infantil.INFANTIL B: Per a nens de

1r i 2n de Primaria de 6 a 7anys.

INFANTIL C: Per a nensque són a 3r i 4t de Primària,8 i 9 anys.

INFANTIL D: Per a nensque cursen 5è i 6è de primà-ria.

JUVENIL: de 12 a 18 anys.ADULTS: A partir de 18

anys. 18 x 2, 3, 4… de totes lesedats i des de molts llocspropers i llunyants hi partici-pen.

Hi ha establerts uns premisals participants, detalls depapereria per als infants i unllibre per els joves i adults.Els guanyadors són obsequiatsamb més material de papere-ria o literatura els infants. 90euros la categoría juvenil i150€euro és el prem a l’ adultmillor valorat.

Aquesta valoració la fa unJurat format per representantsde les entitats organitzadores,a més de persones enteses perpoder valorar un escrit. Tenenmoltíssima feina a llegir ievaluar des del 23 d’abril queés la data final per entregarels treballs, fins a primers dejuny que es fa l’entrega delspremis amb una festa oberta alpúblic al pavelló municipal.

Com a anècdota, i per afegirdinamisme i amenitat a una

exposición de dades,explicaré que d’unamanera casual vaigpoder fer un viatge aAlbelda del 5 al 10 dejuny. Estava tot fantàs-tic després de les darre-res pluges, tot florit,verd i amb coll i tesprometedores, una micatardanes. Un ambientprimaveral i lluminós,genial. Al collir un ramd’espigues de pam imolt nutrides anava fentgresca amb comentarisfantasiosos, com sisemblessin espigueseròtiques i això… fins

que una persona molt pràcticatota contundent em va dir queserien massa «rasposes». Bue-eeno, els nostres retrats…

Passant pels llocs d’esperauna es fixa amb tot. El bar del’estació de cotxes, estava plede magrevins, no sabies si esta-ves a Lleida o al Marroc, feno-men social molt respectable jaque per aquest temps vénenper feina del camp. El cas ésque semblaven mirons dedones con si se les anessin amenjar i que el bar estavabrutíssim; per estar confortablei aïllada et poses de cara a lavidriera on volaven unesmosques. Amb ganes de riurei tot pensava si les mosquesdevien ser mores o cristianes.Lametablement si haguessinsigut cristianes i ben emperi-follades netejarien més el bar,els que se’n cuiden, es clar. Icom a anècdota discriminatò-ria per Excel·lència, anant ambroba fins als peus, informal ipersonal, una dona arreglade-ta de per allà al Somontano, aldirigir-li la paraula per cedir-li una mica de lloc a un banc,em donava l’esquena i ambmolt mala gràcia em preguntàd’on sóc. Al contestar-li qued’Albelda es va posar en posi-ció correcta i molt amable, diu

LA LLITERA

que es pensaba que era unad’aquestes, d’altres països

La societat i les personestenim tants contrastos… AAlbelda em vaig trobar amb«l’alçada» del festival d’entre-ga de premis, del VII Concursde Poesia i Relat Breu que esfeia el 7 de juny a les 7,30 dela tarda.

Feia la presentació EstherSabate, persona molt activa ala Biblioteca i Telecentre. Elspremis i obsequis els donavenels membres del jurat i unacol-laboradora d’aquestesmogudes escriptora i més, queviu fóra d’Albelda, però d’unafamília molt entranyable, M.Antonia Ballesté.

Els noms i representació delsjurat me’ls va facilitar la pròpiaEsther:

Rosa Polo (mestra de catalàal CRA La Llitera)

Marisol Seira (mestra del’Escola Infantil Municipal LoNiu d’Albelda)

Montse Biendicho (Repre-sentant de l’APA)

José Luís Seira (Professorde català a l’IES La Llitera)

Marta Oriach (Regidora decultura de l’Ajuntament d’Al-belda)

Tots plegats fan una granfeina que els col·laboradors iels familiars dels nens valo-ren molt bé, així com moltagent del poble al ser ser unaceremònia oberta. Es fa unespectacle al mateix saló.Aques any va ser una repre-sentació medieval amb estris,música i instruments d’aquelltemps. Un gran actor feia deJoglar i d’un altre personatgetípic explicant el poema delMio Cid amb talls còmics,simpàtic amb el públic… Però,és clar, per als infants era moltdens això i per als adults moltselectiu, per persones que estana l’aguait de la Història ambafició per la Edat Mitjana, arad’actualitat en molts ambits.

