LA PSICOMOTRICITAT A LESCOLAINTRODUCCI.Els aspectes mes significatius dels darrers anys, han estat els reconeixements del nin com a un subjecte nic i amb una identitat prpia.Aquesta finalitat saconsegueix a partir de la famlia, que s el primer nucli de convivncia i actuaci, on construir la seva personalitat i on es crearen uns canals de comunicaci i significaci que afavorir les construccions de la identitat del nin.El segon nucli de convivncia i actuaci s lescola deducaci infantil, on el nin es reconeix a ell mateix i que li servir com a independncia de la famlia.Aquesta independncia sha de dur a terme de manera segura, ja que li servir com a compensaci a labsncia del sentiment de prdua de laltre. Si aquesta no es du de manera segura,pot generar inquietuds i sentiments de soledat i iniciar en el seu desig de prendre iniciativa a la recerca de la seva prpia independncia.Ladult a de crear un clima educatiu a partir de lactivitat tenint en compte el seu nivell maduratiu, afectiu i cognitiu i ladquisici dels aprenentatges.Els educadors han de ser receptius al moment maduratiu i psicoafectiu del nin, ha de ser capa dacollir les seves manifestacions emocionals, acceptant, contenint i fent les evolucionar a travs de la seva tecnicitat a travs de la psicomotricitat.La psicomotricitat ha de ser entesa com un procs dajuda que acompanyar al nin en el seu propi itinerari maduratiu, que va des de lexpresivitat motriu i el moviment fins laccs a la capacitat de descentraci, que s la capacitat que permet al nin fer els objectes , crear espais. Daquesta manera la prctica psiomotriu te lobjectiu de constituir un medi idoni per atendre a la seva diversitat.Lespai per realitzar psicomotricitat a de permetre a linfant viure les seves experincies des del plaer del moviment i de la relaci amb els altres i amb els espais, dialctica atravs de la qual es possible que els nins de qualsevol cultura o lloc arribin a conquistar lentorn i el mn.La psicomotricitat a dafavorir la capacitat de prendre distncies de les seves emocions i dels seus fantasmes ms profunds afavorint un desenvolupament harmnic tant corporal com afectiu.Durant el llibre es far referncia al model creat pel professor Bernar Acucouturier

1.LA PSICOMOTRICITAT: UNA PRCTICA PEDAGGICA DAJUDA A LA MADURACIDel plaer de ser i actuar al plaer de pensar.La pulsi s un impuls biolgic que t la funci de conservar la integritat del cos i la conservaci de lespcia funci ontegentica i filogentica. La pulsi es caracteritza per estar lligada a efectes de plaer i de desplaer, anomenada moci que s lorigen de tot el dinamisme del pensament com el fonament de lestructura somato psquica de la persona.El recorregut el fa acompanyat per ladult i la relaci que sestableix entre amb dos es una relaci tnico emocional i al mateix temps da de ser malleable, ferma, flexible i establa. Els nins que no disfruten daquesta relaci provocar que visquin situacions agradables i desagradables, que influir sobre la seva personalitat. Amb aquestes interacci sorgeix la relaci entre plaer i la satisfacci de les necessitats.Lestat dimpulsivitat motriu es canvia per una situaci de plaer on es conjuguen dues variables. Per una part la satisfacci de lrgan en qesti que produiran la pulsi mitjanant la memoritzaci de records de plaer per laltre part la discriminaci de tensions en tot el cos realitzant una recerca de plaer en si mateix, que fa nixer una dinmica psquica molt elemental on es pot veure lorigen del pensament hum i finalment una altra funci de recerca, de plaer s evitar la realitat deguda a les frustracions exteriors centrant se en els records de ben estar i on des de una perspectiva cognitiva sestableix linici del joc simblic.Dins daquesta estructuraci de la primera organitzaci psquica, apareix tamb la vida fantasmtica, on les arreles de les quals es troba a les experincies sensorials