resum de gestió 2014 - ctescctesc.gencat.cat/doc/doc_14691164_1.pdf · resum de gestió 2014 6 el...

Resum de gestió 2014Juny 2015

Què és TMB? 6

Línies estratègiques de TMB 8

Òrgans d’administració i gestió de TMB

Òrgans d’administració i gestió de TMB 11

Consell d’Administració de TB i FMB 12

Comissió executiva de TMB 13

El més destacat de l’any Esdeveniments de l'exercici a TB 15

Esdeveniments de l'exercici a FMB 21

Esdeveniments de l’exercici al telefèric de Montjuïc 27

Esdeveniments de l’exercici a TMB 28

La mobilitat sostenible, pilar de l’organització.TMB en xifres

Passatgers transportats per TMB 34

Oferta del servei de TMB 36

Dades de la xarxa de bus 38

Dades de la xarxa de metro 56

Dades de Projectes i Serveis de Mobilitat, SA 70

La xarxa de transport públic referent

Autobús 75

Principals projectes tecnològics i organitzatius en curs 76

Metro 84

Novetats i millores a FMB 85

Barcelona Bus Turístic i Tramvia Blau 111

Índex

Protecció del medi ambient Gestió de la qualitat i el medi ambient 113

La qualitat a TB 114

Sostenibilitat mediambiental a TB 115

La qualitat a FMB 119

Sostenibilitat ambiental a FMB 120

Sostenibilitat mediambiental al telefèric de Montjuïc 122

Comunicació amb els clients, els empleats ila ciutadania

Comunicació amb els clients, els empleats i la ciutadania 124

Estudis Estudis 143

Administració i Finances de TMB

Administració i finances de TB 151

Administració i finances de FMB 153

La nostra gent Direcció de persones en l’àmbit de TB 162

Direcció de persones en l’àmbit de Metro 167

Direcció de persones en l’àmbit corporatiu de TB 170

Direcció de persones en l’àmbit corporatiu d’FMB 176

Evolució de la plantilla de TMB 185

Plantilla de TB en data 31 de desembre 187

Plantilla d’FMB en data 31 de desembre 189

Fundació TMB TMB Cultura 193

Col·laboracions 196

TMB Educa 197

Pla director de cooperació i solidaritat 198

Pla director d’accessibilitat universal 200

Patrimoni històric 201

Aposta ferma per la innovació Desenvolupament de nous negocis, recerca i desenvolupament, i consultoria externa 204

Esdeveniments importants després del tancament de l'exercici

221

Participació en altressocietats

Situació de la participació en altres empreses del grup consolidat de TMB 224

Situació de la participació en altres empreses de TB 225

Situació de la participació en altres empreses d’FMB 226

Actuació econòmica Inversions a TB 229

Compte de pèrdues i guanys de TB 231

Balanç de situació de TB 234

Inversions a FMB 235

Compte de pèrdues i guanys de FMB 237

Balanç de situació d’FMB 240

Compte de pèrdues i guanys del grup consolidat de TMB 241

Balanç de situació del grup consolidat de TMB 244

Inversions a Projectes i Serveis de Mobilitat, SA 246

Compte de pèrdues i guanys de Projectes i Serveis de Mobilitat, SA 247

Balanç de situació de Projectes i Serveis de Mobilitat, SA 250

Previsió per a l’any 2015 251

1Què és TMB?

6Resum de gestió 2014

El grup Transports Metropolitans de Barcelona està format per les societats següents: —Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, que és la societat dominant que formula els

comptes anuals consolidats. Societats del grup consolidades per integració global:

—Transports de Barcelona, SA —Projectes i Serveis de Mobilitat, SA (anteriorment Telefèric de Montjuïc, SA) —Transports Metropolitans de Barcelona, SL: aquesta societat no ha tingut activitat durant

l’any 2014. —Societat associada consolidada per posada en equivalència: Transports Ciutat Comtal, SA.

Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, presta els seus serveis de transport de viatgers de manera totalment coordinada amb Transports de Barcelona, SA, sota la denominació de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). La primera, per al transport subterrani i la segona, per al de superfície, en què són comunes la direcció i la gestió del negoci. Les societats Projectes i Serveis de Mobilitat, SA, i Transports Metropolitans de Barcelona, SL, també formen part del grup TMB, del qual Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, n’és la societat a l’efecte de formular els comptes anuals consolidats, per les raons següents:

—L’estratègia de transport del grup es vertebra sobre Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA. —L’activitat de Transports de Barcelona, SA, és complementària a la de Ferrocarril Metropolità

de Barcelona, SA. —Com a conseqüència dels punts anteriors, Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, lidera la

política de transports del grup. —Addicionalment, tant el nombre de viatgers transportats com la xifra de negoci i el valor dels

actius immobilitzats en explotació ho confirmen.

Aquest informe de gestió del 2014 del grup consolidat de Transports Metropolitans de Barcelona inclou el compte de pèrdues i guanys i el balanç de situació en data 31 de desembre del 2014 del grup, juntament amb un resum de les principals dades d’activitat de les societats Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA; Transports de Barcelona, SA, i Projectes i Serveis de Mobilitat, SA.

Què és TMB?

2Línies estratègiques de TMB


Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), com a empresa operadora de la xarxa de metro i autobusos de la ciutat de Barcelona, té com a missió oferir una xarxa de transport públic que contribueixi a la millora de la mobilitat ciutadana i al desenvolupament sostenible de l’àrea metropolitana de Barcelona, garantint la prestació del millor servei al client i desenvolupant polítiques de responsabilitat social, en un marc de viabilitat i eficiència econòmica. A més a més, TMB ha d’esdevenir una empresa de transport i mobilitat ciutadana competitiva i referent a Europa, i fa èmfasi en la seva projecció i viabilitat més internacional. L’àmbit de referència de TMB, doncs, dependrà cada cop més del model de competències resultant de l’adaptació al Reglament europeu del transport públic de viatgers.

L’ús eficient de la tecnologia ha estat el que ha permès donar, en els darrers anys, un salt qualitatiu en la millora del servei i l’eficiència, i això continuarà sent així en el futur. Assolir l’èxit d’aquesta visió estratègica és l’objectiu sota el qual es va implantar el model de gestió balanced scorecard, un sistema de gestió estratègica amb una visió integral del negoci. En aquest model es mesura la gestió del negoci a partir de quatre grans eixos estratègics (perspectives): 1) Satisfacció dels clients/ciutadans, 2) Innovació i rendiment dels processos, 3) Desenvolupament i creixement dels recursos humans i 4) Resultats financers.

Línies estratègiques de TMB


1) Perspectiva de clients/ciutadans

L’objectiu estratègic final ha de ser la satisfacció del client. A Bus, es continuarà amb la reconversió de la xarxa amb la posada en servei de noves línies o eixos d’altes prestacions, tot mantenint l’ajust d’oferta a la demanda.

2) Perspectiva de processos

Ja que l’àmbit dels processos té una importància clau en el moment d’obtenir els resultats desitjats, els esforços de TMB en aquest àmbit aniran en la línia de l’optimització, la sostenibilitat, l’eficiència i la qualitat.

Línies estratègiques de TMB

3) Perspectiva de persones

Les persones són els inductors necessaris que permeten aconseguir resultats excel·lents en les altres perspectives. Els termes estratègics d’aquesta perspectiva passen per consolidar unes relacions laborals basades en el diàleg i en la competitivitat i per potenciar el compromís i la implicació, és a dir, un canvi gradual en la cultura de l’empresa, a fi d’aconseguir millorar la productivitat amb l’objectiu reptador de contenció de plantilles, de contenció salarial i d’eficiència en la gestió del personal.

4) Perspectiva financera

L’estratègia financera és la palanca necessària per assolir l’objectiu final de millora de la satisfacció del client. Els grans punts en què se sustenta són: incrementar els ingressos per validacions i accessoris, i fer una gestió òptima i eficient dels recursos en tots els àmbits de l’organització.

3Òrgans d’administració i gestió de TMB

11Resum de gestió 2014 Òrgans d’administració i gestió de TMB


Subdirecció General i adjunta a la Vicepresidència Executiva

Àrea d’Assessoria Jurídica

Direcció General de TMB

Direcció Executiva de Presidència

Consell d’Administració de Transports de Barcelona, SA

Consell d’Administració de Ferrocarril Metropolità Barcelona, SA

Presidència

Vicepresidència Executiva

Consell de Direcció

Comissió Executiva


Consell d’Administració de TB i FMB

31.12.2014 AUTOBÚS

Joaquim Forn i Chiariello / President

Dídac Pestaña Rodríguez / Vicepresident executiu Ricard Font i Hereu / VocalIsabel de Diego i Levy-Picard / Vocal Assumpta Escarp Gibert / VocalEduard Freixedes Plans / Vocal María Luisa Ibáñez Boira / Vocal Joaquim Mestre Garrido / Vocal Manel Fajes Marta / Vocal Pay Noy Serrano / Vocal Juan María Parralejo Aragoneses / Vocal Mercè Perea i Conillas / Vocal Jordi Portabella Calvete / Vocal Antoni Poveda Zapata / Vocal Antoni Vives i Tomàs / Vocal

Josep Anton Grau i Reinés / Convidat

Oriol Sagarra Trias / Secretari

METRO

Joaquim Forn i Chiariello / President

Dídac Pestaña Rodríguez / Vicepresident executiu Sergi Alegre Calero / VocalJosé Chito Salazar / VocalAssumpta Escarp Gibert / VocalPere Padrosa i Pierre / Vocal Eduard Freixedes Plans / Vocal María Luisa Ibáñez Boira / Vocal Jordi Mas Herrero / Vocal Joaquim Mestre Garrido / Vocal Juan María Parralejo Aragoneses / Vocal Jordi Portabella Calvete / Vocal Antoni Poveda Zapata / Vocal Enric Ticó i Buxadós / VocalAntoni Vives i Tomàs / Vocal

Josep Anton Grau i Reinés / Convidat

Oriol Sagarra Trias / Secretari



Vicepresident executiuDídac Pestaña Rodríguez

Director executiu de Presidència Jordi Nicolás Espinosa

Director de l’Àrea d’Assessoria Jurídica Albert Casanovas Mon

Director de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals Santiago Torres Sierra

Director general de TMB Jaume Tintoré Balasch (des de l’1.11.2014)

Subdirectora general i adjunta al vicepresident executiu Lola Bravo González


Director de l’Àrea de Control, Pressupostos i Auditoria Interna Adolfo Céspedes Martín

Directora de la Xarxa de Bus Marta Labata Salvador (Jaume Tintoré Balasch fins a l’1.11.2014)

Director de l’Àrea de Tecnologia Frederic Pijoan Posa (Jacint Soler Trillo fins a l’1.11.2014)

Director de la Xarxa de Metro Marc Grau Mancebo (Sebastián Buenestado Caballero fins a l’1.11.2014)

Directora de l’Àrea de Transports de l’Oci Montserrat Pérez Adrián

Directora de l’Àrea d’Administració, Finances i Recursos Humans Corporatius Asunción Santolaria Marco

31.12.2014

Comissió executiva de TMB

4El més destacat de l’any


Esdeveniments de l'exercici a TB

Implantació de la tercera fase de la nova xarxa de bus (2014)

La implantació de la nova xarxa de bus (NXB) continua endavant i, des del passat mes de setembre del 2014, estan en funcionament quatre línies més d’aquesta xarxa (dues de verticals i dues d’horitzontals), de les quals tres són de nova creació i la quarta va suposar l’ampliació de la línia H16, posada en funcionament l’any 2013.

Amb les línies posades en servei, aquest any s’ha arribat als tretze eixos de bus d’altes prestacions, tal com es mostra a la figura següent:

El més destacat de l’any

16Resum de gestió 2014 El més destacat de l’any

Es tracta de la implantació de quatre línies, dues de verticals i dues d’horitzontals, que són les següents:

—V15 (Barceloneta - Vall d’Hebron): substitueix les línies 16 i 17.

—V27 (Pg. Marítim - Canyelles): substitueix la línia 71. Altres canvis: la línia 36 varia lleument el seu recorregut al Poblenou.

—H14 (Paral·lel - Sant Adrià): substitueix part de la línia H16 i de la 141. Altres canvis: la línia 143 (La Pau - Sant Adrià) deixa de circular els dissabtes i festius.

—H16 (Pg. Zona Franca - Fòrum): substitueix la línia 9 i en part també la línia H16 i la 141. Altres canvis: la 41 escurça el trajecte i passa a tenir la terminal a la ronda de Sant Pere.

A continuació es mostren els recorreguts d’aquestes línies de la fase III:



Amb aquesta nova fase s’ha aconseguit assolir gairebé la meitat del projecte de transformació del transport públic en superfície de la ciutat, en què s’ha passat d’un model d’acumulació de línies a una xarxa integrada i més eficient, comprensible i útil.

La nova xarxa es caracteritza pels seus recorreguts rectilinis, per una elevada freqüència de pas que oscil·la entre cinc i vuit minuts des de les 7 h fins a les 21 h, i per l’àmplia disponibilitat d’informació de servei.

Això significa que al voltant del 35% del passatge de bus en dies feiners (220.000 viatges) pot desplaçar-se en línies d’altes prestacions, línies que fins ara s’han distingit per l’elevada valoració i per la capacitat d’atracció de nous usuaris.

Aquests nous eixos sumen 42,3 quilòmetres de longitud, equipats amb un total de 235 parades. Dos dels nous eixos travessen el centre de la ciutat de Barcelona, on es creen noves i potents àrees d’intercanvi a plaça de la Universitat, Gran Via Centre, Catalunya i Urquinaona, entre altres punts. Destaca també l’enllaç directe entre les línies H14 i H16, a la mateixa parada, al tram de solapament del carrer de Pujades.

La suma dels deu primers eixos i els tres de nous de la nova xarxa de bus forma una malla de tretze línies i 128,6 quilòmetres de longitud amb connectivitat a través de les 35 àrees d’intercanvi condicionades i senyalitzades als encreuaments entre els eixos.


Per adaptar tota la infraestructura necessària, principalment en parades, s’han fet més de cent actuacions de construcció o canvi d’emplaçament. També s’han senyalitzat uns dos quilòmetres de nous carrils bus i s’han instal·lat semàfors específics per facilitar les maniobres dels autobusos.

Amb la posada en marxa de les noves línies, s’ha desenvolupat una campanya de comunicació amb el lema «Així avança Barcelona», perquè els clients tinguin la màxima informació sobre la implementació de les noves línies. Aquesta comunicació va girar al voltant del web monogràfic www.novaxarxabus.bcn.cat i va consistir, a més, en el desplegament d’informadors a les parades, a les àrees d’intercanvi i als autobusos; l’edició de fullets; la col·locació d’informació estàtica a les marquesines i a les porteries; l’activació del telèfon del 010; perfils de les xarxes socials; aplicacions mòbils; eines digitals de planificació del viatge; el MouTV; la difusió als suports publicitaris de la ciutat —banderoles, opis exteriors i del metro, autobusos—; espais publicitaris en premsa i ràdio, i l’enviament d’informació als inscrits al Club JoTMBé i a les bases de dades municipals.

Per acabar, cal ressaltar que, després de la implantació de les deu primeres línies de la nova xarxa de bus, un estudi de TMB publicat el mes de maig del 2014 va revelar que els usuaris de la nova xarxa n’estan satisfets i la puntuen amb un 7,7 sobre 10, és a dir, amb un notable. Dos de cada tres, a més, valoren la nova xarxa amb notes iguals o superiors a 8.



Participació en el projecte ZeEUS

ZeEUS és la sigla per a Zero Emissions Urban Bus System, que deriva també del projecte EBSF (European Bus System of the Future o sistema europeu de l’autobús del futur). Consisteix en un observatori de vuit ciutats europees que, subvencionades per la Comunitat Europea, proven diferents tipus d’autobusos elèctrics o híbrids endollables amb diferents solucions de càrrega per demostrar la viabilitat d’aquestes tecnologies en condicions de servei reals. Els resultats d’aquests estudis seran públics i han de servir perquè la mobilitat a les ciutats evolucioni cap a un model sense emissions locals.

Les ciutats que hi participen són: Londres, Barcelona, Bonn, Glasgow, Estocolm, Càller, Pilsen i Münster. Cada ciutat disposa de diferents solucions de vehicle, estratègia d’operació i sistemes de càrrega. Les empreses participants corresponen a companyies europees entre les quals hi ha: Irizar, Solaris, Volvo, GMV, Alexander Dennis, Skoda, Endesa, Enide, UB, Idiada, etc.

L’objectiu de TMB és comprovar la viabilitat d’aconseguir el funcionament ininterromput de l’autobús elèctric durant 16 hores amb l’aire condicionat en condicions de funcionament d’estiu, que és la situació més exigent. Per això es proven dues estratègies diferents:


—En primer lloc, dos vehicles de la marca Irizar amb bateries de sodi i una capacitat de més de 324 kWh. Aquests autobusos es carreguen en cinc hores a la nit al CON del Triangle.

—En segon lloc, es provaran dos vehicles articulats de la marca Solaris. Si bé els vehicles amb una alta capacitat de bateries són viables fins als 12 metres, quan es parla d’autobusos de gran capacitat de passatge com els articulats aquesta solució no és tan bona per motius d’espai i de pes. Per això, l’empresa polonesa Solaris està fabricant dos vehicles especials amb les especificacions tècniques i funcionals de TMB, dotats amb unes petites bateries de càrrega ultraràpida que en cinc minuts omplen l’energia necessària per fer una volta sencera a una línia, de manera que al final de cada volta es recarreguen per fer-ne una altra. Aquesta solució permet reduir el pes del vehicle i augmentar-ne la capacitat, però comporta haver de disposar d’un punt de càrrega al final de cada ruta. Aquest tipus d’operació suposa una reconsideració del model d’operació de TMB, pel que fa a horaris, rutes, sistemes d’informació, restriccions, etc. Les previsions diuen que els vehicles arribaran a TMB al voltant del juny del 2015.


19Resum de gestió 2014 El més destacat de l’any Esdeveniments de l'exercici a TB

Posat a prova el primer bus 100% elèctric de fabricació europea

El 18 d’agost es va posar en servei el primer dels dos autobusos elèctrics d’última generació i2e, d’Irizar, que fan proves de llarga durada en el marc del projecte europeu ZeEUS de promoció del transport elèctric urbà, finançat per la Unió Europea.

L’i2e és un autobús estàndard, de 12 metres de longitud, fabricat per l’empresa Irizar al País Basc i amb capacitat per a 76 passatgers.

Es tracta d’un dels primers autobusos 100% elèctrics de fabricació europea, propulsat per un motor de 230 kW i alimentat per bateries de sodi i níquel que, juntament amb els ultracondensadors, li donen una autonomia d’entre 200 i 250 quilòmetres, segons les condicions d’operació. Les bateries es carreguen durant la nit a la cotxera del Triangle i, a més, poden emmagatzemar l’energia recuperada de les frenades durant la circulació. El cotxe incorpora totes les prestacions habituals d’accessibilitat i de confort de la flota de TMB i també algunes innovacions, com ara la ubicació i la delimitació dels dos espais per a cadires de rodes, els climatitzadors diferenciats per al passatge i el conductor, i les càmeres de supervisió de maniobra de retrocés i de les portes de sortida.

El vehicle va posar-se en servei inicialment a la línia 20 (Estació Marítima - Pl. Congrés) i, posteriorment, va passar a integrar-se en

altres línies, amb la intenció d’alternar recorreguts de característiques diverses —plans, amb pendent i combinats—, per validar-ne la funcionalitat i el confort, així com els consums d’energia. Les proves es fan amb dos autobusos estàndard i2e (el que es va estrenar a l’agost i un altre d’igual que va arribar a l’octubre) i s’estendran fins a l’abril del 2017.A Barcelona, les proves coincideixen amb les de l’autobús elèctric K9 del fabricant xinès BYD, que TMB ha incorporat durant dos anys a la flota en règim d’arrendament amb opció de compra, i que està en circulació amb passatge des de l’any passat.

20Resum de gestió 2014 El més destacat de l’any Esdeveniments de l'exercici a TB

Prova pilot de la targeta de pagament bancària sense contacte en tres autobusos

Les targetes bancàries d’última generació incorporen una tecnologia de comunicació que permet el pagament sense contacte.Aquesta tecnologia, que s’està estenent per als petits pagaments, és la que es va instal·lar, per fer-ne una prova pilot, a les màquines de venda de bitllets dels tres autobusos biarticulats. El motiu és que així es fa possible la compra del bitllet senzill igual que en un bus convencional, ja que el conductor ocupa una cabina separada del compartiment del passatge i no pot fer-ne la venda. Ara la compra del bitllet es pot fer amb monedes, amb targeta bancària convencional i amb targeta contactless.

La tecnologia sense contacte està cridada a guanyar pes en el futur immediat, no solament per a la compra, sinó també en els sistemes de validació i accés a les xarxes de transport públic, com preveu el projecte T-Mobilitat de la regió de Barcelona.


Esdeveniments de l'exercici a FMB

Celebració del 90è aniversari del Metro de Barcelona

L’any 2014 s’ha commemorat el 90è aniversari del Metro de Barcelona i, per celebrar-ho, s’ha organitzat tot un programa d’activitats:

Cursa al metro:La nit del 28 al 29 d’agost, un cop finalitzat el servei de metro, es va celebrar una cursa de 10 quilòmetres, organitzada per Discovery Max, a través de la línia 2 del metro. Hi van participar 300 persones escollides d’entre 15.000. Amb aquesta activitat, Discovery Max ha estat el principal patrocinador econòmic del programa d’activitats organitzades amb motiu del 90è aniversari de Metro.

Recopilació de la memòria històrica del Metro:Construcció d’un àlbum virtual de la memòria històrica col·lectiva del metro. S’ha format, a través d’un microlloc web creat per a l’acció i la participació ciutadana i d’empleats, un àlbum de fotos lligades a vivències personals, amb el vincle comú del metro, el qual ha servit per construir una retrospectiva històrica popular. L’acció es va dur a terme del 27 d’octubre al 28 de novembre.Principals resultats: 11.512 visites al lloc web, 8.349 visitants i un total de 44 fotografies recollides.

Esdeveniment per a empleats:El 30 de setembre es va celebrar un concert, exclusiu per als treballadors de TMB, del grup Love of Lesbian a l’Auditori de Barcelona. El concert va ser tot un èxit d’assistència i d’exhibició artística per part del grup.


Cicle de conferències (octubre-novembre): —El 23 d’octubre a l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster: «Tecnologia

del metro (des de l’inici fins a l’actualitat)». Moments més importants en la tecnologia del material mòbil, sistemes de peatges, comunicacions, circulació, etc., a càrrec d’Agustín del Castillo, exdirector general de Metro.

—El 30 d’octubre a l’Espai Gaudí: «Antecedents i projectes de l’arribada del metro a Barcelona, peripècies dels emprenedors fins a arribar a 1924», a càrrec de Josep M. Rovira, vicedegà del Col·legi d’Enginyers Industrials, membre d’Amics del Ferrocarril.

—El 5 de novembre a l’Espai Gaudí: «Història de la ciutat: des de l’època dels romans fins al 1924. Transformacions de la ciutat fins a l’arribada del metro», a càrrec de Dani Cortijo, historiador.

—L’11 de novembre a l’Auditori Pompeu Fabra del Col·legi d’Enginyers Industrials: «Barcelona a l’avantguarda dels metros del futur», a càrrec de Ramon Malla, director de línies automàtiques del metro.

Les quatre primeres estacions:Activitat que ha consistit a identificar les primeres estacions que van formar part de la xarxa de metro de Barcelona i a enllaçar-les amb un codi QR per veure com eren aquestes estacions quan es van inaugurar als anys vint. Aquesta activitat ha estat dissenyada i desenvolupada per l’Associació Andana Central (Associació d’Amics del Metro).

22Resum de gestió 2014 El més destacat de l’any Esdeveniments de l'exercici a FMB

Exposició itinerant en estacions de Metro:Exposició itinerant per diverses estacions: Lesseps (L3), Sagrada Família (L2), Universitat (L2) i Diagonal (L5). L’exposició es va inaugurar el 19 de novembre i romandrà durant un mes en cada una d’aquestes estacions. És una exposició molt visual, perquè la gent pugui veure de manera ràpida quina ha estat l’evolució del metro en aquests 90 anys.

Una ruta sorprenent per la xarxa de metro:Cultruta, empresa especialitzada a organitzar rutes guiades, gestiona aquesta activitat en grups de vint persones els caps de setmana. La ruta proposa un itinerari subterrani de la xarxa en metro per conèixer les anècdotes més fascinants sobre la seva història i la seva relació amb Barcelona. Les rutes es van iniciar al setembre.

Activitat literària i audiovisual. «Va passar a TMB»:Dins el Concurs de Relats Curts, que TMB convoca amb motiu de la diada de Sant Jordi, aquest any es va incorporar una categoria relacionada amb els 90 anys del metro, en què els participants havien de narrar una història que hagués passat dins el metro i situar-la en un moment de la seva història. Un jurat va seleccionar els sis millors relats (d’entre els 341 rebuts), els quals s’han passat a documents audiovisuals per incorporar-los a l’edició 2014 del festival Subtravelling. Els ciutadans van escollir per votació, a través del microlloc web del festival, la millor història «Va passar a TMB».

Exposició a l’Espai Mercè Sala:Aquesta exposició sobre el 90è aniversari, produïda per TMB, repassa l’impacte que va suposar per als barcelonins la construcció i la posada en servei de la primera línia de metro de la ciutat. La mostra explica els orígens, els mètodes constructius, com eren les estacions i els trens de l’època, què és el que passava a Barcelona i al món l’any 1924 i com era la vida social. Es va editar un catàleg patrocinat per Alstom.

Activitat educativa per celebrar el 90è aniversari:El programa TMB Educa ha posat en marxa per al curs 2014-2015 una nova activitat adreçada als alumnes d’educació primària i secundària. Mitjançant una visita guiada, es fa un recorregut virtual per els moments més significatius del metro fent referència a l’adaptació d’aquest mitjà de transport als canvis socials que han tingut lloc durant els seus 90 anys d’existència.

Edició del llibre commemoratiu 90 anys del Metro de Barcelona:Publicació d’un volum que recull les imatges més significatives de la història del Metro de Barcelona. L’estructura del llibre es desenvolupa d’acord amb les tendències que han marcat l’evolució d’aquest mitjà de transport. Amb un pròleg de Josep M. Espinàs, el llibre l’ha imprès el Servei d’Edicions de l’Ajuntament de Barcelona i les fotografies són de l’arxiu històric de la Fundació TMB i de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

23Resum de gestió 2014 El més destacat de l’any Esdeveniments de l'exercici a FMB

Esdeveniment institucional del 90è aniversari:

La campanya institucional dels 90 anys del Metro de Barcelona va tenir com a acció final un acte institucional, celebrat el dia 15 de desembre al Gran Teatre del Liceu, adreçat a autoritats, convidats institucionals, representants de la societat civil, etc.

Durant l’acte es va fer la presentació del llibre commemoratiu, i hi va haver discursos institucionals i música. Després, es va traslladar els convidats amb els autobusos històrics de la Fundació TMB fins a l’estació de Sagrada Família de la L2 per fer un viatge amb el tren històric.


TMB s’incorpora al programa «Barcelona, ciutat cardioprotegida»

El president de TMB i el president de l’Associació Barcelona Salut (ABS) van firmar el 28 d’agost del 2014 el conveni pel qual TMB s’incorporava al programa «Barcelona, ciutat cardioprotegida», de prevenció de les morts sobtades, mitjançant la instal·lació de dispositius de desfibril·lació en espais públics, impulsat per la mateixa associació i la Fundació Brugada, amb la col·laboració del Departament de Salut, l’Ajuntament, el SEM i l’Associació de Farmàcies de Barcelona, i amb el patrocini de FIATC Assegurances i Philips.

Fruit immediat del conveni ha estat una prova pilot que ha consistit a equipar amb desfibril·ladors semiautomàtics les estacions de metro d’Espanya, Universitat, Catalunya i La Sagrera de la línia 1, la més utilitzada de la xarxa, com a primer pas d’un projecte innovador pioner a Europa per cardioprotegir la totalitat d’estacions de la xarxa de metro. L’actuació va a càrrec de l’Associació


Barcelona Salut amb el suport dels patrocinadors, FIATC Assegurances i Philips, aquest últim fabricant dels dispositius, i sense cost per a TMB.

Els desfibril·ladors, set en total, s’han instal·lat a l’interior d’una caixa transparent, a la zona central de les andanes de les quatre estacions i al costat de l’intèrfon. Es tracta d’aparells d’ús senzill, als quals pot recórrer qualsevol viatger del metro, encara que no tingui coneixements mèdics, si té la sospita que un altre viatger té una aturada cardíaca. L’usuari ha de fer primer una trucada al botó SOS de l’intèrfon situat al costat de la caixa, abans d’extreure’n el desfibril·lador i seguir les instruccions. Al mateix temps, el Centre de Control de Metro dóna l’avís a la central d’emergències 112 perquè els serveis mèdics es desplacin a l’estació.



Metro de Barcelona assumeix la coordinació al grup de benchmarking internacional Nova

Seguint la tendència d’anys anteriors, durant el 2014 Ferrocarril Metropolità de Barcelona ha participat activament en les iniciatives de benchmarking internacional impulsades pel grup Nova i Comet, a través de l’RTSC de l’Imperial College de Londres.

Cal ressaltar que aquest any la participació de TMB ha pres una notorietat especial perquè Metro de Barcelona ha exercit la presidència del grup Nova, càrrec que és atorgat per consens entre els seus membres, i en què ha assumit les funcions de representant de la resta de metros del grup. Així, doncs, Metro de Barcelona ha tingut un paper especial durant la reunió anual de Nova, celebrada a Toronto entre els dies 13 i 16 de maig, on els diferents operadors feien una posada en comú de la seva situació i de les novetats respecte de l’any anterior, i també a la reunió de gestió de Nova, celebrada a Nova Delhi entre els dies 24 i 26 de setembre, on es va

proposar el full de ruta que ha de seguir el grup en la propera fase, a través de diferents sessions de treball. Ferrocarril Metropolità de Barcelona també va participar com a amfitrió de l’Energy Saving Strategies Expert Workshop, celebrat els dies 4 i 5 de setembre a Barcelona, on va obtenir el reconeixement de tots els metros participants.

Primer aniversari de la presidència d’ALAMYS per part de Metro de Barcelona

En la XXVII Assemblea General d’ALAMYS (celebrada a Buenos Aires del 26 al 30 de novembre del 2013) es va produir l’elecció de TMB per assumir la presidència d’ALAMYS, i de Metro de Santiago de Xile per a la Secretaria General d’ALAMYS corresponent, que va iniciar una nova etapa amb el president de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, Joaquim Forn, al capdavant d’aquesta entitat.

Els objectius que la nova Presidència i la Secretaria General es van marcar són els següents:

—Obtenir la màxima eficiència i transparència mitjançant la modernització de les estructures de treball, flexibilitzant l’organització per tenir més capacitat de reacció davant de qualsevol conjuntura o necessitat.

El més destacat de l’any Esdeveniments de l'exercici a FMB


— Assegurar les fonts d’ingressos i l’optimització màxima dels recursos propis, gestionant-los des de l’austeritat i la col·laboració i participació de tots els membres en el desenvolupament de les diverses activitats.

— Potenciar el treball amb les noves tecnologies.

— Elaborar i desenvolupar el nou Pla estratègic, el document que recollirà els objectius i els reptes a mitjà i a llarg termini, així com també les polítiques i les línies d’actuació que caldrà seguir per assolir-los.

Les claus d’una bona gestió seran les sinergies positives entre els diferents operadors del servei de transport públic, les autoritats, les empreses i les enginyeries, així com l’enteniment entre el sector públic i el privat.

Els fets més rellevants de la presidència d’ALAMYS de l’any 2014 han estat els següents:

—Procés de ratificació del president i el secretari general (febrer-març), mitjançant la votació per escrit i sense reunió. Suport majoritari dels operadors que hi van participar.


—Inauguració del metro de Panamà el dia 5 d’abril del 2014. Primer acte al qual va assistir el president de Ferrocarril Metropolità de Barcelona en la seva qualitat de president d’ALAMYS.

—Traspàs de funcions entre l’antiga Secretaria General i la nova el mes de maig.

—19a reunió dels Comitès Tècnics, del 25 al 27 de maig del 2014, a la ciutat de Panamà, organitzats per Metro de Panamà.

—XXVIII Assemblea General d’ALAMYS i Conferència Internacional de Política Tarifària i Sistemes de Pagament, del 7 al 10 de desembre del 2014 a Mèxic D. F., organitzada pel Sistema de Transporte Colectivo de la Ciudad de México.

Finalment, fruit de la col·laboració entre la Presidència i la Secretaria General per dur a terme el traspàs entre l’anterior Secretaria General (ubicada a Madrid) i l’actual (ubicada a Santiago de Xile), es va aprovar per l’assemblea general domiciliar ALAMYS al domicili social de Transports Metropolitans de Barcelona, i notificar-ho al Registre Nacional d’Associacions, que depèn del Ministeri de l’Interior d’Espanya.



Nou web del telefèric de Montjuïc

El 6 de març del 2014 el telefèric de Montjuïc va estrenar una nova pàgina web (www.telefericdemontjuic.cat) on es recull, en 6 idiomes, informació pràctica sobre aquest transport d’oci: horaris, preus dels bitllets, una galeria fotogràfica i com arribar en transport públic a les seves tres estacions (Parc de Montjuïc, Castell de Montjuïc i Mirador) i els llocs d’interès turístic del seu voltant.


Esdeveniments de l’exercici al

telefèric de Montjuïc

Esdeveniments de l’exercici al telefèric de Montjuïc


Operació de refinançament i sanejament del sistema de transport de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM)

Al Consell d’Administració de l’ATM (on són presents la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona) del 6 de març del 2014 es va aprovar l’Acord marc del Programa de refinançament del deute i de sanejament financer del sistema de transport públic per al període 2014-2031, així com les bases per a la redacció del Pla quadriennal de finançament 2014-2017 amb les administracions consorciades i dels contractes programa 2014-2017 amb els operadors de transport.

L’Acord marc va ser ratificat per les administracions consorciades: el Govern de la Generalitat de Catalunya el dia 1 d’abril, el Consell Metropolità de l’AMB el dia 29 d’abril i el plenari de l’Ajuntament de Barcelona el dia 9 de maig del 2014.

En el mateix consell d’administració es va decidir que la negociació per a la contractació del finançament que suportés l’Acord marc del 2014-2031, el liderés el director general de l’ATM amb el vicepresident executiu de TMB, acompanyats dels seus equips. Aquesta operació es va vehicular íntegrament a través de Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB), que va assumir, per tant, la totalitat de l’endeutament del sistema metropolità de transport públic, i que actua a instàncies de l’ATM, com a instrument financer del sistema. En aquest sentit, l’ATM es comprometia a abonar a FMB una subvenció finalista en tot el període 2014-2031 per un import equivalent al de les obligacions que es derivessin de l’operació formalitzada amb les entitats financeres i totes les despeses associades.


Esdeveniments de l’exercici a TMB

Després de quatre mesos de negociacions amb la banca creditora, encapçalada per CaixaBank, el 6 de novembre es va signar un contracte de finançament per 472,28 milions d’euros, a 17 anys i 2 mesos (2 anys i 2 mesos de carència del principal), en dos trams amb la finalitat de sanejar el dèficit del sistema de transport de l’ATM: refinançant el deute formalitzat els anys 2009-2013, i amb un nou endeutament per aconseguir l’equilibri pressupostari des del 2013 fins al 2016.

Els bancs finançadors van ser: CaixaBank, BBVA, Bankia, Banco de Santander, Sabadell, Popular, i Bankinter, en què CaixaBank actua com a agent. Va actuar com a prestatària Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, i, com a obligades, Transports de Barcelona, SA, i l’Autoritat del Transport Metropolità. Es van contractar cobertures per al tipus d’interès.

La principal garantia va ser el compromís de l’Ajuntament de Barcelona per a la realització de les aportacions que cal fer a l’ATM, acordades en el Pla marc 2014-2031, al compte bancari de l’ATM en concepte d’aportacions finalistes per atendre les obligacions del finançament davant de les entitats financeres. Com que aquesta constitueix un dret de crèdit de l’ATM davant de l’Ajuntament de Barcelona que, tenint en compte la seva naturalesa d’ingrés de capital no afecta la sostenibilitat del servei públic, l’ATM podrà pignorar a favor de les entitats financeres en garantia de les obligacions d’FMB derivades del finançament.


Signatura del Contracte programa 2014-2017 entre l’ATM i Transports de Barcelona (TB) i Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB)

El dia 5 de novembre del 2014 es van signar: el Conveni de finançament 2014-2017 entre les administracions públiques catalanes i l’ATM, i el Contracte programa entre l’ATM i els diferents operadors i, el dia 6 de novembre, el contracte financer entre els bancs i Ferrocarril Metropolità de Barcelona. El dia 11 de novembre es va fer un acte al Palau de la Generalitat escenificant tots tres acords amb la presència de tots els signants institucionals participants.

Com a novetat, respecte als últims anys, va ser la durada del Contracte programa (quatre anys). L’Administració General de l’Estat (AGE), que no signa cap contracte programa amb l’ATM, consigna la seva participació en el finançament del transport públic a la regió metropolitana de Barcelona mitjançant una partida pressupostària d’acord amb la legislació vigent.

El més destacat de l’any Esdeveniments de l'exercici a TMB

Els objectius principals del Contracte programa entre l’ATM i TB/FMB per al 2014-2017 són:

—Definir un marc estable de finançament del servei regular de transport públic.

—Definir un marc estable de gestió de l’endeutament del sistema a través de TMB, que esdevé l’instrument per refinançar-lo, i garantir la capacitat financera de TMB per fer front a totes les obligacions derivades d’aquest endeutament.

—Garantir un servei de transport públic com a mitjà per atendre les necessitats de mobilitat i millorar el seu nivell d’eficiència.

D’altra banda, el Contracte programa ATM-TMB regula totes les obligacions derivades del Contracte de refinançament i de sanejament financer del sistema de transport fins a l’any 2031. Aquest contracte defineix els drets i les obligacions derivades de la concessió d’un crèdit de 472,3 milions d’euros a FMB, que actua com a instrument financer del sistema. L’objectiu d’aquesta operació és refinançar l’endeutament acumulat al sistema de transport fins a l’any 2013 i cobrir les insuficiències d’aportacions del període 2014-2016, previstes en el Pla marc aprovat per l’ATM.

30Resum de gestió 2014 El més destacat de l’any Esdeveniments de l'exercici a TMB

En aquest sentit, l’ATM es compromet a abonar a FMB una subvenció finalista en tot el període 2014-2031 per un import equivalent al de les obligacions que es derivin en cada moment per a FMB de l’esmentat contracte de refinançament i de sanejament financer del sistema de transport, per tal de garantir que FMB disposi en tot moment dels recursos necessaris per atendre les quotes d’aquest finançament, incloent-hi amortitzacions del capital principal, interessos i qualsevol altra despesa financera que es derivi d’aquesta operació.

En concret, queda reconeguda com a necessitat del 2014 la comissió d’estructuració de 3.291 milers d’euros com a despesa més elevada derivada de l’operació de finançament del refinançament i el sanejament del sistema a través d’FMB.

Posteriorment, el Consell d’Administració de l’ATM del dia 12 de desembre del 2014 va aprovar la congelació de tarifes corresponents a l’any 2015, així com la reducció del preu del títol de transport T-10 i els títols que es fixen en funció del seu preu (la T-Trimestre per a persones a l’atur i la T-70/90 per a famílies nombroses i monoparentals).

Aquestes dues actuacions suposen un menyscapte de 18.120 milers d’euros per a la totalitat del sistema metropolità de transport públic, dels quals 10.511 milers d’euros corresponen directament a la xifra d’ingressos prevista de TMB.

En conseqüència, el mateix Consell d’Administració va aprovar la modificació del Pla quadriennal 2014-2017 i el compromís de finançament del sistema de transport en el període 2014-2031 entre les administracions consorciades i l’ATM en execució del Pla marc 2014-2031, i els contractes programa amb els operadors de transport i l’AMB per al període 2014-2017, per tal de compensar el menyscapte que representaran aquestes actuacions, respecte als ingressos tarifaris que es preveia en els plans quadriennals 2014-2017 i al Conveni de finançament 2014-2017 entre l’ATM i les administracions consorciades.

D’altra banda, el mateix Consell d’Administració de l’ATM va aprovar, dins de les modificacions del pressupost de l’ATM de l’any 2015, una aportació addicional per a TMB per un import de 7.110 milers d’euros per poder fer front a les necessitats derivades de l’increment de l’oferta d’autobús. El cost d’aquesta actuació serà assumit íntegrament per l’administració que ha instat aquesta actuació, que en aquest cas és l’Ajuntament de Barcelona, tal com preveu el Contracte programa de l’ATM i TMB del 2014-2017 i el Pla quadriennal 2014-2017 i el compromís de finançament del sistema de transport en el període 2014-2031 entre les administracions consorciades i l’ATM.

L’impacte dels acords presos pel Consell d’Administració de l’ATM del dia 12 de desembre del 2014, anteriorment comentats, afecta el volum de necessitats que cal subvencionar de l’exercici 2015 i els següents.


El metro i els autobusos de TMB donaran accés a internet Wi-Fi

Els usuaris del transport públic de Barcelona es beneficiaran de l’accés gratuït a internet a través de l’extensió de la xarxa Wi-Fi de l’Ajuntament de Barcelona. La connectivitat sense fil complementarà i reforçarà la que proporcionen els operadors de telefonia mòbil.

Aquest projecte, iniciat a finals de l’any 2014, comporta un projecte d’enginyeria per tal d’aportar la millor solució tècnica possible, de manera que està previst que el febrer del 2015 hi haurà Wi-Fi instal·lat en 50 autobusos i la resta de la flota per a mitjan 2016.

Dins del mateix encàrrec, està previst dotar de Wi-Fi setze estacions (només andanes). En una primera fase s’han iniciat els treballs per disposar de cinc estacions finalitzades el mes de febrer del 2015 i les altres onze es prepararan durant la resta de l’any 2015 i bona part del 2016.



La informació del transport públic s’incorpora al programa BCN Contactless

En els darrers mesos de l’any la informació del servei de metro i bus s’ha afegit a la plataforma mòbil Barcelona Contactless, juntament amb la de les biblioteques, el Bicing, les oficines de turisme, les farmàcies, els hotels, l’àrea verda, les obres, els monuments i moltes altres que en conjunt configuren una eina valuosa per als ciutadans que utilitzen smartphones.

Els punts d’accés a aquesta plataforma d’informació de proximitat s’estan incorporant a les estacions de metro i a les parades d’autobús, començant per les de la plaça d’Espanya. Consisteixen en uns vinils adherits al plafó d’informació de les marquesines de bus i dels opis exteriors del metro, que contenen el codi QR i el xip del sistema de comunicació NFC, les dues tecnologies de connectivitat més difoses actualment, juntament amb els distintius del programa Barcelona Contactless i la marca BCN Smart City. La col·locació de punts d’accés


continuarà fins a cobrir la totalitat de les parades d’autobús i els accessos de metro del municipi de Barcelona el primer trimestre del 2015. I no solament es poden trobar al transport, sinó també en equipaments, punts d’interès i llocs públics diversos.

El funcionament és senzill. Només cal acostar el telèfon amb NFC al punt d’accés o llegir el QR que hi figura, i els usuaris accedeixen a un web mòbil en tres idiomes (català, castellà i anglès) que els proporciona informació específica i precisa del moment i del lloc en relació amb l’assumpte que els interessa. Un cop fet el contacte, el web mòbil presenta enllaços al buscador de rutes de transport «Vull anar», a la secció d’atenció al client del web de TMB, a les parades de bus i metro de l’entorn, a altres punts d’interès de la zona i a les últimes actualitzacions del perfil d’informació i atenció de TMB a Twitter. En el cas de les parades de bus, hi apareix, a més, la previsió d’arribada dels dos pròxims vehicles de cada línia.

5La mobilitat sostenible, pilar de l’organització. TMB en xifres

34Resum de gestió 2014 La mobilitat sostenible, pilar de l’organització. TMB en xifres

Passatgers transportats per TMB

Des del punt de vista de la demanda, l’any 2014 destaca perquè hi ha hagut un creixement de 7,1 milions de viatgers (+1,3%) en el conjunt dels mitjans de transport que formen part de TMB. Concretament, el nombre de passatgers totals transportats ha passat de 552,9 milions l’any 2013 a 560,0 milions aquest darrer exercici.

Viatgers transportats de TMB

(Xifres en milions) 2014 2013 Dif. %

Total Ferrocarril Metropolità de Barcelona

375,722 369,939 5,783 1,6

Xarxa de Bus 178,346 176,706 1,640 0,9

Bus Turístic 5,751 6,042 -0,290 -4,8

Tramvia Blau 0,216 0,214 0,001 0,5

Total Transports de Barcelona 184,313 182,963 1,350 0,7

Total TMB 560,035 552,902 7,133 1,3

Tot i que l’augment de passatge s’ha produït a les dues societats, ha estat més pronunciat a la xarxa subterrània. En concret, el nombre de viatgers transportats amb metro ha augmentat en 5,8 milions, és a dir, un 1,6%. En el cas de de Transports de Barcelona, que inclou la xarxa regular de bus, el Barcelona Bus Turístic i el Tramvia Blau, el creixement de passatge s’ha produït sobretot a la xarxa regular de bus, amb 1,64 milions de viatgers més que l’any anterior (+0,9%). En canvi, en els transports de l’oci s’ha produït un descens de passatge en el Barcelona Bus Turístic (-4,8%) i un lleuger creixement (+0,5%) en el Tramvia Blau.

En el cas del primer, destaca que aquest any hi ha hagut un descens de l’1,9% en el conjunt d’usuaris dels dos operadors de busos turístics de la ciutat de Barcelona.


Passatgers transportats per TMB

En el gràfic següent es mostra l’evolució de la demanda de TMB (amb Barcelona Bus Turístic i Tramvia Blau inclosos) dels últims deu anys, on es pot apreciar clarament diverses oscil·lacions de la demanda:

1) El trienni 2005-2007 va presentar un increment anyal de viatgers que va coincidir amb l’extensió de la xarxa de metro i amb els creixements de població i de l’activitat econòmica general.

2) A partir de l’any 2008, coincidint amb l’inici de la crisi econòmica actual, es va trencar aquesta bona tendència amb dos anys consecutius de descensos de passatge.

3) Coincidint de nou amb ampliacions de la xarxa de metro (prolongacions de les línies 2, 3 i 5 i la posada en marxa del primer tram de la L9/10), es van produir dos anys consecutius (2010 i 2011) amb nous increments de passatge.

4) Aquesta tendència es torna a trencar l’any 2012, que es manté l’any 2013, i de nou es produeix un repunt de la demanda en aquest últim exercici, coincidint amb una lleugera millora de l’activitat econòmica.

Evolució dels viatgers a TMB (amb T. Oci inclòs)

580,00

575,00

570,00

565,00

550,00

545,00

540,00

535,00

535,

70

2003

548,

40

2004

550,

23

2005

561,

11

2006

576,

90

2007

571,

20

2008

557,

60

2009

570,

66

2010

577,

38

2011

553,

48

2012

552,

90

2013

560,

03

2014


Oferta del servei de TMB

Cotxes-km útils (milers)

2014 2013 Diferència %

Metro 83.160,46 84.303,28 -1.142,82 -1,4

TB 39.729,88 40.781,08 -1.051,20 -2,6

Des del punt de vista de l’oferta, la novetat principal de l’any 2014 ha estat la posada en marxa de la tercera fase de la nova xarxa de bus amb l’entrada en servei de quatre línies (dues de verticals i dues d’horitzontals), de les quals tres són de nova creació (V15, V27 i H14) i la quarta va suposar l’ampliació de la línia H16, creada el 2013. S’arriba, així, als tretze eixos de bus d’altes prestacions. La posada en marxa d’aquestes línies ha comportat també la substitució d’algunes línies i canvis en d’altres.

Cotxes-km útils

L’oferta en termes de cotxes-km útils de l’any 2014 s’ha caracteritzat per una disminució de l’1,4% a la xarxa de metro i del 2,6% a la xarxa de superfície.

La mobilitat sostenible, pilar de l’organització. TMB en xifres

En el cas de Transports de Barcelona, el descens és fruit de la reducció de l’oferta per manca de capacitat productiva. Un cop signat el Contracte programa 2014-2017, la intenció és que l’oferta a la xarxa d’autobusos de l’any 2015 augmenti amb la posada en marxa d’un pla de millora de l’oferta i amb la continuació de la implantació de la nova xarxa de bus.

En el cas de Metro, s’ha continuat amb la política, iniciada en exercicis anteriors, de planificar l’oferta d’acord amb les necessitats reals de la demanda amb la finalitat de fer un ús eficient dels mitjans disponibles i contribuir també a l’estalvi de recursos. En aquest sentit, cal recordar que l’any anterior, concretament el mes de març del 2013, s’havia posat en marxa una nova programació de l’oferta a tota la xarxa que va afectar, sobretot, la línia 2 i la línia 9/10 (aquesta última en hores vall). Uns mesos més tard, l’1 de setembre del 2013, es va disminuir la velocitat comercial de la línia 2, cosa que va fer que augmentés el temps de volta en aquesta línia.


Places-km ofertes

En termes de places-km ofertes, l’oferta conjunta de TMB ha experimentat un descens respecte a l’any anterior per les causes apuntades tant a metro com a autobusos. En concret, la disminució ha estat de l’1,4% respecte a l’any 2013.

Places-km ofertes (milions)


Metro 15.236,10 15.448,86 -212,76 -1,4

TB 3.314,29 3.357,11 -42,81 -1,3

TMB 18.550,40 18.805,97 -255,57 -1,4

El fet que a la xarxa d’autobusos el percentatge de disminució dels cotxes-km útils (-2,6%) sigui superior al de les places-km ofertes (-1,3%) obeeix al fet que l’any 2014 ha crescut el nombre de quilòmetres útils recorreguts per la flota d’autobusos de gran capacitat (articulats i biarticulats) i, per contra, ha baixat el nombre de quilòmetres útils recorreguts per la flota d’autobusos estàndards, que tenen menys capacitat.

Al gràfic següent es pot apreciar l’evolució de les places-km ofertes al conjunt dels mitjans de TMB (sense incloure-hi el telefèric de Montjuïc). A partir de l’any 2012 es pot apreciar un descens de l’oferta arran de les mesures introduïdes aquell any per racionalitzar l’oferta dels serveis de metro i bus i adaptar-la a les necessitats de la demanda i, així, contribuir a disminuir les necessitats de finançament de TMB.

Oferta del servei de TMB

20.500,00

20.000,00

19.500,00

19.000,00

18.500,00

18.000,00

17.500,00

17.000,00

16.500,00

17.9

11,0

0

2009

19.5

66,2

0

2010

20.1

25,9

0

2011

18.9

44,2

0

2012

18.8

06,0

0

2013

Evolució de les places-km ofertes a TMB (sense Telefèric de Montjuïc)

18.5

50,4

0

2014


Dades de la xarxa de bus


Dades de la xarxa a 31 de desembre de 2014 Total

Nombre de línies (*) 100

Longitud de la xarxa (km) (*) 870,77

Nombre de parades (*) 2.544

Marquesines 1.337

Pals de parada 1.207

Quilòmetres de carril bus 156,60

(*) No inclou les línies especials de Bus Turístic ni el Tramvia Blau ni tampoc les línies 80, 81, 82 i 83 contractades a Sagalés.

Dades de la flota a 31 de desembre de 2014 Núm. vehicles

Autobusos estàndards 639

Propulsats amb gasoil 241

Propulsats amb GNC 267

Híbrids amb motor dièsel i elèctric 115

Híbrids amb motor GNC i elèctric 13

Propulsats únicament amb motor elèctric 3

Autobusos articulats 286


Propulsats amb GNC 129

Midibusos 24



Minibusos (propulsats amb gasoil) 47

Autobusos de 2 pisos (propulsats amb gasoil) 67

Autobusos jardinera (propulsats amb gasoil) 4

Autobusos biarticulats (híbrids amb motor dièsel i elèctric)

3

Total flota 1.070


Resum flota per tipus de combustible Núm. vehicles

Autobusos propulsats amb gasoil 539

Autobusos propulsats amb GNC 396

Autobusos híbrids 132


Híbrids amb motor GNC i elèctric 13

Autobusos propulsats amb motor elèctric 3

Total flota 1.070

Nombre d'autobusos adaptats a PMR 1.070

Nombre d'autobusos equipats amb aire condicionat (a) 1.066

Flota necessària per al servei (feiner en hora punta oferta d'hivern) (b)

808

Notes:(a) La diferència amb el total de la flota correspon als 4 autobusos jardinera.(b) La diferència entre el total de vehicles i la flota necessària per al servei (que no inclou les línies de Bus Turístic) obeeix el parc operatiu en reserva i a la flota en revisió, ITV, etc.



Línies del servei d’autobusos el 31.12.2014

Línia RecorregutLongitud en km (*)

6 Pg. Manuel Girona - Poblenou 8,11

7 Diagonal Mar - Zona Universitària 10,60

11 Trinitat Vella - Roquetes 13,53

13 Mercat Sant Antoni - Can Clos 6,91

14 Vila Olímpica - Bonanova 7,71

19 Port Vell - Sant Genís 10,51

20 Estació Marítima - Pl. Congrés 9,15

21 Paral·lel - El Prat 16,58

22 Pl. Catalunya - Av. Esplugues 8,84

23 Pl. Espanya - Parc Logístic 7,08

24 Paral·lel - El Carmel 8,88

26 Poblenou - Barri Congrés 7,39

27 Pl. Espanya - Roquetes 11,45

32 Estació Sants - Roquetes 11,63

33 Zona Universitària - Verneda 10,86

34 Sarrià - Virrei Amat 10,54

36 Paral·lel - Can Dragó 11,90

37 Hospital Clínic - Zona Franca 7,88

39 Barceloneta - Horta 12,02

40 Port Vell - Trinitat Vella 10,99

41 Pl. Francesc Macià - Diagonal Mar 4,49

42 Pl. Catalunya - Santa Coloma 12,58

45 Pg. Marítim - Horta 12,00

46 Pl. Espanya - Aeroport BCN 17,95

47 Pl. Catalunya - Canyelles 9,47

50 Collblanc - Trinitat Nova 14,19

51 Pla del Palau - Ciutat Meridiana 12,02

54 Estació del Nord - Campus Nord 10,81

55 Parc de Montjuïc - Pl. Catalana 10,66

57 Pg. Marítim - Ernest Lluch 7,42

58 Pl. Catalunya - Av. Tibidabo 5,31

59 Pg. Marítim - Reina M. Cristina 9,74

60 Pl. Glòries - Zona Universitària 20,39

62 Pl. Catalunya - Ciutat Meridiana 13,38

63 Pl. Universitat - Sant Joan Despí 12,43

64 Barceloneta - Pedralbes 10,77

65 Pl. Espanya - El Prat 12,54

66 Pl. Catalunya - Sarrià 7,66

67 Pl. Catalunya - Cornellà 13,13

68 Pl. Catalunya - Cornellà 13,88

70 Sants - Bonanova 4,24

73 Maquinista- Pl. Kennedy 12,16




Línies del Servei d’autobusos el 31.12.2014


75 Les Corts - Av. Tibidabo 7,79

76 Sant Genís - Ciutat Meridiana 11,83

78 Estació Sants - Sant Joan Despí 12,99

79 Pl. Espanya - Bellvitge 8,97

90 Bus Turístic de Nit/Night 10,95

91 Rambla - La Bordeta 4,87

92 Gràcia - Pg. Marítim 12,55

94 Circular Cornellà 2 4,32

95 Circular Cornellà 1 5,33

96 <M> La Sagrera - Montcada 12,48

97 Fabra i Puig - Vallbona 5,06

99 Bus Turístic Ruta Fòrum 3,78

100 Bus Turístic Sud 11,73

101 Bus Turístic Nord 9,78

102 Pl. Eivissa - C. Collserola 10,45

103 Montcada i Reixac - C. Collserola 12,40

104 Fabra i Puig - C. Collserola 10,80

107 Interior Cementiri 4,00

109 Est. Sants - Pol. Ind. Zona Franca 11,18

110 <M> Carrilet - Pol. Ind. Zona Franca 6,68

111 Tibidabo 3,20

113 La Mercè 3,42

114 Gràcia - Can Baró 4,40

115 La Bordeta 2,98

116 La Salut 3,03

117 Guinardó 5,06

118 Mas Guimbau 8,61

119 La Teixonera 5,07

120 El Raval 4,84

121 Poble Sec 2,62

122 Turó de la Peira 4,64

123 Bonanova Alta 3,87

124 Penitents 2,65

125 La Marina 5,01

126 Sant Andreu 5,56

127 Roquetes 6,11

128 El Rectoret 8,54

129 El Coll 2,53

130 Can Caralleu 3,68

131 El Putxet 2,50




Línies del Servei d’autobusos el 31.12.2014


132 Porta - Prosperitat 3,39

143 La Pau - Sant Adrià 5,36

150 Pl. Espanya - Castell de Montjuïc 5,09

155 Can Cuiàs - Sta. M. de Montcada 10,13

157 Ernest Lluch - Sant Joan Despí 7,52

165 Pratexprés 12,42

185 Vall d’Hebron - Horta - <M> Canyelles 8,34

192 Hosp. St. Pau - Poblenou 5,47

194 Tramvia Blau 1,27

196 Pl. Kennedy - Bellesguard 2,12

V3 Zona Franca - Can Caralleu 8,67

H6 Zona Universitària - Fabra i Puig 9,66

V7 Pl. Espanya - Sarrià 5,04

H8 Camp Nou - La Maquinista 12,84

H10 Badal - Olímpic Badalona 13,16

H12 Gornal - Besòs Verneda 11,28

H14 Paral·lel - Sant Adrià 9,70

V15 Barceloneta - Vall d’Hebron 10,22

H16 Passeig de la Zona Franca - Fòrum 12,10

V17 Port Vell - Carmel 8,72

D20 Pg. Marítim - Ernest Lluch 9,26

V21 Pg. Marítim - Montbau 9,45

V27 Pg. Marítim - Canyelles 11,03(*) La longitud en kms és la corresponent a la semi-suma dels recorreguts d'anada i

tornada.




