reviscola juny 2010 - ies-jaumehuguet-valls.xtec.cat · eladi homs valls, alt camp, 1886 - rubí,...

ELADI HOMS

Valls, Alt Camp, 1886 - Rubí, Vallès Occidental, 1973

Pedagog, polític i escolta català. El 1906 fou becat per l’Ajuntament de Barcelona per estudiar les darreres expe-riències pedagògiques als EUA, on estigué un temps a la Universitat d’Urbana (estat d’Illinois) i el 1908 passà a estu-diar a la Universitat de Chicago. De nou a Barcelona, el 1910, dirigí la Revista de Educació (1912) –on publicà, el 1913, La doctrina de la educación nacionalizadora– i Quaderns d’Estudi (1921). Fou el funda-dor del Moviment Escolta de Mallorca, el 1956, i un actiu introductor i divulgador del mètode Montessori, cosa que suposà el trencament amb els models educatius que eren habituals en aquells moments en el món escolar i en les orga-nitzacions juvenils franquistes, com ara l’anomenat Frente de juventudes.El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement de la tasca desenvolupada en els ambients juvenils catòlics de la postguerra, per la seva tasca de formació dels joves, amb l’objectiu d’ensenyar a estimar la natura, la terra, sense haver de renunciar als orígens, a la llengua pròpia i a la cultura.

(Adaptació extreta de l’Enciclopèdia Catalana)

ERIKA POZO I CYNTHIA ELISABETH PÉREZ

Aula de Diversitat

. EDITORIAL 3

. REPORTATGE 4 Les Xarxes socials

. ENTREVISTES 14 Bàrbara Flores Vega Josep Sanjoan Güell David Tudela

. DIÀLEG 19 És difícil ser fill?

. OPINIÓ 25 L’accés a la informació És important tenir parella? L’energia eòlica El projecte 1x1

. DES DE CASA 35 Camí de Sant Jaume 2010–3r d’ESO: 115 km d’impressions Esquiada 2010 Teatre

. RECERCA 43

. QUADERN DE VIATGES 52 Bolzano 2009 Viatge de final de curs de 4t d’ESO curs 2009-2010: Creuer pel Mediterrani

. ET RECOMANEM ... 56 Teatre Pel·lícules Webs Programes d’ordinador Jocs Llibres Ràdio Esports Programes de televisió Música Altres

. HO SABÍEU? 65 Les ales del Lleonard Llengua i flors?

Imma BatallaIsabel BitriaJoan FoguetAntoni M. MarsalJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansJosep M. SoléNúria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SL www.silvaequips.es

IMPRIMEIX: IMPREMTA BOU

D.L. T-343-2005

EDITA

IES Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC. Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 Fax. 977 612 565correu electrònic: [email protected]: www.iesjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

índex

FOTOS PORTADA

Fotos guanyadores del II Concurs de Fotografia mediambiental de l’Institut: Categoria 1 - Sergi DomènechCategoria 2 - Roxana AldeaCategoria 3 - Joan Foguet

La nostra actualitat, de natura-lesa canviant, ens mostra a diari les noves possibilitats que

sorgeixen en tots els camps del coneixement, la qual cosa, i massa sovint, ens obliga a fer reflexions com ara, on estem i cap a on anem. De totes maneres, no sempre tenim prou temps per a poder interioritzar-les; és a dir, no podem dir allò de “menjar poc i pair bé”.

Tots hem pogut comprovar aquests darrers anys com les tecno-logies de la informació i de la comu-nicació —que ja no són tan noves—, ens han obert un enorme ventall de possibilitats, en especial, pel que fa a l’accés al coneixement. Ara, però, s’hi ha afegit un altre fenomen, el de les xarxes socials: Facebook, Tuenti, Hi5, Viadeo, Plaxo, LinkedIn, Twit-ter... Potser podríem resumir el con-cepte amb els mots de la capçalera del Facebook: “T’ajuda a contactar i a compartir amb les persones de la teva vida”. Entenc, doncs, que el següent pas que cal fer és analitzar si als usuaris de les xarxes socials els agrada més contactar o compartir.

Per això, quan sents parlar les persones usuàries d’aquestes xar-xes socials, t’adones que hi ha dos models d’usuaris, i que tenen objec-tius diferents. D’una banda, n’hi ha molts que només parlen de quants amics tenen a la xarxa, i de com augmenten cada dia. Crec, però, que simplement la quantitat no ens dona-rà gaires prestacions; no diré que no sigui interessant, almenys podràs dir allò de: “D’allà on vagi, dels seus n’hi hagi”, però no crec que sigui gens enriquidor. De l’altra banda, tro-bem els que comparteixen, és a dir, que participen del coneixement en comú; aquesta situació que podem considerar també d’aprenentatge, dóna valor afegit al fet d’estar en

xarxa. D’acord, em podreu dir que no cal ser tan utilitarista, però dir que tinc tants amics a la xarxa que ja ni els conec i no tinc ni temps material per a saludar-los, tampoc no és un objectiu raonable.

Vull recordar ara unes paraules de Genís Roca, expert en xarxes socials i que vam tenir com a con-ferenciant en el nostre claustre de professors durant una de les nostres tardes de dimecres: “El dia del meu aniversari vaig rebre 93 felicitacions pel Facebook, 11 per mail, 5 per Twitter, 5 per SMS i 3 per telèfon. I això que era dissabte. Ah!, i 3 per correu postal encara que totes elles de tipus comercial. Però cap com les abraçades que em van fer a casa”.

Si pensem en el nostre jovent, tots acceptem el valor dels amics en aquestes edats —“la colla”, com sempre havíem anomenat— per això, tampoc no dubto que la colla per xarxa també pugui funcionar. Però quan aquesta esdevé multitud, la colla ha desaparegut; potser cal-dria donar entre tots un missatge clar: la qualitat sempre va per davant de la quantitat.

I ara ve quan podem trobar les dificultats per a assessorar els nos-tres infants i joves. És evident que no es pot generalitzar, però habi-tualment, i cada vegada més, el jovent es pot considerar un nadiu digital, i les famílies i el professorat representem l’immigrant digital. Tal com ens recordava Genís Roca: “La major part dels joves no són ‘nadius digitals’ sinó ‘orfes digitals’. Creixen a la xarxa sense els seus pares”.

Però això té remei, l’edat no ho és tot i tal com ens recorda el mateix Roca: “S’entén per nadiu digital aquell qui usa el fet digital i

el viu; n’hi ha de cinquanta anys, i n’hi ha de vint que no en tenen ni idea. El component de l’edat no és suficient per a explicar-ho. Es trac-taria més aviat del nombre d’hores en què s’està exposat al fenomen, a la radiació digital; fins i tot caldria afegir que serien hores d’exposició al fenomen però dedicades a la reso-lució de problemes, conducta molt diferent a d’altres que només són d’oci, i si per a resoldre problemes has emprat eines digitals, aleshores ets hàbil digital”.

Finalment, i amb l’optimisme que em caracteritza, us animo a partici-par del fenomen digital i us recordo que sempre hi som a temps; ens hi podem posar sense manies i, almenys, serem usuaris amb causa. Si més no, penseu que arribarem a ser un híbrid entre l’homo sapiens i l’homo habilis digital. Això sí, abans dèiem que estàvem “en sintonia”, i ara podrem dir que estarem “en xarxa per a compartir el coneixe-ment”.

JORDI TUSET VALLET

Director

editorial

reviScola · Juny 2010 | 3

@

4 | reviScola · Juny 2010

“Te n’has assabentat? Han tallat! Com ho saps? El Facebook, xiqueta; el Facebook ho diu tot.” Actualment és habitual sentir converses com aquestes entre els joves que passen moltes hores “enganxats” a les xar-xes socials. Però, què és realment una xarxa social? Quins perills com-porta? En aquest reportatge us ho intentarem respondre.

Què és una xarxa social?

Una xarxa social és una forma d’inte-racció col·lectiva en la qual es creen relacions entre els membres d’una comunitat, que intercanvien informa-ció sobre idees i gustos a través de vídeos, imatges, textos; i també és una forma de retrobar-se amb gent de qui feia molt de temps que no sabies res, o de conèixer gent nova. En podem fer ús a qualsevol hora i en qualsevol lloc on ens puguem connectar a Internet.

Majoritàriament les utilitzen els joves entre 18 i 24 anys, i hi ha més usuàries que no pas usuaris; les uti-litza un 46% de la població femenina i un 34% de la masculina. Sis de cada deu usuaris utilitzen les xarxes socials cada dia.

Al nostre país, hi ha diverses xarxes socials, entre les quals desta-quen...Facebook: xarxa molt popular entre els joves —tot i que cada vegada s’hi està afegint més gent gran— en la qual cadascú té la seva pàgina personal i hi pot publicar el que vulgui: textos, imat-ges o vídeos. També s’ha convertit en una xarxa on es poden fer nego-cis. Facebook és la xarxa social més

utilitzada arreu del món; als Països Catalans també es fa servir molt, ja que és una de les poques xarxes que té la versió en català.

Aquesta xarxa va ser creada l’any 2004 per un estudiant amb l’objectiu de comunicar-se i compartir interes-sos amb els seus companys; ràpida-ment es va anar estenent i ara s’hi pot afegir qualsevol persona.

Tuenti: xarxa social que utilitzen els joves. Per entrar-hi cal que un amic hi estigui inscrit i et convidi; un cop dins, hi pots penjar fotos, escriure als per-fils dels amics, i xatejar amb qui vulguis.

Va ser creada l’any 2006 i, al començament, només era per a uni-versitaris però després es va obrir a tothom. Primer van fer proves en diferents xarxes dels EEUU, i des-

prés va arribar a Espanya, on és la més usada, sobretot al sud de l’Es-tat. El nom sembla la pronunciació del número vint en anglès, però en realitat ve d’una semblança amb la frase “la teva identitat”, i conté les síl·labes “tu” i “ti”, que era un dels objectius.

Myspace: xarxa soci-al fundada als EEUU que consisteix en un espai web per-sonalitzat, on pots penjar informaci-ons personals i fer un bloc. El Mys-pace és usat sobretot per músics que hi pengen les seves cançons perquè la gent les pugui escoltar; també s’hi anuncien concerts, es poden enviar invitacions i mantenir contacte amb altres músics. Però no només està dissenyada per a músics, sinó que la pot utilitzar qualsevol persona fent-se un perfil amb les seves dades,

LES XARXES SOCIALS: Amics dels meus amics

reportatge

Una porta oberta a un univers informatiu adaptat a tots els gustos. Una xarxa

social és, precisament, això: una xarxa, un entramat d’elements infinits per com-

partir i un espai de trobada social. Tot a un clic de distància.

5 reviScola · Juny 2010 |

reportatge

cosa que permet enviar sol·licituds d’amistat, comunicar-se i veure els seus perfils. Cadascú pot triar el dis-seny de pàgina que vol, els colors, la informació visible; pujar-hi fotos, vídeos, comentaris, etc.

Twitter: És un servei de microblogging, és a dir, permet emetre missatges breus via web o sms. És molt simple però molt eficaç i força vegades ha permès anticipar notícies del món (va informar en primícia a milers d’usuaris del terra-trèmol d’Haití). Actualment, està en alça als Estats Units i s’expandeix arreu d’Europa.

Com a curiositat, podem destacar el fet que diverses personalitats inte-ractuen amb els seus seguidors, des de Britney Spears, passant per Ricky Rubio fins arribar a Barack Obama.

Metroflog: és una xarxa social en què cadascú crea el seu espai personal i hi pot pujar fotos i descriure-les perquè les vegi qui es vulgui. A més, hi ha un llibre de visites en què tothom pot escriure la seva opinió sobre les fotos que s’hi pengen.

Fotolog: xarxa social on cadascú es crea el seu perfil i hi pot penjar una foto diària juntament amb un escrit. Igual com l’anterior, hi ha un llibre de visi-tes on la gent que també té Fotolog, hi pot penjar comentaris. Cadascú es pot triar el propi disseny de pàgina i posar-hi el títol que vulgui.

Flickr: xarxa social crea-da per una empresa canadenca i popularitzada al 2004. Va començar com una sala de xat multiusuari on la gent podia intercanviar fotos; després es va anar especialitzant en què tots els usuaris podien compar-tir fotos i es va anar abandonant la utilitat del xat. És utilitzada majorità-riament per a compartir fotografies en línia; pots ensenyar fotos als teus amics de manera privada i segura, i fer un bloc per penjar-hi fotos, les quals es poden etiquetar. Finalment, també pots classificar les millors de cada setmana. Es presenta en 8 idio-mes, i és un dels llocs més complets per guardar, organitzar i compartir fotografies.

Hi5: xarxa social que s’utilitza per descriure’s a un mateix, buscar amistats, xatejar amb els amics i crear un perfil per-sonal que poden veure els altres. El fons de pantalla del perfil es pot per-sonalitzar al gust de cadascú i també posar-hi una llista de reproducció amb la nostra música preferida. Es poden penjar fotos i etiquetar les persones que hi surten, es pot descriure, i les altres persones la poden comentar, es poden crear galeries d’imatges... Hi5 té un buscador que permet cer-car gent de qualsevol lloc i de totes les edats, es poden enviar sol·licituds d’amistat, es poden comentar els perfils i les imatges dels membres.

Per a què utilitzem les xarxes soci-

als?

L’activitat més comuna en les xarxes socials és la d’enviar missatges i, després, la de publicar fotos o víde-os. Gairebé tothom les utilitza com una activitat de lleure, només hi ha una cinquena part dels que les utilit-zen que s’ho prenen com un marc de

En els últims anys

Myspace ha organitzat

una gran quantitat de

concerts a través de

la seva secció ‘Secret

Show’. A més a més,

els retransmet

en directe

Microblogging: servei

que permet enviar i

rebre missatges curts

(d’uns 140 caràcters)

generalment només de

text. Els missatges es

mostren actualitzats al

perfil dels usuaris que

decideixen rebre’ls


reportatge

relacions professionals. Molts usu-aris llegeixen l’opinió d’altres perso-nes respecte d’algun tema, i també hi diuen la seva.

Els usuaris de les xarxes socials,

com són?

Els usuaris de les xarxes socials introdueixen les seves dades en un perfil, i tota aquesta informació queda emmagatzemada en una base de dades.

Els joves, fins a 30 anys, solen ser-ne els usuaris més habituals, tot i que darrerament molts adults s’han apuntat en aquest boom. Fins i tot nens a partir dels 10 anys ja comen-cen a fer-les servir, cosa que és per-judicial ja que, tan petits, no saben com fer servir els recursos i poden córrer múltiples perills.

I els del nostre institut?

Hem fet una breu enquesta sobre l’ús de les xarxes socials entre els alumnes de l’Institut, i n’hem extret la informació que us presentem en forma de gràfics.

Com a dades més significatives, cal destacar que el 94% dels alum-nes són usuaris d’alguna xarxa social i els qui no ho són és perquè no tenen possibilitat d’accedir a Internet. La xarxa que usen preferentment, amb un 37% d’usuaris, és Facebook.

A més a més, ens vam centrar en la situació del català a les xarxes soci-als i vam comprovar com la majoria navega amb el català com a idioma predeterminat i que, en bona part, els qui no ho feien era perquè no estava disponible a la web que usaven.

Quines xarxes utilitzes?

37%

7%9%

20%

9%

5%4%

4%5% facebook

metroflog

tuenti

fotolog

myspace

flickr

twitter

hi5

altres

33%

23%22%

22%

Comunicar-me amb els amicsPenjar fotos/videosInformar-me d'esvenimentsXafardejar

Quin ús en fas?

Quant temps hi dediques?

26%

19%

26%

29%

Ocasionalment0-1 h dia

1-2 h diaMés 2 h/dia


reportatge

Poden afectar el rendiment esco-

lar?

Un estudi realitzat a la Universitat de New Hampshire, revela que passar temps a les xarxes socials no afecta l’esforç acadèmic, ja que sempre hi ha hagut distraccions per a l’estudi i sempre hi ha hagut joves més propensos a caure-hi. El problema apareix quan aquests joves es tornen addictes a les xarxes socials; llavors sí que poden afectar el rendiment escolar ja que les hores que passa-ven estudiant, les passen davant la pantalla.

Facebook, Twitter, Tuenti, etc. són molt freqüentades per joves.

Actualment un 95’7% dels joves espanyols entre 15 i 18 anys n’utilit-zen alguna. Aquestes webs són un recurs que tenen per passar l’estona en moments d’oci, però el proble-ma apareix quan som incapaços de saber quan s’ha de dir prou.

Dos estudis més fets als EEUU, van obrir el debat sobre les conse-qüències de l’ús de Facebook i altres xarxes socials. “Abusar de Facebo-ok pot afectar el desenvolupament d’emocions, i també la comprensió o l’admiració”, diu un informe de l’Institut del Cervell i la Creativitat de la Universitat del Sud de Califòrnia. Segons aquest estudi, l’excés d’in-

formació al qual estan exposats els usuaris de Facebook o Twitter pro-dueix lentitud a l’hora de processar aquestes emocions.

Un altre estudi, de la Universitat d’Ohio, va evidenciar que els univer-sitaris que accedeixen a xarxes soci-als estudien cinc hores a la setmana, enfront de les onze que hi dediquen els que no en són membres.

I a l’hora d’escriure?

Ja us deveu haver adonat que la gent no es fixa gaire en l’ortografia quan és a la xarxa. Les errades ortogrà-fiques, lèxiques i sintàctiques són evidents. Principalment són els joves els qui en fan més; això no és perquè no sàpiguen escriure sinó que, com que escriuen ràpid, cometen errors. En aquesta edat, té tanta importància el que dius com de quina manera ho dius.

Quines són les llengües més uti-

litzades?

La llengua més utilitzada a les xarxes socials és l’anglès, seguida del cas-tellà i les altres llengües europees: francès, alemany, italià, etc. Sobta no trobar el xinès en aquesta llista. La raó és que als països orientals usen més el mòbil que l’ordinador.

I el català?

Tot i que no hem trobat dades signi-ficatives pel que fa a l’ús del català a les xarxes socials –només les que ja us hem presentat sobre el nostre institut–, és evident que cada cop més gent l’utilitza, cosa que pot fer que hi hagi més xarxes que decidei-xin presentar el seu perfil també en català.

Per això, la Secretaria de Política Lingüística ha obert un perfil a Twit-ter (http://www.twitter.com/llengua-catalana) i una pàgina a Facebook (http://www.facebook.com/llengua-catalana) dedicats a la llengua cata-lana, amb l’objectiu d’incrementar la comunicació amb persones que estan interessades en la llengua.

59%29%

12%

Habitualment catalàHabitualment castellàAltres

Quina llengua utilitzes per comunicar-te?

38%

17%

39%

6%

Majoritàriament en català

Altres

En quina llengua tens configuradala pàgina/les pàgines?

Majoritàriament en castellà perquè no hi és en català

Majoritàriament en castellà perquè ho prefereixo


reportatge

Aquests nous espais s’afegeixen a d’altres que ja hi ha en diverses xarxes socials, com el grup Encoma-na el català (http://www.facebook.com/group.php?gid=50915757028) i la pàgina Cinema en català (http://www.facebook.com/cinemaencata-la) a Facebook mateix, i el canal de vídeos a Youtube (http://www.youtube.com/llengua) des d’on s’ofe-reixen, puntualment, tràilers i espots de pel·lícules doblades al català i també alguns altres continguts audi-ovisuals.

Es pot combinar educació i xarxes

socials?

Actualment, alguns educadors uti-litzen els recursos informàtics per plantejar i fer més clares les seves classes, i entre aquests, també les xarxes socials. El Blogger és una eina utilitzada pels professors ja que permet pujar-hi arxius de tipus pdf, powerpoint, vídeos, fotos, etc.

Per confirmar la nostra recerca i verificar si el professorat del centre fa servir les xarxes socials, hem passat una enquesta a partir de la qual hem constatat que les usen amb freqüència, però encara poc en l’àmbit de l’ensenyament. Concreta-ment, dels 69 professors enquestats (33 homes i 36 dones) hem extret les següents dades:

Hi ha més homes que no pas dones que utilitzen xarxes socials, i la més utilitzada és Facebook, seguida de Tuenti, Myspace, Twitter... però no tan sovint.

Sobretot, utilitzen les xarxes soci-als per comunicar-se amb els amics i també per informar-se d’esdeveni-ments i, finalment, per xafardejar o penjar-hi fotos.

La majoria només les fan servir ocasionalment; d’altres entre 0 i 1 hores al dia, i només una persona les utilitza més de dues hores diàries. Pel que fa als qui no hi entren mai, les causes són, en primer lloc, per-què no els agrada i, en segon lloc, per falta de temps.

Pel que fa a l’ús que en fan en tasques educatives, només hi ha una dona que utilitza les xarxes socials a classe perquè diu que li va bé per comunicar-se de manera ràpida amb l’alumnat, i tres homes, un d’ells a través del Blogger ja que li permet obtenir uns resultats molt positius en l’àmbit educatiu.

Com en la majoria de temes, sem-

pre hi ha avantatges i inconveni-

ents...

Tot i que les xarxes socials siguin fan-tàstiques perquè proporcionen uns serveis útils i pràctics de forma gra-tuïta també tenen els seus riscos. A continuació us detallem alguns dels perills més habituals amb què ens podem trobar.

La informació personal en mans

de tots

Moltes vegades durant el registre d’usuari a una xarxa social es dema-na informació personal, com ara la data de naixement, el correu electrò-nic o el lloc de residència. En aquests casos les clàusules de la web ens asseguren la protecció legal de les dades que facilitem. Però, un cop obtenim un perfil personal podem editar-lo i personalitzar-lo amb qual-sevol dada privada. Encara que la configuració de la majoria de webs ens permet limitar les persones amb accés a aquesta informació, la fiabili-tat és dubtosa. Cap xarxa social pro-tegeix les dades personals al 100%.

Fins i tot les enormes bases de dades de perfils que generen les xarxes socials han donat lloc a “bus-cadors de persones”. Es tracta de motors de cerca (com Google, però sota el nom d’spock.com o wink.com) que ajuden a trobar qualsevol possible usuari de xarxes socials del qual cal conèixer només el nom. Sense restriccions.

Malgrat aquest panorama tan advers, no hem de desanimar-nos. Les xarxes socials mateix, i d’al-tres organismes externs, vetllen per la seguretat dels usuaris. Per una banda, Facebook i Fotolog dispo-sen d’un mètode de control conegut com a intel·ligència de masses. Cada usuari té l’opció de denunciar contin-guts inapropiats mitjançant el correu electrònic; aquestes denúncies són avaluades per un grup humà que pren una decisió (eliminar el contin-gut, tancar el compte d’usuari del publicador, etc.)

Com podem evitar la suplantació

de identitat?

Cada cop fem servir més Internet: per consultar correu electrònic, per fer un tomb per la nostra xarxa social preferida, per comprar objectes i ser-veis, per fer moviments bancaris... Si fem servir la mateixa contrasenya per a tot, només cal que algú la des-

A vegades una manca

de protecció de la

privacitat pot donar lloc

al cibercrim, és a dir, el

robatori de dades, bé

sigui per obrir comptes

bancaris fraudulents

o bé per obtenir

documentació il·legal

Existeixen empreses

privades de seguretat

informàtica, com

Verisign, que es

dediquen a certificar

públicament la qualitat

de la protecció de la

privacitat de les webs. A

Espanya hi ha l’Agència

Espanyola de Protecció

de Dades (AEPD)


reportatge

cobreixi i ens comprometi. Per això és molt important que tinguem una contrasenya diferent per a cada ser-vei que utilitzem a la xarxa.

Si volem disminuir els riscos, hem de tenir en compte els següents con-sells: - No hem de reutilitzar una con-

trasenya d’accés per accedir a entorns independents com ara el correu electrònic i la xarxa social.

- En cas que utilitzem una mateixa contrasenya en diferents entorns, si sospitem que algú la sap, l’hem de canviar per una de nova.

- Quan fem servir dispositius mòbils que ens permetin accedir a la nostra xarxa social, hem de configurar l’aplicació del disposi-tiu mòbil de manera que sol·liciti un usuari i una contrasenya d’ac-cés cada vegada que es vulgui fer servir; així, si perdem el mòbil, qui el trobi no tindrà accés lliure al nostre perfil privat.

Males notícies: virus en forma

d’aplicació

Les aplicacions són una part positiva de les xarxes socials, si se’n fa un bon ús, però hi ha gent que en crea algunes que són virus, i un cop les acceptes, t’entra un virus a l’ordi-nador. Aquests ens poden esborrar la informació de l’ordinador, contro-lar-nos-el, robar-nos les credencials bancàries o d’altres serveis web, etc. Per tant, hem d’anar molt en compte i no obrir-les.

Podem perdre la feina per culpa de

les xarxes socials?

Després de fer una festa, d’anar de viatge... és molt divertit penjar les fotos al nostre perfil per tal que les pugui veure tothom, que les vegin els amics i que, a més, les puguem comentar tots junts.

El que pot passar és que pengem una foto comprometedora i que la vegi, per exemple, el nostre cap, de manera que ens pot acomiadar. Per exemple, ens podria dir que una per-

sona que passa el temps lliure fent segons què i que, a sobre, ho mostra a tothom, no té el perfil adequat per ocupar el nostre lloc de treball.

