| Països Catalans | 7EL PUNTDIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

1293

03-1

0356

68L

1180

54-1

0351

19J

La Subdelegació del Go-vern a Girona ha autorit-zat aquest any la instal·la-ció de cent nou punts devenda de petards a les co-marques gironines. D’a-quests, 91 seran casetes ila resta, 18, locals. En to-tal, a Catalunya s’han au-toritzat 946 punts de ven-da (els 109 de Girona, 128de la ciutat de Barcelona i516 de la resta de la de-marcació, 70 de Lleida i123 de Tarragona), delsquals el 67% (636) seran

casetes i la resta, locals.

La normativaEl nou reglament de vendad’articles pirotècnics re-gula l’edat mínima quehan de tenir els compra-dors. S’han marcat trescategories bàsiques al’abast del públic no ex-pert. En cap cas, però, po-dran comprar productespirotècnics els menors dedotze anys. Els majorsd’aquesta edat poden ad-quirir els productes piro-tècnics de categoria 1, quesón de molt baixa perillosi-tat i no poden incloure “pe-

tards ni trons”. A partir desetze anys poden com-prar-ne de categoria 2, quesón de baixa perillositat ibaix nivell sonor. Els de ca-tegoria 3 estan reservatsper a joves d’un mínim de

divuit anys. Durant lacampanya de Sant Joan del’any passat es van instruirdisset expedients sancio-nadors a Catalunya perhaver vulnerat el regla-ment de pirotècnia. ■

Autoritzen 109punts de vendade petards a lademarcacióa Seran noranta-una casetes i divuitlocals els que ha autoritzat laSubdelegació del Govern

REVETLLA DE SANT JOAN

Jordi NadalGIRONA

La caseta que s’ha instal·lat els darrers anys a l’aparcamentdel pavelló de Fontajau, a Girona ■ EUDALD PICAS

Les peticions perquè l’Es-tat compleixi amb l’anun-ci que va fer a finals d’abrilsobre el desdoblament del’N-II no s’aturen. Tot i queja han passat gairebé dosmesos de la promesa delgovern estatal, el més ca-lent és a l’aigüera i en elBOE encara no ha sortit niuna sola línia sobre la sevalicitació. Ara, la senadorade CiU Coralí Cunyat re-clamarà el proper di-marts, en la sessió de con-trol que es farà al Senat, alministre de Foment, JoséBlanco, que agilitzi la po-sada a licitació del tramentre Sils i Caldes de Mal-

avella. El govern estatal vaadquirir el compromís deposar a licitació en l’actuallegislatura el desdobla-ment en aquest tram, undels que suporten un vo-lum de trànsit més impor-tant. Cunyat vol arrencara Blanco l’inici de les obresabans del 2012. ■

a Coralí Cunyatexigirà a Blanco queposi a licitació el tramentre Sils i Caldes

CiU apressa des delSenat perquè es posi alicitació l’N-II a la Selva

CARRETERES

Josep Maria SebastianSILS

Coralí Cunyat és senadorade CiU ■ MANEL LLADÓ

EL PUNTDIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 201110 | Països Catalans |

Sant Feliu no és una ollade grills, però gairebé. Unanegociació política àrida icomplicada, on interve-nen situacions personals,lectures polítiques i quo-tes de poder ho està com-plicant tot. CiU ja ha par-lat amb pràcticament to-tes les forces, tret de TSF,segons va admetre el seucap de llista i alcalde enfuncions, Carles Motas. ElPSC ja va deixar clar l’es-

cenari apostant perquèabans de valorar res esvertebri un gran pacte degovern entre CiU i TSF. Sino prosperés, el PSC estu-diaria, segons el seu alcal-dable, Pere Albó, noves

aliances.I ERC, ICV i el PP, amb

un regidor cadascun, es-tan en una posició en què,ara mateix, no són estric-tament necessaris. JordiVilà, alcaldable d’ERC, va

explicar ahir que el seugrup no té cap problema al’hora d’entrar a governar,això sí posant sempre perdavant un projecte i unaacció de govern clares.Amb tot, i segons Vilà,abans cal que es doni l’es-cenari que han votat elsguixolencs: un gran pacteentre CiU, la llista més vo-tada, TSF i el PSC: “Nomésfent un govern fort nosal-tres podríem estar a dinssi ens volen; cal que es dei-xin de banda picabarallespersonals i es vagi a treba-llar”. Una lectura moltcoincident amb la que fa elcap de llista d’ICV, JesúsFernández. El PP tambéestà a l’expectativa. La si-tuació és ara realmentmolt complicada. CiU volintentar fer un govern fortsense comptar amb TSF.També cal tenir presentque membres de la forma-ció que lidera Motas tenenel seu origen polític dins deCiU. ■

Joan TrillasSANT FELIU DE GUÍXOLS

ERC i ICV de Sant Feliureclamen un gran pactea Tots dos partitsveuen necessària unaentesa de governentre CiU, TSF i el PSC

La distància, entre els candidats, a la foto, és molt curta,però ara mateix és insalvable entre alguns ■ R.G. / CLIKARTFOTO

22-M ELECCIONS MUNICIPALS 2011

El candidat de CiU, XavierSanllehí, de Castellód’Empúries recuperaràl’alcaldia de Castelló d’Em-púries que havia ocupatfins fa quatre anys desprésd’assegurar-se el suport dela UDEM, que té tres regi-dors, segons ha confirmatel seu cap de llista, JoanAuge. Per la seva part,Sanllehí s’ha mostrat mésprudent i ha dit que tot ique el pacte entre les duesformacions està moltavançat, encara no s’hatancat. “D’entrada, ambels contactes que hem tin-gut, sembla que hi ha vo-luntat d’integrar-se en elgovern”, assenyala l’alcal-dable de CiU. El governcastelloní encara podriaser més ampli si s’incorpo-ra el regidor de SI i els dosd’IPM, amb qui Sanllehítambé els ha ofert inte-grar-se al govern. Per con-tra queden excloses lestres formacions que hangovernat en aquest man-dat –ERC, Entesa i el PP–.

“Un pacte ampli permetràdonar solidesa al govern”,ha dit Sanllehí. ■

Sanllehí (CiU) s’assegural’alcaldia de Castellóa La UDEM estarà en el govern castelloní, que podria ser més ampli si IPM i SItambé hi acaben entrant a CiU recupera l’alcaldia que va tenir fins al 2007

J.P. / ACNCASTELLÓ D’EMPÚRIES

La UDEM ha decidit la sevaentrada al govern a partir de lacoincidència del seu progra-ma amb el de CiU. “S’avenenquasi en tot”, ha comentat elseu cap de llista, Joan Auge.Els responsables d’aquestaformació sorgida a Empuria-brava han valorat molt positi-vament les negociacions ambXavier Sanllehí i també han dit

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Com més grupspolítics incorporem,més fort i sòlid serà elgovern”Xavier SanllehíALCALDABLE DE CIU DE CASTELLÓD’EMPÚRIES

Sanllehí en un acte de la darrera campanya electoral, agafant la mà a Jordi Pujol ■ LL. SERRAT

que “veurien bé” que les altresforces polítiques proposades,SI i IPM, també passin a for-mar part del govern.

Amb aquesta situació San-llehí recuperarà l’alcaldia queva tenir durant dotze anys,primer amb ERC i desprésamb CiU. Aquest cop s’haquedat a dos regidors de lamajoria absoluta.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Coincidència programàtica

No és gens estrany que elmòbil del PSC no soni. Evi-dentment, l’alcaldable deCiU a Platja d’Aro, JoanGiraut, no té presa per tru-car a un partit que no ne-cessita per res per gover-nar i que, a més, li va mun-tar una moció de censura.

