1

espai

NÚM. 45

REVISTA DE L’INS PALAMÓS

CURS 2012-2013

3R TRIMESTRE inst

itut

2

Sumari

2 Editorial

3 El meu viatge per Jessu Venida

Xerrada-col·loqui sobre empreses per alumnes 1r batxillerat Colònies al Mas Pagès 4 Comenius a Suècia 2a trobada 5 Comenius a Palamós 3a trobada 6 Premis literaris Sant Jordi 2013 7 Entrevista a l‟alumne Mahmud Jatri 8 ADF Associació de defensa forestal

En Manel, el mosso, ens visita

9 I quan acaben l‟institut, què fan els

nostres alumnes: Oriol Mas i Lloret 10 Què ha suposat per l‟Institut que els

alumnes d‟ESO esmorzin a classe Concurs de disseny gràfic de l‟esport a Palamós 11 Els alumnes de 3r d‟ESO anem a Barcelona

12 LIPDUB DELS ALUMNES DE 3r ESO – CURS

2012-2013

Una sortida a final de curs 2n d‟ESO Platja

de Castell

13 Optativa de Català a 3r d’ESO

14 El gravat: art i ofici, idea i tècnica: Jofre Sebastian 15 L‟últim dia del curs 2012-13 16 Fotografies diverses curs 2012-2013

Portada: Quadre de Joan Miró. Ermita de Sant Joan d’Horta 1917.

Editorial

El proper divendres dia 21 de juny comença l’estiu i acaba per a tots els alumnes el curs. Molts, donat que han treballat de forma constant, aprovaran i podran gaudir de l’estiu, d’activitats de lleure, de la companyia dels amics .... i d’altres hauran de venir al institut els primers dies de setembre per intentar superar les matèries pendents i poder passar de curs. Els professors impartim anglès, català, caste-llà, matemàtiques, tecnologia, naturals, educació física...... però també eduquem en valors, que ens correspon com a persones que formem part d’una societat i que som model i exemple pels nostres alumnes. Però aquesta tasca correspon fonamental-ment a les famílies, normalment els petits fan allò que veuen fer als grans!. No en hi ha prou de saber moltes coses, cal saber estar! El passat divendres dia 14 de juny en la IX GALA DE L’ESPORT, que va tenir lloc al Teatre La Gorga, va començar amb la sala plena de nen i nenes amb les seves famílies, professors, entrenadors.... per reco-llir diferents guardons relacionats amb el mon de l’esport. Desprès dels parlaments de rigor per part del regidor Sr. Curto i l’alcaldessa Sra. M. Teresa Ferrés, el presentador va anar cridant els premiats per el lliurament de premis. La majoria de premiats desprès de recollir el seu guardó, en lloc de retornar al seu lloc i ovacionar a la resta de companys, aban-donaven majoritàriament la sala en companyia de pares i mares. Egoisme total i falta de respecte a la resta de premiats i a tots els presents!. Ensenyar a saber estar en un lloc, ser puntual, ser amable, ser respectuós amb els altres, cuidar les formes ... for-ma part de l’educació de les persones i correspon a la família. Estem en un moment complicat amb problemes de feina, retallades en sanitat, en educació, en serveis socials ... i penso que és precisament ara que cal entre tots plegats, però bàsicament dintre de la fa-mília, educar en valors: l’esforç, la voluntat de su-peració, el treball diari, la solidaritat entre molt al-tres. Cal tenir un jovent fort i ben format per poder fer front a totes les adversitats i superar-les i poder gaudir en un futur proper d’un mon millor. Es també el moment de repassar, totes les parts im-plicades, com ha funcionat el curs, que cal rectificar per tal de poder millorar, de felicitar als que su-peren el curs amb èxit i animar als que hauran de tornar el 2 i 3 de setembre per recuperar les matèri-es pendents a treballar una mica cada dia durant l’estiu per aconseguir-ho, i a ser possible fer bons propòsits pel curs següent no tenir els mateixos pro-blemes. Bona Festa Major, bon estiu i bones vacances a to-thom. Lluïsa Teixidor, directora

Agraïments: L’equip redactor agraeix la col·laboració i aportació de tothom qui ha fet pos-sible la publicació d’aquest número.

3

Xerrada-col·loqui sobre empreses per alumnes 1r batxillerat

El dimecres 6 de febrer l'empresari Jaume Sanabras, conseller delegat de

EKM Group-Human Capital, va partici-

par en una xerrada-col·loqui amb els alumnes de 1r de batxillerat que estu-

dien Economia de l'Empresa. El Sr. Sanabras els va explicar en que

consistia el seu dia a dia, el funciona-ment de l’empresa i quina era la seva

visió en primera persona del món de

l'empresa. Així, els va mostrar el que represen-

ten les empreses en la societat actual i els va donar una visió atractiva i

inspiradora de l'empresa tot comen-

tant aspectes tan importants com la planificació, l'orientació al client, la

iniciativa, el treball en equip i l'apre-nentatge al llarg de la vida.

FemCAT és una fundació formada per empresaris, empresàries, directius

i directives catalans que volen fer de

Catalunya un país més avançat, soci-alment i econòmica, a través d’inicia-

tives concretes amb un resultat pal-pable, i sempre en una perspectiva de

llarg termini. La xerrada es va centrar en la troba-

da entre l'alumnat i una persona que

dirigeix la pròpia empresa que els explicà la seva vivència. La conversa

amb aquesta persona i la reflexió so-bre la seva motivació i dia a dia aju-

darà els i les estudiants a visualitzar

aspectes de la vida a l’empresa i del seu paper en la societat des d’una

perspectiva diferent a la que és habi-tual. Josep Sánchez

Colònies al Mas Pagès

L'onze i dotze de març d'enguany tots els alumnes de primer d’ESO vam anar de colòni-es a Sant Esteve de Guialbes, al Mas Pagès. El primer dia al matí vam agafar l'autocar i vam dirigir-nos cap allà. Quan vam arribar el primer que vam fer, va ser deixar les maletes a fora de la casa de colònies, i vam jugar a diversos jocs. Després van arribar els monitors i ens vam separar per grups. Ens van proposar de fer activitats lúdiques i divertides. Va estar d'allò més bé. A continuació, vam pujar les maletes a l'habitació, vam dinar i en acabar l’àpat ens van deixar una estona lliure. A la tarda vam ju-gar al xutagolf. Un cop dins de la casa de colònies, vam anar a les habitaci-ons i vam tenir temps de descansar. A la nit, després de sopar, vàrem sortir a fora, els monitors ens esperaven. Després de jugar a l'assalt al castell i un altre joc, els professors ens van dir que podíem jugar per la casa i per fora. Molts van anar a la sala on hi havia la televisió, a veure Polseres Vermelles o vam estar a l’habitació, després tothom estava molt nerviós, ningú s'estava més de cinc minuts al mateix lloc. El dia següent també vam fer alguns jocs i a la tarda ja vam marxar cap a Palamós. Alumnes de 1r.d’eso

