revista - coec.catbanda, proporcionar un nou concepte d’odontòlegs, capaços de gestionar...

La revista 4t trimestre 2012 162

NO

VA

coec.catCOL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS

I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA

Exercici professional

Limitacions als pagaments en efectiu en què intervingui un professional o empresari

Història de l’Odontologia

Els etruscos i les primeres pròtesis dentals


L’ús de productes emblanquidors

Formació

OdontòlegE Una gran oportunitat per fer un MBA per als odontòlegs amb projecció de futur

DIRECTORSCARLOS LEÓN PÉREZ

VÍCTOR MEDRANO [email protected]

COMITÈ EDITORIALJOSEP LLUÍS NAVARRO MAJÓ

JOSEP M. CLEMENTE SALAMª JOSÉ ADSERIAS GARRIGA

ANNA HOSPITAL RIBASDOLORS CEPERUELO

DIRECTOR EXECUTIUEULÀLIA XIMENIS CAAMAÑO

EDITACOL·LEGI D’ODONTÒLEGS

I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYATravessera de Gràcia, 93-95

08006 BARCELONATEL. 93 310 15 55 / [email protected]

SEUS COL·LEGIALSC.O.E.C.

Travessera de Gràcia, 93-95 08006 BARCELONA

Tel. 93 310 15 55 - Fax 93 310 63 99

JUNTA PROVINCIAL DE GIRONARonda Pare Claret, 43 1r. 2ª - 17002 Girona

Tel. 972 21 05 72 - Fax 972 48 64 [email protected]

JUNTA PROVINCIAL DE LLEIDAAv. Blondel, 54 edif. Catalunya - 25001 Lleida

Tel. 973 27 58 25 - Fax 973 28 31 [email protected]

JUNTA PROVINCIAL DE TARRAGONAPau Casals, 11 2-2 - 43003 Tarragona

Tel. i Fax 977 24 55 [email protected]

DISSENY i MAQUETACIÓESTUDI TONI INGLÈS

www.toni-ingles.com

PUBLICITATELISABET SOLER GOMIS

[email protected]. 93 310 15 55 / Ext. 460

IMPRESSIÓLITOSTAMP, S.A.: Perú, 144

08020 Barcelona / TEL. 93 307 89 89

DIPÒSIT LEGAL: M.37.546-1987S.V.R.: 573

ISSN: 1138-0071

Els articles publicats expressen l’opinió dels seus autors.

Tiratge: 5.000 exemplars Imprès en paper ecològic

4 Editorial

Noves mesures per a temps difícils

6 Junta de govern

Activitats d’octubre, novembre i desembre

8 Vida col·legial

12 Formació

OdontòlegE, una nova secció del COEC per donar suport al col·legiat

20 Exercici professional

Limitacions als pagaments en efectiu en què intervingui

un professional o empresari


Els avantatges de la signatura digital


L’ús de productes emblanquidors

28 Història de l’odontologia

Els etruscos i les primeres pròtesis dentals

32 Noticiari

40 Premsa i odontologia

50 Serveis

62 Notícies d’empresa

Febrer 2012 160La revista NO

VA

coec.cat

COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA

La nova revista 162 ■ 3

162 4t trimestre 2012

ATENCIÓ COL·LEGIAL Noves mesures

per a temps difícils

En editorials anteriors, hem explicat les difi cultats

laborals i professionals amb què es troba el nostre

col·lectiu.

La proliferació de clíniques dentals comercials, regentades sovint per personal aliè a l’odontologia i amb un enfocament centrat en la comercialització i la productivitat, fa que els veritables professio-nals de l’odontologia estiguem en una posició de submissió.

Des de fa temps, nombrosos companys reivindiquen el fet que les clíniques dentals haurien de ser dirigides per odontòlegs. El Col·legi dóna suport a aquesta necessitat, davant la situació d’indefensió en què es troben els col·legiats.

És per això que des del COEC s’ha dissenyat una nova secció orientada a millorar la gestió de les clíniques dentals. Aquest projecte, anomenat OdontòlegE, abasta tres àrees: empresari, emprenedor i executiu. Més enllà de l’excel·lència professional en l’exercici de la nostra professió, aquests són els reptes als quals ens hem d’afrontar si volem sortir reforçats de l’actual situació.

Per assolir aquest objectiu de millora, un dels pilars és la forma-ció. A aquest efecte, el COEC ha estat el primer col·legi professio-nal d’Espanya que aposta per la formació mitjançant un MBA que permeti capacitar els odontòlegs especialitzant-los en la direcció i administració empresarial. En aquest cas, s’ha aconseguit un acord amb Esade per participar en un dels seus prestigiosos programes.

La presència en el món laboral de professionals que comptin amb un màster, amb el suport d’una de les més prestigioses enti-tats de formació en l’àmbit empresarial, dotarà als odontòlegs de coneixements especí* cs que són aplicables en el nostre sector.

Editorial

4 ■ La nova revista 162 4t trimestre 2012

ASSESSORIA JURÍDICA

ANA FERNÁNDEZ HANRATH [email protected] / Ext. 431

JESÚS ANDREU ESCARTÍN [email protected] / Ext. 430

RUBEN AZNAR [email protected] / Ext. 432

JOSÉ FÉLIX ALONSO-CUEVILLAS I SAYROL [email protected] / Ext. 433

TRESORERIA

ANA MARTÍNEZ MOYA [email protected] / Ext. 420

OLGA FERRER MONTILLA [email protected] / Ext. 421

SECRETARIA CARMINA ABAD HEREDIA [email protected] / Ext. 414

INFORMÀTICA EVA AGUILÓ GARCÍA [email protected] / Ext. 412

CURS ACADÈMIC - FORMACIÓCARMEN RIBAS BONET [email protected] / Ext. 402

PUBLICITAT - COMERCIALELISABET SOLER GOMIS [email protected] / Ext. 460

BIBLIOTECAMYRIAM NADAL SOLER [email protected] / Ext. 404

PUBLICACIONS I PREMSAEULÀLIA XIMENIS CAAMAÑO [email protected] Ext. 410

RECEPCIÓFRANCESCA SUÁREZ CANO [email protected] / Ext. 400

JUNTADE GOVERN

PRESIDENT

JOSEP LLUÍS NAVARRO MAJÓ

VICEPRESIDENTS

CARLOS SERRA DE FORTUNY

PERE SIQUÉS JOFRÉ(PRESIDENT DE LA J. PROV. DE GIRONA)

JOAN CARRERA GUIU(PRESIDENT DE LA J. PROV. DE LLEIDA)

JESÚS ALBIOL MOLNÉ(PRESIDENT DE LA J. PROV. DE TARRAGONA)

SECRETARI

JOSEP M. CLEMENTE SALA

TRESORER

ALBERTO PÉREZ-PORRO LÓPEZ

COMPTADOR

FRANCISCO IGLESIAS CAMIÑA

VOCALS

PABLO ECHARRI LOBIONDO

FRANCESC MATAS ESTANY

SILVIA CARDONA ALTÉS

COMISSIÓ ASSESSORA

VÍCTOR MEDRANO JOSEP

CARLOS LEÓN PÉREZ

GERENT

FCO. JAVIER CABEZA LORIENTE

LLETRAT ASSESSOR

JOSÉ FÉLIX ALONSO-CUEVILLAS I SAYROL

La nova revista 162 ■ 51r trimestre 2012

El Col·legi ara més a prop dels col·legiats

■ Intensifi quem la comunicació, més ràpida i directa, via web, correus electrònics i sms.

■ Reduïm els enviaments per correu ordinari en paper, llevat dels estrictament obligatoris per temes legals.

Si no reps informació del COEC, contacta amb la secretaria del Col·legi i actualitza les teves dades. [email protected] 93 310 15 55

Aquesta és una mesura amb dos propòsits molt especí* cs. D’una banda, proporcionar un nou concepte d’odontòlegs, capaços de gestionar clíniques dentals de forma professional. I, de l’altra, aug-mentar l’ocupabilitat del nostre col·lectiu, davant el creixement exponencial de nous dentistes que no podran exercir.

A més a més, el Col·legi, conscient amb la situació de crisi labo-ral i econòmica actual, solidaritzant-se amb els dentistes que més ho necessiten, posa en marxa un nou programa de formació gra-tuïta per a odontòlegs sense feina. A partir d’ara, tots aquells com-panys que estiguin en situació d’atur, poden inscriure’s gratuïta-ment a tots els cursos teòrics oferts dins el programa de formació continuada.

Es podran bene* ciar d’aquest nou projecte, tots aquells dentistes que estiguin inscrits a l’INEM o el Servei Català d’Ocupació (SOC). Aquesta nova mesura se suma al programa ja existent que permet als nous odontòlegs, amb menys de dos anys de col·legiació, assis-tir gratuïtament als cursos teòrics.

Des d’aquestes ratlles, apro* to per desitjar a tots els estomatòlegs i odontòlegs de Catalunya un pròsper i esperançador any 2013.

Dr. Carlos León Pérez

Junta de govern

OCTUBRE

01■ Reunió de Junta Permanent. Assump-

tes de tràmit.

08■ Ple de Junta de Govern, amb l’ordre

del dia següent: resolució recursos

eleccions i assumptes de tràmit.


tes de tràmit.


tes de tràmit.


tes de tràmit.

DESEMBRE

03■ Ple de Junta de Govern, amb l’ordre

del dia següent: Lectura i aprovació,

si s’escau, de l’Acta 17/09/12; informe

President; informe Secretari; informe

Juntes Provincials; presentació nova

Junta Provincial de Lleida; coordina-

ció comunicacions Juntes Provincials;

Medicorasse; informe Assessoria Jurídi-

ca, i assumptes de tràmit.


tes de tràmit.

13■ Reunió d’Assemblea General

Ordinària, a Madrid, amb l’ordre del

dia següent: qüestions prèvies; actes;

informes i proposta d’acord de conse-

llers; informe i propostes d’acord del

Comitè Executiu; pressupostos per a

2013; propostes normatives específi -

ques; assumptes de tràmit, i precs i

preguntes.


tes de tràmit.

Activitats d’octubre, novembre i desembreJosep M. Clemente Sala, secretari

NOVEMBRE


tes de tràmit.

16-17■ Reunió del Consell Interautonòmic,

a Madrid, amb l’ordre del dia següent:

qüestions prèvies; actes; informe i pro-

postes d’acord dels senyors consellers;

informes del Comitè executiu i propos-

ta d’acord relacionades; informe jurídic;

informe internacional; informe comis-

sions; avantprojecte del Pla polític i

Pressupostos del Consell General per

a 2013; presentació de propostes de

comunicació sobre qüestions i proble-

màtica de la professió; conferència del

Prof. Dr. Eugenio Lanzadera: “Actitud

ante una inspección laboral, y análisis

de los indicios sobre laboralidad/rela-

ción mercantil”; assumptes de tràmit, i

precs i preguntes.


tes de tràmit.


tes de tràmit.


PUBLICITAT: Elisabet Soler

Tel. 93 310 15 55 - Ext. 460

[email protected]

Totalment

renovada i

amb noves

seccions

COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYALa revista N

OV

A

INFORMACIÓN E INSCRIPCIONES INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: www.mozo-grau.com/cursos

C/ Santiago López González, 7 · 47197 Valladolid (España) · Tel. España: 902 423 523

Tel. fuera de España: +34 983 211 312 · Fax: +34 983 304 021 · [email protected]

www.mozo-grau.com

Síguenos en:

C H I L E C H I N A C O L O M B I A E S P A Ñ A I R Á N I TA L I A M É X I C O

P O L O N I A P O R T U G A L R U S I A TA I WÁ N V E N E Z U E L A

III Jornadas Catalanasde Actualización en Implantología

III Jornades Catalanesd’Actualització en Implantologia

22 de febrero de 2013 22 d’Febrer del 2013

Implantología en estado puro Implantologia en estat pur

Auditorio del Colegio Oficial de Odontólogos y Estomatólogos de CataluñaAuditori del Col.legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya

Travessera de Gracia, 93-95 08006 Barcelona

Programa General: 200€

Miembros de Sociedades científicas: 150€

Estudiantes: 50€

Curso de elevación de seno: 100€

Curso de injertos óseos: 100€

Programa General: 200€

Membres de societats científiques: 150€

Estudiants: 50€

Curs d’elevació de si: 100€

Curs empelts ossis: 100€

Cuota de InscripciónQuota d’inscripció

Curso Elevación de Seno Curs Elevació de Si

Dra. María Peñarrocha Diago, Dr. Alberto González García

Curso Injertos Óseos Curs Empelts Ossis

Dr. Jordi García Linares, Dr. Antonio J. Flichy

PROGRAMA MODERADORES MODERADORSDr. Javier González Lagunas

Dr. Josep María Clemente Sala

CARGA INMEDIATA PREDECIBLECÀRREGA IMMEDIATA PREDICTIBLECarga Inmediata ¿Es posible minimizar los factores de riesgo?Cárrega inmediata ¿Es possible

minimitzar factors de risc?Dr Ignacio de Lucas González

Carga Inmediata post-extracciónCàrrega immediata postextraccióDr Jordi Gargallo Albiol

Elevación de seno y carga inmediataElevació de si i càrrega immediataDr Juan Antonio Hueto Madrid

Carga Inmediata, temprana y convencional: La evidencia científicaCàrrega immediata, prematura i

convencional: l’evidència científicaDr Marco Esposito (Italia)

SECTOR ANTERIOR ESTÉTICOSECTOR ANTERIOR ESTÈTICConceptos estéticos para un adecuado plan de tratamiento con implantesConceptes estètics per un plà de

tractament amb implants adecuatDr Antonio Bujaldón Daza

Tratamiento de dientes muy destruidos en sector anteriorTractament de dents molt destruïts en

sector anteriorMiguel Roig Cayon

Implantes en la zona estéticaImplants en la zona estèticaDr Arturo Sánchez Pérez

Elección de pilares Cad-Cam Vs pilares convencionalesElecció de pilars cad-cam vs pilars

convencionalsSr Agustin Ripoll Puig

FACTORES DE RIESGO EN IMPLANTOLOGÍAFACTORS DE RISC EN IMPLANTOLOGIAFactores quirúrgicos: Guía para evitar y solucionar problemas con implantes dentalesFactors quirúrgics: Guia per evitar i

resoldre els problemes amb implants

dentalsDr Alberto González García

Factores estéticos: Predictibilidad en la implantología estéticaFactors estètics: Predictibilitat en

implantologia estèticaDr Pablo Domínguez Cardoso

Factores mecánicos como factores de riesgoFactors mecànics com a factors de riscDr Carlos Larrucea Verdugo (Chile)

COMPLICACIONES EN IMPLANTOLOGÍACOMPLICACIONS EN IMPLANTOLOGIAManejo y tratamiento de las enfermedades peri-implantariasManeig i tractament de les malalties

perio-implantariesDr Alberto Fernández Sánchez

Complicaciones precoces en implantología oral Primeres complicacions en implantologia

oralDr Miguel Peñarrocha Diago

Complicaciones tardías en implantología oral Complicacions finals en implantologiaDr José Luis Cebrián Carretero

DECL A R A DA S DE IN TERÉS C IEN TÍFICO

8 ■ la nova revista 162 4t trimestre 2012

Vida col·legial

IN MEMORIAM

Fernando J. Albert Rosano (1924-2012) Col·legiat núm. 576

PREMIS

El Dr. Francesc Matas Estany, guanyador del “Premio Fonseca 2012”

S iendo el segundo de seis hijos,

padre maestro en su Ceuta

natal, tuvo que espabilar pron-

tamente para poder eludir el famoso

acerbo popular…”pasar más hambre

que un maestro de escuela”.

Pronto ayudó a su padre en las labo-

res de la enseñanza, ejerciendo su mis-

ma profesión, para de forma inmediata

cursar estudios de “practicante” y así

poder colaborar en el sustento familiar.

Dejó su ciudad para estudiar medi-

cina en la Universidad de Sevilla, y pos-

teriormente en la facultad de medicina

de Cádiz, donde acabó la carrera com-

binando estudios con trabajos diversos

para poder costearlos sin cargo a la

frágil economía familiar, licenciándose

el año 1951. Acto seguido partió para

Madrid, a la sazón, única escuela de

estomatología en el país.

Tras cumplir su obligado servicio

militar como alférez de complemento

volvió a Ceuta, donde ejerció nuestra

noble profesión, ayudado entonces por

su hermano Diego, protésico dental….

corría el año 1953-54.

Conoció a Mª Luz, generando una

prolífi ca familia, ocho hijos y para evitar

una disgregación familiar, debido a los

estudios universitarios en la península,

decidieron el traslado familiar a una ciu-

dad con un buen distrito universitario.

Así fue cómo eligió Sabadell, donde

se instaló de forma defi nitiva y perma-

nente en el año 1973, hasta su jubila-

ción, ejerciendo con total dedicación,

interminables horas de trabajo, exce-

lente profesionalidad, y un sentido muy

social de nuestra profesión; él era un

fi rme convencido de que la odontología

debía llegar a todo el mundo, indepen-

dientemente de su condición social… y

así lo realizó.

Legó la batuta de la profesión, la

cual he compartido en sus últimos años

de ejercicio, en mí, su segundo hijo, y

ahora al dejarnos, una de sus nietas

continuará la tercera generación de

esta excelente profesión.

Nos ha dejado un gran profesional, y

mejor persona… es ley de vida.

Gracias papá por tu amor y por tu

ciencia.

Dr. V. Albert Noya

Des de 1981, la SEPA convo-

ca cada any el “Premio Fon-

seca” que s’atorga al millor

treball sobre Periodòncia o Osteointe-

gració publicat durant l’any anterior en

revistes espanyoles o estrangeres per

un membre de SEPA col·legiat a l’Estat

espanyol.

En l’edició d’enguany, el treball sig-

nat per Francesc Matas, Joan Sentís i

Carlos Mendieta, amb el títol: “Ten-year

longitudinal study of gingival recession

in dentists”, i publicat al Journal of Cli-

nical Periodontology, desembre 2011;

38: 1091-1098, ha estat el mereixedor

del prestigiós premi.

El Dr. Francesc Matas rep el premi de mans de la presidenta de la SEPA, la Dra. Núria Vallcorba, en el marc del congrés de SEPA Madrid 2012.

la nova revista 162 ■ 94t trimestre 2012

HOMENATGE

Maria Lluïsa, tota una vida al servei del Col·legi

Després de molts anys al cap-

davant de la secretaria del

COEC, enguany cal celebrar

la jubilació d’una de les persones amb

més experiència i vàlua que ha tingut

ges i passant després a l’emplaçament

actual, a la travessera de Gràcia).

Amb aquestes breus ratlles, els

companys del Col·legi volem retre-li

un tribut a la seva tasca professional i

humana al llarg de tots aquests anys.

la nostra entitat: la Maria Lluïsa Moya,

a qui tots coneixeu per María Luisa o

Maria Lluïsa. Va treballar en aquesta

casa durant prop de quaranta-set anys.

Com aquell qui diu, va formar part dels

seus fonaments i transformació (pri-

mer en un despatxet al segon pis del

carrer tapineria, al barri gòtic, després

ocupant ja els despatxos de la planta

baixa del mateix carrer on anterior-

ment hi havia hagut el Col·legi de Met-

Imatges de l’acte d’homenatge a Maria Lluïsa.


Vida col·legial

CONFRARIA DE SANTA APOL·LÒNIA

L’artista i odontòloga Julia Torres va fer una donació d’un quadre de Santa Apol·lònia al Col·legi

Ara fa un any vàrem començar

una nova etapa en la repro-

ducció d’imatges de la nostra

patrona, una vegada vàrem exhaurir

aquelles que estan a les nostres cape-

lles catalanes. Amb la que avui repre-

sentem, iniciem un nou format.

Són dos els motius principals que

ens impulsen a aquesta modifi cació:

el fet que les imatges que aniran apa-

reixent a partir d’ara i per un període

llarg, pertanyen a tota la professió, per

ser patrimoni del COEC, però també

ha influït el nou camí que ha enfi-

lat la “Nova Revista”, amb una edició

esplèndida que demostra la dedicació

de la persona encarregada de la seva

publicació.

L’obra és una donació de l’artista i

odontòloga Julia Torres, i està datada

de l’any 1948. És una pintura a l’oli

sobre tela adherida a un suport de fus-

ta de dimensions 87 x 66,5 cm. La tela,

possiblement una sarga, està teixida en

forma de tafetà amb trama irregular1.

Aquest teixit es presenta adherit a cinc

taulons, de fusta de pi, encolats entre

si2. La pintura està emmarcada per un

marc tallat de fusta de pi daurat.

L’autora, Julia Torres, representa a

Santa Apol·lònia dins d’una composi-

ció central i simètrica que ens evoca

les obres del renaixement italià: Santa

Apol·lònia, en un retrat de tres quarts,

ocupa la part centra de l’obra, cridant

la total atenció de l’espectador, i està

envoltada per elements arquitectònics

que proporcionen, juntament amb el

clarobscur, la profunditat visual de la

composició pictòrica.

La fi gura apareix representada en el

centre d’un fi nestral, format per arcs

de mig punt, del que seria un edifi -

ci situat en primer terme. La imatge,

però, no queda clara si està dins o

fora d’aquesta arquitectura. En segon

terme, apareix representat l’edifi ci de

l’Escola d’Estomatologia de Madrid,

aleshores dirigida pel Prof. Dr. Pedro

García Gras.

Cal destacar l’originalitat de l’artista

en el tractament d’aquest tema reli-

giós, ja que ens presenta una imatge

d’Apol·lònia canonitzada sense mos-

trar-nos directament, el seu martiri;

aquest es fa manifest pels atributs que

porta a cadascuna de les seves mans.

La intencionalitat de l’artista és la de

ressaltar la fi gura de Santa Apol·lònia

com a patrona dels dentistes, refor-

çant-la amb la representació de l’Escola

en segon pla.

Josep M. Ustrell

Revers del quadre.

L’Escola d’Estomatologia de Madrid.

