1

Reunió del Claustre de la Universitat de Barcelona del 20 de desembre de 2011

Informe anual del rector

Benvolgudes i benvolguts membres del Claustre, Aquest és el quart claustre de l’any, després d’haver-ne afegit dos d’extraordinaris, sobre temes econòmics i governança, als dos d’ordinaris institucionalitzats. És, així mateix, el desè claustre que presideixo com a rector en els tres anys que fa que sóc al mandat. Un claustre de final d’any ha de servir per dur a terme una anàlisi del que ha estat el 2011 i la seva gestió, emmarcada en una visió profunda del que és la universitat pública, del camí de la nostra Universitat de Barcelona i del nostre compromís. En aquesta anàlisi s’ha consolidat la presentació dels informes preceptius, tant per part del rector com del síndic de Greuges, sobre les activitats dutes a terme durant l’any. En el meu cas, l’informe anual inclou l’explicació i valoració de la labor docent i de recerca, així com dels objectius globals i de la gestió pressupostària. INTRODUCCIÓ Continuem en un marc de forta crisi global i la societat cada cop en pateix més les conseqüències, que augmenten les desigualtats, retallen el nostre benestar i amenacen la qualitat. La complicada situació econòmica, que ens va portar a convocar una reunió extraordinària de claustre el passat 16 de juny, té una gran influència en la valoració que fem dels nostres resultats, que, d’altra banda, malgrat la retallada de sous, pressupostos i tot i altres mesures que s’anuncien, continuen reflectint la nostra essència, la nostra posició capdavantera i el nostre compromís per millorar. L’avaluació que recull el Pla director 2009-2012 mostra el progrés en cadascun dels objectius marcats, i les memòries que publiquem (l’anual, la de responsabilitat social, la pressupostària...) expliciten la gran quantitat d’activitats que duem a terme. Tot plegat mostra la força del que som, el nostre compromís amb el nostre món i la feina, l’esforç i el sacrifici de tots els sectors universitaris. El 2011, la UB ha continuat sent un referent de qualitat i de feina ben feta. El rànquing SIR ens situa com a primera universitat espanyola en producció científica, i també ens situa en el seu darrer indicador d’excel·lència investigadora. És conegut que algunes universitats d’altres països, sobretot les asiàtiques, estan millorant en els rànquings

2

internacionals i que la limitació de recursos amb què hem de treballar fan que haguem perdut posicions relatives en alguns rànquings. Això no obstant, els indicadors de producció científica, l’avaluació favorable dels mèrits del professorat, les distincions ICREA Acadèmia, les noves distincions Severo Ochoa i altres indicadors mostren que, malgrat la conjuntura, mantenim el compromís amb la qualitat en la docència, la recerca, la transferència, la internacionalització, la innovació i, finalment, en els serveis generals i administratius, així com en la gestió que prestem. Pràcticament en totes les nostres competències, en tots els indicadors —vinguin del finançament variable, de premis i èxits en les convocatòries, de major demanda...— els resultats d’una avaluació exigent reflecteixen que la UB és sinònim de qualitat i bon servei. És ben cert que hi ha camí per millorar, però els indicadors relatius són bons. Seguint el costum dels meus informes anuals, després d’aquestes reflexions més generals, distingiré tres parts en la meva exposició:

— La primera, de contextualització d’aquest any 2011.

— La segona, referida a la situació econòmica.

— I la tercera, que parlarà de les polítiques i actuacions per àrees. CONTEXTUALITZACIÓ 2011 Vull tornar a expressar l’agraïment per l’esforç que la comunitat universitària ha assumit en un any 2011 que ha estat difícil. Res no fa pensar que el 2012 sigui molt millor i per això torno a repetir que continuarem treballant per defensar un model d’universitat pública i els paràmetres de qualitat i de compromís que defineixen la nostra UB. Escoltarem totes les crítiques, totes les propostes, i procurarem ser sensibles a totes les dificultats que ens puguem trobar en el camí, com a institució o com a persones individuals que formem part de l’univers UB en totes les seves dimensions. El nostre compromís, com a equip de govern, és la fermesa, l’exigència, el rigor, la cerca de consens i la bona gestió. Sabem que això se sustenta en tots i cadascun dels membres de tots els sectors de la UB, que saben i demostren com actuar amb responsabilitat i, el més important, que estimen la nostra Universitat de Barcelona i en defensen el paper referent en la nostra societat. Vull que aquestes reflexions siguin presents en aquest informe perquè els resultats que destacaré no haurien estat possibles sense aquest esforç que ens fa ser solidaris amb el país i amb les demandes socials. Aquesta solidaritat, com ja vaig dir amb motiu de la inauguració del curs, no pot renunciar de cap manera a l’exercici de compromís amb la qualitat, que es pot veure compromesa o malmesa per la persistència o l’augment de les retallades del finançament públic. Si un dia la falta de recursos frenés, alentís o perjudiqués la nostra qualitat, si un dia la UB deixés d’estar preparada per donar el servei públic que li correspon, aquell dia començaríem a fer un camí irreversible. Gestionar les retallades en

