repÀs de 1r eso la hidrosfera i l’atmosfera · aproximadament el 97% de la hidrosfera és aigua...
TRANSCRIPT
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 1
REPÀS DE 1r ESO La Hidrosfera i l’Atmosfera
1. PER QUÈ ÉS IMPORTANT L'AIGUA ALS SERS VIUS?
1.1. L'aigua forma part de tots els éssers vius
Els sers vius estan formats en gran part per aigua, perquè tots contenen líquids el component principal dels quals és l'aigua, com la sang dels animals o la saba de les plantes. També els òrgans que posseïxen els sers vius contenen aigua en la seua major part, fins i tot les estructures que pareixen més seques contenen aigua. En el següent quadre et mostrem alguns exemples del percentatge d'aigua que presenten alguns éssers vius.
Organismes animals % Aigua en pes Organismes vegetals % Aigua en pes
Medusa 98 % Algues 98%
Caragol 81% Encisam 95%
Estrella de mar 76% Espinacs 93%
Ésser humà adult 62% Tabac 92%
Activitat 1
Calcula:
a) Quina quantitat d'aigua conté 1 Kg d'encisam?
b) Calcula la quantitat d'aigua que conté el cos del senyor del dibuix
c) Sabent el teu pes, quina quantitat d'aigua conté el teu cos?
Activitat 2
El percentatge d’aigua per cada 100 grams d’alguns aliments és:
Llet (88,6%), mantega (16,4%), pa blanc (31%), mel (21,5%)
a) El berenar de Romualdo és: 300g de llet, 50g de pa blanc, 10g de mantega i 5g de mel.
Quants grams d’aigua prendrà amb aquest berenar?
b) Quina massa tindran 100 grams de llet als quals se’ls ha llevat tota l’aigua (s’ha dessecat per
complet)?
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 2
2. COM ES DISTRIBUIX L’AIGUA EN LA TERRA?
Vivim en un planeta en què l'aigua existix en abundància, unes tres quartes parts de la superfície terrestre estan cobertes per l'aigua. El conjunt d'aigua de la Terra es denomina hidrosfera. Aproximadament el 97% de la hidrosfera és aigua salada i el 3% restant és aigua dolça. Es pot presentar en els tres estats (sòlid, líquid i gasós) i en canvi continu. L'aigua té una importància fonamental en la regulació de la temperatura de la Terra i, a més a més, és un component fonamental dels éssers vius, per això depenem d'ella en gran manera.
Activitat 3
Com pot l'aigua canviar d'estat? Saps quin nom rep estos canvis?
Llig la informació de la pàgina següent i posa els noms corresponents en cada fletxa. Afegeix entre
parèntesi, el símbol Tª si necessita que augmente la temperatura o Tª si es necessita que
disminuïsca.
INFORMACIÓ Pas de sòlid a líquid Quan la temperatura d'una substància sòlida augmenta fins a aconseguir cert valor, el sòlid es convertix en líquid. Este procés es denomina fusió. Esta temperatura es coneix com a temperatura de fusió. Per al gel val 0 ºC, però altres substàncies tenen les seues temperatures de fusió característiques. Per exemple, el plom es fon a 327 ºC. El desgel d'un iceberg o el procés en què la mantega sòlida es convertix en líquida en una paella són exemples de fusió. Pas de líquid a sòlid El procés invers a l'anterior, és a dir, aquell en què un líquid passa a l'estat sòlid es denomina solidificació. Per exemple, si tenim aigua a 5 ºC i la refredem fins a 0 ºC, es convertirà en gel, és a dir, passa de ser aigua líquida a convertir-se en aigua sòlida.