Vista general d’Albelda


Núm. 78. Juliol-agost de 2008TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Som pedrolians! Ens apas-siona Manuel de Pedrolo.Recuperar el patrimoni ifomentar la custòdia i esperitde la seva obra és principal sivolem fer justícia i rescabalarl’autor de l’Aranyó del silen-ci a què se l’ha sotmés duranttants anys; autor imprescindi-ble de les nostres Lletres i que,tantmateix, s’hi sentia inseritmarginalment com se li escaua un heterodox. La literaturacatalana del segle XX és difí-ci l de comprendre sensel’aportació d’aquest escriptorsegarrenc prolífic i universal,desaparegut ja fa 18 anys.Quaranta anys de creacióconformen 120 obres en diver-sos gèneres (teatre, novel·la,assaig, traducció, poesia…),emprant diferents estils, regis-tres i temàtiques i 23 premis,entre ells el Premi d’Honor deles Lletres Catalanes.

Un grapat de gent interes-sada per la seva obra ja fa quasitres anys que hem constituïtla Fundació privada Manuelde Pedrolo, una iniciativa quepresideix Adelais de Pedrolo,filla de l’escriptor.

Inventariar i valorar l’arxiui biblioteca personals deManuel de Pedrolo que estroben a la casa familiar del’autor a Tàrrega –on en unfutur hi haurà també la seu de

la Fundació– és una prioritat.La biblioteca constitueix unatractiu de primer ordre ambmés d’11.000 volums, manus-crits, correspondència i docu-mentació diversa molta de laqual es trobava a l’anticdespatx de Calvet, 9 a Barce-lona. La consecució del projec-te ens permet pensar en unfutur recorregut museïtzat del’antiga casa famíliar (amb elseu despatx intacte i els moblesd’època) que pot ajudar adifondre el llegat literari i lafigura d’aquest intel·lectual.Un conveni de col·laboracióamb la Universitat de Lleidapermetrà sentar les bases idesenvolupar aquest projecte iser un motor de dinamitzaciócultural a Ponent. Sumem-hi laformació d’un Centre d’Estu-dis Pedrolians i la revista literà-ria «Quaderns pedrolians», queaviat veurà el seu primernúmero, i tindran cura delstreballs d’investigació.

Creiem necessari guanyarnous lectors per a la nostra lite-ratura, màxim quan els dife-rents agents que intervenen enel món del llibre no acabend’apostar per la pròpia litera-tura nacional davant un mercatprofundament bilingüe i a lallarga diglòssic. Per a fomen-tar la lectura i l’esperit del’obra pedroliana organitzem

Pedrolians, una manera apassionada de rellegir la nostra literatura

Josep Poveda, vicepresident de la Fundació Manuel de Pedrolo

diverses iniciatives. Un acordamb l’editorial lleidatanaEdicions El Jonc ha fet possi-ble la Biblioteca Manuel dePedrolo, dedicada a difondre elcompromís intel·lectual del’escriptor que va estar totho-ra al servei de la llengua icu l tu ra ca t a l anes . F ru i td’aquesta col·laboració l’any2007 es reeditaren els recullsd’articles Cròniques colonials(1983) i Cròniques d’unaocupació (1988). El Premi lite-rari 7 Lletres és una de les nine-tes dels nostres ulls que orga-n i t z e m a m b e l C e n t r eMunicipal de Cultura deCervera i el Consell Comar-cal de la Segarra anualmentdes del 2006. El Concurs deFotografia Fundació Manuelde Pedrolo i la secció de teatrede la nostra Fundació –quefomentarà el retorn als esce-

naris de l’obra dramàtica dePedrolo– són les iniciativesmés recents.

Volem sumar esforços dinsel món de la recerca, la docèn-cia i de les associacions per acol·locar l’obra pedroliana enel lloc que es mereix i perquèno caigui en l’oblit el seucompromís de servei; una obraguiada pel rigor de la sevaescriptura i la fidelitat al país.Desitgem aportar en el futurel nostre granet de sorra a unaprofunda interelació entre elric teixit associatiu de lesnostres comarques a banda ibanda de la Franja i les terreslleidatanes per a promoure,plegats, la nostra llengua,cultura i identitat compartides.

