resum teoria bloc415_16

8/19/2019 Resum Teoria Bloc415_16

1/147

1 de 147

GEOGRAFIABloc 4: La població i el sistema urbà: dinàmica,

diversitat i desigualtat

Curs 2015_16

L’alumnat ha de conèixer els trets característics de la distribució geogràfica de la població al món.Reconèixer les principals estructures i dinàmiques demogràfiques de les poblacions en relació ambel nivell de desenvolupament econòmic i social així com els diferents instruments (índexs, taxes,etc.) utilitzats en la seva anàlisi. Ha de saber els trets essencials que defineixen les característiquesde la població catalana i espanyola, la seva dinàmica recent i els principals aspectes de les polítiquesdemogràfiques que s’apliquen en el marc de la UE.

L’alumnat ha de conèixer l’origen del desenvolupament de les ciutats i les seves funcions, i tenirnoció de l’estructura de la xarxa mundial de ciutats. Ha de ser conscient dels processos defragmentació social a l’interior de les ciutats, així com dels diferents models de creixementurbanístics existents i la relació amb la sostenibilitat ambiental de les ciutats.L’estudiant ha de distingir els diferents nivells d’organització politicoadministrativa del territoriexistents a Catalunya i Espanya, i la diversitat de competències assignada a cada nivell. Ha de tenirnoció dels principals desequilibris territorials a Catalunya i delstipus d’instruments d’ordenació del territori que s’utilitzen per corregir -los (plans territorials, plansurbanístics, plans sectorials).

L’alumnat ha de saber analitzar l’índex de desenvolupament humà (IDH) i aplicar-lo a algun territoriconcret.


2/147

2 de 147

Índex

1.Distribució de la població mundial ............................................................................................... 5 1. Introducció. La evolució de la població ............................................................................... 6 2. La distribució de la població ................................................................................................. 10 3. Factores de distribución de la población ............................................................................... 12 4. Projeccions de futur ............................................................................................................... 13

2.Anàlisi de l’estructura i les dinàmiques demogràfiques en relació amb l’evolució econòmica isocial. Fluxos migratoris. Polítiques demogràfiques. .................................................................... 15

1. Introducció ............................................................................................................................ 16 2.L’estructura de la població ..................................................................................................... 20

Moviments o dinàmica natural de població .......................................................................... 20

Dinàmiques de poblament: els moviments migratoris .......................................................... 25 3. Variables descriptives ........................................................................................................... 28 4.Recollida de dades i fonts per estudiar la població ................................................................ 29 5. Indicadors demogràfics i sòcio-econòmics ........................................................................... 30 6. La estructura de la población ................................................................................................ 31

3.Característiques demogràfiques de Catalunya i Espanya .......................................................... 32 1. La población en España (un resum) ...................................................................................... 33

1. La distribución territorial de la población ......................................................................... 33 2. Características de la población española ........................................................................... 34 3. Los movimientos migratorios ............................................................................................ 35

2. Creixement i distribució espacial de la població ................................................................... 37

1.1.El creixement demogràfic recent ..................................................................................... 37 1.2 La distribució territorial de la població: grans desequilibris ........................................... 37

3. Dinàmica demogràfica natural: la caiguda de la fecunditat .................................................. 39 3.1 La transició demogràfica a Europa .................................................................................. 39 3.2 La transició demogràfica a Espanya ................................................................................ 39

4. Els moviments migratoris ...................................................................................................... 42 4.1 Les migracions exteriors ................................................................................................. 42 4.2 Les migracions interiors .................................................................................................. 43

5. L’estructura demogràfica ...................................................................................................... 46 5.1 La composició de la població per edat i sexe .................................................................. 46 5.2 Les característiques actuals de la població espanyola ..................................................... 47

6. Estructura econòmica de la població espanyola .................................................................... 49 7. Els sectors econòmics ............................................................................................................ 52 8. Demografia de Catalunya ...................................................................................................... 53

Província de Barcelona .......................................................................................................... 54 Província de Girona ............................................................................................................... 54 Província de Lleida................................................................................................................ 55 Província de Tarragona ......................................................................................................... 55

9. Migració ................................................................................................................................ 56 10. Llar i famílies .................................................................................................................... 57 11. Atur...................................................................................................................................... 58

4. Les ciutats: origen i funcions. Les xarxes urbanes: un món de ciutats ..................................... 59

1. La ciutat, un element singular ............................................................................................... 60 1.1 La ciutat és un espai complex ......................................................................................... 60


3/147

3 de 147

1.2 Grans dificultats a l’hora de classificar les ciutats .......................................................... 60 1.3 La ciutat com a problema i element de planificació ........................................................ 61

2. Evolució històrica de la urbanització ................................................................................... 62 2.1 La ciutat preindustrial ...................................................................................................... 62 2.2 La ciutat industrial ........................................................................................................... 62

3. Les ciutats de l’estat espanyol ............................................................................................... 64 3.1 Les ciutats es localitzen de manera desigual ................................................................... 64

4. El declivi del món rural ......................................................................................................... 66 4.1 Els nuclis rurals es defineixen per uns trets molt heterogenis ......................................... 66

5. Evolució de la morfologia i l’estructura de les ciutats. ......................................................... 68 6. Altres activitats del medi rural .............................................................................................. 69 7. Altres factors de repercussió urbana en el segle XIX ........................................................... 70 8. Principals realitats urbanes .................................................................................................... 71 9. La gran expansió urbana en ple apogeu industrial ................................................................ 73

10. La ciutat de la crisi econòmica i de les noves funcions ...................................................... 75

11. Xarxes urbanes .................................................................................................................... 77 1. Un món de ciutats .............................................................................................................. 77 1.1 El concepte d’urbanització i ciutat. ............................................................................... 77

12. Models de xarxes urbanes ................................................................................................... 80 1 Teories descriptives ............................................................................................................ 80 2 Els sistemes urbans ............................................................................................................. 82

13. Les diferents funcions dels espais urbans ........................................................................... 83 1. Les regions urbanes ........................................................................................................... 83

14. Les administracions metropolitanes .................................................................................... 86 15. La diferenciació funcional ................................................................................................... 87

16. Relacions entre la ciutat i el camp ....................................................................................... 89 17. La ciutat, centre de poder .................................................................................................... 90 1 La ciutat com a capital d’un territori. ................................................................................. 90 2 La ubicació de les capitals .................................................................................................. 90

18. La planificació urbana ......................................................................................................... 91 1 Els agents urbans ................................................................................................................ 91

19. Morfologia i paisatge urbà: Els Plànols .............................................................................. 92 20. La xarxa urbana a Catalunya (I): el fet metropolità ............................................................ 94 21.La jerarquia de la xarxa urbana catalana .............................................................................. 96

5.Desequilibris i desigualtats internes a les ciutats ...................................................................... 98 1.El Quart món i la degradació urbana ...................................................................................... 99

2. Problemes Mediambientals: ................................................................................................ 100 3.Problemes de segregació urbana .......................................................................................... 101 4. Diferències entre ciutats de països desenvolupats vs països en vies de desenvolupament . 102

6. Models de creixement urbanístic: de la ciutat compacta a la ciutat difusa. La sostenibilitat ales ciutats. .................................................................................................................................... 103

1.Introducció ........................................................................................................................... 104 2. Compacitat (ciutat compacta) .............................................................................................. 106 3. La complexitat ..................................................................................................................... 107 4. L'eficiència .......................................................................................................................... 108 5. La cohesió social ................................................................................................................. 109 6. Ciudad compacta versus ciudad difusa (Extret de http://ecomovilidad.net/madrid/la-ciudad-difusa) ...................................................................................................................................... 110

7.Organització politicoadministrativa de Catalunya i Espanya. .................................................. 111 1. Organització territorial a Espanya ....................................................................................... 112


4/147


5/147


6/147

6 de 147

1. Introducció. La evolució de la població

Extret dehttp://wwww.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=2&lang=ca

https://www.youtube.com/watch?v=o5-2n_ILXcU&feature=player_embedded#at=63

La demografia és la ciència que estudia la població, en un sentit ample, tant del punt de vistaestàtic (el que coneixem com a stocks) com des del punt de vista dinàmic (fluxos). Un stock no

és mes que el conjunt de població que hi ha en un moment concret en un lloc determinat,mentre que el flux és el moviment (natural o migratori) que ens fa variar el volum i lacomposició dels estocs en el temps.

Com que l’objectiu de la present unitat es posar en relació les conseqüències que el creixementdemogràfic té sobre el desenvolupament sostenible des d’un punt de vista global , l’anàlisi

proposada es basa en dos aspectes: en primer lloc, la perspectiva quantitativa (és a dir, lamesura del volum de població i del seu creixement) i, en segon lloc, la perspectiva qualitativa,que analitza la composició interna (és a dir, l’estructura) de la població mundial.

http://wwww.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=2&lang=cahttp://wwww.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=2&lang=cahttp://wwww.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=2&lang=cahttps://www.youtube.com/watch?v=o5-2n_ILXcU&feature=player_embedded%23at=63https://www.youtube.com/watch?v=o5-2n_ILXcU&feature=player_embedded%23at=63https://www.youtube.com/watch?v=o5-2n_ILXcU&feature=player_embedded%23at=63http://wwww.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=2&lang=cahttp://wwww.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=2&lang=ca


7/147

7 de 147

En tots dos casos, l’estudi que es proposa abraça tant l’escala global (planetària) com estatal,amb l’anàlisi de les diferències regionals en el volum i el creixement de la població.