ms internes que viu el nin en els primers mesos de vida o on les manifestacions apareixeran ms tard en activitats no verbals i en formes mes evolucionades.Aquesta evoluciona des duna situaci de no diferenciaci a una progressiva diferenciaci i individualitzaci, a travs de la funci maternal que li ajudar a evolucionar en un marc temps espai i a travs de les interaccions comunicatives que sestableixen.Aquests passos evolutius, que es desenvolupen primer per la presncia de laltre i ms tard per la seva absncia, possibiliten la construcci de la identitat.La pulsi dafecci i la pulsi de domini.La pulsi afectiva s quant el beb estableix la vinculaci maternal, que li permet expressar sentiments i expressions positives que li deixaran experimentar les vivncies emocionals que reflexa. Aquest vincle afectiu li proporcionar plaer.Desprs arribar el distanciament, que afavorir cert poder sobre ell i el dirigir cap a la conquesta de lexterior.A partir daquestes dues pulsions neixen els sentiments ambientals damor i odi.Aquestes dues pulsions per la via motriu, per es diferencien que la pulsi dafecte es dependent dun objecte familiar i laltre ho du cap el que es desconegut.Simbologia de lacci.Lautor fa referncia a les diferents fases del joc que te el nin:a) Joc imitatiu en mirall: s in primer el beb imita en una primer moment per a ser. Desprs el nin es comenar a comportar de manera diferent a la de la seva mare i finalment a travs de la repetici apareixeran les paraules i els gestos.b) Joc dimitaci diferenciada: quan el nin t una representaci de lobjecte absent en el moment que desitgi, i aquestes experincies, possibilitaran que el nin comenci a integrar se a lunivers simblic hum.c) Joc simblic: quan el nin s capa de captar les diferncies i semblances daquestes representacions. Aquestes es modifiquen es modificaran segons les situacions i els contextos.d) Joc de rols: aquest joc permetr al nin tenir una suficient representaci de si mateix com per a poder arribar a representar un personatge diferent a qui s en realitat i on podr expressar aquells desitjos i sentiments que tamb esta dins seu.Mitjanant la representaci el nin aconseguir un domini sobre ells i una vegada controlin el joc, significar que han arribat a una important nivell de maduresa personal.Aquest joc, possibilitar que la psicomotricista faci una intervenci ajustada al moment del nin i als seus conflictes per a afavorir el seu desenvolupament i la seva creativitat.Els parmetres de lexpressivitat motriu.Primer es fa referncia a dos conceptes com sn lexpressivitat motriu que s, lexpressi de la nostra histria profunda lligada a la nostra pulsi dafecte i domini a travs del cos, de lespai i del temps, manifestats aqu i ara, i on es parla de tres nivell dexpressivitat del cos, les experincies del plaer i displaer i el com s.Tot seguit es parla de lunitat corporal, que s la manera de relaci dialctica que existeix entre les vivncies del cos, de les que som conscients i aquelles altres inconscients.Finalment dir que es poden definir els parmetres com el conjunt delements a partir dels quals pot ser analitzada lexpressivitat motriu i el qual est constitut per el moviment, lespai, el temps, els objectes i altres que desprs es desenvolupen El subjecte el moviment: es la font daprenentatge que sadquireix a travs de les experincies i que permet desenvolupar els aspectes de planificaci, organitzaci, reflexi i vivncia.Per mitj de lobservaci el moviment es pot detectar la qualitat i les qualitats de to muscular, per una part lhipotnic, que es un to muscular baix i per laltre part lhipertnic, que es refereix a un to muscular alt.Finalment, a travs del moviment es poden observar una seria de manifestacions especfiques segons el moment evolutiu dek nin. Aquestes manifestacions es recullen en un quadre el qual esta dividit de 2 a 2,5 anys i de 5,5 a 7 anys.

