resultats del programa de vigilÀncia i informaciÓ de … · pel que fa a la pluviometria,...
TRANSCRIPT
RESULTATS DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA I INFORMACIÓ DE LA QUALITAT
DE LES AIGÜES DE BANY A CATALUNYA
ESTIU 2012
Període: 1 de juny - 25 de setembre
Novembre del 2012
Unitat de Caracterització i Control d’Aigües Costaneres Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics
Àrea de Gestió del Medi
2
Índex 1. INTRODUCCIÓ ...........................................................................................................
3
2.
PRESENTACIÓ DE LES ACTUACIONS DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA DE LES AIGÜES DE BANY...............................................................................................
4
3.
METEOROLOGIA, ESTIU 2012 ..................................................................................
7
4.
CLASSIFICACIÓ DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY: PLATGES........
11
5.
CLASSIFICACIÓ DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY: ZONES DE BANY INTERIOR....................................................................................................................
16
6.
FENÒMENS I FETS DESTACATS DE LA TEMPORADA DE BANY ........................
17
7.
RESUM .......................................................................................................................
25
8. ANNEX: Resultats de la Classificació de les aigües de bany per a cadascuna de les platges i zones bany continentals a l’estiu del 2012............................................
28
3
INTRODUCCIÓ
Durant la temporada de bany del 2012, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha realitzat,
com en anys anteriors, el Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges i
zones de bany interior per donar compliment a la Directiva 2006/7/CE, relativa a la gestió
de la qualitat de les aigües de bany, i al Reial decret 1341/2007, de transposició de la
directiva. El programa s’ha desenvolupat des de l’1 de juny fins al 25 de setembre i en
aquest període s’han efectuat les tasques de vigilància i informació de l’estat de les platges
i zones de bany interior, en una xarxa de control composada per 223 platges (Girona 79,
Barcelona 71 i Tarragona 73) i 12 zones de bany interior (Lleida 4, Girona 4, Barcelona 3
i Tarragona 1) .
Les inspeccions de les platges i la recollida de mostres han estat efectuades pels
inspectors de les delegacions territorials de l’ACA a Girona, Lleida, Barcelona, Tarragona i
Terres de l’Ebre, i totes les analítiques programades de les aigües de bany de les platges
s’han analitzat al laboratori de l’ACA, com al 2011. Per primera vegada, però, s’ha comptat
amb la col·laboració del laboratori d’Aigües Ter Llobregat (que ha estat operatiu en caps de
setmana i dies festius) per efectuar les analítiques de les aigües de bany continentals i les
aigües de les platges que s’han vist afectades per d’episodis de contaminació de curta
durada (ECD).
La freqüència de control de la qualitat de les aigües de bany a les platges i zones de
bany interior ha estat quinzenal, com marca el Reial decret 1341/2007. Al mateix temps,
s’ha dut a terme, també quinzenalment, la tramesa pública de la informació de les
classificacions quinzenals de la qualitat de les aigües de bany als ajuntaments costaners.
En el web de l’ACA s’han publicat periòdicament els resultats i els butlletins informatius.
La Unitat de Caracterització i Control d’Aigües Costaneres del Departament de Control i
Millora dels Ecosistemes Aquàtics de l’Àrea de Gestió del Medi ha estat, com cada any, la
responsable de coordinar i gestionar les tasques del Programa de vigilància i informació de
l’estat de les platges.
El present document conté els resultats més destacats de la temporada de bany del 2012, i
en el seu annex es presenten els resultats de les classificacions de cadascuna de les platges
i zones de bany interior integrades al Programa de vigilància.
1
4
ACTUACIONS DE VIGILÀNCIA A LES AIGÜES DE BANY
La temporada de bany de l’estiu del 2012 s’ha establert, per a les zones de bany
costaneres (platges), des de l’1 de juny al 25 de setembre, mentre que per a les zones de
bany interior (embassaments i/o rius) el període de bany ha estat de l’1 de juliol al 26
d’agost.
Al 2012 no s’han introduït nous punts de control a les xarxes de vigilància de les zones de
bany que s’han mantingut en 248 punts a les platges, i 12 a les zones de bany interior. Ara
bé, el nombre de platges s’ha incrementat en tres (223 platges al 2012 i 220 al 2011)
perquè la platja de Badalona (amb 4 punts de mostreig) s’ha subdividit en 4 platges a
sol·licitud del propi ajuntament. Els punts de mostreig en aigües de bany continentals han
estat els mateixos que al 2011 (12 punts de mostreig en 8 masses d’aigua).
Les tasques de control analític de les aigües de bany s’han realitzat amb una
freqüència quinzenal, com al 2011, i s’han efectuat 9 controls analítics a les platges i 5 a les
zones de bany interior, en tota la temporada de bany, tal i com ho estableix el Reial decret
1341/2007. El nombre de mostres analitzades ha estat de 2.367, que correspon a un 7%
menys respecte a la temporada de bany anterior (2.538 mostres al 2011), com a
conseqüència d’un menor nombre d’Episodis de Curta Durada (ECD) i d’una reducció del
nombre de controls dels abocaments a mar (cursos naturals i avaries de sanejament). Els
indicadors de qualitat microbiològica avaluats han estat: Escherichia coli i Enterococs
intestinals, i pel que fa a les aigües costaneres a cada mostra també s’ha mesurat la
salinitat.
Les tasques d’inspecció ambiental de les platges i zones de bany interior les han
realitzat, majoritàriament, l’equip d’inspectors de les delegacions territorials, però també els
tècnics del Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics de l’ACA, i han
coincidit amb el calendari programat de recollida de mostres. S’han efectuat, de mitjana, 9
inspeccions a les platges i 5 a les zones de bany interior durant tota la temporada de bany.
Les tasques de tramesa de resultats als ajuntaments i al web s’han efectuat amb la
mateixa freqüència quinzenal que al 2011, amb 9 classificacions de la qualitat de les aigües
de bany de les platges (01/06, 15/06, 29/06, 13/07, 27/07, 10/08, 24/08, 07/09 i 21/09) i 5
de les zones de bany interior (29/06, 13/07, 27/07, 10/08, 24/08). Així mateix s’han publicat
6 Butlletins informatius de les aigües de bany: dos al juliol, dos a l’agost i dos al setembre.
Per altra banda, respecte a les dades enviades per correu electrònic als ajuntaments, s’han
2
5
mantingut els mateixos formats que els anys anteriors, amb els resultats de les
classificacions de les aigües de bany i les dades analítiques corresponents. El nombre de
trameses de dades del 2012, però, ha augmentat lleugerament respecte a l’any anterior en
veure’s incrementat el nombre de destinataris (243). La mitjana de destinataris per
ajuntaments (69 municipis costaners i 12 continentals) és de tres i habitualment la
informació s’adreça a l’alcaldia i a les regidories de Medi Ambient, Turisme i/o Salut. Com
cada any, les dades de la qualitat de les aigües de bany i els Butlletins informatius s’han
publicat periòdicament al web de l’ACA.
La tasca de tramesa de dades ambientals de les platges, per part dels ajuntaments
costaners, ha estat una nova iniciativa impulsada per l’ACA, l’estiu del 2012 plantejada en la
primera reunió de la Comissió de seguiment de la qualitat de les platges (creada per l’ACA al
2004) per incentivar i incrementar la col·laboració amb els ajuntaments en la vigilancia
ambiental de les zones de bany. La resposta dels ajuntaments en aquesta primera fase pilot
del 2012 ha estat molt positiva amb una participació de 24 ajuntaments costaners: 5 del litoral
de Girona, 9 del de Barcelona i 10 del de Tarragona, amb una participació global del 35%
respecte al 69 municipis de la costa. S’ha rebut periòdicament la informació de l’estat de les
aigües de bany de 72 platges, que representa un 32% de les platges integrades dins del
Programa de vigilància.