Per a contactar amb laFundació: [email protected]

www.fundaciopedrolo.cat


Núm. 78. Juliol-agost de 2008 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Guardonats amb els Premis Literaris del Govern d’Aragó 2008

A la Carpa de la Fira delLlibre de Saragossa 2008,plena de gom a gom, el dia 18de juny a les 20 hores, la Sra.Consellera, M. Victòria Brotova lliurà els premis literaris delGovern d’Aragó: el «MiguelLabordeta», en castellà, aDolan Mor; l’«Arnal Cavero»,en aragonès, a M. del CarmenParaiso; el «Guillem Nicolau»,en català, a un servidor devostès; al «millor Llibre editata l’Aragó» a Tropo Editores; iel premi a la «TrajectòriaProfessional» a Joaquín Loza-no. En el mateix acte es vanposar a disposició del assis-tents, el llibres de cadascundels premiats

Aprofitant el moment dedonar les gràcies, li vaig dema-nar notícies a la Consellera deCultura envers la presentacióde la Llei de Llengües a lesCorts d’Aragó. La Consellerava cloure l’acte dient: «Resm’agradaria més que portar laLlei de Llengües al Parlamentaragonès i que fos aprovadaamb els consens de tots els

grups polítics». Alguns varementendre que deia José Miguel,nada me gustaría más quellevar la Ley a las Cortes yque se aprobara por toz.Moltes gràcies. En la meuaintervenció en castellà li haviadit més o menys això:

“Moltes gràcies al Centrodel Llibro de Aragón, a la Sra.Consellera i en general a tot elGovern d’Aragó pel manteni-ment, any rere any, del premiliterari en català, GuillemNicolau, i també dels altres.Moltes gràcies també alsmembres del Jurat perquè vanconsiderar que el meu poema-ri podia ser el guanyador. Emva emocionar la glossa que vanfer de la meua obra.

Permetin-me una anècdotai un desig: ara fa tres anys (36mesos), en el moment de fina-litzar l’acte de lliuramentd’aquests mateixos premis, emva dir la Sra. Consellera, EvaAlmunia: «no et preocupis quela sortida de la Llei de Llen-gües és qüestió de mesos».

Pasó un día y otro día,

un mes y otro mes pasó,y un año pasado había;mas la Ley no aparecíay hoy por hoy nadie la vió.(Perdó D. José…, D. José Zorrilla) Primer vaig pensar que la

Sra. Consellera no m’havia ditla veritat. En reflexionar, ambel temps, vaig repensar que bépodia ser cert el que em va dir:era una qüestió de mesos, noem va dir quants i 36 no sóntants enfront de l’eternitat.

Si Vostè Sra. Consellera té lasort d’haver de defensar la Lleide Llengües a les Corts d’Ara-gó, i la Llei s’aprova deguda-ment, haurà col·laborat alcompliment de la ConstitucióEspanyola, en el seu Art. 3, queordena:

1. El castellà és la llenguaespanyola oficial de l’Estat.Tots els espanyols tenen eldeure de conèixer-la i el dret ausar-la.

2. Les altres llengües espa-nyoles seran també oficials ales respectives ComunitatsAutònomes d’acord amb els

seus Estatuts. 3. La riquesa de les diferents

modalitats lingüístiques d’Es-panya és un patrimoni cultu-ral que serà objecte d’espe-cial respecte i protecció.»

(Admiri, sinó, la web delDepartament de Política Terri-torial, comarcaacomarca.com–espill d’aigua de l’Ebre alpassar per Saragossa– d’aquestapartat de la Constitució).

Si pogués donar-nos unabona notícia…, Consellera…,sinó. encara que… En el cas depensar en un termini ad calen-das grecas, ens digui que ésqüestió de mesos. Ningú, crecjo, la requerirà davant la Vergedel Pilar, i si ho fes, de poc liserviria, atès que ara està massadistreta amb l’Expo. I el Cristde la Vega de Toledo està tanlluny…

Moltes gràcies a tots! I perdóper l’extensió de les meuesparaules.»