Canvis de servei

Aquest any 2014 ha estat marcat per canvis molt rellevants dins de la xarxa d’autobusos de TMB:

—15.9.2014: posada en servei de la tercera fase de la nova xarxa de bus amb les línies V15, V27, H14 i H16.

—15.9.2014: ajustos en les línies convencionals complementaris a la posada en servei de la nova fase de bus:

—Modificació del recorregut de la línia 36 pel carrer de Llull.

—Modificació del recorregut de la línia 66 a plaça de Catalunya.

—Limitació de la línia 41 a plaça d’Urquinaona.

—15.9.2014: deixen de prestar servei les línies: 9, 16, 17, 71 i 141.


Línies Descripció

7, 16, 17, V15 i 24 Urbanització a pg. de Gràcia

6, 7, 14, 15, H8, 33, 34, 63 i 67 Urbanització a l’av. Diagonal

H6, 14, 16 i 70 Urbanització a la ronda del General Mitre

D20, 24 i 120 Remodelació a l’av. del Paral·lel

H12, 7, 60, 92 i 192 Remodelació a la plaça de les Glòries

Actuacions provisionals significatives

Derivades de les obres de reurbanització o d’infraestructures:



Serveis especials d’autobusos

Servei especial Data d'inici Durada

Substitució metro

Llançadora funicular de Montjuïc 27/01/2014 21 dies

Llançadora metro L2 La Pau / Pompeu Fabra 12/04/2014 10 dies

Llançadora metro L1 Av. Carrilet / Bellvitge 02/08/2014 27 dies

Llançadora funicular de Montjuïc 25/10/2014 Des de 31/12/2012

Llançadora metro L9 Bon Pastor / Can Peixauet 06/12/2014 3 dies

Fires Llançadora Saló Hewlett Packard 2014 (I) 03/02/2014 5 dies

Llançadora Saló MWC 2014 24/02/2014 4 dies

Llançadora Saló EWEA 09/03/2014 5 dies

Llançadora Alimentaria 2014 31/03/2014 4 dies

Llançadora Saló Novia España 2014 05/05/2014 6 dies

Llançadora Expoquimia 2014 30/09/2014 3 dies

Llançadora Saló VM World 2014 12/10/2014 5 dies

Llançadora Microsoft 2014 26/10/2014 10 dies

Llançadora Saló Hewlett Packard 2014 (II) 26/11/2014 11 dies



Servei especial Data d'inici Durada

Altres serveis Llançadora Primavera Sound 30/05/2014 2 dies

Llançadora Jardí Botànic (abril) 27/04/2014 1 dia

Llançadora Jardí Botànic (octubre) 06/11/2014 1 dia

Llançadora Grec 2014 28/06/2014 9 dies

Llançadora Biocultura 08/05/2014 4 dies

Llançadora Pl. Espanya - Cementiri 01/11/2014 1 dia

Club Súper 3 Pl. Espanya - Estadi 25/10/2014 2 dies

Club Súper 3 Pàrquing - Estadi 26/10/2014 3 dies

Discovery Under 26/11/2014 11 dies


Demanda en Transports de Barcelona

—Passatgers transportats a TB

Per segon any consecutiu ha crescut el passatge del conjunt dels mitjans de transport de la societat Transports de Barcelona, SA. Concretament, l’any 2014 s’han transportat 184,31 milions de viatgers, és a dir, 1,35 milions més que l’any anterior (+0,7%).

Viatgers transportats a Transports de Barcelona (en milions)


Xarxa de Bus 178,346 176,706 1,640 0,9

Barcelona Bus Turístic 5,751 6,042 -0,290 -4,8

Tramvia Blau 0,216 0,214 0,001 0,5

Total TB 184,313 182,963 1,350 0,7

L’increment de passatge s’ha produït sobretot a la xarxa regular d’autobusos, amb 1,64 milions de viatgers més que l’any anterior (+0,9%). Aquest augment cal atribuir-lo a la posada en marxa de les diverses fases de la nova xarxa de bus i a una lleugera millora de la conjuntura econòmica.

Pel que fa als transports de l’oci, el Barcelona Bus Turístic ha patit un descens de viatgers del 4,8%, mentre que en el Tramvia Blau el

passatge ha augmentat un 0,5%. En el cas del primer, cal destacar que aquest any hi ha hagut un descens de l’1,9% en el conjunt d’usuaris dels dos operadors de busos turístics de la ciutat de Barcelona.

En el gràfic següent es mostra l’evolució mensual del passatge de la xarxa regular de bus dels dos últims exercicis. En el primer semestre de l’any 2014, l’increment de viatgers va ser d’1,02 milions (+1,10%), mentre que en el segon semestre el creixement ha estat inferior, concretament, de 0,62 milions de viatgers (+0,72%).



18,0017,0016,0015,0014,0013,0012,0011,0010,009,008,00

gen. feb

.m

arç

abril

maig jun

y jul.

ago. se

t.oc

t.no

v.de

s.

15,27

14,1814,61

16,23

14,88

17,31 17,28

15,35

14,30

9,709,69

15,0915,11

13,7514,20

15,87

15,19

14,8616,07

16,30

15,17

14,58

14,97

Evolució dels viatgers mensuals de la xarxa de Bus (milions de validacions)

20142013

15,08


Si s’analitza l’evolució de la demanda del conjunt de TB de l’últim decenni, es diferencien clarament tres períodes:

1. El període 2005-2007 es caracteritza per un creixement de la demanda a conseqüència de les millores realitzades en l’oferta del servei (els plans de millora de la qualitat dels anys 2002 i 2006, la renovació de la flota, la millora de la informació, etc.), acompanyades d’un escenari de creixement de la població i de l’activitat econòmica.

2. En el període 2008-2012 es produeix una caiguda de la demanda a conseqüència de les ampliacions de la xarxa de metro i de l’esclat de la crisi econòmica.

3. Finalment, aquesta tendència es trenca els anys 2013-2014, coincidint amb la posada en marxa de la nova xarxa de bus i amb una lleugera millora de l’activitat econòmica.


220,00

210,00

200,00

190,00

180,00

170,00

160,00

203,

71

2003

205,

00

2004

205,

00

2005

207,

70

2006

210,

50

2007

194,

86

2008

195,

95

2009

189,

44

2010

188,

40

2011

179,

97

2012

182,

96

2013

Evolució dels viatgers a la xarxa de Bus (amb transports d'oci)(Milions de viatgers)


184,

31

2014


Ràtio d’ocupació

L’ocupació mitjana de TB de l’any 2014 (viatgers transportats per cotxe-km útil) ha augmentat fins a situar-se en 4,64 viatgers/cotxe-km útil, és a dir, un 3,4% superior a la de l’any anterior.

Aquest increment d’ocupació dels vehicles obeeix a l’increment de viatgers comentat anteriorment i, a més també, a una disminució de l’oferta de cotxes-km útils arran de la reducció d’oferta que hi ha hagut aquest any 2014.


4,754,704,654,604,554,504,454,404,354,304,25 4,

71

2008

4,64

2009

4,47

2010

4,43

2011

4,47

2012

4,49

2013

En el gràfic següent es mostra l’evolució d’aquest indicador en els darrers exercicis. L’ocupació mitjana de la xarxa de bus ha anat baixant cada exercici fins a situar-se en un mínim de 4,43 viatgers/km útil l’any 2011. A partir d’aquell any, arran de les actuacions destinades a racionalitzar l’oferta per reduir les necessitats financeres de l’empresa, l’indicador presenta un canvi de tendència i comença a créixer de nou.

Evolució de la ràtio d'ocupació a TB(viatgers/cotxe-km útil)


4,64

2014

2014 2013 Dif. %

Viatgers 184,31 182,96 1,35 0,7

Cotxes-km útils 39,73 40,78 -1,05 -2,6

Total viatgers/cotxe-km útil 4,64 4,49 0,15 3,4


Oferta del servei de Transports de Barcelona

Des del punt de vista de l’oferta de servei, com ja hem assenyalat, la novetat principal de l’any ha estat la implantació de la tercera fase de la nova xarxa de bus, amb la posada en servei de quatre línies (dues de verticals i dues d’horitzontals), de les quals tres són de nova creació (V15, V27 i H14) i la quarta va suposar l’ampliació de la línia H16, creada el 2013. S’arriba així als tretze eixos de bus d’altes prestacions. La posada en marxa d’aquestes línies ha comportat també la substitució d’algunes línies i canvis en d’altres.

Evolució de les places-km ofertes a TB (en milions)

2014 2013 Dif. %

Places-km ofertes 3.314,29 3.357,11 -42,81 -1,28

En termes quantitatius, el nombre de places-km ofertes ha estat un 1,28% inferior al de l’any 2013, ja que s’han donat 3.314,29 milions de places-km. Aquesta disminució és fruit de la reducció de l’oferta per manca de capacitat productiva. Un cop signat el Contracte programa 2014-2017, la intenció és que l’oferta a la xarxa d’autobusos de l’any 2015 augmenti amb la posada en marxa d’un pla de millora de l’oferta i amb la continuació de la implantació de la nova xarxa de bus.

Evolució de les places-km ofertes a TB(milions de places-km)



3.550,00

3.500,00

3.450,00

3.400,00

3.350,00

3.300,00

3.250,00

3.200,00 3.52

0,70

2009

3.50

3,76

2010

3.50

1,86

2011

3.32

0,57

2012

3.35

7,11

2013

3.31

4,29

2014



En els darrers anys l’oferta de bus s’ha anat adaptant a les necessitats de la demanda, sobretot amb la posada en servei de la línia 9/10 i les ampliacions de les línies 2 i 5 de metro en els anys 2009-2010.

El descens de l’any 2012 obeeix a les jornades de vagues d’aquell any, juntament amb la posada en marxa del Pla de racionalització de l’oferta.

Les mateixes causes explicarien el descens del quilometratge útil recorregut al llarg de l’any, el qual ha disminuït un 2,58% respecte a l’any 2013.

Evolució dels cotxes-km útils recorreguts a TB (en milers)

2014 2013 Dif. %

Cotxes-km útils recorreguts 39.729,88 40.781,08 -1.051,20 -2,58

El fet que el percentatge de disminució dels cotxes-km útils (-2,58%) sigui superior al de les places-km ofertes (-1,28%) obeeix al fet que l’any 2014 ha crescut el nombre de quilòmetres útils recorreguts per la flota d’autobusos de gran capacitat (articulats i biarticulats) i, per contra, ha baixat el nombre de quilòmetres útils recorreguts per la flota d’autobusos estàndards, que tenen menys capacitat.

Pel que fa al compliment del servei programat (percentatge de cotxes-km útils recorreguts sobre els programats), la mitjana anual s’ha situat en el 98,86%.

% de compliment del servei l'any 2014

99,60

99,40

99,20

99,00

98,80

98,60

98,40

98,20

98,00

gen. feb

.m

arç

abril

maig jun

y jul.

ago. se

t.oc

t.no

v.de

s.

99,32

99,32

mensualacumulat

99,31 99,27 99,21

98,79

98,46

99,16

98,59 98,79 98,51

99,32 99,30 99,28 99,1899,06 98,99

99,01

98,97 98,90 98,89 98,86

98,59

98,39



De l’estudi de mesura de la prestació del servei (MPS) s’obté la valoració de diferents aspectes qualitatius de l’oferta de bus. Així, les notes mitjanes del servei de l’any 2014 (en una escala de 0 a 10 punts), des del punt de vista del compliment del servei, neteja, conservació, informació i atenció al client han estat les següents:

Nota (any 2014)

Competència Compliment de l'oferta 9,91

Confort Neteja Passatgers que viatgen amb vehicles amb neteja adequada 9,88

Passatgers que esperen en parades amb neteja adequada 9,28

Conservació Passatgers que viatgen amb vehicles amb conservació adequada 9,94

Passatgers que esperen en parades amb conservació adequada 9,64

Total neteja 9,68

Total conservació 9,82

Informació Passatge amb informació adequada als vehicles 10,00

Passatge amb informació adequada a les parades 9,89

Total informació 9,93

Atenció al client Passatgers que reben un tracte adient 9,85

Passatgers amb respostes correctes 9,99

Passatgers que viatgen amb personal amb aparença adequada 10,00

Passatgers que viatgen amb condicions de conducció adequades 9,98

Queixes i reclamacions

Temps mitjà de resposta 9,50

Respostes dins del termini 8,41

Total atenció al client 9,77


Costos per viatger transportat (en euros)

Concepte 2014 2013

Dif. encèntims

d´euro %

Despeses d’explotació

Aprovisionament 0,050 0,050 0,00 0,1

Electricitat/carburant

0,128 0,140 -1,26 -8,9

Personal 1,093 1,091 0,19 0,2

Serveis exteriors 0,182 0,187 -0,51 -2,7

Variacions de les provisions

-0,006 -0,004 -0,17 38,9

Total despeses d’explotació 1,447 1,464 -1,74 -1,2

Altres despeses

Tributs 0,003 0,002 0,03 11,6

Amortització neta 0,128 0,143 -1,49 -10,4

Resultat per vendes d’immobilitzat

0,000 0,000 -0,03

Pensions 0,002 0,004 -0,13 -34,8

Total altres despeses 0,133 0,149 -1,62 -10,8

Despeses financeres

Sanejaments del contracte programa

0,000 0,000 0,00

Estructurats 0,028 0,024 0,39 16,5

Total despeses financeres 0,028 0,024 0,39 16,5

Total cost/viatger 1,608 1,638 -2,97 -1,8

Viatgers transportats (en milers)

184.313 182.963 1.350 0,7


Evolució dels costos per viatger transportat i per hora de servei de bus Cost per viatger transportat

En una conjuntura d’estancament econòmic, l’empresa ha continuat aplicant mesures per estalviar recursos i contenir les despeses, amb la finalitat de reduir les seves necessitats financeres i ajustar-les a les pressupostades per a l’exercici. Prova d’això és la bona evolució dels costos totals per viatger transportat, que aquest 2014 s’han situat en 1,61 euros/viatger, és a dir, s’han reduït un 1,8% respecte a l’any anterior. A la disminució de despeses de la societat que s’ha produït a TB aquest 2014, cal afegir-hi l’increment de viatgers transportats comentat anteriorment.



Els costos d’explotació per viatger transportat s’han situat aquest darrer any en 1,45 euros/viatger, la qual cosa ha representat una disminució de l’1,2% respecte a l’exercici anterior. Dins d’aquests, el cost/viatger dels aprovisionaments pràcticament es manté igual que l’any anterior, i el cost/viatger de personal augmenta un lleuger 0,2%. En canvi, els costos per viatger del carburant i els serveis exteriors han disminuït un 8,9% i un 2,7%, respectivament. Pel que fa al carburant, han baixat tant les despeses de gasoil com les del gas natural dels autobusos gràcies al consum inferior de la flota (s’han realitzat un 2,65% menys de km totals que l’any anterior) i, també, a la disminució del preu dels carburants aquest any 2014.

Pel que fa a la resta de partides, cal destacar la disminució del cost per viatger de l’amortització neta, que baixa 1,49 cèntims d’euro, i l’augment del cost/viatger de les despeses financeres, que creix 0,39 cèntims d’euro.




Cost per hora total de servei de bus

L’anàlisi dels costos unitaris des del punt de vista de la demanda (cost per viatger) canvia quan es fa des del punt de vista de l’oferta (hores de servei realitzades). Així, mentre que en el cas del cost/viatger s’ha produït un descens de l’1,8%, en el cas del cost total per hora de servei, aquest ha crescut un 1,3% aquest any 2014, tot i la reducció de les despeses totals de la societat. Això es deu a la disminució d’un 2,3% de les hores de servei dels autobusos en comparació de l’any 2013.

Pel que fa als costos d’explotació per hora de servei de bus, s’han situat en 72,11 euros/hora, és a dir, han crescut un 1,9% respecte de l’any anterior. En aquest cas, també el cost/hora del carburant presenta una baixada de 0,41 euros, juntament amb la disminució de 0,09 euros del cost/hora de les provisions.

Quant a la resta de partides, destaca la reducció de 0,52 euros del cost/hora de l’amortització neta i l’increment del cost/hora de les despeses financeres en 0,23 euros.

Costos per hora de servei total de bus (en euros)

Concepte 2014 2013 Dif. %


Aprovisionament 2,507 2,429 0,08 3,2

Electricitat/carburant 6,368 6,781 -0,41 -6,1

Personal 54,451 52,702 1,75 3,3

Serveis exteriors 9,084 9,054 0,03 0,3

Variacions de les provisions -0,300 -0,209 -0,09 43,3

Total despeses d’explotació 72,109 70,755 1,35 1,9

Altres despeses Tributs 0,134 0,116 0,02 15,1



-0,003 0,011 -0,01

Pensions 0,124 0,184 -0,06 -32,7


Despeses financeres


0,000 0,000 0,00

Estructurats 1,384 1,152 0,23 20,2


Total cost/hora bus 80,135 79,129 1,01 1,3

Hores totals de servei de bus (en milers) 3.698,7 3.786,9 -88,2 -2,3




Evolució de la recaptació

Aquest any 2014, els ingressos per recaptació de TB (abans de comissions, descomptes i ràpels) han ascendit a 135,1 milions d’euros, la qual cosa ha representat un increment en la recaptació de 3,3 milions d’euros sobre l’any anterior. Aquest increment s’ha produït a la xarxa regular de bus a conseqüència de l’augment de passatge transportat i per l’actualització de tarifes de l’any 2014.

2014 2013 % dif.

Recaptació (milers d’euros) 135.116 131.777 2,53

Cotxes-km total recorreguts (milers) 44.066 45.265 -2,65

Recaptació/cotxe-km total 3,066 2,911 5,32

Quan es relacionen els ingressos de les vendes amb l’oferta, a través de la ràtio de recaptació per cotxe-km total recorregut, s’observa que aquest indicador ha crescut un 5,3% respecte a l’any anterior, i supera per primer cop els 3 euros per cotxe-km total.

De l’observació de la gràfica que recull l’evolució dels ingressos per recaptació dels últims anys, en destaca el creixement continuat que s’ha produït cada any a partir del 2010, sobretot pel que fa a la ràtio de recaptació/cotxe-km total. Evolució dels ingressos per recaptació Recaptació (milers d'euros) Recaptació / cotxe-km total (euros per cotxe-km total)

140.000

135.000

130.000

125.000

120.000

115.000

110.000

105.000

3,20

3,00

2,80

2,60

2,40

2,20

2,00

2009

2010

116.

462

117.

004

124.

506

125.

161

131.

777

2011

2012

2013

2,50 2,502,66

2,792,91



135.

116

2014

3,07


Dades de la xarxa de metro


Les principals dades de la xarxa de metro, en data 31 de desembre del 2014, es recullen al quadre següent:

Línia kmNombre

d'estacions

Trens programats

en Hora PuntaInterval de pas en Hora Punta

1 20,7 30 26 3'44"

2 13,1 18 19 3'28"

3 18,4 26 26 3'21"

4 17,3 22 19 4'00"

5 18,9 26 30 2'58"

9 i 10 11,1 12 6 i 4 3'00"

11 2,3 5 2 7'30"

Funicular 0,8 2 2 10'00"

Total xarxa 102,6 141 134

La Línia 11 té 3 trens de 2 cotxes i la resta de línies tenen trens quíntuples. Funicular: 2 trens de 3 cotxes.L'interval de 3'00" correspon al tram comú de L9 i L10, en els trams individuals és de 6'00"

De les 141 estacions de la xarxa, inclòs el funicular de Montjuïc, n’hi ha 99 de senzilles, 15 amb una correspondència i 4 amb dues correspondències.

El parc mòbil de Metro (sense el funicular), en data 31 de desembre del 2014, estava format per 162 trens quíntuples i 3 trens dobles. Això representa un total de 816 cotxes, dels quals 654 són motors i 162 remolcs, tal com es desglossen per sèries en el quadre següent:

Motors Remolcs Total cotxes Total trens

Sèrie 2000 24 6 30 6

Sèrie 2100 60 15 75 15

Sèrie 3000 72 18 90 18

Sèrie 4000 96 24 120 24

Sèrie 5000 156 39 195 39

Sèrie 6000 40 10 50 10

Sèrie 9000 200 50 250 50

Sèrie 500 (*) 6 0 6 3

Total cotxes 654 162 816 162 quíntuples(*) Els trens de la sèrie 500 són dobles. 3 dobles

D’altra banda, el funicular de Montjuïc té una flota de dues unitats de tres cotxes cadascuna.


Les principals dades de la línia 9/10 són les que es recullen al quadre següent:

Principals dades de la línia 9/10 Any 2014

Dades d'oferta de L9/10

Longitud de la línia a 31 de desembre (km) 11,1

Nombre d'estacions a 31 de desembre 12

Velocitat comercial en Hora Punta

Línia 9 (km/h) 29,25

Línia 10 (km/h) 32,40

Interval de pas en Hora Punta

En el tram comú 3'00"

En el tram individual 6'00"

Cotxes-km útils recorreguts (milers) 7.421,85

Places-km ofertes (milions) 1.447,26

Cotxes-km totals recorreguts (milers) 7.432,21

Dades de la flotade la L9/10

Nombre de trens 18

Nombre de cotxes motors 72

Nombre de cotxes remolcs 18

Total cotxes 90

Edat mitjana de la flota de la L-9/10 (anys) 5,2

Dades de demanda L9/10

Viatgers transportats (milers) 8.224

Plantilla L9/10 Plantilla absoluta a 31 de desembre 168

Plantilla mitjana homogènia 153,55




Passatgers transportats

Des del punt de vista de la demanda, el servei de metro de l’any 2014 s’ha caracteritzat per un creixement de 5,78 milions de viatgers respecte de l’any anterior. Així, la xifra de passatge ha passat de 369,9 milions de viatgers l’any 2013 a 375,7 milions aquest exercici, la qual cosa representa un creixement de l’1,56%. Aquesta bona evolució de la demanda cal atribuir-la a un manteniment dels estàndards de qualitat del servei (malgrat la continuació en l’aplicació de mesures d’estalvi de recursos) i a una lleugera millora de la conjuntura econòmica.

Viatgers transportats a Ferrocarril Metropolità de Barcelona (en milions)


Xarxa de metro 375,72 369,94 5,78 1,56

El gràfic següent mostra l’evolució mensual de la demanda de metro dels dos últims exercicis. Tot i que el creixement esmentat s’ha produït en ambdós semestres, ha estat notablement superior en els darrers sis mesos de l’any. Així, en el període gener-juny del 2014 el passatge de metro ha crescut 1,28 milions de viatgers (+0,68%), mentre que en l’últim semestre l’augment ha estat de 4,50 milions de viatgers, és a dir, un 2,48% respecte del mateix període de l’any anterior.



38,00

36,00

34,00

32,00

30,00

28,00

26,00

24,00

22,00

20,00

gen. feb

.m

arç

abril

maig jun

y jul.

ago. se

t.oc

t.no

v.de

s.

30,5429,25

31,16

32,92

33,89

30,84

30,5029,74

33,16

31,61

34,08

30,81

29,92

32,44

35,46

30,9731,63 31,55

23,8123,61

20132014

Evolució dels viatgers mensual de la xarxa de metro(milions de validacions)

31,75

34,51

30,1031,45

El creixement de passatge s’ha produït en totes les línies de metro a excepció de les línies 2, 9/10 i el Funicular. En el cas de la línia 9/10, cal tenir present que del 25 de novembre al 8 de desembre va patir afectacions en el servei a causa de la realització de tasques de manteniment de via.


Viatgers transportats per línies de metro (en milions)

Línia 2014 2013 Diferència % dif.

L1 103,051 100,906 2,145 2,13

L2 40,397 41,195 -0,798 -1,94

L3 82,033 80,134 1,899 2,37

L4 52,368 50,871 1,497 2,94

L5 87,904 86,724 1,180 1,36

L9 i L10 8,224 8,305 -0,080 -0,96

L11 1,161 1,061 0,100 9,43

Funicular 0,583 0,744 -0,161 -21,60

Total 375,722 369,939 5,783 1,56

Si s’observa la gràfica de l’evolució de la demanda dels últims anys, a excepció de l’any 2009, s’ha anat produint any rere any un increment del passatge, que ha coincidit al mateix temps amb un creixement de la xarxa de metro. Aquesta tendència s’atura l’any 2011 (quan es va assolir la xifra rècord de 389,0 milions de viatgers), a partir del qual es van produir dos anys consecutius de descensos de passatge que es trenquen, finalment, amb els bons resultats aconseguits aquest 2014.

Evolució dels viatgers a la xarxa de Metro(Milions de validacions)

390,0380,0370,0360,0350,0340,0330,0320,0310,0300,0290,0 34

5,3

353,

4

366,

4

376,

4

361,

7

381,

2

389,

0

373,

5

369,

9

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013



Pel que fa al Funicular, resta tancat des de l’1 d’octubre del 2014 a causa d’un despreniment de terres que va obstaculitzar la zona de vies a la part superior del recorregut, a prop de l’estació Parc de Montjuïc, situada al passeig de Miramar. L’esllavissada, originada pel trencament del mur de contenció d’una finca veïna, va superar la tanca que delimita les instal·lacions del Funicular i va cobrir la plataforma de via. Actualment encara s’hi estan fent els treballs de retirada de la runa i les obres de consolidació del terreny i les construccions existents.

Mentrestant, la connexió entre Paral·lel i Miramar s’està cobrint amb un servei especial d’autobusos.

375,

7

2014


Ràtio d’ocupació

Com a conseqüència de les mesures implementades per ajustar l’oferta a les necessitats reals de la demanda i, així, contribuir a un millor aprofitament dels recursos, l’ocupació mitjana de la xarxa, entesa com el nombre de viatgers/cotxes-km útils recorreguts, s’ha situat en 4,52 viatgers/cotxe-km útil, la qual cosa representa un creixement de gairebé el 3% respecte a l’any anterior.

2014 2013 %

Viatgers (milions) 375,72 369,94 1,56%

cotxes-km utils (milers) 83.160,46 84.303,28 -1,36%

Ràtio d’ocupació 4,52 4,39 2,96%

Al gràfic següent es pot observar l’evolució de la ràtio d’ocupació dels darrers exercicis. Coincidint amb l’ampliació de la xarxa de metro i amb la posada en marxa de la L9/10, així com l’aplicació del Pla de millores de freqüències (iniciat l’octubre del 2005), per millorar els estàndards de qualitat (sobretot en hores punta), la ràtio d’ocupació de la xarxa va anar baixant els darrers anys fins a assolir el seu valor mínim l’any 2011.

Posteriorment, amb l’execució del Pla de racionalització de l’oferta l’any 2012, aquest indicador ha augmentat cada any fins a arribar als 4,52 viatgers per cotxe-km útil aquest 2014.


4,70

4,60

4,50

4,40

4,30

4,20

4,10

4,00

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Evolució dels viatgers/cotxe-km a Metro(Milions de validacions)

4,68

4,58

4,35

4,29

4,38

4,39


2014

4,52


Oferta del servei, places-km ofertes

L’any 2014 s’ha continuat amb la política, iniciada en exercicis anteriors, de planificar l’oferta d’acord amb les necessitats reals de la demanda amb la finalitat de fer un ús eficient dels mitjans disponibles i contribuir també a l’estalvi de recursos. En aquest sentit, cal recordar que l’any anterior, concretament el mes de març del 2013, s’havia posat en marxa una nova programació de l’oferta a tota la xarxa que va afectar, sobretot, la línia 2 i la línia 9/10 (aquesta última en hores vall). Uns mesos més tard, l’1 de setembre del 2013, es va disminuir la velocitat comercial de la línia 2, cosa que va fer que augmentés el temps de volta en aquesta línia.

D’altra banda, del dia 25 de novembre al 8 de desembre del 2014, la línia 9/10 ha tingut afectacions en el servei amb motiu de la realització de tasques de manteniment de via.

Tot això explica el descens de l’oferta de metro de l’any 2014 respecte a l’exercici anterior, que, com es pot veure en el quadre, s’ha concentrat sobretot a les línies 2 i 9/10. Concretament, les places-km ofertes han disminuït un 1,38% respecte a l’any anterior, fins a situar-se en 15.236,1 milions.


Places-km ofertes (en milions)

Línia 2014 2013 Diferència %

L1 3.575,46 3.601,75 -26,28 -0,73

L2 1.915,85 2.054,13 -138,28 -6,73

L3 2.733,63 2.742,69 -9,06 -0,33

L4 2.373,59 2.377,41 -3,83 -0,16

L5 3.116,82 3.114,08 2,74 0,09

L9/10 1.447,26 1.485,40 -38,14 -2,57

L11 73,49 73,41 0,08 0,11

Total 15.236,10 15.448,86 -212,76 -1,38



Cotxes-km útils recorreguts

Aquest descens de l’oferta també es reflecteix en la xifra de cotxes-km útils recorreguts al llarg de l’any 2014. Així, el quilometratge recorregut per la flota de trens ha disminuït un 1,36%, i s’ha situat en 83,16 milions de cotxes-km útils.

Evolució dels cotxes-km útils recorreguts (en milers)

Línia 2014 2013 Diferència %

L1 17.884,14 18.012,69 -128,55 -0,71

L2 10.492,23 11.249,44 -757,21 -6,73

L3 16.581,73 16.638,25 -56,52 -0,34

L4 13.462,66 13.482,84 -20,18 -0,15

L5 16.902,66 16.887,89 14,77 0,09

L9 /L10 7.421,84 7.617,41 -195,57 -2,57

L11 415,20 414,76 0,44 0,11

Total 83.160,46 84.303,28 -1.142,82 -1,36


Evolució de les places-km ofertes(Milions)

17.200

16.000

15.000

14.000

13.000

12.000

11.000

10.000

9.000

8.000

12.5

18

2006

13.1

51

2007

14.6

56

2008

14.3

90

2009

16.0

62

2010

16.6

24

2011

15.6

24

2012

15.4

49

2013

Si s’observa l’evolució de l’oferta dels últims deu anys, es confirma un augment significatiu fins a l’any 2011, a conseqüència del creixement de la xarxa per la posada en servei de la L9/10 i les prolongacions de les línies 2, 3 i 5, i de la millora de les freqüències de pas. Però l’any 2012 es produeix un canvi de tendència per la posada en marxa del Pla de racionalització de l’oferta destinat a reduir les necessitats financeres de l’empresa.


15.2

36

2014


Pel que fa al compliment del servei programat (percentatge de cotxes-km útils realitzats sobre els programats), la mitjana anual s’ha situat en el 99,65%

En el gràfic següent es pot veure l’evolució mensual i acumulada d’aquest indicador durant l’any 2014.

100,10

99,90

99,70

99,50

99,30

99,10

98,90

98,70

98,50

gen. feb

.m

arç

abril

maig jun

y jul.

ago. se

t.oc

t.no

v.de

s.

99,68 99,71 99,72 99,76

99,73

99,74 99,72 99,72

99,7199,73

99,65

99,5999,59

MensualAcumulat

% de compliment de servei any 2014

99,77 99,78 99,7699,88

99,62

99,78

99,51

99,73

99,6799,71

98,84


El descens del grau de compliment del mes de desembre fins a situar-se en el 98,94% obeeix a la baixada que s’ha produït a la línia 1. Concretament, el motiu principal són els retards produïts entre els dies 2 i 19 de desembre per la reducció de la velocitat dels trens en l’estacionament en l’estació de Baró de Viver. La causa d’aquests retards fou una fissura produïda en la plataforma de formigó que suporta les vies (a causa de filtracions d’aigües subterrànies), la qual va ocasionar pèrdues de voltes i mitges voltes al llarg del dia.

Com a mesura transitòria, es van col·locar diverses bigues d’acer, que travessen els carrils i els sostenen en la seva posició, en un tram d’uns vint metres de totes dues vies. El reforç de les vies és una mesura transitòria mentre TMB i la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre fan un estudi aprofundit de les condicions del terreny al voltant de l’estació i les possibles mesures que caldrà prendre per millorar-ne la impermeabilització.


Oferta de trens en servei a l’hivern en hora punta (dies feiners)

La xifra de trens en hora punta del matí corresponents a un dia feiner d’hivern (inclòs el funicular de Montjuïc) era, a finals d’any, de 134 trens, és a dir, la mateixa que l’any anterior.

Trens en hora punta (dia feiner)

Línia 2014 2013 2012 2011 2010

L1 26 26 26 26 26

L2 19 19 22 22 22

L3 26 26 27 27 27

L4 19 19 19 19 19

L5 30 30 30 30 30

L9 6 6 6 6 5

L10 4 4 4 4 4

L11 2 2 2 2 2

Funicular 2 2 2 2 2

Total 134 134 138 138 137



Velocitat comercial

En el quadre següent es mostra la velocitat comercial de cadascuna de les línies de metro, en hora punta, d’un dia feiner d’hivern. Com es pot veure, aquest any 2014 s’ha mantingut a totes les línies la mateixa velocitat que l’any anterior.

Velocitat comercial (km/hora)

Línia 2014 2013

L1 26,8 26,8

L2 25,7 25,7

L3 26,6 26,6

L4 28,4 28,4

L5 26,3 26,3

L9 29,3 29,3

L10 32,4 32,4

L11 24,0 24,0

Funicular 18,0 18,0


Altres indicadors de qualitat del servei

De l’estudi de mesura de la prestació del servei (MPS) s’obté la valoració de diferents aspectes qualitatius de l’oferta de metro. Així, les notes mitjanes del servei de l’any 2014 (en una escala de 0 a 10 punts), des del punt de vista de l’accessibilitat, la informació, la seguretat, la conservació, la neteja i l’atenció al client, han estat les següents:

Nota (any 2014)

Accessibilitat Disponibilitat client Ascensors 5,95

Disponibilitat client Escales Mec. 6,87

Disponibilitat client Distribuïdores 5,88

Disponibilitat client Passos de peatge 7,07

Total accessibilitat 6,44

Atenció al client Passatgers que reben un tracte adient 9,86

Passatgers que viatgen amb personal d'aparença adequada

10,00

Passatgers amb respostes correctes 9,87

Queixes i reclamacions: Temps mitjà de resposta 10,00 (*)

Respostes dins de termini 8,74 (*)

Total atenció al client 9,77

Informació Passatgers que viatgen en condicions d'informació de trens adequada

9,96

Passatgers que viatgen en condicions d'informació d'estacions adequada

9,98

Total informació 9,97



(*) El temps mitjà de resposta ha estat de 13,3 dies (el valor objectiu és igual o inferior a 15 dies) i les respostes dins de termini han representat el 87,42% del total de respostes


Nota (any 2014)

Seguretat Incidents per milió de validacions 7,09

Accidents per milió de validacions 6,34

Total seguretat 6,73

Confort: conservació Passatgers que passen per estacions amb conservació adequada 9,93

Passatgers que viatgen en trens amb conservació adequada 9,55

Total confort: conservació 9,75

Confort: neteja Passatgers que passen per estacions amb neteja adequada 9,92

Passatgers que viatgen en trens amb neteja adequada 9,44

Total confort: neteja 9,70




Evolució dels costos per viatger transportat i per cotxe-km total recorreguda FMB

Costos per viatger transportat

L’any 2014 l’empresa ha continuat desenvolupant la seva activitat dins d’una conjuntura d’estancament econòmic, la qual cosa ha obligat a continuar aplicant ajustos per contenir o retallar les despeses de la societat, sense perjudicar la prestació del servei, i reduir així les necessitats financeres de TMB, en espera de la signatura del Contracte programa 2014-2017 que, finalment, es va signar el 5 de novembre entre l’ATM i TMB.

Aquestes actuacions per racionalitzar la despesa s’han reflectit en una contenció del cost total per viatger transportat (sense incloure-hi el rènting dels trens i els cànons de la L9/10), el qual s’ha situat en 0,83 euros/viatger, pràcticament igual que l’any anterior.

Les despeses d’explotació per viatger també s’han mantingut constants respecte de l’any anterior, concretament han estat de 0,69 euros/viatger. Per partides, destaca el creixement dels costos d’aprovisionaments i les variacions de les provisions per viatger i el descens dels costos/viatger del personal i els serveis exteriors.

El conjunt de les altres despeses per viatger (sense incloure les despeses financeres) també han disminuït, concretament un 5,1%. Per contra, les despeses financeres per viatger han augmentat 0,83 cèntims d’euro (19,9%), bàsicament pel creixement dels interessos de les operacions d’endeutament requerit per l’ATM dels anys 2009-2014.

Costos per viatger transportat (en euros)

Concepte 2014 2013 Diferència %


Aprovisionaments 0,021 0,018 0,28 15

Electricitat/carburant 0,079 0,079 0,01 0,1

Personal 0,434 0,444 -1,07 -2,4

Serveis exteriors 0,146 0,149 -0,23 -1,6

Variacions de les provisions 0,011 0,002 0,89 402,0

Total despeses d’explotació sense rènting de trens ni cànons L9/10

0,692 0,693 -0,13 -0,2

Altres despeses

Tributs 0,001 0,001 0,00 -1,5



0,000 0,001 -0,14 -99,8

Pensions 0,001 0,001 -0,02 -17,2


Despeses financeres


0,040 0,031 0,84 27,0

Estructurats 0,011 0,011 -0,01 -0,9


Total cost/viatger 0,834 0,831 0,21 0,3

Viatgers transportats (en milers) 375.722 369.939 5.783 1,6


Nota: No s’hi inclou el rènting de trens ni els cànons de la línia 9/10.



Cost per cotxe-km total recorregut

A diferència del cas de la demanda, quan es relacionen els costos totals de FMB amb l’oferta de cotxes-km totals recorreguts, s’observa un lleuger increment aquest exercici respecte de l’any anterior. Així, el cost total (sense rènting de trens ni cànons de la línia 9/10) s’ha situat en 3,70 euros/cotxe-km total front els 3,59 euros/cotxe-km total de l’any anterior. L’explicació és que mentre que en el cas de la demanda el nombre de viatgers del 2014 ha crescut un 1,6%, en el cas de l’oferta, el nombre de cotxes-totals recorreguts ha disminuït un -1,3% aquest darrer exercici.

Els costos d’explotació per cotxe-km total recorregut han crescut un 2,8%, sobretot per l’augment del cost/cotxe-km dels aprovisionaments i de les variacions de les provisions. També destaca l’increment en 4,24 cèntims d’euro del cost/cotxe-km total de les despeses financeres.

Costos per cotxe-km total recorregut (en euros)

Concepte Any 2014 Any 2013

Diferènciaen cèntims

d´euro %


Aprovisionaments 0,094 0,079 1,46 18,4

Electricitat/carburant 0,353 0,342 1,05 3,1

Personal 1,927 1,918 0,91 0,5

Serveis exteriors 0,651 0,642 0,86 1,3

Variacions de les provisions 0,049 0,010 3,98 416,9

Total despeses d’explotació sense rènting de trens ni cànons L9/10

3,074 2,991 8,27 2,8

Altres despeses

Tributs 0,003 0,003 0,00 1,4



0,000 0,006 -0,60 -99,8

Pensions 0,004 0,005 -0,07 -14,8


Despeses financeres


0,176 0,135 4,14 30,7

Estructurals 0,047 0,046 0,09 2,0


Total cost/cotxe 3,703 3,587 11,53 3,2

Cotxes-km totals recorreguts (en milers) 84.577 85.732 -1.155 -1,3


Nota: No s’hi inclou el rènting de trens ni els cànons de la línia 9/10.



Evolució de la recaptació a FMB

Els ingressos derivats de la recaptació total de l’empresa FMB (abans de comissions, ràpels i descomptes) han crescut en 11,6 milions d’euros respecte a l’any anterior, la qual cosa ha representat un increment del 4,85%. Aquesta bona evolució dels ingressos derivats de les vendes de bitllets és conseqüència de l’augment de passatge comentat anteriorment i de l’actualització de tarifes de principis d’any.

La ràtio recaptació/cotxe-km total també ha augmentat notablement respecte a l’any anterior (+6,28%), i s’ha situat en 2,98 euros/cotxe-km total.

Recaptació per cotxe-km total recorregut (en euros)

2014 2013 % dif.

Recaptació (milers euros) 251.818 240.172 4,85%

Cotxes-km total recorreguts (milers) 84.577 85.732 -1,35%

Recaptació/cotxe-km total 2,98 2,80 6,28%

En el gràfic següent es pot apreciar la bona evolució tant dels ingressos per recaptació globals com de l’indicador de recaptació/cotxe-km total recorregut.

Evolució dels ingressos per recaptació Recaptació (milers d'euros) Recaptació / cotxe-km total (euros per cotxe-km total)

260.000

250.000

240.000

230.000

220.000

210.000

200.000

190.000

180.000



2013

2009

2010

240.

172

203.

048

218.

024

231.

506

240.

690

2011

2012

2,80

2,522,43

2,51

3,10

3,00

2,90

2,80

2,70

2,60

2,50

2,40

2,30

2,20

2014

251.

818

2,98

2,78


La societat Projectes i Serveis de Mobilitat, SA, explota el telefèric de Montjuïc des del 16 de maig del 2007. A continuació es recullen les principals dades d’operació del Telefèric durant l’any 2014.

Exposició sobre l’evolució del negoci

El 2014 ha esdevingut el setè any complet de funcionament del telefèric de Montjuïc des de la seva renovació total. Disposa de 55 cabines totalment vidriades amb una capacitat per a vuit persones i adaptades per a persones amb mobilitat reduïda (PMR).

Amb tres estacions (Parc de Montjuïc, Mirador i Castell de Montjuïc), la capacitat de transport supera les 2.000 persones/hora/sentit i varia en funció de la demanda. Funciona tots els dies de l’any amb horari entre les 10 h i les 21 h (en l’època de l’any de més afluència), excepte en el període necessari per al manteniment preceptiu, que el 2014 va ser de set setmanes excepcionalment, a causa d’una revisió tècnica extraordinària.

Durant aquesta revisió es va substituir el cable portador/tractor, de 1.600 metres de longitud. S’hi va fer el desmuntatge complet de la instal·lació, el canvi de peces desgastades per l’ús, el muntatge i la comprovació posterior de funcionament i seguretat.

El mes de novembre el Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona (SPEIS) va realitzar pràctiques d’evacuació a les instal·lacions del telefèric de Montjuïc, les quals formen part del Pla d’autoprotecció.

El mes de desembre van començar les obres de remodelació del sistema de validació i venda a les línies de peatge, per tal d’adaptar-lo a les necessitats actuals.

Oferta de servei de Projectes i Serveis de Mobilitat

Des de l’1 de gener fins al 31 de desembre del 2014 el telefèric de Montjuïc ha prestat 2.994 hores de servei. Els mesos d’estiu (juny, juliol, agost i setembre) és quan l’oferta en hores de servei ha estat més elevada (ha representat el 45% del total anual). La disponibilitat de la instal·lació ha estat del 98,37% respecte a l’oferta programada, és a dir, no s’han complert l’1,6% de les hores programades. Els motius de les aturades han estat: un 1,10% per causes externes (principalment per la climatologia adversa) i un 0,53% per causes internes (incidències tècniques).

Demanda

L’any 2014 s’han transportat 1.328.468 viatgers, la qual cosa representa un descens del 2,8% respecte a l’any anterior.

2014 2013 dif. %

Viatgers 1r semestre 537.080 587.738 -50.658 -8,6

Viatgers 2n semestre 791.388 778.565 12.823 1,6

Total 1.328.468 1.366.303 -37.835 -2,8


Dades de Projectes i Serveis de Mobilitat, SA


Demanda

De l’anàlisi de la demanda cal fer diverses observacions:

—Per un costat, la demanda del primer semestre va caure un 8,6% a conseqüència de dues incidències tècniques:

1. Aturada tècnica esdevinguda el dia 1 de gener del 2014 amb motiu del trencament d’un rodament del volant de desviament de l’estació de Mirador. La seva reparació va requerir dos dies de treballs en els quals el telecabina va estar tancat al públic.

2. Des del 20 de gener fins al 5 de març el Telefèric va romandre tancat perquè s’hi va portar a terme una revisió extraordinària obligatòria (22.500 hores de servei) la qual va significar 26 dies menys de servei al públic que els altres anys anteriors.

—Per l’altre costat, la demanda del segon semestre va ser superior en un 1,6% respecte al mateix semestre de l’any anterior, tot i la davallada de viatgers del darrer trimestre a conseqüència de l’afectació produïda pel tancament del funicular de Montjuïc per causes alienes a l’empresa.


250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

0

gen. feb

.m

arç

abril

maig jun

y jul.

ago. se

t.oc

t.no

v.de

s.

20132014

32.177 52.999

25.4920

102.739 76.007

117.845

146.563

137.031137.521

160.229166.568

205.749186.098

151.632144.812

68.85471.071

146.581148.706

137.740134.585

76.84666.926

A continuació es pot veure gràficament l’evolució de la demanda mensual dels dos últims exercicis:

Evolució mensual dels viatgers del Telefèric de Montjuïc



1.400.0

1.300.0

1.200.0

1.100.0

1.000.0

900.0

800.0

2008

2013

2009

2010

1.15

9,8

1.36

6,3

1.13

8,6

1.18

2,5

1.36

7,4

1.39

2,9

2011

2012

Accessibilitat

L’any 2011 s’ha portat a terme l’auditoria corresponent a la certificació d’accessibilitat universal (norma UNE 170.001) de l’empresa certificadora LGAI-Applus. Les instal·lacions del telefèric de Montjuïc van obtenir el desembre del 2008, tant pel que fa a l’accessibilitat a l’entorn (aspectes arquitectònics) com al sistema de gestió de l’accessibilitat (gestió interna). Així, qualsevol trajecte dins les instal·lacions del telefèric s’adequa a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda i els permet una autonomia total: a través de rampes, passos i un ajust acurat de la separació entre andana i cabines per a les persones que es mouen en cadira de rodes; per la mida dels rètols, els encaminaments, els navegadors tàctils a les màquines de venda de tiquets per a persones invidents o amb dèficit visual, i per la disposició d’informació escrita per a persones sordes.

A més a més, el personal que presta els seus serveis al telefèric de Montjuïc està format i sensibilitzat davant les necessitats específiques dels col·lectius de persones amb discapacitats i, tant els protocols d’atenció al públic com els de manteniment de les instal·lacions, garanteixen les condicions d’accessibilitat.

L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona i la Federació ECOM, que agrupa més de cent cinquanta col·lectius de persones amb discapacitat, van col·laborar en la definició de les característiques d’accessibilitat del telefèric.

Evolució dels viatgers del Telefèric de Montjuïc (milers)

En el gràfic següent es pot observar l’evolució de la demanda del telefèric de Montjuïc per als anys 2008-2014, en què destaca el creixement que es va produir l’any 2011 quan es van superar l’1,3 milions de viatgers, xifra que s’ha consolidat els anys següents, malgrat la conjuntura de crisi econòmica del període.

2014

1.32

8,5



Principals dades del Telefèric

Longitud 752

Desnivell 84,55

Nombre de suports 12

Nombres de cabines (totes vidrades) 55

Capacitat del sistema (pers./hora) 2.000

Distància mínima entre cabines (metres) 48

Velocitat (metres/segon) 2,5-5

Tracció (kVA) 400

Contrapès Tensió hidràulica



6La xarxa de transport públic referent


8,7

2014

Evolució del material mòbil i del servei a TB

Edat mitjana de la flota

El parc d’autobusos en data 31 de desembre del 2014 estava format per 1.070 vehicles, desglossats en els models següents:

—639 autobusos estàndards —286 articulats, —24 midibusos —47 minibusos —3 autobusos biarticulats —67 autobusos de 2 pisos (Barcelona Bus

Turístic) —4 vehicles de tipus jardinera (Barcelona Bus

Turístic).

Els moviments en la composició de la flota al llarg de l’any han fet que l’edat mitjana del parc mòbil en data 31 de desembre del 2014 s’hagi situat en 8,7 anys.

Autobús


9.0

8,0

7,0

6,0

5,0

4,0

3,0

2,0

6,7

2005

5,3

2006

6,1

2007

6,4

2008

5,8

2009

6,1

2010

6,8

2011

7,3

2012

8,0

2013

Edat mitjana de la flota d'autobusos(Anys)

En el gràfic es pot observar l’evolució de l’edat mitjana del parc operatiu dels últims deu exercicis, on destaca un envelliment progressiu de la flota en els últims anys, coincidint amb l’inici de la crisi econòmica i la consegüent posada en marxa de mesures d’estalvi que han repercutit també sobre la política d’inversions de la societat i, concretament, en la renovació d’autobusos.


Projecte 3iBS

El projecte 3iBS té com a objectiu continuar incrementant el rendiment, l’accessibilitat i l’eficiència dels sistemes de transport de superfície de les ciutats. Aquest pla participa directament dins de l’objectiu de la Comissió Europea de desenvolupar un transport públic d’alta qualitat.

El projecte 3iBS (Intelligent, Innovative and Integrated Bus System) té el seu origen en el projecte anterior EBSF (sistema europeu de l’autobús del futur) on fabricants d’autobusos, operadors i empreses auxiliars van estudiar, proposar, analitzar i valorar les propostes tècniques i operatives que definiran la tecnologia i el funcionament dels vehicles i les xarxes dels propers anys.

L’objectiu d’aquest projecte és analitzar l’efecte d’un seguit de tòpics lligats a les noves tendències en matèria d’autobusos d’ús urbà. Aquests són:

— Intermodalitat amb vehicle privat — Intermodalitat amb altres transports — Accessibilitat i seguretat — Nivell de servei — Sostenibilitat energètica — Serveis en esdeveniments especials — Aplicació de sistemes d’informació

Principals projectes tecnològics i organitzatius en curs

TMB hi participa com a líder del paquet de treball WP1.6 (energia i sostenibilitat) amb ciutats com Nantes, Londres, París, Münster, etc., i focalitza la seva participació en els apartats de nivell de servei i sostenibilitat energètica.

Així mateix, TMB ha participat en el paquet de treball WP1.4 sobre solucions de servei per a una xarxa de bus integrant tot el sistema de transport (operació, infraestructures, vehicles, etc.). Per això s’han mostrat els avenços realitzats en la nova xarxa de bus. En concret, la participació de TMB consisteix a:

—Presentar i compartir els resultats de la nova xarxa de bus. —Editar i desenvolupar el document de l’apartat de sostenibilitat

energètica. Aquest treball consisteix a recopilar i editar els resultats dels casos reals en estudi de diferents ciutats en referència a:

—Els efectes de la inversió en ecoconducció i caixes de canvi intel·ligents.

—Els efectes dels sistemes de tracció híbrids i una anàlisi del seu impacte en funció de la tipologia i perfils de l’explotació.

—Proposta del nou cicle SORT (standardized on-road test cycle) per a vehicles híbrids sense endoll.

—Model per analitzar el mapa d’emissions d’una ciutat utilitzant com a exemple Barcelona.

Aquests documents presenten les reduccions obtingudes amb diferents accions tècniques per disminuir el consum i les emissions, així com un model matemàtic que permet preveure com la posada en marxa de la xarxa ortogonal i de la renovació de flota orientada a la reducció de consums i emissions afecta i afectarà la ciutat.


Autobús


D’aquesta forma, el projecte permetrà donar a conèixer l’avantatge d’aquestes noves tecnologies més eficients, a tots els operadors europeus, i servirà també com a plataforma per sistematitzar un marc de recerca d’àmbit europeu per innovar dins del sistema urbà de transport.

Projecte ZeEUS

Barcelona s’ha situat al capdavant de la recerca i la innovació en el transport urbà d’emissió zero, en ser la primera ciutat que posa en servei autobusos elèctrics dins del projecte ZeEUS.

Projecte ROMMI: seguiment del model d’assistència tècnica de Material Mòbil al Centre de Regulació del Trànsit (CRT)

Els resultats obtinguts l’any 2014 han estat els següents: —S’han registrat 1.787 incidències menys respecte a l’any 2013, la

qual cosa representa una reducció del 5,87%. Aquests bons resultats situen el descens acumulat respecte a les incidències comptabilitzades el 2010 en 3.036 incidències menys (una reducció del 9,6%). No obstant això, al 2014 s’ha experimentat un increment molt significatiu de les actuacions de retirada i, per contra, una disminució important de les actuacions de substitució del vehicle (suposen una disminució total de l’1,5% en el conjunt d’aquests tipus d’actuacions respecte al 2013) i una reducció acumulada del 0,9% respecte al 2010. Com a conclusió, es pot afirmar que aquest darrer any s’ha corregit el canvi de tendència produït el 2013, i s’ha tornat a una tendència de reducció d’incidències produïdes des que es va començar a aplicar aquest model l’any 2011.

—Quant al temps mitjà d’aturada del servei, s’ha incrementat un 1,6% respecte a l’any anterior.Per tant, el resultat global del funcionament del model ha tornat a ser positiu des de la seva posada en marxa el 27 de setembre del 2010, ja que s’ha mantingut una reducció significativa de les incidències que impacten tant el servei com l’activitat dels tallers de material mòbil i la disponibilitat de la flota.

Projecte ROMMI: Pla d’inspeccions predictives, Pla de capacitació i optimització dels plans de manteniment preventiu dels vehicles de la flota.

Durant l’any 2014 s’han realitzat un total de 2.693 inspeccions sobre una previsió inicial de 2.998 previstes, la qual cosa resulta en un percentatge de compliment del 89,8%.

El projecte ROMMI identifica la inspecció predictiva com un procés clau, prèvia a l’execució de les tasques del Pla de manteniment on, al marge de les tasques que cal realitzar de manera sistemàtica (per quilòmetres o temps), s’identifiquen altres anomalies que s’han de corregir. Això permet optimitzar el temps d’intervenció del vehicle efectuant aquestes tasques addicionals durant les inspeccions periòdiques i es contribueix de manera significativa a la reducció d’incidències i al consegüent augment de les ràtios de fiabilitat imputables.


Autobús


Així mateix, s’han continuat implementant els plans de manteniment preventiu per als nous vehicles que incorporen tecnologies híbrides/elèctriques.

Quant a la capacitació, durant l’any s’han portat a terme un total de vuit accions de formació, que fan un total de 33 sessions impartides amb un total de 209 assistents.

Nou model d’anàlisi de costos de manteniment (imputació de materials a les ordres de treball)

Aquest projecte, iniciat i implantat el 2012, té com a objectiu poder establir una anàlisi correcta dels costos associats al manteniment dels vehicles, mitjançant la imputació dels costos de materials en les ordres de treball (OT) que es generen durant la intervenció dels vehicles als tallers de Material Mòbil dels centres operatius de negocis (CON). Després de la consolidació de la imputació de materials a ordres de manteniment (OM) durant el 2013, s’ha confeccionat un primer informe d’anàlisi de costos de manteniment en funció dels següents aspectes tècnics dels vehicles:

—Dades de seguiment de compliment en imputació a OM en cada CON.

—Costos per sèrie (lots): classificació global i agrupació per CON. —Costos per tecnologies: dièsel, gas natural comprimit (GNC), híbrid-

dièsel, híbrid-GNC. —Costos per marca (fabricant del vehicle). —Anàlisi cost-fiabilitat global i per CON. —Costos per tipologia de material (tipus d’aprovisionament) i costos

imputats a desquadrament de magatzems. —Rànquing de cost de materials: > 10.000 euros i anàlisi de materials

imputables a OM que no s’imputen.

L’any 2014 s’han imputant a OT el 69,2% dels costos de materials emprats en el manteniment de la flota, amb una previsió aproximada de sostre màxim d’imputació de materials del 70%, amb la qual cosa, es pot afirmar que els processos d’imputació de materials a les OT estan completament consolidats.