Exemples de mala privadesa en

les xarxes socials

A més, en països de l’Amèrica Llati-na com Mèxic, alguns nens han estat segrestats perquè compartien infor-mació sobre els seus costums, fotos d’on anaven... En aquest context, els segrestadors feien com un “recor-regut virtual” d’un dia normal en la vida d’aquests nens, i els esperaven en el lloc i el moment concrets on sabien que serien, per segrestar-los. Per això, és molt important no com-partir segons quines informacions a la xarxa, i tenir una bona configu-ració de privadesa, en especial els menors.

Hi ha altres casos que han tingut repercussió en els mitjans de comu-nicació, com el d’una noia francesa que, estant de baixa laboral, va pen-jar al seu Facebook fotos on se la veia de festa i passant-s’ho bé. Els directius de l’empresa on treballava les van veure i es van negar a seguir-li pagant la baixa. Finalment la noia va perdre la feina.

Un altre cas més proper i recent, és el de l’entrevista que Mònica Ter-ribas va fer —a TV3— al president de la Generalitat José Montilla, durant la qual hi va haver gent que consi-derà que l’interrompia massa. Tot just acabar l’entrevista, un alt càrrec socialista va fer un comentari molt groller criticant l’actuació de Terribas en la seva pàgina Facebook, comen-tari que va transcendir a l’opinió pública a través de la premsa, i que va comportar el cessament d’aquest dirigent polític.

D’altres persones han escrit comentaris grotescos sobre els seus caps, o sobre l’empresa on treballen, cosa que també els ha fet perdre la feina. A més, moltes empreses, abans de contractar algú, busquen el seu perfil a la xarxa, i segons la

impressió que en treuen de les fotos, comentaris publicats, etc, els con-tracten o no.

Així doncs, s’ha d’anar molt amb compte amb la informació que es penja a la xarxa perquè mai sabem qui la pot veure.

La nostra vida és de tothom

Hem de tenir molt present que una vegada pengem un contingut a Inter-net, aquest ha deixat de ser privat.

Qualsevol persona el pot copiar i el pot anar reproduint i modificant a la xarxa tantes vegades com vulgui.

Ens en podem cansar

Tanta activitat digital, si no agrada molt, pot cansar, i aleshores podem decidir donar-nos de baixa. Tot i que no podrem entrar al nostre perfil, i en teoria, les nostres dades ja no haurien de figurar enlloc, si ho mirem bé, veurem que encara hi haurà infor-mació nostra que pot continuar sent accessible dins la xarxa social.

Hem de saber que, si publiquem fotografies al nostre perfil, per exem-ple, els nostres contactes les poden copiar i les poden distribuir; auto-màticament perdem el control total sobre aquelles còpies. El fet que ens donem de baixa de la xarxa social no canvia res: aquelles fotos seguiran allí. El que tampoc ens podem imagi-nar és que passa el mateix amb totes les dades que els nostres contactes podien veure.

L’ abús en...

• Superdotats

Els superdotats, com que són persones habitualment margi-nades a les escoles, veuen en les xarxes socials una via d’es-capament per al seu patiment. Llavors, acaben esdevenint-ne addictes, fins al punt que el seu rendiment escolar acaba baixant i, les poques relacions socials que tenien, empitjoren.


reportatge

• Autistes

Els autistes veuen en les xarxes socials una forma de comunicar-se indirectament amb la gent, fet que pot accentuar-ne l’addi-ció. Per tant, pot afectar nega-tivament la seva malaltia ja que els pot tancar encara més en si mateixos, tot i que es comuniquin virtualment.

• El camí cap a l’aïllament

L’ús de les xarxes socials reflec-teix el canvi d’hàbits que han experimentat els adolescents durant els darrers anys: ja no es barallen per veure la televisió a la sala, sinó que discuteixen per la pantalla de l’ordinador i, si pot ser, en la intimitat de la seva habi-tació. Amb el telèfon es produeix el mateix patró: ja no podem dir que els joves es passin les tardes enganxats a l’aparell, sinó que controlen la comunicació amb totes les seves amistats a través d’Internet.

Per a l’adolescent, la xarxa social és una prolongació del seu món, del grup on se sent comprès i amb el qual s’identifica. Per tant, molt sovint, veiem que aquest aïllament, portat a un extrem, comporta una falta de comunicació important envers l’en-torn que l’envolta, una manca de sociabilitat i que no tingui un grup d’amics prou sòlid.

Segons un estudi de l’Institut d’Investigació en Psicología Clínica i Social de Mèxic, l’addicció a Internet i a les xarxes socials pot ser sem-blant a altres tipus d’addiccions com l’addicció al joc (ludopatia), al treball (workalcoholic) o a l’alcohol (alcoho-lisme), ja que presenta símptomes molt clars: en un primer moment, la pèrdua de relacions interperso-nals laborals, amistoses i amoroses, canvis d’humor i fins i tot problemes físics com ara mals d’esquena o vista cansada.

La preocupació per una expansió d’aquests casos d’aïllament ha con-duït a la investigació científica sobre els efectes que podria comportar un abús de les xarxes sobre el cervell humà. El neurocientífic Lady Green-field, del Lincoln College d’Oxford, alerta que les xarxes socials poden arribar a infantilitzar la ment del segle XXI. Assegura que la contínua expo-sició al sistema de comunicació que ens ofereixen les xarxes socials, on tot es mou ràpid i les converses són superficials, podrien obligar el cervell a adaptar-se i usar només unes altres capacitats molt simples. “És difícil saber com, el fet de viure d’aquesta manera dia a dia —pendents de les xarxes socials—, podrà resultar en el cervell, o en la ment, a diferència de generacions passades. El que sí que sabem és que el cervell humà es extraordinàriament sensible al món exterior”

Per tant, l’aïllament social a causa de les xarxes socials pot arribar a representar un greu problema en el futur. Actualment aquest aïllament social ja és una realitat al Japó, on es calcula que hi ha al voltant d’un milió de hikikomoris: adolescents o joves adults, la majoria homes, que viuen voluntàriament reclosos a casa seva o, encara més, a la seva habitació durant anys i només es relacionen via Internet. Aquest fenomen es creu que és degut a la forta pressió soci-al que exerceix la cultura japonesa sobre la gent, que els fa creure que és més fàcil tancar-se a casa que enfrontar-se a un món exterior com-petitiu.

Un altre tipus de comunicació

La forma de relacionar-nos amb altres persones canvia dràsticament quan ho fem en una xarxa social, ja que desapareix el contacte físic i el llenguatge no verbal. Això no és per-judicial en petites dosis, però a llarg termini té efectes negatius.

En el llibre Faceboom, una anàlisi de la xarxa social Facebook, l’au-

tor, Juan Faerman, fa una profun-da reflexió sobre les conseqüències d’aquest tipus de comunicació en les relacions personals: “En general, les telecomunicacions canvien la forma en què es relaciona la gent, perquè la gent té tendència a ser mandro-sa i, si pot evitar fer un esforç, ho fa”; i continua: “Temo que un dia Facebook abusi de la potestat de la paraula amic. I ens preguntem, com anomenarem els amics quan els amics siguin sinònim dels amics de Facebook”

L’entorn i les nostres relacions

socials....

Una de les conseqüències positives de les xarxes socials és l’augment de les relacions socials; pots parlar amb gent de qualsevol part del món, tant si és a dos metres com a dos mil quilòmetres.

Això fa que augmentin les relaci-ons socials ja que pots parlar amb els amics siguis on siguis. A més, pots trobar gent d’arreu del món, gent que fa temps que no veus... I amb els qui t’envolten, la possibilitat d’es-tar en contacte constant, fa que es reforcin d’alguna manera els lligams.

Les xarxes socials miren cap a les

estrelles...

I és que, per exemple, Myspace és la xarxa social que més pot ajudar els artistes. En aquesta pàgina podem


reportatge

trobar molts grups de música que no són coneguts i aquí poden publicar la seva música, els seus concerts, fotos, vídeos... Tothom els pot sentir i, fins i tot, poden tirar endavant les seves carreres musicals.

Molts artistes han conegut la fama gràcies a penjar les seves cançons en llocs com Myspace. Un exemple seria el raper català Porta, que va aconseguir un contracte amb una de les multinacionals més importants del país perquè havia penjat les can-çons en aquesta xarxa social. El grup de pop espanyol Melocos també va aconseguir un contracte quan un alt càrrec d’una important companyia musical va trobar casualment la seva pàgina a Myspace.

La xarxa social de Myspace és també un espai idoni per a la desco-berta de noves tendències musicals i per a rebre notificacions i notícies dels teus artistes preferits.

–D’altra banda, la xarxa més uti-litzada pels famosos és, sens dubte, Twitter. A través de la publicació de missatges instantanis (i com que s’hi pot accedir fàcilment des de dis-positius mòbils) permet a qualsevol persona interactuar fàcilment amb les estrelles o, simplement, estar al corrent de les seves activitats. Algunes de les estrelles que podem seguir a través de Twitter són: Lance

Amstrong, Barack Obama, Andy Murray, Katy Perry, Eminem, Britney Spears, Jorge Lorenzo, Ricky Rubio, Diego Forlan, Andreu Buenafuente, Gemma Mengual i un llarg etcètera.

Poder de convocatòria

Al Facebook, la xarxa social més utilitzada avui en dia, hi ha un apartat on es poden crear esdeveniments i invitar a tothom qui es vulgui. Això és un avantatge, d’una banda, per als bars, discoteques, pobles on es fan concerts... perquè tothom que esti-gui inscrit en aquestes xarxes soci-als pot conèixer els esdeveniments que faran i fer que el públic creixi, cosa que els permetrà guanyar més diners. No només es poden convocar festes, sinó també reunions, xerra-des, actes culturals, etc. de manera que la gent pot estar més al cas del que es fa que no pas si s’anuncia només amb cartells.

Aplicar-nos a la meravella d’una

xarxa social

En una xarxa no només hi podem fer amics, escriure’ns, sinó que també hi podem penjar fotos, vídeos... i, a més, tenim unes aplicacions amb les quals podem gaudir. Per exemple, compartir amb els nostres contactes l’opinió sobre llibres que hem llegit,

compartir guies i experiències de viatges... Hi ha infinitat d’aplicacions que fan que les xarxes socials siguin atractives.

Quin paper hi juga la publicitat?

Les xarxes socials són un dels fenò-mens que ha crescut més a Internet a causa de tots els serveis gratuïts, utilitats i entreteniment que propor-cionen; el simple fet de no tenir cost és el més atractiu. Posar publicitat en xarxes socials, és, doncs, tenir presència en 3 de les 10 pàgines web més populars del món: YouTu-be, Facebook i MySpace, en conjunt, reben més de 500 milions de visi-tants cada mes. Els visitants són una cosa, i el nombre d’usuaris actius n’és una altra; només per fer-nos-en una idea, Facebook té més de 200 milions d’usuaris actius. Per aquesta raó, la publicitat en xarxes socials és, sense cap mena de dubte, un mercat molt atractiu.

Cada xarxa té el seu propi sistema de publicitat; el principal atractiu per als anunciants és que la publicitat es pot segmentar d’una manera excel-lent tot i que a vegades no es té en compte on va a parar. Per exemple, fa poc es va saber que al grup Face-book dels bisbes espanyols hi aparei-xia l’anunci d’un casino!


reportatge

Amb tot, s’intenta fer arribar els anuncis exactament al sector del mercat que interessa. Algunes xar-xes coneixen bé la informació de cada usuari ja que en obrir el compte s’ha de proporcionar, entre altres coses, la ubicació, el sexe i l’edat. Per tant, si una marca de roba vol fer arribar un anunci a dones entre 20 i 30 anys que visquin a Catalunya, pot fer-ho sense cap problema.

A banda d’això, moltes discote-ques, marques de roba, etc. creen pàgines a Facebook que els suposen molta més clientela i publicitat, a l’abast només d’un clic.

Què en pensen els experts? Dura-

ran?

Malgrat que alguns experts en l’àmbit de les xarxes socials considerin que “això és una moda, una tendència, i que aviat passarà”, d’altres, com Juan Faerman, tal com ja hem citat abans, pensa que xarxes socials com ara Facebook o Twitter canviaran la manera d’entendre l’amistat.

En aquest sentit també, Elizabeth Bernstein, popular columnista de The Wall Street Journal, va escriure fa poc referint-se al tema de l’amistat: “Aquí va ser on tu i jo ens vam equi-vocar: vam portar la nostra amistat a Internet. Ens vam començar a comu-nicar per correu electrònic, i a fer-ho més que per telèfon. Després vam passar a la missatgeria instantània. Ens vam fer amics a Facebook i vam acabar twittejant pensaments —140 caràcters o menys— a Twitter”. És a dir, un procés. Una tendència. “Una tendència a l’aïllament –diu Faerman–. Em sembla que la gran fal·làcia d’Internet radica en la seva suposada virtut de comunicar-nos més, quan de veritat el que fa és que ens aïlla més. Ens comunica més des d’un lloc virtual, però ens aïlla des del punt de vista de les relacions interpersonals”.

Així doncs, tenint en compte que el nombre d’usuaris creix cada dia, no és estúpid pensar que d’aquí

a uns quants anys hi pot haver gent que confongui amistat amb una altra cosa, i encara menys estú-pid sospitar que el que passa és el començament d’un canvi. Per tant, potser el truc per saber utilitzar correctament aquest tipus de mitjà, sigui no aïllar-se i saber mantenir les amistats també fora de la xarxa. Si no, ens pot passar el que explica Francisco Canals, de l’Observato-ri d’Internet: “Jo conec gent que per culpa d’Internet s’ha aïllat, per-sones que sortien, que anaven a restaurants, que tenien el seu grup d’amics i que ara es queden tancats els caps de setmana enganxats a la pantalla. Però també sé de casos de persones introvertides a les quals d’alguna manera Internet els ha fet sortir al carrer. Els tímids estableixen a través d’Internet el contacte que no poden establir en una discoteca; l’estableixen abans, i després que-den, de manera que em sembla que també té avantatges. Crec que Face-

book ha triomfat de la forma en què ha triomfat per la seva capacitat de crear addicció, i que la millor manera de fer-lo servir, paradoxalment, és no sent-ne addictes”.

Creiem, doncs, que la millor manera de fer servir les xarxes soci-als és no abusar-ne ja que tard o d’hora aquest boom passarà i, lla-vors, què farem?

I per acabar, alguns consells per fer

un bon ús de les xarxes socials...

L’usuari ha de tenir en compte les següents recomanacions per tal de disminuir el risc que la informació privada pugui ser de domini públic:

< Durant el procés d’alta de l’usuari a la xarxa social (es pot consultar amb posterioritat), cal llegir detin-gudament la Política de Privadesa i les Condicions del Servei que hi ha associades. Així es coneixeran les responsabilitats en què incor-ren ambdues parts i quins drets


reportatge

adquireix la xarxa social sobre els continguts que l’usuari pengi al seu perfil.

< Abans de començar a utilitzar-les, cal anar a l’apartat de configura-ció, familiaritzar-se amb les opci-ons que permet i configurar el nostre perfil adequadament, tant per limitar qui podrà contactar amb nosaltres, quines persones tindran accés a la nostra informa-ció, com la visibilitat que tindrà el nostre perfil dins i fora de la xarxa social (per exemple, mitjançant cerques a través d’un buscador d’Internet), entre d’altres.

< S’ha d’evitar proporcionar dades de contacte reals com ara l’adre-ça postal, el número de telèfon, etc.; així reduirem la possibilitat que ens contactin quan no ho desitgem.

< Cal crear una adreça de correu electrònic específica únicament per utilitzar-la dins de l’àmbit de la xarxa social. Així, si ens volem donar de baixa i no rebre més

contactes provinents d’aquesta via, no caldrà que perdem el nos-tre correu personal d’ús habitual o que els missatges provinents de la xarxa social destorbin el correu personal.

< No hem de penjar cap contin-gut que no vulguem que sigui conegut fora de l’àmbit més pri-vat. Una vegada penjat al perfil, un contacte que hi tingui accés podrà copiar-lo i reproduir-lo a d’altres llocs de la xarxa social i d’Internet. Si algú ha reproduït contingut del nostre perfil fora d’aquest, encara que ens donem de baixa de la xarxa social, aquest contingut que s’ha reproduït no desapareixerà i pot ser difós per dins d’altres perfils de la xarxa social i fins i tot fora dels límits d’aquesta i, per tant, pot abastar tot Internet.

< No s’han d’incorporar contac-tes indiscriminadament. Cal ser selectius i tenir present que dins les xarxes socials també es men-

teix i, per tant, una persona pot no ser qui diu. Per tant, un con-

tacte no és un amic. Un amic

és una persona a qui es coneix

i en qui es pot confiar, i per això

cal temps. < I, sobretot, cal controlar les hores

que passem davant de la pantalla i no deixar que les xarxes socials ens facin oblidar els estudis.

El present és Facebook;

el futur...? Què en penses?

MARTA ARJONA ÀLEX BAÑO,

ELISABET DALMAU

INGRID FERNÁNDEZ

JUDIT FORASTER

PATRICIA LEÓN

MIREIA MARTÍNEZ

ALBERT OLIVA

SANDRA POBLET

SANDRA SERRET

2n BAT – Periodisme

SI EN VOLEU SABER MÉS

–Guia d’ús segur de les xarxes http://www.cesicat.cat/fitxers/publicacions/Guia%20per%20a%20l%20us%20segur%20de%20les%20xar

xes%20socials.pdf–Entrevista a Genís Roca, expert en xarxes socials: http://www.tv3.cat/videos/2940290/La-proteccio-de-dades-a-les-xarxes-socials

BIBLIOGRAFIA

– Faerman, Juan. Faceboom, una anàlisi de la xarxa social Facebook. Editorial Alienta. – “Estudios científicos señalan que Facebook perjudica el desarrollo emocional de usuarios”: <http://www.infome-

diarios.com/2009/04/16/estudios-cientificos-senalan-que-facebook-perjudica-el-desarrollo-emocional-de-usuarios/[consulta: 20.05.2010]–“Els experts temen que les xarxes socials substitueixin els amics”. El Periódico <http://www.elperiodico.cat/

default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=701463&idseccio_PK=1012&h> [consulta: 04.04.10]


entrevistes

4 Com definiries la teva feina?

Bé, jo em dedico a fer teatre i din-tre de tot el que engloba fer teatre, faig diverses feines. D’una banda, interpreto, és a dir faig feines com a actriu i cantant i, d’una altra, faig feines darrere l’escenari: direcció, producció, regidoria...4 D’aquestes tasques, n’hi ha

que exigeixen estar davant del

públic, n’hi ha que demanen estar

darrere controlant que tot surti bé

i, a part d’això, també imparteixes

classes de teatre. De tot el que

fas, què és el que prefereixes?

És que és diferent; és com haver d’escollir si estimes més al teu pare o a la teva mare, no es pot triar. Quan actues sents unes coses, estàs davant d’un públic que t’està observant i està pendent de tu i, quan dirigeixes, estàs transmetent a un grup de persones tot el que saps. Estàs creant a partir dels teus conei-xements i és molt emocionant veure com el que tu proposes, un actor ho du a terme a la seva manera. Són feines molt diferents. Pel que fa a les classes, l’important és que tots, alumnes i professora, ens ho passem bé. Intento fer que ensenyar tingui una finalitat, que els alumnes

pugin dalt d’un escenari i puguin demostrar tot allò que han après; perquè a un actor el que li agrada és sortir en un escenari i jugar a ser una altra persona. Intento unir-ho tot, ja que gaudeixo de tot per igual.4 Sembla que ets la regidora de

teatre més jove d’Espanya. Què

representa això per a tu?

El primer teatre on vaig treba-llar com a regidora va ser el Teatre Fortuny de Reus; d’allà vaig passar directament al Teatre Nacional de Catalunya, és a dir, un lloc on tothom vol ser, tothom somia a poder entrar per la porta de darrere d’aquest tea-tre. Davant això, primer sents por, respecte... és molt fort, molt fort; perquè de cop i volta quan llegeixes els noms dels actors amb qui has de treballar, et trobes que has de manar persones que has admirat tota la vida. Un cop veus que tot això funci-ona, que és real, sents un gran plaer, una gran emoció de veure on ets.4 Com s’inicia el procés de cre-

ació d’una obra de teatre o d’un

musical?

Bé, depèn de moltes coses. La meva manera de treballar és partir del treball de creació, és a dir, obser-var què fa un grup de gent, com

actua... i a partir d’aquí crear una història comuna tenint en compte el que volen expressar i transmetre. No sempre surt bé, perquè de vega-des el temps et posa límits o no tens prou idees; llavors pots partir d’obres que ja estiguin creades i transformar-les. Hi ha casos, com en Somnis, el musical que et farà viure o Disculpin les molèsties on els guionistes van partir del que tenien ganes de fer, de les cançons que els agradaven, per crear una història. En aquest cas, la meva intervenció va ser transmetre l’obra als actors i fer que aquests la poguessin interpretar. 4 El passat 9 de juliol més de

mil persones van omplir el Centre

Cultural Municipal de Valls en l’es-

trena de Disculpin les molèsties!

Què se sent en una estrena com

aquesta?

Moltes ganes de plorar. Primer per tu, per por de decebre, per por que el que tu has fet amb tot el teu cor no agradi; a més, en aquest cas concret, sabent que actues a la teva ciutat, saps que les crítiques poden ser més dures.

Aquell dia recordo que no ho entenia; no entenia per què hi havia tanta gent. Com has dit, el teatre

Bàrbara Flores Vera (actriu i cantant)

“Per culpa del teatre he tingut les millors i les

pitjors experiències de la meva vida”

Bàrbara Flores Vera nascuda a Barcelona el 10 de juny del 1985, tot i que sempre ha viscut a

Valls, ha rebut formació d’actriu-cantant a l’Escola Eòlia de Barcelona i, a més, ha participat en

diversos cursos intensius de cant i d’interpretació en diverses escoles especialitzades.

Pel que fa a la seva vida professional, ha treballat en diverses obres com a intèrpret i ha

col·laborat en feines de direcció, producció i regidoria. A més, imparteix cursos d’interpretació

en diverses escoles i per a diverses entitats; així, entre d’altres, és la professora de teatre

extraescolar del nostre centre.

Actualment, Flores està de gira amb els musicals Somnis, el musical que et farà viure i Disculpin

les molèsties!


entrevistes

era ple, fins i tot hi havia gent a les escales, es va obrir el galliner, hi havia gent per terra, es van haver de treure més cadires... No entenia per què hi havia tanta gent... No s’havia fet gaire publicitat, s’havia d’haver fet al aire lliure i, per culpa de la pluja, es va haver de canviar de lloc i molta gent no ho sabia... i, tot i amb això, l’assistència va ser increïble. Els actors no sabien que hi havia tanta gent; ells estaven tranquils perquè quan surts a l’escenari no veus exactament quanta gent hi ha, però jo, que era al mig de la platea amb la taula de so, volia morir-me... Allò era massa, molt més del que esperàvem! Així doncs, la sensació que es té en moments com aquests és indescriptible, perquè mai saps què pot passar. 4 Quins han estat el teatre i l’obra

més especials on has treballat?

El lloc, sens dubte, el Teatre Prin-cipal de Valls, per tot el que repre-senta. Professionalment, he treballat en llocs molt importants com el Teatro Español de Madrid o el Teatre Nacional de Catalunya, llocs on és molt especial treballar quan es tenen només vint-i-quatre anys.

Pel que fa a les obres, no t’ho sabria dir perquè totes tenen algun moment entranyable. Aquest estiu, per exemple, va ser molt especial, perquè tots els treballs que vaig fer van ser fantàstics. Per una banda, Vida fou molt especial perquè vaig poder ajuntar gent que tenia moltes ganes de veure junta sobre un esce-nari (Àurea Márquez, Marta Ferré i Iolanda López); també va ser molt especial Omplint espais, ja que fou el resultat del primer curs de teatre intensiu que havia impartit, i veure tanta gent, amb tantes ganes de fer coses, t’omple molt. 4 Fa molts anys, mentre es

representava una obra al Teatre

Principal de Valls, els actors utilit-

zaven armes i, per error, una bala

va sortir disparada al públic i un

home, Agustí Romaní, va morir.

Des de llavors es diu que l’ànima

d’aquest home vaga pel teatre. Tu

hi creus, en aquesta llegenda?

Hi ha molts teatres que tenen lle-gendes similars a aquesta. Al teatre Romea de Barcelona, per exemple, també hi ha la llegenda que l’ànima de Margarida Xirgu —una actriu molt famosa del segle XIX— vaga pel recinte. A mi m’han passat coses estranyes en ambdós teatres, però no puc dir si són els esperits o no. La meva teoria és que un teatre és un lloc tancat, on es concentren moltes energies, les quals han d’aparèixer per algun lloc, potser transformades en “passes”, “cops”...

4 Com vas decidir que et volies

dedicar al teatre? I, quan ho vas

fer, vas rebre el suport de la teva

família?

Quan tenia quinze anys, a l’Ins-titut Narcís Oller vam fer el musical Grease, i hi vaig participar perquè sempre havia fet totes les obres escolars o extraescolars. M’agradava molt. Doncs bé, fent Grease vaig conèixer gent com la Iolanda López, la Sara Esteban... que són persones de Valls que, en acabar l’ensenyança secundària, se n’anaren a estudiar teatre. Elles, i molta gent més que tenia al voltant, em van animar per-què jo també m’hi dediqués. Va ser una cosa que no tenia pensada i que, gràcies al suport de molta gent, vaig aconseguir; i sobretot gràcies a la meva família que a part de recolzar-me sempre, m’han fet tocar de peus a terra. 4 Quin ha estat el moment més

dur, més difícil, de la teva carrera?