Com podeu veure, la Llei deLlengües segueix sent unaqüestió de mesos, ja m’ente-neu.

Premis literaris a l’ombra d’una LleiJosé Miguel Gràcia

JESÚ

S PA

LLA

RÈS


Núm. 78. Juliol-agost de 2008TEMPS DE FRANJA 17PAÏSOS CATALANS

GALERIA DE PERSONATGES

Miguel Martínez Tomey,secretari de Política Cultural iidentitat nacional de ChuntaAragonesista va presentar eldiscurs sobre llengua i identi-tat nacional dins del la VIIIEscola d’Estiu de la FundacióGaspar Torrente, a la localitatde Naval (al Somontano deBarbastre). Davant els secretarid’organització de la formació,el Secretari General de laFundació Gaspar Torrente, eldiputat a les Corts, Bizen Fusteri els joves que participaren al’escola d’estiu, en MiguelMartínez va realitzar un discurson va esbossar la teoria del’aragonesisme actual basat enuna història i unes institucions

(el Regne d’Aragó i les Cortsd’Aragó), un dret (els Fursd’Aragó), una raó de ser ambtota la història de l’aragone-sisme d’esquerres. En aquestdiscurs entra en el tema de laidentitat, on hi ha realitatssocials, culturals o lingüísti-ques que a vegades es negueno s’amaguen. En aquest sentitTomei reconeix que a l’Aragósón llengües pròpies el catalài l’aragonès davant els recelsd’alguns simpatitzats o sectorssocials aragonesistes i explicaque molta gent de les comar-ques orientals se senten moltaragonesos tot i que parlencatalà. No és el primer cop queCHA reconeix la unitat de la

Ubi sunt?

Esteve BetriàNo hi ha dubte que estic passant uns mesos plens de nostàlgia,

que encara sóc en temps de penúria. No sé ben bé per què, peròdes de fa alguns dies, o setmanes, em retorna al fons del magí elconegut poema del poeta francès Pierre de Ronsard (1524-1585)Ballade des Dames du temps jadis, que en la seua primera estro-fa fa Dites-moi où, n’en quel pays, / Est Flora la belle Romaine, /Archipiades, ne Thaïs, / Qui fut sa cousine germaine, / Echo,parlant quant bruit on mène / Dessus rivière ou sur étang, / Quibeauté eut trop plus qu’humaine ? / Mais où sont les neiges d’an-tan?

Em retorna en especial l’últim vers –la tornada– ’On són les neusd’antany?’, que alhora em remet, esclar, al tòpic medieval Ubi sunt?,el lloc comú que d’alguna manera ressona –o si més no em resso-na– en algunes de les estrofes del poeta castellà Jorge Manrique(1440-1479) contingudes en Coplas por la muerte de su padre, popu-laritzades, fragmentàriament, en el decenni del anys setanta per PacoIbañez, elegia que s’inicia, com tothom sap, dient Recuerde elalma dormida, / avive el seso y despierte / contemplando / cómose pasa la vida, / cómo se viene la muerte / tan callando, / cuánpresto se va el placer, / cómo, después de acordado, / da dolor; /cómo, a nuestro parecer / cualquiera tiempo pasado / fue mejor. Ique continua amb els conegudíssims, i per tant tòpics, fragmentsque fan Nuestras vidas son los ríos / que van a dar en la mar, / quees el morir; / allí van los señoríos / derechos a se acabar / y consu-mir; […] Partimos cuando nacemos, / andamos mientras vivimos,/ y llegamos / al tiempo que fenecemos; / así que cuando morimos

/ descansamos. Sobretot quan ens remeten a temps passats: ¿Quése hizo el rey don Juan? / Los infantes de Aragón / ¿qué se hicie-ron? / ¿Qué fue de tanto galán, / qué fue de tanta invención / comotrajeron? […] ¿Qué se hicieron las damas, / sus tocados, sus vesti-dos, / sus olores? / ¿Qué se hicieron las llamas / de los fuegos encen-didos / de amadores? / ¿Qué se hizo aquel trovar, / las músicasacordadas / que tañían? / ¿Qué se hizo aquel danzar, / aquellasropas chapadas / que traían? // Las dádivas desmedidas, / los edifi-cios reales / llenos de oro, / las vajillas tan febridas, / los enriquesy reales / del tesoro; / los jaeces, los caballos / de sus gentes y ataví-os / tan sobrados, / ¿dónde iremos a buscarlos? / ¿qué fueron sinorocíos / de los prados?