Així mateix, s’han fet diverses sessions de formació amb el personal dels CON responsables de l’activitat dels magatzems de dipòsit (gestors de materials i auxiliars de magatzem) amb un alt grau de participació i interès sobre els temes exposats.

Pla de millores tecnològiques orientades cap a la millora del manteniment

Durant l’any s’han desenvolupat els projectes que tot seguit es relacionen (s’indica l’estat actual de cadascun d’ells):

—Consultes ABC d’avaries: implantació de les consultes d’ajuda per a l’anàlisi ABC de causes d’avaria (3r nivell d’unitat tècnica) i sèries de vehicles afectats, amb els objectius prioritaris següents:

—Evidenciar la utilitat i el temps d’estalvi en la recerca i la presentació de les dades que s’analitzen.

—Familiaritzar-se amb l’anàlisi efecte-causa i la interpretació d’anàlisi ABC i aconseguir unificar les eines i els criteris d’anàlisi.


Autobús

79Resum de gestió 2014 La xarxa de transport públic referent

Autobús

—Potenciar la presa de decisions a partir de l’anàlisi realitzada. —Millores en la gestió d’avisos (T2) i implementació de nous catàlegs

de causes d’avaria: projecte iniciat a finals del 2014 que neix fruit de la necessitat d’adaptar a SAP les estructures dels vehicles així com els catàlegs de causa d’avaria en funció del nous canvis tecnològics que incorporen els nous vehicles (híbrids, elèctrics, de GNC). Preveu la implantació d’un nou sistema de catalogació de causes d’avaria, amb l’objectiu de millorar la identificació de les causes a l’hora de requalificar els avisos T2. Aquest sistema inclou també una preselecció de la imputabilitat de l’avaria, modificable per part de l’usuari en el moment de requalificar l’avís, i té com a principals objectius els següents:

—Millorar la qualitat en l’anàlisi dels resultats. —Disposar d’un control d’imputacions en els casos en què les

anomalies són produïdes per defectes del vehicle o dels seus components.

—Fer el seguiment i l’actualització dels criteris d’imputació. —Reflexionar i prendre decisions sobre el mateix procés de

requalificació d’avaries i les figures que hi intervenen.

Aquest projecte es troba actualment en fase d’actualització i validació a SAP de les noves estructures del vehicle. Està previst finalitzar-ne la implantació durant el primer semestre del 2015.

Desenvolupament d’eines d’anàlisi per a la certificació ISO 50001 Aquesta col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitatt i l’Àrea de Tecnologia en el desenvolupament d’indicadors i gràfics de

seguiment, utilitza l’eina SAP Business per fer la presentació mensual (gràfica i en taules) de les dades de consums de la flota i de les instal·lacions. Actualment s’estan validant els informes-gràfics, amb les combinacions necessàries per cobrir els indicadors d’evolució mensual de flota: pel que fa a TB, CON, lots i també a línies.

Renovació del contracte de col·laboració entre B:SM i TMB per a la cobertura dels esdeveniments de l’Anella Olímpica a través de serveis especials d’autobusos

A finals del 2014 es va arribar a un acord amb B:SM per renovar el contracte de col·laboració per a la cobertura dels esdeveniments de l’Anella Olímpica a través de serveis especials de bus. TMB aprofita l’existència de la seva línia 150 (Pl. Espanya - Castell de Montjuïc) i l’adapta a les necessitats de la demanda de cada esdeveniment que se celebra a l’Anella Olímpica de Montjuïc: la reforça convenientment en horari diürn i dimensiona òptimament els recursos a la sortida, fora de l’horari de servei de la línia. A més a més, TMB posa a disposició de la ciutat els seus autobusos amb la tarifa integrada dins del sistema tarifari integrat per assegurar l’accés i la sortida dels actes. El contracte es renovarà automàticament en finalitzar l’exercici actual per un període indefinit.

Projectes desenvolupats en l’àmbit d’infraestructures

Durant l’any 2014 s’han gestionat un total de 4.092 actuacions desglossades en: 61 projectes d’infraestructures de TB, 468 sol·licituds d’aprovisionaments, 3.507 correctius d’infraestructures de TB i 56


preventius d’infraestructures de TB. L’import d’aquestes actuacions ha ascendit a 4,1 milions d’euros (inversions més despesa).

Aquest any s’ha construït l’estació de càrrega al Triangle per a dos autobusos elèctrics Irizar, dins del projecte europeu ZeEUS, actualment en fase d’explotació en el servei i de seguiment del funcionament, juntament amb els autobusos propis, mitjançant la integració al projecte SCADA (supervisory control and data acquisition), que és un sistema de monitoratge i control de les infraestructures.

Amb un import econòmic rellevant, s’ha realitzat l’ampliació del pati d’aparcament de la cotxera de Zona Franca - Port. S’hi han adequat els sistemes corporatius d’informació i comunicació, per tal de retornar al propietari la parcel·la de terreny que consta al contracte d’arrendament.

D’altra banda, s’ha executat l’ampliació al CON d’Horta del nou sistema de control del subministrament del gasoil als autobusos que, per obsolescència, ja s’havia fet l’any anterior al CON de Ponent.

Cal destacar també la realització de diverses actuacions en els equips de climatització de les diferents cotxeres i en la sala del Centre de Regulació del Trànsit (CRT), on s’han renovat les instal·lacions.

S’ha fet l’adequació en una primera fase de la xarxa de baixa tensió de Ponent, així com la de la xarxa d’aigües residuals del CON del Triangle i la de bombes fecals de Ponent.

Finalment, destaca l’adjudicació de la renovació de les plantes depuradores d’aigües residuals fisicoquímiques dels CON per d’altres de biològiques que, a mesura que es vagin executant i posant en marxa, permetran una forta reducció de les despeses de manteniment i gestió dels residus, la qual cosa permetrà amortitzar en un període ben ràpid el retorn d’aquesta inversió. Pel que fa a les principals inversions iniciades o en tràmit de l’any 2014 per CON, cal destacar les següents:

—CON de Zona Franca: la passarel·la automàtica (fase 1), l’equipament de la instal·lació de la depuradora i l’ampliació de la instal·lació d’il·luminació.

—CON d’Horta: el control de subministrament de gasoil, la instal·lació de ruixadors (fase 3-B), l’equipament de la instal·lació de la depuradora i la renovació d’equips de climatització (fase B).

—CON del Triangle: l’estació de càrrega de busos elèctrics del projecte ZeEUS, equips d’extinció d’incendis (fase 3), les obres de reformes a l’accés a la cotxera, l’adequació de les instal·lacions de les oficines (fase 1); en el projecte ZeEUS, la integració amb SCADA del bus elèctric, entre d’altres.


Autobús


—CON de Ponent: equipament de la instal·lació de la depuradora, l’adequació de les instal·lacions de la baixa tensió (fase B-2 i fase B-1), instal·lació de bombes fecals i la connexió de servei d’aigua freda sanitària.

—Zona Franca - Port: ampliació de l’aparcament i la modificació de sistemes.

Fiabilitat de funcionament

L’indicador de fiabilitat de la flota (mitjana de quilòmetres recorreguts sense avaria) de l’any 2014 ha millorat un 1,1% respecte de l’any anterior i ha assolit els 3.704 km recorreguts sense avaria, per sobre també de l’objectiu marcat aquest any que era de 3.660 km sense avaria.

En el gràfic següent es pot veure l’evolució de la fiabilitat de la flota dels últims deu anys. Per quart any consecutiu s’han superat els 3.600 km sense avaria i aquest any 2014 s’ha aconseguit la xifra més alta de fiabilitat de la sèrie temporal.


Autobús

3.800

3.700

3.600

3.500

3.400

3.300

3.200

3.100

3.000

2.900

2.800

3.25

1

2005

3.46

8

2006

3.37

6

2007

3.37

6

2008

3.43

1

2009

3.43

6

2010

3.60

0

2011

3.67

9

2012

3.66

2

2013

3.70

4

2014

Aquesta millora progressiva de la fiabilitat s’ha d’atribuir a la posada en marxa d’accions, dins del projecte ROMMI, per optimitzar el manteniment dels vehicles i reduir les incidències que impacten en el servei.

Evolució dels km recorreguts sense avaria (Km)

2014 2013 dif. %

Mitjana km sense avaria 3.704 3.662 42 1,1


Consum de carburants

Des de fa anys TMB realitza la seva activitat d’acord amb criteris mediambientals i és pionera en el desenvolupament de projectes per implementar noves tecnologies més ecològiques, en especial en el camp dels autobusos urbans. TMB ha apostat per incorporar a la seva flota vehicles propulsats per combustibles alternatius més ecològics i, concretament, en els últims anys per la utilització de vehicles híbrids que combinen motors dièsel o de gas natural amb motors elèctrics (projecte Retrofit) i ha contribuït, així, a l’estalvi de carburant i a la millora del medi ambient. Així mateix, també s’han incorporat dos autobusos equipats amb motors 100% elèctrics (projecte ZeEUS) que s’han unit a l’autobús amb motor totalment elèctric incorporat el 2013.


Autobús

Com es pot veure en el gràfic, en els últims anys TMB ha anat augmentant progressivament la seva flota de vehicles més ecològics.

Així, mentre que l’any 2005 només hi havia 162 autobusos propulsats amb GNC, els quals representaven només el 15,9% de la flota, nou anys més tard el conjunt de la flota més ambientalment sostenible ha passat a ser de 531 vehicles, xifra que representa ja gairebé la meitat de tot el parc d’autobusos (49,6%).

Pel que fa al consum dels diferents tipus de carburant en aquest exercici, ha estat el següent:

1. Consum de gasoil: la flota d’autobusos propulsada amb gasoil ha consumit un total de 15,61 milions de litres, la qual cosa representa un descens del 4,4% respecte a l’any anterior. Aquesta disminució obeeix a una reducció del 3,8% dels quilòmetres recorreguts pel conjunt d’aquests autobusos i, d’altra banda, a una lleugera reducció del consum mitjà unitari de gasoil. Concretament, el consum mitjà unitari de gasoil s’ha reduït un 0,6% i s’ha situat en 58,54 litres per cada 100 km recorreguts.

Cal destacar que la progressiva introducció de vehicles híbrids que combinen motors dièsel i elèctric ha permès reduir el consum d’aquest carburant.

Consum dels autobusos ambientalment sostenibles Amb GNC Híbrids Motor elèctric

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0

162

244 251 248

295341

4 12

6998

353

410 410

1

2006

2005

2007

2008

2009

2010

2011

2013

2012

2014

396

132

3

Nom

bre

de v

ehic

les


2. Consum de gas natural: el conjunt de la flota propulsada amb motor de GNC ha consumit un total d’11,34 milions de quilograms, és a dir, un 0,8% més que l’any anterior. Aquest lleuger increment s’ha degut al nombre més elevat de quilòmetres realitzats pels autobusos de GNC aquest 2014 (un 0,4% més que l’any anterior), i a un augment també del 0,4% del consum mitjà unitari de gas natural. En concret, s’ha consumit una mitjana de 65,29 kg de GNC per cada 100 km recorreguts.

L’any 2013, Transports de Barcelona va deixar d’utilitzar el biodièsel com a carburant, principalment, perquè es va acabar la subvenció estatal de la qual es beneficiava. Això, combinat amb un consum més elevat dels vehicles propulsats amb biodièsel respecte dels que utilitzen gasoil, el feia menys eficient.


Autobús

Consum de la flota per tipus de carburant

Gasoil (milers litres) GNC (milers Kg) Biodièsel (milers litres)

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

3.131

2007

2005

2006

2008

2009

2010

2011

2012

2014

2013

4.949

7.260 6.8687.563 8.495 8.848

10.304 11.245 11.341

23.66622.916

20.939

17.585

17.609

17.02015.771

13.52516.326

15.613

253998

2.724 3.570 3.542 4.027 3.795

118


Evolució del material mòbil, les instal·lacions fixes i l’operació a FMB

Edat mitjana del parc mòbil

La incorporació progressiva de nous trens en els darrers anys per renovar el parc mòbil va fer que la seva edat mitjana baixés any rere any fins al 2009. A partir d’aquell exercici, no s’ha incorporat material mòbil nou, per la qual cosa l’edat mitjana dels trens ha anat augmentat fins a situar-se en 13,5 anys aquest 2014 (la vida útil d’un tren se situa entre els 30-35 anys).

Cal tenir present també que des de fa anys quan els trens s’acosten als vint anys d’antiguitat es remodelen, la qual cosa comporta canvis tècnics, d’estètica i d’equipament. En anys anteriors es van remodelar els trens de les sèries 3000 i 4000 i el gener del 2015 començarà el procés de remodelació integral de les unitats de la sèrie 2000.

Evolució de l'edat mitjana dels trens (Anys)

L’edat mitjana dels trens varia segons l’antiguitat de les unitats que serveixen a cada línia de metro (vegeu el gràfic següent). Tot i que la flota més antiga es troba a les línies 1 i 3, com s’ha dit abans, els trens de les sèries 4000 i 3000 que serveixen en aquestes línies, es van remodelar en anys anteriors, la qual cosa ha permès allargar la seva vida útil.

Edat mitjana de la flota de trens per línies (any 2014)

L1 L2 L3 L4 L5 L9/10 L11 Total

Edat mitjana de la flota (anys) 20,4 7,6 22,0 11,6 8,5 5,2 11,0 13,5

Nota: no s’hi inclouen els dos trens del funicular de Montjuïc.

Metro


20,018,016,014,012,010,08,06,04,02,00,0

18,6

2005

14,2

2006

9,2

2007

9,3

2008

8,7

2009

9,5

2010

10,5 11,5 12,5

2011

2012

2013

13,5

2014


Actuacions en l’àmbit de material mòbil

1. Inici de la fase de proves del tram I de la línia 9

Aquest darrer any s’han transportat dos trens del tram IV de la L9/10 al taller ubicat a la zona d’activitats logístiques (ZAL) de la Zona Franca de Barcelona per iniciar la fase de proves del tram I d’aquesta línia (Aeroport terminal T1 - Zona Universitària). S’ha definit tot un pla d’acció detallat per complir la planificació de trasllat de trens, la validació i l’adequació del taller de la ZAL, i per contractar els recursos humans i la subcontractació del manteniment de trens, per poder assumir l’operació d’aquesta línia.

2. Remodelació de trens de la sèrie 2000

Al llarg de l’any s’ha fet la valoració i la negociació de l’oferta, es va adjudicar el projecte a l’empresa TRADINSA del grup CAF (aquesta empresa és la que va remodelar divuit trens de la sèrie 3000 i disset de la sèrie 4000), es va signar el contracte i, el desembre, es va enviar la primera unitat de la sèrie 2000 als tallers de l’adjudicatari per iniciar-hi els treballs de remodelació. El termini previst per a la realització d’aquests treballs per al primer tren (prototip) és al llarg de l’any 2015, i, tot seguit, dos trens per any fins a la finalització prevista de la resta d’unitats per al primer semestre del 2018.

Les feines que es faran en aquestes unitats són: la revisió general de l’estructura de caixa, nou disseny d’interiorisme, instal·lació del nou sistema de videovigilància, instal·lació de places per a persones amb mobilitat reduïda (PMR), rehabilitació de portes exteriors, sanejament

Novetats i millores a FMB

de la xapa i acabat exterior amb vinil, substitució del terra, dels passadissos d’intercirculació i de la instal·lació d’aire comprimit i la modificació de serveis auxiliars del tren.

3. Detectors de descarrilament a les línies automàtiques

A la L9/10 s’ha instal·lat i posat en servei a tota la flota de trens el sistema de detecció de descarrilament. Un cop s’ha fet oficial el procediment de gestió d’alarmes, s’ha donat la formació a tot el personal implicat, i s’ha aconseguit la validació tècnica de la Direcció General de Seguretat Ferroviària i de l’autoritat ferroviària. A la línia 11 se n’ha fet la preinstal·lació a tota la flota.

4. Projecte de telemonitoratge de trens a les línies convencionals

S’ha iniciat un projecte per monitorar en línia els trens a les línies convencionals. S’ha instal·lat aquest sistema en un tren de la sèrie 6000 a la L1, en un tren de la sèrie 9000 a la L2, i en un tren de la sèrie 5000 a la L3 i la L5. El sistema extreu les dades de l’estat del tren i les envia via 3G a un ordinador central als tallers de Material Mòbil. Aquest sistema permetrà en un futur millorar la fiabilitat del servei, reduir els temps d’aturada dels trens i optimitzar el manteniment preventiu de les unitats.


Metro


5. Millora de l’eficiència

Per tal de millorar l’eficiència a curt i a llarg termini de tota l’activitat que Material Mòbil duu a terme, s’han realitzat les accions següents:

—Reducció de costos en materials (juntament amb el Departament d’Aprovisionaments): consisteix en l’eliminació de proveïdors intermediaris, la cerca de proveïdors alternatius i les licitacions per a materials de gran consum.

—Eficiència energètica: participació activa de Material Mòbil en el projecte de velocitats eficients de les línies L2 i L5. També s’han analitzat i aplicat actuacions per reduir el consum d’energia emprada en els equips d’aire condicionat dels trens.

—Projecte LEAN Manufacturing al taller de La Sagrera: al llarg de l’any s’ha consolidat i millorat el projecte LEAN (producció ajustada sense deixalles) destinat a millorar la productivitat i la seguretat als llocs de treball.

—Optimització de plans de manteniment: en aquest àmbit, s’ha treballat en el següent: A les sèries 2000, 3000, 4000, 2100 i 500 s’han fet estudis d’RCM (reliability-centered maintenance) als sistemes d’aire condicionat, producció d’aire i auxiliars pneumàtics. Els resultats d’aquests estudis suposen una reducció important de costos i caldrà validar-los al llarg del 2015 en un nombre d’equips pilot. Seguint un pla d’expertises establert en els equips de tren, s’han dut a terme accions d’expertise (és a dir, d’anàlisi de la vida residual real dels equips) en diversos equips de totes les sèries de trens amb l’objectiu principal de definir la periodicitat òptima de substitució d’un equip o material.


Metro


Metro

Talls de servei per millores d’infraestructura

Línia 2 S’han fet dos talls de servei:

—Entre els dies 12 i 21 d’abril es va interrompre el servei entre les estacions de La Pau i Badalona Pompeu Fabra per executar la renovació integral de 550 metres de via simple i l’adequació de 100 metres de drenatge central de túnel. L’actuació es va concentrar a l’estació d’Artigues / Sant Adrià, es van renovar 350 metres de via i es va completar amb altres actuacions puntuals a altres cinc trams.

—Entre els dies 4 i 24 d’agost es va interrompre el servei entre les estacions de Passeig de Gràcia i Clot per a la instal·lació de fixacions de via Vanguard com a solució per resoldre el problema generat per la degradació dels components elàstics de la llosa IPA. Va executar l’obra Infraestructures.cat i TMB va subministrar part dels materials.

Es van instal·lar 1.100 fixacions en un tram entre les estacions de Monumental i Sagrada Família, a la zona del carrer Marina. Línia 1

—Entre els dies 2 i 30 d’agost es va interrompre el servei entre les estacions d’Av. Carrilet i Hospital de Bellvitge per realitzar les obres de renovació dels aparells de via de la cua d’Hospital de Bellvitge. S’hi van renovar dues diagonals i un desviament, instal·lant-hi una bretelle i un desviament.

Es va renovar al mateix temps el drenatge de tota la cua de maniobres, uns 300 metres en total.

Línia 9/10

Entre els dies 25 de novembre i 8 de desembre es van realitzar serveis degradats a la L9/L10, sense interrompre el servei, per procedir a la renovació dels desviaments de Bifurcació Inferior i La Sagrera Inferior.

Es van realitzar també millores a Bifurcació Superior. Va executar l’obra Infraestructures.cat i TMB va subministrar part dels materials.


Metro

Actuacions en manteniment de la infraestructura i superestructura

Per tal d’optimitzar els recursos emprats en la construcció dels túnels i les estacions, i de prolongar amb garantia la seva vida útil, se segueix un pla d’inspeccions de l’estat de la infraestructura de les estacions de la xarxa, que té com a objectiu la identificació dels defectes que presenten els diversos elements. Amb això, serà possible definir les necessitats de manteniment de la xarxa i prioritzar aquestes actuacions necessàries per mantenir els elements dins d’uns nivells de servei adequats. Durant l’any 2014 s’han inspeccionat un total de 30 estacions i 34 trams de túnel, xifra que representa un 25% de la xarxa aproximadament. També s’ha fet la prova de càrrega d’una estructura (el pont sobre Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, FGC, entre les estacions de Diagonal i Hospital Clínic).

Al llarg de l’exercici, dins d’aquest àmbit d’actuació, entre altres, s’han dut a terme les obres de reparació següents:

1. Estacions i tallers cotxeres:S’han realitzat actuacions de consolidació estructural (reparació, reforços, recollida de filtracions) a diverses estacions i tallers: taller de Roquetes (L4); façana de Sant Genís, Urquinaona (L1), Drassanes (L3), vestíbul principal de Paral·lel i pou de ventilació de Passeig Gràcia.

2. Ponts:S’han dut a terme reparacions de l’estructura a la L2: pas del túnel d’Adif sobre la L2 a l’estació d’Universitat, i reparacions de forjats

metàl·lics del vestíbul de l’estació de Sant Antoni (L2). S’ha fet la rehabilitació de l’estructura metàl·lica des del nivell inferior de la L3, al pas de la L5 sobre el FGC a Diagonal, i s’ha realitzat la reparació de les plaques prefabricades que formen la llosa del túnel. 3. Túnels:Les actuacions realitzades en túnel per prolongar-ne la vida útil s’han realitzat en diversos trams de la xarxa, i inclouen feines de reparació diverses que poden ser: bigues de la llosa del túnel, formigó de les dovelles, solera. Al llarg de l’any s’ha treballat a les línies 2, 3 i 4 principalment.

4. Vies:Les actuacions en aquesta infraestructura han estat diverses i, a banda de les que han comportat talls de línia, s’han dut a terme feines de:

—Millora de drenatge: cua de Vall d’Hebron (L5) juntament amb la construcció d’un pou d’esgotament, renovació a la L1 de 300 metres de la xarxa de recollida d’aigües, túnel d’accés al Triangle.

—Renovació de via: 350 metres al túnel d’accés al Triangle, accés al rentador de trens de Can Boixeres i enllaç entre les L3 i L5 a Sants Estació.

—Auscultacions de via: s’han realitzat auscultacions de via amb el sistema Krabb a les línies 1, 2, 4 i 9. S’han atès unes 40 reclamacions, de les quals 19 s’han resolt mitjançant accions de manteniment, unes altres 13 s’han derivat cap els muntatges de via i 8 no donaven nivells vibratoris rellevants o no estaven relacionades amb TMB. S’han realitzat 12 mesures de nivell vibratori en diferents domicilis.


Metro

— El control de rodolament de les línies convencionals (L1, L2, L3, L4, L5) ha funcionat satisfactòriament. També s’ha posat en marxa el control de rodolament provisional de la L9, a l’estació d’Onze de Setembre, via 1.

—S’han instal·lat travesses i fixacions antivibratòries sota l’Hotel Casa Fuster afectat per vibracions.

—Segueixen en fase de desenvolupament alguns mètodes d’auscultació de via, tant des de punts fixos en llocs concrets (L5: Gavarra i La Sagrera), com també en dispositius embarcats en trens, aquests darrers en col·laboració amb Material Mòbil.

5. Altres actuacions de manteniment: —Impermeabilització de l’estació d’Espanya (andanes i vestíbul):

projecte per a l’actuació integral en què s’estan solucionant diverses problemàtiques com ara: la posada en funcionament del pou d’esgotament sota l’andana de via 1, la millora de la fossa sèptica dels vestidors i la nova connexió a l’exterior, impermeabilització i millora del drenatge del pou de ventilació de l’estació, condicionament i obertura del pou de ventilació de tiratge natural, impermeabilització del pont sobre la línia 3, el mur de contenció de balast en corba sota les andanes i sanejament i reparació del forjat de vestíbul, sortida Exposició.

—Arranjament de baranes als accessos fixos (fase 1): s’actua a Urquinaona i Torras i Bages, de la L1; a Les Corts, de la L3; a Selva de Mar, Llacuna, Bogatell i Via Júlia, de la L4, i a Congrés de la L5.

—Impermeabilització d’escales mecàniques a les estacions d’Hospital de Bellvitge, Bellvitge i Clot de la L1 i reparació a l’estació d’Espanya (L1) i Catalunya (L1).

—Reparació de filtracions i defectes estructurals en 14 escales mecàniques: impermeabilització dels fossats per allargar la vida útil de les escales. S’ha actuat a les estacions d’Hospital de Bellvitge i Baró de Viver, de la L1; a Clot, Sant Martí, La Pau, Sant Roc, Gorg i Badalona Pompeu Fabra, de la L2, i a Besòs i Besòs Mar, de la L4.

—Impermeabilització de la zona de vies entre Paral·lel i Drassanes: substitució de la reixa de ventilació a la calçada de l’avinguda del Paral·lel per una llosa de formigó per evitar l’entrada d’aigua que provocava falses ocupacions.

—Carrer d’accés i millora del drenatge i filtracions a Can Zam: arranjament i canalització de filtracions a la sortida d’emergència i pavimentació del carrer d’accés.

—Adequació de cunetes a la L9: s’ha millorat la capacitat hidràulica de diferents elements de la xarxa de drenatge a l’àmbit de les estacions de Gorg i La Salut.

—Actuacions prioritàries de manteniment: —A la L3: han consistit en la millora d’accessos a Sants Estació,

Penitents, Zona Universitària, Tarragona, Mundet i Trinitat Nova. Reparació i adequació de filtracions a Penitents i Lesseps.

—A la L4: han consistit en la reparació i l’adequació de filtracions; s’ha actuat a les estacions de Besòs, Besòs Mar, Jaume I, Sant Pau, Via Júlia i a les cotxeres de Roquetes; s’ha fet l’adequació de sanejament a les estacions de Ciutadella / Vila Olímpica i Guinardó i la substitució de graonat a l’escala de l’estació de Besòs.

—A la L5: han consistit en reparacions i adequacions diverses dels centres gestors d’estacions de Cornellà Centre, Badal i Sagrada Família. També s’ha fet la reparació i impermeabilització


Metro

de paraments en vestíbul de Collblanc i l’execució de desguàs exterior a l’estació de la Vall d’Hebron.

—Substitució del revestiment de graonat a les escales de pedra de les estacions d’Entença, Barceloneta i Passeig de Gràcia.

6. Actuacions en l’àmbit de superestructures:S’estan portant a terme tres iniciatives per millorar el manteniment en l’àmbit de la senyalització. Dues a partir del sistema existent per monitorar els accionaments d’agulla, patentat per FMB i la Universitat Politècnica de Catalunya i amb explotació comercial cedida a Thinking Forward. Amb aquesta empresa s’estan efectuant els projectes següents:

—El desenvolupament d’un sistema per monitorar en temps real el valor de potència dels circuits de vies. L’objectiu és preveure les falses possibles ocupacions en els circuits de via per la degradació de l’entorn o per factors ambientals. El 2014 s’ha instal·lat un prototipus del dispositiu en un circuit de via de l’enclavament de Can Boixeres i es troba actualment en fase d’avaluació.

—El disseny d’un dispositiu per mesurar les folgances de barres de comprovació dels

motors de canvi d’agulla basat en la visió artificial. Millora el dispositiu existent pel fet que no requereix calibratge inicial ni manteniment periòdic i permet enviar les imatges de l’interior de l’accionament. El 2014 s’ha instal·lat i avaluat el prototipus en un accionament de l’estació de La Pau (L4) i s’han iniciat els tràmits per obtenir la patent mundial.

També s’ha avaluat un nou receptor de circuit de via Bombardier TI21, l’utilitzat a la L1 i L3 en un circuit de via d’Hospital de Bellvitge. Aquest equip incorpora el monitoratge de mesures del circuit de via que es poden visualitzar a l’aplicació SAM (sistema d’ajuda al manteniment) de gestió de manteniment dels enclavaments.S’han realitzat els processos d’evolució del sistema de gestió de l’Àrea de Manteniment i Projectes cap a normes ISO/IRIS i s’han efectuat i superat auditories d’acord amb el model definit a la norma ISO 9001.gestió de manteniment dels enclavaments.S’han realitzat els processos d’evolució del sistema de gestió de l’Àrea de Manteniment i Projectes cap a normes ISO/IRIS i s’han efectuat i superat auditories d’acord amb el model definit a la norma ISO 9001.

Intervenció, seguretat i protecció civil

El Pla de seguretat a Metro s’articula com un seguit d’accions diferenciades. A continuació es fa una descripció de les mesures implementades a llarg de l’any i de la seva continuïtat el 2015. a) Actuacions en l’àmbit de seguretat:

—Recursos de seguretat.


Metro

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Matí 16 44 55 55 63 79(1) 84(1) 67(1) 58(1) 57(1)

Tarda 28 44 55 55 63 93(1) 104(1) 86(1) 77(1) 74(1)

Nit 5 18 24 25 26 35 34 24 19(2) 19(2)

Operadors 2 3 4 6 8 8 9 8 8(3) 8(3)

El gener del 2014 es va materialitzar una reducció de contractació d’hores de vigilants de seguretat a totes les línies respecte a l’any anterior, com a continuïtat a les iniciades l’any 2012, fruit del Pla de contenció de la despesa. Per mitigar aquesta reducció de serveis, es mantenen les mesures adoptades els anys 2012 i 2013 amb l’objectiu de mantenir o augmentar la sensació de seguretat:

—La reducció del temps de visita per estació, que permet un nombre més elevat d’estacions visitades.

—La realització d’operatives conjuntes, amb visites a totes les zones d’una estació.

—Donar mobilitat a recursos de seguretat de serveis estàtics, principalment en cotxeres i en vigilància de trens.

El 2014 s’ha optat per uniformar altres recursos, i compatibilitzar les funcions que realitzen amb les dissuasives dels vigilants de seguretat. Així, els responsables dels vigilants fan el servei amb l’uniforme del vigilant. El mes d’octubre es va ampliar el servei amb dos nous serveis de seguretat per l’arribada d’un tren al taller de la ZAL (Zona Franca), que va provocar la necessitat de vigilar aquest tren tant al taller com als diferents dipòsits de

trens de les noves estacions del tram I de la L9/10 durant el període de proves.

Serveis de seguretat al metro. Període 2005-2014

—Serveis en la lluita contra el frauDurant els nou primers mesos de l’any s’ha mantingut el percentatge superior al 99% de cobertura del serveis antifrau programats.

—De gener a octubre del 2014 s’ha treballat bàsicament a vestíbuls equipats amb portes PAR (pas automàtic reversible) de segona generació. A partir d’aquell mes, amb la programació dinàmica de serveis, es van avaluar serveis a vestíbuls equipats amb portes PAR de primera generació i torniquets i es va concloure que la majoria dels nous serveis són rendibles des del punt de vista del frau que es controla.

—Serveis d’acompanyament d’agents de control i informació i Servei.

(1) Incorpora hores de serveis antifrau, (2) Mitjana setmanal: 14 laborable, 24 vespres festiu i 35 en non stop, (3) En són 5 sense servei de Metro.


Metro

Des del Centre de Seguretat i Protecció Civil (CSPC) s’han programat 1.406 acompanyaments de vigilants de seguretat als agents de control.

—Formació de seguretatEls coordinadors de Seguretat i Protecció Civil han realitzat un total de 28 sessions formatives en consells d’autoprotecció a grups de 15-20 empleats, principalment motoristes i agents d’atenció al client (AAC).

—Dispositius de seguretatS’ha treballat conjuntament amb el cos de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona en la planificació i l’execució de dispositius específics en l’àmbit de la seguretat. Amb els Mossos d’Esquadra s’han realitzat diferents dispositius en tallers i dipòsits de trens, amb la finalitat d’identificar possibles autors de vandalismes en trens (grafits). Els emplaçaments treballats aquest darrer any han estat principalment: Santa Eulàlia, Can Boixeres, Vall d’Hebron i La Pau. Amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, regularment es mantenen les planificacions conjuntes de controls de seguretat en diferents estacions de Barcelona. Durant l’any se n’han realitzat un total de 210 a l’inici del servei i un total de 180 al tancament del servei.

—Incidències de seguretatAl llarg de l’any s’han detectat i registrat un total de 47.182 incidències de seguretat, amb un augment del 8,90% respecte a l’any 2013.S’han impulsat diverses accions que permeten al Centre de Seguretat i Protecció Civil de Metro conèixer millor les incidències (comunicacions d’actuacions del cos de Guàrdia Urbana, comunicacions automàtiques mitjançant enllaços d’altres avisos, recepcions de queixes de clients).Els vigilants de seguretat contractats per FMB han realitzat un total de

4.498 denúncies administratives.

—Forces de seguretatL’anomenada «Operació xarxa», iniciada a finals del mes de juliol del 2011, s’ha mantingut al llarg dels anys. En l’últim any, tant per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona com dels Mossos d’Esquadra, els dies amb esdeveniments a la ciutat de Barcelona amb augments específics de fluxos de passatge a determinades estacions, s’han desplegat dispositius (principalment contra els carteristes) amb dotacions uniformades i de paisà a la xarxa. Pel que fa a la Guàrdia Urbana de Barcelona, des del CSPC s’han realitzat i es realitzen operatives en la lluita contra la venda ambulant il·legal.

—Indicadors de seguretatAmb relació als indicadors interns, durant l’any s’han registrat un total de:

—14.805 avisos de carteristes, un 31,03% més que l’any 2013. —1.938 furts, un 62,86% més que l’any 2013 (principalment per les

comunicacions de la Guàrdia Urbana de Barcelona d’actuacions de les quals prèviament es té coneixement).

—15.768 lliuraments d’objectes, un 28,79% més que l’any 2013.

—Incidències en trensDel total d’incidències de seguretat registrades, tant de fets delictius com d’infraccions del Reglament de viatgers, 8.246 (que representen el 17,48%) s’han produït als trens. L’actuació, tant dels vigilants de seguretat com de les forces de seguretat, ha aconseguit en el 59,14% de les incidències conegudes, identificar els autors en els supòsits


Metro

d’accions penals i d’infraccions del reglament, o bé han aconseguit reconduir els autors en les molèsties provocades a la resta del passatge.

—VideovigilànciaAl llarg de l’any s’han instal·lat algunes càmeres addicionals en dependències i estacions, i, juntament amb les dels trens, hi havia més de 7.334 càmeres en el conjunt d’instal·lacions de Metro.

Al llarg de l’any els operadors de seguretat han fet un total de 7.580 descàrregues d’imatges tant d’incidències de seguretat com d’altres en defensa dels interessos de TMB.

Actualment els dos cossos policials (Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona) estan fent un ús diari d’aquests recursos tècnics amb el desenvolupament d’operatives de seguretat. El cos de Mossos d’Esquadra també els utilitza en les investigacions d’actes penals ocorreguts als clients quan viatjaven en Metro.

b) Actuacions en l’àmbit de la intervenció:

L’estratègia en l’àmbit de la intervenció ha experimentat un canvi respecte a la política realitzada l’any anterior. S’han reduït les intervencions intensives als passadissos d’enllaç i han variat també les hores de la realització d’aquests controls d’intervenció per evitar que els clients s’hi habituïn. S’han implementat controls de sortida a les línies de validadores i s’han incrementat els controls en altres estacions

amb menys visibilitat per als usuaris, però amb un índex de frau elevat.

La finalitat d’aquests canvis ha estat incrementar els índexs de frau detectat. L’any 2014 s’han intervingut més de 3,5 milions de persones i s’han interposat més de 62.500 denúncies per frau i conductes incíviques. Tant el descens d’intervencions com el de denúncies s’ha degut al canvi d’estratègia comentat.

A més, s’ha implementat un nou terminal informàtic i s’ha dotat els agents d’intervenció d’una eina que millora la tasca que duen a terme, la qual ha permès millorar els cobraments de les denúncies a través de targeta de crèdit, i amb un nou entorn gràfic. Ca destacar també la nova aplicació del Centre d’Informació, que millora la fiabilitat de les dades obtingudes d’intervencions i denúncies. S’ha posat en marxa un nou projecte tecnològic dels terminals d’intervenció que millora, mitjançant la tecnologia Wi-Fi, la descàrrega de les dades en línia, la qual cosa possibilitarà la comunicació immediata amb els Punts TMB d’Atenció al Ciutadà, i accelerarà la comunicació i la resposta als usuaris.


Metro

c) Actuacions en l’àmbit de protecció civil:

Aquest any s’ha impulsat especialment la formació dels empleats interns. S’han donat un total de 320 hores de formació a 1.523 persones. S’han realitzat 309 formacions externes i 1.214 formacions a personal intern. S’ha continuat apostant per la formació interna, tot i que aquest any s’ha reduït una mica respecte a l’any passat.

Aquest any ha finalitzat l’actualització del Pla d’autoprotecció, que estava vigent des del 2005. S’ha lliurat l’últim esborrany a la Direcció General de Protecció Civil (DGPC), que està pendent de pronunciar-se respecte a l’autorització per lliurar-lo i aprovar-lo oficialment. S’està treballant molt activament amb l’actualització dels dossiers d’emergència de les estacions.

Enguany també s’ha participat molt activament en la prova pilot d’implantació de desfibril·ladors externs automàtics (DEA) a les estacions de metro. De moment se n’han instal·lat en quatre estacions de la L1 (Espanya, Catalunya, Universitat i La Sagrera). La centralització de la seva gestió al Centre de Seguretat i Protecció Civil (CSPC) ha estat molt positiva, en què s’han tingut en tot moment controlats aquests elements mitjançant la revisió dels empleats i els vigilants de seguretat.

S’ha materialitzat el projecte de la millora en la detecció i la visualització dels pals SOS que hi ha actualment a les andanes de les estacions. De moment, s’han instal·lat els nous panells lluminosos al capdamunt dels pals SOS, a les deu estacions següents: Universitat, Arc de Triomf,

Marina (L1), Diagonal (L3), Ciutadella / Vila Olímpica, Barceloneta, Jaume I, Passeig de Gràcia (L4) i Sants Estació i Sagrada Família (L5). S’ha instal·lat el calaix d’ús exclusiu dels bombers als centres de gestió d’estacions de les línies automàtiques que permetrà desar-hi tot el material previst que poden necessitar els bombers per gestionar una incidència en una d’aquestes estacions.

Enguany s’han signat dos acords de col·laboració:

1. Un amb la Direcció General de Protecció Civil (DGPC): s’hi recull, bàsicament, la divulgació de consells preventius per a la ciutadania, a través de les pantalles de MouTV instal·lades a les estacions, els vagons de metro i als autobusos.

2. L’altre amb la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB): en aquest acord es recull, entre d’altres, la col·laboració d’aquesta entitat en l’elaboració de treballs encaminats a l’estudi de l’entorn psicològic en tota incidència d’afectació a usuaris i empleats. S’ha realitzat el simulacre d’emergència legalment exigit, basat en un simulacre de despatx on se simulava el descarrilament del primer tren del matí per culpa de material de manteniment oblidat a la via.


Metro

Accions en l’àmbit de manteniment i de neteja

L’any 2013 es va produir un punt d’inflexió en el creixement dels recursos de neteja dels darrers anys, a causa de l’ajust pressupostari. L’any 2014 s’ha seguit amb la reducció. Per minimitzar-ne l’impacte, s’han realitzat accions encaminades a mantenir els nivells qualitatius assolits en els últims anys i a minimitzar l’impacte econòmic i social dels ajustos.

a) Pla de millora de la neteja:

Els objectius dins de l’àmbit de la neteja s’han centrat en: —Minimitzar les afectacions del nou servei reduït en el resultat

qualitatiu. —Finalitzar els procediments de qualitat d’acord amb el sistema de

gestió de l’àrea.

S’han assolit els resultats quantitatius i qualitatius previstos en el Pla de manteniment, en l’apartat de neteja de trens referent als túnels de rentatge subcontractats de la L2, la L4 i la L9, així com de compliment del Pla de manteniment preventiu de neteja, realitzant 8.657 accions en tot l’any.

Els nous reptes que cal assolir en aquest àmbit se centren a poder seguir amb l’optimització dels recursos disponibles, estabilitzar els resultats qualitatius actuals i flexibilitzar algunes actuacions per tal de minimitzar l’impacte d’alguns serveis que ja no es fan de manera cíclica, com l’abrillantament d’estacions i la neteja integral de trens.

b) Mesures contra el vandalisme:

Els objectius dins l’àmbit de l’antivandalisme s’han centrat en: —Implementar el nou pla de manteniment continuat. —Minimitzar les afectacions del nou servei en els resultats qualitatius. —Flexibilitzar l’actuació dels equips d’acord amb el nou sistema propi

de detecció d’incidències, que permet noves planificacions i horaris en funció del nivell i la tipologia de les incidències.

—Mantenir el temps de resposta en urgències i neteja de grafits murals i ajustar el temps de resposta en incidències no urgents.

—Fer un seguiment continuat del nivell d’afectació del vandalisme i establir prioritats de resolució.

—Implementar una política d’actuació per assolir els objectius previstos quant a cicles, requeriments d’urgència, criteris generals de protecció, materials i productes que cal utilitzar.

—Implementar l’avaluació continuada del servei de manteniment que es fonamenta en el control de la qualitat i el seguiment mensual dels paràmetres de mesura i indicadors definits.

Durant el 2014 ha augmentat un 30% el nombre de grafits murals en els trens respecte a l’any anterior, la qual cosa ha fet que calgui treballar, conjuntament amb el Departament de Seguretat, en altres actuacions dissuasives complementàries com ara:

— Millora dels sistemes tècnics de seguretat a les instal·lacions. —Revisió dels controls d’accessos als centres amb més activitat de

vandalisme. —Vigilància continuada en punts negres, establint un mapa de les


Metro

zones més agredides i amb més incidències de la xarxa, i també operatives específiques de seguretat.

—Seguiment, valoració i denúncia de danys. —Coordinació amb les forces de seguretat per a la prevenció i

l’actuació. —Suport de recursos durant els caps de setmana per la retirada i la

neteja de grafits murals als trens.

Les principals actuacions derivades del vandalisme han estat: —Neteja de grafits murals en exteriors de trens: s’ha dut a terme la

neteja de 1.989 cotxes pintats amb grafits murals, en què s’han netejat més de 47.315 m2 de superfície exterior dels trens.

—Els equips de manteniment antigrafit a l’interior dels trens han retirat més de 4.311 tags, i han netejat un total de 10.478 m2 de superfície interior dels trens.

—En estacions s’han retirat 29.463 tags i petites pintades, i s’ha netejat una superfície total de 56.374 m2, s’han pintant 1.965 m2 i s’han protegit amb antigrafit 1.052 m2 de superfície.

—Actuacions de manteniment d’antiscratching i de paraments d’acer inoxidable: s’han reposat un total de 7.623 m2 de làmina antivandàlica de l’interior dels trens. Els equips de manteniment han substituït també un total de 7.574 m2 dels paraments de vidre protegits en estacions i han sanejat un total de 150 m2 de superfície d’acer inoxidable.

Renovació i millora de la xarxa

Algunes de les actuacions més destacades de l’any han estat les següents:

Remodelacions en estacions, dependències i tallers

Al llarg de l’any s’han realitzat tot un seguit d’actuacions en estacions, dependències de Metro i tallers, entre les quals es poden resumir les següents:

—La finalització del condicionament d’aplacats verticals a l’estació de Ciutadella / Vila Olímpica i l’adequació de la vora d’andana a la de Barceloneta.

—A les estacions de Lesseps, Plaça del Centre i Vall d’Hebron de la L3 s’han col·locat mampares entre les vies per evitar caigudes.

—A l’estació de Torre Baró / Vallbona de la L11 s’han instal·lat tancaments a les andanes i les escales d’accés a andanes de l’estació per evitar la presència de coloms i la caiguda d’objectes llançats des de l’exterior.

—Adequació a la normativa de baranes: substitució o realçament de les baranes amb mides insuficients i canvi de passamans amb geometria obsoleta. S’ha actuat a les estacions de Pep Ventura, de la L2; Tarragona, Espanya i Poble Sec, de la L3; Camp de l’Arpa i Verdaguer, de la L5.

—Al telefèric de Montjuïc s’ha realitzat el projecte i les obres per a l’adequació de les estacions a un nou sistema de venda, la creació d’una nova taquilla i una nova línia de peatge.

—A les dependències de Salut Laboral s’ha construït un despatx del centre d’assistència d’accidents.

—Realització del projecte de renovació de reixes de pous de ventilació en mal estat.


Metro

—Equipament de via 9 als tallers de Sant Genís: instal·lació de dos polispasts per baixar els pantògrafs i els equips d’aire condicionat dels trens de via 9 i, així, millorar-ne el manteniment.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat un seguit d’accions destinades a renovar i millorar els elements urbans, les quals han comportat també la substitució de reixes de ventilació i modificacions en els accessos de diverses estacions: urbanització del passeig de Gràcia, l’avinguda Paral·lel, el passeig de Sant Joan, la plaça del Centre i la plaça Eivissa; desconstrucció de les estructures vials i urbanització de la plaça de les Glòries; el col·lector de l’avinguda Paral·lel, i la urbanització sobre la coberta i els espais annexos de l’accés ferroviari a l’estació de Sants.

Actuacions en l’àmbit d’energia de baixa tensió i sistemes electromecànics de la xarxa En aquest àmbit s’han desenvolupat projectes constructius de detall, execució d’obres, especificacions tècniques dels diferents subsistemes, estudis de recerca de noves tecnologies de mercat i col·laboracions internacionals. A mode de resum s’adjunten els principals treballs de cada sector:

—Adequació a la normativa dels locals comercials de la xarxa de metro, realitzant auditories tècniques de l’estat de les instal·lacions elèctriques i els requeriments per legalitzar-los.

—Impermeabilització de sostre: coberta de l’edifici de Salut Laboral de La Sagrera, reparació de baixants i pintada de la façana de l’edifici.

—Al punt verd del taller de Sant Genís, s’ha fet l’execució de tancament de l’estructura metàl·lica per allotjar-hi residus generats al taller segons els criteris mediambientals.

—Pla contra incendis dels tallers de Sant Genís, fase 1 de l’obra civil: actuacions complementàries per a l’obtenció de la llicència ambiental, consistents en la creació de sales de ventilació i un projecte d’escala exterior d’evacuació.

—Ampliació de la zona d’emmagatzematge de Can Boixeres, on s’ha ampliat la zona formigonada i s’ha construït una marquesina tancada per allotjar-hi material divers.

—Reparació en drenatge de via 11 del taller de Santa Eulàlia, consistent en la reparació del paviment de via, la reposició de les reixes de bufament i la millora de l’evacuació de l’aigua. També s’han fet treballs de pintura al terra i les parets, i del paviment de les parts externes del fossat.

—Adequació de la infraestructura dels túnels de rentatge de Sant Genís i Can Zam.

—Adequació de la via de bufament/rentatge per neteja tècnica amb aigua dels trens: execució del sistema de desguàs al túnel de bufament de Sant Genís i la seva connexió a la depuradora.

—Aplicació de la metodologia de les 5S al magatzem de vies (Can Boixeres es troba en la primera fase; i Hospital de Bellvitge i el Triangle Ferroviari, en la segona fase): millora funcional de l’espai de treball, creació d’un magatzem amb prestatges, ampliació de zones de paviment i reordenació d’espais.


Metro

—Disseny, definició i implantació de l’enllumenat tipus per a un taller ferroviari, adoptant la millor tecnologia, estudiant la repercussió econòmica inversió-retorn via estalvi energètic i complint amb els requeriments normatius de nivells lumínics.

—Redacció del projecte de reforma de la xarxa hidràulica de diversos pous de bombes i fosses sèptiques que presenten incidències greus, estan obsolets o no tenen telecomandament.

—Projecte i obra de millora de la climatització existent del Centre de Control de Metro de Sagrada Família i el Centre de Procés de Dades del Centre de Control de Metro de La Sagrera.

—Substitució gradual dels equips d’aire condicionat que funcionen amb gas R-22 per nous equips amb gas R-410A, instal·lats a la xarxa de metro. És una actuació de gran abast que es continuaria desenvolupant en els propers anys.

—Calefacció i producció d’aigua calenta sanitària als vestidors del taller d’Hospital de Bellvitge.

—Millora de la ventilació de la nau del taller de La Sagrera i millora en diverses cambres de baixa tensió.

—Disseny, definició i execució del sanejament d’enllumenat de Penitents, en què s’ha realitzat un nou traçat de les línies elèctriques.

—Millora de la maniobra dels set ascensors de l’estació de Roquetes de la L3 perquè els ascensors treballin de manera combinada.

—Renovació dels ascensors de les estacions de Fondo i Bellvitge. —Modificació de maniobres d’escales mecàniques de l’estació de

Canyelles de la L3, perquè es puguin aturar les escales en cas de detecció d’incendi a l’estació.

—Execució de la llicència ambiental del taller de Sant Genís (fase 1-BT), consistent en la reforma de la sala de baixa tensió per poder disposar de serveis crítics de més potència.

—Readaptació de preses elèctriques i alimentacions de maquinària del taller de La Sagrera per canvis de funcionalitat d’aquest taller.

Pel que fa als estudis realitzats: —Estudis de recerca de la tecnologia LED en l’àmbit de les estacions de

metro, en què s’ha analitzat el mercat i s’han establert uns requeriments tècnics necessaris per implantar-la a la xarxa de metro. També s’han realitzat proves internes d’algunes lluminàries del mercat.

—Estudi de la ventilació de confort i emergència d’una estació tipus, optimitzant-la en funció de la demanda tèrmica i partícules en suspensió. S’ha desenvolupat una prova pilot a l’estació de Penitents on s’estan enregistrant dades reals.

Actuacions en telecontrol d’estacions i de protecció civil

Durant l’any s’han dut a terme múltiples tasques, entre les quals cal destacar:

—Reenginyeria de la maniobra elèctrica, control local i telecontrol dels sistemes d’extinció d’incendis per aigua nebulitzada.

—Desenvolupament del projecte i contractació per a actuacions de l’adequació del sistema de Pla contra incendis existent.

—Anàlisi del funcionament del sistema de protecció contra incendis: s’han analitzat les alarmes i les avaries més freqüents i s’ha elaborat una sèrie de propostes que poden reduir-ne el nombre dràsticament.


Metro

—Desenvolupament de millores d’interfície i d’informes de disponibilitat per al control centralitzat d’instal·lacions fixes.

—Inclusió en telecomandaments dels equipaments resultants de diverses ampliacions de la xarxa de metro (Rambla Just Oliveras, Passeig de Gràcia, renovació de les escales mecàniques, etc.).

—Migració del software dels autòmats programables de les instal·lacions fixes de Metro a la nova família Rx3 per solucionar els possibles problemes d’obsolescència.

Actuacions en instal·lacions elèctriques d’alta tensió i tracció

En línies convencionals (promotor: Infraestructures.cat/ATM/Ajuntament)

—Assessorament a l’ATM i a l’AMB en l’estudi bàsic de viabilitat per a una nova connexió de servei de 25 kV, des de la subcentral d’Ernest Lluch de TMB, per a la xarxa del Trambaix.

—Seguiment i assessorament a l’Ajuntament de Barcelona i a Barcelona Regional en l’estudi del trasllat de la subcentral de la Bordeta i del centre de manteniment d’alta tensió per l’afectació de la urbanització del calaix de les vies d’Adif a Sants Estació.

—Connexió de servei de la subcentral de Bellvitge (L1): pendent de la posada en servei per part de l’empresa subministradora Endesa. Actualment hi ha una connexió de servei provisional sense potència suficient per posar en servei la subcentral. TMB va participar activament en la consecució del desbloqueig del conflicte plantejat per Endesa davant Infraestrutures.cat per aconseguir posar en servei aquesta connexió (resolució prevista per al primer semestre del 2015).

—Pendent de la instal·lació dels equips de 6 kV i el trafo (transformador elèctric monofàsic) dels serveis auxiliars a la subcentral d’Arc de Triomf i la seva connexió amb la xarxa de distribució. Encara no ha estat executada per Infraestructures.cat per qüestions pressupostàries. Pertanyia al projecte de l’intercanviador d’Arc Triomf, però finalment està inclosa en un altre projecte gestionat per Infraestructures.cat.

Proteccions i seguretat

En diverses instal·lacions la diferència de tensió carril-terra pot assolir un valor prou elevat per a les persones que (per donar compliment a la normativa UNE-EN 50122:2011) cal instal·lar-hi equips específics que garanteixin tots els valors de la norma, motiu pel qual s’instal·laran descarregadors d’intervals a les portes d’andana (L11) i a les passarel·les metàl·liques dels tallers. Aquesta actuació es va iniciar l’any 2013 als tallers de les línies 1, 2 i 5. Durant l’any 2014 es va actuar sobre les portes d’andana de la L11 i als tallers de les línies 3 i 4, i se’n preveu la finalització durant el 2015.

L’any 2013 es va realitzar l’auditoria de seguretat en alta tracció i tracció als tallers. Al llarg del 2014 es va executar la reforma de les incidències detectades amb grau 1 i 2 i, durant el 2015, finalitzaran aquestes actuacions i s’iniciaran les incidències pendents de grau 2 i 3.


Metro

Connexions de tracció (catenària, seccionadors i feeders)

S’ha realitzat el desplaçament del seccionament de catenària d’Horta a la via 1 (diagonal darrere l’estació) per permetre l’establiment de serveis parcials sense puntejar la tensió de catenària al sector elèctric següent.

S’ha fet la substitució de la catenària convencional per una altra de rígida de la via 7 al taller de Santa Eulàlia i s’ha retirat la catenària de la via 22 del Triangle per facilitar l’aixecament d’unitats triples per al seu manteniment.

També es va iniciar la licitació per modificar el seccionament elèctric entre la via general i el taller de Roquetes per temes de seguretat en l’àmbit de prevenció de riscos laborals. Pendent d’executar-se el 2015. Alimentació de subcentrals, catenàries i cables d’alta tensió Actualment existeixen trams de línia en els quals el cablej at de la xarxa interna de metro de 6 kV s’està quedat obsolet, a causa dels nous requeriments de funcionament de les estacions, fruit de l’augment del consum que han experimentat. Perquè puguin suportar la càrrega actual de consum, s’ha de substituir el cablejat actual també per adequar-lo a la normativa. Durant els anys 2014 i 2015 es treballa en el canvi del tram de Cornellà a Sant Ildefons de la L5.

A mode de resum, altres actuacions realitzades han estat: —S’ha reformat l’alimentació del centre transformador del taller de Sant

Genís de la L3 per passar d’una alimentació en illa a una altra en xarxa. —Des de la Unitat de Manteniment d’Energia d’Alta Tensió s’ha

desenvolupat un estudi per tal d’optimitzar les tasques de manteniment d’acord amb la filosofia del manteniment basada en l’RCM (reliability condition maintenance). L’estudi s’ha centrat en l’anàlisi de la fiabilitat dels equipaments de la subcentral d’Església Major de la L9 i com influeixen les feines de manteniment en la fiabilitat de les instal·lacions. Aquest treball va finalitzar el mes de desembre i es té la intenció d’aplicar-lo durant l’any 2015 a les subcentrals de la xarxa i també de realitzar estudis semblants amb transformadors i seccionadors.

Actuacions en telecontrol ferroviari

A més a més de les actuacions més significatives que es relacionen a continuació, que han suposat la modificació i l’actualització dels sistemes, també s’ha treballat en l’evolució del sistema PDH de la xarxa a MPLS i en l’anàlisi d’obsolescència dels sistemes.

—Nou descarrilador a la TUD de Can Boixeres, que millora la seguretat en pati de Can Boixeres amb la implantació d’un nou descarrilador i la redefinició dels itineraris.

—Senyalització del túnel de rentatge de la Bordeta: incorporat a final d’any el circuit de via per a la detecció de trens.

—Substitució de cables de senyalització a la L4 entre les estacions de Selva de Mar i La Pau a causa del deteriorament per l’aigua de les filtracions.


Metro

—A finals d’any ha entrat en servei el nou telecomandament de trànsit, que gestiona i controla la circulació de trens a les línies convencionals. Aquest sistema incorpora la connexió amb Zona Franca per a l’extracció de dades necessàries per a la gestió i la visualització des de les gerències del telecomandament en temps real i també la funció moviola per a la reproducció d’esdeveniments.

—A finals d’any ha finalitzat l’adaptació al nou telecomandament de trànsit i la migració del sistema operatiu Unix a Linux. També s’ha preparat el sistema per controlar les marxes de velocitat ATO a les línies 1 i 3.

—S’han realitzat modificacions del telecomandament d’energia per adaptar-lo a les noves comunicacions a les línies convencionals, i per millorar la usabilitat al de la línia 9.

