revista 2015

Escola Lloriana Sant Jordi 2015

1

ÍNDEX Índex.................................................................................................................................... 1 Presentació.......................................................................................................................... 2 L’espai (Educació Infantil) L’espai. Treballs dels alumnes de P3, P4 i P5................................................... 3-9 Cal·ligrama (Cicle Inicial – 1r) El dofí ................................................................................................................. 10 El guepard .......................................................................................................... 11 L’estrella fugaç ................................................................................................... 12 Descripció d’un animal (Cicle Inicial – 2n) En Brillant ........................................................................................................... 13 En Quico............................................................................................................. 14 La Miula Coloraines............................................................................................ 16 Acròstic (Cicle Mitjà – 3r) Vall del Ges ........................................................................................................ 17 Vall del Ges ........................................................................................................ 18 Vall del Ges ........................................................................................................ 19 Conte (Cicle Mitjà – 4t A) El tresor......................................................................................................... ...... 20 El coll de les girafes............................................................................................ 22 L’avió de paper ................................................................................................... 24 Conte (Cicle Mitjà – 4t B) Les constel·lacions ............................................................................................. 26 El tresor d’en Pol i l’Oriol .................................................................................... 27 Les aventures d’en Gerard ................................................................................. 28 Conte (Cicle Superior – 5è) Viatge a Hawaii................................................................................................... 29 Els polls .............................................................................................................. 31 El robatori del Buda d’or ..................................................................................... 33 Poesia (Cicle Superior – 6è) El fil i l’agulla....................................................................................................... 35 El meu coixí preferit ............................................................................................ 36 El diccionari ........................................................................................................ 37


2

PRESENTACIÓ

RECEPTA PER A UN BON SANT JORDI

Ingredients:

· Un grapat de rajos de sol · Un cel blau brillant · Milions de poms de flors de tots colors · Mil cants d’ocells · Cent revolades d’insecte · Centenars de roses · Milers de llibres · Un carregament d’imaginació · Una vintena de lletres · Un paper blanc · Un llapis o bolígraf

Preparació: S’agafa un dia i s’hi posa un grapat de rajos de sol, un cel blau brillant i s’hi barreja tot removent mil cants d’ocells, cent revolades d’insecte i els milions de poms de flors de tots colors. Tota aquesta mescla s’ha d’anar remenant fins que ens doni de resultat un dia radiant de primavera esclatant. Només falta afegir-hi, com a decoració, els centenars de roses (per anar bé que siguin ben vermelles) i uns quants milers de llibres. Però per nosaltres, en una bona diada de Sant Jordi no hi pot faltar la literatura creada per nosaltres mateixos. Per tal d’elaborar-la, es mescla el carregament d’imaginació amb la vintena de lletres que permetran formar milions de paraules i que, com per art de màgia, quedaran encadenades en forma d’història meravellosa. Només falta agafar el llapis o el bolígraf i escriure aquesta història en un paper. No podem oblidar-nos de decorar la nostra literatura amb uns lectors que amb ulls desperts, espurnejants d’alegria i predisposats a gaudir d’una bona estona llegiran totes aquestes paraules encadenades de manera màgica i podran somriure, emocionar-se i, fins i tot, descobrir nous talents de l’art d’escriure lletra. Esperem que gaudiu de la recepta!


Escola Lloriana Sant Jordi 2015 educació infantil

3

L’ESPAI ELS NENS I NENES D’EDUCACIÓ INFANTIL DURANT EL SEGON TRIMESTRE HEM ESTUDIAT L’ESPAI. TOT VA COMENÇAR AMB L’ARRIBADA D’UNA CARTA. ERA D’EN YURI, UN ASTRONAUTA QUE CONEIX MOLTES COSES DE L’UNIVERS I ENS LES HA EXPLICAT. TOTS JUNTS HEM ANAT APRENENT COSES DEL SOL, DE LA LLUNA, DELS ESTELS, DELS PLANETES, DEL SISTEMA SOLAR, DELS ASTRONAUTES, DELS COETS... FINS I TOT HEM CONSTRUÏT EL NOSTRE PROPI COET! HEM DIBUIXAT ALGUNES DE LES COSES QUE HEM APRÈS.