L’actualització del tòpic medieval –passat pel Renaixement– enconcretà en la coneguda cançó Where have all the flowers gone?del cantautor nord-americà Pete Seeger, cançó catalanitzada ipopularitzada entre nosaltres a finals del decenni dels anys seixan-ta del segle passat amb el títol ’Què se n’ha fet, d’aquelles flors?’i que, si fa no fa diu ’Què se n’ha fet, d’aquelles flors? / Fa tantsdies. / Què se n’ha fet, d’aquelles flors? / Fa tant de temps. / Quèse n’ha fet, d’aquelles flors? / Les noies en van fer un pom. / Quisap si tornaran. / Qui sap si mai tornaran. // De les noies, què sen’ha fet? / Fa tants dies. / De les noies, què se n’ha fet? / Fa tantde temps. / De les noies, què se n’ha fet? / Han anat a buscar elsnois / Qui sap si tornaran / Qui sap si mai tornaran. // On han anattots aquells nois? / Fa tants dies… / A la guerra a ser soldats / Quisap si tornaran / Qui sap si mai tornaran. // Què se n’ha fet,d’aquells soldats? / Fa tants dies… / Les tombes els han cobert /Ells ja no tornaran / Ells ja mai més tornaran. // De les tombes,què se n’ha fet?… / Fa temps que hi van créixer flors… // Què sen’ha fet, d’aquelles flors… / Les noies en van fer un pom.’ En fi,ja em perdonareu –sóc animal nostàlgic– la reiterada pregunta: totplegat, ubi sunt?

CRÒNIQUES TAGARINES

discurs als diferents Ligallosde la les comarques de la Fran-ja. La feina d’en Tomey nosabem quins fruits donarà, peròés paradoxal que siga neces-sari fer-la, en un partit nacio-nalista d’esquerres. De totesmaneres, benvinguda siga.

Miguel Martínez Tomey, secretari de Política Cultural i Identitat Nacional de CHA

«M’agrada fer pedagogia contracorrent»Carles Barrull

llengua catalana al’Aragó, tal com hodemostra la sevautilització a la pàgi-na web (www.chunta.com), o laseva posició en ladarrera reforma del’Estatut d’Autono-mia d’Aragó o enles preguntes parla-mentà r i es a l e sCorts de l’Aragó deChesus Bernal on aposta perl’Aragó trilingüe. Però si queés el primer cop que es vol ferd’una manera coordinada irecorrent el territori. Així,aquesta tardor en Miguel Martí-nez Tomey portarà aquest


Núm. 78. Juliol-agost de 2008 TEMPS DE FRANJA18 PAÏSOS CATALANS

Quan m’he d’enfrontar a l’última aportació del curs o, si hovoleu, a la primera després de l’estiu, noto que ho faig sota lasensació d’un cert desassossec. No és el primera vegada que empassa i em temo que passarà més camins i no em refereixo a lamena de vertigen que diuen que la gent sent quan s’ha d’enfrontaral paper en blanc, que també l’he notada sovint; no, em sentopreocupat davant la situació en general i reconec que em costatrobar-hi la part positiva que voldria encomanar-los. Lamentoaquest to tan boirós, però els últims episodis d’aquests tempsno em deixen gaire marge.

A la Franja han confluït els últims temps una sèrie de fets queens han volgut flagel·lar: les denúncies des de la FACAO contraArtur Quintana, Manel Riu i Natxo Sorolla; la campanya del«Nosotros no hablamos catalán», en suposada connivència ambtots els anticatalanistes del món; a les espanyes, ja ho anem veient,continua la pressió contra la TV3 al País Valencià; sí, és clar, lapressió és la del PP de Francisco Camps. Ara, la gran troballaha estat el Manifiesto dels nassos en contra dels qui parlen mésllengües que els monolingües espanyols. Si algú s’ha parat a llegirel ditxós pamflet de suposats intel·lectuals espanyols, i el rela-ciona amb la situació del català a la Franja, o es farà un panxotde riure o no s’ho creurà.