—Interconnexió dels centres de control de La Sagrera i Sagrada Família: s’ha començat a substituir l’equipament per a transmissió de dades dels telecomandaments i l’aplicació RDT entre els dos centres de control, amb la segregació del telecomandament de trànsit.

Actuacions destinades a la millora de l’accessibilitat a) Actuacions d’adaptació d’estacions a persones amb mobilitat reduïda (PMR) al llarg de l’any 2014 (obres promogudes per la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre o DGIMT):

Al llarg d’aquest any 2014 s’ha adaptat per a PMR l’estació de Passeig de Gràcia de la línia 3. Hi ha quatre estacions més que es troben en fase d’execució d’obres: Rambla Just Oliveras (L1), Zona Universitària (L3), Poble Sec (L4) i Collblanc (L5).

Un 86,3% de les estacions estaven adaptades a PMR el desembre del 2014: 120 estacions adaptades amb ascensors.

b) Actuacions realitzades per la DGIMT:

—Projecte d’adaptació a PMR de l’estació de Rambla Just Oliveras: prolongació de l’ascensor exterior, que dóna servei a la passarel·la sobre les vies de Renfe, fins al vestíbul. Execució dels ascensors interiors que comuniquen el vestíbul amb les andanes, alçament de les andanes, col·locació d’encaminaments i nova línia de peatge.

—Projecte d’adaptació a PMR de l’estació de Poble Sec: execució de l’ascensor de carrer a vestíbul, dels ascensors de vestíbul a andanes, nova configuració del vestíbul (eliminació del local comercial, reubicació de la línia de peatge, execució d’una rampa per salvar el desnivell i arranjament dels encaminaments).

—Projecte d’adaptació a PMR de l’estació de Poblenou: projecte redactat, s’inicia l’obra a finals del 2014, i s’executarà al llarg del 2015 (ascensors de carrer a vestíbul i a andanes, nou centre

L1 L2 L3 L4 L5 L9 L11 Total

Estacions a línia 30 18 26 22 26 12 5 139

Estacions ja adaptades 25 18 22 16 22 12 5 120

Estacions en obres 1 2 1 1 5

Estacions en fase projecte 4 2 5 3 14

Estat de l’adaptació per a persones amb mobilitat reduïda (PMR) (no inclou el funicular). Desembre del 2014


Metro

gestor de l’estació, nova línia de peatge i encaminaments).

—Projecte d’adaptació a PMR de l’estació de Jaume I: redacció del projecte, execució de dos ascensors de carrer a vestíbul i ampliació del vestíbul del carrer Argenteria (renovació de la línia de peatge i nova configuració d’espais).

c) Actuacions realitzades per Ferrocarril Metropolità de Barcelona:

—Encaminaments a Collblanc (L5) i Espanya (L1/L3): execució d’un camí per a persones invidents a andanes, vestíbuls i passadissos.

—Encaminaments a estacions (fase I): execució al nivell d’andanes a Universitat de la L1, i Roquetes i Vall d’Hebron de la L3. Dins del mateix projecte segueixen en execució al llarg del 2015 les estacions d’Universitat (L2), Passeig de Gràcia (L4) i Sants Estació (L5).

—Encaminaments a estacions (fase II): s’ha realitzat el Projecte constructiu per adequar encaminaments a les andanes d’Hospital de Bellvitge (L1), Catalunya (L1), Trinitat Vella (L1), Fondo (L1) i La Pau (L4).

Al llarg del 2014 s’ha redactat i licitat el projecte d’adequació de les escales mecàniques de la xarxa de metro per millorar-ne la seguretat, tal com s’indica a la norma EN 115-2:2010, per la qual tots els equips en funcionament han de complir els estàndards de seguretat indicats a la norma UNE-EN 115-1:2008+A1:2010 de construcció i instal·lació.

Així mateix, dins de l’abast s’executaran les actuacions corresponents en totes les escales mecàniques de la xarxa de metro que no compleixin les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels mitjans de transport per a persones amb discapacitat. Pel volum de treballs que cal realitzar, es farà per parts. Es preveu executar els intercanviadors (estacions amb més d’una línia de metro i altres operadors ferroviaris) durant el 2015.

Accions en l’àmbit de seguretat ferroviària Les principals actuacions dutes a terme al llarg de l’any, pel que fa a avaluacions internes i anàlisi dels tècnics de seguretat, han estat les següents:

—Conducció en mode especial a línies convencionals i a la L11. Avaluació interna de seguretat amb referència a l’eficàcia de les mitigacions actuals de les amenaces operatives relacionades amb la conducció en mode especial a les línies convencionals i a la L11, així com determinació de les mesures que cal implementar en cas de detectar riscos fora dels nivells d’acceptabilitat.

—Valoració de mesures implementades a la via 33 de Can Boixeres: avaluació dels topalls a la via de la unitat de manteniment de via i catenària.


Metro

—Inspecció tècnica realitzada pel Departament de Seguretat Ferroviària de la senyalització i les zones de maniobra de La Pau (L4), per tal de detectar riscos fora dels nivells d’acceptabilitat.

—49 Safety Event amb 81 accions establertes: informes de seguretat amb les anàlisis, establiment i seguiment d’accions correctives per causes de depassaments no autoritzats, incompliment de normatives i incidents/accidents relacionats amb la seguretat ferroviària.

—Implantació d’un sistema de detecció de descarrilament i frenada d’urgència per a trens de la sèrie 9000 de la línia 9.

Cal destacar també les sessions de formació en diversos àmbits:

—Dinàmiques de grup: quatre sessions de treball a 17 agents (agents d’atenció al client o AAC, tractoristes i porta de cotxeres).

—Dinàmiques de grup (percepció de riscos): dues sessions de treball a 26 agents de diferents àrees de TMB.

—Curs de formador de formadors en l’àmbit de la seguretat ferroviària: capacitar un grup

de persones per realitzar formació Safety (dinàmiques de grup, cursos de percepció del risc, etc.).

—Formació de gestió de seguretat ferroviària RAMS (RAMS és un indicador del grau de confiança que ofereix un sistema; (de l’anglès reliability, availability, maintainability and safety, ‘fiabilitat, disponibilitat, mantenibilitat i seguretat’): sessions de tres dies a 27 persones de diferents àrees de TMB.

Pel que fa a activitats, treballs i participacions externes del departament, cal destacar les següents:

—Assistència a la posada en marxa del Metro de Panamà (finalització): abril del 2014.

—Proposta, definició i implantació d’un sistema de gestió de seguretat per al Metro de Panamà (maig del 2014) amb la finalitat de dotar l’organització d’una metodologia pròpia i específica sobre la gestió de riscos operacionals propis (operació i manteniment). S’han definit les diferents fases del projecte i les principals activitats que caldrà realitzar.

—Sessions formatives al Ministeri de Foment per a l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (Madrid, octubre del 2014): el Departament de Seguretat Ferroviària d’FMB va participar, com a ponent formador, a les jornades impartint dues sessions formatives els dies 20 i 30 d’octubre en les quals es va detallar un cas pràctic d’implantació d’un sistema de gestió de seguretat ferroviària en un operador de ferrocarril, a més d’exposar la labor de l’avaluador independent de seguretat (ISA) d’explotació i gestió del trànsit que es desenvolupa a FMB.


Metro

Iniciatives en l’àmbit de l’estalvi energètic En el marc del Pla d’eficiència energètica de Metro, durant l’any 2014 ha continuat l’activitat encaminada a reduir la despesa elèctrica mitjançant la reducció de consums, l’optimització de recursos i l’aplicació de polítiques d’eficiència en l’adquisició d’energia. Així mateix, s’han establert les bases per implementar un gestor centralitzat d’energia de manera imminent. A continuació es relacionen les principals accions realitzades:

1. Actuacions en la gestió de connexions de servei elèctriques

S’ha reduït aproximadament un 30% la potència contractada en connexions de servei d’alta tensió, d’acord amb les conclusions de l’estudi d’optimització de potències realitzat a finals del 2013, com a resposta als importants canvis reguladors en l’estructura tarifària i els preus introduïts l’agost del 2013, la qual cosa ha reduït molt significativament els costos fixos de la factura energètica del 2014.

Així mateix, s’ha elaborat l’estudi d’optimització de potències de les connexions de servei de socors d’estació (baixa tensió), i està previst sol·licitar les reduccions de potència a principis de l’any 2015.

S’ha desenvolupat una proposta de Metro per a la connexió de la xarxa convencional a les dues subestacions receptores de la L9, l’estudi de viabilitat del qual es va realitzar internament l’any 2012. Aquesta proposta planteja una execució per fases i un finançament a través dels estalvis obtinguts en cada una, minimitza l’impacte en l’operació i en el manteniment, i preveu l’aprofitament màxim de la infraestructura existent per tal de reduir els costos d’execució i els terminis d’amortització.

S’ha col·laborat amb Transports de Barcelona en el projecte del futur bus elèctric i s’ha redactat el projecte constructiu de la nova connexió de servei elèctrica i el centre de transformació en alta tensió a la futura estació de recàrrega de bus al taller del Triangle Ferroviari.El mes de desembre del 2014 s’ha signat el nou contracte d’energia per al 2015. Aquest exercici s’hi han adherit un nombre més elevat d’explotacions ferroviàries que l’any 2013, i s’ha contractat, per tant, un volum més alt d’energia i s’han obtingut uns preus més competitius.

2. Accions per reduir el consum d’energia de tracció dels trens Durant l’any s’ha fet el seguiment de consums energètics i s’han confirmat els estalvis obtinguts als projectes de noves marxes ATO eficients a les línies 2 i 5, implementades en el segon semestre del 2013. Al llarg d’aquest exercici s’ha preparat la licitació del Projecte de noves marxes ATO eficients a les línies 1 i 3.


Metro

Pel que fa al consum d’auxiliars dels trens, el qual suposa una part molt significativa del consum total de tracció, s’ha establert un calendari per canviar els modes de funcionament dels equips d’aire condicionat (de mode hivern a mode estiu i de mode estiu a mode hivern) en totes les sèries que així ho permetien (les sèries 5000, 6000 i 9000) d’acord amb les condicions climatològiques concretes de l’any, amb l’objectiu d’ajustar la despesa frigorífica adequadament seguint sempre els requeriments normatius.

3. Accions per reduir el consum d’energia a les estacions i tallers

Cal destacar la continuïtat en el projecte europeu SEAM4US d’automatització d’estacions metropolitanes, en què s’han instal·lat dispositius a l’estació de Passeig de Gràcia i s’han monitorat consums en temps real. Els resultats obtinguts permeten ser optimistes de cara a futurs projectes.

S’ha implementat també un desenvolupament intern en el telecomandament d’instal·lacions fixes del Centre de Control de Metro per tal de

garantir l’apagada de l’enllumenat normal, les escales mecàniques i els ascensors fora de l’horari de servei comercial. La posada en servei serà el primer trimestre del 2015; primer amb una prova pilot a les línies 2 i 5 i, posteriorment, a la resta de línies.

En l’àmbit de l’enllumenat eficient, s’ha fet el seguiment de consums i comportaments lumínics de les proves pilot d’enllumenat LED existents en diferents estacions (Paral·lel, Passeig de Gràcia, etc.) i als tallers del Triangle Ferroviari i la Sagrera. S’ha reforçat també l’enllumenat en determinades zones de treball del taller de la Sagrera mitjançant la instal·lació de lluminàries eficients amb fluorescència T5.

Pel que fa als panells informatius (opis), s’ha incorporat tecnologia LED als nous equips instal·lats durant l’any, i s’ha implementat un sistema automàtic de desconnexió dels opis fora de l’horari de servei.

En l’àmbit de l’auditoria de locals comercials, s’han actualitzat les quotes de consum d’energia dels diferents locals, fent una anàlisi prèvia dels consums, i iniciant la instal·lació de limitadors de potència. També s’ha estudiat el consum actual de les marquesines i tòtems dels locals comercials i s’hi ha substituït el sistema d’enllumenat per un altre de més eficient.

4. Actuacions per a la recuperació d’energia de tracció

S’ha avançat en l’estudi de la tecnologia de recuperació d’energia de tracció mitjançant grups reversibles, l’objectiu de la qual és recuperar


Metro

part de l’energia utilitzada en processos de frenada, que s’estima en un 10% del consum total de tracció. S’ha fet una anàlisi de les diferents tecnologies existents al mercat, i dels resultats obtinguts en xarxes metropolitanes similars a la nostra, i s’ha estudiat l’estalvi potencial que s’aconseguiria al Metro de Barcelona, amb resultats molt satisfactoris.

En el marc de seguiment del Projecte d’energia de la L9, s’ha col·laborat amb Infraestructures.cat en el Projecte per a la instal·lació d’un nou equip recuperador a la subestació de tracció (SET) ubicada a l’estació d’Església Major.

5. Accions per mesurar i gestionar el consum d’energia

En l’àmbit de la gestió de l’energia, aquest any s’han posat les bases per poder disposar d’un software centralitzador per a la gestió de l’energia al llarg del 2015, el qual permetrà fer

un seguiment de l’activitat d’eficiència energètica que es desenvolupi d’ara endavant segons els estàndards que marca la norma ISO 50001. S’han licitat les obres per completar la xarxa d’analitzadors de mesura en alta tensió que permetran discriminar els consums de tracció i d’estacions per a cada línia de servei.

Així mateix, ja s’ha redactat el plec d’especificacions tècniques del futur gestor d’energia que aglutinarà tots els punts de mesura de Metro, tant de comptadors com d’analitzadors de xarxa, el projecte del qual sortirà a licitació durant el proper any 2015.

6. Altres El mes de setembre del 2014 es va celebrar a Barcelona el taller Energy Saving Strategies Expert Workshop (Nova, Comet, Isberg), del qual TMB ha estat l’amfitrió. Es van fer posades en comú de les mesures d’estalvi i eficiència energètica d’un total de 18 metros i ferrocarrils regionals.

Se segueix col·laborant amb les organitzacions Nova, Comet, Isberg, UITP (Unió Internacional de Transport Públic) i altres, en la posada en comú de dades de consum d’energia, realització de qüestionaris, etc.


Línia 9/10

L’activitat de projecte se centra en els trams 1 i 2, que són els que s’inauguraran properament. Les obres d’estacions, tallers, túnel i viaducte estan en un grau important d’avenç i s’han iniciat les primeres proves amb moviment de trens conduïts per personal de TMB.

La data de posada en servei del tram 1 de les estacions d’Aeroport T1 a Zona Universitària està prevista per al primer semestre del 2016. L’estat a final d’any era el següent:

—Tram 1 (comprès entre les estacions Aeroport T1 i Zona Universitària): l’obra civil i l’arquitectura estan finalitzades i les instal·lacions estan entre un 70% i 90% de ser completades. No es finalitzaran les estacions d’Aeroport Terminal de Càrrega i La Ribera, ja que no es posaran en servei en aquesta fase, i no està determinada la data per a la seva incorporació. La data prevista de posada en servei d’aquest tram és en el primer semestre del 2016. De la secció de la línia que es posarà en servei, els trens han de poder accedir al taller de la ZAL mitjançant el tram 2, encara en obres, però una de les vies (via 2) està ja preparada i permet aquest moviment de trens (les instal·lacions de senyalització ferroviària de camp i la cambra tècnica en la ZAL estan acabades i la funcionalitat tancada, pendent de les proves i la posada en servei).

Pel que fa a l’àmbit de manteniment, s’ha elaborat una proposta per efectuar el manteniment dels sistemes no concessionats del nou tram de la L9, la qual ha determinat el model de manteniment de cada subsistema, les activitats que cal realitzar, com es realitzaran (internes i externes), les necessitats (materials i de personal) i l’estimació de costos.

—Tram 2 (comprès entre les estacions de la Nova Estació de Zona Franca i Provençana): la via, la catenària, l’obra civil i l’arquitectura de les estacions del viaducte estan finalitzades, i les instal·lacions, pendents de proves. Les estacions de Passeig de la Zona Franca fins a la bifurcació estan pràcticament acabades en el terreny d’obra civil (excepte motors) i en una fase encara inicial amb relació a l’arquitectura.

—El taller de la ZAL: Està en fase de proves d’acceptació, tot i que ja ha estat el lloc on han ingressat els primers trens per al seu muntatge i preparació, abans de ser traslladats a la zona de proves en el tram 1. El lliurament del taller a TMB està previst que es faci en els primers mesos del 2015.

—Tram 3 (comprès entre les estacions de Zona Universitària i La Sagrera): L’obra civil de túnel i estacions està aturada. Actualment no té data de posada en servei.


Metro


Preparació de la ISO 9001 per a l’Àrea de Manteniment i Projectes de Metro Des de l’Àrea de Manteniment i Projectes de Metro, conjuntament amb el Departament de Qualitat, s’ha treballat en la revisió dels seus processos de gestió. Aquest projecte està emmarcat en el període 2014-2015, i ha tingut com a finalitat revisar el sistema de gestió i els seus processos i els models de l’Àrea, i l’obtenció de la certificació en ISO 9001 durant l’any 2015.

Sistema d’informació geogràfica (GIS) de Metro

El 2014, després de tres anys des de la implantació definitiva del sistema a tot l’àmbit d’usuaris de l’organització, el sistema GIS ja és una realitat tangible atorgada per l’estabilitat de la seva eina principal, el GeoPortal.

L’eina ha finalitzat l’any oferint més funcionalitats de navegació i cerca sobre una dada enriquida i actualitzada. Destaca el treball sobre les dades orientades a implementar els dossiers d’emergència i la informació d’accessibilitat de la xarxa, sobre estacions i accessos. S’ha tancat la primera versió del mòdul d’edició, que té l’objectiu d’agilitar els processos de manteniment i actualització de les dades dins el sistema.

En paral·lel han finalitzat els desenvolupaments corresponents a la primera fase del projecte tècnic per a la integració d’entorns

corporatius. En aquesta fase s’ha assolit, per una banda, l’accés a la informació dels elements de negoci integrats al sistema gràfic i que tenen gestió dins el sistema de manteniment SAP-PM. Per l’altra, s’ha donat solució a la sincronització d’ambdós sistemes a partir de processos automàtics, per poder implementar i oferir la localització de les noves entitats SAP-PM dins l’entorn gràfic.

Pel que fa als propers passos, cal seguir el pla de ruta establert i implementar totes les funcionalitats requerides des dels àmbits d’operació i manteniment. Destaca, per al proper any 2015, la finalització de la segona fase del projecte d’integració d’entorns corporatius, la consulta reversible entre GIS i SAP.

Entrada en vigor de la nova normativa sobre accés de gossos al metro El dia 1 d’octubre del 2014 va entrar en vigor el canvi en la normativa d’utilització de la xarxa de metro de TMB que permet l’accés de gossos mitjans i grans (fins en aquell moment s’admetien gossos petits dins d’un receptacle i gossos d’assistència), fora de les hores punta i amb certes limitacions, necessàries per preservar la convivència entre els usuaris i el benestar dels mateixos animals.

El canvi de normativa, fruit d’un treball conjunt entre TMB i el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, va coincidir amb l’entrada en vigor de l’ordenança d’aquest àmbit. D’aquesta forma, el metro de Barcelona s’equipara al de grans ciutats europees com Berlín i Amsterdam.


Metro


Amb la nova normativa poden viatjar en metro els gossos identificats electrònicament amb un xip i inscrits al registre censal municipal, sempre amb morrió i subjectats en tot moment amb una corretja no extensible, dins dels horaris i en les condicions especificades en les normes d’ús.

Fiabilitat de funcionament

La mitjana de quilòmetres recorreguts sense avaria és l’indicador que mesura la fiabilitat de funcionament del parc mòbil. Aquest any 2014 ha millorat un 9,5% fins a situar-se en una mitjana de 88.935 cotxes-km sense avaria (la més alta dels últims anys).

90.000

80.000

70.000

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000


Metro

Evolució de la fiabilitat de la flota de trens (Kms sense avaries)

La fiabilitat de funcionament dels trens ha millorat notablement en els últims anys gràcies a la renovació de la flota i a la millora de la gestió del manteniment. Així, la mitjana de cotxes-km sense avaria ha crescut un 66,7% des de l’any 2008.

53.3

65

59.8

62

59.2

88

68.9

59

73.6

29

81.1

86

2008

2009

2010

2011

2012

2013

88.9

35

2014


Consum d’energia

L’energia elèctrica que ha consumit la flota de trens en circulació l’any 2014 (sense incloure la L9/10) ha estat de 175,33 milions de kWh, la qual cosa representa una disminució del 3,5% respecte a l’any anterior. Aquest descens s’ha degut a una disminució de l’oferta de cotxes-km totals recorreguts i a un consum unitari més baix d’energia per quilòmetre recorregut per la posada en marxa de les mesures d’estalvi energètic descrites anteriorment.


Metro


Barcelona Bus Turístic i Tramvia Blau

El Barcelona Bus Turístic funciona des del 1987, operat conjuntament per TMB i Turisme de Barcelona. A través de les 44 parades, repartides entre els seus tres recorreguts, les rutes Blava i Vermella tot l’any, i la Verda, que el 2014 ha funcionat del 28 de març al 2 de novembre, permet descobrir els punts més atractius de la ciutat d’una forma àgil i còmoda. El servei disposa d’audioguia en onze idiomes i d’un informador de Turisme de Barcelona. El servei disposa també d’una guia dels itineraris i d’un carnet de descomptes, entre els quals hi ha transports singulars com el Tramvia Blau, el telefèric de Montjuïc i el Catalunya Bus Turístic, i també museus i edificis emblemàtics.

Des del 30 de maig fins al 14 de setembre ha funcionat el Barcelona Bus Turístic de Nit que fa una passejada mostrant els edificis il·luminats més emblemàtics de la ciutat i la Font Màgica de Montjuïc. Com a novetats d’enguany, el recorregut s’ha ampliat per incloure l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i s’ha donat la possibilitat de venda de bitllets amb PDA.

El Barcelona Bus Turístic disposa de pàgina web pròpia (www.barcelonabusturistic.cat) i té presència a les xarxes socials a través de Facebook i Twitter, amb accions promocionals.

Durant aquest exercici s’ha continuat amb l’ampliació de canals de venda a través de d’operadors turístics i també s’ha ampliat l’oferta cultural i de restauració amb nous col·laboradors, que aporten


descomptes als clients, distribuïts entre oci, cultura, museus, restauració, transports singulars, botigues i altres.

El Barcelona Bus Turístic va obtenir un certificat d’excel·lència de TripAdvisor l’any 2013, el qual s’ha renovat el 2014. El guardó premia una hospitalitat excel·lent i es concedeix als negocis que reben opinions molt favorables de viatgers a través de TripAdvisor. Les opinions expressades al web de TripAdvisor són coherents amb les recollides pels estudis propis. En una enquesta recent, els viatgers del Barcelona Bus Turístic li atorgaven una nota mitjana de 8,6 (en una escala de 0 a 10), que és la nota màxima assolida fins al moment, i el 98% dels enquestats van manifestar que el recomanarien.

El centenari Tramvia Blau fa el recorregut entre la plaça de John F. Kennedy i la plaça del Doctor Andreu, amb parades a l’inici i al final. A partir de la Setmana Santa del 2014 va incorporar-se un tercer tramvia (el núm. 5) que s’havia reformat seguint el projecte de remodelació que es va iniciar amb el tramvia núm. 6. El tramvia núm. 5 incorpora, a més, com a prototip, el control real de la velocitat via GPS. Durant l’any 2015 es portarà a terme aquesta millora també als tramvies núm. 6 i 7.

7Protecció del medi ambient

113Resum de gestió 2014 Protecció del medi ambient

Durant l’exercici del 2014 el Departament de Qualitat ha continuat treballant principalment en el desenvolupament del model de gestió de qualitat implementat, el qual té com a principal repte aconseguir una gestió basada en processos d’acord amb el model ISO 9001, que permeti que l’organització estigui orientada en tot moment a la satisfacció de les necessitats dels clients, segons el model UNE 13816.

En l’àmbit corporatiu s’han realitzat les auditories interna i externa de les unitats certificades del Centre de Suport Telemàtic (CST), els Punts TMB d’atenció al ciutadà i de la Unitat de Formació. En totes elles s’ha aconseguit superar amb èxit el seguiment i la renovació de les certificacions. També s’ha donat formació en qualitat als empleats de l’Àrea Operativa de Metro (agents d’atenció al client) i d’Autobusos (conductors), així com a totes les noves incorporacions per promocions internes a les unitats certificades ISO/UNE. S’han elaborat nous manuals de formació més adequats a la realitat actual de TMB.

Gestió de la qualitat i el medi ambient a TMB


Des del Departament de Qualitat, conjuntament amb l’Àrea Operativa de Bus, s’ha treballat en l’estandardització dels models de gestió orientats al client i a la millora, ja definits en tots els CON de TB, i s’ha marcat com a objectiu per al 2014/2015 l’ampliació de les certificacions ISO 9001:2008 i UNE 13816:2003 a l’Àrea Operativa de TB.

Per arribar a aquest objectiu, s’ha treballat en diferents àmbits:

1. Elaboració/revisió del mapa de processos de l’Àrea Operativa de TB.2. Redefinició i creació de nous procediments operatius (Àrea Operativa de TB).3. Definició del quadre de comandament d’indicadors.4. Definició i seguiment de la metodologia de seguiment d’indicadors, objectius i compliment de procediments.

En paral·lel s’han realitzat totes les tasques d’acompanyament/consultoria vinculades al manteniment de les certificacions existents.

La qualitat a TB


1. Optimització de la gestió de l’aigua

Es disposa d’un avantprojecte per monitorar els consums d’aigua dels centres (amb el sistema de software SCADA). Horta i el Triangle tenen finalitzada la implantació del sistema SCADA per al seguiment i monitoratge dels consums de les depuradores de les aigües dels trens de rentatge que permet controlar l’aigua de la xarxa, la reciclada, l’osmotitzada i la dels fluxos i dipòsits d’aigua contra incendis.

2. Optimització de la gestió de l’energia a TB

Posada en funcionament de la planta de cogeneració a la cotxera del Triangle (per als vehicles elèctrics Irizar) per al projecte ZeEUS. Es troba en procés la segona fase del projecte que implica el monitoratge de les dades.

Actualment el seguiment dels consums d’electricitat i de gas de tots els CON es fa manualment de manera visual a partir de la facturació i dels comptadors existents, però hi ha un avantprojecte per monitorar els consums d’energia dels centres utilitzant el sistema SCADA.

L’any 2013 la Direcció de TMB va aprovar el Pla integral d’eficiència energètica i millora de la qualitat de l’aire. Aquell any es va fer el diagnòstic preliminar per a la implantació de la ISO 50001 de TB amb l’objectiu d’identificar les mancances principals respecte als requisits d’aquesta norma. L’any 2014, a partir dels resultats obtinguts amb el diagnòstic, s’ha encetat el procés d’implantació del sistema de gestió d’energia (SGE) segons la ISO 50001 amb les fites següents:

—Definició de l’abast del sistema de gestió d’energia en l’àmbit de TB. —Establiment dels òrgans de gestió del sistema de gestió d’energia. —Definició d’una política energètica de TMB. —Presentació de la revisió energètica de cada centre. —Definició de la LEB (línia base energètica). —Definició i consens del quadre d’indicadors energètics.

3. Recollida selectiva i punts verds

En el període 2006-2014 es va posar en funcionament un sistema de recollida selectiva i un magatzem de residus (punt verd) a cada centre. L’any 2012 es va fer l’adjudicació definitiva del concurs per a la gestió integral de residus de TMB que inclou la gestió de magatzems (punts verds), el transport i el tractament de residus de tots els centres.

L’any 2013, a partir de la nova adjudicació per a la gestió integral de residus (i gràcies a la creació de comandes obertes estandarditzades per a tots els centres i tots els residus), a través del mòdul de SAP Finances es pot fer el seguiment de la quantitat de residus, la quantitat de transports i la despesa associada a cada centre. També es va posar en marxa un quadre d’indicadors per al seguiment de la gestió de residus i el registre de moviments de residus de TMB establert al Plec de condicions tècniques.

A títol il·lustratiu, l’any 2013 es va obtenir una reducció de la despesa en gestió de residus del 44,3% respecte al 2012, del 68,5% respecte al 2011 i del 64,8% respecte al 2010.

Protecció del medi ambient

Sostenibilitat mediambiental a TB


4. Mapa d’emissions de la xarxa de bus

Des de l’any 2006 s’han anat fent mesuraments d’emissions reals de diversos tipus de vehicles de la flota en funció de la seva capacitat, del combustible utilitzat i de la tecnologia dels vehicles, la qual cosa ha permès elaborar mapes d’emissions de la flota d’autobusos que ajuden en la presa de decisions per a la distribució de la flota i la planificació de la xarxa per tal de reduir la contaminació a la ciutat.

L’any 2013 la Generalitat va presentar un pla d’accions per demanar a la Comissió Europea una moratòria dels terminis establerts, pel que fa a la reducció de NOx i PM (partícules

en suspensió). Aquest pla incloïa també les mesures aplicades i les previstes per part de TMB.

Aquest any 2014 es va consensuar amb la Direcció General de Qualitat Ambiental la metodologia de càlcul d’emissions de la flota de bus i es va publicar la guia per al càlcul d’emissions de PM i NOx de la flota.

També aquest any, es van finalitzar els mapes d’emissions per al projecte europeu 3iBS (The intelligent, innovative, integrated Bus Systems project): mapes de consums i emissions per als escenaris dels anys 2012, 2014 i 2017 per quantificar la reducció d’emissions atmosfèriques obtinguda amb la incorporació de nova flota i amb la configuració de la nova xarxa. Els mapes d’emissions de la xarxa permeten presentar visualment quina és la contribució de la nova flota i de la nova xarxa de bus en la millora de la qualitat de l’aire de l’àrea metropolitana present i futura:

—2011-2014: reducció de 857 kg de NOx diaris. —2011-2017: reducció de 1.091 kg de NOx diaris.


Sostenibilitat medioambiental a TB


5. Disseny, construcció i manteniment d’infraestructures amb criteris de sostenibilitat

Pel que fa a les infraestructures de TB cal destacar: —Un inventari de 147 m2 de plaques fotovoltaiques i 148 m2 de

plaques solars tèrmiques. —El tractament de les aigües dels trens de rentatge de metro i

autobusos i l’ús d’aquestes aigües, un cop depurades, per alimentar els sanitaris en determinats centres.

—En el període 2009-2012 es fan els treballs per a la posada en marxa de la planta de cogeneració per a la cotxera d’Horta: estudi de la viabilitat i l’eficiència energètica (any 2009). Posada en marxa de la planta i connexió de la planta a la xarxa elèctrica de distribució (any 2011). Instal·lació i posada en funcionament de la planta de refrigeració per absorció aprofitant l’energia calorífica de la planta de cogeneració (any 2012).

—Setembre del 2011: posada en funcionament d’una depuradora biològica per al CON del Triangle.

—2011-2012: disposició d’urinaris d’alta sol·licitació, sense aigua, a les sales de descans dels conductors de les cotxeres del Triangle i de Zona Franca. Això ha permès un gran estalvi en manteniment i reducció del consum d’aigua de xarxa o depurada (segons la cotxera).

—2010-2013: instal·lació de la producció elèctrica fotovoltaica de Zona Franca i venda de l’electricitat a la xarxa (any 2010). Inici de l’autoconsum (any 2013).

—Any 2014: posada en funcionament de la planta de cogeneració a la cotxera del Triangle per a l’autoconsum.



6. Implantació de criteris ambientals en la compra de productes i serveis

L’any 2011 es va posar en marxa el mòdul CONTROLAR de Protrans per facilitar la gestió de la coordinació d’activitats empresarials des del punt de vista de prevenció de riscos laborals. És ampliable i una possible via d’ambientalització de contractes. Aquell any també es va definir un sistema de classificació del material codificat segons el nivell d’ambientalització.

Els anys 2013-2014 s’ha adjudicat el concurs per al subministrament de material d’oficina, papereria i consumibles d’informàtica amb la incorporació de criteris de compra verda.

7. Pla de comunicació i formació ambiental

Pel que fa a accions de formació ambiental, aquest any 2014 destaca la formació en gestió de residus per a la posada en marxa del punt verd a Sant Genís i Can Boixeres.Pel que fa a accions de comunicació ambiental, el mes d’agost del 2014 es va estrenar el primer autobús 100% elèctric de fabricació europea. El mes de setembre es va realitzar un taller sobre estratègies d’estalvi energètic, organitzat per TMB en col·laboració amb les agrupacions internacionals de benchmarking (intercanvi i comparació de bones pràctiques) Nova, Comet i Isberg.L’octubre va tenir lloc la presentació oficial del projecte ZeEUS (Zero Emission Urban Bus Systems).


8. Quadre d’indicadors del comportament ambiental de TMB segons la ISO14001/EMAS

Aquest exercici s’ha realitzat l’anàlisi de la disponibilitat i el format de les dades de consum d’energia al sistema per a la configuració del quadre d’indicadors de consums i emissions de TMB.

S’ha fet la definició del plec de condicions per comprar un software de gestió d’energia per a TMB. L’Àrea de Tecnologia presentarà la proposta de software. Un cop decidida l’eina que millor respongui a les necessitats de TMB, caldrà fer una previsió de pressupost de cara al 2015 i els anys posteriors per implantar-lo.

Aquest exercici s’ha fet una prova pilot a la cotxera de Zona Franca per fer l’extracció i l’avaluació del compliment dels requisits legals aplicables a través de l’eina especialitzada http://www.infosald.com/MIREC (‘mòdul d’identificació de requisits i avaluació del compliment’, per la sigla castellana). L’experiència ha permès tenir un coneixement exhaustiu i actualitzat del nivell de compliment de la normativa d’aquest centre, planificar accions per a la seva adequació i encetar el procés per a la implantació de la ISO 14001 amb la intenció de certificar-la el primer trimestre del 2016.




1. Àrea de Manteniment i Projectes

Des del Departament de Qualitat, conjuntament amb l’Àrea de Manteniment i Projectes (AMP), s’ha treballat en la implantació de la ISO 9001 en el model de gestió de l’Àrea de Manteniment. El projecte, emmarcat en el període 2014-2015, té com a finalitat l’estandardització del model de gestió a l’AMP i l’obtenció de la certificació ISO 9001.

Per assolir l’objectiu el 2015, s’ha treballat en diferents àmbits:1. Formació en matèria de qualitat a personal tècnic de l’Àrea.2. Realització d’auditories internes per part del Departament de Qualitat a tots les departaments de l’AMP.3. Realització d’una auditoria per part d’una empresa externa.4. Resolució de les no conformitats detectades a les auditories.

Aquests treballs han permès assolir amb èxit l’auditoria interna ISO 9001 i estar preparats per realitzar la certificació el primer quadrimestre del 2015.

De forma paral·lela, juntament amb Coordinació de l’Àrea i Enginyeria del Manteniment, s’ha començat a treballar amb representants d’aquesta àrea en la planificació d’un projecte que permeti la certificació IRIS (International Railway Industry Standard) en tots els tallers de material mòbil i activitats de senyalització, en un marc temporal encara pendent de definir. Aquest any s’ha realitzat una diagnosi/auditoria inicial per tal d’identificar quins són els camps de millora que s’han d’abordar el proper any per poder afrontar amb èxit el procés de certificació IRIS.

Gestió de la qualitat a FMB


2. Àrea Operativa de Metro

En l’àmbit de l’Àrea Operativa de Metro (AOM), i en estreta col·laboració amb la Direcció de Metro i els representants del seu Comitè de Direcció, s’ha elaborat, aprovat i publicat la Carta de serveis de Metro d’acord amb la norma 93200.

En paral·lel, s’han dut a terme totes les tasques d’acompanyament/consultoria a l’AOM vinculades al manteniment de les certificacions existents (ISO 9001 i UNE 13816).

3. Àrea Tècnica

Conjuntament amb el Departament de Seguretat Ferroviària, s’ha començat un projecte destinat a certificar aquest departament d’acord amb la IS0 17020, amb la finalitat que assoleixi la certificació i es converteixi en entitat acreditada per l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) el primer trimestre del 2015. Aquesta certificació/reconeixement comporta que Metro de Barcelona sigui el primer operador acreditat per l’ENAC que pugui realitzar inspeccions de seguretat en l’operació ferroviària.


1. Optimització de l’aigua a Metro

L’any 2013 es va elaborar l’estudi i la caracterització de les aigües de 26 pous de recollida d’aigües freàtiques del metro. Aquest darrer exercici s’ha iniciat l’aprofitament d’aigües del pou de l’estació de Badal.

La situació actual d’aprofitament d’aigües freàtiques en pous d’esgotament del metro és la que es recull en el gràfic següent:

Hm3/anys dáprofitament actual dáigües freàtiques per pou désgotament (2014)

Sostenibilitat ambiental a FMB

2. Optimització de la gestió de l’energia a Metro

En l’àmbit de la gestió de l’energia del metro destaquen les actuacions següents fetes el 2014:

—Maig: establiment de consignes de temperatura d’equips d’aire condicionat ajustades des dels tallers de Material Mòbil.

—Setembre: realització d’un taller sobre estratègies d’estalvi energètic organitzat per Nova, Comet i Isberg, amb TMB com a amfitrió.

—Octubre: reforç de l’enllumenat actual amb noves lluminàries eficients amb fluorescència T5 en algunes zones de treball del taller de La Sagrera.

—Implementació de rutines d’apagada nocturna de l’enllumenat i transport vertical en estacions.

—Projecte europeu SEAM4US per posar sensors i automatitzar equipaments d’estació.

—Instal·lació de mesuradors d’energia d’alta tensió (fase final). —Redacció de les especificacions tècniques per al futur gestor

centralitzat d’energia de metro. —Seguiment del Projecte d’interconnexió amb receptors 220 kV de la

L9 (Ifercat).

0,600

0,500

0,400

0,300

0,200

0,100

0,000

0,445

Hospital de Bellvitge

Can Serra

Baró de Viver

BesósMar

Artigues-Sant Adrià

LessepsTorrassa

0,212 0,2120,244

0,403

0,502

0,089


3. Mapa d’emissions de la xarxa de metro

Els anys 2013-2014 es va realitzar l’ampliació de l’Estudi comparatiu de la qualitat de l’aire de línies automàtiques i convencionals del Metro de Barcelona per part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i TMB. Es van publicar diversos articles.

Ferrocarril Metropolità de Barcelona i l’Agència Estatal del CSIC van presentar conjuntament (l’any 2013) la proposta de projecte LIFE-13ENV/ES/000263, titulada «Implementing methodologies and practices to reduce air pollution of the subway environment» a la convocatòria dels LIFE+ 2013. El projecte ha estat aprovat aquest any 2014 i té un pressupost global de 813.727 euros (611.526 euros per al CSIC i 202.201 euros per a TMB) i la subvenció global és del 50%: 406.863 euros (305.763 euros al CSIC i 101.101 euros a TMB).

S’han publicat diversos articles en revistes científiques exposant els resultats obtinguts dels estudis de qualitat de l’aire al Metro que

el CSIC ha realitzat. El darrer, «A new look at inhalable metalliferous airborne particles on rail subway platforms», es va publicar a la revista Science of the Total Environment.

4. Disseny, construcció i manteniment d’infraestructures amb criteris de sostenibilitat

Pel que fa a les infraestructures de Metro cal destacar: —El dia 10 d’octubre la ponència ambiental municipal de Barcelona

va avaluar positivament el resultat del control inicial i es va obtenir la llicència ambiental definitiva del centre de Vilapicina.

—S’ha iniciat l’execució del programa de mesures correctores de Sant Genís, acordat amb l’Ajuntament i els Bombers (valorat amb 1.622.000 euros al projecte executiu). S’inicia la primera fase, amb 374.500 euros, ja adjudicada el 2013, i l’any 2014 s’adjudica la resta d’obra necessària. A causa de les restriccions pressupostàries, l’execució es farà en diversos anys en funció de la capacitat inversora de TMB.

Sostenibilitat ambiental a FMB


El telefèric de Montjuïc va obtenir la llicència ambiental per a la seva explotació i en la seva renovació es van seguir els criteris del projecte Cims, d’ordenació global de la muntanya de Montjuïc, en què es va prestar la màxima atenció a la minimització de l’impacte ambiental de les seves instal·lacions.

Sostenibilitat mediambiental al telefèric de Montjuïc

8Comunicació amb els clients, els empleats i la ciutadania


Comunicació corporativa, audiovisuals i màrqueting relacional

Comunicació corporativa

En la línia de potenciar l’estratègia digital de les comunicacions de TMB, i a la vegada permetre un estalvi en la despesa, aquest any s’han enviat onze butlletins d’informació de cada una de les revistes Hora Punta i Gent TMB en les seves versions digitals. Seguint aquesta mateixa estratègia, s’ha confeccionat el fullet Dades bàsiques 2013 en versió digital (amb una petita tirada en paper d’uns 200 exemplars), totalment amb recursos propis.

S’ha elaborat l’Informe anual 2013 en versió digital i més resumida. Com en els darrers anys, a causa dels ajustos econòmics, s’ha confeccionat internament. S’ha actualitzat la Presentació institucional de TMB en tres idiomes (català, castellà i anglès) en versió digital, amb una presentació renovada i un nou disseny que s’ha penjat a la intranet i al web de TMB.

Enguany cal destacar totes les activitats englobades en el programa de celebració dels 90 anys de Metro de Barcelona. Mereixen una menció especial la confecció del llibre commemoratiu, de les exposicions (una itinerant i una altra per a l’Espai Mercè Sala) i l’acte central desenvolupat el mes de desembre al Liceu.

També s’ha desenvolupat l’elaboració del Pla de comunicació de les línies del 2014 de la nova xarxa de bus, així com la coordinació amb l’Ajuntament per a la posada en marxa de la tercera fase.

Comunicació amb els clients, els empleats i la ciutadania


Audiovisuals

S’han realitzat 83 vídeos (amb un total de 8 hores i 13 minuts), dels quals 66 són de producció interna i els 17 restants, externs. Tots aquests vídeos s’han difós a les xarxes socials, al canal TMB de YouTube, així com en diferents esdeveniments de TMB (presentacions, actes, etc.). Algunes d’aquestes imatges s’han facilitat al canal MouTV, emeses en la seva programació, i en altres mitjans de comunicació i institucions. La majoria dels vídeos produïts són continguts per a les publicacions o sobre les activitats institucionals realitzades per TMB, així com de temàtiques històriques. També n’hi ha d’altres que responen a encàrrecs d’altres departaments de la companyia de tipus més tècnic, formatiu o dirigits a la difusió.

S’ha fet la coordinació dels reportatges fotogràfics propis de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals i l’atenció a les demandes d’imatges de la resta de l’organització (unes 50 peticions —sis mil imatges aproximadament— anuals). Igualment, s’atenen les demandes externes d’imatges. En aquest sentit, s’ha continuat treballant en la implantació d’un arxiu fotogràfic de TMB, amb l’aplicació Videoma.


Publicitat i màrqueting relacional

Aquest any s’ha complert el tercer aniversari de JoTMBé (www.jotmbe.tmb.cat). El nombre de socis o usuaris registrats al tancament de l’any 2014 era de 188.776 respecte als 103.794 usuaris del 2013, és a dir, s’ha incrementat en prop de vuitanta-cinc mil socis, un 82%.

Durant aquest any s’ha llançat l’aplicació gratuïta, per a telèfons mòbils amb sistemes Android o iPhone, TMB App, que substitueix el TMB Virtual. La gran novetat és que per fer-ne ús, els usuaris han de donar-se d’alta al JoTMBé (procés anomenat lead), és a dir, el seu registre està compost d’una adreça de correu electrònic i d’una contrasenya. Per això, una de les fonts principals de creixement del 2014, ha estat gràcies a l’aplicació TMB App.

Pel que fa a les accions de comunicació, cal ressaltar les següents: —Comunicacions amb informació de servei: més d’1.500.000

d’enviaments amb un índex d’obertura superior al 23%. —Comunicacions corporatives: més d’1.300.000 d’enviaments amb

una obertura superior al 23%. —Concursos d’entrades: 58 concursos amb un premi que consistia

en entrades per a espectacles: 103.623 participants totals, 376.089 participacions totals, 1.363.491 visites al web, 3.036 premis i la presència en els principals sectors d’interès dels nostres subscriptors: música, cine, teatre, moda.

—Promocions de productes propis (abonaments de transport): La Butxaca i el tercer aniversari de JoTMBé, amb bon funcionament pel que fa als resultats, la participació i les comunicacions.

—Promocions/concursos de caràcter cultural: —8è Concurs de Relats Curts Online de TMB. Enguany s’han

presentat 2.070 relats (1.044 narracions en la categoria de relat lliure, 511 tuits enviats en la categoria Sant Jordi Tweet, 174 imatges penjades a Insta Relato i 341 relats a la categoria especial amb motiu del 90è aniversari del metro).

—Festival Subtravelling 2014: hi van participar 2.201 persones (28.900 participacions —cada persona participà una mitjana de 13,13 vegades—) i es van registrar visites de 23.199 usuaris únics. A l’apartat «Roda a TMB» es van enviar un total de 43 vídeos, dels quals es van validar 28, mentre que la secció «Microcurts» va tenir 20.350 vots i 1.884 votants.

—90è aniversari de Metro: acció participativa que va consistir en un àlbum col·laboratiu. Els usuaris enviaven fotografies històriques que es penjaven en un microlloc web.

—JoTMBé Vull Opinar: l’opinió dels usuaris és indispensable per identificar àrees de millora del servei de metro i de bus. S’han convidat a formar part del grup d’opinadors els membres de JoTMBé. Periòdicament, s’obren convocatòries perquè s’apuntin al grup d’opinadors sobre el servei. Per cada participació reben punts que els donen més possibilitats de guanyar premis. Se n’han realitzat dues onades: a la primera es va preguntar sobre el JoTMBé i a la segona sobre TMB. En totes dues es van obtenir resultats excel·lents.

—Campanya TMB Digital: acció per transmetre la visió d’una organització propera, oberta i innovadora. Amb aquesta voluntat, TMB implementa una estratègia basada en la presència a internet i en l’aposta per l’ús de les eines digitals, la qual pivota en cinc eixos: comunicar, informar, atendre, compartir i relacionar-se amb les persones.

Comunicació amb l’usuari



Comunicació Interna

L’any 2014 s’ha caracteritzat per la posada en servei del nou portal de la intranet corporativa, dissenyat i desenvolupat internament amb el suport de totes les àrees. Alhora, s’ha fet un gir als continguts de la revista Gent TMB cap a temàtiques socials que han fet incrementar el nombre de visites, consolidant el creixement fins a un 128% més, fruit de la posada en marxa del nou portal de la intranet.

Una altra activitat destacada ha estat la celebració del desè aniversari del CON d’Horta amb una jornada de portes obertes (amb la participació de més de 1.300 persones), organitzada conjuntament entre la direcció del CON i Comunicació Interna.

També s’ha participat molt activament de la principal campanya corporativa de l’any 2014; la posada en funcionament de la nova xarxa de bus. A més de gestionar la comunicació dirigida als treballadors, s’ha encarregat del disseny de l’estratègia d’informadors de parada, de la implantació, la posada en marxa i formació, així com del control i del seguiment

de les incidències. En total s’han contractat més de 240 informadors per a aquesta campanya ciutadana. Destaca l’acció de responsabilitat social corporativa interna «Tria la teva causa 2014», així com la campanya que se’n va derivar, «Mou-te per les malalties minoritàries».

El Club GenTMB ha tancat aquest any amb la consolidació d’una població de més de 3.200 membres actius, i amb la signatura de tres convenis de col·laboració (retribuïts econòmicament) amb diverses empreses.

Tot seguit, es recull un conjunt de dades que resumeixen l’activitat anual de Comunicació Interna:

—Informació corporativa: al llarg de l’any s’han publicat 40 avisos de TB i 67 de Metro.

—Intranet i notes internes: pel que fa al portal d’intranet, s’hi van publicar 47 destacats amb informació associada i 12 destacats amb informació del Departament de Salut.

—Publicacions: pel que fa a les publicacions corporatives, s’ha treballat en les següents:

— Gent TMB (onze butlletins d’informació): cerca de temes amb les àrees operatives, definició del calendari, redacció i publicació, cerca de recursos gràfics i audiovisuals per a les diverses edicions.

— Línia TMB: elaboració i enviament a tot el personal de TMB de 21 números.



127Resum de gestió 2014 Comunicació amb l’usuari


— Enviament de les revistes digitals Hora Punta i Gent TMB.

—Canal TMB i bústies de correu: s’han fet 53 programacions setmanals. També des de Comunicació Interna es gestiona i es dóna resposta a diferents bústies corporatives (Hora Punta, Comunicació Interna).

—Club GenTMB: Durant l’any 2014 el Club GenTMB s’ha consolidat i ha assolit un nivell d’adhesió que supera el 50% de la població a la qual va dirigit. S’ha mantingut el contacte amb diversos oferents, tres dels quals han signat un conveni de col·laboració amb el club, ja sigui econòmic o d’intercanvi de serveis. Arran d’aquests acords s’han fet promocions i sortejos orientats a augmentar els membres del club.

—Campanyes de comunicació i difusió: 90è aniversari del Metro de Barcelona, accés de gossos al metro, eleccions sindicals a Metro i TB, eleccions al pla de pensions de metro, campanyes de participació (tornejos esportius, etc.), campanyes solidàries, campanyes de salut, campanyes mediambientals i talls de metro de la L1 i la L2.

—Pla de comunicació de l’Àrea de Negoci i Internacional: per encàrrec de l’Àrea de Negoci i Internacional, s’ha dissenyat l’estructura del Pla de socialització i comunicació del sistema integrat de transport de la ciutat de Cuenca (Equador), i s’han establert les bases per al seu desenvolupament. Comunicació digital

El Departament de Comunicació Digital desenvolupa, directament i en col·laboració amb altres departaments, l’estratègia de comunicació digital de l’empresa. S’encarrega d’administrar i gestionar el web corporatiu, així com de coordinar l’activitat a les xarxes socials corporatives.

1. El web corporatiu

El web va rebre durant el 2014 un 6,2% més de visites que l’any anterior, un total de 8,25 milions de visites al cap de l’any. La mitjana de visites s’ha situat al voltant de les 700.000 mensuals.

Durant l’any el web ha experimentat prop de 250 treballs d’actualització en seccions, dels quals 50 han estat articles d’agenda sobre activitats organitzades o promocionades per TMB. A la pàgina inicial s’han publicat més de 700 scrolls informatius (de servei i corporatius), 125 graelles de bàners i 15 models de bàners de capçalera.


El web ha incorporat o millorat noves seccions al llarg de l’exercici:

— «TMB Open Data» (gener): nova secció per a desenvolupadors d’aplicacions, on es posa a la seva disposició un servei d’accés, mitjançant sol·licitud, a les dades de la xarxa de transport públic operada per TMB.

—«Accedir a Barcelona» (febrer): es va desenvolupar una nova secció sobre com desplaçar-se en transport públic des de o fins als terminals de la ciutat (aeroport, port, estacions de tren i central d’autobusos). Es va enfocar essencialment al públic visitant (turistes) i es va complementar amb informació de la targeta Hola BCN! (acció vinculada al Pla comercial d’abonaments).

—«Estat del servei» (febrer): nou espai sobre l’estat de la xarxa de bus i metro que ofereix informació en temps real sobre el funcionament de les línies de metro, les afectacions sobre estacions o alteracions previstes en els recorreguts i les parades d’autobusos. Igualment, conté un apartat d’avisos sobre els esdeveniments de la ciutat i els serveis de transport públic.

—«Negocis amb TMB» (abril): la secció «TMB i la teva empresa» es va reestructurar totalment per poder ampliar-ne els continguts.

—«Patrimoni històric» (juliol): aquesta secció també es va millorar mitjançant un procés d’ampliació de continguts i l’adopció d’una gestió i una estructura més coherent.

—«Atenció al client» (agost): la secció «Atenció al ciutadà» va passar per un important procés de reestructuració, se’n van ampliar els continguts (per exemple, informació sobre infraccions) i s’hi van afegir nous serveis d’atenció al client en línia (com ara els justificants d’incidència de metro).

Dins de les seccions monogràfiques, també destaquen: el 90è aniversari del Metro (juny-desembre), la tercera fase de la nova xarxa de bus (setembre) i el projecte solidari anual (octubre-desembre), que va recollir el programa solidari «Mou-te per les malalties minoritàries».

Pel que fa a altres implementacions realitzades al web, cal ressaltar: —L’slider de capçalera (gener): a principis d’any va entrar en

funcionament la rotació dels bàners a la capçalera del web, la qual cosa permet fer conviure diferents campanyes en el temps.

—Llei de cookies (març): va finalitzar la segona fase d’implementacions per donar compliment a la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, tot habilitant la informació pertinent i un avís a l’usuari sobre l’ús de galetes (cookies) al web.

—Publicitat al web (juny): el web corporatiu, participant en el Pla de monetització dels canals digitals, va començar a mostrar publicitat a la pàgina principal i a les pàgines interiors.




2. Projectes digitals

—Projecte de l’evolució web (TMB Digital): juntament amb altres departaments, s’ha format part del Projecte d’evolució web, amb la col·laboració d’una consultora especialitzada (Optimyzet). L’estudi va desembocar en el plantejament d’un nou espai web amb disseny responsiu, per afrontar el gran protagonisme dels dispositius mòbils en el consum de productes digitals, i en una ordenació del territori web de la companyia.

—Pla de migració i implementació del nou web: l’últim trimestre de l’any es va iniciar el disseny d’un pla per abordar amb garanties la migració del web, així com la gestió del futur espai web.

—Projecte de monitoratge i analítica digital (TMB Digital): a finals d’any, es va començar a col·laborar en aquest projecte, liderat pel Gabinet d’Estudis, que pretén organitzar i consolidar aquesta disciplina a la companyia per tal d’obtenir informació útil i estructurada procedent de la gestió dels espais digitals.

—Projecte de SEO (search engine optimization): després de l’estiu es va encetar un procés d’anàlisi i millora del posicionament SEO del web en cercadors d’internet.

—Web de la nova xarxa de bus: el departament col·labora amb l’Ajuntament en la gestió i l’actualització del web de la nova xarxa de bus www.novaxarxabus.bcn.cat. Per a aquest període, l’equip va proposar un seguit de millores estructurals i de contingut que van permetre fer-lo més entenedor. També va garantir l’actualització correcta de la informació oferta relacionada amb la tercera fase de la nova xarxa de bus.

3. Perfils socials corporatius

Durant l’any TMB ha fet créixer notablement la seva massa de seguidors i ha experimentat i ampliat els continguts. TMB ha assolit, en finalitzar l’any 2014, 119.031 seguidors a les xarxes socials de Facebook (62.647) i Twitter (46.573 per a @TMB_Barcelona i 9.811 per a @TMBinfo), canals en què es treballa específicament la comunicació i la informació a l’usuari. Entre aquests tres perfils socials s’han assolit un total de 33.613 seguidors nous.Aquest exercici s’ha consolidat la gestió descentralitzada dels perfils socials: mentre els canals repositori ja eren gestionats per Comunicació Corporativa com a departament productor del material gràfic, audiovisual i documental de l’empresa, els perfils corporatius de Facebook i Twitter han passat a ser nodrits directament per la gestió de continguts del Gabinet de Premsa; el perfil de Twitter de servei ha continuat rebent la gestió especialitzada del servei d’Informació i Atenció Digital (IAD). Comunicació Digital ha exercit una labor coordinadora de l’activitat i s’ha centrat a vetllar pels perfils socials en conjunt des d’un punt de vista de coherència corporativa: adaptació als canvis dels canals, gestió de l’aparença gràfica, informació de perfil,




dades de registre, usuaris interns, etc. També s’ha ocupat de vehicular les qüestions relacionades amb la preservació de la marca en l’entorn digital.

4. Comissió digital

El Departament de Comunicació Digital lidera i coordina la Comissió Digital, un espai d’interlocució de diversos departaments implicats en la gestió de la relació digital amb l’usuari.

Gabinet de Premsa

Aquest darrer exercici s’ha observat un increment de les aparicions de TMB en els mitjans de comunicació, concretament un total de 12.141, és a dir, 2.650 més (un 27,9%) en comparació de l’any anterior.El 24,7% d’aquestes aparicions han estat favorables als plantejaments de l’empresa, el 19,0% n’han estat desfavorables i el 56,3% es poden considerar neutres.

Dels temes més reflectits als mitjans, destaca el de la gestió de l’empresa (3.520 notícies, 28,9% del total), on s’agrupen les repercussions del desallotjament de les finques del carrer Jocs Florals, propietat de Ferrocarril Metropolità de Barcelona. També destaquen, pel seu volum (1.320 notícies, un 10,8%) les referències al sistema tarifari.