Actualment viuen al planeta entorn els 6.800 milions de persones. No sempre, però, la poblacióa escala mundial ha estat tant elevada, sinó que actualment ens trobem en el que, de moment,ha estat la xifra màxima de població, fruit d’un creixement continuat de la població.

Tot i que en termes relatius trobaríem diferents etapes de la humanitat en què el creixementde la població ha estat molt important, entre les que l’ecòleg nord americà Edward Deeveydestaca l’encetada a partir de la Revolució Neolítica amb l’aparició de l’agricultura, no hi ha capdubte que el punt de partida per arribar a la xifra actual és la Revolució Industrial (2a meitatsegle XVIII), a partir de la qual es produeix un creixement demogràfic de tipus exponencial enun període molt curt de temps. Aquest creixement ocorregut durant els darrers 250 anys de lahistòria de la humanitat emmascara el que va succeir durant els centenars de milers d’anys

previs.

Durant el Paleolític inferior es calcula que la població mundial era d’uns 125.000 habitants, totsa Àfrica. El milió d’habitants s’assolí ara fa uns 300 mil anys (Paleolític mitjà) en què ja s’habitàEuràsia. La població humana assolí la xifra de 5 milions fa 10 mil anys, quan ja hi ha presència atots els continents. Al començament de l’era cristiana es calcula una població mundial d’uns300 milions d’habitants, xifra molt similar a la de l’any 1000 en què es troba al voltant dels 310milions. Durant l’Edat Mitjana es van produir importants crisis alimentàries degut a malescollites provocades tant per situacions climàtiques com per conflictes bèl·lics, que té com aconseqüència la fam i l’aparició d’epidèmies amb una gran mortalitat, raó per la qual durant

alguns períodes la població s’estanca o fins i tot retrocedeix.

Així, fa uns 250 anys la població mundial era d’uns 800 milions i des d’aquella data, la poblacióha anat augmentant de manera progressiva, fins a mitjans del segle XX de manera continuadaperò estable, i a partir d’aquella data, de manera exponencial. Així, en els darrers 25 anys lapoblació ha crescut tant com ho havia fet en tota la història.


8/147

8 de 147

Conèixer i entendre quina ha estat l’evolució del nombre d’habitants del planeta Terra és unelement fonamental a l’hora d’abordar la qüestió del desenvolupament sostenible.

De fet, el principi primer la Declaració de Rio per al Medi Ambient i el Desenvolupament

Sostenible, de l’any 1992, afirma que «els éssers humans constitueixen el centre de lespreocupacions relacionades amb el desenvolupament sostenible. Tots tenen dret a una vidasaludable i productiva en harmonia amb la natura.»

Però al mateix temps, la població i el seu creixement és, juntament amb el creixementeconòmic, una de les causes humanes principals del canvi global: a mesura que la poblacióaugmenta també augmenten les necessitats de recursos, per la qual cosa el desenvolupamentesdevé insostenible.

El termes demogràfics, el creixement es pot produir per dos factors. D’una banda, el que

coneixem com a moviment natural, que no és més que la diferència entre els nombre denaixements que es produeixen en una determinada regió en relació al nombre de defuncions.Per altra banda, l’altre factor que determina el creixement de la població és l’anomenatmoviment o saldo migratori, és a dir, la diferència entre el volum de l’emigració i el de laimmigració.


9/147

9 de 147

Cada un d’aquests dos elements actua de manera més o menys independent de l’altre, si bé ésevident que hi ha certes interrelacions i que, en alguns casos, el creixement de l’un es pot deureal fet de compensar la disminució de l’altre, o viceversa. S’estableix, així, un joc de relacions queens determinaran el signe i el volum del creixement del conjunt de població. D’aquest manera,parlarem de creixement positiu (guany de població) si el balanç entre tots dos és positiu, o decreixement negatiu si per la combinació de tots dos efectes hi ha una disminució de la població.

Creixement Creixement positiu Creixement negatiu

Com es pot deduir, a escala planetària, en la seva qualitat de sistema tancat, sense entrades isortides cap o des de l’exterior, l’únic factor que determina el creixement de la població és elmoviment natural. En canvi, a escales més petites (regionals, estatals...), l’evolució de la

població es pot deure a un factor, a l’altre, o a tos dos, en tant que el pes de cada un d’ells ésdiferent a cada territori analitzat. Així ho posa de relleu l’anomenada equació compensatòria,per la qual el creixement és fruit de la casuística del moviment natural, d’una banda, i del saldomigratori, de l’altra:

Creixement = Naixements - Defuncions + Immigració - Emigració

o, simplement,

Creixement = Moviment natural + Saldo migratori


10/147

10 de 147

2. La distribució de la població

Aquest creixement del conjunt de la població mundial amaga, però, grans desigualtats

regionals: la taxa de creixement mitjana mundial és de l’11,23‰, però no tots els territorisveuen augmentar amb la mateixa intensitat la seva població i, fins i tot, diversos païsospresenten una dinàmica demogràfica regressiva, amb disminucions de la població.

En termes generals, els països que presenten actualment una taxa de creixement anual méselevada són els països de l’Àfrica subsahariana. El cas més extrem és el Níger, que presenta unataxa de creixement anual del 37,77‰, és a dir, per cada mil habitants, el país en guanya

anualment 37. Alguns altres països de la regió amb unes taxes de creixement anual importantssón Burundi (36,99‰), el Sàhara occidental (32,59‰), Etiòpia (32,57‰) i la RepúblicaDemocràtica del Congo (32,37‰). En la majoria dels casos, el fenomen que explica aquestcreixement desmesurat és l’elevada natalitat que s’hi produeix, tal com ens i ndiquen els dosindicadors bàsics: la taxa bruta de natalitat (el nombre de naixements per cada mil habitants) il’índex sintètic de fecunditat (el nombre mitjà de fills que una dona tindria al llarg de la sevavida reproductiva).

Són taxes similars a la que presenten alguns països del Pròxim i Mitjà Orient, com els EmiratsÀrabs Units (36,81%) o Kuwait (35,88‰). En aquest cas, però, la dinàmica expansiva s’explica,

majoritàriament, per la forta immigració que aquests dos països reben de països veïns, fruit delseu elevat creixement econòmic en base en la seva important indústria petrolera.

En un nivell inferior de creixement se situen la majoria dels països del sud-est asiàtic, amb taxesal voltant del 10-15‰: l’Índia (14,01‰), Indonèsia (11,22‰) o el Vietman (11,22‰) en sónclars exemples. Igualment, són valors compartits per la majoria dels països d’Amèrica Llatina,com ara Colòmbia (12,09‰), Brasil (11,89‰), Mèxic (11,30‰) o l’Argentina (10,50‰).

Encara dins el grup dels països que en l’actualitat tenen creixements de població positiusfiguren un bon nombre de països industrialitzats, amb Estats Units d’Amèrica (10,50‰), Canadà

(8,14‰) com a exemples més destacats. Per la seva banda, al continent europeu, amb unsvalors generals més baixos, destaquen el Regne Unit (5,67‰) i França (5,41‰). Lleugeramentper sota trobem el cas espanyola, amb una taxa de creixement del 4,55‰. El principal agent de


11/147

11 de 147

creixement de tots aquests països és la immigració, en tant que en la gran majoria dels casos elsaldo natural és força reduït fruit dels baixos nivells de natalitat que presenten.

En uns valors similars als que acabem de descriure figura, d’una banda, la Xina (4,98‰) i, del’altra, amb valors més elevats, els països del Magrib: Tunísia (11,94‰), el Marroc (10,94‰) iAlgèria (9,79‰). Com a característica comuna a tots ells figura el fet que, tradicionalment, elseu creixement havia estat força superior, però el descens de la natalitat —fruit de polítiquesestatals de reducció de la fecunditat en el cas xinès o de dinàmiques naturals en el cas delspaïsos africans— ha tingut una gran incidència en la reducció del creixement global.

Finalment, un nombre cada cop més gran de països veuen estancar o, fins i tot, reduir la sevapoblació. Excepte algunes petites excepcions de països poc poblats de l’Amèrica Llatina —laGuayana (-5,92‰) o Trinidad y Tobago (-1,03‰)—, es tracta d’estats de l’Europa oriental imeridional: Alemanya (-0,57‰) o Itàlia (-0,61‰) en són, sens dubte, els exemples més

significatius. La principal causa d’aquest descens és l’envelliment progressiu de la població i eldescens de la natalitat, que la migració internacional amb prou feines arriba a compensar. Enuna situació més desfavorable se situen la majoria dels països de l’Europa oriental —Bulgària(7,76‰), Ucraïna (6,23‰), Rússia (-4,65‰) o Romania (-2,39‰) en són una mostra. En aquestcas, als problemes d’envelliment i de descens de la fecunditat que acabem d’apuntar se li ha desumar un flux emigratori important, potenciat des de la integració de molts d’aquests països enla Unió Europea i, per tant, en la l’espai de lliure circulació.


12/147

12 de 147

3. Factores de distribución de la población

La distribución de la población, ofrece numerosos contrastes; esto se debe a una serie decondicionantes:

- Factores Físicos Clima: las temperaturas y precipitaciones deben ser adecuadas para el cultivo y el

desarrollo de la vida (la aridez, la humedad excesiva, temperaturas elevadas, etc.dificultan la vida).

Relieve: las zonas planas favorecen las comunicaciones y actividades agrícolas. Suelos: deben ser fértiles y aptos para el desarrollo de la agricultura y ganadería. Agua y recursos minerales.