El meu viatge

Jo vivia en un poble que es diu Maka-ti. Està situat a les Filipines. A Cata-lunya primer va arribar el meu pare, després van arribar els meus dos ger-mans i finalment nosaltres ( la meva germana , la meva mare i jo ). Aquí a Catalunya no hi tenim més fa-mília, però hi ha un grup de Filipins que els considero com si fossin de la família. Els meus pares no es s¡ dedi-caven a res en el meu país, però aquí el meu pare és l'amo d'un Restaurant. Quan era petit el meu pare venia de vacances i també a Austràlia. Recordo que vaig arribar el 26 d'octu-bre de l'any 2009. Vaig venir amb avió amb la meva i la meva germana. Crec que aquest viatge vaig fer per-què el meu pare volia tenir tota la família aquí . El viatge va durar 16 hores i vam haver de parar 2 hores perquè l'avió es va quedar sense ga-soil i ens vam haver de parar 2 hores. A mi, la família aquí no em va pre-guntar si volia venir, va ser una sor-presa . Em va agradar molt ! No em vaig enfadar gens! Quan vaig arribar a Palamós estava marejat perquè no estava acostumat a viatjar amb avió. Em va rebre el meu oncle. Em vaig sentir molt impa-cient per reunir-me amb tota la famí-lia. Així les coses serien molt més fàcils. M'agrada molt viure a Palamós. Hi tinc molts amics! Palamós, 30 d'abril del 2013 Jessu Venida

Jessu Venida

Coordinació: Argia Marquès amb la col·laboració de Catherine Galard

4

UNA SETMANA A BORÅS (SUÈCIA) El 18 de Març en Joaquin Rodríguez, els professors Josep Antoni Blasco i la Lluïsa Teixidor i jo, vam anar a Borås, Suècia. El motiu del viatge era el Projecte del Comènius, en que set països diferents cooperen per a poder realitzar un treball sobre les característiques d’un riu.. La vida a Suècia és totalment diferent, crec que el que més em va costar va ser adaptar-me als hora-ris: esmorzen a les set, dinen a les onze i mitja, i sopen a les sis, set (depenent del dia). Anaven a dormir molt d’hora, sobre les nou, i torna a co-mençar. Aquest fet em va tocar molt la son, per-què no estava acostumada a anar-me’n a dormir tan aviat. També, feien un “coffee break”, una parada per al cafè cada dues hores i mitja aproximadament, i el que més em va costar assimilar, era el pa. Tenen moltíssims tipus de pans, i no sabia exactament quin menjar i quan. Com per exemple, un tipus de pa que es menjava de postres, amb una mica de mantega. L’escola és molt diferent, molt gran, i la gent molt amable. No tenen cap problema en ajudar-te si vas perdut, i tots intentaven practicar el seu espanyol amb mi, era molt divertit! Vivia amb la família d’una alumna, en acollida du-rant tota la setmana, i vaig aprendre molt dels costums d’allà, com el de treure’t les sabates en arribar a una casa, i no tornar-te-les a posar fins que marxessis, i deixar les jaquetes sempre al pen-jador. Aquesta era una gran oportunitat per poder aprendre alguna cosa de vocabulari suec i sobre-tot, practicar el nostre anglès! Fèiem activitats conjuntes amb els estudiants su-ecs, i ens ensenyaven la seva ciutat, el seu riu i la seva cultura. Vam fer una visita al riu Vaskan, a cinc graus sota cero! Una visita a una antiga fàbri-ca tèxtil, i uns camps que antigament estaven co-berts d’aigua. La meravellosa ciutat de Göteborg i els monuments de Borås van donar molt a conèixer de la cultura d’allà, i gràcies a unes visites guiades vam poder apreciar la bellesa de la ciutat nevada. Per les tardes havíem de fer les activitats que els nostres companys suecs feien, i en el meu cas, vam anar a fer unes partides al bowling, una parti-da al làsertack, i un sopar a casa d’un dels com-panys.

Ha estat una gran experiència que ha fet créixer la meva ment, ja que he conegut a un munt de gent d’altres països, he après les seves cultures diferents a la meva, he conviscut amb una família compartint els seus costums i sobretot he practicat l’anglès. És un viatge que no oblidaré mai i que m’ha portat a conèixer una gent meravellosa que mai no oblidaré, i que espero tornar a veure. Us recomano fer un viatge així, perquè val molt la pena! Irune Deu B1A SUÈCIA Dos alumnes de l’institut de Palamós, vam viatjar a Suècia per el projecte Comènius. Abans del viatge, em semblava que no faria gaire més fred que aquí, ja que era primavera... però en arribar i amb el pas dels dies, em vaig emportar una gran sor-presa: cada matí nevava... era espectacular... era fabulós i increïble. Em va sorprendre la forma que tenen els suecs de pagar el transport públic, especialment l’autobús, ja que tenen com una targeta que la carreguen de diners i paguen amb això, no utilitzen diners en efectiu. Els companys de Suècia van ser molt amables amb mi i em van ensenyar el seu espectacular institut. Només com a exemple, tenen un parell de gimnàs dins el cole i varis pavellons per ju-gar a diferents esports. Tots utilitzaven un ordinador molt especial; un Macbook pro que l’institut els donava a canvi que l’havien de cuidar bé i al cap de tres anys el podien comprar pel mòdic preu de 300 eu-ros. La moneda de Suècia, tot i estar dins la UE, no és l’euro, sinó que és la corona sueca, per entendre’ns, seixanta euros, equi-valen a unes cinc-centes corones sueques. Allà es paguen un 25 % de taxes al estat i els preus són més cars que a Catalunya, però els salaris són més alts també. En el tema dels horaris i àpats, m’aixecava a les sis del matí per anar a l’institut a les vuit, estàvem allà fins les onze, que dinàvem dins el cole i fèiem unes activitats a la tarda amb l’escola, arribàvem a casa sobre les vuit i a vegades sopàvem amb la família o ja havíem sopat a l’institut.

