10 l’economia a 2 DE JUNY DEL 2007 el cèntim

Alguns dels projectes d’infraestructures més importants de l’àrea metropolitana de Barcelona transformaran aquest municipi del Baix Llobregat

D’utilitat

LA TRADICIÓ AGRÍCOLA pratenca ve de lluny i ha aconseguit sobreviure al llarg del temps. En el conjunt de la comarca, tot i que el sector primari representa tan sols el 0,7% del PIB, continua sent important per als territoris situats, especialment al voltant del delta.

UN TRESOR QUE NO DESAPAREIXEl Parc Agrari del Baix Llobregat juga un paper clau en la preservació dels usos agrí-coles i de l’entorn natural. Amb una extensió de 2.700 hectàrees, aquest espai abasta un total de 13 municipis, entre ells el Prat, i s’hi troben 621 explotacions dedicades principal-ment al conreu d’hortalisses i arbres frui-

ters. Aquí es conrea, per exemple, la verdura més emblemàtica del Prat: la carxofa, pro-tagonista cada primavera d’una autèntica festa, amb activitats diverses, en la qual par-ticipa tota la ciutadania. Un altre producte estrella és el gall i la gallina de la raça cata-lana del Prat, més conegut com el pollastre pota blava, l’únic de l’Estat espanyol recone-gut amb el segell de qualitat d’indicació geo-gràfi ca protegida (IGP). Cada any se celebra abans de Nadal la fi ra avícola, decisiva en la recuperació i difusió d’aquest pollastre tan característic.

o. M.

El Parc Agrari i la preservació de l’agricultura

El Prat, de la indústria als serveis

un factor que, des de fa uns anys, caracteritza l’activi-tat productiva del Prat de

Llobregat és el procés de tercia-rització de la seva economia, un fenomen representatiu del que està succeint en el conjunt del Baix Llobregat. L’any 2004, el sec-tor serveis representava el 56,3% del PIB de la comarca, mentre el 1991 el percentatge se situava en el 43,3%, segons dades de la Cam-bra de Comerç de Barcelona.

Malgrat això, la indústria continua mantenint una forta presència en el territori i segueix sent el motor econòmic del muni-cipi i també de la comarca.

ÀREES PRODUCTIVESEl Prat és el territori amb la diver-sifi cació d’activitats econòmiques més important del Baix Llobregat. En els darrers anys, però, la ten-dència és l’especialització: un 38% de les empreses es dediquen al transport, un 27% estan relaci-

El Prat de Llobregat és un dels trenta municipis més grans de la comarca i un dels cinc amb més densitat de població. La millora de les infraestructures i la tercia-rització de l’economia marquen el seu futur més immediat.

són condicions necessàries per a la millora de la competitivitat de les empreses instal·lades”, afi rma Carles Guilera, president de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Baix Llobregat, que també destaca l’es-cassetat i l’alt preu del sòl.

Un dels projectes més sig-nificatius que acollirà el Prat de Llobregat és l’estació ferroviària intermodal que, segons les pre-visions, serà una realitat el 2010 i permetrà l’enllaç ràpid entre les línies del tren d’alta velocitat (TAV), de Rodalies i de les línies 1 i 9 del metro. Serà un edifi ci en forma d’el·lipse i s’ubicarà al nord del casc antic del municipi.

PER MAR I AIREDues de les infraestructures importants per al sistema pro-ductiu català tenen molt a veure amb el Prat. Gràcies al desviament del tram final del riu Llobregat, l’ampliació del port de Barcelona farà que passin a formar part del terme municipal una part impor-tant dels nous dics i molls del port, així com la nova zona d’activitats logístiques (ZAL-Prat), un centre

Es constata el creixement d’un sector terciari a la vegada que el sector industrial va perdent pes

onades amb el comerç i un 17% amb la indústria, segons l’àrea de Promoció Econòmica de l’ajun-tament. El municipi compta amb vuit polígons industrials on hi ha instal·lades més de 220 empre-ses i on es concentra el 51% del total de l’activitat del municipi. Les fi rmes valoren sobretot l’em-plaçament estratègic d’aques-tes àrees i la disponibilitat de sòl, malgrat l’increment del preu els últims anys. Una altra zona d’ac-tivitat radica en els dos parcs de negocis Mas Blau I i II, on hi ha ubicades 79 empreses, la majoria multinacionals dedicades prin-cipalment al comerç, transport, emmagatzematge, distribució i logística. Hi estan ocupats uns 2.800 treballadors.