4


5


6


7


8


9

Escola Lloriana Sant Jordi 2015 cicle inicial

10

Mercuri Núria Leiva

Primer premi – 1r


11

Neymar

Edgar Bautista Segon premi – 1r


12

Shin Shan Martí Sunyer

Tercer premi – 1r


13

EN BRILLANT

En Brillant és un pardal molt petitó. Té el pèl molt suau. Té unes plomes molt fines de color marró. Té dues potes molt primetes, amb quatre dits a cada pota: tres al davant i un al darrere. En Brillant té un niu sota una teula de la teulada de casa meva. Sempre el cobreix d’herba seca perquè sigui ben tou i flonjo. Quan arriba la primavera, va fent ous al niu. Després els cova i, al cap d’uns dies, neixen uns ocellets petits i sense plomes. En Brillant té un cap i uns ullets molt petitets. El seu bec és punxegut i fi. Li agrada menjar insectes petits, cucs i llavors que li dono cada dia. Quan és l’hivern i no hi ha insectes, li dono engrunes de pa i llavors de tota mena que hi ha escampades per l’herba del meu jardí. Un hivern va començar a nevar i nevar; en Brillant va venir a la finestra de la meva habitació i piulava ben fort: Piu! Piu! Piu!... i no parava mai! Llavors vaig agafar-lo i el vaig posar en una gàbia que teníem a casa. Semblava que hi estava bé, però al cap d’uns dies va començar a no menjar, ni a beure, ni a cantar i... cada dia se’l veia pitjor. Vaig portar en Brillant al veterinari i em va dir que el deixés lliure de seguida, que els pardals són ocells lliures i no poden viure empresonats en una gàbia! En Brillant era un pardal i no tenia cap mal, l’única cosa que necessitava era... llibertat. Quan vàrem arribar a casa, vaig deixar-lo lliure i de seguida va posar-se a menjar, volar, cantar i... va tornar a ser l’ocell de sempre!

Estel Fugaç Mireia Riera

Primer premi – 2n


14

EN QUICO

Jo tinc un periquito que té un cap molt petit i bastant gruixut, un cos allargat tot cobert de plomes que l’abriguen i el protegeixen de dalt a baix. Té un plomatge de colors vistosos blau, negre i blanc. Té uns ullets petits i negres com dues formigues. Li agrada molt fer tombarelles en un cèrcol que té dins la seva gàbia. Tota l’estona es mou i balla. No para mai quiet. És un belluguet!!! En Quico és un periquito mascle. És molt suau i fi perquè les seves plomes són molt toves i flonges com el cotó. A vegades, li obrim la porta de la seva gàbia i el deixem anar per casa. Sempre volta per l’estudi, però li agrada estar a prop de la seva gàbia: no la perd mai de vista! En Quico és un gran cantaire. Cada dia em desperta amb el seu cant tan agut. Li agrada fer refilades sobretot quan surt el sol. Sembla que es posa content i ens ho ha de dir tot piulant. Cada dia li posem menjar de periquito: llavors de mill, pipes de gira-sol, blat de moro, cacauets... ah i, de tant en tant, li donem unes barretes on també hi ha mel...Mmmm... Li agraden tant que se les menja en un obrir i tancar d’ulls. No en deixa ni un bocí. Beu aigua de l’aixeta. Sovint li queda tèrbola i l’hem de canviar. En Quico té un bec petitet, en forma de ganxo, tirat cap avall. Li va molt bé quan ha de pelar les pipes o els fruits que tenen closca. Aquest ocell me’l van regalar el dia del meu aniversari. Ara té un any i una mica més. Li agrada tant cantar, ballar, fer tombarelles, fer el pallasso,.... que ara s’ha apuntat a fer de cantant d’un grup d’ocells del meu barri. Es troben cada dissabte i assagen tots plegats. Un dia potser faran un espectacle musical. Ha, ha, ha! Un dissabte al matí, com cada dia, em va despertar i com que jo no havia d’anar a cole, vaig fer una mica el mandra; després em vaig vestir, vaig fer el llit i vaig obrir la finestra perquè feia calor. Vaig saludar en Quico i li vaig obrir la porta perquè pogués passejar per casa i vaig baixar a esmorzar. Quan vaig acabar d’esmorzar vaig buscar en Quico per jugar amb ell i... oh, m’havia deixat la finestra oberta i en Quico ja no hi era! Em vaig espantar tant que vaig córrer a demanar auxili als meus pares: -Pare!! Mare!! Ajudeu-me!!! En Quico s’ha escapat!!! El pare va dir:


15

-No deu pas ser gaire lluny! Tranquil·la! De seguida la mare va dir: -I si li posem unes barres de mel a la finestra? Em va semblar una bona idea. –D’acord mare! -vaig fer. I tal dit, tal fet! Vàrem posar les barretes dolces a la finestra i.... van passar deu minuts, un quart, mitja hora, tres quarts... i una hora! I res de res! En Quico no apareixia per enlloc! Van passar dies i setmanes... i la gàbia d’en Quico estava més sola que mai. Tots estàvem molt preocupats. Però jo no em vaig rendir. Volia trobar-lo fos com fos. Vaig imprimir unes fotografies d’ell a l’ordinador i vaig fer uns rètols que deien: HE PERDUT EL MEU PERIQUITO!!! SI EL TROBEU, SI US PLAU, ME’L PODEU PORTAR AL C/PITROIG,10 DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ? Vaig enganxar papers per tot arreu. Al cap de dues hores, va trucar una velleta que l’havia trobat i l’havia cuidat. Me’l va tornar i, a canvi, li vaig dir que, de tant en tant, aniria a casa seva amb en Quico a fer petar la xerrada.

Lluna Plena Jana Saborit

Segon premi – 2n


16

LA MIULA COLORAINES

La meva gata es diu Miula. És blanca i negra. Té unes dents molt petites. Uns bigotis molt llargs i prims. El seu cap és petit i rodonet amb dues orelles petites i dretes. Té un nassarró negre amb una piga al costat. Les seves quatre potes són curtes però molt fortes. Té dos ulls molt bonics, grans i rodons. Quan me la miro, ella també em mira. Quan li toco el seu pèl tan fi, li agrada tant que li ronca la panxa: Rrrrrrrrrrrrrr!!!!!! Hi ha una cosa que no li agrada gens a la Miula: mullar-se amb l’aigua. Quan juguem amb l’aigua de la piscina, ella marxa i s’amaga perquè no l’esquitxem. Sempre s’esmola les ungles al sofà i ens el deixa ben estripat. També li agrada jugar amb cabdells de llana, amb les bosses de plàstic i amb els insectes que veu per terra. L’altre dia va caure des de dalt de la teulada i no es va fer gens de mal. Sort que té 7 vides! Mireu si n’és de trapella que l’altre dia va pujar a les golfes. Allà, hi havia un prestatge ple de pots de pintura: s’hi va enfilar i li van caure tots els pots a sobre seu. Va quedar de tots colors! Per això, li vàrem posar de nom: Miula Coloraines!

Terra

Magalí Comas Tercer premi – 2n

Escola Lloriana Sant Jordi 2015 cicle mitjà

17

Gol Genís Moreno

Primer premi – 3r


18

Supercalifragilístico Núria Cachón

Segon premi – 3r


19

Tro

David Montañez Tercer premi – 3r


20

La Jana i els seus pares vivien en una casa a prop del mar. El seu millor amic era en Llamp, el seu gos.

Per anar a l’escola la Jana havia de travessar un petit bosc de pins, on sovint s’entretenien a jugar ella i en Llamp.

Aquell dia quan va arribar a la classe, la mestra els va explicar una llegenda del poble, que havia passat feia molts i molts anys. Es veu que uns pirates havien arribat a la platja per enterrar-hi un tresor molt valuós i, es deia, que finalment l’havien enterrat al bosc de la pineda.

Durant molts anys, la gent del poble havia buscat el tresor, però mai ningú l’havia trobat.

La Jana, que cada dia passava pel bosc de pins, va decidir buscar el tresor. Ho va explicar al seu gos i va semblar que també en tenia ganes. Ara el problema era saber por on havien de començar.

Quan va arribar el cap de setmana, la nena i el seu gos van començar a buscar. La Jana va mirar tota la pineda per veure si trobava alguna pista, per mirar d’endevinar el lloc on els pirates podien haver enterrat el tresor.


21

Ella i en Llamp van tornar a casa a buscar una pala i van començar a cavar al costat del pi més gros de tots. Vinga cavar i vinga cavar, però res de res. Com que ja es feia una mica fosc, van tornar cap a casa.

L’endemà van tornar al bosc i, després de fer dos o tres forats més, en Llamp va començar a esgarrapar amb totes les seves forces.

