8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

1/33

Catalunya> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Febrer 2012 nm. 136 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

Per una mobilitzacigeneralitzada i

contundent

8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

2/33

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 136 Febrer 2012 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

Per una mobilitzacigeneralitzada icontundent

8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

3/33

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart, JosepTorres, Txema Boll, Pedro Rosa i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez,Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj,Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lloren Buades Lamo en Pep des Vivero i les

federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a

Catalunya:Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions:

catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacci i subscripci a

Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.

No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Fill del poble, toprimeixen cadenes i aquesta

injustcia no pot seguir; si la teva existncias un mn de penes, abans que esclau prefe-

reix morir.

Ricard Carrenc, tipgraf alacant, lletra de Fillsdel poble (1885)

Drets dels subscriptors:

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incor-

porades a un txer automatitzat degudament noticat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica nalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat

necessries per tal de garantir la seguretat i condencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, recticaci,cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtca-

talunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.

971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:

- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especicada per lautor o el llicenciador.

- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a nalitats comercials.

- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del

titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

EditorialEDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Reforma laboral delPP molt agressiva iregressiva

Agurrelj

Febrer de 20122

CONFEDERACI GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - CentreLos Almendros, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENTDEL COMIT CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica deCatalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament deCatalunya (FEC) Federaci dAdministraciPblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltr - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar -maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005Gironacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelonafbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080

BergaBal 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747

ManresaCircumvallaci 77, 2n - 08240Manresamanre@cgtcatalunya.catTel. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5, 08191 Rub, fcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellRosell 10, 08207 Sabadell -cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassaf@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del Valls

Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar delVallscgt.castellar-v@terra.es,Tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

SortPl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com

> ON ENS TROBEM?

El BOE del 11 febrer 2012 publicava elReial Decret Llei sobre mesures ur-gents per a la Reforma Laboral, aprovadapel consell de ministres del Partit Popularel 10 de febrer.Es tracta duna reforma laboral feta amesura de banquers, multinacionals igrans empresaris, els mateixos que hanprovocat lactual crisi i tenen el cinis-me de dir-nos que abaratint i facilitantlacomiadament es crea ocupaci, quanel que es crea s ms precarietat, insegu-retat laboral i un futur de semiesclavatgeper als ms joves.Elements destacats de la Reforma labo-ral aprovada pel govern del PP sn queabarateix i facilita els acomiadamentsamb noms 20 dies dindemnitzaci; lesempreses que demostrin tres trimestresde prdues o disminuci dingressos ovendes podran acomiadar als seus tre-balladors; els convenis dempresa tindranprioritat sobre els dmbit superior i espermetr no aplicar en temps de crisi elsconvenis pactats; es crea un nou contrac-te indenit per a pymes; les ETT actuarancom agncies de collocaci fent la com-petncia a lINEM i al SOC;...Aquesta reforma laboral planteja a lesclares la lluita de classes que el capitalest exercint contra la classe treballadorai la poblaci. La reforma laboral ha ignoratns a ltima hora a tota la poblaci, ambun envanit i vergonyant ministre explicanta Europa lagressivitat de la reforma, quesignica la rearmaci de velles reformesi introdueix nous atacs per fer-nos pagarel seu malbaratament, la seva avarcia,la seva riquesa, el seu capitalisme, lesseves crisis.Aquesta Reforma Laboral tracta, entrealtres aspectes, els segents:* Llibertat absoluta per acomiadar alobjectivar per llei lacomiadament proce-dent i eliminar lautoritzaci administrativa

en els acomiadaments collectius (ERO).* Rebaixa substancial de la indemnitzaciper acomiadament, generalitzant la de 20dies, amb un mxim de 12 mensualitatsi deixar lacomiadament improcedent de

33 dies amb un mxim de 24 mensuali-tats com a norma general per a tots elscontractes a partir del 12 de febrer, i coma residu els 45 dies ns a aquesta datade febrer.* Acomiadament absolutament gratutper a les empreses de menys de 50 tre -balladors/es, ja que els permet contrac-tes amb un perode de prova dun any idacomiadar durant el perode de prova,la indemnitzaci s 0.* Eliminaci de la fora normativa delConveni Collectiu per dues vies, una,permetent que lempresari es despengide laplicaci de les condicions salarialsi de les condicions de treball: jornada,sistemes de retribuci, sistemes de torns,mobilitat funcional i geogrca i, laltra,acabant amb la ultraactivitat dels conve-nis xant un temps mxim de 24 mesos.Es tendeix a la negociaci individual i elconveni dempresa.* Instauraci dels contractes precariscom la norma de contractaci (contrac-tes molt barats que el treballador, si vol,complementa amb les seves prestacionsdatur) i, alhora, contractaci incentivada isubvencionada, per lempresari .* Eliminaci de la fora de les i els tre-balladors en deixar sense contingut efec-tiu el dret fonamental dels sindicats a ladefensa dels drets collectius, atorganta lempresari tota la capacitat de decisia lhora de complir o no les condicionscollectives pactades en els convenis.* Facilitaci de lacomiadament per ab-sentisme incloent les baixes per malaltia.* Modicaci del contracte a temps par-cial per compatibilitzar-lo amb les horesextraordinries, el que sens dubte afavo-rir el frau en la contractaci i la conse-gent reducci de cotitzacions a la Segu-retat Social.* Reducci de les i els empleats pblicsigualant les seves condicions a les de

lempresa privada i permetent que lespersones que cobren la desocupacidesenvolupin treballs dels serveis p-blics.Per a CGT, aquesta Reforma Laboral cul-

mina el robatori i lespoliaci dels drets la-borals i collectius que encara constituenel cos bsic del sistema de relacionslaborals al nostre pas. Sha buidat decontingut democrtic el sistema de rela-cions laborals i es legalitza lnica lliber-tat existent en la realitat laboral i social:la llibertat del capital (empresariat) perdisposar unilateralment de qualsevol con-tracte (treballador/a) tant a lentrada delmercat de treball, durant la permannciai en la sortida. Selimina per llei el dret(els drets) del treball, en ser aquest trac-

tat com una mera mercaderia, tractant altreballador/a com un cost variable: treba-llar en qualsevol condici i reduint drsti-cament el preu daquests contractes.Pera la CGT, aquesta reforma noms t unalectura sindical i social: cal derogar-la iel cam per a aix s la lluita collectiva,laboral i social i locupaci del carrer ambmilers, milers i milers de persones.Com venim repetint quotidianament,lnic cam per aturar-la passa per unamobilitzaci generalitzada i contundent.Amunt els que lluiten!

8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

4/33

REPORTATGE Emergeix unmetaEstat amb

alts nivells

dautoritarisme

Una UniEuropea a la deriva

Isidro Lpez

La ideologia dEuropa com a model civilitzatori de benestar,prosperitat i modernitat est morint a una velocitat devertigen, entre retallades i falta de democrcia real

Aquesta anlisi interpreta la proposta de Merkel i Sarkozydincloure lanomenada uni scalcom un intent dels pasos centrals perrecuperar el control sobre els pasos

perifrics de la Uni Europea.A primera vista, la crisi nanceraeuropea sembla una contnua repeti-ci de si mateixa: un cicle dextorsinancera permanent apuntalat en

seqncies de rescat, austeritat ipri-vatitzacions. No obstant aix, elsrecents cops destat tous a Atenesi Roma per a posar governs tec-nocrtics que implementin sensequeixar-se els plans dajustament,

podrien ser la part ms visible duncanvi descenari poltic. Fonamen-talment, aquest canvi tindria el seuorigen en lacceptaci, a contracor,que el problema nancer de la UE ta veure amb una crisi bancria galo-

pant i, noms de manera derivada,amb els comptes pblics.Aquesta nova orientaci va seraprotada per Grcia per a amagaramb convocar un referndum llar-gament reclamat pels moviments.El referndum podria haver donat

llera a les aspiracions de la poblacigrega de decidir sobre els termes de

Febrer de 2012 3

La deriva centralista i autoritria; la trampa del deute; el paper preponderant de les corporacionsnanceres, les agncies de rting i la banca; la cci de leuro; el neoliberalisme desenfrenat; un

zombi anomenat Uni Europea; lEuropa del Capital retallant, a tota marxa, drets, prestacions,serveis i llibertats,...

Lextorsi i lagonia de la UE

limpagament des dalgun parme-tre, almenys, proper a la sobirania

popular. La batalla va acabar amb elgest autoritari ms brusc i visible dela civilitzada Europa en els ltimstrenta anys, la supressi fulminantdel referndum grec. Des de llavors,Grcia ha entrat en un default ges-tionat per la UE en representacidels seus creditors internacionals,majoritriament grans agents nan-cers transnacionals i bancs euro-

peus.s extraordinriament important no

confondre aquesta operaci amb al-tra cosa que no sigui una presa decontrol sobre leconomia grega pera garantir benecis nancers queshaurien esfumat en el cas dunimpagament dirigit des de baix.Aquests arranjaments per al con-trol de limpagament grec han fet

bascular les formes dobtenci debenecis nancers cap a un modeldiferent.En la fase anterior, els uxos de ca-

pitals especulatius es movien entreel nnxol segur dels bons alemanys iels nnxols dalt beneci dels pasos

perifrics. La desaparici, tempo-ral, del pol dalts benecis trastocaaquest esquema i torna el centre deles operacions dextorsi sobre el

deute pblic cap a economies moltms grans que la grega. Com la

italiana i lespanyola, que oferixentipus dinters menors que els pe-tits pasos perifrics per molta ma-

jor seguretat i, en termes absoluts,enormes sumes de diners.En aquest moviment canvien lesrelacions de competncia que man-tenen entre si els diferents deutesnacionals i, dun cop de ploma,sexigeixen majors rendibilitats aldeute dels pasos centrals: Frana iAlemanya. Tot aix s un assumpterelacional i que, en gran mesura, de-riva de la sobirania de les nances

per a decidir els nivells de rendi-bilitat de cada emissi nacional dedeute, s a dir, el deute alemany haestat tan segur com insegur erael deute grec, per una decisi uni-lateral dels propietaris dels diners,acceptada i reforada per Alemanyaque, en aquest escenari, es trobavaamb un avantatge comparatiu queli permetia nanar-se sense sobre-salts.A partir daquesta reclassicacidels deutes nacionals sorgeixen di-verses preguntes que poden deter-minar el futur immediat de la crisidel deute. La primera delles afectaal rgim de rescats: Quin tipus derescat s necessari per a pagar elsdeutes a curt termini duna econo-

mia com la italiana que s gairebsis vegades ms gran que la grega?Evidentment no es tractaria dunrescat a la grega per al qual, molt

probablement, no hi hauria acorddonades les magnituds que es re-queririen i la seva, ms que possi-