Al llarg d’aquests anys he tingut tres grans crisis. Una fou el dia del meu aniversari fa quatre anys. Jo estava fent la regidoria d’una obra protagonitzada i dirigida per Rosa Maria Sardà, i era a Reus. Com que acabava tard dels assajos, em que-dava allà a dormir. Era una obra molt complicada i estàvem tots molt ner-viosos. Recordo la nit del meu aniver-

sari sola, en una habitació d’hotel, a vint quilòmetres de casa i no poder-hi anar; havia sigut un dia horrible, amb molts problemes i l’endemà, segura-ment, seria igual. Va ser un moment molt dur.

I, la segona fou durant la gira d’aquesta obra. Érem a Girona i recordo un dia que només vaig poder dormir dues hores. Estava molt can-sada i em deia a mi mateixa que per què m’havia posat en allò. A més, el teatre on havíem d’actuar era molt petit i la forma com jo col·loqués l’es-cenografia havia de decidir si l’obra es representava o no.

Un altre moment d’aquest tipus fou a Madrid, ara fa un any; el prota-gonista de l’obra va patir una angina de pit i el vam haver de substituir en molts pocs dies. La substitució va ser molt dura, i la situació per a mi també ho va ser.4 Què és el més difícil de la teva

feina?

Com a directora, el més difícil és coordinar-ho tot i arribar a l’estrena sabent que tot rutlla, que tot va bé. En canvi, com a regidora, el més difí-cil és que com que em trobo enmig de tot, tothom acut a mi en els moments de més nerviosisme.4 Quin ha estat el suport que has

rebut de Valls en la teva carrera?

Hi ha molta gent que ens aprecia molt i que ens ajuda, però també hi ha gent que ens critica molt. Sembla que és més fàcil estimar la gent que surt a la televisió que la gent del teu poble que intenta fer alguna cosa i entrar en aquest món; i això sap greu. Però ja es diu que, a la teva terra, és sempre on més et critiquen.

Per altra banda, estic molt agraïda perquè els meus espectacles sempre han tingut cabuda a l’Institut d’Estu-dis Vallencs, en el cicle de La Parra, i les institucions públiques com l’Ajun-tament, fins a dia d’avui, sempre han intentat obrir-nos les portes, donar suport a la cultura vallenca, cosa que és d’agrair. Potser el que em sap més greu és que els propis vallencs


entrevistes

estiguin esperant que estreni per criticar-me, i per comparar amb tot el que he fet abans i que ja han criticat. El que més mal fa és que, si a mi em falla el so, em critiquen, però quan passa en una obra més coneguda, de més prestigi, ningú diu res, ni se n’adonen.4 Què se sent formant part d’un

grup tan veterà com és el Grup del

Teatre Principal de Valls (GTP)?

Doncs és fantàstic. De fet jo sem-pre he definit el GTP com un grup de teatre amateur on fer teatre i passar-s’ho bé amb els amics. És un plaer perquè la finalitat sempre és pujar a

l’escenari del Teatre Principal i donar alguna cosa a Valls.

4 T’esperaves arribar tan lluny

en la teva carrera? Tornaries a

començar?

Espero arribar molt més lluny encara, però la veritat és que, quan vaig començar, no em veia on sóc ara. Crec que no dubtaria a tornar a començar. Per culpa del teatre he tingut les millors i les pitjors experi-ències de la meva vida, i ho tornaria a viure tot, tant els bons moments com els dolents perquè, dels dolents, també n’aprens molt.

Quins projectes actuals i futurs

tens?

De cara als projectes futurs, no et puc dir gaire cosa perquè dins del teatre et falla alguna cosa, et falla tot; encara que et puc dir que tenim en ment muntar alguna cosa de cara a les festes Decennals de la Cande-la. Actualment, estem de gira amb Somnis i Disculpin les molèsties!, i no descarto fer algun nou projecte amb el GTP.

MARTA ARJONA


Josep Sanjoan Güell

“No ens van convèncer, ni ens han convençut mai,

i serà difícil que ens convencin perquè, la nostra

llengua, l’hem apresa al bressol”

Josep Sanjoan Güell va nèixer l’any 1920 a Valls, la ciutat on ha continuat vivint. Quan esclatà

la Guerra Civil Espanyola, ell va posicionar-se a favor de la República, i l’any 1938 va ser cridat

per formar part de la Lleva del Biberó. Més tard s’exilià cap a França però, quan intentava tornar

a Catalunya, va ser empresonat i tancat en un camp de concentració. D’aquí passà a un altre

camp de reclutament i, per últim, fou destinat a un batalló disciplinari.

4 Per què va anar a parar en un

camp de concentració? Com va

succeir?

El primer camp de concentra-ció on vaig estar va ser a Argelers (Catalunya Nord). Jo era del bàndol republicà i, en veure que la guerra ja estava perduda, vam decidir marxar cap a França perquè Franco no ens agafés. La nit del 4 al 5 de febrer

de 1939 es va obrir la frontera de Catalunya-França i milers de catalans vam traspassar-la. Quan vam estar en mans dels francesos ens vam dirigir a una gasolinera per preguntar l’hora que era. Eren ¾ de 7 del dia que feia 19 anys. Vam enfilar cap a Argelers seguint la carretera i ens van tancar al camp d’aquest indret, que no era res més

que la pròpia platja. Hi havien fet un tancat i no hi havia menjar. Feia molt de fred ja que baixava un aire gèlid del Canigó i només hi havia arena i aigua salada. Jo havia arribat ferit però no em curaven ja que hi havia altres urgèn-cies. Anava salvant la situació fent-me petites cures, mullant les benes a l’aigua del mar i tornant-me-les


entrevistes

a posar. Tot i així, pensava que em podria morir i vaig decidir escapar.4 Quant de temps va estar al

camp de concentració?

Al camp d’Argelers hi vaig estar uns deu dies. Al camp d’Orduña, on posteriorment vaig anar a parar, hi vaig romandre uns quatre mesos. Finalment em van destinar durant tres anys, a un batalló disciplinari.4 Què li passava pel cap?

Allà no podies pensar; només estirar-te o bé anar a una riera prò-xima a buscar canyes per fer-te una mica de cobert.4 Quin és el record més profund

d’aquella època?

Un dia va córrer la veu que hi havia la Frederica Montseny (líder anarquista i ministra durant la II República Espanyola) fent una visita al camp de concentració; tothom esperava que donés un missatge i un fil d’esperança. No obstant això, només es va limitar a anar a saber si hi havia algun company seu tancat en aquell camp. Quan va marxar, tothom va quedar decebut i va ser una nota molt aspra per a tots els presoners.4L’aspecte més negatiu? I el més

positiu?

Allà dins es passava molta gana i quasi no ens arribaven aliments. Només entrava un camió amb una mica de pa i ens l’anaven llençant. Com que hi havia tanta gana, la gent es llençava per recollir-ne una mica. Tampoc hi havia assistència sanitària, i una de les coses més humiliants per a tots els presoners va ser que, de tant en tant, passava una avioneta prenent pel·lícula de la situació. D’aspecte positiu, com és com-prensible, no n’hi va haver cap; sim-plement esperar el dia de la llibertat o rebre alguna carta de casa, cosa que et donava una mica d’esperança. Expliqui’ns l’ambient d’aquell

lloc.

No podíem fer gaire cosa. Perquè

no ens avorríssim tant, ens feien fer tombs pel recinte amb la Marxa Mili-tar com a música de fons i cantant el “Cara al Sol”. 4 Parli’m de les persones d’allà

dins i del tracte amb els funciona-

ris.

A Argelers et deixaven a la plat-ja abandonat. Si ens centrem en el camp de Bilbao, on hi havia els militars franquistes, allà havies de creure i temperar la situació, fixar-te en l’humor del sergent. Em mirava les coses amb optimisme i mai em vaig rebel·lar contra aquell sistema que era tan opressor, tot i que sabia que no ens portaria res de bo.4 El dia a dia. Com afrontava la

situació?

Per sort, sempre he tingut un temperament que m’ha permès adaptar-me a les circumstàncies de cada moment. Mai m’he desesperat. Sempre he tingut l’esperança de tindre un demà millor, i gràcies a això sempre m’he anat guiant i portant en moments difícils.4 Com, quan i perquè va sortir

d’allà?

Quan vam escapar del camp de concentració d’Argelers, vam anar a un camp de tennis a la zona d’Irún, on reclutaven gent i esperaven un tren per tornar-nos a Espanya. Però quan vam veure que amb el tren passàvem per Tolosa de Llenguadoc i no per Figueres, vaig saber que no anàvem al lloc on ens pertocava. Finalment, vam fer cap a un nou camp de concentració, a Orduña, a 20 km de Bilbao, on vaig passar quatre mesos. Si volies sortir d’allà, necessitaves un aval de bona con-ducta. Jo no el vaig tenir, ja que em van declarar desafecte del règim. Vaig reclamar a casa que m’ajudes-sin, i finalment el vaig aconseguir. Quan vaig arribar a Valls, vaig presentar-me a la Guàrdia Civil per tal que em classifiquessin, i com que no havia fet la ”mili’’, vaig anar a un

batalló disciplinari durant gairebé tres anys.4 Expliqui’ns alguna anècdota.

Quan ens vam escapar del camp de concentració i vam tornar a Catalunya, em va quedat gravada la imatge dels tricornis brillant al sol. I també veure la bandera espanyola per tot arreu, ja que durant una colla d’anys ens havíem acostumat a la bandera republicana. A dins el camp de concentració em vaig fer amic d’un xiquet que era pintor. Un dia van demanar si hi havia algun pintor i ell s’hi va oferir. Tenia l’encàrrec de pintar un retrat per a l’alcalde d’Orduña, ja que el coman-dant s’hi havia compromès. Aquest noi no va rebre mai ni un cèntim per la seva feina, però l’alimentaven bé. Llavors, quan tornava de pintar, feia fila com tothom per agafar la seva ració i me la donava a mi.4 Com va afectar la seva vida?

Quan vaig tornar a Catalunya, a la postguerra, hi havia molta fam i privacions de tota mena. Però el que em fa afectar més va ser la repressió de tota expressió de la llengua i la cultura catalanes. De tota manera, no van aconseguir eliminar el català; no van poder convèncer Catalunya. Van guanyar però no van convèncer, tal com deia Unamuno. No ens van con-vèncer, ni ens han convençut mai, i serà difícil que ens convencin per-què, la nostra llengua, l’hem apresa al bressol, quan la mare ens parlava quan érem petits... Per tant, no es pot comparar el franquisme al temps de la II República o de la Guerra Civil, quan Catalunya era lliure i hi havia llibertat d’expressió. Val a dir que a mi mai m’han vençut; continuo tenint aquell ideari que tenia de jovenet, l’ideari d’Amor, Progrés i Llibertat.

ALBERT OLIVA



entrevistes

David Tudela (cantant)“Cada vegada que puges a un escenari és una

pujada d’adrenalina, i cada escenari és un món”

David Tudela és el cantant i guitarrista del grup vallenc Maitips. Fa bastants

anys que recorren escenaris de Catalunya i del País Basc, i darrerament els

hem pogut veure en diversos programes de TV3, el TVist i, en dues ocasions,

al Buscant la Trinca. Fa poc més d’un any que ha sortit al carrer el seu primer disc Així és la vida.

A més del David, el grup està format per Albert Segura, Jaume Martínez, Maxi Aradilla, Roger

Montalà i Xavier Pérez. Tots ells han compartit escenari amb grups com Obrint Pas, Betagarri,

Banda Bassotti o Dr. Calypso.

4 Com et vas prendre la idea de

formar part d’un grup d’ska?

Més que la idea, la cosa va venir sola. Quan anàvem a l’institut, amb setze anys, tres dels components actuals del grup ens reuníem en una masia per tocar la guitarra. Fins que un es va decidir a comprar una guitar-ra elèctrica enlloc d’una espanyola; l’altre, un baix, i l’altre, una bateria. I així a poc a poc vam anar comen-çant. Però no hi va haver la idea de formar un grup d’ska. L’estil d’ska va venir perquè era el que ens agradava a nosaltres en aquell moment i és la música que ens agrada encara ara. 4 Hem vist Maitips a sobre de

molts escenaris, però sempre hi

ha un concert que el vius diferent.

Quin recordes amb més intensi-

tat?

Cada vegada que puges a un escenari és una pujada d’adrenalina, i cada escenari és un món. Però si hagués de dir-ne un, diria el de la presentació del disc, al març del 2009. En tinc molt bon record per-què va venir molta gent i va ser una passada. 4 Per fi podem tenir a les mans

els CD de Maitips. Com en vas

viure la producció?

La producció del disc va ser molt intensa i va durar molt de temps, sobretot la gravació. Ens vam haver d’adaptar al productor i al tècnic de gravació. Això va fer que fos molt lenta, durant molts caps de setmana

i amb molts viatges. Al final el resul-tat va ser molt positiu, però va ser una mica complicat.4 Algunes lletres de les vostres

cançons són inconformistes vers

el món. Per què tanta reivindica-

ció?

No tothom està d’acord amb el que passa al món. Crec que és molt bo que tothom hi pugui dir la seva i crec que la música és un mitjà per transmetre les teves sensacions; per tant, a través de la música expres-sem el que no ens agrada.4 Com a vallenc, com et sents

després que l’Ajuntament de Valls

no us hagi donat mai suport? [en

el moment de l’entrevista, desem-

bre del 2009]

La veritat és que ha arribat un punt en què t’hi acostumes. Estimo molt Valls, estimo molt els vallencs i les vallenques, i el fet que l’Ajun-tament no ens doni suport ja m’és igual. Tenim la sort d’haver tractat amb altres pobles de Catalunya i del País Basc. I, com que tenim molt de suport dels conciutadans, és amb això amb el que em quedo. 4 A què és deguda la vostra esti-

mació cap al País Basc?

Després de trucar a moltes por-tes de discogràfiques catalanes, mol-tes ens van dir que no, perquè no podien o perquè no ens van fer cas. Així que vam provar sort amb una discogràfica del País Basc. A més, tenim molt bons records d’allà, dels

concerts, de la gent i del tracte que ens donen sempre que hi anem.4 T’hem sentit cantar en basc.

Per tu ha sigut una tasca difícil?

Sí! S’ha de dir que és una llengua molt complicada i que les cançons que canto en basc me les he après fonèticament. Vull dir que no sé què vol dir cada paraula, però sí que sé de què parla la cançó i sé el que estic dient. Escoltant com sona, m’ho he acabat aprenent fonèticament.4 Què ha significat per a tu, i per

al grup, col·laborar en programes

de TV3?

Una gran experiència, la veritat. Quan comences a tocar als 16 anys, és una cosa que no te la penses; però van passant els anys i vas tenint algunes experiències. Un cop ets davant de la càmera, penses “què hi faig aquí?”. És una adrenali-na brutal i una gran experiència.4 Com veus el futur de Maitips?

No me’l plantejo. Només penso on som ara, que és un moment per gaudir. Com deia abans, qui es pensava que arribaríem on som ara. És un gran privilegi tot i la feina que portem darrere. El futur de Maitips, tant de bo que anés bé. De moment, només penso com estem ara i en les moltes experiències que estem vivint. Si pogués, ja firmaria ara estar sempre així!

SANDRA POBLET



diàleg

ÉS DIFÍCIL SER FILL?A vegades, sí. És clar que depèn del moment. Per exemple, quan hi ha germans, normalment al gran sempre li solen carregar totes les culpes

i al petit no li diuen res. I moltes vegades això no és just. I també passa que el gran té més privilegis, però això no vol dir que el petit no en tingui uns altres propis de la seva edat. A vegades no voldries tenir germans, però després t’adones que tampoc no és tan difícil ser fill, ni tenir germans.MARIA CABRÉ, 2n ESO

La pregunta pot tenir dues res-postes (depèn de cadascú): un sí o un no. Dic això perquè depèn de la situació. Es pot donar el cas,

per exemple, que una setmana les coses vagin malament i que, per aquesta causa, els pares ens esti-guin molt al damunt i que nosaltres ja no puguem més: que si per què no has fet això, que per què ens estem tant al Messenger, que si per què no m’acabo el sopar, que per què no endreces l’habitació... Però pro-bablement arriba una altra setmana en què els pares estan feliços, ale-gres, els han ingressat el sou... i ens tracten com si fóssim prínceps i ens fan tots els favors que demanem. Llavors sí que és fàcil ser fill: ens dei-xen estar tant de temps com volem al “Messenger”, no passa res si no ens acabem el sopar (algunes vega-

des sí que passa res ), ens compren les coses que volem... La veritat és que els nostres pares no sabrien què fer sense nosaltres. Estarien molt tristos. BENIAMIN BADULESCU, 2n ESO

Sí, sobretot quan els teus pares t’ofereixen algu-na cosa per triar. Per exemple et diuen que triïs entre una cosa que t’agrada molt i una altra

que és la que agrada als pares. Lla-vors no saps què fer, no saps si decantar-te pel que a tu t’agrada o pel que agrada als teus pares per fer-los contents. En situacions com aquesta trobo que és ben difícil ser filla. MÒNICA GILS, 2n ESO

Sí que és difícil ser fill, perquè has de fer cas quan et diuen les coses. Et diuen, per exemple, que has de parar la taula mentre ells es miren la

televisió. I, a més a més, nosaltres treballem sense cobrar! Quan vols quedar amb els amics no et deixen estar tranquil. Insisteixen que sem-pre tinguis el mòbil a punt per si t’han de trucar. Però, de vegades, no és difícil ser fill, perquè els caps de setmana els pares han de treballar i fer coses per casa, i els fills podem quedar amb els nostres amics i fer el que volem i ens deixen més o menys tranquils.PAU PIQUÉ, 2n ESO

Sí perquè els pares sempre et diuen el mateix: arregla l’habita-ció, passeja el gos... Sempre els hem de fer cas, si no volem que ens casti-

guin. Sempre igual! Quan vas a una festa no et deixen en pau i et fan fer el ridícul amb tant de control. Quan vols anar a casa d’un amic sempre t’interroguen: qui és?, d’on és? I després diuen que ser pares és difícil...GERARD BRICART, 2n ESO

Jo crec que ni sí ni no, per-què tens tots els ajuts per a poder créixer, d’una banda, però, de l’altra, t’esbronquen molt, els pares

s’enfaden... Però si hagués d’escollir entre tenir pares o no, jo escolliria tenir-ne perquè, si no, no podríem créixer. Necessitem el seu ajut. ISAAC MARIED, 2n ESO

Depèn de la situació. La part bona és que, si ets fill, no has de pagar el men-jar, ni les despe-ses de la casa, ni la roba... Si necessites algu-

na cosa te la donen els teus pares. A més a més, els teus pares t’ajuden quan tens dubtes, et fan costat. La


diàleg

part dolenta és que no sempre estan d’acord amb tu. Per tant, no pots fer el que vulguis. De vegades toca dis-cutir amb els pares. De fet, però, el que ells volen és que el nostre futur sigui com més bo millor. JUDIT SANS, 2n ESO

Sí, perquè els teus pares volen que treguis bones notes, que et portis bé... I a vegades no saben enten-dre que no som bons en tot, que

hi ha classes que no ens agraden o unes matèries que ens costen més que unes altres. A ells el que els agrada és poder dir que el seu fill és el millor. NÚRIA MERCADÉ, 2n ESO

Sí, perquè t’has de portar bé sempre i és un pal. Sempre has de fer cas a la gent gran i és un rotllo.IRENE SABATÉ,

2n ESO

Sí, perquè sem-pre els he de portar la con-trària, perquè tenim idees dife-rents i les hem de comentar, perquè mai no penso com ells.

MANEL TORRES, 2n ESO

Depèn dels pares que tin-guis. Jo he tin-gut la sort de tenir uns pares que em fan cos-tat, que em cui-den i que m’es-timen. Però, si

em poso en la pell de la gent que té uns pares que no els estimen, entenc que ha de ser molt difícil ser fill. De vegades, encara que tinguis uns bons pares, és difícil ser fill. No són de la mateixa generació i els costa comprendre algunes coses, igual que a nosaltres ens costa d’en-tendre’n unes altres.SARA REAL, 2n ESO

Sí, perquè els adults (pares, avis, etc.) et diuen el que has de fer i el que no has de fer. T’es-tan sempre con-trolant i dient-te les coses que tu

ja saps. Quan passa alguna cosa, sempre sembla que en tinguem la culpa els fills i, a vegades, no hem fet res. I, en canvi, als adults ningú no els diu què han de fer.ALEIX ESPLUGAS, 2n ESO

Sí. Home, hi ha moltes coses que fan difícil el fet de ser fills. Primera, no tens la llibertat que vols. Segona, has de demanar permís per a tot.

Tercera, no et pots comprar el que vols. Tampoc no pots tenir la teva

habitació com vols. En fi, que sí que és una mica difícil.ANAS EL HASNOUI, 2n ESO

No. És cert que hi ha certes obli-gacions que fan mandra, com ara rentar els plats, parar la taula, treure el gos a passejar, etc. Però s’ha

de pensar que els pares també fan moltes coses per a nosaltres. Si no fos per ells, no podríem ser aquí.GERARD ESPUÏS, 2n ESO

Doncs, sí, d’una banda. I no, d’una altra. De fet, pràctica-ment sempre que demanes per anar a un lloc, o bé que et comprin coses,

ells diuen que no. Llavors, és clar que és difícil. I quan els vols explicar alguna cosa i no t’entenen, també. D’altra banda, però, sé que els meus pares m’estimen i m’ajuden molt.SANDRA SALCEDO, 2n ESO

Sí que és difícil. Per exemple, jo tinc dues ger-manes i no puc jugar mai a casa. Si vull jugar he d’anar al carrer a jugar amb els meus amics. I

sempre he de fer els deures tot sol.ANAS HALOUI, 2n ESO


diàleg

Depèn dels dies. Hi ha dies que tenen raó, però hi ha dies que no tenen raó. I resulta que sovint la nostra opinió com a fills compta molt

poc. Fins que no fas el que et manen no estan contents. Suposo, però, que ser pares tampoc no és fàcil. Ells ens estimen i fan tot el que poden perquè nosaltres estiguem bé. De vegades arribo a casa cansat i m’obliguen a dutxar-me o a preparar la maleta per a l’endemà i m’enganxo amb ells, perquè aleshores no tinc ganes de fer el que em manen. Ja ho sé, que m’hi obliguen perquè després no hagi de córrer. Són bons i sé que m’estimen. Per alguna cosa són els meus pares.JOAN-ÀNGEL MACCAGNO, 2n ESO

Depèn dels dies. Hi ha dies que estic con-tenta, però n’hi ha d’altres que tinc unes ganes boges de plorar. La part bona és que no he de tre-

ballar, que em compren regals, que em cuiden... Però la part dolenta és que moltes vegades no em fan cas. I tot perquè tan sols sóc una nena i diuen que encara no sé res del món, que no sé el que dic. A vegades es pensen que dic mentides, que m’ho invento tot, que jo no sé res de la vida; i jo ja he estudiat moltes coses de la vida, a les classes. Malgrat tot, m’agrada ser filla, perquè sé que els meus pares m’estimen moltíssim i jo també els estimo molt, a ells.ADAIRA GONZÁLEZ, 2n ESO

No, no crec que sigui difícil. Els meus pares m’estimen i m’exigeixen moltes coses. I això és bo. Si un pare no és exi-gent és que no

cuida bé el seu fill.RICARDO ROSALES, 2n ESO

No, perquè els meus pares em donen molta llibertat. Fins a un cert punt, és clar. M’ajuden i em fan costat sempre. A casa els ajudo en el

que puc i en el que em manen. M’agrada que estiguin contents i que hi hagi bon ambient, a casa. AINOA GASCÓN, 2n ESO

No, ser fill no és difícil. Són els pares els qui tenen les coses difícils. A vegades tenen dificultats eco-nòmiques i han de mantenir

igualment la família, tant si tenen feina com si estan a l’atur. Nosaltres no tenim cap altra preocupació que la d’anar a l’institut.XAVIER BIGNELL, 2n ESO

Sí, perquè a vegades ens troben en situ-acions en què no sabem com actuar. I els pares ens ataba-len també amb alguns temes.