El subjecte en relaci a lespai: la noci despai es va construint al llarg del desenvolupament.En un primer moment el nin es relaciona amb lespai i desenvolupa les relacions topolgiques com sn lorientaci, la situaci, la supervivncia, la mida, la direcci, la distncia, lordre o successi. Desprs apareix la capacitat destructurar lespai la qual dona lloc a relacions espacials de major complexitat a travs duna seria de punts de referncia externs al cos i que sestableix a partir dels 7 anys.La prctica psicomotriu dona loportunitat dexperimentar, construir la noci que orienten del seu cos, i que actuen com a eix permanent i orientats de si mateix.

El subjecte en relaci al temps: la percepci del temps va lligada al concepte de successi. Primer assimila la succi temporal i a poc a poc organitzar les nocions de velocitat, duraci i continutat, simultanetat i successi i la transploraci del temps.A la segona part apareix levocaci i lorganitzaci de les vivncies.Aquest desenvolupament es far possible grcies al rol de ladult el qual limita una seria de situacions lligades a lacci i a la immobilitzaci i contribueixen tamb a la comprensi de la noci de temps.

El subjecte i la seva relaci amb els objectes.: El nin mitjanant la manipulaci , la construccin, el desplaament, etc, entre en contacte amb el mn exterior i les seves qualitats perceptives. Lobservaci daquestes activitats determina la informaci sobre la manera de ser i ens ajuda a conixer letapa evolutiva o ledat de desenvolupament que te el nin.Les sensacions es transformes en percepcions i ms tart en representacions que li proporcionen la possibilitat doperar amb ellsEl materials a de ser adequat i ha de permetre viure les possibilitats del seu cos i dels materials de manera global.El valor sensoriomotor ens mostra el seu desenvolupament afectiu i emocional, o sobre la seva maduraci social.Durant la sessi es diferencien dos moments. En el primer exploren lliurament i en el segon es dividir en produccions simbliques i jocs de precisi.La darrera caractersitica s el valor relacional on el desenvolupament de la comunicaci cada vegada s ms profunda i ajustada entre els ninsLadult a dajudar a envestir els objectes per aconseguir que es pugui comunicar, ser creatiu i prendre de cada vegada ms distncia de ls afectiu fins arribar a lutilitzaci ms cognitiva dells mateixos.

El subjecte amb relaci a laltre.

les relacions amb els dems est relacionada estretament lligada amb lactivitat motriu i sensoriomotriu del nin, facilitant reconixer el mn dels objectes i des de ms, diferenciar se i progressivament adaptar se i integrar seA a travs del joc el nin va desenvolupament intercanviant per imitaci i per diferents aproximancions comunicatives i aquestea evoluci dur cap a la descentralitzaci.Durant la sessi de psicomotricitat sha dobservar les actituds relacionades amb la manera de ser de cada nin i el coneixement que aquest te de la sessi.Ladult a de comprendre la seva demanda i donar una resposta el ms ajustada possible a aquestes necessitats per a que es senti agust i evolucioni.Lobservaci dels parmetres psicomotorss lactivitat prioritria del sistema educatiu i sutilitza per projectar, analitzar i avaluar els processos daprenentatge.El nostre marc de referncia el construeixen els principis de la prctica psicomotriu, litinerari maduratiu del nin i els parmetres de lexpressivitat motriu.Senyalen tres aspectes importants a tenir en compte, com sn: aprendre a tenir una mirada tranquilla i no molt directa sobre les produccions del nin, situar se des de lempatia i intentar controlar les prpies projeccions i no posar a laltre els propis sentiments o emocions.A partir del progressiu assentament daquestes competncies per part de lobservador, saniran dissenyant els materials ms adequats per a poder realitzar un registre, un model dobservaci sistemtic.Tot seguit posen exemples de que podem observar segons el parmetre i els diferents i temps, com son el moviment, la postura, els objectes que sutilitzen, locupaci de lespai, el temps que necessita per realitzar una activitat i el subjecte en relaci a ladult. Tamb apareix un exemple de protocol per a lobservaci dels parmetres psicomotrius, model dobservaci individual, observaci del recorregut de cada nin a la sala, lobservaci grupal i secci de prctica psicomotriu educativa