LÍQUID
GAS SÒLID
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 3
Pas de líquid a gas Quan la temperatura d'un líquid augmenta fins a aconseguir cert valor, el líquid es convertix en gas. Este procés es denomina ebullició. Esta temperatura es coneix com a temperatura d'ebullició. Per a l'aigua val 100 ºC. Altres substàncies tenen les seues temperatures d'ebullició característiques. Per exemple, el plom líquid es convertix en gas a 1725 ºC. No obstant això, també pot ocórrer que un líquid, en la seua superfície, passe a poc a poc a gas sense que s’arribe a la temperatura d'ebullició. Este procés s'anomena evaporació, i és molt comú en la naturalesa. Per exemple, quan estenem una peça de roba mullada en una corda, estem facilitant que l'aigua que conté es transforme a poc a poc en vapor d'aigua. Pas de gas a líquid El procés invers a la ebullició, és a dir, aquell en què un gas es convertix en líquid, s'anomena condensació o licuefacció. Per exemple, la rosada es forma quan el vapor d'aigua que conté l'aire es condensa perquè hi ha una disminució de temperatura i passa a l'estat líquid. Per això, apareixen gotetes d'aigua damunt de les fulles de les plantes. Pas sòlid a gas i de gas a sòlid Algunes substàncies, en determinades condicions de pressió, passen directament de l'estat sòlid a l'estat gasós o viceversa. Este procés es coneix com a sublimació. Per exemple, quan detectem l'olor d'una menjar sòlida, és perquè una part del sòlid passa a estat gasós.
Activitat 4
Eixuguem bé una llanda de refresc acabada de traure del frigorífic. Al cap d'uns minuts notem que
torna a estar mullada. Interpreta este fenomen.
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 4
3. S'ESGOTARÀ L'AIGUA QUE HI HA EN LA TERRA?: CICLE HIDROLÒGIC
El viatge de l'aigua per la Terra
Sabem que l'aigua arriba a les nostres cases procedent de la naturalesa (rius, pous, brolladors o
embassaments) i que és la pluja la que l'abastix d'aigua dolça. Però, podem dir que tot comença
amb la pluja? D'on ve la pluja? Per a intentar esbrinar-ho anem a acompanyar a una gota d'aigua
en el seu recorregut per la Terra.
El que vos vaig a contar Em va succeir quan vivia
En un gran oceà. Un dia, de temperatura molt elevada, jo estava tan tranquil·la al mar, de sobte, vaig sofrir una espenta tan forta que em va separar de les meues companyes, gotes d'aigua com jo, i em va llançar cap amunt.
Mentre pujava amb l'aire em sentia rara i al mirar-me em vaig adonar que era invisible. “per neptú!, -vaig cridar- què m'ha passat? No vull estar ací! , vull tornar al meu oceà!”. Al meu costat una veu em va respondre “filleta, ja no ets una gota d'aigua, no pots viure al mar. T'has transformat en gas, t'has evaporat. Ara podràs viatjar facilment per l'aire i des d'ací contemplar el teu antic mar i altres més grans”. “ai! No em digues això, que em dóna molta pena”
No havia acabat de parlar, quan un fort vent ens va arrossegar a gran velocitat fins a xocar contra unes muntanyes i ens va obligar a ascendir per elles. Al pujar la muntanya vaig sentir fred i de sobte em vaig trobar en un espai blanc i cotonós. Què alegria no podia creure-ho!, Era de nou una gota d'aigua!. M'havia transformat novament; les gotes que em rodejaven em van dir que m'havia condensat i estava en un núvol. Algunes de les meues companyes. Contentes de tornar-se a trobar, s'abraçaven i juntes queien. “Eixes boges es precipiten en forma de pluja!”. Les que quedàvem vam seguir el nostre camí, però el meu goig en un pou! De nou invisible!. Una altra vegada era gas.
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 5
De sobte la temperatura va descendir i em vaig convertir en una agulla de cristall. Altres agulles comentaven “què fred, estic gelada!”. “jo també tinc molt fred”. “acostem-nos, així ho sentirem menys”. Algunes estaven molt espantades amb el nou canvi; altres, més serenes, van comentar que havíem deixat de ser gas i ara érem gel. Ens vam aproximar tot el que vam poder i altres agulles de gel també es van unir a nosaltres fins que el grup es va fer tan gran i pesat que ens vam desprendre del núvol, formant un bell floc de neu. Vam caure sobre un immens mar de gel, un glacera. “este mar blanc i dur també és molt bell”, vaig començar a lliscar molt lentament pendent avall.