- Factores Humanos Históricos: la mayoría de las ciudades se ubica en el lugar que determinaron los

acontecimientos pasados. Grandes hechos históricos como el descubrimiento deAmérica, la trata de esclavos, etc. son factores que han condicionado asentamientos a lolargo de la historia.

Políticos: guerras, aparición y desaparición de países, fronteras, etc. Económicos: es el factor humano fundamental que da lugar a la desigual distribución de

la población. Las zonas desarrolladas económicamente y con recursos, atraen apoblación de áreas menos desarrolladas para mejoras sus condiciones de vida.

Aquí dejo la primera parte de un vídeo sobre la distribución espacial y el crecimiento de lapoblación mundial especialmente en el último siglo, las causas y sobre todo, las consecuenciasque tendrá a corto plazo.

Definición de Políticas de Demografia • “La «política demográfica» ó «política d e población» es un término que se refiere, no alanálisis de los factores sociales en la explicación de las variaciones del llamado movimientonatural de la población (natalidad, mortalidad, nupcialidad), sino precisamamente a un

proceder contrario: al intento de modificar la estructura demográfica de una población conobjeto de mejorar su situación, desarrollo, o procesos de desigualdad social”. J.M. DE MIGUEL & J. DÍEZ NICOLÁS, Políticas de población. Espasa Calpe. Madrid. 1985. p. 15.• “… el conjunto de medidas que pretenden influir sobre la tasa de crecimiento, las estructuras yla distribución geográfica de la población”. G. TAPINOS, Elementos de demografía. Madrid. Espasa Calpe, 1988. p. 362.


13/147

13 de 147

4. Projeccions de futur

És evident que les projeccions de la població tenen conseqüències sobre el creixement futur dela població, en tant que la dinàmica demogràfica presenta una gran inèrcia: tret de certsfenòmens puntuals que puguin fer-nos variar sobtadament el volum d’una població —desastresnaturals, migracions massives, etc.—, l’evolució demogràfica d’un país o d’una regió ésrelativament lenta i constant, i, en conseqüència, previsible.

En termes generals, per a l’elaboració de projeccions de la població futura s’utilitza l’anomenatmètode dels components, que consisteix en agregar a la piràmide de partida —la del momentactual— els resultats tan del moviment natural com del migratori, de manera que s’obté unanova piràmide de població de l’any de referència.

Com pot deduir-se, les dues variables més fàcils de projectar són els naixements i lesdefuncions, ja que vénen determinades, en gran mesura, per la pròpia estructura per sexe iedat de la pròpia població de partida. Per contra, les migracions són un fenomen més variableen el temps, ja que la seva lògica respon, no tant a l’estructura demogràfica dels països —tantreceptors com emissors— sinó a la seva situació socioeconòmica.

Per aquest motiu, en la majoria dels casos, de cada un d’aquestes variables —naixements,defuncions i migracions— es defineixen més d’una hipòtesi, de manera que, en termesgenerals, les projeccions de població acostumen a presentar tres escenaris: un de mitjà (també

anomenat tendencial en tant que es basen en la prolongació de les tendències observadesrecents) i dos més —baix i alt—en relació a aquest.

Com pot deduir-se del que acabem de comentar, els resultats obtinguts en les projeccions depoblació vénen força condicionats per la conjuntura de la població de la qual es parteix, en tantque aquesta marca, de fet, la dinàmica futura. A més, les projeccions acostumen a tenir darrereseu un fort component ideològic, en tant que serveixen, sovint, per posar un toc d’alerta sobreuna determinada dinàmica demogràfica. Per tots aquests motius, les projeccions de poblacióno pretenen, ni de bon tros, encertar exactament la xifra d’habitants o l’estructura futura d’unapoblació, sinó que cal interpretar-les com un exercici teòric d’aproximació a les tendències de laseva evolució futura i no com una projecció tancada.

A continuació es presenten les projeccions elaborades la Divisió de Població de les NacionsUnides l’any 2008 —les últimes realitzades fins al moment—, tant per al conjunt del planetacom per continents, grans regions i països. Tenint en compte les taxes de fertilitat i mortalitat,així com els moviments migratoris internacionals i l’afectació del VIH, van definir tres escenarisde creixement baix, mitjà i alt.

Segons aquest escenari projectat per les Nacions Unides l’any 2050 se superarien per poc els9.000 milions d’habitants. Això significaria un increment del 35,47% respecte l’any 2010. Totsels continents experimentarien un creixement durant aquests 45 anys excepte Europa, que

perdria un 9,2% de la seva població. A l’Àfrica es produiria l’augment més important amb un116,7%. La població d’Amèrica Llatina passaria a ocupar el tercer lloc, just per davant d’Europa.


14/147

14 de 147

També s’han de destacar els augments de població tant d’Amèrica del Nord com d’Oceania. Lapoblació d’Àsia superaria els 5000 milions d’habitants.

A escala estatal, les diferències regionals del creixement també són remarcables. Així, elprincipal creixement es dóna especialment, en els països africans subsaharians, que veuenduplicar, triplicar i gairebé quadruplicar la seva població entre 2010 i 2025. És el cas de païsoscom Uganda (383,27%), Níger (348,30%), Etiòpia (316,18%), Burkina Faso (292,02%), Zàmbia(285,07%) o Burundi (276,26%).

La majoria de països, però, presenten creixements més moderats, inferiors als experimentatsfins l’actualitat. En general, doncs, s’aprecia una reducció del ritme de creixement de lapoblació mundial respecte de les dècades anteriors. Així, amb creixements amb valors entre el100% (és a dir, amb un creixement nul) i el 150% (que podríem considerar com a creixementmoderat) trobem gairebé 100 països: la gran majoria dels països del continent americà, total’Europa occidental i nòrdica —a excepció de Portugal— i part de l’Àsia sudoriental, inclòs laÍndia, el país més poblat el 2050 segons les projeccions, amb més de 1.650 milions d’habitants.

Finalment, un nombre important de països —prop de la cinquantena— perdrà població entre2010 i 2050. Es tracta de països sobretot de l’Europa central i oriental i la majoria de lesrepúbliques ex-soviètiques. Entre ells es destaca el cas japonès, que, si es compleixen lesprevisions, podria perdre el 30% de la seva població actual en els pròxims 40 anys.


15/147

15 de 147

2.Anàlisi de l’estructura i les dinàmiques

demogràfiques en relació amb l’evolucióeconòmica i social. Fluxos migratoris. Polítiquesdemogràfiques.


16/147


17/147

17 de 147

La demografia, però, no estudia les poblacions com a estocs tan sols com a volum i el seu canvien el temps, sinó que també mostra el seu interès en conèixer quina és la seva estructura, entant que el creixement poblacional es deu en bona part a l’estructura de població, al mateixtemps que aquesta ve condicionada pel seu creixement.

El concepte d'estructura, en demografia, és molt simple i clar: es tracta únicament de ladistribució de la població segons algun criteri de classificació basat en les característiquessociodemogràfiques individuals, com ara el sexe, l'edat, l'estat civil o qualsevol altre, expressantaquesta distribució en percentatges del total. Precisament és la conversió de les dades enpercentatges és la que permet comparar les estructures de dues poblacions encara que tinguinun volum diferent.

La piràmide de població és la representació gràfica de l'estructura per sexe i edat d'unapoblació. Es tracta d'un gràfic peculiar, perquè trenca una regla universal a l'hora de

representar dades en un diagrama cartesià: la regla és que l'eix de les abcisses (la variableindependent) ha de ser l'horitzontal.

En aquest cas la variable independent és l'edat, i la variable depenent és la quantitat oproporció de persones que tenen cada edat. No obstant això, es dibuixen invertint la sevaposició, i l'edat està en l'eix vertical.

Per a calcular els percentatges es divideix cada valor de sexe i edat pel total de la població. Calanar amb compte de no incórrer en el freqüent error de dividir pel total del sexe. D'aquestasegona manera els dos costats de la piràmide, corresponents a cada sexe, tindrien la mateixa

superfície i emmascararien les diferències que gairebé sempre es produeixen per la majorsupervivència femenina. També és una convenció universal situar els valors masculins al'esquerra i a la dreta els femenins.

El gràfic següent presenta la piràmide per sexe i edat de la població mundial de l’any 2010. S’hipot apreciar una certa estructura piramidal, en la qual gairebé totes les franges d’edats tenenun nombre d’efectius superior a la immediatament superior, com a reflex una població encreixement, bàsicament per presentar una natalitat moderada.

Aquesta pauta general, però, sembla diluir-se força entres les generacions més joves, és a dir,

en les franges d’edat entre els 0 i els 25 anys. Així, la piràmide ens indica una progressivadisminució de la natalitat en el darrer quart de segle, en tant que la base de la piràmide ja nos’eixampla més, sinó que es produeix una certa estabilització del nombre d’efectius en aquestesedats.

Per tant, podríem qualificar aquesta estructura com la d’una piràmide de transició, des d’unmodel expansiu —amb un fort creixement en un passat recent— cap a un de més regressiva,caracteritzat per una disminució del ritme de creixement que pot desembocar en unestancament de la població mundial. L’explicació cal buscar-la, probablement, en la disminuciógeneral de la fecunditat, ja sigui per l’adopció de nous patrons de maternitat, o bé per la

implementació de polítiques decidides de reducció de la natalitat, essent-ne l’exemple xinès elcas més significatiu en aquest sentit.