Un 17,5% de les informacions publicades o emeses han tingut l’origen en el Gabinet de Premsa de TMB (2,5 punts més que l’any passat), mentre que l’11,7% s’han iniciat conjuntament entre el gabinet i altres institucions o estaments. A l’Ajuntament de Barcelona i altres ens municipals hi ha tingut l’origen el 22,2% de les informacions i a la Generalitat de Catalunya i els seus organismes, el 5,9%. El tractament donat pels mitjans al 54,4% de les informacions amb origen en el Gabinet de Premsa de TMB ha estat favorable a les tesis pròpies.

La tasca proactiva del Gabinet de Premsa s’ha concretat en la realització i la difusió de sis dossiers informatius i 210 notes de premsa, a més d’un contacte constant amb els mitjans de comunicació. S’han gestionat 483 peticions d’informació i d’entrevistes, així com 169 permisos de gravació a mitjans, entre altres accions. També s’han controlat 1.034 teletips de les agències de notícies Europa Press, Efe i ACN.Pel que fa a la sala de premsa virtual del web de TMB, s’hi han publicat 168 notícies i s’han rebut 119.645 visites. La gestió dels perfils corporatius de les xarxes socials Twitter i Facebook ha comportat la publicació de 3.236 piulades i 563 posts respectivament.

Informació i atenció al client (IAC)

L’IAC defineix el model d’informació i atenció al client basat en una unitat central per a la coordinació, de manera global, de tots els processos d’informació i atenció al client.




a) Informació, senyalització i identitat corporativa

Nova xarxa de bus:

Aquest any cal destacar la campanya de la fase del 2014 de la nova xarxa de bus:

—Amb l’Ajuntament de Barcelona s’ha desenvolupat la campanya de comunicació.

—S’ha fet la segona edició del plànol exclusiu de la nova xarxa de bus (NXB).

—La producció de plànols de mida despatx de la nova xarxa de bus. —S’ha realitzat l’estudi, disseny i producció dels elements

d’identificació de la nova xarxa de bus i de la nova imatge que cal aplicar i que consisteix en:

—Senyalització de les parades: a totes les parades s’han col·locat les tiretes de recorregut i horàries, codis de línia, plànol del darrere de la marquesina i plafons. A totes les parades dels nous intercanviadors s’han posat els avisos d’àrees d’intercanvi i l’aplicació de la nova imatge. A totes les parades dels intercanviadors ja existents de fases anteriors, s’han modificat les franges d’enllaç que senyalitzen metres de distància pel nom dels carrers, i l’actualització dels que estaven afectats per alguna de les noves línies. També s’han posat avisos en parades de les línies de nova inauguració i a les de les línies que desapareixien o modificaven el seu recorregut. Avisos personalitzats per a les parades que quedaven sense servei oferint alternatives de transport.

—La nova imatge dels vehicles i els seus elements de senyalització. S’ha creat un plànol de la nova xarxa de bus que va a bord dels

autobusos de la nova xarxa. —En l’àmbit digital: canvi en el disseny dels plànols web de la nova

xarxa de bus, adaptació de plànols i de la resta d’informació estàtica per al web de TMB i l’Ajuntament de Barcelona.

—La Marina: campanya informativa sobre els transports existents al barri i les millores dutes a terme en relació amb les noves línies que es van inaugurar.

—Definició dels missatges pels canals de TMB durant la campanya informativa als clients.

Comunicació d’alt impacte:

Destaca la realització de comitès de coordinació de la informació amb les àrees operatives, la informació i atenció digital, el Gabinet de Premsa, JoTMBé, MouTV i el web i la coordinació en els fòrums d’aquests comitès de les comunicacions d’alt impacte dels diferents esdeveniments de l’any, com els talls de servei de metro, la plataforma Stop Pujades o altres esdeveniments com el Mobile World Congress o les curses a la ciutat.

S’ha creat un nou format dels avisos estàtics d’alt impacte per aconseguir una millora en l’organització de la informació.

També s’ha creat una nova imatge per identificar les certificacions de qualitat que ha obtingut TMB i unificar tots els suports perquè, tant a Metro com a Bus les identifiquin de la mateixa forma, i perquè tots els grups d’interès que té TMB (clients, entitats públiques i altres




professionals), coneguin el procés de certificació.

Accions de senyalització de bus:

Aquest any destaca, entre altres accions, la finalització del manual de senyalització exterior de busos.

Altres accions específiques de senyalització es resumeixen en: —Actualització de diferents adhesius codificats: de l’IDAE (Institut per

a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia), normes d’ús, adhesiu del preu de la multa per sobre la validadora, adhesiu del nombre de places, dispositiu d’emergència, etc.

—Avís de modificació definitiva de recorregut de les línies 45 i 102. —Avís de modificació del recorregut de línies a plaça Espanya a causa

de la seva pavimentació. —Estudi, definició, disseny i producció de diversos adhesius com:

l’adhesiu de 010 (preu i condicions) per complementar l’adhesiu Wi-Fi dels biarticulats i la millora global de la senyalització dels serveis especials de Montjuïc, tant a bord dels busos com a les parades.

Amb motiu de l’actualització de tarifes s’ha fet la renovació dels elements de tarifes als autobusos.

També s’han fet l’edició i la producció del plànol desplegable de bus amb l’actualització de les noves línies de la nova xarxa de bus. Finalment cal ressaltar l’inici del projecte Contactless, en col·laboració amb l’Ajuntament, que inclou la definició de les ubicacions dels

primers codis QR i tecnologia NFC al metro i els autobusos, així com la producció i la col·locació a les parades de plaça Espanya i la planificació general de la campanya.

b) Informació i atenció digital

Les accions portades a terme al llarg de l’exercici per part del Departament d’Informació i Atenció Digital es poden agrupar en diversos blocs:

—Gestió i organització de l’equip:

S’ha realitzat l’anàlisi de processos i la redistribució de noves tasques als torns del departament (organització de torns i horaris, metodologia d’assignació de vacances i cobertura de baixes, acordada i validada amb tot l’equip, i la celebració de reunions de desenvolupament i feedback personal).

—Informació digital:

S’ha treballat en la coordinació, la gestió i la publicació de les alteracions i recomanacions de servei que afecten la xarxa a través dels canals següents:

1. Web: destaca la publicació setmanal d’avisos de servei a la secció «Estat del servei» (més de mil avisos publicats amb informació d’alteracions) i la campanya informativa de la tercera fase de la nova xarxa de bus i el monitoratge en temps real i la publicació d’informació




programada al semàfor de l’estat de circulació de línies que apareix a la pàgina inicial.

2. JoTMBé: enviament de més de 500 alertes al servei als membres del club segons les seves característiques i interessos (segmentació per línia, per codi postal, etc.).

3. Apps i web mòbil: evolució de l’aplicació TMB App amb noves funcionalitats i resolució de problemes tècnics menors.

4. Twitter: publicació d’informació d’alteracions planificades enllaçant a la secció «Estat del servei» del web i la publicació d’informació d’alteracions imprevistes de gran impacte.

5. MouTV: publicació d’alteracions de servei planificades i informació de servei en sintonia amb la resta de canals.

—Atenció digital:

Dins el web, la secció «Atenció al client» ha evolucionat amb la inclusió de nous formularis de gestió i donant-li més visibilitat per incrementar-ne el trànsit. Destaca el creixement de més del 50% dels tràmits demanats mitjançant el formulari de consultes o objectes perduts.

S’ha consolidat el canal @TMBinfo a Twitter com a canal d’informació i atenció de 7 a 20 h de dilluns a divendres feiners.

—MouTV:

La gestió del canal ha representat: —Operació del canal i actualització diària de notícies, informació de

servei, informació corporativa i publicitat a les més de 2.800 pantalles instal·lades a la xarxa de metro i bus.

—Validació i programació de més de 7.000 clips al gestor de continguts MouTV.

—Monitoratge de l’estat de les pantalles i resolució d’incidències. —Actualitzacions extraordinàries d’última hora (abdicació del rei,

atemptats a París, etc.).c) Atenció presencial. Punts TMB A més a més de la gestió i la venda de títols i del manteniment del nivell de qualitat dels processos propis de l’atenció al ciutadà, l’activitat dels Punts TMB ha estat orientada a cinc línies bàsiques:

— La millora de les instal·lacions dels Punts TMB: destaca l’enllumenat dels punts d’Universitat i de La Sagrera, l’ampliació de la fibra òptica al punt d’Universitat, la dotació de nous datàfons sense fil i la millora de la comoditat al lloc de treball (resultat d’un estudi ergonòmic).

— La millora de la seguretat a través de la instal·lació, a tots els Punts TMB, de càmeres integrades al circuit de la xarxa de metro i de telèfons d’emergències.




—La digitalització de l’atenció presencial, com a continuació del procés iniciat l’any anterior, del traspàs i la coordinació de tasques i funcions d’atenció al client. Aquest any el Departament d’Informació i Atenció Digital s’ha fet càrrec de l’atenció de les consultes sobre troballes, realitzades pel client via internet.

— La gestió comercial, en què ha continuat la tendència creixent d’altres anys quant la venda de títols socials. S’ha analitzat el fet que es produeixen cues amb freqüència i s’ha determinat l’aplicació de mesures que permetin regular i controlar els fluxos d’actuacions d’atenció al client (les conclusions es presentaran l’any 2015).

— La renovació del servei d’atenció telefònica (call center), que ha implicat la contractació d’una nova empresa de servei amb noves funcions, a part de l’atenció telefònica, com les de donar suport a l’atenció digital i la gestió de queixes i reclamacions. El call center ha mantingut els nivells de qualitat, quant a l’atenció telefònica i l’índex d’atenció (97,55%), si bé han disminuït gairebé un 6% les consultes dels clients.

Finalment, com cada any, els Punts TMB han participat en les diferents campanyes de comunicació i publicitat que TMB ha promogut, entre les quals destaquen el lliurament de premis i la gestió informativa de concursos i promocions del Club JoTMBé.

d) Gestió de queixes, reclamacions i suggeriments (QRS)

Aquest any 2014 s’ha iniciat un projecte de revisió de la gestió de les comunicacions dels usuaris, «QRS: una oportunitat per a la millora contínua», amb l’objectiu d’articular un sistema de millora contínua que esdevingui un cas d’èxit, prenent com a base un sistema de reporting (informes) i un model organitzatiu nou, el qual permeti aprofitar aquesta informació per tal de millorar l’oferta del servei.El projecte s’organitza en tres grups de treball i té tres objectius concrets i diferenciats:

—Establir un nou sistema de categorització de les QRS que sigui més útil per a les diverses unitats de TMB a l’hora de detectar problemàtiques i oportunitats de millora.

—Fixar un sistema de reporting estable i orientat a la millora contínua. —Adequar l’organització per aprofitar les QRS en la millora contínua.

En finalitzar l’any només s’havia acabat la fase de categorització i durant l’any 2015 es donarà per acabat el projecte, ja que s’establirà un sistema de reporting als departaments afectats i la constitució d’un fòrum de la millora contínua, amb l’expectativa que determinats tipus de comunicacions repetitives disminueixin en nombre per l’aplicació d’accions correctores detectades.




El nombre d’expedients de QRS registrats durant l’any ha augmentat un 9% respecte al 2013, bàsicament per la implantació de la tercera fase de la nova xarxa de bus i les diverses modificacions que ha patit el servei d’autobús. Quant a dades de gestió, s’ha de ressaltar el descens en el temps mitjà de resposta de les QRS (tot i l’augment notable del nombre de QRS), ja que ha disminuït en més de quatre dies.

Finalment, aquest any s’ha potenciat la utilització dels mitjans digitals sobre els presencials a l’hora de presentar les QRS per part dels clients. Així, els usuaris han utilitzat un 28% més les vies digitals (gairebé el 50% de les comunicacions presentades).

e) Gestió del frau i conductes incíviques a TMB:

El mes d’octubre del 2014 va finalitzar el desenvolupament de la nova aplicació de frau que permetrà reduir els temps dels

diferents processos i augmentar la productivitat del departament. Aquesta eina és essencial per assolir el notable increment d’expedients enviats a l’Administració. S’ha iniciat també el projecte de presentació d’al·legacions per web que es preveu que estigui en marxa durant el primer semestre del 2015.

S’ha consolidat la comunicació directa entre les sindicatures de greuges i TMB. La intervenció directa del Síndic de Greuges de Catalunya i de la Síndica de Greuges de Barcelona (en assumptes relatius a les actuacions del personal de TMB durant la tramitació dels expedients de frau o conductes incíviques) ha permès detectar deficiències en el servei que han contribuït activament a la seva millora.




Com a membres del grup de treball contra el frau de l’ATM, s’ha participat en la redacció de la proposta de llei de mesures fiscals i administratives per a l’any 2015 en allò relatiu, principalment, a la percepció mínima.

Promoció comercial

L’Àrea de Promoció Comercial té com a objectius principals l’obtenció del màxim rendiment possible dels actius tangibles i intangibles de TMB, i la racionalització de l’estructura de suport a la comercialització, principalment pel que fa al canal de venda automàtica, amb la finalitat d’obtenir-ne la màxima rendibilitat possible. Des de la direcció de l’Àrea es va impulsar (l’estiu del 2014) un canvi de l’organització de l’Àrea.

A continuació s’exposen les accions més destacades realitzades durant l’exercici per part de les diverses unitats:



1. Unitat de Projectes i Control Operatiu

—Elaboració i seguiment del pressupost segons partides i unitats de l’Àrea i seguiment de projectes.

—Seguiment setmanal de les vendes dels títols Hola BCN! als canals de màquines distribuïdores i a la botiga en línia per tal de fer un seguiment de l’impacte de les diferents accions de la campanya sobre aquests títols de transport.

—Gestió de la botiga en línia de TMB.

2. Unitat de Publicitat i Patrocini

En el cas de Transports de Barcelona, una font d’ingressos procedeix de l’explotació de la publicitat gràfica i estàtica a l’exterior dels autobusos. L’exclusivista n’és Promedios Exclusivas de Publicidad, SL. Pel que fa a l’explotació de la publicitat gràfica i estàtica de l’interior dels vehicles, cal dir que l’any 2014 ha estat un any de transició, ja que el primer adjudicatari de l’explotació d’aquests elements havia demanat rescindir el contracte l’any anterior. En una licitació posterior, en va resultar guanyador Promedios Exclusivas de Publicidad, SL. Així, doncs, des de gener del 2014 aquest exclusivista ha desenvolupat la tasca, primer de conceptualització i definició dels suports (en funció de l’oferta presentada a la licitació) i, posteriorment, la comercialització dels suports.



Pel que fa al patrocini corporatiu, el 2014 ha estat un any de canvi en l’estratègia per la decisió de l’empresa IMG, arran del canvi d’accionariat en aquesta companyia, que va implicar la decisió de prescindir de la direcció de consultoria al sector públic i, per tant, del patrocini corporatiu a entitats públiques. Aquesta decisió estratègica d’IMG va produir un replantejament per part de TMB.

El mes de maig del 2014 es va signar una addenda al contracte entre TMB i IMG que redefinia l’abast i les condicions inicials. En termes generals, ha significat el canvi de rol d’IMG (incorporant al rol de comercialització el de coordinador de la resta d’actors comercialitzadors). A més, i de manera molt destacada, TMB ha promogut que les diferents empreses comercialitzadores assegurin una interlocució al més alt nivell possible, ja que el 2013 es va demostrar que la interlocució amb comandaments mitjans de l’organització no assegurava bons resultats.

Els mesos següents a la signatura de l’addenda van servir perquè tres empreses especialistes signessin, al seu torn, acords per a la comercialització amb IMG. Als acords s’especificava de manera unívoca els clients als quals es podien dirigir cadascuna d’elles. IMG ha vetllat perquè no es produïssin duplicitats o friccions entre elles.

Del juny al desembre s’han reprès o s’han iniciat contactes amb les empreses objectius que han servit per presentar el producte i per avançar en propostes concretes per a aquelles empreses que hi

han mostrat interès. En aquests moments cap acord s’ha assolit i se segueix treballant perquè algun d’ells doni els seus fruits al més aviat possible.

3. Unitat de Negoci i Retail L’any 2014 ha seguit sent un any de difícil conjuntura econòmica i, per tant, complex pel que fa a les diferents línies de negoci de la Unitat que depenen del consum. En aquest entorn s’ha seguit treballant per desenvolupar nous projectes.

—Locals comercials: Tot i les dificultats existents, l’any 2014 s’ha pogut mantenir l’ocupació dels locals comercials al voltant del 80% i en general s’ha mantingut el nivell de rendes de lloguer establertes i, per tant, s’ha complert amb el pressupost d’ingressos establert per a l’exercici. Destaca l’inici de l’execució del projecte de remodelació de totes les instal·lacions elèctriques dels locals comercials, el qual finalitzarà durant el 2015.

—Negoci de venda automàtica: Els diferents operadors de venda automàtica (vending) han seguit tenint davallades en les vendes durant l’exercici. L’activació, però, dels cànons mínims garantits, ha permès mantenir el nivell d’ingressos previstos per a TMB. S’ha de destacar la posada en marxa amb èxit del servei de vending corporatiu dirigit al conjunt d’empleats de TMB, adjudicat a l’empresa Serunión (iniciat el mes de juliol).



—Telecomunicacions: Els ingressos provinents dels contractes de cobertura mòbil i de cessió de fibra òptica a la xarxa de metro s’han mantingut estables d’acord amb els contractes existents amb els diferents operadors.

—Serveis especials i recàrrega de mòbils: Ambdues línies de negoci han experimentat lleugeres davallades respecte a les facturacions dels anys anteriors. Els serveis especials mantenen viva la seva activitat de lloguer de material mòbil i d’instal·lacions per a llançadores i rodatges i sessions publicitàries, però amb menys ritme que l’any anterior. Pel que fa al servei de recàrregues per a telefonia mòbil en el canal de venda automàtica, la davallada produïda marca inexorablement una tendència a la baixa de la demanda d’aquest tipus de servei.

4. Unitat de negoci digital i noves iniciatives comercials

Aquesta unitat de negoci es va crear l’estiu del 2014 com a aposta per al desenvolupament i la millora dels possibles ingressos obtinguts en l’entorn digital.

El principal projecte que s’ha desenvolupat en l’àmbit de negoci digital és la creació d’una plataforma de comerç electrònic (e-commerce) de TMB que esdevingui el referent de mobilitat turística a la ciutat de Barcelona on es comercialitzin productes propis de TMB (Hola BCN!, Barcelona Bus Turístic, Telefèric) i productes de tercers. Aquesta línia de negoci ha estat validada mitjançant una consultoria externa i la seva implantació està prevista per al primer quadrimestre de l’any 2015.

Un altre objectiu per al 2015 és desenvolupar un nou model de negoci que consisteixi en la monetització dels canals digitals de TMB (webs, apps, xarxes socials) per obtenir ingressos accessoris d’aquests productes ja existents.

En l’àmbit dels títols Hola BCN!, s’ha dissenyat una nova política comercial amb l’objectiu de maximitzar-ne els ingressos. A més, s’ha dissenyat i establert una nova estratègia comercial especialment focalitzada en la promoció i la distribució del producte per canals ja existents i obrint-ne de nous. Els resultats obtinguts han estat força positius i s’ha arribat a una xifra entorn dels 14,5 milions d’euros d’ingrés net.

Durant l’any també s’ha realitzat un treball de recerca de noves oportunitats de negoci que estan funcionant en altres explotacions del món per veure quina viabilitat tindrien a TMB i quina dificultat d’implantació presenten. Com a objectius del 2015, també es pretén implantar un sistema corporatiu de generació de noves idees comercials mitjançant tècniques de cocreació, innovació oberta o proveïment participatiu (crowdsourcing).



5. Unitat de Canals de Venda

La Unitat de Canals de Venda ha desenvolupat projectes orientats a la introducció de millores en tots el canals de venda actuals, optimitzant les despeses associades. Els projectes realitzats s’exposen a continuació:

—Tercera fase del projecte d’optimització del parc de distribuïdores automàtiques a la xarxa de metro: s’ha realitzat durant els mesos de juny, setembre i octubre l’anul·lació de 78 distribuïdores automàtiques, així com l’intercanvi de 23 distribuïdores antigues per altres de modernes.

—Estudi de viabilitat de la implantació de bescanvi de vals d’abonaments Hola BCN! a les distribuïdores automàtiques de metro: descripció tècnica i valoració econòmica de la implementació de la nova modalitat en la plataforma de comerç electrònic, així com la integració corporativa de la informació.

—Migració de 149 equips a EMV-2: durant l’any s’ha instal·lat un dispositiu a les màquines distribuïdores de títols de transport que permet una interoperativitat segura entre les targetes bancàries i els terminals de pagament.

—Projecte DA_2.0: estudi de viabilitat d’una nova versió de l’entorn funcional de les màquines distribuïdores automàtiques.

—Implementació del pagament multidivisa a les màquines distribuïdores: nova funcionalitat que proporciona l’opció de poder escollir amb quina moneda (diferent de l’euro) es vol fer el pagament amb la targeta bancària a les màquines distribuïdores.


Comunicació corporativa, audiovisuals i màrqueting relacional

S’han confeccionat també els continguts per a la campanya TMB Digital i els plans de comunicació per als talls de servei de la L1, la L2 i la L9/10 que s’han produït al llarg de l’exercici.

Informació i atenció al client (IAC)

—Informació, senyalització i identitat corporativa

Accions de senyalització de Metro:

—Talls de línia i tancament d’accessos per obres: S’ha treballat en la definició de la senyalització, els cartells informatius i el desenvolupament de les campanyes informatives amb motiu dels tancaments per obres de trams d’estacions a la xarxa de metro —L1 (Hospital de Bellvitge - Av. Carrilet), L2 (Passeig de Gràcia - Clot), L9 i L10, Funicular—, el tancament d’accessos de les estacions de Passeig de Gràcia (L4 i L3) i la reobertura del Punt TMB de La Sagrera i el tancament del Punt TMB de Sants.

—Campanyes amb afectació a tota la xarxa de metro: Amb motiu de les noves tarifes del 2014 es va treballar en l’actualització de la informació de les noves tarifes en tots els quadres informatius de la xarxa. En la campanya d’accés de gossos al metro, es va definir la senyalització dels elements afectats per la nova normativa: la vitrina de bon viatge, les portes per a PMR, les plaques de les antigues validadores amb escales mecàniques, els cartells de normes i la gestió i producció d’un fullet informatiu.


—Altres accions de senyalització: Amb motiu de la col·locació de desfibril·ladors al metro, s’ha produït i implantat la senyalització dels aparells i els accessos de les estacions on s’han ubicat.

S’ha realitzat l’actualització contínua de la informació de cartografia i punts d’interès, línies de bus i ascensors de les estacions (en col·laboració amb els districtes de Barcelona) dels plànols de zona i els punts d’informació de Metro (PIM) de les estacions. També s’ha fet l’actualització del contingut general per a les produccions anuals i el nou disseny de la portada de la guia de metro.

—Informació digital: S’ha treballat en la coordinació, la gestió i la publicació de les alteracions i les recomanacions de servei que afecten la xarxa a través dels canals:

Web: destaca la publicació setmanal d’avisos de servei a la secció «Estat del servei» (més de mil avisos publicats amb informació d’alteracions) i el monitoratge en temps real i la publicació d’informació programada al semàfor de l’estat de circulació de línies que apareix a la pàgina inicial.


Promoció comercial

L’Àrea de Promoció Comercial, tal com hem comentat, té com a principals objectius l’obtenció del màxim rendiment possible dels actius tangibles i intangibles de TMB i la racionalització de l’estructura de suport a la comercialització, principalment pel que fa al canal de venda automàtica, amb la finalitat d’obtenir-ne la màxima rendibilitat possible.

A continuació s’exposen les accions més destacades realitzades durant l’exercici a FMB:

—Unitat de Publicitat i Patrocini

L’explotació de la publicitat gràfica, estàtica i audiovisual als llocs, els espais actuals o futurs de la xarxa de metro (totes les línies excepte la L9/10) en els formats convencionals, formats d’accions especials (finestres de trens, sampling, tren integral, accessos a estacions, vestíbuls, passadissos d’enllaç, andanes i estació completa) i el format MouTV corresponen a l’exclusivista JCDecaux España, SLU.

Pel que fa al patrocini corporatiu, el 2014 ha estat un any de canvi en l’estratègia per la decisió de l’empresa IMG, arran del canvi d’accionariat en la mateixa companyia, que va implicar la decisió de prescindir de la direcció de consultoria al sector públic i, per tant, del patrocini corporatiu a entitats públiques. Aquesta decisió estratègica d’IMG va produir un replantejament per part de TMB.


El mes de maig del 2014 es va signar una addenda al contracte entre TMB i IMG que redefinia l’abast i les condicions de l’inicial.En termes generals, ha significat el canvi de rol d’IMG (incorporant al rol de comercialització el de coordinador de la resta d’actors comercialitzadors). A més, i de manera molt destacada, TMB ha promogut que les diferents empreses comercialitzadores assegurin una interlocució al més alt nivell possible, ja que el 2013 es va demostrar que la interlocució amb comandaments mitjans de l’organització no assegurava bons resultats.

Els mesos següents a la signatura de l’addenda van servir perquè tres empreses especialistes signessin, al seu torn, acords per a la comercialització amb IMG. Als acords s’especificava de manera unívoca els clients als quals es podien dirigir cadascuna d’elles. IMG ha vetllat perquè no es produïssin duplicitats o friccions entre elles.

Del juny al desembre s’han reprès o s’han iniciat contactes amb les empreses objectius que han servit per presentar el producte i per avançar en propostes concretes per a aquelles empreses que hi han mostrat interès. En aquests moments cap acord s’ha assolit i se segueix treballant perquè algun d’ells doni els seus fruits el més aviat possible.

Comunicació amb els clients, els empleats i la ciutadania FMB

9Estudis


L’activitat del Gabinet d’Estudis es pot dividir en dues grans línies de treball: els estudis periòdics i els no periòdics. El primer grup inclou totes les investigacions que es desenvolupen de manera regular i que tenen una trajectòria d’anys i representen la major part del pressupost del Gabinet. Pel que fa al segon, en formen part tots els que responen a demandes puntuals o que, malgrat que presenten una certa regularitat, encara no han assolit l’estatus de periòdics. L’any 2014 s’ha seguit amb la línia estratègica iniciada els darrers anys, és a dir: optimització dels estudis periòdics (automatització de tasques i reducció de costos) i potenciació dels estudis no periòdics amb un enfocament més gran cap al negoci (optimització de recursos, reducció de la despesa i increment dels ingressos).

Estudis periòdics:

Els principals estudis periòdics són els tres següents (representen el 90% del pressupost departamental):

Estudis

Estudi Objectius Principals magnituds

Estudi de Percepciódel Client (EPC)

Avaluar la satisfacció dels clients de metro i bus en relació amb el servei prestat per TMB.

Al voltant de 4.000 entrevistes presencials a clients de metro i 4.000 entrevistes presencials a clients de bus.

Estudi de Frau (EF) Estimar els usuaris que viatgen de manera fraudulenta (sense bitllet) a les xarxes de bus i metro operades per TMB.

S’observen 261 vestíbuls a Metro i 110 vehicles a Bus i es cobreix la pràctica totalitat de l’horari de servei.

Mesura de la Prestació del Servei (MPS)

Mesurar la distància existent entre l’oferta prevista i l’oferta efectivament realitzada a les xarxes de Bus i Metro operades per TMB.

Cada dia feiner de l’any es disposa d’un equip per a metro i d’un altre per a bus que realitza inspeccions a les instal·lacions i els vehicles.


Durant l’any 2014 s’ha realitzat el concurs del projecte MPS i s’ha adjudicat per al període d’octubre del 2014 a setembre del 2017.

A banda dels tres casos anteriors, dins del bloc d’estudis periòdics realitzats durant el darrer any cal destacar també les investigacions següents: l’Estudi de satisfacció del Barcelona Bus Turístic, l’Estudi de satisfacció del Catalunya Bus Turístic, l’Estudi de queixes, reclamacions i suggeriments, i els estudis de satisfacció de les unitats certificades.

En relació amb aquests últims, durant l’exercici s’han realitzat els estudis del Centre de Regulació i Operacions de Bus (CRO), del Centre de Suport Tecnològic (CST), dels promotors de formació i la gerència de les línies automàtiques.

Estudis no periòdics més destacats

—Estudis relacionats amb ingressos accessoris i títols de transport propis

S’ha donat suport a l’Àrea de Promoció Comercial en diverses tasques d’optimització de la política de títols propis: avaluació d’un nou possible títol que vol llançar Turisme de Barcelona (anomenat BCN Card Express) i l’estudi de les tarifes que es podrien considerar per a l’exercici 2015.

—Estudis relacionats amb l’anàlisi i el control del frau a la xarxa

Durant l’any 2014 s’ha realitzat un treball d’optimització dels procediments de la Unitat de Gestió del Frau. Entre d’altres resultats, es crea un llibre blanc per a l’acceptació o rebuig de les al·legacions de frau.S’ha elaborat un informe on s’avalua l’increment potencial d’expedients de frau que es podrien derivar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona si es canviessin els criteris actuals d’acceptació.

S’ha donat continuïtat al monitoratge mensual del procés de gestió de les sancions de frau. Inclou els principals àmbits d’interès: intervencions, sancions, cobrament segons tipus i canal, recaptació, al·legacions i trasllat d’expedients a l’Administració. Permet disposar d’un estat general de la qüestió mensual i fer una avaluació bàsica de diverses accions emmarcades en el Pla de lluita contra el frau (pagament via pàgina web, pagament amb targeta bancària als interventors de Metro, etc.).

— Altres estudis

S’ha iniciat el projecte «Monitoratge i analítica digital» i el projecte «Wi-Fi Ciutat» en el marc de TMB Digital 2015-2017, tots dos liderats pel Gabinet d’Estudis.

Estudis


Es lidera també el projecte juntament amb Informació i Atenció al Client (IAC): «QRS: una oportunitat per a la millora contínua». El projecte preveu una nova estructura, un nou sistema de reporting i un nou model organitzatiu.

Es va fer també un estudi de la satisfacció general i específica del nou servei per la fase 2 de la nova xarxa de bus, mitjançant una enquesta als clients per quantificar el coneixement de la nova xarxa i avaluar l’estratègia de comunicació, el grau d’acompliment de les expectatives i la seva valoració general i sobre aspectes específics. Els resultats van ser positius. Més endavant, es va dur a terme un nou estudi per avaluar el funcionament de la senyalització dels intercanviadors d’aquesta nova xarxa de bus.

D’altra banda, en l’àmbit de la planificació del servei, tot seguit s’exposen els principals projectes en els quals s’ha treballat durant aquest any i els que estan previstos de fer durant l’any 2015.

—Estudi i disseny de serveis especials

Al llarg de l’any 2014 s’ha estudiat i dissenyat un conjunt de serveis especials que atenen diversos esdeveniments en l’àmbit de TMB (Fira de Barcelona, actes a Montjuïc i actes de ciutat com les festes de la Mercè, les festes de Gràcia i l’Operació Nadal).

Estudis

—Projecte d’informació de mobilitat amb tecnologia RFID

L’any 2014 ha servit per concloure un nou disseny del primer conjunt amb la tecnologia RFID (radio frequency identification, identificació per radiofreqüència) del nou equip de presa de dades per a les enquestes origen-destinació en bus. El nou equip inclou característiques noves, fruit de l’evolució tecnològica i de l’experiència acumulada dels equips anteriors. Aquestes són:

—Unitat central intel·ligent: —Pantalla interactiva per a funcions bàsiques. —Mòdul GPRS per a funcions d’abocament de fitxers de dades i

accés remot directe a l’equip per a resolució d’incidències. —Supervisió contínua de les unitats (bústies) remotes a les portes. —Alarmes de bateries, pèrdua de GPS o pèrdua de les unitats a les

portes. —Unitats remotes a les portes

—Enllaçades per protocol ZigBee amb la unitat central. —Disminució de la mida i del pes de les bateries. —Alleugeriment de pes per un redisseny del suport de les barres. —Millora de lectura de les targetes RFID: antena autoadaptativa i

capacitat de lectura de més d’una targeta simultàniament. —Unitat GPS connectada per Bluetooth per alliberar cable. —Canvi del sistema de carregadors amb la reducció de pes

corresponent.

Durant l’any 2015 es preveu provar l’equip als autobusos de manera operativa i encarregar la fabricació de dos equips complets més.


—Nova xarxa de bus de Barcelona

Durant tot l’any s’ha treballat en la definició del projecte d’aquesta nova xarxa. Aquest projecte està pensat per a un model de ciutat sostenible i vol aportar, alhora, una millora del servei per als usuaris, així com més eficiència en l’aplicació dels recursos de l’operació.

La implantació de la nova xarxa de bus es fa de manera progressiva i en diverses fases per tal d’analitzar i realitzar els ajustos necessaris per oferir el millor servei als usuaris. El 15 de setembre del 2014 va entrar en funcionament la tercera fase amb tres noves línies (H14, V15 i V27) i se’n va remodelar una de ja existent (H16). Per elaborar els informes referents a la nova xarxa de bus es van utilitzar les eines de modelització disponibles (TransCad i Aimsun) i també d’altres desenvolupades pròpiament pel Departament de Planificació.

A finals del 2014 s’ha començat a treballar en la quarta fase de la nova xarxa de bus que està previst que entri en funcionament la tardor del 2015 amb un nombre de línies encara per determinar. La implantació seguirà realitzant-se de manera progressiva al llarg dels propers anys.

—Microsimulació d’autobusos

De manera regular s’han anat desenvolupant i utilitzant les microsimulacions de circulació d’autobusos en l’entorn AIMSUN. Aquest entorn és una eina potent per entrar al detall de l’anàlisi en la implantació concreta de solucions de circulació per als autobusos en relació amb el trànsit privat.

Estudis

Als treballs ja realitzats els anys anteriors s’ha afegit aquest any 2014 l’estudi de microsimulació d’un carril bus a l’interior de la plaça Francesc Macià. S’han analitzat dos escenaris de servei: el primer estudia la situació actual i el segon analitza la millora de temps de circulació per a algunes línies que significaria la implantació d’un carril bus a l’interior d’aquesta plaça.

—Estimació de validacions per parada de bus

Actualment no hi ha un lligam entre els sistemes de validació de bus i el sistema d’ajut a l’explotació (SAE) que permeti la vinculació de la validació a la parada on aquesta s’ha realitzat. Per ajudar a la planificació, s’ha començat a desenvolupar un procediment per dur a terme la geolocalització de validacions que es realitzen a la xarxa de bus. Per obtenir-la, es parteix de les dades de validació amb relació a l’hora i el minut i als instants de sortida de parada, informació provinent del SAE. El resultat que s’espera és un perfil de validacions al llarg del recorregut de les línies, sense necessitat de realitzar cap enquesta.

—Projecte NODES

Durant l’any s’ha continuat participant en el projecte europeu d’intercanviadors de transport NODES d’acord amb l’Àrea de Desenvolupament de Negoci i Relacions Internacionals. Cal destacar que, a finals de setembre, TMB va organitzar la tercera trobada del grup d’usuaris del projecte a Barcelona. TMB va presentar als participants el projecte de la nova xarxa de bus de Barcelona, atès que

147Resum de gestió 2014 Estudis

un dels aspectes innovadors del projecte és la importància que dóna als intercanviadors. A més, es va explicar l’evolució dels darrers anys d’un dels intercanviadors de metro més importants de la ciutat: La Sagrera.

— Altres estudis de bus

Durant l’any s’ha treballat també en estudis de planificació de la xarxa d’autobusos entre els quals es poden ressaltar els següents:

—Línia 6. Anàlisi de proposta de canvi de recorregut entre Verdaguer i el Poblenou.

—Línies 22 i 67. Anàlisi de càrrega. —Línia 27. Anàlisi de proposta d’escurçament

a la Vall d’Hebron. —Línies 59 i 91. Anàlisi de nou traçat per

remodelació de la Rambla. —Línia 79. Anàlisi de proposta de canvi de

recorregut a la plaça Pedrosa. —Línies H14 i H16. Anàlisi de dos escenaris

de traçat. —Línia V21. Anàlisi de viatgers de la rambla

del Carmel. —Proposta de servei de transport públic per a

la Nit dels Museus. —Anàlisi del servei de transport públic a la

plaça Europa de l’Hospitalet i al passeig de la Zona Franca de Barcelona.

—Anàlisi de la remodelació de les línies de l’avinguda Diagonal a causa de la futura implantació de la nova xarxa de bus.

—Proposta de servei d’hivern del 2015.

Estudis no periòdics

—Estudis relacionats amb la validació i la venda de títols de transport

L’any 2013 es va iniciar el projecte «Optimització del nombre de passos i validadores als vestíbuls de la xarxa de metro». Es va arribar a la conclusió que hi ha un excés d’oferta de passos i validadores als vestíbuls equipats amb portes PAR (passos automàtics reversibles). Es va iniciar una primera prova pilot per tal d’avaluar què succeeix quan aquests excedents s’anul·len. L’any 2014 es duu a terme una segona prova pilot. Amb els resultats obtinguts es planteja una metodologia per dimensionar el parc de les línies de peatge (portes i validadores) en un futur.

S’han redactat dos projectes de migració de torniquets a les portes PAR i un projecte d’adequació de l’oferta aprofitant els sobrants de les línies de peatge sobreoferides. La inversió estimada dels tres projectes (Sagrada Família principal i secundari a la L5 i Glòries secundari a la L1) és de 240.000 euros. S’anuncia un altre projecte aprofitant el sobrant del vestíbul de Collblanc que es tancarà amb l’entrada en servei de la L9. Es decideix no portar a terme els projectes de migració per la seva coincidència en el temps amb el projecte de T-Mobilitat.


—Anàlisi i control del frau

Durant l’any 2014 es treballa en el projecte de millora de l’atenció al client a la xarxa de metro per potenciar la presència d’agents d’atenció al client (AAC) davant les línies de peatge. Entre altres variables (validacions, vendes, bescanvis) també es té en consideració el factor frau. Del projecte anterior se’n deriva un altre, que consisteix a revisar la metodologia per establir la taula de prioritats a HASTUS, intentant fer més objectius els criteris que s’havien utilitzat fins a la data.

A principis del 2014 es va tornar elaborar la Planificació del dispositiu de vigilants de seguretat ubicats als vestíbuls de la xarxa de metro per dissuadir els viatgers fraudulents. Durant l’any s’han elaborat informes de control que s’han derivat a la Unitat de Seguretat i Protecció Civil per tal de reconduir determinades situacions. També s’han dut a terme diverses replanificacions del dispositiu emprant dades de les portes PAR i d’un petit treball de camp realitzat expressament l’octubre del 2014.

A finals de l’exercici s’ha iniciat un projecte per tal de redissenyar l’aplicació de planificació de les rutes de la Unitat d’Intervenció de Metro. També s’ha continuat donant suport a la planificació mensual de les rutes i a l’elaboració d’informes amb periodicitat setmanal i mensual destinats a fer un seguiment exhaustiu de la seva productivitat.

S’ha donat també continuïtat a l’avaluació dels comptadors de frau de les portes PAR. Els resultats en termes d’indicadors de frau es presenten en forma d’informe a la Direcció de TMB. D’altra banda, l’anàlisi de la fiabilitat es trasllada als departaments (Tecnologia de Venda i Accés al Transport i Manteniment de Metro) amb capacitat per cercar les solucions tècniques pertinents.

Finalment, s’ha continuat amb el monitoratge mensual del procés de gestió de les sancions de frau. Comprèn els principals àmbits d’interès: intervencions, sancions, cobrament segons el tipus i el canal, recaptació, al·legacions i trasllat d’expedients a l’Administració.

Altres estudis

—Microsimulació de fluxos de vianants

A finals de l’any 2008 es va adquirir una llicència del programa LEGION, programari de simulació de moviments de fluxos de vianants que, des de llavors, ha estat emprat en múltiples simulacions en aquest àmbit.

Les microsimulacions que s’han realitzat durant l’any han estat: avaluació amb microsimulació de l’explotació de l’estació d’Urquinaona en esdeveniments d’alta demanda i un estudi d’impacte en explotació i seguretat de l’anul·lació d’una escala mecànica doble a l’estació de La Sagrera (L1). Durant l’any 2015 es continuarà amb el procés de microsimulació, i s’està en fase d’anàlisi de les estacions que es poden modelitzar.


—Informació de càrrega de viatgers en trens

Durant el 2014 s’ha avançat en l’obtenció de dades de les línies de metro gràcies a l’esforç de les àrees de metro implicades, com les gerències de les línies i Material Mòbil. Es va acordar que totes les línies aboquin de manera regular i sistemàtica les dades de càrrega dins dels límits que la seva operativa diària i de manteniment els permet. Quasi s’ha completat la instal·lació d’ordinadors embarcats en tres trens de cada línia, que connectats a la xarxa de comunicacions del tren en mode escolta, poden llegir dades de manera automàtica i abocar-les a un ordinador central. En les primeres proves amb un tren pilot el resultat és satisfactori (variables del tren enviades en temps real).

S’han fet les primeres anàlisis de la càrrega del tren i és necessari fer un calibratge acurat del sistema. S’ha creat un software que permet importar les dades dels fitxers a una base de dades i també l’esquelet d’un altre per fer l’anàlisi d’aquestes dades.

Durant l’any 2015 es preveu seguir emmagatzemant dades, establir un sistema automàtic d’abocament de dades recollides per les unitats embarcades als trens i realitzar la importació de manera automàtica a la base de dades, així com refinar els procediments i el software per a l’anàlisi de dades. També es continuarà treballant en la definició del projecte complet.

10Administració i Finances de TMB


Administració i finances de TB


Secretaria Tècnica i Unitat d’Assegurances

La Secretaria Tècnica de l’Àrea ha continuat treballant en tots els àmbits que requereixen un elevat grau de coordinació entre els serveis, aprofitant economies d’escala i cercant l’optimització dels recursos. En aquest sentit, les accions més rellevants han estat:

—La confecció i el seguiment dels pressupostos de l’Àrea i la confecció i el seguiment de les despeses de personal i del pressupost de plantilla de la societat Transports de Barcelona.

—Suport a la direcció del projecte del Pla director de tecnologies. —Realització de propostes i seguiment dels objectius i els projectes

estratègics de l’Àrea per al 2014.

Una altra línia d’actuació té a veure amb el suport donat als diferents serveis en temes de sistemes d’informació. Cal destacar el treball desenvolupat, conjuntament amb els serveis de nòmines i amb el Centre de Serveis de la Direcció de Persones, que s’ha concretat en el plantejament d’una proposta d’informe de seguiment de costos de personal, el desenvolupament dels sistemes d’informació en l’àmbit de recursos humans i la coordinació i el suport en el Projecte d’habilitacions ferroviàries.

Destaca també la gestió corporativa en matèria de gestió de pràctiques d’estudiants. L’any 2014 s’han atès 24 d’estudiants universitaris i 39 de cicles formatius.

Pel que fa a la Unitat d’Assegurances, els indicadors d’activitat es poden resumir en:

Sinistres de circulació d'autobusos

Any Flota mitjana assegurada

Total sinistres

Sinistres/Bus (*)

2011 1.158,44 4.950 4,27

2012 1.084,62 4.326 3,99

2013 1.083,21 4.444 4,10

2014 1.086,00 4.259 3,92

(*) només es tenen en compte aquells sinistres que han tingut repercussió econòmica

152Resum de gestió 2014 Administració i Finances de TMB

Nòmines i remuneració de personal de fora de conveni

A més de les funcions ordinàries, durant l’any s’han gestionat diversos temes d’especial rellevància com ara:

—L’aplicació per al 2014 del Conveni col·lectiu 2012-2014. —Projecte SEPA (Single Euro Payments Area) per a transferències

bancàries: ha finalitzat la fase de proves i s’ha posat en marxa el projecte. S’han fet els enviaments mensuals de fitxers de nòmines i de bestretes.

—Incorporació de conceptes retributius en les bases de cotització: s’ha aplicat la disposició final tercera del Reial decret llei 16/2003, de 20 de desembre, afegint a les bases de cotització de la Seguretat Social conceptes fins llavors no integrats: tiquets restaurant, primes d’assegurances, aportacions del promotor a plans de pensions, etc. També s’han fet liquidacions de cotitzacions retroactives a la Seguretat Social.

—Conceptes retributius abonats (CRA): generació i enviament a la Tresoreria General de la Seguretat Social, des de març del 2014, de fitxers mensuals amb el detall per treballador i mes de tots els conceptes retributius abonats.

—Auditoria d’entitat col·laboradora d’incapacitat temporal per accident: s’ha treballat en la preparació de les dades del període 2009-2013 i s’ha col·laborat també en les explicacions i els aclariments sobre els temes sol·licitats.

—Informació per a l’IGAE a través de l’AMB: elaboració trimestral d’informes retributius per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a l’efecte de presentació davant la Intervenció General de l’Administració de l’Estat.

Administració i finances de TB


Secretaria Tècnica i Unitat d’Assegurances

Pel que fa a la Unitat d’Assegurances, els indicadors d’activitat es resumeixen en el quadre següent:

Comunicats d'incidència Metro

Administració i finances d’FMB


Any Rebuts Tràmits a l'Asseguradora

2011 4.526 1.557

2012 4.911 1.500

2013 4.510 1.384

2014 4.438 1.361

Nòmines i remuneració de personal de fora de conveni

A més de les funcions ordinàries, durant l’any s’han gestionat diversos temes d’especial rellevància com ara:

—L’aplicació per al 2014 de la pròrroga del Conveni col·lectiu de Metro. —Projecte SEPA (Single Euro Payments Area) per a transferències

bancàries: ha finalitzat la fase de proves i s’ha posat en marxa el projecte. S’han fet els enviaments mensuals de fitxers de nòmines i de bestretes.

—Incorporació de conceptes retributius en les bases de cotització: s’ha aplicat la disposició final tercera del Reial decret llei 16/2013, de 20 de desembre, afegint a les bases de cotització de la Seguretat Social conceptes fins llavors no integrats: tiquets restaurant, primes d’assegurances, aportacions del promotor a plans de pensions, etc. També s’han fet liquidacions de cotitzacions retroactives a la Seguretat Social.

—Conceptes retributius abonats (CRA): generació i enviament a la Tresoreria General de la Seguretat Social, des de març del 2014, de fitxers mensuals amb el detall per treballador i mes de tots els conceptes retributius abonats.

—Auditoria d’entitat col·laboradora d’incapacitat temporal per accident: s’ha treballat en la preparació de les dades del període 2009-2013 i s’ha col·laborat també en les explicacions i els aclariments sobre els temes sol·licitats.

—Informació per a l’IGAE a través de l’AMB: elaboració trimestral d’informes retributius per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a l’efecte de presentació davant la Intervenció General de l’Administració de l’Estat.


Logística de vendes, recaptació i serveis generals a TMB

En l’àmbit de la logística de vendes i recaptació, cal ressaltar els projectes següents:

1. Implantació de la telefonia IP a les centraletes telefòniques corporatives de Zona Franca 2 i La Sagrera:

A finals del 2014 s’ha produït un canvi tecnològic a les centraletes telefòniques corporatives, en què s’ha substituït el sistema de telefonia existent per la nova telefonia IP, la qual cosa suposarà una sèrie de millores:

—La deslocalització de les centraletes: amb la nova telefonia IP, es pot prestar el servei des de qualsevol lloc que disposi de connexió a internet.

—Es disposa d’una eina que permet explotar la informació d’activitat del servei, dissenyant les estadístiques que en cada moment es puguin necessitar.Amb aquestes millores i algunes més que facilita aquesta nova tecnologia, s’està en disposició de definir un nou model organitzatiu per al servei de recepció i telefonia corporativa que permetrà optimitzar els recursos existents.


2. Projecte OciCommerce. Adaptació dels sistemes tecnològics de Transports de l’Oci (nous sistemes de venda, validació, liquidació i sistema d’informació):

El projecte s’ha desenvolupat en col·laboració amb la Gerència de Transports de l’Oci i l’Àrea de Tecnologia per adaptar-se a les necessitats del mercat. Des del Departament de Logística de Venda i Recaptació s’han realitzat les especificacions i el funcionament necessari per al desenvolupament del nou sistema d’informació, adaptant-lo a les noves polítiques comercials acordades:

—Noves polítiques de descomptes. —Venda de qualsevol títol de viatge en qualsevol dels canals de venda

existents o que sorgeixin en un futur. —Automatització de la gestió de vouchers (comprovants de compra). —Possibilitat de venda de productes o serveis de tercers. —Possibilitat de venda de marxandatge.

Tot i que els desenvolupaments del nou sistema d’informació estan pràcticament finalitzats, la seva implantació es durà a terme el febrer del 2015, coincidint amb l’obertura del Telefèric, que serà la primera unitat de negoci que incorporarà aquest nou sistema de gestió. Posteriorment, s’integraran al Barcelona Bus Turístic i al Tramvia Blau.

Paral·lelament, s’ha substituït el sistema de recaptació existent al Telefèric per màquines autoliquidadores que permetran reduir els costos del servei i minimitzar les diferències de recaptació.

Administració i finances d'FMB


3. Projecte per a la cessió de l’arxiu històric de TMB a l’Ajuntament de Barcelona:

A l’espera de la signatura definitiva de Conveni de cessió de l’arxiu històric que TMB vol cedir a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, prevista per a principis del 2015, el juliol del 2014 es va signar un preconveni entre ambdues parts que va donar lloc al trasllat de 1.055 contenidors del fons documental que TMB té en propietat i custòdia a una empresa contractada per l’Ajuntament de Barcelona per al tractament tècnic previ a la incorporació a l’Arxiu Municipal.

Aquesta cessió es justifica en: —L’aplicació de la Llei 10/2001, d’arxius i documents, per la qual el

fons documental objecte d’aquest conveni de cessió és considerat històric i forma part del patrimoni documental de Catalunya.

—Ambdues parts reconeixen la riquesa especial i la rellevància dels fons documentals generats per la gestió i el control dels serveis de transports a la ciutat de Barcelona durant prop d’un segle i mig (1854-1997), per a l’estudi i la investigació dels serveis municipals mateixos, així com de les empreses contractades durant aquest període, també per conèixer l’evolució de la mobilitat, les infraestructures i els serveis.

—Ambdues parts constaten que és de vital importància garantir la integritat i la unitat de la totalitat del fons documental de TMB (documents textuals, gràfics i en imatges), així com la necessitat d’assegurar-ne un tractament arxivístic adequat que en permeti la preservació i la màxima accessibilitat i difusió.

D’altra banda, aquesta cessió comportarà per a TMB la reducció del cost de custòdia de l’arxiu documental.

4. Projecte per fer possible el bescanvi de comprovants de compra en les màquines distribuïdores de Metro:

Durant l’any, i en col·laboració amb altres departaments, s’han realitzat les especificacions necessàries per a la modificació dels sistemes d’informació, tant de les distribuïdores de la xarxa de metro com dels sistemes d’informació corporatius, per fer possible el canvi de comprovants de compra per títols de viatge en aquestes màquines. Partint de les especificacions esmentades, l’Àrea de Tecnologia en té prevista la implantació durant el primer semestre del 2015.

Aquest projecte és indispensable per poder posar en marxa la venda de títols propis (Hola BCN!) en la nova plataforma de comerç electrònic, amb la qual es pretén potenciar i simplificar la venda de títols per internet, substituint l’enviament físic dels títols de viatge per l’emissió de comprovants de compra, però per a això és imprescindible disposar d’una àmplia xarxa de punts de bescanvi.



Aprovisionaments i logística

L’any 2014 TMB va licitar novament el subministrament de l’energia elèctrica en alta tensió per a l’any 2015. Com és habitual a les darreres licitacions, amb l’objectiu d’obtenir el millors resultats, es va fer conjuntament amb Metro Bilbao i Tranvía de Murcia. En aquesta ocasió es va adherir al grup licitador Metro de Málaga i ETS (Euskal Trenbide Sarea). En l’acte públic de recepció d’ofertes, realitzat a la seu de Metro Bilbao, hi van participar membres de totes les empreses participats i un nombre importat d‘empreses licitadores. El resultat, extraordinari en l’entorn actual, permetrà un estalvi important en el subministrament del 2015 per a tots els socis i una garantia d’estabilitat pressupostària per a l’exercici.

—S’ha de destacar també l’ampliació de la capacitat del magatzem de Can Boixeres mitjançant la construcció d’un espai cobert de 100 m2 per a l’emmagatzematge de vidres de grans dimensions, com ara els parabrises d’autobús, i l’habilitació d’una zona per a l’emmagatzematge exterior de 150 m2. Així mateix, al lloc que ocupaven actualment els vidres, s’han col·locat estanteries de paletització amb una capacitat per a 150 palets. - Continuació de la fiscalització de la - –


Servei econòmic financer

Entre les principals novetats de l’exercici, es poden destacar les següents:

—Operació de refinançament i sanejament del sistema de l’ATM. —Auditoria de la Intervenció General de la Seguretat Social a TB

i FMB com a empreses col·laboradores en matèria d’accidents de treball: Durant l’exercici s’ha efectuat una auditoria pública, per part de la Intervenció General de la Seguretat Social, a Transports de Barcelona, SA, com a empresa col·laboradora en matèria de Seguretat Social, per al període 2009-2013. Els àmbits d’afectació de la inspecció han estat, bàsicament, analitzar els saldos comptabilitzats i els seus suports, els costos del personal afectat així com les despeses vinculades per exercir l’activitat, l’existència de protocols i procediments d’actuació i revisió dels procediments comptables i analítics existents. En la data de tancament del 2014, aquesta auditoria encara no ha finalitzat i s’espera el seu dictamen al llarg del 2015.



—IVA / criteri de caixa. Adaptació informàtica a aquesta normativa: La Llei 14/2013, de 27 de setembre, introdueix, amb efecte l’1 de gener del 2014, i amb caràcter optatiu per a les empreses amb un volum d’operacions inferior a 2.000.000 d’euros, l’anomenat règim especial del criteri de caixa en l’IVA. Aquest règim permet als subjectes passius retardar la meritació i la declaració consegüent i l’ingrés de l’IVA repercutit fins al moment en què es cobri dels seus clients. Això implica que, atès que l’empresa prestadora del servei no declara l’IVA fins que no el cobri, l’empresa que rep el servei o el material no se’l pot deduir fins que no pagui la factura. Amb la finalitat d’aplicar la normativa, s’han hagut de portar a terme diverses accions, tant en el terreny exclusivament de departament com en col·laboració amb el Departament d’Informàtica.

—Pla director de tecnologies: Dins d’aquest pla de TMB, l’Àrea d’Administració, Finances i Recursos Humans Corporatius ha definit les actuacions que es volen dur a terme en l’horitzó 2013-2018 per a la millora de la productivitat.Concretament, s’està estudiant la implantació d’una plataforma centralitzada de subministraments energètics que agiliti i automatitzi, en la mesura del que sigui possible, la gestió de factures, processos i conformitats, i repercuteixi en un estalvi energètic. Addicionalment, ha de ser la palanca cap a la certificació de la ISO 50001 i ha de facilitar els dictàmens favorables de les auditories mediambientals.

—Pòlisses de crèdit de TB: Per poder afrontar necessitats puntuals de tresoreria per a la gestió habitual del negoci, i tenint en compte el perllongament de la crisi econòmica i de la falta d’ingressos suficients per recaptació de les administracions públiques per aportar subvencions, i també a l’espera de la signatura del Contracte de finançament que es va produir el 6 de novembre del 2014, se segueix disposant puntualment de les pòlisses de tresoreria. Es van signar noves pòlisses amb Ibercaja Banco (2.000.000 d’euros) i Abanca (3.000.000 d’euros) i, addicionalment, es va cancel·lar la pòlissa de crèdit amb el Banco Popular (4.000.000 d’euros).



— Reclamació del cèntim sanitari de l’impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs (IVMDH):Després de diversos anys de reclamacions, sempre desestimades per part de l’Agència Tributària (AEAT) i d’altres administracions espanyoles, finalment, en data 27 de febrer del 2014, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre que l’impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs (IVMDH) és contrari a la Directiva 92/12/CEE de la Unió Europea sobre els impostos especials, deixant entreveure el caràcter retroactiu de la sentència.

Així, doncs, Transports de Barcelona té una base judicial clara que permet recuperar les quantitats indegudament pagades per l’IVMDH. A tal efecte, TB va presentar, el dia 27 de novembre del 2014, un escrit davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya, justificant documentalment, a partir de les còpies de les factures rebudes dels diferents subministradors de carburants, l’import de l’IVMDH corresponent al període d’abril del 2005 a desembre del 2012, és a dir, el període no prescrit.

Posteriorment, en data 4 de febrer del 2015 ha presentat una petició d’indemnització mitjançant la reclamació patrimonial de l’Estat davant el Consell de Ministres, reclamant el perjudici causat pel pagament indegut de 10.458.755 euros, corresponents a les quotes suportades i pagades indegudament per aquest impost. D’aquest import, 2.201.031 euros corresponen al període de gener del 2002 a març del 2005 (no reclamat prèviament per la via de la Llei general tributària) i 8.257.724 euros, al període d’abril del 2005 a desembre del 2012.

