1

Marcel-lí UceroResponsable de Comunicació. Director de la revista

DIRECTOR I COORDINADORMarcel-li Ucero i Blasco

FOTOGRAFIAMarcel-li UceroAntoni CastejónCarles Manrique

IL·LUSTRACIÓ PORTADAMarcel-li Ucero i Blasco

EDITASINDICAT DE MOSSOS D’ESQUADRA - CCOO (SME-CCOO)

ADREÇA POSTAL:Via Laietana 16, 7ª planta 08003 BarecelonaTel. 93 481 29 36 - Extensió 3256 Fax 93 481 28 50

ADREÇA ELECTRÒNICAsme@ccoo cat

PLANA WEBwww.sme-ccoo.cat

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT I ADMINISTRACIÓTel. 93 588 54 22Fax 93 588 57 55

REALITZACIÓ:J.T.

DIPOSIT LEGAL:z-2. 116/2009La revista L’Escamot és oberta a col·laboracions individuals o col·lectives dels companys i companyes mossos d’escuadra. Aquesta revista es reserva el dret de publicar les col·laboracions, resumir-les o extractar-les i no s’obliga a contestar les cartes dels lectors ni a mantenir-hi cap mena de correspondencia. La revista no es fa responsable de les opinions, imatges, textos i treballs dels autors o lectors que seran responsables legals del seu contingut. I estén que tots els autors signants han donat el seu consentiment per a figurar, del que es fará responsable l’autor o autora remitent.

Revista l’escamot

EDITORIAL ............................................

ACCIÓ SINDICAL ..................................

ENTREVISTES ......................................

REPORTATGES ......................................

FORMACIÓ ............................................

SALUT LABORAL ..................................

SERVEIS JURIDICS ...............................

CARTES AL DIRECTOR .........................

SERVEIS I DESCOMPTES PER .............. AFILIATS/DES

1

3

24

30

34

36

38

42

47

Ja ha passat un nou trimestre i ens tornem a retrobar, els lectors i nosaltres mateixos, amb un nou exemplar de la revista “L’ ESCAMOT”. En aquesta nova edició ens ocuparem de donar un repàs als aspectes més importants en els quals hem estat treballant durant aquest darrer trimestre i també us aportem un bon grapat de reflexions a fer.Dintre d’ aquest darrer trimestre s’ han celebrat les eleccions sindicals del Cos de Mossos d’ Esquadra i per nosaltres ha representat prendre el pols al nostre col·lectiu per comprovar si segueixen confiant en l’ SME-CCOO o no. Per sort, aquesta confiança no només s’ ha vist reforçada sinó que ha estat prou important com per situar-nos com la segona força sindical del col·lectiu de mossos. Tenint en compte que ens vam fundar fa només cinc anys i valorant la gran rivalitat sindical que existeix en el sí d’ aquest cos policial, crec que no puc fer altra cosa que enviar-vos un sincer agraïment en nom de tot el sindicat per haver-nos donat

3

la possibilitat de poder-vos representar durant quatre anys més amb, pràcticament, el doble de recursos dels que disposàvem fins ara.Encara que molts de vosaltres no en sigueu plenament conscients, aquesta força de la que ens heu dotat esdevé un punt especialment important per poder seguir lluitant en uns moments, com tots sabem, protagonitzats per paraules tant malsonants com són “crisi”, “austeritat”, “retallades” o “acomiadaments”. Tant debò m’ equivoqui, però em fa la impressió que, malgrat els moments d’ austeritat que estem vivint i les retallades que ens han imposat, molt probablement això no s’ acabarà aquí. Molt em temo que, a partir del 20 de novembre, si les prediccions es fan reals i tornem a tenir un Estat governat per la dreta, allò que ens pot caure a sobre pot ser de dimensions desconegudes.Vosaltres no sé què en pensareu però, personalment, opino que estem presenciant un exercici de cinisme i de menyspreu cap a la classe treballadora per part d’ uns polítics que insisteixen en ignorar les necessitats reals i les alternatives que se’ls plantegen. Uns representants que es comporten de manera sorda als clams populars i que no deixen de ser ninots d’ una Europa que insisteix en collar-nos sota la sempre present amenaça del que podria representar ser expulsats de la zona Euro.Ja ho deia Sartre, “Els covards són els qui s’ amaguen sota les normes” i això és precisament el que estan fent els nostres polítics. Començant pels de casa i acabant pels del Govern Central. De no ser així, com s’ explica que, per exemple, que el Sr. Artur Mas contradigui el seu propi discurs de campanya electoral i ara, que és President, decideixi congelar el nostre acord d’ equiparació salarial amb bombers argumentant que seria il·legal aplicar-ho? Com s’ entén que amb els exemples que tenim d’ atacs amb arma de foc que estem patint els mossos d’ esquadra el Sr. Puig tingui el valor de dir en un Consell de Policia que deuen obediència a la Llei de Pressupostos i que, per tant, tenen les mans lligades i que les meses de negociació amb els sindicats de mossos queden congelades?M’ agradaria que algú m’ expliqués com pot ser que la banca espanyola durant l’ any 2010 hagi arribat pràcticament als 15.000 milions d’ euros de benefici i que aquell

Eleccions 2011.L’ SME-CCOO es consolida com a 2ª força sindical!Gràcies a la confiança dipositada pels companys i companyes que van votar el passat 25 de juliol, l’ SME-CCOO es consolida com a 2ª força sindical.

El passat 25 de juliol es van celebrar les eleccions sindicals del Cos de Mossos d’ Esquadra perquè el col·lectiu escollís als seus legítims representants. Per l’ SME-CCOO va ser el segon cop que ens presentàvem a unes eleccions sindicals i el resultat ha estat molt satisfactori. En només 4 anys hem passat de ser el sindicat minoritari al sí del Consell de la

Policia a ser la segona força sindical del Cos de Mossos d’ Esquadra. En un procés no exempt de polèmica, com acostuma a passar cada vegada, el resultat final ha donat la raó a la nostra consigna, és a dir, “Junts som més forts”. Aquest cop ens vam presentar en coalició amb el sindicat SAP-UGT fent un exercici de coherència amb el que és la nostra línia habitual de treball, que no és altra que la de defensar al col·lectiu, la de compartir els neguits amb la resta de sindicats tot mirant d’ unir esforços enlloc de malgastar-los en lluites sindicals que no serveixen absolutament per res.Som conscients que l’ aposta de la coalició va ser una aposta arriscada. Sobretot perquè no és massa habitual veure sigles tant potents com CCOO o UGT anant de la mà. No obstant, insisteixo, per sobre de tot l’ SME-CCOO som un equip de mossos i mosses d’ esquadra que ens vam constituir com a sindicat al 2006 amb un únic objectiu: lluitar pels nostres drets com a policies. Nosaltres no som polítics ni entenem de confrontacions inútils. Nosaltres treballem en línia recta buscant millores, propostes i maneres d’ aconseguir que la nostra tasca com a

policies pugui optimitzar-se dia a dia tot aconseguint la millor satisfacció laboral i personal possible.Aquest és un objectiu difícil i complicat però mai hem volgut disfressar allò que sentim. Nosaltres diem les coses tal i com les pensem i, el més important de tot, mirem de superar-nos cada dia i de ser valents. I consti que la valentia no vol dir enfrontar-se a un tigre o a un lleó; la valentia vol dir portar la veritat pel davant i admetre la realitat i, un cop fet això, mirar de buscar resultats diferents i, per això, és imprescindible buscar noves alternatives.“Qui no inventa, no viu”, va dir l’ Anna Maria Matute fa pocs mesos. Nosaltres mirem d’ inventar nous camins per seguir endavant, per fer-nos més forts i per poder fer front als difícils temps que ens està tocant viure.Afortunadament sembla ser que molts de vosaltres heu sabut entendre aquest missatge i compartiu aquesta forma de treballar i això s’ ha vist clarament reflectit a les urnes. I consti que no són poques les veus crítiques que

mateix anys ens hagin retallat i congelat el sou a tots els funcionaris. Encantat estaria jo de que algú em fes entendre de com pot ser que un polític com Mariano Rajoy declari un patrimoni de prop de 600.000 euros o que el Sr. Rubalcaba tingui acumulats 984.281 euros, que la Sra. Salgado en tingui 555.000 o que Bono superi els 1,8 milions d’ euros.I recordem al Sr. Duran Lleida (CIU), aquell que diu que els funcionaris ja fa massa temps que estem acostumats a viure per sobre del nostre nivell de vida i que no ens podem queixar perquè tenim el lloc de feina assegurat. Com s’ atreveix a dir això un senyor que, a banda del seu sou, percep unes dietes per valor de més de 28.000 € i que té acumulat un deute bancari de prop d’ 1.000.000 d’ euros? Realment algú creu que aquests patrimonis es conreen només exercint la tasca política? És molt fàcil, quan Europa apreta, amagar-se sota la norma i dir que la culpa és dels funcionaris i començar a retallar drets socials i laborals que han costat anys aconseguir.Si us explico tot això i us dono dades reals és perquè arribat el moment no val allò de dir “...les noves retallades ja eren d’ esperar” perquè el conformisme només té un camí que fa baixada cap un profund pou del qual mai més hom pot sortir. No val desacreditar als sindicats (això ja ho fan els polítics) perquè aquí l’ enemic no som nosaltres (que al cap i a la fi som mossos i mosses com vosaltres). L’ autèntic enemic és qui ens pretén manipular, enganyar, ignorar i, en definitiva, riure’s de tots nosaltres amb fal·làcies i arguments que ni ells mateixos es creuen.És per això que ara tocar estar molt atents perquè no ens segueixin enganyant. HEM DE SER VALENTS, NO AMAGAR-NOS SOTA LES NORMES I SER CAPAÇOS DE DIR PROU ! La història demostra que quan algú s’ ha plantat de debò a dir “prou!” s’ han aconseguit grans canvis.

Gràcies.Marcel·lí UceroDirector de L’ ESCAMOT.

4

parlen de vots obtinguts a canvi de regals i coses per l’ estil. L’ SME-CCOO només podem dir que nosaltres no hem estat partícips de res de tot això i que, alhora, hem respectat profundament les campanyes que cada sindicat ha volgut dur a terme. Al final, cadascú ha recollit allò que ha sembrat.

Només em resta dir que espero i desitjo, perquè ja va sent hora, que totes les forces sindicals del Cos de Mossos d’ Esquadra entenguin que l’ enemic no som la resta de sindicats. A qui hem de fer front és a l’ Administració que és la que, en definitiva, ens està retallant els drets laborals i minant la moral de la mala manera. Moltes gràcies pel vostre recolzament i esperem no decebre les vostres expectatives. Ens heu fet el doble de forts i per això, ara més que mai, la vostra veu s’ ha de fer escoltar.

Presentació obtinguda Consellers

Darreres reivindicacions.A continuació us presentem un recull de les darreres reivindicacions presentades per l’ SME-CCOO en el darrer trimestre.

(16/06/2011)EL PARLAMENT ASSETJAT. PORTEM ANYS AVISANT!En relació al dispositiu policial, l’ SME-CCOO vol manifestar que la policia democràtica està per salvaguardar els drets democràtics de la ciutadania i, per tant, també els dels diputats i diputades electes i el Parlament de Catalunya. Per tant, volem donar tot el nostre suport i reconeixement als agents d’ USC, d’ ARRO de tota Catalunya i de la BRIMO (molts d’ ells van estar treballant 16 hores seguides sense àpats). Els nostres companys han hagut de fer front als mateixos insults i llançaments de tot tipus amb el resultat final de 12 policies ferits. Recordem que agredir a un agent de l’ autoritat també és delicte i no pot quedar impune.

(22/06/2011)UN COP MÉS, 2 MOSSOS ENCANONATS AMB ARMA DE FOC! HEM DIT PROU! ARMILLES INTERIORS JA!Cada dia hi ha atracaments o situacions

amb armes de foc a Catalunya i SEGUIM EXPOSANT-NOS SENSE CAP PROTECCIÓ, SENSE ARMILLES INTERIORS!!NO CONSIDEREM NI ÈTIC NI MORAL QUE ELS POLÍTICS VULGUIN POSAR PREU A LA VIDA DELS MOSSOS.

(23/06/2011)QUEIXES SOBRE EL DISPOSITIU DEL PARLAMENT DEL 15 DE JUNYNo podem entendre com a dia d’avui, encara no sigui possible planificar un dispositiu amb condicions, garanties i on es vetlli pel benestar de tots els efectius, tenint en compte necessitats bàsiques com són l’alimentació i el descans.

(23/06/2011)RECLAMACIÓ VALS BESCANVIABLES PER ROBA.A la comissaria de Vilanova i la Geltrú (ABP.Garraf), hi ha un grup d’agents que no han rebut aquest val tot i que per part del Cap de la comissaria s’ha fet un registre documental dels agents que presten el servei sense la uniformitat reglamentària. L’ SME-CCOO demanem que se’ls lliuri amb la major celeritat possible.

(30/06/2011)SME-CCOO I SAP-UGT ES PRESENTEN EN COALICIÓ A LES ELECCIONS DEL COS DE MOSSOS D’ESQUADRA.L’ SME-CCOO i el SAP-UGT de Catalunya han decidit presentar-se en coalició a les eleccions sindicals que se celebraran el proper 25 de juliol al Cos de Mossos d’Esquadra. Aquesta decisió sorgeix com a resposta davant del requeriment generalitzat per part dels mossos i mosses

SAP-UGT SME-CCOO9

SPC 1

CAT-ME2

6

de sumar esforços per defensar en unitat d’acció sindical els interessos professionals del cos de la policia catalana. Ho expliquen Toni Castejón, de l’ SME-CCOO i Valentín Anadón, del SAP-UGT de Catalunya.

(01/07/2011)BADALONA SOTA MÍNIMS!SME-CCOO i SAP-UGT hem presentat un escrit al departament denunciant la situació límit que està patint la comissaria

de Badalona pel què a nombre d’efectius es refereix.

(04/07/2011)JUBILACIÓ ANTICIPADA POLICIES LOCALS I AUTONÒMICSPetició dels sindicats al Ministeri del Treball del passat 28 de juny de 2011. Concentració de delegats davant la porta del Ministeri del Treball.Petició conjunta de tots els sindicats.

(07/07/2011)LA GREU MANCA D’ EFECTIUS A BADALONA POSA EN PERILL ALS COMPANYS I A LA CIUTADANIA !!! El passat divendres dia 1 els sindicats SME-CCOO i SAP-UGT vam denunciar conjuntament la gravíssima situació que s’està patint a l’ ABP de Badalona, motivada per la dramàtica falta d’efectius. Lamentablement, les nostres prediccions alertant que aquesta situació constitueix un greu risc per la seguretat dels efectius policials s’ha fet realitat.

(08/07/2011)CAMPANYA SOLIDÀRIA CONTRA EL CÀNCERL’ SME-CCOO IMPULSA UNA CAMPANYA SOLIDÀRIA DE LLUITA CONTRA EL CÀNCER.Per cada vot obtingut a les

eleccions sindicals l’ SME-CCOO farà un donatiu a l’ Associació Espanyola Contra el Càncer.

(20/07/2011)NO PODEM ACCEPTAR UNA ARRO DE 2ª Aquests dies hem vist com diferents ARRO d’ arreu de Catalunya han participat activament en dispositius d’ ordre públic molt complexes com els de plaça Catalunya i Parlament. Malgrat això, les ARRO, juntament amb la BRIMO, van aguantar estoicament les dures condicions viscudes aquells dies. No obstant això, ens resulta molt desagradable comprovar que en un mateix operatiu policial hi ha diferències entre unitats i podem afirmar que això només és un reflex de que ARRO està sent considerada una unitat de segona categoría.

(23/07/2011)ELS MOSSOS PATIM UNA MANCA DE FORMACIÓ EN DEFENSA PERSONAL I TIR

Perquè considerem que la seguretat pública de Catalunya ha de basar-se, primer de tot, en tenir uns agents formats en plenes condicions, l’ SME-CCOO i el SAP-UGT demanem que tots els mossos i mosses rebin la formació necessària per poder fer la feina amb plenes garanties.

(07/09/2011)MOSSOS DÓNA LA MAJORIA A LA UNITAT D’ ACCIÓ SINDICALEl passat 25 de juliol el col·lectiu de mossos d’ esquadra ha donat la majoria a aquesta coalició, és a dir, a l’ opció que representa la unitat d’ acció sindical perquè LA UNIÓ FA LA FORÇA i perquè ara, més que mai, és moment d’ unir esforços i deixar de perdre temps i energies en confrontacions entre sindicats que són tant inútils com innecessàries.

(07/09/2011)DE NOU, UN MOSSO ENCANONAT PER ARMA DE FOC! I SEGUIM SENSE ARMILLES INTERIORS!!!Fa uns dies, un company que feia servei de paisà, va ser encanonat amb una arma de foc. Afortunadament, es va poder detenir a la persona sense haver de lamentar danys personals. Cada dia hi ha incidents i atracaments amb armes de foc a tota Catalunya (especialment a Barcelona i àrea metropolitana) i, malgrat tot, seguim sense tenir armilles interiors antibales de dotació, és a dir, anem totalment desprotegits.

(07/09/2011)L’ SME-CCOO ADREÇA CARTA A L’ ALCALDE DE BADALONA PER

DEMANAR MÉS MOSSOS.Hem denunciat públicament que no és normal que la tercera ciutat de més població de Catalunya, un cop va sortir la darrera promoció d’ agents d’ aquest mes de juny, no hagi vist incrementat el nombre d’ agents sinó que n’ hagi perdut 2. També varem denunciar que dia a dia, en cada torn de servei, surten a patrullar els carrers de Badalona un 20% dels patrulles que haurien de sortir per oferir un servei normal i amb garanties i que, dia a dia, surten patrulles amb un sol agent degut a que no en tenen més.Hem tingut coneixement que, properament, l’ alcalde de Badalona tindrà una reunió amb el Conseller d’ Interior Sr. Puig i li hem enviat una carta tot informant d’ aquestes mancances en seguretat pública i de la passivitat del Departament d’ Interior a l’ hora d’ escoltar les nostres propostes.