Trobo que ens exigeixen massa coses.CLARA MIQUEL, 2n ESO

Jo crec que no, perquè els pares a vegades s’en-faden amb tu i alguna vegada fins i tot et casti-guen, però, en el fons, tothom sap que els pares

s’estimen els fills, que se’ls estima-ran sempre. M’agradaria, això sí, que eliminessin els càstigs. Ara, també valoro el fet que més d’una vegada, la meva mare, quan he estat malalt, s’ha quedat amb mi i no ha anat a treballar. Quan a casa hem tingut problemes econòmics, els meus pares han fet el possible per tirar endavant la família. Gràcies a ells puc anar a l’institut, feliç i content, cada dia.PAU DOMÈNECH, 2n ESO

És difícil ser fill? Doncs, no gaire. T’aju-den si et passa alguna cosa, t’estimen... Ara bé, de vegades et fan enrabiar, però hi ha una

dita que diu: Qui et vol bé et farà plorar, i és ben veritatPAU GÜELL, 1r ESO


diàleg

Tothom ha estat fill d’algú. Hi ha qui s’ho pren millor o pitjor. A mi personalment m’agrada, però a vegades és com-plicat, per moltes coses. Per exem-

ple, tenir un germà, fer la feina...PAU TARRÉS, 1r ESO

Jo crec que no, perquè creure els pares és obli-gació nostra, A vegades és més difícil perquè no ens entenen o no els entenem. També a vega-

des se’ls creuen els cables i s’en-faden amb tu sense que els hagis fet res. Crec que no és difícil, però a vegades hi ha excepcions.NÚRIA GIRONÈS, 1r ESO

Jo crec que no, perquè si neces-sitem roba ens la compren, si volem un joc (suplicant una mica) també ens el compren. O sigui que quasi

totes les necessitats ens les cobrei-xen els pares (i si alguna vegada se’n descuiden es perquè no ho saben). La veritat és que, fins ara, la meva vida ha estat molt fàcil, fins i tot ara, que amb el tema de l’institut es complica, continua sent fàcil ser fill. A més a més, no tan sols hi ha els pares. Quan t’avorreixes o necessi-tes algun favor, els amics sempre estan al teu costat i t’ajuden.AARON ARACIL, 1r ESO

Sí, ser fill és bastant difícil perquè, a vega-des, els pares no t’entenen i no t’agrada el que fan o el que pensen en aquell moment

i t’obliguen a fer-ho. A més a més, s’enfaden per no res: que si baixes a sopar, que si tal, que si qual. Doncs bé, tinc ganes de tenir divuit anys i de no haver-los de fer cas.SANDRA SANS, 1r ESO

Jo crec que sí, perquè a vega-des els pares es pensen que el que ens diuen o ens manen és fàcil, però no, perquè cada u és com és, i no

es pot canviar tan ràpid la persona-litat de cada u ni el caràcter. Som com som.AINHOA RODRÍGUEZ, 1r ESO

Sí, perquè alguns fills són difícils. Per exemple, trenquen vidres. Un altre exem-ple: el pare diu al seu fill que li porti un cafè. I el fill li respon

que no l’hi vol portar. Els fills fàcils escolten els seus pares. Per exem-ple, si una mare diu a la seva filla que li porti la clau i la nena la hi porta sense protestar, vol dir que és una bona filla. Els fills difícils no escolten els seus pares i els fàcils escolten els seus pares.FARAH BOURASSI, 1r ESO

Una mica sí, perquè no pots fer el que vols. Però ser fill és millor perquè no tens proble-mes de diners o d’anar al banc a pagar la hipote-

ca ni allò de la crisi, etc. La pregunta del milió seria: És difícil ser pare o mare?ÈRIKA POZO, 1r ESO

Jo crec que sí que és difícil, perquè arribar a casa esgota-da i posar-te a fer els deures, les tasques que et manen els pares... és esgo-

tador. És clar que també té les seves coses bones com, per exemple, que no has de treballar per aconseguir algunes coses bastant importants.IMMACULADA ANDREU, 1r ESO

Jo crec que ser fill ni és fàcil ni és difícil. També depèn una mica dels pares. Hi ha la típica famí-lia en què el fill aconsegueix tot el que vol. Hi ha

altres famílies a les quals no els és fàcil comprar per als seus fills tot el que aquests volen. Jo no pertanyo al tipus de família en què els fills aconsegueixen tot el que volen, però estic contenta de tenir uns pares tan fantàstics com els meus.ZAIRA ORMAECHEA, 1r ESO


D’una banda, sí que és difícil. I, d’una altra, potser no. La veritat és que hi ha moments en què és molt difícil ser-ho. Per exemple, quan

discuteixen per una rucada com si fossin nens petits. Quan passa això, arribes a pensar que ets l’única per-sona madura de casa. I llavors tens unes ganes de donar-los una cla-tellada a tots dos perquè deixin de discutir d’una santa vegada! Però, és clar, com que són els teus pares, els has de respectar. En realitat, hi ha ben poques vegades que sigui fàcil ser filla. Potser quan estàs trista i ells et vénen a consolar, quan t’has esforçat a fer una cosa i et feliciten i s’enorgulleixen de tu, o quan, fins i tot, et fan un regalet. En definitiva, però, no té cap importància que sigui fàcil o difícil, perquè el que no pots canviar és ser qui ets. ANNA VALLVÉ, 1r ESO

Hola, em dic Aina. La veritat és que ser filla pot ser difícil o fàcil. Tot depèn de com t’ho miris. Des del meu punt de vista, ser filla no

és gaire difícil, però de vegades pot arribar a ser bastant complicat, per-què molts cops ens hem d’aguantar. Per exemple, quan no ens deixen sortir o quan no ens deixen fer el que volem. Però hem de pensar que, al cap i a la fi, els pares volen el millor per a nosaltres. Ara bé, ser pares tampoc no deu ser tan fàcil, ja que ens han d’aguantar quan ens enfadem o quan tenim un mal dia. La meva conclusió és que hem de

pensar que els pares volen el millor per a nosaltres i que sobretot ens volen protegir.AINA MESTRE, 1r ESO

Ser fill, per una banda, és difícil i, per l’altra, no. No és difícil quan ets petit, perquè estan més per tu. I quan et fas gran, com que ja no estan tan al

damunt teu, és més difícil. Però tu saps que et continuen estimant igual.JANA OLIVÉ, 1r ESO

Ser pare és difí-cil, però ser filla tampoc no és fàcil. Jo trobo que és molt difí-cil ser filla, per-què hi ha dies que pots parlar amb els teus

pares tranquil·lament, però hi ha dies que semblen més nens que nosal-tres. Hi ha pares que ni els miren, els seus fills, ni es preocupen pels seus estudis. Hi ha pares que estan tot el dia damunt els seus fills com si tin-guessin tres anys. Hi ha pares que no s’adonen que ja no tenim tres anys.JUDIT ROVIRA, 1r ESO

Considero que ser filla és difí-cil, perquè costa molt entendre’s amb els pares. A vegades aca-bem barallats perquè els pares no ens entenen

quan parlem amb ells. Sempre voldri-en que féssim el que ells diuen i, per això, ens barallem sovint. Per exem-ple, quan ens barallem jo i el meu germà, sempre diuen que la culpa és meva. O quan ens barallem jo i el meu germà per la televisió, sempre li deixen mirar, a ell, el canal que vol; i em diuen a mi que em miro massa la televisió.IKRTAM LANSAIF, 1r ESO

Sí, jo crec que sí que és difí-cil. Et trobes amb dificultats, et renyen, etc. Però hi ha vega-des que no ho és tant: rius amb ells, t’ajuden, et

diverteixes. No tots els nens ho veuen igual. Tots tenim pares dife-rents i cadascú és com és.MARCEL ESTEVE, 1r ESO

Sí, és molt difícil ser fill. Sempre t’estan manant que facis això, que facis allò... Els pares diuen que és molt difícil ser pares, però jo no ho

crec. Encara és més difícil ser fill si tens un germà petit, perquè no et pots queixar de res; i si ell et fa algu-na cosa, sempre acabes rebent tu, perquè a ells els sembla que el germà petit és inofensiu (però estan molt equivocats). Tots els pares diuen que tenen poca paciència, però nosaltres encara en tenim menys.MIQUEL PARÍS, 1r ESO

diàleg


diàleg

Una mica, sí, perquè no dius tot el que penses per por de la reacció que tinguin ells. O no els pots portar la contrària, perquè et castiguen o s’enfaden. Però tampoc no és difícil ser fill, segons els pares, perquè diuen que tan sols hem d’estudiar i fer els deures i que no ens hem de preocupar de res més. De tota manera, això no és veritat, perquè tenim la feina que ens encarreguen a casa i els problemes del col·legi o de l’institut.PAU MORALES , 1r ESO

IDOIA OLIVER

4t ESO

25

opinió

L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ · ÉS IMPORTANT TENIR PARELLA? · L’ENERGIA EÒLICA · EL PROJECTE 1X1 · L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ · ÉS IMPORTANT TENIR PARELLA? · L’ENERGIA EÒLICA...

Pros i contres de les diferents maneres d’informar-nos

En els darrers anys han canviat molt els mitjans que tenim a l’abast per a accedir a tota la

informació que necessitem. Tenim molta més informació a l’abast. Sabem que, abans de tenir-ne tanta, hi havia més dificultats a l’hora de poder triar allò que era més interes-sant. Actualment tenim un accés molt més fàcil a tot tipus d’infor-mació. Però això no vol dir pas que totes les dades que n’obtinguem siguin fiables. Tenim Internet, que és una de les eines que s’utilitza amb més freqüència per a buscar la infor-mació desitjada. No obstant això, ja sabem que presenta certs inconve-nients, perquè a la xarxa hi accedeix molta gent, la qual pot modificar, si s’ho proposa, la informació inicial. Aquest fet implica que tot el que es troba a Internet no és cert ni fiable al cent per cent. S’han creat moltes pàgines web que actuen com a enci-clopèdies i on tothom pot aportar informació. Això té l’avantatge que es pot fer una enciclopèdia molt completa, si tothom hi fa aportacions contrastades i extretes de fonts d’in-formació fiables. Però no sempre es fa d’aquesta manera. A parer meu, és cert que tenim moltes facilitats per a obtenir informació. Ara bé,

això no vol pas dir que la informació que recollim sigui vàlida i correcta. Anys enrere costava molt més tro-bar informació completa, detallada i actualitzada sobre qualsevol tema, però potser no era tan difícil de destriar si la informació era fiable o no ho era.

Cal convenir que tota la infor-mació que podem trobar a Internet ens ajuda molt, potser massa i tot. Saber que tenim un accés tan ràpid i fàcil a tota mena d’informació fa que no reflexionem prou respecte al tema sobre el qual treballem. Com que bona part de la feina ja ens la trobem feta, no aprofundim tant en la cerca com, en realitat, hauríem d’aprofundir. Tenim més informació sobre qüestions que anys enrere es desconeixien. En principi, això és positiu. Molta d’aquesta informació és necessària per a continuar evolu-cionant en el camp del saber. Altres vegades ens arriba informació que no és bona ni necessària. Malgrat tot, cal tenir present que això aporta tants avantatges com inconvenients. Personalment crec que és bo conèi-xer part de les coses que els nostres pares no van poder aprendre o a les quals no tenien accés, però també ens estem mal acostumant amb

tantes facilitats i, de vegades, no assolim els coneixements amb tanta precisió. Crec que les modernitats i els mitjans de comunicació són molt bons i positius per a tothom, però, quan se’n fa un mal ús, poden portar problemes i malentesos. S’hauria de vigilar amb més eficàcia la infor-mació a què podem accedir. També hauríem d’aprendre a seleccionar amb cara i ulls la informació que necessitem. És clar que la comoditat que ens aporten la televisió, Internet i tota classe de vies de comunica-ció no ens ajuda a dedicar temps a seleccionar-la, la informació. Són vies de comunicació ràpides i, com més anys passin, més ràpidament podrem trobar-hi les dades neces-sàries.

Fent un bon ús de tots els mitjans d’informació que tenim avui en dia, la feina de buscar-ne, d’informació, és molt més fàcil. Tots els avenços tecnològics poden tenir inconveni-ents, si se’n fa un mal ús, però, ben mirat, dels mitjans informatius se’n poden treure molts avantatges.

ANNA PUIG

2n BAT

reviScola · Juny 2010 |

26

opinió

És important tenir xicota?

Personalment, la resposta a aquesta pregunta és un depèn. Depèn del que entenguem per

xicota, de per què volem tenir-ne, de l’edat en què la tenim, etc. Per a mi depèn de moltes coses alhora.

Si ens aturem a analitzar la situ-ació, podem arribar a dues conclusi-ons. La primera: evidentment que és important tenir parella. La segona: tenir parella genera sempre algun problema i, per tant, no és important de tenir-ne. Com hem dit, doncs, per una banda és importat, ja que d’aquesta manera, i en companyia d’algú, ens sentim més valorats, més recolzats i més respectats. Aquests valors són beneficiosos per a l’ésser humà, ja que milloren l’estat d’ànim. Això vol dir que, pel que fa al comportament de la persona i, en el nostre cas, pel que fa al rendiment

escolar, cal valorar positivament el fet de tenir parella i atribuir al terme xicota un alt component de valor de suport moral.

Val a dir, però, que molts adoles-cents donen un significat material al mot xicota, és a dir un significat que fa referència a la utilització de la persona per a qüestions determi-nades —i poc edificants si no van acompanyades de valors més con-tundents—, com poden ser practicar l’acte sexual, lluir davant dels amics, i mil i una coses més, les quals, de moment, ens aporten beneficis, donat que la persona afectada se sent bé fent aquestes accions, però, a la llarga, generen perjudicis, ja que, amb el pas del temps, i sobretot quan la persona afectada s’adona que tan sols és un objecte, pot sorgir un problema de crisi de parella.

Per tant, la meva valoració pel que fa a la pregunta introductòria, seria que, si el concepte xicota vol dir literalment mostrar un respecte i una confiança mútua, sí que con-sidero important tenir parella, ja que tot plegat es tradueix en un generós benestar social i en uns beneficis concrets. Ara bé, si el concepte no és entès d’aquesta manera, sinó que tan sols comporta un significat mate-rial, crec que no és important tenir parella, ja que, a la llarga, tot acabarà provocant problemes i mals rotllos amb la persona afectada.

JOSEP SILVESTRE

2n BAT

visita la nostra web

www.iesjaumehuguet.cat

| reviScola · Juny 2010

27

opinió

És més important tenir amics que parella

Hi ha molta gent, sobretot ado-lescents, que tan sols volen tenir parella per poder lluir

davant dels amics i fer-se passar per allò que no són. Potser no és del tot així. En realitat, podríem dir que hi ha dos motius per a tenir parella. L’un, el de lluir davant dels amics. I l’altre, el de satisfer necessitats sexuals, per dir-ho d’alguna manera. Satisfer-les tan sovint com sigui possible, amb la primera persona que hi estigui disposada. La veritat és que aquest cas el protagonitzen normalment els nois, ja que les noies acostumen a ser més romàntiques, més sensi-bles, i esperen trobar el seu “príncep blau”. A més a més, no tenen tantes “necessitats” com un noi adolescent amb les hormones alterades.

Molta gent té parella. Però, totes les parelles s’estimen? Jo, perso-

nalment, crec que quasi la meitat de les parelles actuals —sobretot les parelles adolescents—, no s’es-timen. Potser els agrada poder dir que tenen parella i satisfer les seves necessitats sexuals quan volen. Pot-ser els fa sentir més importants, el fet de tenir parella.

Des del meu punt de vista, no és important tenir parella. És important tenir amics, que saps que sempre seran al teu costat per ajudar-te en els bons i en els mals moments. Però no ens enganyem. A molts ens agrada o ens agradaria tenir parella, encara que no crec que sigui important el fet de tenir-ne. El que sí que crec que és important és trobar aquella persona que pots estimar més que a ningú, i que ella t’estimi de la mateixa mane-ra. Però, per descomptat, no és tan sols aquella persona que estimes i

t’estima, és aquella persona que et fa sentir especial, que et pot fer som-riure en qualsevol moment, per molt malament que estiguis, és aquella persona que...

A tothom li agrada despertar-se i trobar-se amb la persona que estima i que sap que l’estima. Li agrada poder-s’hi abraçar. Siguem sincers. Per moltes coses que vulguem fer o que hàgim de fer, en aquell moment tan sols tenim ganes de tancar els ulls i de continuar dormint abraçats... En aquells moments ens sentim com si fóssim les persones més afortu-nades del món i ens adonem que necessitem ben poca cosa per a ser feliços...

ALBERT BALAÑÀ

2n BAT

L’exagerat projecte 1x1 de llibres digitals

La meva opinió sobre el nou model de llibres per als estu-diants de primer d’ESO és que

no m’agrada gens. Crec que està bé introduir-se en les noves tecnologi-es, i en la informàtica en particular. De fet, el nostre centre és pioner en aquest aspecte, ja que d’ordina-dors no ens en falten i anem avan-çats a l’hora d’estar introduïts en aquest nou mètode d’estudi. Però el projecte 1x1 el trobo exagerat i, a més a més, no garanteix un bon rendiment dels alumnes. Tan sols cal preguntar a algun alumne de 1r d’ESO quin profit n’ha tret, i quants cops ha pogut fet servir els llibres digitals.

Com s’ha pogut comprovar, a hores d’ara (finals del 1r trimestre) el sistema encara no funciona al cent per cent. Treballar unes quantes hores amb l’ordinador ho trobo ade-quat, ja que aquesta pràctica ajuda visualment a entendre d’una manera diferent els aspectes de l’assignatura però, substituir totalment el llibre de text per l’ordinador, no m’acaba d’agradar. Em sembla que, com els llibres escrits, els quals pots tocar físicament, llegir, subratllar... no hi ha res. L’ordinador hauria de servir per a complementar la comprensió de la matèria i no pas per a substituir els llibres de text.

Em sento afortunada de no haver de treballar amb aquest nou material, ja que el trobo massa modern i no del tot factible. L’ordinador, a més a més, et permet l’accés a Internet, cosa que et pot despistar. D’altra banda, una pantalla d’ordinador sem-pre distreu més que no pas un llibre convencional. A més a més, fora de l’escola ja ens passem prou estona davant l’ordinador. No cal estar-s’hi tot el dia.

ADA FARGAS

1r BAT


28

opinió

La importància de tenir parella en diferents edats

Molts joves creuen que tenir parella és més necessa-ri que no pas important.

Expliquen que la parella els aporta uns valors que poden ser beneficio-sos. Des del meu punt de vista no crec que sigui imprescindible com-partir amb una dona alguns moments de la vida que són per a gaudir. Tenir parella vol dir estar lligat literalment a l’altra persona, compartir molt de temps amb la dona que estimes.

Amb això no dic que no sigui bo i gra-tificant estimar algú, però, mentre un és molt jove, em sembla que hauria de procurar no lligar-se amb cap tipus de relació. A partir dels vint-i-cinc anys i cap als trenta, és quan toca fer un cop de cap i, potser, considerar la possibilitat de trobar una dona que l’ompli sentimentalment, és a dir encetar una relació que tingui futur. Llavors també es pot començar a pensar si convé tenir descendència,

perquè l’edat passa factura i algú haurà de seguir els nostres passos...

A la nostra edat, crec que el temps és per a viure’l i per a gaudir-ne experimentant moments que més endavant ens agradarà de recordar.

ROGER PALLARÈS

CPPA

No cal tenir parella per a sentir-se estimat

Actualment, es diu, ja no cal tenir parella per a mantenir una relació sentimental amb

algú. Ja no es porta, tot això de la fidelitat. Avui dia la moda són les relacions liberals: tothom amb tot-hom; avui amb tu, demà amb l’al-tre; fora preocupacions i maldecaps. Però, cal arribar en aquests extrems? És imprescindible deixar-nos anar fins aquest punt?

Sincerament, jo crec que no. No cal tenir una parella per a sentir-nos estimats. És clar que hi ha gent que aquesta consideració se la pren massa al peu de la lletra i no en té prou amb una sola parella, sinó que en té dues i fins i tot tres.

No cal dir que és molt impor-tant sentir-nos apreciats pels altres. L’estimació es manifesta de moltes maneres, i en molts graus. Existeix

l’estimació paternal, la maternal o bé la que proporciona una amistat, algú amb qui compartir les teves coses, els teus secrets les teves pors. No cal pas hipotecar la vida per estar amb algú per la simple ximpleria de “tenir parella”. I, si hom està disposat a fer-ho, n’ha de ser molt conscient, ha de tenir-ho molt clar, perquè, si realment no n’està convençut i tan sols busca tenir parella perquè els altres en tenen, pot arribar a fer molt de mal a l’altra persona. D’altra banda, aquesta ximpleria també pot supo-sar perdre el temps, un temps que es podria omplir de moltes estones dedicades a conèixer gent nova amb qui potser descobriríem que tenim moltes coses en comú.

Però en aquesta vida tot són experiències i s’ha de provar tot.

Tothom ha de viure les seves expe-riències i, amb el temps, s’adona-rà dels propis errors. Sempre es poden escoltar consells, però la vida que vivim és nostra i de ningú més. Per tant, el meu consell és viure la vida i fer-la com més entre-tinguda millor, ja sigui amb parella o sense parella.

NÚRIA PÀMIES

1r BAT

Tots necessitem estimar i ser estimats

Hi ha persones que troben pare-lla més aviat que d’altres. N’hi ha que, al cap de temps de

buscar i buscar, troben la vertadera. I, per contra, n’hi ha que prefereixen no tenir-ne.

En primer lloc, definim què vol dir tenir parella. Vol dir comptar amb algú que estimes i que t’estima, que cuides i que et cuida. Vol dir preo-cupar-se l’un de l’altre, conèixer-se bé, complementar-se, ser capaços

d’afrontar junts tota mena d’adversi-tats…Tenir parella vol dir estar amb algú amb qui vols compartir la vida, ser al seu costat...

És important tenir-ne? Doncs, jo opino que sí. Tots necessitem

YY


29

opinió

estimar i ser estimats, comptar amb algú que ens doni suport, amb algú que només mirant-te als ulls sàpi-ga què et passa... Això és el que jo busco en la meva parella. Estic segura que hi ha persones que

opinen que tot això també es pot trobar en una mare o en un amic. Jo també ho crec, però la parella és un pas més.

Totes aquestes raons em porten a afirmar que és important tenir

parella malgrat que, a vegades, costi de trobar-la.

ANNA ROCA

1r BAT

Saber què passa al món

Actualment rebre i oferir infor-mació és molt fàcil i senzill. En pocs anys els mitjans de

comunicació han passat de ser naci-onals a ser mundials. I de ser reduïts a ser gairebé il·limitats. Deixant de banda els més utilitzats, com la tele-visió o la ràdio, tenim a l’abast noves possibilitats d’obtenir informació, possibilitats molt més ràpides a les quals és més còmode de recórrer.

Com ja hem comentat, una mane-ra de rebre informació és a través de la televisió, la ràdio i, fins i tot, mitjançant una conversa telefònica. Però, d’un temps ençà, han aparegut noves formes d’obtenir informació.

La gent dóna molta importància a saber què passa al món i ho vol saber d’una manera immediata. Això s’ha tingut molt en compte a l’hora de crear pàgines web, les quals s’actualitzen quasi tres cops al dia amb noves notícies. Per si amb això no n’hi hagués prou, s’han millo-

rat molt les maneres d’obtenir la informació. Estiguem on estiguem, podem recórrer a un telèfon mòbil adaptat, podem assabentar-nos de qualsevol fet que s’hagi esdevingut allà on sigui. Estem sotmesos a un constant bombardeig de novetats. Un bombardeig que, de vegades, no ens deixa esbrinar quina és l’au-tèntica informació. Lamentablement moltes informacions que ens arriben a través dels mitjans de comunicació més innovadors no són certes del tot o són incompletes. Això pot compor-tar que ens fem una idea equivoca-da d’algun esdeveniment. Aquestes situacions es produeixen perquè, en haver-hi tantes possibilitats de difon-dre una notícia, és a l’abast de qual-sevol fer-ne passar una de falsa per una de vertadera.

El gran poder dels mitjans de comunicació fa que sembli que ara passen més coses que no pas abans. És una apreciació falsa. Anys enrere

també en passaven moltes, però no se n’assabentava tothom. I les notí-cies no es divulgaven tan de pressa com ara.

Avui en dia estem obligats a saber distingir quins són els mitjans fiables —els informatius televisius, els diaris i algunes revistes— dels que ho són poc —els blocs o pàgines d’adminis-trador desconegut—. Hem passat d’haver d’esperar-nos dies, o fins i tot setmanes, per poder tenir notí-cies d’algun parent, si vivia lluny de casa nostra, a poder rebre, quasi a l’instant, informació de tots els fets que ens puguem imaginar, i proce-dent dels llocs més llunyans.

La pregunta que em faig és: vivim millor ara que estem absolutament comunicats, que abans?

ANDREA VALIENTE

1r BAT

Energia i paisatge

Actualment un tema de debat molt important i que preocupa la majoria de la població és el

de les energies renovables, ja que tothom sap que els combustibles fòssils utilitzats avui en dia (petroli, gas natural, etc.) són recursos ener-gètics que no duraran per sempre i que, tard o d’hora, s’acabaran. Això planteja un problema que ja fa anys

que s’intenta solucionar. I la solució és utilitzar energies renovables com, per exemple, l’eòlica (energia del vent), la mareomotriu (energia de les onades del mar), la geotèrmica (ener-gia de fonts de calor, com el magma o aigües termals) o la hidràulica (ener-gia de l’aigua). Aquestes energies són rendibles energèticament i, malgrat que no estan gaire avançades i, per

tant, no poden proporcionar l’energia suficient per a poder deixar d’utilitzar les energies no renovables, són una alternativa que té molt de futur. Tal com hem dit, les energies renova-bles són una alternativa molt eficient davant de les energies no renovables, ja que aquestes no contaminen l’at-mosfera, a diferència dels combusti-bles fòssils, que poden alliberar grans


30

opinió

quantitats de gasos perjudicials per a l’atmosfera i per al planeta. També, tal com hem dit, són energies que utilitzen forces mecàniques, com ara l’aire, el moviment de l’aigua, l’ener-gia de les onades del mar... La força que originen és inesgotable, encara que, en alguns casos, depèn de la voluntat de la natura, com és el cas del vent o de l’aigua.

