UNITATS 19/20.

Assignatura: Socials

Professora: Silvia Oriol

Alumna: Lucía Peralta

Data d’entrega: 08/06/2010

UNITAT 19: EL REPTE DEL DESENVOLUPAMENT I EL

BENESTAR.Els grans contrastos econòmics i socials agrupen els països en dos grans blocs:

el Nord: països desenvolupats o primer món.

el Sud: països subdesenvolupats o tercer món.

Als països desenvolupats la renda per càpita és alta, és a dir els ingressos dels

habitants són elevats i això afavoreix el creixement de les economies.

• Indústria potent i tecnològicament avançada.

• Bones infraestructures.

• Gran quantitat de serveis de qualitat.

Als països subdesenvolupats la renda per càpita és més baixa, per això hi ha un baix

nivell de consum. La indústria està poc desenvolupada, per això depenen dels països

desenvolupats.

• Nivell d’instrucció de la població baix.

• Infraestructures deficients.

• Serveis escassos, de mala qualitat i inaccessibles a gran part de la població.

Països més desenvolupats

EEUU

Canadà

Estats europeus

Japó

Austràlia

Nova Zelanda

Països amb un desenvolupament mitjà

Brasil

Colòmbia

Veneçuela

Rússia

Xina

Índia

Països més pobres

Àsia meridional i oriental

Amèrica Central

Àfrica subsahariana

CAUSES DEL DESENVOLUPAMENTEls factors que expliquen la situació dels països subdesenvolupats poden ser:

Externs.

Interns.

El pes del llegat colonial: La insuportable càrrega del deute: El desfasament tecnològic:

La situació d’explotació econòmica El deute extern representa un fre en La falta de tecnologia pròpia

es va intensificar en el S. XIX. Es va el seu desenvolupament. Si els països col·loca els estats més pobres

produir la industrialització a Europa no compleixen les obligacions de paga- en una posició molt desfavora-

occidental. Quan les colònies es van ment, s’arrisquen a ser exclosos de la ble en el mercat mundial.

Independitzar, n’hi va haver moltes comunitat internacional i de futurs prés- Això ha comportat una reduc-

que van continuar tenint una depen- tecs. ció de les exportacions i dels

dència financera, industrial i tecno- ingressos.

lògica.

El pes de la població: Mals governs i conflictes armats:

Als països més pobres la natalitat es manté elevada La manca d’estabilitat política i d’unes lleis

i provoca un fort creixement demogràfic. Els països clares i la corrupció dels governs, són carac-

pobres no poden satisfer les necessitats bàsiques de terístiques comunes a molts països subdesen-

tota la població. El nivell sanitari és baix. Les malal- volupats. Aquestes situacions frenen les inver-

ties i la fam representen unes despeses importants sions estrangeres. Els conflictes armats provo-

per al país. els habitants tenen un nivell de formació baix. quen la devastació dels països.

L’organització del comerç mundial:

El comerç ha impulsat el creixement econòmic i tecnològic dels països com la Xina i l’Índia. Les

persones més necessitades viuen en les àrees rurals dels països subdesenvolupats i depenen

del comerç dels productes agrícoles per sortir de la pobresa. Aquests països pateixen el

bloqueig de les exportacions agrícoles per part dels països desenvolupats. Els països pobres

troben barreres comercials a les exportacions de tèxtils, aliments processats, begudes...

QUÈ POT PERMETRE, A UN PAÍS, SORTIR DEL

SUBDESENVOLUPAMENT?Perquè els països pobres puguin sortir del subdesenvolupament es necessiten tres mesures:

L’ajut exterior: Una gestió eficaç dels governs: Una organització diferent del comerç

internacional:

Directament d’un país ric: als 70, els La corrupció dels governs comp- L’OMC estableix les regles del comerç

internacional.

països més rics del món es van compro- romet el desenvolupament dels En formen part 149 països. Els països rics

eliminen les

metre a ajudar als més pobres. Però seus països. elevades taxes duaneres que graven l’entrada de

pro-

només Noruega, Luxemburg, Dinamarca, productes procedents de països subdesenvolupats.

