RESUM

HISTRIA

3 SETMANA VERDA

Juan Jos Espinoza Carrin

2n BAT A

ndex: T-13 EL FRANQUISME (1939-1959) PRIMERA ETAPA............................................................................ 1

1. UN RGIM DICTATORIAL: ........................................................................................................................ 1 1.1. Caracterstiques del franquisme ............................................................................................. 1 1.2. Els pilars del rgim .................................................................................................................. 1 1.3. Els suports socials.................................................................................................................... 1 1.4. Franquistes catalans ............................................................................................................... 2 1.5. Les famlies del rgim .............................................................................................................. 2

2. REPRESSI INSTITUCIONALITZADA: ........................................................................................................... 2 2.1. Instruments de repressi ......................................................................................................... 2 2.2. Confiscaci de bns i depuracions .......................................................................................... 3 2.3. Poltica franquista envers Catalunya ...................................................................................... 3

3. RELACIONS INTERNACIONALS I EVOLUCI DEL RGIM: .................................................................................. 3 3.1. Segona Guerra Mundial i lhegemonia del nacionalisme (1939-1945) .................................. 3 3.2. Boicot internacional (1945-1947) ........................................................................................... 4 3.3. Reconeixement internacional i predomini del nacionalisme (1947-1953) ............................. 4 3.4. Primers intents dobertura ...................................................................................................... 4

4. ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT: ................................................................................................................. 5 4.1. Lleis fonamentals .................................................................................................................... 5 4.2. Democrcia orgnica .............................................................................................................. 5

5. AUTARQUIA I RACIONAMENT:.................................................................................................................. 5 5.1. Lautarquia i els seus efectes .................................................................................................. 5 5.2. Racionament i mercat negre ................................................................................................... 6 5.3. Dures condicions de vida ......................................................................................................... 6

6. OPOSICI: EXILI I RESISTNCIA ................................................................................................................. 6 6.1. Trajectria de lexili ................................................................................................................. 6 6.2. Evoluci de loposici .............................................................................................................. 7 6.3. Ressorgiment de la conflictivitat social .................................................................................. 7

T-14: EL FRANQUISME (1959-1975) SEGONA ETAPA ............................................................................ 8

1. CANVI DORIENTACI DE LECONOMIA: ..................................................................................................... 8 1.1. Els governs del desarrolismo ............................................................................................... 8 1.2. Pla destabilitzaci .................................................................................................................. 8 1.3. Pla de desenvolupament ......................................................................................................... 8

2. ELS ANYS DEL CREIXEMENT ECONMIC: ..................................................................................................... 9 2.1. Industria accelerada ............................................................................................................... 9 2.2. Reconversi agrcola ............................................................................................................... 9 2.3. Progrs del sector serveis ........................................................................................................ 9 2.4. Finanament exterior del creixement ..................................................................................... 9 2.5. Limitacions de leconomia espanyola ................................................................................... 10

3. CREIXEMENT DEMOGRFIC I CANVI SOCIAL: .............................................................................................. 10 3.1. Augment de la poblaci ........................................................................................................ 10 3.2. Moviments migratoris ........................................................................................................... 10 3.3. Canvis en lestructura social.................................................................................................. 10 3.4. Noves pautes socials i culturals ............................................................................................ 10

4. REFORMISME FRANQUISTA I IMMOBILISME: ............................................................................................. 11 4.1. Govern dels tecncrates ........................................................................................................ 11 4.2. Reformes legislatives ............................................................................................................ 11 4.3. Relacions internacionals ....................................................................................................... 12 4.4. Triomf de limmobilisme ....................................................................................................... 12

5. CONFLICTIVITAT SOCIAL: ....................................................................................................................... 12

5.1. Moviments socials doposici ............................................................................................... 12 5.2. Grups poltics antifranquistes ............................................................................................... 12 5.3. Represa de la cultura de Catalunya ...................................................................................... 13

6. LA CRISI DE LA DICTADURA: ................................................................................................................... 13 6.1. Crisi poltica del rgim ........................................................................................................... 13 6.2. Expansi dels moviments antifranquistes ............................................................................. 13 6.3. Mort del dictador .................................................................................................................. 13

T-15: TRANSICI, DEMOCRCIA I AUTONOMIA (1975-ACTUALITAT) .................................................. 14

1. IMMOBILISME, REFORMISME I RUPTURISME: ............................................................................................ 14 2. CONSTRUCCI DE LA DEMOCRCIA: ........................................................................................................ 14

2.1. Constituci de 1978 ............................................................................................................... 15 3. RECUPERACI DE LAUTONOMIA: ........................................................................................................... 15

3.1. Restabliment de la Generalitat de Catalunya ....................................................................... 15 3.2. Estatut dAutonomia de Sau ................................................................................................. 16 3.3. Estat dAutonomies ............................................................................................................... 16

4. CRISI ECONMICA I OBSTACLES PER A LA DEMOCRCIA: .............................................................................. 16 4.1. Pactes de la Moncloa ............................................................................................................ 16 4.2. Obstacles per a la democrcia .............................................................................................. 17

5. CONSOLIDACI DE LA DEMOCRCIA: ....................................................................................................... 17 5.1. 23 de febrer de 1981: cop dEstat ......................................................................................... 17 5.2. Declivi de la UCD ................................................................................................................... 18

6. GOVERN DE LA DEMOCRCIA (1982-2008): ........................................................................................... 18 6.1. Etapa socialista (1982-1996) ................................................................................................ 18 6.2. Etapa popular ........................................................................................................................ 19 6.3. Retorn del socialisme ............................................................................................................ 19

7. DESENVOLUPAMENT ECONMIC I CANVIS SOCIALS: ................................................................................... 19 7.1. Canvis demogrfics i socials .................................................................................................. 20 7.2. Transformaci de les mentalitats ......................................................................................... 20

8. : ...................................................................................................................................................... 20 9. : ...................................................................................................................................................... 20

1

T-13 El franquisme (1939-1959) Primera etapa

1. Un rgim dictatorial:

1.1. Caracterstiques del franquisme

La Guerra Civil Espanyola va servir d'nic sistema per legitimar la instauraci d'una dictadura que presentava les

segents caracterstiques:

Totalitarisme: La dictadura es basava en el model feixista d'Itlia i Alemanya on a ms d'imposar-se en el

govern, el dictador imposava la seva ideologia a tota la poblaci.

Cabdillisme: Franco va ser investit amb el ttol de Caudillo d'Espanya (fhrer i duce) i concentrava tot els poders

de l'Estat; era el cap de l'Estat aix com el president del govern durant molts anys, generalssim de tot l'exrcit

i cap del partit nic.

Unitarisme i centralisme: L'estat que es va organitzar presentava un centralisme institucional, per tamb

cultural, ja que es va fomentar la espanyolitzaci de tot el territori imposant una llengua oficial i abolint

qualsevol instituci independent de Madrid (Generalitat).

Repressi: Constant i planificada per tal d'evitar possible aixecaments contra el rgim, causant 50.000 morts.

Es va crear un aparell legislatiu i institucional encarregat d'aquesta tasca (TOP).

Control dels mitjans de comunicaci: Es van sotmetre els mitjans de comunicaci a una estricta censura per

evitar donar una mala imatge del rgim i per a contribuir a la propaganda del mateix.

1.2. Els pilars del rgim

El control de l'Estat es basa sobre tres grans pilar, dos dels quals estan relacionats directament amb Franco, mentre

que el tercer consistia en una instituci independent que va donar-li suport:

Exrcit: Va donar el suport ms desatacat del rgim i va participar activament en el govern; els ministres i

governadors eren militars en gran majoria.

Partit nic: La Falange Espaola Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las

JONS) era el partit nic en tot el pas. S'encarregava de controlar les bases ideolgiques del pas, els mitjans de

comunicaci i subministrar una bona part dels crrecs de l'administraci. Per procurar el suport social al rgim

es van crear algunes organitzacions de masses.

L'Esglsia: La instituci de l'Esglsia Catlica va donar un suport total a la dictadura donat que defensava els

seus interessos socials i poltics; va legitimar la dictadura (caudillo de Espaa por la gracia de Dios) que definia

Espanya com un Estat catlic. A ms va catalogar la guerra com una creuada degut a la forta repressi rebuda

a la zona republicana (assassinat de capellans i crema d'esglsies). Va rebre un finanament pblic molt

geners, aix com el control total del sistema educatiu i dels valors morals de la societat.

1.3. Els suports socials

Les diferents actituds que es van prendre respecte del franquisme sn tres: de suport (especialment les classes

altes de la societat i les religioses), passivitat (majoritria en el cas de les classes mitjanes) i rebuig (per a una

minoria de la poblaci, especialment les zones obreres com Barcelona pg. 301).

