resum

L’Espai Geogràfic Espanyol: Resum

L’E

spai

Geo

grà

fic

Esp

anyo

l

J. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)

francadenas.blogspot.com

Espanya: unitat i diversitat de l’espai geogràfic

1. Diversitat física i humana Península Ibèrica

CONDICIONANTES FÍSICOS

CONDICIONANTES HUMANOS

DIVERSIDAD EN LA PENÍNSULA

ImplicaContrastos en

Determinavarietat de

SITUACIÓ + CONFIGURACIÓ

CLIMARELLEU

VEGETACIÓAIGUASÒLS

Condicionants físics:

- Posició

- Situació geogràfica

- Configuració física

- Evolució geològica

L’Espai Geogràfic espanyol

Gran diversitat natural i humanaPaisatges naturals

Desigual distribució recursos naturals

Diferents activitats humanes

Diversitat Regional

Característiques Relleu:

- Forma massissa

- Elevada latitud

- Disposició perifèrica relleu

SocietatSocietat

CulturaCultura

Desequilibris territorials i diversitat regional

Desequilibris territorials i diversitat regional

EconomiaEconomia

EtapaPreindustrial

EtapaPreindustrial

Etapa industrial

Etapa industrial

EtapaPostindustrial

EtapaPostindustrial

FACTORS HUMANS

Factors físicsFactors físics

RecursosRecursos

Factors humansFactors humans

Evolució històricaEvolució històrica

2. Unitats morfoestructurals

Tectònica de plaques

Tectònica de plaques

Creació de materials

Creació de materials

• Roques ígnies• Roques metamòrfiques• Roques sedimentàries

• Roques ígnies• Roques metamòrfiques• Roques sedimentàries

Deformació dels materialsDeformació dels materials Erosió dels materialsErosió dels materials

Plegaments Falles Sedimentació

Plegaments Falles Sedimentació

FormacióRelleu

FormacióRelleu

Unitats morfoestructurals

Unitats morfoestructurals

Unitats morfoestructuralsUnitats morfoestructurals

• Era primària

• Roques silícies

• Roques molt rígides (es fracturen)

• Relleu horitzontal

• Meitat occ. de la Península

•Era terciària

•Roques silícies

•Roques molt rígides

•Relleu arrodonit

•Sistema Central, Muntanyes de Toledo, Massís Galaic, oest del Sistema Cantàbric

• Era terciària• Roques sedimentàries

(calcàries)

Sistema Ibèric

Est serralada Cantàbrica

•Era terciària

•Roques sedimentàries (calcària, argiles, gres o margues)

•Roques toves (fàcil erosió)

•Relleu horitzontal

SòcolsSòcols

Massissosantics

Massissosantics

Conques sedimentàriesi depressions

Conques sedimentàriesi depressions

Serralades deplegament

Serralades deplegament

• Roques plàstiques (es deformen)• Relleu jove

Pirineus

Serralades Bètiques

SerraladesintermèdiesSerraladesintermèdies

Serraladesalpines

Serraladesalpines


Deformació dels materialsDeformació dels materials

PlegamentsPlegaments SedimentacióSedimentacióFallesFalles

Vertical o recte Inclinat Agenollat Ajagut Bolcat Isoclinal Estirat Plegament-Falla Cavalcant Cofre Disharmònic Diapíric

Normal Inversa Transformant o

longitudinal

Estructural aclinal Estructura monoclinal


3. Evolució geològica

3. Evolució geològica3. Evolució geològicade les unitats morfoestructuralsde les unitats morfoestructurals

Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).

• Orogènesi herciniana.

• Granit, pissarra i quarsita.

• Massissos hercinians: Massís Hespèric, Massís de l'Ebre, Massís Catalano-Balear, Massís d'Aquitània, Massís Bético-Rifeño.

• Grans fosses marines: fossa pirenaica, fossa bètica.

• Massissos arrasats

SÒCOLS

Era secundària o Mesozoic (225 – 68 m. a.).