Imat

ge e

xtre

ta d

el ll

ibre

: GO

NZÁ

LEZ

IGLE

SIAS

, Jul

io. H

isto

ria

de la

Odo

ntoe

stom

atol

ogía

Esp

añol

a, M

adrid

: Edi

cion

es

Avan

ces

Med

ico-

Den

tale

s, S

.L.,

1994

.

1 Els fi ls de la trama són més gruixuts que els de l’ordit.

2 Dos dels taulons fan 87 x 13 cm i, la resta, 87 x 13,5 cm.

Sonia BerrocalConservadora-Restauradora de Béns Culturals

Telf. 636 691 191

[email protected]


LA CONFRARIA DE SANTA APOL·LÒNIA

us desitja un bon Nadal 2012 i us espera, en la diada de la nostra patrona, al Monestir de Montsió, el proper 9 de febrer de 2013

Bustia


Formació

que s’estrena amb un MBA coliderat amb ESADE, únic en el sector odontològic, que començarà el proper mes de març.

El context actual en què es troba immersa l’economia determina

la marxa de les empreses i dels professionals, en tots els seus

àmbits i sectors. Això, avui, és una gran realitat. Però el sector

odontològic, a més, viu el seu context particular afegit, la qual

cosa agreuja encara més aquesta situació, ja que en l’última

dècada l’increment potencial de l’oferta (més llicenciats, més

clíniques, clíniques més grans, més inversors en el sector, etc.)

ha portat aquest sector a una situació de saturació i estancament

difícil d’abordar. La resposta del COEC a aquesta situació: més

suport per al nostre col·legiat.

És per aquest motiu que el COEC

ha decidit dedicar tota una nova

secció a tot allò referent a la part

empresarial i emprenedora del

món de l’odontologia: OdontòlegE. D’aquesta

manera, el suport del Col·legi envers el nostre

col·legiat, s’amplia a aquell àmbit més profà

i de menys coneixement en l’exercici de la

nostra professió: l’empresa i el management.

El projecte serà impulsat i liderat per un pro-

fessional extern, el Sr. Jordi Torres, expert en

l’àmbit de l’empresa i alhora amb un ampli

bagatge en el món odontològic.

OdontòlegE és una iniciativa totalment

innovadora i única, que pretén ser un revul-

siu en el sector odontològic, ja que cap altra

institució del nostre sector presta una atenció

tan directa a la vessant del management en

el sector odontològic. OdontòlegE pretén,

a més, convertir-se en una eina útil i de

referència per a l’odontòleg, que aglutini

coneixement i suport en l’àmbit professional

de l’empresa i l’emprenedoria, però amb un

determinant enfocament i adaptació al món

de l’odontologia, que comprengui i s’adapti

a les característiques i peculiaritats del nostre

sector.

Jordi Torres Gómez

Director de la Secció

OdontòlegE del COEC

Llicenciat en Direcció i

Administració d’Empreses

per ESADE i un MBA per

la mateixa universitat. És

graduat per la New York

University en Management

Internacional. Master CEMS

(Community of European

Management Schools)

per la Universität zu Köln

(Alemanya).

Fundador, soci i director

general del grup de clíniques

Enerèsi, especialistes

mèdics dentals. Fundador

també d’altres projectes

en el sector odontològic i

sanitari.És Col·laborador

Acadèmic d’ESADE, Speaker

per a Align Tech (Invisalign)

i conseller de diverses

empreses del sector sanitari

i tecnològic.

En el passat, va

ser consultor estratègic

durant anys treballant amb

companyies internacionals.

www.jorditorres.info

OdontòlegE Una nova secció del COEC per donar suport al col·legiat,

Aquesta nova secció va dirigida a tots els

odontòlegs, sobretot a aquells que per la seva

posició o responsabilitat es troben en alguna

d’aquestes casuístiques:

Odontòleg Empresari: propietari d’una o

diverses clíniques dentals, ja que aquest

té una responsabilitat no tan sols com a

professional sanitari, sinó també com a

empresari.

Odontòleg Emprenedor: l’odontòleg que

vol esdevenir emprenedor i, posterior-

ment, empresari, ja sigui emprenent una

clínica dental o emprenent qualsevol

altre projecte relacionat amb el món de

l’odontologia.

Odontòleg Executiu: aquell professional que

desenvolupa tasques de direcció o de gestió

dins d’una clínica dental, compaginades o

no amb tasques com a odontòleg. També,

aquell odontòleg que malgrat no exercir

encara aquestes tasques, considera que amb

una bona formació complementària, podria

exercir aquest tipus de tasques en una clí-

nica dental, o en qualsevol altra empresa

relacionada amb el nostre sector.


L’objectiu

d’aquest màster

és formar

excel·lents

professionals

que siguin

capaços de

gestionar, de

manera òptima,

la seva clínica o

qualsevol altre

negoci

OdontòlegE neix amb l’objectiu de tre-

ballar per desenvolupar i estructurar, en el

decurs dels propers anys, les següents àrees

d’actuació:

Formació: el desenvolupament, coordina-

ció o disseny de formació en management,

gestió i empresa, específi cament dirigida i

adaptada al sector odontològic.

Assessorament: l’assessorament en aspec-

tes empresarials i de gestió especialitzada

en el sector odontològic.

Difusió: de coneixement en temes de gestió

a través de conferències, seminaris, xerra-

des o taules rodones.

Inversió: l’estructura o coordinació d’eines

de suport a la inversió en projectes del sec-

tor odontològic amb un clar component

innovador i diferenciador.

Com a gran novetat, i com a primera inicia-

tiva de la nova secció OdontòlegE, el COEC

s’enorgulleix de presentar el primer MBA

(Master in Business Administration), impartit,

a més, per una de les escoles de negoci més

prestigioses d’àmbit mundial: ESADE (Top

5 d’Europa, segons el rànquing del Financial

Times 2012).

L’objectiu d’aquest màster és formar

excel·lents professionals que siguin capaços

de gestionar, de manera òptima, la seva clíni-

ca o qualsevol altre negoci, fet que millorarà

l’ocupabilitat del col·lectiu.

D’aquesta manera, el COEC es converteix

en el primer i únic Col·legi del sector odon-

tològic a coliderar un programa formatiu

d’aquesta envergadura i aquest prestigi.

L’inici d’aquest programa serà el març

del 2013, amb una durada d’1 any i mig

(600 hores) concentrada majoritàriament

en dijous, divendres i dissabtes al matí un

cop al mes. Aquest no és un MBA obert al

públic en general, al que qualsevol persona

s’hi pugui inscriure, ja que només els odon-

tòlegs o les persones proposades per aquests

tindran l’opció de participar-hi. El procés

d’informació i inscripció, doncs, s’ha de tra-

mitar a través de la secció OdontòlegE del

COEC. L’aprovació a la participació al pro-

grama estarà dividida en dues fases, la pri-

mera, amb un procés de selecció previ dut a

terme pel COEC, dirigit pel Sr. Jordi Torres,

i la segona amb el procés propi de selecció d’

MBA d’ESADE.

Per a més informació sobre el MBA, con-

tacteu directament amb el Sr. Jordi Torres, a

través dels canals habituals del COEC, o amb

el correu directe: [email protected].

Així doncs, amb aquesta nova secció, el

COEC esdevé un punt de suport, coneixe-

ment i referència per al nostre col·legiat, no

tan sols en la vessant mèdica i científi ca de

la nostra professió, sinó també en la vessant

empresarial i de gestió annexa o complemen-

tària a la nostra professió, convertint-se així

en una institució capdavantera i innovadora,

referent en el sector.

Formació: el desenvolupament, coordina-

ció o disseny de formació en management,

gestió i empresa, específi cament dirigida i

adaptada al sector odontològic.

Assessorament: l’assessorament en aspec-

tes empresarials i de gestió especialitzada

en el sector odontològic.

Difusió: de coneixement en temes de gestió

a través de conferències, seminaris, xerra-

des o taules rodones.

Inversió: l’estructura o coordinació d’eines

de suport a la inversió en projectes del sec-

tor odontològic amb un clar component

innovador i diferenciador.


COACHING DENTAL

Nova edició de les formacions de Coaching Dental en el COEC

El curs, organitzat per Aula DEN-

TAID, i on participaran més de

3.000 higienistes dentals de tot

Espanya, s’ha impartit aquest dissabte

17 de novembre en el Col·legi Ofi cial

d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Cata-

FORMACIÓ EN SALUT BUCAL

Aula Dentaid: 200 higienistes dentals de Barcelona actualitzen els seus coneixements sobre Ortodòncia

lunya (COEC).

Amb el títol “Ortodoncista + Higie-

nista: el trabajo en equipo garantiza el

éxito”, organitzat per Aula DENTAID,

dos-cents higienistes s’han posat al

dia en Ortodòncia. El curs organitzat

“Claves para vencer la crisis en odontología”Orientat a aquelles clíniques que apos-

ten per veure en la crisi una oportunitat

per millorar, créixer tant en l’àmbit per-

sonal com professional, i que conside-

ren aquest repte com una experiència

potenciadora que les impulsa a millo-

rar, i a obtenir resultats positius per al

seu centre odontològic.

La crisi, una oportunitat per reinventar-se!Basat en el canvi de paradigmes, la

superació de la resistència al canvi, i

una gerència moderna, aquesta nova

proposta aposta perquè l’equip de la

clínica dental estigui preparat per tre-

ballar amb sinèrgia, i així optimitzar la

clínica i aconseguir l’èxit en el centre

odontològic.

Després que en les passades edi-

cions Coaching Dental va tenir una

magnífica acceptació per part dels

odontòlegs, i equip de les clíniques

dentals que ja van assistir als cursos de

formació, els comuniquem les noves

edicions que s’impartiran en el COEC.

El 15 de febrer, Coaching Dental

impartirà “Marketing interno en la clíni-

ca dental” i “Claves de éxito en la venta

odontológica”.

La formació “Claves para vencer la

crisis en odontología” s’impartirà el 8

de març, juntament amb la formació

“Optimización de la clínica dental”.

Poden consultar els programes

a www.coachingdental.org i www.

coec.cat ■

per Aula DENTAID, celebrat el dissabte

17 de novembre en el COEC, ha estat

impartit per la Dra. Mª Carmen Vázquez

Salceda.

La primera part va estar centrada en

la fi gura de l’higienista com ajudant de

l’odontòleg en la col·locació dels apa-

rells d’ortodòncia, així com en la presa

de registres per al diagnòstic. En el

segon bloc es va tractar el rol del pro-

fessional higienista en el manteniment

dels aparells d’ortodòncia.

Durant els mesos d’octubre i novem-

bre, aquesta mateixa sessió formativa

especialitzada en Ortodòncia, des del

punt de vista del treball en equip entre

els professionals com a garantia de

l’èxit, està previst que més de 3.000

higienistes assisteixin a aquests cursos

en diferents ciutats d’Espanya ■

Formació

Places limitades. Obert procés d’admissions.Informació: Secció OdontòlegE COEC – [email protected]

...compartint coneixements i generant networking amb altres col·lectius sectorials

Corporate MBA d’ESADE

Una gran oportunitat per fer un MBA per als odontòlegs

amb projecció de futur

El millor complement a la teva carrera professional

com a odontòleg: la formació directiva i de mana-

gement realitzada per una de les escoles de més

prestigi en l’àmbit internacional.

La formació ofi cial que donarà un impuls decisiu a

la teva carrera, i t’obrirà noves i desafi ants possi-

bilitats al desenvolupament de la teva carrera pro-

fessional dins del sector odontològic.

Barcelona,

de març 2013

a juliol 2014

( )


Formació

CURSOS

Propers cursos a la Junta Provincial de Tarragona

19 gener 2013Curs teoricopràctic d’actualització en endodòncia

Programa

Dr. Rufi no Bueno Martínez

d’instrumentació

Dr. Ramiro Eugenio Seijas Marcano

Dr. Manuel Betancourt

Dra. Cynthia Samayoa-Farnés

Pràctica

Amb la col·laboració deClínica Dental Dr. Rubino Bueno

Dentainnova®

VDW®

12-13 abril 2013Curs «Diagnòstic, disseny i tractament amb pròtesi parcial amovible (conducta a seguir pas a pas)»

DictantDr. Ángel Álvarez Arenal

Durada8 hores

Nre. màxim participants50

Horari Divendres 12 d’abril

(a partir de 16.00 h)

Dissabte 13 d’abril


15-16 novembre 2013Curs «Modifi cació tissular en implantologia: com millorar els resultats»

Dictants Drs. Luis Blanco Jerez,

José Luis López Quiles

Durada 8 hores

Nre. màxim participants50

HorariDivendres 15 de novembre


Dissabte 16 de novembre


Per qualsevol consulta: Myriam Nadal, 93 310 15 55 (ext. 404) [email protected]

La biblioteca del COECal servei de tots el col·legiats

la nova revista 160 ■ 172n trimestre 2012

Antonio Santos

Andrés PascualJosé Nart

Sonia Leziy

Michael Pikos

Jack Ricci

Brahm Miller

Carl Misch

Symposium Series Italia 2012

Hotel Rome Marriott Park

18-20 octubre

Roma, Italia

No se pierda el Symposium Series de BioHorizons que se

celebrará del 18 al 20 de octubre de 2012 en el Hotel Marriott

Park de Roma, Italia.

Este Simposio abordará una gran diversidad de controversias

relacionadas con los implantes dentales como la estética

en los implantes, las complicaciones que presentan o la

regeneración tisular. Se trata de una oportunidad única para

mantenerse al día sobre las opciones de tratamiento más

actuales y para disponer de toda la información sobre cuáles

son las técnicas y productos respaldados por investigaciones

científicas independientes. El programa de este año 2012 se

ha ampliado a tres días e incluye un Foro sobre Regeneración

que tendrá lugar el jueves 18 de octubre por la tarde.

Con la participación de:

El Simposio de BioHorizons ha sido declarado de Interés Científico por:

Información e inscripciones:

Bárbara Malo de Molina

[email protected]

Telf: 91 713 10 84

¡Y muchos más!

¡Reserve ya su plaza!

microcanales Laser-Lok®

SEM coloreada (2.500X) de un implante dental extraído 6 meses

después de su colocación mostrando adhesión física de tejido conectivo.

Laser-Lok, tecnología exclusiva de BioHorizons, es el único

tratamiento de superficie que ha demostrado lograr una

fijación física y real de tejido conectivo produciendo un sellado

biológico alrededor del implante, que protege y mantiene la

salud del hueso crestal y del tejido blando.1,2 Consiste en una

serie de canales de precisión a escala celular realizados con

láser en la superficie de implantes dentales y aditamentos.

Su tecnología está basada en más de 20 años de estudios in

vitro, en animales y en humanos, en universidades punteras3

y es diferente a cualquier otro tratamiento de superficie de

implantes o aditamentos del mercado.

1. Human Histologic Evidence of a Connective Tissue Attachment to a Dental Implant. M Nevins, ML Nevins, M Camelo, JL Boyesen, DM Kim. International Journal of Periodontics & Restorative Dentistry. Vol. 28, No. 2, 2008.

2. Radiographic Analysis of Crestal Bone Levels on Laser-Lok® Collar Dental Implants. CA Shapoff, B Lahey, P Wasserlauf, D Kim. Int J Periodontics Restorative Dent 2010;30:129-137.3 . For a complete research summary, please see Laser-Lok Clinical Overview (BioHorizons document ML0606)4.


Formació

CONGRESSOS

FDM celebrarà la primera edició de l’European Dental Forum

De l’11 al 13 d’abril de 2013, el Fòrum Dental Internacional presentarà la seva vuitena edició amb forces

renovades i en un nou espai, el recinte de Gran Via de Fira Barcelona, per facilitar la presència d’empreses i

professionals.

E l nou congrés que ara es defineix amb el nom

d’European Dental Forum, neix amb l’objectiu

d’apropar el sector a l’odontologia del futur a partir de

tres temàtiques principals:

■ Sala A

Dr. Raffaele SpenaOrtodontista. Llicenciat per la Universitat de Pennsilvània.

Professor de la Universitat de Ferrara.

Dr. Davide GarganeseLlicenciat en medicina i cirurgia. Odontòleg. Fellowship en cirur-

gia oral i cirurgia d’implants a la Universitat de Miami (EUA).

(Amb el patrocini de Zeiss)

Periodontal Microsurgery: la clau de l’èxit o una eina de màrqueting?Dr. Rino BurkhardtSuís. Llicenciat, doctor i professor associat per la Facultat

d’Odontologia de la Universitat de Berna. Màster en Periodòncia

per la Universitat de Berna. Especialitzat en la reconstrucció de

teixits tous i en el tractament estètic del front anterior.

Cirurgia guiada en implantsDr. Dennis RohnerLlicenciat en odontologia i medicina per la Universitat de Zuric.

Especialista en cirurgia maxil·lofacial. Doctor per la Universitat

de Basilea. Àmplia formació de postgrau i experiència en cirur-

gia reconstructiva maxil·lofacial.

■ Sala B

Tractament terapèutic de les apnees del son a través de pròtesis bimaxil·lars injectades derivades de les poliolefi nesDr. Juan Francisco Cabrera NegreteMexicà. Cirurgià dentista. Especialista en ortodòncia i ortopèdia

maxil·lar. Ha introduït en el mercat el sistema per a pròtesis

amovibles fl exibles Partial Flex.

Diagnosi i pla de tractament en ortodòncia mitjançant CAD/CAM i tecnologia 3DDr. Hero Breuning Ortodondista. Llicenciat per la Universitat d’Utrecht. Professor

asssistent d’imatges en 3D a la universitat de Radboud Nijme-

gen. Està especialitzat en la investigació i desenvolupament

de temes com la planifi cació digital del tractament ortodòntic,

aparells d’ortodòncia personalitzats, CBCT per a ortodontistes,

suports de la utilització d’ancoratges temporals durant un trac-

tament d’ortodòncia i la seva lligadura.

Estudi radiològic tridimensional i maneig clínic. Un binomi inseparable per a la implantologia actualDr. Juan Alberto Fernández RuizLlicenciat per la Universitat de Navarra. Especialista en oclusió,

disfunció i rehabilitació oral per la Universitat de València San

Pablo CEU. Màster en Implantologia i Rehabilitació Oral.

Formació d’os a partir de cèl·lules mare. És possible això avui dia? Desenvolupament de teràpies novesDr. Frederic Cuisinier Responsable científi c del Consell General d’Ensenyament de

Biologia Oral.

També comptarà amb sessions per a protètics, higienistes

i logopedes.

FDM també vol potenciar la màxima interacció entre els

assistents i les empreses expositores per a la promoció de pro-

ductes i serveis, la creació de nous contactes i de noves línies

de negoci. Una oportunitat de relació i negoci que s’impulsarà

a través d’espais i activitats com l’Speaker’s corner.

Avançament preprograma European Dental Forum 2013

la nova revista 161 ■ 193r trimestre 2012



Espanya no és el primer país que actua en aquest sentit, ja que anteriorment ho han fet França i Itàlia. No obstant, els dubtes que

es plantegen per l’aplicació d’aquesta mesu-ra són abundants, atès que la norma que la regula, l’article setè de l’esmentada Llei, no detalla ni preveu moltes situacions que de ben segur es donaran en la pràctica quotidia-na. A l’espera que es vagin produint aclari-ments per part de les autoritats competents, tractarem de fer una explicació resumida de la norma.

L’àmbit objectiu i subjectiu d’aplicacióLa Llei diu: “No es poden pagar en efectiu les operacions, en què alguna de les parts intervinents actuï en qualitat d’empresari o professional, amb un import igual o superior a 2.500 euros o el seu contravalor en mone-

Limitacions als pagaments en efectiu en què intervingui un professionalo empresariAGS Servei Coec

Notícies de l’assessoria fi scal, laboral i comptable del COEC

A partir del dia 19 de novembre, ha entrat en vigor una de les novetats més comentades i de més transcendència per als professionals i empresaris entre les moltes que incorpora la recent Llei 7/2012 d’intensifi cació de la lluita contra el frau. Ens referim a la limitació de la utilització de l’efectiu per a realitzar pagaments de 2.500 € –o quantitats superiors– en uns supòsits concrets, però que acaben sent d’àmbit general. En defi nitiva es tracta de posar els màxims entrebancs a l’economia submergida, a les transaccions en diner negre i l’emissió de factures falses, caracteritzades per suposats abonaments en efectiu.

da estrangera. No obstant això, aquest import és de 15.000 euros o el seu con-travalor en moneda estrangera quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el domicili fis-cal a Espanya i no actuï en qualitat d’empresari o professional.”

Com es desprèn de l’enunciat de la Llei, el terme “operacions” és molt ambigu, ja que en parlar d’operacions estaríem incloent-hi un ampli ventall de situacions que aniria des de, per exemple, el pagament de salaris a la compra de tot tipus de béns i serveis.

La nova revista 162 ■ 214t trimestre 2012

Probablement, aquest és l’element de la llei més difícilment interpretable, sobretot quan ens centrem en el sector de la medicina i, més concretament, en l’activitat odontosto-matològica. És evident que l’activitat se cen-tra fonamentalment en el servei i, per tant, en principi no existeix la venda d’un pro-ducte, encara que hauríem de considerar si determinats productes que formen part d’un tractament (pròtesis, aparells d’ortodòncia, implants, etc.) podrien tenir aquesta consi-deració en la interpretació d’aquesta llei. Ara bé, centrant-nos en el concepte de servei, el podem interpretar de diferents maneres i aquí és on ens podem sentir desprotegits per la manca de defi nició de la pròpia llei.

Dintre del mateix article, la Llei diu: “ Als efectes del càlcul de les quanties assenyala-des a l’apartat anterior, s’han de sumar els imports de totes les operacions o pagaments en què s’hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis.”

Si interpretem que un servei odontològic equival a un tractament, hauríem de consi-derar la suma de pagaments fraccionats que hagi fet un pacient per abonar la totalitat del tractament i, en aquest cas, no podríem acceptar que la suma d’aquests pagaments fraccionats realitzats pel pacient fos igual o superior als 2.500 euros en efectiu. Ens podem trobar davant d’aquesta situació quan un pacient paga de manera fraccionada un tractament i al fi nal ens sol·licita una factura o un rebut per l’import total del tractament, havent pagat 2.500 euros o més en efectiu.

