RESUM DE CATALÀPàgina 288- 293: LLENGUA I DIVERSITAT

La llengua o codi lingüístic és un sistema organitzat de signes que permet als parlants d’una comunitat lingüística produir i interpretar missatges. El conjunt de regles fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques que organitzen la llengua és la norma.

L’adaptació personal que usa cada individu de la llengua és la parla.

La diversitat lingüística depèn de:- Característica dels usuaris, varietats que parlen cada un.- Característiques de la situació comunicativa (origina varietats lingüístiques i registres).La variació lingüística fa referència als canvis que experimenta una llengua segons l’època, el lloc i el grup social en la qual s’usa.

Varietats geogràfiques Varietats històriques Varietats socials

Mantenen la llengua i la varietat una relació d’inclusió. La llengua es constitueix a partir de les seves variants i les variants a partir d’una llengua estàndard o base. La llengua estàndard és una varietat supradialectal, codificada i normativitzada. Permet superar les diferencies dialectals entre els parlants i així evitar la incomprensió (criteri d’incomprensió). La seva creació pot seguir tres models:- Unitarista: Agafa un dialecte com a base de l’estàndard i prescindeix dels demés

- Compositiu: Construeix l’estàndard a partir de la varietat de dialectes, de tots. - D’estàndards autònoms: Es dona quan una mateixa llengua es parla a llocs allunyats geogràficament (degut a la seva política i la seva administració es regulen de manera diferent).

1. Les varietats diacròniques o històriques són diferents formes que pren una llengua segons el pas del temps (i les modificacions que això implica). Les varietats històriques s’agrupen en:- Català dels orígens- Català medieval- Català dels segles XIV i XV- Català dels segles XVI al XIX- Català actualLes varietats generacionals son aquelles que es basen en certes expressions característiques d’una generació, que són substituïdes per la següent (molt comú en l’ambient del nom de les monedes). 2. Les varietats diastràtiques o socials són variants específiques de certs col·lectius que adopten canvis de tot tipus (morfològics, fonètics o lèxics) i depenen del parlar característic del grup, barri o classe social. Distingim dos tipus de grups socials:- Els més innovadors, que tendeixen al canvi- Els més conservadors, conserven més la genuïnitat de la llengua i els hi costa assimilar canvis Els grups socials que viuen a la ciutat tendeixen a adoptar més paraules noves que els que viuen al camp, en especial els joves.

Aquells més conservadors solen ser d’avançada edat o solen trobar-se al camp. 3. Les varietats diatòpiques o geogràfiques són els dialectes que s’usen depenent del lloc del territori d’on procedeixen. Els factors que originen els dialèctes poden ser geogràfics, històrics o socials

- Geogràfics marcats per la distancia que fa que les zones més perifèriques o mal comunicades conservin formes arcaiques i l’adstrat i el veïnatge d’altres llengües.

Rossellonès AlguerèsOccitanismes:- Pescaire (pescador)- Cavalla (euga)- Mes (però)- Cornes (banyes)

Gal·licismes- Embraçar (abraçar)- Ruta (carretera)- Usina (fàbrica)- Xança (sort)

Italianismes- Assai (bastant)- Ecco (vet aquí)- Presto (aviat)- Alora (llavors)

Sardinismes- Molendo (ase)- Raguina (arrel)- Pipiolo (flabiol)- Tiribriqui (llagosta)

- Històrics marcats per la influència de les llengües desaparegudes, que constitueixen el substrat (diferencien entre els dialectes orientals i els occidentals) i les migracions com les dels catalans a la Catalunya del Nord (es va tornar a parlar català) o les migracions d’espanyols a territoris catalans (com a la Barcelona industrial).- Social marcats per les pressions lingüístiques que exerceixen els estats sobre les llengües minoritàries (italià i sard per sobre el català a l’Alguer) i el francès sobre la Catalunya del Nord en el passat (prioritza la llengua administrativa). Les polítiques lingüístiques de les administracions (són per exemple, diferents a València que a Catalunya).El català és una llengua romànica formada a partir del llatí vulgar que parlaven els soldats i colons de l’imperi romà.

El català oriental es divideix en:- Català rossellonès o septentrional

- Català central:

- Barceloní- Tarragoní- Septentrional de transició- Salat

- Xipella- Baleàric

- Mallorquí- Menorquí- Eivissenc

- Alguerès

Varietats occidentals:

- Nord occidental:

- Lleidatà- Tortosí- Pallarès- Ribagorçà

- Valencià

-Septentrional- Apitxat- Meridional