6
Les actuacions del Programa de vigilància, l’estiu del 2012, es resumeixen a la següent taula:
ACTIVITATS DEL PROGRAMA ESTIU 2012
Setmanes de control (1 de juny – 25 de setembre)
17
Xarxa de Vigilància Núm. zones de bany costaneres (platges)
223
Núm. punts de control de platges 248
Núm. zones de bany continentals Núm. de punts de control continental
10 12
Nº inspeccions a les zones de bany
2.339
Inspeccions platges (248 punts x 9 inspeccions) ................................... 2.232 Inspeccions continentals (12 punts x 5 inspeccions) ............................. 60 Inspeccions extres ................................................................................... 47
Nº mostres analitzades
2.367
Control programat platges (248 punts x 9 mostrejos) ............................ 2.232 Control programat continentals (12 punts x 5 mostrejos ......................... 60 Controls episodis curta durada ................................................................ 22 Controls abocaments ............................................................................... 53
Nº trameses d’informació als Ajuntaments 2.106 Trameses regulars ................................................................................. 2009 69 municipis costaners* (8 resultats x 243 destinataris) .... 1.944 11 municipis continentals (5 resultats x 13 destinataris)...... 65 Trameses extres .................................................................................... 97
Nº publicacions al web de l’ACA
14
Publicacions dels resultats de les classificacions ............................. 8 Publicacions de Butlletins informatius ............................................... 6
*De mitjana, cada ajuntament té tres destinataris (alcaldia, medi ambient, turisme, etc.)
7
METEOROLOGIA
Temperatura i precipitacions
L’estiu del 2012 ha tingut una meteorologia marcada per la bonança i, en aquest sentit, ha
estat molt diferent de l’estiu del 2011, en què es registraren temperatures inferiors a les
habituals i es registraren pluges molt destacades al juny i al juliol.
Pel que fa a les temperatures ambientals, l’estiu del 2012 ha estat molt calorós, especialment
el mes d’agost, amb una onada de calor que, segons les dades del Servei Meteorològic de
Catalunya, va ser la més intensa dels darrers 6 anys, sobretot per la seva persistència i
elevades temperatures. Per altra banda, a l’aigua de mar també s’han registrat temperatures
més elevades del que és habitual. Val a dir que a l’Estació Meteorològica de l’Estartit, on es
mesura la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries des del 1969, a l’agost es va
registrar un record de temperatura màxima, en superfície, de 26,1ºC, mai registrada amb
anterioritat (el record estava en 26,0ºC al 1994).
Pel que fa a la pluviometria, l’estiu del 2012 ha estat més sec que el 2011 i en els mesos de
juny, juliol i agost les precipitacions han estat molt escasses, sobretot en el mes d’agost. En
canvi, el juliol del 2011 es va caracteritzar per pluges abundants (a Barcelona ciutat es van
registrar 90 mm el 30 de juliol de 2011). Durant l’estiu del 2012, l’episodi de pluja més
important ha estat el de l’1 de juliol (amb registres de 46 mm a Barcelona ciutat) i a partir del
12 de setembre, les pluges han estat més abundants i generalitzades. Com s’ha comentat en
nombroses ocasions, les pluges són la principal causa d’alteració de la qualitat
microbiològica de les aigües de bany i per això la pluviometria de cada estiu incideix en la
qualitat de les platges properes a desembocadures de cursos naturals (rius, rieres, recs) o
amb sortides de pluvials.
Pel que fa al vent, l’estiu de 2012 ha estat poc ventós i la mar ha estat majoritàriament plana i
arrissada.
3
8
Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu de 2012 i de percentatge d’aquesta
precipitació respecte la mitjana climàtica. (no inclouen el mes de setembre)
Precipitació acumulada (mm) Estiu 2012
% precipitació acumulada respecte a la
mitjana climàtica. Estiu 2012
Calendari amb els dies de pluja i les quantitats registrades per província
Inapreciable : <0,1 Abundant: 20 - 50 mm
Minsa: 0,1- 5mm Molt abundant: 50 - 100 mm
Poc abundant: 5-20 mm Extremadament abundant: > 100
GIRONA
Dl DmDc Dj Dv Ds Dg Dl DmDc Dj Dv Ds Dg Dl DmDc Dj Dv Ds Dg Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 1 1 2 3 4 5 1 2
4 5 6 7 8 9 10 2 3 4 5 6 7 8 6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9
11 12 13 14 15 16 17 9 10 11 12 13 14 15 13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16
18 19 20 21 22 23 24 16 17 18 19 20 21 22 20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23
25 26 27 28 29 30 23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30
30 31
BARCELONA
Dl DmDc Dj Dv Ds Dg Dl DmDc Dj Dv Ds Dg Dl DmDc Dj Dv Ds Dg Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 1 1 2 3 4 5 1 2
4 5 6 7 8 9 10 2 3 4 5 6 7 8 6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9
11 12 13 14 15 16 17 9 10 11 12 13 14 15 13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16
18 19 20 21 22 23 24 16 17 18 19 20 21 22 20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23
25 26 27 28 29 30 23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30
30 31
TARRAGONA
Dl DmDc Dj Dv Ds Dg Dl DmDc Dj Dv Ds Dg Dl DmDc Dj Dv Ds Dg Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 1 1 2 3 4 5 1 2
4 5 6 7 8 9 10 2 3 4 5 6 7 8 6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9
11 12 13 14 15 16 17 9 10 11 12 13 14 15 13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16
18 19 20 21 22 23 24 16 17 18 19 20 21 22 20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23
25 26 27 28 29 30 23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30
30 31
Agost Setembre
Juny Juliol Agost Setembre
Juny Juliol Agost Setembre
Juny Juliol
9
Temperatura de l’aigua de bany
La temperatura de l’aigua de bany s’ha mesurat en cadascun dels punts de mostreig de les
platges (248 punts a tot el litoral) els dies de recollida de mostres, en un horari variable entre
el matí i el migdia. Les temperatures mínimes, màximes i mitjanes que es mostren a la taula,
s’han calculat a partir d’un registre de 2.333 dades, entre el 22 de maig i el 18 de setembre,
que correspon a un registre inferior respecte als anys anteriors (3.442 dades al 2011 i 15.732
al 2010).
Temperatures de l’aigua de bany a les platges (mínimes, mitjanes i màximes) per
comarca, temporada de bany 2012 (Període: 22 de maig – 18 de setembre)
Comarca T mínima (ºC) T mitjana (ºC) T màxima (ºC)
Alt Empordà 16 20,9 26 Baix Empordà 16 21,6 27
Selva 18 22,5 25 Maresme 16 22,5 27,3
Barcelonès 16,5 23,3 27 Baix Llobregat 14 22,3 26
Garraf 15 23,5 28 Baix Penedès 18 23,6 28 Tarragonès 19 23,5 27 Baix Camp 19 23,0 27 Baix Ebre 20 23,6 28 Montsià 20 24,6 29
En el gràfic de la figura inferior s’observa que la temperatura de l’aigua de les platges
augmenta gradualment en direcció nord est – sud est, fenomen que s’observa cada estiu.