18/147

18 de 147

En l’extrem contrari de la piràmide, la seva cúspide ens reflecteix un nombre encara força baixde població vella, si bé la tendència general apunta cap a un progressiu envelliment de lapoblació. És, també, en aquestes franges d’edats més avançades on la diferència d’efectiusentre homes i dones es manifesta de forma més clara: mentre en el conjunt de la població totalel percentatge d’homes (50,37%) és força semblant al de dones (49,63%), en les edats superiorsals 65 anys l’equilibri es trenca en benefici de la població femenina (44,21% enfront el 55,79%).I si ens fixem en què s’esdevé en les edats més avançades, per sobre dels 85 anys, observemcom la desproporció és encara més gran (el 32,50% i el 67,50%, respectivament). La majoresperança de vida d’aquestes últimes n’és la principal explicació.

Com sempre, però, aquesta tendència a escala planetària amaga realitats estatals forçadiferents. A tall d’exemple, es mostren dues de piràmides de població amb unes estructurestotalment diferenciades, com són la del Japó i la de Níger, dos països, com sabem, amb unesprevisions de creixement totalment diferents: una forta regressió de la població en el primercas, i un fort creixement en el segon.


19/147

19 de 147

Fixeu-vos, en primer, que ha calgut variar l’escala de l’eix de les abscisses per tal poderrepresentar correctament el percentatge de cada grup d’edat en tots dos casos: mentre que alJapó cap grup d’edat i sexe supera el 4% de la població total, en el cas del Níger els nens i nenesde 0 a 4 representen, per cada sexe, més del 10% de la població total del país.

Les diferències entre un país i un altre, doncs, salten a la vista. En primer lloc, el cas del Japó estracta d’una piràmide regressiva, reflex, d’una banda, de la disminució constant de la natalitat—amb una base de la piràmide significativament estreta— i, de l’altra, de l’arribada degeneracions molt nombroses a les edats més avançades, reflex de l’elevada esperança de vida

—la més alta del planeta— i, per tant, del progressiu envelliment de la població. Per la sevabanda, la piràmide del Níger és clarament una piràmide expansiva, caracteritzada per unaelevadíssima natalitat, però també per una mortalitat molt alta, que determina que cada grupd’edat sigui significativament menys nombrós que el grup d’edat immediatament més jove, il’absència de població en les franges d’edat més avançades.


20/147

20 de 147

2.L’estructura de la població

L'estructura de la població es defineix com la quantitat de persones que hi ha en cada grup

d'edat, i sovint es representa per mitjà de la piràmide poblacional o piràmide d'edats. Hi ha trestipus bàsics de piràmides:

Piràmides de població expansiva: una base ampla i una ràpida reducció en ascendir.Aquesta forma és típica dels països en vies de desenvolupament.

Piràmides de població regressiva: una base més petita que el cos central i unpercentatge de persones velles relativament gran. Aquesta forma és típica dels païsosdesenvolupats.

Piràmides de població estacionària: una igualtat entre joves i adults i una reducció en lespersones velles.

Un cohort és el conjunt d'individus d'un mateix interval o grup d'edat (també conegut com afranja d'edat) o que han viscut un mateix esdeveniment demogràfic. Una generació és el cohortl'esdeveniment demogràfic del qual ha estat el neixement. Hi ha diversos índexs per estudiarl'estructura de la població com ara:

l'índex de joventut i l'índex de vellesa: nombre de persones joves o velles dividit entre lapoblació total; cada país defineix "jove" o "vell" de manera diferent.

el sex ratio o ràtio de sexe o gènere: la relació entre el nombre d'homes i el nombre dedones d'una població; usualment el nombre de dones és una mica més del 50% de lapoblació total; una població amb més del 50% d'homes té un índex elevat demasculinitat; per contra, una població amb més del 55% de dones té un índex elevat defeminitat.

Moviments o dinàmica natural de població

Estats del món segons llur taxa de natalitat

Les poblacions canvien constantment. Hi ha dues maneres en què un individu pot entrar a unapoblació: per mitjà del naixement o per mitjà de la immigració. De la mateixa manera, hi hadues maneres en què un individu pot sortir d'una població: per mitjà de la mort o del'emigració. Per tant, aquests són els tres processos més rellevants de la demografia: la

natalitat, la mortalitat i la migració. Aquests tres processos es poden descriure ambestadístiques demogràfiques:

http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FFitxer%3ABirth_rate_figures_for_countries.PNG&sa=D&sntz=1&usg=AFrqEzcpzK3h40yXAAZTD_6zhEUN9qHXWwhttp://www.google.com/url?q=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Birth_rate_figures_for_countries.PNG&sa=D&sntz=1&usg=AFrqEzcpzK3h40yXAAZTD_6zhEUN9qHXWw


21/147

21 de 147

la taxa de natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada 1.000 habitants;aquesta estadística també es coneix com la taxa crua de natalitat;

la taxa de mortalitat: es refereix al nombre anual de morts per cada 1.000 habitants;aquesta estadística també es coneix com la taxa crua de mortalitat; i

la taxa neta de migració: es refereix a la diferència entre la taxa d'immigració i la taxad'emigració; és a dir, el nombre anual d'immigrants per cada 1.000 habitants menys elnombre anual d'emigrants per cada 1.000 habitants de la mateixa àrea geogràfica.

Tres estadístiques relacionades amb aquests processos són: la taxa de fecunditat: la mitjana de fills que una dona d'una àrea geogràfica tindrà si

visqués a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fecunditatper a cada grup o cohort d'edat;

la taxa de creixement poblacional: el canvi percentual anual d'una població, resultat delbalanç entre els naixements, morts i la migració d'una àrea geogràfica en particular; i

la taxa de creixement natural: el canvi percentual anual d'una població considerant

només els naixements i les morts però no pas la taxes de migració.

Una població estacionària és aquella en què l'edat i les taxes de fecunditat tenen com a resultatuna taxa de natalitat constant i igual a la taxa de mortalitat, de manera que no hi ha capcreixement poblacional. El nivell de la taxa de fecunditat total compatible amb la poblacióestacionària es coneix com la taxa de reemplaçament. Això vol dir que taxes de fecunditatmajors a la taxa de reemplaçament tindran com a resultat creixement poblacional, i taxes defecunditat menors a la taxa de reemplaçament tindran com a resultat un decrementpoblacional. Tan bon punt s'hagi arribat a la taxa de reemplaçament, el Banc Mundial ha

estimat que passaran 25 anys més abans que s'arribi a la població estacionària atès el grannombre de famílies que es troben en edat fèrtil. Amb l'envelliment de la població, finalments'arriba a la població estacionària.

Model de Transició Demogràfica

La Teoria de la Transició Demogràfica va ser elaborada pel demògraf nordamericà WarrenThompson a partir de les observacions dels canvis experimentats els darrers 200 anys perdiversos països en les seves taxes de mortalitat i natalitat.

La teoria s’ha convertit en el marc teòric explicatiu del creixement de la població mundial, jaque les dinàmiques que explica han estat experimentades, amb major o menor mesura —i amb

http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FFitxer%3ATransici%25C3%25B3_demogr%25C3%25A0fica.png&sa=D&sntz=1&usg=AFrqEzeRJGMk3MwUSWkKKaJuJb--UQwlEAhttp://www.google.com/url?q=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Transici%C3%B3_demogr%C3%A0fica.png&sa=D&sntz=1&usg=AFrqEzeRJGMk3MwUSWkKKaJuJb--UQwlEA


22/147

22 de 147

major o menor velocitat— per gran part dels països del món. Així, la teoria explica el procés detransformació d’una societat preindustrial, caracteritzada per unes taxes de natalitat i demortalitat altes, a una societat industrial o postindustrial, amb ambdues taxes baixes. Com potdeduir-se, de la relació entre els nivells entre la taxa de natalitat i la mortalitat es deriva elritme de creixement natural —en tant que la teoria de la transició vol tenir valor universal, noté en compte l’efecte que les migracions poden tenir sobre el creixement de la població deregions concretes.

Bàsicament aquest procés de transformació es pot dividir en quatre etapes o fases:

Fase 1: Antic règim demogràfic

És una fase inicial, anterior a l’inici pròpiament dit de la transició, que es caracteritza, en primerlloc, per unes taxes de mortalitat molt elevades (40-50‰). El motiu cal buscar-lo no tant a lessituacions adverses concretes (les guerres, les fams generalitzades, les epidèmies) sinó enaquestes més estructurals (la mala alimentació, la manca d’higiene, les escassesinfraestructures sanitàries, etc.).

En conseqüència la taxa de natalitat era igualment alta (amb taxes igualment de l’orde del 40 -50‰), ja que donada l’elevada mortalitat infantil, el nombre de fills per dona (el que coneixem

com a fecunditat) havia de ser elevat per tal de garantir la supervivència d’un nombre adequatde descendència.

Fruit de la combinació de taxes de natalitat i de mortalitat elevades, el creixement total de lapoblació —sempre en absència de migracions— és escàs o nul.

Com pot deduir-se, es tracta d’una fase típica de fins a meitat del segle XVIII. En l’actualitat esconsidera que no hi ha cap país que presenti aquestes característiques, ja que les taxes méselevades de mortalitat no superen, enlloc, el 25‰.

Fase 2: Inici de la transició


23/147

23 de 147

El motor que posa en marxa la transició demogràfica és el descens generalitzat de la taxa demortalitat, bàsicament a causa de tres motius: a) la millora en les tècniques agrícoles (amb unaugment dels rendiments), b) les millores tecnològiques i c) els avenços en medicina ialfabetització. A més, dins de la mortalitat, trobem una reducció significativa de la mortalitatinfantil. En conseqüència, s’experimenta un moderat augment en l’esperança de vida.