Com totes les coses d’aquest món, les energies renovables també plantegen problemes. En aquest cas, són problemes relacionats amb l’impacte visual que provoquen les estructures, les quals es necessiten per a obtenir les energies renova-bles. Inevitablement comporten una destrucció del paisatge que no agra-da a tothom. Els casos més actuals i que es coneixen més a nivell de

societat són els casos de l’energia eòlica i de l’energia solar. Potser el més conegut és el de l’energia eòli-ca, ja que és la que més s’ha imposat a tot el món. La instal·lació de parcs eòlics és freqüent en les nostres contrades, que es caracteritzen per un clima amb forts vents. Aquests “casos” han plantejat polèmica i sempre en plantejaran, ja que tot-hom vol salvar el planeta reduint els combustibles fòssils i apostant per les energies renovables, però ningú no vol patir-ne les conseqüències. I això planteja un problema a dues bandes. D’una banda, si s’utilitzen les energies renovables, es malme-trà el paisatge. Però, de l’altra, si no s’utilitzen, es contaminarà l’atmosfe-ra, s’acabaran els recursos energè-tics i un llarg etcètera.

A mi, com a habitant del plane-ta Terra, em dol veure el paisatge malmès i les nostres muntanyes pelades, amb una dotzena de molins eòlics funcionant, però prefereixo això abans que portar el planeta a una situació pitjor que la que tenim actualment. Ara bé, també penso que potser no s’hauria d’instal·lar tota la infraestructura eòlica en una sola zona on faci vent, sinó que pot-ser caldria repartir-la millor per les diverses zones ventoses.

En conclusió, no hem de tancar les portes del progrés, però hem de procurar igualment no destruir el patrimoni natural del nostre entorn.

DAVID CUNILLERA

2n BAT

Estimar és sinònim de patir

Una relació, amorosa o no amorosa, és causada per la voluntat de dues persones (o

per més de dues) en la majoria dels casos. Però, és important tenir pare-lla? Es pot viure sense tenir parella? Són dues qüestions en què costa de posar-se d’acord.

Els éssers humans, dotats amb la capacitat de raonar i de pensar, majo-ritàriament ens guiem pels desitjos (amorosos, carnals, gustatius...) rela-cionats amb els sentits. Per això, els humans tenim tendència a apa-rellar-nos. Per als éssers humans, aparellar-nos és un dels sentits que té la vida. Sense parella ens sembla que no som res i ens sentim sols, insatisfets. No tenir parella, de vega-des, ens fa estar descontents amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta.

Bàsicament, els humans ens guiem pel desig carnal i poques

vegades pel desig sentimental, és a dir, per l’amor.

L’entenem realment, el concepte amor? La gent acostuma a fer servir el verb estimar massa a la lleugera. Per això, si la relació no acaba com s’esperava, hi solen haver depressi-ons i molts desenganys. Sovint no entenem que estimar és sinònim de patir. Patim per la persona que esti-mem, perquè aquesta persona és el més important de la nostra vida i per damunt de tot. L’amor és un senti-ment poc valorat. Hi ha molta gent que tan sols és capaç de viure egois-tament el seu “jo” com a centre de tot. Aquesta manera d’entendre la vida quasi sempre porta problemes en una relació de parella, problemes que solen ser molt greus.

La nostra societat s’està conver-tint, a poc a poc, en una societat freda i sense sentiments, amb un punt egoista no gens agradable. I la

pregunta que cal fer-nos és: Val la pena tenir parella? La meva opinió no farà canviar la societat ni els sen-timents de la gent, però jo crec que no val la pena tenir parella si no te l’estimes de debò. Et pots fer molt de mal a tu mateix en veure que no has pogut estar mai amb la persona que has estimat, o que has pogut estar-hi però que pel teu egoisme l’has perduda. I això no t’ho perdo-nes mai a la vida.

El meu punt de vista és crític, però respon al d’una persona que ha gaudit, encara que hagi estat poc temps, d’una realitat creada pel seu amor cap algú que l’enganyava, que el confonia amb un sentiment d’amor fals, i que s’ha escarmentat.

FRANCESC GISTAU

2n BAT


31

opinió

La importància d’estar informat sobre l’activitat política

Estàs informat sobre l’activitat política? Et refrescaré la memò-ria. Si busques la paraula políti-

ca al diccionari, hi trobaràs la següent definició: “Activitat que té com a fina-litat governar i organitzar un país.”

Conèixer l’activitat política és molt important, ja que són els polí-tics els qui governen, els qui apugen i abaixen els impostos (tema de gran importància actualment), fan i desfan sobre temes d’educació. (Us sonen sigles com EGB, BUP, FP, LOE i LEC? A mi, sí. Gràcies a això he perdut algunes hores de classe, fent vagues i anant a manifestacions.)

Com ja sabeu, tenim el dret d’anar a votar, però hi ha molta gent a qui importa ben poc això de votar,

especialment a molts joves. Però, tranquils. Ja canviareu d’opinió quan no pugueu arribar a final de mes. Als anarquistes, tampoc no els interes-sen les votacions. Però això ja són unes altres ideologies que ara mateix no toca de tractar.

Ara, tenint en compte aquests raonaments, no aneu a votar el pri-mer que us passi pel davant. Hauríeu d’intentar dedicar, com a mínim, uns quants minuts a mirar els resums dels telenotícies, on parlen els líders de cada partit polític. I proveu també de deduir quin partit o quin polític s’adiu més amb la vostra ideologia i amb la vostra manera de pensar.

Ara ja us he fet cinc cèntims sobre l’activitat política. Vosaltres

heu de decidir si és important o no. Decidiu-ho lliurement i sense obses-sionar-vos-hi.

MARC ABELLÓ

CPPA

Valoració dels diferents mitjans que tenim a l’abast per a accedir a la informació

Avui en dia, afortunadament, els mitjans per a obtenir informa-ció són molt diversos i n’hi ha

força. En qualsevol moment del dia podem estar absorbint informació, ja sigui llegint una pancarta publicitària, una revista o algun dels moltíssims mitjans de comunicació amb què comptem.

En el trajecte quotidià que pot fer una persona de casa a la feina, té a l’abast no tan sols anuncis publicitaris, sinó també informació d’esdeveniments, esports, actuali-tat... Per exemple, podem accedir a la informació per mitjà de la ràdio o de la biblioteca, els mitjans més corrents, i fins i tot ara podem acce-dir-hi des del sofà de casa per mitjà d’Internet. Aquest últim mitjà és el més innovador, però alhora també el menys fiable, ja que qualsevol perso-na, encara que no estigui qualificada,

pot afegir-hi informació i, per això, s’hi poden trobar moltes contradicci-ons i errors.

I si entenem per informació tot allò que ens pugui aportar nous coneixements, també podem inclou-re-hi, en l’àmbit de la transmissió informativa, l’envàs d’un producte alimentari, l’etiqueta del qual ens informa de què està compost el producte; un tiquet de tren, que ens informa dels horaris d’aquest mitjà de transport; un butlletí de cinema, que ens explica els arguments de les pel·lícules que s’acaben d’estrenar; un diari, etc.

La informació no tan sols la podem obtenir per mitjà d’escrits, sinó que també pot ser per audiovi-sual, com, per exemple, un vídeo, els programes televisius; o estrictament oral, com per exemple una conferèn-cia, una conversa que podem tenir

amb els amics, amb algun professor o amb qualsevol altra persona.

El que és important és que podem seleccionar la que volem recordar i la que volem oblidar. Per exemple, quan el professor ens explica la lliçó, també estem obtenint informació, però podem seleccionar la que ens sembla més important i eliminar la que creiem que no té importància.

Per tant, la informació forma part del nostre dia a dia. En qualsevol moment podem estar rebent infor-mació, encara que no ens n’adonem. La informació ens envolta i, quan llegim qualsevol text, estem obte-nint informació, la qual, com dèiem abans, podem eliminar o recordar.

LORENA PADILLA

2n BAT


32

opinió

El debat sobre l’energia eòlica

Durant els últims anys, la gent s’ha anat conscienciant que el canvi climàtic no és un

assumpte que s’hagi d’infravalorar. La solució d’aquest fenomen passa per la implantació d’energies renova-bles, entre les quals, l’energia eòlica. Aquest mètode d’obtenció d’energia a partir de fonts renovables té avan-tatges i, alhora, inconvenients. Una de les grans traves que comporta aquesta energia és la de l’impacte paisatgístic. Sembla que el mot ener-gia eòlica i el mot paisatge estan con-traposats. Llavors, quina és la solució per a aquest dilema?

Tothom està més o menys d’acord a posar el seu gra de sorra per acon-seguir frenar el canvi climàtic. Per tant, s’han d’aplicar solucions i una és la construcció de parcs eòlics que, lamentablement, modifiquen força el perfil del paisatge, ja que, a causa de la mida de les aspes dels aeroge-neradors, és impossible col·locar els molins gaire junts. Un altre problema derivat de la instal·lació de parcs eòlics és l’alteració de la fauna. Afec-ta sobretot les aus, que poden acabar atrapades pels aerogeneradors.

Malgrat tot, aquesta és una bona opció energètica ja que permet suplir grans quantitats d’energia consumi-

da pels combustibles fòssils i, a més, no genera residus contaminants.

Personalment, crec que aquest debat és totalment subjectiu. Hi ha qui veu, en un parc eòlic, una gran innovació tecnològica per a calmar un món assedegat d’ener-gia. Altres troben que aquest invent

suposarà una destrucció de la flora i la fauna que habita pels voltants. Tenim obert, doncs, un debat que pot durar anys.

MARIO CAHIZ

2n BAT

L’impacte visual de l’energia eòlica

Amb motiu de la prolifera-ció dels parcs eòlics i, més encara, considerant que la

construcció del parc eòlic de Serra Voltorera va afectar els termes muni-cipals de Barberà de la Conca, Cabra del Camp, Montblanc i Pira, munici-pis que són molt a prop de la nostra comarca, ens preguntem si realment l’impacte visual que aquests parcs

provoquen en els nostres paisatges ens està compensant amb la pro-ducció d’una energia veritablement ecològica i sostenible.

Encara que l’obtenció d’energia eòlica és indiscutiblement ecològica, no podem deixar de banda els aspec-tes negatius que comporta, com ara la contaminació acústica, la invasió de l’espai vital per a les aus de pas

(per causa del gran volum i alçada de les hèlixs dels molins) i, tal i com ja he referit abans, l’impacte visual.

Considero que si definitivament, en un futur no gaire llunyà, apostem per aquest tipus d’energia, no podem continuar mantenint la contradicció que suposa tenir obertes les centrals nuclears i tèrmiques, les quals crec que són infinitament més contami-


33

opinió

Les diferents maneres de buscar informació

Hi ha moltes maneres de buscar informació, com ara Internet, diccionaris, atles, enciclopè-

dies, diaris, llibres de text... Tots sabem, tant els petits com els grans, que tot això existeix. Però no tots ho utilitzem de la mateixa manera; cada generació ho fa a la seva.

La gent gran viu ancorada en l’època antiga ja que molts no saben fer servir un ordinador. Per tant, el recurs d’Internet no l’utilitzen gens. Fan servir llibres, diccionaris o enci-clopèdies... que són altres formes d’obtenir informació.

En canvi, la gent de mitjana edat (pares, professors, empresaris...) que va experimentar el canvi de passar de fer servir la màquina d’escriure a fer servir l’ordinador, i que s’hi va haver d’adaptar per força si volia con-tinuar treballant, és la que busca la informació tant seguint els mètodes

antics com els actuals. La gent jove, és a dir, tots els qui

hem nascut amb un ordinador sota el braç, en principi, podem disposar de tots els mitjans de recerca d’informa-ció, perquè no podem posar l’excusa que no sabem com utilitzar un ordi-nador. I no oblidem que també tenim els altres mitjans tradicionals.

En definitiva, la meva conclusió és que no tothom utilitza de la matei-xa manera totes les possibilitats que tenim a l’abast, bé perquè no poden usar l’ordinador perquè en desco-neixen les funcions, bé perquè no consulten cap altra font d’informació que no sigui Internet.

Segons el meu parer, la millor manera d’informar-se és la que fa servir la gent de mitjana edat, ja que si busquen una cosa a Internet i no la hi troben, opten per fer servir els altres recursos. En canvi, nosaltres

els joves utilitzem Internet sempre, i si hi ha alguna cosa que no la hi trobem (perquè no hi és), no ens “entretenim” a buscar-la enlloc més ni ho fem amb cap altre mètode.

MIQUEL PAGÈS

CPPA

Precisions sobre l’energia eòlica

L’energia eòlica mira d’aconse-guir energia mitjançant l’aire. Els aparells que la produeixen

són uns molins amb unes aspes gegants, que giren amb el moviment de l’aire i produeixen energia elèc-trica.

És una font d’energia renovable i no contamina el medi ambient, ja que no produeix emissions contaminants a l’atmosfera ni genera residus.

Ara bé, l’impacte visual que gene-ra no passa desapercebut, perquè el

paisatge queda notablement modi-ficat. A tothom no li agrada veure aquests grans molins plantats dalt d’una muntanya, ja que malmeten molt el paisatge.

Un altre desavantatge és l’impac-te sobre les aus. Moltes xoquen amb les aspes i resulten ferides o fins i tot mortes. La presència d’aquests molins també pot modificar el seu comportament habitual de migració i de nidificació. Suposa igualment un considerable impacte sonor, ja

que produeix un soroll constant i, per tant, no hi pot haver cases gaire a prop.

En conclusió, és una forma reco-manable d’aconseguir energia, ja que no contamina. Però, si en valorem l’impacte visual i l’impacte sobre les aus, ja no és tan recomanable.

VANESSA CEBRIÁN CPPA

nants i perilloses, en tots els sentits, que no pas els parcs eòlics.

Sóc del parer que tant l’impacte visual com la contaminació acús-tica o com altres problemes que

pugui causar l’energia eòlica sempre seran mals menors, si els comparem amb els que provoquen les centrals nuclears, sobretot tenint en compte el benefici energètic i ecològic que

l’energia eòlica ens pot proporcio-nar.

ANTONIO SALAZAR CPPA


34

opinió

Actualment la nostra societat viu un període històric proble-màtic des del punt de vista

climàtic, energètic i paisatgístic. Ni els governs ni la gent no trobem un punt mitjà que sigui capaç d’equi-librar l’ús de les energies i fer-les totes, renovables i no renovables, útils i aprofitables.

La preocupació pel clima és també una preocupació social, tenint en compte el mal que provoca l’ener-gia eòlica en els paisatges naturals. És un tema que genera polèmica. Bona part de la societat tendeix a tenir un caràcter crític i sovint dóna la seva opinió queixant-se. En aquest sentit, doncs, val a dir que hi ha força queixes sobre la implantació de l’energia eòlica.

A Catalunya i a Espanya, l’energia eòlica s’està convertint en una de les energies pioneres, però encara per darrere de les energies no reno-vables. Això representa un gran pro-grés per al país, ja que s’han reduït emissions de gasos contaminants

i també s’ha traduït en un estalvi energètic.

No obstant això, aquesta energia té un inconvenient: els aparells per produir-la s’han de situar en llocs on faci força vent, normalment mun-tanyes o grans extensions de ter-reny. Per a instal·lar-los s’ha de talar una quantitat considerable d’arbres i, com a conseqüència, es destrueixen alguns ecosistemes. Això vol dir que molts pulmons que ajuden a mante-nir neta la Terra s’estan destruint.

Tanmateix, si ens aturem a pen-sar què suposa fer servir l’energia eòlica, ens adonarem que és força avantatjosa, ja que contamina molt menys que altres energies i, per tant, les conseqüències no són tan greus per al nostre planeta.

La societat creix cada vegada més desmesuradament i la falta d’ener-gia per a poder continuar mantenint intactes les nostres comoditats com-porta la construcció de noves cen-trals energètiques. La pregunta que cal que ens fem seriosament –tenint

en compte que necessitem cada vegada més serveis i més comodi-tats– és aquesta: Ens estimem més contemplar com una xemeneia que deixa anar fum en una central gran-diosa de la vora de casa contamina i, a més a més, destrueix completa-ment el paisatge i els ecosistemes, o veure uns quants molins de vent, que no contaminen, a la muntanya del nostre poble?

Posant tot això en una balança crec que, des del moment en què la gent ja s’ha acostumat a veure els molins, l’impacte que provoquen és quasi nul, mentre que l’impac-te ambiental que produeixen altres tipus d’energies és moltes vegades superior a l’impacte paisatgístic. I cal tenir en compte que aquestes altres energies no deixaran mai de contaminar el nostre planeta si no hi posem solució.

SÍLVIA ABELLÀ

2n BAT

Valoracions sobre l’impacte de l’energia eòlica


35

des de casa

115 km d’impressions

CAMÍ DE SANT JAUME 2010 - 3r D’ESO

DÍDAC AMORÓS

Els 115 km caminats han estat una experiència que mai oblidaré. He après a espavilar-me, a fer coses noves amb els companys, a ajudar i a rebre ajut... M’ho he passat molt bé, tant caminat com, a la tarda, amb els amics, a l’alberg.

JORDI CALAVERA

La veritat és que estic molt satis-fet de la feina feta, no solament la meva, sinó la de tot el grup de companys, ja que hem tingut la sort d’haver viscut aquest esdeveniment des del principi fins al final. Crec que tot es va fer molt bé i també penso que jo, particularment, tornaria a repetir amb els mateixos companys i les mateixes professores.

Durant els dies que vam estar junts fent el Camí, ens va passar de tot (vam perdre roba, ens vam fer ferides a la cama, ens van sortir butllofes i, fins i tot, un cop quasi que ens quedem a dormir al carrer) però, tot i això, ens ho vam passar d’allò més bé. Ha estat una vivència única, que sempre recordarem. I, tal com deia la Candela: “Mínim pes, màxim rendiment”.

¡Buen Camino!

JORDI HERNÁNDEZ

Estic satisfet d’haver caminat els últims 115 km del Camí de Sant Jaume. Me l’esperava molt més dur i cansat, però va estar bé. La planificació va ser perfecta. Acon-sello fer-lo: és una experiència inoblidable!

JORDI LINARES

Ara puc presumir d’haver fet el Camí de Sant Jaume. Crec que tot el Camí sencer no el podria fer, perquè ja vaig quedar molt cansat només amb els últims 115 qui-lòmetres i no m’imagino fent-ne

815. Malgrat tot, ha sigut una de les millors experiències de la meva vida, per l’esperit de lluita que m’ha fet seguir caminant fins als últims metres. No crec que me n’oblidi. A més, estic segur que, d’aquí a dos o tres anys, el tornaré a fer amb el meu germà gran, en bicicleta; però


36

des de casa

no seran només els darrers 115 km, sinó sencer. En definitiva, ha sigut una experiència inoblidable i, gràcies als meus companys, no se m’ha fet tan pesat caminar.

JOAN PRIM

Estic satisfet d’haver-ho planificat tot i d’haver aconseguit aquest objectiu amb un grup de companys i compa-nyes; tots ens ajudàvem mútuament. Va ser una experiència diferent, cami-nar per Galícia, veure aquells prats verds tan espectaculars... I és que a mi m’agrada molt caminar.

KAREN ÁLAVA

Ha estat emocionant haver-me pre-parat durant quasi set mesos, men-talment i físicament, haver-me infor-mat sobre tot, sobre el que faríem i el que no podríem fer, sobre què ens podíem trobar... però, encara ho ha estat més arribar a l’estació de tren i dir-me a mi mateixa: “Tant de temps preparant-la i ara, per fi, comença aquesta gran aventura.” I els com-panys de viatge, que em feien passar el dia rapidíssim... M’agradaria tor-nar-lo a fer, el Camí.

LAURA BOFARULL

Fer el Camí de Sant Jaume ha estat una nova gran experiència. Hem estat quatre mesos per preparar-lo i tenir-ho tot clar: el que havíem de fer cada dia, com havíem de fer la motxilla, el calçat adequat que haví-em de portar, quants quilòmetres havíem de fer a cada etapa i en quin alberg havíem de dormir... Planejant-ho, ens va quadrar tot i no vam tenir cap problema.

A l’hora de la veritat, entre tots ens vam anar ajudant i, a mesura que anaven passant el dies, teníem més

ritme. Estar les vint-i-quatre hores amb els amics, despertar-nos junts, dinar, passar la tarda relaxats, sopar, dormir a la mateixa habitació... ha estat una nova experiència, que repe-tiria, i que recomano perquè, a més, en grup tot és molt més divertit.

MARINA INSA

Definir aquesta experiència no és fàcil, ja que, quan hi penso, pràc-ticament només em vénen al cap moments bons, de rialles amb els meus companys. De tota manera també n’hi hagué de sacrifici i d’es-forç que al final quedaren compen-sats amb la gran satisfacció d’haver assolit l’objectiu. Així, doncs, fer el Camí m’ha servit per conèixer més els meus companys, per viure una fantàstica experiència, per visitar llocs on no havia estat mai i, en definitiva, per aprendre coses noves i passar-m’ho molt bé. Ara, després d’haver-lo fet, sé que aquells dies no els oblidaré mai.

MARINA MUÑOZ

Els dies abans d’agafar el tren que ens portaria a Sarria, m’intentava ima-ginar com seria l’experiència. Sovint em deia que seria magnífic estar tota una setmana junts i conviure dia i nit amb amics als qui feia tant de temps que coneixia.

Sabia que ens ho passaríem d’allò més bé, ja que la companyia era immillorable; la preparació, indiscuti-ble, i les ganes, considerables. Aquell viatge era tot un repte.

Crec que el que més ens impor-tava no era arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la —que he de dir que ens va sorprendre molt—, sinó viure al màxim aquells dies. En tornar, em vaig adonar que havia après moltes coses que no m’es-perava aprendre: que la convivència

no és fàcil, però que com més bon humor hi posis menys pesada es fa; que a vegades només fa falta escriu-re’t al braç amb retolador “Tot esforç té la seva recompensa” per poder seguir endavant i no deixar-te vèncer per l’esgotament, i que tenien tota la raó de dir-nos que el Camí serveix per conèixer-te més a tu mateix i a tots els que t’envolten.

MARTA QUERALT

Tots desitjàvem amb força que arri-bés el divendres 19 de març. Feia molts mesos que preparàvem al màxim tot el que havíem de fer: eta-pes, albergs, pressupostos... i això, juntament amb les petites compres de tot allò necessari, però limitat, que portaríem a l’esquena durant una setmana, ens feia pensar que el repte s’acostava.

Va ser una setmana inoblidable: vam poder conèixer-nos i unir-nos encara més a les persones que eren al nostre costat. Tampoc hi van faltar paisatges extraordinaris i una gran companyonia. Em sento molt orgu-llosa d’haver fet el Camí.

MARIA SALVAT

Després d’haver estat tant temps preparant-te, el millor és tenir el regal de poder fer per tu mateixa allò pla-nificat. A més, hem estat tots junts i ens ho hem passat molt bé, encara que les condicions meteorològiques no van ser les millors.

NIL JUAN

Quan planificàvem els albergs on havíem d’anar, els grups que havien d’anar a comprar i totes les altres coses, se’m va fer una mica avorrit, però després, quan estava fent el Camí i veia que tot el que feia ja ho


37

des de casa

havia planificat, vaig tenir una gran satisfacció. També va ser una experi-ència que em va fer adonar que puc trobar a faltar molta gent.

ORIOL GALOFRÉ

El més remarcable és la satisfacció que sento per haver fet el Camí amb els amics i per haver establert més confiança entre nosaltres. Un objec-tiu assolit sense cap tipus d’ajuda.

ELENA NOLLA

Preparar i fer el Camí de Sant Jaume, per mi, ha estat la millor experièn-cia que he viscut. Una experiència

inoblidable. Era un gran repte i em va fer molta il·lusió superar-lo sense problemes i havent-m’ho passat tan bé. I, a part, vaig aprendre molt, però d’una manera diferent. Quan tingui una nova oportunitat, el tornaré a fer sense pensar-m’ho dues vegades.

ROSER PRATS

El meu balanç és molt positiu: va valer la pena tant d’esforç i de dedi-cació. Abans de marxar, com més s’acostava el dia, més nerviosa esta-va i menys capaç me’n veia, però durant el Camí tot va ser perfecte i em va passar massa ràpid i tot. Si algun dia es feia llarg, ens ajudàvem tots per fer-lo més divertit i entretin-

gut. Hi havia companyonia, confian-ça, il·lusió... no hi va faltar res. Érem una autèntica família.

VANESSA PREIXENS

Tota una setmana convivint amb els companys, caminant cada dia, conei-xent paisatges diferents a cada quilò-metre, dutxant-te en arribar i visitant un poble nou... és un luxe i et sents tan bé, t’ho passes tan bé que no te n’adones que corren les hores i, de sobte, ets a la llitera esperant que apaguin el llum per dormir. És indescriptible, tens mil impressions diferents a cada pas que fas: felicitat, nostàlgia... El millor viatge que he fet a l’Institut; sempre el recordaré.

KAOUTAR EL MASMOUDI

1r ESO

còmic


38

des de casa

Estimat diari, són les set de la tarda i ara mateix estic estira-da sobre el llit de la meva habi-

tació. La Marina està mirant per la finestra i em comenta el temps que farà demà. Segons sembla, farà sol.

Acaben de trucar a la porta, qui deu ser? Els veïns de l’habitació del davant, concretament, el Sergi, el Jordi Linares...

Volen saber l’hora que hem de baixar a sopar.

Les nostres companyes d’habita-ció ara mateix s’estan dutxant, per-què sempre va bé una bona dutxa d’aigua calenta després d’un dia gelat que ha començat molt d’hora.