Joaquin Rodríquez B1C

Suècia. L’experiència de dos alumnes del centre

Comenius a Suècia 2ªtrobada

Irune Deu i Joaquin Rodríguez a Suècia

5

Comenius a Palamós 3a trobada

Centres participants: Institut de Palamós PALAMÓS (CATALUNYA) Istituto Tecnico Industriale Statale "Galileo Galilei" LIVORNO (ITALIA) Babītes Vidusskola RIGA (LETONIA) VšĮ Kauno paslaugų verslo darbuotojų profesinio rengi-mo centras KAUNAS (LITUANIA)

“THE LIFE OF MY RIVER... MY LIFE” L’institut de Palamós és el coordinador europeu del pro-jecte Comenius “Water: The life of my river... my life” del que formen part també dos instituts de Roma-nia, un de Lituània, un d’Itàlia, un de Letònia, un de Portugal i un Suècia. Aquest projecte es desenvoluparà al llarg dels dos propers cursos i implica al professorat i alumnat d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. La temàtica del projecte pretén, a partir de l’estudi d’un riu, en totes es seves vessants, tant naturals, com històriques, de llegendes i tradicions, artístiques... apropar els alumnes a la importància de la preservació d’un recurs tan fonamental com és l’aigua. En el cas de l’institut de Palamós el riu triat per fer aquest estudi, al llarg dels propers dos anys, és el riu Ter.

Del passat dilluns dia 6 al dissabte 11 de maig, l’Institut de Palamós va acollir el tercer encontre dels centres participants. En aquesta trobada, ens van visitar un to-tal de 39 professors procedents dels set instituts euro-peus, a més dels 25 professors i professores de l’institut de Palamós que participen directament en la gestió del projecte. Dins el programa d’activitats, els participants van fer un recorregut per diferents punts d’especial interès al llarg del riu Ter i van conèixer les poblacions més representa-tives de les comarques gironines i els recons més típics de Palamós. El programa d’activitats va incloure la visi-ta a institucions i entitats de la vila relacionades amb la temàtica a tractar. Es complementa aquest programa amb sis conferències adreçades als professionals de l’e-ducació participants. Josep A. Blasco

Agrupamento de Escolas de Alcanena Escola Secundá-ria c/ 3º Ciclo EB ALCANENA (PORTUGAL) Liceul Pedagogic “Spiru Haret” BUZAU (ROMANIA) Liceul Cu Program Sportiv „‟Petrache Triscu‟‟ CRAIOVA (ROMANIA) Bäckängsgymnasiet BORAS (SUECIA)

Grup comenius a l’ajuntament de Palamós amb l'alcaldessa Conferència a l’espai el peix

6

Premis literaris Sant Jordi 2013

El dia 23 d’abril d’enguany es van tornar a celebrar els Jocs Florals de literatura en les modalitats de prosa i poesia. Hi ha 3 categories: primer cicle d’ESO que és categoria A; segon cicle d’ESO que correspon a la categoria B i els alum-nes de cicles i batxillerat que són de la categoria C.

Categoria A prosa 1r premi: Quim Espadalé i Bonet 2nB

Categoria A prosa 2n premi: Raül Pacheco i Tarifa 2nB

Categoria B prosa 1r premi: Lídia Calderón i Ramírez E3B

Categoria B prosa 3r premi: Elena Ruíz i Martínez E3B

Categoria B poesia: Mohamed Ayaou E4A

Categoria C poesia: Salvi Martí Llobet B2A

Categoria C prosa 1r premi: (compartit) Andrea Paradeda i Tarrés B2B Martí Morera i Romaní B2B

Categoria C prosa 3r premi:

Dolors Fontanella i López B2B

Detall façana casa Amatller de Barce-lona. (Puig i Cadafalch)

Detall façana casa Àsia de Barcelona. (Puig i Cadafalch)

Punt de llibre guanyador Sant Jordi 2013:

7

Entrevista a l‟alumne del Sàhara Mahmud Jatri de E4 A

-Quan vas arribar a Palamós? Vaig arribar a Palamós per quedar-m’hi tot el juliol del 2008, però ja feia quatre anys que venia a passar els mesos d’estiu, sempre amb la mateixa família amb la qual visc ara. -A qui o quina cosa vas trobar a faltar més del Sàha-ra? El que vaig trobar a faltar més quan vaig arribar, i se-gueixo trobant a faltar encara, és la família. - Quants sou a la teva família? Som els meus pares i vuit germans, tinc dos germans i 5 germanes. El meu germà gran té 22 anys i viu i treballa a Albacete. - Tens molt contacte amb ells? Ens comuniquem sovint per telèfon i per internet poc. -Et va costar molt aprendre el català? Per a la comunicació bàsica, no gaire perquè tenia un molt bon professor a casa. Quan ja em vaig quedar a estudiar aquí, cada dia dedicàvem unes hores a parlar i a escriure en català. Però per tenir un vocabulari ampli m’ha costat més temps. -Et va costar molt fer amics quan vas arribar a Pala-mós?