Des dels inicis el franquisme reb el suport de les elits econmiques i socials, que van recuperar la seva situaci

econmica i social d'abans de la guerra, i els petits i mitjans propietaris agrcoles del nord i centre d'Espanya que

van donar suport durant la guerra. Les classe mitjanes sentien un cert rebuig per el franquisme, per el trauma de

la guerra i la por per la repressi va fer que en la seva majoria tinguessin una actitud passiva i apoltica. Les classes

2

populars eren les que es sentien perdedores de la guerra. La forta repressi, el control policial i l'afany de sobreviure

i la misria els van portar a la passivitat i al silenci.

1.4. Franquistes catalans

Dins de Catalunya tamb hi havia qui s'identificava amb el rgim. Els franquistes estaven integrat principalment per

propietaris industrials, agraris, grans comercials i financers. La militncia dins de la Falange era escassa i estava

formada per falangistes, excombatents (els dos primers collectius eren molt escassos) i en gran part per membres

de partits d'extrema dreta del perode republic: carlins, lerrouxistes, La Lliga, etc.

Per accedir a un crrec poltic era obligatori formar part del partit nic, ra per la qual molts s'hi van adherir per

oportunisme poltic, tot i que els crrecs concedits eren secundaris i designats directament pel poder a persones

de provada fidelitat al rgim; els crrecs importants com el governador provenien d'altres llocs del territori

espanyol. Aix respon a una prevenci franquista de que les autoritats de la zona arrelessin al territori; es mantenia

una certa desconfiana pel catalanisme.

1.5. Les famlies del rgim

Dins del franquisme coexistien diversos grups d'influncia variada que formaven part del conegut com Movimiento

Nacional. Les diverses famlies van formar part dels diversos governs del rgim, que sempre tenien una alta

representaci militar.

La primera de les famlies estava formada per aquelles persones que van sonar un suport incondicional al rgim des

dels primers moments de la insurrecci militar: falangistes, carlins, ultra catlics, monrquics alfonsins, etc. Les

altres famlies estaven formades per aquells amb una ideologia d'inspiraci ms catlica que van augmentar la

influncia a partir de la derrota dels pasos de l'Eix i de l'intent del franquisme d'allunyar-se d'aquella ideologia i

semblar una democrcia orgnica.

2. Repressi institucionalitzada: 2.1. Instruments de repressi

La fi de la Guerra Civil no va comportar la fi de la violncia. Per poder imposar l'ordre franquista es va voler destruir

sistemticament tots aquells que eren considerats contraris al rgim: republicans, socialistes, comunistes, maons

i catalanistes. Aix va portar a una institucionalitzaci de la repressi que va comportar la creaci de lleis i

organismes ho portessin a terme.

La primera mesura va ser la Llei de responsabilitats poltiques, que afectava a aquelles persones que havien

collaborat amb la Repblica. Desprs la Llei de repressi del comunisme i de la maoneria, per la qual s'obria un

expedient als acusats de defensar idees contrries a la religi, la ptria i les seves institucions fonamentals.

L'exrcit era l'organisme principal encarregat de la tasca fins a la creaci del Tribunal d'Ordre Pblic (TOP) l'any

1963, una jurisdicci civil especial per als delictes poltics.

Els primers anys de postguerra les causes van ser jutjades per tribunals militars en consells de guerra, on la

indefensi dels acusats era gaireb total. Una forma de repressi va ser l'empresonament de crrecs poltics i

d'altres persones. Les condicions en les que es trobaven (higiniques, alimentries i d'amuntegament) va provocar

una alta mortalitat dels presoners. Una gran part del reclusos eren obligats a treballs forosos en batallons de

treballador, que reconstruen els desperfectes de la guerra, o construen monuments dedicats a la victria

franquista com n's el Valle de los Cados.

3

Lobjectiu de totes les mesures repressives era l'exemplaritat i cstig, i per escapar el terror de castigar. Aix va

portar al silenci de la majoria, el no parlar del passat o de poltica. La despolititzaci fou uns dels factor que

expliquen la llarga pervivncia del rgim franquista.

A Catalunya un gran nombre de persones van ser executades, per aquest nombre s petit en comparaci amb la

resta del pas, ja que moltes persones compromeses polticament amb la Repblica van fugir per la frontera.

2.2. Confiscaci de bns i depuracions

Es produeix un procs de confiscaci i espoliaci del patrimoni dels venuts com a mesura repressiva. Es confisquen

les propietats dels exiliats i dels poltics republicans i les propietats dels sindicats i associacions vinculades a la

repblica passen a formar part de les institucions del rgim. S'obliga a les empreses a acomiadar als exiliats, als

detinguts per haver abandonat el lloc de treball i als militants de partits d'esquerres.

S'expulsa del mn laboral tothom que havia recolzat als republicans i es realitza una depuraci generalitzada dels

funcionaris a ms de pressionar perqu tamb es fes en els sector privat. Els funcionaris de magisteri van ser

vctimes d'una depuraci molt dura i molts professors de Catalunya va ser sancionats, suspesos de sou i feina o

forats a trasllats de destinaci. Certes professions liberals tamb van ser controlades amb les depuracions que es

van fer als collegis professionals (metges, advocats, periodistes...).

2.3. Poltica franquista envers Catalunya

Els sentiments identitaris de Catalunya, aix com els del Pas Basc i Galcia, s'oposaven al principi de la unitat

d'Espanya, aix que el franquisme prohibeix i persegueix les manifestacions lingstiques i culturals no castellanes,

que poguessin mantenir actituds nacionalistes.

En el cas de Catalunya va ser ms accentuat; el 5 d'abril de 1938 Franco signa un decret que aboleix l'Estatut de

Catalunya i posa fi a l'autogovern i imposa un rgim centralista i uniformista per crear una Catalua espaola.

L'impacte en la cultura fou molt gran: es prohibeixen els smbols identitaris de Catalunya, es procedeix a una nova

retolaci dels carrers, s'eliminen monuments pblics... i es prohibeix l's del catal en l'administraci pblica,

l'escola, els mitjans de comunicaci, en l'economia i la societat, en obres literries i fins i tot en l'Esglsia; l's es

reclou a estrictament a l'mbit domstic i fora d'ell era objecte de multes i sancions. Les institucions culturals (com

l'Institut d'Estudis Catalans) passen a la clandestinitat.

3. Relacions internacionals i evoluci del rgim:

3.1. Segona Guerra Mundial i lhegemonia del nacionalisme (1939-1945)

Desprs de la Guerra Civil Espanyola esclata la Segona Guerra Mundial (IIGM); Franco va mostrar el seu suport a

les potncies de l'Eix, per les condicions desfavorables en les que es trobava van fer que es declars la neutralitat

d'Espanya. La victria d'Alemanya sobre Frana va obrir la possibilitat de l'entrada d'Espanya en la guerra; Franco

va reunir-se amb Hitler i Mussolini per fixar les compensacions econmiques i territorials: ampliar les colnies del

Marroc integrant-hi les de Frana a ms de la recuperaci de Gibraltar.

Hitler va considerar-ho un preu massa alt i finalment Espanya no va entrar en el conflicte (no-belligerncia

d'Espanya). Tot i que es va mantenir el suport diplomtic, no es va donar un suport bllic, amb l'excepci de

l'enviament de la Divisin Azul a combatre en el front rus, a ms d'enviar material estratgic i aprovisionament.

4

L'octubre de 1943 la guerra es mostrava desfavorable als alemanys i davant d'aquesta situaci, els governs britnics

i nord-americ van pressionar a Franco perqu es distancis formalment de les potncies de l'Eix. Aquesta nova

relaci internacional va portar a la retirada de la Divisin Azul i la tornada a l'estatus de neutralitat estricta.

Amb la derrota alemanya el franquisme necessitava distanciar-se del feixisme per assegurar la seva pervivncia. El

discurs oficial presenta el franquisme com un rgim catlic, conservador i anticomunista, que podia evolucionar

cap a una monarquia; es va marginar el falangisme (eliminaci de la salutaci amb el bra en alt).

3.2. Boicot internacional (1945-1947)

La fi de la IIGM obre una etapa en la que el franquisme es veu allat internacionalment. El govern de Frana tanca

les fronteres, les Nacions Unides condemnen explcitament el franquisme i demanen la retirada dels ambaixadors

de Madrid (1946).

Per contra el franquisme mant el propsit de mantenir el poder i les mesures internacionals es van prendre com

una maniobra per desprestigiar a Espanya i portar-la a una nova guerra civil. La persistncia del franquisme t un

cost econmic i poltic molt gran per al pas: Espanya no es va poder beneficiar del l'ajuda nord-americana (Pla

Marshal, que contribueix en la rpida recuperaci d'Europa) i s exclosa de l'aliana defensiva occidental, l'OTAN

(Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord 1949).

3.3. Reconeixement internacional i predomini del nacionalisme (1947-1953)

A partir de 1947 s'estableixen dos blocs antagnics (URSS i EUA) i s'inicia la Guerra Freda, fets que alteren

notablement la situaci internacional. Dins d'aquest context els Estats Units i els pasos occidentals necessiten del

suport d'un aliat fort contra el comunisme.

