El mes d’abril és un mes de llibres.

Ens n’aconsellen per la televisió, els

diaris, a classe, ens en regalen. L’o-

ferta és immillorable. Podem triar i

remenar el gènere que més ens

agradi. Com que tothom fa les seves

recomanacions, des del Telèmac

també ens atrevim a fer-ho, tot i

que l’espai és limitat. Primerament

deixaríem de banda Ruiz Zafón, el

drac i el seu El juego del ángel per

quan es calmi l’ambient. Segur que

no s’acabarà el milió d’exemplars

que hi ha a punt.

En aquest passeig de recomanacionsens aturaríem en el segle de Mercè Ro-doreda (1908-1983) i en un dels seusllibres per a públic juvenil, Jardí vora elmar, editat per Club Editor Jove. Tambépensem que és indispensable llegir les

aventures detectivesques del ciutadàromà Pomponio Flato per terres de Gali-lea a la recerca d’aigües miraculoses.Els best-sellers ens els saltem, ja viuenprou bé. Els mediàtics, també. Podemcontinuar amb La maternitat d’Elna d’As-sumpta Montellà, Los diez negritos d’A-gatha Christie, El diario de un Skind’Antonio Salas, The secret de RhondaByrne, Les claus de vidre de Jaume Fus-ter, I què faràs ara, Clara? d’AntòniaCarré-Ponts, Alatriste de Pérez- Reverte,Blanquerna de Ramon Llull. No volemdeixar-nos el llibre de Najat El Hachmi.

L’últim patriarca, darrer Premi Ramon Llull.El que és extraordinari d’aquest llibre ésque està escrit per una vigatana filla d’im-migrants marroquins. Aquest és l’exempleque tots esperem, que indiferentment del’origen que tingui cadascú, a l’hora d’es-

criure la llengua vehicular pugui ser el ca-talà sense problemes ni complexos.

No sabem si és bo o dolent que el lli-bre de Reixach hagi estat un dels mésvenuts el dia de Sant Jordi. És clar queaquí s’hi barreja esport i política, per-què el Barça és més que un club, ni queno arribi a la final de la Copa d’Euro-pa. Però no tot són males notícies. Feliç-ment Catalunya podrà competir contraEspanya en bitlles. La Federació Catala-na de Bitlles i Bowling ha aconseguit elseu objectiu i ja és membre de ple dretde la Federació Internacional d'aquest

esport reconegut pel Comitè Olímpic.Així, a partir d'ara les seleccions cata-lanes de bowling, bitlles catalanes, bo-los palma i bolos lleonesos podrancompetir al marge dels combinats es-panyols. La Federació Catalana de Bit-lles i Bowling va ser fundada l’any1949 i compta amb més de 150 clubs,pertanyents a 25 comarques. El nom-bre de llicències va creixent anualmenti en l’actualitat supera les tres mil. Ambaquesta nova situació s’espera a mésun increment notable. El bowling a ni-vell mundial té més de cent milions depracticants i es converteix així en undels esports més practicats.

R E V I S T A D E L ’ I E S M A N U E L D E P E D R O L O

Abril 2008

Núm. 55 · Any VII

El benefici de llegir i de jugar a bitlles

Una de les recomanacions ésJardí vora el mar deMercè Rodoreda

TLC

EDITORIAL

Llibre de capçalera

OPINIÓ

TLC

Voyage au Languedoc

NIN

OTS

X M

arc

i Fer

ran

■ Edita IES Manuel de Pedrolo. Tàrrega ■ Consell de redacció Josep M. Bosch, Lluís Casals, Carme Casanovas, Núria Sans, Sió Osete ■ Profes-sor encarregat Ramon Cardona ■ Idea original i correcció lingüística Josep M. Bosch ■ Notícies Mònica González, Núria Martínez, Amanda Lò-

pez, Joan Ferrer, Sònia Cruz ■ Esports Marta Farré, Cristina Iglesias ■ Medi ambient Míriam Gutiérrez, Mònica Gassió ■ Passatemps Marissé

Franquesa, Gemma Casals ■ Dibuix Marc Navarro, Ferran Trepat ■ Efectes especials Ramon Cabestany ■ Pàgina web Oriol Mora, Robert Vidal

h t t p : / / w w w. x t e c . e s / i e s m a n u e l d e p e d r o l oAmb la col·laboració del Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell

Es diu que la cultura del llibre no ésgaire popular entre el jovent. Potser éscert que molta gent pensa que si llegeixun llibre s’hi deixarà la vista o es per-drà el seu programa de televisió prefe-rit. Hi ha qui prefereix una revista delcor, “que és més interessant” i s’ho pas-sarà millor. Tot són gustos i opinions di-verses. Casualment per Sant Jordi síque se’n compren de llibres, el deu percent de tot l’any. La nostra pregunta és:quina mena de llibres es compren i esllegeixen? Resulta que els més compratspel jovent són de caràcter mediàtic: elllibre mediàtic de Polònia, el llibrede Carles Reixach Ara parlo jo o eld’Henry Thierry Henry. Pasión por elfútbol. De fet, val més això que res.Aquí ja tenim un debat obert, el decom ens influeixen a l’hora de llegir.

Creiem que el problema no és no-més dels joves que no volen llegir, sinótambé dels pares que tampoc llegeixeni sovint no els acostumen a llegir. Pro-bablement molts dels llibres que com-pren els adults són diners llençats a laprestatgeria per fer bonic. Vivim enuna societat molt visual, on la imatges’ha apoderat de tots els àmbits. De to-tes maneres la gent no ha deixat de lle-gir en el sentit ampli. El que passa ésque l’oferta és molt gran i diversa. Lalectura comença pels contes i desprésningú sap quins camins pren i on s’aca-ba: literatura, premsa esportiva, revistesde tot tipus, manuals, programacionsescolars, etc. Segur que a la tauleta denit tothom hi té algun llibre (llibre en elsentit ampli de document escrit). I peracabar us deixem una frase de capça-lera: "Els contes no han estat escrits peradormir els infants, sinó per desvetllarels adults” (Michel Hindenoch).

Tot comença entre rialles i comentaris de companys en el

marc d’un bon esmorzar a la sala de professors. El cas és

que el sí, s’agafa per bo i tira endavant. D’excursions, mol-

tes i variades, però els ingredients d’aquesta la fan diferent: nous com-

panys, nous alumnes, nous indrets.

S’acosta el dia, i a banda d’augmentar els millors desitjos dels col·legues, al-guns ja veterans en aquest tipus de troballes, també augmenten les expectativesal mateix temps que les incerteses.

La sortida sense massa novetats, quarant-un, quarante-deux, qui falta? Ja arri-ba, ja arriba, i ben segur ens explicarà un recargolat motiu tot justificant el re-tard! Arrencada, salutacions i primers contactes amb els qui seran els nostresquaranta-tres élèves.

Carretera, cançons, somriures, preguntes i més preguntes. Creuem la frontera iprimeres indicacions del procés d’adaptació al país veí: llengua, costums, gastro-nomia, lleure... Després de dinar, la prova de foc: ens fem entendre!

Hi ha hagut de tot, visites guiades i visites lliures, jocs de descoberta del po-ble, passejos en barca per rius subterranis, pujades a castells inexpugnables,contemplacions nocturnes de fortaleses il·luminades, explicacions i més explica-cions dels càtars, retrobament amb el primer homínid català i tot sota el dominid’una climatologia canviant i variada: sol, fred, vent, pluja i fins i tot volves deneu! Tampoc no hi ha faltat el menjar que no agrada, la visita poc interessant,els pocs moments lliures, les allisades sense sentit, els advertiments per manca decivisme, les nits curtes, les habitacions comunitàries i també algunes decepcionscompartides.

Un viatge preciós, altament recomanable i amb una organització impecable.Només he trobat a faltar algun moment menys vite, vite. Per tant, endavant, Ge-neviève: bé s’ho val!

Francesc Carabasa

TLC

El matí de Sant Jordi es va començaranimar amb un bon esmorzar organitzatpels alumnes de primer de batxillerat.Vam menjar coca i xocolata. Costa moltpagar-se un viatge quan ets jove. Per aixòaquesta i altres activitats que han fet elshan servit per sufragar-se una estada a lesilles Canàries.