Per la seva banda, la taxa de natalitat es manté molt elevada, de manera que el creixementvegetatiu resultant és desmesurat.

Aquest és la situació en la que es troben la majoria dels països subsaharians: les seves taxes demortalitat, tot i mantenir-se elevades, s’han reduït dràsticament a valors pròxims al 20‰ ,mentre que la de natalitat es manté al voltant del 40‰:

Fase 3: Final de la transició

La transició pròpiament dita finalitza amb aquesta etapa, la característica més important de laqual és el descens dels nivells de fecunditat i de natalitat.

Bàsicament són tres els motius que expliquen aquest descens: a) en primer lloc, com a respostaa l’anterior descens de la mortalitat (la supervivència de la descendència és molt més elevada);b) en segon lloc, la difusió i la generalització d’accés als mètodes anticonceptius; c) laincorporació de la dona a l’educació i al mercat de treball, que fan endarrerir-ne el calendari dela fecunditat i, per tant, tendeixen a reduir-la.

Per la seva banda, la mortalitat tendeix a estabilitzar-se en nivells força baixos, de manera que,a causa del descens de la natalitat, la taxa de creixement de la població també disminueix força.

En aquesta situació es troben part dels països llatinoamericans, del sudest asiàtic i els delMagrib, amb taxes de natalitat en descens (al voltant del 20‰) i de mortalitat que gairebé han

tocat fons (6-8‰).

Fase 4: Règim demogràfic modern

Fruit dels processos descrits, els diferents països assoleixen un nou estadi, típic de les societatspostindustrials, que rep el nom de «règim demogràfic modern».


24/147

24 de 147

Aquest estadi es caracteritza per presentar uns nivells molt baixos de les taxes de natalitat i demortalitat (si bé aquesta pot créixer fins i tot no per l’augment de la seva intensitat sinó com aconseqüència de l’envelliment). De la combinació de tots dos f ets es deriva un creixementnatural nul o, fins i tot, negatiu —per tant, com al principi de la transició—, que pot sercompensat o no pels moviments migratoris.

Com pot deduir-se, és la situació en la que es troben actualment bona part dels païsoseuropeus, que veuen com la seva població tendeix a disminuir a causa del moviment natural,de manera que els escassos guanys de població es deuen a l’efecte positiu del saldo migratoriexterior.

Com s’ha comentat a l’inici, tots els països del món han experimentat, amb major o menorintensitat, i amb major o menor rapidesa, aquest procés de transformació. Així, és comunamentacceptat que el diferent ritme de creixement actual dels països es deu a quin estadi de latransició demogràfica es nota. Per dir-ho així, les diferències observades en l’actualitat no esdeuen tant a un comportament diferenciat, sinó a un calendari diferent.

El gràfic següent (elaborat amb l’aplicació Gapminder) il·lustra clarament la velocitat i la

intensitat de la transició en els diferents països del món. Bàsicament el gràfic representa, d’unabanda, el nombre de fills per dona (el que coneixem com a índex sintètic de fecunditat) i, del’altra, l’esperança de vida, coma indicador indirecta de les condicions de mortalitat. S’hiaprecia clarament com els països occidentals són els primers en iniciar la reducció de lanatalitat i augmentar progressivament l’esperança de vida i com, el 1950 aproximadament, elmón es pot dividir en dos clars subgrups: els països que ja han completat la seva transició i elsque encara es troben en les seves fases inicials. A partir d’aquest moment la convergència enels comportaments de mortalitat i de natalitat dels països es fa més evident, de manera que enl’actualitat són gairebé tan sols els països africans subsaharians els qui resten per completar laseva transició. És, doncs, en aquesta regió on trobem els valors de fecunditat —i de natalitat— més elevats, al mateix temps que la seva mortalitat es va reduint, de manera que són els païsosque actualment protagonitzen les majors taxes de creixement de la població mundial.


25/147

25 de 147

Referència: Veure Aplicació (www.gapminder.org)

http://www.gapminder.org/world/#$majorMode=chart$is;shi=t;ly=2003;lb=f;il=t;fs=11;al=30;stl=t;st=t;nsl=t;se=t$wst;tts=C$ts;sp=5.59290322580644;ti=1801$zpv;v=0$inc_x;mmid=XCOORDS;iid=phAwcNAVuyj0TAlJeCEzcGQ;by=ind$inc_y;mmid=YCOORDS;iid=phAwcNAVuyj2tPLxKvvnNP

A;by=ind$inc_s;uniValue=8.21;iid=phAwcNAVuyj0XOoBL_n5tAQ;by=ind$inc_c;uniValue=255;gid=CATID0;by=grp$map_x;scale=lin;dataMin=0.855;dataMax=8.7$map_y;scale=lin;dataMin=19;dataMax=86$map_s;sma=49;smi=2.65$cd;bd=0$inds=

Dinàmiques de poblament: els moviments migratoris

La mobilitat de la població sobre l’espai es manifesta en els desplaçaments habituals, d’anada i tornadaa la feina o de vacances, i en els moviments migratoris: que són de llarga durada i es produeixen al’interior dels estats o entre diferents països quan es canvia de residència.

Les migracions tenen avui múltiples causes:

- Causes de caire econòmic: atur, pobresa, pressió demogràfica, ...i per això la majoria de lapoblació procedeix de zones subdesenvolupades del planeta cap als països desenvolupats, delnord, a buscar feina i a oferir-se com a mà d’obra no qualificada i a baix preu.

- Causes polítiques i ètniques o religioses: guerres, persecucions, exilis forçosos, repressions, ...com l’onada de refugiats que va provocar el trencament de l’antiga Iugoslàvia o més actualmentla guerra del Kosovo.

- Migracions provocades per catàstrofes naturals o ecològiques: terratrèmols, inundacions,males collites,...

- Causes socioculturals: desig de llibertat, atracció de la ciutat, bondat del medi natural,...

- Altres vegades les migracions es donen per qüestions d’elits. La mobilitat internacional d’elits ila mobilitat dels ciutadans vells amb alts nivells de renda procedents d’Europa nord-occidentalsolen ser fluxos que passen més inadvertits.


26/147

26 de 147

Però la major part de les migracions es produeixen per les diferències socio-econòmiques i de nivellde vida entre el lloc d’origen i el de destinació, i les expectatives de trobar una situació econòmicamillor. Aquestes diferències de riquesa entre països provoca migracions des dels països

subdesenvolupats (més pobres) cap a països desenvolupats (més rics i del nord), que s’ofereixen com amà d’obra no qualificada i barata, tot i que darrerament s’intenta controlar (legislacions moltrestrictives pel que fa a l’entrada d’immigrants, especialment aquells que vénen de països del TercerMón) degut al seu nombre cada vegada més gran.

Però malgrat les traves legals i el control policial, les migracions clandestines o motivades pel desig delreagrupament familiar, tendeixen a substituir a les anteriors migracions de treball: és el fenomen delsimmigrants il.legals que són detinguts o moren en l’intent d’arribar a un país més ric buscant un futurés notícia freqüent: en el cas d’Espanya són coneguts com els immigrants de les pasteres i la viad’entrada més freqüent és l’Estret de Gibraltar, cayucos cap a les Canaries, els balseros de Cuba...

Les noves àrees de migracions internacionals de treball apareixen lligades als principals focus decreixement econòmic i atrauen immigrants sobretot dels països veïns, on les desigualtats econòmiques idel nivell de vida són manifestes. A les destinacions tradicionals d’Amèrica del Nord, Austràlia, el Japó iEuropa Occidental, en aquest darrer cas concretar: Alemanya, França, Regne Unit, i Suïssa són els estatsamb més població immigrant, tot i que darrerament han vist augmentar el nombre de personesimmigrades: Espanya i Itàlia ( a partir dels anys 90), Àustria, Suècia, Bèlgica, Holanda. A aquestesdestinacions tradicionals s’afegeixen nous pols de creixement. Aquest és el cas dels estats petroliers delmón àrab o els nous països industrialitzats del sud-est asiàtic. Però la inestabilitat d’aquestes novesàrees d’immigració, deguda a les crisis polítiques o financeres, precaritza la situació dels immigrants,com va passar amb la Guerra del Golf o més recentment amb la crisi asiàtica.

Un nombre creixent de refugiats protagonitzen migracions forçades per amenaces de genocidi,conflictes polítics, militars, ètnics o religiosos (refugiats palestins, albanokosovars, kurds,...). Els queobtenen asil polític són una minoria a causa de les dificultats per poder documentar la seva situació. Siles migracions de treball evidencien situacions de desigualtat econòmica i d’injustícia, sens dubte elproblema dels refugiats presenta el costat més dramàtic de les migracions internacionals en l’actualitat.

Els moviments migratoris incideixen en el creixement real, positiu o negatiu, de la població i en lespautes de distribució sobre el territori, i tenen importants conseqüències de caràcter demogràfic,mediambiental, econòmic, social, cultural o polític.