• Calma tectònica •Erosió

•Sedimentacióen

•Calcàries

•Gresos

•Margues

Transgressions marines

Fosses

de


• Basculament de la Península cap a l’est

Rejoveniment de la Meseta

(estructura germànica)

xarxa fluvial

•Del Ebro

•Del Guadalquivir

•Sistema Ibèric

•Est de la S. Cantàbrica

•Sistema Ibèric

•Est de la S. Cantàbrica

Dipositats en les fosses marines

Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

Orogènesi alpina

Fractura del sòcol de la

Meseta

Falles

Conques sedimentàries

Activitat volcànica

Alçament de Sierra Morena

Massissos antics

•Massís Galaic

•Oest de la S. Cantàbrica

•Muntanyes de Toledo

•Sistema Central

Plegament de materials plàstics

Dipositats en les vores del sòcol

Serralades intermèdies

Serralades alpines

Depressions prealpinas

Basculament cap l'Atlàntic

Rius cap l'Atlàntic


Glaciarisme

en

Gelifraccióforma

• Glaciars de circ

• Glaciars de vall Arrossegament

Terrasses fluvials

Les serralades més elevades

• Duero

• Tajo

•Guadiana

•Guadalquivir

•Ebro

Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)


4. Rocam i Tipus de Relleu

formada per

es troben a…?

• Sòcols

• Massissos antics

• Zones de las serralades alpines i intermèdies

com

Roques antigues

alteració químicaArenes brunogroguenques

diàclasis • En alta muntanya

• En zones poc elevades

gelifracció • Crestes (Galayos)

• Tarteres (Canchales)

descamacióDiàclasis paral·leles

a la superfície

DomsDiàclasis perpendiculars a la

superfície

Boles

• Roquissar (Berrocal)

• Tor

• Pedra oscil·lant

• Caos granític

1. Àrea silícia1. Àrea silícia

GranitGranit

formada per

perescorrentia

Serralades de plegament:

predomina

Roques sedimentaries

CalcàriaCalcària

Relleu càrsticRelleu càrstic

•Rasclers o Lapiaz

(lineals / en taules/ mar de pedra)

• Gorges o congosts (Gargantas / foces / hoces)

•Pòlies

•Dolina o bòfies (torca)

•Coves

• Avenc (Simas)

•Surgències

Lapiaz de vessant

ponor

uvalas

es troben en

2. Àrea calcària2. Àrea calcària

• Serralades alpines

• Serralades intermèdies

durant

formada per

es dipositen

• Fi de l’era Terciària

• Era Quaternària

com

Materials sedimentaris

Argiles, margues, algeps

Fi de l'orogènia alpina

erosió ràpida relleu horitzontal

relleu horitzontal

en

zones àrides

Xaragalls

badlands

3. Àrea argilosa3. Àrea argilosa

en

Conques

Erosió valls fluvials

campiñas

són

Si els estrats

és

horitzontalserosió fluvial

Relleu tabularRelleu tabular

Erosió diferencial

• Taules o páramos• Tossal testimoni• Tossal residual

•Conques sedimentàries•Depressions(Ebre i Guadalquivir)

Lleument inclinats

estan

Relleuen cuesta

Relleuen cuesta

• Dors• Flanc• Tossal testimoni• Tossal residual

plegats

estan

RelleuapalatxiàRelleu

apalatxià

• relleu hercinià• Arrasament i rejoveniment

erosió diferencial

• Depressions• Crestes• Cluses

• S. Cantàbrica (W)• Montes de Toledo• Sierra Morena

enamb

en

RelleujuràssicRelleu

juràssic

Serraladesjoves

Anticlinals• Cluses• Combes• Anticlinal exhumat

Sinclinals• S. penjat

• S. Cantàbrica• Sistema Ibèric• Pirineus• Serralades Bètiques

en

erosió diferencialen

5. Les Unitats Morfoestructurals

Resultat evolució geològica

Precàmbric

Unitats morfoestructurals Europees

Antiga serralada precambriana arrasada

Paleozoic Era terciària

Serralades alpines

Serralades alpines

caledoniansExtrem nordoccidental

HerciniansSud Gran BretanyaSud i centre Europa

El Relleu europeuEl Relleu europeu

Illes volcàniques

Illes volcàniques

Serralades alpines• Relleu juràssic• Sud Europa Bètiques, Pirineus, Alps,

Apenins, Pindos, Càrpats...