Eren dos quarts de set del matí quan tots ja érem a l’autobús. No cal dir que amb molta son, però alhora amb moltes ganes de començar a esquiar.

Quan per fi hem arribat a Port del Comte, ens hem equipat com cal, per no prendre mal, i ens han

distribuït en grups segons el nivell. Ràpidament hem agafat el telecadira i ens hem enfilat muntanya amunt.

Després d’unes hores de diversió absoluta i moltes caigudes, ens hem aturat per anar a dinar. Com que feia fred, hem dinat al costat de la llar de foc, descalços i amb els peus ben calents.

Quan hem acabat de dinar, hem tornat a pistes a fer les últimes baixades del dia. Però encara no s’havia acabat la neu per avui, ja que

en finalitzar el temps que teníem per esquiar, ens han avisat que aquella mateixa tarda teníem preparats uns trineus per a tots nosaltres.

Molt contentes, hem agafat els petits trineus i ens hem posat a caminar per fer el descens per una pista. Ens ho hem passat molt bé, encara que hi ha hagut algun petit accident.

I ara em trobo aquí. Ho he de deixar, que ens criden a sopar. Fins demà!

27 de gener

ESQUIADA 2010

28 de gener

Uf, no puc més, estic morta! Hem esquiat sense parar tot el dia, ens ho hem passat bé,

però les forces s’acaben. Ahir a la nit abans d’anar al kara-

oke vam anar a l’habitació dels nens i vam cantar amb la guitarra del Guillem, i després ja vam anar cap al karaoke, on vam competir contra l’altre institut, i com era d’esperar... vam guanyar! Va ser molt divertit, però després estàvem tan cansades que ens vam adormir de seguida.

Aquest matí ens hem aixecat d’hora, com de costum, ja que haví-em d’anar a esmorzar abans que l’altre grup que s’allotja a l’hotel.


39

des de casa

29 de gener

A les 10 ja érem a pistes fent tot tipus de baixades amb el monitor. Ahir vam ser quinze persones al grup, però com que el monitor es va adonar que era massa nombrós, va dividir el grup per tal que tots poguéssim seguir el ritme.

Ha estat divertit, ja que hem anat per fora de la pista i hem esquiat per neu verge. Molts hem caigut, però tot i així m’ha agradat el matí d’avui!

A dos quarts de dues del migdia hem descansat una mica i per fi hem anat a dinar. Amb la gana que teníem...! El dinar ha estat molt bo, hi ha hagut molta varietat i ens ha agradat molt.

A les tres de la tarda ens hem tornat a posar les botes i els esquís i, com ahir, encara no s’havia acabat la neu, ja que ens esperava una gimca-na amb raquetes de neu i una bona xocolata desfeta!

I ara mateix, estic asseguda al llit, la Marina s’està arreglant per anar a sopar i les nostres companyes d’ha-bitació no hi són. Avui ha estat un dia esgotador... i el que encara queda!

Ens han avisat que a la nit hi haurà discoteca, com cada any; pot-ser hi farem una visita, a veure quin ambient hi ha...

Ho deixo, que jo encara m’haig de dutxar. Fins demà!

29 de gener

Sóc a l’autobús i la veritat és que em fa pena marxar. Si fos per mi, m’hi quedaria uns dies

més!Ahir, abans de sopar, quan vaig

acabar d’escriure el diari, els veïns d’habitació van venir a fer-nos una visita. Ens vam acabar d’arreglar i vam parlar una estona fins que es va fer l’hora d’anar a sopar.

Vam baixar a les nou del vespre i, si ho recordo bé, vam sopar a gust i amb molta gana, però tot i així vam arribar força tard a l’habitació.

Vam baixar una estona a la dis-coteca, encara que vam tornar aviat a l’habitació ja que no ens agradava

l’ambient que hi havia i, a més, no hi havia gaire gent.

Just arribar a l’habitació i posar-nos el pijama, ens vam quedar ador-mides profundament. Fins avui a dos quarts de vuit del matí quan m’ha sonat el despertador. No ens podíem aixecar; ens feia mal tot!

Ràpidament ens hem vestit, hem acabat d’enllestir la maleta i hem bai-xat a esmorzar. Avui ha fet un molt bon dia, un sol esplèndid.

Hem esquiat força fins que ha estat hora d’anar a dinar. Quan hem acabat, hem sortit a buscar els esquís i ens hem retrobat amb el monitor per fer les últimes baixades.

En acabar, hem anat a la cafeteria a buscar alguna beguda per al llarg viatge que ens espera i a agafar l’equipatge per dur-lo a l’autobús.

Ara ja anem en direcció a Valls i penso que ha valgut molt la pena venir a aquesta esquiada i que m’ho he passat d’allò més bé!

Port del Comte, gener de 2010

MARINA MUÑOZ MARINA INSA

3r ESO


40

Un conte de Nadal és l’obra més coneguda de la col·lecció nadalenca de l’escriptor anglès Charles Dic-kens, que va crear tota una filosofia al voltant del Nadal, desitjant que el seu esperit perdurés tot l’any.

Charles Dickens (1812-1870) és un dels escriptors més rellevants de la literatura anglesa amb obres tan conegudes com David Copperfield o Oliver Twist, entre d’altres. És un autor que destaca per la seva crea-tivitat a l’hora de presentar-nos argu-ments que semblen, a primera vista, una mica sentimentals, improbables i, fins i tot, tòpics. Però amb un pro-fund rerefons d’amarga crítica social.

Les seves obres són una fidel representació del canvi social del

segle XIX, i molts dels seus perso-natges són caricatures que mostren unes institucions massa burocràti-ques, que atempten contra les lliber-tats individuals.

Com a escriptor autodidacta i d’origen humil s’adreça a un públic proper, utilitzant amb mestria un llenguatge més col·loquial i, també, creant personatges infantils que són les víctimes més innocents de la realitat que els envolta.

Tota aquesta realitat és encara vigent i és també un compendi del que ens trobarem a Un conte de Nadal, l’obra escollida amb encert aquest any per a ser representada pels nostres alumnes com a funció de Nadal. A més a més, aquesta obra ens transporta al país extraordi-nari dels contes, on participem de la màgia de la imaginació i dels somnis impossibles. Es tracta d’un conte molt arrelat a la cultura anglesa per-què simbolitza el caliu de la tradició que reconforta del fred de l’hivern i recorda que mai és tard per a la solidaritat.

L’argument pot semblar una mica ingenu: Scrooge, un home cruel, avar i egoista, no pot dormir per la seva mala consciència. Tot canvia quan l’esperit de Nadal el visita. Però quan, portats per aquesta ingenuïtat, ens apropem i ens endinsem en la història, trobem agradables sorpre-ses. I finalment, com en tots els con-tes més tradicionals, també apareix l’element didàctic en personatges

una mica estereotipats dels bons i dolents que s’enfronten a la més dura realitat, per ensenyar-nos que sempre som a temps d’aprendre dels nostres errors.

I, per gaudir plenament del plaer de la representació d’Un conte de Nadal, ens acompanya la música. La nostra magnífica orquestra i els alumnes de cant coral interpreten algunes de les nadales més tradicio-nals i populars angleses com “Deck the Hall” o “Away in a Manger”, o com “In the Bleak Midwinter” amb lletra de Christina Rosetti, gran poe-tessa anglesa. Nadales que parlen de l’amor, la pau, l’amistat, l’alegria i els bons sentiments d’un temps que convida a la festa i a anhelar un món més just per a tothom.

AMALIA ÁLVAREZ GARCÍA(Text extret del programa

de mà de la representació)

ELS ACTORS PENSEN QUE…

El teatre és una experiència que, per saber-la, l’has de viure. El teatre és una manera d’expressar les teves emocions i la teva manera de veure el món a través de la personalitat d’un altre. Crec que quan estava fent teatre vaig canviar la meva personali-tat per la del personatge.

Així mateix, el teatre és una manera de divertir la gent. Ha estat

TEATRE: Un conte de Nadal

des de casa

Els alumnes de l’optativa Fem teatre, de Coral i de l’orquestra de l’institut van representar l’obra de Charles Dickens, Un conte de Nadal, el 18 i el 22 de desembre de 2009 al Teatre Principal. Van participar en aquest espectacle més de cent persones.


41

des de casa

una bona experiència que m’agrada-ria tornar a repetir.

ALEIX ESPLUGAS

Crec que va sortir molt bé. L’obra estava molt treballada, tant per part dels actors, com dels que hi ha dar-rere del teló (maquillatge, disseny...), com també de l’orquestra. Crec que al públic li va agradar molt, ja que després de l’obra vaig sentir comen-taris molt afectuosos.

ADRIÀ SABATÉ

Va ser una experiència molt bona. Els nervis abans de sortir, setmanes assajant per perfeccionar la veu, els gestos, etc. van valdre la pena i des-prés, rebre l’aplaudiment del públic; va ser genial.

SANDRA TONDO

Aquesta obra de teatre va ser una mica complicada, ja que hi havia molt de text i necessitava una gran trans-formació. Tot i això, va ser fantàstic. M’ho vaig passar molt bé als assajos, ja que de vegades —normalment— ens equivocàvem i començàvem a fer ximpleries. Els assajos van ser intensos i divertits a la vegada; curio-sa barreja. Però va ser una experièn-cia que no oblidaré mai.

DAVID MONNÉ

Jo, la primera vegada que vaig actuar en un escenari, tenia molta vergo-nya d’actuar davant de tanta gent, tenia por d’equivocar-me, de que-dar-me en blanc. Però també saps que si t’equivoques tens els teus companys que si poden t’ajudaran a treure l’obra al davant.

A mi abans no m’agradava gaire el teatre, però ara m’ho passo genial, assajant i fent l’obra. Per a mi el tea-tre és: alegria, diversió, emoció, molts nervis i, moltes vegades, també des-connexió una mica del món.

YAIZA GARCIA

Jo em vaig divertir molt fent l’obra. Bé, a vegades els assajos es feien pesats quan en un mateix dia només podíem fer mitja obra quan als actors no els sortia bé l’entonació, els moviments, etc. A part d’això, va estar molt bé fer teatre, i al final l’obra va ser un èxit. Tots estàvem una mica nerviosos, però al final va sortir força bé. Jo vaig quedar bastant satisfeta amb l’esforç i el treball de tots plegats.

ADAIRA GONZÁLEZ

Quan vam fer l’obra de teatre amb l’institut era el primer cop que puja-va en un escenari sent conscient del que feia, em vaig sentir a gust, tranquil·la... Em sentia com a casa,

va ser una sensació de plaer absolut, de seguida vaig saber que allò era el que jo volia ser. M’agrada el teatre, millor dit, el teatre és la meva vida.

SARA ZAZO

Per preparar l’obra teníem molt poc temps i gràcies a l’esforç d’altres persones i el nostre vam aconseguir assolir l’objectiu.

En aquesta obra em vaig sentir molt unit amb els companys. Hi havia molt bon ambient entre la gent que era nova fent teatre i l’altra gent que havia fet teatre altres anys.

Jo m’ho vaig passar molt bé, però també vaig passar molts nervis abans i durant l’actuació.

Tothom ho va fer molt bé!SERGI DOMÈNECH

L’obra que vam fer per Nadal, em va agradar molt fer-la, ja que feia molts anys que no pujava a un escenari, des que era petit i feia teatre amb l’escola. L’ambient que s’hi respira és molt agradable. També el fet de cantar em va agradar molt, ja que tampoc no havia cantat mai en públic.

ROGER PONS


42

cómic

NATÀLIA LORENTEI

1r ESO


43

recerca

TREBALLS DE RECERCA DELS ALUMNES DE BATXILLERAT Curs 2009-2010

❐ ALBERT OLIVAQuan plovien bombes. Els refugis antiaeris a Valls

De la Guerra Civil, ja n’hi ha molt, d’escrit. Volia descobrir “una altra guerra”: la guerra dels nens, la de les dones, la dels vells, la dels malats. La guerra dels sentiments, de les personalitats, de la barreja d’olors, dels nervis, de la incertesa, de l’esperança i, fins i tot, de la devoció. Aquest cúmul de sensacions, que abans només eren paraules, ara es troben recollides en aquest treball i l’excusa, és a dir, el fil conductor, ha estat un lloc que és sota els nostres peus: els refugis antiaeris de Valls. Volia un treball basat en dos pilars mestres: d’una banda, algun aspecte de la vida vallenca i llur patrimoni, i, d’al-tra banda, com a tema clau, la Guerra Civil. Van ser uns anys envoltats de misteri, foscor, penúria, misèria i, també, uns anys replets de vivències. Tota una colla de vivències que he intentat descobrir-vos.

❐ VANESSA SALLA Els Omells de Na Gaia durant la Guerra Civil

M’he centrat en els camps de treball instal·lats a Catalunya durant la Guerra Civil. Als Omells, el poble on he passat els meus estius, s’hi va instal·lar un d’aquests camps. Em va semblar interessant triar aquest tema ja que és poc conegut per la gent jove del poble i crec que una part tan important de la història dels Omells no s’hauria d’oblidar. Allò curiós del treball és que els testimonis de la gent que va viure els fets constitueixen les fonts bibli-ogràfiques.

❐ ELISABET DALMAUAlimentació després de la lactància

Analitzem les pautes per introduir aliments sòlids als nadons de la forma més respectuosa amb el seu sistema digestiu immadur. Vàrem adonar-nos que es presentaven unes restriccions i, per entendre’n el perquè, vam tractar diversos temes: el sistema digestiu adult i el dels nadons, els enzims digestius, la lactància artificial i la materna, la cultura alimentària de diferents països i els grups d’aliments. Pel que a la part pràctica, consisteix en entrevistes realitzades en centres escolars de Valls. Aquest tema és interessant ja que l’hàbit alimentari també forma part del creixement físic i psíquic del nounat.

❐ GUILLEM VILARASAUL’emancipació juvenil

Aquest treball de recerca, per a mi, significava poder investigar sobre l’emancipació, sobre allò que em trobaré d’aquí a uns mesos quan visqui a Barcelona. Per tant, primerament el vaig basar en la recerca d’una informació bàsica i ine-xistent a les biblioteques catalanes; després, a informar-me de les diferents opcions de què disposa un jove respecte a l’habitatge, transport, món festiu, comportaments alimentaris i, en darrer lloc, em vaig dedicar als tòpics al voltant d’aquests temes.


44

recerca

Al final, totes les meves hipòtesis van resultar contràries a la simple aparença dels fets, ja que vaig concloure que l’emancipació juvenil entre els 18 i els 20 anys no existeix: tot i que els joves creuen que s’han independitzat, continuen depenent econòmicament dels pares; per tant, viuen en una gàbia d’or.

❐ ÍNGRID FERNÁNDEZRecull de folklore del Pla de Santa Maria

El meu treball és un recull de folklore del Pla de Santa Maria. El folklore és el saber del poble i em vaig decidir per aquest tema perquè sempre m’han agradat les tradicions i penso que no s’han de perdre. Vaig dividir el treball en dues parts: una part teòrica, en què explico què és el folklore i l’etnopoètica, i una part pràctica, en què he recollit dites, cançons i jocs que practicaven la gent més gran del Pla quan eren petits. Finalment, vaig fer un vídeo amb totes les gravacions.

❐ JUDIT FORASTERLa depressió

Sempre m’havien interessat els trastorns mentals i, especialment, la depressió ja que avui en dia és la malaltia mental més diagnosticada. Per començar, vaig explicar les característiques d’aquesta malaltia: les causes, el tractament, el diagnòstic i tots els tipus de depressions que poden afectar-nos al llarg de la vida. Després d’investigar les característiques de la depressió, vaig seguir amb una part pràctica sobre el coneixement i l’opinió que en tenim a través d’enquestes a gent de diferents edats. D’altra banda, també vaig fer una entrevista a una psicòloga per tal de veure quina era l’opinió d’una informant clau.

❐ LAIA PRATSCom ha canviat el carrer Sant Antoni de Valls durant el segle XX

Vaig fer el treball sobre el carrer Sant Antoni de Valls amb l’objectiu de saber com havia canviat durant el segle XX. La meva conclusió és que el carrer ha sofert una important davallada, tant en habitants com en comerços, a causa de la despreocupació de les autoritats, i que s’ha refet amb l’arribada d’immigrants.

❐ MIREIA MARTÍNEZL’inconscient i el Surrealisme

Abasto els temes de l’inconscient de Sigmund Freud i del Surrealisme de Salvador Dalí, temes que sempre m’havien despertat interès. Vaig dividir el treball en dues parts: la part teòrica, en què explico els dos temes principals i els seus autors, i la part pràctica, on em vaig proposar trobar una relació entre els orígens del Surrealisme i les teories de l’inconscient de Freud.



recerca

❐ MARTA VIDALExtra verge de Paul Koeck. Introducció a la lectura d’un autor flamenc

En el meu treball he parlat sobre Paul Koeck i la seva obra. El meu objectiu era conèixer millor aquest autor, les seves obres i la llengua i la literatura flamenques. He arribat a la conclusió que la llengua flamenca té una problemàtica molt similar a la catalana, pel fet de ser llengües minoritàries totes dues. També m’he adonat que Paul Koeck ha tingut una vida molt difícil, tant professi-onalment com personalment. Tot i que ha tingut moltes dificultats a l’hora d’escriure en neerlandès, l’autor mai ha renunciat a la seva pròpia llengua.

❐ PATRICIA LEÓNTu, mata l’avorriment!

Quantes vegades no haurem sentit a dir “la televisió ja no és el que era” o “no aporta res, els continguts són buits”, fins i tot per part de grans personalitats, com ara Federico Fellini: “La televisió és el mirall on es reflecteix la derrota de tot el nostre sistema cultural.” Amb tot, en la major part dels casos no se’ns proporcionen arguments sòlids per tal de justificar afirmacions tan lapidàries sobre la televisió. El nostre objectiu, en el plantejament d’aquest treball de recerca, era –un cop haví-em observat el creixement d’un sector social que parla amb certa decepció i melancolia sobre la televisió– trobar el perquè d’aquesta progressió negativa en l’evolució del mitjà i en la suposada pèrdua de la seva identitat com a mitjà de comunicació formal i informatiu, tot remetent-nos al passat i contrastant-lo amb la situació present. Si bé es tracta d’un tema d’actualitat, la diferència radica en la recerca d’unes conclusions concretes, sòlides i demostrables sobre un aspecte relativament ambigu, que presenta diverses perspectives. És un treball de con-tingut dinàmic que gira al voltant de l’univers televisiu: en contempla la història, els àmbits que l’abracen i el món d’entreteniment que pressiona i s’oculta al seu darrere.

❐ SANDRA POBLETLa repressió franquista

Aquest treball ha resolt algunes de les inquietuds que tenia sobre aquest tema. D’una banda, la part sobre el fran-quisme m’ha ajudat a entendre la ideologia del règim i, a partir d’aquí, a desenvolupar la part pràctica. Aquesta part conté una anàlisi de la repressió franquista en tots els àmbits: des de les presons i els camps de concentració fins a l’execució de Salvador Puig Antich, passant per les depuracions de mestres i la repressió de la cultura catalana. També m’ha servit per analitzar les conseqüències d’aquest règim dictatorial.

❐ MARTA ARJONALa danza contemporánea; la danza que rompió las reglas

He pretès bastir un apropament a la dansa contemporània. D’una banda, en la part teòrica, faig un breu recorregut per la història de la dansa contemporània i intento definir en què consisteix exactament aquest tipus de ball. A més, el relaciono amb diferents aspectes, des de la filosofia fins al maquillatge. D’altra banda, en la part pràctica, he preparat un diccionari gràfic sobre les posicions bàsiques de dansa i un “qui és qui” en la dansa contemporània, ordenant els noms dels ballarins i coreògrafs alfabèticament i afegint-hi una petita biografia de cadascú. Com que ballo des dels dos anys, ja tenia força coneixements pràctics sobre aquest estil de dansa. Ara bé, fent aquest treball, he adquirit coneixements teòrics sobre la dansa contemporània que m’han ajudat a veure-la des d’una altra perspectiva.


recerca

❐ ANTONIO VICOEstalvi-inversió

M’he ocupat de les inversions mobiliàries. He analitzat el funcionament de la borsa i el dels diferents títols que hi podem comprar. El meu objectiu era esbrinar com podem invertir els estalvis en la borsa. La primera conclusió és que van a parar a la borsa espanyola moltíssims fons d’inversió de persones estrangeres, per molt poc temps. La segona conclusió, que la nostra borsa no reflecteix la realitat econòmica del país. La tercera conclusió, que l’Ibex 35 té quatre valors essencials —Repsol YPF, BBVA, BSCH i Telefónica— i que la borsa espanyola és molt petita. La quarta conclu-sió, que no hi ha una fórmula matemàtica per fer les inversions en borsa. La cinquena, que s’ha de invertir totalment, si no es necessita el diner. Una altra conclusió és que l’inversor acabarà invertint en renda variable. La meva última conclusió té a veure amb una dita popular: “ En el nostre país, hi ha tres formes de perdre el patrimoni: el sexe, el joc i deixar-se aconsellar per professionals. La tercera és la més segura i les dues primeres són les més agradables.”

❐ ANNA ANTONThe International Space Station

Amb aquest treball pretenia aprendre coses noves sobre l’Univers en general i sobre l’Estació Orbital Internacional en particular. La primera part del treball, la part teòrica, consisteix en la introducció a l’Univers i en l’explicació de tots els cossos naturals que podem trobar a l’espai. La segona part, la part més pràctica, consisteix en la recerca d’informació sobre l’Estació Orbital Espacial (com és, què s’hi du a terme, problemes mèdics del astronautes...) i els càlculs bàsics entorn un satèl·lit artificial. He arribat a la conclusió que, tot i l’elevat cost d’aquest projecte, és important que segueixi funcionant, ja que ens aporta beneficis tant tecnològics com mèdics.

❐ ANNA PUIG Climatologia a Bràfim: particularitat de la conca del Gaià

El meu objectiu principal era extreure conclusions de les dades climatològiques de tres poblacions diferents, cen-trant-me especialment en Bràfim. Volia comprovar si es detectava un microclima localitzat a Bràfim, que podia estar determinat per la seva situació geogràfica. Després de tota la recerca, vaig arribar a la conclusió que no anava del tot desencaminada, ja que Bràfim presenta un microclima pel que fa a temperatura, precipitacions i humitat.

❐ SÍLVIA ABELLÀ El canvi climàtic

Els meus propòsits eren, a part d’ampliar els meus coneixements sobre el tema contrastant la informació existent, esbrinar fins a quin punt la gent n’està conscienciada i si realment la societat percep el canvi. Amb les enquestes que vaig dur a terme, vaig descobrir que als adolescents, tot i estar ben informats, no els preocupa gaire el tema. A més a més, vaig fer un estudi del temps de Valls des de l’any 1993 fins al 2008 i vaig constatar una tendència a l’estabilització de les temperatures, progressivament i lentament.


recerca

❐ ALBERT BALAÑÀ Projecte bàsic d’execució i de reforma d’un habitatge plurifamiliar

El meu treball de recerca és un projecte de reforma per convertir dos pisos en un dúplex. El treball consta de diverses parts: els plànols del projecte, la part teòrica (amb decrets, normatives, estudi dels colors de les parets i dels sostres i altres aspectes necessaris en un projecte d’aquest tipus) i la maqueta de fusta de l’estat final del projecte. He aconseguit fer un projecte complet i introduir-me en el món de l’arquitectura i en els diferents programes infor-màtics que s’hi relacionen.

❐ DAMIÀ ALEGRETCreació d’una pàgina web amb HTML per a una empresa immobiliària

Volia aprofundir en el coneixement d’Internet i començar-me a iniciar en la programació informàtica. En la meva pràctica, vaig fer una pàgina web amb HTML, que és un dels llenguatges de programació més simples. El contingut de la pàgina web era sobre una immobiliària, ja que en època de crisi és important tenir una font més de difusió per aconseguir clients.

❐ MARIO CAHIZLa síndrome miastènica congènita. En cerca de l’autonomia

Pretenia contrastar totes les solucions o millores possibles per a la síndrome miastènica congènita, una malaltia amb un nombre ínfim de casos al món, sobre la qual falta informació i que m’afecta directament. He aconseguit ampliar els meus coneixements i, a més, he aconseguit tenir una major autonomia i independència ja que m’he fabricat una cadira de rodes elèctrica a partir d’una cadira de rodes convencional.La recerca d’informació i el treball posterior m’han servit per conèixer amb més profunditat la limitació que actu-alment estic patint. Malgrat les investigacions que s’han dut a terme recentment, l’accés a la informació ha estat sempre limitat i això m’ha representat un inconvenient de cara a fer un treball més extens i més precís.

❐ FRANCESC GISTAU El so: idea i expressió

El treball ha consistit en la creació d’una caixa acústica per millorar el so d’un altaveu i en el disseny d’un sistema per escoltar-lo a partir d’un sol punt, un punt sonor que reparteix el so cap a totes direccions, sense la necessitat d’encarar-lo cap a la direcció correcta.