“Las migraciones han sido necesarias para la humanidad desde tiempos antiguos, pero lasque se registran a principios del siglo XXI no tienen precedentes. Las migracionesinternacionales se han mundializado, aunque, en un planeta crecientemente globalizado, lamovilidad de las personas esté severamente restringida (Arango) (…) En el mundo de principios del siglo XXI hay unos 191 millones de personas que viven fuera desu país de origen, según las Naciones Unidas. Entre 1750 y 1950, unos 70 millones depersonas abandonaron Europa en busca de una vida mejor (Muenz). Pero los manantiales dela emigración internacional son ahora Asia, América Latina y África, que dibujan otro mapa.África es un continente de emigración, hecho que aún no ha sido aceptado por Europa(Baldwin-Edwards). América Latina y el Caribe, con el 13 % de los emigrantes, es la primeraregión receptora de remesas (Yepez del Castillo y Méndez Villegas). En el Golfo Pérsico, másde la mitad de la población activa es extranjera (Shah). Y la emigración se ha potenciado en

Asia por el cambio en China (Skeldon).(…) Las causas de la mundialización migratoria son diversas, desde la miseria y la necesidad de


27/147

27 de 147

mano de obra hasta la globalización del transporte y de la información, que han achicado eltiempo y el espacio. (….) Si los emigrantes fueran a la huelga todos juntos, en todo el mundo,las economías de los países ricos se verían descalabradas y los países con más emigrantes,privados de los envíos de dinero, se arriesgarían al colapso. (Pastore)

La inmigración puede satisfacer las necesidades del país de origen y del país de acogida, peroen las sociedades democráticas plantea otro reto: como integrar a los inmigrantes comociudadanos de pleno derecho. “Queríamos mano de obra y llegaron personas”, escribió MaxFrisch. Y las respuestas de las sociedades occidentales son distintas.” (…) Xavier Batalla: “Migración global” , Editorial del Dossier de La Vanguardia “Inmigrantes. El continente móvil” . Núm. 22. Enero/Marzo 2007.


28/147

28 de 147

3. Variables descriptives

A més de les estadístiques sobre la dinàmica poblacional, la demografia pot descriure la poblacióbasant-se en diverses variables socials i econòmiques. Algunes d'aquestes variables són:

Una família o nucli familiar és una parella que viu unió marital o no i llurs fills, o només unpare o una mare i els seus fills, o la parella sense fills.

Una llar és un conjunt de persones que viuen en el mateix habitatge i que comparteixenalgunes de les despeses comunes de l'habitatge i/o de l'alimentació. Una llar pot estar o noconstituïda per un nucli familiar. Algunes institucions estadístiques restringeixen elconcepte de llar a aquelles persones amb vincles parentius.

Edat mitjana és el terme mitjà de l'edat de tots els individus d'una àrea geogràficadeterminada.

Esperança de vida al néixer és el nombre mitjà d'anys que una persona pot esperar viure si

es mantenen les condicions de mortalitat per edat que s'observen en un any en específic. L'estat civil de la persona és la seva condició matrimonial o de cohabitació, solteria, viduïtat

o divorci. Un matrimoni es defineix com la unió legal de dues persones del sexe oposat o delmateix sexe. Les unions lliures o cohabitacions són les unions de dues persones del sexeoposat o del mateix sexe que no han formalitzat llur relació de manera legal.


29/147

29 de 147

4.Recollida de dades i fonts per estudiar la població

Hi ha dos mètodes principals per a recollir dades: el mètode directe i el mètode indirecte. Les dadesdirectes provenen dels registres demogràfics o d'estadístiques vitals, que són registres de tots elsnaixements i defuncions, així com els canvis en l'estatus civil i de residència. Als païsosdesenvolupats amb sistemes adequats de recollida de dates, aquests registres són el millor mètodeper a estimar el nombre de naixements i de morts a futur. Els mètodes indirectes també s'utilitzenper estudiar la població històrica. Antigament, es comptaven els "focs" o llars, i es calculava quecada llar tenia entre quatre i set membres. Els mètodes indirectes s'utilitzen en l'actualitat quan noés possible recollir dades de tota la població, i és el cas de molts països en vies dedesenvolupament. Una de les tècniques indirectes són les enquestes en què es pregunta a lesdones quantes de les seves germanes han mort o quants nens han tingut i a quina edat. Amb lesenquestes, els investigadors estimen les taxes de natalitat i mortalitat de tota la població.

El cens és un mètode directe per a recollir dades demogràfiques. Els censos són realitzats pelsgoverns estatals amb la intenció de comptar cada persona que resideix dins l'Estat. No obstant això,a diferència dels registres vitals, els quals s'actualitzen contínuament i es resumeixen anualment,els censos es realitzen només cada cinc o deu anys. El censos, a més, no només són una enumeracióde persones; també recullen informació sobre famílies i llars, així com altres característiquesindividuals com ara edat, sexe, estat civil, alfabetització, ocupació, fluïdesa en altres llengües,religió, raça o etnicitat, i localització geogràfica. A l'Estat espanyol, els censos són organitzats perl'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es realitzen cada deu anys, en anys que terminen en u. Elscensos a Espanya són enquestes personals, casa per casa. Els ajuntaments de l'Estat també recullendades sobre les persones per mitjà dels padrons, que s'actualitzen cada deu anys, en anys que

terminen en sis, tot i que la informàtica ha fet possible l'actualització automàtica del padró des de1998. A les comunitats de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, també hi ha institucionscomunitàries encarregades de recaptar dades dins llurs territoris. Aquesta informació complementai expandeix les dades proveïdes per l'INE.Hi ha diversos mètodes demogràfics per modelar els processos poblacionals, com ara els models demortalitat (incloent-hi la taula de vida, els models de Gompertz, el model de Hernes, etc.).


30/147

30 de 147

5. Indicadors demogràfics i sòcio-econòmics

-Taxa de natalitat: nombre de nens nascuts per cada mil habitants, en un any. Es calcula dividint elnombre de nascuts entre la població total, i el resultat es multiplica per mil.-Taxa de mortalitat : nombre de persones mortes per cada mil habitants, en un any. Es calculadividint el nombre de morts entre la població total, i el resultat es multiplica per mil.-Creixement natural o vegetatiu: és la diferència entre les taxes de natalitat i mortalitat, o entre elnombre de nascuts i el de morts.-Taxa de mortalitat infantil: és el nombre de nens morts abans de fer 1 any, per cada mil nensnascuts vius. Es calcula dividint el nombre de nens nascuts vius però morts abans de complir 1 any,entre el nombre total de naixements, i el resultat es multiplica per 1000. Si aquest és superior a 40%, es tracta d' un país subdesenvolupat.-Esperança de vida: nombre d’anys que viuria, com a mitjana, un nen nascut en un any, suposant

que l’índex de mortalitat i les condicions de vida d’aquell any es mantinguessin constants duranttota la seva vida.-Taxa de fecunditat (o índex sintètic de fecunditat): promig de fills que una dona tindria si visquésfins a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fertilitat per a cada grupd'edat. Es calcula dividint el total de fills de les dones entre 15-49 anys d’un país, entre el nombrede dones entre 15-49 anys, i es multiplica per 35 (o per 1000?).-Taxa de fecunditat per edats (o taxa específica de fecunditat): promig de fills nascuts vius per dona,per grups d’edat. Es calcula dividint el total de fills de les dones entre 15 -20 anys (p.ex.) d’un país,entre el nombre de dones entre 15-20 anys, i es multiplica per 1000.-Taxa d’envelliment: percentatge de persones majors de 65 anys sobre el total de la població. Escalcula multiplicant per 100 el nombre de persones amb més de 65 anys, i el resultat es divideixentre la població total. Es diu que una població està envellida quan la població major de 65 anyssupera el 12%.-Taxa de joventut: percentatge de persones entre 0 i 14 anys sobre el total de la població. Lapoblació jove es multiplica per 100, i es divideix entre la població total. Es diu que una població és

jove quan aquesta taxa és superior al 33%.-Índex d’envelliment : relació entre el nombre de persones velles i el de persones de 0 a 14 anys. Escalcula dividint la població de 65 anys o més entre la de menys de 14 anys.-Taxa de dependència: mesura la relació entre la població adulta i la constituïda pels vells i els joves.Es calcula dividint el nombre de persones no actives entre el nombre de les actives, i s'expressa en%.

-Taxa d'atur : és el percentatge d'aturats respecte al total de població activa. Es calcula dividint lapoblació aturada entre la població activa, i multiplicant el resultat per 100.-Taxa d'activitat: indica la proporció de població activa sobre el total de la població. Es calculadividint la població activa entre la població total, i multiplicant el resultat per 100. S'expressa en %.-Taxa d'ocupació: és la relació entre les persones que treballen i la població major de 16 anys. Escalcula dividint el nombre de persones ocupades entre el de majors de 16 anys, i multiplicant elresultant per 100. S'expressa en %.


31/147

31 de 147

6. La estructura de la población

a) Estructura de la población por edad

Según la edad, la población puede agruparse en tres grandes conjuntos:

Jóvenes (de 0 a 14 años) Adultos (de 15 a 64 años) Ancianos (65 años o más)

Si la mayoría son jóvenes, será una población joven; en cambio si hay mayoría de ancianos, será unapoblación envejecida.

b) Estructura de población por sexo

Presenta un resultado ciertamente desequilibrado:

Hombres = más número pero menos esperanza de vida. Mujeres = menos numerosas pero más esperanza de vida.