Així vaig arribar a un lloc càlid. De sobte, “oh maravilla!”, “no puc creure-ho!, De nou sóc una gota d'aigua”. Amb tant de viatge havia deprés molt i em vaig adonar que en esta transformació m'havia fos.
Em vaig unir a
altres gotes
d'aigua que, alegres i cantadores, baixaven botant per les vessants. Vam anar a parar al fons d'una vall estreta i profunda, que després se'n va anar eixamplant. El riu era magnífic, tan prompte anàvem ràpid com lentament, o ens estancavem, o entràvem en un remolí. En un d'estos em vaig trobar amb unes gotes que havien format
part de la pluja. “els remolins son divertidisims!”. En una bifurcació em vaig separar de les meues companyes al caure per una clivella. La foscor era cada vegada més intensa i em vaig colar a través dels finíssims porus de la roca. La roca estava embeguda en aigua com una esponja. Amb esforç conseguia moure'm molt lentament. “açò no està malament ara forme part de les aigües subterrànies”. En un dels trams vam travessar una sèrie d'obstacles. “són arrels” em van dir, i vaig
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 6
veure amb sorpresa com algunes de les meues companyes desapareixien del meu costat. Vaig aprendre que la vegetació pot tornar-nos a l'aire en forma de vapor, transpiració es diu. Uf, m'he alliberat!” Vaig pensar amb alleugeriment mentre seguia avançant, cap a on? Què lentament es mouen estes gotes!”. “no sé on anem, però a este pas no arribarem mai!” A la llunyania vaig veure una tènue claredat i quan es va fer més intensa em va atrapar un remolí. Vaig tancar els ulls i em vaig deixar arrossegar. “què siga el que neptú vullga!”. Unes veus familiars em van dir: no tingues por!, Obri els ulls! Quan els vaig obrir no podia
creure-ho. “per fi estic a casa! He tornat al mar! I allí estaven algunes de les meues antigues amigues i les meues boges companyes del núvol.
Activitat 5
Explica per què l'aigua no s'esgota en la Terra (considerant-la en conjunt)
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 7
MAR
L'aigua que hi ha en el nostre planeta es mou incessantment. El recorregut de l'aigua, d’un lloc a altre i canviant d’estat físic (sòlid, líquid i gasos), es coneix com a cicle de l'aigua o cicle hidrològic. Este moviment de l’aigua es deu fonamentalment a la evaporació que es produïx quan el sol augmenta la temperatura de les masses d’aigua. Quan l’aigua cau altra vegada a terra, discorre des de les zones mes elevades fins el mar degut a la força de la gravetat.
Activitat 6
Tenint en compte el que acabes de llegir, completa el dibuix escrivint:
a) En cada un dels requadres el nom del procés que corresponga:
condensació, evaporació, fusió, infiltració, precipitació, transpiració
b) En cada una de les línies el nom de les situacions o llocs en què es troba l'aigua:
aigües subterrànies, aigües salvatges, glacera, pluja, mar, neu, núvol, riu, vapor
Activitat 7
Sobre l'esquema anterior dibuixa mitjançant fletxes el recorregut que ha realitzat la gota d'aigua
protagonista del còmic.
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 8
5. D'ON PROCEDIX L'AIGUA QUE CONSUMIM?
La pluja generalment aporta a la naturalesa l'aigua que esta necessita. Què passa a les ciutats? Per descomptat que també plou a la ciutat, però l'aigua, quasi tan ràpid com arriba, se'n va per les clavegueres i desaigües. Perquè tinguem aigua en les nostres cases, és necessari prendre-la de rius, pous o brolladors; i també emmagatzemar-la en embassaments per al seu ús posterior.
L'aigua així captada sol contindre microorganismes i substàncies en suspensió que s'han d'eliminar per a fer-la adequada al consum humà, és a dir, cal potabilitzar-la.
A les plantes potabilitzadores es fa una filtració que reté les partícules sòlides de terra o de brutícia, s'analitza la presència de productes químics contaminants per a realitzar algun tractament químic si fóra necessari i finalment s'afig una substància química (derivats del clor, per exemple) per a eliminar els microbis que puguen desenvolupar-se a l'aigua.
