L’Obrador Imaginari

© JMS - L'Obrador ImaginariReproducció autoritzada, sempre que no es faci amb algun tipus definalitat comercial o lucrativa.usuaris.tinet.org/jmsl/imaginari

1

La Laia, quan veu unapapallona, s’alegra.

Quan el vent li esbulla els cabells,somriu.

Quan la mare li dóna pa ambxocolata per berenar, se’l menja assaborint-lo, amb delectació.

2

La Laia gaudeix de cada petitacosa de cada dia.

És una nena feliç!Però la Laia no ha estat sempre una

nena feliç.A ser feliç n’ha anat a prenent, de

mica en mica.I li ha costat, no li ha estat fàcil.

3

Per exemple, abans, quan la Laiaes menjava el pa amb xocolata del berenar,sovint somniava amb ensaïmades farcidesde cabell d’àngel.

En lloc de gaudir les petitesmeravelles de cada moment la Laia sempredesitjava allò que a ella li semblaven gransmeravelles.

I no s'adonava que la meravella mésgran de totes era saber gaudir de cada unade les petites meravelles que cada dia lianaven passant pel davant del nas.

4

Sempre vivia als núvols, laLaia.

Per exemple, quan no era feliç, laLaia de vegades pensava que algun diaalgú trucaria a la seva porta i li diria:

-Hola Laia, avui és el teu dia desort, et porto la felicitat!

5

I es va passar molt de tempsasseguda al rebedor, esperant que algú, decop i volta, amb la seva felicitat embolicadaamb un paper de colors i un gran llaç,truqués a la porta.

Finalment, però, la Laia va entendreque ningú li portaria la seva felicitat. Li vacostar, però al final ho va entendre.

6

Quin embolic!A les escoles ensenyen a llegir, a

escriure, a dividir amb decimals i a fer anarordinadors.

Un munt d’hores cada dia dedicadesa aquestes coses.

Però falta una assignatura importantde debò: “com aprendre a ser feliç”.

Com pot ser, pensa la Laia, que elsmestres i els pares no s’adonin d'això?

7

És una bona calamitat.Perquè encara que algú pel seu

compte tingui ganes d’aprendre aquestaassignatura, no té temps, perquè estàcompletament ocupat tot el dia aprenent elsverbs irregulars i fent els deures.

I si té alguna estona lliure, llavors had’anar a patinatge o a aprendre a tocar elclarinet.

Però quiet i tranquil no hi pot estarmai, ni un moment!

8

La veritat és que les mares i elspares normalment estan una micadespistats.

La mare i el pare de la Laia també.Pobres, pensa la Laia, sempre

estan enfeinats, tan enfeinats que s'hanoblidat de ser feliços.

I, és clar, com que no ho són,tampoc en poden ensenyar a la Laia.

9

Així que la Laia s’ha hagutd’espavilar sola.

I és que a la Laia la felicitat no li hacaigut del cel. Ni li ha tocat en una tómbola.Ni tampoc l’ha comprada a les rebaixesd’uns grans magatzems.

No, no li ha estat fàcil, anardescobrint i buscant primer, i aconseguintde mica en mica més tard, aquesta cosatan especial i bonica que es diu felicitat.

10

La Laia ara té molt poquesnecessitats.

És una altra de les coses importantsque ha après la Laia: com més poquesnecessitats es tenen, més fàcil és ser feliç.

Uf, abans en tenia moltes, denecessitats, i no s'ho passava gens bé.

Sempre anava de bòlit per culpa deles seves necessitats; tot el dia li feien lapunyeta.

11

Però la Laia ha après a triar. S’haadonat que les coses essencials i que va-len la pena de debò són poquetes.

Molt poquetes.I que les altres, si fan la punyeta, el

millor és llençar-les a les escombraries.Perquè com més necessitats

empipadores es llencen més fàcil és serfeliç.

12

Quan la Laia té una paperinade castanyes, la comparteix amb lesamigues i els amics.

S’ha adonat que si les coses escomparteixen són més bones, agafen ungust dolcet, especial, molt bo. Un gust comd'ametlla garrapinyada i mistela.

S’ha adonat que, sense ser genero-sa i solidaria, és bastant difícil ser feliç;potser és del tot impossible, pensa devegades la Laia.

13

Contenta, la Laia ajuda a ves-tir-se el seu germà petit.