3.LA PRCTICA PSICOMOTRIU EDUCATIVA PREVENTIVA.La psicomotricitat sha dentendre com una educaci corporal bsica a la formaci integral del nin, com un mitj dexpressi que dona prioritat a la dimensi no verbal i a les activitats no directives o exploratries a un perode evolutiu concret des dels primers mesos fins als 7 -8 anys dedat madurativa.Es parla de 2 etapes: la primera etapa es la reconeixement de si mateix que es construt a partir del contacte i el vincle amb laltre . durant aquesta primera etapa neix el jo i del jo corporal i mes tard lobjecte es capa de desenvolupar la funci simblica que esta en estreta relaci amb les relacions afectives i la capacitat delaborar la carncia: la segona part es la des centraci de 1 a 8 anys on el nin comena a ser capa de viure com un sser independent de conscincia del seu cos duna manera diferent.La Prctica Psicomotriu es una forma de dur a terme a un espai determinat i en un moment concret, amb uns objectes i unes persones, una activitat dinmica basada en el cos i amb les seves accions per arribar a processos de pensament operatori. Es diferencien 3 objectius generals, com son la possibilitat de relaci i comunicaci i al pensament operatori. Daquesta manera la comunicaci i la creaci faciliten la des centraci. La conquista de la imatge de si i la construcci de la identitat.La prctica psicomotriu va dirigida als infants ja que en ella es troba lexpressivitat motriu. Daquesta manera inverteix el mon de lespai dels objectius i de les persones. Per aquesta via manifesta tot el que ha estat amb relaci al displair i a la frustraci, i aix es construeix la noci dexpressivitat motriu, que pot considerar se com a un discurs que est compost de significant i significat.Lexpressivitat motriu esta composta de tres components bsics com sn laspecte neuromotor, laspecte afectiu relacional i la dimensi cognitiva des dels aspectes perceptius motors.Leducaci s una formaci que mobilitza lesperit, les actituds i les emocions de les persones, a travs de la formaci personal, la formaci terica i la formaci prctica.Aquesta prctica te un carcter preventiu i educatiu on la seva intervenci afavoria el tractament de les dificultats i dels bloquejos ajudant a que el nin sigui un sser de comunicaci. Daquesta manera la psicomotricitat intensifica la seva implicaci tonico emocional i ajusta la intervenci de manera individualitzada per aconseguir els seus objectius.Principis dacci de la prctica psicomotriu. A la prctica psicomotriu educativa preventiva leducador ha de ser el dinamitzador de la comunicaci ha de garantir la seguretat a tots a de saber escoltar, ser receptiu als bloquejos fer propostes collectives, fer de model i ser un mediardor.Els principis dacci estan fonamentats en una estratgia, de les quals sen posen alguna exemples, com sn crear un ambient acollidor i assegurant , garantint el respecte de les normes, anticipar moments posteriors, entre daltres. Per a realitzar aquestes funcions, es necessari que siguin considerats els principis metodolgics de la prctica psicomotriu posat que aquests sn els recursos que el psicomotricista te a la seva disposici. Els principis espacials: En aquests principis sexplica lorganitzaci i ls daquest. Diu que ha de tenir un ordre estable que permeti una anticipaci del que passar, i de manera que se senti acollit i segur, i respecte a ls, ser utilitzat per a reagrupar als nins en determinades activitats.En aquest espai saniran donat diverses activitats distingint