ble, explotaci populista en contradels governs dels pasos que po-sessin diners, per part de les sevesoposicions. Ms aviat es tractaria delengegada dalgun fons de rescat ovia de nanament permanent, que

possiblement tindria els mateixosefectes que un rescat; per que no

permetria aquesta eca dramatit-zaci poltica del moment del rescatque dun cop obre les economiesnacionals als interessos de les -

nances, fonamentalment en formade privatitzacions dactius i bns

pblics rendibles.El mateix podria dir-se de les opera-cions de compra de deute del BCE:escalonen la despesa i transfereixenrecursos als agents nancers perno porten aparellat massa grau de

control sobre les economies nacio-nals. Les demandes alemanyes pera una harmonitzaci scal, s a dir

perqu els pasos centrals supervisinels pressupostos europeus, han dellegir-se en aquest sentit, com unaestratgia per a recuperar el podereconmic directe sobre les econo-mies perifriques.Una altra preguntar a plantejar-set a veure amb la manera que els

pasos centrals, Frana i Alemanya,reaccionaran a la sobtada deteriora-ci de les seves condicions competi-

tives. Aqu hi ha pocs dubtes que deper aqu pot venir algun canvi pol-tic de cert pes. s molt poc probableque Frana accepti passivament quese saquegi els seus diners pblicssense almenys intentar un canvi enla regulaci. Aquesta notcia seria

bona si no fora perqu, ara per ara,aquest canvi regulatori sigui molt

possiblement un moviment estrat-gic dels pasos centrals per a recu-

perar els seus avantatges competi-tius a costa de la perifria europea.Per posar un exemple, els reclamatseurobons podrien convertir-se enemissions franco-alemanyes dedeute.Sens dubte, el que est morint a unavelocitat de vertigen s la ideologia

de lEuropa com model civilitzatoride benestar, prosperitat i moderni-tat. Aquest model ideolgic que aEspanya, en concret, ha funcionatdurant dcades com el gran cant desirenes per a les classes mitjanes ique ha fet que ns a fa ben poc sereuropeus, sense importar en quins

termes, fora una qesti del mximconsens. En el seu lloc apareix,en tota la seva duresa, un metaEs-tat amb potestat per a exercir altsnivells dautoritarisme contra lesseves poblacions a travs de deci-sions aparentment tcniques. Amblagreujant que el fet dhaver estatlnic experiment dintegraci na-cional construt des de la dogmticaatlantista neoliberal fa que hi hagimolt pocs contrapesos institucionalsi jurdics.Per el que fa la situaci extraor-

dinriament complicada s que lasortida formal de la UE est llunyde garantir un escenari allunyatdaquest esquema de poder nancer.Com b saben els Estats postcolo-nials, la mera retirada formal dun

poder econmic depredador no sgarantia duna menor dependncia,sin que en molts casos simplementmant els ressorts del control colo-nial negant drets als colonitzats.La Uni Europea, dirigida per Ale-manya en representaci dels podersnancers, est jugant la vella tcticade la utilitzaci de les fronteres na-cionals com contenidors de la crisi ilnies de descrrega de costos. Qual-sevol poltica que intenti recuperar ireforar aquestes fronteres, incloent

les monetries, t tots els aspectesde reforar, ns i tot a a curt termini,aquesta estratgia.

* Isidro Lpez s membre del Ob- servatorio Metropolitano. Articleextret del nm. 163 de la revista

Diagonal

8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

5/33

REPORTATGE

4 Febrer de 2012

La Uni Europea es treu la mscara amb el nou tractat per

salvar leuro

Jordi Berbis

Arran del que sha anomenat crisidel deute, els governs alemanyi francs han posat sobre la taula la

potencial integraci scal de bona part de la Uni Europea. s a dir,ladopci de normes comunes en des-

pesa pblica i impostos. Ladopci denormes comunes pel que fa a impos-tos genera dubtes sobre quin ha de serel model: estem parlant de baixar en-cara ms els impostos a les empreseso tindrem un impost sobre la rendarealment progressiu a tot arreu?Essencialment, les mesures proposa-des al tractat van en dues direccions.

Duna banda, saugmenta el pres-supost destinat a possibles rescatsdestats. De laltra, es constitucio-nalitza lequilibri pressupostari. Elsfons destinats a possibles rescats delsestats en realitat funcionen com elsfons que utilitza el BCE per a com-

prar el deute pblic dels estats atacats pels mercats: sn fons que acabenservint per a garantir els benecisdel sector nancer. Al mateix temps,serveixen com a palanca de fora pera implantar les mesures dausteritat.A la constitucionalitzaci delequilibri pressupostari se lanomenaregla dor, en el sentit que es conver-teix en un principi de poltica econ-mica que sha de seguir hi hagi elgovern que hi hagi i sigui quina sigui

la situaci econmica. Aix es pretndemostrar credibilitat que en teoriaha de generar conana i per tant in-versi, fenomen extremadament dif-cil durant una crisi econmica.

Lobsessi pel dfcit

La mesura que tindr ms efectesser, sens dubte, la constitucionalit-zaci del dcit zero. Reecteix unavisi de la realitat esbiaixada, situantla despesa pblica excessiva com acausant de la crisi enlloc de les cri-sis com a inherents al capitalisme.Sexigeixen aix, la reducci del d-cit, el control estricte de la inaci, lareducci dimpostos, la privatitzaci

i la liberalitzaci com a passos neces-saris per sortir de la crisi. Un tipus de

poltiques ja aplicats a daltres partsdel mn com a lAmrica llatina alsanys 80. Un tipus de poltiques que,all on shan aplicat, han aprofunditla crisi, al revs del que pregonen elsseus defensors. No noms aix, sinque, grcies als uxos comercials,els seus efectes es propaguen cap als

pasos que tericament no necessi-ten aquestes poltiques per haver-lesaplicat anteriorment. Un exemple sAlemanya, que ha rebaixat la seva

previsi de creixement en un 1,2 %arran dels efectes de lausteritat.La xaci pel dcit en el si de laUE aplica la soluci de centrar-se enels smptomes enlloc datacar larrel

del problema. Seguir aquest esquematan sols pot tenir dues causes o unacombinaci delles -: la ignornciasobre el funcionament de leconomiao la voluntat datacar encara ms elsdrets de les poblacions dels estats totdient que s lnic remei per a la cri-si. En qualsevol dels dos casos, el que

sacabi acordant no ens afectar coma societat noms quan es signi, sinque marcar lactuaci dels estats enel futur.Fent un exercici dimaginaci, la

voluntat de reduir el dcit a zero(o al nivell ms baix possible) tam- b es podria dur a terme a travsdaugments dimpostos i no a travsde reduccions de la despesa. Ara b,quan sha triat aquesta via, shanapujat els impostos indirectes, quegraven ms la renda com menor saquesta. Tamb sha plantejat la crea-ci duna taxa per a les grans fortu-nes, per excepte en algun pas, engeneral no sha fet cap pas en ferm

per aplicar-la. En tots dos casos, espodria substituir per diverses mesu-res: augment dels trams superiors delimpost sobre la renda, augment delsimpostos que es paguen per la per-cepci de benecis, revisi de certesdesgravacions scals a limpost so-

bre la renda o limpost de societats.Cap daquestes mesures apareixen nien els discursos poltics ni en els de-

bats pblics. Per tant, sigui a travsde la reducci de la despesa o delsaugments dels impostos, les mesures

per reduir el dcit ataquen de mane-ra frontal les classes populars.Lobsessi pel dcit tamb expressala subjecci tant dels caps de governeuropeus com dels alts responsableseuropeus a les teories duna escolaeconmica concreta, que constituei-xen la base en teoria econmica delneoliberalisme. No constitueix pasuna novetat o un canvi de direcci pelque fa al marc de la Uni Europea,ans al contrari, ns una pea ms. sla conseqncia ms palpable de lamarginaci de les alternatives tant a

nivell teric com a nivell de polticaeconmica durant els ltims 25 anys.Tamb s la conrmaci que la ni-ca intenci s seguir amb la polticaeconmica que ja sestava aplicantabans de la crisi, la neoliberal. El lconductor del tipus de poltiques apli-cades i propugnades el podem trobar

ja al Tractat de Maastricht, en el quesestablia, entre daltres, un lmit del60 % de deute pblic com a condici

per a poder entrar a leuro.

Lestratgia deles retallades i lademocrcia com afcci

Qestions teriques a banda,lanomenada regla dor resultamolt convenient per al capital en lamesura que les retallades de la despe-sa pblica ja no dependran de la vo-luntat poltica dels governs, sin queformaran part de les respectives le-gislacions. Tot i que existeixen alter-natives, aquestes no es tenen presentsni en el discurs ni en el disseny de les

poltiques pbliques. La reforma ex-prs de la constituci espanyola nsun bon exemple.

La posada en escena daquests canvisa nivell europeu ha tingut dos efectescollaterals, que encara hem de saberquines conseqncies tindran a nivellde conscincia i resposta social.El primer s un cert trencament ambla visi de la Uni Europea (UE)com a agent de progrs social, quehavia de permetre a les poblacionsdels Estats ms desafavorits assolirels nivells de benestar social delsmembres ms antics. La realitat pers que la Uni Europea des dels seusinicis ha estat una instituci al serveidel capital europeu. Per tant, el pactescal no s cap novetat: aquest tipusde mesures forma part de lADN dela UE. No s cap novetat. All querealment hauria estat sorprenent fra

que shaguessin pres mesures en unaaltra direcci.Si analitzem lestructura legal de laUE, observarem que ni el tractat deMaastricht ni la resta de tractats cons-titutius han establert criteris objectiusdunicaci pel que a drets socials,salaris, condicions de treball o des-

igualtat. Sn part dalgunes de les po-ltiques de la Uni Europea, per sen-se el mateix grau dobligatorietat queels criteris purament macroecon-mics. En els casos en qu shan pro-

posat poltiques des de la Uni Euro-pea en aquests camps, lenfocamentha sigut el de sempre: cal rebaixardrets per millorar la situaci dels ciu-tadans. La ltima reforma del siste-ma pblic de pensions es va realitzarseguint les recomanacions de la UniEuropea, molt preocupada per la sevasostenibilitat. Un altre exemple el po-dem trobar en qu, al mateix tempsque la comissi europea recomana lacreaci de minifeines amb un salari

per sota del mnim gran contradic-ci per a rebaixar latur, es mos-

tra al mateix temps preocupada perlndex de pobresa entre els treballa-dors, especialment entre els afectats

per la temporalitat i la precarietat.El segon s el paper al qual shanvist reduts els Estats (per no parlarde les seves poblacions!). Dit dunaaltra manera, all que podem anome-nar com a qualitat democrtica del

procs. Dels 27 Estats membres dela UE, 21 han acceptat directamentla proposta de Frana i Alemanya,3 han de consultar-ho (la utilitzacidaquest verb no s casual) en elsseus parlaments i noms 1 sha plan-tat, el Regne Unit. Pel que fa a lesseves poblacions, aquestes es veuenredudes al paper de comparses dallque decideixen -fonamentalment- elsmercats amb lajuda dels tecncrates.El futur tractat ens conrma el que jasabem: que la UE s una institucique serveix netament els interes-sos del capital, essent aquest tractatlltim acte duna tragicomdia quesescriu cada dia.Lamentablement no resulta una no-vetat. Durant la histria de la Uni