3

els nostres pressupostos amb professionalitat i prudència ens ha permès, fins ara, treballar sense tocar cap nervi, cap element essencial, començant pel manteniment del personal. Aquest exercici ha necessitat la complicitat i el sacrifici de tothom, però l’esforç té un límit. A més de la conjuntura econòmica desfavorable i les dificultats de gestió, a més dels avenços en els objectius UB remarcats en la introducció d’aquest informe, la nostra Universitat ha viscut altres debats, com ara la governança universitària, i actualment en queda un de pendent sobre les taxes i els preus que paguen els estudiants. En relació amb el debat de la governança, la UB l’ha abordat amb un informe intern que serveix per conèixer millor les variables i que en aquest claustre acabarà delimitant la posició de la UB en el debat que el Govern de Catalunya també ha iniciat, i sobre el qual altres institucions i agents externs a la Universitat s’han anat posicionant. Vivim uns moments importants, decisius. El model d’universitat pública, el nostre model UB, el finançament i la governança i el nostre futur estan en joc. És en aquest context que demano el suport d’aquest claustre per continuar reclamant amb força i continuar treballant amb lleialtat amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i amb les administracions públiques pel finançament acordat; per continuar amb les polítiques de millora i modernització; per preservar una bona gestió econòmica; per mantenir el lideratge en el sistema universitari català i per fer un discurs sòlid i mantenir una posició ferma que no legitimi altres veus que perfilen una universitat pública molt diferent en el seu funcionament i finançament com la que coneixem. En aquest any 2011 la UB ha completat amb un èxit relatiu els reptes que han suposat:

— La presidència de torn de l’ACUP, amb la culminació d’un estudi dels impactes de les universitats públiques catalanes i l’exigència de més representativitat pública i política.

— La posada en marxa del programari de gestió economicofinancera SAP, que tot i les dificultats que ha generat en la implementació, amb més d’un mal de cap, se’n pot assumir la superació amb temps i suport.

— El plantejament realista i cooperatiu per arribar a una solució definitiva que faci front a les dificultats financeres del PCB sense renunciar als projectes, a les necessitats, ni al patrimoni de la UB amb un enfocament conjunt avalat per la Generalitat.

— L’aprovació del nou plantejament del Pla de dedicació acadèmica (PDA) del professorat per evidenciar la gran i diversa feina que fem, més enllà del compliment i de la qualitat de la docència impartida.

4

— La creació de l’Escola de Doctorat i el desenvolupament d’altres propostes d’organització necessàries per a l’adaptació del nostre funcionament a les exigències de l’EEES i les competències que hem anat assumint.

— La culminació de l’aprovació pendent de la relació de llocs de treball en el seu pas de la fase 0 de PAS-funcionari. Tot indica que el divendres 23 de desembre passarà el darrer tràmit que mancava.

Són molts més els compromisos i les necessitats que entre tots hem fet avançar. És evident que sense la força de la UB els resultats assolits en les polítiques i les actuacions dutes a terme no hauríem superat un marc de restriccions i de frenada imposat per una conjuntura econòmica que, desgraciadament, encara no ens situa políticament i socialment en els primers llocs de la prioritat. Els resultats que hem obtingut no amaguen les dificultats per assolir-los ni tampoc volen dir necessàriament que la via o el nivell assolit hagin estat sempre els desitjats. Tanmateix, des de la meva visió personal, no vull ni crec que puguem oblidar un cert optimisme. Una de les peces clau del nostre discurs com a UB és defensar des de tots els territoris el paper de la universitat pública com a institució centenària, independent, plural, lligada a les necessitats i al coneixement d’una societat concreta en el marc d’un món global. En aquest sentit, els resultats del 2011 que avui presentem ens acrediten com a interlocutors potents en l’exercici de la crítica i del compromís, però sobretot en el camí d’oferir, des de la recerca i la docència, des del pensament científic i professional, les reflexions crítiques positives, les oportunitats que el nostre país té d’afrontar amb èxit la situació actual sense deixar de banda cap ni un dels valors que ennobleixen la nostra societat. SITUACIÓ ECONÒMICA M’he referit abans a la conjuntura econòmica, els efectes pressupostaris de la qual han estat presents en les meves intervencions públiques, així que només plantejaré un breu resum per no ser repetitiu, tot i que sóc conscient que és la problemàtica que més ens amoïna. La situació econòmica del 2011 comença amb els efectes d’una reducció mitjana d’un 5 % dels nostres salaris el 2010, una reducció que s’ha descomptat del finançament públic que reben les universitats, amb la qual cosa només té un impacte d’estalvi en els comptes de la Generalitat. A l’impacte d’aquesta mesura es va afegir una retallada del 16,3 % (en relació amb el 2010) de la subvenció ordinària per a les universitats en el pressupost 2011 de la Generalitat. Aquestes reduccions han suposat els majors esforços de tots els que fem la UB, i també unes dificultats econòmiques de més de 50 milions d’euros afegides pel dèficit acumulat.