(12/09/2011)EL Q5M S’ APLICARÀ A LA RESTA DE CATALUNYA?Davant les nombroses trucades rebudes preguntant sobre el rumor que afirma que, a partir del proper mes d’ octubre, la Direcció General de la Policia ha decidit implantar el quadrant horari Q5M a totes les regions policials on fins ara aquest quadrant encara no s’aplicava, l’ SME-CCOO ha contactat amb la Direcció General de la Policia i ens ho ha desmentit

(12/09/2011)QUÈ PASSA AMB ELS CONCURSOS?Si feu un cop d’ull al cronograma de concursos que mesos enrere es va publicar, veureu que a principis d’aquest setembre s’havien de publicar les bases dels concursos de Trànsit, ARRO, Investigació i Subsòl. Segons ens ha informat la DGP, heu de saber que tots aquests concursos estan pendents d’aprovació per part de la Direcció General de la Policia. De fet, el cronograma referit ja ha estat retirat de la intranet a l’espera que en breu se’n confeccioni un de nou quan se sàpiga què decideix l’ Administració.

(16/09/2011)REFORÇ DE MOSSOS A BADALONA. QUE SIGUI VERITAT!Ja fa mesos que denunciem la greu manca d’ efectius a USC Badalona. Aquest fet ha provocat que durant tot l’estiu la presència de patrulles al carrer hagi estat mínima i això ha suposat un perill per la seguretat dels propis agents. Finalment, el passat 30 d’ agost, el nostre conseller Sr. Puig va anunciar que a l’ octubre s’ incrementarà el numero d’ agents entre un 8 i un 10%. L’ SME-CCOO esperem que aquest compromís sigui ferm i que es compleixi ja que no es pot acceptar seguir en aquestes condicions.

(27/09/2011)PER FI, LA 1ª i 2ª PROMOCIÓ REBRAN EL DIPLOMA DEL CURS BÀSIC DE FORMACIÓ POLICIALAvui l’ SME-CCOO ens hem reunit amb la Directora de l’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya i entre altres temes, per fi, hem aconseguit que als companys de la 1ª i 2ª promoció del Cos de Mossos d’ Esquadra se’ls sigui reconegut el Certificat Oficial del Curs Bàsic de Formació Policial

98

El trimestre en un clik.Aquest trimestre juliol-agost-setembre de 2011, ha estat un trimestre mogut a nivell sindical. En aquesta nova secció farem un breu i esquemàtic repàs dels fets més destacables a la vida sindical de l’ SME-CCOO durant aquest darrer període.

JULIOL. ELECCIONS SINDICALS 2011.El trimestre el començàvem al juliol, immersos en plena recta final del període electoral. La publicació del Decret 351/2011 un mes abans de començar el trimestre, concretament el dia 7 de juny, havia donat el tret de sortida a aquest llarg i important procés en el qual els treballadors han d’elegir democràticament als seus representants.No us vull avorrir amb el que va ser el desenvolupament d’aquest procés perquè entenc perfectament que això és com tot; o t’atrau el “mundillo sindical” i t’agrada el que t’estan explicant o el que t’expliquen t’acaba avorrint i entenc que a la majoria de mossos i mosses del cos, més que el desenvolupament del procés en sí, us pot interessar molt més, com va acabar tot plegat i molt especialment el que ha vingut a resultar de positiu o negatiu pel nostre sindicat SME-CCOO.Doncs bé, després de tot aquest procés electoral, que m’estalvio de narrar-vos pels motius anteriorment exposats, les eleccions es van cel.lebrar el dia 25 de juliol. I com a resultat del que els companys i companyes vareu votar aquell dia, el nostre sindicat SME-CCOO va assolir la fita

de tenir 2 consellers en representació de l’escala bàsica, que ve a suposar una millora bastant destacable en comparació amb els resultats assolits a les anteriors eleccions de l’any 2007. I això ens suposa de positiu pel nostre sindicat que, en breu, en el moment que s’apliquin els nous drets sindicals adquirits com a resultat d’aquests eleccions, podrem disposar de més mitjans, ja siguin humans com tècnics, per poder lluitar en favor del col·lectiu en els pròxims 4 anys que, ja us avanço, seran d’allò més complicats, no només pel nostre col·lectiu sinó també per la resta de la societat. Passem pàgina de les eleccions sindicals i ens trobem ja en el darrer sospir del mes de juliol, moment en el que s’analitza a nivell intern del sindicat com han anat les eleccions que acabem de passar i s’aprofita per part dels delegats i delegades per netejar agenda i tancar temes pendents abans d’iniciar el període vacacional.

AGOST. VACANCES I NO VACANCES.I ja som en ple agost. Alguns de vacances, altres al peu del canó. Com sempre els qui estan al peu del canó, atenen consultes i donen cobertura a qualsevol incidència que pugui sorgir i a banda d’això, es comença a treballar en aquells temes que es creu que han de ser importants per al col·lectiu en els mesos vinents.

SETEMBRE. “LA TORNADA AL COLE”.I ens plantem a setembre, darrer mes d’aquest trimestre. I ho fem amb molta il·lusió. Inaugurem una nova plana web oficial del sindicat (www.sme-ccoo.cat) amb una nova aparença que la dota de major agilitat i accessibilitat als continguts amb un intent per arribar de manera més ràpida als nostres lectors. A més, amb el nou disseny d’aquesta plana hem aconseguit una eina plenament interactiva on els usuaris poden aportar els seus propis comentaris així com comunicar-se amb nosaltres a través dels diferents canals implementats com són la xarxa de telèfons de contacte, els correus electrònics, un fòrum pels mossos d’ esquadra i el facebook oficial de l’ SME-CCOO.Anem treballant de valent en els aspectes tècnics relacionats amb les comissions de negociació obertes en l’anterior trimestre i que veiem de manera preocupant com estan aturades i no sembla que hi hagi massa voluntat per part de l’Administració d’accelerar-ne el seu tractament.

Evidentment lluitarem i insistirem en tractar-les el més aviat possible perquè entenem que d’allà n’haurien de sortir importants millores i avantatges pel nostre col·lectiu en gairebé totes les matèries.I ens preocupa també especialment la demora que s’està produint en la convocatòria del Consell de la Policia, marc en el qual han de ser nomenats els consellers resultants de les eleccions del passat mes de juliol i la demora també en l’aplicació dels drets sindicals assolits en les mateixes eleccions. La no aplicació d’aquests nous drets sindicals, el que vénen ara mateix a suposar, és que algunes forces sindicals estan treballant amb més mitjans dels que democràticament van atorgar les urnes, en detriment d’altres forces sindicals que seguim treballant per sota

dels mitjans que ens van atorgar aquestes passades eleccions. I això és injust pel col·lectiu que de fet, va ser qui va decidir lliure i democràticament a les urnes com havia de ser aquest repartiment.Ànims a tots i totes. No defalliu. Estem amb vosaltres. Hem patit moments complicats a nivell de col·lectiu per culpa de la crisi i segurament passarem encara uns mesos complicats. Des de l’ SME-CCOO seguirem batallant per tal que la llum al final del túnel la veiem el més aviat possible. El trimestre vinent en seguim parlant!!

Ramón LópezSecretari d’ Acció SindicalSME-CCOO

L’ SME-CCOO fa efectiu el donatiu de la campanya solidària de Lluita Contra el Càncer.A la passada edició de la revista us informàvem que, amb motiu de les eleccions sindicals del Consell de la Policia del Cos de Mossos d’ Esquadra, l’ SME-CCOO havia tingut la iniciativa de col·laborar amb la nostra associació tot oferint-los un donatiu per cada vot obtingut als comicis del passat mes de juliol. Passades les eleccions l’ SME-CCOO hem complert amb el nostre compromís i hem visitat l’ Associació Espanyola Contra el Càncer – Catalunya per fer efectiu aquest donatiu.

El passat 19 de setembre va tenir lloc a la seu de Girona de la AECC-Catalunya Contra el Càncer, i davant la Presidenta Sra. Pilar Cort Fuentes, l’entrega efectiva d’un donatiu econòmic per part del Sindicat de Mossos d’Esquadra – CCOO (SME-CCOO).A l’acte hi van assistir, per part de l’ SME-CCOO, el Secretari General en funcions, Sr. Joan Iglesias, el Responsable de Salut Laboral, Sr. Ricard Castro i el Responsable dels Serveis Jurídics Sr. Xavier Nevado.Tal i com es va establir en l’acord signat el passat mes de juny entre l’SME-CCOO i AECC-Catalunya contra el càncer, en el qual el Sindicat es comprometia a realitzar un donatiu econòmic passades les eleccions sindicals, en funció dels resultats electorals, i gràcies als vots i a la implicació de tota l’afiliació que va participar activament expressant els seu vot, s’ha fet efectiu un donatiu amb una quantitat total de 2100 euros.La Presidenta la Sra. Pilar Cort va expressar el seu agraïment Pòster de la campanya solidària contra el càncer impulsada pel

SME-CCOO el passat mes de juliol.

10

i va manifestar que aquestes accions són molt valuoses per l’avenç i el futur de la investigació oncològica. Així mateix també es va mostrar oberta a noves col·laboracions i convenis per tal de continuar la lluita d’aquesta malaltia amb la qual conviuen al nostre país mes d’un milió i mig de persones.Així mateix, us reproduïm la nota d’ agraïment que l’ AECC-Catalunya contra el Càncer ens va fer arribar:

La Sra. Pilar Cort (Presidenta de l’ AECC-Catalunya) i el Sr. Joan Iglesias (Secretari General de l’ SME-CCOO) en el moment del lliurament del donatiu.

D’ esquerra a dreta, el Xavi Nevado (Responsable del Serveis Jurídics de l’ SME-CCO), el Joan Iglesias (S.General de l’ SME-CCOO), la Sra. Pilar Cort (Presidenta de l’ AECC-Catalunya) i el Ricard Castro (Responsable de Salut Laboral de l’ SME-CCOO.

Nota d’agraïment Des del moment que ens van proposar responsables del Sindicat de Mossos d’ Esquadra – CCOO de Girona que ens donarien un euro de contribució a la nostra organització per cada vot dipositat a les eleccions sindicals, ho vam veure com una idea molt nova, fins i tot agosarada. En una situació on regna el pessimisme econòmic arreu i les organitzacions que treballem a benefici del benestar de les persones malauradament també ens en ressentim, creiem que és una aportació ciutadana de primer ordre i de compromís social.Aconseguir un euro per cada persona que ha votat ha servit perquè la nostra associació aconsegueixi 2100€ que aniran a ajudar a la tasca de suport de les persones que pateixen càncer i el seu entorn i també als treballs d’investigació, organització de la que som pioners amb anys de trajectòria i la dotació econòmica.Mai donarem prou les gràcies per la vostra iniciativa. Us convidem a participar de les nostres activitats, que són moltes, i que ens han servit perquè la societat gironina ens tingui com a pal de paller en temes socials. Alexandra Pau GubertDepartament Actes Externs i InstitucionalsAECC-Catalunya contra el Càncer

És per això que des del Sindicat de Mossos d’Esquadra – CCOO (SME-CCOO) volem donar les gràcies a tots i a totes per la vostra participació, ja que aquesta campanya s’ha convertit en un gest humà i proper de ben segur, per a moltes persones que desafortunadament pateixen aquesta malaltia.

Ens hem de felicitar tots per iniciatives tant lloables.

SME-CCOO

Benvinguda a la 25ª Promoció!ISPC Curs 2011 / 2012.L’ SME-CCOO felicita a tots els aspirants que tot just comenceu el nou curs de formació bàsica. A continuació us expliquem en què consisteixen dos dels pilars bàsics del curs, és a dir, MÒDUL 8 i AUTOCONTROL i també us volem informar que, com cada any, posem a la disposició de tots aquells aspirants mossos que es vulguin afiliar a l’ SME-CCOO, el nostre MANUAL PRÀCTIC DEL MÒDUL 8 així com el CODI PENAL COMENTAT.

Enhorabona a tots aquells aspirants que han arribat fins a la fase de capacitació a l’ISPC. Fins arribar a l’Institut, com ja sabeu, heu passat un seguit de proves on anaven eliminant candidats. En aquesta nova etapa hi haurà una nova tria en la qual, aproximadament el 10% dels aspirants veuran no superada, bé perquè renunciaran o bé perquè suspendran el curs.En aquesta fase hi ha dos assignatures que solen decidir quins candidats són o no aptes: MÒDUL 8 i AUTOCONTROL.

MÒDUL 8.

El mòdul 8, una assignatura on es posen a la pràctica tots aquells coneixements que l’alumne va adquirint en les classes teòriques. És per això que va evolucionant des d’ unes primeres pràctiques més senzilles fins a les darreres, que són més complexes. Això és lògic ja que l’alumne va adquirint cada vegada més coneixements.En aquesta assignatura després de cada pràctica s’orienta als alumnes en què és el que s’ha fet malament i que és el que s’ha fet bé. No és tan important la perfecció en la resolució del cas plantejat com l’evolució de l’alumne, és a dir, que el que acabaran avaluant és la millora de l’alumne, en posteriors pràctiques, en tots aquells aspectes en què hagi

estat corregit. Un exemple podria ser quan després d’una pràctica se li diu a l’alumne que ha tingut una actitud massa agressiva o distant o insegura. Aquesta observació es tindrà en compte per properes actuacions i avaluar si l’alumne la té present o si no evoluciona.Heu de tenir present que no tots els instructors són iguals de clars en l’avaluació de l’actuació que fan davant la classe i que, per tant, us podeu trobar avaluadors que diuen les cosses molt directes a l’alumne i d’ altres que ho comenten en tercera persona com si no fos igual d’important. A meitat de l’ assignatura tindreu una entrevista amb l’instructor on us comunicaran com esteu evolucionant.La nota d’aprovat d’aquesta assignatura és de 5, tot i que hi

11

ha la possibilitat de que notes entre 4 i 5 no suspenguin a l’alumne, tot dependrà de la resta de notes i informes que es tinguin de l’ aspirant.

AUTOCONTROL.

L’altra assignatura important és autocontrol. Aquesta assignatura es divideix en dos parts, una teòrica i una pràctica i ambdues són impartides per un psicòleg diferent del que dona mòdul 8. El resultat d’aquesta assignatura és d’ apte o no apte.Al marge de tot allò exposat, val a dir que darrerament l’assignatura de tir també ha estat una prova crucial i que en teoria podia suspendre a un alumne. No obstant això, en el darrer any cap alumne ha suspès en aquesta assignatura.

L’ SME-CCOO ha estat entregant els darrers anys un manual per ajudar a superar l’assignatura del mòdul 8

on es contemplen casos pràctics similars als que us trobareu en les pràctiques i també un codi penal actualitzat i comentat per un sotsinspector en actiu, llicenciat

en dret i en criminologia. Aquests manuals són gratuïts per a totes aquelles persones que us afilieu al nostre sindicat.

El cost de l’afiliació per alumnes a l’ ISPC és gratuïta. Al nostre sindicat només es poden afiliar agents dels mossos d’esquadra, per la qual cosa si no supereu el curs no podreu pertànyer l’ SME-CCOO. Els representants del nostre sindicat solen anar a l’ ISPC els dimecres lectius i podreu fer-los arribar les consultes que tingueu.

14 15

Ho hem aconseguit: el Parlament aprova les nostres mesures contra els violents en ordre públic!El dijous 16 de juny de 2011, el Parlament de Catalunya va aprovar la moció amb les mesures que havíem demanat històricament per acabar amb la impunitat dels qui ens agredeixen i fan destrosses en els aldarulls tant en celebracions de futbol, com en manifestacions amb els ja coneguts grups violents.

Aquesta moció APROVADA obliga a la Generalitat a:

• Que la Generalitat es personi com acusació particular.

• Utilitzar càmeres mòbils en aquests esdeveniments (manifestacions, celebracions) i aprofitar les càmeres de seguretat d’ establiments privats per identificar i imputar als agressors de policies així com

poder explicar perquè es fa una càrrega policial, és a dir, PODER ENSENYAR L’ ABANS i QUE NO NOMÉS ES VEGI LA CÀRREGA.

• Que el Ministeri Fiscal pugui dur a terme un registre de multi reincidents en aquests casos.

• Prendre mesures preventives pels multi reincidents perquè no puguin actuar en posteriors esdeveniments de similars característiques.

• Millorar la coordinació amb altres cossos i especialment amb la Guàrdia Urbana de Barcelona.

• Que es faci la Junta de Seguretat amb una periodicitat màxima de 6 mesos (actualment es pot trigar anys en fer-se).

L’ SME-CCOO ESTEM ORGULLOSOS D’ HAVER ACONSEGUIT AIXÒ. CREIEM QUE ÉS EL PRINCIPI DEL FI DE LA IMPUNITAT DELS VIOLENTS, DELS AGRESSORS DE POLICIES. L’ SME-CCOO volem mostrar el nostre agraïment a Ciutadans i al Sr. Albert Rivera per escoltar-nos i fer la interpel·lació al Parlament així com a la resta de grups per votar favorablement les nostres propostes.

El nostre portaveu, Toni Castejón, en un moment de la roda de premsa del passat 15 d’ abril quan l’ SME-CCOO vam fer públiques les nostres propostes contra el vandalisme.

TOLERÀNCIA ZERO AMB ELS PROFESSIONALS DE LA VIOLÈNCIA!!

COMUNICATS RELACIONATS:(15/04/2011)SME-CCOO DEMANA MÉS CONTUNDENCIA CONTRA ELS ALDARULLS.Els sindicat SME-CCOO dels Mossos ha donat a conèixer aquest divendres, al Parlament de Catalunya, una sèrie de mesures per tal d’eradicar els actes violents que succeeixen a Barcelona cada vegada que hi ha una celebració esportiva o manifestació amb gran volum de gent.