De este modo, en un principio nacen más hombres (se estima que por cada 100 mujeres nacen 107varones), pero luego la estructura se equilibra debido a la mayor esperanza de vida de las mujeres.

c) Estructura de población por actividad laboral

En este caso, podemos distinguir entre:

Población activa (en edad de trabajar): población ocupada y parada o desocupada Población inactiva (que no puede trabajar): como menores de edad y jubilados, (o que no

tienen una actividad remunerada) como personas dedicadas a las labores de casa,estudiantes...

d) Estructura de población por nivel de estudios

La población también puede clasificarse según el grado de alfabetización; así pues:

Países desarrollados = Índice de alfabetización elevado (+ del 90%) Países pobres = Índice de alfabetización bajo ( - del 50 %)


32/147

32 de 147

3.Característiques demogràfiques de Catalunyai Espanya


33/147


34/147

34 de 147

2. Características de la población española

Población española = fase evolucionada = estancamiento y envejecimiento progresivo de lapoblación.

a) La natalidad

Causas del descenso de natalidad (en España la natalidad es del 9,1 por mil aprox.)

País desarrollado = mejores condiciones de vida (consumo) = menos nacimientos. Emancipación de los hijos cada vez más tarde. Vida en pareja más tardía por: dificultades económicas (precio elevado de la vivienda, paro,

precariedad laboral...) y estudios de larga duración. Retraso en la edad de tener hijos.

Incorporación de las mujeres al trabajo = dificultad para conciliar la vida familiar y laboral.

Consecuencias:

Envejecimiento de la población (Baja Natalidad = pocos jóvenes y muchos ancianos) Desajustes económicas: pocos jóvenes = poco dinero para pagar pensiones y paro.

Soluciones:

+ inmigración = + nacimientos + trabajadores + consumo.

b) La mortalidad

Causas de mortalidad reducida (en España es del 8,92 por mil aprox.)

Mejores condiciones sanitarias y alimentarias = mayor esperanza de vida.

Consecuencias:

Baja mortalidad + elevada esperanza de vida = envejecimiento de la población. Elevado número de ancianos = dificultades económicas.

Características:

Causas de mortalidad más frecuente: enfermedades de Corazón, Cáncer y accidentes deCirculación (lo que se conoce como "las tres C").

c) El crecimiento natural

En 1985 éste era del 0,75 % En 1998 del 0,01 % (mínimo histórico) Y en 2010 del 0,18


35/147

35 de 147

Esto quiere decir que actualmente las tasas de natalidad y mortalidad son casi las mismas, dandolugar a un crecimiento 0 de la población. A continuación una gráfica con pirámides de población, delo que se estima para España en los próximos 50 años.

3. Los movimientos migratorios

a) Migraciones interiores

Características:

Éxodo rural débil (cada vez hay menos gente que trabaja la agricultura) Ciudades grandes = mucha gente vive en la periferia Zonas de costa = muy poblada desde la llegada de extranjeros que fijan en España su

segunda residencia.

b) Migraciones exteriores

España = país de acogida de inmigrantes (sobre todo de Europa y África) = mejores condiciones devida (prefieren zonas periféricas) = mayor PIB (Producto Interior Bruto: conjunto de bienes

producidos por un país en un año)

c) Estructura de sexo por edad y por actividad laboral

En cuanto a la estructura de sexo por edad, España es un país desarrollado y por lo tanto tiene unapoblación envejecida.

Por lo que se refiere a la estructura por actividad laboral:

Tasa de actividad = elevada debido al crecimiento de la población, la llegada de inmigrantesy la incorporación de la mujer al trabajo.

Tasa de desocupación = depende de la economía del país (crisis = tasa de paro elevada).

Extret de http://www.juanjomorales.com/2011/01/tema-3-la-distribucion-de-la-poblacion.html

http://www.juanjomorales.com/2011/01/tema-3-la-distribucion-de-la-poblacion.htmlhttp://www.juanjomorales.com/2011/01/tema-3-la-distribucion-de-la-poblacion.htmlhttp://www.juanjomorales.com/2011/01/tema-3-la-distribucion-de-la-poblacion.htmlhttp://www.juanjomorales.com/2011/01/tema-3-la-distribucion-de-la-poblacion.htmlhttp://www.google.com/url?q=http://3.bp.blogspot.com/_vR12591kexU/TTm6fjpLzLI/AAAAAAAAAys/lfs-efKmbug/s1600/e3_piramidespoblacion.gif&sa=D&sntz=1&usg=AFrqEzfgvnm5cW6hCxr8EfoMotD9tbO1qA


36/147

36 de 147


37/147

37 de 147

2. Creixement i distribució espacial de la població

1.1.El creixement demogràfic recent

L’Estat espanyol sempre ha disposat de recursos demogràfics escassos. L'increment mitjà anual dela població va ser creixent fins que la Guerra Civil en va provocar la davallada (no solament pelsmorts, entre 300 i 400.000 segons els darrers estudis, sinó, sobretot, pels no-nascuts entre 1937 i1945), va tornar a recuperar un ritme ascendent entre 1950 i 1975. Tanmateix, des del 1975 es vaproduir una inflexió en la tendència anterior i el ritme de creixement va baixar bruscament. Amb elsmés de 40 milions d’habitants del 2001, els espanyols haurien reduït la seua participació en lapoblació mundial de 1'1,14 % el 1900 al 0,70 % perquè en aquest període el conjunt dels efectiusdemogràfics mundials va créixer un 245 % davant del 112 % de creixement de la poblacióespanyola.

I malgrat haver assolit els 46 milions d’habitants a principis de 2008, la modèstia demogràfica es faevident si la comparem amb altres estats de la Unió Europea: Alemanya (81 milions d'habitants),Regne Unit i França (totes dues amb 58, més o menys) i Itàlia (57). La seua densitat mitjana és d’uns92 habitants per km2, molt allunyada dels 143 hab/km2 de la Comunitat Valenciana, els 380d’Holanda, els 229 d'Alemanya, els 192 d'Itàlia o els 106 de França.

1.2 La distribució territorial de la població: grans desequilibris

En primer lloc, és evident el pes demogràfic desigual de les comunitats autònomes: tan sols al 15 %del territori es concentra el 45 % de la població. Hi ha un contrast clar entre el centre madrileny i laperifèria cantàbrica, mediterrània i insular, de l’interior amb un índex d'ocupació humana molt baix.

http://www.google.com/url?q=http://3.bp.blogspot.com/_-TVCxOfx--A/Rst9crLLDqI/AAAAAAAAA0I/s-Eh4o3b8UA/s1600-h/densitat-ccaa.JPG&sa=D&sntz=1&usg=AFrqEzd_aJbFLZfvG3LaZwcXpiOMA3fE2A


38/147

38 de 147

Entre les províncies menys densament poblades destaquen Sòria (9 hab./km2), Terol (10 hab./km2),Conca (12 hab./km2) i Guadalajara (13 hab./km2). Es percep clarament la tendència a laconcentració de la població: en 1900 el 70 % de la població residia en municipis de menys de 10.000habitants i aquesta proporció ha baixat fins el 35 %, mentre que més de la meitat de la població viu

actualment en ciutats de més de 50.000 habitants; la societat espanyola s'ha urbanitzat. El pes deles ciutats capitals de província és notable: Vitòria reuneix el 76 % dels alabesos; Saragossa, el 71 %de la població de la província i el 51 % dels aragonesos. Espanya ha duplicat al llarg del segle XX lapoblació absoluta i la densitat, però ha canviat la distribució per la concentració en nuclis dedimensions més grans.


39/147

39 de 147

3. Dinàmica demogràfica natural: la caiguda de la fecunditat

El comportament demogràfic és similar al model evolutiu d’Europa occidental i central, però ambretard. Això s'explica per un retrocés clar de la mortalitat general, de primer, i de la natalitat,després. Industrialització i urbanització són els dos fenòmens que més hi han repercutit.

3.1 La transició demogràfica a Europa

A Europa es distingeixen dues etapes:

a) Fins al final del segle XVIII hi va dominar la societat rural, amb taxes de natalitat i de mortalitataltes. Quan mancaven les existències, la mortalitat augmentava pel cicle de la fam, la malaltia i la

mort.

b) Cap a la meitat del segle XIX, la Revolució Industrial va aportar mitjans de subsistència, amb laqual cosa la mortalitat va disminuir, però també va començar l’alentiment de la natalitat a causadels nous comportaments socials, canvis en l’estructura de l’hàbitat i una creixent mobilitatgeogràfica. L’Europa mediterrània va emprendre aquest procés amb retard.

3.2 La transició demogràfica a Espanya

El creixement de la població durant la segona meitat del segle XVIII no va tenir continuïtat durant elsegle XIX, perquè les crisis de subsistència, els episodis bèl•lics, la persistència de malalties

endèmiques (còlera) i la inestabilitat social, política i econòmica van mantenir la mortalitat (el 30 ‰l'any 1879) per sobre dels valors dels països europeus més estables i una emigració ultramarinaconstant.

• La mortalitat: un element en clar retrocés

La mortalitat va baixar a partir de la introducció de la vacuna antivariolosa, les mesures sanitàriescontra el còlera i el control de la fam. No obstant, es produïren fluctuacions com ara l’epidèmia dela grip del 1918 (la cucaracha), la guerra civil dels anys 1936-1939, els efectes de la qual van

perdurar fins als anys cinquanta pel buit demogràfic causat pels no-nascuts, etc.