Després del seu us l’aigua queda contaminada en major o menor grau, i necessita ser sotmesa a un tractament de depuració abans de tornar-la al medi (riu, mar...) per a que no cause cap perjudici i puga servir per altres usos.
Activitat 8
Quines diferències n’hi ha entre la potabilització i la depuració de l’aigua?
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 9
L’ATMOSFERA 1. Què conté l'aire?
L'aire està compost per distints gasos. En la zona més pròxima al sòl (entre 0 i 15 km) la seua
composició mitjana, si li llevem el vapor d'aigua, és la següent:
Gasos Proporció
Nitrogen 78 %
Oxigen 21 %
Altres
1%
Argó 0,93 %
Diòxid de Carboni 0,03 %
Altres gasos 0,04 %
En l'atmosfera existeix també vapor d'aigua en quantitats que poden variar entre unes dècimes i un
4%. Quan este existeix, els altres components disminueixen en proporció.
Activitat 1
Representa les dades anteriors en el següent gràfic de sectors Usa un color per a cada gas.
Activitat 2
Observa la taula i contesta:
a) Quina diferència hi ha entre l'aire inspirat i exhalat?
b) Quin gas s'ha consumit?
c) Per a què utilitzem aquest gas
Gasos Inspirat Exhalat
Oxigen 20 % 16 %
Nitrogen 79 % 79 %
Diòxid de Carboni 0.004 % 4 %
La majoria dels sers vius realitzen la funció de respiració i, per tant, necessiten l'oxigen per a
viure, però no tots. Atenent a eixa necessitat, podem classificar els organismes en dos tipus:
Sers anaerobis: no necessiten l'oxigen per a viure. Són anaerobis alguns microorganismes
(sers vius que només poden ser vistos amb el microscopi), la majoria pertanyen al grup dels
llevats i dels bacteris que viuen en el sòl.
Sers aerobis: necessiten l'oxigen per a viure. Són aerobis les plantes, els fongs, els animals i
la majoria dels microbis.
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 10
2. Com es distribueix l'aire?
Com l'aire pesa, és atret per la Terra. El planeta Terra es mou al voltant del Sol i en eixe viatge
“arrossega” a l'aire de l'Atmosfera. A causa del pes de l'aire en les capes baixes està més concentrat
(és més dens). Per això i per la seua diferent composició es distingeixen diverses capes: la troposfera,
l'estratosfera, la mesosfera i la ionosfera.
La troposfera és la capa més pròxima a la superfície de la Terra. És la més densa de l'atmosfera i en
ella es concentren a més del nitrogen i oxigen, el diòxid de carboni i el vapor d'aigua, que
desapareixen pràcticament en les capes més altes. Ací és on es produeixen la major part dels
fenòmens meteorològics.
Per damunt està l'estratosfera. En ella, hi ha una zona, l'ozonosfera, que filtra la radiació
ultraviolada, una de les components de la radiació solar. De no ser per esta capa la vida no existiria
en la Terra perquè la destruiria les radiacions ultraviolades.
Observa el següent gràfic i contesta a les activitats.
Hacia los 1.200 Kms, aparecen los
últimos vestigios de la Atmósfera. A
partir de aquí comienza el espacio
interplanetario
La termosfera también se denomina
IONOSFERA por existir en ella
capas con abundantes partículas
cargadas eléctricamente llamadas
IONES. Aquí se reflejan las ondas de
radio enviadas desde la Tierra
Órbita de la lanzadera
espacial COLUMBIA
Ingenio espacial
tripulado en órbita
La Tierra atrae pequeños trozos de materia
sólida llamados meteoritos. Cuando
penetran en la Atmósfera rozan el aire,
aumentando tanto la temperatura que se
ponen incandescentes. Muchos se evaporan
antes de llegar al suelo
El OZONO actúa como un filtro
protector absorbiendo parte de la
energía de las radiaciones solares y la
mayoría de los peligrosos rayos
ultravioletas que en grandes cantidades
destruirían los seres vivos
En esta zona ya no hay nubes ni
movimientos de aire verticales sino
desplazamientos de los gases en capas
horizontales
Globo sonda equipado con
instrumentos para recoger
datos exactos de la atmósfera
Las radiaciones solares al
chocar con el aire se
difunde en todas
direcciones dando un color
azulado
Los montañeros utilizan
depósitos de oxígeno en sus
escaladas porque a mucha altura
no hay en el aire suficiente
oxígeno para respirar
La mayor parte de los fenómenos
atmosféricos tienen lugar en los 15 Kms
inferiores de la Atmósfera
Tres cuartas partes del aire
de la Atmósfera se
concentra por debajo del
nivel de la cumbre del
Everest
-80
60º
15
-50
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 11
Activitat 3
Assenyala les parts en què es divideix l'atmosfera i escriu les característiques més importants de cada
una d'elles.