-Què et passa Llamp? –va preguntar la Jana.

En Llamp seguia esgarrapant. La nena s’hi va acostar amb la pala i el va ajudar. De seguida va trobar una cosa forta. Era un cofre. La Jana el va obrir i a dins hi havia un pilot de monedes molt brillats.

-Segur que és el tresor dels pirates! –va dir la nena molt nerviosa.

-Saps què faré, Llamp? Demà el portaré a l’escola per ensenyar-lo a la mestra.

L’endemà va agafar el seu cofre i va marxar cap a l’escola ràpidament. De seguida el va ensenyar a la mestra i li va explicar que el seu gos l’havia trobat a la pineda.

La mestra va obrir el cofre i va somriure, mentre mirava aquelles monedes.

-Jana, es veritat que has trobat un tresor, però aquestes monedes no són d’or, són unes delicioses monedes de xocolata!!! –va dir la mestra.

Tots els nens van riure i la Jana va pensar que era una llàstima. Però a la tarda van organitzar un berenar fantàstic. Això sí, la Jana va guardar unes quantes monedes pel seu gos, perquè li encantava la xocolata.

Flor Laia Zanuy

Primer premi – 4t A


22

Fa molts i molts anys, quan les primeres girafes van trepitjar la terra eren uns animals molt similars a tal com són ara. Tenien el cos recobert de pèl d’un color groc amb taquetes marró, quatre potes i una cua que feien servir per esquivar les mosques. La gran diferència però, era que totes tenien el coll curt, igual que les seves amigues les zebres. Les girafes eren molt tranquil·les i llamineres i el seu menú preferit eren les fulles més tendres dels arbres. Però com que eren tan baixetes sovint s’havien de menjar les fulles del terra. Una de les girafes, que era molt eixerida, va pensar una manera per poder arribar fins aquelles fulles tan delicioses que veia a la part més alta dels arbres.Va decidir demanar ajuda als micos i els va dir: -Amics meus, que em podríeu ajudar? -Oi tant girafa, què et passa? –va respondre un mico. -M’agradaria tastar aquelles fulles tan tendres que hi ha a dalt de tot dels arbres. Que us hi podríeu enfilar? -Això està fet! –van dir els micos


23

En un tres i no res es van enfilar per les branques i van sacsejar-les ben fort per fer caure les fulles. La girafa va cridar a les seves companyes i els va dir: -Veniu, veniu que hi ha menjar per a totes!!! -Quina cosa tan bona! –deien les girafes sense parar de mastegar. I així van anar passant els dies, però al cap d’un temps els micos es van cansar i van deixar d’ajudar-les. La girafa eixerida va pensar que s’havien d’espavilar elles soles. Primer es posaven de puntetes i després estiraven el coll per arribar una mica més amunt. I així un dia i un altre. Fins que de mica en mica el coll de les girafes va anar creixent. Tenien un coll tan llarg que semblaven gegants. Els humans quan les van veure van decidir portar-les al zoo i allà per menjar els donaven fulles d’aquelles tan tendres i bones. Aquell zoo es va omplir de gent per veure les girafes del coll llarg.

La Terra

Leire Chavete Segon premi – 4t A


24

En Roc i la Joana són dos amics a qui agrada molt fer avions de paper i sortir a fer-los volar. A en Roc li encanta fer avions de moltes formes i colors, però a la Joana li agrada més fer-los tots iguals i sempre de color blau.

Els dos amics viuen als afores del poble i a prop d’allà hi ha una esplanada que és el seu lloc preferit per fer volar els avions.

Dies abans, havien construït un avió molt especial, era diferent de tots els altres. Els havia quedat genial i esperaven un bon dia per fer-lo volar.

Per fi va arribar el dia. La Joana es va llevar i va trucar a en Roc perquè vingués a casa seva. Feia un bon sol i un ventet suau. Van anar cap a l’esplanada i el seu avió planejava com mai. S’ho estaven passat d’allò més bé, quan de cop es van adonar que l’avió començava a enlairar-se com per art de màgia, fins que va desaparèixer de la seva vista.

En Roc i la Joana volien recuperar aquell avió i ràpidament van decidir anar a parlar amb el seu amic Martí, que era un noi molt aventurer i tenia un globus per viatjar.