Els mòbils que sí quehan sonat, i amb força, són

el d’Estel Rodríguez(ERC) i el de Peter Kosidlo(PP). Aquestes són lesdues alternatives que, aramateix, té Giraut sobre lataula. Això i sumar-hi ICV.El líder de CiU, com sem-pre marcant i dilatant elstemps, també s’ha reunitdoncs amb ICV. I, seguintamb la tònica que marcaGiraut, difícilment es faràpúblic res fins la setmanavinent. Estel Rodríguez vaexplicar ahir que el seugrup ha presentat unaproposta clara i definida aGiraut. “Centrada en unprograma clar i amb dota-cions per executar-lo”. ■

a Joan Giraut estàultimant la decisió pertancar el pacte degovern a Platja d’Aro

CiU de Platjad’Aro decideixentre ERC i el PP

Joan TrillasCASTELL -PLATJA D’ARO

D’esquerra a dreta, Rodríguez (ERC), Giraut (CiU) i Kosidlo(PP), durant la campanya ■ LLUÍS SERRAT

CiU té ara mateix la clauper decidir en quines mansacabarà el futur govern deQuart després que el PSCno hagi acceptat les condi-cions per pactar que els ha-via posat AxQ-AM. Avui,CiU es reuneix amb els re-publicans, als quals expo-sarà les seves condicions, idilluns, amb el PSC. Di-lluns mateix la federaciónacionalista podria decidir

si pacta amb els uns o ambels altres, o amb cap. Si nopacten, el PSC formarà ungovern amb minoria i PereCabarrocas tornaria a seralcalde. ■

a El PSC i AxQ-AM noes posen d’acord, i CiUdecidirà dilluns sipacta i amb qui

CiU té la clau perdecidir el futurgovern de Quart

Jordi NadalQUART

Lluís Lloret, candidat de CiUa l’alcaldia de Quart ■ P.L.

| Països Catalans | 11EL PUNTDIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

22-M ELECCIONS MUNICIPALS 2011

CiU de Vall-llobrega –ambtres regidors, un més que faquatre anys– està disposata donar l’alcaldia a Esquer-ra –amb un únic regidor,un menys que fa quatreanys– per a tot el mandat.La candidata convergent,Marta Martí, va justificar laproposta, que en un princi-pi era de dos per a CiU i dosper a Esquerra, per evitarnovament el pacte de les al-tres dues formacions i ferpossible un canvi al munici-pi. “Vall-llobrega necessitaun canvi sí o sí; no podemperdre quatre anys més”,va dir la líder convergent.

La proposta convergentdels quatre anys per a Es-querra es va fer dilluns. Eral’últim esforç que feien elsconvergents per mirard’evitar que es refés l’actualequip de govern d’ecosocia-listes i republicans i es fesefectiu un nou govern local;un últim esforç en què Con-vergència, durant les con-verses amb Esquerra, ha-via anat acceptant cadas-

cuna de les propostes fetes,com deixar a Esquerra lesàrees de Brigada i Obres,Serveis Municipals i ObraPública. ■

CiU de Vall-llobrega dónal’alcaldia a ERC pels 4 anysa Els convergents ho fan per aconseguir un canvi i evitar que torni a governarICV-Entesa a El regidor d’Esquerra, que es plantejava plegar, ara en dubta

Albert VilarVALL-LLOBREGA

El candidat d’Esquerra a Vall-llobrega, Joaquim Esteva, vaexplicar que davant del gir“inesperat” de CiU amb laproposta de l’alcaldia per atot el mandat “ens fa rumiar”.Esteva va dir que inicialmentCiU els oferia dos anys d’al-caldia, mentre ICV, el primerany. I tots dos, la primera ti-nença d’alcaldia i les àrees deBrigada, Serveis Municipals iObra Pública. Fins i tot, amb

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

93vots va aconseguir Esquerra,que representen el 20,22%del total. CiU va treure un35,6% i ICV, un 42,4%.

Marta Martí, durant la presentació de la seva candidatura.

la contraproposta conver-gent, Esteva s’està replante-jant la idea inicial de plegarper problemes personalsamb vista a poder coordinarla seva feina professionalamb les regidories. Fins i tot,ja a les negociacions hi anavael número dos de la llista, Vi-cenç Cebrià, que ja havia es-tat regidor. Però, si és alcalde,Esteva és conscient que po-dria continuar a l’Ajuntament.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ens fa rumiar”, diu Esquerra

1180

44-1

0355

35A

Les esquerres no volenperdre el Consell Comar-cal del Baix Empordà i en-cara menys després delsbons resultats de CiU. Va-loren que està en joc unmodel i un projecte quehan funcionat els últimsvuit anys. Aquest és el fullde ruta sobre el qual es tre-balla, segons va explicar

ahir l’alcaldessa en fun-cions de Platja d’Aro i pre-sidenta de la comissiód’Assistència als Munici-pis i Règim Interior delConsell, Dolors Padilla.

Altres sumesAra mateix, les esquerressumen: el PSC (10), ERC(6) i ICV (2). Tot i això,també seria possible uncanvi si tenim en compteque CiU (13), TSF (1) i elPP (1), tot i no sumar, po-der fer combinacions, comara CiU i ERC. Amb tot,Padilla va admetre que estreballa per revalidar elpacte d’esquerres. ■

a El PSC, ERC i ICVvaloren revalidar elpacte pel ConsellComarcal

Mantenir elConsell delBaix Empordà

Joan TrillasLA BISBAL D’EMPORDÀ

Ricard Herrero (PSC), en el moment de prendre possessiócom a president del Consell del Baix Empordà, el 2007 ■ J.T.

EL PUNTDIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 201140 |

Punt DiversDimarts havia d’anara una reunió de lacooperativa de Calafperò no hi va arribar

Desapareix ellíder delspagesos JosepPuigpelat

Alejandro Suárez Puente,l’acusat d’assassinar el seunadó de 27 dies a Platjad’Aro va donar fins a cincversions diferents delsfets. Les contradiccionsvan ser l’origen de la inves-tigació, que va acabar ambel pare empresonat i acu-

sat d’assassinat, perquèd’entrada s’havia conside-rat la mort del bebè comun “accident fortuït”.

Segons han relatat elsdiferents agents, de la Po-licia Local i dels Mossosque ahir van declarar al ju-dici contra Suárez, la pri-mera versió que va donarva ser que tenia el nadó denomés 27 dies als braços

quan es va ajupir per aga-far un bolquer. Llavors, liva relliscar i li va caure deles mans. En la segona ver-sió, va dir que l’infant ha-via impactat contra la po-ta metàl·lica del somier delllit després de caure-li aterra. Després va declararque quan tenia la criaturaals braços es va girar i, sen-se voler, li va donar un cop

al cap contra l’ordinador.La quarta versió era queno recordava què haviapassat. Finalment, va de-clarar que el nadó ploravai, per consolar-lo, el va ti-rar enlaire però va anar atopar contra una biga quehi havia al sostre. Enaquell mateix moment,com que es va espantar, esva entrebancar i el nen liva acabar caient a terra.

A banda de les sevescontradiccions, els agentshan explicat que durant lareconstrucció dels fetsque van fer amb l’acusat,el forense va indicar queles ferides del nadó no qua-

draven amb l’explicacióque donava el pare. Estàprevist que els forensesexpliquin els resultats del’autòpsia avui. AlejandroSuárez Puente s’enfrontaa 18 anys de presó que de-mana el fiscal i serà un ju-rat popular qui decidirà siés culpable o no. La defen-sa en demana l’absolucióperquè considera que vaser un accident.

La mare del nadó, ques’havia mostrat disposadaa exercir l’acusació i queestava citada com a testi-moni, ni tan sols es va pre-sentar al judici a decla-rar. ■

L’acusat de matar el nenva donar cinc versionsACNGIRONA / PLATJA D’ARO

Alejandro Suárez, el pareque jutgen ■ J.S.

“Un dia sortiré a El Caso”,era una de les frases favo-rites de Juan Tirado Tole-do, segons ha declarat undels fills de l’home ara em-presonat per l’assassinatde la seva dona, CándidaSerrano. Tirado, segonsels seus fills, tenia tendèn-cia a projectar-se com aprotagonista de la crònicade successos, ja fos al·lu-dint a la publicació espe-cialitzada ara ja desapare-guda o senzillament dient:“Algun dia sortirem alsdiari”. Tres dels fills i ungendre de Tirado i Serra-no han descrit Tirado comun maltractador que desque els fills eren petits col-pejava i humiliava la sevamare i un dèspota que es-cridassava la dona quan elmenjar no li agradava.