D’altra banda, interpretem que un servei odontològic equival a un acte mèdic, haurem de determinar què s’entén per acte mèdic. Probablement no ens correspon a nosaltres, com a assessors fi scals, defi nir aquest concep-te tècnic sanitari, sinó que són els propis pro-fessionals que ho han de fer. No obstant, es parla de quatre tipus d’actes mèdics: preven-tius, diagnòstics, terapèutics (tractaments) i de rehabilitació. En aquest cas, i d’acord amb la defi nició que fi nalment es consideri més vàlida, un pacient no podria pagar en efectiu 2.500 euros o més per un acte mèdic.

Finalment, ens queda una darrera inter-pretació, la intervenció professional. En aquest cas considerem que cada vegada que s’atén un pacient en una consulta es fa una intervenció. Per tant, sota aquest criteri, el pacient no podria pagar 2.500 euros o més per una intervenció.

Com es pot veure, la polèmica està servida, ja que en aquest moment no hi ha una defi -nició clara sobre quina de les interpretacions és la més correcta i quins seran els criteris utilitzats per la inspecció.

Cal remarcar que aquest criteri respec-te de les transaccions de diners en efectiu s’aplica tant en els cobraments que rebem dels pacients, com dels pagaments que fem als nostres proveïdors (protètics, dipòsits dentals, col·laboradors...).

Això ens porta a recomanar que no s’haurien d’acceptar cobraments ni realitzar pagaments en efectiu de 2.500 euros o d’una quantitat superior.

La Llei, no

detalla ni

preveu moltes

situacions que

de ben segur

es donaran

en la pràctica

quotidiana.


També podríem discutir si les factures o rebuts han de detallar els tractaments realit-zats a cada pacient, ja que en ser documents de transcendència econòmica i fiscal, podrien vulnerar la llei de protecció de dades. Un altra cosa és quan un pacient ens sol·licita un document per poder-lo presentar a una mútua mèdica on s’entén que preservaran la confidencialitat de les dades relatives al trac-tament efectuat.

D’acord amb la nova Llei, anem a veure què s’entendrà per pagaments en efectiu: “S’entén per efectiu els mitjans de pagament definits a l’article 34.2 de la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.”

L’article 34.2 de la Llei 10/2010 diu que s’entenen per mitjans de pagament:

a) El paper moneda i la moneda metàl·lica, nacionals o estrangers.b) Els xecs bancaris al portador denomi-nats en qualsevol moneda.c) Qualsevol altre mitjà físic, inclosos els electrònics, concebut per ser utilitzat com a mitjà de pagament al portador.Un altre aspecte a destacar de la Llei és el

següent: “Als efectes del que disposa aquesta Llei, i respecte de les operacions que no es puguin pagar en efectiu, els intervinents en les operacions han de conservar els justifi-cants del pagament, durant el termini de cinc anys des de la data del pagament, per acre-ditar que es va efectuar a través d’algun dels

mitjans de pagament diferents de l’efectiu. Així mateix, estan obligats a aportar aquests justificants a requeriment de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.”

Aquest fet implica, que 47 milions d’espanyols han de poder acreditar docu-mentalment que no han pagat en efectiu, és a dir, provar que no ho han fet.

Si seguim analitzant la Llei, ens tro-bem amb un nou apartat, relacionat amb l’anterior: “Aquesta limitació no és aplicable als pagaments i ingressos realitzats en entitats de crèdit.”

Possibles infraccions i sancions que la Llei estableix

1.- “Constitueix infracció administrativa l’incompliment de les limitacions als paga-ments en efectiu que estableix l’apartat u anterior.” Això vol dir que la infracció és administrativa i no tributària, encara que sigui l’Agència Tributaria la que s’ocupi de la implementació i control d’aquestes noves limitacions. Per tant, a part d’aquesta infrac-ció administrativa, es poden derivar infrac-cions tributàries i que comportarien unes altres sancions.

2.- “Són subjectes infractors tant les per-sones o entitats que paguin com les que rebin totalment o parcialment quantitats en efectiu incomplint la limitació establerta a l’apartat u anterior. Tant el pagador com el receptor responen de forma solidària de la infracció

L’Agència

Tributària ja

ha penjat a la

seva pàgina

web un

formulari de

denúncia.

la revista COEC 162 ■ 234t trimestre 2012

que es cometi i de la sanció que s’imposi. L’Agència Estatal d’Administració Tributària es pot dirigir indistintament contra qualsevol d’ells o contra tots dos.” Com es pot veure, la infracció és única i la sanció també i, a més, poden exigir el seu pagament a qualsevol de les dues parts intervinents i infractores, encara que no s’explica quin serà el criteri a seguir.

3.- “La infracció prevista en aquest article és greu”.

4.- “La base de la sanció és la quantia pagada en efectiu en les operacions d’import igual o superior a 2.500 euros o 15.000 euros, o el seu contravalor en moneda estrangera, segons es tracti de cada un dels supòsits a què es refereix el número 1 de l’apartat u, respec-tivament”.

5.- “La sanció consisteix en una multa proporcional del 25 per cent de la base de la sanció que preveu el número anterior.”

6.- “L’acció tipificada al número 1 d’aquest apartat no dóna lloc a responsabilitat per infracció respecte de la part que intervingui en l’operació quan denunciï davant l’Agència Estatal d’Administració Tributària, dins dels tres mesos següents a la data del pagament efectuat en l’incopliment de la limitació, l’operació realitzada, el seu import i la iden-titat de l’altra part intervinent. La denún-cia que pugui presentar amb posterioritat l’altra part intervinent s’ha d’entendre per no formulada. La presentació simultània de denúncia pels dos intervinents no exonera de

responsabilitat cap d’ells.”7.- “La sanció derivada de la comissió

de la infracció que preveu aquest apar-tat és compatible amb les sancions que, si s’escau, siguin procedents per la comissió d’infraccions tributàries o per incompliment de l’obligació de declaració de mitjans de pagament que estableix la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.”

8.- “La infracció prevista en aquest apartat prescriu al cap de cinc anys, que comencen a comptar-se des del dia en què s’hagi comès la infracció.”

9.- “La sanció derivada de la comissió de la infracció prevista en aquest apartat pres-criu al cap de cinc anys, que comencen a comptar-se des de l’endemà del dia en què esdevingui ferma la resolució per la qual s’imposa la sanció.”

Finalment, volem indicar que l’Agència Tributària ja ha penjat a la seva pàgina web un formulari de denúncia. Destaca, del docu-ment, que el denunciant, a més d’aportar el seu NIF, ha d’identificar-se consignant el valor de la casella 620 de la seva Declaració de Renda del 2011. En el cas que el denun-ciant no hagués fet declaració de renda o el valor de la casella 620 fos zero, la for-ma d’identificar-se és aportar un codi d’un compte bancari on figuri com a titular. A més, està previst que la denúncia es presenti per via telemàtica.

Tant el

pagador com

el receptor

responen de

forma solidària

de la infracció

que es cometi

i de la sanció

que s’imposi.



Un d´aquests avenços és el de la introducció de la signatura digital en el camp de l’odontologia i la medicina, de la mateixa manera

que ja s´ha introduït en la major part del àmbits diaris: com, per exemple, a l´hora de signar els pagaments mitjançant targeta de crèdit, o fi ns i tot a l’hora de fer tràmits amb organismes ofi cials, així com en les transac-cions habituals entre empreses.

Aquests nous dispositius tàctils, a banda de possibilitar la utilització de la signatura legal, amb tots els requisits legals, ens obre una gran quantitat de possibilitats d’informació i de comunicació amb el pacient, i ens permet fer un salt tecnològic a la nostra consulta.

A què dóna solució la signatura digital?

El dia a dia de la nostra consulta origina, sense adonar-nos, una quantitat de paper que hem de preservar durant molts anys per complir la llei. Des del formulari on el pacient escriu les seves dades i malalties, el

Els avantatges de

la signatura digitalL’àmbit mèdic i sanitari està evolucionant de manera molt accelerada cap a la professionalització en la gestió administrativa i en la utilització de la tecnologia en tots els àmbits de la nostra professió. En aquest sentit, el Col·legi té com a objectiu posar a disposició de tots els professionals les eines que facilitin la gestió del dia a dia de la clínica, i que suposin un avenç del qual es benefi cïin tant els col·legiats, com els propis pacients.

consentiment de la LOPD, fi ns a la signatura de cada consentiment per cada procediment, tal com s´ha aconsellat des del COEC.

A més, gran part d´aquests consentiments, s’han de donar al pacient per duplicat, i s’han d’arxivar i preservar com a mínim durant 15 anys. Si analitzem el cost del paper, de la impressió, i de l’emmagatzematge durant aquest temps ens adonarem dels benefi cis de la signatura digital.

Agilitat, estalvi en temps i en costos, i aposta

per consultes ecològiques

Els professionals hem de ser conscients que aquestes innovacions són una millora pel nos-tre dia a dia. Els pacients, igual que nosaltres, ja utilitzen smartphones i tablets a diari, en el seu temps de lleure i per suposat en les seves respectives feines. No serà una feina com-plicada fer-los entendre que canviar el paper per un dispositiu tàctil aporta nombrosos avantatges.

Tot i això, sempre tindrem casos on caldrà ser pedagògics. Però, els arguments són molts: en primer lloc, eliminant paper i apostant per la tecnologia serem més àgils i ràpids. En segon lloc, tots plegats ajudarem a conservar el medi ambient. En tercer lloc, recollir i arxivar directament en format digital tots els documents ens permetrà ser molt més ràpids a l’hora de localitzar informació.

I fi nalment: suplantar la identitat resulta molt més complex en el cas de la signatura digital que a l’hora de signar “a mà”.

A banda de la pròpia tecnologia que fa possible la digitalització dels processos, hem de vetllar pel compliment de les lleis i la pro-tecció de les dades confi dencials del pacient. Sense necessitat d’entrar en complicats termes jurídics, cal tenir clar que qualsevol meca-nisme d’autenticació pot substituir, a tots els efectes, la signatura manual. Un tablet, per exemple, pot fer aquesta feina, sempre i quan comptem amb una cosa més (a banda del propi dispositiu): una entitat certifi cadora externa que aporti tots els segells necessaris per demostrar la inviolabilitat de la signatura

Dr. Toni Arcas

Servei de Cirurgia Maxil·lofacial, Implantologia i Estètica Facial. Institut Universitari Dexeus (grup USP)


digital, així com el seu segell de temps i espai. Aquest procediment ha de circular, a més, mitjançant connexions xifrades.

Comptant, doncs, amb la tecnologia i amb una entitat certificadora, podem oblidar-nos completament de la signatura en paper, amb tota la seguretat i garanties legals per la con-sulta i pel pacient.

Tecnologia líder, amb el suport del COEC

L’empresa que està liderant la introducció de la signatura digital a les consultes i clíniques catalanes, Twinia, compta amb el suport del COEC. Recentment, el Col·legi ha tancat un acord per incorporar de manera automatitza-da els consentiments oficials del COEC, així com la disponibilitat automàtica davant de canvis dels consentiments.

També s’està estudiant la possibilitat d’introduir qüestionaris de satisfacció dirigits a pacients, que suposaran comptar amb una informació molt valuosa tant pel propi centre o consulta com pel COEC.

L’aplicació Twinia aporta molt més que la introducció de la signatura digital a través d’un iPad, ja que permet oferir informació als pacients mentre es troben a la sala d’espera (informació sobre els serveis del centre, sobre l’equip mèdic, etc.). El COEC està estudiant també l’opció que, a través de la inserció de publicitat en aquest mòdul informatiu per al pacient, el centre o consulta se’n beneficiï, de manera que l’opció d’incloure la signatura digital a l’iPad no els suposi cap cost.

La tecnologia, doncs, existeix i el COEC li dóna el seu suport. Tot i això, i malgrat els molts avantatges que implica tant per al pacient com per als propis professionals, sovint és difícil aconseguir que trenquem cos-tums i rutines.

Cal una aposta decidida per la tecnologia: professionals i pacients gaudirem dels avan-tatges si, plegats, mirem al futur i no estem d’esquenes a una realitat que ens exigeix innovació, adaptabilitat i “velocitat” per assu-mir els canvis

Cal una aposta

decidida per

la tecnologia:

professionals

i pacients

gaudirem dels

avantatges



Segons la nostra opinió, s’està vet-llant per la seguretat dels pacients, ja que fi ns fa ben poc, els pro-ductes emblanquidors eren de

fàcil accés i els mancava una supervisió. D’aquesta manera es pretén evitar la clandes-tinitat o pràctiques irregulars.

La mateixa directiva preveu canvis en la legislació de perborats sòdics. El Comitè Científi c sobre la Seguretat del Consumidor opina que el perborat sòdic i l’àcid perbòric poden ser considerats com a substàncies alli-berades del peròxid d’hidrogen i hauran de ser regulades en conseqüència. D’altra banda, la Comissió Europea està discutint actual-ment amb els Estats Membres la legalitat d’aquests productes.

L’any passat, nombrosos col·legiats van manifestar al nostre Col·legi la proliferació de centres cosmètics, on es practicaven emblan-quiments dentals sense estar registrats com a clíniques dentals i sense comptar amb la presència de dentistes (els quals, segons la legislació vigent, tampoc podrien exercir en aquests centres).

Segons les investigacions, aquests centres utilitzen perborat sòdic, producte que també serà regulat en un futur pròxim, igual que ha passat amb el peròxid d’hidrogen.

A parer nostre, un emblanquiment dental

L’ús de productes

emblanquidorsés un acte terapèutic, independentment del producte utilitzat i, per tant, només un esto-matòleg o odontòleg està capacitat per dur-lo a terme. En l’actualitat, alguns d’aquests centres han estat clausurats i d’altres estan a l’espera de resolució després de l’obertura d’expedients per part del Departament de Salut, organisme al qual hem de recórrer quan estem al corrent d’aquestes activitats.

Resum de l’Ordre del Ministeri de Sanitat

SSI/2260/2012, de 16 d’octubre, per la qual es

modifi ca l’annex III del Reial decret 1599/1997,

de 17 d’octubre, sobre productes cosmètics.

Segons aquesta Ordre:

■ Una concentració 0,1% de peròxid d’hidrogen ( 0,27 % peròxid de carbamida), present en els productes bucals o allibera-da d’altres compostos o mescles en aquests productes, es considera segura. Per tant, es permet l’ús de peròxid d’hidrogen en aquesta concentració en els productes bucals, inclosos els emblanquiments dentals.

■ En concentracions > 0,1 i 6% de peròxid d’hidrogen (> 0,27 % i 16,62 % de peròxid de carbamida, respectivament), es considera que aquests productes poden ser segurs, sempre i quan es compleixin les condicions següents:

1. Que es realitzi un examen clínic adequat, per tal de garantir que no hi hagi factors de risc o qualsevol altra patologia bucal en la utilització en el pacient d’aquests productes.2. Que es garanteixi que aquests només s’utilitzaran segons la freqüència i durada de l’aplicació prevista.3. La venda dels productes amb aquestes concentracions de peròxid d’hidrogen que-da restringida exclusivament als dentistes, així com el primer ús del producte en cada cicle d’utilització o sota la seva supervi-sió directa, sempre que es garanteixi un grau de seguretat equivalent. Tanmateix, aquests productes, no es podran fer servir en menors de 18 anys.

Una

concentració

0,1%

de peròxid

d’hidrogen

present en

els productes

bucals o

alliberada

d’altres

compostos

o mescles

en aquests

productes

es considera

segura.

La nova directiva, que va entrar en vigor el passat 1 d’octubre de 2012, ha estat polèmica pels canvis que implica, però des del punt de vista professional ens ha proporcionat certa seguretat, ja que, com bé s’hi indica: “La venda dels productes amb concentracions superiors al 0,1 % de peròxid d’hidrogen queda restringida exclusivament als dentistes, així com el primer ús del producte i sota la seva supervisió directa”.


D’altra banda, s’indica que no serà neces-sari modificar l’etiquetatge dels productes afectats, sempre que les frases i llegendes utilitzades responguin al contingut i signifi cat dels advertiments i condicions d’ús indicades en aquesta Ordre.

Advertiments: “Conté aigua oxigenada”, “Evitar el contacte amb els ulls”, “Esbandir immediatament si el producte entra en con-tacte amb aquests” i “No utilitzar en menors de 18 anys”.

■ En concentracions superiors al 6% de peròxid d’hidrogen (superiors al 16,62 % de peròxid de carbamida), es manté la conside-ració de productes d’higiene personal, d’acord amb la disposició addicional segona del RD 1599/1997 de productes cosmètics, modifi ca-da pel RD 209/2005, segons la qual l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sani-taris (AEMPS) podrà, quan la naturalesa del producte ho requereixi, limitar-ne l’ús a alguns sectors professionals.

En aquest sentit, l’Agència Espanyola del Medicament, a les seves Instruccions i For-mularis “Sol·licitud d’Autorització de Comer-cialització per a productes d’Higiene Perso-nal”, limita l’ús de peròxid d’hidrogen amb concentracions superiors al 6% de la manera següent:

1. La distribució d’aquests productes serà exclusiva a dentistes.2. L’ús per a aquestes concentracions és també exclusiu per a odontòlegs i estoma-tòlegs, ja que per garantir la seguretat, cal que sigui el dentista qui supervisi la situa-ció en què es troba cada usuari abans de procedir a la seva aplicació.3. 3. Els usuaris amb alguns antecedents o amb una lesió prèvia en el teixit gingival no s’han de tractar amb aquests productes.

Dr. Carlos León

La distribució

d’aquests

productes serà

exclusiva a

dentistes.


Història de l’Odontologia

ELS ETRUSCOS I LES PRIMERES PRÒTESIS DENTALS Etrúria, poble fundat aproximadament l’any 1000 a.C. arribà a la península italiana procedent d’Àsia Menor. En un primer moment ocuparen la zona central situant-se entre Arno, al nord, i el riu Tíber al sud, encara que a poc a poc van ampliar els seus dominis cap al nord, a la vall del riu Po. A fi nals del segle VII, els etruscos aconseguiren conquerir un petit assentament romà, encara que el seu domini fou reduït un segle més tard quan els romans aconseguiren expulsar-los.

Dra. Dolors Ceperuelo

Llicenciada en Història.

Universitat Rovira i Virgili

Llicenciada en Odontologia.

Universitat Internacional

de Catalunya

Postgrau en Odontologia

Legal i Forense

Professora col·laboradora

Àrea Patologia i Terapèutica

Dental. Universitat

Internacional de Catalunya


Coneixem poc d’aquest poble, ja que els romans adoptaren la major part de la seva cultura, però si per alguna facultat des-

tacaren fou per les seves habilitats molt des-envolupades en la pràctica dental. Se sospita que practicaven tant la cremació com la inhumació, igual que altres pobles de llevant. Les seves tombes integraven un immens tre-sor per als Historiadors de l’Odontologia ja que, encara que el cos es reduïa a cendres, les dents es conservaven a la perfecció, la qual cosa permetia un estudi acurat. Es descobri-ren peces excepcionals, úniques, artesanes, elaborades minuciosament, amb l’únic objec-tiu de substituir una o més peces dentals per-dudes. Són les primeres pròtesis fixes.

En realitat tenien un gran domini per dis-senyar i construir pròtesis dentals elaborades en or i metalls preciosos. A més si pensem en la precarietat de les seves eines, del seu instrumental, ens adonarem que el treball protètic és admirable per la seva precisió. La

seva pràctica consistia a elaborar unes tires planes d’or pur, d’uns 3 mm (que és més tendre i relativament més fàcil de manipular) per a envoltar les dents sanes. Tot seguit es realitzaven unes altres bandes per a retenir i subjectar les dents artificials soldant-les entre elles o fins i tot perforant amb una espiga la dent protètica. D’aquesta manera s’aconseguia que la dent artificial quedés retinguda, fixada i ferulitzada a les dents adjacents (veure imatge 1).

A l’esquerra, aspecte de l’interior de la necròpolis etrusca de la Tomba dels Relleus, a Cerveteri.

A baix, les Tombes circulars de Cerveteri.Imatge 1.- Pròtesi fixa d’or. Museu de l’École Dentaire, París.

Les tombes

etrusques

integraven

un immens

tresor per als

Historiadors de

l’Odontologia


S’utilitzaven dents d’animals, principal-ment de vaca o de bou, per a substituir les peces dentals perdudes i se situaven a les zones pòntiques. Aquestes dents eren tallades, modelades, i es modifi cava també la seva ana-tomia segons l’espai edèntul que calia cobrir. S’extreien les dents dels animals joves, fi ns i tot abans que erupcionessin perquè no patis-sin un desgast prematur i fossin d’una bona qualitat.

Un altre tipus de pròtesi dental etrusca tro-bada és la realitzada mitjançant uns fi ls d’or que fi xava les dues extremitats a les dues peces sanes i s’entrellaçava amb les dents artifi cials o protètiques. Aquest tipus d’aparells fi xos també s’utilitzava com a retenidor ens dents amb mobilitat (periodontals) com si es tractés d’una lligadura amb fi l d’or (veure imatge 2) ■

Imatge 2.- Ferulització primitiva de dents periodontals.

Cap de guerrer etrusc trobat a Orvieto.

Sarcòfag etrusc dels esposos, terracota, Caere.

Els etruscos destacaren per les seves habilitats

molt desenvolupades en la pràctica dental.

La nova revista 159 ■ 311r trimestre 2012


Noticiari

ASSOCIACIÓ INTERCOL·LEGIAL DE COL·LEGIS PROFESSIONALS DE CATALUNYA

El COEC dóna suport a la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre

La Resolució del Parlament de

Catalunya el passat dia 27 en el

sentit de constatar “la necessi-

tat de que el poble català pugui decidir

lliurement i democràticament el seu

futur col·lectiu, com a única via per tal

de garantir el progrés social, el desen-

volupament econòmic, l’enfortiment

democràtic i el foment de la cultura i la

llengua pròpies” .