Es comena a acceptar internacionalment el rgim franquista; mostra d'aix s que els EUA es neguen a imposar

noves sancions a Espanya i l'any 1950 es retira l'acord de retirada dels ambaixadors. Arran d'aquest esdeveniment

es produeix una renovaci del govern; el nou gabinet es caracteritza pel predomini del nacionalcatolicisme, que

donava ms pes al catolicisme que no pas al falangisme. Es nomenen crrecs importants persones que no estaven

tant compromeses amb els principis autoritaris; destaca el nomenament com a subsecretari de presidncia a Luis

Carrero Blanco.

L'any 1953 es signen els acords amb els EUA i el concordat amb la Santa Seu. El reconeixement del Vatic deriva en

un canvi de la confessionalitat de l'Estat i en un estatus de privilegis per a l'Esglsia Catlica. En el cas dels EUA, tots

dos pasos es comprometen a la defensa mtua en cas de conflicte (els EUA reben el dret d'establir i utilitzar en

territoris espanyol un seguit d'installacions militars) a canvi de l'enviament de material bllic i ajuda econmica i

tcnica. Tamb es va poder regularitzar les relacions diplomtiques i econmiques amb els pasos del bloc

occidental. Argentina tamb va reconixer el rgim franquista.

3.4. Primers intents dobertura

Cap a meitat dels anys 50 la situaci del franquisme s'alleugereix una mica desprs de la seva acceptaci

internacional, tot i que els problemes interns continuaven sent molt greus. L'economia creixia molt lentament i les

ajudes nord-americanes no van aconseguir remeiar-ho; els primers signes del descontentament pel preu dels

productes bsics i la fam es van fer presents. Entre 1956-1958 es van produir una onada de protestes i els primers

moviments de dissidncia a les universitats.

Dins del rgim alguns dels dirigents defensaven un canvi cap a la liberalitzaci de l'economia i a la seva obertura a

l'exterior. Amb l'augment del conflicte social, les autoritats exterior manen a Franco un canvi de govern. El 1957

5

Franco remodela el govern i aparta els falangistes i promou els sectors catlics, relacionats especialment amb lOpus

Dei.

4. Estructura del nou estat: 4.1. Lleis fonamentals

Les lleis poltiques bsiques que organitzaven jurdicament l'Estat s'inicien durant la Guerra Civil i finalitzen l'any

1966 amb la promulgaci de la Llei orgnica de l'Estat.

L'any 1945 es va promulgar el Fuero de los Espaoles, que pretenia aparentar que els ciutadans gaudien de certes

llibertats poltiques, i la Llei del referndum nacional. L'any 1947 la Llei de successi va permetre a Franco designar

un successor a ttol de rei. L'any 1958 es promulga la Llei de Principios del Movimiento Nacional que va institua

el Movimiento Nacional com a nic partit poltic, i que els als crrecs civils i militars havien de ser-ne considerats

membres. L'Estat es caracteritza perqu Franco concentrava tots els poders.

4.2. Democrcia orgnica

El franquisme rebutja la democrcia basada en la voluntat popular, amb una separaci de poders i unes eleccions

amb un sufragi; es basa en el model de l'Estat corporativista itali, que estructura la participaci popular en 3 unitats

o rgans (institucions administratives) bsiques: la famlia, el municipi i el sindicat. Es volia evitar la democrcia

representativa.

La representaci popular en les institucions estatals es regulava a partir de la Llei constitutiva de les Corts (1942),

la qual definia les Corts com a rgan superior de participaci del poble espanyol en les tasques de l'Estat. Els

representants coneguts com procuradors eren designats directament pel poder (ministres, membres del Consejo

Nacional del Movimiento, sindicats, alcaldes de grans ciutats, rectors universitaris i representants de l'Esglsia).

Es tractava d'una representaci corporativa per teros: sindical, entitats i administraci local (ajuntament i

diputacions) i procuradors del ter familiar (s'escolli per sufragi els caps de famlia homes i viudes a partir del

1966). Aquestes Corts no tenien un autntic poder i no eren escollides democrticament, sin que noms eren un

rgan de collaboraci amb el cap de l'Estat; Franco controlava el poder legislatiu i tenia dret a vetar les lleis.

En el pla territorial el poder estava en mans dels governadors civils de les provncies que governava i era cap

provincial del Movimiento. A cada provncia es va instituir tamb un governador militar aix com les capitanies

generals. Els alcaldes eren escollits directament pel governador civil i tamb complia la funci de cap local del

Movimiento.

L'altre poder de l'Estat eren els sindicats verticals que depenien d'un secretari general amb rang de ministre. La Llei

d'unitat sindical integrava en un mateix sindicat empresaris i treballadors, organitzats per branques de producci.

L'Estat dictava les condicions laborals sense cap possibilitat de negociaci ni de vaga. Les condicions de treball eren

molt dures per al treballador que tenien un salari baix, mentre que els beneficis empresarials eren elevats.

QUADRE PG. 311

5. Autarquia i racionament: 5.1. Lautarquia i els seus efectes

Un dels objectius fixats pel franquisme en la seva primera etapa era l'autosuficincia econmica del pas

(autarquia). Es va aplicar una poltica econmica d'allament de l'exterior i de substituci del lliure mercat per la

intervenci de l'Estat en l'economia (fixaci de preus i control de la producci). Es va actuar en 3 mbits diferents:

6

Reglamentaci del comer exterior: Importacions i exportacions controlades per l'Estat. Es pretenia limitar els

intercanvis amb l'exterior, reduint les importacions dels productes considerats imprescindibles. Els productes

que s'havien d'importar per necessitat van experimentar una gran pujada de preus, i es va produir una

escassetat de bns de consum i de primeres matries per a la seva fabricaci (cot per a la indstria txtil

catalana). El subministrament elctric va patir restriccions, reduint-se la producci industrial.

Foment de la indstria: Es volia assegurar la independncia militar i poltica del nou Estat. Una srie de lleis

afavoreix la creaci d'empreses pbliques i la nacionalitzaci de sectors considerats indispensables. Tamb es

fomenta el creixement de les indstries de bns d'equipament amb ajudes pbliques (Instituto Nacional de

Industria INI), provocant una despesa pblica molt elevada que al seu torn genera una inflaci important.

Sector agrari: l'Estat regulava la producci, la comercialitzaci, els preus i el consum de la majoria dels

productes. Els baixos preus fixats provoquen una reducci de la producci i de la productivitat.

El model d'autarquia porta l'Estat a un estancament econmic caracteritzat pel collapse del comer, la reducci

de la producci i del consum i la disminuci del nivell de vida de la poblaci. Hi ha una aturada en la tendncia

modernitzadora de l'economia, fent que les diferncies amb l'economia europea fossin molt ms accentuades.

5.2. Racionament i mercat negre

El control del mercat per part de l'Estat obligava als productors agrcoles a entregar les seves collites a l'Estat a un

preu fixat, i posteriorment l'Administraci s'encarregava de vendre el producte tamb amb un preu fixat. Com a

resultat hi ha una manca d'aliments i un racionament dels productes de primera necessitat per mitj de la cartilla

de racionament, vigent fins al 1952.

La taxaci dels preus dels productes per sota del seu valor provoca que alguns productors amaguessin la collita o

part d'aquesta, per vendre-la al mercat negre. Els principals productes venuts al mercat negre eren: aliments,

matries primeres i productes industrials, amb preus 3 o 4 vegades superiors als oficials.

5.3. Dures condicions de vida

El nivell de vida de la poblaci va reduir-se molt degut a la inflaci i a la baixada dels sous i el lent creixement que

experimentaven (per sota dels preus). Es calcula que la renda per cpita real dels espanyols era 1/3 de la del 1935,

i que el poder adquisitiu d'un treballador de la indstria txtil era al 1942 d'un 28% del que tenia l'any 1936.

La fam era un dels principals problemes que va afectar a la major part de la poblaci. Hi havia una manca

d'habitatges dignes; es va estendre el fenomen del barraquisme a les afores de les grans ciutats. La insalubritat

permet que s'estenguin malalties ja eradicades anteriorment (clera, tifus, tuberculosi...). La mortalitat va crixer,

especialment la mortalitat infantil (raquitisme). El creixement vegetatiu es va reduir considerablement i l'esperana

de vida es va situar en les 45 anys per als homes i en 53 per a les dones l'any 1945.

6. Oposici: exili i resistncia 6.1. Trajectria de lexili

Al final de la Guerra Civil gaireb 450.000 republicans van abandonar Espanya i van arribar a Frana pels Pirineus o

al nord d'frica per alguns ports mediterranis. La gran majoria va marxar cap a Frana, on van ser internats en

camps de refugiats amb barracons precaris cercats per un filat. Una bona part dels refugiats van tornar a Espanya

davants de la promesa de la no repressi, la qual no es va complir mai. En el cas catal la xifra d'exiliats s de 50.000

persones, la majoria eren intellectuals, poltics artistes, cientfics, etc.