Segons els familiars, acasa sempre hi havia ha-gut mala maror, però lesamenaces es van incre-mentar i agreujar quan lamare va optar per la sepa-ració. Els fills i un dels gen-

dres relaten un episodi es-pecialment violent que vapassar abans del Nadalpassat. Segons exposen,Tirado, al pis de la dona aBescanó, va amenaçar-laamb un ganivet (que ana-va clavant damunt la tau-la) i qual ella va voler esca-par la va empènyer, la vafer caure i li va ocasionaruns grans blaus. El gendrede Tirado assegura que elseu sogre sempre duia unganivet i que no li costavagens treure’l i amenaçar lagent. El gendre va explicara la jutgessa la primeraimatge que recorda del seusogre el dia que l’hi vanpresentar: es va treureuna navalla, la va posar da-munt de la taula i llavors liva preguntar a veure qui-nes intencions tenia en-vers la seva filla.

El gendre també va as-segurar que abans de Na-dal, quan la separació jas’havia materialitzat, Ti-rado li va dir que “a ell no eldeixava ningú” i que els fa-ria pagar tot el mal que lihavien fet, que no perme-tria que ningú es rigués

d’ell pel carrer i que abans“li engegaria dos trets alcap a la seva dona”. Li vadir que tenia una pistola ique si la dona el deixava“seria amb els peus al da-vant”. Tot i que els haviaparlat més d’un cop de lapistola, cap dels familiarsno la va veure mai. I quanel gendre li va dir que li en-senyés la pistola va dir que

l’hi estaven buscant. JuanTirado nega que ell haguésdisparat contra la seva do-na (que va rebre dos tretsmortals de necessitat) iafirma que mai ha tingutcap pistola. Fins al mo-ment, els Mossos no hanaconseguit trobar l’armadel crim (una pistola de ca-libre petit), tot i que hanfet rastrejos.

Tura Soler / M. BarreraBESCANÓ

MALTRACTADOR NAT Tres fills de l’acusat de matar la dona a Bescanó relaten al jutjat que des de petits havien vistel seu pare maltractar la mare AMENACES Afirmen que havia anunciat que algun dia la mataria i sortirien als diaris

L’home que vaticinava queun dia sortiria a ‘El Caso’

CRIMS

Són tres, Salvador, Juana iJosé Luis, els fills de Tiradoque exerceixen l’acusació ique han declarat en contraseu al jutjat. Però l’altra filla,Montserrat, que vivia amb elseu pare a Anglès, s’ha acollital seu dret a no declarar enser el sospitós un familiar di-recte. Sí que ha declarat, pe-rò, l’home de la Montserrat.Aquest altre gendre, Arseni,tot i que admet que els seussogres sempre discutien is’escridassaven, asseguraque Juan Tirado no era pasagressiu. El testimoni delgendre és clau per intentar si-tuar els moviments de Tirado,que assegura que no es vamoure d’Anglès el matí delcrim. El gendre, que treballade nit, afirma que va arribar acasa a les 7 menys 20 amb elcotxe, un 308, i que no es vafixar si al carrer hi havia apar-cada la furgoneta, que ell ha-via fet servir el dia abans ique, segons els testimonis deBescanó, era el vehicle queduia Tirado quan va arribar a

Juan Tirado entrant a la presó ■ MANEL LLADÓ

l’escena del crim. El gendreafirma que quan va entrar acasa Tirado no hi era i que elles va ficar el llit un parell d’ho-res, fins a les 9 menys 20,quan va anar a portar el seufill a l’escola. Diu que va dur elnen amb la furgoneta, que es-tava aparcada al carrer, peròno ha especificat si estava ex-actament en el mateix lloc onl’havia deixat ell el dia ante-rior. Arseni assegura que des-prés de dur el seu fill a l’escolatenia intenció d’anar a com-prar marihuana a San Martíperò que no hi va anar perquèquan es va aturar per trucar ala seva dona i dir-li que torna-ria més tard ella li va dir queels Mossos eren a casa, perescorcollar la furgoneta. Hivan trobar el mòbil de JuanTirado. No hi van trobar, però,cap pistola. El gendre admetque algun cop el seu sogre lihavia dit que volia anar a Bar-celona a comprar una pistola,però diu que no li va donar im-portància ni va preguntar pera què la volia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La ruta de la furgoneta

POLIESPORTIU

essencialment, que els muni-cipis de la província que sesumin a la iniciativa realitzinactivitats en instal•lacions es-portives municipals, així coma places, carrers o la muntan-ya, perquè el conjunt de la

❍ Un total de 199 municipisde la província de Barcelonacelebraran aquest cap de set-mana la 10a Festa de l'Esport.Per a l'edició d'enguany s'-han programat més de 1.000activitats amb una previsióde més de 200.000 partici-pants.

La Festa de l'Esport està or-ganitzada per la Diputació deBarcelona en cooperació ambels ajuntaments i l'AgrupacióTerritorial dels 15 Consells Es-portius de la província icompta amb la participacióde diverses entitats esportivesque conformen el teixit asso-ciatiu esportiu del territori.

L'objectiu de la festa és,

❍ La costa del Maresme va tor-nar a demostrar que és un delsmillors escenaris per a la practi-ca del triatló, ja que la celebracióel passat diumenge de la terceraedició del Half-Challenge Barce-lona-Maresme va ser tot un èxitde participació i organització.Els triatletes van haver de ferfront a 1.900 m de natació a marobert amb sortida i arribada a laplatja de Calella, per continuaramb 90 km de ciclisme de carre-tera i 21 km de cursa a peu perdiferents localitats maresmen-ques fins arribar a la línia de me-ta, instal•lada a la platja de Cale-lla.

El triatleta francès SylvainSudrie, campió del món de llar-ga distancia 2010, va reeditar laseva victòria de l’any passat amb

min 9 seg, amb una avantatge de4 min i 16 seg per davant de lasegona classificada, la britànicaLou Collins. La triatleta francesaDelphine Pelletier va assolir eltercer graó del podi.

ciutadania pugui gaudir del'esport de manera lúdica ifestiva. L'any passat, més de160.000 persones i 199 mu-nicipis van participar en lesmés de 900 activitats pro-gramades per la Festa.

TAEKWONDO

❍ La Selecció Catalana de taek-wondo va aconseguir el passatdissabte a Cantalejo, (Castella iLleó) quinze medalles en elCampionat d’Espanya cadet:dues d’or, tres d’argent, i deu debronze.

Les medalles d’or van ser pera Judith Asensio (Damian) enploma i María Díaz (Crazy Jum-pers) en pesat, mentre que lesd’argent van ser per a AdriánDomínguez (Damian) en gall, iJoan Martos (Deportivo FranMartín) i Lorena García (Jorsan)en pesat.

Pel que fa les medalles debronze, aquestes van recaure enAbdelfath Bentarifet (Joan’s) iNadia Garrido (L’Arboç) en minimosca, Sheila Torres (Damian)en mosca, Ramón Ruiz (Tae

Sport) i Gemma Sardina (Her-manos Argudo) en ploma, JoseL. Lupiañez (Jan Su) en lleuger,Marc Alonso (Cos Master) ensúper lleuger, Marta Granell(Seul Polinya) en mig, i SergioMaldonado (Damian) i MariaDilmer (Jorsan) en semi pesat.

Per equips, la Selecció Cata-lana va acabar tercera en la clas-sificació conjunta, quarta en laclassificació masculina i segonaen la classificació femenina.

La selecció catalana aconsegueix quinzemedalles en el campionat d’Espanya cadet

CORFBOL

da) i l'IES Ridaura (Castelld'Aro) i a l’altre, l'AEE IESGuindàvols (Lleida), l'AEE IESAlexandre Galí B (St Pere deRibes) i la UKSA (Sant Adriàde Besòs). El mateix sistemade competició s’utilitzarà enla categoria cadet, on hi parti-ciparan a un grup l'AEE IESMontserrat Miró A (Montcadai Reixac), l'AEE IES Josep Lla-donosa (Lleida) i l'IES Ridaura(Castell d'Aro) i a l’altre, l'AEEIES Guindàvols (Lleida), elSLKC (Terrassa) i el CK Vallpa-radís (Terrassa).