Les temperatures mitjanes han oscil·lat entre els 20,9ºC, a l’Alt Empordà i els 24,6ºC al
Montsià.
Representació de les temperatures mínimes, mitjanes i màximes per comarca
(Període: 22 de maig – 18 de setembre)
0
5
10
15
20
25
30
35
ºC
Temperatura de l'aigua de bany
T mínima (ºC)
T mitjana (ºC)
T màxima (ºC)
10
En relació a les variacions mensuals de la temperatura que es mostren a la figura inferior,
aquestes han anat augmentant, progressivament, els mesos de juny, juliol i agost, com és
habitual tots els anys. En canvi, al 2011, va haver una excepció amb les temperatures
registrades al juny i juliol que, pràcticament van ser les mateixes.
Representació de la temperatura mitjana mensual per comarca
(Període: juny, juliol i agost )
Respecte a les temperatures mitjanes del mes d’agost que es mostren a la figura inferior
(gràfica comparativa 2011-2012) s’observa que en set comarques litorals la temperatura de
l’aigua a l’agost del 2012 ha estat, de mitjana, 1ºC superior a la del 2011 i això s’atribueix a
l’episodi d’intensa calor que es va registrar entre el 17 i el 25 d’agost.
Comparació de la temperatura mitjana de l‘agost 2011 i 2012 per comarca
15,0
17,0
19,0
21,0
23,0
25,0
27,0
29,0
Te
mp
era
ture
s (
ºC)
Comarques
Temperatura mitjana mensual
Juny
Juliol
Agost
15,0
17,0
19,0
21,0
23,0
25,0
27,0
29,0
Te
mp
era
ture
s (
ºC)
Comarques
Temperatura mitjana agosts 2011-2012
ago-11
ago-12
11
CLASSIFICACIÓ DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY COSTANERES
La classificació i estat de la qualitat de les aigües de bany corresponent a l’estiu del 2012
s’efectua mitjançant el tractament estadístic dels resultats analítics dels indicadors
microbiològics (Escherichia coli i Enterococ intestinals ) obtinguts en cada zona de bany
durant les darreres quatre temporades, tal i com ho estableix la Directiva 2006/7/CE. Així
doncs, en la classificació de la qualitat de les zones de bany relativa al 2012 s’han tingut en
compte totes els resultats analítics dels controls efectuats durant el 2009, 2010, 2011 i 2012
amb un promig de 49 dades per a cada zona de bany. Els resultats de les classificacions
s’indiquen a continuació:
Resultats globals a Catalunya, estiu 2012 (Directiva 2006/7/CE)
Les 223 platges del litoral català que formen part de la xarxa de vigilància de les zones de
bany costaneres SÓN APTES PEL BANY i són conformes amb la Directiva 2006/7/CE
relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany. Els resultats indiquen que el 97,8%
de les platges (218 en total) són de qualitat Excel·lent, el 1,8% són de Bona qualitat (4
platges) i una platja és de qualitat Suficient (els resultats en detall es poden consultar a
l’Annex).
Les platges que no han assolit la categoria excel·lent, s’indiquen a la taula inferior i
corresponen a platges on les seves aigües de bany es poden veure afectades,
temporalment, per episodis de pluges o per aportacions d’aigües dolces que arriben a mar
(rius, rieres, recs...).
97,8%
1,8%0,4%
Qualitat microbiològica
4
Excel·lent Bona Suficient
(1) (4)
(218)
12
Relació de platges que no han obtingut una qualitat microbiològica Excel·lent:
Municipi Platja Qualitat microbiològica
L’Escala del Rec BONA
Pals del Grau BONA
Arenys de Mar de la Picòrdia BONA
Sant Adrià de Besòs del Parc del Litoral BONA
Sant Adrià de Besòs del Parc del Nord-est SUFICIENT
La influència del rec de l’Escala, del rec de Pals, de la riera d’Arenys i del riu Besòs han
incidit, respectivament, en la qualitat i classificació de les aigües de bany de les platges
indicades a la taula, sobretot en episodis de dies de pluges.
La platja del Parc del Nord-est, a Sant Adrià de Besòs ha obtingut, al 2012, la categoria
Suficient (qualitat inferior a Bona), igual que al 2011, i el motiu d’aquesta qualitat inferior
respecte de les altres platges es troba en que rep la influència directa del riu Besòs,
principalment en episodis de pluges, i es donen episodis puntuals de contaminació a les
aigües de bany més properes a la desembocadura.
Resultats per demarcacions litorals, estiu 2012 (Directiva 2006/7/CE)
Tarragona
Barcelona
Girona
(73)
Excel·lent Bona Suficient
7797%
23%
6896%
22,8%
11,4%
100%
13
La qualitat de les aigües de bany, des del punt de vista microbiològic, és molt homogènia al
llarg de tot el litoral català i a les tres demarcacions litorals de Girona, Barcelona i Tarragona,
els resultats del 2012 indiquen que la proporció de platges de qualitat Excel·lent supera el
95%. Aquests bons resultats s’associen al correcte funcionament dels sistemes de
sanejament litorals i de les seves EDAR’s (16 a Girona, 13 a Barcelona i 21 a Tarragona),
que tracten les aigües residuals dels municipis costaners que aboquen a mar a través
d’emissaris submarins, en la majoria dels casos. Els resultats del 2012 han estat molt
similars als dels anys anteriors i any rere any es confirma la bona qualitat de les aigües de
bany a Catalunya. La seva variabilitat és molt baixa (inferior al 10%) i està lligada als efectes
de les pluges de cada estiu que incideixen de forma variable en algunes platges.
Resultats Qualitat aigües de bany per municipi, estiu 2012 (Directiva 2006/7/CE)
SANT PERE PESCADOR
MONT-RAS
TOSSA DE MAR
CASTELL-PLATJA D’ARO
BEGUR
TORROELLA DE MONTGRÍ
CADAQUÈS
ROSES
L’ ESCALA
COLERA
PORTBOU
LLANÇÀ
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
PALS
PALAMÓS
LLORET DE MAR
BLANES
La Selva
PALAFRUGELL
CALONE
SANT FELIU DE GUÍXOLS
SANTA CRISTINA D’ARO
14
LITORAL DE TARRAGONA
Categoria de qualitat
Excel·lent 73
Bona 0
Insuficient
0
Zones
bany
Suficient
0
VANDELLÓS I L’HOSPITALET DE L’INFANT
VILASECA
CAMBRILSSALOU
MONT-ROIG DEL CAMP
TARRAGONA
ALCANAR
CALAFELL
L’AMETLLA DE MAR
L’AMPOLLA
SANT CARLES DE LA RÀPITA
EL PERELLÓ
DELTEBRE
SANT JAUME D’ENVEJA
AMPOSTA
EL VENDRELL
RODA DE BARÀ
CREIXELL
TORREDEMBARRA
CUNITALTAFULLA
15
Comparació dels resultats del 2012 respecte al 2011
Els resultats del 2012, amb una proporció de platges Excel·lents del 97,8 %, han estat molt
similars als del 2011 i es mantenen molt estables respecte a temporades de bany anteriors:
com s’ha comentat en l’apartat anterior. Des del 2004, la proporció de platges de qualitat
Excel·lent ha estat per sobre del 91%, i per sobre del 95% des del 2009.