5

La recuperació de l’equilibri pressupostari el 2009 i la seva consolidació el 2010 s’hauria completat amb el sanejament total dels comptes de la UB si el Govern hagués mantingut els fons previstos en el Pla de millora corresponent al 2010 i haguéssim cobrat els deutes de la Generalitat de Catalunya contrets per governs anteriors i altres retards, que en total superen els 70 milions d’euros. Cal reconèixer que els incompliments i la crisi tornen fràgil la nostra solvència amb l’aparició d’un dèficit pressupostari conjuntural aquest any, que esperem que desaparegui el 2012 d’acord amb el pressupost equilibrat que hem aprovat. A aquests paràmetres cal afegir-hi la retallada en el Pla d’inversions universitàries (PIU), que limita les possibilitats dels projectes d’obra nova pendent i que ens han deixat amb prop de 3 M€ de factures sense el finançament acordat i que ha hagut d’assumir la UB dels seus resultats. Actualment, des del Vicerectorat d’Economia i la Gerència s’estan cercant fórmules alternatives de finançament a llarg termini per poder disposar dels espais que requerim per al nostre funcionament, un cop establertes les prioritats i els terminis, sempre en un marc de rigor i de sostenibilitat. Així, podem confiar que la primera fase de la Facultat de Dret, el sector 8 que completa la Facultat de Medicina i altres projectes d’obra nova comencin a aprovar-se després de tenir fórmules de finançament que la UB pot suportar en el llarg termini. A aquestes dificultats cal sumar-hi la impossibilitat estructural per part de la Fundació PCB de retornar el seu deute acumulat, de més de 110 milions d’euros, un deute que el 2010 tenia uns primers venciments que el PCB ja no va poder assumir i que, d’altra banda, la UB havia avalat —o n’havia fet un contraaval— en uns imports de 60 milions d’euros de crèdits privats i fins a 36 milions d’euros en crèdits públics. Des que vaig prendre possessió del càrrec, vaig encarregar diversos informes sobre la situació del PCB que corroboraven l’opinió que va expressar a finals de l’any 2009 la Sindicatura de Comptes, en el sentit que hi havia una alta possibilitat d’impagament dels retorns dels deutes que vencien per part del PCB i, per tant, del risc de concurs de creditors i d’execució dels avals signats per la UB des de l’any 2001. Des de llavors hem actuat des del realisme i amb unes hipòtesis de treball (mantenir la responsabilitat dels patrons, defensar els objectius fundacionals del PCB, cercar una solució de llarg termini per al PCB i salvaguardar els interessos de la UB) que han portat a negociar l’ajornament d’aquestes obligacions de pagament i a proposar un pla a llarg termini amb la ferma implicació de la Generalitat de Catalunya, amb el doble objectiu de no arrossegar la nostra Universitat a una situació insostenible ni tampoc tancar un projecte que té indubtables impactes positius. Ha estat en les darreres setmanes que s’ha pogut concretar una solució que el patronat del PCB no qüestionés, i que va ser ratificada pel Consell de Govern de la UB i també per la Comissió Econòmica del Consell Social. Cal denunciar la poca responsabilitat de les

6

administracions públiques per les promeses d’assignació de recursos que no s’han complert. També s’han registrat les edificacions i concessions a nom de la UB que restaven pendents de les obres del PCB, amb la qual cosa ha aflorat un guany patrimonial de 87 M€, una actuació que s’emmarca en la regularització patrimonial de les propietats, drets i obligacions de la UB amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica i evitar un possible risc de pèrdua de valor. Per acabar aquesta breu referència a la situació econòmica, voldria insistir que la universitat pública és part de la solució de la crisi actual i de qualsevol model econòmic basat en el coneixement. Amb el plantejament realista que estem fent, les alternatives que s’estan treballant i l’adaptació progressiva i prudent amb què s’enfoca el trasllat de les retallades, aquesta situació econòmica no està tenint efectes devastadors per a la nostra Universitat. Estem en un camí de risc i cal ser-ne conscients. Vetllem per una UB sostenible i responsable financerament que no deixi a les generacions futures unes hipoteques inassolibles. POLÍTIQUES I ACTUACIONS La gestió universitària és la suma del treball de moltes persones en àrees diverses. De manera anàloga, al Pla director distingim cinc eixos principals: formació i estudiants; recerca i transferència; internacionalització i relació amb l’entorn; PAS i PDI, i gestió dels recursos i economia. A continuació presento un balanç, un panorama, de la feina feta en tots i cadascun dels àmbits indicats durant l’any 2011. El balanç es complementa amb la informació que es pot trobar a la Memòria del curs 2010-2011 que tot just s’acaba de publicar. Formació i estudiants L’àmbit de la formació abasta la política acadèmica, la docent, l’estudiantil i la lingüística, tant en les activitats reglades com en les no reglades. En relació amb les polítiques aplicades en aquest 2011, vull destacar:

— L’impuls a la innovació docent a través de l’observatori creat; la potenciació del Pla de millora i innovació docent i la publicació en obert o el bon treball que es desenvolupa des de fa anys des del CRAI i les biblioteques universitàries, així com la tasca de formació de l’ICE. L’avaluació dels mèrits docents ha millorat en gairebé un 15 % en la darrera convocatòria (respecte a l’anterior).

7

— La revisió de la programació universitària, que en el cas dels màsters, sobretot durant el segon semestre del 2011, s’ha anat debatent i se n’ha aprovat la programació 2012-2015, que es desenvoluparà en dues etapes. Fruit de l’adaptació a què obligarà aquesta programació, que afecta tot el sistema universitari català, està sent l’homogeneïtzació dels màsters actuals amb fusions, convenis amb altres universitats o la reducció de l’oferta d’assignatures a impartir, entre molts altres aspectes.

— L’èmfasi en el doctorat resultant de l’aplicació del nou Reial Decret i de la creació de l’Escola de Doctorat de la UB aprovada per unanimitat en el Consell de Govern del 16 de desembre. També s’han aconseguit 31 mencions a l’excel·lència als doctorats de la UB, comptant els programes interuniversitaris en què participa la UB. Aprofito per felicitar la Dra. Anguera pel seu nomenament en el Comitè de Direcció de Doctorat de l’Associació Europea d’Universitats (EUA).

— La defensa de la qualitat de la docència a través de l’avaluació i el seguiment de la nostra oferta oficial d’ensenyaments, tant de grau com de màsters, amb la implementació del SAIQU, que ens fa complir amb garanties les exigències de l’AQU i de l’ANECA. S’han consolidat les enquestes en línia adreçades als estudiants sobre les assignatures i el professorat dels graus i dels màsters.

— L’aplicació del Pla de llengües, que ha suposat una millora de 10 punts

percentuals pel que fa a l’avaluació dels indicadors lingüístics del finançament variable del Govern català. Igualment, cal destacar la potenciació tant de l’Escola d’Idiomes Moderns, amb canvis i millores en la gestió, com d’Estudis Hispànics.

— Per acabar, hem de tenir en compte el reforç dels serveis als estudiants amb un SAE més potent i coordinat, per respondre a les necessitats habituals i especials, així com accions puntuals de millora en la comunicació adreçades als estudiants: Blocveu, nous webs de l’Hotel d’Associacions i del Consell de l’Alumnat.

Aquestes polítiques han donat lloc a resultats molt visibles, com ara la implantació progressiva del projecte CUBAC (Carpeta UB per l’Aprenentatge i Competències) per a l’avaluació de competències, l’extensió del campus virtual a gairebé la totalitat d’assignatures que s’imparteixen tant en grau com en màster, i s’ha avançat en el Curriculum@Integral, que incorpora la docència impartida i la innovació docent al currículum investigador, així com en experiències i models de semipresencialitat de la docència. S’ha treballat en la resolució del Claustre del 16 de juny per garantir un sistema de recuperació de l’avaluació. Amb aquesta voluntat es va iniciar un procés de modificació de les Normes d’avaluació i qualificació dels aprenentatges per part de la Comissió