Europea hem viscut diversos episodisen els que quan es donava veu a la

poblaci per decidir sobre actuacionsfonamentals de la UE, la seva respos-ta paralitzava els processos correspo-nents. Aquests van ser els casos delsreferndums celebrats a Frana i alsPasos Baixos sobre la constitucieuropea. Per tant, no ens hauria desorprendre que al cap duna setmanadinsinuar un possible referndum aGrcia sobre els plans dausteritat iles retallades de drets laborals i so-cials, el seu govern hagus canviatsense ni tan sols celebrar eleccions.La preocupaci per la democrciasesvaeix tan bon punt el seu exer-cici pot anar en contra de decisions

ja preses o lnies mestres de polticaeconmica.Cal reconixer, per, la capacitatdel capitalisme per recuperar-se delscontratemps. Tot i que durant els ini-cis de la crisi econmica salbiravael fracs del model econmic delcapitalisme global, les seves me-sures shan acabat implantant coma nica sortida obligada. En aquestsentit, la crisi est servint per a queel capitalisme augmenti la seva taxade plusvlua i els seus benecis atravs de les anomenades reformesestructurals, tal i com ha passat encrisis anteriors.Per tant, el tractat revela claramentels objectius i les prioritats de la UE.Amb aquest tractat queda denitiva-ment liquidada si s que en que-dava alguna qualsevol possibilitatde transformar la Uni Europea enuna instituci al servei de les pobla-cions europees. En aquest sentit, la

proclama de ms Europa per sortirde la crisi resulta, com a mnim, in-gnua i implica que ens haguem de

preguntar i que haguem de preguntarquina Europa?.

8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

6/33

REPORTATGE

Febrer de 2012 5

Els governs tcnics dItlia i Grcia, un exemple de

gesti liberal de la crisi

Amitjans de desembre de 2011 elBanc Central Europeu (BCE), encoordinaci amb els principals bancscentrals del mn, anunciava novesmesures no convencionals per a fa-cilitar un accs del sector bancari eu-ropeu a la liquiditat i millorar el fun-cionament del mercat interbancari. Ams de rebaixar els tipus dinters enun quart de punt, ns a situar-los en el

1%, les principals novetats consistiena permetre que els bancs puguin rebre

prstecs del Banc Central Europeu perun perode inusualment llarg de tresanys, en lloc dun, a ms de relaxarles garanties que sels exigeixen per a

poder sollicitar aquests prstecs. Endenitiva, es tracta daugmentar enca-

ra ms la barra lliure de liquiditat alsistema bancari.El paradoxal de la situaci s que,mentre aix passa, els Tresors Pblicsdels Estats de la perifria Europea estroben amb creixents dicultats per a

poder collocar les successives emis-sions de deute, de manera que han de

pagar, a ms, un inters cada vegadams elevat que, en el cas dels bancsespanyols est entorn del 5-6%, pels

bons espanyols. I qui es beneciadaquesta alta rendibilitat que detreuuns ingressos pblics que es retallen

daltres partides? Aquest mateix sec-tor nancer que, a pesar de totes lesdicultats, saprota dun sistema queli permet guanyar sobre un 4-5%, sim-

plement, prestant als Estats els dinersque abans ha rebut del BCE.Aix, per exemple, segons les dadesde lAutoritat Bancria Europea, elsgrans bancs espanyols han elevat la

seva cartera de deute pblic estatal enun 1,83% en els nou primers mesos delany 2011, al mateix temps que hanredut el crdit a lAdministraci p-

blica en un 12%.Arribats a aquest punt un es pregun-ta: com s possible que una instituci

pblica europea com el Banc Centralcorri a rescatar als bancs i no realitzi lamateixa poltica amb els Governs i elsseus ciutadans? La resposta tcnica es

basa en la independncia de lentitati en la prohibici de nanar als Es -tats imposada per larticle 123 del

Tractat de Funcionament de la UniEuropea. La veritable ra, no obstantaix, caldria buscar-la en els proble-mes dapalancament dels principals

bancs alemanys i en la dictadura im-posada pels mercats, que colloquen alcapdavant de les institucions que di-rigeixen la poltica nancera als seus

propis homes disfressats de tecncra-

tes. Pensis que Mario Draghi, lactualpresident del BCE, a ms dhaver estatdirector executiu del Banc Mundial,va ser exvicepresident durant els anys2002 a 2006 del banc nord-americGoldman Sachs que, constitueix undels grups despeculaci ms gransdel mn i que va ajudar a camuar eldeute grec mitjanant instruments -nancers per a enganyar a Brusselles.

Las en la mniga

Assistim a una altra jugada del ca-

pital, ja coneguda per alguns pasosllatinoamericans, amb la segent se-qncia:1) senfonsa als pasos mitjanantlespeculaci en borsa/mercat i selsinfon una por constant i progressiva ala resposta dels mercats;2) sels obliga a recrrer a prstecs

per a mantenir-los en statu quo osalvar-los, amb quanties perfec-tament calculades perqu no puguinser pagades, com ha succet a Grcia;3) sels exigeixen retallades socialsi privatitzacions en detriment delsciutadans, sota lamenaa que si elsgoverns no les executen els inversorses retiraran de por de no poder re-cuperar els diners invertits en el seudeute pblic;4) es crea un altssim nivell de des-contentament social, propici perquel poble accepti qualsevol cosa amb

la condici de sortir de la situaci,i 5) el capital colloca als seus homeson millor li conv (Monti i Papade-mos a Itlia i Grcia, per exemple).

* Miguel ngel Luque s professortitular de la Universitat dAlmeria.

Article extret del nm. 164 de la re-vista Diagonal

Miguel ngel Luque

El BCE posa laixovar en les noces de la UE i la banca

Rojo Vegas

Una altra partida en el joc euro- peu de la soga. Ni Frana niAlemanya es lliuren de les pressionssobre els seus deutes sobirans. Aras la moneda nica la que en teoriatrontolla. Aquest article explica comfunciona la pressi dels anomenatsmercats.El procs es repeteix en tota la Eu-rozona: tensions en els mercats se-cundaris de deute on els inversorses compren i es venen el deute que

prviament va emetre un determinatEstat, que provoquen laugment dela prima de risc (que s la diferncia

entre la cotitzaci dun bo a deu anysrespecte al bo a deu anys de refern-cia, que s lalemany). Amb la primade risc pels nvols, les emissions di-rectes de deute pblic tamb pugen elseu preu i el pas castigat (en aquestcas, Itlia i Espanya) ha de pagar ms

per a nanar-se.Per, a ms, els Estats es veuen obli-gats la imposici externa en el casitali i grec no ha estat ni tan solsdissimulada a escometre reformes

per a recuperar la conana delsmercats. Una conana que mai re-torna per ms que es retalli la des-

pesa pblica, per labsncia de laqual tampoc provoca lenfonsamentdenitiu daquests pasos. I s que,

com sha dit des que van comenarels problemes de deute en la UE,leconomia espanyola i italiana tenenuna grandria que les fa irrescatables,a diferncia del que passa amb els pe-tits ja intervinguts (Grcia, Irlanda iPortugal).El beneci per als que actuen aix sdoble. Duna banda, a laugmentarla prima de risc provoquen un aug-ment tamb dels interessos en lessubhastes de deute i assoleixen msrendibilitat. I per un altre, continuala pressi que redueix el pes dall

pblic en leconomia, deixant msmarge per a lactivitat privada. Perla ruptura total de leuro no sembla

probable, perqu en aquest cas s quees generalitzarien els impagaments,un escenari que tampoc beneciaals mercats. I en aquestes es mantel Banc Central Europeu (BCE): esca en els mercats a comprar deutede pasos en problemes, per senselenergia sucient per a fer fugir alsespeculadors.En les ltimes setmanes, el deute

espanyol, en parallel a litali, shavist llanat a un encariment crei-xent en els mercats secundaris quesemblava no tenir . En la setmanaanterior a les eleccions del 20N vasuperar el 6,5% enfront del 2% enel qual, aproximadament, es mantel bo alemany. La diferncia entreluna i laltra, que en aix consisteixla prima de risc, se situa per tant en-torn dels 450 punts bsics. El deute sesitua aix a la vora de labisme: propde linters del 7% que es considerainsalvable i amb la prima de risc persobre dels 400 punts bsics, un nivellinsostenible a mitj termini i que re-quereix una rpida actuaci.

Levoluci de la crisi a Espanya du-rant els tres ltims anys ha deixatmarcats dos punts dinexi en elcalendari. Al maig de 2010 la primade risc es va disparar i el Govern deJos Luis Rodrguez Zapatero va ac-tuar llavors traient la gran tisora deles retallades: del xec nad, conge-laci de les pensions, baixada de soudels funcionaris Tot amb noms un

objectiu: reduir la despesa per a obte-nir la conana que Espanya podriacomplir amb els objectius del dcitxats per la UE.El segon cop va arribar el passat es-tiu, quan la prima de risc espanyo-la igual que la italiana va tornara lescalada. Es van superar de nouels 400 punts bsics i el BCE va feruna crida a lordre en ambds pa-sos: el president de lentitat europeava enviar sengles cartes als Governsespanyol i itali. Berlusconi va fer

pblic aquest document del contingutdel qual a Espanya noms sespecula,

perqu no sha donat a conixer. Perse sap el que pretenia: constrnyer a

ambds per a comprometres a com-plir amb el dcit i, com es va fer aEspanya, que lobjectiu de dcit p-

blic queds xat constitucionalment.El Govern que ha congurat MarianoRajoy desprs de la victria electo-ral del PP ser lencarregat dactuar.Europa ho espera, entre altres coses,

perqu dna per descomptat que noes compliran els objectius del d-

cit (6% en 2011, 4,4% en 2012 i3% en 2013). La Comissi Europeacreu que el dcit podria arribar al5,3% el 2013, ms de dos punts per-centuals per sobre de lobjectiu enaquest ltim any dajustament.Les tisores del PP ja estan llestes

per a la retallada perqu, com vadir Rajoy una i mil vegades durantla campanya, la prioritat ser recu-