Això del creure m’ha portat a la cosa del litigi per les obresd’art religiós que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó al de

Lleida. Si heu seguit els episodis d’aquesta història, convindreuamb mi que es tracta d’un guió amb trampa; com ho diria? Emfa pensar amb les pel·lícules amb doble versió que funcionavenamb el franquisme. Els qui no són massa joves saben de què parlo:una versió arregladeta, sense estridències (és a dir sense imat-ges pecaminoses o referències polítiques) per als de casa i l’al-tra per als de fora. Un servidor, que accepto des d’ara l’acusa-ció de tendenciositat, què hi farem, he vist i segueixo els capítolsper als de fora i m’agrada més i la defenso enfront de l’altra versióque he seguit pel retrovisor, una versió que es queda ancoradaen un argument tan simple com: això és nostre perquè era de lesparròquies que ara pertanyen al bisbat aragonès. Una simplici-tat que esgarrifa una mica en no tenir en compte els matisos queenriqueixen la versió completa, la que hem vist a fora, on esmostraven els detalls: les obres tenen propietari amb documentsde propietat, les obres han estat guardades, cuidades i prepara-des durant molts anys perquè ara tothom les puga contemplar; ifinalment, les obres formen part d’un conjunt al qual pertanyenperquè al llarg de més de vuit-cents anys les parròquies d’on proce-deixen formaven part del bisbat de Lleida. Tot això no és pocacosa, és la substància que deixa entendre la història, mentre quel’altra pel·li és una versió arreglada i molt curta que no es deixaentendre.

Us torno a demanar excuses per la foscúria que presideix l’ar-ticle. Tant de bo que arriben canvis i que els temps futurs tot ensvinga més de cara i que la Llei de Llengües ens done a la Fran-ja tots els drets que hem de tenir; que a Espanya se’ls acabe lafebrada de fer manifiestos; que els que no «hablan catalán» quen’aprenguen, o no, però que ens deixen estar i que el litigi acabesegons el guió de la versió més variada… (ompliu els puntssuspensius amb els vostres desigs).

Cel tapat

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Musiquetes per a La Bres-sola és el títol del CD querecul l cançons popularsversionades per intèrpretsd’arreu dels Països Catalans,com Núria Lozano (la Carrau),Xerramecu Tiquis Miquis,Miquel Oliver (Antònia Font),Gerard Jacquet o Quico elCèlio entre d’altres. El CD haestat publicat per l’Associaciód’Amics de la Bressola i s’hadistribuït amb la revista Ende-rrock i diverses revistes infan-tils i juvenils. Amb aquestainiciativa, els Amics de laBressola s’han volgut sumar ala celebració del 30è aniver-sari de la creació de La Bres-sola (www.bressola.cat), lainstitució educativa d’immer-sió en català que compta ahores d’ara set escoles d’en-senyamen t p r imar i i un

Cançons de bressolaCarme Messeguer

col·legi d’ensenyament secun-dari i escolaritza més de 600alumnes en les comarquescatalanoparlants de l’Estatfrancès.

La celebració dels 30 anysva tenir lloc el dissabte 31 demaig a Perpinyà en el marcde La Bressolada, la festaanual d’aquesta entitat escolarque inclou espectacles infan-tils a càrrec d’alumnes de l’es-cola, cercavila, animacions decarrer, dinar popular i mostrade castellers. La Bressolatambé ha editat el llibre Larealitat d’un somni. Trentaanys d’escoles catalanes a laCatalunya del nord, que repas-sa la seua trajectòria des queva nàixer l’any 1976 fins al’actualitat, i ha creat unaexposició itinerant, La Bres-sola: unes escoles per un país,

en què repassa els esdeveni-ments històrics pels qualsaquestes comarques van passara formar part de França, coms’hi va prohibir el català, lahistòria de l’entitat i el seuprojecte educatiu.

Paral·lelament, en l’Assem-blea Nacional Francesa (l’anà-leg francès del Parlament),amb motiu de la reforma deltext constitucional, es debatiala necessitat d’elaborar unallei per reconèixer i promou-re les llengües minoritzadesdins l’Estat francès, comcatalà, occità, basc, bretó ocors, debat en què es va podersentir parlar català per primercamí en l’Assemblea francesa.En el Senat , el bat l le dePerpinyà proposava modificarl’article 2 de la constitució(que estableix que la llengua

de la República és el francès),concebut el 1991 per a barrarel pas a l’anglès i que ha resul-tat una trava per a les llengüesminoritzades sense aturar l’ex-pansió de l’anglès en tots elsàmbits.