7

A Frana es va establir una important colnia d'espanyols, principalment a les ciutats del sud. Amb l'ocupaci

alemanya de Frana, molts van ser enviats a camps de concentraci nazis per ser considerats comunistes perillosos.

Molts dels refugiats van marxar a la Gran Bretanya o cap a Amrica (Mxic, Argentina, Colmbia, Xile, Veneuela i

Cuba), mentre que d'altres van incorporar-se a la Resistncia francesa. Tamb van marxar a la Uni Sovitica.

A l'exili es va desenvolupar una part important de l'oposici al rgim. Les institucions de la Repblica i dels governs

de Catalunya i del Pas Basc van continuar funcionant a l'exili.

6.2. Evoluci de loposici

Durant la primera etapa del franquisme o primer franquisme, l'oposici que va rebre pot ser dividida en 3 etapes:

Primera etapa (1939-1944): Caracteritzada per una difcil i arriscada reconstrucci de les organitzacions

poltiques i sindicals degut a la forta repressi policial. Malgrat tot, alguns nuclis sindicalistes van intentar

reconstruir la seva estructura en la clandestinitat. L'any 1940 es crea Pars el Front Nacional de Catalunya i l'any

1945 el Movimiento Socialista de Catalunya.

Es mant una activitat guerrillera (maquis) formada per antics combatents republicans. Des de Frana

s'organitzen partides de guerrillers, d'anarquistes i comunistes especialment, que van actuar en les zones rurals

i de muntanya d'Espanya, per tamb a algunes ciutats com Barcelona o Madrid. L'acci ms important

realitzada va ser la invasi de la Vall d'Aran, la qual va fracassar.

Segona etapa (1945-1947): El final de la Gerra Mundial amb la victria aliada obre la porta a una possible acci

aliada contra el rgim franquista. Es van crear plataformes unitries de l'oposici. L'any 1945 es funden l'Aliana

Nacional de Forces Democrtiques.

Tercera etapa (1948-1951): Caracteritzada per la gran desmoralitzaci a causa de la consolidaci de la

dictadura.

6.3. Ressorgiment de la conflictivitat social

A final de 1940 comena ressorgir el moviment de protesta popular protagonitzada per les classes treballadores,

causat per les dures condicions de treball de la postguerra i la reorganitzaci de l'esquerra, contra la precarietat de

les condicions de vida i de treball.

A partit de 1945 apareixen conflictes laborals provocats pels baixos salaris. Els anys segent es produeixen vagues

generals a Manresa, Pas Basc i a Astries (194619471958). L'acci ms important fou la vaga de tramvies de

Barcelona l'any 1951 (durada 1 setmana), contra l'augment dels preus que generava un empitjorament en les

condicions de vida. El governador civil i l'alcalde de Barcelona van ser destituts i la pujada de preus (20 cntims) de

tarifes va ser anullada per les noves autoritats.

Parallelament el moviment d'estudiants tamb ressorgeix i entre 19561957 es van desenvolupar les primeres

revoltes a les universitats de Madrid i Barcelona.

8

T-14: El franquisme (1959-1975) Segona etapa

1. Canvi dorientaci de leconomia: 1.1. Els governs del desarrolismo

Entre els anys 1957 i 1960 Franco i els successius governs van iniciar un canvi en l'orientaci del franquisme que

implicava deixar de banda una etapa en la que predominaven els valors i principis del falangisme i passar als

anomenats tecncrates (tecnocrcia: Sistema de govern en qu els experts i els tcnics de les diverses rees tenen

poder decisiu).

Aquests nous poltics, alguns dels qual estaven molt relacionats amb l'Opus Dei i les elits econmiques,

consideraven que el creixement econmic era la principal garantia d'estabilitat social. El perfil que presentaven era

ms tcnic que ideolgic; apostaven per un reformisme tcnic que trobs una sortida a la greu situaci econmica

i social derivada de l'autarquia.

1.2. Pla destabilitzaci

La primera mesura correctora de la poltica econmica va ser l'anomenat pla d'estabilitzaci (1959). Els objectius

eren eliminar la intervenci estatal i afavorir la liberalitzaci comercial i financera. El projecte tenia 3 grans eixos:

Estabilitzaci de l'economia: S'havia de reduir la inflaci, i per aconseguir-ho es van congelar els salaris, apujar

els interessos bancaris i limitar la concessi de crdits. Per reduir el dficit pblic es va proposar una reforma

fiscal per incrementar la recaptaci i limitar les despeses de l'Estat.

Liberalitzaci interior de l'economia: Seliminen els organismes estatals d'intervenci i es posa fi a la regulaci

dels preus fixos.

Liberalitzaci exterior de l'economia: Es volia eliminar els obstacles a l'entrada de mercaderies estrangeres i

facilitar la inversi de capital estranger, aix es va devaluar la pesseta un 50% en relaci amb el dlar.

A canvi d'aquests compromisos diversos organismes internacionals van concedir prstecs a Espanya per poder fer

front a la greu situaci econmica. Les mesures empreses volien incorporar Espanya en el mercat internacional a

llarg termini. QUADRE PG.327

1.3. Pla de desenvolupament

A part del programa d'estabilitzaci econmica es va posar en marxa els plans de desenvolupament econmic i

social, els quals tenien per objectiu impulsar el creixement de l'economia des de l'Estat mitjanant la programaci

de l'activitat del sector pblic i oferir als inversors privats informaci i previsi i incentius fiscals i subvencions

(poltica econmica indicativa). El pla de desenvolupament tenia dues lnies d'acci:

Accions estructurals: Pretenien solucionar algunes deficincies de la indstria: escassa dimensi de les

empreses, baixa productivitat...

Pols de desenvolupament: Pretenien reduir els desequilibris econmics regionals per promoure noves

indstries en zones no industrialitzades.

El pla va tenir poca eficcia ja que molts objectius no es van complir. La major rellevncia global, tot i que escassa,

va ser l'impuls de la iniciativa privada d'infraestructures i productes bsics.

9

2. Els anys del creixement econmic:

2.1. Industria accelerada

Leconomia catalana va anar creixent per sobre de lespanyola en el context internacionals, ja des del 1950 i entre

els anys 1960 i 1974. Les causes sn diverses: la renovaci de les activitats agrries i el gran increment dels sectors

secundaris i terciaris; el millorament de la productivitat (baixos salaris i importaci de tecnologia) i la inversi de

capital estranger. Aix va permetre baixar els preus i afavorir les exportacions, aix com incrementar els

consumidors i augmentar la demanda.

A Catalunya, com a la resta dEspanya, les branques de la indstria es van expandir. El sector principals de la

indstria va ser la indstria metallrgica (autombils, electrodomstics, maquinria). Indstria qumica,

lenergtica, la siderrgica i la de construcci naval van experimentar un creixement generalitzat en tota Espanya.

Aquest creixement va ser ms accentuat en aquelles zones de tradici industrial, per tamb en les noves com

Madrid. Es creen nous enclavaments industrials a Valncia, Alacant, Ferrol, Vigo, Sevilla, Cadis, Huelva, Valladolid i

Burgos.

2.2. Reconversi agrcola

La transformaci econmica de la dcada dels 60 comporta una crisi a lagricultura tradicional, basada en

labundncia de m dobra, salaris baixos i adequaci de loferta a les demandes dun mercat poc extens i poc

diversificat pel que a fa necessitats alimentries (la millora de les rendes diversifica la demanda).

Les noves oportunitats de treball industrial, fomenta lxode rural (descens de la m dobra i augment dels salaris).

Sinicia un procs de mecanitzaci, s dadobs qumics per poder mantenir o millorar els guanys; aix va reduir

encara ms locupaci agrcola; la poblaci activa agrria disminueix.

A Catalunya els productes agrcoles van diversificar-se: augment de la viticultura, la fruita, els ctrics productes

dhorta i tubercles. La ramaderia intensiva tamb va experimentar una gran expansi.

2.3. Progrs del sector serveis

A la dcada de 1960 es va produir un augment considerable del pes dels serveis en el conjunt de l'economia

espanyola. Els factors que van influir en aquest procs van ser: una urbanitzaci intensa, un augment de les xarxes

de distribuci i de comer, millores en els mitjans de transport i de comunicaci i el turisme. En el cas de Catalunya

el pes del sector terciari es va mantenir per sota del qu tenia el sector secundari.

El boom turstic va comportar un augment de l'activitat hotelera i per tant un augment dels ingressos. El benestar

europeu i la generalitzaci de les vacances pagades per a la majoria dels treballadors van generar un flux molt

important de turistes que elegien Espanya com a destinaci, pel seu clima clid, l'abundncia de platges i pels preus

econmics. Les necessitats de finanament va promoure el creixement del sector bancari, que invertia grans

quantitats de capital en empreses industrials, que va aportar grans beneficis.

El comer internacional tamb va augmentar el seu volum en xifres absolutes, tant en importacions com en

exportacions.

2.4. Finanament exterior del creixement

La clau del creixement econmic va ser l'obtenci de recursos de l'exterior per finanar les importacions, que eren

majors que no pas les exportacions, per que eren imprescindibles per al creixement industrial.