8

Acadèmica delegada de Consell de Govern. La implementació per al curs 2011-2012 s’està adoptant de manera diferenciada per centres d’acord amb variables com ara el nombre d’estudiants per assignatura, la matriculació semestral en cas de repetició de les assignatures o el pes en la nota de l’examen final. D’altra banda, les xifres sobre titulats i doctors, així com sobre la satisfacció i inserció d’ambdós en el mercat laboral, resulten il·lustratives dels bons resultats de la nostra formació. Igualment, les bones xifres d’accés i preinscripció en els nostres ensenyaments, tant de graus com de màsters propis i oficials, reflecteixen l’atractiu de la qualitat i diversitat de la nostra oferta docent, que aquest curs s’ha completat amb el nou grau de Comunicació i Indústries Culturals. Així mateix, s’han mantingut els cursos d’estiu, Els Juliols de la UB, que malgrat la davallada de la demanda en crèdits de lliure elecció ha continuat assolint l’autofinançament. Disposem de l’escola universitària d’estiu més gran del sistema català, en la qual més del 40 % dels inscrits ja no són alumnes de la UB, uns ensenyaments no reglats en què també hem consolidat el programa de la Universitat de l’Experiència, que ha crescut fins a gairebé 300 matriculats i 6 titulacions, amb uns comptes que per al curs 2011-2012 quedaran equilibrats. He manifestat en més d’una ocasió que els estudiants i la seva participació són un dels temes pendents que la Universitat ha d’afrontar de manera profunda, tot i que avancem en l’eficàcia dels serveis i en l’atenció que es presta des de diferents unitats. Aquesta problemàtica creix amb la conjuntura perquè és evident que disposar de menys recursos suposa més dificultats que impacten negativament en la motivació. Hi ha raons objectives i hi ha també perjudicis que sustenten les crítiques del nostre alumnat i jo les comprenc, i per això defensaré que darrere d’augments conjunturals dels preus no s’imposi un canvi de model, ni que l’alumnat pateixi una docència insuficient ni una manca de motivació que afecti la qualitat. Estem parlant d’un alumnat que cal remarcar que suma bons indicadors a la UB amb la millora del seu rendiment acadèmic en els ensenyaments adaptats a l’EEES o fent de la UB la universitat amb més premis nacionals a l’excel·lència, amb 22 guardonats.

Fem avenços en les necessitats especials que tenen, per exemple, els més de 500 estudiants amb alguna discapacitat que aquest curs estudien a la UB, o en les necessitats d’orientació i formació de competències professionals. Però resten circumstàncies, estic segur que molt puntuals, de males praxis docents, desmotivació de l’alumnat perquè participi o assisteixi a classe, necessitats d’espais d’estudi... Qüestions que assumeixo com una important mancança per part de la UB, però que confio que cas a cas puguem resoldre en coordinació amb els representants dels estudiants i les diferents estructures en les quals ens organitzem: departaments,

9

consell d’estudis, juntes de facultat, vicerectorats, Consell de l’Alumnat, Consell de Govern o Claustre. Recerca i transferència Aquest eix és resultat sobretot de la gestió dels vicerectorats de Recerca i d’Innovació i Transferència del Coneixement, però té ramificacions en gran part de la resta de vicerectorats i en les principals fundacions del nostre grup. El 2011 hem prioritzat:

— Polítiques de continuïtat, amb suport als grups i instituts de recerca i a l’investigador amb finançament específic, així com intensificació i consolidació d’un programa propi de becaris. També hem treballat per a la seva projecció mitjançant la presència activa en les principals xarxes internacionals, com ara l’EUA, l’IFPU, Coimbra o LERU.

— Polítiques de potenciació de les infraestructures científiques amb un estímul de les ajudes per a la seva sol·licitud.

— Polítiques de col·laboració i sinergies, com ara la participació dels nostres professors i investigadors en diferents instituts del programa CERCA. Aquest any també ens hem «consorciat» amb el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), un consorci entre el CSIC, l’IRTA, la UAB i ara també la UB.

— Polítiques d’impuls de la Fundació Bosch i Gimpera com a principal instrument de transferència, posant en marxa el CITA-UB.

Entre les accions que s’han dut a terme en aquest eix es poden destacar les activitats d’innovació i transferència, que han mantingut l’impuls i el suport de la Fundació Bosch i Gimpera. Així, s’ha promogut la presentació i la participació en projectes de recerca internacionals. També s’ha treballat i aprovat des d’inicis d’any la Normativa UB de creació d’empreses de base tecnològica, la qual s’ha aplicat a l’empresa iProteos en el camp de la biotecnologia, que ha rebut diversos guardons. En aquesta línia, cal remarcar també que dos dels finalistes del concurs Bioemprenedor XX impliquen tecnologia UB. Les activitats d’innovació i transferència de la UB s’han fet ben visibles en un gran nombre de fires, congressos i plataformes o amb la novetat d’Inventum, un joc de taula creat per la UB amb distribució comercial i que promou la divulgació del coneixement científic. També s’ha avançat en el projecte Minerva amb les necessitats dels grups de recerca interessats i amb convocatòries específiques per a projectes precompetitius en ciències