No, tinc un caràcter força comunicatiu i, en general, no em costa fer amistats i, a més, he tingut molta sort amb els companys que he tingut a l’escola i a l’institut. Tots s’han portat molt bé amb mi. -Què és el que més t’agrada de Palamós: M’agrada Palamós perquè té de tot: platja, muntanya, possibilitats de fer esport i de passejar amb els amics en espais agradables. Amb sento molt a gust en l’ambient que hi ha. -Coneixes la teva pròpia llengua? A nivell oral, es-crit? Sí, parlo bé el hassania, que és el dialecte de l’àrab que es parla al Sàhara, i també he estudiat l’àrab estàn-dard, encara que em costa una mica escriure`l. -Què et sembla el programa per acollir nens del Sà-hara per passar els dos mesos d’estiu? Em sembla molt bé perquè, als campaments, a l’estiu hi fa molta calor i als nens petits els costa d’aguantar-ho. -Què et va sorprendre més quan vas venir aquí, la llengua, la cultura, la societat, les noves tecnologi-es, les comoditats que al teu país no teniu? El que em va sorprendrà més, al principi, van ser els edificis tan alts i també la quantitat de cotxes que ha-via. Per a les diferències de llengua i cultura ja venia mentalitzat i no era una sorpresa tan gran. - Has pensat el que vols estudiar? Sí, un cicle formatiu de grau mitjà al mateix institut i després Educació Infantil. -Com veus el teu futur a Palamós o al Sàhara? No ho sé, on me porti el destí, però m’agradaria poder anar al Sàhara Occidental. Vull dir, és clar, al Sàhara ocupat. M’agradaria que la gent del meu país pogués abandonar els campaments de refugiats d’Algèria i tor-nar a casa. M’agradaria, d’entrada, poder-ho visitar i després em podria plantejar si m’hi quedo a viure. -Com veus la situació del Sàhara en quan a política, economia, ... La veritat és que ho veig complicat perquè fa quaranta anys que dura l’ocupació del Sàhara pel Marroc i les Na-cions Unides no hi fan res per resoldre el conflicte. Però espero que algun dia podré veure el meu país lliure. -Quin consell donaries al nois i noies del teu país? I Quin als d’aquí? Als d’aquí que aprofitin les oportunitats que tenen de fer coses. I als d’allà que no es rendeixin mai i que llui-tin per aconseguir allò que volen. Bé, de fet aquest con-sell també es pot donar als d’aquí. Catherine Galard

Argia Marquès

Mahmud Jatri E4A

8

El dijous passat 16 de maig els alumnes de 1r de Btx. ens vam reunir a la biblioteca de l’institut perquè venir una ex-alumna del centre, la Clàudia Echenique que és membre l’associació de defensa forestal (ADF), és una associació sense ànim de lucre. Ens va fer una xerrada sobre els riscos d’incendis forestals a Catalunya. L’ADF s’encarrega d’elaborar programes de prevenció d’incendis, col·laborar en l’extinció d’incendis forestal i realitzar campanyes de divulgació i actes de conscienci-ació com al que vam assistir els alumnes de primer de Batxillerat. La conferència ens va agradar i ens ha estat útil ja que vam aprendre bastantes coses sobre la prevenció i els riscos d’incendis forestals. En finalitzar la xerrada ens va informar del fet que ens podíem fer voluntaris dins l’associació ADF i que si algú es volia apuntar calia con-tactar amb l’esmentada associació i ells ens ensenyari-en el que s’havia de fer. Meryem Amine B1B Debi Padilla B1B Carles Comas B1B

ADF Associació de defensa forestal

Alumnes de 1r BTX després de la conferència.

Durant els mesos d’Abril i Maig, els alumnes de ter-cer d’ESO, com cada any, hem rebut la visita d’en Manel, el mosso d’esqua-dra... Aquest any ens ha parlat sobre les drogues, però no en l’àmbit de salut, (perquè ja sabem tots que són totalment des-tructives i no ens aporten res de bo, al contrari, és una manera perfecte de destruir el nostre cos len-tament) sinó que ens ha parlat de les drogues en l’àmbit policial. La xerrada va començar amb la següent pregunta: “Com definiríeu què són les drogues?”. Vam con-testar entre tots que són substàncies tòxiques que creen addicció i trastor-nen el nostre comporta-ment. A continuació va explicar que hi ha dos tipus de sancions: les penals i les

En Manel, el mosso, ens visita com cada any

administratives. Amb les últimes, la sanció és pa-gar una multa, i segons el que es faci, la quantitat pot ser de 300 a 3000 euros (fumar a prop d’un centre escolar, o d’un parc, per exemple) i la primera és de presó com traficar, o incitar a con-sumir. Per acabar, ens va expli-car alguns casos en què va treballar. En alguns casos fins i tot han arri-bat a violar a menors i a les seves pròpies compa-nyes de classe, o, com li va passar a una noia, que el dia de la festa de fi de curs, a l’hotel a on esta-ven va prendre alcohol per primera vegada i quan es va despistar del grup, la van raptar i va aparèixer al següent dia a prop d’un riu nua, ja que va ser violada, com a mínim, per set homes. Lorena Vilches E3B

En Manel durant la conferència a 3r d’ESO

9

I quan acaben l' institut... Què fan els nostres alumnes?

Informar. Explicar a la gent què passa al seu voltant, i perquè. Això és el que ha ocupat la meva vida professio-nal des que vaig acabar l'Institut, i després de llicenciar-me en Comunicació Audiovisual. D'això ja fa més de deu anys, quan la revolució d'Internet tot just començava a ser una realitat. Avui en dia, la informació és més accessi-ble que mai: mòbils, tauletes, xarxes socials i ordinadors han revolucionat un ecosistema on abans convivien només diaris, revistes, televisió i ràdio. Les noves tecnologies han elevat la necessitat d'informar-se fins a l'enèsima po-tència, facilitant l'accés a tota mena de continguts, a qualsevol hora, en diferents formats. Ara cadascú tria com, on, quan i de quina manera informar-se i comunicar-se: un tuit, un missatge a Facebook, un post en un fòrum

Oriol Mas i Lloret va ser alumne de l’Institut de Palamós entre els anys 1994 i 1998. Acabats els estudis de BUP i COU es va llicenciar en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat redactor i locutor dels serveis informatius de Ràdio Palamós i autor del llibre Vint-i-cinc anys de Ràdio Palamós. Des de l’any 2003 al 2013 ha estat redactor a l’edició de les comarques gironines del diari El Punt. Actualment és cap dels serveis informatius de Televisió de Girona. Especialitzat en temes de medi ambient, infraestructures i urbanisme ha publicat el llibre

Crònica de l’aigua de la Costa Brava.