dues situacions consecutives.Per una part trobem les situacions de plaer sensoriomotriu on predominen les activitats dexpressivitat motriu, el joc i les accions facilitadores de la vivncia i el plaer propi aseptiu del to muscular.Les activitats amb les quals podem dur a terme aquestes activitats sn, les activitats de seguretat profunda i maternatge, activitats de contrast les quals faciliten laparici del joc simblic i les activitats sensoriomotrius i sociomotius mitjanant les quals linfant viu el plaer del moviment a travs de les activitats motrius espontnies , el que potencia el coneixement de la imatge corporal i de la identitat, aix com la formaci de lesquema corporal.Per a realitzar aquestes activitats utilitzen materials com els bancs suecs, espatlleres, matalassos, entre daltres.Amb aquesta activitat estam afavorint el desenvolupament psicomotor i potenciant la formaci de lesquema corporal.Es diu que el plaer sensoriomotor, es una de les especials fonts devoluci del nin, expressi evident de la unitat de la seva personalitat, creant en ell una uni entre les sensacions corporals els estats tnics emocionals.Aquestes activitats poden classificar-se en activitats motrius centrades en si mateix, les quals estan lligades als desequillibris i a les estimulacions laberntiques i on les ms importants sn el balanceig, els girs i les caigudes i en activitats motrius centrades a lexterior, les quals sn activitats espontnies directament relacionades amb les estimulacions laberntiques i vestibulars. Les activitats ms importants sn la de joc simblic i de rol, mitjanant el qual linfant te certa construcci de la prpia identitat i pot permetres representar a un altre que el contempla, aquest joc va evolucionant primer cercant espais ntids desprs construccions lineals i finalment construccions octogonals.Una altre activitat es el joc de precisi, el qual permet posar a proba les habilitats del nin i que facilita la possibilitat de mesurar se amb relaci als altres.Un altre joc s el sonor musical amb la qual es pot observar el nivell de maduraci de les capacitats i finalment mitjanant la narraci es pot estructurar les vivncies i ajudar a catalitzar les emocions viscudes.Per altre part, trobem les situacions de representaci que privilegia lexpressi a travs de la plstica. s on el nin realitza activitats encaminades a prendre distncia de lactivitat motriu i cognitiva i afavoreix les representacions mentals.Aquesta situaci planteja una seria dobjectius, els quals aconseguim mitjanant la manipulaci, lexperimentaci i la conceptualitzaci i que dur al nin al joc de normes, a la socialitzaci i a ladquisici del pensament operatori.Els materials per aconseguir aquests objectius sn la fusta de diferents mides i formes per a la realitzaci de construccions, la plastilina o el fang per modelar, paper, llibretes i pintures, la pissarra i del llenguatge a lescriptura.Totes les activitats que el nin realitza en aquest espai un pont entre el que passa a la sessi de psicomotricitat i la rest dactivitats dels adults.Les activitats de representaci permeten que el nin prengui distncia de les vivncies sensoriomotrius i afectives i les trasllada a un pla ms racional, o el que es el mateix, a una ptica cognitiva.

Els principis temporals :

La distribuci del temps a la sessi de psicomotricitat est estretament relacionada amb lestat dels nin, la dinmica i caracterstiques del grup, el desenvolupament de la sessi i el moment del curs escolars. Quan menys edat tenen els nins, els moments diversos de la sessi sn ms flexibles i alternants per poder ajustar nos al seu ritme.El temps total el podem dividir en distints moments com sn el ritual dentrada, on es recorden les consignes aue caracteritzen la sessi i han de ser respectades es tracte dajudar i crear un clima de participaci en el que els nins puguin donar forma als seus desitjos. Desprs v el moment per