Renaixement

Autors: Joan Estopañan Martí.

Andrea Pizarro González.

Óscar Lucas Segura.

Irene Sánchez Garcia.

Joel Rodríguez Lapesa.

Índex• Que es el Renaixement?• Caracteristiques del

Renaixement• Etapes del Renaixement• Renaixement a Europa• Renaixement a

Catalunya• Humanisme• Autors més importants

de humanisme

······································ 3······································ 4······································ 5··································· 6-7··································· 8-9··································· 10··································· 11

Que es el Renaixement?• El Renaixement són unes transformacions que es

produeixen a Europa anunciant la fi de l’edat mitjana. Comencen al S. XIII i van prenen un ritme accelerat al llarg del S. XV (segle en el qual s’inicia el Renaixement a Itàlia), fins que sesten per tota Europa (s. XVI).

• El Renaixement es el període artístic que compren els segles XV i XVI, que dona començament a l’Edat Moderna i en el qual es creen els ideals del moviment humanista.

• El Renaixement situa l'home al centre de l'univers.  A l'època medieval la cultura havia estat teocèntrica, el centre era Déu.  En el Renaixement la cultura és antropocèntrica, perquè posa el centre d'atenció en L'home.

Caracteristiques del Renaixement

• La impremta provoca una revolució mediàtica que altera en profunditat les relacions autor-lector

• Te un llatí ric i elegant, imitant els autors clàssics i elimiannt les paraules i expressions corruptes del llatí vulgar.

• Proliferen les universitats amb el conseqüent augment d’estudiants

Etapes del Renaixement• La primera te com espai cronológic tot el

segle XV, anomenat Quattrocento, i compren el Renaixement desarollar a Italia.

• La segona, afecta al segle XVI, anomenada Cinquecento, domini artístic durant el primer cuart de segle. Aquesta etapa acava en una reacción anticlàsica que conforma el Manierisme (1520/1530)

Renaixement a Europa• Renaixement va ser contemporani de l'Era dels Descobriments i les conquestes

ultramarines. Aquesta epoca marca el començament de l'expansió mundial de la cultura europea, amb els viatges portuguesos i el descobriment d'Amèrica per part dels espanyols.

• El desmembrament de la cristiandat amb el sorgiment de la Reforma protestant, la introducció de la impremta(1460 i 1480), i la consegüent difusió de la cultura van ser un dels motors del canvi.

• El determinant, no obstant això, d'aquest canvi social i cultural va ser el desenvolupament econòmic europeu, amb els primers besllums del capitalisme mercantil. També va sorgir a principis del segle XV un renaixement artístic a Itàlia, que s'estendria immediatament per Hongria i a altres nacions d'Europa.

• Un exemple d'aquesta nova actitud és Leonardo da Vinci, personalitat eminentment renaixentista, qui va dominar distintes branques del saber, però de la mateixa manera Miguel Ángel Buonarroti, Rafael Sanzio, Sandro Botticelli i Bramante van ser artistes commoguts per la imatge de l'Antiguitat i preocupats per desenvolupar noves tècniques escultòriques, pictòriques i arquitectòniques, així com per la música, la poesia i la nova sensibilitat humanística.

• Mentre sorgiria a Florència l'art del Quattrocento o primer Renaixement italià, es va produir un fenomen semblant i simultani en Flandes (especialment en pintura), basat principalment en l'observació de la vida i la naturalesa i molt lligat a la figura de Tomás de Kempis. Aquest Renaixement nòrdic, conjugat amb l'italià, va tenir gran repercussió en l'Europa Oriental.

• El Cinquecento es va caracteritzar per l'hegemonia artística de Roma, els Papes de la qual (Julio II, León X, Clemente VII i Pablo III) van donar fervorosament el desenvolupament de les arts, així com la investigació de l'Antiguitat Clàssica.

Leonardo Da Vincci

Renaixement a Catalunya• Les idees renaixentistes van arribar també a Catalunya

amb el mateix contingut que es van iniciar a Itàlia.• Al segle XV la Cancelleria Reial era la institució que

vetllava, entre d’altres funcions, per la fixació de la llengua catalana i marcava el model i l’estil de la llengua literària.

• En aquells moments, el territori de parla catalana estenia els seus dominis per bona part del Mediterrani i els contactes comercials i culturals amb la Itàlia renaixentista era constants, per la qual cosa es convertí en la principal porta d’entrada de les idees renaixentistes a Catalunya i a la vegada era l’organisme que en difonia les pautes a través dels seus escrits i documents.

• La unió de les corones de Castella i Aragó amb els Reis Catòlics (1479), el trasllat de la Cort a Castella, la guerra civil al Principat (1462-1472) i el desplaçament dels interessos econòmics de la Mediterrània a l'Atlàntic van fer que el primer humanisme català no tingués continuïtat i no es convertís en un autèntic Renaixement.

• La recuperació dels valors clàssics de què hem parlat en el primer apartat, incloïa la recuperació del llatí culte en les obres literàries en detriment de les llengües vernacles, doncs bé, si a Catalunya afegim que el castellà ja s’havia convertit en la llengua de la classe culta i que l’aparició de la impremta va afavorir l'edició d’obres en castellà, que era la llengua de prestigi, comprendrem per què la majoria d’escriptors va “desertar” de publicar obres en llengua catalana.

Humanisme• S'anomena humanisme a l'aspecte filosòfic i literari del

Renaixement.• Moviment intel·lectual que va néixer a Itàlia durant el segle XV.• L'humanista es I'escriptor, el pensador que no es limita a

I'estudi de la teologia, com en els segles passats, sinó que dóna molta importància a I'estudi de les ciències humanes.

• És va escampar per tota Europa a mitjans del segle XVI.• Caracteritzat per la cultura clàssica grecollatina. • La llibertat de la persona és el més preat que Déu atorga els

homes.• La concepció dels homes és antropocèntrica, en aquest corrent

cultural.

Autors més importants de humanisme

• Maquiavel: pensador Italià i humanista que afirmà amb la seva obra,“El príncep” que la lluita pel poder és l’essència de la política.

• Joan Lluís Vives: pensador Valencià i humanista més destacat en els Països Catalans. La seva obra, escrita en llatí, pretén fer un raonament del cristianisme.

Maquiavel Joan Lluis