Diftongs decreixents (de obertura a tancament)AI mai, aire AU caur, pau EI rei, reina, remei EU hereu, veureIU viu, estiuOI almoina, boira OU coure, remouUI cuina, buit UU duu, lluu Diftongs creixentsQUA quatre, Pasqua GUA aigua, paraigua QE qesti GE ungentQI obliqitat GI ping, lingsticQUO quota, quocient GUO paraiguot

IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen diftong,

Accentuaci: (obert) , (tancat) , ,.Agudes (tancat ): acaben en: a,e,i,o,u, (No diftong Decreixent) as,es,is,os,us, en,in. Planes (obert `): No acaben en vocal, vocal+s, en, in. (Si diftong Decreixent, anveu, crieu, estigureu).Esdrixoles (obert `): totes. Atenci! Fa-m-li-a, vic-t-ri-es, es-sn-ci-a, es-gl-si-es, memries.Excepcions:A: arrs, terrs, a, aix, all, perqu, per, ress, reps, rebP: estmac, crvol, prstec, ferstec, llpol, furncol vncer, crixer, crrer... (verb ser)fra.E: esglsia, llmena, Dnia, tmbola, frmula, plvora, gndola, trtora, ocrrega...

Errors: llibreria, Maria, espia, havia, te-ni-a, Gan-di-a... (planes acabades en vocal). Algun, alguns, Anton, Ferran, orangutan, pingins, Ramon... (agudes que no compleixen la regla). actua, actues, envien, envies, fenomen, melodies... (planes que no compleixen la regla). exmens, fenmens, rgan, rgans, polgon, polgons, telfon, telfons... (sn planes). ci-n-ci-a, c-pi-a, decadncia, desgrcia, esttua... (son esdrixoles).

Els Adverbis acabats en ment conserven o no laccent grfic del adjectiu: gilment, contnuament, bonament, feliment

Sn agudesAlfil, avar, cautx, ciclop, criquetelit, fluor, futbol, handbol, hoquei humit, interval, obo, oce, Per, quilogram, radar, Raimon timp, tiquet, xandall, xasss, xiclet

Sn planes Acne, adequa, alvol, amonac, atmosfera, austracCardac, cstig, conixer, crrer, crixer, etop Intrfon, leuccit, magnetfon, medulla, merixer, mssilOmplat, parixer, policac, rptil, tmer, termstatTxtil, trcer, torticoli, vncer, vertigen, zodac

Sn esdrixoles Aurola, diptria, czema, elctrodeEtipia, Himlaia, olimpada, perodepneumnia, rubola

ACCENT DIACRTIC

Amb accentSense accent

b, bns (possessions, adv. i conj.)du, dus (divinitat)dna, dnes (del verb donar)s (del verb ser)fu (del verb fer en passat)fra (del verb ser) m (part del cos) ms (quantitatiu)mlt, mlta (verb moldre)mn (planeta terra)mra, mres (fruit)nt, nta, nts, ntes (d'una famlia)s, ssa, ssos, sses (animal)pl, pls (cabell)qu (relatiu tnic, interrogatiu)s (del verb saber)s (afirmaci)sc (del verb ser)sl, sls (terra) sn (del verb ser) t (del verb tenir) s (acci d'usar)vns, vnen (verb venir)vs (verb anar)be, bens (corders)deu, deus (numeral, del verb deure)dona, dones (sexe femen)es (pronom reflexiu)feu (del verb fer en present)fora (adverbi de lloc) ma (possessiu: meua) mes (part de l'any)molt, molta (quantitatiu) mon (possessiu: meu) mora, mores (dona rab)net, neta, nets, netes (adj. de neteja)os, ossos (part anatmica)pel, pels (contraccions de per+el, per+els) que (relatiu sense preposici / exclamatiu) se (pronom reflexiu)si (conjunci)soc (calat, tros de fusta)sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler)son (acte de dormir)te (planta, infusi, lletra i pronom)us (pronom feble)vens, venen (verb vendre)ves (reducci de veges)

Tamb: adu, rodamn, besnt, subsl. Els monosllabs, llevat que siguen diacrtics, no saccentuen mai: fa, pla, pa, ben

QU

INTERROGATIU(equival a quina cosa)Qu fas?Qu passa?No sabem qu estudia.

RELATIU AMB PREPOSICI(equival al relatiu el qual, la qual, els quals, les quals)La casa en qu visc no s bonica.Les llibretes en qu prenc els apunts sn roges. El cotxe amb qu he vingut s de mon pare. Sn qestions per qu no es preocupa ning.

Posem diresi (, ):- per fer sonar els diftongs creixents: qe, qi, ge, i gi.( llenges, pasqes, lingista, ping, aqeducte, aiges, obliqitat).- per fer sonar i / u, i no podem posar accent, compareu; polaina i cocana, herona, peu i pec, ram, vena, oda, llut, dirn, pas > pasos, Llus > Llusa , coa, incloen, allar, Ral).- paraules derivades larrel de les quals acaba en vocal i el sufix comena per: continutat, decament, helicodal, traduble, europetzar.heroic->herocitat;laic->lacitat, lacisme, lacitat;fluid->fludesa, fludificar;europeu->europetatespontani->espontanetat;idoni->idonetat;homogeni->homogenetat;continu->continutat;laic->lacal;helicoide->helicodal;trapezoide->trapezodal- Derivats dun mot que tinga i, u tniques precedides de vocal: agrair->agrament, atapeir->atapement, trair->trador, tradora, ve->vena, venat, venatge, pas->pasos, apasat. Exc. pais, paisatge.- verbs els radicals dels quals acaben en -ir, excepte infinitiu, gerundi, futur i condicional: INFINITIUGERUNDIFUTURCONDICIONAL

agrairagraintagrairagrairia

Per agrat, agrasc, agraa, agrasca, agrau

conduirconduintconduirconduiria

Per condua, condues, conduu, conduen condut, No: conduir, conduint, conduir, conduiria.