Mentre li explicaven el que havia passat, en Martí ja preparava el globus. Van pujar-hi i es va començar a enlairar. Mentre anaven pujant la Joana va veure el seu avió a sobre d’ un núvol. Però quan el globus s’hi va acostar, l’avió va volar fins al núvol del costat. I així una vegada i una altra.


25

Tot d’una en Martí va dir:

-Mireu allà baix, quins arbres més bonics!

-És la fageda d’en Jordà -va dir en Roc.

El seu avió anava canviant de núvol i ells l’anaven seguint. De sobte, la Joana va veure uns volcans i va dir:

-Ostres, són els volcans d’Olot!

-Uf, sort que estan apagats –va dir en Roc.

Al cap d’una estona en Roc va girar el cap i va veure un ramat de cérvols que corrien entre els avets d’unes muntanyes molt altes.

-Són les muntanyes del Pirineu –va dir en Martí.

També van passar per sobre del llac de Banyoles i, al cap de poc, la Joana es va adonar que ja tornaven a ser a casa. De sobte l’avió va començar a baixar suaument fins a l’esplanada de sempre.

El globus també va baixar i en Roc va córrer a agafar l’avió i va dir:

-Us heu adonat que gràcies a aquest avió hem fet un viatge fantàstic i hem vist uns paisatges fenomenals?

-Sí, ha sigut molt divertit! –va respondre la Joana.

En Martí es va mirar l’avió i va dir:

-Potser sí que teniu raó quan dieu que aquest avió de paper és una mica màgic!

Llimona coloraines Maria Luna

Tercer premi – 4t A


26

LES CONSTEL·LACIONS

Hi havia una vegada una nena que es deia Mariona, i que volia saber de quina constel·lació del Zodíac eren tots els de la seva família. Però també volia saber quines altres constel·lacions hi havia, perquè a escola només els n’havien explicat algunes.

Un dia va voler anar al bosc a veure si algú li explicava. No hi havia ningú, i quan va tornar ja era fosc i no sabia trobar el camí de casa seva. Queien petites gotes d’aigua i, per sort, la Mariona va veure una casa, però era molt lluny i es va dir:

-Hauré de ser valenta i hi hauré d’arribar.

Va picar la porta; no va contestar ningú. La va empènyer i es va obrir, va fer tres passes endavant i no va veure ningú. Hi havia una llar de foc i molts llibres. Un que el seu títol era “365 contes, 365 acudits”. No hi havia cap més pista de res. Abans de marxar va veure un llibre de les constel·lacions i el va llegir. Explicava moltes coses importants com “si has nascut entre el 21 d’abril i el 21 de maig, ets Taure”.

Quan va arribar a casa seva, la mare la va renyar. Però no gaire perquè li va explicar moltes coses que la seva mare no sabia. A la Mariona, li sabia molt greu no poder tenir el llibre a la seva habitació. Per això cada dia anava al bosc amb una llibreta i s’apuntava totes les coses que llegia.

Van anar passant dies i dies i, quan va ser gran, va acabar treballant al món de la ciència, gràcies a tot allò que havia après.

Mariona Marta Sala

Primer premi –4t B


27

EL TRESOR D’EN POL I L’ORIOL

Hi havia una vegada dos germans que es deien Pol i Oriol i tenien molts secrets. Un dia van decidir anar d’acampada, ho van preparar tot: la tenda, el menjar, la llanterna... Van anar a Bellmunt a divertir-se una miqueta, a veure la lluna i les estrelles. No els feia pas por passar la nit a Bellmunt. Estaven mirant les estrelles, que havien après a l’escola. Després d’una bona estona, ja estaven avorrits, però van recordar la història que els havia explicat l’avi; deia que hi havia un tresor amagat al cim de Bellmunt. Els dos germans van agafar les llanternes i les motxilles i van escalar muntanya amunt. Hi havia un caminet molt estret per on es podia arribar més ràpid al cim de Bellmunt. Mentre estaven caminant van sentit un mussol que feia: -Uu, uu, uu, uu, uu! Amb les llanternes feien ombres d’animals: el gos, la papallona, l’ocell... fins que van arribar al cim de Bellmunt. Van estar una bona estona buscant el tresor i van veure una cosa que brillava molt en un arbust petit. S’hi van acostar, van apartar una miqueta l’arbust i era el tresor del qual els havia parlat el seu avi. En Pol i l’Oriol estaven molt emocionats amb el tresor. En Pol li va dir a l’Oriol: -Saps que som petits per comprar-nos coses? -Tens tota la raó, l’hem de guardar als arbustos -va dir en Pol. Des d’aquell dia en Pol i l’Oriol van guardar el secret i el tresor fins que no fossin més grans.