(15/04/2011)wDOSSIER: LOS MOSSOS PIDEN MEDIDAS MÁS DURAS PARA CASTIGAR LOS ACTOS DE VIOLENCIA CALLEJERA.El representante sindical de los Mossos d’Esquadra, Antoni Castejón (CCOO), ha reclamado a las instituciones que aprueben medidas para facilitar que los autores de actos de violencia en celebraciones deportivas o en desalojos puedan ser identificados más fácilmente y recibir condenas más duras.

(15/04/2011)EL SINDICAT DELS MOSSOS DENUNCIA QUE ELS AGENTS ESDEVENEN UNA “DIANA” EN ELS ALDARULLS PER

CELEBRACIONS ESPORTIVESAntoni Castejón, portaveu del Sindicat dels Mossos d’Esquadra SME-CCOO, denuncia el risc que corren els agents en accions violentes com les que es produeixen per celebracions esportives o manifestacions de gran afluència de gent.

(02/06/2011)L’ SME-CCOO ARRIBA AL PARLAMENT PROPOSANT MESURES PER ACABAR AMB LA IMPUNITAT DELS ACTES DE VANDALISMEAhir, 1 de juny de 2011, l’ SME-CCOO vam assistir al Parlament

de Catalunya per presentar la Interpel•lació al Govern sobre les mesures previstes per a evitar el vandalisme i la delinqüència en les celebracions esportives.

(16/106/2011)EL PARLAMENT ASSETJAT. PORTEM ANYS AVISANT!En relació al dispositiu policial, l’ SME-CCOO vol manifestar que la policia democràtica està per salvaguardar els drets democràtics de la ciutadania i, per tant, també els dels diputats i diputades electes i el Parlament de Catalunya. Per tant, volem donar tot el nostre suport i reconeixement als agents d’ USC, d’ ARRO de tota Catalunya i de la BRIMO (molts d’ ells van estar treballant 16 hores seguides sense àpats). Els nostres companys han hagut de fer front als mateixos insults i llançaments de tot tipus amb el resultat final de 12 policies ferits. Recordem que agredir a un agent de l’ autoritat també és delicte i no pot quedar impune.

Marcel·lí UceroSecretari de ComunicacióSME-CCOO

Deficiències greus a la unitat caninaDes de fa temps el SME-CCOO estem fent el seguiment de les deficiències de la Unitat Canina a Egara. És per això que després de tots els problemes que han passat, recentment vam anar a fer una visita a les instal·lacions per tal de comprovar de manera concreta les afectacions patides després de les pluges dels dies anteriors. Sembla increïble que passin aquestes coses a una construcció nova que compta amb professionals qualificats de la mateixa unitat que van aconsellar a l’administració com havien de ser les instal·lacions per tal d’ aconseguir un lloc adient per poder treballar. Com sempre, l’ Administració no va fer cas i van fer la construcció sense tenir en compte allò que els van aconsellar els qui, en un futur, hi havien de treballar.

16

En resum, els especialistes de la Unitat Canina dels Mossos d’ Esquadra ja van avisar i aconsellar com construir aquestes instal·lacions i ara ens toca patir les conseqüències de les males arts de qui mai sap escoltar la veu de l’ experiència. Per evitar que diguin que estem exagerant, aquí teniu en reportatge fotogràfic

sobre l’ estat de la Unitat després de les pluges que hem patit.

DEFICIENCIES GREUS- El terra de las caneres s’ ha construït totalment a nivell i això impedeix que l’aigua i els pipis dels gossos corrin al desaigües. Simplement, no hi ha pendent i, com a resultat, els gossos han de descansar en un lloc moll.

- Les portes de les caneres estan dissenyades de tal manera que s’obre de fora a dins. ERROR GREU! El Guia i el gos tenen un espai reduït per accedir dins de la canera.

- Els sostres de totes les sales del edifici de la unitat tenen goteres. Així han d’ estar treballant els companys quan plou i els gossos arrambats en un raconet de la canera. Per altra banda, no hem d’ oblidar el risc de caigudes dels propis companys:

- Les humitats de la sala on es guarda el pinso dels

Detall de l’ obertura de les portes i del menjador que fa que no es pugui obrir la porta del tot.

gossos fa que les caixes quedin literalment mullades i que els companys les hagin de protegir amb bosses per a que no es facin malbé:

- Quan plou el terra queda ple d’ aigua i això obliga als companys a posar els endolls en un lloc “elevat” per poder evitar possibles accidents:

- El lloc on es posa de menjar als gossos fa que els resulti força fàcil que s’ escapoleixin.

- Els barrots de les caneres són flexibles, això pot provocar que el gos fiqui al cap i que no el pugui treure.

- La pista d’ ensinistrament no es pot fer servir. El motiu és que està a la vista de tots el gossos (error greu). Això fa que mentre hi ha gossos treballant a la pista la resta de

Això es al que han de fer quan plou: posar els endolls a sobre de qualsevol lloc elevat. “CUIDADO con el agua del suelo, aparatos eléctricos conectados bajo mesa”

Detall fotogràfic del punt on es posa el menjar als gossos mitjançant un passador de joguina. Molts cops els gossos s’han escapolit per aquí

gossos, des de les caneres, estigui veient tot això, s’ excitin i es colpegin contra els barrots ja que ells volen sortir a jugar.

- Els panys de les portes de les caneres són d’alumini i es trenquen fàcilment per culpa dels cops dels gossos contra les portes. Fins i tot en alguns casos l’agent entra a la canera, el pany cau i com a conseqüència d ‘això es queda tancat dintre fins que arriba un altre company.

- Caiguda d’aigua en el quadre elèctric general en una de les sales on més treballen el companys. A la foto veureu la solució penosa que ha proposat l’ Administració (posar un plàstic):

- Totes les portes d’aquesta edificació, barrots i resta de parts metàl·liques estan oxidades. Això pot provocar que aquestes peces es trenquin i produir talls tant als companys com als gossos.

- Hi ha moltes portes i cada porta té la seva clau diferent. Això fa que es tinguin més de quinze claus.

- En quant a la intimitat i seguretat, totes les portes són de vidre transparent i donen al pati de l’escola, això fa que tots els escolars tinguin visió de l’interior.

- El pipi-can no està acabat i falta tancar-lo. Això provoca que al gos no se’l pots deslligar perquè faci tranquil•lament les seves necessitats.

- Tots els passadissos i passarel·les exteriors són de fusta i això provoca que el risc de caiguda sigui latent sobretot a l’ hivern quan es mulla i es glassa.

- A data d’ avui aquestes instal·lacions no estan declarades com a nucli Zoològic tot i que existeixen més de 40 gossos, és a dir, la mateixa administració que fa la llei no la compleix.

- Per respecte al descans dels gossos, també demanen que la zona que hi davant les caneres i el pati de pipi-can i pista d’ agilitat la tanquin per evitar que tots als companys que estan passejant i fumant per la zona pugui distreure o molestar el descans dels animals.

1918

Regió policial Girona.“L’ SME-CCOO ens hem consolidat com la 2ª força sindical del cos de Mossos d’Esquadra, també a la Regió Policial de Girona, i ens mantenim com la 2ª força respecte al número d’afiliats”.

L’ Andreu Ramos, Representant Territorial de l’ SME-CCOO a la Regió Policial de Girona fa una valoració dels resultats electorals obtinguts recentment i ens exposa el seu full de ruta a la Regió Policial de Girona pels propers 4 anys mostrant també un esperit crític i constructiu adreçat a tot el col·lectiu.Darrerament hem passat unes eleccions sindicals on s’ha definit el panorama sindical dels propers quatre anys. Pel que fa el nostre sindicat, i concretament a Girona, de moment continuaré com a Responsable Territorial (tot i que la meva intenció no és jubilar-me des de l’alliberació, sinó tornar a posar-me l’uniforme en un període de temps no massa llunyà).Durant els darrers anys, i així ho confirmen les urnes, l’ SME-CCOO ens hem consolidat com la 2ª força sindical del cos de Mossos d’Esquadra, també a la Regió Policial de Girona, i ens mantenim com la segona força respecte al número d’afiliats, consolidant així la nostra posició.Hem de tenir present que el sindicat no es composa només de les persones que el dirigeixen i d’ alliberats. També són una part importantíssima els afiliats. Heu de tenir present que sense el suport dels afiliats els sindicats no són res. Aquest fet sovint no és entès com a tal pels afiliats i es creuen amb el dret de reclamar que el sindicat o els seus representants facin, o reclamin quelcom, però mantenint-se,

com a afiliat, totalment al marge.No sembla que vulguin veure, en general els mossos, que els sindicats, per sí sols, no podem obligar a l’ Administració a prendre les decisions adequades pel col·lectiu. Això vol dir que quan davant una demanda, plantejada per qualsevol sindicat, l’administració li diu sistemàticament que NO, arriba un moment en què es necessita, més que mai, que l’afiliació mostri el seu suport a les demandes ja que això és el que dóna força als sindicats per poder arribar a acords satisfactoris. Darrerament, i com a exemple del que us escric, hi ha hagut la retallada i posterior congelació de sou. Nosaltres com a sindicat no tenim la força suficient per obligar a l’administració a que no retalli. Ara bé, es va demanar que els afiliats manifestessin el seu desacord amb la mesura presa unilateralment per l’ Administració en dos actes reivindicatius que van coincidir en dos dies de vaga, una de funcionaris i una altra de general. A Girona la decepció va ser notable, tant en la concentració de funcionaris que es va fer davant de la Subdelegació de Govern, on hi van assistir no gaire més de trenta mossos, com en la manifestació de la

darrera vaga general on ni tant sols hi havia una desena.El que es vol aconseguir per aquests propers anys és que els afiliats sentin el sindicat com la seva plataforma, de manera que participin i donin suport als representants dels seus interessos. Personalment crec que a la RPG s’ha intentat donar resposta a tot el que se’ns ha plantejat i s’està donant una assistència telefònica, via correu electrònic i presencial molt superior a l’horari establert des de la pròpia organització, perquè volem ser un sindicat proper i assistencial. També ens podeu veure i trobar a les diferents comissaries ja que mensualment tenim planificades visites a totes les dependències de la RPG.Evidentment i com no pot ser d’una altra manera hi ha persones descontentes, però el que volem és que cada vegada siguin menys, i en tot cas avaluarem el per què algun/s afiliats no estan satisfets, i saber què pensen i què pot fer el sindicat perquè el descontentament sigui residual. També voldria adreçar-me a tots aquells afiliats que es plantegen que hi ha alternatives als sindicats, com és el cas de les companyies de serveis jurídics, que donen un servei més econòmic que el del sindicat. Dir-vos que els sindicats no només som serveis jurídics, ja que a banda de l’assistència que podem donar als afiliats, està la cobertura del sou, en cas de possibles expedients on les mesures o les resolucions poden significar la pèrdua del sou, tenint el tracte més proper amb els delegats que coneixeu. En els sindicats hi ha moltes altres funcions a realitzar i

que aquests suposats serveis alternatius no poden oferir. Per exemple podria citar la defensa del col·lectiu davant l’administració, reclamacions no jurídiques o administratives, informació periòdica del que s’està negociant, dels concursos que surten, visites periòdiques a comissaries amb contacte directe amb els afiliats, un despatx al territori on reunir-se amb els afiliats sempre que sigui necessari, formació policial i no policial, tant gratuïta com de pagament i un llarg etcètera.Finalment, el que a Girona demanem a tots els nostres afiliats és el mateix reconeixement i suport que hem tingut durant aquests quatre darrers anys, que ens ha ajudat a superar algunes etapes dures, com alguns moments amb noticies negatives a transmetre des del sindicat, i que a molts de nosaltres ens han decebut (congelacions o retallades de sou o ajuts socials, suspensió de concursos...). Per sort, tenim constància que molts de vosaltres sou conscients que, tot i que alguns companys han volgut veure en els delegats sindicals part de la culpa de les darreres retallades, en realitat nosaltres només som uns missatgers que trametem una informació basada en decisions completament unilaterals i sense cap voluntat de negociació per part de la classe política. Això no ens pot fer callar, ans al contrari, hem de seguir lluitant!

Salut i endavantAndreu RamosSME-CCOO Girona

Conducció de la boxer a altes i baixes temperatures!!!!!Des de l’ SME-CCOO hem demanat a la DGP i a la Divisió de Trànsit, que tal i com tenen altres cossos policials, quedi regulat per motius climatològics el servei en “Boxer”, evitant les altes temperatures en funció de franges horàries (sobre tot de les 12 a les 18 hores), i també les baixes temperatures. Perquè l’ Administració continua incomplint els seus compromisos?Companys/es de l’especialitat, sou molts els que us heu posat en contacte amb els nostres delegats per queixar-vos del servei amb Boxer en determinats dies d’aquest estiu, on les temperatures eren molt elevades en diferents sectors de Catalunya, i on les ordres eren, que s’havia de sortir amb Boxer, “SI o SI”. Aquestes ordres, han anat acompanyades de frases com ..”doncs si teniu calor deixeu la jaqueta i sortiu amb l’armilla i la tortuga...”,

cosa que des de l’ SME-CCOO hem denunciat i hem posat en coneixement dels diferents Caps d’ ART, i també, hem de dir, que molts de vosaltres, heu decidit prioritzar el fet de no passar tanta calor , a la seguretat en cas d’ accident i heu decidit sortir en màniga curta a realitzar el vostre servei, cosa que sincerament no entenem.

20 21

Des de l’ SME-CCOO, ja us hem informat moltes vegades, que durant les negociacions de vestuari de l’especialitat de Trànsit que vam mantenir per tal d’adquirir la jaqueta de motorista, el membres de la “Plataforma Sindical de Trànsit” vam defensar des del principi que volíem una jaqueta d’estiu i una altra d’hivern, ja que aquesta polivalent no era la millor solució. Si a això , li sumem la falta de paraula de l’administració, que va incomplir l’acord per fer entrega dels polos de trànsit, ens trobem que els companys de l’especialitat estem suportant , a més de les altes temperatures ambientals, la calor que desprèn el motor de la moto, l’asfalt i un llarg etcètera. A més, li hem de sumar el fet que a sota de la jaqueta hem de portar la camisa, que no es caracteritza per la seva ventilació i comoditat a l’estiu.Des de l’ SME-CCOO hem demanat a la DGP i a la Divisió de Trànsit, que tal i com tenen altres cossos policials, quedi regulat per motius climatològics el servei en “Boxer”, evitant les altes temperatures en funció de franges horàries (sobre tot de les 12 a les 18 hores), i també les baixes temperatures.Els companys de la Agrupación de Guardia Civil de Tráfico, tenen regulat aquest tema a la seva normativa, a l´art. 14.2:14.2.- Cambio vehículo por condiciones climatológicas adversas (35) El principal riesgo que supone circular en motocicleta con bajas temperaturas es la hipotermia, uno de cuyos principales síntomas es la pérdida de reflejos, con el consiguiente peligro de accidente. En consecuencia y con independencia de las medidas apuntadas en el escrito de la J.O. de 24-10-08, se establecen los 7º de temperatura ambiente como referencia por debajo de la cual queda autorizado el cambio de motocicleta a vehículo de cuatro ruedas, aun no estando éste reflejado en al orden de servicio. El mismo grado de penosidad se puede llegar a alcanzar con temperaturas extremadamente altas, por este motivo se autoriza el cambio de motocicleta a vehículo de cuatro ruedas cuando en el transcurso del servicio en carretera se alcancen temperaturas de 35º o superiores, aún cuando no se encuentre dicho cambio de vehículo reflejado en la correspondiente orden de servicio, todo ello con objeto de maximizar el bienestar de los Guardias Civiles que prestan servicio en carretera. Existeixen molts estudis que confirmen que la conducció

a altes temperatures augmenta el risc de tenir un accident de trànsit. Segons aquests estudis a partir dels 35 graus existeix un 22% mes de possibilitats de tenir un accident, ja que aquesta temperatura fa que el cos experimenti una sèrie de símptomes com poden ser:- Sensació de fatiga.- Disminució de l’estat d’alerta.- Augment del temps de reacció.- Fins i tot es deixa de percebre una de cada cinc senyals de trànsit (símptomes molt semblants als símptomes que es produeixen quan es condueix amb una taxa superior d´alcoholèmia).Ara ens arriba l’ hivern, i molts de vosaltres recordeu ordres de sortir en “Boxer” a temperatures sota cero i amb plaques de gel a l’asfalt, que han provocat més d’un accident a companys de l’especialitat.Moltes vegades hi ha hagut companys que han hagut d’aturar-se i indisposar-se amb quadres d’hipotèrmia degut al fred i que han acabat al metge. Tot això perquè l’administració no proporciona un material adient d’uniformitat tèrmica.Aquí teniu un quadre que explica les sensacions tèrmiques que pateix el cos a baixes temperatures:

Companys de l’especialitat, al tancament d’aquesta edició encara no hem rebut resposta per part de la DT, ni de la DGP. Esperem aconseguir aquestes millores, però recordeu que sou vosaltres els que heu de mirar per la vostre seguretat i quan les condicions climatològiques no són adients per realitzar servei amb Boxer, no sortiu, continuareu sent igual de professionals realitzant el servei amb turisme o furgoneta.