Oriol Mas i Lloret

o un bloc, un programa a la televisió o un article en aquesta revista. Ara tothom pot dir-hi la seva, i ge-nerar la seva pròpia informació. Però més enllà del nostre dia a dia i les activitats quotidianes, els temes d'actualitat els continuen marcant les capçaleres i els mitjans més tradicionals. Són els temes d'interès general, siguin de política, música, esports o economia, i que marquen l'agenda de la informació de la societat. Sigui en el món local, en el nacional o en l'internacional, estar ben infor-mat ara és fins i tot més útil que fa uns anys enrere: permet obtenir una millor cultura general, endevinar oportunitats i formar-se una opinió pròpia sobre el que passa a l'Institut, a Palamós, a Catalunya o a Eu-ropa. I a aquesta feina és a la que m'he dedicat des que vaig acabar la carrera. Primer en ràdio, després en premsa escrita, i ara en televisió, sense oblidar les oportunitats que ara ha obert Internet i les xarxes socials. Bàsicament, això és del que tracta el periodisme. Els periodistes som els que per formació, experiència i coneixements tenim la feina d'intentar explicar les notícies als nostres oients, espectadors o lectors. Parlem amb la gent, estem en contacte amb els polí-tics, els esportistes o els responsables de moviments socials, sabem com funcionen les empreses i les ad-ministracions, contrastem fets i opinions, verifiquem que el que ens expliquen sigui veritat, recollim de-claracions, i investiguem i analitzem la societat. D'a-questa manera, podem fer una abstracció de la reali-tat i decidir què considerem que a la gent li interessa saber i de quina manera ho hem de transmetre. Com a periodistes, podem accedir a llocs i contactar amb persones que queden fora de l'abast de la gent. I d'a-questa manera, aconseguir la informació que després es pot llegir, veure o escoltar als mitjans de comuni-cació. Per fer una revista, un bloc o un butlletí electrònic no n'hi ha prou amb saber maquetar o tenir coneixe-ments d'informàtica. Perquè un cop s'ha definit el disseny o el programa amb què es treballarà, cal om-plir-ho de contingut. Si es fa una publicació sobre l'Institut, cal anar a parlar amb la gent que ha fet coses: cal entrevistar mestres, recollir fotos dels alumnes, escriure el que s'ha viscut en una activitat, marcar una agenda dels actes, i un llarg etcètera. Aquesta és la base del periodisme i la comunicació. Responent a la pregunta que encapçala aquesta sec-ció, això és al que m'he dedicat un cop vaig haver acabat l'Institut i la carrera universitària. Oriol Mas

10

Què ha suposat per l‟Institut que els alumnes d‟ESO esmorzin a classe

Assegurar-nos de que la majoria d’alumnes esmor-zen

Vetllar per una alimentació correcta

Garantir 30 minuts d’esbarjo

Fomentar el reciclatge i la utilització adequada d’embolcalls

Mantenir el pati net de deixalles i d’excrements de gavians

Alliberar als tutors i als alumnes de les neteges periòdiques del pati

En el moment en que es va concedir la jornada continu-ada a l’Institut es va veure la necessitat de controlar l’esmorzar als alumnes d’ESO. Sabíem que alguns d’ells no portaven res per menjar a l’hora del pati, sigui per-què ja havien esmorzat bé a casa o perquè deien que no tenien gana. Vam considerar que era molt exagerat que estiguessin fins a set hores sense menjar res. Al centre teníem també el problema dels gavians al pati que està-vem intentant solucionar. S’havien anul·lat les papere-res de l’exterior i se n’havien habilitat altres als passa-dissos i a la sortida per tal de controlar més les deixa-lles i fer un primer intent de reciclatge. Hi vam posar contenidors per a papers, per a matèria orgànica i per a plàstics, paper d’alumini... Vam decidir que dedicaríem vuit, déu minuts de l’hora d’abans del pati a esmorzar a l’aula i el professor que s’hi trobava controlaria, juntament amb el tutor, a aquells alumnes que de manera sistemàtica no portaven res per menjar. Caldria avisar a les famílies quan no es complís la normativa i si el problema continuava sense solucionar-se, intervindria l’EAP de Salut, la infermera Mercè Grañén que ve al centre cada dijous. Si algun

professor volia fer modelatge i esmorzar a l’aula, seia una postura ben correcta. A més a més d’assegurar-nos que els alumnes esmorzes-sin, volíem incidir també en donar pautes d’alimentació més correctes. Hem fet suggeriments en el sentit que el millor és portar un entrepà i beure aigua. Caldria elimi-nar el màxim la “bolleria” i els brics de suc per la gran quantitat de grasses que porten els primers i sucres els segons i per les deixalles que generen ambdós. Ara ja portem uns quants mesos amb la dinàmica d’es-morzar cada dia a l’aula i dóna la sensació que hem mi-llorat considerablement en la majoria d’aspectes. Montse Marcó Conxita Batllori

Alumnes de 3r d’ESO B esmorzant

Guanyadors de cartells esportius a Palamós

El Sr. Isidro Verdún cap de departament i tècnic coordinador d’Esport va demanar la participació de l’Institut de Palamós per realitzar un cartell publicitari sobre l’esport. Des de l’Àrea de Visual i Plàstica vam acollir la proposta ja què forma part del currículum de l’assignatura de dibuix. Els alumnes de segon d’ESO van participar al concurs de cartells d’Esport de Palamós de forma voluntària, per tant, a classe es va explicar les bases del concurs. Ells, en primer lloc, van bus-car informació dels esports que es practiquen a Palamós, en segon lloc, van elaborar un esbós amb les seves idees, en tercer lloc, van dibuixar la composició en la cartolina i van decidir quina tècnica volien emprar per donar color i realisme a la seva obra, i per finalitzar van acabar el seu cartell. Els guanyadors d’enguany són els següents alumnes: Primer premi: Cristian Rodríguez E2E.

web: www.xtec.cat/iespalamos moodle: agora.xtec.cat/iespalamos/moodle

Telèfon INS: 972 602 344

Lliurament de premis de la IX edició de la Gala de l’Esport

Segon premi: Pol Aguilera E2C. Tercer premi: Francesc Gutiérrez E2E.