El primer recurs que va permetre realitzar aquesta tasca va ser la inversi de capital en la indstria, ateses les

condicions de treball que s'oferien; les divises va ser-ne el segon, proporcionades per l'entrada massiva de turistes

10

europeus; i per ltim les remeses que els espanyols que havien emigrat en busca de treball enviaven a les seves

famlies que vivien a espanya (entrada de ms capital i divises). Aquest ltim factor va contribuir en un doble sentit:

la reducci de la poblaci va evitar que el collapses del creixement ja que hauria augmentat la desocupaci, i

perqu una abundncia de m d'obra hauria redut la mecanitzaci de les feines del camp.

2.5. Limitacions de leconomia espanyola

La polaritzaci del creixement econmic en els sector industrial i de serveis i labandonament dels camps

espanyols. Lescassa despesa en investigaci crea una economia amb una gran dependncia de la tecnologia i

inversions estrangeres. El nivell de vida es mant per sota del de les economies ms industrialitzades dEuropa.

3. Creixement demogrfic i canvi social: 3.1. Augment de la poblaci

Durant la dcada de 1960 la poblaci espanyola va experimentar un creixement molt important com a

conseqncia d'un descens de la mortalitat, especialment la infantil, i d'una elevada taxa de natalitat (baby boom)

degut a unes condicions de vida favorables accentuada per la nulla comercialitzaci de mtodes anticonceptius i

la poltica natalista franquista. Tamb es va produir un augment de l'esperana de vida.

Catalunya va experimentar un creixement encara ms accelerat com a conseqncia d'una onada migratria

(interna i externa), la majoria dels quals eren joves en edat de procrear i amb una mentalitat molt pro natalista.

3.2. Moviments migratoris

La mecanitzaci dels processos de producci i la modernitzaci de l'agricultura va deixar sense feina a molts pagesos

que van haver d'emigrar per poder tenir uns ingressos; s a dir es produeix un gran xode rural.

Les migracions que es van produir van ser tant internacionals cap a les ciutats industrialitzades d'Europa (Frana,

Alemanya, Sussa i Blgica) i cap a les internes (Madrid, Catalunya i Pas Basc) des dels principals territoris agrcoles

del pas: Extremadura, Andalusia, Mrcia, les dues Castelles i Galcia.

Aquest augment dels emigrants va ser molt ms gran a Catalunya, on .van arribar-hi treballadors de diferents zones

d'Espanya provocant problemes socials i desequilibris territorials: barraquisme i despoblament progressiu,

especialment de joves, de les comarques ms agrcoles de Catalunya (Urgell, Pallars, Solsons, la Conca de Barber)

i d'Espanya.

3.3. Canvis en lestructura social

L'expansi de la indstria i especialment del sector serveis van generar una important transformaci de les

estructures socioprofessionals; la distribuci sectorial queda de la segent manera: els actius agraris es redueixen

considerablement, els industrials augmenten aix com els dels serveis. Hi ha tamb un creixement en el nombre

d'obrers industrials i el de les classes mitjanes. Es consolida una nova burgesia urbana.

3.4. Noves pautes socials i culturals

L'expansi econmica condueix la societat d'una situaci de misria i rigidesa moral i cultural, capa una amb uns

hbits culturals propis de les societats industrialitzades.

11

L'augment del poder adquisitiu fa possible entrar en una societat de consum; nous equipatges per a la llar i la

popularitzaci de l'autombil. El nivell educatiu de la poblaci millora considerablement; la Llei general d'educaci

de 1970 suposa un augment de la poblaci escolaritzada disminuint l'analfabetisme de manera drstica.

S'experimenten canvis en l'estructura familiar que antigament era de molt membres i que ara s nuclear (pares i

fills), tpica del mn urb i industrial; molts joves van ser influts per les tendncies europees d'independitzar-se

amb rapidesa.

La condici femenina tamb pateix un canvi i la dona deixa el paper tradicional de mare i esposa per unir-se al mn

dels estudis i de treball remunerat, tot i que l'ocupaci de la dona es va mantenir per sota de la mitjana europea.

Nou moviment feminista que reivindicava els drets de les dones en la nova societat espanyola.

La renovaci de l'Esglsia a partir del Concili Vatic II influeix especialment a Espanya, ja que l'Esglsia espanyola

es comena a distanciar del rgim i apropar-se als sectors socials que en reclamaven la democratitzaci. Aquest

canvi porta a una creixent secularitzaci de la societat a una menor influncia de l'Esglsia en gaireb tota la

societat.

La modernitzaci de la societat van afeblir el suport social del rgim franquista tal com esperaven els partidaris del

desenvolupament econmic, i va estimular el creixement d'un nou tipus d'oposici que reclamava la

democratitzaci del rgim.

4. Reformisme franquista i immobilisme: 4.1. Govern dels tecncrates

El canvis en l'economia i en la societat van fer que es dugessin a terme un seguit de reformes poltiques per tal

d'emmascarar alguns dels aspectes ms dictatorials del franquisme. Amb l'ascens poltic de l'almirall Carrero Blanco

es va reforar la posici dels tecncrates vinculats a l'Opus Dei, i va portar a la marginaci de les famlies

tradicionalistes del rgim. L'objectiu era promocionar el desenvolupament econmic acompanyat d'una renovaci

poltica que impliqus la modernitzaci de l'administraci, la legislaci i les institucions del rgim.

4.2. Reformes legislatives

Tenien por objectiu modernitzar les institucions, apaivagar les tensions socials i canalitzar les discrepncies entre

les famlies del rgim.

Primerament es va recompondre les institucions i les lleis aprovades durant els primers anys de post-guerra de

jurisdicci militar; es va crear el Tribunal d'Ordre Pblic (TOP) [finalitat esttica exterior; la repressi continua sent

igual de dura]. En segon lloc es va augmentar la tolerncia amb la Llei de premsa (1966) que suprimia la censura

prvia i permetia la publicaci de noves revistes, per fixava un sistema de multes i suspensions per penalitzar les

publicacions que superessin el marge de tolerncia de la llei. Llei de llibertat religiosa (1967) reconeixia la igualtat

de totes les religions i permetia la lliure prctica. Llei de representaci familiar permetia elegir 108 procuradors que

componien el ter familiar.

En tercer lloc es va aprovar una Llei de convenis collectius (1958) que permetia negociar els salaris i les condicions

laborals entre empresaris i obrers. Llei de la Seguretat Social (1967) que va ampliar els mecanisme de cobertura

social iniciant un Estat del benestar que ara era possible pel desenvolupament econmic que estava experimentant

el pas. Llei orgnica de l'Estat (LOE) de 1967

Llei de successi (1969) que permetia a Franco designar un successor amb el ttol de Prncep d'Espanya. Joan Carles

de Borb i Borb va ser l'escollit com a descendent de l'ltim rei d'Espanya.

12

4.3. Relacions internacionals

Espanya comena a intentar apropar-se a la resta de pasos d'Europa per mitja d'un intent d'entrar a la Comunitat

Econmica Europea (CEE) per no va ser acceptada. L'any 1970 es va aconseguir signar un acord preferencial que

va permetre reduir els aranzels i afavorir les exportacions industrials espanyoles.

Es va produir tamb un procs de descolonitzaci afric. Frana va pactar amb el rei del Marroc el reconeixement

de la independncia de la zona francesa del protectorat francoespanyol. Les tropes espanyoles es van veure

forades a retirar-se i l'any 1968, sota pressions internacionals, es va cedir el territori d'Ifni.

4.4. Triomf de limmobilisme

Les diferncies entre tecncrates/reformistes i immobilisme es van fer pbliques amb l'escndol Matesa, en el que

es van veure involucrats alts crrecs del rgim del bndol reformista. Els immobilisme van acusar als reformistes

que la llei de premsa aprovada que van aprovar va portar al desprestigi del rgim.

Les repercussions poltiques del cas Matesa van ser importants que van portar a l'expulsi del govern dels sectors

ms tecncrates. El vicepresident del nou govern, l'almirall Carrero Blanco, era partidari d'endurir les repressi:

alguns delictes van tornar a ser considerats rebelli militar i l'Estat d'excepci era un recurs freqent. En les

tensions internes, centrades en la continutat del rgim desprs de Franco, es van decantar a favor de les posicions

ms immobilistes.

5. Conflictivitat social:

La conflictivitat social que estava augmentant va permetre que l'oposici antifranquista minvs el suport social del

rgim; hi ha una prdua del control social per part del rgim.

5.1. Moviments socials doposici Conflictes laborals: Van ser el focus de tensions socials principal durant els anys 1960 i 1975 en els que van

crixer la intensitat de les vagues i les reivindicacions obreres, especialment en aquelles zones de tradici

sindical: Barcelona, Astries, Biscaia, tot i que tamb es van estendre per Madrid , Sevilla, Valncia, etc. L'origen

dels conflictes eres les condicions laborals

Sindicalismes: Les protestes obreres va estimular el sorgiment d'un sindicalismes al marge l'oficial. Es van crear

a Barcelona les Comiccions Obreres (CCOO), la qual combinava les accions illegals com les vagues, amb les

legals

Moviments estudiantils: A partir de la dcada dels 60 els estudiants van mostrar el seu ideari antifranquista.