Tanmateix, com a representants

dels professionals del nostre país

volem oferir la nostra voluntat i dis-

ponibilitat per contribuir des de les

nostres institucions, a consolidar i a

impulsar el posicionament del Parla-

ment amb totes aquelles aportacions

per permetin a Catalunya bastir-se

d’instruments propis per fer possible

un autèntic progrés social, econòmic

i cultural ■

Diferents Col·legis Ofi cials i

Associacions de Catalunya han

formulat un escrit de suport en

els termes següents:■ Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET)

■ Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC)

■ Associació d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida

■ Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edifi cació

de Barcelona (CAATEEB)

■ Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

■ Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC)

■ Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (CECCP)

■ Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB)

■ Col.legi d´Enginyers Tècnics Industrials de Manresa (CETIM)

■ Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya

(COETTC)

■ Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC)

■ Col·legi d’Ofi cial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC)

■ Col·legi Ofi cial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya

(COETA)

■ Col·legi Ofi cial d’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya (COETFC)

■ Col·legi Ofi cial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya (COETIC)

■ Col·legi Ofi cial de Farmacèutics de Barcelona

■ Col·legi Ofi cial d’Infermeria de Barcelona

■ Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona (COMB)

■ Col·legi Ofi cial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya

■ Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya

■ Col·legi d’Actuaris de Catalunya

■ Col·legi de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya

■ Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida

■ Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

■ Col·legi de Graduats Socials de Barcelona

■ Col·legi de Logopedes de Catalunya

■ Col·legi Ofi cial de Disseny Gràfi c de Catalunya

■ Col·legi Ofi cial de Doctors i Llicenciats en Filosofi a i Lletres i en Ciències

de Catalunya

■ Col·legi Ofi cial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya

■ Col·legi Ofi cial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya

■ Col·legi Ofi cial d’Infermeres i Infermers de Lleida

■ Col·legi Ofi cial d’Infermeres i Infermers de Tarragona

■ Col·legi Ofi cial de Podòlegs de Catalunya

■ Col·legi Ofi cial de Veterinaris de Barcelona

■ Col·legi Ofi cial de Veterinaris de Lleida

■ Col·legi Ofi cial de Veterinaris de Tarragona

■ Col·legi Professional de Delineants Projectistes i Tècnics Superiors

en Projectes de Barcelona

■ Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya

■ Col·legi Ofi cial de Metges de Girona

■ Delegació de Catalunya del Col·legi Ofi cial de Geòlegs

■ Delegació de Catalunya del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts

Col·lectius que han subscrit aquesta nota:


Principis del Pacte Mundial de Nacions Unides

1. Les empreses han de donar

suport i respectar la protecció dels

drets humans fonamentals, reconeguts

internacionalmente, dins del seu àmbit

d’influència.

2. Les empreses han d’assegurar-se

que les seves empreses no són còmpli-

ces en la vulneració dels drets humans.


suport a la llibertat d’afiliació i al reco-

neixement efectiu del dret a la negocia-

ció col·lectiva.


suport a l’eliminació de tota forma de

treball forçós o realitzat sota coacció.


suport a l’eradicació del treball infantil.

6. Les empreses han de donar suport

a l’abolició de les pràctiques discrimina-

tòries en la contractació i l’ocupació.

ASSOCIACIÓ INTERCOL·LEGIAL DE COL·LEGIS PROFESSIONALS DE CATALUNYA

El COEC subscriu la seva adhesió de l’Associació Intercol·legial al pacte Mundial de Nacions Unides

7. Les empreses han de mantenir un

enfocament preventiu que afavoreixi el

medi ambient.

8. Les empreses han de fomentar

les iniciatives que promouen una major

responsabilitat ambiental.

9. Les empreses han d’encoratjar el

desenvolupament i la difusió de tec-

nologies respectuoses amb el medi

ambient.

10. Les empreses han de treballar

contra totes les formes de corrupció,

incloses l’extorsió i el suborn ■

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), en col·laboració amb l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya i la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides, ha impulsat una campanya de promoció de l’adhesió de sectors de la societat civil catalunya als 10 principis continguts al Pacte Mundial de Nacions Unides.

Si ets un professional de l’odontologia amb inquietuds

per aconseguir un món més just i una salut universal,

vine a DentalCoop i col·labora amb nosaltres. Qualsevol

acció que ens puguis aportar serà ben rebuda.

[email protected]

[email protected]

DentalCoop és una associació de voluntaris per a la salut dental.

Noticiari


i Cirurgia Maxil·lofacial de l’Institut

IDIBELL, que també va ser designat

padrí de la promoció. En la seva inter-

venció va demanar disculpes per les

mancances que els alumnes han tro-

bat en la seva formació universitària,

i va fer una aposta per continuar

avançant per superar les adversitats

del moment actual.

Les alumnes Marta Viaplana i Estela

Kaver van llegir el jurament hipocràtic

i, fi nalment, van prendre la paraula les

autoritats acadèmiques.

L’Schola Cantorum Universitaria

Barcinonensis, que dirigeix el mestre

Carles Gumí, va cloure l’acte amb el

Gaudeamus Igitur ■

FORMACIÓ

Graduació de la XXII Promoció de Llicenciats en Odontologia per la Universitat de Barcelona

Prop de cent alumnes que for-

maven aquesta XXII promoció,

acompanyats pels seus fami-

liars i amics, van omplir el paranimf

que va començar amb la intervenció

de les senyores Mª Antonieta Gui-

llaumet i Patricia Gual, les quals, en

representació dels nous graduats, van

fer un repàs de les seves experiències

i dels obstacles que han hagut de

superar per arribar a aquest moment.

La Dra. Purifi cació Arraut, estoma-

tòloga i esposa del Dr. Xavier Trias i

Vidal de Llobatera, alcalde de la ciutat

de Barcelona, va fer la seva interven-

ció com a padrina de la promoció i va

destacar el treball dur que els alum-

nes han efectuat per llicenciar-se i els

va animar davant les difi cultats que es

presentaran en l’exercici de la seva

professió.

A continuació, va prendre la parau-

la el Prof. Dr. Cosme Gay Escoda,

catedràtic de Patologia Quirúrgica

Bucal i Maxil·lofacial i coordinador del

grup d’investigació en Odontologia

El passat 6 de juliol va tenir lloc al Paranimf de l’edifi ci històric de la

Universitat de Barcelona (UB), l’acte de graduació de l’última promoció

de llicenciats de la Facultat d’Odontologia de la UB, que va comptar

amb la presidència de la Professora Dra. Esther Berástegui, delegada

del Sr. Rector per a serveis a la comunitat universitària.

Taula presidencial de l’acte de graduació de la XXII Promoció de Llicenciats en

Odontologia de la UB. D’esquerra a dreta, la Dra. Purifi cació Arraut; la Prof. Dra.

Sílvia Sánchez; la Prof. Dra. Esther Berástegui, que presidia la taula, i el Prof. Dr.

Joan Blasi; de peu, el Prof. Dr. Cosme Gay Escoda.

FORMACIÓ

Curs de cirurgia bucal per a odontòlegs i estomatòlegs generalistes en el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Alacant

Els proppassats 16 i 17 de

novembre de 2012, el Prof.

Dr. Cosme Gay Escoda,

catedràtic de Patologia Quirúrgica

Bucal i Maxil·lofacial de la Facutalt

d’Odontologia de la Universitat de Bar-

celona, director del grup d’investigació

consolidat “Patologia i Terapèuti-

ca Odontològica i Maxil·lofacial” de

l’Institut d’Investigació Biomèdica de

Bellvitge (IDIBELL), director del Màster

Universitari de Cirurgia Bucal (EFHRE

Institutes-UCAM-FUCSO) i director

del Departament de Cirurgia Bucal,

Implantologia Bucofacial i Cirurgia

Maxil·lofacial del Centre Mèdic Teknon

de Barcelona, va dictar un curs de

Cirurgia Bucal de dotze hores lectives a

l’auditori de la institució fi ral d’Alacant

(IFA), situada en el terme municipal

d’Elx, a pocs quilòmetres d’Alacant,

dirigit a millorar la formació quirúrgica

dels odontòlegs i estomatòlegs gene-

ralistes.

La inscripció al curs va superar els

150 assistents. El temari va incloure

temes tan interessants com el diag-

nòstic i el tractament de les inclusions

dentàries especialment referides a les

terceres molars i a les canines, els


a la Chung Shan Medical University,

aquesta desena edició del congrés

anual de la TADL.

Durant el primer dia de congrés

diferents conferenciants nacionals van

participar en els actes, mentre que el

dia 23 es va reservar per a la participa-

ció dels conferenciants internacionals.

Els dos conferenciants internacionals

van ser el Dr. Suchetan Pradhan (Head

SIMPOSIS I CONGRESSOS

X Congrés de la Taiwan Academy of Laser in Dentistry

El Dr. Josep Arnabat, actual

president de SELO (Socie-

tat Espanyola de Làser en

Odontostomatologia), chairman de

la Divisió Europea de la WFLD (World

Federation for Laser in Dentistry), va

ser invitat com a conferenciant inter-

nacional. Taichung, la segona ciutat

més important de Taiwan (amb més

de dos milions d’habitants), va reunir

Els proppassats 22 i 23 de setembre va tenir lloc a Taichung (Taiwan)

el X Congrés de la TADL (Taiwan Academy of Laser in Dentistry).

Els Drs. Josep Arnabat i Suchetan Pradhan amb el president de la TALD, al

centre, acompanyats d’alguns membres de la societat durant el sopar de gala.

D’esquerra a dreta, el Dr. Su Chun-

Ming, nou president de la TALD amb

el Dr. Josep Arnabat.

of Department Dentistry, P.D. Hinduja

Hospital India) i el Dr. Josep Arna-

bat. Durant la seva presentació, el Dr.

Arnabat va presentar els últims estu-

dis realitzats en el Màster de Làser

en Odontologia de la Universitat de

Barcelona, del qual és codirector, con-

juntament amb el Dr. Antonio España

Tost. Els estudis d’adhesió amb làser

i els efectes del làser en diferents

superfícies d’implants dentals conjun-

tament amb la periimplantitis van ser

els temes que més interès van centrar

en tots els assistents ■

frens bucals, les novetats en el camp

de la cirurgia periapical i el diagnòstic

precoç del càncer bucal.

L’estudi de les lesions premalignes

de la cavitat oral i els protocols de

prevenció primària i secundària van ser

temes molt comentats, amb l’objectiu

de motivar als dentistes del País valen-

cià en la lluita contra el càncer bucal

i, especialment, dirigida al diagnòstic

precoç d’aquestes lesions malignes,

les quals en estadis inicials presenten

un pronòstic clarament favorable i amb

una morbiditat molt baixa ■

Noticiari


lactància, i la gingivitis de l’embaràs,

que afecta entre el 60 i el 75 % de les

dones. A més, la infl amació pròpia de

la malaltia periodontal es pot veure

agreujada pels canvis vasculars i hor-

monals, que alhora poden provocar

una tumoració benigna anomenada

“tumor d’embaràs”, que normalment

sol desaparèixer de forma espontània

després del part.

D’aquesta forma, per tenir una boca

sana durant l’embaràs i la lactància, les

mesures preventives han de centrar-

se principalment en el control de la

càries, la gingivitis i el tractament de la

infecció aguda. Tanmateix, davant una

situació de dolor, infecció, urgència,

càries o malaltia periodontal, el Consell

General de Dentistes recomana que el

tractament no es demori com a conse-

qüència de l’embaràs. En aquest sentit,

l’ús de l’amalgama o resines compos-

tes utilitzades per tractar la càries no

suposa cap risc ni per a l’embarassada

ni per al nadó i els tractaments no

quirúrgics per tractar la malaltia de les

genives són també segurs i efectius.

Igual passa amb les radiografies

que, tot i que cal evitar-ne l’ús en

els controls rutinaris, no estan con-

traindicades, sempre que es prenguin

una sèrie de precaucions necessàries,

com són protegir l’abdomen i el coll

de l’embarassada amb un davantal i

colleret de plom. En aquest sentit, cal

remarcar que les radiografi es digitals

–cada vegada més utilitzades en odon-

tologia– emeten una radiació menor

que les plaques convencionals.

Pel que fa a l’òxid nitrós, utilitzat

per a la sedació del pacient, aquest

tampoc representa risc per a la salut

sempre que l’especialista adopti unes

mínimes mesures preventives. Pel que

fa a la major part dels fàrmacs reque-

rits per al tractament dental, inclosos

els antiinfl amatoris, antibiòtics o anes-

tèsics locals comuns també es poden

utilitzar de forma segura.

D’altra banda, cal remarcar que

les nàusees i els vòmits que pateixen

entre el 75 i el 80 % de les dones

durant els primers mesos de la gesta-

ció produeixen erosió de l’esmalt den-

tal al 2 % de les dones. Sequedat a la

boca (xerostomia fi siològica) i mobilitat

dentària són unes altres patologies que

tant pel que fa a la salut de la mare,

com en el nadó.

Tenir una correcta higiene dental,

portar una dieta equilibrada, així com

evitar el tabac i controlar la diabetis

són fonamentals per tenir una correcta

salut oral i prevenir els principals pro-

blemes dentals propis de l’embaràs,

entre els quals destaca la càries que

es pot originar a causa dels canvis

en la composició de la saliva, sobre-

tot al fi nal de la gestació i durant la

El Dr. Juan Carlos Llodra, profes-

sor d’Odontologia Preventiva i

Comunitària de la Universitat

de Granada i autor de la Guia, adver-

teix que “visitar el dentista” –si més no

una vegada i, preferentment, durant

el segon trimestre de l’embaràs-, ha

de formar part de l’atenció que neces-

sàriament han de seguir les dones per

tenir una bona salut integral”. També,

insisteix que tenir una bona salut oral

durant l’embaràs té un impacte positiu,

El passat 4 d’octubre, el Consell General de Col·legis de Dentistes

d’Espanya, en col·laboració amb Lacer, van presentar la seva primera

Guia sobre salut oral i embaràs, una guia que inclou una sèrie de

recomanacions i cures especials per assegurar l’adequada salut de les

dones durant els mesos d’embaràs i després del part, així com la salut

del nadó. L’objectiu és aclarir els possibles dubtes sobre l’atenció i els

tractaments odontològics que es poden realitzar, així com recordar

als dentistes les principals pautes clíniques que cal tenir en compte a

l’hora de tractar aquests pacients.

SALUT ORAL

El Consell General presenta una Guia sobre salut oral i embaràs


d’analgèsia residual i permet que

l’AINE assoleixi nivells plasmàtics ade-

quats abans del cessament de l’efecte

anestèsic.

Les referències completes

d’aquest treball és:

Aznar-Arasa Ll, Harutunian K, Figuei-

redo R, Valmaseda-Castellón E, Gay-

Escoda. Effect of preoperative ibupro-

feno on pain and swelling after lower

third molar removal: A randomized

controlled trial. Int J Oral Maxillofac

Surg. 2012;41:1005-9 ■

Aquests resultats es poden con-

siderar sorprenents ja que, des d’un

punt de vista teòric, l’obtenció de

nivells plasmàtics adequats del refe-

rit antiinfl amatori no esteroide (AINE)

abans de produir-se una agressió qui-

rúrgica seria clarament beneficiosa.

Els autors d’aquest estudi, membres

del grup d’investigació consolidat

“Patologia i Terapèutica Odontològica

i Maxil·lofacial” de l’IDIBELL (Institut

d’Investigació Biomèdica de Bellvitge),

que dirigeix el Prof. Dr. Cosme Gay

Escoda, justifiquen l’absència de

diferències entre els grups per l’ús

de l’articaïna en totes les extraccions

quirúrgiques. Aquest anestèsic local

afavoreix l’obtenció d’un cert grau

Aquest assaig clínic, aprovat

pel Comitè d’Ètica en Inves-

tigació Clínica (CEIC), de la

Clínica Odontològica de la Universi-

tat de Barcelona, randomitzat, triple-

cec i controlat per placebo comparava

2 grups de 60 pacients sotmesos a

l’extracció d’un queixal del seny infe-

rior. En el grup experimental, es van

administrar 600 mg d’ibuprofè 1 hora

abans de la intervenció quirúrgica i

un placebo en finalizar l’exodòncia,

mentre que en el grup control l’ordre

de l’administració dels fàrmacs va

ser invertida. El dolor postoperatori

durant les primeres 72 hores, així com

l’edema i l’obertura bucal van ser simi-

lars en els 2 grups.

L’administració preoperatòria d’ibuprofè no sembla més efectiva

que l’administració postoperatòria del mateix fàrmac en el control

del dolor i edema postoperatoris després de l’extracció de terceres

molars inferiors incloses. Aquesta és la principal conclusió d’un treball

recentment publicat a l’International Journal of Oral and Maxillofacial

Surgery.

TREBALLS I ESTUDIS

L’administració preoperatòria d’ibuprofè no sembla reduir el dolor i edema postoperatoris després de l’extracció de queixals del seny inferiors inclosos

es podrien presentar.

Pel que fa al nadó, el Prof. Juan

Carlos Llodra incideix que la càries

continua sent la malaltia crònica més

freqüent en la infància i, en tractar-se

d’una malaltia bacteriana infecciosa,

cal prendre les mesures oportunes per

prevenir-la.

En el 70 % dels casos en què es

transmet la càries al nadó, hi ha una

relació genètica bacteriana entre la

mare i el fi ll. Però, a més de la genèti-

ca, també hi ha un risc molt elevat de

transmetre els bacteris causants de la

càries a través de la saliva amb hàbits

com el d’utilitzar la cullera del bebè per

provar el menjar, xupar el biberó o el

xumet, i a través dels petons, apunta

el Dr. Llodra, qui adverteix també que

“el contagi precoç produït per agents

cariògens primaris (bacteris s. mutans

i s. sobrinus) pot produir càries abans

d’hora en la infància, per la qual cosa

retardar aquesta infecció primària con-

tribueix a reduir el risc de desenvolu-

par càries en el futur”.

Per prevenir aquest contagi, els

dentistes recomanen que els progeni-

tors se sotmetin als tractaments res-

tauradors necessaris, així com dur a

terme teràpies antisèptiques i amb

fl uorur oportunes. Una correcta higie-

ne oral i adoptar hàbits saludables aju-

den també a prevenir la càries infantil.

D’aquesta manera, es recomana nete-

jar les primeres dents de llet després

dels àpats amb una gasa o raspall

pediàtric molt suau, i no deixar el nadó

estirat al llit amb el biberó (llevat que

el seu contingut sigui aigua). Abans

d’anar-se’n a dormir, els nens han de

raspallar-se la dentadura o bé beure

aigua. En qualsevol cas, fi ns als vuit

anys d’edat, la neteja bucodental ha

d’estar supervisada pels pares, amb

el control de l’ús racional de fl uor (el

dentifrici no ha de ser més gran que

la mida d’un pèsol i la prescripció de

suplements orals sempre l’ha de pres-

criure el dentista).

La primera visita del nen a

l’odontòleg o estomatòleg s’ha de fer

a l’any d’edat del nen i el que es reco-

mana és que l’ús del biberó i del xumet

no es perllongui més enllà de l’any.

Per la seva banda, el facultatiu haurà

de realitzar, com més aviat millor una

valoració del risc de càries en el nen

per poder programar un pla preventiu

adequat de salut ■

Noticiari


gies atribuïdes sense cap rigor a supo-

sades intoxicacions per mercuri. En

aquest sentit, les recents sentències de

l’Audidència Nacional, de dates 18 i 25

de juliol, així com la del 26 de setembre

de 2012, manifesten de forma clara

que no existeix provada relació entre

l’amalgama dental i l’esmentada intoxi-

cació per mercuri.

En tot cas, convé subratllar que

l’amalgama és l’únic material clínica-

ment viable per a les cavitats patolò-

És cert que el mercuri és un

material tòxic que si no s’utilitza

amb els controls de seguretat

corresponents, pot causar contami-

nació del medi ambient i ingressar en

la cadena alimentària humana. Per

això, s’han dissenyat els decantadors i

diferents protocols guiats a minimitzar

aquesta contaminació. En qualsevol

cas, en cap cas cal incriminar amb

proves científi ques al mercuri de les

restauracions d’amalgama en patolo-

L’amalgama dental és un material de restauració a base de mercuri

i un aliatge que conté principalment plata, estany i coure, que

s’utilitza des de fa prop de 150 anys en les restauracions de cavitats

patològiques de les dents. Durant aquest període s’han fet milers de

milions de restauracions d’amalgama arreu del món, sense que consti

amb un mínim rigor científi c l’existència d’efectes deleteris per a la

salut, deixant de costat casos puntuals d’al·lèrgia o reacció atòpica.

ORGANITZACIÓ COL·LEGIAL

Els efectes de l’amalgama en la salut

La WFLD és una entitat d’àmbit

mundial que està dividida en

diferents divisions. Són cinc les

diferents divisions per territoris; la Divi-

sió Àsia-Pacífi c, la d’Amèrica del Nord,

la d’Amèrica del Sud, la d’Europa i la

del Mitjà Est-Àfrica.

El Dr. Josep Arnabat Domínguez,

actual president de SELO (Societat

Espanyola de Làser Odontostomatolò-

gic) va ser nomenat nou president de

la Divisió Europea de la WFLD, durant

l’assemblea general de la Divisió Euro-

pea de la WFLD. Mentre que el Dr.

Antonio España Tost (expresident de

SELO) va ser nomenat vocal del Comitè

Directiu Mundial de la WFLD.

Després de l’èxit del XIII Congrés de

la WFLD celebrat a Barcelona durant

el mes d’abril de 2012, aquests nous

nomenaments, no fan més que refer-

mar la bona tasca realitzada durant

aquests anys en el si de la WFLD per

part dels membres de la Societat

Espanyola del Làser Odontostomatolò-

gic (SELO).

La propera reunió d`àmbit europeu

tindrà lloc a Brussel·les, del 10 al 12 de

julio de 2013 ■

A la darrera assemblea que va tenir lloc a Barcelona, durant el XIII

Congrés de la WFLD, es van renovar els càrrecs de la junta directiva de

la World Federation for Laser in Dentistry (WFLD). Per primera vegada

en la història d’aquesta societat, dos espanyols han estat nomenats

membres d’aquesta junta directiva.