Seguim sense armilles!!Com tots sabeu, portem anys reclamant armilles personals interiors pels agents dels mossos d’esquadra. Amb l’anterior Conselleria semblava que d’ una vegada s’aconseguirien. No obstant això, amb el canvi de Govern, el tema es va aturar radicalment havent d’ escoltar, de boca del propi Conseller Puig, que ells no estan en posició d’ assumir els compromisos que va adquirir l’ anterior Conselleria. Està esperant el Departament a que algú de nosaltres mori en acte de servei per escoltar-nos?En un principi, amb motiu del propi canvi de Govern, vam donar un “temps” d’ adaptació al nou equip de la Conselleria d’ Interior perquè pogués posar-se al dia de tot i seguir negociant. Malauradament, poc a poc, hem notat (i no han dissimulat gaire) que dotar-nos d’ armilles ni ho tenen previst ni és una prioritat. És clar, ells no surten a patrullar al carrer, ells no van a atracaments o pateixen incidents on, de cop i volta, et treuen una pistola i t’ apunten (quan no et disparen). Ells només veuen una cosa: les xifres i els diners i aleshores es quan, de manera reiterativa i avorrida et canten allò de “estem en temps de crisis, nois, no hi ha pressupost”.Que val la vida d’un policia? Podem parlar de diners quan aquesta demanda ja s’ hauria d’ haver satisfet quan hi havia pressupost i es gastava en altres coses com, per exemple, subvencions estrafolàries, la milionària inversió del 112, del SISDE o de la famosa ISO? I nosaltres sense armilles. És clar, “és molt estrany que ens disparin”…deuen pensar.Darrerament, no hi ha un mes en que no tinguem algun incident en el qual encanonin a un company o l’ intentin disparar. Estem jugant amb foc, mai millor dit. Hem d’esperar a patir una tragèdia perquè llavors surti el polític de torn, donant-nos recolzament i dient que les armilles (ara si) són necessàries? Nosaltres no hi estem disposats.Portem mesos denunciant aquest incidents i robatoris que es fan amb armes de foc, perquè tothom sigui conscient de la realitat, de que la policia, els agents estem en una situació constant de perill. Dia a dia, al sortir al carrer, estem exposats a nombroses armes de foc i, en canvi, els nostres polítics insisteixen a amagar el cap sota l’ ala.Aquest mes de setembre, en una identificació a Madrid, un company del CNP va rebre l’ impacte directe d’ un tret. Portava armilla interior i només va patir el blau del cop de l’impacte. Podríem estar parlant d’ una tragèdia, d’una família trencada però el company va poder tornar a casa per la nit, amb un bon ensurt però sense ferides. “Madrid queda molt lluny”, podria dir algun dels nostres ignorants polítics. Bé, centrem-nos a Catalunya i parlem tot just de fa pocs dies. Sense anar més lluny, a Horta-Guinardó, aquest setembre ja porten dos incidents amb armes de foc.El primer incident es va produir la matinada del dia 12 de

setembre, quan un individu estava atracant un bar mentre un altre vigilava dret a pocs metres del lloc i un vehicle amb dos individus més restava esperant a la zona. Eren quatre malfactors. Uns companys de paisà ho van veure i van

creuar el vehicle policial davant el vehicle dels assaltants. Ràpidament els assaltants es van ficar dins el vehicle per fugar-se del lloc però un dels mossos es va tirar dins els cotxe dels “dolents” entrant per la finestra per prendre’ls-hi les claus i que no poguessin fugar-se. Com no pot ser d’una altra manera, al company que va entrar al cotxe el van destrossar a cops i es va quedar penjant de la finestra a l’hora que van engegar el vehicle i van intentar xafar el

cos del company contra contenidors i tot tipus de mobiliari urbà i altres vehicles que hi havia a la zona. L’altra company, veient com estava el tema va efectuar un tret a l’aire però els dolents no van fer cas. Va ser aleshores quan va decidir fer trets contra les rodes del vehicle dels “dolents”, cosa que va provocar que els malfactors deixessin anar al company colpejat a terra, podent escapar. Es van donar a la fuga però més tard van acabar detinguts. El company agredit encara està de baixa però es va salvar de lesions molt greus gràcies a que portava posada una armilla antibales de la seva propietat que el va salvar de que els cops li produïssin lesions vitals. El segon incident es va produir a la setmana següent. Uns fures fan un seguiment a un individu que s’havia apropiat indegudament de mercaderia d’un conegut centre comercial. En ple seguiment, el malfactor es gira i apunta i dispara amb una arma real a un dels agents que el seguia fent-li diversos trets a “bocajarro”. Per sort, enlloc de detonacions, es va sentir “clic, clic, clic”. L’arma, per sort, tot i ser real, estava inhabilitada pel seu ús. Dubto que el malfactor tingués coneixement de que l’arma no funcionava. Els companys van tenir sort d’aquest petit detall. El malfactor va acabar detingut.Val la pena invertir en aquestes armilles? Millor dit, algú té dubtes que necessitem aquestes armilles? Nosaltres no.Seguirem denunciant aquesta mancança i ens posarem tan radicals com faci falta d’ara en endavant per tal d’aconseguir-les.Toni CastejónPortaveu SME-CCOO

2322

Judicis a agents Brimo? Una vergonya! Teniu el nostre suport total!Aquests dies hem pogut veure com diferents agents i comandaments de la BRIMO, han estat imputats per lesions i per càrregues fetes durant la celebració de la Champions. Ells obeïen ordres. El Departament d’ Interior els dóna l’ ordre de dispersar, segueixen els protocols d’ actuació que mana la llei i si han de disparar, ho fan tal i com diu el reglament d’ armes i se’ls ha ensenyat.

Si producte de les càrregues, algú denuncia a la policia perquè ha patit una lesió (presumptament per part de la policia), qui acaba anant imputat, donant explicacions i arriscant la seva carrera és un agent BRIMO que complia ordres. Algú ho entén?Ja tenim 2 agents que van pagar de la seva butxaca 450 i 900 euros respectivament. Dues multes per lesions fetes amb cop de defensa (tot obeïnt ordres). Hem fet escrits al Departament denunciant això i demanant que doni cobertura legal i es faci càrrec subsidiàriament o de la forma que cregui oportuna de les repercussions que puguin tindre les accions legals que mana el Departament. Hem repetit insistentment que és molt injust i incoherent que qui pagui judicialment hagi de ser l’ agent quan aquest l’ únic que fa, recordem, es complir ordres. Per variar, no hem tingut cap resposta dels polítics. Perdoneu, en vam tenir una per part de l’ anterior Secretari de Seguretat Pública, el Sr. Joan Delort , concretament del 9 d’ abril de 2010, on ens responia que: “..no resulta jurídicament possible que el Departament d’ Interior Relacions Institucionals i Participació assumeixi l’ import de la multa imposada als esmentats agents”, és a dir, “El Departament ordena la càrrega però vosaltres un mengeu els possibles marrons!”Sort que, de tant en tant, la justícia té més seny que els nostres polítics. Així, vam poder veure publicat en premsa el passat 24 de setembre que la titular del jutjat d’instrucció

número 25 de Barcelona va arxivar el cas dels agents de la policia catalana acusats d’haver rebentat l’ull d’un jove amb una pilota de goma en la celebració de la final de la Champions del 2009. (Diari El Punt, 24/09/2011) Ara ens arriba que el Departament es planteja comprar un camió amb canons d’aigua i gasos. Ja no entro a parlar del cost (de 300.000 a 600.000 euros ) que té, ni de si ens anirà bé o no. Simplement li plantejo una qüestió al Departament. Qui conduirà el camió? Qui posarà el seu tip, fent-se responsable de les possibles conseqüències? Als judicis que surtin contra el camió, fàcilment sabran el tip dels ocupants i seran imputats. Voleu que us digui quina sensació hi ha ara a la BRIMO? Que ells, això de portar el camió, ni de conya! No se senten protegits en absolut. I el nostre consell, veient el passotisme de la Conselleria davant els agents imputats i sancionats, és que convidin a algun alt càrrec, comissari o director general a que aprenguin a portar-lo. Això si, amb totes les conseqüències legals que comporta. Comandar un operatiu BRIMO no només és donar l’ ordre de dispersió i després rentar-se les mans i que “llepi” el mosso. SENYORS POLÍTICS, VOSTÈS HAN D’ ASUMIR LA RESPONSABILITAT DELS AGENTS I DELS SEUS ACTES PERQUÈ SÓN VOSTÈS QUI ELS ORDENEN.http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/456472-pilotes-de-goma-no-armilles-antibales-si.htmlAnem seguint els judicis i seguirem reclamant al Departament d’ Interior que d’ una vegada doni la cara pels seus agents. Esperem molt més d’ ells que oferir un advocat de la Generalitat o sortir a la galeria amb el discurs, tant bonic com buit de contingut, de ple recolzament a l’ actuació dels mossos. De què serveix el recolzament de paraula si quan arriben les conseqüències legals és el mosso qui les ha de patir mentre contempla indefens com els de dalt es renten les mans?

Ànims Dragons!Toni Castejón - Portaveu SME-CCOO

Qui conduirà el nou camió si quan hi hagi alguna conseqüència jurídica la responsabilitat serà dels seus ocupants?

La jutgessa arxiva el cas d’un dels nois ferits per una bola de goma el maig de 2009. (Diari El Punt, 24/9/2011)

L’ SME-CCOO estrenem nova web!www.sme-ccoo.cat

Al setembre del present 2011 hem procedit a re dissenyar la nova plana web oficial del sindicat (www.sme-ccoo.cat) amb una nova aparença que la dota de major agilitat i accessibilitat als continguts amb un intent per arribar de manera més ràpida als nostres lectors. A més, amb el nou disseny d’ aquesta plana hem aconseguit una eina plenament interactiva on els usuaris poden aportar els seus propis comentaris així com comunicar-se amb nosaltres a través dels diferents canals implementats com són la xarxa de telèfons de contacte, els correus electrònics, un fòrum pels mossos d’ esquadra i el facebook oficial de l’ SME-CCOO.Així, i amb l’ objectiu de potenciar la interacció amb els

nostres afiliats, des d’ aquesta nova plana web l’ usuari pot accedir directament als següents canals de comunicació:El “Fòrum dels mossos d’

esquadra” www.mossos.km6.net. Un espai obert on els nostres companys

i companyes poden interactuar lliurement i també contactar-nos directament i des d’ on atenem els dubtes que ens puguin plantejar així com publicar les vostres permutes.El Facebook oficial www.facebook.com/smeccoo que s’ ha convertit en la xarxa social dels sindicats de mossos amb més seguidors i on els usuaris poden accedir directament a les informacions més rellevants que l’ SME-CCOO va publicant així com aportar els seus propis comentaris.

El Canal Youtube www.youtube.com/smeccoo on es poden visionar les intervencions més

representatives del sindicat als mitjans de premsa i on els nostres companys i companyes poden veure i escoltar en primera persona el nostre posicionament com a sindicat així com les nostres accions.Esperem que aquesta nova web us resulti agradable i entretinguda i, sobretot, si voleu fer qualsevol proposta de millora només cal que ens escriviu a sme@ccoo.cat . Com sempre, allò que volem és anar millorant.

2524

Entrevistem a l’ Eduard Pascual, autor de “En el Umbral de la Muerte”.

Fa uns mesos, en aquesta mateixa publicació, ja us varem anunciar la publicació de la segona novel·la del nostre company Eduard Pascual. Així, el passat 6 de novembre vam estar presents a la presentació d’aquest nou llibre, que suposa el segon pas literari de l’ autor després d’ aquell excel·lent “CODEX 10” i que porta per títol “En el umbral de la muerte”. Abandonant el format de relats curts de la seva anterior obra, aquest cop ens presenta un relat realment trepidant i que enganxa al lector des de la primera plana.

“En el umbral de la muerte” es va publicar el passat octubre i ara, que ja porta uns quants mesos al carrer, hem contactat novament amb l’ Eduard per tal d’ entrevistar-lo i comentar, sota un punt de vista diferent, els continguts d’ aquesta segona obra que, com no podia ser d’ una altra manera, està carregada d’ un bon grapat de matisos sobre el funcionament intern del nostre cos. SME-CCOO. Hola Eduard. Primer de tot felicitar-te novament per aquest nou treball i per haver-nos donat la possibilitat d’ entrevistar-te i dedicar-nos el teu temps.EDUARD PASCUAL. Gràcies a vosaltres per donar-me veu de nou a la vostra revista, quelcom que no fan altres agrupacions sindicals, i molt menys a la revista oficial del cos, lamentablement. I en el vostre favor, i en el l’esperit de falta de prejudicis, s’ha de dir que jo no sóc afiliat del SME-CCOO, com pot pensar algú...SME-CCOO. S’ agraeix el teu reconeixement però pensem que cal potenciar les iniciatives creatives dels nostres companys independentment dels seus “colors” així que, si et sembla bé, comencem a analitzar la teva nova obra. Aquesta novel·la està basada en un cas de Bookcrossing. D’ on vas treure aquesta original idea?EDUARD PASCUAL. De fet la idea va sorgir quan algú em va preguntar si coneixia o practicava el Bookcrossing. Vaig quedar-me bocabadat en descobrir que la pràctica, que neix i es sosté a internet, permetia una forma senzilla d’assaborir una mica d’aventura en plena ciutat: descobrir on és un llibre

que algú ha amagat, llegir-lo i després tornar-lo a alliberar, em semblava prou engrescador a la vida rutinària que duem davant de l’ ordinador. De sobte vaig pensar què passaria si en un d’aquests llibres, un “caçador de llibres” involuntari descobrís quelcom més; una nota d’un assassinat que dies després es cometrà de veritat, en la veritat de la ficció és clar. Amb aquest inici vaig teixir la trama de “En el Umbral de la muerte”.SME-CCOO. Per altra banda, el llibre està ple de referències a Manuel Vázquez Montalbán. Què ha suposat aquest autor per tu?EDUARD PASCUAL. Bé, amb aquesta trama inicial, vaig veure de seguida que si l’assassí utilitzava diversos llibres per jugar amb la policia i comunicar els seus crims, mitjançant l’anonimat del Bookcrossing, potser tenia una ocasió única per retre un humil homenatge a la obra del mestre del gènere a Espanya. Això comportà la lectura i relectura de moltes de les seves obres per tal d’escollir les que millor representessin l’autor. De jove, era lector habitual i admirador de la saga Pepe Carvalho.SME-CCOO. En aquesta novel·la, novament, podem entreveure la subtil crítica que es continua fent envers el funcionament intern del Cos dels Mossos d’ Esquadra. Per posar un exemple reproduirem una frase del llibre que diu: “Pese a todas las zancadillas que la Generalitat pone a los agentes del cuerpo de policía, su unidad funciona de forma sincrónica”. A quines travetes et refereixes quan afirmes això?EDUARD PASCUAL. Com tu dius, son subtileses que es respiren a diari entre tots els companys i companyes que minen la voluntat i l’ interès dels funcionaris, tot i que costaria molt enumerar-les una a una, perquè per sí soles no són res en sí mateixes. De bon segur, cadascun de nosaltres aportaríem una. Jo en posaré alguna, però només a títol d’exemple: la desamortització del sou, un pla de carrera feble, la negació sistemàtica de permisos per la deficient gestió d’esdeveniments, els cursos inaccessibles, la roba de paisà i fins i tot la d’alguns serveis d’uniforme, etc.SME-CCOO. N’ hi ha una de molt bona que diu: “El respeto se gana en el día a día, inspector. Lo que te otorgan esos galones es obediencia”. Consideres que, en termes generals, els comandaments que tenim al cos no saben guanyar-se el respecte dels seus subordinats? I si realment ho penses així a què creus que és degut?EDUARD PASCUAL. “En el Umbral de la muerte” es ficció pura. Amb tot, només he sentit una vegada en quinze anys

Presentació del llibre al Getafe Negro, III Festival de novel·la policíaca a Getafe el passat octubre de 2010.

a un subordinat respondre quelcom semblant. Crec que a la vida real hi ha de tot, però les frases de la novel·la no generalitzen en cap moment. D’aquí a inferir que jo, com a escriptor o com a mosso, pensi això dels comandaments reals dista un abisme. Tots els funcionaris tenen una idea clara de la qualitat personal i professional de qui els mana, malgrat que aquesta sigui esbiaixada per la manca d’informació i que els que estan més a dalt tenen vers la gestió dels recursos de la seva comissaria.

SME-CCOO. Seguint en la línia dels comandaments, hi ha un moment en què un dels protagonistes comenta que “siempre hay alguien más arriba” per donar a entendre que els galons només serveixen a l’ interior d’ una parcel·la de terreny molt petita, dintre del principi orgànic de subordinació. Exactament a què et refereixes amb aquesta explicació?EDUARD PASCUAL. Doncs tu ho acabes de descriure molt bé. Tant se val la capacitat de poder que representi un comandament, sempre hi ha un altre al damunt que pot relativitzar aquesta parcel·la de magnificència. Quan s’acaben els galons, arriba la política. I com hem dit abans, els galons exigeixen obediència, però el bon comandament no necessita ostentar-los més que per delimitar l’àmbit jeràrquic dins l’organigrama. He conegut comandaments, i per tant companys, als que hauria seguit per la seguretat imbuïda en cadascuna de les seves passes, sempre meditades i encertades en pro d’una sola cosa: el bon servei dels companys que redundi en el millor servei als ciutadans. Dona goig veure el funcionament i la integritat dels agents a algunes unitats, i en canvi fa pena sentir-ne del desànim d’altres. Aquests és l’ esperit de crítica de les meves novel·les.SME-CCOO. Com a tònica general es pot intuir que no ets massa amant de les jerarquies. En un moment donat

un dels protagonistes s’ enfada quan li diuen “sergent” perquè no suporta aquests oficialismes als quals tothom ens obliga. Quin model de relació entre comandaments i subordinats creus que seria l’ adient?EDUARD PASCUAL. Guau! He estat un mosso subordinat sense gaires problemes de jerarquia, això sí, m’agrada més el respecte professional del que parlàvem abans que el d’ obeir per la simple mecànica de fer-ho. M’agrada pensar per mi mateix i he tingut la sort laboral de trobar comandaments que sempre han escoltat els seus subordinats. Penso que qui es consideri un professional no pot esperar que li vagin guiant totes les passes que dona, tot i que en contades ocasions esdevingui necessari. Al sergent Flores li passa una miqueta com a mi en aquest sentit; que li agrada més el contacte proper i humà, el respecte natural, i fins i tot l’admiració personal, per qui es mereix els galons que ostenta que no pel simple fet d’haver-los obtingut en una oposició. I val a dir que jo respecto i admiro a molts homes i dones que no solament són comandaments per imperatiu, sinó que s’ho mereixen per capacitat i qualitats professionals. Molts als que m’he subordinat amb molt de gust. SME-CCOO. Ara que no ens escolta ningú, quan dius que la Generalitat disposa d’ un sistema de seguretat informàtic penós ho dius de debò o és una descripció basada en la ficció?EDUARD PASCUAL. Que dolent que ets...Jo diria que és una mica obsolet i prou, que ha costat molts milions al contribuent com per desfalcar-lo com si no res. Suposo, espero i desitjo, que el que fa el Daniel Oliu a la novel·la sigui quelcom impossible d’aconseguir en la vida real, però amb la informàtica ja se sap: l’ única cosa infranquejable per un hacker és el que no existeix. El cert, i el que volia fer notar a la

Entrevistat i entrevistador en un moment de la signatura de llibres a la presentació del llibre el passat 6 de novembre de 2010 a la llibreria Negra y Criminal de Barcelona.