Suècia i els Països Baixos ho van complir. També paguen un preu just pels productes bàsics.

Aquests ajuts estan subjectes a un acord

econòmic que beneficia al país donant.

A través d’organismes internacionals:

FMI i el BM pertanyen a l’ONU. Els estats

membres de el FMI aporten fons. El BM exe-

cuta les polítiques que decideix elFMI.

A través d’ONG: una ONG és una entitat

privada creada amb finalitats no lucratives.

Les ONGs tenen l’ajuda dels voluntaris.

UNITAT 20:

EL REPTE MEDIAMBIENTAL.Medi natural: constituït pel conjunt dels elements naturals que ens envolten. Comprèn l’atmosfera,

les aigües, els sòls, la flora i la fauna.

suport vital fonamental. És font de matèries primeres i la base que ens permet el

desenvolupament de les activitats econòmiques.

Les activitats humanes modifiquen el medi natural, aquestes poden ser més o menys agressives.

contaminació dels ecosistemes, procés de

desenvolupament

danys irreversibles. no agressiu amb el

medi

ambient.

A causa d’això s’ha despertat la consciència verda o

mediambiental.

Volum de població: com més població, més

grans

són les necessitats humanes.

Tecnologia: permet modificar enormes

extensions de

terreny.

Energia: com més energia, més canvis pot

efectuar en

el medi.

Patrons de consum: la societat de consum es basa

en la

Els factors humans que afecten al medi producció contínua de béns.

Actualment la societat està destruint el medi ambient a gran velocitat.

Principals problemes mediambientals

Contaminació de l’atmosfera Contaminació de les aigües Supervivència de moltes espècies

Desertització

i

Erosió

Desforestació

Solucions:

Desenvolupament sostenible: harmonitzar el creixement econòmic amb la preservació dels

recursos naturals.

Reduir els nivells de consum.

Actualment s’han posat en marxa polítiques nacionals, que tenen 3 objectius principals

Protecció dels espais que tenen un

alt valor

energètic.

Prevenció de l’impacte ambiental.

Correcció i millora dels espais

deteriorats.

Els problemes globals traspassen les fronteres dels estats i ens afecten a tots. Per això calen

polítiques internacionals.

CONTAMINACIÓ DE L’ATMOSFERA I CANVI CLIMÀTICLa contaminació de l’atmosfera es produeix en afegir a l’atmosfera determinats gasos com a resultat de

l'activitat humana. Aquests gasos provoquen:

Efecte hivernacle: Pluja àcida: Boirum fotoquímic: Forat de la capa d’ozó:

El metà, els òxids Els òxids de nitrogen L’ozó i els òxids de Els CFC són els causants

de nitrogen i el C0₂ i el diòxid de sofre ge- nitrogen generen del forat de la capa d’ozó.

formen l’efecte hi- neren la pluja àcida. El boirum fotoquímic. L’ozó és un gas fonamental

vernacle. L’activitat Quan aquests gasos es Es produeix quan la per a la vida de les perso-

humana n’ha incre- barregen amb H₂O de llum del Sol incideix nes.

mentat la presència pluja, formen àcid sul- sobre aquests gasos Activitats de

protecció:

a l’atmosfera. Pro- fúric i nítrics dissolts. a prop de terra. Es L’única manera d’aturar

voca l’elevació de Aquesta barreja for- forma una boira fosca els efectes dels gasos,

la temperatura mit- ma la pluja àcida. Les i pesada. exigeix actuacions inter-

jana de tot el plane- conseqüències són de- nacionals. El protocol de

ta . sastroses. Mont- real i el de Kyoto

es van comprometre a

millorar l’estat de l’at-

mosfera.

Efecte hivernacle Boirum fotoquímc

Pluja àcida Forat de la capa d’ozó

LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES Als mars, les zones costaneres són espais contaminats per l’actuació humana.

Els rius i els llacs, s’hi hi avoquen productes tòxics, la concentració d’elements perillosos pot

ser enorme i afectar a tot el riu o al llac.

Els aqüífers, s’hi es produeix un episodi de contaminació, poden passar cent anys abans de que

no s’elimini l’agent contaminat.