11

Els alumnes de 3r d‟ESO anem a Barcelona

Els dies 21 i 22 de Maig, els alumnes de 3r vam anar a passar un cap de setmana a Barcelona. Vam fer diverses activi-tats durant aquests dos dies, com ara visitar el Castell de Montjuïc, on anteriorment ens havíem dividit per grups per tal d’explicar una mica d’ història sobre el que està-vem visitant. Vam parlar de Lluis Companys, el Fossar de Santa Elena... Tot seguit, el bus ens va baixar fins a la ciutat i vam veure el Fossar de les Moreres, l'església de Santa Maria del Mar i al-tres places i lloc amb una gran importància històri-ca. Tot seguit, els profes-sors ens van deixar 2 ho-

res per que poguéssim dinar i anar on volgués-sim. Una gran part de nosaltres, vam anar per la zona del Maremagnum, un centre comercial que està al costat de l’Aquari de Barcelona. Quan vam acabar, ens vam tornar a reunir tots i vam continu-ar l’excursió passant per diferents carrers fins tor-nar a l’alberg, on vam poder tenir l’experiència de dormir-hi per primera vegada, ja que la gran majoria no hi havíem es-tat mai, i ens va semblar bo per nosaltres perquè no era una casa de colòni-es com sempre havíem tingut, i vam haver de respectar la convivència i els horaris. El dia se-

güent, ens vam aixecar a les 7:30, ja que a les 8:15 havíem d’estar preparats per esmorzar. Quan vam acabar, ens vam dividir en dos grups: El primer agafaria el metro per anar al Museu Blau, men-tre l’altre passejava per Barcelona i viceversa. El fet d’agafar el metro ens va semblar divertit i alho-ra emocionant, ja tampoc viatjàvem nosaltres sols i havíem d’afanyar-nos si no volíem perdre’l. Per part dels professors, vam rebre molta confiança i algunes estones lliures que vam agrair molt. Ens va semblar una experièn-cia molt enriquidora po-der passar uns dies fora de casa amb els nostres

companys i poder veure allò que hem estat estudi-ant a l’aula. L’únic mo-ment que ens va cansar més va ser caminar per tota la ciutat, però aquesta era la finalitat dels professors, que aca-béssim rebentats per des-prés dormir com uns troncs! Tot i així, cal re-conèixer que a la nit van haver-hi algunes corredis-ses... I es que, què es pot esperar d’una colla d’a-dolescents en un alberg? Va ser divertit i els pro-fessors ens van dir que ens havíem portat prou bé. La veritat és que se’ns va fer curt, però ho tornaríem a repetir sens dubte. Paula Serra E3B Elena Ruiz E3B

Alumnes de 3r d’ESO al Passeig de Gràcia, Barcelona

12

Lipdub dels alumnes de 3r ESO – CURS 2012-2013

El passat 3 de maig els alumnes de tots els grups de 3r d’ESO van participar en el lipdub que es pot veure a l’adreça de You-tube http://youtu.be/awfRp8fJQDU. Els tutors preteníem que aquesta activitat fos una oportuni-tat per als alumnes de treballar en equip, d'ac-ceptar les diferències d'o-pinió, de negociar entre tots per aconseguir un treball conjunt on tots hi

poguessin posar el seu granet de sorra... La primera intenció era participar en un concurs de Lipdubs per la Pau, però el termini de lliura-ment era al desembre i ens va faltar temps. Vam valorar la possibilitat de filmar-ho ràpid per entrar dins el concurs, però això implicava que els tutors havíem de prendre la ini-ciativa per tal de poder agilitzar el procés. Des-

prés de debatre-ho tots els tutors i la coordinado-ra, vam optar per oblidar el concurs i fer-ho amb més calma per tal de do-nar als alumnes l’oportu-nitat de prendre ells les decisions: la cançó, el recorregut, les coreogra-fies... Tot ha estat deci-dit pels alumnes en peti-tes comissions. El resultat és un lipdub alegre i distès, poc ambi-ciós però amb un objectiu molt clar al darrere: gau-dir junts d’una activitat en equip. Aquestes són algunes de les valoracions dels alumnes: “Al principi no tenia ga-nes de fer-lo perquè pen-sava que portaria molta feina. De fet en va por-tar, però quan vaig veure el resultat, vaig quedar satisfeta. Ha quedat un

lipdub molt divertit i tre-ballat.” (Júlia Roqué Sur-roca) “El lipdub ha estat una activitat molt divertida i gràcies al granet de sorra de tots els companys de tercer i de l’ajuda dels professors, tenim aquest gran resultat. Potser no és el lipdub més ben fet del món (ja que era la primera vegada que en fèiem un), però el més important és que tots hem gaudit participant-hi. A mi m'ha agradat molt i m'ho he passat molt bé.”`(Javier Cano Martínez) “M'ha semblat una gran idea, ja que a més de passar un bon temps (com diu la cançó) donem una imatge més divertida de l'Institut de Pala-mós!” (Miquel Albó Plana) Eva Romo

Una sortida a finals de curs 2n d‟ESO: Platja de Castell

Després d’un calorós camí fins a Castell, marcat per la quantitat de colors que la primavera ha deixat amb el seu pas i pel llarguís-sim recorregut que vam haver de fer passant per la via verda, arribem a la platja a mig matí; i mentre la majoria de grups s’ins-tal·len a la sorra, nosaltres anem tirant cap al poblat iber. La pujadeta es fa lleu, de fet no és tan alta, i quan arribem al cim ens reunim amb en Raül. Ell es presenta com un historiador apassionat amb el poble iber i totalment enamorat, des del punt científic, del jaciment de Castell. Ell ens fa una petita introducció del poblat d’allí i ens situa alguns dels edificis més importants (el temple, el mercat, la muralla, ...). Al final, la xerrada no s’ha fet gens pesada! Emprenem camí cap a la platja, on ens reunim amb la resta de grups i un d’ells ens fa el relleu cap al poblat. Ens col·loquem a l’ ombra una estona i al final ens engresquem i fem un partidet de volley i tot seguit unes passades amb el fris-bie. Quan el sol comença a picar força, ens dirigim a la pineda de dar-rere la platja; un lloc fresquet on hi dinem i hi passem l’estona abans de tornar cap a Palamós. En el camí de tornada, passem per vora el mar, travessant cala per cala cada racó, algun més bonic que l’altre però tots igual de màgics, que la Costa Brava amaga. Finalment toca anar-nos dividint en els punts pactats; uns a cor-reus, uns altres a l’hospital i la resta al mateix institut. Cal dir que tots coincidim en dues coses: la vermellor que carac-teritza les cremades a la pell, i les ganes de tornar a repetir l’ex-cursió, això sí, la propera vegada que ens deixin banyar. Quim Espadalé E2B