SOCIETATS CIENTÍFIQUES

La WFLD (World Federation for Laser in Dentistry) ha elegit dos membres espanyols en el nou comitè executiu


giques que s’estenen subgingivalment,

perquè per sota de la geniva no es pot

aconseguir la necessària estanquitat

(aïllament de la humitat per la con-

tínua segregació de líquid en el sòlc

crevicular, entre la geniva i la dent)

per tal de segellar la interfase entre

la dent i la restauració, i de tots els

materials de restauració. L’únic que

pot acceptar un defecte d’aïllament és

l’amalgama, tenint en compte que es

produeix una corrosió per la interacció

entre les fases de l’amalgama i l’aigua, i

que precisament aquesta corrosió pro-

vé d’aquest segellat.

La resta de materials (resines com-

postes, ionòmers de vidre, ciments

per a adhesió de ceràmica, etc.) són

incompatibles amb la humitat: o bé es

dissolen i queda una interfase dent-res-

tauració oberta que es colonitza amb

gèrmens i evoluciona ràpidament cap a

una càries recurrent, o bé simplement

no s’uneixen a la dent humida i deixen

cultiva la teva salut

Tuset, 5-11 - 08006 Barcelona - Tel. 93 414 36 00 | www.mgc.es | e-mail: [email protected]

Granollers | Igualada | Mataró | Sabadell | Sant Cugat del Vallès | Terrassa | Vic | Girona | Lleida | Tarragona | Palma de Mallorca

Una assegurança de salut de qualitat· Cobertures de medicina preventiva.

· El ventall més ampli de prestacions (cobreix tractaments que altres entitats no donen).

Sense lletra petita· No enganyem amb ofertes comercials que suposen no donar o limitar serveis sanitaris.

Amb el quadre mèdic més ampli· Quadre mèdic a tot Espanya amb els millors professionals.

I a un bon preu

així una ranura no segellada.

D’altra banda, cap altre material de

restauració és innocu al 100%.

Tanmateix, cal fer constar que algu-

nes vegades, l’única alternativa pos-

sible a les restauracions d’amalgama

és l’extracció de la dent, perquè cap

altre material proporciona una solució

terapèutica a mig termini, pel fet de

no poder impedir la recurrència de la

càries.

Per tot això, l’Organització Col·legial

insisteix que cal mantenir la comercia-

lització de les amalgames dentals, sen-

se que això vulgui dir que no s’hagin de

prendre les mesures preventives con-

tra la contaminació en l’ús (col·locació)

d’aquestes restauracions, perquè enca-

ra que es prohibís la comercialització

de l’amalgama, es continuaria produint

contaminació amb la substitució de les

restauracions d’amalgama que fracas-

sin i amb el tallat de dents restaurades

amb amalgama ■


Premsa i odontologia

E n un comunicado de prensa, el

Colegio Ofi cial de Odontólogos y

Estomatólogos de Asturias ha señalado

que las funciones de diagnóstico, pre-

vención y tratamiento son competen-

cia única de los dentistas, según está

regulado legalmente en la Ley 10/1986

y el Real Decreto 1594/1994, que la

P or segundo año consecutivo la

ONG y Abbott han colaborado en

un programa de atención odontológica

en Senegal. La compañía ha donado

casi 9.000 dosis de medicamentos que

darán cobertura a más de 1.900 per-

sonas. “Gran parte de las intervencio-

nes que se realizan son extracciones,

siempre con cobertura antibiótica y

antiinfl amatoria”, ha explicado a DM

Alberto Pérez Porro, presidente de

Dentalcoop. La ONG se ocupa de dotar

a sus proyectos de equipamento y

gabinetes dentales para la asistencia,

donde también se realizan empastes y

odontología conservadora.

Donación

Para el proyecto en la región de Casa-

mance, en el sur de Senegal, se conta-

rá con 15 odontólogos, 15 auxiliares y

1 protésico, liderados por el odontólo-

go catalán Gabriel Navarro, que reali-

zarán 1.900 visitas entre odontología

Europa Press, 26/11/2012

Los tratamientos de blanqueamiento dental deben ser realizados por un dentista

Diario Médico, 19/11/2012

Dentalcoop y Abbott, unidos en la salud dental

desarrolla.

Asimismo, han aclarado que la explo-

tación clínica previa que debe realizar el

dentista antes de indicar el uso de pro-

ductos blanqueantes, debe efectuarse,

“necesariamente”, en una consulta o clí-

nica dental, único lugar que “garantizan

la realización de actividades sanitarias

conservadora, de urgencia, preventiva

y protésica. Además, se enviará en

verano a otro grupo para continuar la

asistencia.

Para facilitar el abordaje, Abbott

ha donado 7.000 dosis de Neobrufen

con codeína, 1.350 dosis de Dalsy 400

mg y 420 dosis de Klacid 500 mg.

Estos fármacos están destinados a

los habitantes de Kafountine y Thionk

essyl, Diouloulou, y para el hospital de

Bangag en Banjul. “Una vez que fi naliza

la estancia de los voluntarios se deja

la medicación en el terreno para que

la utilize el dentista del distrito a los

siguientes voluntarios que acudan a la

zona”, explica Pérez.

Dentalcoop inició su actividad solida-

ria en 2008, aunque ya había realizado

proyectos en Barcelona y Guinea Ecua-

torial. A partir de ahí, la ONG ha realizado

iniciativas de salud bucodental en Came-

rún, Ghana, Kenia, Etiopía, Senegal, en el

norte de África, Moldavia y Haití.

El Colegio Ofi cial de Odontólogos y Estomatólogos de Asturias, ante

la creciente demanda de blanqueamientos dentales por parte de

la población y la proliferación de distintos centros ofertándolos,

ha alertado que dichos tratamientos “deben ser realizados por un

dentista” y además en un establecimiento sanitario llamado “Consulta

o Clínica Dental”.

Dentalcoop es una asociación de voluntarios cuyo objetivo es garantizar la salud dental de las poblaciones

más desfavorecidas. No sólo está integrada por odontólogos y médicos estomatólogos, sino que sus

puertas están abiertas a higienistas, técnicos protésicos, técnicos de instalaciones, depósitos de material o

laboratorios, que quieran colaborar.

bucodentales sin riesgos para la salud

del paciente”.

Así, el Colegio de Odontólogos y

Estomatólogos de Asturias ha adver-

tido que todo tipo de blanqueamiento

mediante sustancias y procedimientos

reservados a dentistas que sea realizado

fuera del ámbito de los centros sanita-

rios denominados clínicas (o consultas)

dentales es “contrario a la legislación y

al espíritu de los servicios sanitarios”, y

que, por consiguiente, pueden compor-

tar consecuencias “indeseables a los

usuarios que se dejen atender en otro

tipo de instalaciones” ■

Las patologías a las que se enfren-

tan los voluntarios difieren en fun-

ción del país. Por ejemplo, en Senegal

toman mucho té con azúcar, lo que

empeora la salud dental, mientras que

“en las zonas remotas de Kenia habi-

tadas por población masai, cuya dieta

está libre de azúcares, el estado dental

es mejor. En muchas zonas de África,

como en ésta, la población mordisquea

palitos de acacia formando una punta

para crear una especie de cepillo de

dientes”. Sin embargo, en las ciudades

esta técnica ha caído en desuso, lo

que, unido a la ausencia de asistencia,

provoca infecciones que terminan por

causar la muerte ■


L os resultados del trabajo se publi-

can en el último número de Scien-

tific Reports.

En un modelo de investigación muri-

no se ha observado que la ausencia de

las proteínas pRb y p107 conduce a una


La conexión entre genes causa tumores periorales

inactivación parcial de otros dos genes

supresores, los denominados p53 y

Pten, ampliamente implicados en el

desarrollo tumoral en humanos.

La acción coordinada de estas molé-

culas desencadena el desarrollo espon-

Científicos de la Unidad de Oncología Molecular del Ciemat, con la

colaboración de investigadores del Centro de Investigación Médica

Aplicada de la Universidad de Navarra (CIMA), describen una nueva

red de conexión funcional entre genes supresores tumorales, lo que

pone de manifiesto cómo la acción coordinada de éstos determina el

desarrollo de tumores escamosos de cabeza y cuello.

táneo de tumores escamosos en áreas

orales o periorales.

El análisis genómico ha revelado

una gran similitud entre los tumores

desarrollados en el modelo de ratón y

los tumores escamosos humanos de

cabeza y cuello, y en particular aquéllos

que se producen como consecuencia

de la infección por el virus del papiloma

humano.

Los investigadores, coordinados

por Jesús M. Paramio, del Ciemat, han

estudiado posibles terapias y han con-

seguido reducir el desarrollo tumoral

tras el tratamiento de los ratones con

rapamicina ■

En este estudio, llevado a cabo en

5.176 trabajadores, se pone de

manifiesto que existe un mayor riesgo

estadísticamente significativo de pade-

cer periodontitis en los diabéticos: 2,8

veces más que en los no diabéticos;

en los hipertensos: 2,5 veces más; en

los que tienen sobrepeso: 1,67 veces

más; en obesidad: 2 veces; en síndrome

metabólico: 2,6; en hipercolesterolemia:

1,7 veces, y en fumadores de más de 10

cigarrillos: 2,16 veces.

Miguel Carasol, coordinador científico

del estudio ibermutuamur, afirma que el

50 por ciento de los encuestados dice

tener una buena percepción de su salud

oral, “aunque se ha encontrado una alta

prevalencia de patología no tratada”.

En la reunión de la SEPA ha parti-

cipado Jan Lindhe, profesor emérito y

director del Departamento de Periodon-

cia de la Facultad de Odontología de la

Universidad de Gotemburgo, en Suecia,


La periodontitis es más común con riesgo cardiovascular

que se ha referido a los implantes.

“Durante años hemos hablado de

los implantes, de los problemas aso-

ciados y demás cuestiones relativas,

pero ahora nos tenemos que centrar

en prevenir su implantación; es decir,

en intentar retrasar la pérdida de las

piezas dentales”.

Lesiones asociadasEntre el 90 y 95 por ciento de los que

reciben un implante dental desarrollan

problemas en los tejidos circundantes,

que normalmente se asocian a la pre-

sencia de una bacteria.

Según Lindhe, uno de los grandes

problemas a los que se enfrentan los

implantes dentales es a la pérdida de

masa ósea.

Por eso, y según comentó a Diario

Médico, existe una edad mínima a la

que se pueden hacer estos implantes.

“Los niños en crecimiento no son

La asociación entre enfermedad periodontal y riesgo cardiovascular

no es nueva. Desde hace años, diversos estudios apuntan en esta

dirección y el último es el primer estudio epidemiológico de salud

bucodental de la población laboral en España que se ha presentado

en el XLVI Reunión Nacional de la Sociedad Española de Periodoncia,

celebrada en Madrid.

susceptibles de implantes dentales,

puesto que al estar en un periodo de

desarrollo pueden producirse despla-

zamientos”.

El especialista recuerda que el

implante se queda donde se ha pues-

to inicialmente, “por lo que hay que

estudiar detenidamente los casos en

pacientes jóvenes”.

En su amplia experiencia con

implantes dentales, Lindhe recuerda

que el 95 por ciento de los sujetos

que los llevan están satisfechos. No

obstante, ha alertado a los médicos de

primaria que para que puedan detectar

parte de los problemas que surgen en

los tejidos de alrededor.

De esta forma, si la enfermedad de

las encías se detecta precozmente,

se puede resolver sin que aparezcan

complicaciones posteriores y se puede

atajar sin mayores problemas.

Dada la relación entre la salud buco-

dental y los factores de riesgo cardio-

vasculares, los especialistas aconsejan

una acción conjunta de todos los pro-

fesionales que tratan estos problemas.

Según Carasol, “el estudio ibermu-

tuamur ha puesto de manifiesto, con

la determinación analítica en sangre

periférica y la recogida de datos en la

historia clínica, centrándose en facto-

res de riesgo cardiovascular, la rela-

ción entre la situación cardiovascular y

la salud bucodental” ■



L os ‘brackets’ de polímeros plás-

ticos transparentes utilizados en

las ortodoncias dentales correctoras

han dado muy buen resultado en los

últimos años, sobre todo por la mejora

estética que suponen respecto a los

metálicos. Sin embargo, el problema

que presentan es que causan proble-

mas de desgaste en la boca.

Sin embargo, y según ha explicado

al Servicio de Información y Noticias

Científicas (SINC) Juan Baselga, res-

ponsable del grupo de Polímeros y

Composites de la UC3M, la estimación

de la fuerza que hacen los dientes en

el ‘bracket’ les hizo pensar que “la

nanotecnología podría resultar útil para

solucionar esta cuestión”.

La solución que han ideado es uti-

lizar unas nanopartículas muy duras

de alúmina y dispersarlas de forma

homogénea en la polisulfona, la matriz

de polímero que emplea la empresa

CEOSA-Euroortodoncia para la fabrica-


Científi cos españoles desarrollan una nueva generación de ‘brackets’ de plástico transparente más resistentes

ción industrial de los brackets.

Este nuevo proceso, patentado por

la compañía junto a los investigado-

res de la UC3M, consigue obtener un

material con mayor resistencia mecá-

nica y al desgaste, manteniendo la

transparencia.

“Con esta tecnología hemos conse-

guido desarrollar un material más rígido

y que tiene una notable mejor resisten-

cia a la abrasión, por lo que aguanta

mejor el desgaste producido por los

dientes o por los alimentos en el pro-

ceso de masticación”, explica Baselga.

Además, resulta biocompatible,

algo fundamental cuando va a estar

colocado en la boca y cumple con la

normativa europea para productos en

contacto con alimentos.

Según los investigadores, este nue-

vo tipo de materiales –los plásticos

nanorreforzados- encuentran aplica-

ciones en diversos campos de la indus-

tria. En concreto, la polisulfona resulta

Investigadores de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M), junto con la

empresa CEOSA-Euroortodoncia, han conseguido desarrollar una nueva

generación de ‘brackets’ de plástico transparente con nanopartículas que

aumentan la resistencia y mejoran las propiedades del material.

interesante en el área biosanitaria por

su biocompatibilidad en desarrolllos de

equipos medico quirúrgicos, donde es

preciso mejorar la rigidez y la resisten-

cia a la abrasión.

Potencial uso para otras industrias

Además, también tiene potenciales

aplicaciones en la industria del auto-

móvil o en el campo de la seguridad,

por ejemplo, en el desarrollo de nuevos

visores en los cascos de los bomberos.

Esta innovación permite la incor-

poración y dispersión homogénea de

nanopartículas a una matriz polimérica

en muy baja proporción. Tras este

proceso basado en técnicas químicas

verdes que realizan los investigadores

de la UC3M, en la empresa CEOSA-

Euroortodoncia mezclan las partículas

ya dispersas con el polímero mediante

técnicas de microextrusión y microin-

yección para fabricar la pieza fi nal.

“Nosotros dosifi camos el plástico,

pues las máquinas normales lo mínimo

que pueden inyectar son unos 15 gra-

mos, cuando nuestras piezas pueden

pesar 0,06 gramos. Sería algo así como

intentar inyectar insulina con una jerin-

ga de caballo”, ilustra el director de la

compañía, Alberto Cervera.

Y con la tecnología utilizada, la

microextrusión y la microinyección,

según ha concluido, han sido “capaces

de controlar con extrema precisión estas

cantidades minúsculas de material” ■

L a cliente, cuyos intereses fueron

defendidos por la Asociación El

Defensor del Paciente, conservaba los

caninos de leche obstaculizando el

desarrollo de los defi nitivos, los cuales

estaban saliendo por la encía.

Tras examinarla, el médico deman-


El error al abordar un problema dental genera una indemnización de 9.000 €

dado propuso, en lugar de la utilización

del sistema convencional de brakets,

dar comienzo a un tratamiento más

caro con Invisalign asegurando que

sería más rápido y efectivo. Sin embar-

go, tras dos años sin mejoras, el espe-

cialista indicó la necesidad de aplicar

La Audiencia Provincial de Madrid ha desestimado el recurso

interpuesto por un odontólogo contra la sentencia por la que se le

condenó a indemnizar con 9.000 euros a una paciente a la que aplicó

un tratamiento de ortodoncia que no estaba indicado para la patología

que ella sufría.

aparatología fi ja.

Ante la ausencia de resultado, el

tiempo perdido y el inútil desembolso

acometido, la paciente decidió deman-

dar a su dentista.

El odontólogo alegó que el uso de

Invisalign era sólo la primera fase del

tratamiento, que debía continuar con

los brakets; pero el tribunal apareció

que dicha programación no se mencio-

naba en el historial clínico.

Además, el infome pericial reiteró

que nunca se recomienda el trata-

miento con Invisalign para casos de

dentición mixta. Ambas apreciaciones

decantaron al juzgador a favor de la

pretensión de ser indemnizada de la

demandante ■


CURSO MODULAR TEÓRICO-PRÁCTICO SOBRE APNEA DEL SUEÑO Y RONCOPATÍA

Cada vez acuden más pacientes a nuestras consultas solicitando tratamiento

para la apnea del sueño y los ronquidos.

La incidencia de apnea a partir de los 40 años es de un 4% en mujeres y de un 6% en varones, llegando hasta el 25% a los 65 años.

OBJETIVOS DEL CURSO

DATOS DE CELEBRACIÓN

COEC Travessera de Gràcia 93-95, Barcelona

Fechas: 18/19 de Enero y 1/2 de Febrero 2013

Precio: 1.400 INCLUYE MATERIAL Y COMIDAS

INFORMACIÓN Y RESERVAS

PLAZAS LIMITADAS

Curso de dos modulos, viernes y sábado

- !"!#$%&'(&$)*!'!+,(&-&./*!0()!'!+,(&1$'&2,"1%!3$&1$&40"$(&5&6*0!0"$(&!7/)%8#)*9(&1$'&/8$:!&;24<=2>&-&1$'&%!"?8*1!@

- !"!#$%&'!/&1*A$%$")$/&0%!#$1*3*$")!/&1*(+"B/)*#!/&1$'&24<=2@&

- C%!A8"1*D(%&/!7%$&'!/&1*A$%$")$/&)%()(3*$")!/&1$'&24<=2E&$/0$#*('3$")$&$'&)%()(3*$")!&#!"&Férula de Avance Mandibular.

- F(''$%&0%G#)*#!E&%$('*D(#*B"&1$&AH%8'(/&1$&(9("#$&3("1*78'(%&0!%&#8%/*''*/)(@&

- F(''$%&0%G#)*#!&/!7%$&'(&#!1*.#(#*B"&1$&/8$:!&-&$9$")!/&%$/0*%()!%*!/&$"&'(&0!'*/!3"!+%(A,(@&

I&F(''$%&0%G#)*#!&/!7%$&$J0'!%(#*B"&1$'&0(#*$")$&%!"#(1!%&5&24<=2E&*"#'8-$"1!&.7%!/#!0*(&"(/!IA(%,"+$(@

Dr. Alejandro Ferré

K$8%!./*!'!+,(& ',"*#(

L/0$#*('*/)(&$"&)%(/)!%"!/&1$'&/8$:!

!"#$%&'()*$+,-"$%&-$!(.&''(/0 ,1-!*

Dr. Javier Vila

2"#,3$&'$"%&(,*(4%!--$*!'&-$*5!'!56&

7$3,*3$&/!(,*(4/!*%!'!56&

!"#$%&'()*$+,-"$%&-$!(.&''(/0 ,1-!*

Dr. Josep M. Clemente

89/$3!:!/!*%;'!5!

<-=3%$3&(#-$+&/&

Tel. 93 417 24 98 Gemma Cabedo

De Lunes a Viernes de 9.30 a 19.30

[email protected]

www.cursoapnea.es

ACTIVIDAD ACREDITADA por el Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries – Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud.



L as enfermedades periodontales

son patologías infecciosas, cau-

sadas por bacterias, aunque también

infl uyen factores genéticos, ambien-

tales o locales. De este modo, las

personas con una diabetes mal con-

trolada cuentan con riesgo de desa-

rrollar periodontitis a consecuencia de

aparecer una “respuesta infl amatoria

exacerbada” frente a las bacterias pre-

sentes en la encía, que “destruyen

el tejido que soporta los dientes”. La

diabetes también altera la capacidad

de resolución de la infl amación y la

capacidad de reparación posterior.

Por su parte, “las enfermedades de

las encías se asocian con un peor con-

trol del nivel de azúcar de los diabé-

ticos”, dice este experto, a la par que

precisa que este fenómeno aparece

porque la periodontitis puede iniciar o

aumentar la resistencia a la insulina de

una manera similar a como lo hace la

obesidad, al favorecer la activación de

la respuesta inmune sistémica iniciada

por las citoquinas, proteínas que regu-

lan la función de las células.

En concreto, el Estudio NHANES III

(National Health and Nutrition Survey)

realizado en Estados Unidos, revela-

ba que los adultos con diabetes mal

controlada tenían un riesgo 2,9 más

alto de tener enfermedad periodontal

que aquéllos con un buen control de

la diabetes.

Por otro lado, Rodríguez Casano-

vas ha lamentado que las personas


Los diabéticos mal controlados tienen tres veces más riesgo de sufrir periodontitis

mayores con diabetes tipo 2 que pade-

cen periodontitis vean su enfermedad

bucal de “manera natural” y “no vayan

al dentista”.

Por todas estas razones, Rodríguez-

Casanovas ha explicado que la colabo-

ración entre profesionales de la Medi-

cina y la Odontología és “cada vez más

importante”. Los profesionales de la

salud bucal tienen una gran oportu-

nidad de identifi car diabetes no diag-

nosticada o prediabetes en pacientes

odontológicos, y referir a esos pacien-

tes a la consulta del médico o especia-

lista”, ha dicho.

Sólo el 14 % tiene las encías sanas

Rodríguez Casanovas ha puesto el

acento en que solamente el 14,8 por

ciento de los adultos españoles de

entre 35 y 44 años tiene las encías

sanas, según estudios. De los afecta-

dos, el 59,8 por ciento tendría gingivi-

tis y el 25,4 por ciento, periodontitis.