CATALUNYA: comparació 2012-2011
GIRONA: comparació 2012-2011
BARCELONA: comparació 2012-2011
Qualitat
microbiològica de
l’aigua
Any 2012 Any 2011
Platges Proporció Platges Proporció
EXCEL·LENT 218 97,8 % 213 96,8 %
BONA 4 1,8 % 6 2,7 %
SUFICIENT 1 0,4 % 1 0,5%
INSUFICIENT - - - -
CONFORMITAT 223 100% 220 100%
Qualitat
microbiològica de
l’aigua
Any 2012 Any 2011
Platges Proporció Platges Proporció
EXCEL·LENT 77 97,5 % 77 97,5 %
BONA 2 2,5 % 2 2,5 %
SUFICIENT - - - -
INSUFICIENT - - - -
CONFORMITAT 79 100% 79 100%
Qualitat
microbiològica de
l’aigua
Any 2012 Any 2011
Platges Proporció Platges Proporció
EXCEL·LENT 68 95,8 % 65 95,6 %
BONA 2 2,8 % 2 2,9 %
SUFICIENT 1 1,4 % 1 1,5%
INSUFICIENT - - - -
CONFORMITAT 71 100% 68 100%
16
TARRAGONA: comparació 2012-2011
Classificació de la QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY CONTINENTALS
Per a la classificació i estat de la qualitat de les aigües de bany continentals del 2012, s’han
tingut en compte, a l’igual que a les aigües de bany costaneres, totes les dades analítiques
del període 2009-2012 relatives al indicadors microbiològics: Escherichia coli i Enterococs
intestinals, d’acord amb la Directiva 2006/7/CE.
Resultats globals estiu 2012 (Directiva 2006/7/CE)
(11)91,7%
(1)8,3%Excel·lent Suf icient
Qualitat
microbiològica
de l’aigua
Any 2012 Any 2011
Zones %
Zones %
EXCEL·LENT 11 91,7% 11 91,7%
BONA - - - -
SUFICIENT 1 8,3% 1 8,3%
INSUFICIENT - - - -
CONFORMITAT 12 100% 12 100%
Igual que al 2011, i anys anteriors, quasi totes les zones de bany interior són de qualitat
Excel·lent i totes elles APTES PEL BANY. El grau de compliment de la Directiva 2006/7/CE
és del 100% des del 1996. Només una zona de bany, la del club natació de Banyoles, ha
obtingut la categoria Suficient i les causes que poden haver incidit en la pèrdua de qualitat
d’aquestes aigües de bany poden estar directament relacionades amb la gran quantitat de
gavines que es concentren diàriament a l’estany de Banyoles i que generen contaminació
Qualitat
microbiològica de
l’aigua
Any 2012 Any 2011
Platges Proporció Platges Proporció
EXCEL·LENT 73 100 % 71 97,3 %
BONA - - 2 2,7 %
SUFICIENT - - - -
INSUFICIENT - - - -
CONFORMITAT 73 100% 73 100%
5
17
fecal (recordem que l’indicador Escherichia coli es troba al tracte intestinal dels animals de
sang calenta).
Resultats de les zones de bany interior a l’estiu 2012
FENÒMENS I FETS DESTACATS DE LA TEMPORADA DE BANY
En aquest apartat es descriuen alguns dels fenòmens d’origen natural que es donen tots els
estius i que han estat observats a les platges durant la temporada de bany del 2012; tots ells
són habituals a les aigües litorals i corresponen principalment a: proliferacions de
fitoplàncton, formació d’escumes i mucílags i aparició de meduses i altres organismes del
plàncton gelatinós. Així mateix s’indiquen també les incidències de naturalesa antròpica
(origen humà) que s’han observat al litoral i que s’han produït com a conseqüència,
principalment, d’avaries puntuals en els sistemes de sanejament urbans i d’algun vessament
d’hidrocarburs.
Fenòmens d’origen natural
Proliferacions de fitoplàncton nociu i tòxic
Les proliferacions de fitoplàncton són creixements massius d’algues microscòpiques que
poden formar taques a l’aigua de coloració diversa (verdoses, marronoses, groguenques,
etc.) i d’intensitat i dimensions variables. La seva presència a l’aigua pot durar des de pocs
6
Excel·lent
Suficient
Emb. de Boadella
Riu Segre Emb. de St. Ponç
Estany de Banyoles 1
Estany de Banyoles 2
Emb. de Sau 1
Emb. de Sau 2
Emb. de la Baells Emb. St. Antoni 1
Emb. St. Antoni 3
Emb. St. Antoni 2
Emb. de Siurana
18
dies a una o dues setmanes, en funció de la meteorologia i de l’estat de la mar. És un
fenomen habitual que es dóna a tots els mars del món i és recurrent a les aigües litorals i a
les platges, sobretot durant els mesos d’estiu. Es produeix, principalment, en zones
confinades de la costa (ports i cales arrecerades amb baixa renovació de l’aigua) i en trams
litorals propers a desembocadures de rius, que corresponen a les zones més vulnerables a
aquestes proliferacions. La majoria d’elles es consideren nocives perquè generen coloració i
pèrdua de transparència a l’aigua però no són tòxiques i no tenen risc per a la salut humana.
En relació a les proliferacions nocives, les més destacades de l’estiu del 2012 s’han observat
a les platges de Pals, l’Estartit i la desembocadura de la Muga i han estat ocasionades,
principalment, per l’espècie Alexandrium taylori, alga microscòpica dinoflagel·lada molt
freqüent en aquestes zones litorals i que es va identificar per primera vegada al 2004 a la
platja de la Fosca de Palamós. No es tracta d’una espècie tòxica però pot formar intenses
taques a l’aigua (verdoses / groguenques) i generar aigües tèrboles amb una pèrdua
considerable de la qualitat visual de l’aspecte de l’aigua, si les concentracions són molt
elevades.
Pel que fa referència a les proliferacions d’espècies potencialment tòxiques, es va produir
una proliferació de la rafidofícia Fibrocapsa japonica a Viladecans i el Prat a finals del mes de
juliol. Aquesta proliferació es va detectar visualment en aquestes platges durant quatre o cinc
dies; segons l’estat de la mar, la taca desapareixia i es tornava a detectar a platges
adjacents, com la de Castelldefels. La presència d’altes concentracions de Fibrocapsa
japonica ha estat relacionada amb mortalitat de peixos i fauna marina a diversos punts del
planeta, afectant sobretot a la indústria de l’aqüicultura però en cap cas s’ha descrit risc per a
la salut humana. Al cap d’uns dies de la detecció de la proliferació es van observar peixos
morts a la zona, tot i que no es va poder relacionar amb la proliferació del fitoplàncton.
També a finals de juliol va haver un brot d’irritacions respiratòries que van afectar un grup de
persones a Sant Andreu de Llavaneres (en el tram rocallós que va des de la platja de Sant
Andreu de Llavaneres a Mataró), causades per una espècie de fitoplàncton anomenada
Ostreopsis. Aquesta espècie no forma taques a l’aigua perquè viu adherida a les algues que
hi ha a les roques però quan es donen elevades concentracions d’aquesta espècie a l’aigua,
les seves toxines passen a l’aire amb els aerosols que forma l’agitació de les onades i poden
provocar reaccions al·lèrgiques, normalment lleus, a les persones que inhalen aquest aire
Proliferació de fitoplàncton a Viladecans, 26-07-2012 Proliferació de fitoplàncton a l’Estartit, 20-08-2012
19
durant unes hores. En els controls analítics d’aquesta espècie, que s’efectuen habitualment a
l’aigua durant l’estiu, es van registrar altes concentracions d’Ostreopsis uns dies abans dels
episodis al·lèrgics que s’han comentat, i del mateix ordre de les què ja s’han detectat en
anys anteriors en la mateixa època de l’any i que també van generar afeccions al·lèrgiques
respiratòries en algunes persones. Els residents de la zona i els usuaris de la platja de Sant
Andreu de Llavaneres van ser informats de les altes concentracions d’ Ostreopsis a l’aigua i
es van seguir els protocols d’actuació previstos per aquests casos per evitar que es
produïssin més afeccions. La informació la van proporcionar els serveis de locals de Salut i
durant l’episodi van col·laborar els serveis tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua i l’equip
d’especialistes de fitoplàncton del l’Institut de Ciències del Mar, que col·labora amb l’ACA.