“Els galons exigeixen obediència, però el bon comandament no necessita ostentar-los més que per delimitar l’àmbit jeràrquic dins l’organigrama.”

27

novel·la, és que en moltes ocasions deixem sols durant molta estona, en locutoris dotats de sistema informàtic connectat a la xarxa interna, persones de les que desconeixem el seu potencial per sabotejar-lo. SME-CCOO. Parlem ara d’ un altre aspecte crític que podem trobar a la novel·la i és el tema del funcionament judicial. Un dels personatges afirma amb rotunditat que estem en uns moments en els quals la justícia està en contra del cos. A banda de ser l’ opinió d’ un dels personatges, tu també ho penses això?EDUARD PASCUAL. Vivim temps difícils amb la judicatura, amb un dels jutges més implicats del país en la lluita antiterrorista expulsat del seu jutjat i encausat per unes escoltes a delinqüents poderosos que han demostrat estar a un altre nivell jurídic. Amb etarres que surten per “equivocació” de la presó. Amb delinqüents juvenils que es mofen de tot un país, de la justícia i de la policia amb total impunitat. I finalment, si em permets la metàfora, amb un govern d’esquerres a la Generalitat que desbrossava tot l’arbre per tallar un fruit podrit, la veritat és que la meva confiança pel sistema està seriosament afectada i a la UCI, sí. I aprofito per alçar la veu en favor de tots els companys i companyes acusats de fets delictius pel damunt de la presumpció d’innocència, al temps que espero que la cordura torni de seguida a ser tònica al país.

SME-CCOO. Continuant amb el tema judicial i especialment en el tracte que rebem els mossos quan anem a judici, hi ha una afirmació molt explícita que afirma que “A los polis nos dejan como imbéciles si no hemos leído el atestado cinco minutos antes de entrar”. A tu t’ ha passat això?

EDUARD PASCUAL. A mi el que m’ha passat és que se’m busqui la volta d’un cas que vaig investigar fa cinc anys, d’ entre altres centenars més, perquè el que vaig escriure no serveix si no ho repeteixo tal qual a l’acte del judici oral; que la gent se salti les citacions mentre jo tinc que comparèixer reiteradament pel mateix cas però que si falto jo la multa sigui rellevant “per donar exemple”; que em diguin mentider amb paraules molt jurídiques; que em diguin agent “de la secreta” igualant-me, com a mosso, a la policia del règim franquista; que la paraula d’un presumpte testimoni valgui més que la de tres policies o més; i que emportar-me una ferida en una batussa es qualifiqui de falta, si no es sobreseeix. I tot això, a qui no li ha passat?SME-CCOO. També podem trobar certes al·lusions a la formació inicial que rebem els mossos durant l’ embaràs que passem a l’ Institut Català de Seguretat Pública

Signatura de llibres durant la Diada de Sant Jordi a Figueres.

de Catalunya, és a dir, els nou mesos d’ acadèmia. Concretament expliques una anècdota d’ uns companys que estant de servei no tenen ni idea del significat del delicte de receptació tot i haver estat nou mesos formant-se. Aquesta anècdota és real? Consideres que el curs de formació bàsica és insuficient?EDUARD PASCUAL. L’anècdota és real i molt més comú del que qualsevol policia és capaç d’acceptar públicament. I també que alguns aspirants no sàpiguen fer anar el quadre de prioritaris, ni coneguin el sistema de comunicació. Suposo que el curs bàsic està adaptat a les necessitats i requeriments de la patrulla bàsica, però no crec que els aspirants surtin d’allà amb una percepció real del que és l’entorn professional real i de debò. Tot això s’aprèn a la etapa de pràctiques, ja ho sé, com tota la resta de coses que són de veritat. Suposo que és la part més complicada d’ensenyar. Ara no ho sé si passa com a bans, però no fa tant, fins i tot hi havia instructors que no havien treballat mai el carrer, i als que els interessava molt més enxampar a un aspirant amb la corbata mal posada, o la cremallera del xandall mig cordada, que no mostrar o servir d’exemple dels veritables valors professionals i intentar donar la imatge d’un policia de debò. Suposo que totes aquestes coses ja no passen, que a l’ institut es dona la millor formació possible, amb una clara vocació policial, tot i que sempre millorable. Massa suposicions, ja veus el que em fa la distancia real al cos.

SME-CCOO. Em crida l’ atenció que et prenguis la molèstia d’ explicar al lector el significat de l’ expressió “aspirino” per referir-se als agents en pràctiques i, sobretot, quan deixes clar que aquest sobrenom l’ únic que fa és no fomentar la cordialitat entre els agents veterans i les noves incorporacions. No sé com ho veus, però potser si sent agents ja es fan distincions en funció dels anys d’ experiència potser aquí tenim l’ arrel del que després passa amb la mala praxi dels galons que comentàvem abans. Com ho veus tu?EDUARD PASCUAL. Saps què passa, que a mi els sobrenoms no m’agraden gens ni mica, ni tant sols per una gènesis de persones. En la majoria de les ocasions l’antiguitat és un valor, però en altres, aquesta antiguitat és sinònim de ser poc implicat amb la feina. Jo torno a la idea de que el més important és ser valorat i respectat professionalment per la qualitat del teu treball, que si a més es correspon amb el grau que ostentes, millor que millor. He conegut aspirants en pràctiques amb una dedicació i una capacitació fora del comú en companys de promocions passades. Alguns d’ells em mereixen molt més respecte professional que molts

altres amb anys “d’ experiència”. Els cremats prenen el cafè junts; els negatius i els que tot ho critiquen esmorzen junts; i els que ja ho saben tot i no poden aprendre res més dinen junts. El mateix passa amb els que no han perdut la capacitat d’emocionar-se amb la feina; mantenint l’esperit d’aprenentatge al marge de la quantitat de temps que fa que són policies; que treballen junts sense gaires distincions, respectant-se sense enveja ni odi laboral; sense necessitat de mots, despectius o no, que per això tots tenim un nom de pila i uns cognoms.

SME-CCOO. És hora de referir-nos al model de relació que existeix entre el Cos de Mossos d’ Esquadra i la ciutadania. Tu poses un exemple molt clar quan expliques que tots els ciutadans espanyols identifiquen fàcilment un vehicle Zeta amb una patrulla del CNP i que, en canvi, els ciutadans catalans desconeixen que Roda significa el mateix a la policia catalana. Suposo que amb això vols evidenciar que la ciutadania ens percep com quelcom certament llunyà a la seva realitat perquè realment no ens coneixen prou com a cos.EDUARD PASCUAL. Exacte! Crec que som massa gelosos del que ens identifica. No em banalitzat, dins d’un cert esperit d’ apertura social, petits detalls que en resulten típicament

L’ Eduard Pascual és especialista en investigació criminal del Cos de Mossos d’ Esquadra. Master en escriptura creativa per la UAB i Premi Mario Vargas Llosa de relat (2008).

“Amb un govern d’esquerres a la Generalitat que desbrossava tot l’arbre per tallar un fruit podrit, la veritat és que la meva confiança pel sistema està seriosament afectada i a la UCI”

“Aprofito per alçar la veu en favor de tots els companys i companyes acusats de fets delictius pel damunt de la presumpció d’innocència, al temps que espero que la cordura torni de seguida a ser tònica al país.”

“Ara no ho sé si passa com a bans, però no fa tant, fins i tot hi havia instructors que no havien treballat mai el carrer, i als que els interessava molt més enxampar a un aspirant amb la corbata mal posada, o la cremallera del xandall mig cordada, que no mostrar o servir d’exemple dels veritables valors professionals i intentar donar la imatge d’un policia de debò.”

“En la majoria de les ocasions l’antiguitat és un valor, però en altres, aquesta antiguitat és sinònim de ser poc implicat amb la feina.”

28

normalitzats per la societat vers d’altres cossos policials. Sóc de l’opinió que ens falta un petit esforç per arribar-hi a crear aquesta propietat lingüística en la gent, que no en resulta més que de la catarsi conceptual: allò que és conegut s’accepta com a propi i allò que és desconegut aixeca recances.SME-CCOO. Un altre exemple d’ aquesta mena de barrera invisible que hi ha entre els mossos i la ciutadania està en el fet que les trucades des d’ una comissaria de policia apareixen amb el número ocult. És molt bona l’ expressió d’ un dels personatges quan diu allò de “Estáis pa echaros a los cerdos. La policía oculta sus números al interlocutor al que llaman, hay que joerse”. Per què creus que el CME té aquest costum? Consideres que té alguna utilitat quan, de fet, els números de telèfon de les comissaries són públics?EDUARD PASCUAL. No ho he entès mai, la veritat. Crec que seria lògic disposar d’un número de línia directa amb identificació oculta, però els que passen per centraleta no, que som una organització pública de caire servicial. Només s’amaga el que no es vol o no interessa que se sàpiga. Desprès de tants anys, encara em pregunto quin interès hi ha en que aquell a qui truques com a servei públic no pugui veure el número de la centraleta quan, a més, es una informació que apareix a la web de la Generalitat.SME-CCOO. La motivació laboral dels mossos també surt reflectida en aquest llibre. Concretament expliques la diferència entre un bon policia, que és entregat, disposat i un equilibrista a la corda fluixa de la justícia, i un “ulleres de fusta” que acostuma a deixar a l’ armer

fins i tot la placa i la targeta professional per evadir-se de la seva responsabilitat davant qualsevol supòsit il·lícit que se li pugui presentar a la finalització del servei. Creus que el fenomen “ulleres de fusta” s’ està expandint dintre del cos i quins creus que són els motius?EDUARD PASCUAL. Espero que amb el canvi de govern això ja no succeeixi, però està clar que el motiu per aplicar a l’engròs la màxima “el millor servei és el que no es fa”, és la desmotivació per la penosa gestió del antic Conseller d’Interior Joan Saura i els seus socis de govern. I no és una opinió d’ara que ja no hi és al càrrec, ja ho vaig dir amb les mateixes paraules a diversos programes de radio als que vaig ser convidat el mes d’abril de 2009, quan ell era al ple poder. En aquells dies, ell despotricava del cos a tots els mitjans per les batusses de la brigada mòbil a Barcelona, i jo era convidat de tertúlies radiofòniques per parlar de la meva novel·la “Códex 10” però acabava responent així a preguntes com aquesta.

SME-CCOO. Per últim, també fas una proposta sobre com millorar el funcionament de les tasques d’ investigació a mossos. Concretament demanes que s’ haurien de convertir les Unitats d’ Investigació en braços articulats de la Central. Quins avantatges creus que tindria aquest funcionament ?EDUARD PASCUAL. Bé és el que a mi, com especialista en investigació (malgrat que retirat del servei), m’agradaria més. Però compte, que no vull dir centralitzar la feina a les unitats centrals, sinó que operant en el territori descentralitzats d’aquelles però depenent d’aquestes orgànicament. Amb aquesta funció de les centrals a les ABP, amb agents fixos sobre el territori, segurament no farien falta les Unitat Regionals i els agents d’investigació estarien revestits d’una estructura més professional i més propera a la funció que d’ells s’espera. No caldria destinar recursos humans de lluny que provoquen grans pèrdues de temps en desplaçaments i poc coneixement del territori, més que en aquells casos que el cap de la unitat d’investigació de l’ABP en determinés i per tant, els agents de reforç de la central estarien a les seves ordres, ja que no seria un cap investigació de segona, si no un cap de la Unitat Central destinat en el territori. És clar que aquesta estructura faria necessari un grup d’ OAC operatiu per aquelles gestions que no necessitin una investigació especialitzada. En la meva opinió, el que està passant a algunes ABP és que els agents acaben descomponent una investigació a la existència de tres ítems, a saber: Existència d’empremtes, testimonis i/o enregistrament d’imatges. Si no hi cap d’aquest tres fils per tirar endavant, no hi ha investigació, i jo crec que ser investigador és molt més que no això. Si això passa a una ABP és que el investigador no té prou identitat amb la seva funció. Si la manca d’identitat laboral

L’ Eduard va estar present signant llibres a la Diada de Sant Jordi a Empúries.

bé donada per donar resposta a una multiplicitat de funcions allunyades de les pròpies d’una investigació, és lògic que al final els seus integrants acabin pensant que són infrautilitzats dins aquest àmbit i, per tant, es vegin lluny de la seva tasca lògica i desitjable. Tot això deriva en una manca de prestigi professional dins el sí de l’organització i que, només potser, algú pensi que cada vegada ha de restar més funcions a les Unitats d’investigació en el territori en pro dels serveis regionals o centrals quan, al meu parer, la importància rau en aquells homes i dones que lluiten amb la delinqüència en el seu propi terreny.

SME-CCOO. Encarant ja la recta final només ens queda preguntar-te dues qüestions. En primer lloc, com està funcionant aquesta segona novel·la? En segon lloc, què ens pots avançar del teu tercer treball?EDUARD PASCUAL. Segons els editors de Rocaeditorial, “En el umbral de la muerte” es ven molt bé a tot el país. Va ser presentada a Madrid i la gent em va fer moltes preguntes sobre el funcionament del cos de Mossos d’Esquadra i la seva estructura policial. Em sento enormement orgullós de poder estendre més enllà de Catalunya el que signifiquem dins la nostra societat i el paper de la policia de la Generalitat como a un servei públic per tots els ciutadans que vivim en aquest país, així com d’aquells que només estan de pas. La imatge que tenen de nosaltres els lectors d’altres ciutats espanyoles és molt bona, tot i que molt desconeguda, i en alguns casos, em sorprenc amb lectors que m’agraeixen el protagonisme d’uns agents de policia als que feien més distants.

En l’actualitat treballo en una novel·la actual amb una patina històrica. És una nova entrega dels agents de la comissaria de Figueres. Aquest cop, un esdeveniment produït als primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, té un ressò social en l’actualitat. Puc dir-te que el mes de novembre, el Diari de Girona, titulava una entrevista que em feien de la següent manera: Els Mossos investiguen la Guerra Civil. Es clar que és un titular mediàtic i poc ajustat a la veritat, però referint-se a la ficció de la trama, és molt real. A més, els fets i esdeveniments històrics, s’ajustaran molt al que va succeir a la ciutat de Figueres, Roses i Castelló d’ Empúries en aquells temps, fet aquest que m’ha obligat a investigar molt en la historiografia de la guerra en la zona i m’ha permès descobrir un munt de coses interessantíssimes que serà un delit pels seguidors del sergent Flores i companyia. En essència, aquest treball, encara en bolquers, convidarà a una reflexió sobre el concepte de memòria històrica. SME-CCOO. I ja per acabar, quina preguntaria t’ hauria agradat que et féssim i com la contestaries?EDUARD PASCUAL. Doncs el que em pregunten a per tot: Per quan les teves novel·les en català i per què no les escrius fent país? Doncs, en primer lloc cal dir que els meus escrits en català careixen de la qualitat literària suficient per presentar un treball com a producte serio i respectuós amb la llengua. Tinc el nivell C, que és més que suficient per comunicar-me en català escrit amb qui sigui, la qual cosa no es sinònim de saber escriure literatura. Per aquest motiu, només escric en castellà, tot i que desitjo que alguna editorial que edita en català s’acabi enamorant de la meva obra i adquireixi els drets. Segon, com que el món editorial en català funciona bàsicament amb subvencions, només s’edita el que arriba en català, i es tradueix únicament els best sellers (més de 20.000 exemplars venuts). Mentre això arriba, em plantejo no alliberar la meva pròxima novel·la fins trobar algú que estigui disposat a traduir-la. Qui s’anima?SME-CCOO. Moltes gràcies per tot. Et desitgem molta sort amb els teus nous projectes i espero que ens tornem a trobar ben aviat.EDUARD PASCUAL. Moltes gràcies a vosaltres pel vostre temps i el vostre espai.

“Està clar que el motiu per aplicar a l’engròs la màxima “el millor servei és el que no es fa”, és la desmotivació per la penosa gestió del antic Conseller d’Interior Joan Saura i els seus socis de govern.”

“Si la manca d’identitat laboral bé donada per donar resposta a una multiplicitat de funcions allunyades de les pròpies d’una investigació, és lògic que al final els seus integrants acabin pensant que són infrautilitzats dins aquest àmbit.”

“La imatge que tenen de nosaltres els lectors d’altres ciutats espanyoles és molt bona, tot i que molt desconeguda.”