Cal recordar que el desem-bre de 2007 el Consell Gene-ral dels Pirineus Orientals (eldepartament francès o «provín-cia» que té Perpinyà com acapital) reconeixia oficialmentla llengua catalana, acataval’autoritat lingüística de l’Ins-titut d’Estudis Catalans i escomprometia a fer present lallengua catalana en tots elsàmbits de la vida pública.

Més informació:La Bressola www.bressola.cat


Núm. 78. Juliol-agost de 2008TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

Un manifest separadorJosé Miguel Gràcia

No sé si són conscients elspromotors del denominatMani fes t en de fensa delcastellà, de les tensions i desa-feccions que el document i laseua publicitat, poden fer aflo-rar entre les comunitats opobles d’Espanya amb llen-gua pròpia , d i fe rent de lcastellà, i la resta de parlacastellana. O tal vegada, ensón més que conscients i peraixò l’han engegat. El que emconsta més d’entendre, però,és la decisió d’alguns intel·lec-tuals i il·lustrats de signar elmanifest, ateses les inco-herències que conté el docu-ment, així com les feblesesintel·lectuals i la manca derespecte a les altres llengüesespanyoles –als seus parlants,s’entén– malgrat que es diguitot el contrari.

La Constitució Espanyoladiu que el castellà és la llen-gua espanyola oficial de l’Es-tat i que els espanyols tenen eldeure de conèixer-la i el dreta utilitzar-la. També diu queles altres llengües espanyolesseran igualment oficials en lesrespectives Comunitats Autò-nomes d’acord amb els seusEstatuts. Implícitament estàreconeixent la inexistència ola fragilitat d’una llenguacomuna, sinó a què ve l’obli-gació legal de conèixer-la?Quan al manifest es parla delengua política común, s’estàadmetent, en qualificar-la depolítica, que realment no ésuna llengua comuna de totsels espanyols. Malgrat que elcastellà es comú a una majo-ria de ciutadans, n’hi ha unsaltres –uns quants milions–que van aprendre les primeresparaules, van jugar, es vanenamorar, si són creients,poden pregar, i poden viure ipensar en una altra llengua,que la senten com a pròpia.Com i per què han de dir queel castellà és la seua llengua

comuna? Si ho fessin, seriacom trair les seues arrels operdre els orígens. I, a més,coneixen el castellà tan bécom els que el tenen com allengua materna. S’han adonatd’aquest fet, els intel·lectualsque signen l’escrit? La Cons-titució obliga a conèixer elcastellà a tots els espanyols iels atorga el dret a utilitzar-lo,però no diu que sigui la llen-gua comuna.

En el manifest es diu quesón els ciutadans els que tenendrets lingüístics i no els terri-toris, i menys encara lesmateixes llengües. Aquestaafirmació és una lleugeresaque està fregant gairebé laincongruència. Per exemple,què els passa, als drets lingüís-tics dels castellanoparlants,quan es travessen les fronte-res del regne d’Espanya? Unalínia imaginària despulla elsciutadans de drets. I encaramés, com es garanteixen entot el territori espanyol, elsdrets lingüístics individualsdels que tenen per llenguapròp ia una d i f e ren t de lcastellà, sota el principi dequè els ciutadans són elspoderejants dels drets? Perquè no s’hi reivindiquen, enel document, aquests drets,donant exemple de coherèn-cia intel·lectual? Si les llen-gües no tenen drets, potserque la Constitució Espanyo-la no respec t i e l s Dre tsUniversals en atorgar alcastellà el dret a ser conegutper tots els espanyols. Eldocument qualifica d’atrope-llament a Catalunya, tant laimmersió lingüística com totala normalització, fent-hi tabu-la rasa de les conseqüènciesque la seua no aplicacióproduiria. Suposo que lafeblesa de la llengua catalana,per exemple, en aquest mónglobalitzat, tant se’ls en dóna,o tal vegada l’augment de la