L’esmorzar

El Departament de Llengua i Literatura Catalanes del nostre centre va convocar per

Sant Jordi el tradicional premi literari, que va ser lliurat en un acte acadèmic a la

sala d’actes Jaume Pons. A causa de la rellevància que es dóna a aquesta convoca-

tòria i a altres, com el Premi Telèmac, el concurs de fotomuntatge i la Prova Cangur,

la revista Telèmac ha volgut recollir les principals informacions en un especial.

TLC

Els premis literaris i de fotomuntatgeEl lliurament dels premis es va fer amb granpompa. Es van llegir fragments de poetes cata-lans al llarg de la vetllada i es va estrenar la co-ral i el conjunt instrumental del centre, dirigidapel professor Francesc Safont. La participació vaser esplèndida a les categories de l’ESO, encanvi es van declarar deserts els premis literarisen la categoria de batxillerat. Sortosament elbatxillerat no va marxar amb les mans buidesgràcies als premis de Noemí Pàmies i de LaiaMas, empatades en el concurs de fotomuntatge.

Categoria A

Alumne Títol

Judith Bergadà

Milena Boldú

Les noves societats

Món materialista

TE

LÈM

AC

Categoria B

Categoria A

Alumne Premi Títol

Selma Boldú

Amàlia Calderón

Oriol Solé

Sergi Flotats

Adrià Vall-llaura

Segon premi

Primer premi

Accèssit

Segon premi

Primer premi

La vida

Gespa de plàstic

Quin sentit té la vida?

El preu d’un somni

Viatge a Irlanda

PR

OS

A

Categoria B

TLC

FO

TO

MU

NTA

TG

E

Nil Roig,

Oriol Talavera,

Laia Mas,

Noemí Pàmies,

Maria Martínez,

Milena Boldú,

Juan Manuel García,

Alba Ferrer

Categoria A

Alumne Premi Títol

Alina Joana Morosan

Maria Sánchez

Judith Bergadà

Àfrica Tarragó

Melanie Cadavid

Oriol Talavera

Accèssit

Segon premi

Primer premi

Accèssit

Segon premi

Primer premi

Declaració d’amor

Tan ric i tan pobre

El creixement

Sense títol

Somnis en guerra

El misteri de Razgriz

PO

ES

IA

Categoria B

TLC

La Prova Cangur, convocadaper la Societat Catalana de Ma-temàtiques, i organitzada peruna comissió catalano-valenciano-balear és una activitat que té coma objectiu estimular i motivar l’a-prenentatge de les matemàtiques através dels problemes. Consisteixen una prova de trenta reptes mate-màtics, de dificultat creixent i de res-posta tancada, amb cinc opcionsper a cada problema. En l’edició d’en-guany d’aquestes proves tenim dos alum-nes del nostre centre que han quedat enmolt bona posició: Roger Aldomà, de ter-cer d’ESO, en el lloc 219 de 6.400 parti-cipants del nivell 1 i Oriol Mora, de quartd’ESO, en el lloc 180 de 6.391 partici-pants del nivell 2.

Aquest any el nou professor de mú-sica, Francesc Safont, ha estat el res-ponsable de crear una coral al centre,primerament només com un crèdit va-riable per als alumnes de tercer. Comque no eren suficients cantants, es vadonar l’oportunitat que altres alumness’apuntessin a les extraescolars de lacoral. El dia de SantJordi van actuar qua-ran ta cantants . Amés a més, hi va ha-ver la col·laboraciódel conjunt ins t ru -mental del centre format per alumnesque estudien instruments a l’Escola deMúsica de Tàrrega i altres.

La primera actuació que van fer vaser el Dia de la Pau a la plaça Major deTàrrega amb una única cançó. La sego-na actuació va ser el dia de Sant Jordi ala sala d’actes del nostre institut i vancantar quatre cançons: El que diuen elsarbres de Feliu Ventura, Vespre d’ElsPets, En tres minuts de Manu Guix, Quetinguem sort de Lluís Llach. Tot i que vaser la primera actuació de la nostra co-

ral i del conjunt instrumental a l’institut,els nervis no van poder amb els artistes!El dia 24 d’abril a la tarda es van enre-gistrar aquestes cançons.