perar la conana. El cas dItliaha posat de manifest que la voluntatdAngela Merkel, amb el suport deSarkozy, s que qui tingui problemeshaur de solucionar-sels solament afora de reduccions del dcit p-

blic amb la consegent reducci de

la despesa, sigui quin sigui el seunivell de creixement.Silvio Berlusconi, al que ni els es-cndols ni els processos judicials lihavien provocat ni una esgarrapada,es va veure apartat per la seva inca-

pacitat de dur endavant les retalladesque li exigiria Brusselles. En el seulloc sha collocat, sense procs capelectoral, un Govern anomenat detecncrates, al capdavant del qualsha collocat a Mario Monti, uneconomista que va ser assessor deGoldman Sachs. Es repeteix que sun Govern inter de carcter tcnic,noms nomenat per a escometre lesreformes necessries, per la veritats que les seves receptes tamb sn

poltiques: aprofundeixen en el mo-del neoliberal de reducci del sector

pblic. Ni tan sols el carcter transitoriest del tot clar: igual que a Grcia,aquest nou executiu ja ha deixat cau-re que necessitar ms termini per aassolir el seu objectiu. I s que enel pas helnic tamb sha executatun canvi de Govern per mediacieuropea. Primer es va xar un pla derescat, que sha anat executant en di-versos terminis. Per la crisi de deu-te va continuar i va haver de xar-seun segon programa de salvament.Per a dur-lo endavant i assegurar-se que Grcia tingus diners per a

pagar als bancs europeus (princi-palment alemanys i francesos) es vaestablir una dotaci de fons de centmil milions (ms altres 50.000 mi-lions que aportarien voluntriamentels bancs).Res de tot aix ha impedit que la cri-si de deute continu: la prima de riscsegueix pels nvols per la corda nosacaba de trencar. Mantenir-la ti-

bant s la millor via per a continuarla senda de retallades i seguir guan-yant amb els interessos. s la lgicade rendibilitat mxima. La rendibi-litat privada. De la pblica ja ni lesAdministracions, ara tan tcniques,semblen preocupar-se.

* Article extret del nm. 162 de la re-vista Diagonal

8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

7/33

TREBALL-ECONOMIAEl II Acord per a locupaci i la negociaci collectiva2012, 2013, 2014 suposa noves prdues de drets, reta-llades salarials i un atac seris a la negociaci collectiva

Els sindicats insti-

tucionals sn uns

simples gestors

del capitalisme

Els sindicats institucionals ensvenen una vegada ms. I van

6 Febrer de 2012

Redacci

Els sindicats institucionals (CCOOi UGT) i la patronal pacten mo-derar salaris durant els prxims tresanys. Una part del salari anir lligadaa la productivitat i els resultats em-

presarials. Es potencien els pactes

dempresa i el despenjament de lescondicions laborals xades en elsconvenis. Sincrementa la exibilitatinterna.Setmanes desprs que hagus venutel termini donat pel president delGovern perqu patronal i sindicatsinstitucionals arribessin a un acordsobre reforma laboral, i quan ja sem-

blava que el consens era impossible,arribava el pacte. El tndem CCOO-UGT i la patronal CEOE-CEPYMEvan tancar el passat 24 de gener elsdetalls dun acord sobre salaris, exi-

bilitat interna i negociaci collectivaamb implicacions molt signicativessobre les relacions de treball, sota ladenominaci de II Acuerdo para elEmpleo y la Negociacin Colectiva

2012, 2013 y 2014.Un acord que implica de nou impor-tants sacricis per als treballadors itreballadores, i que els sindicats ins-titucionals, que en cap moment hanapostat per la mobilitzaci i la lluitacontra la nova reforma laboral, de-fensen dient que evitar la destruccidocupaci i fomentar la conserva-ci dels llocs de treball. En realitataquesta signatura ratica de nou laderiva daquest sindicalisme de con-certaci, totalment incapa de plantarcara als designis de la patronal, elsgoverns (siguin del PP o del PSOE),la banca i els poders econmics i -nancers.Una de les potes ms signicativesde lacord s la salarial, amb una

novetat important: patronal i sindi-cats institucionals estan conformes afomentar a partir dara que una partdel sou sigui variable i estigui lligadaa la productivitat i els resultats em-

presarials. Els convenis collectiushaurien dincloure components addi-cionals dactualitzaci de salaris

basades en levoluci dindicadorseconmics associats a la marxa de

lempresa (benecis, vendes, pro-ductivitat). De forma preferent, elsincrements derivats daquests com-

ponents sintegraran en la part va-

riable del salari, que ha dadequar-sea la realitat sectorial i empresarial,resa el document. Els representantsdels treballadors haurien de dispo-sar dinformaci transparent sobrelempresa per a poder complir ambaquesta clusula.

Moderaci salarial

A ms, la pauta salarial per alsprxims anys ser dextrema mode-raci. El 2012, els sous creixeran nsa un 0,5% i en 2013 ns a un 0,6%.En ambds casos, sinclou una clu-sula dactualitzaci salarial per a laqual es prendr com referencia lIPCmarcat pel Banc Central Europeu (ques sempre del 2%) o b lIPC general

espanyol (el que sigui ms baix delsdos). Si, per exemple, es pren com re-ferencia el 2%, i lIPC a nal danysupera aquesta xifra, se sumar alssalaris les desenes que estiguin perdamunt. Aquesta quantitat es consoli-dar o no en el sou en funci del quedecideixin els negociadors. El preudel petroli actuar, a ms, com un al-tre factor corrector a lhora de calcular

la inaci per a evitar que tensionsexternes inueixin en la formaci delssous. Per tant, com ms gran sigui la

pujada del petroli, major ser la pr-

dua de poder adquisitiu.Lany 2014, la pujada salarial depen-dr de levoluci que hagi tingut elPIB lany anterior: si creix per sotadel 1%, laugment salarial no podrser superior al 0,6%; si leconomiacreix entre un 1% i un 2%, els sous

podran fer-lo ns a un 1%, i si el PIBarriba a o supera el 2%, laugment sa-larial no excedir el 1,5%. A ms, i pera estimular que empreses i sindicatsapliquin ja frmules de salari variable,les empreses que en el 2014 no les in-cloguin haurien daugmentar ms elsou dels seus treballadors que les que

ja ho contemplin.A canvi, lacord fa una crida que esreinverteixin els benecis empresa-rials en el teixit productiu per a enfor-

tir a les empreses i arrelar locupacii que es controlin els preus, especial-ment els que ms impacte tenen en les

persones amb menys renda. Totes lesrendes han de realitzar un esfor con-

junt, diu el text, que subratlla tambla necessitat de adequar la retribucidalts directius i executius. Ja sabemque en realitat aix acostuma a ser pa-

per mullat, els benecis empresarialsno es reinverteixen en crear ocupaci,la classe treballadora acaba contri-

buint econmicament molt ms queels sectors ms adinerats de la societati les rendes altes sempre troben frmu-les per esquivar les seves obligacions.

Increment de la

exibilitat i msfacilitats per adespenjar-se delsconvenis

Laltra pota de lacord, la exibilitatlaboral i els canvis en la negociacicollectiva, doten a empreses i tre-

balladors de nous recursos sobre elsquals negociar quant a temps de tre-

ball, funcions i salaris i que semprehaurien de ser pactats. UGT, CCOO i

CEOE creuen que la exibilitat inter-na s una potent eina per a facilitarladaptaci competitiva de les empre-ses i afavorir lestabilitat i qualitat delocupaci.Duna banda, els convenis collectius

podran facilitar que ns al 10% de la jornada es distribueixi irregularment.Lempresari podr disposar duna

borsa de 40 hores setmanals a lanyque podr alterar sobre la distribuci

prevista en el calendari anual. Daltra banda, es potencia la mobilitat inter-na en lempresa, ns i tot la mobilitattemporal per a realitzar funcions dis-tintes a les del grup professional al quees pertany en cas que existeixin raonseconmiques, tcniques, organitzati-ves o de producci que ho justiquin.

En tots els casos, lempresari haurdavisar amb sucient antelaci alstreballadors.Si ns ara era possible que lempresarii els sindicats pactessin despenjar-se,s a dir, no aplicar la pujada salarialcontemplada en un conveni, ara tam-

b podr fer-se amb altres condicionslaborals, com lhorari i la distribucide la jornada, el treball a torns o el sis-tema de remuneraci. Entre les causes

per a fer-lo est la disminuci persis-tent del nivell dingressos o ns i totque les perspectives econmiques delempresa poguessin veures danyades

per laplicaci daquestes condicions.A ms, es fomenta la negociaci deconvenis dempresa perqu sigui enaquests en els quals es negocin lescondicions laborals ms signicati-ves, encara que sense que decaiguinels convenis sectorials i provincials,que sencarregaran de descentralitzarla negociaci i de cobrir als treballa-dors sense conveni propi.De moment, el govern del PP ambMariano Rajoy al capdavant, sha

mostrat satisfet per lacord, que vaqualicar de excellent missatge.Ara caldr veure si el govern del PPaprova per la seva part noves mesuresencara ms regressives.

Nous motius doncs per a la mobilitza-ci. Cal seguir construint processos delluita entre el sindicalisme alternatiu iels moviments socials per a fer front aaquesta nova reculada de drets labo-

rals. En aquest cam estarem la CGT.

Resum dels puntsclau de lacordentre CCOO-UGT i lapatronal

- Moderaci salarial

Sindicats i patronal han pactat unamoderaci extrema en els sous que in-clou la possible congelaci ja que elssalaris creixeran segons una forquetadentre un 0% i un 0,5% aquest anyi en 2013, ns a un 0,6%. El 2014, la

pujada salarial dependr de levolucique hagi tingut el PIB lany anterior:si creix per sota del 1%, laugment

salarial no podr ser superior al 0,6%;si leconomia creix entre un 1% i un2%, els sous podran fer-ho ns a un1%, i si el PIB arriba a o supera el2%, laugment salarial no excedir el1,5%.

- Control de preus i benefcis

El text fa una crida a que els sectorsde la distribuci i les administracionscontrolin els preus, especialment elsdels productes bsics. Tamb perquels benecis empresarials es reinver-teixin en el teixit productiu i es mo-derin els salaris dels alts executius idirectius.

- Flexibilitat interna negociada

Els convenis potenciaran la exibilitat

interna negociada amb mesures comla distribuci irregular de la jornada,la mobilitat dintre de lempresa o queuna part del salari estigui lligada alevoluci de lempresa. Lempresaridisposar tamb duna borsa dhoresanuals que podr alterar segons la dis-tribuci prevista. Les classicacions

professionals haurien de centrar-se engrups professionals i no en les ante-riors categories professionals.