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 12
3. Manteniment d'una temperatura adequada per a la vida en la Terra
Activitat 4
a) És convenient per a la Terra la presència de diòxid de carboni en l'atmosfera?
b) Seria convenient en excés d’aquest gas?
c) Quines conseqüències per al nostre planeta pot tenir un augment de temperatura per l'efecte
hivernacle?
La conseqüència de l'increment de l'efecte hivernacle sobre la quantitat de gel existent en les zones
polars és prou clara. A l'augmentar més les temperatures a l'estiu, es fon més gel que es convertix en
aigua líquida. Açò fa augmentar el nivell de l'aigua del mar. A més, en l'actualitat les temperatures
hivernals no baixen tant com ho feien en anys anteriors, per la qual cosa hi ha una menor quantitat
d'aigua líquida que es convertix en gel.
D'altra banda, un augment de la temperatura sobre la superfície terrestre, junt amb l'existència de
períodes prolongats de sequera, fa que augmenten els processos d'evaporació en rius, llacs, tolls, etc.
Açò pot dessecar per complet algunes llacunes, amb les conseqüències que això ocasiona per als sers
vius de l'ecosistema afectat: migracions a la recerca d'altres hàbitats, desaparició d'espècies
endèmiques, degradació d'altres components de l'ecosistema, etc.
4. Fenòmens que es produeixen en l'atmosfera
Activitat 5
Si il·luminem dos cartolines col·locades com les del dibuix següent (amb una llanterna per exemple):
a) En que cas la figura d'il·luminació té major superfície?
b) En quina de les dos figures d'il·luminació es concentrarà més la llum?
c) Si les il·luminem durant moltes hores quina creus que s’escalfaria més per unitat de
superfície? Quin efecte tindrà sobre la temperatura de l'aire situat sobre elles. Raona i explica
la teua resposta.
“Tot Canvia”. Ciències de la Naturalesa.Pr. GAIA. Ed. ECIR
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 13
La radiació solar és major en els llocs en què els rajos solars incideixen més perpendicularment.
L'esfericitat de la Terra i els moviments de rotació i de translació influeixen en el distint grau
d'insolació.
La insolació dependrà per tant de:
- La latitud: en general, podem afirmar que a major latitud (allunyament de l'equador) la
temperatura és inferior, a causa de la major inclinació de la superfície terrestre respecte dels
rajos solars
- De l'estació de l'any (primavera, estiu, tardor i hivern): pel fet que la Terra realitza un
moviment de translació al voltant del Sol es produeixen les estacions. A l'hivern els rajos
solars incideixen més inclinats (considerant un lloc determinat de la superfície terrestre) i
menys temps perquè el dia té menys duració que la nit. A l'estiu ocorre el contrari.
Activitat 6
Per què el mar te un efecte regulador de la temperatura en les zones costaneres?
Especial Investigació i Ciència: L'Atmosfera (abril 1998)
Ciències Naturals
Repàs 1r ESO 2n ESO 14
Activitat 7
A continuació tens dos mapes on s'identifiquen amb facilitat els punts amb igual pressió. Uneix-los i
posa una A (Anticicló) en el centre de la línia tancada que tinga més pressió i un B (Borrasca) en el
centre de la línia tancada amb menys pressió.
Ciencias Naturales 1º FP I, Ed. AKAL