L'any 1966 a la Universitat de Barcelona es va celebrar al convent dels Caputxins de Sarri (caputxinada) un acte

per crear el Sindicat Democrtic d'Estudiants que va substituir a l'oficial.

Moviment de vens: A la dcada dels 70 sorgeixen els moviment de vens als barris popular de les grans ciutats.

Eren impulsats per una minoria polititzada que reclamava millors condicions de vida per a uns barris sense

serveis pblics o que eren de mala qualitat.

Esglsia catlica: El Concili Vatic II i la preocupaci per les injustcies va estimular el sorgiment d'actituds

crtiques amb la dictadura dins de l'Esglsia Catlica Espanyola.

5.2. Grups poltics antifranquistes

La conflictivitat social afavoreix el creixement i la recomposici de l'oposici poltica al franquisme:

-Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC): es va organitzar de manera clandestina a Catalunya i va aconseguir

una implantaci social considerable com a resultat d'una penetraci en les organitzacions de masses.

13

-Partit Nacionalista Basc (PNB): Va mantenir la seva estructura, per el fet ms destacat va ser la creaci de d'ETA

(Euskadi Ta Askatasuna Pais Basc i Llibertat) l'any 1959. La nova organitzaci d'idees socialitzants i de nacionalisme

radical va promulgar una estratgia de lluita armada contra el franquisme a partir de l'any 1968.

5.3. Represa de la cultura de Catalunya

6. La crisi de la dictadura: 6.1. Crisi poltica del rgim

Carrero Blanco va esdevenir un personatge clau per al manteniment del rgim desprs de la mort de Franco des

del seu nomenament com a president del govern al juny de 1973. Per el 20/12/1973 amb la mort del president en

un atemptat d'ETA a Madrid la situaci entre els que eren partidaris de realitzar reformes i els que no eren cada

cop ms acusades.

El 1/1974 es va formar un nou govern amb Carlos Arias Navarro com a president. El seu programa (espritu del 12

de febrero) pretenia unir ambds bndols presentant una srie de reformes que permetessin obrir-se mnimament,

evitant que perilli el rgim. Els sectors ultradretans del rgim van denunciar que aquests canvis provocarien una

situaci que s'agreujaria amb el fet que Franco estava molt malalt i van obligar al govern a decantar-se per una

posici ms immobilista.

6.2. Expansi dels moviments antifranquistes

A partir del 1973 els conflictes socials i poltics van crixer considerablement. La protesta obrera i d'estudiants van

augmentar i es van crear noves organitzacions que reivindicaven la democratitzaci del pas.

L'any 1971 es va crear lAssemblea de Catalunya que comprenia tota l'oposici catalana que va mobilitzar una gran

massa amb l'eslgan Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia.

6.3. Mort del dictador

La malaltia de Franco es va agreujar entre els anys 1974 i 1975 i el govern va haver de fer front al conflicte del

Shara. El territori era disputat entre els pasos vens (Marroc, Algria i Mauritnia) a ms que la poblaci local

s'havia organitzat per lluitar per la independncia. Espanya va haver-ne d'acceptar la independncia i va acceptar

un referndum d'autodeterminaci del territori.

El rei Hassan II del Marroc comptava amb el suport d'EUA per frenar una possible expansi d'Algria i el 10/1975

va organitzar la Marxa Verda, una invasi pacfica del territori sahrau que va mobilitzar desenes de miler de civils.

Davant d'un possible conflicte armat, Espanya va optar per claudicar. El 14/11/1975 es signa l'Acord de Madrid que

lliurava el Shara al Marroc i a Mauritnia.

Franco mor el 20/11/1975, deixant un rgim en una profunda crisi.

14

T-15: Transici, democrcia i autonomia (1975-actualitat)

1. Immobilisme, reformisme i rupturisme:

El panorama poltic present en el pas desprs de la mort del dictador oferia tres alternatives:

continutat del franquisme, defensada pels sectors immobilistes del rgim

reformisme, defensat per aquells sector del rgim que anteriorment havien intentat democratitzar el rgim

ruptura, defensada per la majoria de l'oposici antifranquista que demanava la construcci d'un nou sistema

poltic liderat per les forces democrtiques

El 22/11/1975, Joan Carles de Borb i Borb va ser proclamat rei segons les previsions de la Llei de successi. El

monarca va mantenir com a cap del govern a Carlos Arias Navarro. Aquest primer govern va mantenir la lnia que

ja havia marcat Arias Navarro durant anys anteriors amb el seu espritu del 12 de febrero, programa que resultava

ser ms propi de la continutat del franquisme que no pas del de la reforma, de manera que va resultar insuficient

per al que s'esperava en un primer moment.

Perqu es produs un canvi de tipus democrtic, l'oposici comena a pressionar amb la creaci d'organismes

unitaris per tal de definir un programa com de totes les forces antifranquistes. L'anomenada Coordinaci

Democrtica va proposar un procs constituent que per mitj d'un govern provisional i d'unes eleccions generals,

establs les bases d'un nou sistema poltic. A Catalunya, l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Poltiques

de Catalunya van liderar aquest procs d'organitzaci de la oposici i es va posar en contacte amb els grups

d'oposici a Espanya.

Les forces antifranquistes van prendre la iniciativa i amb mobilitzacions populars reclamaven les llibertats

democrtiques, l'amnistia per als presos poltics i els estatuts d'autonomia.

Els reformistes volien evitar que la incapacitat del govern d'Arias Navarro desprestigis la monarquia afavorint aix

a l'oposici; es van apartar del govern els immobilistes i es va intentar arribar a un pacte amb l'oposici i reformar

el sistema a partir de l'evoluci de les lleis i de les institucions franquistes.

El rei Joan Carles i els seus collaboradors forcen la sortida del govern d'Arias Navarro i el 30/6/1976 Adolfo Surez

va acceptar conduir les reformes des del govern. Surez inicia contactes amb les forces democrtiques i promulga

un projecte de gran importncia per a la transici, la Llei de reforma poltica, la qual reconeixia, amb certes

limitacions, els drets fonamentals de les persones, conferia la protesta legislativa en exclusiva a la representaci

popular i preveia un sistema electoral democrtic.

El principal problema va ser la seva aprovaci per les Corts franquistes i l'establiment d'un procs que havia de

portar a la democratitzaci del sistema. La llei va se aprovada amb escassa oposici i va ser sotmesa a referndum

el 15/12/1976 i aprovada pel 81% dels votants. L'oposici d'esquerres va demanara des de la clandestinitat

l'abstenci per considerar-la illegtima.

2. Construcci de la democrcia:

Desprs de l'aprovaci de la Llei de reforma poltica es van produir un intens perode de negociacions entre el

govern i algunes forces poltiques democrtiques i uns discrets contactes amb el partit comunista (PCE), per tal de

preparar les condicions per a la celebraci d'eleccions generals.

15

Es van aprovar una srie de decrets: llibertat sindical, amnistia per a delictes poltics comesos durant el franquisme

i la legalitzaci dels partits poltics, amb l'excepci del PCE, Esquerre Republicana, i altres partits d'esquerres, tot i

que finalment van ser legalitzats entre abril i maig (PCE i PSUC) per garantir la legitimitat de les eleccions generals.

Es van anant desmantellant totes les institucions franquistes (Tribunal d'Ordre Pblic, Movimiento Nacional,

Sindicato Vertical, etc.). D'altra banda Joan de Borb va cedir els drets successoris al seu fill Joan Carles.

Les primeres eleccions generals van ser celebrades el 15/6/1977 i van presentar-se la majoria dels partits que

havien vertebrat l'oposici al rgim. A la dreta es va crear un nou partit poltic Alianza Popular, per l'exministre

Manuel Fraga Iribarne. El govern va constituir la Unin de Centro Democrtico (UCD), de la qual Adolfo Surez

n'era el lder. El triomf va ser per a la UCD que va aconseguir 166 diputats (sistema d'Honolt - es beneficia als partits

de major mida amb ms diputats | Congrs dels Diputats format per 350 escons); el PSOE va quedar en segon

lloc amb 118 diputats.

A Catalunya els resultats mostraven una correlaci de forces molt diferent; l'esquerra va aconseguir el triomf amb

la coalici Socialistes de Catalunya de Joan Revent 28,4%. Desprs es trobava el PSUC-Gregori Lpez Raimundo

18,2%. Al Senat s'impos Entesa dels Catalans que unia socialistes, comunistes i republicans.