10

socials i humanitats. I entre altres mèrits importants, destaquem la selecció de l’Institut de Ciències del Cosmos en la primera fase per obtenir la distinció d’excel·lència Severo Ochoa, l’únic institut únicament universitari dels 22 seleccionats. Igualment, cal destacar l’avaluació feta en l’Informe de progrés del campus d’excel·lència internacional BKC per una comissió internacional, o el balanç intern del primer any d’activitat a la xarxa LERU, que el proper maig celebrarà el desè aniversari a la nostra Universitat amb una reunió de rectors i altres activitats. Aquestes avaluacions positives no serien possibles sense les persones que estan al capdavant i, sobretot, sense una comunitat universitària que contribueix amb els mèrits i la dedicació individual a la qualitat global, i que també corrobora haver estat la universitat amb més distincions ICREA Acadèmia (14 de 25). La nostra recerca requereix també equipaments i infraestructures bons i punters. Hem continuat treballant per millorar les nostres instal·lacions científiques i també per tenir accés a les millors infraestructures d’altres institucions. Això no obstant, en la conjuntura actual també hem d’intentar ser més eficients, i així estem reorganitzant els Centres Científics i Tecnològics amb una projecció més moderna i col·laborativa, però sempre amb la prioritat del servei per als usuaris interns. Aquesta reorganització ens permet optimitzar més el manteniment dels aparells mitjançant renegociacions amb les empreses amb un estalvi superior a mig milió d’euros. Això també ens permet fer noves inversions, i d’aquesta manera aquest any s’han iniciat projectes d’inversions de prop d’un milió i mig d’euros per a equipaments científics cofinançats pel MCINN. Internacionalització i relació amb l’entorn

Hi ha diversos vicerectorats i comissionats que per les seves actuacions tenen un gran impacte social, i també pel que fa a les relacions de la UB amb l’entorn. Aquesta feina continuada, la seva difusió i el seu impacte millora la nostra projecció i el reconeixement amb polítiques com ara:

— El programa d’internacionalització at home, que està consolidant un seminari anual interdisciplinari en què participen tant PDI com PAS i alumnat, i que ja ha concedit diversos premis a la internacionalització.

— El suport a la mobilitat internacional, que continua creixent tant en el nombre de

nacionalitats i d’estudiants nascuts a l’estranger presents en els diferents ensenyaments de la UB (un 10 %) com entre el professorat i els investigadors.

— L’impuls de les revistes electròniques i les notícies que produeix la UB, que ens porta a augmentar cada any el nombre de consultes de les nostres pàgines web, el nombre d’impactes en premsa escrita, premsa electrònica, ràdio i televisió, i tot això permet apropar més el coneixement científic a la societat.

11

— La consolidació del projecte Alumni UB, que projecta socialment la nostra Universitat i que en dos anys ha vist augmentar en prop del 70 % el nombre d’associats, i que a més ofereix uns serveis atractius als nostres recents llicenciats i a la resta d’exalumnes, gràcies al suport dels seus 23 clubs impulsats en àmbits diferents pels exalumnes i a la potència del seu Consell de Notables.

La internacionalització és una política que estem impulsant, sobretot pel que suposa en relació amb la mobilitat acadèmica i l’enriquiment científic. Però també hem potenciat la projecció de la nostra Universitat amb accions més puntuals, com ara l’actualització del logotip de la UB per millorar la nostra visibilitat sobretot en les noves tecnologies i suports de comunicació. A més, la UB participa en cinc màsters, en un doctorat Erasmus Mundus i en quatre intercanvis Erasmus Mundus Acció 2, en coordina un altre amb Rússia (que disposa de 2,1 milions d’euros de finançament) i coordina un Acció 3 d’àmbit mediterrani. D’altra banda, hem acabat d’elaborar un mapa intel·ligent de les relacions internacionals que la UB manté amb 1.013 universitats de 82 estats del món, ja visible al web. A la vegada, s’ha fet un estudi exhaustiu de les 21 xarxes en què la UB està present, que agrupa un total de 4.391 universitats de tot el món, en què la UB ostenta la presidència del Fòrum Internacional d’Universitats Públiques, i està en el comitè executiu de l’UNIMED, entre altres càrrecs i participació. També potencia la informació i la relació electrònica el Museu Virtual, que ha completat 14 col·leccions, 2 exposicions virtuals i 2 visites virtuals, que representen el patrimoni de la UB en tots els camps en què és present. El Museu Virtual complementa la gran i intensa activitat cultural, d’exposicions i cicles artístics. N’és un exemple l’exposició «Concòrdia i patrimoni: tresors de la farmàcia catalana», que va ser tinguda en compte en la medalla que la Facultat de Farmàcia va atorgar a la Dra. Cirlot, a la qual felicito tant per la medalla com per l’exposició, que ha arrossegat un bon grapat de mecenes i finançadors. També s’ha completat la inclusió de la UB a la Xarxa d’Universitats Saludables gràcies al compromís assolit i a les millores efectuades en sostenibilitat, algunes de les quals seran objecte d’un punt posterior del Claustre d’avui. Personal docent i investigador (PDI) i personal d’administració i serveis (PAS) Les persones constitueixen el valor i la força més importants de la UB. El pes dels estudiants, de què ja he parlat, es completa amb el del PAS i el PDI. El 2011 ha vist la concreció de les seves polítiques:

— Relleu generacional en PDI, amb l’adequació del Pla de jubilació anticipada per al PDI-funcionari i les noves places d’investigadors postdoctorals, que s’han

12

acompanyat de concursos d’estabilització de lectors i altre professorat amb mèrits suficients.