- Despenjament dels convenis

Els empresaris podran despenjar-se(s a dir, no aplicar) diverses partsdel conveni, no noms la salarial,com ns a ara, quan existeixin cau-ses econmiques. Sempre que hi hagiacord, podran aplicar la clusula de

despenjament a la jornada o al treballper torns.

- Potenciament dels convenis

dempresa

Els convenis sectorials potenciaran lanegociaci en les empreses, perqusigui aqu on es pactin condicionscom la jornada laboral o els salaris.

8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

8/33

TREBALL-ECONOMIA

LAcord Patronal-CCOO-

UGT: un robatorials i les treballadores

Febrer de 2012 7

Secretariat Permanent delComit Confederal CGT

La CGT considera ticamentrepugnant lacord signat per CCOO-UGT amb la CEOE-CEPYME.

Aquest Acord sobrepassa qualsevolcriteri de racionalitat i totes les l-nies vermelles que el sindicalismeha de tenir presents, ja que, ambaquest Acord, les i els treballadorssom els responsables de la crisi i pertant lhem de pagarEl 25 de Gener de 2012, hem conegutel text complet del II Acord per alocupaci i la negociaci collectiva2012, 2013, 2014 pactat i signat perles patronals CEOE i CEPYME ambels sindicats institucionals CCOO iUGT. El document inclou, entre al-tres, aspectes relatius a lEstructurade la Negociaci collectiva, Flexi-

bilitat, Ocupaci, Formaci, Tele-treball, Criteris en matria salarial,Inaplicaci negociada a lempresa de

determinades condicions de treballpactades en els convenis collectiussectorials LAcord desgrana tot un seguit demesures per garantir laplicaci ge-neralitzada, de manera disciplinria,de totes les poltiques econmiques,dausteritat i ajust scal, dissenyades

per govern daquest pas i el govern

realment existent representat pelBanc Central Europeu i un esper-

pent dUni Europa amb Alemanyaal capdavant: despossessi de rendessalarials durant almenys tres anysamb prdues garantides de poder ad-quisitiu per a la poblaci renunciatobertament a la pujades salarials enfunci de la pujada de lIPC; la dis-

ponibilitat empresarial per exibi-litzar jornada laboral, modicar lescondicions de treball, torns, sistemesretributius, exibilitat en matria sa-larial vinculant salaris a productivi-tat i benecis de lempresa, sistemesde promoci, mobilitats funcionalsi geogrques; reconeixement delteletreball; despenjar-se de les con-dicions collectives del conveni, mo-dicar-les i lligar locupaci a que elstreballadors i treballadores acceptincomportar-se com un cost variable:acceptar treballar en qualsevol condi-ci, en qualsevol temps i a preus demercat. En denitiva, prdua de dretslaborals, daposta per un model denegociaci collectiva que saproximia lempresa, a la individualitzaci

de les relacions laborals tot amblobjectiu daugmentar la competiti-vitat i els benecis empresarials.Per a la CGT, la primera valoracidaquest II Acord, s el menyspreuque aquests sindicats mantenen per laclasse treballadora (assalariada, atu-rada, exclosa ) atorgant-se la repre-sentativitat de totes i tots, degradant

a la condici dobjectes i mercaderiaa la totalitat de la poblaci, senseconixer les necessitats daquells aqui representen, establint un procedi-ment de negociaci obscurantista i aesquenes de les i els treballadors i lasocietat, concloent, un acord per sig-nar el robatori a la totalitat de pobla-ci i a les seves possibilitats de lluita.

Amb la signatura daquest Acord, elssindicats CCOO i UGT han tornat atrair les funcions del sindicalisme iamb aix, a la classe treballadora.Aix no s una novetat ja que aixho vnen fent des dels Pactes de laMoncloa, iniciant un model de sin-dicalisme institucional al servei dela patronal en una cadena continuadade renncia als ms mnims principistics, socials, reivindicatius dedefensa dels drets de les i els treba-lladors.Aquest Acord sobrepassa qualsevolcriteri de racionalitat i totes les lniesvermelles que el sindicalisme hade tenir presents, ja que, amb aquestAcord, les i els treballadors som elsresponsables de la crisi i per tant hem

de pagar-la, renunciant a part del nos-tre salari, dels nostres convenis, de lanostra capacitat de mobilitzaci. Elssalaris sn culpables de la crisi, lescondicions de treball: jornada, tempsde treball, sistemes de retribuci almateix temps que el cost dels acomia-daments, sn responsables de latur,de la destrucci del teixit productiu

, de la crisi del sistema nancer ilnica sortida a la crisi s una ma-

jor explotaci de les persones nsrecloure-les en la misria.Amb aquest tipus dacords, els mi-llors gestors del capitalisme sn elssindicats institucionals com a for-ces racionalitzadores i disciplinadesde lempobriment generalitzat delsssers humans, material i mental-

ment, renunciant a la lluita pel futur,la solidaritat, la justcia social, lallibertat individual i collectiva, i elcanvi de model productiu per a la ne-cessria sostenibilitat mediambiental.Amb aquest Acord hi ha una submis-si absoluta dels i les treballadores alcapital. Sobliden del repartiment deltreball, del repartiment de la riquesa,

de la pujada dimpostos als rics, de lesgravacions a les transaccions nance-res negant qualsevol possibilitatde canvi, venent-nos noms resigna-ci, submissi, por, desmobilitzaci Aquest model sindical institucio-nal ens ha replegat als dictmens delcapital, els poltics, els banquers.Per a la CGT, com a sindicat de clas-se, considerem repugnant aquest

Acord i ens torna a rearmar ms enla necessitat de donar una respostade lluita des del mn laboral i desdels moviments socials, una respos-ta unitria de tota la societat davantdaquest model social basat en lamera explotaci, la competitivitat,lindividualisme.Al carrer! Amunt els que lluiten!

Mndez i Toxo, ens heu tornat a vendre als treballadors

Juan Carlos Rubio, SecretariGeneral SABEI-CGT

Bankia - Illes Balears

Camarades Cndido Mndez iIgnacio Fernndez Toxo, hoheu tornat a fer. El 25 de gener heusignat, juntament amb les patronalsCEOE i CEPYME, lanomenat IIAcord per a lOcupaci i la Ne-gociaci Collectiva 2012, 2013 i2014.Secretaris generals dels, en temps,sindicats de classe (obrera); ja fatant de temps, que ni ens recordem.Sindicats tots dos, UGT i CCOO, alservei del govern i dels grans pa-trons de torn.Heu signat un acord que cont, perensima vegada, atacs frontals con-tra els interessos i els drets de laclasse treballadora.Entre unes altres, disposeu de ma-tries tals com: estructura de lanegociaci collectiva, exibilitat,ocupaci, formaci, promoci, te-letreball, criteris en matria salarial,inaplicaci negociada en lempresade determinades condicions detreball pactades en els convenis

collectius sectorials, etc.En quin sentit?: prdua de poder ad-quisitiu durant tres anys; exibilit-zaci de la jornada i dels salaris i la

retribuci, a cop empresarial, amnde la modicaci de les condicionsde treball i de torns; vinculaci delssalaris a la productivitat, per nodels benecis empresarials a la sevareinversi en lempresa; mobilitatsfuncionals i geogrques; despenja-ment del conveni collectiu...Elements que condueixen a la indi-vidualitzaci ms encara de lescondicions de treball, i a una majordesprotecci en els mbits produc-tius i negocials inferiors: les petites imitjanes empreses (majoria a Espan-ya), sense representaci unitria delstreballadors.Obeu els obscens designis de retalla-des econmiques, socials i laborals;dinstitucions ultraliberals tals com

el Banc Central Europeu i la UniEuropea; capitanejats per Merkozy(ms Merkel que Sarkozy...), i coexe-cutades pel seu obedient subordinatRajoy.Desprs de tots els regals lliurats enlacord a les grans patronals (inclosesles bancries), el vostre president delgovern de lestat espanyol anuncia

(a lestranger), entre somriures, quela reforma laboral li valdr una vagageneral. Ja veieu que els mercatssn insaciables, per moltes ofrenes

que sels dediquin; per molt que escollabori i participi en la por ambel qual adormen als ciutadans i alstreballadors.Quina legitimitat tindreu per convo-car-li a Rajoy la seva merescudavaga general?A canvi de qu i/o per aqui signeu aquests regalsals rancis grans patronsespanyols?Fareu algun dia algunacosa per intentar recupe-rar la solidaritat obrera ila conscincia sindical ide classe? I el respecte deles vostres bases cap a lescpules sindicals?

P. D.A Bankia, un dels seussindicats, autodenominatprofessional i indepen-dent, feia recentmentun allegat criticant alssindicats (majorita-ris) presents en la mesadel Conveni collectiu

dEstalvi, pel Preacord de Conveniaconseguit amb la patronal ACARL(cos-germ de lacord comentat adalt), raticat a so de bombo i pla-

terets el dia 2 de febrer. Es queixavaque el temps tot ho tapa, i que en les properes eleccions sindicals els tre-balladors ho hauran oblidat.Quina ra t! Tamb podria recor-dar el vergonys Acord de privilegis

sindicals que va signar a Caja Ma-drid (nivells, ascensos i variablesespecques per a les cpules sin-dicals), juntament amb aquests ma-

teixos sindicats, en lanterior man-dat de representaci sindical. I quetamb va ser oblidat en les ltimeseleccions sindicals... La memriadaquest sindicat s, si ms no, tanselectiva com la dels treballadors.

8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

9/33

TREBALL-ECONOMIA

La deshonestedat de

Toxo i Mndez

8 Febrer de 2012

FESIM-CGTwww.cgt.es/fesim/

Davant els acords signats per CCOO-UGT i la patronal

Els rgans de direcci del sindi-calisme dEstat (UGT i CCOO)han signat un altre acord amb les or-ganitzacions empresarials i han donatal Govern una pau social a costa delempobriment de la ciutadania i delstreballadors. A canvi, han rebut la

prrroga de lacord de formaci pro-fessional, que els permet a ambdsdecidir la destinaci dingents quan-titats de diners, que sassignen a ellsmateixos.

No s veritat que renunciant a salarisi augmentant la exibilitat es mantin-gui locupaci. Tot el contrari; es creams atur i ms ocupacions precries.Encara ms, els ERO que aquests sin-dicats signen en un 96%, destrueixenocupaci i sn una de les seves fontsindignes de nanament.Aquest acord signica el beneplcita la dura i prxima Reforma Laboralque anuncia Rajoy i encotilla els con-venis cap a la reducci contnua del

poder adquisitiu i drets socials.Han acordat que els increments sa-larials negociats no haurien de supe-rar: el 0,5% en 2012 i el 0,6% per a2013 i 2014. Per als anys 2012 i 2013sestableix una clusula de revisisi lIPC de lestat espanyol i el de lazona euro superen el 2%. La revisisalarial ser noms per la difernciaentre aquest 2% i lIPC ms baix delsassenyalats.

