22

per començar amb bon ritme. Seguim: hamburguesa de vede-lla a la graella amb idiazabal i parmentier de patata i mostassa antiga, o un salmó a la graella amb escalivada i ou escumat. Propostes originals que omplen el plat però deixen un racó per al pastisset de Philadelphia amb galetes Speculoos i unes profite-roles de nata amb xocolata de tota la vida. Finalment, la sobretaula té un company especial: l’art. Sopar envoltat de fotografia i pintura és una constant que, al Toc de Gràcia, és un valor afegit. La mostra varia periòdicament i ara mateix s’hi poden veure algunes obres de la galeria Tagomago de joves talents. lidia gázquez

Si entenem per gràcia aquella qualitat que fa agradable algú o alguna cosa, el Restaurant Toc de Gràcia s’ha guanyat el seu nom i ha encertat el joc de paraules, que es refereix també a la seva ubicació, al barri de Gràcia. Però el Toc de Gràcia no tindria sentit sense el seu contrapunt: la senzillesa. Així és el local i la seva cuina. El restaurant, càlid i acolli-dor, es divideix en tres zones ben diferenciades i separades: la de fumadors, la de no fumadors i el reservat. La simpatia i la familia-ritat del servei posen sal i pebre a la vetllada: els cambrers atenen

les consultes i fins i tot arren-quen algun somriure.

Tàndem qualiTaT-preuObrim la carta i ens criden l’atenció els preus d’uns plats de cuina catalana d’autor. I és que els responsables del Toc de Gràcia tenen la voluntat i el compromís d’oferir un bon pro-ducte que s’ajusti a la nostra but-xaca: “Es tracta de fer números”, diuen. Les croquetes d’escudella o l’amanida de vuit enciams amb formatge gratinat, nous i (gene-rosa) vinagreta de fruits del bosc són un parell d’exemples

EL TOC DE GRÀCIAL’espurna de La senziLLesa

jord

i pla

y

eL toc de gràcia HHH

Bonavista, 10. BCN (gràcia). d diago-nal (l3, l5). (93 368 28 44. € 30 euros. c 13-16 h; 20.30-23.30 h; dl. nit i dg., tancat. adaptat. Web: www.tocdegracia.com.

RESTAURANTS

H Val MÉS que et faCiS uN eNtrepà a CaSa HH Ni fu Ni fa, CorreCte HHH poSa’l a la teVa lliSta d’haBitualS HHHH graN deSCoBriMeNt HHHHH aliMeNt per al CoS i l’eSperit

Fa mil anys, el persa Omar Khayyam, matemàtic, astrònom, poeta, místic i amant del vi, va escriure una cosa semblant a aquesta: “Has vist el món. I què?/ El que has vist i oït no és re./ I pots veure l’astre d’ambre/ des d’un racó de ta cambra!”. Quanta saviesa!, quanta bellesa! (que bella és la saviesa, que senzilla, que perfecta, com n’és d’harmònica!). D’aquesta pre-ciosa manera, Khayyam ens feia saber que l’important és la mirada. La ciència no és una mala forma de mirar. Ell mirava les estrelles i va afinar el calendari amb precisió.

Fa quaranta anys, un físic experimental hongarès, profes-sor a Oxford i afeccionat a la gastronomia, Nicholas Kurti, afirmava: “Crec que és una trista imatge per a la nostra civi-lització que puguem mesurar la temperatura a l’atmosfera de Venus i no sapiguem què passa a l’interior dels nostres suflés”. Sembla el contrari, però volia dir el mateix que el savi persa. (“L’important és la pregunta”, explica l’amic –i també físic– Jorge Wagensberg.) Ara, uns altres físics, investigadors de la Universitat de Harvard, David A. Weitz, Michael Brenner, Amy Rowat i Otger Campàs s’han fixat en la cuina catalana. Aquesta setmana ho han vin-gut a explicar a Alimentària. Segur que hi veuen coses.

REMENATper Toni massanés Gastrònom