Busca les ulleres que l’àvia perd acada moment.

Sempre està disposada, amb unsomriure als llavis, a ajudar qui honecessiti.

14

Però la Laia, a més d’estimar iajudar el seu germà i la seva àvia, tambés’estima i s’ajuda ella mateixa.

De tant en tant, deixa a punt la robadel seu germà, penja al coll de l’àvia lesulleres amb un cordill, perquè li costi mésde perdre-les, i llavors se’n va amb la bici ala platja, a banyar-se i a passejar per lasorra.

A la Laia li encanta el mar.

15

Ho sap molt bé, la Laia:Si no està a gust amb ella mateixa,

si ella mateixa no es tracta bé i no es mimauna mica, és impossible que sigui feliç.

I, si el que vol compartir són cosesboniques, sens dubte la més bonica que potcompartir és la seva felicitat.

Per tant, sap que no pot badar. I peraixò la Laia és la millor amiga de la Laia.

16

Abans, és clar, la Laia no teniatemps de pensar en aquestes coses.Sempre estava ocupada amb les sevespreocupacions.

Molt ocupada, i mireu com: sovint,quan tenia un problema l’anava inflant, cadavegada més inflat.

Fins i tot a la platja, s’emportava elsproblemes.

Era capaç de convertir un problemapetit com una llentia en un problemaimmens com un globus aerostàtic o un ze-pelín.

17

Un dia, però, es va adonarque els globus aerostàtics i els zepelinsnomés estaven plens d’aire, i que si espunxaven amb una agulla feien puf.

Feien pufffffffffff... i es desinflaven.Va ser un gran descobriment!

Des d'aleshores, la Laia això delsproblemes s’ho mira d’una altra manera.

Ha aprés a tenir una mica depaciència i bastant sentit de l’humor.

I una agulla a la butxaca per siconvé!

18

Ara la Laia sap que, deproblemes, tothom en té algun.

La diferència està en allò quecadascú en fa, dels seus problemes.

Per exemple, hi ha qui se’ls carregaa la motxilla i els tragina per tot arreu.

Hi ha gent, molta, que fins i tot esfica al llit amb la motxilla. I dorm fatal, no caldir-ho!

19

Però a part de ficar-te'ls a lamotxilla i dormir malament, amb elsproblemes també pots fer d'altres cosesmés divertides.

Per exemple, els pots desinflar, ollençar-los a la cuneta, o fer-los pam-i-pipa...

Ho heu provat alguna vegada, de ferpam-i-pipa als problemes? De vegades etfas un tip de riure, i els problemes,desconcertats, se’n van avergonyits iescorreguts. És molt divertit!

20

Una altra cosa molt importantque ha aprés la Laia és que no val la penapensar si demà, la setmana vinent o l’anyvinent serà o no serà feliç.

Perquè la setmana que ve sempreés la setmana que ve, mai arriba.

La Laia ha aprés que la millor mane-ra de ser feliç demà és no deixar passarcap de les ocasions , per petites quesiguin, que se li van presentant per ser feliçcada moment que va passant.

Així de senzill.

21

Sovint, les coses senzilles sónles més importants.

D’això també se n’ha adonat laLaia.

I és que la Laia és bastantespavilada.

No és que sigui una estudiant ex-cepcional, no. De vegades, fins i tot suspénalguna asignatura.

A l’última avaluació ha suspés lesmates, el català i les naturals.

22

No ho ha aprobat tot, però sapmolt bé allò que és important de debò i allòque no ho és tant.

I pensa que més important queaprobar les mates, més important que sa-ber les potes que té una aranya o un cranc,més important que la correcta sintaxi delspronoms febles, més important que tot aixòés ser feliç.

Oi que sí?

23

I per això la Laia s’esforça perrelativilitzar els problemes.

Per això la Laia procura no crear-semassa necessitats.

Per això la Laia no espera queningú li solucioni la vida.

Per això la Laia és molt optimista.Per això la Laia viu al dia.Per això a la Laia li agrada ser ge-

nerosa i solidària.Per això la Laia, a més de ser ami-

ga dels seus amics i de les seves amigues,també és molt amiga de la Laia, d’ellamateixa.

És la seva millor amiga.

24

Però, potser, la cosa mésimportant de totes les que ha descobert laLaia és que ser feliç és possible.

I saber això sí que és una granmeravella!

És fantàstic!