El rei misteri Kamal El Hachmi

Segon premi – 4t B


28

LES AVENTURES D’EN GERARD

Hi havia una vegada un capità que es deia Gerard i tenia un vaixell i una tripulació, però no sabia on navegar. Un dia, mentre passejava per la costa va veure una ampolla, la va agafar, la va obrir i es va trobar un mapa que assenyalava una illa al mig de l’Oceà Atlàntic. Després d’estudiar el mapa, va preparar el seu vaixell i se’n va anar del port. El seu vaixell va navegar molts i molts dies, fins que es van passar del punt indicat sense veure res. Els tripulants no entenien res, les coordenades eren correctes però l’illa no apareixia. Després es va notar com un cop i en Gerard va veure que el vaixell havia xocat contra unes roques que sobresortien de l’aigua i el vaixell va començar a enfonsar-se. En Gerard va intentar continuar navegant perquè sabia que es trobaven aprop d’una illa inexplorada. Quan van arribar a l’illa, l’aigua ja arribava al límit i van desembarcar amb els bots sense tenir temps d’agafar provisions. No tenien ni menjar ni aigua però, per sort, van tenir temps d’agafar claus i martells, perquè sabien que per allà no passaven vaixells de comerç. Van anar a buscar aliments i van trobar fruites tropicals i una font. Sabien que necessitaven carn per sobreviure i van trobar algun animal, però no el van poder caçar. Després de construir una cabana, van començar els preparatius per fer una barca i poder marxar de l’illa. Van treballar dia i nit, fins tenir llesta una part amb les restes del naufragi, però no en tenien prou amb això perquè la majoria de restes estaven massa molles. Per fi, un dia van acabar la barca, van marxar i van navegar molts i molts dies, fins que van arribar a casa seva. Allà van ser molt ben rebuts, perquè es pensaven que no els tornarien a veure mai més.

Rex Àlex Tumanov

Tercer premi – 4t B

Escola Lloriana Sant Jordi 2015 cicle superior

29

VIATGE A HAWAII

Hi havia una vegada quatre nenes que es deien: Júlia, Aina, Berta i Judith. Totes elles eren primes i maques.

Aquell va ser el seu últim any de la universitat. Estaven molt contentes perquè -tot i que treballaven- ho havien aprovat tot, a la primera! Van decidir fer un viatge a Hawaii, ja que havien pogut fer molts estalvis.

Un cop allà i després d’haver visitat Honolulu, la capital de Hawaii, van voler anar a una de les platges meravelloses que hi ha: Laalao, coneguda com la platja de la sorra màgica.

-Oh quina platja més bonica!!! -va dir l’Aina.

-Sí, tens tota la raó! -digué la Júlia.

En aquell moment, es van adonar que la Judith feia mala cara i la Berta li va dir:

-Judith, que et passa alguna cosa?

-Sí! Em trobo malament! -va respondre. Em sembla que vaig a buscar una farmàcia a veure si tenen Strefens o algun medicament semblant. Sí! no us mogueu d’aquí, que torno de seguida.

-Ostres! -va dir l’Aina. En aquella cantonada que hem passat abans, em sembla que n’hi he vist una; i a l’aparador, crec que hi havia una promoció de Strefens! Però, saps què? Ja t’hi acompanyo!

Tal dit, tal fet! L’Aina i la Judith van anar tirant cap a la farmàcia.

Mentre eren fora, a la Júlia i a la Berta se’ls va acostar un noi i els va dir:

-Dinero, dinero! Quiero el dinero!!!

-Però que ens diu aquest? -va fer la Berta.

-No ho sé! Però, per l’aspecte, em sembla que vol diners! -va dir la Júlia.

Per sort, per allà hi passava un policia i, en veure’l, el noi va marxar corrents.

El policia, estranyat, es va acostar i els va demanar si els passava alguna cosa amb aquell noi.


30

La Júlia li ho va explicar tot; el policia va agafar la seva emissora i va avisar els seus companys que per aquella zona hi havia un pidolaire.

-Uff! Quina sort que hem tingut que passés la policia per aquí -va dir la Berta.