❐ JOEL AARON STORR Transformació d’una BTT en una e-bike

El meu treball de recerca consistia en la transformació d’una bicicleta de muntanya en una bicicleta elèctrica. Va ser una idea que vaig tenir fa molt de temps i que vaig aprofitar per fer el treball. Es tractava d’un treball molt pràctic, que requeria diners, temps i ganes. El resultat va ser positiu. Puc dir que la meva e-bike funciona molt bé: té una autonomia d’una hora, és ideal per a llocs de pujada (per exemple, per anar a Miramar) i el millor que té és que no cal fer servir sempre el motor, sinó que pots fer-la servir com una bicicleta normal.


recerca

❐ KEYLA ÁLAVA Hàbits nutricionals

He fet una recerca sobre la nutrició i l’activitat física, i he obtingut com a resultat un parell de pautes que es comple-menten entre elles i que ens permeten gaudir d’una bona salut. El meu propòsit era aconseguir demostrar que, seguint uns quants consells nutritius i esportius, podem assolir un bon estat de benestar. En el treball ofereixo una gran quantitat de consells, tot i que els podria resumir en tres: seguir una alimentació variada, no fer excessos i realitzar activitat física freqüentment. El resultat només serà efectiu si se segueixen aquestes orientacions d’una manera continuada.

❐ LAURA FONTMúsiques populars o urbanes

Vaig escollir aquest tema per l’interès que la música m’ha despertat sempre i amb la intenció de conèixer les opinions i coneixements que els joves en tenen i com en participen. M’he basat en enquestes a joves entre 15 i 19 anys de la Conca de Barberà, en entrevistes a joves catalans que formen grups de música, i en una base teòrica sobre els diferents estils en música moderna i l’evolució que han experimentat.

❐ LAURA IGLESIAS L’homeopatia: una alternativa a la medicina convencional

He fet un treball sobre l’homeopatia que m’ha permès endinsar-me i conèixer nous aspectes d’aquesta medicina alternativa, cada vegada més utilitzada i coneguda. En la segona part del treball, he dut a terme un petit estudi de l’evolució d’infants que segueixen un dels dos tractaments (medicina al·lopàtica i medicina homeopàtica) i que tenen la mateixa malaltia: la bronquitis. L’estudi m’ha premés concloure quin dels dos tractaments seria més eficaç en aquests casos: l’homeopàtic.

❐ ELIOT HERNÁNDEZ Evolució i funcionament del CNC

Amb aquest treball he aconseguit aprendre l’evolució del Control Numèric Computeritzat (CNC), des dels seus inicis fins a l’actualitat. També he après quines són les parts d’una màquina de control numèric, la funció i el funcionament. L’última part del marc teòric va ser un inici a la programació en funció de G, ja que aprendre a programar totalment requereix un nivell d’estudis superior. En la part pràctica, vaig aplicar els meus coneixements de programació per poder fabricar una peça simple, però que mostrés els avantatges del CNC respecte de la mecanització manual.

❐ MARC LÓPEZ Creació i desenvolupament d’un MMORPG

El meu treball de recerca consta de dues parts: la teòrica, en què exposo de forma bàsica i divulgativa què és Internet, què representa, com funciona, com s’hi publica i, de forma una mica més complexa, els llenguatges que he utilitzat per a fer el joc d’ordinador.


recerca

En la segona part, més pràctica, explico què he fet i com ho he fet, faig una petita anàlisi d’un parell de codis i un petit resum de la base de dades que he utilitzat. Aquesta part també és accessible a través d’Internet i es pot instal·lar en qualsevol servidor de forma senzilla.

❐ RICARD FERNÁNDEZ Construcció d’un buggy de gasolina

El que volia aconseguir amb aquest treball era aprofundir en el meu coneixement dels motors de gasolina i aprendre els procediments més importants a l’hora de construir un cotxe, per petit que sigui. El que realment he après ha estat l’esquema i les propietats d’un motor i, sobretot, les complicacions que poden sorgir quan s’intenta encaixar cada un dels sistemes i peces independents d’un cotxe sense tenir en compte la part electrònica.

❐ JUDIT MOLAS L’obesitat infantil: l’epidèmia del futur?

Actualment, l’obesitat infantil ha adquirit unes dimensions força alarmants. A Europa, concretament en els països mediterranis, l’índex d’obesitat augmenta progressivament i situa Espanya com el quart país europeu amb les taxes d’obesitat i sobrepès infantil més elevades. Vaig voler comprovar, en una població molt pròxima a mi, si aquesta realitat es veia reflectida clarament. Després d’haver realitzat una exploració antropomètrica als alumnes de primer d’ESO de l’Institut Jaume Huguet i d’haver-ne estudiat la hipertensió arterial —una de les malalties associades a l’obesitat— i els hàbits alimentaris i esportius, la conclusió que n’he extret és que aquesta malaltia és present a la nostra societat i que té com a principals causes els mals hàbits alimentaris i la poca pràctica esportiva dels adoles-cents, fets que poden provocar greus problemes per a la seva salut en el futur.

❐ SARAI ANGLÈS Una joia d’Àfrica: els nens sahrauís

Què en podem dir de la solidaritat envers els altres i envers el nostre planeta? Aquesta és una qüestió que tothom tindrà feina a respondre, però, en intentar-ho, podem trobar allò que acaba sent el més positiu: fer-la present, pensar-hi, reflexionar-hi i, amb una mica de sort, obtenir-ne petits compromisos. La meva estada entre el poble sahrauí, amb motiu d’aquest treball de recerca, em va donar l’esperança de creure en aquests petits compromisos i l’oportunitat de conèixer-ne els actors anònims. Després d’haver fet el treball, m’he adonat que per poc que fem tots, és molt el que assolim i la gent que fem feliç i, sobretot, que hi ha molta més gent solidària de la que em pensava.

❐ VERÒNICA LORENTE Hiperhidrosi: l’extrem de sudoració

A partir de la poca informació disponible sobre la hiperhidrosi, he elaborat un treball on explico en què consisteix, els tractaments actuals i el grau de coneixement d’aquesta malaltia. Els meus objectius han estat aprofundir coneixe-ments, donar a conèixer aquesta afecció i la seva repercussió en la vida de qui la pateix i aconseguir realitzar fórmules magistrals al laboratori. He arribat a la conclusió que, malauradament, no hi ha una cura permanent per a la hiperhidrosi i que l’èxit de cada tractament varia d’un pacient a un altre i segons la constància en l’ús.


recerca

❐ DAVID CUNILLERA Territori i vegetació. Estudi de la serra de Jordà

El meu treball de recerca és un estudi de la relació entre la vegetació i tots els factors que afavoreixen o impedeixen el seu desenvolupament. El vaig dur a terme a la serra de Jordà i em va representar haver de realitzar diverses sorti-des al camp. Vaig arribar a la conclusió que, tot i els grans impediments que suporten, els diferents éssers vius són capaços de desenvolupar-s’hi favorablement.

❐ ROGER ESTRADAPervivència del tarragoní a les poblacions del Pla de Santa Maria i Cabra del Camp

És curiós que dues poblacions tan properes com El Pla i Cabra mostrin divergències lingüístiques. En el meu treball intento explicar aquestes diferències des d’un punt de vista fonètic, morfològic i lèxic. He conclòs que, tot i compartir més semblances que no pas diferències, aquestes últimes surten a la llum quan en un àmbit informal com, per exemple, l’espera en una botiga, un cabretenc entra per la porta i diu “Bon diee!”. Aquest fet, que ha inquietat molts planencs, entre el quals m’incloc, m’ha incentivat a realitzar un treball d’investigació al voltant d’aquesta temàtica. A més a més, he fet un resum de les característiques més importants dels dialectes catalans i de la formació i història del català des del llatí vulgar, passant per personatges cèlebres com Jaume I o Ramon Llull. En definitiva, un treball lingüístic en què demostro que el subdialecte tarragoní perviu, encara, a la nostra comarca.

❐ LAURA PADILLALes cardiopaties congènites

Les cardiopaties congènites són unes malalties cardiovasculars que ja es troben presents en el moment de néixer, ja que provenen d’un mal desenvolupament del fetus. En tots els tipus de cardiopaties congènites, el cor pateix una malformació, ja sigui perquè alguna cavitat del cor no fa la seva funció o bé perquè falla alguna vàlvula, que és tanca-da, i aleshores el cor no desenvolupa les seves funcions habituals. Tots els tipus de cardiopaties congènites tenen tractament, amb operacions o amb cateterismes. Després del tractament, el pacient pot fer una vida totalment normal, encara que hi ha moltes activitats que li poden costar més perquè requereixen un major esforç.

❐ JAUME BERNABEU Elaboració d’un curtmetratge

Elaborar: fabricar, especialment amb successives operacions; treballar mentalment per produir una obra intel·lectual. Un curtmetratge és una obra intel·lectual −bé, alguns són més aviat estúpids− que, sigui com sigui, requereix tre-ballar mentalment seguint unes successives operacions o passos. El meu treball de recerca va consistir en això; fou pràcticament pràctic, si bé calgué investigar sobre la nomenclatura necessària per escriure els guions, els passos que cal fer per escriure’ls, els tipus de guions... He dit ja que el guió és bàsic i importantíssim? Però encara és més imprescindible tenir una bona idea. Jo vaig partir d’aquí, de la idea, i vaig desenvolupar-la. Vaig escriure un guió, vaig reescriure’l, reescriure’l, reescriure’l, rees-criure’l, reescriure’l, reescriure’l, reescriure’l, reescriure’l i reescriure’l. Després, vaig preparar tot el material necessari per al rodatge, vaig estipular-me com el volia, vaig determinar l’estètica del món que creava i vaig buscar molt bé entre els meus recursos, fins al punt que la producció va costar 3 € (cal dir que escrivint i reescrivint: vaig ser realista, vaig pensar que no estava fent una superproducció i vaig fixar-me en elements fàcils d’aconseguir).


recerca

Seguir totes aquestes operacions —tasca de mesos— va culminar amb el rodatge i, llavors, em vaig posar nervi-ós i, al final, gran part de la preparació va ser perdre el temps. Després, vaig crear el curt, amb el material rodat sota els nervis, la inseguretat i la desconfiança no només del director, sinó també del productor, de l’actor protagonista, del guionista, del càmera... —per cert, tots es deien Jaume. Aquell material potser hauria pogut ser millor, vés a saber! En realitat no estava malament. El qui estava mala-ment, del cap, era jo, amb l’estrès. Però bé, al final, gràcies a tot i a tots, vaig aprendre com elaborar un curtmetratge i a comprendre’n totes les operacions. I ja tinc ganes de fer-ne un altre...

❐ ALBA MAGRINYÀHistòria del campanar de Valls

En el meu treball de recerca he intentat abastar tota la història del campanar de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls, des de l’aprovació del projecte definitiu al segle XIX fins a la seva restauració durant els anys vui-tanta i noranta del segle XX. Vaig triar aquest treball perquè volia conèixer una mica millor la història d’un edifici tan emblemàtic de la ciutat de Valls com aquest. Estic satisfeta de la informació que vaig trobar sobre el tema i de les conclusions a les quals vaig arribar.

JANA OLIVÉ - 1r ESO


BOLZANO 2009

quadern de viatges

El passat mes d’octubre un grup d’alumnes dels cicles for-matius de Manteniment i de

Comerç es van desplaçar fins a la ciutat italiana de Bolzano per fer-hi una estada i visitar l’entorn industrial, natural i cultural. No és la primera vegada que alumnes i professors del nostre institut es desplacen fins a Bolzano, on podem trobar una gran diversitat d’empreses molt avança-des tecnològicament i amb predispo-sició per rebre visites.

El viatge va començar el dissabte dia 17 d’octubre i va finalitzar el 31 d’octubre. El desplaçament es va fer íntegrament amb autocar i vam recórrer quasi quatre mil quilòme-tres.

Bolzano està situada al nord d’Itàlia; és la capital de la regió de l’Alto Adige i hi viuen 98.000 persones. Té un polígon industrial molt important, amb nombroses empreses punte-res quant a tecnologia i innovació, així com amb una oferta cultural i turística molt àmplia. Es tracta d’una ciutat molt antiga; prova d’això és la gran quantitat de castells que l’envolten i la importància comercial que ha tingut sempre la ciutat com a enllaç entre el Mediterrani i el centre d’Europa.

Per tot això, els alumnes van poder compaginar les visites a les empre-ses amb visites a castells i museus i també es van divertir fent diferents activitats a la natura, com ara bicicle-ta i excursionisme.

Les visites més destacades a empre-ses són:

• Mila, que amb un avançat procés d’automatització aconsegueix transformar diàriament més de

dos-cents mil litres de llet en iogurt i mantega per a la seva prò-pia marca i per a marques blan-ques d’arreu d’Europa com ara Carrefour. L’empresa, que s’ha anat expandint amb els anys, va ser creada pels propis productors de llet que van eliminar la figura de l’intermediari per poder obte-nir més beneficis.

• Iveco, que fabrica tancs i carros de combat per a governs de tot el món on, al contrari de l’empre-sa anterior i tot i que disposa de molta maquinària, la fabricació és molt més lenta i manual. La principal finalitat de l’empresa és fabricar vehicles segurs i fia-bles, en els quals el blindatge té un paper molt important. Durant la visita, envoltada de màxima seguretat, vam poder veure dife-rents tipus de motor, carrosseries i el muntatge de les torretes on van acoblades les armes, algu-nes de les quals poden arribar a disparar fins a 60 quilòmetres

de distància. Com a curiositat podem destacar que per fabricar un sol tanc es necessiten més de 18 quilòmetres de soldadura.

• Sapa. La seu central de la mul-tinacional Sapagroup es troba a Suècia, i a Itàlia té tres fàbriques, una d’elles, a Bolzano. En aques-ta indústria, a partir de barres d’alumini, es fan diferents perfils. Amb aquest procés s’aconse-gueix abaratir molt els costos, ja que si s’hagués de mecanitzar la fabricació seria molt costosa. Tre-ballen amb premses de 3.500 i 5.000 tones amb extrusió directa i inversa.

• Apparatebau, que produeix dife-rents peces per a electrodo-mèstics, com ara les molles de les portes dels congeladors (el 80% de la producció mundial surt d’aquesta empresa). També vam poder veure la producció de frontals d’electrodomèstics.


quadern de viatges

• Cantina Rotari, productora de vins i caves, amb una producció de més de quaranta milions d’ampo-lles anuals. Una de les coses que cal destacar és que a l’empresa hi ha molt poc personal ja que tot està molt automatitzat i posseeix un índex de fiabilitat molt elevat.

• Memc, situada a la ciutat de Merano, fabrica barres de silici que després són utilitzades per als xips de la telefonia mòbil i informàtica i també per a les pla-ques d’energia solar...

Pel que fa a la part cultural, es van visitar els següents museus:

• Història Natural: exposició de Charles Darwin, geologia i ecosis-temes.

• Museu Mercantil: història i evolu-ció del comerç a la ciutat

• Öti Museum: la peça més preua-da és l’home de glaç trobat als Alps a una altitud de 3.800 m i que té una antiguitat de quatre mil anys. Vam coincidir també amb una exposició de mòmies de diferents antiguitats i cultures.

• Museu de la mel: situat a Costalo-vara, damunt de Bolzano, on vam poder veure detalladament tot el procés d’elaboració de la mel.

• Museu Kristallwaten d’Swaroski a Wattens (Àustria): original espectacle-museu on, a partir dels famosos cristalls, juguen de maneres diverses i originals amb la llum i el color.

• Jardí Botànic de Merano: on vam veure representades multitud d’es-pècies vegetals de tot el món.

• Castell Roncolo: on hi ha uns fres-cos molt ben conservats.

• Castell Firmiano: de l’alpinista Reinold Messner, primer home que va coronar, sense oxigen, les catorze muntanyes de més de vuit mil metres del món.

També hi va haver temps de visi-tar les ciutats d’Insbruck (Àustria), Cannes (França), i Venècia, Termeno i el llac de Garda a Itàlia.

Finalment, com a activitats de caire més lúdic, vam assistir a un partit d’hoquei sobre gel, vam pujar al funi-cular de Renon per fer una excursió per la zona, vam anar amb bicicleta fins al llac de Caldaro i, sobretot, vam riure molt i molt, bàsicament gràcies al bon comportament i interès que els alumnes van demostrar en tot moment, cosa que va permetre una bona entesa entre tots —alumnat i professorat acompanyant— des de l’inici del viatge.

ROSA BATALLA I FRANCESC GUIVERNAU


quadern de viatges

VIATGE DE FINAL DE CURS DE 4t D’ESO CREUER PEL MEDITERRANI (Curs 2009-2010)

Un dilluns, el dia 22 de març, els alumnes de 4t d’ESO vam començar el nostre viatge de

final de curs. De bon matí, i tots nerviosos, ja estàvem preparats amb les nostres maletes per agafar el bus en direcció al port de Barcelona. Recordem perfectament el comiat dels pares: petons, abraçades, els típics comentaris de “porteu-vos bé”, “feu bondat”, “vigileu amb la bossa de mà”, etc.

Al cap d’una hora de nervis pen-sant com seria el vaixell, si ens havíem deixat alguna cosa, etc., ja ens vam trobar davant de la que seria la nostra residència durant vuit dies, a punt per embarcar cap a Villefranche. Aquest viatge ha estat ple de moments per ser recordats i de moments per esborrar. Els que s’han d’esborrar no els explicarem, però ens agradaria molt poder recor-dar els altres, els que segurament ens quedaran per tota la vida.

Comencem pel primer que ens vam trobar en arribar al vaixell: la música. Només travessar la porta, ja començàrem a sentir un grup de mexicans que tocaven música de benvinguda. Un altre dels moments musicals del viatge, les cançons que cantàvem durant el sopar, a cops per agrair als cambrers la seva simpatia, l’himne del Barça...

Per nosaltres, un dels moments de més tranquil·litat i alegria era quan, cap al vespre, tots els passat-gers sortíem a la coberta per obser-var la posta de sol i com el vaixell s’allunyava del port per acostar-se, l’endemà, a una altra ciutat.

No només vam anar de viatge per gaudir de les instal·lacions del creuer, sinó també per poder visitar i conèixer algunes ciutats. Villefranche va ser la primera. Recordem perfec-tament el dia assolellat de platja que vam tenir, els gelats, les creps, els banys d’aigua freda, etc. Pisa va ser

la següent. Primer, ens pensaven que no hi aniríem: resulta que, jus-tament aquell dia, hi havia vaga de transports i vam haver d’agafar un taxi. Nosaltres diríem que va ser la ciutat de comprar records i de fer moltes fotos. Típic, no?

“Tuset, jo també vull un ibupro-fè!” Aquesta és la frase que resu-meix el dia de Roma: cansament, febre, medicaments, monuments i ganes... ganes de tornar al vaixell per descansar.

La setmana ja s’acabava, però encara ens quedava un dia impor-tant: Nàpols. El dia de compres que ens esperava i, sobretot, el gran i magnífic sopar de gala, que tots feia mesos que esperàvem. Ens vam passar la tarda arreglant-nos, maqui-llant-nos, pentinant-nos, etc. Fins i tot els professors: la Cristina, amb tot el cabell planxat i la Tuset, maqui-llada. Va ser una nit perfecta i inobli-dable que recordarem sempre: les noies mudades, com de casament. Quin goig! I els nois... els nois amb corbata! Aquella, i tota la resta de nits, van ser nits per ser recordades, nits que ballàvem a la discoteca fins a les tantes i, és clar, l’endemà amb una son que ningú no s’aguantava dret! El que va ser més divertit van ser els balls del Ramon Andreu. Tot 4t d’ESO ballant amb els professors a la discoteca. Imatge, moment i ins-tant que no oblidarem!

Encara que ens sabia greu, i molts de nosaltres ens hi hauríem quedat, ja havia arribat l’última ciutat, l’últi-ma nit, l’últim sopar i l’últim dia. La tornada ja s’atansava, però havíem d’aprofitar al màxim el que ens que-dava: València, la ciutat de la ciència i de les arts. Aquell dia tots els amics que havíem fet d’altres instituts ja


quadern de viatges

desembarcaven i embarcava gent nova. “Ramon, parem ja!”, “Estem cansats!”, “Quant falta?”, “Cristina, no podem agafar un bus?”. Aques-tes frases, aquests comentaris, es van repetir constantment durant tot el dia. El Felip, però, es va salvar de la caminada, ja que estava malalt.

Dilluns, dia 29 de març, les vuit de matí. Els alumnes de 4t d’ESO deixem les habitacions i esperem, tots adormits pels racons, poder des-embarcar. La tornada amb l’autobús va ser realment trista i nostàlgica, i tots començàvem ja a fer plans per Setmana Santa.

Aquesta és, doncs, la nostra expe-riència del viatge de final de curs de 4t d’ESO. Segur que en recordarem sempre els moments, els instants viscuts... amb un somriure dibuixat a les nostres cares.

MARTA FERRÉ

4t ESO

IVAN TAMEGRÓS

POL SANTÓ

1r ESO


et recomanem...

SLUMDOG MILLIONAIRE

Jo us recomano una pel·lícula anomenada Slumdog Millionaire. Explica la història de Jamal Malik, un adolescent que es presenta a la final del concurs “Vol ser milionari?”. Tot i que no ha estudiat gaire, aconsegueix encertar totes les preguntes correctament. Llavors al llarg de la pel·lícula li vénen records de la seva infància, amb el seu amor i amb el seu germà. Trobo que és una pel·lícula molt interessant perquè ens explica com és el món, i ens ensenya que no tothom viu bé, que també hi ha gent pobra.

Director: Danny BoyleEstrena: 2008Gènere: drama romànticRepartiment: Dev Patel, Freida Pinto, Anil Kapoor, Irrfan Khan

LAIA GIRONÈS 4t ESO

TEATRE

PEL·LÍCULES

DISCULPIN LES MOLÈSTIES

Disculpin les molèsties és un musical dirigit per la vallenca Bàrbara Flores, interpretat per actors i actrius de la província, i produït per La Torratxa Produccions Artístiques. T’emocionaràs, riuràs, cantaràs i ballaràs vivint tot el muntatge i preparació d’un espectacle. Descobriràs tot el que s’amaga darrere bambolines i tots els problemes que aniran sorgint durant l’obra. No te’l perdis, et sorprendrà! Entra al bloc i informa’t sobre les properes actuacions.

http://disculpin.blogspot.com/

MARTA FERRÉ 4t ESO

REC 2

L’objectiu d’aquesta segona part de la pel·lícula és donar resposta a petits enigmes que havien quedat oberts a la primera. Tot i que la història arrenca dues hores després del desenllaç de la primera part, encara se situa en el mateix edifici que havia estat en quarantena durant tota la primera part. També quedaran oberts més enigmes, que esperem que trobin resposta en una tercera part.

Director:Jaume Balagueró, Paco PlazaEstrena: 2009Gènere: terrorRepartiment: Manuela Velasco, Leticia Dolera, Ferran Terraza, Juli Fàbregas, Ana Isabel Velásquez, Alejandro Casaseca, Pep Molina, Óscar Zafra

CARLA OLLER 4t ESO


et recomanem

L’ONADA

Els adolescents pensem que sabem el que volem, que prenem les nostres decisi-ons i que pel que pensi, faci, o digui algú, no canviarem d’opinió, que no ens poden manipular. Però aquest estiu he vist una pel·lícula que m’ha fet reflexionar sobre la influència que pot tenir la gent sobre els adolescents. Per això us recomano la pel-lícula L’Onada.

Tot comença quan, durant la setmana de projectes, al professor d’institut Rainer Wenger se li acut la idea de fer un experiment que expliqui als alumnes quin és el funcionament dels governs totalitaris. Com a resposta a la pregunta d’un dels seus alumnes, que plantejava si era possible que el poble alemany al·legués ignorància a l’extermini del poble jueu, aquest professor d’història comença el que serà un expe-riment que acaba anant massa lluny. Institueix un règim d’extrema disciplina en la seva classe, restringint-los les llibertats i fent-los formar una unitat. El nom d’aquest moviment és l’Onada, i els alumnes arriben a entusiasmar-se tant que comencen a espiar-se els uns als altres i a acorralar els que no volen unir-se al grup. Quan el conflicte finalment acaba en violència, el professor decideix no seguir amb l’experiment, però ja és massa tard. L’Onada s’ha descontrolat...

Director: Denis GanselEstrena: 2008Gènere: dramaRepartiment: Jürgen Vogel, Frederick Lau, Jennifer Ulrich, Max Rienelt...

BLANCA CARTANYÀ

4t ESO

YAMAKASI

Tracta d’un grup de set nois que fan parkour, un esport de córrer, fer acrobàcies, passar murs i escalar parets. Als policies no els agrada el parkour, però als nois els és igual. Un dia un nen amb problemes cardíacs cau mentre escalava un arbre volent imi-tar els yamakasi; si al cap de 24 hores no li transplanten el cor es morirà. Els yamakasi ideen un pla: aniran a robar a casa dels set membres de l’hospital per poder pagar l’operació. En realitat no serà robar; agafaran els diners i després els tornaran. Durant el robatori els passen unes aventures apassionants.

Director: Ariel ZeitounEstrena: 2001Gènere: AccióRepartiment: Châu Belle Dinh, Williams Belle, Malik Diouf, Yann Hnautra, Guylain N’Guba Boyeke, Charles Perriere, Laurent Piemontesi, Maher Kamoun...

ALBERT GIRONÈS

3r ESO


et recomanem...

WEBSPELICULASYONKIS

En aquesta pàgina web hi pots trobar totes les pel·lícules que hi ha recentment al cine i les que ja no hi són. I també les sèries de televisió que més t’agradin. N’hi ha de molts gèneres com acció, adolescents, anime, arts marcials, animació, aven-tura, guerra, etc. I tot es pot veure gratis. Aquí us deixo l’enllaç. www.pelisyonkis.com

CARLES VIDAL 3r ESO

ANIMEXTREMIST. ANIME A L’EXTREM!