Mientras, entre las personas que tiene

entre 65 y 74, “solo el 10,3 por ciento

tendría las encías sanas”.

En concreto, la periodontitis pue-

de tener consecuencias, a nivel local,

como la pérdida de dientes que, a su

vez, produce efectos sobre la estética

y sobre funciones como la mastica-

ción. Además de causar sangrado de

encías, mal aliento, retracción, movili-

dad de dientes o dolor.

“La primera señal de alarma”, pro-

sigue este experto, “es el sangrado de

Los diabéticos mal controlados tienen tres veces más riesgo de sufrir

periodontitis y, estas dos enfermedades conjuntamente, supone contar

con 3 veces más de riesgo de mortalidad cardio-renal que aquellos

diabéticos que no padecen la enfermedad de las encías, señala a

Europa Press el doctor Héctor J. Rodríguez Casanovas, miembro de la

Sociedad Española de Periodoncia y Osteointegración (SEPA).

las encías”. “Muchas veces, el consu-

mo de tabaco engaña, no deja que las

encías sangren como deberían, pues

hay menos vasos sanguineos”, ha pre-

cisado, a la par que ha explicado que

“el tabaco multiplica por 4 la pérdida

de dientes en población normal”.

Otros factores de riesgo a la hora

de desarrollar periodontitis es “la apa-

rición de sarro” y, de este modo, una

mala higiene bucal. “La higiene oral es

importantísima para no desarrollar este

tipo de enfermedades”, ha incidido.

En el caso de padecer la enferme-

dad y no tratarla adecuadamente, se

puede llegar a “la pérdida total del

hueso y de los dientes”. Un abordaje

de esta enfermedad pasaría por el ras-

pado de las raíces de los dientes y, en

algunos casos, por la cirugía periodon-

tal”, ha señalado.

Poca concienciación

Por otro lado, Rodríguez Casanovas ha

mencionado el último estudio de salud

oral, que revelaba que el ocho por

ciento de los encuestados tiene pro-

blemas para comer por sus problemas

dentales. Además, el 20 por ciento de

los mayores de 65 años no se cepilla

nunca y el 30 por ciento de los jóvenes

y adultos, una vez al dia.

Recientemente, la Federación Inter-

nacional de Diabetes ha establecido

una serie de recomendaciones para el

cuidado de los pacientes diabéticos,

entre las que se recuerda que la edu-

cación de los diabéticos debe incluir la

información puntual sobre las implica-

ciones de su enfermedad, sobre todo si

está mal controlada, en la salud bucal,

especialmente en la salud periodontal.

El 13,8 por ciento de la población

española tiene diabetes, según últimos

datos publicados. En general, se esti-

ma que existen 246 millones de per-

sonas afectadas de diabetes mellitus

tipo 2 en todo el mundo, que puede

aumentar hasta los 380 millones en el

año 2025, si se cumplen las últimas

predicciones ■

El millor aparador per arribar a tots

els odontòlegs i estomatòlegs de CatalunyaLa revista NO

VA



A lgunes persones ja s’han mostrat

interessades a anar a la clínica,

però els criteris de selecció són estar

en risc d’exclusió social o sota el llindar

de la pobresa i rebre, com a màxim, 700

euros d’ajudes, encara que les condi-

cions es flexibilitzaran en funció de las

càrregues familiars, va explicar a Efe el

fundador de l’entitat, Christian Vargas.

De moment, la consulta comp-

ta amb 20 odontòlegs voluntaris que

faran rotacions per poder atendre 600

pacients al mes.

El Periódico, 11/11/2012

Una ONG obre una clínica dental solidària a Gràcia

Davant la falta d’ajudes de

l’Administració, la clínica solidària

s’autofinançarà gràcies a un altre cen-

tre mèdic, Les 1001 Dents, una clínica

privada per a persones que sí que es

poden pagar el dentista. El 13% del que

paguin aquests pacients es destinarà a

finançar els materials i el manteniment

de la consulta solidària, encara que

això no suposarà cap augment del

cost per als clients de pagament, que

a més podran desgravar fiscalment

aquesta quantitat, sinó que els dentis-

L’oenagé Dentistes Sobre Rodes va inaugurar ahir una clínica dental

solidària al districte de Gràcia per prestar assistència a persones

sense recursos i en risc d’exclusió social. Tots els professionals de la

consulta són voluntaris i l’oenagé ha establert convenis amb entitats

socials com Càritas i Creu Roja, que els derivaran pacients.

tes assumiran una reducció dels seus

beneficis.

Ara per ara, els 190.000 euros

d’inversió inicial que ha costat ade-

quar el local de lloguer els ha aportat

Vargas. La filosofia del projecte també

s’ha traslladat a les obres, ja que tots

els treballadors que han participat en

la remodelació han cobrat la part més

gran del sou en espècies.

Per exemple, el fuster Yago Orte-

ga ha treballat durant cinc mesos en

les obres i, a canvi, rebrà tractaments

bucodentals per a la seva mare i per

a ell mateix. “Valorem el cost dels

dos treballs i busquem un equilibri en

l’intercanvi”, va explicar Ortega.

Està previst crear un banc del temps

perquè pacients que rebin assistència

dental gratis puguin tornar a la societat

una altra ajuda ■



A sí lo ha indicado a Efe Lain Chap-

pel, de la Escuela-Hospital Dental

de Birminghan (Reino Unido), uno de

los expertos que ha participado en

una cumbre internacional celebrada

en La Granja (Segovia), organizada por

la Federación Europea de Periodoncia,

la Academia Americana de Periodoncia

y la Sociedad Española de Periodoncia

(SEPA).

Las enfermedades periodontales,

como la gingivitis o periodontitis, están

causadas por bacterias, son de natura-

leza infl amatoria y afectan a los tejidos

que rodean y sujetan a los dientes en

los maxilares. Son además especial-

mente prevalentes, puesto que 8 de

cada 10 personas mayores de 35 años

sufre enfermedad periodontal en Espa-

ña, según la última Encuesta Nacional

de Salud.

Diversos estudios científi cos, a los

que ha aludido el experto, revelan que

“los millones” de bacterias que exis-

ten en la boca pueden derivar en una

infl amación crónica que se convierte

en sistémica, infectando y dañando a

otras zonas del cuerpo.

La Vanguardia, 15/11/2012

Las bacterias en la boca abren la puerta al cáncer, los infartos y la diabetes

El profesor Mariano Sanz, decano de

la Facultad de Odontología de la Univer-

sidad Complutense de Madrid, ha dicho

a Efe que las dolencias que afectan

las encías son un factor de riesgo para

sufrir episodios coronarios, “algunos

tan graves que pueden llegar a poner

en peligro la supervivencia del paciente,

como el infarto de miocardio”.

“Quienes sufren algún tipo de enfer-

medad en las encías tienen un riesgo

entre un 25 % y un 50 % mayor de

padecer un trastorno cardiovascular

que quien las tiene sanas”, ha senten-

ciado. De hecho, ha recordado que la

Asociación Americana de Cardiología,

en un documento de consenso, ha

establecido la recomendación del cui-

dado bucal como una más de las estra-

tegias de prevención de la cardiopatía

isquémica.

Héctor Juan Rodríguez-Casanovas,

doctor en Odontología y especialista

en Periodoncia por la Universidad de

Texas-Houston (EE.UU), ha declarado

a Efe que la asociación entre enferme-

dad periodontal y diabetes es “bidirec-

cional”.

Tener bacterias en la boca signifi ca abrir las puertas del organismo

a las enfermedades periodontales que, según el consenso científi co,

están directamente relacionadas con patologías como la diabetes,

las complicaciones del embarazo, los problemas cardiovasculares e,

incluso, el cáncer.

“No sólo la diabetes aumenta el

riesgo de sufrir enfermedad perio-

dontal, sino que ésta puede alterar el

control de la glucemia”, ha comen-

tado. Por ello, las visitas al dentista

representan una oportunidad única

para combatir la diabetes, puesto que

ayudarían a identifi car precozmente a

estos pacientes, muchos de los cuales

no son conscientes de su condición.

El doctor Juan Blanco, patrono de

la Fundación SEPA y profesor titular de

Periodoncia de la Universidad de San-

tiago de Compostela, ha explicado a

Efe que las mujeres embarazadas con

periodontitis tienen “el doble de riesgo

de sufrir un parto prematuro”.

Se estima que en España podría

haber hasta 14.000 casos de nacimien-

tos prematuros al año –prácticamente

la mitad de todos los partos pretérmi-

no-, en los que la enfermedad perio-

dontal de la madre sería uno de los

factores de riesgo involucrados.

Chapple ha concluido que hay nue-

vos e importantes campos de investi-

gación que vinculan el cáncer con las

infecciones bucodentales, y también

con la artritis reumantoidea, las afec-

ciones renales y las infecciones pul-

monares.

Todos los expertos coinciden en

que la prevención, la higiene bucal y

las revisiones odontológicas son las

armas para combatir a unas infeccio-

nes que, de forma continua y silencio-

sa, se convierten en el arma de llaves

que más enfermedades deja entrar en

el organismo ■

S egún su criterio, una buena ali-

mentación previene, entre otras,

“caries, enfermedades periodontales

y otras patologías bucales”. Además,


Una de cada tres personas mayores de 35 años sufre enfermedades de encías

apuestan por una buena técnica de

cepillado de diente mediante un cepilllo

pequeño, “para llegar a todas las zonas

de la boca”.

Expertos de ‘Thedoctors.es’ han señalado que una de cada tres

personas mayores de 35 años sufre enfermedades de las encías, ante

lo que proponen recomendaciones para una correcta salud dental,

como “una dieta rica en fruta y verduras”.

Por otra parte, los expertos de esta

plataforma despejan las dudas de los

pacientes ante el sangrado de encías.

Para ellos, la causa más probable de

este problema es la gingivitis, la cual se

trata mediante una “correcta higiene” y

un cepillado suave.

En cuanto a las caries, los represen-

tantes de ‘Theadoctors.es’ sostienen

que la aparición de éstas se debe a dife-

rentes factores que, “en conjunto, dan

como resultado lesiones en el esmalte”.

Éstos son “alimenticios, bacteriológicos,

higiénicos o genéticos”, manifi estan.


PUBLICITAT: Elisabet Soler

Tel. 93 310 15 55 - Ext. 460 / [email protected]

El millor aparador per arribar a tots

els odontòlegs i estomatòlegs de Catalunya

La revista NO

VA

COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA

E l presidente del Colegio Oficial de

Médicos de Barcelona (COMB),

Miquel Vilardell, ha alertado este viernes

de los “muchos obstáculos” que sufren

los facultativos de algunas mutuas a

la hora de pedir pruebas y exploracio-

nes complementarias para un paciente,

debido a criterios economicistas.

Junto al presidente de la Sección de

Seguro libre del COMB, Ramon Torné,

Vilardell ha manifestado el “malestar

del médico” en algunas mutuas que

ofrecen pólizas con precios muy redu-

cidos, que obligan al médico a pedir

una autorización previa de pruebas,

con dificultades asociadas de tiempo y

burocracia.

Ambos representantes han presen-

tado los resultados de una encues-

ta de Seguro Libre, realizada a 2.660

colegiados entre el 20 de octubre y el

12 de diciembre de 2011 y que revela

que para el 47% de los médicos de los

encuestados las mutuas constituyen

su actividad principal, mientras que

para el otro 53% es complementaria

con la sanidad pública.

Según Torné, “cada vez hay más

desencanto” de los facultativos del

sector, que reclaman trabajar en bue-

nas condiciones para realizar el acto

La Vanguardia, 9/11/2012

Los médicos alertan de “obstáculos” a la hora de pedir pruebas en ciertas mutuas

médico con tiempo y la tecnología

adecuada, y también piden que los

honorarios por consulta lleguen a la

reivindicación histórica de 26 euros

brutos por visita, lo que ha señalado

que no sucede ni ha sucedido nunca.

En esta línea, ha señalado que los

facultativos cobran una media de diez

euros por acto médico, y en algu-

nos casos ocho euros en el caso de

segundas visitas en algunas mutuas,

que Torné ha considerado del todo

insuficientes.

La encuesta señala que el 24% de

los médicos ha disminuido las horas

de trabajo, el 13% las ha aumentado y

el 63% las ha mantenido en 2011; y en

cuanto a ingresos, el 37% se ha que-

dado igual, el 39% ha recibido un poco

menos, el 11% un poco más y el 10%

ha recibido mucho menos ingresos.

Torné ha recordado que los pacien-

tes de mutua crecieron más de un 2%

en Catalunya durante 2011, el año de

los primeros recortes sanitarios en

el sector público, lo que Vilardell ha

señalado que no han beneficiado a las

mutuas, que también han recibido las

bajas de pacientes por la crisis.

Para con los pacientes, Torné ha

pedido que se informen muy bien de

Los facultativos del sector reclaman trabajar en buenas condiciones

para realizar el acto médico con tiempo y la tecnología adecuada.

las condiciones de la mutua y pidan

consejo –en el COMB hay una sección

de atención al usuario- si no ven claras

las posibilidades y límites. Para con las

mutuas, el representante del COMB ha

reclamado que clarifiquen mejor los

grados de coberturas y que los contra-

tos sean más claros.

Despido de centenares

de médicos

También ha deplorado que la fusión

de las mutuas de Adeslas y Aresa pro-

vocará que la compañía prescinda de

centenares de médicos, con los que

las entidades habían establecido una

relación contractual. Vilardell y Torné

han alabado el sector sanitario priva-

do como un “gran motor de país” en

Catalunya, donde cuenta con larga tra-

dición y se complementa muy bien con

el ámbito público, teniendo en cuenta

que un 24% de los catalanes tienen un

seguro privado de salud.

Por ranking de mutuas, las mejor

valoradas han sido Assistència Sani-

tària Col·legial, Axa-Winterthur, Agru-

pació Mútua, Mútua General de Cata-

lunya y Generali Salud; en el grupo

siguiente se encuentran Fiatc, Adeslas,

Sanitas y Aresa-Mútua Madrileña -no

fusionada con Adeslas en el momento

de la encuesta-, y en el último grupo

están DKV, Caser, Aliança y Asisa.

Cerca de 7.000 médicos de Barcelo-

na –el 22%- trabajan en el sector priva-

do, y la media de edad es de 55 años,

frente a la media de 49 años del sector

público, ha manifestado Vilardell ■

En otras circunstancias, los odontó-

logos tienen otras recomendaciones.

Así, aconsejan no arrancar los dientes

que están a punto de caerse de la boca

de los menores, visitar al especialista

ante la aparición de manchas en la

dentadura, comer chicle sin azúcar,

acudir al experto para que saque las

muelas del juicio en los casos que lo

requieran o no poner ortodoncia a los

niños hasta los seis años ■



L a proteína transmembrana acuapo-

rina-1 es una de las responsables

de crear los canales a través de los

cuales pasa el agua en la membrana

celular, facilitando el movimiento de los

fl uidos, lo que ocurre cuando las célu-

las de las glándulas salivales secretan


La terapia génica con ‘AQP1’ parece segura en xerostomía

saliva en la boca.

Los autores del ensayo, encabe-

zados por Bruce J. Baum, del Instituto

Nacional de Investigación Odontológica

y Craneofacial, en los Institutos Nacio-

nales de Salud (NIH) estadounidenses,

inocularon el vector adenoviral que

Un ensayo en fase I ha demostrado que la terapia génica podría

resultar útil en la xerostomía, una secuela que aparece en pacientes

con cáncer de cabeza y cuello tratados con radioterapia. El trabajo,

cuyos resultados se publican hoy en PNAS, ha analizado la seguridad

y efi cacia de la transferencia del gen de la acuaporina 1 (AQP1) a

pacientes con hipofunción salival, a través de un adenovirus.

codifi ca la proteína AQP1 en las glán-

dulas salivales de once pacientes con

tumores de cabeza y cuello que habían

recibido radioterapia. Durante los pri-

meros 42 días después del tratamiento

se midieron los fl ujos salivales y se

constató que la terapia génica apenas

producía efectos adversos; seis pacien-

tes experimentaron una mejoría en el

fl ujo salival.

El vector viral empleado en este

ensayo no permitía la transferencia

genética permanente, por lo que el

trabajo constituye una prueba de con-

cepto de que la terapia génica podría

ser el tratamiento efi caz y defi nitivo,

de conseguirse una expresión genética

duradera ■

P ara realizar este estudio, sus auto-

res emplearon sofisticadas téc-

nicas de realidad virtual, mediante las

cuales las participantes (todas muje-

res) fueron expuestas a una situación

de estrés. De este modo, su trabajo

ha concluido que las personas menos

habilidosas en la toma de decisiones

presentaban al comienzo de una situa-

ción estresante mayores niveles de

cortisol en saliva que aquellas con bue-

na toma de decisiones. Además, estos

niveles de cortisol fueron mayores a lo

largo de toda la situación estresante,

informa la UGR en una nota.

El cortisol, la llamada hormona del

estrés, es una hormona esteroide que

se segrega desde la corteza suprarre-

nal en respuesta a la hormona de la

hipófi sis en el cerebro. La secreción de

ésta afecta a diferentes sistemas cor-

porales, y juega un importante papel en

el sistema musculo-esquelético, el apa-


Un análisis de saliva predice si se es hábil a la hora de tomar decisiones

rato circulatorio, el sistema inmunitario,

el metabolismo de grasas, carbohidra-

tos y proteínas y el sistema nervioso.

Recientemente, diversos estudios

han demostrado cómo el estrés puede

afectar al proceso de toma de decisio-

nes de las personas. Este componente

cognitivo podría ser considerado como

uno de los recursos de afrontamiento

al estrés con el que cuenta el individuo

a la hora de enfrentarse a una situa-

ción estresante.

Estudio con 40 mujeres sanas

Para comprobar si una adecuada habi-

lidad de toma de decisiones podría

modular la respuesta al estrés ante

un estresor psicosocial, las investiga-

doras de la UGR evaluaron el proceso

de toma de decisiones de 40 mujeres

sanas, a quienes se les aplicó una prue-

ba denominada ‘Iowa Gambling Task’.

Posteriormente expusieron a las

Un estudio realizado en la Universidad de Granada (UGR) por

investigadores del grupo de Neuropsicología y Psiconeuroinmunología

Clínica ha demostrado que las personas secretan más o menos cortisol

en saliva en función de la habildad que tengan para tomar decisiones

cuando se enfrentan a una situación de estrés.

participantes a una situación estresan-

te presentada en un entorno virtual,

consistente en la realización de un dis-

curso frente a una audiencia virtual. La

respuesta al estrés se evaluó mediante

la activación del eje hipotalámico hipo-

fi sario adrenal, con medidas de cortisol

en saliva en diferentes momentos de la

situación estresante.

Las profesoras Isabel Peralta y Ana

Santos destacan que este estudio “indi-

ca de manera preliminar que una bue-

na habilidad de toma de decisiones,

que puede ser un importante recurso

para el afrontamiento del estrés, está

asociada con menores niveles de cor-

tisol ante un estresor psicosocial”. Esto

implicaría menores repercusiones del

estrés psicológico en la salud ante las

diferentes situaciones de toma de deci-

siones a la que la vida nos enfrenta.

El artículo ‘Can decision-making

skills affect responses to psychologi-

cal stress in healthy women?’ ha sido

publicado recientemente en la presti-

giosa revista psychoneuroendocrinolo-

gy. Sus autores son Ana Santos Ruiz,

María Carmen García Ríos, Juan Carlos

Fernández Sánchez, Miguel Pérez Gar-

cía, Miguel Ángel Muñoz García y María

Isabel Peralta Ramírez, del Departa-

mento de Personalidad, Evaluación y

Tratamiento psicológico de la Universi-

dad de Granada ■


Serveis / VIATGES

El món cèltic d’Irlanda i Escòcia. Druides, llegendes, natura i arqueologia

Les expedicions guiades de Iuris-

Travel/CiènciaAventura (veure

números anteriors de la Revista

del COEC) ens han dut fi ns a les llun-

yanes sabanes de Tanzània, la natu-

ra de les Illes Galápagos, els gels de

la Patagònia o els deserts d’Egipte i

Jordània; però també hem viatjat, grà-

cies als Safaris Urbans® temàtics, pels

carrers de Londres, Òxford, Cambridge

i Florència. Precisament, els viatges

més propers –en termes de distància–

són tan interessants com els desplaça-

ments més exòtics. Els continguts, les

coneixences, poden arribar a ser igual-

ment intenses envoltats de lleons o

piràmides que de paisatges europeus

que, sens dubte, són posseïdors d’un

llegat natural, arqueològic i cultural

que cal descobrir. És per aquest motiu

que IurisTravel/CiènciaAventura propo-

sen una sèrie de viatges guiats al món

cèltic de les Illes Britàniques: Irlanda i

Escòcia.

Més enllà del cinema

i la litetatura

Irlanda va molt més enllà dels mera-

vellosos paisatges retratats en míti-

ques pel·lícules com La Filla de Ryan i

L’Home Tranquil. Tampoc Escòcia l’hem

d’associar únicament amb el famós

Wallace de Braveheart (malgrat les

magnífiques localitzacions moltes es

corresponguin amb Irlanda), els cas-

tells mig enderrocats de personatges

històrics com Robert Roy McGregor

(elevat a la categoria de llegenda grà-

cies a les novel·les de Daniel Defoe i Sir

Walter Scott, i la pel·lícula de Rob Roy),

o de relats més de la ciència-fi cció: tots

recordem les èpiques escenes, entre

roques i verdes prades, que formen part

de la primera entrega de Els Immor-

tals. Irlanda i Escòcia, en defi nitiva, són

més que dos simples decorats o dues

muses literàries; són dos països que,

entre moltes altres facetes, compten

Jordi Serrallonga

Arqueòleg, naturalista i guia d’expedicions

FO

TO

: TH

INK

STO

CC

K

FO

TO

: TH

INK

STO

CC

K

A la pàgina següent:

Urqhart Castle

i el Llac Ness.

Escòcia.

A l’esquerra:

El dolmen de

Poulnabrone. Irlanda.

A sota:

New Grange. Irlanda.


amb ciutats històriques meravelloses.