Van aprofitar que estaven amb el policia per demanar-li quins llocs turístics els recomanava. Els en va recomanar un munt i de tot tipus. Poc després van arribar l’Aina i la Judith molt esverades.

-Maleït sigui! Ens han robat! -explicava la Judith.

-Què ha passat? -demanava la Júlia.

-Quan tornàvem de la farmàcia, ens hem aturat en una paradeta on hi havia molta gent; amb tanta gentada no m’he adonat que algú m’agafava el moneder de la bossa! -va explicar la Judith.

-Ah, sí?- va fer la Berta.

-Ostres, ostres! I també les claus del cotxe que tenim de lloguer! -va continuar tota amoïnada la Judith.

-Què farem ara?

-No patiu. Jo us portaré a l’hotel on us allotgeu; però primer de tot, haurem d’anar a la comissaria, a posar una denúncia! -va dir el policia.

Però... van estar de molta sort! Quan van arribar a comisaria, un dels altres policies ja havia atrapat el lladre; així que, ràpidament van tornar a recuperar tot el que els havien robat. Contentes i felices van tornar cap a l’hotel i, després de sopar, van anar a dormir i a descansar. Ja els convenia, després de tot el que havien passat.

Platja

Natàlia Reixach Primer premi – 5è


31

ELS POLLS

Un dia, a l’aeroport de Barcelona, els polls Gusi, Gusa i Guni volien comprar un bitllet pera anar a París

-Mireu!, allà hi ha la taquilla! -va dir en Gusi.

-Doncs, va! Anem a comprar el tiquet -va contestar en Guni.

-Perdona, que ens pot vendre un tiquet? -digué la Gusa.

-Sento veus, però no sé pas d’on vénen -digué la caixera.

-I si ens colem al cap d’alguna persona? Ens estalviarem diners! -proposà en Guni.

-Sí! Va, fem-ho! -va dir la Gusa.

Es van col·locar al cap d’una persona que no es rentés gaire el cap.

-Quina pudor! -va dir en Gusi.

-Ja! Però... no hem pagat! -va contestar la Gusa.

-Tens tota la raó! -digué en Guni.

Dues hores més tard, van arribar a París. Quan el noi s’esperava per agafar la maleta, van aprofitar per saltar.

-Ara, toca caminar una mica -digué la Gusa.

Estava enfosquint, quan van anar a veure la torre Eiffel; van aprofitar per posar-se al cap d’un hippy: allà hi van dormir tota la nit!

-Que bé que he dormit! -va dir en Guni.

-Tinc una gana terrible! I si anem a dinar? -va proposar en Guni.

-Podem dinar en aquell restaurant! -va contestar en Gusi, assenyalant-ne un.

-Sí, però sembla molt car –va obervar la Gusa. Però, hi podem entrar posant-nos al cap d’alguna persona.

Es van posar al cap d’una persona molt enfarfollada.

-Quina bona pinta! -varen dir tots tres en veure el que havia demanat la senyora.


32

Quan van acabar, es van menjar les restes que quedaven al plat. Es van ben atipar!

-Ara, podríem anar de compres! -va dir la Gusa.

-Sí!! -van respondre en Guni i en Gusi.

-Ens podríem posar al cap d’aquella jove –va dir la Gusa.

Tots dos hi van estar d’acord. Quan la noia es perfumava, sempre els queia alguna gota! Van acabar tots ben perfumats.

-Quina bona olor! -va dir la Gusa.

-Hauríem d’anar per marxar -va dir en Guni.

-Sí! Ja ho hem vist tot! I si pugem en algun cotxe que vagi a Barcelona? -va dir en Guni.

Van anar a una gasolinera que tenien a prop i van sentir que un camioner es dirigia a Barcelona. Hi van pujar i al cap de set hores hi van arribar.

I aquesta és la història de tres polls que van anar a París sense pagar res, ni un cèntim, i ho van veure tot!

Touré Yayà Aleix Suriñach

Segon premi – 5è


33

EL ROBATORI DEL BUDA D’OR

A París, hi havia un museu d’antiguitats molt famós per una l’escultura coneguda com El Buda d’or. Deien que per dintre era absolutament tota d’or pur; també deien que, si obtenies tres anells en forma de serp, el podries obrir i extreure’n una pedra preciosa anomenada cor de robí: la pedra estava formada per molts i molts robins petits.