Els equips preinfantils,infantils i cadets es juguen lafinal de la Lliga Nacional

TRIATLÓ

❍ Després d’una temporadaintensa, els equips de les cate-gories de promoció viuran laseva cloenda demà al pavellóde l’INEFC de Lleida. La jor-nada estarà plena de partitson hi participaran els millorsequips de cada territorial, par-ticipant per primera vegadaequips de Barcelona, Girona iLleida.

Els equips infantils disputa-ran dos triangulars. En ungrup hi participaran l'AEE IESAlexandre Galí A (St Pere deRibes), l'IES Torre Vicens (Llei-

Aquesta jornada tancarà la temporada de corfbol en les categories de promoció

Sylvain Sudrie i Eva Ledesma,campions absoluts de la Half-Challenge Barcelona-Maresme

199 municipis celebren la Festa del’Esport aquest cap de setmana

María Díaz i Lorena Garcia en el podide pes pesat

un tempstotal de 3 h47 min 39 s,amb unaavantatgede 1 min i 4seg per da-vant delseu compa-triota Her-ve Faure.Va comple-tar el podiel danèsMartin Jen-sen, tercer.

A la categoria femenina, tre-ballada i meritòria victòria per lalleidatana Eva Ledesma, cam-piona d’Espanya absoluta detriatló distància olímpica 2009 ,amb un crono final de 4 h 19

EL 9 17Divendres3 de juny del 2011 UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA

www.ufec.cat

Eva Ledesma va signar el millor parcial al segment de cursa a peu.

Els municipis de les comarques gironinesdeuen uns 610 milions d’euros a bancs i caixes

La Diputació de Girona augmenta el seuendeutament un 9% i supera els 120 milions

El deute viu de les administra-cions locals gironines s’acosta als740 milions d’euros. Els ajunta-ments acumulen la major part del’endeutament (610 milions), peròtambé destaca el de la Diputació(120) i el d’alguns consells comar-

cals. En els dos anys de la crisi (2009i 2010), el deute viu dels consisto-ris gironins s’ha incrementat un23%. De mitjana, el deute per ha-bitant a Girona és un 18% superioral català i un 32% més alt que el quehi ha al conjunt de l’Estat. 25

Divendres3 de juny de 20111,10 €

PREU Aquest diari utilitza

paper reciclat en un 80,5% fundAt EL 1889

Diari de Gironawww.diaridegirona.cat

FAX972 20 20 05 | � 972 20 20 66 | A/Ediaridegirona@epi.es | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO21.852

PLATJA D’AROEl pare del nadó mort ha donat

cinc versions dels fets 18

ALT EMPORDÀEl TSJC anul·la l’autorització del

parc eòlic de Colera14

METEOROLOGIAEl vent supera els 120 km/h i el Pirineu s’emblanquina9

Cassà, Vidreres i Platja d’Arosón els ajuntaments gironinsamb més deute per habitant

MARC MARTÍ

La Caixa obre aGirona un espai

únic a l’Estat INCLOUUN AUDITORI, SERVEIS PER ALA GENT GRAN, NOVES TECNOLOGIES I

VOLUNTARIAT 5

4

Acomiadat. Aquesta és la situaciólaboral del ja exdirector de carre-teres de Gisa a Girona, Jordi VergéHeredia, des del passat 25 de maig,quan aquest organisme va decidirprendre la decisió. 7

Recoder no descarta traspassarinstal·lacions al món local. 10

L’acta de l’assemblea dels pro-fessors associats afirma que els di-ners s’usen per pagar «reunions abalnearis», entre altres coses. 44

ES TRACTARIA D’UNACOMIADAMENT DISCIPLINARI 4

La Generalitatacomiadal’exgerent decarreteresimplicat enel cas Gisa

L’atur cau en mésde mil persones aGirona durant elmes de maig 3

El Govern preveuuna possible pujadade l’aigua per evitarla fallida de l’ACA

Els beneficiaris també haurand’acreditar un mínim de dos anysde residència a Catalunya. 28

Els ajuts a fills eslimiten a famíliesamb ingressosinferiors a 8.000 €

Pressupostos

Professors de laUdG denuncienuna partida de700.000 euros de«gratificacions»

A més a DdG

Les autoritats ahir a l’auditori del nou equipament, amb capacitat per a 200 persones.

OROBITG: «NO HI HACONVERSES SERIOSES» 36 4

EsportsDdG

El Girona anunciala imminentrenovació d’Agné iels representantsho desmenteixen

DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011 | Diari de Girona

EL BAIX EMPORDÀ18

Palamós acull demà la 19a Bo-tiga al Carrer amb la festa Terra dePirates. El circuit va des de l’avin-guda Onze de Setembre fins LaPlanassa, i tot el nucli del cascantic on des de les deu del matí finsles nou del vespre hi haurà para-des dels establiments associats aFecotur, oferint els seus productesal carrer. Entre les parades els vi-sitants trobaran dues Tavernes pi-rates: «La Taverna Jack Sparrow» i«La Taverna Bucaneros, PiratasCubanos». En aquests punts els vi-sitants podran trobar begudes imenjars pirates com ara mojitos,i altres relacionats amb la temàti-ca pirata.

També durant tot el dia hi hau-rà «l’Abordatge pirata!», actua-cions teatralitzades amb actorsvestits de pirata que es passejaranper tot el circuït de la Botiga al car-rer, buscaran tresors amagats, fa-ran lluites, etc... També hi haurà di-versos espectacles de malabars,

xanques, i espectacles teatralit-zats itinerants on s’interactuaràamb el públic assistent. L’actuaciód’un dels grups teatrals es basaràen la història de la pirateria del se-gle XVIII a Palamós, i un altregrup farà actuacions amb piratesde fantasia.

També comptarà amb la col·la-boració de la colla de carnaval ElsPirats que acompanyanaranaquesta festa, i la seva carrossa, de-corada com a galeó pirata, serà l’es-cenari des d’on es faran totes lesproves participatives amb el públic,divertides i dinàmiques, com arala subhasta dels tresors piratesamb les que aconseguiran dife-rents premis.

Per als més petits hi haurà cas-tells inflables a la Planassa, alsque hi podran accedir gratuïta-ment amb els vals de 5 minuts queels obsequiaran els botiguers perles compres fetes a les seves para-des, i també hi haurà la ludoteca ElCau Pirata.

PALAMÓS | DdG

Palamós celebra demàla Botiga al Carrer i lafesta Terra de Pirates

Les Jornades Gastronòmiquesde Torroella de Montgrí i l’EstartitTastets de Mar: la Clova arribenaquest juny a la XVI edició amb laparticipació d’una desena de res-taurants: de l’Estartit, Can Falet, lesCorones, La Gaviota, Fèlix, MedesII, Mont-plà i Santa Anna; el Por-tal de Mar de Torroella; el Picassode la Gola; i Catamaran (HotelClipper) al Mas Pinell. La campa-nya durarà tot el mes, en quèaquests restaurants faran menúselaborats especialment per l’oca-sió. Demà al migdia, al port de l’Es-tartit, s’oferiran 150 quilos de mus-clos cuinats de deu maneres dife-rents.

Com a novetat, els participants

a la musclada podran votar els quemés els han agradat i entraran enun sorteig d’un menú per a duespersones, una sortida en caiac iampolles de vi del celler Castell dePeralada.

La proposta gastronòmica escomplementa aquesta edició ambd’altres activitats. Dijous que ve, elMuseu de la Mediterrània de Tor-roella acullirà una xerrada sobre les

arts de pesca de la clova i una de-gustació a càrrec del president dela Confraria de Pescadors de l’Es-tartit, Pere Estradera. El dia 16, alBodega Can Falet de l’Estartit se ce-lebrarà una sessió de maridatge devi Castell de Peralada amb clova,a càrrec del sommelier de Bode-gues Peralada, Diego Gonzàlez,que explicarà les propietats decada vi.

DdG

Deu restaurants participen a lesJornades Gastronòmiques de la ClovaAquesta edició hi

haurà novetats com unaxerrada sobre les arts depesca i un maridatge

Cuines dels diferents establiments participants a les Jornades.