— Promoció a catedràtic, que es va iniciar amb una quantitat important de places convocades l’any 2010 que s’han anat adjudicant fins a l’any 2011.

— Aprovació del nou Pla de dedicació acadèmica, que tindrà la versió final durant el primer trimestre del 2012. S’hi quantifica i pondera tota l’activitat del professorat, tant docència i recerca com gestió, cosa que permetrà justificar millor la labor universitària i els recursos humans necessaris, i tenir informació vàlida per a la política de professorat i de recerca.

— Relació de llocs de treball, que el divendres 23 pot concloure una reivindicació i obligació històrica.

— Model organitzatiu, que ha de fer els passos necessaris per a la correcta adaptació als processos i al funcionament a què ens han obligat els darrers canvis normatius i l’adaptació a l’EEES.

Respecte al professorat, les polítiques d’estabilització i promoció comentades han donat lloc a 53 noves places de PDI permanent convocades durant l’any 2011, a les quals s’han d’afegir 24 de professor temporal a temps complet (7 lectors, 6 col·laboradors i 11 investigadors postdoctorals de docència i recerca) per consolidar la política de relleu generacional. Pel que fa al PAS, s’han culminat els concursos oberts i s’ha avançat en acords com en el cas del fons d’acció social i en consultes sobre temes relacionats amb la jornada laboral, que restaven pendents. Així, el passat 12 de desembre es va publicar la convocatòria FAS 2011 amb un import que supera els 300.000 euros, una convocatòria que potencia les ajudes a llars d’infants i a colònies, casals o esplais d’estiu per donar resposta a les conclusions de l’enquesta feta sobre la detecció de necessitats per a persones amb fills de 0 a 3 anys. S’han renovat la totalitat (156) dels contractes que tenien data de finalització el desembre del 2011, una mesura que s’afegeix a la reducció d’una hora/dia per al PAS funcionari major de 60 anys (110 persones) dins de la política de priorització del capital humà necessari. Gestió dels recursos i economia

El Vicerectorat d’Economia, gran part dels comissionats i la Gerència aporten polítiques de millora i modernització en aquest eix, que inclou moltes dimensions, entre les quals vull destacar:

13

— La consolidació de l’equilibri pressupostari amb un tancament en positiu de l’exercici 2010 i el plantejament d’un pressupost equilibrat per a l’any 2011, abans de l’anunci de les retallades. També s’acaba d’aprovar un pressupost equilibrat (sense subvencions equilibradores) per a l’any 2012.

— La millora de la gestió del Grup UB, ja que, tret del PCB, la resta de fundacions i col·legis majors han tancat en positiu.

— La modernització de la gestió economicofinancera amb la implantació del SAP a partir de l’estiu de l’any 2011, amb incidències que ja he comentat però que crec que, malgrat les dificultats, anem millorant.

— La modernització informàtica tant del correu web com del maquinari, que permet mantenir polítiques docents actives respecte al campus virtual, la comunicació àgil dins de la comunitat universitària o la reducció de la despesa en comunicacions.

— La millora dels ingressos propis que, amb taxes de creixement d’una mitjana del 5 % anual, mostra la millor gestió dels serveis que prestem i ens fan generar un coixí d’autonomia financera més sòlid, tot i que la magnitud de la retallada del finançament públic fa que aquest coixí es quedi molt curt.

La millora de la gestió, a més del nou programari i dels canvis en la direcció, també ha suposat noves iniciatives, com ara la transformació de la Clínica Odontològica, dins de la Fundació Finestres, en Hospital Odontològic. En l’àmbit hospitalari, a més de les bones relacions i de la col·laboració amb els nostres hospitals universitaris, que com el Clínic, Sant Joan de Déu o Bellvitge són capdavanters a escala espanyola i internacional, hem incorporat dos nous hospitals associats, l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i el Badalona Serveis Assistencials. Altres millores de serveis han estat l’ampliació de les instal·lacions de l’OSSMA amb un equip addicional de medicina de treball, i l’aprovació del Pla de prevenció de riscos de la UB. Es continua amb l’avaluació dels riscos psicosocials després d’acabar amb el CRAI i Bellvitge, que s’afegeixen a les que s’han dut a terme l’any 2010. A través de visibles i planificades accions de màrqueting i difusió, la UB està augmentant en gran mesura la seva essència activa a la xarxa i als mitjans de comunicació, amb el complement d’introduir-nos en nous mercats compatibles amb l’activitat econòmica, com han estat el rodatge de pel·lícules i les passarel·les de moda, unes actuacions que permeten confiar en increments d’ingressos propis a altes taxes anuals, malgrat la conjuntura, i sempre sense perjudicar la missió formativa, investigadora i social de la UB.