Emissions volcàniques orogènesi alpina

Conca sedimentària

Era Secundària Quaternari

PlanaEuropea

PlanaEuropea

Escult bàlticEscult bàltic SòcolsSòcols

MassissosMassissos Conques sedimentàries

Conques sedimentàries

• Antics sòcols elevats i erosionats

• Relleu apalatxià

Blocs afonats sòcol

Sedimentació

Conques sedimentàriesRin, París, Duero, Tajo...

Depressions prealpines•Relleu horitzontal•Sedimentació holocèEbre, Guadalquivir, Roine, Danubi, Po...

• Entre massissos caledonians i hercinians

• Oscil·lacions climàtiques quaternari

• Canàries• Açores• Madeira

MESETAMESETA

1. La Meseta1. La Meseta

Sòcol paleozoic

Sòcol paleozoic

Serralades interiors


Conques sedimentàries interiors

Conques sedimentàries interiors

• Sistema Central• Muntanyes de Toledo

• Peneplà zamoranosalmantí

• Peneplà extremeny

• Muntanyes illa o tossals residuals

• Gorges (arribes, tajos)

• Conca del Duero

• Conca de la submeseta sud

Relleu tabular:• Páramos• Campiñas• Cuestas (glacis)• Tossals

Relleu granític

ambamb

amb

MassísGalaicolleonés

MassísGalaicolleonés Serralada

CantàbricaSerralada

Cantàbrica

Sierra MorenaSierra

Morena

• Massís AsturiàPicos de Europa

• Muntanya Cantàbrica

• Serra Segundera• Serra Cabrera• Los Ancares

• Relleu arrodonit• Falles

• Serra Madrona• Los Pedroches• Serra d’Aracena

• Relleu apalatxià / juràssic• Relleu càrstic• Relleu glaciar

amb

amb

Sistema Ibèric

Sistema Ibèric

•Sector nord: Demanda, Moncayo

•Sector sud:Sector castellà (interior)

Fossa de CalatayudSector aragonés (exterior)

amb

• Relleu apalatxià• Relleu càrstic• Estil germànic / saxonià

amb

Relleu apalatxià

2. Les vores muntanyoses de la Meseta2. Les vores muntanyoses de la MesetaVORES MUNTANYOSES DE

LA MESETAVORES MUNTANYOSES DE

LA MESETA

DEPRESIONES EXTERIORES A

LA MESETA

DEPRESIONES EXTERIORES A

LA MESETA

Depressió de l'Ebre

Depressió de l'Ebre

Depressiódel Guadalquivir

Depressiódel Guadalquivir

• Peus de mont o raiguers (somontano): materials gruixos i durs

• Centre de la depressió: materials fins

• Mallos i foies• Relleu horitzontal: moles• Badlands

amb

amb

3. Les depressions exteriors a la Meseta3. Les depressions exteriors a la Meseta

• Maresmes• Campiñas• Taules o Mesas• Tossals testimoni

(alcores)