El dia 29 d’abril la nostra coral vaassistir a la Segona Jornada de Coralsde Ponent, a Mollerussa. Consistia en untaller dirigit per Carles Comalada. Van

cantar dues can-çons, Somewhereover the rainbow iHijo de la Luna. Alfinal, cada grupcantava les cançons

que havia après en el taller i dues de lesseves. Una anècdota curiosa va ser queels alumnes després de dinar es van po-sar a cantar i a tocar al mig del carrer,com si fossin un grup ambulant, i la gents’aturava a escoltar-los. Després de totaixò van anar a visitar el museu de ves-tits de paper. És previst que la coral iconjunt instrumental torni a actuar a lafesta de final de curs. El dia 21 de maigvan participar a les semifinals del con-curs de corals de secundària Sons i Can-çons a Barcelona.

La Prova Cangur

El que diuen els arbres

Dels pocs galans que queden a l’institut!

L’equip de premsa del Telèmac ambla seva targeta identificativa. El ques’ha de fer per no anar a classe!

La coral i el conjunt instrumental del centre

Sabies que un aero-generador o un molí devent fa més o menys comuna torre de cinquantapersones una damunt del’altra? Sabies que fanfalta nou persones per apoder abraçar un molí?El 26 de març els alum-

nes de quart d’ESO van visitar el parc eòlic de Rubió i van que-dar bocabadats al veure aquells grans molins. Els van explicarun munt de coses interessants com, per exemple, que havien es-tat un any investigant el terreny on s’havia de fer el parc, ques’havien fet moltes proves per tal que el parc no fes mal a capésser viu, etc. Molta gent hi està en contra d’aquests parcs per-què diuen que fan soroll i malmeten el paisatge. Els responsa-bles de l’empresa han de tenir controlat el medi per saber quinsdies farà vent i poder gestionar bé l’energia del parc eòlic.

Sembla que els de primer d’ESO estanabonats al delta de l’Ebre. Per això hi vantornar els dies 16, 17 i 18 d'abril a fer eltreball del crèdit de síntesi, acompanyatspels professors Anna Mill, Francesc Sa-font, Carme Roures i Joan Hernández. Elsalumnes van poder conèixer un ecosiste-ma deltaic. Destaquen les dunes, el creuerpel delta i els passejos en bicicleta.

El dia 13 d’abril Ferran Trepat de quart d’ESO va partici-par en el campionat de Genaralitat de Catalunya de taek-wondo en la categoria júnior semipesat. Tot i que no va pas-sar l’eliminatòria, vaoferir uns esplèndidscombats. També hi ha-via d’anar Míriam Gu-tiérrez, però una lesióno la hi va deixar as-sistir. Els nostres alum-nes ja compten ambalguns èx i t s en e lsseus curricula. MíriamGutiérrez és primera de Lleida en combat, tercera de Cata-lunya en pumses i té altres victòries. Ferran Trepat en el cam-pionat de Catalunya de categoria semi-mig de l’any passatva arribar a les finals i després d’uns durs combats va classi-ficar-se en la tercera posició.

MEDI AMBIENT ESPORTS

Campionat de Catalunya de taekwondo

ALTRES NOTÍCIES

La prevenció de riscos és un àmbitd’aplicació de les empreses que cobreixels accidents, la seguretat i els riscos psi-cosocials. S’intenten reduir els accidents i

Prevenció de riscos laborals

TLC

Sortida al delta de l’Ebre

Excursió al parc eòlic de Rubió

en aquest sentit ja s’han fet algunes ac-tuacions al nostre centre. El sistema d’ai-xecar i abaixar el teló del teatre ja no ésmanual, les porteries del pati estan fixa-des al terra perquè si algú s’hi penja nocaigui, es fa un pla d’emergència. Igual-ment les substàncies tòxiques, inflama-bles i corrosives del laboratori de quími-ca es guarden dins uns armaris deseguretat. Fins i tot els professors delcentre van realitzar una enquesta l’anypassat per avaluar els riscos psicosocialsamb uns resultats que mostren una fortacàrrega mental i angoixa.

Els alumnes de segon d’ESO del nos-tre institut participen en un concurs or-ganitzat pel Departament d’Educació iels Serveis Educatius de l’Alt Camp, laConca de Barberà i l’Urgell per conèi-xer els monestirs del Cister. Consisteix avisitar un dels tres monestirs del Cister, iun cop feta la visita al monestir, elsalumnes podran escriure contes sobrequalsevol aspecte que hi faci referènciaper penjar-los després a Internet. Elscontes seleccionats seran editats en un

Contes explicats entremonestirs i Internet

llibre. La festa del lliurament de premises farà al monestir de Vallbona durantel mes de setembre. Un jurat format perpersones del món literari i pedagògicserà qui donarà el veredicte.