14

L’execució del Pla Renove ha permès millorar instal·lacions bàsiques en gran part delsnostres centres i practicament s'han dut a terme totes les obres previstes d'actuacions puntuals i de manteniment, com ara reparacions en departaments i aules, climatitzacions o laboratoris nous. També hem tramitat l'ampliació de l'aulari de Bellvitge -cosa que a partir del 9 de gener suposarà que s'hi ubiquin les màquines per aquesta obra-, així com dur a terme la rehabilitació del Paranimf de Medicina o l'edifici Tallers de Belles Arts. També entre les actuacions que han completat les polítiques de millora en la gestió hi ha l’activitat del Gabinet d’Atenció i Mediació, que ha rebut prop de 30 sol·licituds i que ha donat resposta a conflictes interpersonals, alguns dels quals feia anys que no es tractaven. CONCLUSIÓ Aquest any, que acabarà d’aquí poc més de deu dies, ha estat intens per a la UB, però malgrat les dificultats mantenim les expectatives de millora dels objectius en tots els indicadors proposats. Sóc conscient que els avenços han requerit, requereixen i requeriran un sobreesforç, un treball intens de tots els sectors que fem la UB per compromís amb el país i amb la institució, per estimació a la Universitat de Barcelona i per consciència del nostre paper important en la nostra societat, en el nostre país. És precisament aquest compromís el que m’ha portat a reclamar i defensar els drets i el finançament que requereix la nostra qualitat. El treball intern a la UB, les relacions i les negociacions amb el govern de la Generalitat i amb les altres administracions públiques, les intenses relacions socials i la difusió d’aquesta defensa de recursos per a la universitat pública als mitjans de comunicació ha estat intensa. Aquesta actitud es reflecteix en 12 dels 18 articles i entrevistes que els diaris han recollit des que sóc rector, així com les més de deu entrades en la pàgina del rector que tracten de manera directa el tema de la insuficiència del finançament, el risc de les retallades o l’exigència al Govern dels seus compromisos, sense oblidar la intervenció que el passat 13 de juliol vaig fer davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya o els discursos d’inauguració de curs o en altres informes en aquest Claustre. Concentrem la força del pensament científic, de la docència i de la recerca, les energies independents i crítiques, lleials i positives, que han de permetre a la nostra societat sortir de l’actual incertesa i continuar caminant per un sender de progrés, d’igualtat, de democràcia, de benestar, de solidaritat. La universitat ha de ser una prioritat per al nostre país. Continuarem denunciant que la universitat no pot patir retallades superiors a la mitjana i defensarem que la universitat ha d’estar entre els objectius prioritaris dels recursos públics. El proper any 2012 exigirà, segur, nous sacrificis en un context d’aplicació continuada dels ajustaments pressupostaris, però això no ha de truncar el nostre optimisme, la

15

nostra mirada positiva, que ha servit per mantenir la qualitat en un any 2011 que tampoc no ha estat fàcil. Demano de nou el vostre suport crític per continuar amb una aplicació prudent de les retallades i amb una aposta ferma per la nostra qualitat, complint en tot cas els compromisos establerts en el nostre Pla director. El vostre suport donarà força a la UB en les seves reivindicacions, farà més forta la nostra veu en reclamar al Govern que no anul·li ni revoqui els acords de finançament que conjunturalment està incomplint. Vull remarcar que en el marc dels nostres contactes amb el Govern de Catalunya hem aconseguit el compromís de millorar el finançament en relació amb l’evolució de la nostra economia. De cap manera el suport que avui us demano té com a objectiu frenar les crítiques, els matisos, els desacords, les propostes alternatives, etc. La Universitat de Barcelona és rica justament perquè és plural i diversa. Aquest és el nostre patrimoni, una institució centenària que té una doble funció social: la universitària pròpiament dita i la de servir a la nostra comunitat, al nostre país, que cal reivindicar amb força. La nostra feina de cada dia parteix d’un compromís amb la UB que és la nostra manera de ser útils al món que ens envolta i de servir el nostre país. Per tal que la nostra gestió tingui èxit, per tal que tinguem força per explicar a la societat el nostre paper, per defensar els recursos públics que se’ns destinen, per aportar sortides a l’actual situació de crisi de la nostra societat... Per tot això ens convé un Claustre unit i fort per una Universitat de Barcelona forta. Gràcies per la vostra atenció.