seua feblesa és el desig mésíntim. I com la immersiólingüística és avui una condi-ció fonamental per a la protec-ció de la llengua, se’ls fanencara més insuportable alspromotors del manifest, lesraonables discriminacions enpositiu. Em fa la impressióque els signants del documentdesconeixen com es gestio-nen els drets lingüístics en elspaïsos plurilingües. I perrematar aquest punt: més elsva ldr ia , a l s promotors isignants del manifest, pensaruna estona sobre les conse-qüències convivencials d’unasocietat de dues llengüesseparades que donarien lloc adues classes socials tambében separades El que és unmodel a copiar per a altrespaïsos, pels bons resultatsaconseguits, aquí és motiu deprotesta de grups de perso-nes suposadament forçail·lustrades.

El paper de la llengua caste-llana i la seua importància pera totes les terres de l’Estatespanyol i fora d’aquest, ésun fet que tothom reconeix,al marge de les altres llengüesespanyoles, també oficials encadascun dels seus territoris.No obstant això, la defensad’una llengua comuna per laseua utilitat, força i universa-litat, ens porta a fer un salt,brandant una raó més ferma ipràctica per defendre l’anglèso el xinès com a llengües mésimportants encara, universalsi pràctiques per al futur en unmón globalitzat. Podria unafutura Constitució Europeaobligar a conèixer l’anglès atots els ciutadans de la UE, isuspendre, en el cas de Espa-nya, l’obligatorietat de conèi-xer el castellà? Sembla injusti allunyat de la realitat, pertant, algunes afirmacions delmanifest són fora de lloc enfer-se ben palesa la seua

inconseqüència.Si allò que està succeint,

envers la llengua castellana, ales Comunitats que en tenenuna altra com a pròpia, fos tangreu com s’hi afirma o insi-nua, serien actes inconstitu-cionals, no? Llavors, bastariareclamar l’aplicació delspreceptes constitucionals, peròles coses no van pas en aques-ta direcció. El que realmentes desitja és un canvi en laConstitució. Els mateixos quees posen les mans al cap quanalgun col·lectiu o ComunitatAutònoma reivindica petitsretocs en la Constitució espa-nyola, ara són ells els que hofan, demanant-t’ho al Parla-ment espanyol.

Les afirmacions i deman-des que s’hi fan són productede creences i sentimentsconvertits frívolament en veri-tats inqüestionables. Als futurssignants del manifest, els reco-manaria que des d’una elabo-rada anàlisi del fet lingüísticparticular de cada territori,incloent-hi el punt de sortida,les polítiques aplicades, elsresultats aconseguits en unentorn variable, l’acceptaciódels ciutadans, el grau deconvivència popular i elrespecte a la cultura de l’altre,prenguessin el temps de refle-xió necessari i després es deci-dissin.

Deixem que les Comunitatsvagin legislant ordenadamentsobre l’oficialitat de les duesllengües, amb els seus conei-xements i experiència, teninten compte les circumstànciesdel moment i les fragilitatsreals de la llengua.

El Manifiesto por la lenguacomún és una declaració méspolítica que lingüística, injus-ta, innecessària i ineficaç, ambarrels integristes que esdeve-nen gairebé sempre separa-dores, i que pot fer créixer elsdesitjos separatistes.


Any 9 • núm. 78 • La Franja, juliol-agost de 2008

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Premi Guillem NicolauLa consellera de Cultura, M. Victoria Brotodesitja una Llei de llengües de consensdurant el lliurament dels guardons.

Descensd’interèsturísticLa baixada depiragües pelCinca tindrà elreconeixementdemanat perl’Ajuntamentde Fraga.

FUN

DA

CIÓ

PED

RO

LO

Entrevista a Josep BargallóEl president de l’Institut Ramon Llullexplica els plans de difusió i projeccióexterior d’aquesta entitat.

Man

uel d

e P

edro

lo (

1918

-199

0)PedrolianesPedrolianesALS DIVUIT ANYS DE LA MORTDE L’ESCRIPTOR DE LA SEGARRAALS DIVUIT ANYS DE LA MORTDE L’ESCRIPTOR DE LA SEGARRA

revista de les comarques catalanoparlants d’aragó · la consellera de cultura, m. victoria broto...

Documents