Escumes i mucílags al litoral
La majoria d’escumes observades al litoral es generen per la degradació de la matèria
orgànica pròpia del mar i, per tant, la seva presència està associada, majoritàriament, a
processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. En les
inspeccions efectuades durant l’estiu del 2012, la presència d’escumes i mucílags a l’aigua
no ha estat molt freqüent i únicament han destacat dos episodis puntuals. El 7 de juny,
SASEMAR va informar de la presència d’una filera d’escumes d’uns 300 m de llargada,
davant del litoral de Barcelona, entre l’Hotel Vela i el Fòrum. Les imatges aèries obtingudes
per SASEMAR van posar de manifest que es tractava d’una filera de mucílag, de
característiques molt similars a les que es venen observant cada estiu i de les què ja s’ha
comprovat en estudis d’anys anteriors que són d’origen natural i no suposen cap risc per als
banyistes. La filera de mucílag no va arribar a les platges de Barcelona i es va anar
dispersant a poc a poc fins a l’endemà, en què ja no es va observar.
El 24 de juliol es van veure moltes escumes, també d’origen natural, a la platja de Tamariu
com a conseqüència del fort onatge i la mar de fons dels dies anteriors, factors que
afavoreixen la formació d’aquestes escumes a la costa.
Filera de mucílags a Barcelona (07-06-2012) Escumes a la platja de Tamariu a Palafrugell (24-07-2012)
20
Presència de meduses a les platges
De l’estiu del 2012, l’ACA disposa de molt poques dades d’observació de presència de
meduses a les platges en comparació amb estius anteriors, atès que el Projecte Medusa
―impulsat per l’ACA amb la col·laboració de l’Institut de Ciències del Mar, l’any 2007―, a
través del qual es va abordar l’estudi i seguiment de la presència de meduses a les platges,
va finalitzar l’estiu del 2011.
Les dades de meduses d’aquest apartat corresponen als resultats d’observació de presència
de meduses a les platges obtingudes durant les inspeccions quinzenals efectuades pels
inspectors de l’ACA (unes 9 inspeccions per platja i temporada) i també d’algunes
informacions facilitades pels ajuntaments. Tot i que es preveia que a l’estiu del 2012 la
presència de meduses seria molt elevada (en base a dades d’anys anteriors, factors
meteorològics, etc), la realitat ha estat molt diferent i tant el nombre d’observació de meduses
com el nombre de picades de meduses han estat significativament més baixos respecte a
anys anteriors. A més a més, el baix nombre d’inspeccions a les platges no permet valorar
amb rigor quina ha estat la presència de meduses durant l’estiu.
S’han observat meduses en un 1,8% de les inspeccions i aquest percentatge és
significativament baix perquè la mitjana d’observació de meduses a les platges de Catalunya
és del 4%, tal i com indiquen els resultats dels perfils de les zones de bany que fan referència
al període d’observació del 2007 al 2010.
Les espècies de meduses observades han estat majoritàriament Aequorea forskalea,
Rhizostoma pulmo, Velella velella i Phylorriza punctata. La dada més destacada ha estat
aquest any la poca presència de Pelagia noctiluca, espècie que en anys anteriors havia estat
la més abundant.
Aequorea forskalea
Platja de la Pineda, a Vila-seca. 29-05-2012 81%
12%
5% 2%
Aequorea forskalea
Rizostoma pulmo
Velella velella
Phyllorhiza punctata
Distribució de les espècies de meduses observades al 2012
21
Imatge inferior on s’observen nombrosos exemplars de Aequorea forskalea a la platja.
Al gràfic inferior es pot observar l’evolució d’observacions de meduses durant els mesos
d’estiu i destaca que, pràcticament totes les observacions es van donar a finals maig,
majoritàriament de l’espècie Aequorea forskalea. Les observacions de Velella velella van ser
al maig i a principis de juny, les de Rhizostoma pulmo, a l’agost i setembre i les de Phylorriza
punctata, a principis de setembre.
La distribució temporal d’observació del nombre de diferents espècies de meduses durant
l’estiu a les costes catalanes ha seguit un patró similar al dels anys anteriors.
El grup d’experts en plàncton gelatinós de l’Institut de Ciències del Mar (responsables
científics del Projecte Medusa de l’ACA dels anys 2007-2011) va identificar en els seus
propis treballs exemplars de les espècies Aurelia aurita i Carybdea marsupialis als canals
d’Empuriabrava el dia 18 d’agost i també van identificar l’exemplar de la imatge inferior,
facilitada per l’Ajuntament de Roses, com a Olindias phosphorica.
0
5
10
15
20
25
30
maig juny juliol agost setembre
número d'observacions
22
També cal destacar l’observació de nombrosos exemplars de l’espècie Phylorriza punctata a la badia dels Alfacs, durant l’agost, pels tècnics de l’IRTA; aquesta espècie és al·lòctona i es va detectar per primer cop al delta de l’Ebre fa només 3 anys
Olindias phosphorica.
Exemplar trobat a les platges de Roses el 19
d’agost
Phylorriza punctata
Platja de l’Aluet, a St. Carles
de la Ràpita04-09-2012
Phylorriza punctata
Badia dels Alfacs. 14-08-2012.
Imatge cedida per l’IRTA
23
A principis de maig tècnics de Salvament Marítim van informar de la presència de nombrosos
exemplars de a les platges del Tarragonès, Baix Llobregat i Maresme, de l’espècie Velella
velella que és habitual observar a qualsevol tram del litoral, principalment durant el mes de
maig.
Un dels aspectes que val la pensa destacar ha estat l’observació de nombrosos exemplars
de Mnemiopsis leidy a les platges d’Alcanar, a mitjans de setembre. Mnemiopsis leidy és un
ctenòfor (organisme de plàncton gelatinós) que no té cèl·lules urticants perquè no és un
cnidari, com les meduses, però la importància de la seva observació radica en que és una
espècie invasora que està proliferant en elevades quantitats a les badies del delta de l’Ebre i
que es va observar per primera vegada l’estiu del 2009. M leidy pot suposar un risc important
en aqüicultura perquè és una de les espècies invasores qualificades amb un elevat nivell
depredador.