DdG

Els Mossos d'Esquadra que vanparticipar en la investigació del casdel nadó de 27 dies que va morirpresumptament a mans del seupare el 2009 a Platja d'Aro van de-clarar ahir en el judici que la maredel petit els va dir que el tracte del'acusat al nen sempre havia estatbo i que el processat els va donarfins a cinc versions diferents. El fis-cal demana 18 anys de presó pera Alejandro Suárez, de 24 anys id'origen cubà, per un delicte d'as-sassinat, mentre que la defensa endemana l'absolució en considerarque es va tractar d'un accident. Esdesconeix on es troba la mare,que no ha fet acusació.

En la sessió d'ahir del judicique se segueix a l'Audiència de Gi-rona amb la participació d'un ju-rat popular, van declarar, entred'altres, els propietaris de l'hotel onestava treballant el processat quanvan tenir lloc els fets, els seuscompanys de treball, una noiaque havia estat parella seva ante-riorment, agents de la Policia Lo-cal de Platja d'Aro i una dotzenad'agents dels mossos que van par-ticipar en la investigació del cas.

En les seves declaracions, elsmossos van explicar que Suárezmai havia estat denunciat ni de-tingut per cap delicte, i que malgrat

que en un principi van considerarque es va tractar d'un accident, vancomençar a sospitar que podiaser un crim en veure que donavafins a cinc versions diferents d'a-llò succeït. En aquest sentit, en laseva declaració, el processat vareconèixer haver donat les ver-sions diferents, com que el nadós'havia donat un cop amb l'ordi-nador mentre el tenia en braços oque havia tirat el nen cap a amunti li havia caigut després de xocaramb una biga del sostre.

Intent de matar-seMalgrat que les versions que va do-nar variaven, des del primer mo-ment va informar veïns, sanitarisi policies que la culpa era seva per-què el nen li havia caigut de lesmans.  Els investigadors van de-clarar també que en tot moment esva mostrar col·laborador i que laseva parella i mare de la criatura,que no ha pogut ser localitzada perla justícia, va explicar que en veu-re el succeït, el seu company vaagafar un ganivet per intentar ma-tar-se i que el seu comportamentamb el nen sempre havia estatcorrecte. «Va dir que a partir delmoment de néixer el nadó, el com-portament d'ell va canviar i que esportava de manera normal a casai bé», va explicar un dels agents da-vant el tribunal.

Està previst que avui declarin elsforenses que van fer l'autòpsia alnadó, que haurien de confirmar siles ferides que presentava el seucos poden correspondre's o no a laversió donada pel processat.

GIRONA | EFE/DdG

Els investigadors declaren que el processat es va mostrar col·laboradoren tot moment

L’acusat per la mort delnadó a Platja d’Aro vadonar 5 versions dels fets

Els diferents partits amb repre-sentanció a ajuntaments en elsquals no hi ha majoria absoluta se-gueixen negociant per aconsegu-ir pactes de govern. A l’hora de tan-car aquesta edició, el PSC de SantFeliu discutia per quina posicióapostarà: pactar amb Joan AlfonsAlbó (CiU), fer-ho amb Tots perSant Feliu (que els va plantejar unamoció de censura) o quedar-se al’oposició.

PalafrugellEl cap de llista de CiU, Albert Gó-mez, va manifestar ahir que les ne-gociacions amb els socialistes van«molt bé», de manera que confiaque en els pròxims dies es puguitancar l’acord entre les dues forces.

La Bisbal d’EmpordàXavier Font, número 2 de la llistade CiU, ha manifestat que desprésde les trobades que han tingutamb ERC i PSC, la dels socialistesés la que els ha deixat més bonessensacions, si bé, ha explicat, no elsvan dir res sobre la seva petició dedos anys d’Alcaldia. L’assemblead’ERC va reiterar que no cedirandos anys ni cap l’alcaldia. «No ésuna subhasta», va dir Lluís Sais.

Vall-llobregaICV i CiU (tres regidors cadascun)es disputen el regidor d’ERC, queté la clau del govern. Malgrat la di-ferència de regidors, CiU ofereix alrepublicà els quatre anys d’alcaldia,mentre que ICV, un. Les dues for-macions han explicat que, en prin-cipi, el cap de llista d’ERC JoaquimEsteva té la intenció de renunciari l’edil seria el dos de la llista, VicençCebrià.

Castell-Platja d’AroERC ha fet la seva proposta per go-vernar amb CiU. La cap de llista re-publicana, Estel Rodríguez, ha co-mentat que no volen grans àrees,però sí una sèrie de demandes,moltes de les quals diu que coin-cideixen amb les de CiU. El PP diuque tot està obert i Joan Giraut(CiU) té la decisió final.

RegencósEl cap de llista d’ERC, Pere Esteve,ha dit que tenen molts punts de co-incidència amb CiU, liderada perJosep Fontanillas, líder d’Esquer-ra els últims quatre anys. MilloremRegencós, com sospita el seu capde llista Marc Vidal, es quedaria al’oposició tot i ser el partit que va re-bre més vots.

GIRONA | CARLES TORRAMADÉ

Esquerra asseguraque l’alcaldia de laBisbal «no ésuna subhasta»Ciu de Val-llobrega ofereix els quatre anys

d’alcaldia a l’únic regidor d’ERC a l’Ajuntament

Agents de la Policia Local dePalamós i efectius del Sistemad’Emergències Mèdiques (SEM)van salvar la vida d’un home la tar-da de dimarts quan van esbotzarla porta del lavabo d’un bar peraconseguir accedir-hi i rescatar-neun home que s’havia desmaiat acausa d’un infart de miocardi. Elvolum del seu cos impedia obrir-ne la porta. L’incident va tenir llocen el bar avinguda de l’avinguda deCatalunya, cantonada amb el car-rer de Joan Vilar.

Segons informava ahir RàdioPalamós, l’home, de 63 anys i ambun gran volum corporal, va patiruna indisposició dins el lavaboque posteriorment es va identifi-car com una crisi cardiaca. El pro-pi cos de l’home impedia obrir laporta dels serveis, i els responsa-bles del local, alarmats, van avisarla policia. Finalment, i després demolts esforços, els agents van po-der accedir al lavabo i treure’nl’home. A continuació, els serveismèdics van poder-lo reanimar i elvan traslladar a l’hospital de Pala-mós. Es tracta d’un ciutadà denacionalitat francesa.

PALAMÓS

DdG

El volum del seu cosimpedia obrir-ne la portai el SEM aconsegueixrecuperar-lo d’un atac al cor

La Policia Localesbotza la portad’un lavabo pertreure’n un homeamb un infart

TORROELLA I L’ESTARTIT

Austeritat o ridículIGNASI LÓPEZ. EXMOSSO D’ESQUADRA.

Dijous vaig ser a la festa de les Es-quadres de la Regió Policia de Gi-rona, aquest any celebrada a Pala-mós. És el dia en què els compo-nents de Mossos d’Esquadra cele-bren la seva festivitat. Es donen fe-licitacions per actuacions meritò-ries, els familiars es fan fotos ambels seus agents condecorats, elscaps i els polítics fan els seus dis-cursos, etc.

Era un dia calorós i els qui sompolicies anàvem vestits de «gala»,una fantàstica guerrera que fa mol-ta i molta calor, però tant se val, elque realment importa en un dia aixíés anar ben macos per fer goigamb els companys i la família.

En acabar l’acte, no es va oferirals assistents ni una trista begudaper alleugerir la calor. Em va sabergreu. Em va saber greu pels agentsque van passar calor i que malgratles retallades de sous i d’altres pres-tacions segueixen assistint il·lu-sio nats a recollir les felicitacions.Em va saber greu pels familiarsd’aquests, ja que es deurien em-portar una impressió com a mínim

«estranya» d’aquest plantejament«espartà». Em va saber greu pelspo licies d’altres cossos i d’altrespaïsos (Gendarmeria i Policia Na-cional franceses incloses), ja que al-guns d’ells van fer unes poquesho res de viatge per assistir a la fes-ta.