3130

La primera enquesta de victimització que es va dur a terme com a preocupació per una sèrie de robatoris que s’havien comès es va fer a Arhus (Dinamarca) l’any 1730. Són moltes les definicions que han intentat establir el significat de víctima, però aquest mateix concepte no pot ser de caràcter únic i tancat, ja que a mesura que la societat avança i, amb ella, la criminalitat, apareixen noves configuracions en l’ampli concepte de

víctima. Per parlar d’un exemple empíric del que estem plantejant, posem sobre la taula les víctimes del terrorisme a l’estat espanyol. Sembla difícil d’imaginar però no fa gaire temps que les víctimes de terrorisme només tenien consideració com a tals si havien patit de forma directa l’atemptat, és a dir, eren aquelles persones que presentaven ferides o que havien mort en l’acte terrorista i, per extensió, es consideraven víctimes (en cas de defunció) aquells familiars que quedaven en un estat d’evident desemparament si la víctima havia estat el pilar econòmic de la família (es consideraven, doncs, només víctimes per extensió per causa d’un desemparament econòmic). Amb tot si parlem de les víctimes que havien sobreviscut a l’atemptat sense patir lesions i que es trobaven sota l’efecte d’un fort xoc que després derivaria en un xoc posttraumàtic, i que a més havien estat incapaces d’oblidar l’atemptat i revivien el mateix moment una vegada rere altra (cosa que feia que en molts casos no tornessin a desenvolupar la seva vida amb normalitat tant ells com les persones que els envoltaven, els familiars i amics), no es consideraven víctimes amb la connotació legal i sota l’emparament de l’Estat. Per tant podem dir, sense por a equivocar-nos, que hi havia un oblit més que evident de les víctimes que havien patit seqüeles psicològiques. Ha estat tant el descuit d’aquestes víctimes i les seves famílies que és a dia d’avui que les associacions de víctimes (per exemple, AVT, ANVDV, AV11-M) lluiten burocràticament perquè els siguin reconeguts tota una sèrie de drets i compensacions per part de l’Estat. No cal anar tan lluny en el temps ni tirar de la màniga del terrorisme, que sempre resulta més fàcil de fer lluir, per fer ús del concepte com a exemple del desemparament de les víctimes. Ben sabut són els casos de violència de gènere que durant anys s’han produït en molts domicilis i que les seves víctimes, fins no fa gaire (Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre - B.O.E. de 29 de desembre. Mesures de Protecció Integral contra la

La Victimología: El tracte de la víctima amb la nostra societat 2011.

El Zulo”, escultura de Víctor Ochoa ubicada a Cartagena, en homenatge a les víctimes del terrorisme.

Violència de Gènere), no gaudien de cap mena de protecció legal ni de les mesures cautelars suficients per garantir la seva seguretat (això no vol dir que les actuals no siguin millorables, però és un tema de tractament en un altre article). S’ha de tenir en compte que elements com l’evolució de la societat (canvis de mentalitat, de la legalitat, i l’aparició de nous valors socials) han facilitat la proliferació de nous models de víctimes que no havien estat mai presents, com per exemple els pares, víctimes de maltractament per part dels fills; els avis, víctimes de maltractaments; la violència masclista (assumint el rol de víctimes tant la dona com els fills), etc.És tan ampli tot el que envolta la Victimodogmàtica (en portes de la nova Victimologia, la Victimodogmàtica es constata com la disciplina d’estudi) que necessitaríem plasmar-ho en un llibre i no pas en un article, però en farem una pinzellada per entrar en matèria i deixar clar aquesta especialitat de la Criminologia que té com a centre d’estudi la víctima. Abans de seguir, però, resoldrem un parell de preguntes importants per aclarir què es considera “víctima” i quina transcendència té en el nostre sistema de justícia. Quina connotació té la paraula víctima? L’Assemblea General de les Nacions Unides, celebrada el novembre 1985, va adoptar una sèrie de principis bàsics sobre les víctimes dels delictes: “La palabra víctima se refiere a las personas que, ya

sea de forma individual o colectiva, han sufrido algún daño, incluyendo las lesiones físicas o mentales, el sufrimiento emocional, pérdida económica o una violación de sus derechos fundamentales, a través de actos u omisiones que conculcan las leyes penales” . És la víctima rellevant en el procés penal? La veritat és que s’ha escrit molt sobre aquesta pregunta i la resposta no és del tot tranquil·litzadora pel futur de les víctimes, ja que tot i havent-ne reconegut el seu rol en un ampli ventall de connotacions, i establint-se la Victimologia com l’estudi de la víctima i de tot allò que l’embolcalla, el paper en el procés penal sembla haver-lo extret d’aquest mateix procés i relegar-lo a un segon pla, per quedar en l’oblit conceptes tan importants com l’adequada atenció, la desvictimització, la restauració i satisfacció de la víctima pel mal produït, etc. La rellevància sobre la víctima és tan transcendent en la confecció actual de la seguretat ciutadana que, no només forma part de la Criminologia com a especialitat d’estudi, sinó que el seu tracte en el nou context social s’enarbora com un nou camp en el qual hem d’avançar molt. Tant és així que recentment la Conselleria d’Interior ha presentat de mà del mateix conseller Felip Puig un nou Pla de Seguretat entorn a les víctimes de violència masclista. Aquest nou Pla de Seguretat té la intenció d’incidir en el pla preventiu i d’atenció a les víctimes, tan demandat per la societat. Així mateix el passat dia 5 de maig de 2011 va tenir lloc organitzat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) a la seu central de la Universitat de Barcelona, en una sala molt concorreguda tant per estudiants com per professors, professionals i investigadors, la segona jornada sobre la Victimologia, sota el títol “II Jornada sobre Victimologia – Desvictimització i reparació: potenciar la resiliència i prevenir la victimització secundària”. En aquesta jornada hi van participar membres tan reconeguts com la Sra. Beatriz Vera Poseck, el professor Enrique Baca, el professor Stefan Vanistendael i el Dr. Jorge Baraudy (en qualitat de

Els Grups d’Atenció a la víctima dels Mossos d’Esquadra l’integren agents de policia que informen, escolten i assessoren a les dones sobre els seus drets, així com també de les accions que poden emprendre contra els seus agressors o sobre els organismes a on poden adreçar-se per exercir aquests drets.

coordinador), entre molts altres ponents de categoria. Es van tractar temes tan importants com les darreres investigacions a l’àmbit nacional sobre desvictimització, la desvictimització en casos d’abusos sexuals, la desvictimització i la resiliència, el desenvolupament de la resiliència i els factors de protecció en víctimes, etc. Cal destacar que l’acte es va nodrir de dues taules rodones. La primera taula rodona va anar a càrrec de la Sra. Beatriz Vera Poseck (experta en Psicologia Positiva), i com a ponents de la taula, el Dr. David Gallardo-Pujol (professor del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Universitat de Barcelona), la Dra. Carolina Villacampa Estiarte (professora titular de Dret Penal a la Universitat de Lleida) i el Dr. Josep Ramon Juárez López (psicòleg de l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal de Girona – EATP). En aquesta taula rodona es van tractar les experiències de recerca des de la perspectiva de la desvictimització. La segona i darrera taula rodona del matí va anar a càrrec de la Sra. Mayorie Dantagnan (terapeuta infantil del Centre EXIL), i com a ponents, la Sra. Pilar Polo Polo (coordinadora de formació de la Fundació Vicki Bernadet) i la Sra. Rosa María Cendón Leris (treballadora social i pedagoga). En aquesta darrera taula rodona es va incidir especialment en la perspectiva d’intervenció de la desvictimització.Sota una visió més mediàtica, i amb referència a un article publicat en El País (en la modalitat digital) a data de 8 de febrer de 2010, que feia una reflexió d’un tema actual tan recurrent, l’enduriment de les penes, hi podíem llegir sota l’encapçalament de la notícia el següent: “España tiene la menor tasa de criminalidad violenta entre los países de la UE y, sin embargo, cuenta con el porcentaje más alto de presos. Si la sensación de impunidad existe es por la falta de atención a las víctimas”, on s’argumentava que la sensació d’inseguretat és producte d’una desatenció en la víctima, la

Si la sensació d’ impunitat apareix és perquè els ciutadans no se senten suficientment atesos quan pateixen un delicte; freqüentment les víctimes són “perdedores per partida doble”.

32

qual és perdedora per partida doble (víctima del delicte i part omesa en el procés), així de clar queda en l’article esmentat. Fixem-nos en el paràgraf següent extret de forma textual: “[...] Si la sensación de impunidad aparece es porque los ciudadanos no se sienten suficientemente atendidos cuando sufren un delito; frecuentemente las víctimas son “perdedoras por partida doble”: sometidos a daños que nadie repara, los procedimientos duran una eternidad, ven en libertad a “su” ladrón por agotamiento de los márgenes legales para la prisión provisional sin que haya sentencia, o reincidiendo por no adecuar la respuesta penal a la auténtica causa del delito; otra veces se sienten “ninguneadas” y en ocasiones maltratadas por el propio sistema penal que cuenta con medios técnicos y procesales francamente obsoletos. La aplicación a los agresores de penas de prisión de por vida no eliminará la sensación de pérdida, dolor, miedo y desconfianza que embarga a las víctimas. La respuesta penal, con el exceso de inhumanidad que se solicita ahora, instala a las víctimas perpetuamente en el dolor y la venganza [...]”. L’article reflecteix de forma inequívoca com la víctima queda en evident desatenció per part de tots els estaments que interaccionen amb ella (policia, advocacia i judicatura). ConclusionsTot i que el tracte cap a la víctima és una disciplina a la qual cada cop es presta més atenció, i amb especial rellevància des de la Criminologia, val a dir que encara queda un camí molt llarg per recórrer. Si bé és cert que s’ha de dir que ha hagut força progressos en els darrers anys com, per exemple, les mesures de protecció en favor de les víctimes de maltractament, o l’Oficina d’Atenció a la Víctima (activa en el Cos de Mossos d’Esquadra), el grup de mediació (present tot i que ell s’acollia a evitar el suplici innecessari del processat per no allargar-ne la condemna, val a dir que la celeritat en l’aplicació de la pena del delinqüent aporta millora en relació amb la víctima, ja que pot evitar un procés llarg i reviure el fet i la sensació que no hi ha impunitat per a l’agressor. en les instancies judicials), etc. No voldria acabar sense fer esment d’un principi bàsic que s’hauria d’exercir per proporcionar a la víctima cert sentiment de justícia i escurçar la seva victimització: aquell principi que

va escriure Cesar Beccaria en l’obra Tratado de los delitos y las penas i que quedava recollit en el capítol XIX amb el títol de “Prontitud de la pena”. Bibliografia recomanada

- AURORA MOLINA LIZANA, PILAR PÉREZ CANDELA, MARTA RAMIREZ LÓPEZ. “La víctima en el aparato judicial”. Ed. Boletín Criminológico Nº44. Málaga – 1999.

- MARÍA VICTORÍA ROSAS LOZANO, CARMEN GARCÍA FERRER, MARÍA CHELI SHAW, MIGUEL ANGEL ROMAN FLORIDO. “Primer año de la oficina de asistencia a víctimas en Málaga”. Ed. Boletín Criminológico Nº46. Málaga – 2001.

- VICENTE GARRIDO, PER STANGELAND, SANTIAGO REDONDO. “Principios de Criminología”. Ed. Tirant Lo Blanch – Valencia 2006.

- CHRISTIE, NILS. “Los conflictos como pertenencia”. En A. Eser, et al. (Eds.): “De los delitos y las víctimas”. Buenos Aires: Ad hoc (1992).

- CARMENA, M. Crónica de un desorden. Ed. Alianza – Madrid 1997.

- ELENA LARRAURI. “Victimología: ¿Quiénes son las víctimas? ¿Cuáles sus derechos? ¿Cuáles sus necesidades?”. Ed. Asociación Pro Derechos humanos de España.

- PILAR INÍGUEZ ORTEGA. Tesis Doctoral: “La víctima: aspectos sustantivos y procesales”. Universidad de Alicante. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

- ÁLAVARO E. MARQUEZ CÁRDENAS. “Las víctimas en el nuevo sistema procesal acusatorio y su reconocimiento por la corte constitucional”. Universidad Militar Nueva Granada (16 de noviembre de 2006).

- JUAN CARLOS ABREU Y ABREU. “La victimología a la luz de los derechos humanos”. Universidad de “La Salle”, México (15 de abril de 2009).

- ANA MARÍA CHOCRÓN GIRÁLDEZ. “Fundamento Constitucional de la protección a víctimas en el proceso penal español”. Instituto de Investigaciones Jurídicas de la UNAM.

- RAMÓN SÁEZ Y SANTIAGO TORRES. “Contra el endurecimiento de las penas”. Ed. El País - artículo periodístico (08 de febrero de 2002).

- ENRIQUE ECHEBURÚA ODRIOZOLA, JOSEP MARIA TAMARIT SUMALLA, ENRIQUE BACA BALDOMERO. “Manual de Victimología”. Ed. Tirant lo Blanch, S.L. – 2006.

L’ aplicació als agressors de penes de presó de per vida no eliminarà la sensació de pèrdua, dolor, por i desconfiança que experimenten les víctimes.

3534

CURSOS DE 150 h – VALIDATS I PUNTUATS AMB 0,3 (*)• Aplicación del derecho penal y procesal para policías

• Criminología

• Investigación Criminal

CURSOS 25h – VALIDATS I PUNTUATS AMB 0,12 (*)• Actuación policial ante los malos tratos

• Actuación policial en situaciones extremas

• Actualización normativa de tráfico y seguridad vial

• Aplicación operativa policial con ciudadanos extranjeros

• Asfixias en criminología

• Atracos y robos violentos (NOU!)

• Bandas urbanas globales (NOU!)

• Comunicación de malas noticias (NOU!)

• Comunicación y Sociedad

• Criminología en lesiones y accidentes de tráfico

• Delincuencia organizada (NOU!)

• Delitos contra la libertad sexual (NOU!)

• Derecho penal y seguridad vial

• El conflicto en el entorno laboral

• Estrés laboral y técnicas para afrontarlo

• Estrés laboral, mobbing y burn out

• Fenómenos cadavéricos en criminología

• Funciones de la autoridad policial en la comunidad

• Intoxicaciones de interés policial

• Grafología en la investigación criminal I (NOU!)

• Introducción a la dactiloscopia

• Introducción a la psicología de la personalidad

• Introducción a la tanatocronología

• Introducción básica a la antropología forense

• Introducción criminológica al suicidio

• La comunicación como herramienta de negociación de conflictos

• La función policial en tráfico y seguridad vial

• La muerte en grandes catástrofes

• Lesiones no mortales, mortales y postmortales en criminología

• Lesiones por agentes físicos, químicos, arma blanca y fuego

• Ley Orgánica 1/1992, de 21 de Febrero, de protección de la seguridad

ciudadana

• Malos tratos y abusos a menores

• Medidas legales contra la violencia de género

• Patología forense en la infancia

• Protección de personalidades

• Protección policial ante los malos tratos

• Protección y Autoprotección policial

• Psicopatología y pautas de intervención policial

• Salud pública y drogas

• Técnicas de comunicación

• Técnicas para hablar en público (NOU!)

• Técnicas y medios de resolución de conflictos

• Tóxicos y venenos de interés policial

• Violencia en ancianos (NOU !)

TOTS ELS CURSOS ESTAN VALIDATS I PUNTUEN PEL

CONCURS GENERAL !

CondicionsPreu per curs per afiliats al SME-

CCOO o CCOO

Preu del curs per NO afiliats

Inici cursos

Durada cursos 25 hores

Durada cursos 150 hores

Exàmens presencials:Barcelona

Girona

Resta de delegacions

28 € (25 h) – 95 € (150 h)

65 € (25 h) – 160 € (150 h)Inici dia 1 de cada mes1 mes3 mesos

Darrer dimarts i dijous de cada mes

Darrer dijous de cada mes

Darrer dimarts de cada mes

LLOC DE REALITZACIÓ EXÀMENS PRESENCIALS: MANRESA, SABADELL, BARCELONA, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA

INSCRIU-TE FENT CLIC AQUI O ENTRANT A: WWW.SME-FORMACIO.CAT

Informació: Tel. 93 481 29 36 secretaria@sme-formacio.cat

36

La determinació de les contingències professionals.A nivell del col·lectiu hem avançat força i el Departament d’ Interior mira d’ acomplir amb les seves obligacions en matèria de Prevenció i Salut Laboral. Tot i que és evident que no es fa amb la intensitat que desitjaríem, sempre ens agrada recordar que és feina de tots plegats, l’empresa i els treballadors, el tenir cura de mantenir una bona salut laboral en el treball. Serveixi aquest esquemàtica article per tenir una mica de cultura en la Seguretat i Salut en el treball.

Des de la Secretaria de Salut Laboral, mitjançant la publicació de diversos articles en aquesta publicació, intentem trametre un seguit de conceptes bàsic relacionats amb la Seguretat i Salut laboral.A nivell del col•lectiu hem avançat força i el Departament d’ Interior mira d’ acomplir amb les seves obligacions en matèria de Prevenció i Salut Laboral. Tot i que és evident que no es fa amb la intensitat que desitjaríem, sempre ens agrada recordar que és feina de tots plegats, l’empresa i els treballadors, el tenir cura de mantenir una bona salut laboral en el treball. Serveixi aquest escrit per tenir una mica de cultura en la Seguretat i Salut en el treball.

Competències de l’ INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social).

• La determinació de la contingència en les incapacitats laborals i de la Mútua responsable de les prestacions que resultin procedents (RD 1300/1995).• La declaració de la responsabilitat empresarial per falta de mesures de seguretat en el treball i la determinació del percentatge en què s’incrementaran les prestacions econòmiques (recàrrec entre el 30 i el 50%)(RD 1300/1995).• La qualificació de les malalties com a professionals tot i que la tramitació correspon a les entitats col·laboradores que assumeixin la protecció de les contingències professionals • (RD 1299/2006 pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals i Resolució de 19/9/2007)• La revisió de les altes emeses por les entitats col·laboradores en processos d’incapacitat temporal (RD 1430/2009 que desplega la Llei 40/2007 en relació amb la prestació d’incapacitat temporal).

Concepte de malaltia professional S’entendrà com a malaltia professional la contreta a conseqüència del treball executat per compte d’altre en les

activitats que s’especifiquin en el quadre que s’aprovi per les disposicions d’aplicació i desplegament d’aquesta llei i que estigui provocada per l’acció dels elements o substàncies que en el quadre s’indiquin per a cada malaltia professional (Art. 116 LGSS).

Elements determinants:

• Lesió no sobtada sinó gradual.

• Treball por compte d’altre.

• Nexe causal: es donarà quan l’activitat desplegada, la malaltia i l’agent causant es trobin inclosos en el llistat de malalties professionals.

• Quan la malaltia i l’activitat estiguin incloses en el llistat de malalties professionals es presumirà aquesta consideració.

• La resta de malalties causades pel treball però que no estiguin incloses en el llistat no són malalties professionals sinó accidents de treball (malalties de treball) i s’haurà de provar la causalitat.