A ms, si el preu del barril Brent de petroli creix ms del 10%, es des-comptar de lIPC la pujada delscarburants, amb el que lIPC a teniren compte ser menor encara quelocial. Per a 2014 es donaria unarevisi lligada a levoluci del PIBde leconomia espanyola. En deniti-va un galimaties que noms beneciaals empresaris i banquers.Acorden que els convenis collectius

puguin distribuir irregularmentel 10% de la jornada anual i quelempresari disposi duna borsa decinc dies (40 hores) a lany que podr

distribuir al seu antull durant lany.La mobilitat funcional ser illimitadadintre del grup professional o perles titulacions exigides. No es con-siderar la categoria professional alefecte de mobilitat funcional. Ams, els convenis collectius hauriende contemplar major exibilitat quanlempresari necessiti distribuir deforma irregular ms jornada o quannecessiti major mobilitat funcional.Han signat un comproms amb elscriteris que han de seguir les empre-ses per a no aplicar de manera tem-

poral, coses com lhorari i distribuci

de la jornada, el rgim de treball atorns, el sistema de remuneraci o lesfuncions a ocupar pels treballadors itreballadores. Aix signica una mo-

bilitat funcional prcticament absolu-ta en mans de les empreses.Si espervem una resistncia a lesamenaces de la reforma laboral delPP contra els treballadors, els sindi-cats signants daquest acord el quehan fet s lliurar-se a la patronal ihan trat a tots aquells que lluiten

per convenis dignes en tot el territo-ri estatal. A ms, el Govern segueixamenaant amb facilitar i abaratir

lacomiadament.Els pactes signats per aquests sindi-cats suneixen al decretat pel governal desembre i que amb aquest pactese li dna el vistiplau:- La congelaci dels salaris dels fun-cionaris i empleats pblics per a 2012i augment de la jornada setmanal en2,5 h.- Laugment de lIRPF i la prdua dela clusula de revisi de lIPC real,que rebaixa el salari i les pensions en

ns a un10%.- Congelaci del salari mnim inter-

professional en 641 .- Un recrrec complementari tem-

poral en les rendes de treball i de ca-pital, s a dir augment de lIRPF el0,75% per al gra inferior, i progres-sivament ns al 7%.- No es renova durant quatre anyslajuda a la renda demancipaci(ajuda al lloguer de 210 ). AugmentalIBI i es posposa a 2013 lampliacia quatre setmanes del perms per pa-ternitat.Lalternativa vlida per a acabar amblatur s la reducci de la jornada sen-se exibilitat per a treballar en condi-cions dignes, manteniment dels dretslaborals i un salari digne per a totes.

Per aconseguir-ho fem una crida a lacrtica i resposta assembleria en ca-dascn dels centres de treball, barris,

pobles i ciutats de lEstat espanyol pera preparar una mobilitzaci generalcontra aquests atacs.Denunciem als dirigents sindicalsque ens venen i esclavitzen.

Mobilitzacions en defensa de lensenyament pblic de qualitat

CGT Ensenyament

D

es de CGT Ensenyament denun-ciem les propostes del Govern

de la Generalitat de retallar encarams els nostres drets i els nostressalaris. A les retallades salarials del2010 i 2011, shi afegeixen ara no-ves retallades: augment de lIRPF,disminuci de les pagues extres, ajor-

nament del primer estadi, augmentde les hores lectives, acomiadamentdinterins, supressi de les millores

per incapacitat temporal, la reduccisalarial en les dues pagues addicio-

nals i altres. A ms, la consellera Ri-gau est aprotant la conjuntura per prendre mesures que van ms enlldel 2012 i que agreugen la situaci ila qualitat de lensenyament pblic ideterioren encara ms les condicionsde treball del professorat.

Davant aquesta situaci, i amb laperspectiva que les retallades conti-nuaran, CGT hem animat el profes-sorat a organitzar-se i a participar entots aquells espais des don es puguiexpressar el rebuig a aquest nou atacals serveis pblics i a les condicionslaborals dels seus treballadors i treba-lladores.Aix mateix, vam fer una crida a totel professorat a participar activamenta les mobilitzacions que hem acordat

promoure de mane-ra unitria: actes de

protesta als centres ia les zones els dies 1i 2 de febrer, concen-tracions de delegatssindicals el 2 de fe-

brer, concentracionsmunicipals arreu deCatalunya el 8 de fe-

brer, i jornada de llui-ta amb tancaments

als centres el 14 defebrer. Tamb vamparticipar en les tan-cades de treballadorsde la funci pblica ales universitats i seusde la Generalitat en

protesta per les re-tallades salarials, la

prdua de drets laborals i la reducciindiscriminada de plantilla que handafectar els treballadors pblics,tancades que es van fer a a la UB, laUPC, la URV i a seus dorganismes de

la Generalitat de Barcelona, Tarrago-na i Girona.A ms, en el marc dun calendari demobilitzacions sostingudes i ambcontinutat, els sindicats contemplemla possibilitat duna primera convoca-tria unitria de vaga a lensenyament

pblic i a la funci pblica a Catalunya.Hem vingut explicant a zones i cen-tres que cal una resposta contundent

per frenar lofensiva. CGT proposavaun pla de lluita que ans ms enll, jaque el 15 de febrer es voten els pres-supostos i all es resoldr la retalladasalarial, el ms que possible augmentduna altre hora lectiva i la repercussien llocs de treball.Per aix, desprs de les tancades del14 de febrer, des de CGT vam propo-

sar vagues i manifestacion pels dies15, 21 i 29 de febrer i 8 de mar, pernalment vam decidir desconvocar-les degut a la resposta insucientobtinguda en els centres educatius.Si que hem cridat a concentrar-nosdavant del Parlament de Catalunyael 15 de febrer per expressar el nostrerebuig durant la tramitaci dels pres-

supostos de la Generalitat, coincidintamb altres treballadors i treballadoresdels serveis i empreses pbliques ca-talanes.Per un treball digne i estable i contrala precaritzaci laboral.Per la recuperaci del poder adquisi-tiu, no a la reducci salarial.

No a les retallades de plantilles. No a laugment de lhorari lectiu.Manteniment dels llocs de treball.Per una escola pblica i de qualitatamb recursos sucients.

Vaga duniversitatsel 29 de febrer aCatalunya

El 2012 sha iniciat amb ms acomia-daments a les universitats, amb ms

precaritzaci de les condicions la- borals, amb lamenaa daugmentarms les taxes universitries, i la qua-

litat de leducaci superior minva perefecte de les retallades extremes.Per tal de respondre a aquest ataccontra la universitat pblica, la Plata-forma Unitria enDefensa de la Uni-versitat Pblica (PUDUP) ha convo-cat vaga general a les universitats deCatalunya pel 29 de febrer, a la qualCGT dona suport.

8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

10/33

TREBALL-ECONOMIA

Retallades en

lAdministraci Pblica

Febrer de 2012 9

Les seves mentides, el nostre conformisme

Sindicat Federal delAdministraci General delEstat (SFAGE CGT-CAT)

Ens trobem davant duna lgicaimpossible, segons la qual percrear ocupaci els que treballem hohem de fer prolongant la nostra jor-nada (ara dues hores i mitja ms ala setmana) durant ms temps (nsals 67 anys) i per si aix no fos proucontradictori, marcant una taxa de re-

posici general del 0% i en el millordels casos del 10%. s a dir combatrelatur traient ocupaci o combatre elfoc amb gasolina.Tot aix sense que la vicepresidentai loqua portaveu de lactual governevidenci el ms mnim vergonya,aix s suport del tena i interessatdisbarat dun munt dexperts molt

ben pagats per la m generosa delsmercats nancers.En el RD 20/2011, que a ms decongelar formalment les nostres re-tribucions, les redueix de fet en ele-var la crrega impositiva que hemdassumir, al que sumem, en creixe-ment negatiu com diuen ara, el 0,3%

que es tenia intenci de destinar alinjuriat i imposat pla de pensions delAGE. Per cert, una mesura a con-siderar pels sindicats que seguiranrebent les corresponents comissionsdel feli pla de pensions podria serla dissoluci daquest amb el corres-

ponent repartiment entre tots els par-tcips/obligats. Entenem que s unatasca complicada, gaireb tant commodicar la Constituci que els dos

partits dels al casino especulatiu/nancer no van trigar ni 48 hores amodicar. Voler s poder. Doncs b,en aquest RD es va colar damagat,en la disposici nal dissetena, una

petita ajuda de 103.000 milions

deuros a les entitats nanceres. Elsilenci de la vicepresidenta sobreaquest assumpte va ser absolut, laseva loquacitat nulla.Els mitjans ocials ja no argumenten,noms confonen, creen incertesa, es-

panten amb la intenci de portar, comdiu Naomi Kleiman (recomanem elseu llibre La Doctrina del Shock)a un permanent estat de xoc que pa-ralitzi tota rebellia i aplani el cam anoves agressions/retallades.

El que no es diu:

- Hem de pagar tots els deutes, tambels privats: El deute pblic espanyols menys de la meitat que el deute

privat, paguem la primera i avalemla segona, desprs paguem les dues,aix s, dels benecis de la segonani hem vist, ni veurem res. Ara pa-gar aquest deute, sobretot el privat,santeposa al benestar de la pobla-ci, pitjor encara, sintenta posar alsserveis pblics en les malgastadoresmans del sector privat.- Estem en mans duns pocs que ensvolen deixar en pilotes: A nals de2006 noms una vintena de grans fa-mlies eren propietries del 20,14%

per cent del capital de les empre-ses de lIbex-35 i una petita elit de1.400 persones, que representen el0,0035% de la poblaci espanyola,controlava recursos que equivalen al80,5% del PIB. Sn aquestes fam-lies les que es van reunir en el seu diaamb Zapatero i les que desprs vananar al despatx de Rajoy.- Volen que paguem el descontrol dela bombolla immobiliria: El crdittotal destinat a lactivitat productivaes va multiplicar entre 2000 i 2007

per 3,1, el dirigit a la indstria per1,8, el de la construcci per 3,6 i eldirigit a lactivitat immobiliria per