Entenc perfectament que enuna època com l’actual hi ha d’ha-ver determinades retallades i s’hade donar una imatge d’austeritat.Per tant, no és època de fer granscàterings ni despeses fora de mida.Però una cosa és no fer ostentaciói l’altra ratllar la mala educació.No es pot passar d’un extrem a l’al-tre. No és educat, encertat ni justpels agents que celebren la seva fes-ta patronal. Només calien unespoques fantes i coca-coles i unesbosses de patates i olives de marcablanca. No calia res més. No potsconvidar a una festa i no oferir ni untrist got d’aigua. De quina mena defesta és tracta? Ara bé, de discursosno hi va haver retallades, ni auste-ritat. Cada cap que havia de parlari cada polític hi va dir la seva i a so-bre, tots van sortir aplaudits, fins itot quan s’anunciava que es reta-llaven noves prestacions als mos-

sos. La veritat és que de vegadespenso que els mossos són massabons pel que de vegades els tocaaguantar… En fi, bona festa, amics!

Crisi alimentàriaJORDI VIDAL BERNADES. PALAFRUGELL.

La Sra. Merkel primer ens va dirque els espanyols teníem massavacances, més tard ens va dir quetreballàvem massa poc, i ara sem-bla ser que a Alemanya al comen-çament d’aquesta setmana ha de-cidit prohibir tot tipus de verduresi altres productes espanyols perhaver causat la mort de personesper culpa d’un bacteri. Sembla serque ara Alemanya ha presentat ex-cuses a Espanya per la imputaciógratuïta d’haver-nos fet els cau-sants del greu brot d’infecció bac-teriana E.coli que ja ha causat 10morts fins al moment allí i sense in-cidència en el nostre país, quinacasualitat, no, Sra. Merkel. Però elmal ara ja està fet i els agricultorshan vist anul·lades totes les sevescomandes, no només dels cogom-bres, sinó dels tomàquets, enciamsi altres vegetals. El perjudici és molt

seriós, Sra. Merkel, ja que es tractade productes que són a la llargamoridors, no aptes per a la conge-lació. Ara ja no valen les excuses,espero que se’ns recompensi de to-tes les pèrdues sofertes.

Generació «ni-ni»CATI BABOT ARTIGAS. BANYOLES

Amb aquest nom es coneix elsmenors de 34 anys que ni estudienni treballen. Deixeu-me dir que,com a mare, estic indignada ambaquesta denominació del nostre jo-vent. Penso que ens han demostratmoltes vegades que no són tanba baus com ens volen fer creureaquells que fan demagogia barataper als seus interessos i la sevabutxaca. Ens volen fer veure quesón mal estudiants, que no surtenpreparats per al món laboral, quenomés pensen a divertir-se, que vo-len treballar poc i cobrar molt…Això és mentida. El nostre joventestà preocupat pel seu futur incerti així ho expressen i demostrensempre que poden i se’ls deixa. Pera mi, sens dubte, la generació «ni-ni» correspon als polítics actuals

que ni treballen ni estudien ni te-nen ganes de fer-ho.

Soler: el salvatgeANTONI JOFRE. GIRONA

Si els escrits d’Albert Soler fossinseriosos, no valdria la pena contes -tar. Però en tractar-se del pallassoamb vocació de periodista méscontrovertit de la comarca, és tera -pèutic poder-li dir alguna cosa. Siconsidera que Felip Puig és més pe-rillós que un mico amb dues pis-toles, tal com escriu al DdG d’avui,no comprenc com a ell li deixen te-nir un teclat al seu abast, quanhau ria d’estar tancat a la gàbiad’un circ mediàtic. Potser millor,lliure a la selva perquè arreglés elsseus assumptes personals amb elsmicos i altres espècies de la sevamena. Els animals irracionals es ca-racteritzen per no dominar el seucaràcter ni contenir els seus instints.La societat té un gran problema sipermet que una fera calba caminiincontrolada, orinant textos quanensuma la mínima oportunitat debarrejar quatre lletres. És una penaque no tingui ni tan sols sentit de

Cartes Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màximade 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L'ADREÇA opinio.diaridegirona@epi.es.

el que sembla, s’acosten diesd’entrada en servei de gransinfraestructures consideradesestratègiques per al desenvolu-

pament del país. De fet fa molt pocs dieshem vist com es posava en servei la subes-tació de Bescanó de la línia elèctrica Sent-menat-Bescanó. Justament, les fotografiesd’aquest acte m’han portat a escriureaquest article i a reflexionar sobre el sentitde la continuïtat institucional i el valor d’a-quest fet com a reflex d’un sistema ben ar-ticulat de llibertats i de drets, basat en lademocràcia.

Les imatges ens mostraven a Bescanó elpresident de la Generalitat Artur Mas,acompanyat del president de Red EléctricaEspañola, l’exministre Luis Atienza, l’al-calde reelegit de Bescanó, Xavier Soy. Tot-hom va subratllar la importància de l’acte iel fet rellevant que a partir d’ara el submi-nistrament elèctric de la Costa Brava i detot Girona està més garantit. El resum po-dria ser que finalment s’ha superat una si-tuació de risc i s’ha acabat la precarietat dela xarxa gironina pel que fa al subministra-ment en alta tensió. Pocs recordaven enaquest moment les tensions i dificultatsper a la construcció d’aquesta línia. Les

obstruccions reals des de dins i des defora; l’oposició articulada en el territori iles mateixes institucions; les contradic-cions internes de les forces polítiques i ladualitat de discursos en molts casos. Peraixò, més enllà de les imatges del dia de lainauguració, caldrà certificar per a la histò-ria, i no sé si el president Mas ho va ponde-rar prou en les seves paraules, els pati-ments i les incomprensions que va haverde viure el mateix alcalde de Bescanó, Xa-vier Soy, i totes les peripècies que ell po-dria explicar. És el cas també de l’exconse-ller Antoni Castells i el seu director gene-ral, Agustí Maure, que, en aplicació delPla de l’energia que el Govern de Catalu-nya havia aprovat, van impulsar, defensar ipromoure la construcció de l’anomenadalínia de molt alta tensió en un context deno poca hostilitat i de màxima incompren-sió pública i publicada. Els obstacles ma-teixos del procés de la construcció acredi-ten un marc de dificultats que, ara, sembladiluït i esborrat en el context de l’efemèri-de de la inauguració. Però les coses acabenperquè comencen i en el moment finald’aquesta infraestructura és just d’esmen-tar qui i com la va començar i impulsar.Sobre el terreny i en la cuina preparatòria,en Ramon García-Bragado i la PiaBosch, aleshores delegada del Govern aGirona, podrien explicar el detall més quo-tidià i intern de la història que culminaara.

Dins d’aquest mes de juny viurem enca-ra dos moments culminants d’aquestacontinuïtat indiscutible i que fa gran el sis-tema que tenim i les llibertats de què gau-dim i que vam conquerir.

És més que probable que passat Sant

Joan i abans de finals de mes entri en ser-vei el desdoblament, llargament esperat ireclamat des del territori, de la C-17 de Vica Ripoll. De fet, mentre finalitza l’aglome-rat i les tasques d’acabat de l’antiga carre-tera que farà el paper de carrils ascen-dents, ja es passa en doble direcció per totel traçat nou i el gran sistema de túnelsque situa, des d’ara mateix, Ripoll a vintminuts de Vic. Quan comencin les vacan-ces d’estiu, la gent que vulgui anar al Ripo-llès, a la vall de Ribes o a la vall de Cam-prodon, i els que vulguin anar a la Cerda-nya per la collada de Tosses, ja saben quepodran gaudir d’una carretera desdobladafins a Ripoll mateix. Més enllà dels túnels iels viaductes, els treballs a la vora del Terhan marcat una obra d’enginyeria civil degran magnitud i de bona execució. No calque aquesta obra se la vulgui atribuir nin-gú en exclusiva. És del poble i del territori.És transversal i volguda per tothom. És lareparació d’una injustícia i d’un greugehistòric. És la recuperació d’algunes dèca-des perdudes. És la condició necessària,però no suficient per trencar l’aïllamenthistòric del Ripollès i per assegurar que lescomunicacions ja no seran l’excusa per ala competitivitat i les inversions producti-ves que la comarca necessita per recupe-rar el tremp industrial que l’ha caracterit-zat sempre, i per donar un impuls renovatal sector del turisme avui ben acreditat perestabliments i una oferta de qualitat benremarcable.