Per acabar, cal destacar que, des de la data de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió europea (27 de febrer del 2014) i sense petició prèvia per part de Transports de Barcelona, l’AEAT abona trimestralment la quantitat de 0,048 euros per cada litre de carburant subministrat als autobusos.

— Contractes programa entre TMB/TB i els centres operatius de negoci:Com a continuïtat dels processos de descentralització en la gestió de TMB, el juliol del 2014 es va signar el Contracte programa entre la Direcció dels Centres Operatius de Negoci (CON), la Direcció de Negoci de Bus i els Serveis Corporatius de TMB; i també es va signar un contracte programa individualitzat entre la Direcció dels CON i cadascun dels CON. Aquests contractes programa es van formalitzar el 2006 i, des d’aleshores i fins ara, s’han definit amb caràcter anual.



Els contractes programa han estan pensats per donar suport a la futura obligatorietat recollida en el nou Reglament europeu sobre transport públic (Reglament 1370/2007, de 23 d’octubre, o RETP), que defineix les obligacions del servei públic i les subvencions que es poden rebre de les administracions per a la prestació dels serveis de transport públic de viatgers.

Són, per tant, un instrument de gestió, que determina i regula els compromisos i les obligacions de tots els agents implicats, de manera que se n’avalua el seguiment basant-se tant en l’assignació d’un pressupost d’actius, de plantilla, de recursos econòmics i de contractació de serveis interns i externs, com en el seguiment dels indicadors pressupostats d’oferta, de demanda, qualitatius i quantitatius. En contraprestació, s’assigna una remuneració d’ingressos per viatgers transportats i serveis efectuats. El seu resultat és, per tant, avaluable i d’ell s’obté un compte de resultats analític complet.

— Participació en les jornades de l’ATUC: S’ha participat en les segones jornades dels comitès econòmic i financer de l’ATUC (Associació d’Empreses Gestores dels Transports Urbans Col·lectius) on es van tractar diversos temes, canvis reguladors, problemàtica fiscal, endeutament de les empreses, cobertures de dièsel, etc.

— Compliment de la nova normativa EMIR sobre operacions de cobertures: La nova normativa EMIR (European Market Infrastructure Regulation) fa referència a la regulació europea de les infraestructures dels mercats financers que es va establir l’agost del 2012, però que no va entrar en vigor fins al 12 de febrer del 2014. La voluntat d’aquesta normativa és bàsicament la de millorar la transparència dels mercats, les institucions i les operacions financeres, concretament, de les diferents cobertures sobre tipus d’interès, divises, índexs, accions, matèries primeres, etc. Durant el primer trimestre del 2014 Ferrocarril Metropolità de Barcelona va signar tots els contractes relatius a aquesta normativa amb totes les entitats financeres amb les quals es tenien posicions obertes de derivats.

— Pòlisses de crèdit de tresoreria: Per fer front al conjunt de necessitats puntuals de tresoreria per a la gestió habitual del negoci, i tenint en compte el perllongament de la crisi econòmica i de la falta d’ingressos suficients per recaptació de les administracions públiques per aportar subvencions, i també a l’espera de la signatura del Contracte de finançament que es va produir el 6



de novembre del 2014, es van seguir disposant puntualment de les pòlisses de tresoreria.

Es van signar noves pòlisses amb Banca March (5.000.000 d’euros) i Abanca (5.000.000 d’euros); addicionalment, es va cancel·lar la pòlissa de crèdit amb Banco Popular (4.000.000 d’euros) i amb Banco Santander (10.000.000 d’euros), i es va renovar amb BBVA (8.000.000 d’euros).

— Continuació de la fiscalització de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat de l’exercici 2012: Durant l’any 2014 la Sindicatura de Comptes ha realitzat una fiscalització de les polítiques de comptabilitat, finançament, contractació, recaptació, recursos humans, pensions i sistemes per comprovar que a FMB s’aplica la normativa vigent. Es preveu el seu dictamen durant l’any 2015.

— Signatura del Conveni amb Ifercat per al cànon de la L9/10 de Metro: El novembre del 2014, després de la signatura de l’operació de refinançament i sanejament per part d’FMB, es va signar un conveni amb Ifercat per a la regularització del deute pendent.

A més, es treballa coordinadament amb l’Àrea de Manteniment i Projectes de metro en relació amb el Pla de manteniment dels elements no concessionats de la línia 9/10, al tram IV, i que formen part del Pla de manteniment anual, signat entre ambdues parts el 2009.

— Venda d’accions de Catalunya Carsharing:En data 29 d’octubre del 2014 Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, va vendre a Zipcar, Inc., la seva participació en l’empresa Catalunya Carsharing, SA, formada per 4.711 accions, que representava un 3,84% del capital social d’aquesta empresa. La venda es va realitzar a un preu d’11 euros per acció i Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, va rebre l’import total de 51.821 euros.


11La nostra gent


Planificació, gestió i desenvolupament de persones a TB

—Desenvolupament

La tasca de la unitat que s’encarrega d’aquesta matèria s’ha focalitzat principalment en sis àmbits:

1) Pla de formació: en col·laboració amb el Departament de Formació, s’ha coordinat el procés d’elaboració del Pla de formació per a l’any 2015, fent especial incidència en les necessitats formatives, el control de les accions i la maximització dels imports recuperables mitjançant bonificacions a les quotes de la Seguretat Social.

Les accions formatives més destacades de l’exercici, bé per volum, bé per innovació o rellevància, han estat, entre d’altres, les següents: certificat d’aptitud professional (CAP), nova xarxa, habilitacions per al Tramvia Blau, habilitacions per a vehicles amb GNC i híbrids, aigües residuals, etc.

2) Formació contínua del CAP: cal ressaltar la formació per obtenir el CAP, atesa la importància i l’existència del Centre de Formació propi de TMB, ja que representa un terç del total d’hores anuals que l’empresa dedica a la formació dels seus empleats i empleades. Un any més, des de la Unitat s’ha planificat i organitzat, en col·laboració amb el Departament de Formació, els cursos que han realitzat durant l’any 2014, aproximadament, uns 744 empleats (conductors i personal d’altres col·lectius amb dret a fer el curs).

Direcció de Persones en l’àmbit de TB

La nostra gent

3) Edició del Manual de conductors: s’ha elaborat un nou manual de conductors i conductores on s’han integrat totes les informacions destacables de les diferents àrees i departaments de l’empresa.

4) Permisos de conduir: s’ha continuat gestionant la renovació dels permisos de conduir del personal d’explotació i l’obtenció per part del personal de Material Mòbil. Aquest any l’han obtingut sis empleats.

5) Permisos individuals de formació (PIF): durant l’any s’ha concedit 27 permisos. Atès que la demanda ha superat amb escreix el volum de diners que es podien bonificar, s’ha optat per utilitzar el crèdit addicional de bonificació per poder atendre positivament la majoria de les peticions rebudes.

6) Apreciació de l’actuació: s’ha coordinat el desenvolupament i l’aplicació de l’apreciació de l’actuació del personal de dins de conveni i s’han realitzat les formacions corresponents en els aspectes de millora detectats.


—Contractació

Durant l’any s’han realitzat un total de 180 contractes laborals. Mantenint la tendència de l’any anterior, els contractes formalitzats han estat, principalment, els següents:

a) Jubilats parcials: atesos els darrers canvis normatius produïts, que han endarrerit l’accés a la jubilació parcial als 61 anys i 2 mesos, durant l’any 2014 s’han realitzat un total de 39 jubilacions parcials.

b) Rellevistes: es transformen en indefinits els contractes de treball d’empleats temporals (eventuals, o d’obra i servei) aprofitant la jubilació parcial dels empleats que assolien els 61 anys i 2 mesos d’edat. Addicionalment, des de la Unitat s’ha gestionat i coordinat amb els centres, la realització del 15% i 25% (dels jubilats que s’havien de jubilar a partir de l’any 2014) de treball corresponent als jubilats actuals (que accediren a la jubilació parcial entre els anys 2009-2013).

c) Incapacitats: contractes realitzats per reingressar al personal de l’empresa a qui se li hagi reconegut una incapacitat permanent total per a la professió habitual. L’assignació als nous llocs de treball es fa en funció de la disponibilitat de vacants, així com de la compatibilitat de les tasques amb la incapacitat reconeguda. Aquest any s’han fet cinc contractacions d’aquest tipus.

d) Temporals: s’ha prorrogat la vigència dels contractes dels empleats i empleades de cap de setmana fins que es puguin

La nostra gent

transformar en contractes de relleu per accés a la jubilació parcial d’altres empleats que compleixin els requisits legalment establerts per al 2015.

e) Temporals de nova contractació: s’han realitzat 55 noves contractacions per cobrir caps de setmana i festius.

—Absentisme

S’ha continuat treballant en els protocols establerts per intentar disminuir i controlar l’absentisme en l’àmbit de la Direcció General de Bus. Les principals accions realitzades han estat, entre d’altres, les següents:

—Accions de seguiment individualitzat per vetllar el bon ús de la baixa per incapacitat temporal.

—S’ha reforçat el sistema de gestió de la incapacitat temporal en conjunció amb la Unitat de Salut Laboral. Aquest sistema agilita i optimitza la visita del metge al domicili del pacient per tal de poder valorar la causa de la baixa. En aquest procés, participen activament les direccions dels centres de negoci.

—Igualtat i conciliació de la vida familiar i laboral

Durant l’any 2014 s’ha actualitzat i substituït el Pla d’igualtat de l’empresa, en vigor des de l’any 2007. La seva vigència serà fins al 2018 i ha estat aprovat per part dels



representants de la Direcció i pels representats dels treballadors.Aquest pla suposa un pas endavant en matèria d’igualtats d’oportunitats entre homes i dones a TB. El document analitza eixos com l’accés a l’ocupació, la classificació professional, la promoció, la formació, les baixes d’empresa i excedències, la política retributiva, l’ordenació del temps i condicions de treball, la conciliació de la vida familiar i laboral, la prevenció de l’assetjament sexual i la utilització no sexista del llenguatge.

Relacions laborals i assessoria jurídica

—Negociació col·lectiva i comissions de treball

Durant aquest darrer any s’ha dut a terme l’activitat negociadora amb el Comitè d’Empresa, mitjançant les diferents comissions de treball (Paritària, Permanent, Explotació, Material Mòbil i Tallers, Administració, etc.).

Cal destacar els acords assolits amb la representació dels treballadors de la Comissió Paritària en matèria de seguiment, desenvolupament i aplicació del Conveni col·lectiu 2012-2014.

En l’àmbit de les comissions de treball d’Explotació, Material Mòbil i Tallers, Administració i Permanent del Comitè d’Empresa, els principals acords referents a l’organització del treball han estat:

1. Aprovació dels calendaris laborals aplicables al 2014 de la totalitat del col·lectius adscrits a aquestes comissions de treball.

La nostra gent

2. Acords sobre el funcionament de les escollides generals d’Explotació i també de Material Mòbil.

3. Acords referits a les tandes de vacances per als diferents col·lectius de l’empresa.

Pel que fa a la nova xarxa de bus, s’ha compartit amb la representació dels treballadors el seguiment de la fase III del projecte. S’ha informat també la representació dels treballadors sobre les característiques de l’Acord de sanejament financer 2014-2031 entre l’ATM i TMB, que garanteix la sostenibilitat del sistema.

—Assessoria jurodicolaboral

Les activitats desenvolupades en matèria de preparació d’actuacions administratives i judicials han estat les següents:

Any 2014 TB

Demandes individuals 94

Conflictes col·lectius 4

Inspecció de treball 29

Processos de vagues convocats 4

Vagues efectuades 3

Vagues (dies efectuats) 3



—Conflictes col·lectius

En matèria de conflictes col·lectius cal destacar que els sindicats CGT (Confederació General del Treball) i PSA (Plataforma Sindical d’Autobusos) van plantejar una reclamació sobre el model de càlcul de l’antiguitat en la paga de Nadal, per considerar que no estava ben calculada segons el que preveuen els convenis col·lectius. L’any 2013 el Jutjat Social va dictar sentència i va desestimar la demanda, perquè va entendre que el càlcul que efectua l’empresa és conforme a les disposicions del Conveni relatives al complement d’antiguitat. Aquest any 2014 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar la sentència d’instància.

Destaca també el conflicte col·lectiu interposat per la UGT (Unió General de Treballadors) per la interpretació del Conveni sobre la data d’aplicació de la jubilació parcial a TB. La sentència del Jutjat Social número 4 de Barcelona, que és ferma, va establir que la jubilació parcial a TB segueix en vigor fins al 31 de desembre del 2015.

La nostra gent

Cal afegir també el conflicte col·lectiu interposat per UGT per al col·lectiu de Material Mòbil referent a l’obtenció del certificat d’aptitud professional (CAP).

Finalment cal fer esment als conflictes col·lectius interposats per la CGT per al col·lectiu de Material Mòbil referents a la formació i aldescans mínim entre jornades de treball i l’interposat pels delegats de prevenció d’Applus referent a la millora de les mesures de seguretat al CON de Zona Franca.

— Conflictivitat laboral

En els mesos de juny, octubre i desembre algunes seccions sindicals del Comitè d’Empresa van convocar diverses vagues amb l’objectiu de pressionar la Direcció de l’Empresa per la readmissió d’un empleat acomiadat. S’han efectuat tres convocatòries de vaga, amb un total de tres dies efectuats, totes aturades parcials.En matèria disciplinària el nombre d’expedients disciplinaris i fulls d’aclariment instruïts s’ha incrementat respecte a l’any anterior.

—Sindicats. Eleccions sindicals

L’any 2014 han tingut lloc eleccions per renovar la composició dels 29 membres del Comitè d’Empresa de TB. El procés ha estat llarg (des del mes de gener fins al mes de novembre), atès que s’han



produït nombroses impugnacions i arbitratges electorals. Així, a conseqüència de la sentència de 18 de juliol del Jutjat Social número 21, les eleccions, realitzades per primer cop el 17 de juny del 2014, es van tornar a repetir el 25 de de novembre del 2014 per l’exclusió indeguda de més de dos-cents treballadors.

La composició resultant ha estat la següent:

Any 2014

ACAT 1

ACTUB 3

CCOO 5

CGT 4

COS 2

SIT 6

UGT 6

USOC(*) 2

Total delegats 29

*Unió USOC/PSA/CO

La nostra gent


Gestió i administració de personal

Aquest darrer any les contractacions que s’han dut a terme s’han fet per facilitar la jubilació parcial dels empleats que, en complir els 61 anys d’edat, han sol·licitat accedir a aquesta situació, i per facilitar el gaudiment de vacances de la plantilla d’operacions. En tot cas, i igual que l’any anterior, aquests contractes de rellevistes i de cobertura de vacances han estat a temps parcial. Així, durant l’any, s’han realitzat 805 contractes laborals:

—54 contractes de jubilació parcial. —54 per nous rellevistes. —3 nous rellevistes per substituir baixes

d’empresa de rellevistes anteriors. —261 contractes temporals per cobrir les

vacances d’estiu dels agents d’atenció al client (AAC) estructurals.

—261 contractes per a la formació de reciclatge dels AAC d’estiu.

—172 contractes per cobrir vacances i reforçar la plantilla d’AAC de Nadal.

Direcció de persones en l’àmbit de Metro

Tenint en compte aquestes contractacions, s’han dut a terme un total de 1.524 moviments contractuals (altes-baixes, conversions…) i 55 baixes d’empresa per altres causes (excedències, jubilacions totals, incapacitats, defuncions, baixes voluntàries…).

En relació amb la jubilació parcial, s’han gestionat els períodes de recuperació del percentatge de treball anual de 238 jubilats parcials, adscrits a les àrees de negoci de Metro.S’han concedit i adaptat les reduccions de jornada sol·licitades pels empleats del negoci, de manera que el 31 de desembre del 2014, en tota la Direcció General de Metro, un total de 248 persones gaudien d’una reducció de jornada.

S’ha participat també en la posada en marxa del servei de guàrdia d’atenció a persones accidentades, que el 2014 s’ha ampliat a incidents d’usuaris de la xarxa de metro.

Juntament amb Transports de Barcelona i Serveis Corporatius, s’ha adaptat el procediment relatiu als processos d’incapacitat temporal (en concordança amb el Reial decret 625/2014, de 18 de juliol), així com el procediment intern respecte del control i la gestió de cobrament de les quitances negatives. Finalment, s’ha elaborat el procediment intern del departament per a la gestió de l’ajut a l’extraradi.


Relacions laborals i assessoria jurídica de Metro

En l’àmbit de l’assessoria jurídica laboral de Metro, s’han gestionat 58 demandes del Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació (CMAC). També s’han rebut i gestionat 61 demandes judicials.

Pel que fa a l’assessoria jurídica, s’ha participat en 24 judicis celebrats aquest any i, actualment, n’hi ha un 5% pendents de sentència. Del conjunt de judicis celebrats, sis han estat conflictes col·lectius.

Pel que fa a la inspecció de treball, de les 48 denúncies rebudes durant el 2014, fins ara la Inspecció de Treball n’ha resolt 34. Cal destacar que l’empresa no ha estat sancionada amb cap acta d’infracció durant tot l’exercici.

El 65% de les resolucions han estat favorables a l’empresa. Pel que fa a la resta (35%), s’ha requerit l’empresa que fes una acció de millora.

En l’àmbit de les relacions laborals, durant l’any s’han instruït i resolt un total de 107 expedients disciplinaris per infraccions comeses dins l’àmbit laboral. D’aquests, el 93% ha acceptat la sanció imposada, i el 7% han estat impugnats per via judicial.

Aquest any 2014 també s’han portat a terme sessions formatives sobre normativa laboral, impartides a un total de 49 comandaments de les àrees de Metro.

S’han dut a terme negociacions col·lectives que han inclòs temes tant diversos com l’interès de préstec per habitatge, la prestació de servei de la borsa d’estiu, el sistema de vestuari per punts, les contractacions de nous tècnics d’operació de línies automàtiques (TOLA), etc. També durant l’any han tingut lloc els esdeveniments següents:

—La realització de les eleccions al pla de pensions de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, celebrades el 13 de maig passat.

—La realització de les eleccions al Comitè d’Empresa, celebrades el 3 de desembre passat, en les quals van participar 2.226 empleats, és a dir, va votar el 64,28% dels electors, el 2,16% més de participació que en les anteriors del 2010.

La nostra gent Direcció de persones en l’àmbit de Metro


Desenvolupament de les persones a Metro

S’ha treballat en la identificació i la coordinació, amb el Centre de Serveis de Recursos Humans i la Direcció de la Xarxa Metro, de les necessitats de plantilla, de la formació del personal assignat a la Direcció de la Xarxa i de possibles ofertes formatives per a la realització de pràctiques acadèmiques.

S’ha coordinat amb la Secretaria Tècnica de Recursos Humans la formalització de cinc convenis de col·laboració amb centres acadèmics que han permès la realització de pràctiques formatives dins l’empresa.

D’acord amb les àrees de la Direcció de Xarxa, s’han identificat les necessitats formatives per al 2015, en què s’ha mantingut la màxima priorització de la formació vinculada als requeriments derivats dels llocs de treball i a la millora de les competències dels treballadors.

També dins de l’àmbit formatiu, s’ha definit un protocol d’actuacions on s’integren les fases més importants que s’han de realitzar per identificar, dissenyar i implantar les accions formatives, així com els diferents rols que en cadascuna de les fases o actuacions han de desenvolupar les unitats que hi participen. Aquest protocol ha estat elaborat juntament amb els interlocutors designats en matèria de formació per les àrees d’Operacions i Manteniment i Projectes, dins de la Direcció de Xarxa Metro, i amb la Unitat de Formació de TMB. Aquest protocol permetrà incrementar la qualitat de la formació i la coordinació interdepartamental.

La nostra gent Direcció de persones en l’àmbit de Metro


1. Direcció de persones de les àrees funcionals

S’ha continuat amb l’esforç de contenció de plantilla aconseguint una reducció de nou persones respecte de la plantilla pressupostada. Així mateix, s’ha treballat en la gestió del compliment de la jornada anual per part dels jubilats parcials (16) de les àrees funcionals, amb un treball conjunt amb les prefectures respectives.

S’ha abordat la reubicació de personal amb limitacions per al desenvolupament del seu lloc de treball.

2. Centre de serveis de gestió de direcció de persones

a) Selecció i promoció

Durant l’any 2014 destaca com a selecció externa el procés de generació de la Bossa de Conductors de Bus per cobrir les necessitats de l’organització al llarg dels propers mesos. Les fases de reclutament d’aquest procés s’han desenvolupat amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i de Barcelona Activa. Es van examinar un total de 730 persones de les quals es van seleccionar 60 en una primera fase i està previst continuar amb el procés de selecció al llarg del 2015.

També s’han cobert diferents vacants mitjançant convocatòries de concurs o oposició i selecció interna (responsable d’explotació de Bus, responsable de Material Mòbil i Instal·lacions de CON, responsable de coordinació operativa de nit, conductors per al bus turístic, entre d’altres).

En els serveis corporatius destaquen principalment els processos de promoció interna realitzats a la Direcció Executiva de Presidència i a l’Àrea d’Administració, Finances i Recursos Humans Corporatius. El detall és el següent: tècnic de tecnologies de sensorització i control industrial, tècnic del CST, administratiu superior de logística i vendes, comptable de tresoreria, tres places de coordinador de compres i suport auxiliar d’intervenció.

Direcció de persones en l’àmbit corporatiu de TB


Destaquen també les aportacions fetesen l’àmbit internacional. El Departamentde Selecció va col·laborar en la realitzaciódel procés de selecció de tot el personald’operació del Metro de Panamà de la primeralínia, que es va inaugurar a l’abril. Juntamentamb el personal de línies automàtiques, s’hatreballat en l’assessorament del disseny delnou model organitzatiu del Metro de Santiagode Xile.

b) Desenvolupament i gestió de la millora personal

S’han dut a terme un total de cinc tallersinterns, impartits per l’equip de professionalsde la Unitat de Desenvolupament i Gestióde la Millora Personal, dirigits a diferentsprofessionals de TMB, en els quals s’hantreballat les competències de comunicació,cohesió de grups, atenció a visites, gestiódel temps i lideratge. Han estat un total de 14sessions, 56 assistents, 66 participacions i58 hores efectives. La valoració global de lasatisfacció d’aquestes sessions ha estat de3,52 punts sobre 4.

Als participants d’aquestes formacions també se’ls ha fet un seguiment posterior de suport per facilitar la transferència del coneixement en el dia a dia. Han estat 110 sessions d’acompanyament.

S’han dissenyat nous tallers competencials on destaquen:

1. Programa de lideratge per a novells Inici d’un programa pilot dissenyat i impartit per personal intern, que consistia en sis sessions presencials més sessions de coaching individual adreçat a professionals que fa poc temps que assumeixen funcions de lideratge d’equips. L’èxit d’aquest model de formació tindrà continuïtat al llarg del 2015 amb altres professionals de TMB.

2. Detecció de necessitats formatives competencials per al Pla de formació del 2015S’ha donat suport i assessorament en la detecció de necessitats per ajudar a prioritzar la formació necessària.

La nostra gent Direcció de persones en l’àmbit de TB

172Resum de gestió 2014 La nostra gent

c) Formació

Durant l’any 2014 s’ha desenvolupat el Pla de formació de manera similar a l’any anterior, però amb una disminució apreciable d’hores de participants perquè les accions formatives relacionades amb la conducció de vehicles híbrids i la nova xarxa de bus, que en els darrers anys representaven un nombre d’hores important, aquest 2014 han disminuït, ja que la major part dels empleats ja estaven formats en aquestes matèries. Majoritàriament han estat accions formatives dins del Pla de formació, tal com es pot apreciar en el quadre següent, que inclou tant les formacions de caire tècnic, com transversals (idiomes, ofimàtica, habilitats i competències per personal fora de conveni i comandaments…).

TB 2012 2013 2014

Cursos (1) 679 692 477(2)

Assistents (3) 3.384 3.325 1.949(4)

Participacions (5) 6.104 6.259 3.492(6)

Hores lectives (7) 13.729 12.225 5.334(10)

Hores assistent (8) 70.894 71.690 49.196(9)

Ràtios

Participacions/curs 8,99 9,04 7,32

Hores per empleat (11) 11,61 11,45 14,09

Percentatge de plantilla formada 85,79 85,57 50,62

Tot seguit s’expliquen les notes de la taula anterior:

1) Nombre de sessions realitzades al llarg de l’any. Per exemple, un curs es pot realitzar cinc vegades i, per tant, són cinc cursos.2) Hi ha sumats els cursos fets a la Direcció General de Bus més els cursos corporatius que han tingut almenys un participant de la Direcció General de Bus.3) Els assistents són les persones que reben formació tenint present que una persona que, per exemple, hagi assistit a tres formacions només es comptabilitza com una vegada.4) Hi ha sumats els assistents de la Direcció General de Bus més els que han realitzat formacions corporatives.5) Les participacions són les persones que reben formació tenint present que una persona que, per exemple, hagi assistit a tres formacions es comptabilitzarà com a tres vegades.6) Hi ha sumades les participacions de la Direcció General de Bus més les participacions de TB a formacions corporatives.7) Les hores lectives són les hores de formador i es comptabilitzen per formacions realitzades.8) Hores assistent són les hores del curs multiplicades pel nombre de persones assistents.9) Hi ha sumades les hores de la Direcció General de Bus més les hores a formacions corporatives.10) Hi ha sumades les hores lectives de la Direcció General de Bus més les hores lectives de formacions corporatives en les quals almenys ha participat un treballador de TB.11) Resultat de dividir les hores assistent pel nombre de participacions.

Direcció de persones en l’àmbit de TB


Pel que fa a la formació tècnica, destaca la formació contínua del certificat d’aptitud professional (CAP), que suposa, aproximadament, la meitat de la totalitat del Pla de formació pel que fa al volum d’hores/participant. Es fa una millora contínua, tant en el terreny de gestió com qualitativament des del punt de vista pedagògic.

S’han executat 36 cursos de formació contínua del CAP el 2014, amb un total de 682 empleats formats, amb un màxim de vint participants per grup. També s’ha fet un esforç molt important per millorar els coneixements dels formadors del CAP, facilitant-los formació addicional als mòduls necessaris requerits per a la seva homologació. A més, en l’últim trimestre s’ha començat a treballar per actualitzar i millorar els continguts d’aquesta formació contínua de cara al nou cicle 2015-2020 que suposarà la primera renovació de les acreditacions del CAP.

Han rebut formació de nous conductors un total de 49 candidats, els quals han acabat ingressant a l’organització. Això suposa, entre la formació externa, la interna i les dues jornades doblades, un total de 4.361 hores de participants.

S’ha continuat treballant en la implantació de noves tecnologies als vehicles, pel que fa als de motor híbrid i als propulsats amb GNC. En aquest sentit, destaca la formació sobre els models Retrofit que es modifiquen per TB, i que ha arribat tant als operaris de Material Mòbil dels CON implicats com als tècnics de l’Àrea Tècnica de Bus.

La formació transversal s’ha desenvolupat al voltant dels eixos següents:

—La formació en competències, adreçada a comandaments de l’Àrea Tècnica de Bus, en competències específiques de lideratge i motivació d’equips.

—La formació en gestió de personal en situacions de canvi adreçada al col·lectiu Euro de l’Àrea d’Administració, Finances i Recursos Humans Corporatius.

—Formació en la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).

—La formació en prevenció de riscos laborals, formació en DEA i el reciclatge RCP (desfibril·ladors externs automàtics), el reciclatge en l’extinció d’incendis per a membres d’equips d’emergència, la coordinació d’activitats empresarials, etc.

—La formació en ofimàtica en la modalitat e-learning, especialment adreçada als afectats per la migració del paquet Office 2003 a Office 2010, i la formació en altres eines ofimàtiques (Share Point 2010, Clic & Decide, etc.).

—La formació en idiomes per a les persones que ho necessiten per desenvolupar les seves funcions del lloc de treball o que participen en projectes de parla estrangera.

—Finalment, cal destacar la formació realitzada per a la capacitació de formadors, en especial els tallers de desenvolupament i continguts de formació on han participat com a principal col·lectiu els formadors especialistes en CAP i les tècniques de desenvolupament de competències.



Com els darrers anys, s’ha intentat optimitzar els recursos i s’ha propiciat un manteniment del retorn de la inversió mitjançant el descompte corresponent a la cotització de la Seguretat Social proporcionat per la Fundació Tripartita (FTFE). Aquest any la bonificació aplicada ha estat de 361,5 milers d’euros, el que ha representat un 72% del total màxim bonificable per la FTFE.

d) Sistemes de gestió competencial, projectes i innovació

En aquest àmbit la novetat principal de l’any ha estat qualitativa. A l’apreciació de l’actuació del 2013 s’ha introduït una nova funcionalitat per flexibilitzar el formulari adaptant-lo millor al criteri de l’avaluador.

S’ha introduït la puntuació final esmenada, que representa la possibilitat, a lliure criteri de l’avaluador, de modificar dins d’un marge raonable del 10% (a l’alça o a la baixa) la puntuació global.

La introducció s’ha articulat provisionalment sense modificar el formulari i se n’ha fet una difusió mitjançant una petita guia distribuïda entre tots els usuaris per correu electrònic. El 100% del feedback rebut sobre la guia ha estat positiu (58%) o molt positiu (42%) i un 12% dels avaluadors han fet ús d’aquesta possibilitat.

S’ha fet un estudi centrat en l’evolució de persones amb competències avaluades com a deficients a l’apreciació del 2012 que havien fet durant el 2013 formació transversal en aquests continguts, estudiant el possible impacte d’aquesta formació en l’apreciació del

2013. El 77,3% dels avaluats que el 2012 havien tingut una apreciació pobre en alguna competència i havien fet formació relacionada, havien millorat perceptiblement a l’apreciació del 2013 i només un 5,5% havia empitjorat la seva qualificació.

En conjunt, s’han completat 300 formularis corresponents a la Direcció de Bus de l’apreciació de l’actuació del 2013 i se n’han preparat 299 per a la del 2014. A aquests cal afegir 15 formularis del 2013 de les àrees funcionals.

Quant a projectes, s’ha participat en el projecte de la nova intranet i s’ha col·laborat en benchmarkings internacionals amb representacions a Singapur i la Meca.

e) Oficina tècnica de classificació de llocs de treball

S’ha iniciat i tancat el procés de formació i reciclatge de la totalitat dels membres del Comitè de Valoració de Llocs de Treball (representants de la part social i representants de la Direcció de l’empresa), la qual cosa ha de permetre poder abordar amb regularitat i continuïtat, al llarg del 2015, els treballs d’aquest Comitè (ratificant les prevaloracions realitzades i generant les valoracions de les noves sol·licituds) pertanyents als diversos llocs de treball de les unitats que formen l’actual Direcció de la Xarxa de Bus.

S’ha donat suport i acompanyament tècnic primer i principalment en l’àmbit de la Direcció General de Bus, Transports de l’Oci i la Direcció



de la Presidència, i després també als canvis derivats dels ajustaments organitzatius de TMB en la seva globalitat, que han acabat generant —pel que afecta TB— la nova estructura de la nova Direcció de la Xarxa de Bus; així com dels canvis derivats de les prejubilacions, concursos i oposicions, etc. S’ha seguit ampliant i consolidant la línia de treball iniciada amb la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals, per tal d’anar incorporant conceptes de prevenció de riscos laborals als continguts funcionals de les descripcions dels llocs de treball, i s’han establert les bases per tal de poder fer quelcom similar en l’àmbit de la Unitat de Formació, que ha de permetre, per una banda, difondre el coneixement cap a les responsabilitats que de l’àmbit de la prevenció de riscos laborals té cada persona i, per l’altra, reforçar la gestió proactiva cap a la formació que realitzin els ocupants de cadascun dels llocs de treball.

3) Compensació, pensions i assessoria juridicolaboral corporativa

S’ha realitzat també el seguiment i el control de les retencions judicials i d’altres organismes. Aquest any 2014 s’han practicat 254 retencions.

Respecte al pla de pensions de TB, durant l’exercici s’han continuat les funcions de coordinació operativa, com el suport a l’Oficina Tècnica del Pla de Pensions d’Ocupació de Transports de Barcelona, i la intermediació amb la gestora, els actuaris, els assessors externs i la col·laboració amb altres departaments interns (Nòmines i Finances).

L’aplicació de la Llei general de pressupostos de l’Estat per a l’any 2014 ha obligat, després de les reunions i negociacions amb diferents àmbits i estaments, des de la Comissió de Control fins a altres àmbits externs, arribar a acords que permetessin mantenir de la millor manera possible els plans i les seves prestacions, que han comportat el manteniment, en els seus aspectes bàsics, dels acords respecte de l’any 2013.

La nostra gent Direcció de persones en l’àmbit de TB


Política de salut i seguretat laboral

Durant aquest any, ha continuat el desenvolupament del Pla de prevenció. Destaquen les actuacions següents:

2014

Avaluacions de llocs de treball 36

Visites i inspeccions de seguretat a centres i dependències de treball 6

Avaluacions ergonòmiques 5

Avaluacions psicosocials 1

Revisions de Plans d'emergència i autoprotecció 1

Simulacres parcials d'emergència 1

Revisió de procediments i instruccions de treball 1

Gestió documental relacionada amb la CAE mitjançant l'aplicació Controlar d'Archilles

Total empreses gestionades el 2014 374

Total empreses actives en el sistema 1.472

Incidències 359

Assignació de nivell risc en funció de la tipologia de la comanda

800

Dins del Programa de vigilància de la salut, s’han dut a terme 1.939 reconeixements mèdics. El Comitè de Seguretat i Salut ha continuat amb les tasques habituals i ha tingut al llarg de l’any: 12 reunions ordinàries, 23 d’extraordinàries i 8 visites conjuntes a centres de treball.

En la campanya de vacunacions, s’han administrat 265 dosis de vacunes contra la grip estacional i, per acabar, cal destacar els 536 participants en el programa de prevenció del càncer de còlon.

La nostra gent

Salut, seguretat i benestar laboral


Política d’igualtat i no-discriminació per raó de gènere

Durant l’any, s’ha actualitzat el Pla d’igualtat de TB de manera consensuada amb la representació dels treballadors i s’ha inclòs al registre de la Generalitat de Catalunya. Durant l’any s’han desenvolupat algunes actuacions previstes en el Pla, entre les quals destaca la supervisió d’una utilització correcta del llenguatge (no sexista) en diferents mitjans de comunicació interna.

També s’ha presentat la Política d’igualtat a les sessions de benchmarking de la Fundació Factor Humà i de la Xarxa Nous Usos Socials del Temps de l’Ajuntament de Barcelona.

Participació, integració i promoció de la salut

Al llarg de l’any s’han continuat desenvolupant diverses accions entre les quals destaquen:

—Formació de 14 grups de treball integrats per 53 persones. —Implantació de la metodologia de les 5S (separar, ordenar, netejar,

estandarditzar i autodisciplina) a: —Oficines i magatzem del CON de Ponent. —Magatzem auxiliar i espai d’utillatges del taller de Material Mòbil

del CON d’Horta. —Celebració de la XVIII Jornada de Sistemes de Participació, amb

l’assistència de 350 persones. —Actes de vinculació a l’empresa (noces d’argent i d’or) amb 46

empleats. —Campanyes de sensibilització per a la prevenció del tabaquisme i

l’obesitat, i de foment de l’activitat física.

Assistència social i sanitària

Dins d’aquest àmbit, les dades més rellevants de l’exercici es resumeixen a continuació:

2014

Nombre de participants en el programa social d´atenció personal

413

Fons d'assistència social (FAS): Persones beneficiàries 57

Programa d'assistència sanitària per contingències laborals

Visites realitzades 1.936

Nombre de proves diagnòstiques 164

Nombre de consultes amb metges especialistes

682

Nombre d'intervencions quirúrgiques 21

Nombre de sessions de rehabilitació 2.239

Programa de gestió d'incapacitats laborals per contingències comunes

Visites mèdiques realitzades 3.035



30

Nombre d'intervencions quirúrgiques -

Nombre de tractaments de rehabilitació 18

La nostra gent Salut, seguretat i benestar laboral

A més a més, un total de 50 persones han participat en els programes de pèrdua de pes, per deixar de fumar i d’atenció psicològica.


Direcció de persones de les àrees funcionals

S’ha continuat amb l’esforç de contenció de plantilla aconseguint una reducció de nou persones respecte de la plantilla pressupostada. Així mateix, s’ha treballat en la gestió del compliment de la jornada anual per part dels jubilats parcials (41) de les àrees funcionals, amb un treball conjunt amb les prefectures respectives.

S’ha abordat la reubicació de personal amb limitacions per al desenvolupament del seu lloc de treball, amb especial referència de la cobertura del personal que ha quedat adscrit com a auxiliar de prevenció, treballant a la xarxa de metro.

Centre de serveis de gestió de direcció de persones

a) Selecció i promocióDurant l’any a TMB s’han realitzat diferents processos de promoció interna als quals ha pogut participar el personal de la borsa d’agents d’atenció al client d’estiu. Això els ha permès, en alguns casos, incorporar-se a la plantilla de metro, especialment en posicions com a operaris de manteniment de material mòbil o personal de vies.

b) Desenvolupament i gestió de la millora personal S’han realitzat un total de quatre tallers interns, impartits per l’equip de professionals de la Unitat de Desenvolupament i Gestió de la Millora Personal, dirigits a diferents professionals de TMB, en els quals s’han treballat les competències de desenvolupament d’equip, relacions interpersonals d’equip, gestió del temps i lideratge. Han estat un total

Direcció de Persones en l’àmbit corporatiu d´FMB

La nostra gent

de 19 sessions, 141 assistents, 178 participacions i 80 hores efectives. La valoració global de la satisfacció d’aquestes sessions han estat de 3,58 punts sobre 4.

Als participants d’aquestes formacions també se’ls ha fet un seguiment posterior de suport per facilitar la transferència del coneixement en el dia a dia. Han estat 128 sessions d’acompanyament.

S’han dissenyat nous tallers competencials on destaquen: —Formació per al personal tècnic d’operacions de línies automàtiques

(TOLA): S’ha incorporat al plans de formació un espai reservat per treballar la relació interpersonal i per millorar el treball en equip. Han estat cinc sessions, amb recursos interns, on han participat 114 tècnics TOLA, amb un total de 50 hores. De cara al 2015, està prevista una segona sessió per seguir treballant amb aquest col·lectiu en altres competències.

—Detecció de necessitats formatives competencials per al Pla de formació del 2015: S’ha donat suport i assessorament en la detecció de necessitats per ajudar a prioritzar la formació necessària.


Formació

En el quadre següent, es poden veure les ràtios més rellevants de l’activitat formativa de l’any 2014:

FMB 2012 2013 2014

Cursos (1) 1.906 2.287 3.024 (2)

Assistents (3) 3.285 3.714 3.447 (4)

Participacions (5) 10.747 13.465 11.207 (6)

Hores lectives (7) 24.192 19.465 19.741 (10)

Hores assistent (8) 90.652 76.335 67.800 (9)

Ràtios

Participacions/curs 5,64 5,88 3,71

Hores per empleat (12) 8,44 5,67 6,05

Percentatge de plantilla formada 102,0 170,0 110,3 (11)

Tot seguit s’expliquen les notes de la taula anterior:1) Nombre de sessions realitzades al llarg de l’any. Per exemple, un curs es pot realitzar cinc vegades i, per tant, són cinc cursos.2) Hi ha sumats els cursos fets a la Direcció General de Metro més els cursos corporatius que han tingut almenys un participant de la Direcció General de Metro.3) Els assistents són les persones que reben formació tenint present que una persona que, per exemple, hagi assistit a tres formacions

Direcció de Persones en l’àmbit de FMB

La nostra gent

només es comptabilitza com a una vegada.4) Hi ha sumats els assistents de Direcció General de Metro més els que han realitzat formacions corporatives.5) Les participacions són les persones que reben formació tenint present que una persona que, per exemple, hagi assistit a tres formacions es comptabilitzarà com a tres vegades.6) Hi ha sumades les participacions de Direcció General de Metro més les participacions de Metro a formacions corporatives.7) Les hores lectives són les hores de formador i es comptabilitzen per formacions realitzades.8) Hores assistent són les hores del curs multiplicades pel nombre de persones assistents.9) Hi ha sumades les hores de la Direcció General de Metro més les hores a formacions corporatives.10) Hi ha sumades les hores lectives de la Direcció General de Metro més les hores lectives de formacions corporatives en les quals almenys ha participat un treballador de Metro.11) La plantilla mitjana homogènia del 2014 va ser de 3.123,7 empleats i els assistents van ser 3.447. 12) Resultat de dividir les hores assistent pel nombre de participacions.

Els cursos s’han programat ajustant-se al màxim a la disponibilitat dels participants en funció del servei, i s’ha augmentat la formació in situ, que permet més flexibilitat especialment en col·lectius com els agents d’atenció al client i el personal de manteniment.

S’ha continuat amb la formació derivada de la revisió del Reglament de circulació de Metro amb la finalitat d’incloure la totalitat de la plantilla.

180Resum de gestió 2014 Direcció de Persones en l’àmbit de FMB

La nostra gent

Pel que fa a la formació tècnica, en l’àmbit de l’explotació, s’ha continuat i finalitzat el reciclatge de tota la plantilla de TOLA i amb el desplegament de la formació específica per la normativa legal a l’operació. També s’ha continuat amb el desplegament de la formació específica en matèria de prevenció de riscos laborals per als col·lectius de motoristes i agents d’atenció al client.

S’ha iniciat la formació relacionada amb la normativa laboral per a responsables tècnics i gerents d’operacions i manteniment (continuarà el 2015 per a la resta de l’estructura) i es continua amb la revisió del procediment de pilots homologats de seguretat (PHS). S’ha de destacar que s’ha finalitzat tota la documentació i la formació necessària per a la implantació del nou registre ferroviari, previst per a principis del 2015.

Pel que fa a la formació transversal, destaca: —La formació en competències específiques de lideratge, cohesió

d’equips i comunicació adreçada a comandaments de l’Àrea de Manteniment i Projectes.

—La formació en gestió de personal en situacions de canvi adreçada al col·lectiu Euro de l’Àrea d’Administració, Finances i Recursos Humans Corporatius.

—Formació en la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) d’Informació i Atenció al Client.

—Formació en la gestió de punts verds i la formació en locució.

—La formació en prevenció de riscos laborals, formació en DEA i el reciclatge RCP (desfibril·ladors externs automàtics), el reciclatge en l’extinció d’incendis per a membres d’equips d’emergència, la coordinació d’activitats empresarials, etc.

—La formació en ofimàtica en la modalitat e-learning, especialment adreçada als afectats per la migració del paquet Office 2003 a Office 2010, i la formació en altres eines ofimàtiques (Share Point 2010, Clic & Decide) i eines de disseny gràfic.

—La formació en idiomes per a les persones que ho necessiten per desenvolupar les seves funcions del lloc de treball o que participen en projectes de parla estrangera.

—Finalment, cal destacar la formació realitzada per a la capacitació de formadors, en especial els tallers de desenvolupament i continguts de formació on han participat com a principal col·lectiu els formadors especialistes en seguretat ferroviària i les tècniques de desenvolupament de competències.

Un any més, l’índex de satisfacció global dels assistents respecte dels cursos impartits a Metro ha estat prou bo, concretament, un 3,29 sobre 4 punts.


—Oficina tècnica de classificació de llocs de treball

S’ha realitzat la revisió i l’actualització de la totalitat dels organigrames i estructura organitzativa de totes les unitats que formen la Direcció General de Metro, identificant-hi la ubicació de cada lloc de treball, així com de cadascuna de les persones dins dels llocs; ampliant i complementant, la informació actualment existent en els sistemes d’informació corporativa.

S’ha integrat el desenvolupament i la realització de les accions generades pels equips de treball de diversos projectes existents en aquest àmbit (DarWIN, seguretat ferroviària, etc.), i s’hi ha participat.

La nostra gent

Compensació, pensions i assessoria Juridicolaboral corporativa

En matèria de protecció de dades, s’han actualitzat alguns dels documents de seguretat en aplicació de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD). S’han mantingut les reunions corresponents amb els assessors externs i els departaments interns. Els documents s’han signat i presentat davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades.

S’ha realitzat també el seguiment i el control de les retencions judicials i d’altres organismes. Aquest any s’han practicat 194 retencions.

Respecte al pla de pensions de Metro, s’ha continuat amb les funcions de coordinació operativa, com el suport a l’Oficina Tècnica del Pla de Pensions d’Ocupació de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, i la intermediació amb la gestora, els actuaris, els assessors externs i la col·laboració amb altres departaments interns (Nòmines i Finances).

L’aplicació de la Llei general de pressupostos de l’Estat per a l’any 2014 ha obligat, després de les reunions i negociacions amb diferents àmbits i estaments, des de la Comissió de Control fins a altres àmbits externs, arribar a acords que permetessin mantenir de la millor manera possible els plans i les seves prestacions, que han comportat el manteniment, en els seus aspectes bàsics, dels acords respecte de l’any 2013.

S’han celebrat les eleccions per escollir la representació dels partícips i els beneficiaris a la Comissió de Control i el dia 11 de juny de l’any 2014 en van prendre possessió els nous membres.



Política de salut i seguretat laboral

Durant aquest any, ha continuat el desenvolupament del Pla de prevenció. Destaquen les actuacions següents:

2014

Avaluacions de llocs de treball 69

Visites i inspeccions de seguretat a centres i dependències de treball i estacions

26

Actualitzacions de les avaluacions de riscos als centres de treball i estacions

28

Avaluacions d'higiene industrial 9

Avaluacions ergonòmiques 14

Avaluacions psicosocials -

Actualitzacions Plans d'emergència i autoprotecció 4

Simulacres parcials d'emergència 5

Revisió procediments i instruccions de treball 17

Reunions de coordinació d'activitats empresarials 58

Seguiment de contracte de coordinació de seguretat a obres 12

Notificacions d'inici d'obres a les instal·lacions de metro 154

Gestió documental relacionada amb la CAE mitjançant el sistema de gestió documental Controllar d'Achilles

Total Empreses gestionades al 2014 374

Total Emprese actives en el sistema 1.472

Incidències 359

Assignació del nivell de risc en funció de la tipologia de la comanda

800

La nostra gent

Dins del Programa de vigilància de la salut, s’han dut a terme 1.458 reconeixements mèdics. El Comitè de Seguretat i Salut ha continuat amb les tasques habituals i ha tingut al llarg de l’any: 11 reunions ordinàries, 47 de monogràfiques de seguiment de temes en curs i 8 visites a centres de treball.

En la campanya de vacunacions, s’han administrat 111 dosis de vacunes contra la grip estacional i, per acabar, cal destacar els 98 participants en el programa de prevenció del càncer de còlon.



Assistència social i sanitària:

Dins d’aquest àmbit, les dades més rellevants de l’exercici es resumeixen a continuació:

2014

Participants en el programa social d'atenció personal 442

Fons d'assistència social (FAS): Persones beneficiàries: 204

Programa d'assistència sanitària per contingències laborals

Visites realitzades 1.344



357


Nombre de sessions de rehabilitació 1.118

Programa de gestió d'incapacitats laborals per contingències comunes

Visites mèdiques realitzades 3.341



25


Nombre de tractaments de rehabilitació 17

A més a més, un total de 61 persones han participat en els programes de pèrdua de pes, per deixar de fumar i d’atenció psicològica.

La nostra gent Direcció de Persones en l’àmbit de FMB


Política d’igualtat i no-discriminació per raó de gènere

Durant l’any, s’han desenvolupat algunes actuacions previstes en el Pla d’igualtat de Metro, entre les quals destaca la supervisió d’una utilització correcta del llenguatge (no sexista) en diferents mitjans de comunicació interna.

També s’ha presentat la Política d’igualtat a les sessions de benchmarking de la Fundació Factor Humà i de la Xarxa Nous Usos Socials del Temps de l’Ajuntament de Barcelona.

Participació, integració i promoció de la salut

Al llarg de l’any s’han continuat desenvolupant diverses accions entre les quals destaquen:

—Formació de 21 grups de treball amb la participació de 95 persones.

—Realització de 41 reunions de treball i anàlisi (RTA) amb la participació de 228 persones.

—Formació de 9 equips d’anàlisi i optimització (TAO) a les línies automàtiques, amb la participació de 45 persones.

La nostra gent

—Implantació de la metodologia de les 5S (separar, ordenar, netejar, estandarditzar i autodisciplina):

—Al taller mecànic de la UME ubicat a Santa Eulàlia. —A la subcentral de Mercat Nou (la Bordeta) i 23 subcentrals més

distribuïdes per la xarxa. —Espai de comandaments del taller de Material Mòbil de Sant

Genís i de Santa Eulàlia. —Celebració de la XVIII Jornada de Sistemes de Participació, amb

l’assistència de 350 persones. —Actes de vinculació a l’empresa (noces d’argent i d’or) amb 24

empleats. —Campanyes monogràfiques de prevenció del tabaquisme i l’obesitat,

i de foment de l’activitat física. —Finalment, s’ha dissenyat i elaborat la campanya de comunicació

per difondre els programes existents de prevenció, assistencials, de promoció de la salut i de participació, amb l’objectiu de potenciar l’aprofitament d’aquests beneficis per part dels treballadors. L’espot i el fullet explicatiu es donaran a conèixer el pròxim any.



La plantilla activa absoluta de TMB (sense incloure la societat que opera el telefèric de Montjuïc) era de 7.757 empleats el 31 de desembre del 2014. Per empreses, la plantilla absoluta a finals d’any d’FMB era de 3.634 empleats i la de TB, de 4.128 efectius. Dins d’aquestes xifres s’inclouen 495 empleats en règim de jubilació parcial, vinculada a un contracte de relleu.

Evolució de la plantilla mitjana homogènia (no inclou la del telefèric de Montjuïc)

2014 2013 Dif. %

FMB 3.123,67 3.174,19 -50,52 -1,6%

TB 3.850,34 3.885,65 -35,31 -0,9%

TMB 6.974,01 7.059,84 -85,83 -1,2%

D’altra banda, si es considera la plantilla mitjana homogènia anual (en termes d’hores per empleat i any) de TMB (sense incloure el telefèric de Montjuïc), l’any 2014 ha estat de 6.974,0 empleats, és a dir, s’ha reduït en 85,8 efectius respecte a l’any anterior.

En el gràfic es pot veure l’evolució de la plantilla mitjana homogènia dels últims anys, on s’observa un descens a partir de l’any 2010. Concretament, des d’aquell any la plantilla mitjana homogènia de TMB s’ha reduït en 396,1 efectius.

Evolució de la plantilla mitjana homogènia a TMB(sense Telefèric de Montjuïc)

En el cas d’FMB, la plantilla mitjana homogènia ha estat de 3.123,67 empleats, la qual cosa representa un descens de prop de 50,5 persones respecte a l’any anterior. La major part d’aquesta disminució s’ha produït a les gerències de línies convencionals (aplicació de les mesures de racionalització de l’oferta) i, en menor mesura, a Manteniment i Projectes de Metro i a Suport de la Xarxa de Metro.

Pel que fa a TB, la plantilla mitjana homogènia s’ha situat en 3.850,34 empleats, és a dir, ha baixat en 35,3 efectius. La reducció de plantilla s’ha concentrat principalment als centres operatius de negoci, i és fruit de la reducció d’oferta per manca de capacitat productiva.

7.400,00

7.300,00

7.200,00

7.100,00

7.000,00

6.900,00

6.800,00

6.700,00

La nostra gent

Evolució de la plantilla de TMB

2011 2012 201320102009

7.15

1,34

7.37

0,09

7.33

7,10

7.16

2,65

7.05

9,84

2014

6.97

4,01


Pel que fa a l’edat mitjana de la plantilla activa, la d’FMB ha estat de 44,13 anys mentre que a TB era de 46,99 anys el 31 de desembre del 2014.

El descens de plantilla dels últims anys a què s’ha fet referència abans ha vingut acompanyat també d’un envelliment progressiu de la plantilla en les dues societats.

La nostra gent

Evolució de l'edat mitjana de la plantilla de TB

47.0

46,0

45,0

44,0

43,0

42,0

41,0

40,0

42,8

2008 2011 2012 201320102009

43,5

44 44,7

45,5

46,3

2014

47,0

Evolució de l'edat mitjana de la plantilla de FMB

44,2

44,0

43,8

43,6

43,4

43,2

43,0

42,8

42,6

43,7

2008 2011 2012 201320102009

43,3

43,2

43,4

43,8

43,9

2014

44,1



Plantilla de TB el 31 de desembre de 2014

La plantilla activa absoluta de Transports de Barcelona, el 31 de desembre del 2014, era de 4.128 empleats, és a dir, 42 menys que la de tancament de l’any anterior. Dins d’aquesta xifra s’inclouen 218 empleats en règim de jubilació parcial vinculada a un contracte de relleu.

D’altra banda, si es considera la plantilla mitjana homogènia anual (la mitjana de la plantilla en termes d’hores per empleat i any), el descens ha estat de 35,3 empleats, ja que s’ha passat d’una mitjana de 3.885,65 empleats l’any 2013 a una mitjana de 3.850,34 efectius aquest 2014. La reducció de plantilla s’ha concentrat principalment als centres operatius de negoci, i és fruit de la reducció d’oferta per manca de capacitat productiva.

Evolució de la plantilla mitjana homogènia de TB el 31 de desembre

2014 2013 Dif. %

Plantilla mitjana homogènia (*) 3.850,34 3.885,65 -35,31 -0,91%

(*) Mitjana anual de la plantilla en termes d’hores per empleat i any.

La nostra gent

Com es pot veure en el gràfic, per quart any consecutiu s’ha produït una reducció de plantilla. Aquest descens és més acusat des de l’any 2012, fruit de l’aplicació del Pla de racionalització que es va implementar aquell exercici. Concretament, des del 2010 la plantilla mitjana homogènia s’ha reduït en 200 efectius.

Evolució de la plantilla mitjana homogènia de TB

4.100,00

4.050,00

4.000,00

3.950,00

3.900,00

3.850,00

3.800,00

3.750,00

3.94

5,16

2008 2011 2012 201320102009

3.98

1,47

4.05

0,82

4.03

2,65

3.94

4,49

3.88

5,65

2014

3.85

0,34



En el gràfic següent es pot veure la composició de la plantilla per edats en data 31 de desembre del 2014. El col·lectiu més nombrós és el que està comprès en la franja de 41 a 50 anys, ja que representa el 46,1% de tota la plantilla de Transports de Barcelona.

Estructura d'edats de la plantilla de TB (any 2014)

50,00 %

40,00 %

30,00 %

20,00 %

10,00 %

0,00 %1,8 %

21,7 %

46,1 %

30,5 %

Menys de 31 anys

Més de 50 anys

De 41 a 50 anys

De 31 a 40 anys

L’edat mitjana de la plantilla en actiu s’ha situat, el 31 de desembre del 2014, en 46,99 anys, xifra lleugerament superior a la de l’any anterior, que va ser de 46,32 anys.

Evolució de l'edat mitjana de la plantilla de TB

47.0

46,0

45,0

44,0

43,0

42,0

41,0

40,0

42,8

2008 2011 2012 201320102009

43,5

44,0

44,7

45,5

46,3

2014

47,0

El descens de plantilla dels últims anys a què s’ha fet referència abans ha vingut acompanyat també d’un envelliment progressiu de la plantilla.

En el període 2008-2014 l’edat mitjana ha augmentat en 4,2 anys. Això s’explica perquè mentre que l’any 2008 el percentatge de plantilla més jove de 41 anys representava el 44,9% del total, aquest 2014 el mateix col·lectiu només representa el 23,5% de tota la plantilla, és a dir, el seu pes específic ha baixat 21,4 punts percentuals en sis anys.



Plantilla d’FMB en data 31 de desembre

La plantilla activa total de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, el 31 de desembre del 2014, estava formada per 3.634 empleats. Dins d’aquesta plantilla s’inclouen 277 empleats en règim de jubilació parcial vinculada a un contracte de relleu.

D’altra banda, si es considera la plantilla mitjana homogènia anual (la mitjana anual de la plantilla en termes d’hores d’empleat i any), ha estat de 3.123,67 empleats, és a dir, ha disminuït en 50,5 efectius respecte a l’exercici anterior. La major part d’aquest descens s’ha produït a les gerències de línies convencionals (per l’aplicació de les mesures de racionalització de l’oferta) i, en menor mesura, a Manteniment i Projectes de Metro i a Suport de la Xarxa de Metro.

Evolució de la plantilla mitjana homogènia de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA

2014 2013 Dif. %

Plantilla mitjana homogènia (*) 3.123,67 3.174,19 -50,52 -1,59%

(*) Mitjana anual de la plantilla en termes d’hores per empleat i any.