2.1. Constituci de 1978

Les Cort que van ser elegides el 15/6/1977 inicien l'elaboraci d'una Constituci democrtica, elaborada per una

ponncia amb diputats dels diferents partits amb representaci a les Corts. La constituci obre pas al que es coneix

com poltica de consens; consisteix en la resoluci de les qestions cabdals per mitj de la negociaci i l'acord entre

les forces poltiques. Parallelament es va aprovar una llei d'amnistia poltica per fomentar l'esperit de reconciliaci.

La Constituci va adoptar un carcter progressista, amb certes ambigitats, com a resultat del consens de la dreta

i de l'esquerra. Va ser aprovada en referndum el 6/12/1978.

Definia Espanya com un Estat social i democrtic de dret, organitzat en una monarquia parlamentaria, en la que

la corona t funcions representatives i l'exrcit queda sotms al poder civil. Estat de carcter no confessional amb

un conjunt de drets fonamentals i llibertats civils i poltiques. Reconeix la llibertat de mercat (sistema capitalista)

amb la possibilitat que l'Estat intervingui de manera activa per motius d'inters pblic. Estableix el dret

d'autonomia de les nacionalitats i regions i reconeix com a llengua oficial el castell, a ms de les llenges prpies

a les comunitats autnomes respectives. Instaura un Tribunal Constitucional i els mecanismes necessaris per a la

seva reforma.

3. Recuperaci de lautonomia:

3.1. Restabliment de la Generalitat de Catalunya

L'Assemblea de Parlamentaris Catalans (6/1977) va donar un nou impuls a la demanda d'autonomia per mitj de la

restauraci de la Generalitat i el retorn del president Josep Tarradellas de l'exili, la derogaci de la llei que abolia

l'Estatut del 1932 i la constituci d'un govern provisional de Catalunya.

El president Surez va negociar directament amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat provisional. El primer

govern de la Generalitat provisional es va formar el 12/1977 i va reunir les forces poltiques amb representaci

parlamentria, tret d'Alianza Popular, contrria a l'autonomia.

Poc desprs es va crear l'autonomia basca amb l'aprovaci del Consell General Basc el 6/1/1978 (PSOE i PNB amb

majoria). Pel mes de mar es va constituir la Xunta Provisional de Galicia, impulsada per la UCD.

16

3.2. Estatut dAutonomia de Sau

L'Assemblea de Parlamentaris Catalans impulsa la creaci d'un Estat d'Autonomia i nomena una Comissi de 20

diputats perqu redactessin un projecte d'estatut. L'anomenat Estatut de Sau (Parador de Sau) fou aprovat en

consens poltic ampli a l'Assemblea de Parlamentaris Catalans el 16/12/1978 i el mar de 1979 va ser presentat al

Congrs dels Diputats a Madrid. Desprs d'algunes retallades en les atribucions de la Generalitat, l'Estatut va ser

sancionat per les Corts el desembre de 1979.

Reconeixia Catalunya com una nacionalitat que exercia autogovern constituda Comunitat Autnoma de l'Estat

espanyol. El catal era la llengua prpia en cooficialitat amb el castell. S'atorgaven competncies legislatives i

executives a la Generalitat, formada per un Parlament, escollit per sufragi universal (ostenta el poder legislatiu) i

un Consell Executiu (atribucions executives). L'organitzaci judicial culmina en un Tribunal Superior de Justcia.

Tamb s'atorgaven competncies exclusives com el dret civil catal, turisme, cultura, investigaci, rgim local,

ordenaci del territori, obres pbliques internes, assistncia social i educaci; i competncies compartides treball,

justcia, aeroports, ordenaci del transport, medi ambient, institucions penitenciries, etc.

3.3. Estat dAutonomies

El procs s'inicia des del moment en que la Constituci regula la possibilitat que totes les nacionalitats que ho

desitgin, es converteixin en comunitats autnomes, regides per un estatut d'autonomia, amb un Parament (escollit

per sufragi universal) autnom i un govern propi. S'establien dues vies d'accs a l'autonomia: un de rpid i complet,

l'article 151, al qual podien accedir les nacionalitats histriques i alguna altra si complia unes condicions i era

aprovat en referndum; i una de ms lenta prevista a l'article 143.

Llevat de Navarra, que es regia per un mecanisme especial a partir del seu sistema foral, i d'Andalusia, que va

aprovar en referndum establir la Junta de Andalusia per l'article 151, la resta del territori va accedir-hi per l'article

143.

4. Crisi econmica i obstacles per a la democrcia:

La Transici coincideix amb l'inici d'una crisi econmica internacional iniciada a partir de la pujada del preu del

petroli. A partir de 1974 la recessi a Espanya va ser de gran gravetat, accentuada per la incertesa poltica i el retard

a lhora de prendre mesures contra la crisi: disminuci de les exportacions, retallades en les inversions estrangeres,

caiguda del ingressos per turisme i retorn dels emigrants dEuropa. La crisi energtica t una forta repercussi en

la industria i latur augmenta molt rpidament.

Ats que a Catalunya la industria/sector secundari tenia una gran pes, la crisi del moment va tenir una repercussi

encara ms important que a la resta dEspanya: la caiguda de lactivitat econmica a Catalunya va ser superior a la

espanyola; augment de latur ms accelerat; reducci del corrent migratori dels anys anteriors, amb la consegent

reducci de la natalitat i del creixement demogrfic; alteraci de la localitzaci territorial de la indstria, comarques

de tradici van ser afectades durament, mentre que daltres augmentaven els llocs de treball; augment del sector

terciari.

4.1. Pactes de la Moncloa

Per sortir de la crisi econmica els partits poltics havien de posar-se dacord; loctubre de 1977 les principals

forces poltiques signen els Pactes de la Moncloa, que contenien un seguit dacords per sanejar leconomia i un

programa dactuaci poltica.

17

Objectius: reduir la inflaci i posar en prctica un conjunt de reformes per repartir de manera equitativa els

costos de la crisi; control dels preus per mitj de la devaluaci de la moneda i del control de la despesa pblica;

racionalitzaci del consum denergia, moderaci salarial i agilitzaci de la contractaci laboral.

Lany 1977 es va procedir a una reforma tributria i entra en vigor un nou impost extraordinari sobre el patrimoni

i un impost sobre la renda de les persones fsiques (IRPF). Es posen les bases per a la construcci dun Estat del

benestar. Reforma de la Seguretat Social amb un increment del seu finanament pblic, que va permetre

estendre lassegurana datur i de lassistncia sanitria, i un increment de les pensions de jubilaci.

4.2. Obstacles per a la democrcia

La majoria de les forces poltiques optaven per un consens social, mentre altres promovien la violncia per tal

dobstaculitzar la consolidaci de la democrcia. Principals amenaces: involucionisme, colpisme militar i

terrorisme.

Les forces de lextrema dreta estimulaven un cop dEstat militar que forcs la involuci poltica. Sorganitzaven

grups violents que van arribar a formar grups armats com els Guerrilleros de Cristo Rey i la Triple A. Una de les

accions ms virulentes fou lassassinat de 5 advocats laboristes , vinculats al PCE i a CCOO.

El terrorisme dextrema esquerre tamb va incrementar les actuacions cercant vctimes entre forces armades,

cossos de seguretat i personalitats vinculades al franquisme. Apareixen els GRAPO (Grupos Revolucionarios

Antifascistas Primero de Octubre) i el FRAP (Frente Revolucionario Antifascistas Y Patritico). Lactivitat

terrorista principal provenia dETA, que refusava la Constituci de 1978 perqu no reconeixia el dret

dautodeterminaci. Campanya datemptats de 77 morts lany 1979 i 95 lany 1980, amb una incidncia especial

entre els militars i les forces dordre pblic; atemptat de gran magnitud el dHipercor de Barcelona (1987) que

causa 21 morts i 45 ferits.

A Catalunya es crea lorganitzaci independentista Terra Lliure, que va cometre alguns atemptats i segrestos fins

al 1995, en qu es va dissoldre.

5. Consolidaci de la democrcia:

Desprs de l'aprovaci de la Constituci, Surez dissolt les Corts i convoca eleccions legislatives per al mar de 1979,

de resultats molt similar a les de 1977. El triomf va ser novament per a la UCD (Adolfo Surez) seguida del PSOE i a

molta distncia el PCE. Coalici Democrtica (abans Alianza Popular) noms va tenir 10 diputats.

5.1. 23 de febrer de 1981: cop dEstat

L'amenaa principal per al sistema democrtic provenia d'alguns sectors hostils de l'estament militar que havien

vist alguns signes d'alarma (legalitzaci del partit comunista, autonomia, terrorisme, reforma de l'exrcit). El

23/2/1981, durant la votaci del Congrs dels Diputats per investir Leopoldo Calvo Sotelo com a president del

govern, un grup de gurdies civils comandats pel tinent coronel Antonio Tejero irromp per la fora a l'hemicicle,

atura la votaci i ret als diputats i membres del govern.

Parallelament, el capit general Jaime Milans del Bosch declara l'Estat de guerra a Valncia, per imposar un canvi

de rumb de la poltica espanyola.