I, finalment, és ara ja pràcticament se-gur que abans de Sant Joan es podrà posaren servei el desdoblament de Castell d’Aroa Palamós. Castell d’Aro, com m’ha insistitsempre la Dolors Padilla amb raó. Di-umenge passat vaig anar a Palamós i vaigpoder veure en directe que tot és molt apunt, que l’obra ha reprès el ritme neces-sari per no haver de patir, que els enllaçosestan pràcticament acabats, que les tas-ques d’aglomerat i senyalització horitzon-tal i vertical avancen a molt bon ritme, ique els talussos tenen ja, en la majoria delscasos, una vegetació suficient per integrar

l’obra al territori. En una direcció o altra, lavista abasta horitzons amplíssims, boscosprofunds de les Gavarres, urbanitzacionsinsòlites que s’enfilen per pendents indò-mits, i grans llenques de mar a la badia dePalamós i a la ratlla de Platja d’Aro, a SantFeliu de Guíxols, com una invitació i unaincitació a gaudir del lleure que la costaens proposa.

Aquest estiu s’hauran acabat les cueshistòriques. Haurem posat el punt i final adècades d’endarreriment. Passaran al re-cord i als racons de la memòria els desvia-ments Cullell dels anys vuitanta, i passaràdefinitivament a la història el ministre Fer-nández de la Mora que fins fa deu anysera l’últim que s’havia ocupat dels acces-sos a la Costa Brava en època tan reculadacom els anys seixanta. Ara, Maçanet-Lla-gostera-Santa Cristina-Castell d’Aro-Ca-longe-Palamós-Mont-ras-Palafrugell-Llo-friu serà un traçat continu d’una autoviaque també era una reclamació històrica,una demanda del territori, una necessitatestratègica.

Els beneficis econòmics d’aquesta in-fraestructura, construïda en etapes, s’hananat notant i Sant Feliu de Guíxols i Platjad’Aro, Palamós i Palafrugell ja n’han co-mençat a rebre els resultats amb els tramsque ja fa un cert temps que estan en serveii que han facilitat les coses, desfent els nu-sos que s’havien anat acumulant i que ha-vien convertit l’accés a la Costa Brava cen-tre en un rosari d’inconvenients.

Tinc molts testimonis de persones i em-preses directament beneficiades peraquestes obres que veuen ara com el seulleure o la seva activitat econòmica té fi-nalment la facilitat d’un sistema de comu-nicacions que ha trigat massa a arribar.

Alguns es lamentaran del retard, pocsseguiran pensant que era innecessari, unsaltres permanentment insatisfets en vol-dran sempre més, la majoria pensaremque finalment s’ha saldat un deute i queara toca gaudir i aprofitar les inversionsque s’han pagat amb els diners de tots elsciutadans de Catalunya.

P

«Maçanet-Llagostera-Santa Cristina-Castell d’Aro-Calonge-Palamós-Mont-ras-Palafrugell-Llofriu serà un traçat continu d’una autoviaque també era una reclamació històrica, una necessitat estratègica»

Joaquim Nadal i Farreras

CASTELL D'ARO-PALAMÓS

24DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011 | Diari de Girona

OPINIÓ

ADMINISTRACIÓ LOCAL ENDEUTADA Madrid, amb6.453 milions d’euros, acumula gairebé una quarta partde l’endeutament dels més de 8.000 municipis de l’Estat

g EN XIFRES

Font:Ministeri d’Economia i Hisenda DdG

Endeutament dels ajuntaments de les comarques gironines el 2010EL DEUTE VIU EXPRESSAT EN MILERS D’EUROS I EL DEUTE PER HABITANT EN EUROS

MUNICIPI DEUTE VIU HABITANTS DEUTE/HABITANTAgullana 1.030 840 1226,19Aiguaviva 0 727 0Albanyà 0 149 0Albons 89 710 125,35Alp 1.410 1733 813,62Amer 1.218 2306 528,19Anglès 6.635 5560 1193,35Arbúcies 4.083 6647 614,26Argelaguer 0 425 0Armentera (L') 235 865 271,68Avinyonet de Puigventós 374 1517 246,54Banyoles 15.876 18780 845,37Bàscara 421 963 437,18Begur 5.762 4209 1368,97Bellcaire d'Empordà 0 673 0Besalú 3.690 2360 1563,56Bescanó 3.941 4555 865,2Beuda 0 161 0Bisbal d'Empordà (La) 9.665 10397 929,6Biure 73 242 301,65Blanes 39.274 40010 981,6Boadella i les Escaules 210 255 823,53Bolvir 0 395 0Bordils 1.194 1715 696,21Borrassà 0 684 0Breda 2.390 3771 633,78Brunyola 0 367 0Cabanelles 0 237 0Cabanes 105 915 114,75Cadaqués 2.417 2892 835,75Caldes de Malavella 2.598 6920 375,43Calonge 16.446 10789 1524,33Camós 97 681 142,44Campdevànol 1.548 3499 442,41Campelles 0 127 0Campllong 480 467 1027,84Camprodon 3.429 2479 1383,22Canet d'Adri 300 618 485,44Cantallops 85 319 266,46Capmany 184 620 296,77Cassà de la Selva 6.138 1048 5856,87Castell-Platja d'Aro 26.634 10445 2549,93Castellfollit de la Roca 1.261 12220 103,19Castelló d'Empúries 19.520 10445 1868,84Cellera de Ter (La) 1.205 2141 562,82Celrà 922 4638 198,79Cervià de Ter 71 895 79,33Cistella 69 251 274,9Colera 381 576 661,46Colomers 0 201 0Corçà 625 1296 482,25Cornellà del Terri 1.926 2210 871,49Crespià 275 253 1086,96Cruïlles, Monells i Sant Sad... 817 1250 653,6Darnius 0 529 0Das 0 224 0Escala (L') 11.582 10387 1115,05Espinelves 16 192 83,33Espolla 210 408 514,71Esponellà 384 461 832,97Far d'Empordà (El) 0 545 0Figueres 35.833 44255 809,69Flaçà 112 1070 104,67Foixà 166 327 507,65Fontanals de Cerdanya 0 457 0Fontanilles 0 160 0Fontcoberta 554 1280 432,81Forallac 2.045 1749 1169,24Fornells de la Selva 645 2343 275,29Fortià 137 642 213,4Garrigàs 0 382 0Garrigoles 0 157 0Garriguella 468 858 545,45Ger 98 461 212,58Girona 58.303 96236 605,83Gombrèn 208 224 928,57Gualta 0 365 0Guils de Cerdanya 0 519 0Hostalric 2.600 3998 650,33Isòvol 103 309 333,33Jafre 61 432 141,2Jonquera (La) 3.102 3106 998,71Juià 0 325 0Lladó 48 697 68,87Llagostera 2.645 7915 334,18Llambilles 139 690 201,45Llanars 354 571 619,96Llançà 5.613 5214 1076,52Llers 692 1172 590,44Llívia 1.962 1608 1220,15Lloret de Mar 47.625 39794 1196,79Llosses (Les) 42 221 190,05Maçanet de Cabrenys 462 728 634,62Maçanet de la Selva 6.220 7020 886,04Madremanya 114 250 456Maià de Montcal 16 433 36,95Masarac 0 276 0Massanes 114 726 157,02Meranges 0 89 0Mieres 0 330 0Mollet de Peralada 85 170 500Molló 313 354 884,18Mont-ras 141 1821 77,43Montagut i Oix 468 989 473,21Navata 97 1158 83,77Ogassa 472 256 1843,75Olot 28.647 33589 852,87Ordis 224 385 581,82Osor 241 426 565,73Palafrugell 11.295 22622 499,29Palamós 14.957 18057 828,32