Això, tan extraordinari, també era un problema. Els lladres sempre intentaven apoderar-se de l’escultura. Però el museu, tenia tota mena d’alarmes i sistemes de seguretat per evitar l’entrada de lladres i guardava els anells en una caixa forta, a casa del propietari de l’escultura.

-Gràcies per deixar-nos els vostres dispositius -deia el propietari.

-De res, home! És l’escultura més famosa de França! Què vols que et digui! - comentava el creador de les alarmes.

-És un plaer tenir-vos a la nostra disposició.

-El plaer és nostre!

Dia rere dia volien robar el Buda, però mai obtenien resultats. Desgraciadament, un dia uns lladres se’l van endur! Sort que les càmeres de seguretat van captar tres homes amb passamuntanyes i xandall. El propietari de l’escultura -que vivia al pis de dalt- va baixar molt ràpid: només va distingir una furgoneta vermella, però la matrícula no.

Tres mesos després encara seguien investigant el robatori; van trobar una pista a la càmera de seguretat: la matrícula de la furgoneta! Era un pista molt bona!!! Una setmana després van trobar els lladres i el Buda a la furgoneta... però el responsable d’organitzar el robatori no. Van passar dies i mesos fins que, de sobte, van tenir una idea: van anar a la presó a veure si hi havia dades d’algun fugitiu.

-No! No n’hi ha cap que hagi fugit en els últims mesos -explicava un dels encarregats d’allà. Però n’hi ha un que va sortir fa dos mesos...

-Això va ser pel març... i el robatori també va ser pel març! -va dir alleugerit el propietari. Sap exactament quin dia va sortir?

-Sí! El dia 17, a les 17:00, per ser ben exactes!


34

-Moltes gràcies. A reveure.

Dos dies després, van trucar un altre cop a la presó per completar la informació sobre l’expresidiari. Les coordenades coincidien amb el nom i l’adreça... potser ja l’havien trobat.

I així va ser! Van trobar el culpable! No era l’expresoner sobre qui s’havien documentat, però sí que era un seu parent que li volia encolomar la malifeta.

Aquí acaba el robatori.....

Fosca

Carla Peix Tercer premi – 5è


35

El fil i l’agulla molt tristos, plorant,

fa temps que no es toquen, separats estan.

Un dia el seu amo

els vol agafar, però... el fil pel forat no passa,

preocupat i amoïnat està.

Què t’ha passat? Com t’has engreixat? Li pregunta l’agulla,

preocupada, dubtant...

Potser aquell dia, que em van fer servir

per fer un llençol... li respon el fil.

Va ser el juliol

d’un estiu calorós, aquell pastisser volia un llit nou.

La dona del pastisser

feia la massa d’un pastís, i sense voler...

em va tirar dins!

Enmig de la barreja de tot vaig menjar:

ous, nata i mantega, i potser llavors, em vaig engreixar.

Andaira Ariadna Masferrer Primer premi – 6è


36

Quan arribo a casa, tu m’esperes sobre el llit,

sobre un llençol de color carbassa, tu ets el coixí més ben parit.

Des de sempre a la nit, de petit quan dormia,

tu eres el coixí preferit, fent-me companyia.

I ara que onze anys tinc, i ja no em xumo el dit polze,

encara et retinc, tu ets la cosa més dolça.

Xuxi

Jordi LLadó Segon premi – 6è


37

Amb més de 500 paraules escrites i amb un bon vocabulari,

aquí tenim present, el senyor diccionari!

Quan necessito consultar,

no m’ho penso ni un segon, agafo el diccionari

i me l’emporto a l’habitació.

Ell sempre m’ajuda a trobar la solució, i així mai m’encallo

quan faig una redacció!

I és que és el meu millor amic, és molt especial,

i en aquests moments... estic pensant en demanar-ne un per Nadal!

Brownie 26

Bruna Rovira Tercer premi –6è


AGRAÏMENTS

EL JURAT:

• Representant literari: Maria Assumpta Pujol

• Representant ex-alumnes: Aina Bigas

• Representant Ajuntament: Joan Sadurní

• Representant AMPA: Marta Berenguer

• Representant mestres: Joan Panicot

Ajuntament

Sant Vicenç de Torelló

Fotos portada i contraportada:

Sant Jordi 2014

revista 2015

Documents