Molt més endavant es produirà un augment de l’esperança de vida i la reducció de la mortalitat

http://www.google.com/url?q=http://2.bp.blogspot.com/_-TVCxOfx--A/Rst7QbLLDnI/AAAAAAAAAzw/sWTPMkFLvE0/s1600-h/envelliment-demogr%C3%A0fic.JPG&sa=D&sntz=1&usg=AFrqEzeWS9AbZP2ehvbS3hPhULQuaMTCfA


40/147

40 de 147

infantil: a finals del segle XX l’esperança de vida en néixer era ja 77,7 anys, una de les més altes delmón, i la mortalitat infantil es va situar en el 5,5 ‰ amb una taxa de mortalitat del 8,74 ‰, ambuna lleugera tendència a augmentar (10, 95 ‰ al 2007) a causa de l’envelliment gradual de lapoblació, un fenomen comú a tots els països europeus ja que, malgrat l’augment gradual de

l’esperança de vida, com que el nombre de persones grans s’incrementa, la taxa de mortalitats'estabilitza en un principi i després tendeix a l’alça. Els espais més envellits són els que tenenmenys efectius demogràfics, fet que constitueix un fre per emprendre, en el medi rural, unatransformació econòmica que ature la decadència demogràfica.

• La natalitat

La Guerra Civil i la llarga postguerra van afectar negativament la natalitat pels efectes sobre lesfamílies: són els “no nascuts” de l’època que formen un “buit demogràfic” en la piràmide. Als anysseixanta, la millora econòmica i d'ocupació va afavorir el nombre de matrimonis i de naixements(baby boom), beneficiat per la política natalista del règim de Franco que junt a la caiguda de lamortalitat va donar lloc al major creixement vegetatiu de la història (explosió demogràfica). La criside la segona meitat dels anys setanta va comportar el final del període demogràfic expansiu: lescauses foren múltiples, com ara la incorporació massiva de la dona al món laboral, elperfeccionament del control de la natalitat o la necessitat de formació dels fills... és clar que lacaiguda de la natalitat i de la fecunditat ha estat enormement ràpida i important, de manera que lataxa de natalitat es va reduir fins al 9,18 ‰ (per recuperar-se, tímidament, a principis de segle XXI),la taxa de fecunditat era tan sols d’1,2 fills per dona, fet que situava Espanya en l’últim lloc del món(ara mateix, encara n’ocupa un dels darrers amb una taxa de l’39, la més alta des de 1990). Sicomparem aquestes dades amb les de Xina –paradigma mundial d’un dràstic control de la natalitat-encara ens semblen més baixes: els asiàtics tenen una taxa de natalitat del 19 ‰ i una taxa de

fecunditat del 1,9 ‰. En aquests moments, l’estat de la qüestió, però, han canviat mínimamentdegut a la incidència de la immigració i a l’arribada de la generació del “baby boom” (donesnascudes als seixanta) als darrers períodes de fertilitat activa, va provocar a principis del segle XXIcert repunt de la natalitat, però en cotes molt baixes. Els valors més baixos de la natalitatcoincideixen amb les províncies més envellides; en l’altre extrem, se situen les provínciesimmigratòries o les que sempre han destacat per tenir matrimonis joves (Andalusia).

• El creixement vegetatiu

El creixement vegetatiu va arribar, a finals de segle al 0,44 ‰, pròxim al creixement zero oestancament demogràfic, però els darrers anys ha repuntat fins el 2,42‰ de 2006 encara que estàtornant a baixar. El més important, malgrat les fluctuacions que seguiran produint-se els propers

http://www.google.com/url?q=http://4.bp.blogspot.com/_-TVCxOfx--A/SMpRhzs4bxI/AAAAAAAAEAU/kUsgWKXnlUg/s1600-h/1880-2001-esp.JPG&sa=D&sntz=1&usg=AFrqEzekptisvObrClfFe6AXX25RfeAepQ


41/147

41 de 147

anys seguint el ritme econòmic, és que les diferències espacials segueixen sent notables. Les zonesamb més creixement són les del sud, mentre que les províncies septentrionals tenen un creixementnegatiu. Ni tan sols hi destaquen les províncies immigratòries. El canvi s’explica perquè quan encarano s’ha superat els efectes d’una crisi econòmica, arriba la següent, de forma cíclica i, malgrat els

bons resultats dels darrers anys, cada vegada va endarrerint-se més l’edat de contraure matrimoni,d’emancipar-se de la llar familiar i, per tant, de tenir fills.


42/147

42 de 147

4. Els moviments migratoris

L’Estat espanyol ha estat tradicionalment un país emigratori amb una gran mobilitat interior;

tanmateix, en l'actualitat, s'ha convertit en un país immigratori ja que, des de finals de la dècadadels noranta, l’increment d’immigrants estrangers ha estat constant des del mig milió (500.000) quehi havia al 1995 fins els més de 5 milions (5.000.000) a primeries de 2008. Per una altra banda, elsmoviments migratoris interiors, típics dels 50 i 60, són pràcticament inexistents.

4.1 Les migracions exteriors

• L’emigració tradicional del segle XIX i la primera meitat del segle XX L’emigració espanyola a l’exterior va ser fonamentalment ultramarina, cap a l’Amèrica Llatina. Lesdestinacions tradicionals dels emigrants van ser l’Argentina (2 milions entre els anys 1857 i 1935), elBrasil, Cuba, Veneçuela i Mèxic. L’origen dels emigrants era Galícia, la cornisa cantàbrica i lesCanàries. A començaments del segle XX s’afegiren altres destinacions: Algèria i França (on el 1930 hihavia uns 300.000 emigrants espanyols procedents del litoral mediterrani).

• L'emigració moderna

El 1960, les característiques de l’emigració espanyola canviaren completament: ara la destinació eral’Europa occidental protagonitzada per homes en edat laboral, d’escassa qualificació professional,motivats per finalitats econòmiques. Les altes taxes de creixement vegetatiu, la industrialitzacióescassa i la crisi de l’agricultura tradicional van generar amplis excedents de mà d’obra que, per unaaltra banda, era reclamada pels europeus en la reconstrucció postbèl•lica a l’empara del PlaMarshall.Aquests moviments van tenir lloc entre el 1960 i el 1974, arribant a afectar uns 2 milions depersones. El 36 % dels emigrants es va establir a Alemanya, una proporció semblant a Suïssa, Françava acollir el 21 % i la resta entre Holanda, Bèlgica i el Regne Unit. L’origen dels emigrants era:Andalusia (29 %), Galícia (27 %), Castella i Lleó (10 %), la Comunitat Valenciana (7 %) i Extremadura(7 %). La crisi estructural i energètica va fer baixar dràsticament, a partir del 1974, les


43/147

43 de 147

contractacions de treballadors espanyols a l’exterior i va animar el retorn d’alguns emigrants.

• La mobilitat actual

Des de l’inici dels anys vuitanta del segle XX, l’Estat espanyol va passar de ser una societatd’emigrants a ser un país que rep immigració. En un món globalitzat, hi ha espanyols que fandesplaçaments de llarga durada i/o permanents a l’exterior, un fet puntual i minoritari, per tractar-se de professionals qualificats, però la característica fonamental dels darrers anys és l’allauimmigratori.

La immigració era, en principi, moderada, però s’anà incrementant des de finals del segle XX.Aquests immigrants es divideixen en dos grups: un de format per persones que exerceixen tasques

qualificades o gaudeixen de la seva jubilació que, majoritàriament, són d’origen europeu(Alemanya, França o Regne Unit) i, l’altre, dels treballadors poc qualificats que solen venir delMagrib, de Portugal o de països llatinoamericans (un 40 % són dones dedicades al servei domèstic)i, per últim, els procedents de l’Europa de l’Est arran dels canvis polítics i de la inestabilitat d’algunsd’ells (antiga Iugoslàvia, Romania, etc.).

El nombre d'immigrants no enregistrats (il•legals) és molt difícil de calcular, malgrat la Lleid’Estrangeria aprovada a finals del 2000, però s’estima que encara n’hi ha molts, al voltant de200.000 sense papers, és a dir, persones que, per la seua condició, es veuen obligades a acceptarfeines que rebutgen els espanyols. De tota manera, la incorporació a la Unió Europea de Romania id’altres països de l’Est, així com la crisi global de l’economia occidental podria ser un punt d’inflexiódesprés de dues dècades d’increments del saldo migratori.

4.2 Les migracions interiors

• Les migracions tradicionals

http://www.google.com/url?q=http://2.bp.blogspot.com/_-TVCxOfx--A/RsuBAbLLDsI/AAAAAAAAA0Y/QAQQ9VzSZhU/s1600-h/fluxos-migratoris.JPG&sa=D&sntz=1&usg=AFrqEze-mzNV9F4mpOBpfJGycCgFiJtb0A


44/147

44 de 147

Des del segle XVIII, els moviments de la població de l’Estat espanyol han estat constants des del’interior de la península cap a la perifèria. Les àrees de procedència eren Galícia, les dues Castelles iAndalusia. Es tractava d'un corrent que anava del camp cap a la ciutat i dels municipis més petitscap als més grans. El nombre de persones que van emigrar dels seus llocs de neixement pot estar al

voltant dels 10 milions, des de finals del segle XIX fins al 1960.

• Les migracions recents

El camp és sinònim d'un nivell de vida més baix, perquè no és capaç de mantenir tota la poblacióque l’habita; i malgrat que no sempre ha estat així, la ciutat apareix davant dels ulls dels emigrantspotencials com una possibilitat de promoció social, cultural i econòmica. En definitiva, el desig demillorar les dures condicions de vida a les zones rurals és la causa essencial de les migracionsinternes, en l’evolució recent de les quals distingim quatre etapes:

a) 1941-1960.- En aquests vint anys d'aïllament i autarquia, el volum total de les migracionsinternes no va resultar

resum teoria bloc415_16

Documents