- perfecte dindicatiu dalguns verbs: cloure i derivats, coure, plaure, quan no calguen els accents: plaa, plaes, plaa, plaem, plaeu, plaen.No posem diresi:- Quan cal posar accent sobre la i / u: Pas, Llus, conduem, produeu- Els compostos formats amb els sufixos: europeista, altruisme, harmnium, Mrius. (egoista, egoisme) llusme, prosme.- Paraules amb prefixos: intrauter, reincidir, coincidncia, contraindicaci, preinscripci i autoinducci. Exc. Rell i formes del verb reeixir: resc, rex, resca, resques, resquen.- Lexemes comenats per i/u. creia, queia, duia, deia, veia.-el mot i i els derivats. (i, ionitzar, ionosfera). -> li.-hioide, hiogls, hioscina. Paraules que sescriuen diferent en Valenci:

Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-gEn sllabes finals: Si la vocal anterior s tnica -> P T C. amic, advocatSi no podem aplicar la regla anterior, cal observar els derivats: rab (Arbia), sord (sorda)Derivats amb P T C -> mot amb P T C Derivats amb B D G -> mot amb B D GExcepcions: Mots femenins acabats en ETUD, -ITUD: inquietud, solitud. Altres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, nec, mnec, crrec, esprrec, fstic. La 1a persona del singular del present dindicatiu dels verbs velaritzats: aprenc, comprenc, entenc, tinc.

Perfrasis Verbals. Perfrasi = 2 verbs (auxiliar + principal (infinitiu, gerundi o participi)) que funcionen amb significat nic, en conjunt. Ex. He danarLes perfrasis dimminncia. (Lacci es troba a punt de realitzar-se). Estar a punt de + infinitiu.El tren esta a punt deixir.

Present o futur dindicatiu + expressi dimminncia.Em dutxe ara mateix. De seguida texplicar.

Anar a (en imperfect) + infinitiu.Anava a dinar. Anvem a contar-li.

Errors:Anar a (en present) + infinitiu.Vaig a comenar (comence/comenar)

per s correcta si te valor de moviment o desplaament.Vaig a tancar la finestra. Vs a veure qui s.

Les perfrasis dobligaci. Obligaci personal:Haver de + infinitiu.He danar al dentista aquesta vesprada. Haurs de fer el que et manen.

Caldre que + subjuntiu.Cal que adjunteu el justificant. Caldria que em digueres si vens.

Ser necessari/menester/convenient que + subjuntiu.Ser necessari que et comprem. Seria convenient que ens decidirem.

Deure + infinitiu. (valor moral).Deuen complir la llei.

Obligaci impersonal o general:Haver-se de + infinitiu.Sha de procurar no molestar. Shauria de reflexionar.

Caldre + Infinitiu.Cal tornar el llibre. Cal anar amb compte amb el sol.

Ser necessari/menester/convenient + infinitiu.s convenient posar-se el cintur. s necessari posar-sel.

Errors: Tenir que + infinitiu:Tinc que donar-te un regal. (he de donar-te un regal).

(N)Hi ha que + infinitiu:(N)hi ha que ser prudent. (sha de ser prudent/cal ser prudent/s convenient ser ...).

Ser precs + infinitiu:s precs neunir-nos. (hem de reunir-nos/cal reunir-nos/es necessari reunir-nos).

Ser precs que + subjuntiu:Era precs que vingueres. (calia que vingueres/era menester que vingueres).

Les perfrasis de Probabilitat i de Dubte. (expressen suposici, probabilitat i possibilitat)Deure + infinitiu.Deu haver eixit a fer... Devia ser pel caf que em prengu.

Potser, tal volta, probablement, possiblement, segurament + ver en indicatiuPotser vindr a sopar. Possiblement anirem de viatge.

Ser probable / ser possible + que + subjuntiu.s probable que shaja trobat molt de trnsit.

Poder ser + que + subjuntiu.Pot ser que necessite una altra m de verns.

Errors: Deure de + infinitiu.Deu de valdre molts diners. (Deu valdre molts diners). Deuen de ser les nou. (Deuen ser.)

Igual.Igual anem a la platja. (tal volta anirem a la platja, probablement hi anirem).

Ser i Estar en futur i en condicional.Seria Paula. (Devia ser Paula). Ser ja de dia. (Deu ser ja de dia). Estars cansat. (Deus estar cansat).

Perfrasis poc genunes.Acabar per + infinitiuEl secretari acab per accedir. (El secretari acced)

Ser de + infinitius de suposar que no tardar. Cal suposar que no tardar.No es destanyar que ploga. No es estrany que ploga.

Venir a + infinitiu (valor de conclusi)El pis ve a costar el doble. El pis costa el doble.

Venir + gerundi (valor reiteratiu)Vnen advertint del problema fa mesos. Fa mesos que adverteixen del problema.

Portar + gerundi (valor continutat)Porte dos anys estudiant. Fa dos anys que estudie.

Els Indefinits cap, res i gens.