En el nostres viatges, per exemple, ens

endinsarem entre els carrers emble-

màtics de Dublín i Edimburg: universi-

tats, biblioteques, museus, etc. Però,

per suposat, també hi haurà una part

important dedicada a l’Arqueologia. A la

recerca del nostre passat.

Els megàlits: de centres

màgics druides a tresors de

la Prehistòria

Quan les nacions europees, de fi nals

del segle XVIII i començaments del XIX,

cercaven una justifi cació de la seva

antiguitat i saviesa (les baralles eren

constants entre francesos i anglesos,

Per més informació:IURISTRAVEL

Roger de Llúria 108 pral 2a08037 BarcelonaTel. 93 207 31 98

o la web: www.iuristravel.com

FO

TO

: TH

INK

STO

CC

K

entre anglesos i alemanys), molts van

situar les arrels d’Europa en el món

dels celtes. Sota aquest context, les

enormes pedres de jaciments mega-

lítics com Carnac (a França) i Stone-

henge (Anglaterra) foren considerades

com a santuaris dels antics druides

celtes. Ritus màgics, encanteris, balls,

sacrificis humans... els megàlits de

França, Anglaterra, Escòcia i Irlanda

començaren a interessar als antiquaris

i primers arqueòlegs que excavaren

aquests assentaments a la recerca

de testimonis sobre el nostre llegat

més remot. Però, els megàlits, des de

sempre, ja havien despertat l’atenció

dels pastors i pagesos locals; moltes

cerimònies, tradicions i supersticions

paganes tenien el seu origen en les

pedres monumentals que s’erigien en

bells paratges amagats.

No va ser fi ns a l’aparició de les tèc-

niques arqueològiques més modernes

que la ciència va poder demostrar que

els conjunts megalítics –els protagonis-

tes principals d’algunes de les nostres

rutes a Irlanda i Escòcia–, en realitat,

daten de molt més antic: de l’època

del Neolític, és a dir, de la Prehistòria.

Són anteriors a les piràmides d’Egipte!

A Irlanda, per exemple, els expedicio-

naris tindran l’oportunitat de visitar

l’extraordinari jaciment de New Gran-

ge; un dels conjunts megalítics millors

conservats en el món i que fou un

centre funerari alhora que observatori

astronòmic solar.

Llegendes i natura

Però és imperdonable marxar d’Irlanda

o Escòcia sense abans no haver dedi-

cat un temps a la seva Història Natural.

Una natura de línies de costa amb

colossals parets verticals, de camps

i turons coberts d’una verda catifa,

d’illes poblades per imponents colònies

d’aus marines... En el marc d’aquest

inoblidable espectacle que ens ofe-

reix la geologia i la biologia cèltica, la

bellesa de les terres altes d’Escòcia es

barreja amb la història i les llegendes

dels diferents clans. I, com no podia

ser d’una altra manera, en el llac Ness

tindrem l’oportunitat de parlar sobre

el seu famós monstre que alguns crip-

tozoòlegs (els científi cs que estudien

“els animals ocults”) encara continuen

cercant en les fosques aigües. El millor,

per suposat, és mantenir el mite ■


aman el deporte y a Samuel Eto’o), una

nube de grandes pájaros que volaban

en un total desorden (inmediatadamen-

te el chófer de la ambulancia nos acla-

ró que eran murciélagos) y la precarie-

dad general, repetida incansablemente

por todo el país, que se podía ver en el

estado de las casas, los caminos y en

todas las cosas, miraras donde miraras.

El largo viaje a Djunang por las peli-

grosas carreteras, fue una auténtica

excursión hacia el Camerún profundo.

Si bien buena parte de los cameru-

neses son católicos o musulmanes,

las grandes y coloridas pancartas que

atravesaban las carreteras anuncian-

Después de recoger las male-

tas y esperar en el aero-

puerto, una ambulancia nos

pasó a buscar para llevarnos al centro

Hospitalario Saint Martin de Porres de

Yaundé. Horas más tarde nos trasla-

damos nuevamente hacia un pequeño

poblado llamado Djunang, en el oeste

del país, donde trabajaríamos durante

dos señanas en el Centro Hospitalario

Saint Dominique.

Desde el mismo instante en que sali-

mos del aeropuerto comenzaron nues-

tros primeros asombros: la gran canti-

dad de gente corriendo por las calles

a las cinco de la mañana (en Camerún

do los funerales os recordaban que el

Animismo sigue vigente en esta parte

del Africa. Se sucedían los mercados

de frutas junto a las rutas atestados de

gente, moto-taxis que transportaban

tres o cuatro personas (nunca vimos

a nadie llevar un casco), destartalados

autobuses que se detenían por escasos

segundos en los mercados, y grupos

de niños con cestas en la cabeza que

se acercaban corriendo para vender a

los pasajeros pequeñas bolsas de caca-

huetes, racimos de bananas, exóticas

frutas y alimentos dudosos para nues-

tra inmensa ignorancia.

El lunes 6 de agosto comenzamos

a trabajar en la rudimentaria consulta

dental del Centro. La sala tenía un viejo

sillón donde podíamos hacer empastes

(“plombes” como decían los locales

y como acabamos diciendo todos) y

endodoncias. Había además una ante-

sala donde hacíamos las primeras visi-

tas y las extracciones. La jornada de

trabajo comenzaba a las 8.30 y a veces

se extendía hasta las 20.00. Sólo hacía-

mos una pausa durante el mediodía

cuando nos acercaban la comida desde

el comedor del Hospital.

La acumulación desorganizada de

pacientes en la sala de espera hizo

que al tercer día de trabajo la doctora

Roig solicitara, con cierta impaciencia,

hacerse cargo de la organización de

la agenda. Con la determinación de un

boy scout tomó un papel, trazó un par

de líneas, e improvisó una agenda que

se fue llenando de impronunciables

nombres africanos. “Para mí, el orden

es fundamental” confesó, y su iniciativa

mejoró la efi cacia de nuestro trabajo y

Camerún 2012: un proyecto sostenible de Dentalcoop

Serveis / SOLIDARIS

En la oscura madrugada del 5 de agosto de este año, aterrizamos en Yaundé, la capital de Camerún, un grupo de odontólogos voluntarios en representación de la ONG Dental COOP. El grupo estaba formado por Maider Porrua de Donostia, Marta Juan de Ibiza, Laia Roig de Barcelona, Paula Verdaguer de Barcelona, que estudia medicina y fue a Camerún para realizar una investigación para la Funda-ción Recover, y yo mismo, Martín Davico, argentino afi ncado en Barcelona.


en Odontología, Marta Juan, realizara

extracciones incansablemente como

cualquier otro dentista experimentado:

“Yo no me estreso” decía, ¡Y ciertamen-

te nunca se estresaba!

“No es lo mismo levantarte a las

cuatro de la mañana para asistir una

cesárea en Madrid que levantarte para

lo mismo a las cuatro de la mañana en

Camerún, cuando sabes que eres el

único médico en varios kilómetros a

la redonda”, nos comentaba Borja, un

médico madrileño que lleva tiempo en

Yaundé. Sin duda, ésa era para noso-

tros una de las satisfacciones, compro-

bar que nuestra presencia garantizaba

tratamientos para la gente que de otra

manera no los podría recibir. Y quizás

el arduo trabajo de atender a una niña

que llora por miedo a “la aguja” deman-

de un esfuerzo personal insignificante

si se tiene en cuenta que tu interven-

ción puede ser una oportunidad única

para ella. O mejor todavía, nuestro

trabajo estaba desinteresadamente al

servicio de otra persona y lo hacíamos

con ganas, lo que te hacía sentir ínti-

mamente más íntegro como ser huma-

no y que contribuíamos a hacer más

digna nuestra profesión.

Los días tomaron ritmo y nos fuimos

naturalizando a nuestro nuevo entorno

y estilo de vida en el África olvidada.

Los niños de Camerún por todos lados,

la gente que te miraba y se reía por la

curiosa presencia de un “blanco”, el

canto de nuevas aves, las mosquiteras

y los antipalúdicos, los diversos mode-

los de lagartijas, los enormes árboles

que dominaban el paisaje, las colinas

verdes, las excursiones en taxi, toda

esa gente que nos saludaba levantando

ambos brazos como una reverencia

divina, el regateo constante en los mer-

cados, en los taxis y en las motos, las

monjas (cuando vean una en África

sáquense el sombrero), los vigilantes y

las cocineras del hospital, la cena noc-

turna, que era el momento de hablar

de nuestro día de trabajo y de cualquier

otra cosa… Todo formó parte de nues-

tras vidas durante estas inolvidables

dos semanas en esta región de Came-

rún, conocida también, como el País

Bamileké.

Martín Davico

[email protected]

dieron la lista con los nombres de los

casi sesenta presidirarios que necesita-

ban ser atendidos, encabezada por un

tal Napoleón y seguida por un tal Elvis.

“No se detengan a hablar con nadie

y caminen recto”, dijo el guardia que

nos escoltaba. La súbita experiencia de

atravesar el patio de la prisión donde se

arremolinaban cientos de presos fueron

los 45 segundos más intensos de todo

mi viaje. Junto al mismo patio de la cár-

cel había un salón sin puertas donde se

dispusieron dos sillas y una mesa para

colocar todo el instrumental que había-

mos llevado. Una monja polaca, quien

había solicitado nuestra colaboración

en esta misión, se encargaba de darles

a los pacientes antibióticos y analgési-

cos, una vez se los había atendido. Ni la

dureza del hueso de los maxilares, ni el

gran tamaño de las raíces de los africa-

nos impidieron que la recién licenciada

de su propio ánimo.

La doctora Maider Porrua, que no

había dudado ni un segundo en sacar

el billete con destino a Camerún cuan-

do supo que podía conocer África tra-

bajando como odontóloga, se dedicó

principalmente a realizar endodoncias

con el equipo rotatorio que había lleva-

do, y trabajó incansablemente. Nunca

le molestaron las prácticamente diarias

precipitaciones de la estación de lluvia

de Camerún. “En Euskadi llueve de

verdad”, comentó una tarde mientras

mirábamos caer el agua.

Tal y como nos habían solicitado el

primer día de haber llegado a Djunang,

el jueves 9 de agosto fuimos a aten-

der a los presos de la penitenciaria de

Bafoussam, la ciudad más importante

de la zona, situada a unos cinco kiló-

metros de Djunang. En las antesalas de

la cárcel tomaron nuestros datos y nos


de personalidades de la isla, donacio-

nes de empresarios e industria y licen-

ciados de Universidad entre otros, tiene

como objetivo mejorar las vidas de los

dominicanos en la República Dominica-

na, así como la de los dominico-ame-

ricanos en los Estados Unidos. Entre

sus metas se encuentran: proporcionar

oportunidades en educación, alimen-

tos, refugio, servicios médicos, desa-

rrollar relaciones con grupos académi-

cos, comunidades, gobiernos, creación

de proyectos mercantiles, empresas,

servicios sociales, organizaciones de

salud y grupos religiosos. Otra de sus

La ONG local, FUPAC (Fundación

Pro Ayuda Comunal), ha dado el

soporte necesario en el Centro

de Salud de dicha población rural, para

que 13 licenciados de diferentes Cole-

gios de Dentistas, puedan ejercer allí

su labor humanitaria. Los Dres. Vicen-

te Lozano de Luaces, Santiago Jané

Ceballos y Nuria Pinyot, colegiados del

COEC, han formado parte del cuadro

sanitario desplazado a dicho proyecto.

FUPAC es una ONG dominicana

creada en 1989, con sede en New Yok

y que con capital privado de emigran-

tes dominicanos en EEUU, mecenazgo

metas es dar apoyo a proyectos, que

ayuden a desarrollar la formación de

diversas cooperaciones, educación

pública y asesoramientos vocacionales

para efectuar cambios sociales y mejo-

rar en general, las oportunidades del

individuo.

Anualmente en el mes de octubre,

se reúnen en dicha zona de la sierra de

El Cibao (Los Montones), aproximada-

mente 50 sanitarios de todas las espe-

cialidades médicas y de odontología,

para colaborar en los proyectos orga-

nizados por dicha ONG dominicana. El

pasado 12 de octubre de 2011, el Dr.

Vicente Lozano, miembro de la Junta de

la ONG Dentistas Sin Fronteras (DSF),

logró llegar a un acuerdo con FUPAC

para colaborar con dicha Fundación.

El día de la inauguración del operati-

vo, fueron atendidos aproximadamente

3.000 pacientes, de los que 600 fueron

tratados por odontólogos.

El compromiso de DSF, es el de

aportar voluntarios licenciados en

odontología y colegiados en cualquier

Colegio de Odontólogos y Estomatólo-

gos, que durante diferentes períodos

de tiempo, acudirán allí a desempeñar

su labor sanitaria, que será realizada

República Dominicana: un nuevo proyecto

Serveis / SOLIDARIS

La ONG española Dentistas Sin Fronteras (DSF), ha inaugurado un nuevo proyecto durante los meses de julio y agosto del 2012, en la República Domini-cana. Se encuentra situado en Los Montones (serra-nía de El Cibao) perteneciente a la jurisdicción de San José de Las Matas, en la provincia de Santiago de los Caballeros.

Dr. V. Lozano interviniendo a un paciente en La Peña.

Sesión de fl uorización en la serranía

de El Cibao.


a niños, 2.130 exodoncias y 2.022 pro-

filaxis). Se ha tenido en consideración

la educación oral a los mas jóvenes,

enseñando la forma correcta del cepi-

llado. A dichos pacientes, se les entre-

gaban cepillos dentales y dentífricos,

donados en parte por el COEC.

Para cualquier información

adicional, contactar con:

Dr. Vicente Lozano de Luaces

Prof. Titular de la UB

Coordinador del Proyecto

Santo Domingo de DSF

Coordinador del Proyecto India

(Fundación Vicente Ferrer) de DSF

[email protected]

en las instalaciones del Centro de Salud

(CDS), que posee FUPAC en Los Mon-

tones. En dicho CDS, se atenderá a la

población que necesite ayuda sanitaria

en todas sus vertientes médicas: gine-

cología, pediatría, oftalmología, ORL,

Geriatría y Psiquiatría entre otras. Por

otro lado los DSF, atenderemos a los

pacientes que allí acudan, por presen-

tar patología oral.

En la actualidad, el CDS de Los

Montones, posee la infraestructura

necesaria para atender todo tipo de

operatoria. Se encuentra dotado de

4 unidades dentales fijas y 2 móviles,

además de un compresor, para el des-

plazamiento siempre que sea necesario

a zonas rurales, ya que la población se

encuentra muy diseminada y existen

zonas de difícil acceso geográfico.

Durante los meses de julio y agosto

pasados, además de atender a pacien-

tes de lunes a viernes, los sábados se

realizaron Brigadas Rurales a zonas

aisladas y que FUPAC había decidido

que se atendieran por los DSF. Por

ello se desplazaron a las poblaciones

de La Peña y La Vega, para atender la

patología oral presente en esas zonas.

Durante los meses mencionados, han

sido explorados 3.512 pacientes y se

han realizado 5.594 intervenciones

(812 obturaciones, 630 fluorizaciones Dres S. Jané, V. Lozano y N. Pinyot en el CDS de Los Montones.

Dr. S. Jané atendiendo a un paciente

en Los Montones.

56 ■ la revista COEC 162 4t trimestre 2012

Participa per a millorar la salut bucodental infantil

Serveis / SOLIDARIS

La Fundació Gestitursa impulsa el projecte PAR-TICIPA PER A MILLORAR LA SALUT BUCODENTAL INFANTIL , per tal de promocionar la salut bucoden-tal de menors tutelats amb necessitats especials i sense recursos.

Aquest col·lectiu de menors

estan retinguts de la seva

família biològica i sota la

tutela de la DGAIA (Direcció General

d’Atenció a la Infància). La Fundació

Gestitursa té establert un programa de

voluntariat amb l’entitat gestora de tres

dels centres de menors tutelats per la

DGAIA, a la província de Barcelona, i

d’edats compreses entre 0-18 anys.

La Fundació Gestitursa ha llançat

aquest projecte a través de la platafor-

ma Fundación Hazloposible.org i el seu

programa de MICRODONACIONS, grà-

cies a la col·laboració desinteressada

del Servei d’Odontoestomatologia de

l’Hospital General de Catalunya, HGC

dirigit pel Dr. Francesc Amorós.

Malgrat tot, la necessitat de recur-

sos es justifi ca pels costos derivats de

la gestió dels casos, així com dels cos-

tos del material i medicació a utilitzar.

Objectius

L’objectiu principal d’aquest projecte és

realitzar revisions odontoestomatològi-

ques per a millorar els hàbits d’higiene

i detecció de patologies existents per al

seu tractament (fl uoracions, reparació

de càries, extraccions, etc...)

Justifi cació del projecte

Una de les conclusions més rellevants

del programa realitzat durant l’any

2012 ha estat fer palesa la necessitat

d’implementar una campanya de salut

bucodental d’aquest col·lectiu en dos

aspectes fonamentals: per una banda

promoure i millorar els hàbits d’higiene

bucodental dels menors i, per l’altra,

dur a terme intervencions urgents per

l’existència de patologia prèvia pendent

de tractament pel seu cost i la manca

de recursos.

D’altra banda, la millora de la salut

global de la infància i la mobilització

social són dos aspectes fonamentals

de la nostra Fundació i en aquest sentit

creiem que hi ha poca sensibilització

social vers la necessitat de fer preven-

ció i tractament dental als menors més

enllà de les ortodòncies.

Per a col·laborar amb el projecte, es

poden fer petites aportacions (a partir

de 5 € fi ns X), a través de l’enllaç de la

pàgina web de la Fundación Hazlopo-

sible.org :

http://microdonaciones.hazloposible.

org/usuarios/panelcontrol/proyectos/

donacion/?idProyecto=33

o bé fent un ingrés/transferència ban-

cària al compte corrent de la Fundació

Gestitursa, mitjançant les instruccions

que apareixen a la nostra secció de

PROJECTES (FES UN DONATIU) i especi-

fi cant el nom del projecte:

http://www.fundaciongestitursa.org/

proyectos/ficha/18/mejorar-la-salud-

buco-dental-infantil

Per a qualsevol informació addicional o

aclariment podeu contactar-me:

Maria Reales

Fundación Gestitursa

Directora

c/Marina, 16-18 planta 5ª mód. D

Torre Mapfre

08005 Barcelona

Tel. 34 93 224 74 99

M. 34 629 44 17 50

www.fundaciongestitursa.org

La Fundació Gestitursa

La Fundació Gestitursa es va constituir l’any 2010 per tal de promoure

un model d’atenció mèdica i sanitària integral als hospitals i centres

mèdics del nostre país.

El nostre repte és ser un instrument més per a la humanització de la sanitat i la

promoció de la salut global. El nostre compromís és confortar, millorar la qualitat

de vida i assistir als col·lectius més necessitats de la nostra societat.

Ha estat classifi cada com a fundació privada sense ànim de lucre que té fi ns

d’interès general, entre d’altres, de caràcter sanitaris, d’assistència i inclusió

social i de cooperació amb el desenvolupament, per Ordre Ministerial de 24 de

març de 2011 i inscrita amb el número 08-0407.

Els àmbits d’actuació de la Fundació són els següents:

la revista COEC 162 ■ 574t trimestre 2012

934 519 454

A Martín y Cachón ens preocupem per tu. Hem posat en marxa un nou servei d’assessorament de sinistres en caps de setmana i festius. Si tens una urgència i necessites ajuda, hi serem per ajudar-te. Com sempre, amb el millor servei.

SERVEI D’ASSESSORAMENT DE SINISTRES EN CAP

DE SETMANA I FESTIUS DISPONIBLE DE 10:00 A 20:00

DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS.


Serveis / AGENDA

7-9 febrer 2013

Madrid

I Congrés Biennal COEM sobre

actualització multidisciplinar en

odontologia

Inf.: 91 361 29 06

1-2 març 2013

Madrid

Jornades Tècniques del Col·legi de

Protètics Dentals de Madrid

14-16 març 2013

Madrid

3r. Congrés Internacional

i 8è Nacional de la SEOII

15-16 març 2013

València

II Congrés d’Implantologia Oral

d’AVCIB

26-27 abril 2013

Burgos

Congrés SELO (Societat Espanyola

de Làser Odontostomatològic)

16-18 maig 2013

Alacant

XXXV Reunió Anual de la Societat

Espanyola d’Odontopediatria (SEOP)

17-19 maig 2013

Tarragona

I Congrés Dental Tècnic-Pràctic de

la Costa Daurada

Inf.: 620 20 58 09

23-25 maig 2013

Granada

47 Reunió SEPA i 3ª Reunió Anual

d’Higiene Bucodental

31 maig - 5 juny 2013

Oviedo

59 Reunió de la Societat

Espanyola d’Ortodòncia (SEDO)

5-7 juny 2013

Còrdova

XXII Congrés Nacional de Cirurgia

Oral i Maxil·lofacial (SECOM)

5-8 juny 2013

Oviedo

59 Reunió de la Societat Espanyola

d’Ortodòncia i Ortopèdia Dentofacial

10-11 juny 2013

Barcelona

Societat Espanyola d’Ergonomia i

Enginyeria Dental

13-15 juny 2013

Madrid

XXIV Reunió Anual de SEDCYDO

11-13 octubre 2013

Oviedo

43 Reunió Anual SEPES

INTERNACIONAL

9 març 2013

Porto (Portugal)

Jornada d’Emblanquiment Dental

12-16 març 2013

Colònia

IDS

Inf.: www.ids-cologne.de

28-31 agost 2013

Istanbul

Congrés de l’FDI

Inf.: www.fdiworldental.org.