Concepte d’accident de treball.

• Tota lesió corporal que el treballador pateixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d’altre (Art. 115.1 LGSS).

• Tota lesió corporal que l’operari pateixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d’altre. (Llei d’accidents de Treball de 30-1-1900. Definició vigent fins a 1956).

Elements determinants: • Lesió (no necessàriament traumàtica).

• Treballador.

• Nexe entre lesió i treball: causalitat.

• Per conseqüència relació directa e immediata. Amb ocasió (causalitat indirecta).

Presumpcions legals de causalitat.

• Es presumirà, si no es prova el contrari, que són constitutives d’accident de treball les lesions que pateixi el treballador durant el temps i en el lloc de treball (aplicable també a les malalties d’aparició sobtada o instantània: infart, accident vascular cerebral) .

• Els accidents que pateixi el treballador en anar o tornar del lloc de treball (“in itinere”).

Perquè no es trenqui el nexe causal s’exigeix:

• Habitualitat en el camí seguit.• Utilització d’un mitjà normal de transport.• No interrupció del desplaçament.• Que l’accident es produeixi en un termini normal per al temps de desplaçament .

Malalties de treball.

• Les malalties no incloses als llistats de malalties professionals que contregui el treballador amb motiu de la realització del

seu treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l’execució del treball.

• Les malalties o defectes patits amb anterioritat pel treballador, que se agreugin como a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident.

• Les conseqüències de l’accident que resultin modificades en la seva naturalesa, duració, gravetat o terminació, per malalties intercurrents que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l’accident o que tinguin el seu origen en afeccions adquirides en el nou mitjà en què s’hagi situat el pacient per a la curació.

Procediment de determinació de contingència.

Formes d’incoació dels expedients de determinació de contingència:

A instància de part interessada: • Sol·licitud del treballador • Sol·licitud de la Mútua d’ AT/MP

D’ofici: • A petició del SPS o ITSS • Per iniciativa de l’ INSS

Documentació necessària:

• Acreditació de l’exposició al risc mitjançant: _Professiograma (descripció de les activitats realitzades). _Avaluació de riscos. _Informes del servei de vigilància de la salut.

• Proves/Informes: _Amb caràcter preceptiu: dictamen mèdic ICAM amb diagnòstic i valoració de la relació entre lesions i activitat (causalitat, exclusivitat, agreujament de malalties o lesions anteriors a l’accident). _Amb caràcter opcional: Informes ITSS o CSCST.

• Comunicació a les parts interessades (al·legacions).

• Petició d’informes i documentació o informació necessària.

• Valoració de la Comissió d’Avaluació d’Incapacitats que fa informe-proposta a la direcció de l’ INSS.

• Audiència a les parts.

• Resolució de la direcció de l’ INSS.

• Recurs: reclamació prèvia a la via jurisdiccional laboral.

Ricard CastroSecretaria de Salut Laboral de l’ SME-CCOO

37

3938

Circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

El Codi Penal Espanyol disposa en la seva part general d’una sèrie de circumstàncies que poden ser atenuants o agreujants, i que tenen un efecte de disminució o be d’augment, de la pena en funció de l’aplicació de certes regles legalment establertes. S’entenen per circumstàncies modificatives del delicte aquelles dades accidentals del que no depèn l’existència del mateix delicte sinó la seva gravetat i necessitat de sancionar. El codi actual vigent que va entrar en vigor al desembre de 2010 ha inclòs unes noves variants relatives a les circumstàncies que agreugen la pena, així com una nova figura d’atenuació que igualment es venia utilitzant segons la jurisprudència del TS, com és l’atenuant per dilacions indegudes del procés. Així doncs, a l’art. 21 es recullen les atenuants, el 22 les agreujants ; i el 23 conté una circumstància mixta de parentesc.Les circumstàncies modificatives són elements accidentals del delicte en el sentit de que d’ells no depèn el ser delicte, sinó tant sols la seva gravetat. Segons l’art. 65 CP “ Les circumstàncies agreujants o atenuants que consisteixin en qualsevol causa de naturalesa personal agreujaran o atenuaran la responsabilitat només d’aquelles persones

en que concorrin”. Exemple: Si només un dels coautors es reincident, no es podrà traslladar a l’altre aquesta circumstància, encara que la coneguin, ja que es una causa personal.Les circumstàncies atenuants vénen recollides en el CP amb caràcter estrictu sensu a l’art. 21 i s’han de destacar les eximents incompletes a què es refereix el propi art. 21, 1ª, les expressades en els números 2 a 6 del mateix article i , per últim, les atenuants analògiques a les anteriors, permeses expressament per l’art. 21.7.

EXIMENTS INCOMPLETS.Els eximents aplicats al tipus penal tenen la consideració, no de modificar la pena, sinó d’eximir de responsabilitat penal, això suposa que en una situació d’eximent complet, quan no es donin tots els requisits necessaris per eximir de responsabilitat podran operar com a eximents incomplets i suposa l’atenuació de la pena en aplicació de les regles establertes sobre la determinació de la pena.

ATENUANTS ORDINÀRIES.Són aquelles que es recullen en els números 2on a 6è, perquè ni tenen la naturalesa i efectes especials de les

eximents incompletes ni requereixen del recurs de l’aplicació per analogia de l’art. 21, 6.

L’ addicció com a atenuant.La addicció com a atenuant és una circumstància que atenua “la d’actuar el culpable a causa de la seva greu addicció a les substàncies com són les begudes alcohòliques, drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o d’altres que produeixin efectes anàlegs”. Actuar a causa de la greu addicció pot incloure tant l’estat d’intoxicació causada per l’addicció, com la que es pot donar per estar sota una síndrome de abstinència. S’ha de tenir clar que no s’atenuarà la pena en una embriaguesa o intoxicació que no sigui causada per la greu addicció. Aquesta causa, si fos molt greu la intoxicació, podria fins i tot operar com a eximent incomplet.Estat passional (21.3). És circumstància atenuant “ la d’obrar per causes o estímuls tant poderosos que hagin produït arravatament o obcecació o qualsevol altre estat passional d’entitat similar”.El fonament d’aquest atenuant és una disminució de la imputabilitat segons la jurisprudència però és criticable que es requereixi que aquest estat d’obcecació no hagi estat causat per una conducta lícita de la víctima.Es pot donar la circumstància que si l’ obcecació o l’estat passional porten a excloure per complet la imputabilitat, parlarem llavors de l’aplicació de l’eximent complet de trastorn mental transitori, i si la disminució de la imputabilitat és considerable, pot motivar l’aplicació d’una eximent incompleta. (Art. 21,1ª, en relació amb l’art. 20,1º).La confessió de la infracció. (art.21,4º) i la reparació del dany (art. 21.5è) Es considera atenuant “la d’haver procedit ell culpable, abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell, a confessar la infracció a les autoritats”. L’ atenuant 5ª és “ la d’haver procedit el culpable a reparar el dany ocasionat a la víctima, o disminuir els seus efectes, en qualsevol moment del procediment i amb anterioritat a la celebració de l’acte de judici oral”. El fonament d’aquestes atenuants no s’observa des de la característica del delicte, ja consumat, sinó en la conveniència político criminal de fomentar determinats comportaments posteriors que facilitin la persecució judicial o la reparació del dany. En relació a l’anterior codi penal, s’ha deixat d’ exigir que la confessió tingui lloc per impulsos de penediment espontani.Pel que fa al procediment judicial, el TS havia comprès també les diligències policials però el més correcte és limitar-lo a l’ estricte procés judicial. L’atenuant de reparació del dany no deixa de ser també una acció de política criminal, en utilitzar el dret penal per estimular la reparació del dany causat a la víctima i obtenir un benefici en l’aplicació de les normes per determinar la pena. És més, fins i tot s’accepta aquesta atenuant durant el procediment judicial d’instrucció amb la salvetat que sigui abans de l’acte de judici oral.

Dilació del procés d’instrucció.Aquesta atenuant s’ha introduït en l’ultima reforma del codi Penal de la LO 5/2010. Ve a reflectir una pràctica molt habitual que s’atorgava per la via de l’aplicació analògica i s’aplica en els casos que el procediment o causa penal s’ha allargat en el temps d’una forma molt extensa i sense un motiu o justificació. En cap cas es pot aplicar quan la dilació hagi estat ocasionada per la part acusada. En molts casos els jutges i tribunals demanaven a la defensa per recollir aquest atenuant, el temps concret que s’havia aturat el procés i en quina part del mateix, o sigui no bastava amb la petició de forma genèrica sinó que s’havia de demanar explicacions del perquè s’havia aturat i al mateix temps dilatat en el temps.

LES ATENUANTS ANALÒGIQUESL’art. 21,7 tanca el catàleg d’atenuants dient: “Qualsevol altra circumstancia d’anàloga significació que les anteriors”. Per aquesta via s’admeten expressament com atenuants totes aquelles circumstàncies que siguin anàlogues a les especialment nombrades per la Llei. Aquesta opció dóna possibilitat a diferents interpretacions que hem d’entendre per analogia. És per això que una interpretació intermèdia estableix que ha d’existir analogia respecte de l’efecte de modificació del delicte, imputació personal o conveniència de la pena. Un supòsit en que es permet aquesta atenuant analògica és aquell que, actuant el subjecte mogut per la motivació que constitueix l’ essència de l’atenuant, ho faci amb error i en realitat no concorrin elements objectius que haurien de ser la base de la motivació.

40

CIRCUMSTÀNCIES AGREUJANTSLes circumstàncies agreujants tenen un plantejament dogmàtic en què han d’augmentar la gravetat de l’ injust penal del fet, sense que puguin elevar la imputació personal. No obstant es poden dividir en objectives i subjectives.

Les circumstàncies objectives tenen:A) Una major perillositat del fet :a).-Per l’especial facilitat de comissió determinada pels mitjans (traïdoria) o pel subjectes ( abús de superioritat, de confiança, o de caràcter públic);

b).-Per l’especial impunitat (disfressa);c)-Per ambdues raons ( lloc, temps o auxili d’altres persones).

B) Suposen un atac més extens (acarnissament):

a) Les circumstàncies subjectives .b) Indiquen una motivació particularment indesitjable ( preu, motius racistes, antisemites, o altres classes de discriminació).c) Revela al subjecte una actitud més contrària al Dret: Reincidència.

ANÀLISI DE LES DIFERENTS AGREUJANTSAugmenten l’injust penal perquè suposen un major perill per al bé jurídic protegit. El Legislador les castiga en major grau aplicant les regles legals d’aplicació de la pena.TraïdoriaSuposa la utilització de procediments que faciliten el fet, art. 22.1er “Hi ha traïdoria quan el culpable realitza qualsevol dels delictes contra les persones utilitzant en l’execució mitjans, mètodes o formes que tendeixin directa o especialment a assegurar-la, sense el risc per a la seva persona que pogués procedir de la defensa per part de l’ ofès”.Exigeix doncs, que els procediments emprats assegurin l’execució, per exemple aquells que es produeixen per l’esquena i sense avís previ o, per exemple, estant la víctima al llit amb poques possibilitats de defensa.Cal destacar que la traïdoria és una de les circumstàncies que converteix l’homicidi en la figura més greu d’assassinat, en aquest cas s’aplica la figura especial del delicte d’assassinat i no opera la circumstància agreujant.

Abús de superioritat. Abús de confiança. Caràcter públic. Requereix la existència d’un vincle de confiança expressa o tàcita entre l’autor i la víctima; i l’aprofitament derivada de la situació de confiança. El TS ha ampliat aquesta circumstància establint que la confiança ha de ser del funcionari públic o qualificada i no només la normal en determinades relacions professionals.

La circumstància de prevaldre’s del caràcter públic que tingui el culpable exigeix tres elements:

a) La qualitat del funcionari públic, o encarregat d’un servei públic.b) L’abús de poders o deures inherents a aquesta condició.c) La finalitat d’utilitzar les avantatges del càrrec per executar el delicte més fàcil o amb menor risc.

B) Per l’especial facilitat de la impunitat: Disfressa 22.2 CPLa disfressa pot valorar-se com una circumstància que eleva la intensitat de la prohibició de l’ injust penal en quan facilitat la impunitat i amb l’esperança, una decisió de delinquir que d’una altre manera no s’adoptaria per por a ser descobert. La confiança que podrà evadir-se de l’acció de la justícia constitueix un factor criminològic de primer ordre.Per ambdues raons:El temps, el lloc o l’auxili d’altres persones agreugen la pena, segons l’art. 22.2 C, si són aprofitades aquestes circumstàncies per debilitar la defensa de l’ ofès o per facilitar la impunitat del delinqüent. Aquesta referència general ve a substituir les tradicionals a la nocturnitat, despoblat o quadrilla i a l’ auxili de persones armades o de gent que assegurin o proporcionin la impunitat.La formulació actual és preferible perquè amb l’apartat genèric de circumstàncies que debilitin la defensa de l’ ofès o facilitin la impunitat del delinqüent, engloba totes les anteriors i ja derogades.

Acarnissament.Es preveu com agreujant genèrica en l’art. 22.5 “ augmentar deliberada e inhumanament el patiment de la víctima, causant-li a aquesta patiments innecessaris per l’execució del delicte”. També constitueix una circumstància qualificativa de l’ assassinat quan es comet el delicte d’homicidi.L’acarnissament augmenta l’ injust penal del fet perquè fa que la conducta estengui la lesivitat material més enllà de la pròpia del delicte i perquè expressa un major desvalor de la dignitat humana, per tant afegeix una atac a aquest bé jurídic constitucional.

Circumstàncies subjectives.

Preu, Recompensa o la Promesa.Són factors que fan més greu la conducta per afegir mòbils especialment baixos al delicte mateix. Existeixen diferents interpretacions doctrinals al respecte si s’ha d’aplicar l’agreujant només al executor del fet, o també al que fa la promesa o la dóna. El codi Penal concreta a l’executor del fet, per tant no es refereix a l’ inductor.En els delictes que persegueixen un benefici econòmic, aquest motiu ja és inherent al fet i no es pot estimar novament com agreujant. La doctrina discuteix si el preu, la recompensa o promesa han de ser econòmics o poden tenir també una altre caràcter. Ex: Accedir a cometre un delicte sota promesa d’obtenir una important càrrec polític.

Motius racistes i altres discriminacions. L’art. 22.4art considera circumstància agreujant “cometre el delicte per motius racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima, la ètnia, raça o nació a la qual pertanyi, el sexe, orientació o identitat sexual, o malaltia o discapacitat que pateixi”.La nova regulació del CP LO 5/2010 introdueix dos canvis en aquesta circumstància com són la introducció de la motivació discriminatòria per identitat de gènere, per cobrir els casos de discriminació als transsexuals. Per altra banda modifica el terme de minusvalia pel de discapacitat ajustat més a la gramàtica utilitzada en termes jurídics.Tot respon bàsicament a la voluntat d’evitar actuacions genocides o discriminatòries. Afegeix a l’ injust penal un desvalor i una negació al principi d’igualtat que consagra la Constitució.Es va introduir en l’anterior CP de 1995 quan es va incloure el delicte d’apologia del genocidi.

Reincidència.D’especial importància pràctica és i que es descriu: “ Hi ha reincidència quan, al delinquir, el culpable hagi estar condemnat executòriament per un delicte comprès en el mateix títol d’aquest codi, sempre que sigui de la mateixa naturalesa”. El fonament d’aquest agreujant és qüestionable, ja que no sembla que hi hagi motius per agreujar l’injust del fet perquè l’actor hagi comès d’altres de similars en el

passat. Es planteja fins i tot que hauria de ser més aviat una atenuant, per tenir en compte la debilitat de l’actor per seguir el que està prescrit a les normes. S’ha plantejat davant del TC i aquest s’ha pronunciat a reconèixer la seva adequació.Per apreciar la reincidència es precís que hagi estat condemnat executòriament, això és que contra la sentència no hi càpiga recurs possible.El moment de “delinquir” ha de ser posterior a la condemna executòria. No és operativa quan s’hagin cancel·lat els antecedents penals i mai es podrà aplicar la reincidència per la comissió de les faltes penals.S’ha de destacar que l’art. 65, del codi penal tornar a agreujar la pena en aplicació de les regles per obtenir la definitiva pena. Així diu l’article que en els casos en que s’apliqui l’agreujant de reincidència que normalment afecta a la pena en l’aplicació de la seva meitat superior, quan aquesta reincidència sigui per condemna per tres delictes del mateix títol i de la mateixa naturalesa, els jutges i tribunals podran aplicar la pena superior en grau a la senyalada per la Llei.

Causa mixta de parentesc.Les relacions parentals entre l’autor i la víctima es qualifiquen com a circumstància mixta, el que significa que tant pot ser atenuant com agreujant. Com atenuant, afecta sobretot a la necessitat de castigar el fet, que pot ser menor al tenir en compte les relacions parentals entre l’autor i el perjudicat.El codi no estableix amb precisió quan ha d’operar com atenuant o com agreujant. L’art.23 es limita a senyalar que dependrà de la naturalesa, els motius i els efectes del delicte. En la part especial del codi penal es preveu en diversos delictes singulars en que es recorre a determinats casos expressament al parentesc per tal d’eximir la pena: en delicte patrimonials no violents ni intimidadors, o contra béns jurídics supraindividuals ( 268, 454, 470.3). Per exemple els que cometen delictes contra la propietat de determinats parents. A la vegada el parentesc agreuja també expressament en determinats delictes violents o intimidadors (153, 180.1,4ª,182.2). Exemple: el que mata i la víctima és parent.L’art. 23 descriu quines són les relacions parentals que donen lloc a l’atenuació: “Cònjuge, ascendent, descendent o germà per naturalesa o adopció del ofensor o del seu cònjuge”. També s’afegeixen altres: “ésser o haver estat l’ agreujat cònjuge o persona que hagi estat lligat per anàloga relació d’afectivitat”.

43

Llegim quelcom ?