Jo us recomano la pàgina web www.animex-tremist.com. Als qui us agrada el manga segu-rament que ja la coneixereu. Animextremist t’ofereix una àmplia varietat de còmics japo-nesos entre els quals triar per descarregar-te gratuïtament i a l’instant qualsevol capítol de qualsevol còmic o imatges, música, lle-tres de les cançons de sèries o wallpapers, vídeos, episodis complets, centenars d’mp3, soundtracks, milers i milers d’imatges en alta qualitat... i moltes coses més. Allí podreu tro-bar tota mena d’informació sobre els vostres còmics preferits. Hi ha de tot: Bleach, Naruto, Sakura, Dragon Ball, Inuyasha... Aneu-hi i en descobrireu tots els secrets!

ADRIÀ BOLTÀ 4t ESO

PROGRAMES D’ORDINADORVIRTUAL DJ

Et recomano el programa virtual DJ, perquè és un bon programa per mesclar diverses músiques i per iniciar-te en el món dels dj’s. www.virtualdj.com/

ORIOL GALOFRÉ 3r ESO


et recomanem...

JOCSMAG (MASSIVE ACTION GAME)

El joc que vull recomanar és el MAG, un joc exclusiu de PS3. És un slooter en primera persona, un multijugador en línia. Es diu que, en algunes modalitats del joc, hi podrien jugar fins a 256 jugadors alhora; en d’altres modalitats són menys jugadors. Per a més informació podeu anar a la pàgina web oficial: www.mag.es. També hi ha molts vídeos penjats al Youtube.

JOAN PRIM

3r ESO

LLIBRESFEDERICO MOCCIA

Recomano aquest escriptor italià i que en llegiu les seves novel·les: A tres metres sobre el cel, Tinc ganes de tu i Perdona si te dic amor. Totes tres tracten d’amor i estan ambientades als carrers de Roma. Són unes històries molt boniques, sobretot romàntiques. Molta gent ha imitat els protagonistes de la novel·la Tinc ganes de tu i ha ficat un cadenat amb les seves inicials en un pont, i n’ha tirat la clau al riu com a símbol del seu amor.

Federico MocciaTinc ganes de tuColumna, 2009

ESTER LÓPEZ

4t ESO

LA PERLA

Recomano aquest llibre perquè es basa en una llegenda mexicana que narra les peripècies d’un pobre pescador indígena que troba la perla més bella del món però és víctima de l’engany i de la pressió d’una societat materi-alista, molt diferent a la seva.

No obstant això, el pescador no renuncia al seu món d’il·lusions, que només els diners i la societat dels blancs li poden proporcionar, i aquesta paradoxa provoca el conflicte interior del personatge. Narrat amb un liris-me extrem, aquest relat tan commovedor es presenta amarat d’una estudiada simplicitat. La perla és un gest

de sofriment. El llibre no és gaire llarg; està dividit en sis capítols i ve acompanyat d’una introducció, d’unes notes aclaridores i d’una part final de propostes de treball, a més d’algunes imatges.

John SteinbeckLa perlaVicens Vives, 1998

YASMINA MARTÍNEZ

4t ESO


et recomanem...

LES BRUIXES NO FAN PETONS

Tracta de la vida d’una noia que es diu Laia, que s’ha con-vertit en un desastre de debò. A més d’haver d’aguantar la seva germana petita i la mare més caòtica del món, resulta que les seves amigues de l’institut s’han tornat ximples. Tot això li comença a passar des de l’arribada d’una noia nova. Per sort, la Laia tindrà ajuda. El recoma-no perquè és una història divertida i perquè, en algunes

situacions, nosaltres ens podem sentir igual que la pro-tagonista del llibre.

Hortense UllrichLes bruixes no fan petonsEdebé, 2007

LAIA LINARES

3r ESO

LOS HIJOS DE HÚRIN

El llibre de JRR Tolkien explica la història de la Terra Mitjana, una terra que és enfonsa-da sota el mar per un gran tsunami, l’any 1000 de la primera edat dels homes, sis mil anys abans que a en Frodo Saquet li arribés a les mans l’anell únic, quan en Sauron només era contramestre de l’exèrcit de Morgoroth. Húrin Turambar, juntament amb els exèrcits de la casa de Hador, de Halth i del país èlfic de Doriath, desafien el regne de Morgoroth. En la lluita, el rei de Doriath mor, el seu germà s’escapa i Húrin cau presoner, condemnant així la casa d’Hador.

En aquest llibre podreu conèixer el destí del seu poble juntament amb el destí del seu fill, Túrin Turambar. Llegireu les aventures de Túrin, que intenta salvar el seu pare de la seva mala fortuna, encadenat en una cadira mirant el destí del seu poble.

Un llibre per a qui li agradin les aventures, la màgia i el gènere fantàstic.

J. R. R. TolkienLos hijos de HúrinMinotauro, 2007

NIL CARTANYÀ

3r ESO

L’EMPERADRIU DELS ETERIS

“La Bipa no vol saber què hi ha més enllà de les coves càlides on habita la seva gent. No creu en els contes de fades. Però l’Aer, fascinat per la llegenda de la mítica Emperadriu, vol conèixer aquell món de gel banyat per la llum d’un estel blau on es diu que no existeix el pati-ment ni la fam. Per això inicia un perillós viatge en què haurà d’arriscar la seva vida i la de la Bipa, que el seguirà d’amagat per salvar-lo del que considera una mort segu-ra.”

“Deu ser una gran cursilada i, a més, és una mica llarg”, vaig pensar per primera vegada quan vaig veure el llibre i en vaig llegir la sinopsi.

Però us puc assegurar que aquesta sinopsi és només una petita part del que amaga aquest llibre. La noia de la llibreria me’l va recomanar però me’l vaig comprar

sense ganes. I em va atrapar per complet. L’autora, Laura Gallego, fa que et sentis dins del llibre i que en siguis un dels personatges. Quan me’l vaig acabar de llegir, en volia més i me’n vaig comprar un altre de la mateixa autora: Dos ciris al diable. El nom és una mica estrany, però el llibre també em va agradar molt. Tracta d’una noia a qui maten el seu pare, que era un àngel, i ella ho investiga.

Si llegiu algun d’aquests llibres, ja em direu si us agraden.

Laura GallegoL’emperadriu dels EterisBromera, 2008

NÚRIA PUJOL 3r ESO


et recomanem...

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

Jo sóc una de les moltes persones a qui costa de deci-dir-se per un llibre. Però quan vaig llegir el Mecanoscrit del segon origen em va agradar molt. És un clàssic de tota la vida que tracta sobre una noia i un noi que són els únics supervivents de la Terra. Ells han de viure un munt d’aventures i vivències, com ara buscar menjar a les botigues en runes, curar-se ells mateixos ferides només amb l’ajuda d’un llibre... El Dídac i l’Alba, que és com es

diuen els protagonistes, han de continuar amb l’espècie humana. Fan un tomb per tot el país per comprovar si ells són els únics supervivents...

Manuel de PedroloMecanoscrit del segon origenEdicions 62, 2005

ROSER PRATS

3r ESO

RÀDIOFLAIX BAC

Aquesta emissora, que trobareu a la freqüència 90.4, cada tarda de 5 a 6, emet el programa Feedback. Els oients poden sol·licitar cançons fent una trucada, enviant un missatge o un correu electrònic. El recomano perquè trobo que és un programa molt divertit. No solament et fa pas-sar una bona estona escoltant can-çons, sinó que també et fa riure.

ROSER PRATS

3r ESO

EUROPA FM 102.7 (TARRAGONA

I LLEIDA)

D’aquesta emissora recomano espe-cialment el programa “Ya te digo”, que s’emet de 6 a 10 del matí, de dilluns a divendres; i “Euroclub”, que s’emet de 8 a 11 de la nit, de dilluns i divendres i també els caps de setmana. És una emissora molt divertida.

ADRIÀ SABATÉ

3r ESO

PONTE A PRUEBA

L’emissora que us recomano es diu Europa FM. Posen la música que ens agrada als joves. Cançons actu-als i dels anys 90. A mi el que més m’agrada és el programa “Ponte a prueba”. En aquest programa tru-quen els oients i parlen sobre els seus problemes; els locutors del programa intenten aconsellar-los.

CHAFIK EL JERRARI

3r ESO

ESPORTSMUNTAR A CAVALL

Si us agrada fer esport i us agraden els cavalls, us reco-mano que aneu a muntar.Quan muntes a cavall, encara que no ho sembli, fas esport perquè estàs enfortint molts músculs sense ado-nar-te’n. Muntar ajuda a reeducar la postura. Et permet aprendre a seure d’una manera correcta, posant l’esque-na recta. Fins i tot, molts metges ho recomanen com a teràpia d’alguns trastorns emocionals. Jo fa uns quants anys que ho faig i em va molt bé.

LAURA MARTÍNEZ 4t ESO

L’SPINNING

L’spinning, és una activitat que es practica sobre una bici-cleta estàtica de pinyó fix, cosa que permet un moviment continuat i sense impactes. En una classe realitzem treball cardiovascular, amb una base aeròbica. Un tècnic dirigeix la classe, cada alumne pot adaptar la intensitat i el ritme a les seves capacitats i estat de forma. Això permet que el programa sigui assequible a tothom, per a gent de totes les edats i de diferents nivells físics. Una classe d’spinning es construeix jugant amb posicions diferents sobre la bici i amb el canvi de resistències i freqüències de pedaleig. La música és una eina molt important i cal que sigui moti-vadora des d’un principi. És un esport que fa suar molt. Si el practiques durant 40 minuts, pots arribar a cremar 400 calories, a més d’augmentar la resistència física.

VANESSA PREIXENS

3r ESO


et recomanem...

PROGRAMES DE TELEVISIÓCRACKÒVIA

Cada dilluns a les 21.50 h podeu veure a TV3 el progra-ma Crackòvia. És un progra-ma que fa una mirada humo-rística al món dels esports, en general, i del futbol,

en particular. Es fan paròdies de les grans figures del món del futbol: Messi, Cristiano Ronaldo, Josep Lluís Núñez, Guardiola, Puyol, i d’altres esportistes com ara Pau Gasol, Rafel Nadal, etc. És un gran programa. Si podeu, mireu-lo; us farà passar una bona estona.

DAVID PUIG

4t ESO

MÚSICAOASIS

Oasis és un grup de música que es va formar a Manchester l’any 1991. Els components actuals del grup són el vocalista, Liam Gallagher; el guitarrista, Gem Archer; el baixista, Andy Bell, i el bateria, Chris Sharrock. Recomano aquest grup a la gent a qui agradi la música pop-rock, concretament les cançons Wonderwall i Don’t look back in anger, que pertanyen al seu segon disc (What’s the Story) Morning Glory?,del qual es van vendre 22 milions de còpies a tot el món.

ELENA BERNABEU 4t ESO

ALTRES

SISTEMA OPERATIU GNU/LINUX

Entre tots els sistemes operatius del mercat (Microsoft WindowsTM, GNU/Linux, MAC OS XTM, etc.) jo us recomano el GNU/Linux en qualsevol de les seves distribucions (Ubuntu, Debian, Mandriva, Gentoo, Fedora, etc.). Cadascuna té les seves carac-terístiques, però la base, el “kernel”, que és comuna a totes; és totalment estable, lliure de virus i de molts dels problemes que Microsoft Win-dowsTM pot arribar a tenir. Un dels grans avantatges que té, a més de la velocitat, és que si una finestra es

bloqueja, no es bloqueja l’ordinador i, per tant, pots continuar treballant sense que les altres se’n vegin afec-tades. Si us hi voleu iniciar jo us recomano Ubuntu ja que és de fàcil maneig i té els manuals d’ajuda en català (els podeu trobar a Internet).

JOAN FÀBREGAS

4t ESO

UN BON AMIC

Jo us recomano un bon amic. Un bon amic és una persona que t’es-colta i amb qui pots comptar quan

tens problemes. És la primera per-sona que et protegeix si ho neces-sites i amb qui pots ajuntar-te quan a les classes s’han de fer parelles per treballar. Gairebé sempre esteu d’acord. I, quan hi ha guàrdia d’al-guna classe, és amb qui pots parlar i jugar per passar l’estona. És qui et deixa els deures quan no els entens, qui et guarda els secrets i qui com-parteix amb tu el seu entrepà quan te l’oblides. Jo us recomano una bona amistat!

IDOIA OLIVER

4t ESO


UNA REVISTA: MOTO VERDE

És una revista de motos molt inte-ressant per als amants del motocròs i l’enduro. En aquesta revista es poden consultar els preus de mol-tes motos. També es poden veure imatges i comparacions entre els diferents models.

DAVID PUIG 4t ESO

LA CREMA CATALANA

La crema catalana és una de les postres típiques de Catalunya. És dolça i, normalment, es fa el dia de Sant Josep. Aquí us deixo la llista dels ingredients perquè els pugueu comprar si us animeu a fer-la algun dia: 1/2 l. de llet, 4 rovells d’ou, 125 g. de sucre, 20 g. de midó, canyella en rama, la pell d’una llimona i 40 g de sucre per cremar la crema. Podeu trobar l’elaboració de la recepta expli-cada pas a pas a la web: http://www.geocities.com/NapaVa-lley/2216/Cuina_Catalana/cremcata.htm

OLGA RODRÍGUEZ 4t ESO

CASTELLS

Us vull recomanar que feu castells, ja sigui per pujar o per posar-vos a la pinya. Com més gent siguem, més castells podrem fer i millor ens sorti-ran! Necessitem gent que col·labori, tant d’una manera com d’una altra. Si voleu provar de fer castells, us convido a venir els vespres al Portal Nou: els dimarts de 7 a 9 a l’assaig de la canalla, els dimecres de 7 a 10 a l’assaig del pilar i el dos, i els diven-dres de 10 a 12 a l’assaig general. I a més, podeu venir a veure com fem castells en públic per la Vigília de Sant Joan, pel Firagost, per la Diada

Nacional de Catalunya i per Santa Úrsula, a la Plaça del Blat. També ens podeu veure a moltes altres ciutats i a molts altres pobles durant tot l’any. Gràcies per la vostra col·laboració. Us hi esperem!

LOURDES RUBIO 4t ESO

UN CURS D’ANGLÈS A L’ESTIU A

ANGLATERRA

Jo us recomanem un curs per apren-dre anglès perquè, a banda de ser una bona experiència, és la millor manera d’aprendre a parlar la llengua anglesa. Convius durant un temps amb una família. Al matí, assisteixes a classes amb professors anglesos. Aquestes classes són diferents a les que fem a l’institut. Són molt més actives. Parles anglès amb nois i noies d’altres països que també van a l’escola a aprendre l’idioma i aprens molt de vocabulari. A la tarda es fan excursions o s’organitzen activitats esportives. Algun dia a la nit, després de sopar, també hi ha activitats a l’escola (karaoke, discoteca, nit de talents...). El cap de setmana també es fa alguna excursió, però sempre tens un dia lliure per quedar amb els amics. És molt divertit i fas amics de dife-rents països. Anima-t’hi!

MARINA INSA

3r ESO

BALL DE DIABLES

El Ball de Diables és una de les tradi-cions més arrelades a Catalunya. Els diables participen en les cercaviles, en les processons i en els corre-focs de totes les festes majors dels pobles i ciutats. Els vestits del Ball de Diables de Valls són vermells amb figures diabòliques negres cosides i estan fets de cotó per tal que no s’encenguin. Dins el Ball de Diables hi ha diferents personatges: la diable-sa, Llucifer, els timbalers i els diables amb maça, que són els encarregats d’escampar el foc per allà on passen. Si us agraden els petards, us el reco-mano. Però atenció: encara que no ho sembli, és una activitat perillosa i s’ha d’anar ben protegit!

VANESSA PREIXENS

3r ESO

LA FESTA FLAIX FM

La festa flaix FM és una festa patro-cinada i organitzada per l’emissora privada Flaix FM. Aquesta emissora pertany al Grup Flaix que també és propietari d’altres emissores i fins i tot d’un canal de televisió. És l’emis-sora pionera de la música dance i emet a tot Catalunya, Andorra, Castelló i Mallorca. La festa es fa en diverses ciutats d’arreu de Catalunya i té un gran poder de convocatòria. Només poden comprar l’entrada de la festa els majors de 16 anys.

DAVID MONNÉ I ALEXANDRU BONEA

3r ESO

et recomanem


cómic


ho sabíeu?

LES ALES DEL LLEONARD

Lleonard Ruiz, tal com el veieu, de professor de tallers, és un gran apassionat de la natura,

de les ales, i dels falcons en concret.

Des de petit que ja anava a observar espècies d’ocells pel camp, cosa que era un repte per a ell; fins i tot els caçadors li portaven animals a casa i ell els dissecava i els inves-tigava.

Més endavant, va començar a col-laborar amb l’Associació Ornitològica de Catalunya en la recerca de noves espècies i es va centrar en les rapi-nyaires. No va dubtar, per tal de con-tinuar amb la seva afició, a fer venir la muntanya a ell creant un espai natural a casa seva. Tot va començar quan, un bon dia, un falcó ferit li demanà ajuda i, des de llavors, des d’aquell primer falcó, que els cria i els cuida.

El Lleonard ens explica que hi ha dos tipus de falcons, els de vol alt i els de vol baix. Ell es va especialitzar en els de vol baix, els va començar a

educar enmig de la natura, intentant sempre no impregnar-los de l’ésser humà.

Potser us preguntareu: “Tot això ho ha fet ell sol? Ha après a cuidar i a ensinistrar falcons solet?” Doncs sí, és autodidacte. I, a tall de curiositat, se’ls estima tant que durant l’ensi-nistrament arriba a dormir amb ells, entre les plomes de l’ocell.

Actualment, té quatre parelles de les espècies Harry hawk i xoriguer americà, i fa servir els falcons com a diversió i per caçar. No trobeu que podria ben bé tenir la seva pròpia raça de falcons?

MARTA FERRÉ

GEORGINA CANELA

OLGA RODRÍGUEZ

4t ESO

LLENGUA I FLORS?

La nostra professora d’anglès, l’Anna Moliner, no és només una professora.

Com tots els alumnes del cen-tre heu pogut comprovar és una

professora molt presumida. Cuida molt el seu aspecte i sempre ves-teix combinant molt bé els colors. Segurament, el seu bon gust a l’hora de vestir està relacionat amb una de les seves grans passions: les flors. A l’Anna li agraden els colors i l’art. No us ho imaginàveu, oi? Doncs anem a descobrir-ho.

Us imagineu l’Anna Moliner de petita? Doncs era igual que ara, una apassionada de l’art, de les flors i amb molta força creativa. Ens expli-ca que no ha perdut mai la passió, i a mesura que s’ha anat fent gran, ha començat a posar en pràctica les seves habilitats, creant composici-ons florals. A més, li ha resultat molt fàcil perquè a casa seva sempre ha tingut a l’abast flors molt variades.

El que va començar sent una afició s’ha convertit amb els anys

en una activitat més seriosa. L’any 2005, quan es va sentir segura i suficientment preparada, va decidir presentar-se al Concurs d’art floral del Centre de Lectura de Reus en la categoria de flor tallada. Durant aquests anys ha guanyat un cop el primer premi i sempre queda entre els millors classificats. L’Anna es pren aquest concurs com un repte personal i comença a preparar-se i a assajar composicions florals molts mesos abans. La seva màxima font d’inspiració és el recipient. Segons les característiques que tingui col-locarà les flors d’una manera o d’una altra. Els colors que més li agraden són els colors vius, els lilàs i els fúc-sies i les seves flors preferides són les silvestres.

Si voleu que l’Anna us posi una bona nota d’anglès, regaleu-li una


ho sabíeu?

rosa per Sant Jordi; pensa que és la flor per excel·lència, la més elegant: la flor perfecta. Aquesta especial predilecció que sent per la rosa es deixa veure en les seves composici-ons, on sovint és la protagonista.

Les flors no són la seva professió ja que no li permeten guanyar-se la vida, però, com hem dit anteriorment, són la seva passió. Moltes vegades la gent que li demana algun ram la recompensa d’alguna manera.

També aquí, a l’institut, ha tingut l’oportunitat d’exercir el seu mes-tratge. Quan la professora Marta Chavarriga es va casar, l’Anna, va ser l’encarregada de fer la seva fabulosa toia, amb flors vermelles. I per la jubilació de l’Àngela Vivas, també va preparar una composició de record. Per Sant Jordi va lliurar al Fernando Sarrais un ram molt bonic que ella havia preparat.

Per descomptat, el dia que es va casar, ara fa quatre anys, es va encarregar personalment dels arran-jaments florals tant de l’església com del restaurant.

Tot el que sap sobre l’art floral ho ha après de manera autodidacta, observant amb atenció totes les pos-sibilitats ornamentals que ens pot oferir la natura. Una cosa més: des de molt jove porta al cor l’escalada.

Sovint, sortia de l’Institut preparada per anar a practicar-la.

La llengua, les flors, l’escalada. Activitats que pertanyen a mons molt allunyats i que en la seva perso-na conviuen cada moment del dia.

MARTA FERRÉ

GEORGINA CANELA

OLGA RODRÍGUEZ

4t ESO

DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI... SAPS D’ON VE?

Les notes representen els diversos sons musicals. Guido d’Arezzo, monjo bene-

dictí del segle XI, els va donar els noms actuals prenent-los de la

primera síl·laba dels versos inicials d’un himne dedicat a Sant Joan Baptista, una peça gregoriana en llatí molt popular a l’Edat Mitjana.Aquest cant tenia la propietat que cada vers començava amb un to més alt que el precedent:

Ut queant laxisResonare fibrisMira gestorumFamuli tuorum,

Solve pollutiLabii reatum

Sancte Iohannes

Una traducció possible és: “Per tal que els teus servents, amb veus serenes, puguin fer ressonar allò admirable de les teves gestes, treu del llavi impur el pecat, Sant Joan”

Com heu pogut comprovar, doncs, les notes tenen l’origen en un acròstic llatí medieval. Final-ment, cal dir que es va canviar el mot UT —difícil de pronunciar en una successió de notes— per DO. Per què? Hi ha dues versions: o bé perquè DO és la primera síl·laba de Domine, ‘senyor’; o bé perquè el musicòleg italià del segle XVII, Gio-vanni Batista Doni, va voler immor-talitzar així el seu cognom.

DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI... JA SAPS D’ON VE!

ALUMNES DE 4t ESO Optativa de Llatí

Guido d’Arezzo

també va inventar el

tetragrama musical,

després pentagrama

. EDITORIAL 3

. REPORTATGE 4 Les Xarxes socials

. ENTREVISTES 14 Bàrbara Flores Vega Josep Sanjoan Güell David Tudela

. DIÀLEG 19 És difícil ser fill?

. OPINIÓ 25 L’accés a la informació És important tenir parella? L’energia eòlica El projecte 1x1

. DES DE CASA 35 Camí de Sant Jaume 2010–3r d’ESO: 115 km d’impressions Esquiada 2010 Teatre

. RECERCA 43

. QUADERN DE VIATGES 52 Bolzano 2009 Viatge de final de curs de 4t d’ESO curs 2009-2010: Creuer pel Mediterrani

. ET RECOMANEM ... 56 Teatre Pel·lícules Webs Programes d’ordinador Jocs Llibres Ràdio Esports Programes de televisió Música Altres

. HO SABÍEU? 65 Les ales del Lleonard Llengua i flors?

Imma BatallaIsabel BitriaJoan FoguetAntoni M. MarsalJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansJosep M. SoléNúria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SL www.silvaequips.es

IMPRIMEIX: IMPREMTA BOU

D.L. T-343-2005

EDITA

IES Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC. Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 Fax. 977 612 565correu electrònic: [email protected]: www.iesjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

índex

FOTOS PORTADA

Fotos guanyadores del II Concurs de Fotografia mediambiental de l’Institut: Categoria 1 - Sergi DomènechCategoria 2 - Roxana AldeaCategoria 3 - Joan Foguet

ELADI HOMS

Valls, Alt Camp, 1886 - Rubí, Vallès Occidental, 1973

Pedagog, polític i escolta català. El 1906 fou becat per l’Ajuntament de Barcelona per estudiar les darreres expe-riències pedagògiques als EUA, on estigué un temps a la Universitat d’Urbana (estat d’Illinois) i el 1908 passà a estu-diar a la Universitat de Chicago. De nou a Barcelona, el 1910, dirigí la Revista de Educació (1912) –on publicà, el 1913, La doctrina de la educación nacionalizadora– i Quaderns d’Estudi (1921). Fou el funda-dor del Moviment Escolta de Mallorca, el 1956, i un actiu introductor i divulgador del mètode Montessori, cosa que suposà el trencament amb els models educatius que eren habituals en aquells moments en el món escolar i en les orga-nitzacions juvenils franquistes, com ara l’anomenat Frente de juventudes.El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement de la tasca desenvolupada en els ambients juvenils catòlics de la postguerra, per la seva tasca de formació dels joves, amb l’objectiu d’ensenyar a estimar la natura, la terra, sense haver de renunciar als orígens, a la llengua pròpia i a la cultura.

(Adaptació extreta de l’Enciclopèdia Catalana)

ERIKA POZO I CYNTHIA ELISABETH PÉREZ

Aula de Diversitat

reviscola juny 2010 - ies-jaumehuguet-valls.xtec.cat · eladi homs valls, alt camp, 1886 - rubí,...

Documents