13

Optativa de català 3r d‟ESO Escrits i dibuixos d‟alumnes

Les voltes que fa la vida La Clara, aquell dia d’estiu va despertar-se amb el millor somriure dibuixat del món. Res en aquest planeta podia descriure la felicitat que sentia ella. Es va posar aquella brusa blava d’ultra mar, que tant li agradava, amb els seus shorts texans prefe-

rits. Es va perfumar abans de posar-se les sandàlies i per fi va sortir de casa per trobar-se amb en Jan, el seu antic amic de secundària, bé, la paraula amic es quedava curta, tots dos s’atreien mútuament però, ell va marxa de l’insti-tut i del poble sense

dir res. -Encara no puc creure que avui la veuré, després de quatre anys, potser jo no hauria d’haver mar-xat d’aquella manera, però avui li ho explicaré tot, intentaré recuperar-la, la qual cosa veig difí-cil, ja que ella ja no sent res per mi.- Es repetia en Jan cada minut. Va veure el rellotge i faltava un quart per a les disset hores. Així doncs va cami-nar fins a la placeta on havien quedat, aquella mateixa plaça on anaven a passar les tardes quan tenien 15 anys. I, efectivament, era allà, estava preciosa, li havia crescut el cabell i em va semblar que tenia els ulls encara més verds, precio-sa...Tenia ganes d’abraçar-la i fer-li un petó, o dos... Però què vaig fer? Quedar-me quiet com un moble, allà, plantat... Ella no havia canviat però, jo tampoc, continuava sent el mateix fracassat de sempre. Quan creia que ja ho havia superat tot, vaig ado-nar-me’n que no estava preparat. Ella continuava allà, primer parlava per telèfon , i després de penjar, unes amigues seves van creuar-se i van començar a parlar. Potser havien passat uns 15 minuts des que la vaig començar a contemplar. Deu haver pensat que la he deixat plantada... Dos dies després vaig reunir el valor suficient com per trucar-la i vaig agafar el mòbil i vaig inspirar, mentre marcava el seu número. Em tremolaven les mans i la meva respiració era entretallada. Volia explicar perquè no em vaig presentar aquell dia. Bé, en realitat hi vaig anar, però ... La seva veu va ressonar a l'altra banda de l'auricular i se'm va accelerar el pols. "Clara?" vaig preguntar, nerviós. Va contestar amb un si molt dèbil, com sorpresa. Li vaig explicar el que havia passat i li vaig dema-nar veure-la al dia següent. Va acceptar. Des de fa dos mesos som parella. Li vaig explicar tots els problemes que vaig tenir amb el meu pa-re, que era alcohòlic i ens maltractava a la meva mare i ami. Al cap i a la fi, ell va ser el motiu pel qual vaig marxar del poble i de l’institut perquè no volia que em veiessin les cicatrius que em feia el meu pare. Mai no m’hauria imaginat que pogués estar tan bé amb la Clara. És molt comprensiva, m’ha ajudat a superar-ho tot. No la penso deixar anar mai, me l’estimo molt. Cesia Bojorquez E3A /Lidia Calderon E3B/ Lorena Vilches E3B / Douae Boumehdi E3D

Una història Havia un home que es deia Joan, estava treballant de escombriaire, en un barri pobre com els nens d’À-frica, però quan es va fer de nit, una persona amb la cara de porc se’l va aparèixer i el va agafar, després de que es despertés el van dormir i el van tapar. Més tard quan es va despertar, en Joan es va trobar en un lloc de ferreteria lligat amb una maquina de discos giratoris de titani multi usos, apuntat en direcció a dues persones que eren dos amics seus , l’Amadeu i la Valentina. La maquina va començar a girar i va sortir un ninot en bicicleta. Quan el ninot hi va sortir va explicar el motiu en el qual estaven allà , i la gent en públic mirant a traves del vidre que era impossible de trencar. Els dos nois s’hi estaven barallant per apropar-se els discos giratoris i per a poder viure i salvar a la dona que hi havia penjada allà. Quan els dos homes estaven barallant, es varen donar compte de que la dona els hi va enganyar als 2 homes, que no nomes hi va estar amb en Joan, si n o que també hi va estar amb l’Amadeu, i llavors els 2 homes varen posar en direcció el disc giratori cap a Valentina. Final-ment quan el disc hi va arribar el disc giratori a la panxa d’ella, va sortir molta sang, i va esquitxar al vidre, i els aparells digestius varen caure al terra, i la noia va quedar tallada per la meitat i els dos nois es varen salvar de una mort segura. Xavi Saavedra Sanchez E3E

Marilé Marilé, una noia morena d’uns vuit anys, vivia a la casa d’acollida, Els Infants, situada a Barcelona. Aquella noia era estrany, sempre caminava sola pels passadissos, sense parlar amb ningú. Les altres noies mai s’interessaven per ella, deien que era com un dimoni amb cara d’àngel, algú amb qui no podies estar tranquil. Dimarts 22 de gener del 1998, Marilé va ser adoptada per una famí-lia de tres fills més fels quals dos són adoptats, allò més estrany que podia passar ja que ningú volia adoptar a una noia com ella. Un mes després, Marilé feia 12 anys, però lo que la família realment no sa-bia, era que realment no eren dotze anys els que anava a fer... Dilluns 2 de juny del 1999 van morir dos nens i una nena, d’uns sis o set anys, eren els fills de la família adoptiva de Marilé. Van ser tro-bats sense extremitats, plens de sang i amb la cara realment destros-sada a cops, lligats cadascun al seu llit. Els pares estaven espantats, no els hi entrava al cap com nomes Marilé estava vivia si els quatre dormien a la mateixa habitació. Al cap de dos dies van fer l’enterrament i per una causa estranya, difícil d’explicar, tots els familiars i amics que estaven reunits allà es van donar compte de qui era l’assassí. Per tants Marilé va haver de sortir a prendre l’aire i de cop, al cap de mitja hora, l’església es va començar a cremar a poc a poc. Tothom cridava demanant auxili, però ningú va arribar a salvar-se. Marilé va anar a uns lavabos públics i es va treure el poc maquillatge que portava, bé, ella no tenia 12 anys, Marilé tenia 35 anys i tenia una acumulació de ràbia perquè tenia una malaltia de creixement, mai es feia gran i Marilé es lo que més desitjava. Al cap d’uns anys, va tornar a matar a les seves noves famílies de diferents llocs, fins que a un poble a prop de Girona, la policia la van detenir i van con-demnar-la a pena de mort. Patricia Ferrer E3A

14

El gravat: art i ofici, idea i tècnica.