Exemplars de Velella velella a la platja de
Viladecans. 03-05-2012
Mnemiopsis leidy
24
Avaries en els sistemes de sanejament litorals
Durant l’estiu del 2012 s’han detectat, com en anys anteriors, algunes incidències en els sistemes de sanejament litorals (en alta o en baixa) que han alterat, en alguns casos, la qualitat de les aigües de bany de forma temporal. Totes aquestes incidències han estat de poca importància i la majoria d’elles s’han pogut resoldre en poques hores o en un o dos dies. Abocament d’aigües residuals a Colera (platja d’en Goixa) Com a conseqüència d’un embussament del col·lector en baixa, es van abocar aigües residuals a la riera de Molinàs que van arribar a mar, a la zona del port, el dia 20 de juliol. L’ajuntament va actuar molt ràpidament i l’avaria va quedar resolta el mateix dia. Abocament d’aigües residuals a Roses Es va detectar un abocament de molt poc cabal, en l’extrem nord de la platja de l’Almadrava el 12 de juliol. L’origen de l’abocament va ser una fuita en el sanejament dels apartaments de la zona, però al cap de dos dies es va poder resoldre la incidència. Abocament d’aigües residuals a Lloret Durant tot l’estiu s’ha detectat un abocament constant, de molt poc cabal, d’aigües residuals a l’extrem nord de la platja de Lloret. Les aigües, que provenen de la riera de Lloranes, (canalitzada per un col·lector sota el passeig) es filtren a la sorra i no arriben a mar. Segons fonts del mateix ajuntament, es té previst realitzar unes obres de canalització d’alguns carrers per evitar aquest abocament que, en principi, no ha generat afecció a les aigües de bany. Abocament d’aigües residuals a Malgrat de Mar El 26 de juliol, al vespre, es van abocar aigües residuals a la platja de Malgrat per la riera de Palafolls però afortunadament no van arribar a mar. Es va acordonar part de la riera i a l’endemà es van retirar les aigües brutes que s’havien entollat a la desembocadura. Abocament d’aigües residuals a Santa Susanna La matinada del 2 de setembre, durant aproximadament 45 minuts, es van abocar aigües residuals a la platja de Santa Susanna per la riera del mateix nom, com a conseqüència d’una avaria de l’estació de bombament. Molt probablement les aigües abocades van arribar a mar i van generar afecció a les aigües de bany. Les aigües residuals de la riera es van retirar el mateix dia. Abocament d’aigües residuals a Premià de Mar El dia 7 de juny es va trencar el col·lector en alta situat al torrent de la Fontsana i les aigües residuals procedents de Premià de Dalt van arribar a la platja de Llevant de Premià de Mar, pel torrent Amell. Les aigües residuals no van arribar a mar i van quedar entollades a la sorra; a l’endemà ja es va poder arreglar el col·lector i es va aturar l’abocament. Abocament d’aigües residuals a Cambrils Durant les tasques de manteniment i revisió quinzenal del sistema de sanejament de Cambrils, l’estació de bombament de Riudoms va deixar de funcionar durant 30 minuts el 20
25
de juliol i es van abocar aigües residuals a la sorra de la platja de Cavet. Com a mesura preventiva, es va acordonar la zona afectada durant 24h. Presència d’hidrocarburs al litoral
Durant les inspeccions efectuades l’estiu del 2012 no s’han observat hidrocarburs a les platges, ni a l’aigua ni a la sorra. Ara bé, cal tenir en compte que s’han efectuat molt poques inspeccions i que al 2012 no s’ha dut a terme la vigilància aèria que s’efectua tots els estius des del 2001 en la que era freqüent observar hidrocarburs a l’aigua, principalment irisacions provocades per petits vessaments de combustible de les embarcacions. Per altra banda, però, s’ha tingut constància de tres episodis d’hidrocarburs a les platges, tots ells de poca rellevància, que han estat comunicats o bé pels ajuntaments o a través de la Unitat de Guàrdies i Emergències (UGE) de l’ACA.
Vessament d’hidrocarburs a Blanes El 22 d’agost l’ajuntament de Blanes informa a l’ACA que, com a conseqüència d’una avaria d’una embarcació de creuer, s’ha produït un vessament d’hidrocarbur a prop de la costa a de la platja de Sabanell. El vessament va ser de poca importància i la taca va desaparèixer en poc temps; per aquest motiu l’ajuntament no va considerar necessari donar l’avís a SASEMAR i tampoc va hissar la bandera vermella a la platja. Taca d’hidrocarbur al Masnou El 23 d’agost la UGE de l’ACA informa que l’ajuntament del Masnou ha avisat al CECAT (Centre d’Emergències de Catalunya) de la presència d’una taca de gasoil a la platja d’Ocata, d’uns 2 km de llargada per 60 m d’ample i a uns 5 m de la línia de costa. L’ajuntament va informar a SASEMAR i van hissar la bandera vermella com a mesura preventiva. Vessament d’hidrocarburs al canal de Santa Margarida (Roses) El 23 d’agost la UGE de l’ACA informa que els forestals han avisat d’un vessament d’hidrocarburs al canal de Santa Margarida de Roses. Aquesta incidència es va comunicar a Ports de la Generalitat. Presència de carbó a les platges
Els Agents Rurals de Tarragona van informar a l’ACA de la presència d’un residu sòlid sense
identificar a la primera línia de mar de les platges Llarga i del Miracle de Tarragona, els dies
20 i 21 d’agost. Per la descripció del tipus de residu, la zona en la què es va observar i
l’experiència d’episodis similars en anys anteriors, es va deduir que es tractava molt
probablement de carbó que havia arribat a les platges transportat per forts vents des del port
de Tarragona, on habitualment es fan tasques de càrrega, descàrrega i emmagatzematge de
carbó. A l’agost del 2009 també es va observar un episodi similar de carbó a la platja de Vila-
seca).
26
Actuacions de regeneració de platges
En algunes platges es van efectuar, a principis de temporada, actuacions de condicionament
i regeneració de platges amb aportacions de sorra. Aquestes actuacions es van observar a
les platges de: Portbou, Port a Llançà, Llevant i Pla de l’Ós de Premià de Mar i Cap de Sant
Pere, a Cambrils. Les aigües de bany d’aquestes platges es van veure afectades i van
presentar decoloracions i terboleses durant aquestes actuacions.
Preparació de la sorra a la platja de Portbou
(28-05-2012)
Moviments de sorra a la platja de Cap de St. Pere, a
Cambrils (29-05-2012)
Regeneració de la sorra a la platja de Llevant a
Premià de Mar (12-06-2012)
Acordonament de la platja de Llevant, a Premià de Mar,
per obres de regeneració (12-06-2012)
Carbó a la platja Llarga a Tarragona
(20-08-2012)
Carbó a la platja dels Prats a Vila-seca
(21-08-2009)
27
RESUM DE LA TEMPORADA DE BANY, 2012
La temporada de bany del 2012 ha estat marcada per la bonança meteorològica, amb
poques precipitacions i elevades temperatures, sobretot el mes d’agost, en què hi va haver
l’episodi de calor més destacat dels darrers sis anys.
Els controls efectuats a les platges han indicat que la qualitat de les aigües de bany s’ha
mantingut en els estàndards habituals de bona qualitat registrats en anys anteriors, amb una
proporció de zones de bany Excel·lents superior al 96% a les platges i al 90% a les zones de
bany interior.
Els resultats de les platges han estat els següents: el 97,8% de les platges són de qualitat
Excel·lent (218 platges), l’1,4% són de qualitat Bona (4 platges) i una platja és Suficient (Sant
Adrià de Besòs). Des de l’any 2004, la proporció de platges de qualitat excel·lent ha estat
sempre superior al 91% i, en el període 2009-2012, superior al 95%.
Totes les platges integrades en la xarxa de vigilància de les zones de bany costaneres (223
platges) SÓN APTES PER AL BANY i a totes elles, la qualitat és conforme amb les
exigències de la Directiva 2006/7/CE. La manca generalitzada de pluges i temporals de mar
durant l’estiu del 2012, en el que les pluges abundants i generalitzades s’han donat a partir
del 12 de setembre, ha propiciat una temporada de bany amb poques incidències i fets
destacats. La formació de fronts costaners i l‘arribada de sòlids flotants a les platges, com a
conseqüència de pluges i riuades, ha estat molt ocasional i pràcticament nul·la en els mesos
de juny, juliol i agost.