La nostra gent

Com es pot apreciar en el gràfic següent, la plantilla de la societat ha anat baixant a partir de l’any 2010. Aquest descens és més acusat des de l’any 2012, fruit de l’aplicació del Pla de racionalització de recursos iniciat aquell any. Així, la reducció de la plantilla mitjana homogènia ha estat de 195,6 efectius en els últims quatre anys.

Evolució de la plantilla mitjana homogènia a FMB

3.350,00

3.300,00

3.250,00

3.200,00

3.150,00

3.100,00

3.050,00

3.000,00

3.16

9,87

2009 2012 2013 201420112010

3.31

9,27

3.30

4,45

3.21

8,16

3.17

4,19

3.12

3,67



Aquest ajustament de plantilla s’ha pogut fer gràcies, sobretot, a la millora dels processos productius i organitzatius i a l’aplicació de les noves tecnologies, la qual cosa s’ha traduït en una millora de la productivitat global. Com es pot observar en el gràfic anterior, la mitjana d’empleats per quilòmetre de xarxa ha baixat de 35,68 efectius l’any 2009 a 30,45 empleats en aquest darrer exercici.

Evolució dels empleats per km de xarxa de Metro

Estructura d'edats de la plantilla de Metro(any 2014)

36,00

35,00

34,00

33,00

32,00

31,00

30,00

29,00

28,00

27,002009 2012 2013 201420112010

35,6

8

33,5

4

32,2

1

31,3

7

30,9

4

40,00%

35,00%

30,00%

25,00%

20,00%

15,00%

10,00%

5,00%

0,00%

7,57 %

33,32 %36,63%

22,48 %

Menys de 31 anys

Més de 50 anys

De 41 a 50 anys

De 31 a 40 anys

30,4

5



L’edat mitjana de la plantilla s’ha situat en 44,13 anys aquest darrer exercici, la qual cosa representa un lleuger increment respecte a l’any anterior, que va ser de 43,92 anys. Per grups d’edats, el grup més nombrós (36,6% de la plantilla) se situa en la franja que va de 41 a 50 anys.

Evolució de l'edat mitjana de la plantilla de FMB

44,2

44,0

43,8

43,6

43,4

43,2

43,0

42,8

42,6

43,7

2008 2011 2012 201320102009

43,3

43,2

43,4

43,8

43,9

2014

44,1

El descens de plantilla dels últims anys a què s’ha fet referència abans ha vingut acompanyat també d’un augment progressiu de l’edat mitjana dels empleats de la societat. En el període 2010-2014 l’edat mitjana ha passat de 43,2 anys a 44,1 anys. Això s’explica perquè mentre que l’any 2010 el percentatge de plantilla inferior a 41 anys representava el 53% del total, aquest 2014 el mateix col·lectiu només representa el 41% de tota la plantilla, és a dir, ha baixat uns 12 punts percentuals en quatre anys.

—Plantilla

Telefèric disposa d’un equip humà que, el 31 de desembre del 2014, era de 23 persones (4 conductors encarregats i 19 auxiliars) que, distribuïts en diferents torns de treball, faciliten el servei als clients. Dins de la formació anual de reciclatge, s’ha realitzat un taller de comunicació i cohesió per a tot el col·lectiu de la societat.


12Fundació TMB

193Resum de gestió 2014 Fundació TMB

El projecte TMB Cultura ha programat un conjunt d’activitats de diferents disciplines, algunes de les quals impulsades per la Fundació TMB i la majoria en col·laboració amb associacions i institucions de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Les activitats pròpies són finançades a través de patrocinadors.

TMB Cultura


La relació d’activitats programades d’aquest darrer any ha estat la següent:

Data Activitat Ubicació21 març a 3 d'abril Concurs Maria Canals Diagonal L5

4 d'abril Concert 70è aniversari de l´Orquestra Sinfònica de Barcelona

Diagonal L5

9 d'abril Concert inaugural Störung Festival (Música electrònica) Universitat L2

9 d'abril Sortida del tren històric La Pau-Sagrada Família-La Pau L2

11 de maig Dia de l'Òpera: recital dels alumnes del Liceu Diagonal L5

14-15 de maig VIII Proves d'idoneïtat Mùsics al Metro Universitat L2

22 maig-final d'any Promo Aniversari Museu de la Immigració Verneda L2

22-23 maig Festival Internacional de Flamenc Universitat L2 i Diagonal L5

31 maig-1 juny Ral·li d'autobusos clàssics Av. M. Cristina

2 de juny Mostra sonora visual Universitat L2

6 de juny Sònar al Metro Universitat L2

5-15 de juny Swab Stairs Diverses estacions

20-22 de juny Exposició remodelació de la Plaça Eivissa Horta L5

3 de juliol Grec amb El terrat "Congrés femení de supervivències" A bord d'un Bus Turístic

17 de juliol Festival del Renaixement de Tortosa Diferents punts de la xarxa de metro

30 de setembre TMB et port a l'art (Gremi de Galeristes de Barcelona) Universitat L2

2 d'octubre Festival Connexions Universitat L2

23 de novembre Dia Mundial de la Infància Universitat L2

8-25 de novembre Subtravelling Festival

3 de desembre Pastorets al Metro Universitat L2

19 desembre del 2014a 3 de febrer de 2015

Objectiu BCN baixa al Metro Universitat L2

20 desembre XII Festival de Músics al Metro Universitat L2

TMB Cultura


Els objectius principals d’aquesta programació són: la potenciació de la imatge de TMB, l’aportació d’un valor cultural afegit als usuaris del transport públic i la creació de sinèrgies amb les entitats i les associacions. Tota la informació de les activitats s’ha pogut trobar a la pàgina web de TMB http://www.tmb.cat/ca/agenda-tmb, a les diferents xarxes socials, a les pantalles del canal MouTV, i a través del Club JoTMBé i Gent TMB, Ràdio Metro i les notes de premsa.

Un any més l’Espai Mercè Sala s’ha sumat a la Nit dels Museus, activitat organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut de Cultura. Aquest 2014 es va celebrar el dia 18 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus.

Pel que fa a les exposicions a l’Espai Mercè Sala, enguany se n’han acollit sis de diversa índole:

Títol de l'exposició Dates Descripció

El bitllet si us plau desembre 2013-febrer 2014 Mostra dels bitllets i dels elements relacionats amb el bitlletatge

Les cares de l'èxit 10 de març-9 de maig Exposició de la Fundació del museu Olímpic de Barcelona

Pingüins emperadors per Paul Nicken (National Geographic)

15 de maig-15 setembre Exposició del circuit de Docfield 2014 (Fotografia Documental-World Press Photo-visa image). També s'exposava en diferents estacions

Nit dels museus 17 de maig Exposició "Pingüins emperadors per Paul Nicken"

Perú: històries de treball infantil 19 de setembre-21 de novembre Exposició fotogràfica contra l'explotació laboral infantil (Global humanitària)

Estació 1924: 90 anys del metro de Barcelona 17 desembre 2014-6 març 2015 Exposició per celebrar els 90 anys del Metro

TMB Cultura


La col·laboració per part de TMB consisteix a ajudar en la difusió de les campanyes dels col·laboradors. Els suports amb els quals es fa difusió de les col·laboracions acostumen a ser: MouTV, la distribució de fullets, Ràdio Metro, el web de TMB, les xarxes socials, etc. Durant l’exercici s’han desenvolupat un total de 114 col·laboracions amb l’objectiu de fomentar i apropar els valors socials i culturals de la ciutat i la seva àrea metropolitana dins el marc del transport públic.

S’han signat diversos convenis de col·laboració, entre d’altres, destaquen:

—Auditori de Barcelona, amb motiu del 70è aniversari de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

—Gran Teatre del Liceu per a la promoció i la difusió de la seva programació.

—Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). —Fundació Barcelona Olímpica. —Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, amb motiu del seu

10è aniversari. —Institut Català de les Dones, per potenciar el coneixement de la línia

900 per atendre casos de violència masclista. —Associació Barcelona Salut: per a la instal·lació de desfibril·ladors a la

xarxa de metro.

Col·laboracions


Durant l’exercici s’han realitzat 440 visites amb un total de 9.850 visitants.

Pel que fa al projecte educatiu TMB Educa, les principals xifres de l’any es resumeixen a continuació:

—44 monitors distribuïts en 18 punts operatius de TMB.

—15 activitats educatives. —Convenis i acords de col·laboració educativa

amb set municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.

—Convenis de col·laboració educativa amb la Diputació de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i la Fundació BCN Formació Professional.

A més de participar en activitats de suport a accions de divulgació (per exemple: el Ral·li d’Autobusos Clàssics, la Jornada d’Educació per a la Mobilitat Segura, la commemoració del 90è aniversari del Metro, etc.) s’ha participat en la XV Exporecerca Jove al Campus La Salle (Universitat Ramon Llull) i la col·laboració amb treballs de recerca escolar i universitària.

TMB Educa

Pel que fa a activitats educatives contra el vandalisme i l’incivisme als espais públics, cal destacar «I tu, com et mous?» que aborda la problemàtica d’accions incíviques i vandàliques al transport públic. En la mateixa línia s’ha participat en la plataforma formada per TMB, casals d’infants, l’AMB i l’Oficina per la No-Discriminació (OND).

Pel que fa a nous convenis de col·laboració, se n’ha fet un amb la Fundació Pere Tarrés per fer ús de les activitats educatives per als casals d’estiu i, com a contraprestació, es fa la formació de monitors per al TMB Educa. En aquest sentit s’ha realitzat la VII Jornada Formativa als monitors de TMB Educa que ha tingut com a objectiu «la dinamització d’activitats pedagògiques amb infants». Finalment, també s’està treballant amb la Guàrdia Urbana de Barcelona en un conveni de col·laboració educativa que, posteriorment, es podrà fer extensiu a altres municipis.


a) Promoció del voluntariat

Actualment hi ha 610 voluntaris de TMB registrats, que desenvolupen les diferents modalitats existents: conductors, mecànics, monitors de TMB Educa, guia de metro, voluntaris per un dia i col·laboradors de Conductors Solidaris de Catalunya.

b) Serveis solidaris per a la mobilitat

S’han realitzat 45 serveis especials de bus solidari, amb la participació de 19 conductors voluntaris que han invertit un total de 197 hores i han beneficiat 757 persones.

Així mateix, s’han desenvolupat nou tallers per al foment de l’autonomia al metro, amb la participació de 16 guies voluntaris que han invertit un total de 48 hores i han beneficiat 122 persones amb discapacitat.Actualment hi ha subscrits convenis en aquesta matèria amb cinc entitats socials: l’Institut Guttmann, l’ONCE, la Fundació Pere Mitjans, l’Associació d’Amputats Sant Jordi i ASPAYM Catalunya, i s’ha col·laborat puntualment amb sis entitats socials.

c) Cessió d’actius en desús

S’han celebrat quatre reunions del Consell Metropolità de Cooperació Internacional per al Desenvolupament de l’AMB, òrgan del qual TMB és membre de ple dret.

Pla director de cooperació i solidaritat

Mitjançant aquest òrgan, s’ha formalitzat la donació de 26 autobusos a la República de Gàmbia, en el marc d’un projecte de suport a la mobilitat d’estudiants de Banjul i localitats limítrofes. Així mateix, i com a novetat en aquesta tipologia de projectes, s’ha incorporat una acció formativa desenvolupada en dues fases: una al destí i l’altra a les instal·lacions de TMB (CON del Triangle), destinada a facilitar els coneixements i les informacions necessàries sobre els diferents aspectes tècnics dels vehicles donats. Amb data 27.10.2014, es van embarcar els 26 autobusos cap a la seva destinació.

D’altra banda, s’ha realitzat la donació d’un microbús a l’associació Estel de Llevant (Mallorca) per afavorir la mobilitat dels usuaris d’aquesta associació especialitzada en l’atenció i assessorament de persones amb malalties mentals greus.

d) Difusió i suport solidari

Al llarg de tot l’any s’ha col·laborat amb 50 entitats socials, mitjançant la cessió d’espais i suports per a la difusió, sota la marca TMB Recomana. En el marc del programa «Solidari tu? Solidaris tots!!!», s’ha fet ressò de vuit projectes/iniciatives presentades per treballadors de TMB mitjançant la intranet i altres canals de comunicació interna.


e) Tria la teva causa

El resultat del procés de participació dels treballadors per escollir la causa solidària de TMB, ha estat la lluita contra les malalties minoritàries aquest any 2014.

Amb aquesta finalitat, s’ha treballat conjuntament amb la Federació Catalana de Malalties Minoritàries (FECAMM) i la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER per la sigla castellana) i també amb un grup de treballadors de TMB que s’han volgut implicar directament en el disseny i el desenvolupament del programa d’accions que ha format la principal campanya solidària de TMB d’aquest exercici: «Mou-te per les malalties minoritàries».

Com a imatge de la campanya, s’ha comptat amb la col·laboració totalment desinteressada del periodista Josep Cuní; l’actriu Aina Clotet; el cantant del grup musical Gossos, Natxo Tarrés; la xef Carme Ruscalleda, i l’esportista Dani Comas.

Durant els mesos d’octubre, novembre i desembre es van realitzar diverses accions dins el programa de la campanya que també van tenir la col·laboració especial de Nexe Fundació, a més d’altres col·laboracions. La campanya del mes d’octubre era «La investigació és vital», la del mes de novembre «Fem-les visibles» i les accions del mes de desembre es van centrar en les malalties minoritàries de la infància.

Pla director de cooperació i solidaritat


Coordinat per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD), a finals de març es va organitzar a Barcelona la 10a Trobada del Grup de Treball d’Eurocities Barrier Free-City for All, on els comissionats europeus van poder comprovar, en les diferents visites organitzades, el model Barcelona d’accessibilitat, en especial, del transport públic.

Es va fer una presentació del model de gestió de TMB complementat amb una visita dels comissionats al servei de bus, del telefèric de Montjuïc i del metro.

S’ha formalitzat un conveni amb l’IMD per impulsar un pla d’actuació per millorar els sistemes d’informació a l’usuari (SIU) embarcats als autobusos i, així, millorar l’accessibilitat de comunicació auditiva de diversos col·lectius de discapacitat visual.

TMB participa, com a membre del jurat, en les propostes que arriben a la plataforma d’innovació i participació en el grup d’accessibilitat de Barcelona, creat per l’Ajuntament, perquè la ciutadania pugui col·laborar aportant idees i propostes sobre diferents temes de la ciutat. D’altra banda, coordinat amb la Fundació ONCE i la Fundació Vodafone, s’està treballant en un projecte d’infoaccessibilitat per incorporar la tecnologia de la telefonia mòbil com a suport en determinats àmbits del servei de mobilitat de TMB.

Pla director d’accessibilitat universal

A l’espera de la nova Llei d’accessibilitat i del reglament que la desenvolupi, el mes de febrer es va presentar un document al Departament de Benestar Social i Família per sol·licitar mesures especifiques d’aplicació en el criteri d’accés al transport públic d’una sèrie de vehicles elèctrics anomenats scooters i similars. Aquest requeriment es produeix per l’increment del nombre d’aquest tipus de vehicles amb els problemes consegüents de seguretat i convivència amb la resta de ciutadans en espais molt limitats.

Transports Metropolitans de Barcelona ha estat seleccionat com a finalista en la tercera edició dels prestigiosos premis Ability Awards, pel seu compromís amb la inclusió i l’esforç per millorar la qualitat de vida i les oportunitats de les persones amb discapacitat.


—5è Ral·li d’Autobusos Clàssics Barcelona-Caldes de Montbui

El Ral·li d’Autobusos Clàssics de Barcelona a Caldes de Montbui i l’exposició dels vehicles històrics que acompanya sempre aquest esdeveniment ha arribat enguany a la seva cinquena edició.

Durant el cap de setmana dels dies 31 de maig i 1 de juny, els ciutadans van poder gaudir d’una part important del nostre llegat històric, en aquest cas lligat amb la memòria de més d’un segle de transport públic de Barcelona i d’altres municipis metropolitans, i reviure de manera lúdica valors com els de la mobilitat sostenible i la innovació.

En aquesta edició, organitzada una vegada més per la Fundació TMB, l’empresa Sagalés i l’associació ARCA, hi van participar 34 vehicles de l’àmbit local i nacional i també algun d’internacional.

—Comercialització de vehicles

S’està incrementant el lloguer de vehicles històrics, tant per part d’empreses com de particulars. Aquest any s’han llogat diversos vehicles per a la realització de diversos espots de TV com: el Pegaso 7092 per a l’espot de Tuenti, el Pegaso 7093 a l’anunci de Lenor, i el Chausson; i, per a altres activitats, el Dodge per a l’ICUB i la cavalcada de Reis, entre d’altres.

Patrimoni històric

—Manteniment de vehicles

La conservació dels vehicles de la Fundació requereix d’un treball continu de manteniment que realitzen els tallers de Bus i Metro del Triangle Ferroviari.

A més, enguany s’ha cobert de vinil el tren històric, s’ha comprat una bateria per al tren i s’ha fabricat un acoblador per poder-lo remolcar en trajectes de via única en cas d’avaria.

—Conveni per a la gestió de l’arxiu documental i el fons d’imatge

Com ja s’ha explicat en línies anteriors, durant l’exercici s’ha treballat en la gestió d’un conveni pel qual TMB cedirà, a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, el fons documental que custodia, i també s’està valorant la cessió del fons d’imatge fixa en suport original de TMB a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, en tots dos casos la finalitat és garantir-ne la custòdia, conservació, difusió i consulta.

—Celebració del 90è aniversari de Metro Amb motiu d’aquesta celebració, s’ha elaborat un programa d’activitats dissenyat per als clients i ciutadans en general, els empleats, l’àmbit institucional, els operadors internacionals i els proveïdors.


—Manteniment i restauració de murals i obres artístiques del Metro

S’està analitzant un projecte de col·laboració amb el Grup Patrimoni 2.0, format per historiadors, arquitectes, restauradors, etc., amb l’objectiu de poder mantenir i restaurar les obres artístiques de la xarxa de metro. La idea és que aquest grup organitzaria visites i rutes guiades i, amb els beneficis obtinguts, es mantindrien i restaurarien a poc a poc les obres. Aquesta col·laboració no ha de suposar cap cost ni per a TMB ni per a la Fundació TMB.

—Premis i guardons

L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya ha atorgat un premi Bonaplata a la Fundació de TMB per la col·laboració contínua amb la institució al llarg de la història del metro, en aquest any commemoratiu del seu 90è aniversari.

Patrimoni històric

13Aposta ferma per la innovació

204Resum de gestió 2014 Aposta ferma per la innovació

a) Desenvolupament de nous negocis i consultoria externa

Al llarg de l’any, la Direcció de Desenvolupament de Nous Negocis ha continuat amb les seves actuacions en el marc de l’assessorament i la consultoria d’empreses relacionades amb el món del transport públic, a més de buscar i aconseguir operacions en altres ciutats fora de l’entorn de Barcelona.

Aquesta direcció té com a principals objectius: —explotar el saber fer de l’empresa amb visió comercial; —difondre i posicionar TMB com a operador de referència

internacional; —incrementar la qualificació dels tècnics de TMB amb els avenços

tècnics en el món del transport; —potenciar projectes de recerca i desenvolupament (R+D), i —desenvolupar nous negocis.

La participació de TMB en les diferents col·laboracions externes s’ha realitzat en solitari o en col·laboració amb altres enginyeries o empreses de consultoria com AYESA i ALG o amb altres operadors com ara Moventia o Vectalia. Amb aquest últim, TMB continua operant amb èxit la xarxa de transport urbà de l’aglomeració de Perpinyà i s’estan explorant altres possibilitats a França. Amb Moventia, a través de Transports Ciutat Comtal (TCC) s’estan explorant nous mercats com l’Aràbia Saudita, Portugal, etc.

Finalment i després d’un parell d’anys de retard (per problemes polítics a Bangladesh), el projecte d’un BRT (bus rapid transit, sistema d’autobús de trànsit ràpid) a Dacca, s’ha iniciat l’octubre del 2014. El nostre equip d’experts assessoren sobre la definició dels autobusos i les parades i estacions del BRT. Al projecte es treballa conjuntament amb la consultora ALG.

També és destacable aquest any la col·laboració del grup d’Infraestructures de l’Àrea Tècnica de Bus amb una assessoria tècnica per a la construcció d’una cotxera d’autobusos propulsats amb gas a Astanà (Kazakhstan), en col·laboració amb l’empresa d’enginyeria TYPSA.

Finalment, en el darrer trimestre s’ha gestat una assessoria tècnica amb el Govern de Panamà per ajudar a reconduir l’operació d’autobusos (MetroBUS) a la ciutat de Panamà.

S’han presentat ofertes per als concursos i les licitacions dels projectes següents que es poden materialitzar durant el 2015:

—Operació i manteniment dels autobusos (i metro) de Porto, a través de TCC.

—Operació d’un BRT a la Mecca (Aràbia Saudita), a través de TCC.

A més a més, TB ha participat en la licitació de l’operació de la xarxa d’autobusos i tramvies de Valenciennes (França) que finalment no li va ser assignada.

Desenvolupament de nous negocis, recerca i desenvolupament, i consultoria externa a TB


b) Recerca i Desenvolupament

En l’apartat “1.5.2 Novetats i millores” d’aquest informe de gestió es desenvolupen els diferents projectes en els quals TMB participa dins l’àmbit d’autobusos.

c) Activitat internacional

L’any 2014 hi ha hagut una intensa activitat en aquest àmbit que s’ha traduït en visites de delegacions internacionals a Barcelona i la presència activa de diferents professionals de TMB en diversos organismes internacionals de transport públic.

També es va continuar de manera activa al grup de lobbing europeu Major Metropolis Group. Aquest grup està format per empreses operadores multimodals de les grans ciutats europees i busca promoure la labor d’aquestes empreses en el desenvolupament de l’economia i el benestar de les ciutats del nostre continent.

Cal destacar també la participació activa dels professionals de TMB en les activitats de la Unió Internacional de Transport Públic (UITP), l’Associació d’Empreses Gestores de Transports Urbans Col·lectius (ATUC) i el Grup International Benchmarking de Bus (IBBG).

Desenvolupament de nous negocis, recerca i desenvolupament, i consultoria externa

Finalment, un grup de tècnics i experts de deu operadors d’autobusos de tot el món van participar en la trobada del grup dirigent de l’IBBG, que es va celebrar entre els dies 3 i 5 de desembre a Barcelona, per conèixer el desplegament de la nova xarxa de bus i compartir experiències i avenços en la gestió de xarxes urbanes de transport de superfície.

Els integrants de l’IBBG, que coordina l’Imperial College de Londres, són actualment, juntament amb TMB, les empreses de transport de superfície de: París, Londres, Brussel·les, Dublín, Lisboa, Istanbul, Nova York, Seattle, Vancouver, Mont-real, Sydney, Kuala Lumpur i Singapur.


Desenvolupament de nous negocis, recerca i desenvolupament, i consultoria externa a FMB

a) Desenvolupament de nous negocis i consultoria externa

La participació de TMB en les diferents col·laboracions externes s’ha realitzat en solitari o en col·laboració amb altres enginyeries o empreses de consultoria, com ALG, AYESA i AUDING-INTRAESA, entre d’altres.Altrament, TMB ha participat, en qualitat de soci, a ENSITRANS, juntament amb SENER, Metro de Lisboa i l’enginyeria portuguesa Ferconsult.

Durant l’any 2014 s’han finalitzat els projectes següents: —Model d’operació de la línia 1 del Metro de Santiago de Xile. —Implantació dels sistemes d’informació corporatius (SAP) al Metro de

Panamà. —Metro d’Orà (Algèria): col·laboració, juntament amb SENER, en el

seguiment de la construcció dels trens del metro d’aquesta ciutat.

I des de Metro s’ha seguit col·laborant amb els projectes següents: —Metro de Panamà (L1). —Tramvia d’Orà (Algèria). —Tramvia de Saragossa.

També durant aquest exercici s’ha acordat o obtingut la participació de Metro en els projectes següents:

—Un sistema tarifari de transport integrat a la ciutat de Cuenca, a Equador.

—Fiscalització dels estudis tècnics del tren elèctric d’Equador. —Metro de Santiago de Xile, línies 3 i 6. —Metro de Panamà, línia 2, com a fiscalitzador dels treballs de

construcció i implantació.

S’han presentat ofertes per als concursos i les licitacions dels projectes següents, els quals es podrien materialitzar durant l’any 2015:

—Projecte d’operació i manteniment del metro i autobusos de Porto, a través de Transports Ciutat Comtal (TCC).

—Projecte de model operatiu d’implantació del TETRA al Metro de Santiago de Xile.

b) Recerca i desenvolupament

A finals del 2014, Ferrocarril Metropolità de Barcelona participa activament en els projectes següents:

− ERRACProjecte del 7è Programa marc de la Unió Europea i renovat pel nou programa marc anomenat Horitzó 2020. És una plataforma tecnològica encarregada de promoure la investigació europea en el camp ferroviari, tant en la xarxa ferroviària nacional com en les xarxes locals, urbanes, suburbanes i regionals. L’ERRAC agrupa els representants de la Comissió Europea, els estats membres i els actors de l’R+D ferroviari (operadors, indústria, investigadors…) i proposa a la Unió Europea els temes prioritaris d’R+D per als propers programes marc, en especial, el vuitè.

Aposta ferma per la innovació




Aquesta plataforma està establerta fins a l’any 2020 i TMB n’és un dels dos representats de l’Estat espanyol i un dels tres representants del transport ferroviari urbà de tot Europa.

—SEAM4USL’objectiu de SEAM4US és el desenvolupament de tecnologies avançades que permetin el control òptim i escalable d’estacions de metro que permeti un estalvi mínim d’un 5% del consum energètic no dedicat a tracció. Aquest estalvi és equivalent al consum de més de 700 llars. El projecte finalitzarà el primer trimestre del 2015.

—SeconomicL’objectiu de Seconomics és sintetitzar la ciència sociològica, econòmica i de seguretat en coneixement concret, utilitzable i executable per als responsables de definir polítiques i als planificadors socials responsables de la seguretat ciutadana.

El projecte està orientat cap a casos d’estudi de la indústria i identificarà riscos de seguretat específics en el transport (aeri, urbà i subterrani) i les seves infraestructures crítiques. El projecte finalitzarà el primer trimestre del 2015.

—NGTCL’objectiu d’NGTC (Next Generation Train Control) és desenvolupar les especificacions del sistemes de control de trens al domini urbà i de grans línies ferroviàries, basant-se en les funcionalitats del sistema

de control ferroviari europeu (ETCS) i en les solucions del control de trens basat en comunicacions (CBTC) amb la meta d’obtenir la màxima sinergia entre ambdós. La intenció és proveir un entorn basat en interfícies estàndards interoperables i intercanviables que cobreixin tot l’espectre ferroviari d’aplicacions del mon urbà i de grans línies.

—Foster RailL’objectiu del Foster Rail és enfortir les estratègies de recerca i innovació del sector ferroviari i desenvolupar les activitats del Consell Assessor europeu en recerca ferroviària.

—LIFE-ImproveL’objectiu és implementar metodologies i pràctiques que permetin la reducció de la contaminació en l’ambient subterrani.

D’altra banda, TMB forma part del Consell Assessor dels projectes següents:

—Secur-EdEl projecte agrupa, mitjançant una gestió delegada, grans operadors i integradors de la indústria en la millora de la seguretat en el transport públic urbà en ciutats grans i mitjanes, mitjançant proves pilots de les solucions desenvolupades.


—SuperHUBEl projecte dóna suport a un nou marc de serveis de mobilitat focalitzat en l’ús de sistemes d’informació integrats i ecoeficients de mobilitat multimodal, mitjançant una plataforma oberta, per oferir dades en temps real dels diversos modes de transports disponibles.

En aquest projecte, TMB desenvolupa unes interfases per incloure dades dels serveis de TMB integrats a la plataforma resultant.

—NODESEl projecte NODES elaborarà una eina de suport a les ciutats europees per al disseny i l’operació d’intercanviadors nous o millorats, com a forma de donar millors serveis i satisfaccions als usuaris, i també als operadors i als diferents actors socials i econòmics.

—OSIRISL’objectiu del projecte és aconseguir una reducció general del consum elèctric dels sistemes ferroviaris europeus del 10% d’aquí a l’any 2020.

Quant a nous projectes d’R+D per al 2015, TMB participa en les propostes següents presentades en convocatòries de l’Horitzó 2020 de la Unió Europea:

—IT2RAIL (una experiència de viatge sense fissures) —EMIX (European Mobility Information eXchange) —EASYMOVE (User-centric seamless transport service link for

European mobility)

c) Activitat internacional

L’any 2014 hi ha hagut una intensa activitat en aquest àmbit que s’ha traduït en visites de delegacions internacionals a Barcelona i la presència activa de diferents professionals de TMB en diversos organismes internacionals de transport públic. Aquesta activitat es va incrementar per l’ampliació de la línia 9/10. De fet, el director de Línies Automàtiques de TMB presideix l’Observatori de Metros Automàtics de la Unió Internacional de Transport Públic (UITP).

També es va continuar de manera activa al grup de lobbing europeu Major Metropolis Group. Aquest grup està format per empreses operadores multimodals de les grans ciutats europees i busca promoure la labor d’aquestes empreses en el desenvolupament de l’economia i el benestar de les ciutats del continent europeu.

Cal ressaltar la participació activa dels professionals de TMB en les activitats de la Unió Internacional de Transport Públic (UITP), l’Associació d’Empreses Gestores de Transports Urbans Col·lectius (ATUC), l’Associació Llatinoamericana de Metros i Subterranis (ALAMYS) i el grup de benchmarking per a metros Nova.



Tecnologia TMB

L’any 2014, l’Àrea de Tecnologia ha liderat la segona fase de la revisió del Pla director de tecnologies (PDT) per al període 2015-2020 i destaca també la participació de TMB en el projecte T-Mobilitat, on s’han cedit recursos propis a l’ATM per dirigir i coordinar el desenvolupament tecnològic del projecte.

A. Projectes corporatius de tecnologia 2014

Pel que fa als projectes tecnològics i organitzatius dins l’àmbit més global de TMB destaquen, entre d’altres, els següents:

—Pla director de tecnologies (PDT): S’ha continuat amb els projectes identificats en el full de ruta del PDT i que corresponien a inversions anteriors al 2014, més les destinades en el pressupost del 2014. Les actuacions principals dins d’aquest pla han estat:

—Sistema de validació i venda. Adequació de la gestió del diner electrònic a les targetes EMV (Europay MasterCard VISA): el pressupost del 2014 es va dotar econòmicament per finalitzar el desplegament de la solució tecnològica que permeti operar amb el nou sistema de targetes EMV en totes les màquines de venda operatives a TMB. En el primer trimestre del 2015 està prevista la finalització d’aquest projecte.

—Sistema de videovigilància IP: implantació d’un sistema consolidador de videovigilància que ha de permetre la integració dels sistemes actuals de vídeo de TMB. El 2014 s’han preparat els plecs per contractar la solució avaluada en la prova pilot del 2013. Durant el 2015 es farà l’adjudicació i l’execució parcial del projecte. Renovació dels equipaments actuals dels circuits tancats de TV de 14 estacions de la L5. Aquest inclou: videogravadores, càmeres, commutadors (switches), còdecs, cablejat estructurat, etc., amb els costos d’enginyeria corresponents.

—Digitalització de senyals analògics: substitució del sistema actual de telefonia TDM (telefonia fixa tradicional) de les oficines i operatives de TMB pel nou sistema de telefonia IP (protocol de comunicació: Internet Protocol). Dins del marc de la digitalització de senyals analògics s’ha executat l’adjudicació de la telefonia del lloc central de Metro i Bus, operatives (Boixeres i Edifici Zepi) i estacions per anar a una telefonia IP. El sistema funciona des de l’estiu del 2014. L’abast d’aquesta nova adjudicació (fase II) abraça les operatives de: Miramar, Telefèric, Universitat, Zona Franca 1, Ponent, Horta, Roquetes, Vilapicina i el Triangle.

—Continuació en la connexió d’elements i nous sistemes al telecomandament d’instal·lacions fixes de Bus. Sistema SCADA.

—Implantació del nou sistema d’ajut a l’explotació (SAE) «lloc central»: continuació en l’execució dels projectes planificats en el full de ruta.



—Pla de sistemes crítics obsolets:

S’ha continuat amb el full de ruta dels sistemes crítics que es van identificar com a obsolets, com ara la xarxa de transmissió PDH (jerarquia digital plesiòcrona) i SDH (jerarquia digital síncrona), el sistema de telefonia d’estacions, d’oficines i d’operatives, el sistema de radiotelefonia, etc. Dins d’aquest pla es va presentar el programa d’inversions que cal fer en el període 2013-2018 i un full de ruta de les execucions que cal fer destinades a renovar aquests sistemes, ja sigui provisionalment o en el marc del PDT.

La renovació de part de l’equipament SDH (descatalogat) per garantir el bon funcionament del nucli de les xarxes de TMB.Quant a la xarxa d’accés: cablejat estructurat d’estacions en fils de coure dels diferents equips que s’han de connectar a la xarxa MPLS (IP).

—Pla de revisió del Pla director de tecnologies 2015-2020:

Com a continuació de l’estratègia plantejada el 2012, i un cop catalogades totes les funcions de negoci ja cobertes i amb noves necessitats tecnològiques, durant el 2014 s’han dut a terme les fases 2 i 3 del full de ruta, consistents en:

—Fase 2: anàlisi de les tecnologies dels negocis i el marc estratègic. —Fase 3: serveis tecnològics, full global de ruta i estimació de costos

del PDT revisat per als anys 2015-2020.

Això ha coincidit amb la signatura del nou Contracte programa 2014-2017, i una de les tasques principals dels primers mesos del 2015 serà preparar un full de ruta detallat i valorat econòmicament de les solucions tecnològiques recollides al PDT fins al 2017 inclòs, i les tasques posteriors a la finalització del Contracte programa.



—Informació i atenció al client (IAC):

Iniciada l’any 2013, aquesta nova etapa en la informació i atenció al client de TMB pretén donar cobertura a l’evolució de necessitats del ciutadà, a través de nous canals digitals, i millorar així la qualitat i la gestió interna, amb una visió integradora de canals de bus, metro i digitals.

Durant l’any s’han dut a terme els projectes següents:

—Evolució del web de TMB: durant l’any 2014 es continua la feina feta l’any anterior pel que fa a la revisió de l’arquitectura web i el disseny conceptual de la nova web centrada en la usabilitat i les tecnologies mòbils:

—Durant els dos primers trimestres es completa la fase de disseny conceptual responsiu. És a dir, es dissenyen en l’àmbit del wireframe les diferents plantilles del nou web i les funcionalitats de cada pàgina per visualitzar-se en diferents dispositius: sobretaula, tauleta i mòbil.

—Durant el darrer trimestre es treballa en el disseny gràfic de totes les plantilles i en la guia d’estil del nou web. Aquesta fase de disseny gràfic es tanca el mes de gener del 2015.

— Noves eines digitals: a l’abril s’inauguren les noves eines digitals de TMB, que complementen el web pel que fa a informació de servei:

—TMB Maps: visor web amb base cartogràfica que permet trobar informació sobre Bus i Metro (línies, horaris, parades, etc.) i situar-la sobre el mapa.

—TMB App: nova aplicació mòbil que substitueix la TMB Virtual.

Presenta un nou disseny i prestacions millorades, pel que fa a usabilitat i personalització, mitjançant la identificació del Club JoTMBé.

—Secció web «Estat del servei»: nova secció web dedicada a la informació sobre esdeveniments, avisos i alteracions que afecten el servei de Bus i Metro. També permet a l’usuari la personalització mitjançant la identificació del Club JoTMBé.

—Web mòbil: evolució del portal mòbil de TMB, com a eina orientada a tot el públic de TMB, centrada en informació de servei. Aprofita prestacions de localització d’ofertes per als terminals mòbils i continguts de base cartogràfica.

—Portal de l’empleat: es troba dins el Programa estratègic de renovació de la intranet de TMB. Després que a finals de l’any 2013 es portés a terme la «Fase 1: definició conceptual i model de govern» amb l’ajuda d’una consultora externa, TMB va establir per al 2014 els objectius estratègics següents, arran de la situació de la intranet, de la reflexió realitzada a finals del 2013 i de la conjuntura pressupostària d’aleshores:

1. Adaptar l’arbre de continguts a partir de l’estructura actual de la companyia: es va fer un estudi de tots els continguts actuals de la intranet, actualitzant-los, eliminant continguts obsolets, i reorganitzant-los tots en un nou arbre de continguts, i fent un nou disseny de la pàgina inicial.

2. Elaborar una proposta concreta i valorada dels serveis i les aplicacions que hauria de contenir el futur portal de l’empleat de la companyia. Aquesta llista va donar un total de 68 serveis i aplicacions que, un cop valorats i prioritzats, es van reduir a un total de 18 serveis.



—Projecte T-Mobilitat (targeta sense contacte a la regió metropolitana de Barcelona):

Es tracta d’un projecte impulsat per l’ATM amb el suport de la Generalitat que té per objectiu la substitució del sistema de bitllets magnètics obsolet per un sistema modern basat en targetes sense contacte (TSC).Concebut inicialment com un projecte només de renovació tecnològica, ha estat aprofitat per plantejar la substitució del sistema tarifari integrat actual per un de nou, modern i innovador, que contribueixi a la fidelització dels clients i a la sostenibilitat econòmica del sistema de transport. Addicionalment, les administracions van decidir canviar el model de gestió, introduint un esquema de col·laboració publicoprivada per donar sortida a les inversions i compartir-ne els riscos. El projecte global resultant rep el nom de projecte T-Mobilitat, tot i que ara afecta només l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona, hi ha una voluntat de fer-lo extensiu a tot Catalunya.

L’Àrea de Tecnologia de TMB ha participat intensament des del principi en dues línies de treball:

—Internament, analitzant totes les afectacions derivades de la nova tecnologia i compartint-les amb l’organització, per tal que TMB pugui adaptar-se a la futura situació.

—Conjuntament amb l’ATM, per donar suport al projecte T-Mobilitat i ajudar en la seva definició, des de la vesant tècnica. L’octubre del 2014 l’ATM va fer oficial l’adjudicació de la T-Mobilitat a la societat SocMobilitat, formada per La Caixa, Indra, Fujitsu i Marfina, per realitzar

el projecte d’implantació de d’un nou sistema tecnològic, tarifari i de gestió, que implicarà la participació activa de tots els operadors, amb TMB com a principal operador de l’àrea metropolitana de Barcelona. Atesa la complexitat, l’abast i l’impacte sobre totes les àrees corporatives i de negoci de TMB, en el darrer trimestre de l’any es va constituir una organització interna per assegurar la consecució d’objectius i vetllar per la correcta coordinació amb tercers.

—A més de la constitució i l’organització de l’equip de treball intern, també TMB (concretament l’Àrea de Tecnologia) ha incorporat personal propi (fins a tres enginyers), cedits a l’ATM, per dirigir i coordinar el desenvolupament i la implantació del nou projecte T-Mobilitat per als equips externs. Aquesta aportació es preveu fins al final del projecte.

—OciCommerce:

En el projecte d’OciCommerce s’ha dut a terme la fase de definició i construcció del nou sistema d’informació per a la gestió comercial de transports de l’oci, tasques que van des de la definició funcional de tots els processos i la modelització dels sistemes, fins a la implementació d’un nou software i la instal·lació de tota una nova infraestructura de servidors.

En paral·lel, s’ha executat el projecte de remodelació de les estacions del Telefèric, desenvolupant un nou sistema de gestió de bitllets (ticketing), un nou sistema de control d’accés i una nova solució de terminal punt de venda, pel que fa tant al hardware com al software.



— Pla de mesures contra el frau:

Seguint la línia dels darrers anys, les actuacions més destacades en l’àmbit de Bus han estat:

— Millores en la gestió de processos operatius i en la gestió del personal d’intervenció.

— Intensificació de la presència a la xarxa per tenir més visibilitat davant l’usuari per poder dissuadir els possibles fraudulents (actuacions intensives, presència de vigilants i auxiliars de validació, etc.).

— Anàlisi de millores tecnològiques en la inspecció.De manera general també s’ha optimitzat la gestió dels expedients de frau per tal de disminuir els casos que s’acaben arxivant sense obtenir un resultat finalista (pagament o acceptació d’al·legacions). Adaptació al procediment SICER de Correus per impressió i repartiment de comunicats.

—API TMB i BD Trànsit:

S’ha posat en producció la primera versió de la interfície de programació d’aplicacions (API) TMB, que té com a objectiu posar a disposició, tant d’aplicacions d’ús intern (API privada) com d’aplicacions de tercers (API pública), dades mitjançant la tecnologia API REST. API TMB es nodreix d’un sistema, també completat aquest any que centralitza les dades d’informació del servei, bàsicament dades de rutes i horaris, tant de metro com de bus.

BD Trànsit, a més de disposar d’eines que permeten millorar la qualitat de les dades, està destinada a ser la peça fonamental a l’hora de fer evolucionar els sistemes que consumeixen aquest tipus d’informació: GeoPortal, SAE, informació al client mitjançant aplicacions mòbils, el web i el subministrament d’informació a tercers (open data).

—Desenvolupament dels entorns col·laboratius:

El sistema Sharepoint s’ha consolidat com la plataforma de TMB i un nou servei de tecnologies de la informació, per desenvolupar els entorns col·laboratius de diferents àmbits de l’empresa. Cada vegada són més els sectors i els serveis de TMB que utilitzen aquesta eina per augmentar la seva productivitat i compartir informació i documentació.

− GeoPortal:

Aquest any s’ha consolidat la utilització del nou sistema GeoPortal en diferents àmbits de TMB, especialment en entorns de manteniment de Metro. Addicionalment, s’ha afegit un nou mòdul, el GeoEditor, que permet als usuaris no tècnics mantenir la informació directament des d’una interfície web. Això fixa les bases perquè el manteniment de dades associades a la localització en el territori el pugui dur a terme personal sense coneixements en eines complexes.



—Altres projectes desenvolupats:

—Adequació de la gestió de queixes, reclamacions i suggeriments a les noves classificacions i requeriments demanats en el projecte de millora contínua de QRS.

—Adaptació dels mòduls financers als requeriments legals del 2014 (canvis legals de SEPA, criteris de caixa, etc.).

—Indicadors de sinistralitat (Salut Laboral) a disposició de l’estructura de comandament.

B. Àmbit de Bus

En l’àmbit específic de l’operació de l’àrea de negoci de Bus s’han desenvolupat les actuacions següents:

Actuacions per a la millora de l’operació del servei de Bus

—Nova xarxa de bus:

Enguany s’ha desplegat la tercera fase de la NXB i s’ha arribat a les 13 línies disponibles i a 19 àrees d’intercanvi. Durant el 2015 està prevista una quarta fase de desplegament d’aquesta nova xarxa.S’ha millorat la comunicació al client dels canvis en el servei. També s’ha millorat en els dispositius digitals d’accés a la informació (web, app, etc.).

Als vehicles biarticulats s’ha completat la funcionalitat de la màquina de venda de bitllets (bitllet únic) incorporant-hi l’opció de pagament

amb targeta de crèdit. També en aquests vehicles s’ha dut a terme una prova pilot de servei Wi-Fi d’accés gratuït a internet.

—Sistema d’ajut a l’explotació (SAE) central:

Evolució i adequació del sistema SAE central per aconseguir un dinamisme més alt que permeti una millor gestió al carrer i que faciliti els processos d’operació, els indicadors d’activitat en línia, el control de sistemes de comunicació i la disponibilitat de la informació transmesa al vehicle.

S’ha creat un nou procés de càrrega de dades al SAE (recorreguts i horaris) que facilita la gestió dels canvis de l’oferta i redueix considerablement la possibilitat d’errors, ja que s’ha incorporat la validació automàtica de la coherència de dades.

Així mateix, s’ha realitzat un projecte per millorar la fiabilitat del sistema localitzador dels vehicles, la millora de la gestió del carrusel i la informació a disposició del client a través d’internet, del sistema d’informació a l’usuari a bord (SIU) i de les pantalles d’informació a l’usuari a les parades (PIU).

—Infomobilitat:

Sota aquest concepte s’engloba tot un seguit de projectes al voltant de les tecnologies mòbils (portàtils) i orientats a integrar sistemes actuals i futurs cap a la millora en la gestió de l’operació, cercant sempre la racionalització d’esforços i recursos.



Aquest any s’ha desenvolupat un nou sistema d’inspecció que finalitzarà amb la prova de cinc terminals PDA. El nou sistema permetrà el pagament amb targeta de crèdit, l’aplicació de descompte per pagar al moment i la comunicació en temps real de les sancions al sistema central.

Els nous terminals (PDA) tindran disponibles tots els canals actuals de comunicació necessaris per garantir la continuïtat en un entorn de T-Mobilitat.

També s’està migrant l’aplicació de SAE-PDA sobre la plataforma Android, que aportarà més facilitat en l’evolució del software i la independència de proveïdors dels terminals mòbils. Aquest projecte finalitzarà durant el primer semestre del 2015.

—Sistemes d’informació per a la planificació del servei (PPS):

Correspon a tots els sistemes d’informació dissenyats per facilitar la integració dels processos relacionats amb l’oferta i els de gestió relatius als recursos per dur-los a terme (persones i vehicles). El seu objectiu és millorar l’eficiència en la gestió, la fiabilitat i la disponibilitat de les dades en l’àmbit corporatiu, i apropar les funcionalitats a l’entorn de treball base dels diferents agents que intervenen en l’operació.

Durant l’any s’ha dissenyat el model funcional i s’ha començat a desenvolupar un nou sistema d’informació que permeti la planificació

de treballs dels conductors i la seva assignació als serveis preestablerts (PPS de Bus). S’ha finalitzat l’etapa d’anàlisi i de disseny de la solució. El seu full de ruta preveu que durant el 2015 es continuï desenvolupant i que sigui a principis del 2016 quan sigui plenament operatiu a tots el centres de Bus. Durant el segon semestre del 2015 està prevista la posada en marxa del mòdul d’oferta que substituirà l’aplicació actual Base de Dades d’Horaris (BDH).

Actuacions per a la millora de la informació al client

En aquest àmbit s’ha treballat en la definició i la implementació de les necessitats tecnològiques lligades als sistemes d’informació orientats al client.

S’han fet les adequacions dels canals digitals per incorporar-hi la informació relativa a la nova xarxa de bus (intercanviadors, ampliació de la xarxa), i també s’han realitzat actuacions per millorar la gestió d’aquests canals: mòdul de desactivació de previsions per parada (iBus, PIU), edició d’alteracions del servei planificades i de missatgeria per als canals SIU (sistema d’informació a l’usuari), SIC (sistema d’informació al conductor), SVC (sistema de vídeo al client) i PIU (pantalles d’informació a l’usuari).

Així mateix, s’ha iniciat la millora del sistema utilitzat per supervisar la qualitat de les previsions de pas (iBus).



Actuacions per a la millora del manteniment, les infraestructures i la seguretat

—Sistemes d’informació per a la gestió del manteniment: s’ha abordat la millora per al manteniment de la flota de busos. Actualització de les ubicacions tècniques (estructura del cotxe) en SAP. Millora de la interfície amb SAP per a la requalificació d’avisos (incidències, avaries). Millora i aplicació d’un catàleg de causes d’avaria de cara a facilitar l’anàlisi posterior de dades i unificar els criteris d’imputació. Seguiment i gestió posterior dels avisos.

—Seguretat i manteniment d’instal·lacions fixes: s’ha incorporat al sistema SAP la gestió de les operacions de manteniment preventiu de les infraestructures, facilitant-ne la planificació, el seguiment i la facilitat d’accés a les dades posteriorment (per exemple, en auditories).

S’ha ampliat la cobertura del sistema de videovigilància de la cotxera de Zona Franca. També s’ha avançat en la inclusió dels diferents sistemes de videovigilància existents en el nou sistema de gestió de vídeo de TMB (consolidador de vídeo).


Altres projectes i actuacions de millora

—Zona Franca - Port (3a fase): Es continua amb l’ampliació dels serveis Wi-Fi al pati de cotxera per a la transmissió de dades del sistema d’informació embarcat (SIE) dels autobusos i la videovigilància. Enguany s’han posat en servei 6.000 m2 addicionals.

—ZeEUS: Dins del projecte europeu per a la incorporació de vehicles purament elèctrics, l’Àrea de Tecnologia participa en el disseny i la implementació dels sistemes d’informació i de gestió necessaris tant per a les instal·lacions de cotxera (estacions de càrrega) com per a les instal·lacions al carrer (estacions de càrrega en punts del recorregut) i els sistemes embarcats als autobusos.

—ISO-50001: S’ha treballat conjuntament amb l’Àrea Tècnica d’Autobusos i amb Qualitat i Gestió Mediambiental en el desenvolupament i la implementació dels equips i els sistemes de

gestió i informació necessaris per controlar el consum de la flota i de les instal·lacions de les cotxeres.

C. Àmbit de Metro:

En l’àmbit específic de l’operació de l’àrea de negoci de Metro s’han desenvolupat les actuacions següents:

a) Projectes corporatius de tecnologia durant el 2014

Pel que fa als projectes tecnològics i organitzatius dins l’àmbit d’FMB destaquen, entre d’altres, els següents:

− Pla director de tecnologies (PDT):

S’ha continuat amb els projectes identificats en el full de ruta del PDT i que corresponien a inversions anteriors al 2014, més les destinades en el pressupost del 2014. Les principals actuacions dins d’aquest pla han estat:

—Adequació de cambres tècniques: s’ha treballat en l’execució d’adequació de la fase V (2013). Cambres de comunicació: Clot (L1 i L2), Fondo (L1), Baró de Viver, Torras i Bages, Catalunya (L1), Catalunya (L3), Passeig de Gràcia (L3), Vallcarca, La Pau (L2 i L4), Llacuna, Passeig de Gràcia (L4) i Maragall (L4). També s’han preparat els plecs i la contractació de la fase VI (que s’executarà durant el 2015), en aquest cas es farà el trasllat parcial de les cambres de comunicacions de Drassanes i Tetuan, i l’ampliació de les de Rambla Just Oliveras, Espanya (L3), Verdaguer (L4), Joanic i Alfons X.




—Millora d’electrificació i climatització del Centre de Procés de Dades (CPD) de La Sagrera. S’ha estat executant l’adjudicació del projecte, que permetrà millorar els seus sistemes de climatització, els dels sistemes d’alimentació ininterrompuda (SAI) i els quadres elèctrics.

—Xarxa de transmissió (MPLS): durant el 2014 va acabar la fase III (finalització de la L1). Es contracta i comença el treball de la fase IV amb l’abast de la instal·lació en 14 estacions de la L5, operatives i una part del Centre de Procés de Dades.

—Lloc central de radiocomunicacions: executat el projecte CeCoCo per a la concentració de senyal de radiocomunicacions del lloc central a Metro. Durant l’any s’ha implementat la solució de matriu CeCoCo a les línies 11 i 2, però han sorgit problemes no previstos, que estan en procés de resolució. Això ha fet que es torni a la situació anterior mentre s’hi cerquen solucions.

—Sistema de validació i venda. Adequació de la gestió del diner electrònic a les targetes EMV: el pressupost del 2014 es va dotar econòmicament per finalitzar el desplegament de solució tecnològica que permeti operar amb el nou sistema de targetes EMV en totes les màquines de venda operatives de TMB. En el primer trimestre del 2015 està prevista la finalització d’aquest projecte.

—Sistema de videovigilància IP: implantació d’un sistema consolidador de videovigilància que ha de permetre la integració dels actuals sistemes de vídeo de TMB. El 2014 s’han preparat els plecs per contractar la solució avaluada en la prova pilot del 2013. Durant el 2015 es farà l’adjudicació i execució parcial del projecte.

—Renovació dels equipaments actuals dels circuits tancats de TV

de 14 estacions de la L5. Aquest inclou: videogravadores, càmeres, commutadors (switches), còdecs, cablejat estructurat, etc., amb els costos d’enginyeria corresponents.

—Digitalització de senyals analògics: substitució del sistema actual de telefonia TDM (telefonia fixa tradicional) de les oficines i operatives de TMB pel nou sistema de telefonia IP (protocol de comunicació: Internet Protocol). Dins del marc de la digitalització de senyals analògics s’ha executat l’adjudicació de la telefonia del lloc central de Metro i Bus, operatives (Boixeres i Edifici Zepi) i estacions per anar a una telefonia IP. El sistema funciona des de l’estiu del 2014. L’abast d’aquesta nova adjudicació (fase II) abraça les operatives de: Miramar, Telefèric, Universitat, Zona Franca 1, Ponent, Horta, Roquetes, Vilapicina i el Triangle.

− Pla de sistemes crítics obsolets:

Com a actuació prioritària del Pla d’obsolescència, el 2013 es van homologar els convertidors de baixa velocitat i enguany s’ha contractat el subministrament, la instal·lació i la posada en marxa per a la resta de la línia 1 (des de Catalunya fins a Fondo). Actualment les comunicacions de sèrie de baixa velocitat estan en desús. Això ha provocat l’obsolescència accelerada del hardware dels sistemes tecnològics que les utilitzen. Aquesta problemàtica, exposada en el darrer Comitè General d’Estratègia i Projectes de Tecnologia, està afectant TMB en dos vessants:

1. Impossibilitat d’adquirir recanvis perquè la xarxa PDH està descatalogada (xarxa que proporciona aquest tipus de connectivitat).


2. L’obsolescència de tots els sistemes que fins ara utilitzaven aquest tipus de comunicacions, telecomandaments d’estacions, sistemes de megafonia, radiotelefonia, telefonia, etc.

− Pla de mesures contra el frau:

Seguint la línia dels darrers anys, les actuacions més destacades en l’àmbit de Metro han estat:

—Línies de peatge: s’ha fet l’avaluació de l’efectivitat de disposar de més o menys presència de personal de control i s’ha analitzat la viabilitat de canvis tecnològics amb més implantació de portes PAR.

—Actuacions de d’inspecció: fent el seguiment de les diferents actuacions intensives, tant en passadissos d’enllaç com en línies de sortida.

—També en inspecció de Metro, s’ha desenvolupat una nova aplicació de gestió central i s’han distribuït nous terminals (PDA) que permeten cobrar sancions en línia i aplicar els descomptes aplicats si es fa el pagament immediat.

b) Actuacions per a la millora de l’operació del servei de Metro

En l’àmbit específic de l’operació de l’àrea de negoci de Metro s’han desenvolupat les actuacions següents:

— Habilitacions ferroviàries: l’objectiu d’aquest projecte és proporcionar un sistema fiable que permeti disposar d’una visió integrada i facilitar l’entrada i el seguiment de tota la informació dels processos

d’habilitació. Durant l’any 2014 s’ha portat a terme una actualització del desenvolupament ja realitzat l’any 2012, la verificació i la formació de la solució per al col·lectiu d’operació de Metro. El gener del 2015 es posarà finalment en marxa.

— Entorns col·laboratius: s’ha consolidat el funcionament de l’entorn col·laboratiu a totes les gerències (comandaments, TOLA, etc.), ja que es pot compartir un espai d’emmagatzematge d’informació amb informació no estructurada i on es fomenta el treball en grup.

— Planificació i assignació del servei (PPS): en l’esforç d’homogeneïtzació a totes les gerències de Metro (línies convencionals) per planificar, programar i assignar el servei diari a tots els empleats, ha tingut un paper molt rellevant la nova eina desenvolupada internament a TMB i identificada com a planificació i assignació del servei (PPS). Durant el 2014 s’ha aconseguit que totes les línies convencionals de Metro ja treballin únicament amb aquesta nova eina.

c) Actuacions per a la millora en el manteniment

Aquest any s’ha fet un impuls important en la millora i la racionalització del manteniment dels elements de Metro (Material Mòbil i Infraestructures) en SAP. Hi destaquen tres actuacions:

— Eliminació del gestor de relacions amb clients CRM (customer relationship management) a Metro. S’ha incorporat la seva funcionalitat a PM-SAP i s’ha donat de baixa aquest software de SAP.

— Incorporació de la traçabilitat en la gestió del manteniment de trens i estacions per assegurar la no-suplantació dels operaris.

— Millores en el manteniment preventiu de Material Mòbil de Metro.

Aposta ferma per la innovació


14Esdeveniments importants després del tancament de l'exercici

221Resum de gestió 2014 Esdeveniments importants després del tancament de l’exercici

Després del tancament de l’exercici no s’ha produït cap esdeveniment remarcable que no estigués inclòs en els plans econòmics i operacionals previstos per a l’any 2015.

Tanmateix, l’1 de gener van entrar en vigor les noves tarifes per al 2015, aprovades pel Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) el 12 de desembre passat i que són aplicables als serveis regulars de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Aquest any 2015 presenten les novetats següents: —Tots els títols de transport integrats mantenen les tarifes de l’any

2014, excepte la T-10 d’una zona, que es rebaixa de 10,30 euros a 9,95 euros, i a la resta de zones redueix el seu preu també un 3,4%.