21-24 octubre 2013

Barcelona

21st International Conference on

Oral and Maxillofacial Surgery

(IAOMS)

22-23 novembre 2013

Madrid

Congrés SOCE

Inf.: 91 427 7027

[email protected]

28-30 novembre 2013

Madrid

XI Congrés SECIB

12-13 abril 2013

Madrid

Expoorto 2013

Inf.: www.expoorto.com

11-13 abril 2013

Barcelona

Fòrum Dental del Mediterrani

La nova revista 160 ■ 592n trimestre 2012


Serveis / BIBLIOTECA

■ Odontopediatría en la primera

infancia

María Salete Nahás P. Corrêa

Santos Editora

Sao Paulo, 2009

R. 2581 p.603

La contribució que s’ofereix en aquest

llibre, escrit acuradament amb tota

mena de detalls, per part de la pro-

fessora Maria Salete i els seus

col·laboradors, enriqueix aquest capítol

de l’odontologia, que és l’atenció dels

nens de menys edat.

Tots els tòpics han estat tractats a

bastament des d’un punt de vista cien-

tífi c, però el que més crida l’atenció és

l’experiència clínica de la coordinadora,

evident en tots els capítols, cosa que

demostra la importància de la vivència

quotidiana.

L’amplitud del llibre afavoreix

l’aprenentatge per la disposició didàcti-

ca en què és presentat cada tema.

La mescla d’experts i joves

col·laboradors ha permès el tracta-

ment amb profunditat i dinamisme,

detall sempre important en la lectura

de temes clínics.

■ Salud oral y embarazo, una

guía práctica

Juan Carlos Llodra Calvo

Consejo General de Dentistas

Madrid, 2012

R. 2580 p.31

El Consell General de Col·legis de Den-

tistes d’Espanya, amb la col·laboració

de Lacer, ha publicat aquesta Guia

Pràctica, amb l’objectiu d’advertir a les

embarassades que la visita al dentista

ha de formar part de l’atenció que

necessàriament han de rebre totes les

dones per poder gaudir d’una bona

salut integral. La Guia inclou també les

principals patologies de l’àmbit de la

salut oral que es poden desenvolupar

durant el període de gestació, així com

els consells per prevenir-les i els tracta-

ments més adients per solucionar-les.

L’atenció de la salut oral del nadó i com

prevenir el futur desenvolupament de

la càries infantil són altres aspectes

tractats en aquesta Guia.

■ Odontoestomatología

geriátrica. La atención

odontológica integral del

paciente de edad avanzada

Pedro Bullón Fernández

Eugenio Velasco Ortega

IM&C

Madrid, 1996

R. 2596 p.400

L’objectiu d’aquest llibre és mos-

trar els coneixements actuals sobre

l’envelliment i la salut oral, així com les

recomanacions pràctiques per prendre

les decisions més adients en relació

amb l’ampli espectre de necessitats

odontològiques que presenten les per-

sones d’edat avançada.

Aquesta obra està dividida en dues

parts que es complementen. La pri-

mera part ofereix una visió essencial,

des de diferents perspectives, de la

valoració dels aspectes demogràfi cs,

socials, biològics, metges i assisten-

cials que comprenen els fenòmens de

l’envelliment humà. La segona part de

l’obra representa l’avaluació integral

de la salut oral dels pacients d’edat

avançada. S’exposen els canvis rela-

cionats amb l’envelliment en la cavi-

tat oral, la interpretació dels avenços

clínics relacionats amb les malalties

orals, i sobretot, les diverses possibili-

tats terapèutiques.

la revista COEC 159 ■ 61Març 2012 la revista COEC 159 ■ 61Març 2012

■ Ortodoncia

Graber, Vanarsdall, Vig

Elsevier

Barcelona, 2013

R. 2582 p.1092

Aquest magnífi c text es presenta, un

cop més (5ª edició), com l’obra de

referència en ortodòncia gràcies al

seu rigor científi c i l’exhaustivitat del

seu contingut. Destaca el seu caràcter

pràctic, incloent-hi les investigacions

actuals, un gran nombre d’il·lustracions

(més de 2.500 imatges) i casos clínics,

així com els tractaments terapèutics

més adequats.

Prof. Dr. Guillermo Raspall

Muntaner, 479 1º 6ª

08021

Tel: 93 211 50 29 y 676 977 192 / Fax: 93 418 72 41

email: [email protected]

www.guillermoraspall.com

Velázquez, 92 bajo

28006

Doctor en Medicina y Cirugía

Doctor en Estomatología

Medico Especialista en Cirugía Oral y Maxilofacial

Medico Especialista en Cirugía Plástica, Estética y Reparadora

Totes les novetats estàn disponibles a la Biblioteca del COEC


Especialitzats en radiologia dental,

amb la tecnologia més avança-

da, la màxima professionalitat, i el seu

director mèdic avalant els estudis, fan

de RADMEDICA el centre de referència,

liderant el tractament digital de la imat-

ge. El treball ben fet explica l’obertura

de RADMEDICA a Tarragona, on el cen-

tre ofereix els seus exclusius serveis

de sempre, com els TC d’implantologia

(específi cs per sectors), TC exodòncia,

TC dents incloses, TC endodòncia, TC

ATM, TC si paranasals, a més dels estu-

dis digitals estàndard.

També, l’empresa ha renovat el seu

website corporatiu, oferint informació

de valor per a professionals i particu-

lars: www.radmedica.es

Notícies d’empresa

RADMEDICA, centre amb més de 7 anys d’experiència, especialitzat en

solucions avançades de radiologia dental per a odontòlegs, cirurgians

maxil·lofacials i otorinolaringòlegs, ha obert fa poc un nou local al

centre de Tarragona, a la Rambla Nova, 37. L’horari d’atenció al públic

és de 9.30 a 13.30 i de 15.30 a 19.30 h, de dilluns a divendres.

RADMEDICA

Obetura d’un nou centre a Tarragona

Per a més informació:

RADMEDICA

c. Pau Claris, 178 1r 1a

08037 Barcelona

Tel. 93 467 53 80

[email protected] ■

INFOMED-HENRY SCHEIN

Nuevo software para las consultas externas de Teknon

Novaclinic es el software para la

gestión integral de consultas y

centros médicos multiespecialidad más

avanzado y completo del Mercado. El

programa informático introduce una

nuevo concepto de historia clínica,

totalmente confi gurable por especia-

lidades y por los profesionales sanita-

rios. “Novaclinic” se ofrecerá en con-

diciones económicas preferentes a las

consultas externas de Teknon.

La calidad y el alto nivel tecnológico

de Infomed para realizar grandes desa-

rrollos a medida y las múltiples pres-

taciones de “Novaclinic” han sido los

factores decisivos para la elección de

Infomed como uno de los proveedores

tecnológicos de Teknon.

Centro Médico Teknon es uno de los

hospitales líderes del sector sanitario

privado en España y referente inter-

nacional en todas las especialidades

médico-quirúrgicas para el pronóstico,

diagnóstico, tratamiento y seguimiento

de las distintas enfermedades de los

pacientes.

Infomed es una empresa especiali-

zada en el desarrollo e implementación

de software de gestión para centros

sanitarios, con más de 6.000 consultas

informatizadas en España y presencia

en 16 países ■

Centro Médico Teknon ha fi rmado un convenio de colaboración con

Infomed, empresa especializada en el desarrollo e implementación de

software de gestión sanitario, para facilitar la integración del programa

“Novaclinic” de las consultas externas en el sistema informático del

Campus Teknon.

De izquierda a derecha, el Sr. Santiago Solá, director general de

Infomed, y el Sr. John Ireland, gerente de Centro Médico Teknon.


KERR DENTAL

Nova presentació Vel-Mix

DI&B

Presentació de conclusions d’estudis sobre fatiga en implants dentals

Van realitzar una anàlisi de la vida a

fatiga en l’etapa de nucleació per

a implants dentals, on s’ha tingut en

compte l’aleatorietat de les càrregues

actuants (inclosos efectes de seqüèn-

cia), així com la dispersió de propie-

tats del material de l’implant, utilitzant

l’implant Intra-lock ©Blossom com a

model per les seves excel·lents carac-

Kerr treballa per la sostenibilitat mediambiental. Un dels principis

de sostenibilitat mediambiental de la companyia és la reducció de

l’impacte mediambiental dels embalatges dels seus productes.

Els Drs. Juan Carlos Prados Frutos, José Antonio Bea Cascarosa

(Universitat de Saragossa) i María Prados Privado, metge estomatòleg

el primer i enginyers mecànics els dos últims, integrants de

l’equip investigador de la Càtedra Extraordinària Dental Implants

& Biomaterials SL – Universitat Rey Juan Carlos d’investigació en

implantologia i cirurgia oral (Director: Prof. Prados Frutos) han

presentat les conclusions dels seus estudis sobre fatiga en implants

dentals en el “Workshop on Baryocentric Coordinates in Geometry

Processing and Finite/Boundary element methods”, celebrat del 25

al 27 de juliol de 2012 a la Columbia University de Nova York (EUA),

amb el suport de la National Science Foundation americana, amb la

conferència titulada “Metal fatigue in dental implants: a Markoff-chain

stochastic fi nite element formulation. A intra-Lock ©Model”.

determinar la probabilitat de resultat a

mesura que passa el temps.

L’estudi ha quantifi cat la infl uència

del fenomen del bruxisme en la durabi-

litat d’aquest tipus d’implant a la boca.

L’ús de cadenes de Markoff, les

quals menen a la determinació d’una

matriu de probabilitat de transició, per-

met tenir en compte des de l’inici de la

formulació els efectes seqüencials dels

blocs de càrrega a què es veurà sotmès

un implant durant tota la seva vida.

En els càlculs solament són precises

dades empíriques de la vida a fatiga

del material, no de l’implant complet,

per la qual cosa la metodologia des-

crita en aquest treball és una eina de

disseny molt efi caç, que està possi-

bilitant demostrar el comportament

d’implants dentals tant a càrregues i

condicions considerades fi siològiques,

com a situacions extremes.

Han comparat diversos sistemes

d’implants dentals destacant l’excel·lent

comportament dels implants intra-lock

Blossom pel que fa al seu comporta-

ment, mecàniques en condicions de

normalitat i en condicions extremes de

fatiga ■

En línia amb aquesta fi losofi a, Kerr

ha modifi cat l’embalatge del

reconegut guix Vel-Mix i de

tota la seva línia de guixos,

passant del bidó plàstic

actual amb capacitat de 20

o 25 kg (segons el tipus de

guix), a la nova caixa de fi bra

reciclada amb la mateixa

capacitat. Aquest canvi

redueix l’impacte mediam-

biental dels envasos Kerr, a

la vegada que conserva la

seva capacitat per protegir

el producte amb efi càcia i amb el

mateix nivell de qualitat.

Aquesta modificació només afec-

ta les presentacions de 20 i 25 kg.

Les presentacions de 4,5 kg i 6 kg, de

moment continuen mantenint la seva

presentació en bidó.

En línia amb els nostres principis

de sostenibilitat mediambiental, aquest

canvi ofereix al client:

■ Sostenibilitat de l’envàs reciclable

de llarga durada.

■ Estabilitat de preus per no estar

subjectes a la volatilitat dels materials

relacionats amb el petroli.

■ Estalvi en els impostos mediam-

bientals de cada país que graven el cup

de plàstic.

■ Optimització del transport.

Per ampliar informació,

visiti www.kerrdental.es

o contacti amb Kerr Iberia.

Tel. 93 245 29 82

[email protected]

terístiques geomètriques i estructurals.

Han utilitzat per això una complexa

anàlisi computacional basada en ele-

ments fi nits estocàstics i cadenes de

Markoff.

Amb aquest plantejament, és pos-

sible determinar no solament la vida

a fatiga, sinó la seva distribució com

a variable aleatòria, fet que permet



INTRA-LOCK IBERIA / DI&B

Intra-Lock Iberia i DI&B presents a OMD


Quinzè aniversari d’Infomed Dental

El Portal va sorgir amb la idea

d’impulsar l’ús d’Internet entre

el col·lectiu d’odontostomatòlegs.

D’aleshores ençà, l’ús d’Internet s’ha

estès en la societat i ha esdevingut una

Intra-Lock Iberia i DI&B van estar presents al XXI Congresso Annual da

Ordem dos Médicos Dentistas (OMD), que va tenir lloc els dies 8, 9 i

10 de novembre a les instal·lacions d’Exponor, Feira Internacional do

Porto.

El Portal “Infomed Dental” www.infomed.es, desenvolupat per la

companyia líder en programari sanitari, Infomed, celebra el seu quinzè

aniversari i enforteix així la seva posició de lideratge entre els webs

d’informació odontològica d’Espanya.

En aquest Congrés, Intra-Lock Ibe-

ria i DI&B, van presentar l’oferta

més completa i d’avantguarda per

a una cirurgia oral, segura i efi caç.

Implants, Biomaterials, Expansor

autoexpandible per a teixits tous,

HybenX (un revolucionari i senzill siste-

ma d’eliminació del Biofi lm de la placa

dental, mitjançant eliminació d’aigua

i en vint segons, que va despertar

gran interès entre els doctors que es

van atansar al nostre estand). Són

només una part de l’àmplia oferta que

ambdues empreses posen a disposició

dels doctors, ja que les nostres ofertes

inclouen tot el necessari per dur a

terme el més complet tractament amb

implants dentals ■

eina imprescindible en l’àmbit profes-

sional.

A www.informed.es podreu conèi-

xer, d’una manera ràpida, tota la infor-

mació d’interès del sector, com ara

notícies, casos clínics i vídeos d’interès

científi c, així com un directori complet

de Col·legis, Societats Científi ques, bor-

sa de treball, agenda d’actes i de cur-

sos de formació, ofertes comercials de

prestigioses marques del sector, etc.

El compromís i la tasca diària de

l’equip d’Infomed per oferir sempre el

més rellevant del sector dental als pro-

fessionals, ha portat al Portal a assolir

la xifra de 90.000 visites mensuals i

més de 8.500 registrats, que reben en

el seu correu electrònic el butlletí infor-

matiu d’Infomed amb cursos de forma-

ció, notícies d’actualitat, novetats de la

indústria i d’altres continguts d’interès.

A més, amb motiu del quinzè ani-

versari, s’ha organitzat un sorteig de

productes dentals que tindrà lloc el

proper 14 de desembre, on participaran

a més dels usuaris ja inscrits al Portal,

els nous que es registrin fi ns a la data

del sorteig.

Si encara no estàs registrat, pots fer-

ho entrant al www.infomed.es i prémer

damunt el bàner del 15è Aniversari. Els

afortunats rebran un lot de productes

oferts per cases comercials de recone-

gut prestigi, com Avinent, Carestream,

Henry Schein, Inibsa, Microdent Dental

System i Oral Direct.

Els noms dels guanyadors es publi-

caran en el portal una vegada celebrat

el sorteig.

Anima’t i participa-hi! ■


HybenX® és un removedor efectiu

del Biofi lm i de la placa acumu-

lada d’ús tòpic. És una poderosa eina,

capaç d’eliminar fàcilment i de forma

segura la capa de biofi lm en contacte

amb teixits tous i durs de la cavitat oral.

El secret és senzill: la millor manera

de destruir el biofi lm de la placa dental

és mitjançant l’eliminació de l’aigua per

dessecació (secament tòpic).

HybenX® eliminador de biofi lm, des-

trueix els agents patògens perjudicials i

la matriu de la placa reduint el dolor,

la infl amació i el sagnat sense produir

cap acció sobre el teixit sa. Simplement

amb una aplicació tòpica d’una durada

de 10 a 30 segons.

Dental Implants & Biomaterials ha arribat a un acord amb Epien

Medical Inc, per a la distribució a Espanya i Portugal de HybenX.

DI&B

DI&B comercialitza a Espanya i Portugal, HybenX, un nou sistema senzill d’eliminació del Biofi lm de la placa dental

Utilitzi HybenX® eliminador de bio-

fi lm, abans i després del raspat i allisa-

ment radicular (RAR), per a l’eliminació

de biofi lm en la placa de les superfícies

de les dents i les genives, fi ns i tot en

llocs de difícil accés, essent un tracta-

ment complementari en el tractament

de la gingivitis i la periodontitis.

Els pacients es beneficien d’una

més completa remoció de la placa

dental i es redueix així la possibilitat

d’infeccions. Es presenta en un vial en

solució semiviscosa de

color violeta ■


Infomed, pionera en l’obtenció de les normes ISO 13485 en software sanitari i ISO 9001 en gestió empresarial

Aquesta Norma de Gestió de Qua-

litat s’especifi ca de les organit-

zacions que subministren productes

sanitaris, amb l’objectiu principal de

facilitar els requisits reglamentaris har-

monitzats de productes sanitaris per

als sistemes de gestió de la qualitat.

Infomed com a fabricant i proveïdor

de software dental i mèdic, complint

amb el seu compromís d’innovació,

qualitat i servei, ha auditat i certifi cat el

disseny i fabricació dels productes de

software (Ortomed i Gesimag) destinats

a realitzar imatges mèdiques, registrar-

les i processar el seu mesurament.

L’obtenció d’aquesta certifica-

ció comporta la comercialització dels

Infomed (Grupo Henry Schein), la companyia espanyola líder en

software sanitari, ha estat una de les primeres empreses d’Espanya en

l’obtenció de la certifi cació de productes sanitaris ISO 13485:2003 per

a software dental i mèdic.

ha realitzat de forma complementària

el procés d’auditoria per a l’obtenció de

la Norma ISO 9001, assolint ambdues

certifi cacions el setembre de 2012.

La implantació d’aquesta norma de

caràcter internacional, ISO 9001, per-

met gestionar aquests serveis amb els

mateixos criteris d’efi càcia que utilitzen

les organitzacions empresarials més

capdavanteres i dóna garanties de qua-

litat dels processos de treball que es

realitzen.

Ambdues auditories i certifi cacions

han estat realitzades per BSI Group,

una de les més importants certifi cado-

res de sistemes de gestió en el món,

amb més de 60.000 clients registrats

d’àmbit internacional i més de 100 anys

d’experiència en 150 països.

“Els principals benefi ciats d’aquesta

iniciativa són els clients nacionals i

internacionals d’Infomed, que tindran

en tot moment la seguretat de tre-

ballar amb una companyia de reco-

neguda qualitat i amb uns productes

que reuneixen les màximes garanties

d’informació, seguretat, efi càcia i qua-

litat”, senyala Santiago Solá, director

general d’Infomed ■

seus productes de software de gestió

d’imatges “Gesimag” i d’anàlisi cefa-

lomètrica “Ortomed” amb el marcatge

CE, marcatge exigit per Europa per a

la comercialització i ús posterior de

productes.

D’altra banda, la Norma ISO 13485

inclou alguns requisits particulars per

a productes sanitaris i exclou algun

dels requisits de la Norma ISO 9001

que no són apropiats com a requisits

reglamentaris. Per això, paral·lelament,

la companyia, amb l’objectiu de certi-

fi car no solament els seus productes

sanitaris, sinó també la gestió de qua-

litat interna de l’empresa, així com els

serveis proporcionats als seus clients,



Barcelona acull el primer monogràfi c intensiu dedicat a l’halitosi clínica

INSTITUTO DEL ALIENTO

Halitosi en pacients periodontalment sans: què fer?

L’interès creixent de la població per

les qüestions relacionades amb

una nova salut oral i la consolidació

de la Periodòncia com a especialitat

destacada en la major part de les con-

sultes dentals ha posat de manifest

l’existència d’un elevat percentatge de

pacients que tot i que no presenten

una malaltia periodontal, sí que neces-

siten un tractament contra l’halitosi.

Des de començament d’any, a Clíni-

ca Aparicio-Grupo Plénido tractem amb

èxit aquests pacients. El protocol multi-

disciplinar en què ens basem ha estat

dissenyat pensant en l’odontòleg i s’ha

utilitzat en més de 5.000 casos amb

una taxa d’èxit comprovada del 97%.

Ara volem compartir aquest conei-

xement en el nostre primer Taller

Monogràfi c Intensiu dedicat a l’Halitosi

Clínica de la mà del Professor Jonas

Nunes, Doctorat Europeu en Halitosi i

director de l’Instituto del Aliento-Breath

Research.

Coincidint amb la realització de

l’intensiu de tres dies, Aparicio For-

mación posa en marxa un innovador

mètode d’aprenentatge que facilita

l’assimilació de conceptes gràcies a

les noves tecnologies. El mètode Peer

proposa canviar l’ensenyament tradi-

cional (transferència d’informació del

professor a l’alumne) per l’assimilació

contrastada de la informació que

l’estudiant rep (comprensió i interio-

rització de la informació). D’aquesta

forma, els estudiants s’involucren de

forma activa en el seu aprenentatge

alhora que es ratifi ca la correcta com-

prensió del temari a l’aula ■

Al’esmentada sessió, DI&B va apor-

tar el primer sistema electrònic

del mercat per a tècniques de sedació

conscient per inhalació d’oxigen i òxid

nitrós, Matrx.

La utilització de la sedació cons-

cient per inhalació d’òxid nitrós/oxigen

s’ha demostrat de gran utilitat per un

correcte maneig de pacients que acu-

deixen a la clínica dental amb un alt

nivell d’ansietat o estrès, així com en el

maneig de nens.

L’atenció odontològica integral del

pacient pediàtric requereix una forma

de treballar que incorpori tots els ele-

ments operants en salut i malaltia d’un

ésser en desenvolupament, atenent

les seves particularitats psicològiques,

DI&B va participar en la primera sessió del Programa Modular

d’Odontopediatria, organitzat per Osteoplac, dictat pel Dr. Fernando

Escobar Muñoz (catedràtic d’Odontopediatria, Universitat de

Concepción, Xile), en la sessió desenvolupada a Sant Sebastià, del 29

de novembre al 2 de desembre.

DI&B

Primera sessió del Programa Modular d’Odontopediatria organitzat per Osteoplac

estructurals i funcionals. Per això, com

ajut en odontopediatria, cada vega-

da hi ha més clíniques que disposen

d’aquest sistema amb resultats com-

pletament satisfactoris.

LA UNIÓNDE LA CIENCIA YEL SABER PROFESIONALMEJORA

LA SALUD BUCAL

Cubrir todas las caras de la salud bucal es un compromiso que implica

contar siempre con la colaboración de los profesionales. Esta es la

única forma de mejorar y acercar la salud bucal a toda la sociedad.

revista - coec.catbanda, proporcionar un nou concepte d’odontòlegs, capaços de gestionar...

Documents