Abocaments de petroli: afecten al mar.

Agricultura moderna: els adobs i els

pesticides es dis-

solen amb aigua de pluja i de regar, que els

arrossega

fins als aqüífers o rius.

Residus urbans: aquests residus s’aboquen als

rius o als

Causes de la contaminació de les aigües mars sense depurar-los.

Abocaments de residus industrials: aquests

residus s’abo-

quen al mar o als rius sense depurar-los.

Emissió de gasos contaminants: es troben a

l’atmosfera i aug-

menten l’acidesa de l’aigua de rius, llacs i mars

interiors.

Sobreexplotació dels aqüífers a les zones properes a

la costa:

l’aigua del mar entri en els aqüífers i contamini la sal

marina.

Elevar la quantitat de fabricació i de

manteniment dels

petroliers.

Disminuir l’ús d’adobs i pesticides.

Instal·lar depuradores

Disminuir l’explotació dels aqüífers

Com es frena la contaminació aquàtica

Definir normes que limitin les emissions de

contaminants.

LA DESFORESTACIÓLa desforestació és la pèrdua de bosc a causa de l’acció humana. Molts boscos es desforesten per:

Explotar-ne la fusta.

Poder tenir terres cultivables.

Crear pastures per al bestiar.

Explotar-ne els minerals del subsòl.

Construir carreteres i ferrocarrils que travessin els boscos.

Construir habitatges i infraestructures urbanes diverses sobre el sòl forestal.

Principals zones desforestades: la desforestació afecta a tots els boscos del planeta, però el més

greu és que afecta a les selves pluvials o pluviïsilves, que acullen la biodiversitat més gran del

món.

Conseqüències de la pèrdua de pluviïsilva:

Trobem diferents ecosistemes arboris a diferents altures.

El sòl de la pluviïsilva és molt fràgil.

La majoria dels animals i plantes desapareixen.

Desforestació

Selves pluvials Part de la selva amazones desforestada

LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATLa biodiversitat d’una zona fa referència al nombre d’espècies diferents d’éssers vius que hi

habiten. Els indrets amb més biodiversitat són les selves pluviïsilves tropicals. L’activitat

humana és la principal causant de la pèrdua d’espècies. Actualment desapareixen un nombre

més elevat d’espècies, perquè:

Desforestació: amenaça la vida vegetal Sobreexplotació d’espècies animals:

Canvi climàtic:

i animal dels boscos. tant al mat com a la terra estan desa- a causa de

l’escalfalfa-

pareixen alguns animals, a causa de ment del

planeta, els

de la reducció del seu hàbitat. boscos, els

coralls, les

espècies que

alberguen

estan

desapareixen.

Canviar els processos agrícoles.

Eliminar les tales a la pluviïsilva.

4 solucions Crear santuaris d’animals.

Reduir els gasos d’efecte hivernacle.

LA DEGRADACIÓ DEL SÒLEl sòl és la capa més exterior del terreny, i és on les plantes poden desenvolupar-se. Perquè la

vida vegetal sigui possible, el sòl ha de:

Tenir un gruix suficient, perquè les plantes hi puguin arrelar.

Nutrients adequats a cada tipus de planta.

Certa esponjositat, que permeti a les arrels un intercanvi de gasos amb l’atmosfera i que

l’aigua arribi a les arrels.

Estar lliure de compostos químics que puguin ser perjudicials per al creixement de les plantes.

Degradació del sòl

Pèrdua de biodiversitat a causa de l’erosió, la falta de nutrients i la contaminació.

Erosió: és la pèrdua de gruix Pèrdua de nutrients: que les plantes Contaminació

del sòl:

de la capa fèrtil. necessiten. és preocupant.

Reforestació: de les zones desforestades amb les

espècies ade-

quades.

Utilització d’adobs ecològics: millorar la productivitat del

terreny.

Disminució de la contaminació: en totes les seves formes.

Solucions als problemes del sòl Rotació de conreus: el canvi de plantes renova els

nutrients.

Lluita contra la pobresa.

FI DE LA PRESENTACIÓ