Palau de Santa Eulàlia 0 105 0Palau-sator 0 290 0Palau-saverdera 1.777 1475 1204,75Palol de Revardit 0 482 0Pals 2.133 2745 777,05Pardines 243 164 1481,71Parlavà 184 402 457,71Pau 338 563 600,36Pedret i Marzà 93 173 537,57Pera (La) 0 446 0Peralada 1.354 1826 741,51Planes d'Hostoles (Les) 496 1727 287,2Planoles 396 288 1375Pont de Molins 53 498 106,43Pontós 0 242 0Porqueres 2.780 4400 631,82Port de la Selva (El) 1.637 993 1648,54Portbou 736 1302 565,28Preses (Les) 139 1724 80,63Puigcerdà 7.243 8746 828,15Quart 794 2983 266,17Queralbs 153 9637 15,88Rabós 24 192 125Regencós 0 315 0Ribes de Freser 1.721 1930 891,71Riells i Viabrea 2.417 3868 624,87Ripoll 11.170 10991 1016,29Riudarenes 2.239 2123 1054,64Riudaura 255 441 578,23Riudellots de la Selva 1.630 1975 825,32Riumors 90 224 401,79Roses 26.058 20418 1276,23Rupià 7 243 28,81Sales de Llierca 18 136 132,35Salt 24.354 30304 803,66Sant Andreu Salou 0 155 0Sant Aniol de Finestres 150 342 438,6Sant Climent Sescebes 71 521 136,28Sant Feliu de Buixalleu 191 793 240,86Sant Feliu de Guíxols 12.700 21975 577,93Sant Feliu de Pallerols 446 1363 327,22Sant Ferriol 0 236 0Sant Gregori 2.671 3243 823,62Sant Hilari Sacalm 6.697 5729 1168,96Sant Jaume de Llierca 233 780 298,72Sant Joan de les Abadesses 1.920 3529 544,06Sant Joan de Mollet 0 513 0Sant Joan les Fonts 5.335 2831 1884,49Sant Jordi Desvalls 286 653 437,98Sant Julià de Ramis 1.045 3281 318,5Sant Julià del Llor i Bonmatí 611 1291 473,28Sant Llorenç de la Muga 103 222 463,96Sant Martí de Llémena 315 566 556,54Sant Martí Vell 24 265 90,57Sant Miquel de Campmajor 206 243 847,74Sant Miquel de Fluvià 280 765 366,01Sant Mori 103 166 620,48Sant Pau de Segúries 22 710 30,99Sant Pere Pescador 672 2033 330,55Santa Coloma de Farners 5.577 11948 466,77Santa Cristina d'Aro 6.301 5067 1243,54Santa Llogaia d'Àlguema 0 325 0Santa Pau 221 1600 138,13Sarrià de Ter 2.058 4596 447,78Saus, Camallera i Llampaies 374 765 488,89Selva de Mar (La) 92 220 418,18Serinyà 302 1104 273,55Serra de Daró 0 209 0Setcases 183 181 1011,05Sils 2.201 5356 410,94Siurana 183 190 963,16Susqueda 13 190 68,42Tallada d'Empordà (La) 146 118 1237,29Terrades 54 435 124,14Torrent 0 190 0Torroella de Fluvià 301 686 438,78Torroella de Montgrí 15.530 11522 1347,86Tortellà 50 771 64,85Toses 144 155 929,03Tossa de Mar 11.196 5976 1873,49Ullà 288 1019 282,63Ullastret 0 250 0Ultramort 48 213 225,35Urús 0 208 0Vajol (La) 9 98 91,84Vall d'en Bas (La) 1.651 2833 582,77Vall de Bianya (La) 89 1320 67,42Vall-llobrega 246 792 310,61Vallfogona de Ripollès 340 234 1452,99Ventalló 269 1166 230,7Verges 251 168 1494,05Vidrà 47 7629 6,16Vidreres 3.311 907 3650,5Vila-sacra 681 627 086,12Vilabertran 654 2297 284,72Vilablareix 2.807 2297 1222,03Viladamat 171 458 373,36Viladasens 98 216 453,7Vilademuls 477 766 622,72Viladrau 508 1098 462,66Vilafant 1.469 5429 270,58Vilajuïga 977 1155 845,89Vilallonga de Ter 123 477 57,86Vilamacolum 196 328 597,56Vilamalla 98 1100 89,09Vilamaniscle 217 181 1198,9Vilanant 72 363 198,35Vilaür 0 146 0Vilobí d'Onyar 518 3032 170,84Vilopriu 53 208 254,81

El deute viu dels ajuntaments gi-ronins ascendia a finals de 2010 a609,9 milions d’euros, un 4,7% mésque un any abans i un 23% supe-rior al de tancament de 2008. Sóndades facilitades pel Ministeri d’E-conomia que situen l’endeuta-ment per habitant dels ajunta-ments gironins en 809,9 euros perhabitant, un 18,4% per sobre lamitjana catalana (683,7 euros).L’endeutament mitjà de les admi-nistracions locals en el conjunt del’Estat es va situar en 613,6 euros.

Cassà de la Selva (5.856 euros dedeute bancari per habitant), Vi-dreres (3.650), Castell-Platja d’Aro(2.549), Sant Joan les Fonts (1.884),i Tossa de Mar (1.868) són els mu-nicipis gironins més endeutats.

En l’extrem oposat trobem finsa quaranta dels 221 ajuntaments gi-ronins que van tancar l'any 2009sense quantitats pendents d'a-mortitzar. Cap d’aquests municipissense deute supera els 700 habi-tants, i els més grans són Bellcairei Borrassà.

En termes absoluts, els munici-pis més poblats encapçalen el ràn-quin gironí: Girona (58,3 milionsd’euros), Lloret de Mar (47,6), Bla-nes (39,2) i Figueres(35,8).

Entre els grans municipis de lademarcació destaca el creixementanual de l’endeutament bancari depoblacions com Lloret (+47 percent), o Palafrugell (20 per cent).Fins a un total de 12 municipis gi-ronins, la majoria de reduïda di-mensió, com a mínim van duplicarel seu deute viu al llarg de l’any pas-sat.

La quantia del deute viu de lesadministracions locals s’ha calcu-lat tenint en compte les següentsoperacions de risc: crèdits finan-cers, valors de renda fixa i préstecso crèdits transferits a tercers. D’a-questa manera, el deute viu noinclou el deute comercial de les en-titats locals, sinó únicament elbancari.

Madrid, al capdavantEl deute de l’Ajuntament de Ma-drid, de 6.453 milions d’euros altancament de 2010, representa el22,3 per cent del total del que de-uen els 8.116 consistoris espanyols,i el 18,2 per cent del conjunt de lesentitats locals.

I el deute financer de les entitatslocals al tancament de 2010 era de

35.443 milions d’euros, el 3,3 percent del PIB, així que en aquest anyva augmentar en 848 milions, un2,4 per cent. En el cas dels ajunta-ments, l’endeutament va ser de28.851 milions d’euros.

Després de Madrid, l’ajunta-ment amb més deute és el de Bar-celona, amb 1.202 milions d’euros,seguit de València, amb 890 mi-lions; Saragossa, 748; Màlaga, 743,i Sevilla, amb 544 milions d’euros.

Juntament amb la capital, a Ca-talunya, només l’Hospitalet i Ba-dalona acumulen un deute ambbancs i caixes que superi els 100milions d’euros.

GIRONA | ORIOL PUIG

Els ajuntamentsgironins deuenprop de 610 milionsde € a bancs i caixes

Cassà , Vidreres i Castell-Platja d’Aro tenenl’endeutament per habitant més elevat

Endeutament per habitant a lesdemarcacions catalanes

era el deute viu de la Diputació deGirona, un 9% més que el 2009A Catalunya només la supera la deBarcelona (159 milions). Les diputa-cions de Tarragona (82milions) i Llei-da (83 milions) estan força menysendeutades.

El Consell de la Selva, el mésendeutat a Girona

Segons el Ministeri d’Econo-mia, el Consell Comarcal de la

Selva té un deute viu de 5,2 milionsd’euros, seguit del de l’Alt Empordà(4,9 milions), i el del Pla de l’Estany(2,3 milions). La resta no arriben almig milió d’euros de deute. Pel quefa a mancomunitats de municipis, laformada per Palafrugell, Begur, Pals iRegencós suma un deute viu de 3,6milions d’euros.

g CONSELLS COMARCALS

120,5MILONS D’EUROS

g LA DIPUTACIÓ

LES DADES A CATALUNYA

GIRONA

809

BARCELONA

620

TARRAGONA

1.002

LLEIDA

678

25Diari de Girona | DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011

ECONOMIA