El cop era el resultat d'una trama en la qual estaven implicats alts caps militars (generals Armada i Milans del Bosch)

i alguns poltics involucionistes. Els objectius eren confusos i segurament no coincidents, per coincidien en voler

paralitzar el procs democrtic i atorgar a l'exrcit un paper rellevant en el govern que s'instauraria posteriorment.

18

L'actuaci del rei, que va desautoritzar els insurrectes i va donar suport al rgim constitucional, van ser decisiva

perqu el cop d'Estat no s'estengus. L'endem al mat els insurrectes abandonessin el Congrs. El 27 de febrer es

van produir unes manifestacions multitudinries en defensa de la democrcia.

5.2. Declivi de la UCD

Dos dies desprs de l'intent de cop d'Estat, Calvo Sotelo va ser investit nou cap del govern. La seva poltica no es va

diferenciar de l'anterior de Surez i la tasca legislativa va continuar enmig de les dissensions de la UCD: signatura

de l'Acord Nacional d'Ocupaci per contribuir des del mn laboral ; Llei del divorci (abril 1981); petici d'entrada a

la OTAN, una de les decisions ms transcendentals, el PSOE va manifestar la seva voluntat de sotmetre la qesti a

referndum si assolia el poder; Llei orgnica d'harmonitzaci del procs autonmic (LOHPA 30/6/1982) que tenia

per objectiu limitar les competncies de les autonomies i homogenetzar el nivell competencial.

6. Govern de la democrcia (1982-2008): 6.1. Etapa socialista (1982-1996)

A les eleccions de l'octubre de 1982 el PSOE va obtenir la majoria absoluta; Felipe Gonzlez (el seu lder) va ser

elegit president del govern i el PSOE es va mantenir en el poder durant 4 legislatures. Mant la majoria absoluta en

les eleccions de 1986 i 1989, per a les de 1993 va haver de cercar el suport dels partits nacionalistes (CiU, Coalici

Canria, PNB) per poder governar.

El programa socialista concentrava un conjunt de reformes, amb la prioritat de lluitar contra la crisi econmica,

racionalitzar les administracions pbliques i avanar cap a l'Estat del benestar.

Reconversi industrial: Procs d'adaptaci dels sectors productius a les exigncies del mercat internacional per

sanejar el finanament i adaptar la tecnologia; implicava la reducci de la capacitat industrial i l'ocupaci

(tancament d'empreses que ja no sn competitives i augment de l'atur).

Reformes socials: Despenalitzaci de cert supsits de l'avortament.

Reforma educativa: Llei de reforma universitria (1983); la LODE (1985), que establia l'educaci gratuta fins a

14 anys i la LOGSE (1990), que prologava l'escolaritzaci obligatria i gratuta fins a 16 anys. L'any 1983

Poltica internacional: El 12/6/1985 es signa el Tractament d'Adhesi a la CEE amb el consens de tots els partits;

Espanya s'hi incorpora definitivament l'1/1/1986. Tamb es fa un referndum per ratificar l'ingrs a l'OTAN.

Reforma de l'exrcit: Per allunyar el perill del colpisme. Es redueix gradualment la plantilla, es modernitzen les

estructures i es subordina al poder civil.

Per abordar el problema terrorista d'ETA es va signar el Pacte d'Ajuria Enea (1988), que unia totes les forces

poltiques democrtiques contrries a la violncia.

Les reformes econmiques havien provocat un deteriorament de les relacions entre els sindicats i el govern pel fet

que els esforos per a la reconversi econmica els havien carregat als treballadors. Es van produir oposicions per

part de la CCOO i de la UGT, que van culminar en la vaga general del 14/12/1988. La resposta del govern van ser

una srie de mesures socials i laborals : universalitzaci de l'assistncia sanitria gratuta, reforament del sistema

de protecci contra la desocupaci i la consolidaci del sistema pblic de pensions mitjanant el Pacte de Toledo.

Es va haver de fer front a la corrupci per persones vinculades al govern, i es va fer pblic l'anomenada guerra

bruta de les autoritats contra el terrorisme (Grupos Antiterroristas de Liberacin GAL). A tots aquest factors se

li suma una nova recessi econmica d'abast mundial, provocant la caiguda del govern.

19

6.2. Etapa popular

Les eleccions del mar del 1996 van ser guanyades pel Partido Popular (abans Coalici Democrtica/ Alianza

Popular), tot i que no tenia majoria absoluta, aix que va haver de cercar suport en les formacions nacionalistes.

Jos Mara Aznar va ser elegit president del govern. A Catalunya la victria va ser per al PSC.

L'acci d'Aznar durant el seu primer govern va tenir orientaci centralista (centre-dreta moderada). Es fixa

l'economia com a prioritat per millorar la situaci resultant de la crisi de 1992; es mantenen les poltiques socials

per mantenir l'Estat de benestar i s'inicien els dilegs entre els sindicats i els empresaris. Es van aconseguir assolir

les condicions econmiques per entrar a la Uni Europea; es van privatitzar algunes empreses pbliques per

aconseguir equilibrar el pressupost de l'Estat.

L'any 2000, el PP aconsegueix la majoria absoluta al Parlament. La segona legislatura es va caracteritzar per la bona

situaci econmica, per es va governar de manera diferent a l'anterior: Llei d'estrangeria, que regulava l'entrada

i estada dels immigrants; Llei orgnica d'universitats, que redua l'autonomia de les universitats; Llei orgnica de

qualitat de l'ensenyament (LOCE), Llei de partits, que illegalitzava els partits que no condemnessin explcitament

l'exercici de la violncia i la supressi del servei militar obligatori.

El PP va haver de fer front a determinades qestions que van provocar una gran tensi social: Pla Hidrolgic

Nacional, que preveia el transvasament daigua dalgunes conques fluvials a unes altres; enfonsament del petrolier

Prestige (2002); vaga general (20/6/2002) arran de la reforma del subsidi de latur; suport a la invasi de lIraq

realitzada per una fora multinacional encapalada per EUA.

Per a les eleccions de 2004 el candidat va ser Mariano Rajoy, per l11 de mar, 3 dies abans de les eleccions, es

produeix lesclat de 10 bombes en trens de rodalies de lestaci dAtocha a Madrid amb 200 morts i ms de 1000

ferits. En un primer moment latemptat va ser atribut a ETA, tot i que moltes pistes indicaven que havia estat obra

de lorganitzaci islamista al-Qaida.

6.3. Retorn del socialisme

Les eleccions del 14/3/2004 el PSOE, que va presentar com a candidat a Jos Luis Rodrguez Zapatero, va aconseguir

va aconseguir un nombre d'escons major al que s'esperava.

A Catalunya els socialistes van aconseguir una gran majoria. La inesperada victria poltica socialista, que el PP

atribua a lambient que es vivia desprs dels atemptats, deriva en una situaci poltica de gran crispaci i

enfrontaments entre el govern i loposici popular.

La primera mesura del nou govern va ser la retirada immediata de les tropes de l'Iraq, i va anular totes les reformes

que havia fet el govern anterior (educaci, Pla Hidrolgic Nacional) i va promulgar-ne de noves: Llei Orgnica per a

la igualtat efectiva de dones i homes i la Llei de dependncia. Es van agilitzar els trmits del divorci i de

regularitzaci d'immigrants i va permetre el matrimoni homosexual. Es renoven alguns estatuts d'autonomia

(Catalunya, Comunitat Valenciana i Andalusia) per tal d'augmentar l'autogovern.

A les eleccions del 2008 el PSOE revalida el triomf i Rodrguez Zapatero inicia una segona legislatura

7. Desenvolupament econmic i canvis socials:

Desprs de la greu crisi econmica iniciada el 1973, les economies occidentals comencen lany 1986 un procs de

recuperaci i de creixement en el qual Espanya i Catalunya participen intensament. Durant aquesta etapa, amb els

avantatges de lentrada a la CEE (UE actualment), Espanya redueix les diferncies amb altres pasos desenvolupats.

Leconomia espanyola passa per 3 fases:

20

Creixement (1986-1991): Desprs del procs de reconversi industrial i del sanejament del sector bancari que

realitza el PSOE, leconomia sexpandeix amb una reactivaci de la inversi, augment del PIB i una disminuci

de la taxa datur.

Recessi (1992-1997): el creixement satura a causa de les dificultats de leconomia europea amb

lenfonsament de lURSS, la unificaci dAlemanya, la recessi econmica als EUA. Es redueix el PIB i augmenta

la inflaci i la taxa de latur.

Creixement (1998-2008): El PP i el primer govern de Zapatero coincideixen amb letapa de recuperaci mundial,

afavorida amb lentrada a leconomia de leuro. La baixada del tipus dinters fomenta la inversi i el consum,

creant dos milions de llocs de treball. A la fase final laspecte ms negatiu va ser la pujada dels preus dels

productes energtics, frenada nicament per linici de la crisi financera internacional de 2008.

7.1. Canvis demogrfics i socials

7.2. Transformaci de les mentalitats

8. :

9. :