BONES COMUNICACIONSCom a municipi dins de l’àrea metropolitana de Barcelona, el Prat disposa d’un ampli teixit de transport i comunicacions que el connecten amb les poblacions que l’envolten i amb la capital del Barcelonès.

Les millores en infraestruc-tures centren, des de fa anys, les reivindicacions del món empre-sarial. “Les inversions en infraes-tructures viàries i aeroportuàries logístic i empresarial que integra

transport marítim, aeri, ferrovi-ari i viari.

L’aeroport –que ocupa un terç del territori– està en plena fase d’ampliació i creixement per assolir el lideratge entre els prin-cipals aeroports europeus. La ter-cera pista, la nova terminal Sud i la ciutat aeroportuària són tres de les principals obres d’ampli-ació. La millora d’aquesta zona suposarà també l’expansió d’ac-tivitats econòmiques vinculades al tràfi c aeri.

Oliver Martín

EL BAIX LLOBREGAT ‘VS.’ EL PARC AGRARI A la vall baixa i al delta del Llobregat hi ha una de les zones agrícoles més antigues i fèrtils del país.

Font I Parc agrari del Baix Llobregat.

L’expert opinaCarles Guilera

“Cal continuar amb la modernització dels polígons existents i l’aprofi tament de les reserves de sòl de la zona del Delta”

Dues de les principals i més modernes infraestructures de l’aigua de Catalunya són al Prat. La depuradora del Baix Llobregat, una de les més grans d’Europa i que funciona des del 2002, ha representat deixar de vessar al riu i al mar un elevat cabal d’aigües residuals (aquesta zona és l’origen del 40% de les aigües no tractades de la regió metropolitana) i ha permès recuperar la platja del Prat com a espai per al bany en millorar la qualitat de l’aigua. La dessalinitzadora –encara en projecte– podrà generar 60 hectòmetres cúbics d’aigua potable cada any a partir d’aigua de mar i assegurarà el subministrament a l’àrea metropolitana.

Infraestructures mediambientals

PRESIDENT DE LA DELEGACIÓ DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA AL BAIX LLOBREG AT

Superfície agrària utilitzada (SAU):4.708 hectàrees2.700 hectàrees

Activitats econòmiques:

Superfície d’explotacions:El 73% té menys de 5 hectàrees2,7 hectàrees de mitjana

Persones ocupades: 2.2001.200

Nombre d’explotacions:958 explotacions621 explotacions

Baix Llobregat Parc Agrari

El nombre d’assalariats s’incrementa en el sector serveis en detriment del sector industrial, que va perdre assalariats al llarg del 2005. El nombre de contractacions també augmenta en els serveis mentre que disminueix el nombre de persones contractades per a la indústria.El municipi del Prat de Llobregat té 13 zones d’activitat econòmica diferenciades i clasifi cades segons l’activitat desenvolupada, l’ús del sòl, la ubicació i els diferents plans ubanístics.

EL PRAT DEL LLOBREGAT: POBLACIÓ I ACTIVITAT ECONÒMICA

Font I Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèric (SABI) i Cambra de Comerç de Barcelona.

Indústria24% Afi liats al règim general

de la Seguretat Social217.912 treballadors (4t trimestre del 2004)

Superfície total: 32,23 km2

Població: 63.200Densitat de població: 2.027,27 hab./km2

BaixLLobregat

Assalariats per grans sectors d’activitat

Serveis69%

Construcció7%

PratMapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat

Estruch / 22,90 / 1.871

Pratenc / 46,06 / 3.661

Districte la Seda / 24,15 / 562

Cal Saio / 2,27 / 182

Ca l’Alaio / 9,52 / 645

Fondo d’en Peixo / 7,57 / 918

Mas Mateu / 27,43 / 1.852

Sector Enkalene / 23,09 / 891

Mas Blau I (p. de negocis) / 14,28 / 2.409

Mas Blau II (p. de negocis) / 21,56 / 743

Aeroport / 845 / 3.160

Zona urbana / 12 / 3.432

Comerç Indústria

Transports Superfície (ha)

Nombre treballadors