Pel que fa a la vigilància dels sistemes de sanejament d’aigües residuals urbanes
implementats a la costa, no s’ha produït cap incidència destacada en el funcionament de les
depuradores i emissaris submarins. Hi ha hagut algunes avaries de caràcter menor que, de
forma puntual, han afectat algun tram d’alguna platja però pràcticament en tots els casos s'ha
pogut resoldre la incidència en qüestió de poques hores o en un o dos dies.
Respecte als fenòmens de caràcter natural que s’observen de forma recorrent tots els estius
a les platges i a les aigües litorals, com són les proliferacions de fitoplàncton (que generen
coloracions a l’aigua), l’observació d’escumes i la formació de mucílags, no s’ha produït cap
fet destacat i, respecte a temporades de bany anteriors, alguns d’ells han estat de menor
intensitat.
D’altra banda, la presència de meduses a les platges ha estat significativament inferior a
altres anys i el nombre de picades de meduses a les platges també ha disminuït, en general,
durant l’estiu del 2012. L’espècie més urticant, que correspon a Pelagia noctiluca,
pràcticament no s’ha observat aquest estiu, fet que ha estat contrari al que en un principi
s’esperava per les condicions meteorològiques i oceanogràfiques prèvies a l’estiu.
Pel que fa a les aigües de bany continentals, totes elles han estat conformes amb la Directiva
europea i, des de l’any 1996, el grau de compliment és del 100%. La majoria d’elles (11
7
28
zones de bany) han obtingut la classificació d’Excel·lent i només una s’ha classificat de
Suficient.
Com a novetat del 2012, s’ha iniciat la col·laboració dels ajuntaments costaners en la
tramesa periòdica de dades ambientals sobre l’estat de les seves platges i la participació, en
aquest primer any, ha estat molt positiva. Han participat 24 municipis costaners (5 a Girona,
9 a Barcelona i 10 a Tarragona) en la tramesa de dades i s’ha rebut informació de 72 platges.
De cara a properes temporades de bany, es vol ampliar aquesta participació atès que
permetrà mantenir un bon servei de vigilància i informació de la qualitat de les platges del
nostre litoral. Per altra banda, s’han dut a terme tres reunions informatives de la Comissió de
Seguiment de la Qualitat de les Platges (comissió creada el 2004, en la què hi participen els
municipis costaners, les Diputacions i diversos organismes amb competències al litoral). Així
mateix, s’han realitzat algunes reunions informatives adreçades als tècnics dels ajuntaments i
als serveis de salvament i socorrisme en relació a la presència de meduses a les platges i als
protocols d’actuació.
En resum, ha estat una temporada de bany amb una meteorologia favorable en la què s’ha
mantingut un elevat nivell de la qualitat de les aigües de bany i s’han produït poques
incidències. S’ha mantingut, com en anys anteriors, una estreta col·laboració entre els
municipis costaners, les administracions actuants dels sistemes de sanejament litoral,
SASEMAR i el CECAT.
Unitat de Caracterització i Control d’Aigües Costaneres
Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics
Àrea de Gestió del Medi
Novembre de 2012
29
Annex
RESULTATS DE LA CLASSIFICACIÓ DE
LES AIGÜES DE BANY
ESTIU 2012
Per obtenir la classificació i estat de les aigües de bany corresponent a la temporada del 2012, s’han
tingut en compte les dades relatives a 4 temporades de bany (2009, 2010, 2011 i 2012) tal i com ho
estableix la Directiva 2006/7/CE, que s’aplica des del 2008.
30
Classificació de les aigües de bany de les platges a Catalunya, estiu de 2012
MUNICIPI PLATJA CLASSIFICACIÓ DE LES
AIGÜES DE BANY 2012
PORTBOU de Portbou Excel·lent
COLERA d'en Goixa Excel·lent
de Garbet Excel·lent
LLANÇÀ
de Grifeu Excel·lent
del Port Excel·lent
de la Farella Excel·lent
del Cau del Llop Excel·lent
EL PORT DE LA SELVA
del Port de la Vall Excel·lent
del Port de la Selva Excel·lent
del Pas Excel·lent
de Tamariua Excel·lent
CADAQUÉS
d'en Ros Excel·lent
Gran de Cadaqués Excel·lent
es Llané Gran Excel·lent
ROSES
Cala Montjoi Excel·lent
de l'Almadrava Excel·lent
Canyelles Petites Excel·lent
dels Palangrers Excel·lent
de la Punta Excel·lent
de Roses Excel·lent
de Santa Margarida Excel·lent
CASTELLÓ D'EMPÚRIES
de la Rubina Excel·lent
d'Empuriabrava Excel·lent
de la Muga Excel·lent
de Can Comes Excel·lent
SANT PERE PESCADOR de la Gola Excel·lent
de St. Pere Pescador Excel·lent
L'ESCALA
del Moll Grec Excel·lent
de les Muscleres Excel·lent
del Rec Bona
la Platja Excel·lent
de Riells Excel·lent
31
MUNICIPI PLATJA CLASSIFICACIÓ DE LES
AIGÜES DE BANY 2012
TORROELLA DE MONTGRÍ
cala Montgó Excel·lent
de l'Estartit Excel·lent
de la Gola Excel·lent
PALS del Grau Bona
Gran de Pals Excel·lent
BEGUR
del Racó Excel·lent
d'Illa Roja Excel·lent
de sa Riera Excel·lent
de sa Tuna Excel·lent
Fonda Excel·lent
d'Aiguablava Excel·lent
PALAFRUGELL
de Tamariu Excel·lent
de Llafranc Excel·lent
del Canadell Excel·lent
de Port Bona Excel·lent
del Golfet Excel·lent
MONT-RAS del Crit Excel·lent
PALAMÓS
cala Estreta Excel·lent
de Castell Excel·lent
de la Fosca Excel·lent
cala Margarida Excel·lent
Gran de Palamós Excel·lent
CALONGE
d'es Monestrí Excel·lent
de Sant Antoni Excel·lent
de Torre Valentina Excel·lent
Cala Cristus-Ses Torretes Excel·lent
CASTELL-PLATJA D'ARO
cala Rovira Excel·lent
de Platja d'Aro Excel·lent
de sa Conca Excel·lent
SANT FELIU DE GUÍXOLS
de Sant Pol Excel·lent
de Sant Feliu Excel·lent
dels Canyerets Excel·lent
STA CRISTINA D'ARO del Senyor Ramon Excel·lent
32
MUNICIPI PLATJA CLASSIFICACIÓ DE LES
AIGÜES DE BANY 2012