Títol: Psicòpata Autor: Carles Quílez LazaroAny: 2004Gènere: Novel·la negraEdició: 1ª edicióEditorial: Alhena mediaQuantitat de pàgines: 176

Una obra mancada d’una extensió que incapaciti al lector per acabar-la, que aconsegueix ser una guia més que acceptable de la delinqüència i el món policíac del moment. L’ obra gira al voltant de les entrevistes que mantenen el periodista Daniel Sala, amb un atracador de bancs de l’època (els anys ‘80), Jose Gascón Fonollosa. En aquest llibre l’autor i nomenat periodista Carles Quílez Lazaro, ens mostra una època on la policia utilitzava mètodes d’investigació més expeditius que els actuals, per arribar a la resolució de casos; un temps on es dignifica al delinqüent atorgant-li un codi d’honor simbòlic. L’autor utilitza al jove periodista Daniel Sala com a conductor per mostrar al lector, a través dels ulls d’aquest, la seva tasca d’investigació de l’època on es desenvolupa la historia. Enmig de la historia que Daniel Sala narra, es barreja la relació sentimental amb la seva parella,

apropant al lector a l’entramat de sentiments i lluites internes que aquest pateix. Els sentiments d’ira i venjança que en diversos capítols trobareu protagonitzats per José Gascón, així com, el conflicte intern que causa tot això en el jove periodista, és una part important del gruix de l’obra.

Títol: Manual práctico del perfil criminológico Autor: Jorge Jiménez SerranoAny: 2010 Gènere: Investigació Edició: 1ª edicióEditorial: Lex NovaQuantitat de pàgines: 370 pàgines

Una nova edició de l’editorial Lex Nova, especialitzada en obres de temàtica legal, que aquest cop ha recopilat en un sol manual pràctic l’elaboració del perfil criminològic. Amb un breu però concís pròleg pel professor Brent Turvey, actualment un dels referents mundials en la matèria, explica la dificultat que representa aquest tècnica tan necessària i al mateix temps tan difícil d’encabir en el món de la justícia. El llibre recopila capítols on es fa referència a l’anàlisi del modus operandi, la signatura de l’agressor, el perfil geogràfic de l’agressor, la victimologia, etc. Tot un seguit de coneixements tan habituals en aquest tipus d’obres que tracten el perfil criminològic. Si be és cert que no innova especialment en els conceptes que explica, val a dir que hi ha altres capítols d’especial interès per a mi, com són: 7.El perfil criminológico como técnica forense; 8.Opstáculos del perfil criminológico; 9.El perfil criminológico del futuro.Sens dubte recomano aquest llibre per aquelles persones que, sense ser expertes en el tema però que tinguin una inquietud i unes nocions bàsiques en la matèria, puguin tenir en un únic manual les teories que actualment hi ha sobre l’anàlisi i elaboració del perfil criminal.

Els orfes del desplegament.Per Oscar Marín (Responsable Territorial RPMN)

CAPÍTOL VII. “RÚSTICOS EN DINEROLANDIA” No fa massa vaig llegir que els beneficis de la gran banca espanyola al 2010 van ser de

prop de 15.000 milions d’ euros (La Vanguardia, 4/02/2011), que si els passem a pessetes ( jo encara ho faig!), resulten una bàrbara barbaritat. Vist això, tots hem de tenir assumit que el món de la banca contrasta escandalosament amb la realitat que estem vivint la resta de mortals. Segons les diverses administracions, ens hem d’ estrènyer ben fort el cinturó i encara gràcies que no ens retallen més coses (allò tan antic de “Virgensita, Virgensita que me quede como estoy!!”). El món funcionarial, que se li ha fet veure a la societat molt intencionadament com un sector molt afortunat pels temps que corren, ha estat descrit a mitges. No s’ha explicat, en absolut, que hi ha funcionaris que porten anys y anys opositant mentre d’altres (treballant a l’ empresa privada) guanyaven molts diners. Tampoc s’ha explicat que el tema de les congelacions salarials no ve de nou, o que quan hi havia bonança econòmica no s’havia de reflectir a la nòmina del funcionari bàsicament perquè l’Estat no és una empresa i no es reparteixen els guanys com a Dinerolandia!!.Personalment, com a funcionari de carrera, entenc la situació i crec que ja hem aportat massa de la nostra part, ja sigui amb retallades i posteriors retallades així com amb el fet de treballar més i pitjor per culpa de les mancances. Entenc que, tot i haver signat un compromís perquè els mossos poguéssim ser dotats d’ armilles anti-bala, la situació actual faci que “donde dije digo ,digo Diego”, però NOSALTRES NO TENIM LA CULPA, i els qui tenen la culpa no han donat ni explicacions..ni les donaran!.Crec que a nosaltres, el Cos de Mossos d’Esquadra, ens han d’agrair aquest esforç d’enteniment i acceptació. El cos continua treballant amb orgull i dedicació i si “els rústics” acceptem la mancança econòmica generada per Dinerolandia, l’Administració hauria de tenir mitjans i capacitat (que no diners!) per demostrar l’ agraïment a aquesta dedicació.No creieu que ja seria bo que la casa deixés de marejar la perdiu amb el Q5? Si la majoria del cos ho demana, quina millor manera de mostrar agraïment per part de la casa?. No estaria l’Administració a temps de revisar les bases dels concursos generals de trasllats? Hi ha molta gent voltant massa kilòmetres des de ja fa temps!. Per altra banda, com es pot

entendre, amb els temps que corren, que se’ns segueixi imposant la incompatibilitat laboral?. Si em treuen diners de la nòmina, no tinc dret a recuperar-los fent figuretes de fusta? Perquè els Bombers si poden?. Perquè no es planteja seriosament per part de l’Administració els torns fixes d’una vegada? Els torns fixes funcionen de fa molt de temps i no entenc com no s’han implantat encara. Hi ha molts companys que les passen magres al torn de nits.I fixeu-vos que tots aquest possibles “agraïments” no suposa gastar un “duro” de més. Només cal asseure a una taula ben ample i amb bona predisposició i ja tenim la manera d’agrair al Cos el seu esforç a cost zero. I com a mínim, el fet de voler intentar-ho pot donar una gran dosi de moral al personal que, potser si, serem rústics, però per sobre de tot som persones!”. Òscar MarínDelegat RPMN

Enllaç: http://www.lavanguardia.com/economia/20110204/54110579824/el-beneficio-de-la-gran-banca-cae-un-5-en-2010-pero-roza-los-15-000-millones.html

45

El Joc del (Telèfon), vull dir…, de l’ Administració.

Ja portem més d’un any amb el sou retallat, els mitjans de comunicació ja s’han encarregat de fer-li el joc a l’ Administració i deixar el col·lectiu de funcionaris com una plaga que s’ha d’eradicar.“Ai, aquests funcionaris que tenen el sou assegurat quan la resta de la societat pateix aquesta plaga bíblica que es l’actual crisis econòmica !”

“ Ai, aquests funcionaris que han causat la crisi i que no fan més que tocar-se allò que no sona !”Jo personalment n’estic una mica tip. A nosaltres ens mantenien el sou amb un 2% d’augment salarial quan el sector privat tenia grans beneficis i llavors ningú se’n recordava del col·lectiu de funcionaris.Però el pitjor de tot és que entre nosaltres ho tenim més que assumit. Vivim constantment amb el neguit de què és allò pròxim que vindrà, per on ens retallaran o per on ens “putejaran”. En els darrers mesos aquesta por, aquest neguit, aquesta resignació, ens ha portat a una dinàmica en la qual qualsevol comentari fet per vés a saber qui, per increïble que pugui arribar a ser, se li dona una certesa absoluta.Quan algú fa un comentari sarcàstic del tipus: “al pas que anem encara ens tornaran a retallar el sou”, ràpidament es converteix en una realitat que de boca en boca es va estenent per tot el territori. I un cop s’ha estès tantíssim que és com una bola de neu imparable, algú fa la consulta als sindicats, i el pitjor de tot és que ens fa arribar la consulta com si aquesta decisió estès ja publicada al DOGC.Als sindicats ens sobta molt la notícia i donada l’allau de trucades de queixa no tenim més remei que realitzar la consulta a l’Administració per saber que hi ha de cert. L’ Administració lògicament ho nega tot però deu pensar: “Ui! Mai se m’ hagués acudit però ara que ho diuen i que ja ho

tenen assumit dons ho aplico. Ale!”No us puc dir que passarà dema, (si ho sabes estaria a les Bahames amb un número premiat de l’ Euromillon a la meva butxaca) però el que sí us puc dir és que aquests últims mesos a les visites de comissaries veig que molts cops som nosaltres els que ens tirem pedres a sobre la nostra teulada, jugant al joc del telèfon.Una mica de calma, passem la informació, però que estigui contrastada i si les males noticies es compleixen llavors ja patirem. No cal patir abans d’hora.

El Mosso eternament retallat.

Companys, una vegada passat l’estiu, arriba una tardor més calenta que aquest desdibuixat juliol i agost. Vull dir que les tempestes que ens poden arribar poden ésser tant gèlides com subsaharianes de calentes.Els funcionari de torn, i

mai més ben dit, de TORN podem arribar a pagar les conseqüències dels desgavells de l’Administració d’enguany. Una Administració que sempre ha comptat amb els més febles de l’escala per tal d’utilitzar tots els seus recursos necessaris pels seus propis interessos. Aquests efectes no és que siguin nous, no, ans el contrari. Els que portem a la casa des dels seus inicis hem patit, patim i de ben segur que patirem les retallades que durant tots aquest anys hem anant suportant. Ara sembla que hi tornaran…. Déu vulgui que m’equivoqui i no sigui així, però em temo que les coses van en aquest sentit. El meu parer és que ja sigui amb el vist i plau de la nostra comunitat catalana o bé des de les “espanyes” acabarem amb una nova restricció econòmica que ens afectarà a les nostres ja febles i congelades economies (tot sigui dit, congelades per les pujades, però no per les baixades). Espero equivocar-me i no veure com, a partir de principis d’any que ve (si no és abans) en algun apartat que altre (complements, pagues, etcètera) ens la tornen a jugar. De ben segur que ja tenen en ment alguna cosa.Dels temes que en unes sòlides negociacions s’ havien aconseguit amb l’ Administració passada ja ningú s’encorda i hores d’ara el més calent és a l’aigüera esperant que el temps ho absorbeixi, tot i que de nou hagi de passar un nova dècada per tal d’obtenir el que ja era nostre. Tot plegat, i encara amb més inri, sembla ser que som els únics a qui l’ Administració pot munyir per poder assolir solucions en aquest enverinat camí del retall.Per això, des de les perspectives dels que estem al peu del dia a dia, volem dir a l’ Administració que el nostre parer és diferent i voldríem una major serietat pel que fa el tema de les nostres nòmines. Un aturada tècnica, per un temps determinat, dins del Cos, podria ésser una solució per no danyar les economies dels treballadors i alhora podria ésser bo per fer un retrobament amb tots els elements socials i sindicals que envolten el

nostre col·lectiu per tal de trobar la millor sortida a la maleïda crisis financera.Pel que fa a la part dels treballadors, senyors administradors, ja hem fet esforços contundents envers el seus beneficis. Ara cal que amb una voluntat positiva, vegin que amb un diàleg social i sindical podem avançar plegats sense imposicions autoritàries i dràstiques.Tots plegats hem de munyir cap a un sentit de no ferir els petits i que allò just converteixi les coses injustes a les més pures.Animo a tots i a totes aquells treballadors que se sentin identificats, a que en el mail sme@ccoo.cat pugueu expressar la vostra opinió del que NO HA DE FER L’ADMINISTRACIÓ envers als nostres llocs de treballs.

Joan PerujoMembre de l’Executiva del SME-CCOO

46 47

Vols participar a la revista?

La revista “L’ ESCAMOT” no es tracta només d’ una revista sindical. Es tracta d’ una eina de comunicació adreçada a tots els afiliats i afiliades i també a tots els mossos i mosses d’ esquadra que ens llegiu habitualment. Per això us convidem a participar a la revista mitjançant els vostres escrits, cartes o punts de vista sobre els temes que us resultin interessants.Segur que al vostre centre de treball hi ha coses que es poden millorar, segur que teniu pensaments que us agradaria exposar, neguits a compartir, comentaris i, en definitiva, coses a dir. O potser sou aficionats a la fotografia i voleu publicar-ne alguna, o proposar una nova secció, o dibuixar alguna vinyeta,....Contra més punts de vista tinguem més rica i variada serà

aquesta publicació. Per això, si voleu participar només cal que envieu la vostra proposta a l’ adreça de correu electrònic sme@ccoo.cat.

ÀNIMS, ESPEREM LES TEVES APORTACIONS!

Celebrem la 2ª trobada de policies submarinistes !Un any més hem realitzat, amb èxit, la segona trobada de policies submarinistes. Aquesta vegada la vam dur a terme a Palamós on varem realitzar dues immersions, la primera a les Illes Formigues i la segona al Pecio Boreas. Després vam fer un bon dinar al port de Palamós on vam parlar de les dues immersions i del pròxim viatge al Mar Roig.Cal agrair l’acompanyament de la UNITAT SUBAQUÀTICA del CME que ens va acompanyar en les dues immersions. I també, des d’ aquí vull agrair a tots els companys i companyes que es van apuntar a realitzar aquesta 2ª Trobada i encoratjar-los perquè vinguin a la 3ª Trobada que es farà al juny del proper any.Com que diuen que una imatge val més que mil paraules, a continuació us deixo gaudint d’ unes quantes instantànies de la jornada.Aprofito l’avinentesa per comunicar-vos que el 3 de març de 2012 realitzarem el viatge al Mar Roig. El viatge són un total de 9 dies de plaer a bord de l’ Ocean Dream. Teniu tota la informació al fòrum de www.gualasub.com i si voleu conèixer més detalls del viatge no dubteu a trucar-me al telèfon 691052753 o escriure’m a santi.reina@gualasub.com

Santi ReinaResponsable de la Secció de Submarinisme SME-CCOOTel. 691 05 27 56Mail: santi.reina@gualasub.com

Agraïm, com cada any, la presència dels companys de la Unitat Subaquàtica.

Aquí em teniu, al ben fons del vaixell.

48

Per recuperar forces sempre és imprescindible un bon àpat.

Qui diu que estant sota l’ aigua no es pot riure?

Perspectiva del vaixell enfonsat que vam visitar.

Anar en grup sempre és fonamental i garantia d’ èxit.

Malgrat l’ emoció de l’ experiència sempre hi ha temps per posar.

Encarem l’ ascens a superfície.

50

52

Via Laietana 16 – 7a planta, E.08003. BarcelonaTel. 93 481 29 36Fax. 93 481 28 50sme-barcelona@ccoo.cat

Horari de despatx: Dill a Dij de 9 - 14h i de 16 a 18hDivendres de 9 a 14h

SECRETARI GENERALToni Lara. Tel. 616011576tlara@ccoo.cat

VICESECRETARI GENERALJoan Iglesias. Tel. 609584872joan.iglesias@ccoo.cat

SECRETARI D’ORGANITZACIÓGerard Piñol Tel. 679965341gpinyol@ccoo.cat

OFICINA DEL PORTAVEUToni Castejon. Tel. 630 14 57 74antoni.castejon@ccoo.cat

COMUNICACIÓTel. 660 98 53 52 (Marcel·lí)sme@ccoo.cat

FORMACIÓTel. 648 22 86 30 (Francesc)sme-formacio@ccoo.cat

SALUT LABORALTel. 629 12 69 69 (Ricard)sme-prevencio@ccoo.cat

SERVEI JURÍDICTel. 650 00 53 06 (Xavi)sme-serveijuridic@ccoo.cat

CONSULTES SINDICALS +REGIÓ P. BARCELONATel. 650 00 52 83 (Ramon)ralopez@ccoo.cat

TRÀNSITTel. 691 052 753 (Santi)santi.reina@ccoo.cat

REGIÓ P. METRO NORDTel. 630 14 57 74 (Toni)antoni.castejon@ccoo.cat

Tel 676 73 69 27 (Oscar) oscar.marin@ccoo.cat

REGIÓ POLICIAL CENTRALTel. 695 46 89 64 (Robert)sme-rpcentral@ccoo.cat

REGIÓ P. METRO SUDTel. 679 96 53 37 (Carles)carles.manrique@ccoo.cat

Tel. 625 35 3078 (Toni)toni.aldana@ccoo.cat

C/ Miquel Blai, 1, 6a planta.17001. GironaTel. 972 22 40 70Mòbil. 679 96 53 44 (Andreu)Fax. 972 22 30 91sme-girona@ccoo.cat

Horari de despatx:Dilluns: 9 a 14h Resta de dies: Cita prèvia

August, 48. 2a planta.43003 TarragonaTel. 977 24 30 20Mòbil. 650 40 24 94 (Ferran)sme-tarragona@ccoo.cat

Horari de despatx:Dilluns: 9 a 14hResta de dies: Cita prèvia.

Avda Blondel, 35, 7a planta25002 LleidaTel. 973281235Mòbil. 679 96 53 41 (Gerard)Fax: 973280021gpinyol@ccoo.catsme-lleida@ccoo.cat

Horari de despatx:Dilluns: 9 a 14hResta de dies: Cita prèvia.

REGIÓ P. PONENTTel. 625 749 298 (Humbert) (Trànsit Lleida)Tel. 695 46 89 63 (Maricel)(ARRO)Tel. 685546625 (Jordi)(USC Cervera)sme-lleida@ccoo.cat

REGIO P. PIRINEUSTel. 618 954 157 (Xavi)(USC)Tel. 696 77 59 69 (Toño)(ARRO)sme-rppo@ccoo.cat

DelegacionsBARCELONA

GIRONA

TARRAGONA

LLEIDA

L’ horari d’ atenció telefònica a l’ afiliat és de dilluns a dijous de 9 a 18 h i divendres de 9 a 14.00h.

SINDICAT DE MOSSOS D’ ESQUADRA - CCOO.Via Laietana 16, 7ª Planta. 08003 Barcelona.

Tel. 93 481 29 36. Fax: 93 481 28 50sme@ccoo.cat

www.sme-ccoo.cat