lexpressivitat motriu in s el temps per excellncia per la sensoriomotricitat i el joc simblic amb totes les seves matisacions.La narraci es pot considerar com una prolongaci, per un altre nivell, del que han viscut i succet, que facilita laccs al moment de la representaci, el moment de la representaci plstica, grfica i verbal mitjanant els qual el nin experimentar la possibilitat de plasmar lexperincia viscuda.Finalment acabem amb el ritual de sortida, el qual inicia la separaci i prepara el pas del nin a altres espais, a altres activitats o altres persones. Es el pas dun moment al segent es pot senyalar per algun tipus dacord o proposta, fins que es vagi conquistant espontniament amb una conseqncia lgic del ritme del grup a la seva adaptaci als principis despai temporal.La recollida tamb ha destar en funci de si sn visibles els llocs que han creat i per tant, es interessant la seva referncia visual mentre es parla dells en la vernalitzaci; o si els llocs han quedat amagats per els materials i les presses , hem de tenir en compte que una visi dordre i de recolliment ajudar a centrar a els nins en aquests moments de finalitzaci. Els principals materials:Formen part de les estratgies de intervenci de leducador i enriqueixen molt les activitats perqu faciliten i completen les accions dels nins.Els materials que sutilitzen per a les activitats associades al plaer, grans i accessibles i que robem freqentment a un gimns.Els utilitzem en moments determinats a part dels projectes de joc que va sorgint i que poden ser mbils, estar guardats o recollits i necessiten ser sollicitats a ladult en funci de lactivitat que es realitza.Les seves caracterstiques, sn petits, durs o blans i estables o malleables o canviants en formaEls materials utilitzats en les activitats de representaci que faciliten les produccions distanciades del moviment i del cos.La msica i les canons sn uns elements poc utilitzats a les sales de psicomotricitat i quan sutilitzen la seva funci es de senyalar, dalerta, dun canvi de moment. Per el contrari, els ritmes, la msica creada a travs de la veu o de la percussi es per nosaltres ms interessant i la facilitem en moments concrets. Els principis actitudinals.Ajuden a disposar del nostre cos duna manera ms clara i a prendre conscincia de les relacions tnic emocionals que establim amb ells.Al no ser un mtode no es per dur a terme des de la teoria, ja que no ho es. Per aix utilitzem el concepte tradicional de tecnicitat, entenent la com la relaci que ha dexistir entre qu feiem i com o feiem. Per a que la tecnicitat es desenvolupi en una base slida hem de treballar i ampliar les nostres capacitat per crear un entorn a la vegada acollidor, segur, facilitador i tamb estructurant, ordenat, contenidor.Lempatia: s la capacitat de comprendre sentiments del laltre, de posar se en el seu lloc, sense perdre la referncia de la nostra prpia emocionalitat, capacitat que facilita a leducador lajust entre el que s maternant i el que s estructurant.Es tracta de romandre a la nostre identitat per acompanyant a laltre persona des de ella mateixa, des dels seus sentiments.Llenguatge: ladult he de tenir un llenguatge clar i precs, de manera que no invedixi al nin, no supleixi la importncia que te linfant.Es recomana utilitzar una llenguatge enunciatiu, afirmatiu i descriptiu que anomeni les accions que succeeixen i actu com un mirall per els infantsDissimetria, el contrast: el una altre manera descoltar que el ladult utilitza i evidencia que ladult i el nin no son iguals.Els jocs de contrast sn un excellent mitj, ja que introdueixen la no simetria entres les produccions del nin i de ladult. Per mitj daix, el nin pot estructurar se, reconixer-se i diferenciar se .Per altre part, el joc de rols pot afavorir aquesta disimetra des del pla simblic. La adquisici de rols diversos en el joc simblic poden tamb afavorir aquesta diferenciaci necessria.