9. I el 2008 el crdit a la construccii a les activitats immobiliries repre-sentava el 47 per cent del total quanlany 2000 noms era el 25 per cent.- Les desigualtats creixen, la ren-da no es reparteix, sacumula encada vegada menys mans: SegonslEnquesta Financera de les Fam-lies del Banc dEspanya noms entre2002 i 2005 la renda mitjana corres-

ponent al 20 per cent ms pobre deles llars dEspanya es va reduir en

un 23,6 per cent mentre que la rendamitjana del 10 per cent ms ric es vaincrementar ms dun 15%.- Creix leconomia especulativa,

perd valor la productiva, el treball:El Consell Econmic i Social mos-trava en la seva Memria de 2007que mentre que el 2006 la retribucidel treball va crixer un 3,4 per cent,els benecis de les societats que co-titzen en Borsa ho van fer per sobredel 26,6 per cent.- La riquesa que no es reparteixsacumula i noms serveix a unacasta privilegiada: Els benecis deles 35 grans empreses espanyolesque cotitzen en borsa van ser de51.613.000 deuros el 2010, fet quesuposa una pujada del 24,7 per centrespecte a lany anterior, mentre queels salaris van perdre 2 punts percen-tuals de poder adquisitiu en aquestmateix any, quan noms van pujar alvoltant de l1 per cent enfront del 3

per cent de la taxa dinaci.- No sobra sector pblic, sobrenmentides: En contra de les falsedatsque es vnen dient per justicar laretallada de la despesa en el sector

pblic, la veritat s que Espanya sun dels pasos integrants de la UE-15amb un sector pblic dels ms petits.El nostre percentatge de poblaciocupada en ell sobre el total de po-

blaci activa era del 12,75 per cent

el 2008 mentre que el de Dinamarcaarriba al 31,27 per cent, el de Finln-dia al 24,64 per cent o el de Sucia al26,2 per cent el 2007.- Hi ha recursos, per el governeconmic, noms hi ha aquest, novol que surtin a la llum: Leconomiasubmergida, segons les dades delSindicat de Tcnics del MinisteridHisenda calcula que representa alvoltant del 23 per cent del PIB, sa dir, uns 245.000 milions deuros,

amb menys del 10% es cobriria ambescreix el que es preveu estalviaramb les actuals retallades.- Menys pa i ms luxe: Baixa la ven-da de cotxes utilitaris i augmenta un80% la venda de cotxes de luxe , araanomenats dalta gamma.Fins aqu noms alguns apuntseconmics que posen en evidnciaels mantres catastrostes ocialsque justiquen que les retallades hande recaure sempre en la part menysagraciada de la poblaci perqu ungrup redut segueixi es enriquint sen-se lmit.Ens governa leconomia espe-

culativa, leconomia ctcia onltica no existeix, noms lafanydacumulaci costi el costi, a costadel que sigui i caigui qui caigui. Aixs el capitalisme, ni rostre hum, nires que shi assembli.Tot aix en un anomenat estat demo-crtic on sens diu, des dels plpitsdel poder, que noms hi ha un camde salvaci, el que marquen els mer-cats i els seus profetes, les primesde risc i les seves agncies de qua-

licaci (Standar and Poor, Mood isi Fitch). Ni aquells, ni aquestes vanser elegits, per tant la democrcia nos que estigui en dubte, est prctica-ment anullada.Davant aquesta sagnia de retalladesdels nostres drets no queda altra al-ternativa que mourens, ens va enaix tot. No tenen ra, les seves me-sures sn injustes, ens agredeixeni davant lagressi no queda altracosa que anar a una defensa pr-

pia collectiva. La nostra submissiajuda a alimentar la seva insaciablecobdcia. s hora de passar a lacci.Les coses no sn com sn, estan comestan, i es poden canviar

Pluja de milions del BCE a la banca privada

S.C.

En un acte de generositat senseprecedents, el Banc Central Eu-ropeu (BCE), a nals del passat mesde desembre, prestava a les entitats

bancries de leurozona 500.000milions deuros a un inters nm(el 1%). Encara que el BCE diu que

pretn aconseguir amb aquesta me-sura que es reactivi leconomia i queel crdit pugui arribar a les famlies ia les empreses, est clar que aix nosucceir. Gaireb amb total seguretat

es pot dir que els bancs utilitzaranaquests diners per a sanejar els seus

balanos, comprar deute pblic o ferrepartiment de dividends. La bancaens enganya una vegada i una altraamb els mateixos paranys de sempre.I desprs el BCE no sembla que facigaire seguiment dels diners que pres-

ta, per a poder cerciorar-se que, efec-tivament, el crdit ueix. Per tant,una vegad darrere daltre, la jugadaes repeteix.

El BCE regala 15.000milions deuros a labanca privada

I don surt aquests diners? Doncs delsimpostos dels ciutadans. La jugada ssenzilla: El Banc Central Europeuha prestat recentment als bancs gai-reb 500.000 milions deuros al 1%dinters i a retornar en 3 anys. Enaquests moments, el bo espanyol a 3anys cotitza gaireb al 4% anual. Siels bancs es limiten a comprar deute

pblic, s a dir, a nanar als Estatsamb aquests diners, obtindrien un

beneci de gaireb 15.000 milionsdeuros.Per tant, moltes de les retallades so-

cials que sofrim i sofrirem anirandirectament a parar a la butxaca del

banquer en forma duns interessosdel deute pblic intencionadamentelevats amb la complicitat del BCE.Estem parlant dun rescat autnticdel ciutad a la banca privada. I sque, una vegada ms, el BCE es negaa nanar directament el deute delsEstats, sin que nana a la banca

privada perqu aquesta nanci alsEstats, amb una quantitat de milions

pel mig com beneci.Els pagans, els ciutadans que sofri-rem retallades socials per a pagaraquest diferencial del cost del deute

pblic, des del 4% en el mercat privatenfront del 1% si els estats es nan-cessin directament del BCE. Aquestdiferencial sn els benecis de la

banca, els 15.000 milions deuros enaquesta operaci. Per tant, quan sensdemana un esfor com per al bcom, ms aviat ens demanen un es-

for com per al b de la banca. Ambaquestes accions el Banc Central Eu-ropeu pren partit per les entitats pri-vades que, cometent greus errors, ensvan car en una greu crisi nanceraque des de fa temps sha convertit encrisi econmica.El BCE demostra com la seva su-

posada independncia, dogma neo-liberal que ha estat la base per a laconstrucci europea, no existeix i, ams, s impossible. El BCE interv i

pren partit, per tant, les seves accionsestan al marge de les decisions de-mocrtiques del poble, el que estemvivint s una dictadura disfressadade democrcia, una democrcia fal-sa, ja que al poble europeu no se lhaconsultat sobre si est dacord en queel BCE nanci Estats o bancs. Unavegada ms el Banc Central Europeutorna a deixar de costat als ciutadansque, suportant les greus retalladessocials que sofreix Europa, nancen

directament els benecis econmicsque es regala a la banca privada.Tot i que tot indica que es tracta dunimpossible, ja va sent hora que elBCE doni un gir de 180 graus i se si-tu del costat dels governs, nanantel deute pblic al 1%, i deixant decostat als bancs. Perqu, al cap i ala , si la banca privada s gran partculpable de la situaci actual i no ensserveix per a sortir della, potser cal-dr provar amb altres frmules comla banca pblica.

8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

11/33

TREBALL-ECONOMIA

Situaci de collapse a les

Ofcines dOcupacide Catalunya

10 Febrer de 2012

Precarietat, descoordinaci i falta de mitjans

Secci sindical CGT INEMBarcelona

A partir de l1 de gener de 1998lEstat va transferir a la Gene-ralitat la gesti de les poltiques ac-tives docupaci (inscripci de de-mandants, ofertes, contractes, etc.),romanent en lINEM la competnciadel pagament de la desocupaci.A partir de llavors, es va produir unasituaci peculiar: lusuari que acudiaa locina de latur era ats per duesadministracions diferents, cadascunaamb les seves competncies. El con-veni de collaboraci que ambduesvan subscriure delimitar les actua-cions concretes i la gesti del dia adia. La distribuci del personal en-tre les dues administracions va ser,aproximadament, dun 75% per laGeneralitat i un 25% per lEstat.Lescassetat i precarietat en la plan-tilla de lINEM ha estat un proble-

ma crnic de lorganisme que es vaveure especialment accentuat a partirdel 2007, quan van comenar a in-crementar les xifres de desocupats,amb augments espectaculars en 2008i 2009.La situaci de personal es va resoldrede manera parcial amb la contracta-ci de personal inter, de manera que

en aquests moments els funcionaristemporals suposen, aproximadament,el 10% de la plantilla a tot Espanya.A la provncia de Barcelona, aquest

percentatge sacosta al 25%.Una setmana abans de les passadeseleccions generals de novembre,el Servei Pblic dOcupaci Esta-tal (abans INEM) i la Generalitatvan subscriure un nou conveni decollaboraci, prvia denncia peraquesta de lanterior acord. El nouconveni ha modicat una cosa fo-namental: en les ocines docupacila informaci en matria de presta-cions que ns ara venia sent facili-tada pel personal de la Generalitat,ser realitzada dara endavant pelstreballadors del SPEE, la qual cosaincrementa considerablement la sevacrrega de treball en un 30 o 40%,aproximadament, mesurat en nom-

bre de ciutadans atesos.Davant daquest nou marc el SPEE noreacciona dotant els recursos neces-

saris per assumir les noves tasques.La Direcci manifesta la impossibi-litat de contractar personal inter imolt menys daugmentar la dotacide plantilla xa, tot i que les novescomeses sn per sempre. Al contrari,les retallades en la despesa suposenque estiguin a punt de deixar de ferel que en una empresa serien hores

extraordinries. Shan implementatnous mtodes de simplicaci de lagesti i millores informtiques i te-lemtiques, que sent benecioses iagilitant la tramitaci, no compensenni de bon tros lincrement hagut en lademanda dels nostres serveis.La modicaci de les tasquesque suposa la nova distribucidatribucions entre les dues adminis-tracions sha anat implantant a totesles ocines docupaci de Catalunyadurant els mesos de desembre i ge-ner. Una vegada culminada, el re-sultat, principalment per a lusuari,s desastrs. Els temps despera perser ats el passat novembre en unaocina han passat de, entre 30 i 45minuts, com a mxim, i en els diesms difcils, a unes habituals dues otres hores a la sala despera. I aix enel cas que tatenguin el mateix dia,

perqu en gaireb totes les ocines ia la vista de la gran quantitat de p-

blic que hi ha esperant a mig mat, es

deixen de donar torns als ciutadansque acudeixen, perqu en cas contra-ri seria impossible atendrels a tots.Per ara, aquests fets no han signicatque es produeixi retard en el paga-ment a les prestacions, per pot serqesti de temps, perqu cada diaque passa resulta ms evident ques impossible que els mateixos tre-

balladors puguin desenvolupar unatasca que ha crescut notablement,tenint en compte que ja es trobavenen una situaci de mxim rendiment.A ms, en els prxims mesos semblaque la desocupaci sincrementarsignicativament. Per aix, la Direc-ci pressiona cada vegada ms per-qu disminum els temps datencia lusuari, i perqu li venguemla possibilitat de presentar la sevasollicitud per internet en el llocwww.sepe.es , cap meravella percert, per que potser ens eviti laturata locina.