SERRALADES EXTERIORS A LA

MESETA

SERRALADES EXTERIORS A LA

MESETA

Muntanyes Basques

Muntanyes Basques

Sistemes Bètics

Sistemes Bètics

Roquissar calcari

• Aralar• Peña Gorbea

amb

4. Les serralades exteriors a la Meseta4. Les serralades exteriors a la Meseta

PirineusPirineus SerraladaLitoral Catalana

SerraladaLitoral Catalana

• Zona axial paleozoica

• Prepirineus


Depressió intermèdia

Serralades exteriors

• Serralada litoral

• Depressió Intermèdia o Prelitoral

• Serralada Prelitoral

• Falles

• Activitat volcànica

amb

• Glaceres de vall i de circ

• Llacunes o ibons

• Serralada Penibètica

• Serralada subbètica

• Depressió intrabética

amb

• Mantells de corriment

• Foies• Badlands

amb

6. El Relleu Litoral i Insular

RELLEU LITORAL

PENINSULAR

RELLEU LITORAL

PENINSULAR

Costes atlàntiques

Costes atlàntiques

Costes mediterrànies

Costes mediterrànies

• Costa cantàbrica: penya-segats, rases, petites ries

• Ries gallegues• Costa atlàntica

andalusa: maresmes, fletxes litorals, dunes

amb

5. El relleu litoral peninsular5. El relleu litoral peninsular

• Albuferes• Deltes• Tómbols• Camps de dunes• Cordons litorals

• Sector bètic: albuferes

• Golf de València• Litoral català

a) Mallorca

• Orogènesi:

Fragments emergits de la serralada Subbètica.

• Unitats morfoestructurals:

Serra Tramuntana: material calcari i relleu abrupte.

El Pla:

depressió sedimentària (argiles)

Relleu suau

Serra de Llevant

Materials calcaris

Relleu suau

• Orogènesi:



Serra Tramuntana: material calcari i relleu abrupte.

El Pla:

depressió sedimentària (argiles)

Relleu suau

Serra de Llevant

Materials calcaris

Relleu suau

6.1. L'Arxipèlag balear

6. El relleu insular6. El relleu insular

b) Eivissa i Formentera

• Orogènesi:



Relleu muntanyós calcari (Nord)

Plana sedimentària (sud Eivissa i major part Formentera)

Massís Est Formentera (La Mola)

• Orogènesi:



Relleu muntanyós calcari (Nord)

Plana sedimentària (sud Eivissa i major part Formentera)

Massís Est Formentera (La Mola)



c) Menorca

• Continuïtat estructural Serralada Litoral Catalana.

• Tramuntana: materials paleozoics, relleus suaus i baixos

• Migjorn: materials calcaris mesozoics.

• Continuïtat estructural Serralada Litoral Catalana.

• Tramuntana: materials paleozoics, relleus suaus i baixos

• Migjorn: materials calcaris mesozoics.



d) El litoral Balear



Alternança de relleus

Litoral escarpat (penya-segats, coves i cales) zones de relleu muntanyós (Nord Mallorca i Menorca)

Alternança llargues platges d’arena i petites cales obertes pels torrents

Albuferes (l’Alcúdia, Pollença i des Grau)

Tipus de relleu:

• Cons volcànics

• Calderes

• Malpaïsos

• Roques i dics

• Barrancs

• Glacis

• Platges i penya-segats segons relleu insular.

• Cons volcànics

• Calderes

• Malpaïsos

• Roques i dics

• Barrancs

• Glacis

• Platges i penya-segats segons relleu insular.

6.2. L’Arxipèlag Canari


• Origen: volcànic (era terciària).

• Diferent antiguitat: (Lanzarote i Fuerteventura) més antigues i planes, amb abundància de platges arenoses.

• Origen: volcànic (era terciària).

• Diferent antiguitat: (Lanzarote i Fuerteventura) més antigues i planes, amb abundància de platges arenoses.

7. El Relleu Valencià

El Relleu Valencià

Serralada Bètica

Les Planes Litorals

Serralada Ibèrica

Afonament pleistocè

Rebliment posterior

Interior Castelló

Sud Millars

Dipòsits mesozocs sobre sòcol paleozoic

Orogènesi alpina Calcàries

juràssiques i margues i gresos cretàcicojuràssics

Planes litorals

Conjunts perifèrics

Continuïtat Meseta

Serres Corbera i Mondúver

Prebètic Subbètic Bètic

Plegaments Miocè Relleu atalussat Depressions

estructurals (Segura)

Costes

AltesBaixes

Distribució: planes litorals

Característiques

Platges llargues Cordons de grava Maresmes, albuferes, marjals... Formacions dunars Baix gradient

Sistema subbètic i reduïts sectors serralada ibèrica

Característiques

Platges curtes Penya-segats Accidents costaners Talussos abruptes

resum

Education