Els alumnes de quart d’ESO vananar de crèdit els dies 16,17,18 d’a-bril a Santa Maria del Collell (també

hi estem abonats). A part d’estudiarels volcans Croscat i Santa Margari-da, la vegetació i la topografia de laGarrotxa, entre altres coses, van gau-dir d’una meravellosa pluja anant enbicicleta.

Quart d’ESO: zona volcànica

Què preferiu, kart o moto?

C: Moto. I: Moto.

Velocitat o estètica?

C: Principalment, velocitat, però si a so-bre estètica, molt millor.

I: Velocitat

Alonso o Raikkonen?

C: Cap dels dos. I: Alonso

Lorenzo o Pedrosa?

C: Pedrosa. I: Pedrosa

Scooter, supermotard, cross o

carretera?

C: Amb la que tinc de cros, no esticdescontent, encara que sigui 49cc, però sipogués tenir una bona màquina de carre-tera no em faria res.

I: Supermotard.

Com és que heu fet un kart? En

què us heu basat?

C: Vaig decidir fer un treball pràctic.Quan feia sisè de primària anava a SantEloi a veure els karts. Des de llavors sem-pre m’ha interessat tenir-ne un.

I: Era el somni que tenia des demolt petit. Em vaig basar amb l’auto-cros del circuit de Tàrrega, que em vaagradar molt.

Què és el que destacaríeu d’aquest

treball?

C: Bona nota del treball i que ara tincel kart per gaudir, encara que m’hagi do-nat molta feina.

I: M’ha costat molt de temps, peròun cop acabat pots gaudir-lo i passar-t’ho bé.

Quant de temps us ha suposat fer

tot el treball?

C: Aproximadament cinc mesos.I: La pràctica sis mesos i la teòrica tres.

TLC

CARLES: em defineixo com unapersona amant de la mecànica,m’agrada molt fer invents, esticobert a noves suggerències i aresoldre problemes mecànics.

Carles Tarragó i Ignasi Colomines,enginyers de karts

La festa catalana de Sant Jordi ja haacabat i una festa tan nostra s’ha vistaafectada per les vendes. Segons EvaHernàndez, del diari Avui, un 73,2%dels llibres venuts són en castellà, men-tre que un 21,5% en català. Això de-mostra que aquesta persecució delcastellà pregonada per certs sectorsde la COPE, el PP i l’Espanya mésconservadora és completament falsa.Però en canvi, l’índex dels lectors ca-talans és 2,5 punts superior a la mit-jana espanyola i la lectura entre elsjoves ha augmentat considerable-ment (un 86,6% entre les dones).També ha arribat la notícia que el ca-talà s’està ensenyant en 250 casalsa l’estranger amb molt d’èxit. Peròno seria millor intentar solucionar pri-mer la diglòssia pròpia de Catalun-ya? Finalment els llibres més venutshan estat: El juego del Àngel de Car-los Ruiz Zafón, El meu ofici de JosepMaria Espinàs, El dietari final de LluísMaria Xirinachs i Un món sense fi deKen Follet. Com a mediàtic, Ara parlojo de Carles Reixach.

Albert Garriga Nadal

MASS MEDIA

Índex de lectura

_ Capità, capità! Vénen vint barques!_ Una flota? _ No, floten totes!

Un cargol passa pel carrer i veu passarun llimac i diu: “un nudista!”

EL RACÓ DEL GENÍS

L’ENTREVISTA

Fer un kart era un somni

IGNASI: sóc una mica irresponsa-ble, només m’aplico en les cosesque m’agraden. El que em propo-so m’agrada aconseguir-ho. Sóc

fan de la mecànica i dels motors.

PASSATEMPS

Solució:Anna M. Mill, Josep Mateu,Francesc Carabasa, Sió Osete, Joan Hernàndez, Anna Obiols i Teresa Vilamajó

FOTOS TENDRES III

Com que això de les fotos

tendres té molt èxit, us en

fem una nova versió: tres pro-

fessors i quatre professores.