Les cues a la porta de les ocinesdocupaci estan sent cada vegadams llargues. En aquesta ocasi noes produeixen per un increment es-

pectacular de latur, que sent altssimno ho s molt ms que fa dos mesos,sin per la ineccia i la inopernciadels dos administracions pbliquescompetents en la matria, els res-

ponsables poltics no sn capaosde organitzar els mitjans per, al-menys, atendre a les persones que

pateixen el major i ms nombrsdels problemes que t avui el nostre

pas, latur.

775.000 aturats a Catalunya, i segueixen pujant

Redacci

L

a taxa de desocupaci se situavaen acabar lany 2011 en el 20,5%,

la xifra ms alta a Catalunya des del1994. Els ltims tres mesos de 2011,doctubre a desembre, ms de 33.000persones van perdre la feina a Catalun-ya, de manera que ja sn 775.400 elsdesocupats i la taxa datur senla nsal 20,5%, un nivell noms superat alpic ms alt de lanterior crisi econmi-ca, quan al primer trimestre del 1994es va arribar a un inslit 21,7%. No cal cap dada per constatar que lasituaci s dramtica, tothom ns ple-nament conscient, per un cop ms xi-

fres com les que trimestralment publi-ca lenquesta de poblaci activa (EPA)sn per si mateixes un clam per exigirun revulsiu. El problema s que tot in-dica que la situaci sagreujar.Al conjunt de lEstat, latur ha superatper primer cop els cinc milions de des-ocupats, la dada s demolidora: 5,27milions de persones no tenen feina, el22,85% de la poblaci activa.Ms enll de les dades generals, nhiha despecialment preocupants, comara que continua augmentant el nom- bre de llars en qu tots els membresestan a latur. A Catalunya nhi ha225.300, en contraposici amb les168.000 de fa un any. Aix signicaque han augmentat ms dun 25%. Atot lEstat, les famlies que tenen el

subsidi datur com a nic ingrs (sino lhan esgotat) sn 1,57 milions, un10% ms que al tercer trimestre i un18,6% ms que fa un any.A ms, tot i que s el cinqu any con-secutiu en qu latur puja i que, de fet,el repunt no ha estat el ms gran, el2011 s que ha estat molt ms virulentamb la destrucci de llocs de treball:sen van perdre a tot lEstat 600.000,ms del doble respecte als 237.800 del2010. La xifra s similar a la registradafa dos anys. A Catalunya, els 126.700llocs de treball que shan perdut snmolt lluny de la destrucci docupacidel 2008 i 2009 (vegeu grc), pergaireb multipliquen per onze les xi-fres de lany anterior. El Principat s,de fet, el segon territori on ms llocs

de treball shan destrut. I ms de lameitat han desaparegut en els ltimstres mesos del 2011. Per sectors, laturha pujat durant el 2011 en tots, sobre-tot en els serveis, amb 240.590 aturatsms (+10,1%), tot i que continua sentla branca que genera ms ocupaci aCatalunya. En la construcci es van re-gistrar 22.861 desocupats ms (+3%),en el collectiu sense ocupaci anteriorva pujar en 21.871 aturats (+6,1%),en lagricultura va repuntar en 19.132 persones (+15%) i en la indstria vaaugmentar en 17.832 (+3,6%).Comptabilitzat per demarcacions,Barcelona ha estat la ms castiga-da lexercici passat i quedava amb454.961 persones sense feina a 31 dedesembre, s a dir, 38.166 aturats ms.

En canvi, en termes relatius, ha estatTarragona la demarcaci on pitjor hanevolucionat els dgits, ja que el mercatlaboral ha perdut un 11% de la seva ca-pacitat, amb gaireb 7.000 aturats msa nal del 2011.Ni un bal doxigen,doncs, en un mercat laboral que conti-nua acarnissant-se amb els ms joves.El volum de joves dentre 16 i 24 anysinscrits a les ocines docupaci vaaugmentar en 1.500 persones lltimtrimestre de lany, una dada que fa tan-car el 2011 amb un nou rcord daturjuvenil de 146.500 desocupats.La tem-poralitat ingent tamb evidencia la in-eccia de les reformes recents, ja quedels ms de 2,1 milions de nous con-tractes rmats en lltim exercici no-ms un 10% eren de carcter indenit.

8/2/2019 Revista Catalunya n136.Febrer2012

12/33

TREBALL-ECONOMIA

Areametrpolix

Febrer de 2012 11

Ms informaci sobre privilegisde directius i poltics metro-politans. On ho havem deixat? Ah,s!: el membre de la Mesa Nacionaldel PSC Francesc Narvez que sreclamat per lMB en comissi deservei de lAjuntament de Barcelonai se li atorga un subgrup ms alt queel de lentitat dorigen i el nivell msalt possible. Un grup C amb despatxi butlla per anar i venir.Us havem dit que la comissi deservei era noms ns el 31 de des-embre i ara sabem perqu. Dinsel pressupost general per al 2012hi ha la relaci de crrecs directius

i les seves retribucions. Tranquils,les retribucions no han augmentat,noms el nmero de directius. Enconcret, hi ha un nou Delegat delPla Metropolita de Mobilitat Urbana(76.182,40 anuals), la qual cosa faaugmentar lincrement del personaldirectiu de lMB respecte les tresentitats de les quals prov ns al19,7%. Visca les retallades!Dins de lexpedient que justica-va la reclamaci en comissi de

servei daquest capit del PSC,es troba un informe del Directorde Serveis Tcnics i del Directorde Transport i Mobilitat on deienque era necessria aquesta gurade Delegat i detallaven les sevescomeses: totes dins dels epgrafsdirigir i impulsar, claramentfora de labast dun grup C. Aquest

informe est datat tres dies desprsque el Director de Serveis Generalsi el Coordinador de Recursos Hu-mans armessin en un altre informeque aquests directors de Transportsreclamaven a la persona en concretque es volia txar. Est clar que lesdates indiquen clarament la seqn-cia real dels esdeveniments, amblafegit que aquests Directors novan voler escriure el nom concretque sens dubte sels demanava. La

necessitat daquest Delegat s arala mateixa que quan es va constituirlMB: cap. Aix ho hem expressaten lallegaci que hem interposat alaprovaci denitiva del pressupostgeneral de 2012.El moment propici perqulaclaparadora majoria del PSC im-

poss al Ple un altre crrec directiu

(per omplir de nufrags daltresadministracions lilla poltica ques lactual MB) era laprovacidenitiva del pressupost general

pel 2012, per a principis doctubreaix quedava massa lluny. I per aixes va muntar la comissi de serveide lagent de la gurdia urbana,subgrup C2 -aix ho denominalAjuntament de Barcelona en eldecret que autoritza la comissi deservei- i sel va txar pagant-li tant

com va semblar que podia colar:molt ms que a lAjuntament deBarcelona, bviament.Senyors de la resta de partits queconformen el Consell Metropolit,o sigui CiU, PP, ICV-EUiA, ERCi JpB: a lMB no necessitem ungurdia urb. El fet que sel fes venirabans de poder nomenar-lo crrec di-

rectiu dna idea de la conana quet el PSC per poder fer el que vol,que en aquest cas s collocar tan t bcom pugui els seus. Els mitjans decomunicaci ja shan fet ress de lainjustcia que representa que vostscobrin indemnitzacions per venir alMB, a ms del seu sou. Lopini

pblica no els t precisament engran estima. Tenen loportunitatde rentar-se la cara i de no fer-secmplices dun clar acte de nepo-

tisme. Volen que la gent entenguique lnic consens universal entrevosts s per cobrar i per collocarels seus? Potser la premsa noms hadestapat la punta de liceberg; potseraviat far publiques les mil raons perser poltic com la millor manera dequedar-se al marge de totes les crisisi de les receptes per sortir-nos-en

Secci Sindical CGT- EntitatsMetropolitanes Barcelona

Un nou Delegat del Pla Metropolit de Mobilitat Urbana

Els parcs i jardins de Barcelona

componen un patrimoni ciutadirrenunciable, herncia de diversesgeneracions de barcelonins i barcelo-nines i fruit de molts anys de reivindi-cacions venals i de lesfor pel man-teniment daquests espais per part dela plantilla de lInstitut Municipal deParcs i Jardins. El govern municipalha de ser garant daquest patrimoni,amb lobjectiu dampliar-lo i millorar-lo, mai per especular i afavorir interes-sos privats a travs de la seva gesti.La transformaci de lInstitut en en-titat pblica empresarial local, lany2005, va suposar una ruptura respec-te al model de gesti directa que el

primer ajuntament democrtic haviarecuperat als anys 80. En aquella eta-

pa, el manteniment de la jardineria deBarcelona va ser un referent reconegut

arreu. Des de llavors ns avui, Parcsi Jardins ha sofert la externalitzaci-del 30 % dels treballs encomanats- aempreses privades, que subcontractenmaquinria i treballadors i, en unaespiral dinteressat descontrol, aca-

ben deteriorant el servei que presten,augmentant gradualment el pressupostinicial i sense assumpci de responsa-

bilitats pels reiterats incompliments.Amb la privatitzaci del servei, estemtornant al model fracassat dels anys 60i 70, quan el manteniment del verd dela ciutat estava en mans dempreses

privades que mantenien un servei de-gradat, amb prctiques corruptes.Per tot aix:* Manifestem la necessitatdaugmentar el patrimoni verd pblic,que mant a cada ciutad de Barcelo-na molt per sota dels 10 metres qua-drats aconsellats per lOrganitzaciMundial de la Salut.* Denunciem la poltica de privatit-zaci de serveis, actualment ms del30%, cedint a empreses privades elmanteniment dels jocs infantils, part

de la poda darbrat, tractaments -tosanitaris etc, renunciant ns i tota exercir un control de qualitat deles privatitzacions, el qual tambsexternalitza.* Mostrem el nostre rebuig a la po-ltica de contractaci de personal.La supressi de la contractaci delestiu, coincidint amb les vacancesdel personal x (aprox. 80 eventuals),amb el consegent deteriorament delverd, en poques de gran s ciutad.

No es convoquen Ofertes PbliquesdOcupaci, obertes a tots els ciu-tadans, per tal de mantenir les rtiosnecessries per Ha. que permetin rea-litzar el manteniment sucient delsserveis encomanats. Es permet la con-tractaci de personal (majoritriamenttcnic) sense procs selectiu conegut,ni tenint en compte els criteris de pu-

blicitat, mrit i capacitat per accedir aun lloc de treball pblic. Es vulneralacord signat lany 2007 de Promo-ci de lO