TOSSA DE MAR
Cala Salionç Excel·lent
Cala Giverola Excel·lent
de la Mar Menuda Excel·lent
de Tossa Excel·lent
d'es Codolar Excel·lent
de Llorell Excel·lent
LLORET DE MAR
cala Canyelles Excel·lent
de Lloret Excel·lent
de Fenals Excel·lent
de sa Boadella Excel·lent
de Santa Cristina Excel·lent
BLANES
de Sant Francesc Excel·lent
de Blanes Excel·lent
de Sabanell Excel·lent
MALGRAT DE MAR
Punta de la Tordera Excel·lent
de Malgrat Centre Excel·lent
de l’Astillero Excel·lent
STA SUSANNA de Santa Susanna Excel·lent
PINEDA DE MAR
dels Pins Excel·lent
dels Pescadors Excel·lent
de Poblenou-la Riera Excel·lent
CALELLA
de Gran de Calella Excel·lent
de Garbí Excel·lent
de les Roques Excel·lent
ST POL DE MAR
de la Platjola i el Morer Excel·lent
de Sant Pol Excel·lent
del Grau Excel·lent
del Farell Excel·lent
del Molí Excel·lent
CANET DE MAR
de Canet Excel·lent
de Cavaió Excel·lent
ARENYS DE MAR
de Cavaió Excel·lent
de la Picòrdia Bona
de les Roques d’en Lluc Excel·lent
de la Musclera Excel·lent
33
MUNICIPI PLATJA CLASSIFICACIÓ DE LES
AIGÜES DE BANY 2012
CALDES D'ESTRAC de la Riera Excel·lent
dels Tres Micos Excel·lent
ST VICENÇ DE MONTALT de St. Vicenç de Montalt Excel·lent
ST ANDREU DE LLAVANERES
de S.A. de Llavaneres Excel·lent
MATARO
de Sant Simó Excel·lent
del Callao Excel·lent
del Varador Excel·lent
de Ponent Excel·lent
CABRERA DE MAR de Cabrera Excel·lent
VILASSAR DE MAR de Vilassar Excel·lent
PREMIA DE MAR de Llevant Excel·lent
del Pla de l'Ós Excel·lent
EL MASNOU d'Ocata Excel·lent
del Masnou Excel·lent
MONTGAT de Montgat Excel·lent
BADALONA
de Cristall Excel·lent
dels Pescadors Excel·lent
de Coco Excel·lent
de la Mora Excel·lent
ST ADRIA DE BESOS del Parc del Litoral Bona
del Parc del Nord-est Suficient
BARCELONA
Zona de Banys Fòrum Excel·lent
de Llevant Excel·lent
de la Nova Mar Bella Excel·lent
de la Mar Bella Excel·lent
del Bogatell Excel·lent
de la Nova Icària Excel·lent
del Somorrostro Excel·lent
de la Barceloneta Excel·lent
de Sant Sebastià Excel·lent
EL PRAT DE LLOBREGAT del Prat Excel·lent
VILADECANS de Viladecans Excel·lent
GAVA de Gavà Excel·lent
CASTELLDEFELS de Castelldefels Excel·lent
34
MUNICIPI PLATJA CLASSIFICACIÓ DE LES
AIGÜES DE BANY 2012
SITGES
de les Botigues Excel·lent
del Garraf Excel·lent
d'Aiguadolç Excel·lent
dels Balmins Excel·lent
de Sant Sebastià Excel·lent
de la Ribera Excel·lent
de l'Estanyol Excel·lent
de la Barra Excel·lent
de Terramar Excel·lent
VILANOVA I LA GELTRÚ
del Far de St. Cristòfol Excel·lent
de Ribes-roges Excel·lent
d'Adarró Excel·lent
de Sant Gervasi Excel·lent
d'Ibersol Excel·lent
CUBELLES Llarga Excel·lent
de la Mota de Sant Pere Excel·lent
CUNIT de Cunit Excel·lent
CALAFELL
de Segur de Calafell Excel·lent
de l'Estany-Mas Mel Excel·lent
de Calafell Excel·lent
EL VENDRELL
de Sant Salvador Excel·lent
de Coma-ruga Excel·lent
del Francàs Excel·lent
RODA DE BARA
de la Costa Daurada Excel·lent
de la Punta del Guineu Excel·lent
de Roda de Barà Excel·lent
CREIXELL de Creixell Excel·lent
TORREDEMBARRA
dels Muntanyans Excel·lent
del Barri Marítim Excel·lent
de la Paella Excel·lent
ALTAFULLA d'Altafulla Excel·lent
35
MUNICIPI PLATJA CLASSIFICACIÓ DE LES
AIGÜES DE BANY 2012
TARRAGONA
de Tamarit Excel·lent
de la Móra Excel·lent
Llarga Excel·lent
de la Savinosa Excel·lent
de l'Arrabassada Excel·lent
del Miracle Excel·lent
VILA-SECA de la Pineda Excel·lent
del Racó Excel·lent
SALOU
cala Crancs Excel·lent
cala Font Excel·lent
Llarga Excel·lent
Capellans Excel·lent
de Llevant Excel·lent
de Ponent Excel·lent
CAMBRILS
de Cap de Sant Pere Excel·lent
de Vilafortuny Excel·lent
de l'Esquirol Excel·lent
de Cavet Excel·lent
del Prat d'en Forés Excel·lent
Horta de Santa Maria Excel·lent
de la Llosa Excel·lent
de l'Ardiaca Excel·lent
de la Dorada Excel·lent
MONT-ROIG DEL CAMP
de la Pixerota Excel·lent
de la Porquerola Excel·lent
de la Casa dels Lladres Excel·lent
cala Vienesos - Platja dels Espenyals
Excel·lent
Cristall Excel·lent
VANDELLÒS I L'HOSP. DE L'INFANT
de la Punta del riu Excel·lent
de l'Arenal Excel·lent
del Torn Excel·lent
de l'Almadrava Excel·lent
36
MUNICIPI PLATJA CLASSIFICACIÓ DE LES
AIGÜES DE BANY 2012
L'AMETLLA DE MAR
de Calafató Excel·lent
de St Jordi d'Alfama Excel·lent
cala Forn Excel·lent
de Pixavaques Excel·lent
de l'Alguer Excel·lent
de l’Estany Excel·lent
EL PERELLÓ
de l'Àliga Excel·lent
de Santa Llúcia Excel·lent
cala de la Buena Excel·lent
L'AMPOLLA
del Cap Roig Excel·lent
d'Avellaners Excel·lent
de l'Arenal Excel·lent
DELTEBRE
de la Marquesa Excel·lent
de la Bassa d'Arena Excel·lent
de Riumar Excel·lent
SANT JAUME D'ENVEJA del Migjorn Excel·lent
del Serrallo Excel·lent
AMPOSTA de l'Eucaliptus Excel·lent
SANT CARLES DE LA RÀPITA
del Trabucador Excel·lent
de l'Aluet Excel·lent
del Parc de Garbí Excel·lent
de les Delícies Excel·lent
ALCANAR
de la Fàbrica de ciment Excel·lent
del Maricel Excel·lent
de les Cases d'Alcanar Excel·lent
del Marjal Excel·lent
37
Classificació de les aigües de bany continentals a Catalunya, estiu de 2012
MUNICIPI ZONA DE BANY CLASSIFICACIÓ DE LES
AIGÜES DE BANY 2012
CONCA DE DALT Emb. de Sant Antoni 3 Excel·lent
SALÀS DE PALLARS Emb. de Sant Antoni 1 Excel·lent
TALARN Emb. de Sant Antoni 2 Excel·lent
CAMARASA Riu Segre Excel·lent
DARNIUS Emb. de Boadella Excel·lent
BANYOLES
Estany de Banyoles 1 Suficient
Estany de Banyoles 2 Excel·lent
CLARIANA DE CARDENER Emb. de Sant Ponç Excel·lent
VILADA la Baells Excel·lent
CORNUDELLA DE MONTSANT Emb. de Siurana Excel·lent
VILANOVA DE SAU
Emb. de Sau 1 Excel·lent
Emb. de Sau 2 Excel·lent