Tots n’hem vist molts i poc sovint els hem reconegut. Parlem de gravats. El gravat és una tècnica de creació-reproducció artística molt antiga que durant molts segles va anar de bracet amb la impremta per il·lustar textos. Però va ser Goya que amb els seus “Los desastres de la guerra” , “La tau-romàquia” i “Los caprichos” entre d’altres sèries, qui els hi va proporcionar un llenguatge propi i els va anar dis-tanciant d’un fet purament artesanal. De tota manera, no és fins ben entrat el segle XX que el gravat pren autonomia pròpia; cal recordar que fins lla-vors s’havia considerat un “art menor” del qual els artis-tes, sobretot pintors, se n’aprofitaven per fer-ne repro-duccions de moltes de les seves obres amb un cost més “assequible” pels amants de l’art. De gravats n’hi ha de resultants de moltes tècniques, però la que utilitzo habitualment és l’aiguafort i les se-ves variants com l’aiguatinta i els alcohogravats. El procés comença amb una idea que s’ha de “plasmar” en una planxa metàl·lica que permeti la corrosió (tradicionalment i habitualment de coure). Mitjançat diverses classes de vernissos es va pintant tot allò que en voldrem com a resultant sense color o dibuix, i en canvi dibuixarem amb un punxó sobre del vernís per a poder-lo submergir en àcid de 2 minuts a hores per aconseguir que aquest es mengi les parts nues de vernís reserva (segons la temperatura i la proporció d’aquest, serà més o menys ràpid). Les parts que on amb el punxó han quedat sense vernís, l’àcid l’ha atacat i per tant han quedat gravades a la planxa metàl·lica. Aquest mateix procés es pot anar repetint amb diversos tractaments, no utilitzant el punxó sinó diverses resines per obtenir-ne un resultant més pictòric. Un cop satisfets amb la “mossegada” de l’àcid, s’ha de comprovar si la profunditat d’aquesta és l’adequada per al procés definitiu de l’estampació final. Es neteja la planxa de vernís, s’eixuga a la perfecció per evitar-ne rovells i es fa una prova d’estampació. L’estampació consisteix en agafar la planxa, escalfar-la una mica perquè corri bé la tinta, que ha de tapar tota la superfície, pressionar-la i al mateix cop netejar-la

amb la tarlatana (tela semblant al vel de les núvies) i fer-la neta definitivament amb un paper sedós i setinat en una de les seves cares. Amb això s’obté que tota la tinta hagi quedat dins del forats, línies, etc. de les mos-segades i la resta es mantingui neta. Ha arribat l’hora del tòrcul, la premsa de dos cilindres que exerceix una pressió fortíssima exclusiva per al gra-vat. S’ha d’agafar la planxa entintada, situar-la a la su-perfície que quedarà entre aquests dos pesats cilindres massissos, posar-hi el paper a sobre humit (ha hagut d’estar en remull una bona estona perquè el cotó d’a-quest absorbeixi l’aigua) tapar-ho tol plegat amb feltres de diferents gruixos i fer anar els engranatges a mitjan-çant un timó semblant al de grans vaixells perquè els cilindres es vagin empassant tot plegat i surti per l’altre costat. És aquí on s’ha produït el moment màgic del gra-vat, quan podem treure els feltres i girar el paper per veure allò que durant hores o dies havíem vist en nega-tiu, sense color i sobre metall, convertit en paper, en positiu i amb el cromatisme que li haguem proporcionat. Amb aquest primer procés sovint no n’estem satisfets, necessitem modificar, afegir o treure quelcom i s’ha de netejar la planxa de tinta restant i començar el procés des del principi sobre d’aquesta. El paper resultant a partir d’ara se’n diu estampa, tot i que vulgarment es parla de gravat. Si s’ha de modificar escriurem a sota P.E. (prova d’estat, està en procés de canvi) o B.A.T (“bon à tirer” preparada per fer-ne la sèrie) i les que vindran a continuació ja seran numera-des en funció de del nombre total que vulguem estam-par (1/200, 2/200, etc.). Una planxa de coure permet fer entre 200 i 250 còpies abans de que comenci a perdre dibuix donada la ductili-tat del material i la pressió exercida cada passada. Per tant una estampa serà més detallada com menor sigui el seu número de tiratge. La nomenclatura és tot un món, el tractament del pa-per, els marges, la posició, la firma, etc., així que de moment aquí tenim una breu pinzellada del procés del gravat, del metall al paper. Jofre Sebastian

Jofre Sebastian fent un gravat

15

L‟últim dia del curs 2012-2013

Ja ha arribat l’esperat final de curs. Com cada any a l’institut s’han organitzat diferents activitats on participen tant els alumnes com els professors. Però hi ha persones que són claus en dies com aquests i crec que es mereixen un petit reconeixent. Per un cantó estan els organitzadors, a vegades costa tenir idees que puguin agradar a tots. Per un altre cantó estan els nostres companys del departament d’educació física que van organitzant lliguetes de futbol al llarg del curs i en el dia d’avui toca la final i lliurament de premis . També els tutors han sigut importants en l’organitza-ció dels balls i les diferents sortides. Finalment el “show man” de la casa o millor dit “professor de música”, tant està muntant tots els aparells necessaris per poder amenitzar les diferents interpretacions o està darrera el teclat tocant la peça que se li demani. A tothom bon estiu! Argia Marquès

16