Intervenci en situacions de conflicteEn aquestes situacions sha de intentar resoldre des de la mediaci, la reflexi i la paraula.Ladult intentar intervenir en la baralla de diferents maneres segons ledat dels nins i considerant la manera com shagi produt el conflicte.A partir del que sha parlat, ladult decidir la resposta ms correcta fent una proposta de intervenci amb els materials o arribat el cas digen que ha de estar defora de la situaci de joc uns minuts fins que es tranquillitzi. Aquesta situaci conflictiva es sol reprendre al final de la sessi on ladult menciona el que ha ocorregut i demanar lopini dels nins.El mediador de ladult ha de afavorir lacci simblica.Davant tot els nins necessiten saber que tenen germanitzada la seva seguretat fsica i afectiva a la sala de psicomotricitat daquesta manera podran manifestar se amb tota la seva expressivitat motriu.Els nins progressivament es van autoregulant i recorden les normes. LA SESSI DE PSICOMOTRICITAT.La sessi de psicomotricitat estableix un itinerari educatiu de maduraci global emmarcant i contingut per un dispositiu espai temps.El seu objectiu fonamental es posar al nin en una situaci que el permeti viure emocionalment lespai, els objectes i la relaci com els dems, dins un marc precs i adequat que sadapta a la seva edat i nivell maduratiu, ajudant-lo a evolucionar.La sessi constitueix un lloc privilegiat per el nin on pot manifestar se com si es repulsat, i on viu en plenitud la seva expressivitat motriu, la qual cosa produeix una gran satisfacci i felicitat.El desenvolupament de la sessiEl lloc existents a la sala de psicomotricitat afavoreixen el desenvolupament duna pedagogia que permet mltiples possibilitats de els seves experincies internes, permetent al nin triar un recorregut original en lespai i en el temps que dura la sessi.Els principis temporals, permeten pensar un recorregut que serveixi de basa per fer progressar al nin segons la seva prpia expressivitat, instaurar un procs que li permeti madurar a partir de les seves caracterstiques evolutives. El principi de la pedagogia dels espais garantir que l infant pugui mostrar la seva expressivitat motriu sigui quina sigui , mentre que la pedagogia centrada en les fases o moments sn els processos que garantizen la evoluci del nin.La sessi de psicomotricitat desenvolupar-se tenint en comte certes seqncies temporals, comenant per el moment inicial i acabat per el ritual de sortida.Cada moment estar ajustat en durada i contingut a les edats i les necessitats dels infants.Quan comena la sessi hem dafavorir els jocs de seguretat profunda i de descarrega, destrucci reconstrucci, moviments primaris, material gran i bla.El nin es primer un ser de sensacions, de to, democions amb poques imatges mentals durant la primera etapa de la seva vida.Les sessions permeten desenvolupar el seu pensament.La alliberaci daquestes tensions tenen gran importncia en la mobilitzaci de les emocions.Totes les vivncies que conformen els jocs presimblics juntament amb els tnic emocionals, constitueixen els jocs de seguritat profunda, la finalitat de la qual s donar seguretat al nin lluny o prop, a parixer i als desaparixer.Els jocs tnic emocionals estan basats en el joc de caiguda lliure i tenen la finalitat de mobilitzar intensament el to, lequilibri i les emocions amb escasses representacions mentals.Lespai sensoriomotor es converteix aleshores en un dispositiu excellent per viure i expressar aquesta disponibilitat motriu, un lloc excepcional per la creaci i recreaci del moviment.En els jocs de plaer sensoriomotriu el nin experimenta les situacions corporals en les que percep i controla els parmetres externes.Lesquema corporal sadquireix per mitj de les experincies motrius el nin adquireix la abstracci del cos o la representaci de lesquema corporal.En el joc simblic, el nin inverteix els objectes reals per transformar los en objectes simblics, activitat que li produeix molt de plaer, lajuda a afirmar se en la seva identitat.En aquesta transformaci de lobjecte real en objecte simblic, hi ha tot un recorregut intellectual no conscient, hi ha alguna cosa de lordre de el que es cognitiu, del coneixement que mobilitza el desenvolupament de la intelligncia.En la narraci de la histria el nin podr posar paraules a la experincia viscuda i compartir-les amb els seus companys.Daquesta manera saprofitar el moment de calma que suposa el imps entre les situacions de plaer sensoriomotriu i les situacions de representaci.En aquest clima datenci i quietud els nins estaran preparats per passar al moment de representaci.Les activitats de lespai de representaci permetran al nin distanciar se de lacci i de lemoci viscuda en els moments anteriors, per poder evocar, plasmar, representar de altres formes les vivncies de plaer en aquest segon moment de la sessi.Tot seguit sexposen diferents exemples de sessions de psicomotricitat per infants de diferents edats.