—La rebaixa també s’aplica als títols bonificats T-Trimestre per a persones a l’atur i a la T-70/90 per a famílies monoparentals o nombroses, que es calculen a partir del preu de la T-10.

La revisió tarifària que s’ha aprovat per a l’any 2015 representa una reducció del 2,4% en la tarifa mitjana ponderada del sistema de transport. Aquestes mesures són possibles perquè la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona incrementen les seves aportacions al sistema tarifari integrat per tal de compensar el menyscapte que suposarà, respecte al que es preveia en els plans quadriennals 2014-2017 i al Conveni de finançament 2014-2017 entre l’ATM i les administracions consorciades, en execució del Pla marc 2014-2031 aprovat pel Consell d’Administració de l’ATM de 6 de març del 2014.

A principis del 2015 l’Ajuntament de Barcelona i TMB han posat en marxa un pla de millora de l’oferta que s’aplicarà a curt termini i que potenciarà, sobretot, els principals eixos servits per línies convencionals al llarg dels deu districtes de la ciutat, com també en diversos municipis metropolitans. Aquest pla representa un increment del 7% en la capacitat de transport de la xarxa regular de bus.

El pla consisteix a afegir recursos (un o dos cotxes per línia), que representen 115.000 hores de treball de personal de conducció, amb la distribució següent:

—Dies feiners: 33 cotxes. —Dissabtes: 20 cotxes. —Diumenges i festius: 12 cotxes.

Les línies es reforçaran en funció de l’evolució de la demanda els últims temps. Algunes d’aquestes línies es preveu que siguin, per exemple, les següents: la línia 7 (laborables i diumenges), línia 27 (laborables i dissabtes), línia 32 (tots els dies), línia 34 (tots els dies), línia 37 (laborables i dissabtes) i la línia 185 (laborables).

Les millores s’aplicaran en part el 9 de febrer vinent i la resta a principis del mes de març, excepte a la línia 37, en què els dos cotxes extra ja es van incorporar a finals de novembre del 2014, i a la línia 95 on s’incorpora un cotxe més el 19 de gener del 2015.

222Resum de gestió 2014 Esdeveniments importants després del tancament de l’exercici

Després del tancament de l’exercici no s’ha produït cap esdeveniment remarcable que no estigués inclòs en els plans econòmics i operacionals previstos per a l’any 2015.

En l’àmbit del desenvolupament internacional de TMB, el mes de gener del 2015 es va donar a conèixer que Transports Ciutat Comtal (TCC), empresa participada per Moventia i TMB, operarà els transports públics de l’àrea metropolitana de Porto durant els propers deu anys, segons la resolució dictada pels consells d’administració de Metro de Porto i la Societat de Transports Col·lectius de Porto (STCP), que depenen de la Secretaria d’Estat de Transports i Finances del Govern de Portugal. Aquest informe final s’envia al Govern, que és qui n’ha de dictar l’autorització definitiva.

L’oferta presentada per TCC va resultar guanyadora del concurs convocat per a la concessió dels sistemes de transport de Metro do Porto i l’STCP (autobusos urbans de Porto), el termini d’admissió de propostes del

qual va finalitzar el 30 de desembre del 2014.La concessió implica assumir l’explotació i el manteniment de tots dos sistemes, bus i metro de la ciutat de Porto, per un termini de deu anys, en les condicions fixades en la licitació.

Esdeveniments importants després de l’exercici

A partir del dia 1 de gener del 2015 s’ha produït l’entrada en vigor de les noves tarifes del telefèric de Montjuïc.

Seguint amb la planificació prèviament efectuada, el telefèric restarà tancat al públic del dia 2 al 22 de febrer del 2015 per efectuar-hi la revisió tècnica anual i la posada a punt de tots els seus elements.

Durant aquest temps s’ha aprofitat per incorporar noves màquines d’accés a la instal·lació a les estacions de Parc de Montjuïc, Mirador i Castell de Montjuïc i un nou punt de venda manual a l’estació inferior de Parc de Montjuïc.

Amb aquesta actuació ara els clients poden validar el seu bitllet escanejant el codi QR que apareix al títol de transport directament en unes validadores que ja estan preparades per a la validació sense contacte.

15Participació en altres societats

224Resum de gestió 2014 Participació en altres societats

La participació accionarial de les empreses del grup consolidat de Transports Metropolitans de Barcelona en altres societats, en data 31 de desembre, es detalla a continuació:

— Participació amb 8.806,14 euros en l’empresa Ensitrans, AEIE, quantitat que representa el 20% del seu capital social.

— Participació amb 120.202,44 euros en Barcelona Regional, Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infraestructures, SA, xifra que representa el 7,84% del capital social d’aquesta societat.

— Participació amb 3.005,06 euros en la Fundació per a la Motivació dels Recursos Humans, quantitat que representa el 3,85% del total del seu capital social.

— Participació en la societat Tramvia Metropolità, SA, amb la quantitat de 2.624.400,0 euros, xifra que representa el 2,50% del seu capital social.

— Participació amb 513.000,00 euros en la societat Tramvia Metropolità del Besòs, SA, que representa el 2,5% del seu capital social.

— Participa amb 300.506,05 euros en la societat Transports Ciutat Comtal, SA, quantitat que representa el 33,3% del seu capital social.

— Participació amb 420,71 euros en Promociones Bus, SA, quantitat que representa el 0,37% del seu capital social.

— Al tancament de l’exercici del 2014, l’empresa TMB France, EURL unipersonal, forma part del grup de Projectes i Serveis de Mobilitat, SA.

El dia 21 d’octubre del 2011 es va constituir la societat TMB France, en la qual Projectes i Serveis de Mobilitat, SA, té el 100% de les accions, i el seu capital social és de 500 euros. El seu domicili social és a la ciutat de Perpinyà i el seu objecte social el constitueix la gestió,

l’operació i l’organització dels modes de prestació de servei públic i d’altres formes de mobilitat de persones, equipatges i les seves concessions.

En data 22 de desembre del 2011 es va formalitzar un préstec dinerari entre Projectes de Serveis i Mobilitat, SA, com a prestador, i TMB France, com a prestatari, per un import de 105.000,00 euros al tipus euríbor (3 m.) +3,25% per un termini màxim de cinc anys, amb l’objecte de participar minoritàriament en l’empresa operadora de l’àrea metropolitana de Perpinyà (Corporation Française de Transports Perpignan Méditerranée).

El 31 de desembre del 2014 inclou els interessos pendents de pagament, que fan un import de 94.734,66 euros.

Atesa la poca rellevància de TMB France dins dels comptes del grup, per a aquest any 2014 aquesta societat no consolida dins dels comptes anuals del Grup TMB.

Situació de la participació en altres empreses del grup consolidat de TMB

225Resum de gestió 2014 Participació en altres societats

La participació de Transports de Barcelona, SA, en altres societats, en data 31 de desembre, es recull a continuació:

—Participa amb 4.403,07 euros, en la societat Ensitrans, AEIE, xifra que significa el 10% del seu capital social.

—Participació amb 60.101,22 euros en Barcelona Regional, Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infraestructures, SA, quantitat que representa el 3,92% d’aquesta societat.

—Participació amb 1.550,00 euros en la societat Transports Metropolitans de Barcelona, SL, quantitat que representa el 50% del seu capital social.

—Participació en la societat Projectes i Serveis de Mobilitat, SA, en 5.001.550 euros, el que representa el 50% d’aquesta societat.

Situació de la participació en altres empreses de TB


La participació accionarial de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, en altres societats, en data 31 de desembre, es detalla a continuació:

— Participació amb 4.403,07 euros en l’empresa Ensitrans, AEIE, quantitat que representa el 10% del seu capital social.

— Participació amb 60.101,22 euros en Barcelona Regional, Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infraestructures, SA, xifra que representa el 3,92% del capital social d’aquesta societat.

— Participació amb 1.550,00 euros en la societat Transports Metropolitans de Barcelona, SL, quantitat que significa el 50% del seu capital social.

— Participació en la societat Projectes i Serveis de Mobilitat, SA, en 5.001.550 euros, el que representa el 50% d’aquesta societat.

Situació de la participació en altres empreses d’FMB

Participació en altres societats


Al tancament de l’exercici 2014, l’empresa “TMB France, EURL unipersonal” forma part del “Grup de Projectes i Serveis de Mobilitat SA”.

El dia 21 d’octubre de 2011 es va constituir la societat TMB France, en la qual Projectes i Serveis de Mobilitat SA té el 100% de les accions, i el seu capital social és de 500 euros. El seu domicili social és a la ciutat de Perpinyà i el seu objecte social el constitueix la gestió, l’operació i organització dels modes de prestació de servei públic i d’altres formes de mobilitat de persones, equipatges i les seves concessions.

En data 22 de desembre de 2011 es va formalitzar un préstec dinerari entre Projectes de Serveis i Mobilitat, SA com a prestador i TMB France com a prestatari, per un import de 105.000,00 euros al tipus Euribor (3m) +3,25% per un termini màxim de 5 anys, amb l’objecte de participar minoritàriament en l’empresa operadora de l’àrea metropolitana de Perpinyà (Corporation Francaise de Transports Perpignan Méditerranée).

A 31 de desembre de 2014 inclou els interessos pendents de pagament, totalitzant un import de 94.734,66 euros.

Donada la poca rellevància de TMB France dins dels comptes del Grup, per aquest any 2014 aquesta societat no consolida dins dels Comptes Anuals del Grup TMB.

Per altra banda, Thinking Forward XXI, SL es va crear el 15 de desembre de 2009 amb un capital de 60.120,00 euros. El 23 de desembre de 2014 es va acordar una ampliació de capital per 9.951,00 euros més una prima d’assumpció de 190.049,00 euros, sent l’import total de l’ampliació a formalitzar l’any 2015 de 200.000,00 euros. Projectes i Serveis de Mobilitat va adquirir en aquesta ampliació una participació del 7,10%.

La Societat no té accions pròpies. Durant l’any no s’han produït transaccions amb accions pròpies.

Terminis de pagament a proveïdors: El termini mitjà de pagament a proveïdors ha estat de 80 dies l’any 2014. S’intentarà reduir gradualment el període mitjà de pagament conforme es vagin renovant els antics contractes i se’n facin de nous a fi de baixar-lo fins als 60 dies de termini.

Situació de la participació en altres empresses de Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A.

Participació en altres societats

16Actuacióeconòmica

229Resum de gestió 2014 Actuació econòmica

Les inversions realitzades l’any 2014 han ascendit a 2,68 milions d’euros, que es desglossen en: 1,05 milions d’euros en immobilitzat intangible, 2,2 milions d’euros en immobilitzat material i un saldo de 0,48 milions d’euros en variacions d’immobilitzat en curs. Aquesta xifra suposa una notable reducció respecte a l’any anterior, en què es van comptabilitzar unes inversions de 14,2 milions d’euros.

Conceptes Milers d’euros

Immobilitzat intangible: 1.047,9

Drets de traspàs 0,0

Aplicacions informàtiques 1.047,9

Immobilitzat material: 1,151,1

Edificis i altres construccions 338,0

Maquinària, instal·lacions i utillatge 456,5

Mobiliari i estris 94,2

Equips per a procés d’informació 100,1

Elements de transport 97,5

Recanvis per immobilitzat 64,8

Subtotal 2.199,0

Variació d’immobilitzat en curs 478,3

Total 2.677,3

Inversions a TB

Pel que fa al seu volum, les inversions més importants corresponen a: —Aplicacions informàtiques: correspon a les inversions destinades a

la planificació i la prestació de servei i a la implantació de TMB Digital a bus.

—En l’apartat d’edificis i altres construccions s’inclouen bàsicament les inversions destinades a la pavimentació de l’aparcament de Zona Franca - Port.

—Les inversions en maquinària, instal·lacions i utillatge corresponen principalment al sistema SIRAC d’identificació de programes mediambientals als CON de Ponent i Horta i a la millora de les instal·lacions de la cotxera del Triangle.

—Les inversions en elements de transport corresponen sobretot a filtres SCRT.

D’altra banda, el saldo de 478,3 milers d’euros de variacions d’immobilitzat en curs correspon bàsicament a les inversions en la zona de càrrega de vehicles elèctrics del centre del Triangle, la implantació de Wi-Fi a la flota d’autobusos i les destinades a la cogeneració d’electricitat al Triangle.


En el gràfic es pot veure l’evolució de les inversions del període 2008-2014 de Transports de Barcelona, on es pot apreciar un clar descens a partir de l’any 2010 fins a situar-se en uns nivells mínims aquest any 2014. Aquesta davallada és conseqüència de l’aplicació de mesures destinades a reduir les necessitats financeres de les empreses, la qual cosa ha obligat a prioritzar les inversions i a optimitzar els recursos disponibles, afrontant al mateix temps els compromisos de qualitat del servei.

Evolució de les inversions a TB(milers d'euros)

45.000,00

40.000,00

35.000,00

30.000,00

25.000,00

20.000,00

15.000,00

10.000,00

5.000,00

0

26.2

17,8

2008 2011 2012 201320102009

35.5

88,1

39.5

95,7

26.7

88,7

21.4

26,2

14.2

23,5

Inversions a TB

2.67

7,3

2014


A continuació es comenta l’evolució del compte de pèrdues i guanys de TB de l’any 2014 i la seva comparació amb el de l’exercici anterior:

—Ingressos d’explotació

Els ingressos totals de l’any 2014, sense incloure les subvencions al servei, han crescut 3,19 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 2,4% respecte a l’any anterior. Aquest augment s’explica sobretot per la bona evolució dels ingressos per vendes a la xarxa regular de bus. Concretament, la recaptació ha crescut 3,3 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 2,5% respecte a l’any anterior. Aquesta bona evolució de les vendes s’ha produït gràcies al creixement del passatge i a l’actualització de les tarifes anuals.

Les comissions, els descomptes i els ràpels de l’exercici han baixat 134 mil euros, la qual cosa suposa un descens de l’1,4%, mentre que els ingressos accessoris han augmentat 123 mil euros (+2,1%). Dins d’aquests últims, les partides que més han crescut han estat: els cànons de publicitat, els ingressos pels serveis d’assessoria de cooperació exterior i els derivats dels serveis especials d’autobusos.

Les subvencions especials han disminuït un 2,5%, principalment pel descens de les subvencions rebudes de projectes participats.

Finalment, els ingressos per pensions, que no tenen cap incidència sobre el resultat del compte de pèrdues i guanys, han baixat 239 milers d’euros respecte l’exercici anterior.

—Despeses d’explotació

Les despeses d’explotació abans d’amortitzacions han disminuït 1,47 milions d’euros respecte a l’any anterior, gràcies, sobretot, al descens de les partides del carburant (-8,3%), dels serveis exteriors (-2,0%) i de les variacions de les provisions. La davallada de les despeses de carburant s’ha produït principalment en la factura del gasoil i, en menor mesura, en la del gas natural destinat als autobusos. L’explicació es deu: al consum més baix de gasoil, a causa de la disminució de quilòmetres recorreguts pel conjunt de la flota i a un lleuger descens del consum de gasoil per cada 100 km recorreguts, i també al descens del preu mitjà dels carburants aquest any 2014.

Pel que fa als serveis exteriors, les partides on s’ha produït una reducció més forta de les despeses han estat les següents: promoció i comunicació, assistència tècnica i estudis i els subministraments.

Quant a la resta de partides, tant les despeses de personal com les d’aprovisionaments han augmentat lleugerament respecte de l’any anterior (han crescut un 0,9% i un 0,8% respectivament). Els tributs han augmentat un 12,4%, a causa principalment de l’increment de l’impost sobre béns immobles i al pagament de l’impost sobre gasos fluorats aquest 2014.

Compte de pèrdues i guanys a TB


—Altres despeses

L’amortització neta (després de subvencions en capital traspassades a l’exercici) s’ha reduït 2,55 milions d’euros (-9,7%) respecte a l’any anterior. Les disminucions principals han estat les dotacions a l’amortització d’elements de transport, les de maquinària, instal·lacions i utillatge i les amortitzacions d’edificis i altres construccions. D’altra banda, les subvencions en capital han baixat 0,58 milions d’euros bàsicament pel descens de les subvencions derivades del Conveni amb Gas Natural de reducció d’emissions per la compra d’autobusos propulsats amb GNC.

Per contra, les despeses financeres han crescut 0,76 milions d’euros en aquest darrer exercici.

Finalment, fruit de l’increment d’ingressos, per un costat, i dels estalvis realitzats en les despeses, per l’altre, les subvencions al servei de l’exercici, necessàries per equilibrar el compte de pèrdues i guanys, aquest any 2014 han disminuït 6,45 milions d’euros (-3,9%) respecte a l’any anterior.

Finalment, en el gràfic següent es recull l’evolució de les despeses d’explotació en euros corrents i en euros constants de l’any 2014 dels últims exercicis. Dins d’aquestes despeses s’han inclòs: els aprovisionaments, el carburant, el personal, els serveis exteriors, les pensions, els tributs i les variacions de les provisions. No s’hi han inclòs els resultats per les vendes d’immobilitzat.

Actuació econòmica

310.000300.000290.000280.000270.000260.000250.000240.000230.000220.000

2013

2009

2010

2011

2012

275.588

296.995

268.306

280.725

284.564

290.758

252.786

269.079

Despeses d'Explotació de TB(milers d'euros) Despeses d'Explotació en euros corrents Despeses d'Explotació en euros constants 2014

2014

267.664

En termes reals (deflactant segons els IPC anuals), les despeses d’explotació en euros constants del 2014 han experimentat un descens a conseqüència de l’esforç que s’ha fet. Així, les despeses d’explotació de l’any 2014, que han ascendit a 267,7 milions d’euros, en termes reals han estat inferiors a les dels anys 2009, 2010 i 2011.

La davallada que s’observa de les despeses d’explotació de l’any 2012, obeeix principalment al descens atípic de les despeses de personal d’aquell any arran de l’aplicació del Reial decret llei 20/2012 i els descomptes salarials aplicats per les vagues que es van produir en aquell exercici.


266.388

251.009267.664


Compte de pèrdues i guanys (en milers d’euros) (1)Any 2014

(2)Any 2013

Diferència(1) - (2) (%)

A) OPERACIONS CONTINUADES

Ingressos Vendes 135.116 131.777 3.340 2,5

Comissions i ràpels -9.583 -9.718 134 -1,4

Ingressos accessoris 5.978 5.855 123 2,1

Ingressos pla de pensions 458 697 -239 -34,3

Subvencions especials 6.433 6.599 -166 -2,5

Subvencions al servei 157.993 164.442 -6.449 -3,9

Total ingressos 296.395 299.652 -3.258 -1,1


Aprovisionaments 9.271 9.196 74 0,8

Electricitat/carburants 23.553 25.678 -2.125 -8,3

Personal 201.397 199.575 1.823 0,9

Aportació al Sistema Complementari de Pensions: 458 697 -239 -34,3

Sist. Complement. de Pensions Contingència Jubilació 0 0 0

Sist. Complement. de Pensions Contingència Risc 458 697 -239 -34,3

Serveis exteriors 33.598 34.285 -686 -2,0

Tributs 496 441 55 12,4

Variacions de les provisions -1.109 -793 -316

Resultat per vendes d’immobilitzat -11 40 -51

Total despeses abans d'amortitzacions 267.653 269.119 -1.466 -0,5

Amortitzacions 29.883 33.013 -3.131 -9,5

Subv. en capital imputada a pèrdues i guanys -6.261 -6.842 581 -8,5

Amortització neta 23.621 26.171 -2.550 -9,7

Total despeses d’explotació 291.274 295.290 -4.016 -1,4

Despeses financeres

Desp. financ. per sanejament CP 0 0 0

Desp. financ. estructurals (inclou lísing) 5.120 4.362 758 17,4

Total despeses financeres 5.120 4.362 758 17,4

Resultat total abans d’impostos 0 0 0

Impost sobre societats 0 0 0 -

Resultat de l’exercici procedent d’operacions continuades (després d’impost sobre societats)

0 0 0

B) OPERACIONS INTERROMPUDES

Resultat de l’exercici procedent d’operacions interrompudes (després d’impost sobre societats)

0 0 0

RESULTAT DE L’EXERCICI 0 0 0

Actuació econòmica Compte de pèrdues i guanys a TB


Balanç de situació el 31 de desembre (en milers d’euros)

Transports de Barcelona, SA Any 2014 Any 2013 Diferència

ACTIU Actiu no corrent 271.528 344.662 -73.134

Immobilitzat tangible 9.117 9.340 -223

Immobilitzat material 216.898 243.886 -26.988

Inversions en empreses del grup i associades a llarg termini 5.304 5.304 0

Inversions financeres a llarg termini 40.210 86.132 -45.922

Actiu corrent 48.301 101.289 -52.988

Existències 4.161 4.395 -234

Deutors comercials i altres comptes per cobrar 41.907 94.608 -52.701

Inversions financeres a curt termini 10 24 -14

Periodificacions a curt termini 95 92 3

Efectius i altres actius líquids equivalents 2.129 2.170 -41

TOTAL ACTIU 319.829 445.951 -126.122

PATRIMONI NET I PASSIU

Patrimoni net 153.579 158.640 -5.061

Fons propis: 127.984 127.984 0

Capital escripturat 8.415 8.415 0

Reserves 119.569 119.569 0

Resultat de l’exercici 0 0 0

Ajustaments per canvi de valor -255 -946 691

Subvencions, donacions i llegats rebuts 25.851 31.602 -5.751

Passiu no corrent 100.209 112.568 -12.359

Deutes a llarg termini 100.209 112.568 -12.359

Passiu corrent 66.042 174.743 -108.701

Provisions a curt termini 1.038 616 422

Deutes a curt termini 27.544 57.663 -30.119

Deutes amb empreses del grup i associades a curt termini 0 77.940 -77.940

Creditors comercials i altres comptes per pagar 30.923 31.849 -926

Periodificacions a curt termini 6.537 6.675 -138

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 319.829 445.951 -126.122


Accions pròpies

La societat no té accions pròpies. Durant l’any no s’han produït transaccions amb accions pròpies.

Terminis de pagaments a proveïdors

El termini mitjà de pagament a proveïdors ha estat de 56 dies l’any 2014; en part, això es deu al fet que en lloc de pagar les subvencions al servei a 30 dies, l’ATM ho fa a 60 dies. En la mesura del possible (sobretot si l’ATM redueix el seu període de pagament de les subvencions a 30 dies) aquest termini mitjà s’anirà reduint, tot i que actualment ja es troba en un nivell raonable. Gradualment també es podrà millorar una mica si s’assoleixen acords amb alguns proveïdors.



Les inversions realitzades al llarg de l’exercici han representat 16,79 milions d’euros que es desglossen en: 0,82 milions d’euros corresponen a inversions en immobilitzat intangible (aplicacions informàtiques); 9,33 milions d’euros a immobilitzat material i 6,64 milions d’euros a variacions d’immobilitzat en curs.

Conceptes Milers d’euros

Immobilitzat intangible: 815,7

Estudis i projectes 0,0

Aplicacions informàtiques 815,7

Immobilitzat material: 9.331,3

Terreny i béns naturals 0,0


Instal·lacions fixes 4.947,8

Maquinària, instal·lacions i utillatge 1.880,3

Subcentrals 188.3


Equips per a procés d’informació 521,3


Recanvis per a immobilitzat 1.038,8

Inversions immobiliàries: 0,0

Inversions en terrenys i béns 0,0

Aplicacions informàtiques 0,0

Total 10.147,0

Variació d’immobilitzat en curs 6.640,4

Total 16.787,4

Inversions a FMB

Dins d’aquestes inversions destaquen, per la seva quantia, les següents:

—Inversions en immobilitzat intangible: —Dins de les aplicacions informàtiques s’inclouen les que fan

referència a TMB Digital. —Inversions en immobilitzat material: —Dins del capítol d’edificis i altres construccions, destaquen

les realitzades en el condicionament del taller de La Sagrera i la consolidació de la façana de l’immoble de Sant Genís.

—En l’apartat d’instal·lacions fixes, les inversions més importants s’han destinat a les fixacions antivibratòries, la bretelle d’Hospital de Bellvitge, el monitoratge dels motors d’agulles i les escales mecàniques de Poble Sec i Sants Estació.

—Quant a les inversions en maquinària, instal·lacions i utillatge, cal ressaltar les destinades a la cambra de comunicacions de l’estació de Clot (L1), les columnes elevadores del Triangle Ferroviari i els descarregadors de tensió entre les passarel·les i el carril de les línies 2 i 4.

—En l’apartat de subcentrals destaca la interconnexió de la subcentral de Feixa Llarga i la subcentral de Bellvitge.

—Les inversions en elements de transport fan referència principalment al detector de descarrilaments dels trens de la sèrie 9000.

—Pel que fa a la partida de recanvis per a immobilitzat, destaquen les inversions en peces i recanvis per als trens.

236Resum de gestió 2014 Actuació econòmica Inversions a FMB

70.000,00

60.000,00

50.000,00

40.000,00

30.000,00

20.000,00

10.000,00

0.00

46.6

07,8

2008 2011 2012 201320102009

59.6

19,2

62.6

40,2

47.0

77,9

23.3

71,9 11.7

51,4

Evolució de les inversions a FMB(milers d'euros)

Quant a les variacions d’immobilitzat en curs, corresponen a les diferències de saldo d’aquest compte. Fan referència principalment a les inversions en cambres de comunicacions, a la implantació de l’EMV a les màquines distribuïdores de títols, a la seguretat d’escales mecàniques, a la remodelació dels trens de la sèrie 2000 i als punts antivibratoris, entre d’altres.

2014

16.7

87,4

En el gràfic es pot veure l’evolució de les inversions de Metro dels últims exercicis, on es pot apreciar un clar descens des de l’any 2010. Aquesta davallada és conseqüència de l’aplicació de mesures destinades a reduir les necessitats financeres de la societat que han obligat a prioritzar les inversions i a optimitzar els recursos disponibles. Tanmateix, aquest any 2014 les inversions han crescut 5,0 milions d’euros respecte a l’any anterior.


Compte de pèrdues i guanys a FMB

A continuació es comenta l’evolució del compte de pèrdues i guanys d’FMB de l’any 2014 i la seva comparació amb el de l’exercici anterior:

—Ingressos de l’exercici:

Els ingressos totals de l’exercici, sense incloure les subvencions al servei, han augmentat 11,3 milions d’euros, la qual cosa representa un creixement del 4,4% respecte a l’any anterior. Aquest augment ha estat motivat sobretot pel creixement de les vendes de bitllets. En concret, aquests ingressos han augmentat 11,6 milions d’euros (4,8%) a causa del creixement del passatge respecte a l’any anterior, com s’ha apuntat anteriorment, i a la bona evolució de la tarifa mitjana per viatger, fruit de l’actualització de tarifes de principis d’any. Tanmateix, les comissions, els descomptes i els ràpels aplicats sobre les vendes dels títols de transport han crescut un 16,9% respecte a l’any anterior.

La partida d’ingressos accessoris ha estat similar a la de l’any anterior; de fet, ha crescut un lleuger 1,1%. Entre les partides que més han augmentat destaquen els ingressos procedents dels cànons publicitaris i els derivats de l’assessoria internacional de cooperació exterior. Les subvencions especials han disminuït lleugerament (-1,4%) a causa del descens de les subvencions rebudes de projectes, i els ingressos per pensions, que tenen un efecte neutre sobre el compte de pèrdues i guanys, han baixat 64 milers d’euros.

—Despeses d’explotació:

El conjunt de les despeses d’explotació (sense incloure el resultat de la venda de la finca de Mercat Nou de l’any 2013) ha crescut 7,7 milions d’euros (2,0%) respecte a l’any anterior.

La partida d’aprovisionaments ha augmentat 1,14 milions d’euros (16,8%), bàsicament a causa de l’increment de les despeses en materials per a consum i reposició i de títols de viatge per la regularització d’estocs de bobines tèrmiques. Les despeses d’energia, tot i el descens del consum, han crescut 0,5 milions d’euros (1,7%) per l’augment del preu mitjà del kWh.

Una altra partida que ha crescut ha estat la de serveis exteriors, els quals s’han incrementat 4,75 milions d’euros (2,6%). No obstant això, si s’exclou el rènting dels trens i els cànons de la L9/10, els serveis exteriors s’han mantingut constants en 55,0 milions d’euros els dos últims exercicis. Per un costat, les partides que més han augmentat han estat, entre d’altres: les despeses de reparacions i conservació d’edificis, de maquinària i instal·lacions i d’elements de transport.

Per l’altre, en canvi, les partides que més s’han reduït han estat les d’assegurances per responsabilitat civil i les de treballs d’informàtica.

Finalment, les variacions de les provisions han augmentat 3,35 milions d’euros i les despeses de pensions s’han reduït 64 milers d’euros, però, com s’ha dit abans, aquestes no tenen cap efecte sobre el resultat del compte de pèrdues i guanys.


— Altres despeses:

L’amortització neta (amortitzacions menys subvencions en capital traspassades a l’exercici) ha disminuït 0,72 milions d’euros, un 2,1% respecte a l’any anterior, bàsicament per la reducció de les dotacions a l’amortització de maquinària, instal·lacions i utillatge, les d’elements de transport i les de recanvis per a immobilitzat. Per contra, les subvencions en capital imputades a pèrdues i guanys han baixat respecte a l’any anterior.

Les despeses financeres han augmentat 3,37 milions d’euros a conseqüència de l’increment del pagament d’interessos de les operacions d’endeutament requerit per l’ATM dels anys 2009-2014.

Les subvencions al servei de l’exercici, necessàries per equilibrar el compte de pèrdues i guanys, han ascendit a 175,9 milions d’euros, és a dir, han baixat un 0,5% respecte a l’any anterior. Dins d’aquest import s’inclouen 130,6 milions d’euros de subvencions necessàries per fer front al rènting de trens i als cànons de la L9/10, les quals han crescut 4,76 milions d’euros. En canvi, les subvencions destinades específicament al servei han baixat 5,67 milions d’euros gràcies a l’increment dels ingressos de la societat i a la contenció de les despeses d’explotació.

Finalment, en el gràfic següent es recull l’evolució de les despeses d’explotació en euros corrents i en euros constants de l’any 2014. Dins d’aquestes despeses s’han inclòs: els aprovisionaments, l’energia, el personal, els serveis exteriors, les pensions, els tributs i les variacions

305.000

295.000

285.000

275.000

265.000

255.000

245.000

235.000

225.000

2013

2009

2010

2011

2012

260.244

280.459

285.541

298.759

279.616

285.702

256.137 254.476

de les provisions. No s’hi han inclòs les despeses de rènting dels trens, els cànons de la L9 i els resultats per les vendes d’immobilitzat ni tampoc el resultat per la venda de la finca de Mercat Nou de l’any 2013.

Despeses d'explotació de FMB (no inclou renting trens i cànons L9/10)(milers d'euros) Despeses d'explotació en euros corrents Despeses d'explotació en euros constants 2014

2014

260.518

En termes reals (deflactant segons l’IPC), la sèrie de les despeses d’explotació en euros constants del 2014 ha experimentat un descens a partir de l’any 2010 fruit de les mesures realitzades per disminuir les despeses de la societat. Així, en euros constants 2014, les despeses d’explotació s’han reduït 38,2 milions d’euros des de l’any 2010 (-12,8%).


257.950257.046

260.518


Nota: dins dels serveis exteriors s’inclouen, en concepte de rènting de trens, 76.075 milers d’euros de l’any 2014 i 72.964 milers d’euros de l’any 2013. També l’any 2014 hi ha inclosos 54.554 milers d’euros de cànons de la L9/10 i, pel mateix concepte, 52.901 milers d’euros a l’any 2013.

Compte de pèrdues i guanys (en milers d’euros) (1)Any 2014

(2)Any 2013

Diferència(1) - (2) (%)



Comissions i ràpels -2.979 -2.548 -431 16,9

Ingressos accessoris 15.538 15.366 172 1,1

Ingressos pla de pensions 340 405 -64 -15,9



Subvencions al Servei per rènting trens i cànons L9/10 130.629 125.866 4.763 3,8

Total ingressos 443.795 433.422 10.373 2,4


Aprovisionaments 7.926 6.784 1.143 16,8

Electricitat/carburants 29.846 29.350 496 1,7

Personal 162.980 164.423 -1.444 -0,9

Aportació al Sistema Complementari de Pensions: 340 405 -64 -15,9

Sist. Complementari de Pensions Contingència Jubilació 0 0 0

Sist. Complementari de Pensions Contingència Risc 340 405 -64 -15,9

Serveis exteriors 185.660 180.908 4.752 2,6

Tributs 213 223 -10 -4,5

Variacions de les provisions 4.171 818 3.353 409,9

Resultat per vendes d’immobilitzat 1 514 -513 -99,8

Resultat per venda de Mercat Nou -6.752 6.752

Total despeses abans d'amortitzacions 391.138 376.673 14.464 3,8

Amortitzacions 38.126 39.938 -1.812 -4,5

Subv. en capital imputada a pèrdues i guanys -4.350 -5.439 1.090 -20,0

Amortització neta 33.776 34.499 -723 -2,1

Total despeses d’explotació 424.914 411.172 13.742 3,3

Despeses financeres

Despeses financeres per sanejament CP 14.907 11.559 3.348 29,0

Despeses financeres estructurals (inclou leasing) 3.964 3.939 26 0,7

Total despeses financeres 18.871 15.498 3.374 21,8

Resultat total abans d’impostos 10 6.752 -6.742

Impost sobre societats -10 -324 314

Resultat de l’exercici procedent d’operacions continuades (després d’impost sobre societats)

0 6.428 -6.428


Resultat de l’exercici procedent d’operacions interrompudes (després d’impost sobre societats)

0 0 0

RESULTAT DE L’EXERCICI 0 6.428 -6.428

Actuació econòmica Compte de pèrdues i guanys a FMB


Balanç de situació el 31 de desembre (en milers d’euros)

Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA Any 2014 Any 2013 Diferència

ACTIU Actiu no corrent 818.322 633.382 184.940



Inversions immobiliàries 0 78 -78


Inversions financeres a llarg termini 500.166 293.883 206.283

Actiu corrent 75.669 170.178 -94.509

Existències 5.617 5.142 475


Inversions en empreses del grup i associades a curt termini 0 55.240 -55.240

Inversions financeres a curt termini 22 25 -3

Periodificacions a curt termini 616 622 -6

Efectius i altres actius líquids equivalents 43.581 6.920 36.661

TOTAL ACTIU 893.992 803.560 90.432


Patrimoni net 196.462 219.618 -23.156

Fons propis: 125.121 125.121 0


Reserves 114.894 108.466 6.428

Resultat de l’exercici 0 6.428 -6.428

Ajustaments per canvi de valor -24.873 -2.459 -22.414

Subvencions, donacions i llegats rebuts 96.214 96.956 -742

Passiu no corrent 568.899 298.998 269.901

Deutes a llarg termini 568.899 298.998 269.901

Passiu corrent 128.631 284.944 -156.313

Provisions a curt termini 6.392 2.364 4.028


Creditors comercials i altres comptes per pagar 81.906 195.521 -113.615

Periodificacions a curt termini 9.011 7.869 1.142

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 893.992 803.560 90.432


Accions pròpies

La societat no té accions pròpies. Durant l’any no s’han produït transaccions amb accions pròpies.


El termini mitjà de pagament a proveïdors ha estat de 78 dies l’any 2014; en part, això es deu al fet que en lloc de pagar les subvencions al servei a 30 dies, l’ATM ho fa a 60 dies.

D’altra banda, s’està estudiant presentar a la mesa de contractació de TMB una proposta perquè el Comitè de Contractació analitzi la possibilitat que en els nous contractes o en els que es renovin amb els proveïdors, s’inclogui una clàusula que acordi que el pagament sigui a 60 dies, i quedi ratificada per la Comissió Executiva. Aquesta mesura tindria un abast limitat i rebaixaria algun dia el període mitjà de pagament, però aquest no es reduirà significativament fins que l’ATM no avanci també el seu període de pagament de les subvencions.



L’exercici del 2014 ha transcorregut dins d’una conjuntura de creixement econòmic positiu de l’economia espanyola, però molt feble, per la qual cosa ha estat el setè any consecutiu d’estancament econòmic en el qual les empreses de TMB han continuat aplicant mesures de racionalització de la despesa, al mateix temps que han afrontat els compromisos de prestació del servei amb uns estàndards de qualitat determinats.

Tal com s’ha comentat anteriorment, al llarg de l’exercici s’han produït uns esdeveniments que permeten donar estabilitat al marc financer d’acord amb el qual operaran els propers anys les societats que integren TMB. En primer lloc, el 6 de març del 2014, el Consell d’Administració de l’ATM va aprovar el Pla marc 2014-2031 de sanejament financer del sistema de transport públic i de refinançament del deute generat pel desequilibri entre les necessitats del sistema i les aportacions de les administracions en el període 2009-2013. Igualment, es van aprovar les bases per a la redacció del Pla quadriennal de finançament 2014-2017 amb les administracions, i dels contractes programa 2014-2017 amb els operadors de transport.

Posteriorment, el 5 de novembre del 2014 es van signar el Conveni de finançament 2014-2017 entre les administracions públiques catalanes i l’ATM, el Contracte programa entre l’ATM i els diferents operadors i, l’endemà, el dia 6, el Contracte financer entre els bancs i Ferrocarril Metropolità de Barcelona, ja que aquest últim, a instàncies de l’ATM, actua com a instrument financer del sistema.

Compte de pèrdues i guanys del grup consolidat de TMB

Finalment, en l’àmbit del negoci destaca la posada en marxa de la tercera fase de la nova xarxa de bus el mes de setembre passat.

—Ingressos d’explotació:

El total d’ingressos del grup consolidat de TMB (sense incloure les subvencions al servei) ha crescut 14,7 milions d’euros (3,7%) respecte a l’exercici anterior. Principalment l’augment s’ha degut a l’increment dels ingressos per vendes en 14,8 milions d’euros (4,1%).

Els ingressos accessoris s’han mantingut molt similars als de l’any anterior, ja que han crescut un 0,4%. Dins d’aquests, les partides que més han crescut han estat els ingressos per cànons de publicitat i els derivats dels serveis d’assessoria de cooperació exterior. Per contra, les subvencions especials han disminuït 211 milers d’euros (-2,2%) a causa, principalment, del descens de les subvencions rebudes de projectes participats.

Finalment, cal ressaltar que les subvencions al servei de l’exercici s’han reduït 7,4 milions d’euros (-2,2%) gràcies a un increment dels ingressos superior al de les despeses.

—Despeses d’explotació:

El conjunt de les despeses d’explotació abans d’amortitzacions ha augmentat 13,1 milions d’euros (+2,0%) respecte a l’any anterior.No obstant això, si s’exclou el resultat atípic positiu de 6,75 milions


d’euros procedent de la venda de la finca de Mercat Nou corresponent a l’any 2013, les despeses d’explotació només han crescut 6,3 milions d’euros, és a dir, un 0,97%.

Les partides que més s’han incrementat han estat la d’aprovisionaments, que ho ha fet 1,2 milions d’euros (+7,5%); les variacions de les provisions, que s’incrementen 3,0 milions d’euros, i la de serveis exteriors, que ha crescut 4,1 milions d’euros (+1,9%).

Pel que fa a aquesta última, cal ressaltar que si s’exclouen les despeses del rènting dels trens i els cànons de la línia 9/10, hagués disminuït 633 milers d’euros, és a dir, un -0,7%. Dins dels serveis exteriors, les partides que més s’han reduït han estat, entre d’altres, les següents: promoció i comunicació, assistència tècnica i estudis, els treballs d’informàtica i les assegurances. Les despeses de personal operatiu s’han mantingut molt similars a les de l’any anterior (han crescut un 0,1%) i destaca també la reducció d’1,6 milions d’euros en les

despeses d’energia i carburants (-2,9%). Aquesta última s’ha reduït sobretot per la disminució de les despeses de gasoil i gas natural dels autobusos a causa d’un consum més baix de carburant i al descens del preu mitjà dels carburants aquest 2014.

—Resta de despeses:

L’amortització neta (després de subvencions en capital traspassades a l’exercici) ha baixat 2,6 milions d’euros respecte a l’any anterior (-4,2%) i les despeses financeres han augmentat 3,8 milions d’euros, bàsicament per l’increment del pagament d’interessos de les operacions d’endeutament requerit per l’ATM dels anys 2009-2014.

Per acabar, el resultat de l’exercici del grup, després d’impostos, ha estat de 5,2 milions d’euros, xifra lleugerament superior (+1,4%) a la de l’any anterior si s’exclou el resultat positiu derivat de la venda de Mercat Nou corresponent a l’any 2013.



Compte de pèrdues i guanys del grup consolidat de TMB (en milers d’euros) Any 2014 Any 2013 Diferència % dif.



Accessoris a l’explotació 21.018 20.928 90 0,4



Total ingressos 745.596 738.229 7.367 1,0


Aprovisionaments 17.250 16.045 1.205 7,5

Electricitat/carburants 53.516 55.138 -1.622 -2,9

Personal operatiu 364.787 364.459 328 0,1

Aportació al Sistema complementari de Pensions: 798 1.102 -304 -27,5

Sistema Complementari de Pensions Contingència Jubilació 0 0 0

Sistema Complementari de Pensions Contingència Risc 798 1.102 -304 -27,5

Personal en procés de regulació 346 268 78 29,2

Serveis exteriors 218.406 214.275 4.131 1,9

Tributs 711 665 46 6,9

Variacions de les provisions 3.062 25 3.037

Resultat per vendes d'immobilitzat -10 554 -564 -101,8

Resultat per venda de Mercat Nou 0 -6.752 6.752

Total despeses abans d'amortitzacions 658.867 645.779 13.088 2,0

Amortitzacions 69.288 73.540 -4.252 -5,8

Subvencions en capital imputada a pèrdues i guanys -10.610 -12.281 1.671 -13,6

Amortització neta 58.678 61.259 -2.581 -4,2

Total despeses d’explotació 717.544 707.038 10.506 1,5

Despeses financeres

Despeses financeres per sanejament CP 14.907 11.559 3.348 29,0

Despeses financeres estructurals 8.215 7.735 480 6,2

Total despeses financeres 23.122 19.294 3.828 19,8

Participació en benefici de societats posades en equivalència 298 326 -28 -8,7

Resultat total abans d’impostos 5.228 12.223 -6.995 -57,2

Impost sobre societats -26 -340 314 -92,4

Resultat consolidat de l’exercici procedent d’operacions continuades (després d’impost sobre beneficis)

5.202 11.883 -6.681 -56,2


Resultat consolidat de l’exercici procedent d’operacions interrompudes (després d’impost sobre beneficis)

0 0 0

RESULTAT DE L’EXERCICI 5.202 11.883 -6.681 -56,2



Balanç de situació el 31 de desembre del grup consolidat TMB

(en milers d'euros) Any 2014 Any 2013 Diferència

ACTIU Actiu no corrent 1.094.795 982.881 111.914



Inversions immobiliàries 0 78 -78


Inversions financeres a llarg termini 540.476 380.035 160.441

Actiu corrent 133.282 215.724 -82.442

Existències 9.808 9.591 217


Inversions en empreses associades a curt termini 0 0 0

Inversions financeres a curt termini 20.033 51 19.982

Periodificacions a curt termini 710 673 37

Efectius i altres actius líquids equivalents 53.213 9.430 43.783

TOTAL ACTIU 1.228.078 1.198.605 29.473


Patrimoni net 382.154 405.169 -23.015

Fons propis: 285.218 280.016 5.202


Reserves 261.376 249.492 11.884

Resultats negatius d ´exercicis anteriors -2 -2 0

Resultat de l’exercici 5.202 11.883 -6.681

Ajustaments per canvi de valor -25.128 -3.405 -21.723

Subvencions, donacions i llegats rebuts 122.064 128.558 -6.494

Passiu no corrent 669.108 411.566 257.542

Deutes a llarg termini 669.108 411.566 257.542

Passiu corrent 176.816 381.870 -205.054

Provisions a curt termini 7.430 2.980 4.450


Creditors comercials i altres comptes per pagar 94.670 226.605 -131.935

Periodificacions a curt termini 15.565 14.521 1.044

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 1.228.078 1.198.605 29.473

Actuació econòmica Compte de pèrdues i guanys del grup consolidat de TMB


Accions pròpies

Les societats del Grup no tenen accions pròpies. Durant l’any no s’han produït transaccions amb accions pròpies.


El termini mitjà de pagament a proveïdors a Ferrocarril Metropolità de Barcelona ha estat de 78 dies l’any 2014; en part, això es deu al fet que, en lloc de pagar les subvencions al servei a 30 dies, l’ATM ho fa a 60 dies.

D’altra banda, s’està estudiant presentar a la mesa de contractació de TMB una proposta perquè el Comitè de Contractació analitzi la possibilitat que en els nous contractes o en els que es renovin amb els proveïdors, s’inclogui una clàusula que acordi que el pagament sigui a 60 dies, i quedi ratificada per la Comissió Executiva. Aquesta mesura tindria un abast limitat i rebaixaria algun dia el període mitjà de pagament, però aquest no es reduirà significativament fins que l’ATM no avanci també el seu període de pagament de les subvencions.

A Transports de Barcelona, el termini mitjà de pagament a proveïdors ha estat de 56 dies l’any 2014; en part, això es deu al fet que, en lloc de pagar les subvencions al servei a 30 dies, l’ATM ho fa a 60 dies. En la mesura del possible (sobretot si l’ATM redueix el seu període de pagament de les subvencions a 30 dies) aquest termini mitjà s’anirà reduint, tot i que actualment ja està en un nivell raonable.

Gradualment també es podrà millorar una mica si s’assoleixen acords amb alguns proveïdors.



Pel que fa a la societat Projectes i Serveis de Mobilitat, el termini mitjà de pagament a proveïdors ha estat de 80 dies l’any 2014. S’intentarà reduir gradualment el període mitjà de pagament a mesura que es vagin renovant els contractes antics i se’n facin de nous a fi de baixar-lo fins als 60 dies de termini.

Les inversions realitzades en la societat durant l’exercici del 2014 han ascendit a 1,03 milions d’euros, dels quals les partides amb un import més elevat corresponen a:

—Aplicacions informàtiques (sistema de gestió comercial).

—Instal·lacions fixes: correspon a la gran reparació realitzada l’any 2014 (conjunt de rodolament en tres estacions, balancins de 12 pilones, etc.).

—Maquinària, instal·lacions i utillatge: autoliquidadores d’efectiu.

—Variació d’immobilitzat en curs: correspon bàsicament a la remodelació dels accessos a les estacions del Telefèric.

Inversions a Projectes i Serveis de Mobilitat, SA

ConceptesMilers

d'Euros

Immobilitzat Immaterial: 119,0

Aplicacions Informàtiques 119,0

Immobilitzat Material: 823,1


Instal·lacions fixes 766,2

Maquinària, instal·lacions i utillatge 51,3


Equips per a procés d'informació 0,0


Recanvis per immobilitzat 0,0

Total 942,1

Variació Immobilitzat en curs 88,1

Total 1.030,2


Compte de pèrdues i guanys de Projectes i

Serveis de Movilitat, SA

Compte de Pèrdues i Guanys de Projectes i Serveis de Mobilitat, SA

El resultat total de l’exercici, després de l’impost sobre societats, ha estat de 4,9 milions d’euros de benefici, la qual cosa ha suposat un descens de 0,23 milions d’euros respecte al de l’any anterior (-4,4%). Aquesta disminució del resultat positiu s’explica exclusivament pel creixement de les dotacions a l’amortització en 0,69 milions d’euros, ja que si s’exclouen aquestes últimes, el resultat brut d’explotació positiu ha augmentat 0,16 milions d’euros (+3,1%).

Aquesta millora del resultat abans d’amortitzacions s’ha produït per un augment dels ingressos del 2,3% (motivat sobretot pel creixement de les vendes) i per una contenció de les despeses d’explotació abans d’amortitzacions les quals baixen un 0,4%.


Compte de Pèrdues i Guanys de Projectes i Serveis de Mobilitat, SA (en euros) Any 2014 Any 2013 Diferència % dif.


Ingressos d'explotació

Vendes 6.702.341,47 6.549.572,90 152.768,57 2,3

Accessoris a l’explotació 235.651,54 233.962,19 1.689,35 0,7

Total ingressos 6.937.993,01 6.783.535,09 154.457,92 2,3


Aprovisionaments 53.143,00 65.233,16 -12.090,16 -18,5

Electricitat/carburants 117.049,70 109.694,00 7.355,70 6,7

Personal operatiu 756.516,83 728.945,60 -27.571,23 3,8

Serveis exteriors 678.597,50 709.408,43 -30.810,93 -4,3

Tributs 1.560,96 1.166,48 394,48 33,8

Resultat per vendes d’immobilitzat 269,82 -556,60 826,42

Total despeses abans d'amortitzacions 1.607.137,81 1.613.891,07 -6.753,26 -0,4

Amortitzacions 1.280.627,43 588.973,79 691.653,64 117,4

Total despeses d’explotació 2.887.765,24 2.202.864,86 684.900,38 31,1

Resultat net d'explotació 4.050.227,77 4.580.670,23 -530.442,46 -11,6

Resultat financer -869.906,89 -565.250,00 -304.656,89 53,9

Resultat procedent d’operacions continuades (abans d’impost sobre societats)

4.920.134,66 5.145.920,23 -225.785,57 -4,4

Impost sobre societats 15.912,97 15.967,84 -54,87 -0,3

Resultat procedent d’operacions continuades (després d’impost sobre societats)

4.904.221,69 5.129.952,39 -225.730,70 -4,4


Resultat d’operacions interrompudes (després d’impost sobre societats)

0,00 0,00 0,00

RESULTAT DE L’EXERCICI 4.904.221,69 5.129.952,39 -225.730,70 -4,4

Compte de pèrdues i guanys de Projectes i Servei de Mobilitat, SA


L’augment dels ingressos per les vendes de bitllets del Telefèric han augmentat 154,5 milers d’euros (+2,3%) gràcies a l’actualització de les tarifes a les primeries del 2014.

Els ingressos accessoris han crescut 1,69 milers d’euros (0,7%) respecte a l’any anterior, principalment per la cessió d’espais per a ús fotogràfic, tot i el descens de la facturació de l’assistència tècnica a l’exterior.

Dins de les despeses d’explotació abans d’amortitzacions (que baixen un -0,4%) destaca el descens dels aprovisionaments en 12,0 milers d’euros (materials per a consum i reposició) i els serveis exteriors, que baixen 30,8 milers d’euros, bàsicament per un increment dels imports derivats del cobrament d’indemnitzacions i per un descens de les despeses de projectes de cooperació exterior.

L’increment de les dotacions a l’amortització en 691,65 milers d’euros es deu principalment a la partida d’amortitzacions d’edificis i altres construccions (amortització dels elements de la gran reparació efectuada amb motiu de la revisió tècnica extraordinària realitzada en el primer trimestre de l’any).

Un altre factor que ha contribuït a la millora del resultat net total de l’exercici ha estat l’augment dels resultats financers positius en 304,7 milers d’euros.

Actuació econòmica Compte de pèrdues i guanys de Projectes i Servei de Mobilitat, SA


Balanç de situació abreujat de Projectes i Serveis de Mobilitat, SA, el 31 de desembre de 2014

(en euros) Any 2014 Any 2013 Diferència

ACTIU Actiu no corrent 10.808.145,10 10.997.608,67 -189.463,57

Immobilitzat tangible 120.586,83 31.169,25 89.417,58

Immobilitzat material 10.493.323,61 10.833.148,44 -339.824,83

Inversions en empreses del grup i associades a llarg termini 94.234,66 113.728,21 -19.493,55

Inversions financeres a llarg termini 100.000,00 19.562,77 80.437,23

Actiu corrent 27.820.579,87 23.392.507,64 4.428.072,23

Existències 30.140,43 54.364,77 -24.224,34

Deutors comercials i altres comptes per cobrar 287,573,96 297.554,74 -9.980,78

Inversions en empreses associades a curt termini 0,00 22.700.000,00 -22.700.000,00

Inversions financeres a curt termini 20.001.021,70 1.621,70 19.999.400,00

Efectius i altres actius líquids equivalents 7.501.843,78 338.966,43 7.162.877,35

TOTAL ACTIU 38.628.724,97 34.390.116,31 4.238.608,66


Patrimoni net 37.975.036,99 33.070.815,30 4.904.221,69

Fons propis: 37.975.036,99 33.070.815,30 4.904.221,69

Capital escripturat 10.003.100,00 10.003.100,00 0,00

Reserves 23.067.715,30 17.937.762,91 5.129.952,39

Resultat de l’exercici 4.904.221,69 5.129.952,39 -225.730,70

Passiu no corrent 0,00 0,00 0,00

Deutes a llarg termini 0,00 0,00 0,00

Passiu corrent 653.687,98 1.319.301,01 -665.613,03

Deutes a curt termini: 285.802,18 911.966,55 -626.164,37

Deutes amb entitats de crèdit 0,00 900.084,35 -900.084,35

Altres passius financers 285.802,18 11.882,20 273.919,98

Creditors comercials i altres compte a pagar: 350.855,80 390.304,46 -39.448,66

Proveïdors 26.132,95 94.932,78 -68.799,83

Proveïdors, empreses del grup i associades 175.385,49 155.705,34 19.680,15

Creditors varis 106.230,46 56.560,14 49.670,32

Personal, remuneracions pendents de pagament 17.646,19 17.582,25 63,94

Altres deutes amb Administracions Públiques 25.460,71 65.523,95 -40.063,24

Periodificacions a curt termini 17.030,00 17.030,00 0,00

TOTAL PATRIMONI PASSIU 38.628.724,97 34.390.116,31 4.238.608,66

Actuació econòmica Compte de pèrdues i guanys de Projectes i Servei de Mobilitat, SA


L’objectiu de TMB per al 2015 serà el manteniment de la qualitat i el nivell de servei que s’ha assolit els darrers anys, per tal de garantir una mobilitat sostenible i contribuir a la vertebració del territori, utilitzant els recursos disponibles de la manera més eficient.

Des de l’inici de la crisi econòmica actual, i ateses les restriccions pressupostàries de les administracions públiques, TMB ha adaptat el seu nivell d’inversions a un import equivalent a la reposició mínima dels seus actius, per tal de garantir la seguretat en el servei i, alhora, facilitar el finançament de les necessitats a les administracions. Per aquest motiu, les inversions dels darrers anys s’han situat sensiblement per sota de la xifra de l’amortització comptable.

El fet d’haver signat un contracte programa per a un període de quatre anys és molt positiu per a l’estabilitat financera de TMB, i per a la planificació de l’estratègia que s’implementarà els propers anys, la qual cosa permetrà fer plans d’inversió a mitjà termini amb l’objectiu de poder recuperar uns nivells similars a l’amortització neta. Cal recordar que el darrer contracte programa per a un període de temps similar va ser el del període 1998-2001. Per tant, el fet de reprendre acords per a quatre anys dóna una gran estabilitat al sistema.

L’objectiu de TMB per a l’exercici del 2015 serà poder prestar, en les millors condicions, el nivell d’oferta actual a la xarxa de metro, posar en servei l’ampliació de l’oferta de la xarxa d’autobús en hora punta

amb més vehicles i ajustar-se, al mateix temps, a les disponibilitats financeres que determina el Contracte programa ATM-TMB 2014-2017.Concretament, els objectius són:

— El manteniment de l’oferta a la xarxa de metro, al màxim nivell de qualitat i eficiència en el servei.

— La recuperació de la xifra d’inversions per fer actuacions que permetin posar al dia les instal·lacions, les infraestructures i el parc mòbil, per assegurar un servei de qualitat al futur.

—Les actuacions necessàries per poder posar en servei comercial l’extensió de la línia 9, el primer semestre del 2016, en concret, el tram I: Aeroport - Zona Universitària.

—L’ampliació de l’oferta d’autobús en hora punta amb més autobusos en servei en feiners, dissabtes i festius. El cost d’aquesta actuació serà assumit íntegrament per l’Administració, que ha instat aquesta actuació, que en aquest cas és l’Ajuntament de Barcelona, tal com preveu el Pla quadriennal ATM-TMB 2014-2017 i el Conveni de finançament 2014-2017 entre l’ATM i les administracions consorciades.

—La realització dels treballs necessaris per continuar amb el desenvolupament de la nova xarxa de bus.

—L’execució de les actuacions necessàries al conjunt de l’organització per adaptar TMB a les necessitats del gran projecte T-Mobilitat, que suposarà un canvi de paradigma en la gestió futura de la mobilitat.

—Durant l’any 2014 els resultats en nombre de passatge del telefèric de Montjuïc han estat satisfactoris i l’objectiu principal per a l’any 2015 és la consolidació d’aquests bons resultats.

Previsió per a l’any 2015

resum de gestió 2014 - ctescctesc.gencat.cat/doc/doc_14691164_1.pdf · resum de gestió 2014 6 el...

Documents