reforma de la piscina municipal de vallmoll · roser ollé simó | arquitecta rambla de prat núm....

Roser Ollé Simó | Arquitecta

Rambla de Prat núm. 9 3er 2a

08012 Barcelona

Reforma de la piscina municipal de Vallmoll

Camí del Camp de futbol núm. 5 43144 Vallmoll (Tarragona)

Projecte Bàsic i d’Execució

Setembre de 2016

Ajuntament de Vallmoll | Promotor

Plaça Major, núm. 3 43144 Vallmoll (Tarragona)

Reforma de la piscina municipal de Vallmoll

Camí del Camp de futbol, núm. 5 – 43144 Vallmoll (Tarragona)

Setembre de 2016

ÍNDEX GENERAL

I MEMÒRIA

MG Dades generals

MD Memòria descriptiva

MC Memòria constructiva

MN Normativa aplicable

MA Annexos a la Memòria

II DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

01 Situació i Emplaçament

02 Aixecament topogràfic

03 Enderrocs

04 Proposta

05 Instal·lacions

06 Detalls

III PLEC DE CONDICIONS

Plec de prescripcions tècniques particulars

IV AMIDAMENTS I PRESSUPOST

Preus unitaris

Quadres de preus

Amidaments

Pressupost

V DOCUMENTS COMPLEMENTARIS I PROJECTES PARCIALS

PI Projecte d’instal·lacions

SS Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

GR Estudi de gestió de residus de la construcció

CQ Pla de Control de Qualitat

UM Instruccions d’Ús i Manteniment

I I. MEMÒRIA

MG DADES GENERALS

MG 1 IDENTIFICACIÓ I OBJECTE DEL PROJECTE

L’objecte del projecte és la reforma de la piscina municipal de Vallmoll

Projecte:

Reforma de la piscina municipal de Vallmoll.

a l’emplaçament següent:

Adreça Camí del Futbol núm. 5 Pol. 2 - Parc. 5

Població Vallmoll Codi Postal 43144

Municipi Vallmoll Comarca Alt Camp

Encàrrec En missió completa

MG 2 AGENTS DEL PROJECTE

Promotor:

AJUNTAMENT DE VALLMOLL CIF P-4316200-G

Amb domicili a:

Adreça Plaça Major núm. 3

Població Vallmoll Codi Postal 43144

Municipi Vallmoll Comarca Alt Camp

Representada per: Josep Lluís Cusidó Prats NIF 77.779.128-M

Redactora:

Arquitecta ROSER OLLÉ SIMÓ NIF 39911787 W

Col·legi COAC–Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Col·legiat 53183-9

Correu electrònic [email protected] Telèfon 635 925 783

Adreça Rambla Prat núm. 9 3er-2a

Municipi Barcelona Codi Postal 08012

MG 3 RELACIÓ DE DOCUMENTS COMPLEMENTARIS I PROJECTES PARCIALS

PI Projecte d’instal·lacions Redactat per Jordi Gatell Leiva, enginyer amb núm. col·legiat 10694.

* Els amidaments i pressupost del projecte d’instal·lacions es troben inclosos en els

amidaments i pressupost del projecte de “Reforma de la piscina municipal de Vallmoll”.

Redactats pel mateix arquitecte projectista:

SS Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

GR Estudi de gestió de residus de la construcció

CQ Pla de Control de Qualitat

UM Instruccions d’Ús i Manteniment

Vallmoll, Setembre de 2016

ROSER OLLÉ SIMÓ | ARQUITECTA

MD MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD 1 INFORMACIÓ PRÈVIA

1.1 Antecedents, condicionants de partida i dades de l’entorn

El complex esportiu de Vallmoll es troba en un lloc privilegiat. Està situat al límit del creixement urbà en la part Nord-Oest del municipi. El solar pertany a l’eixample i actua com articulació entre el

poble i l’entorn rural.

Actualment l’accés al complex esportiu es realitza pel Camí del futbol i pel carrer paral·lel a aquest, a la nova zona residencial que s’està consolidant. Aquests accessos són perpendiculars a

l’Avinguda Coronel Oller.

El solar d’equipaments se situa a una cota elevada respecte el municipi. La situació en altura dóna al complex unes bones vistes sobre una part del Camp de Tarragona, direcció a Valls.

La relació entre el municipi i l’entorn rural és a partir del camí de Vallmoll a Valls, a la part alta de Vallmoll. Aquest recorregut uneix els nous equipaments en construcció, la llar d’infants, el Castell i

el Cementiri, des d’on es pot baixar fins al complex esportiu.

Trobem diferents usos en el solar d’equipaments: camp de futbol, edificis de vestidors i serveis i piscina. També hi ha un espai a la part alta del solar no utilitzada i que actua d’articulació entre el sòl rural i el complex esportiu. Així el camp de futbol i la piscina es troben entre sòl no urbà i sòl rural. Fent de coixí entre la zona elevada del cementiri i la zona esportiva. Actualment la gent del poble utilitza el camí vell cap a Valls per a sortir a córrer i fer entrenaments amb bici i passejos. És

un recorregut de contacte directe amb el camp.

Existeixen diferencies de cota important entre els diferents elements del complex. Això fa que hi hagi problemes de relació entre els usos. Les solucions actuals no són clares ni adaptades a persones amb necessitats especials de mobilitat.

1.2 Descripció de Les instal·lacions existents

Les piscines necessiten una remodelació de les platges i de l’entorn així com un nou sistema de canalització d’aigua i de recirculació d’aquesta. No hi ha una relació directa entre la platja de la piscina amb l’edifici de vestidors, ja que es troben a diferent nivell. No existeix una entrada clara i

totalment adaptada a la piscina.

El projecte preveu l’adequació de les piscines existents i la millora de l’accessibilitat a les mateixes.

Existeixen diferents edificis annexos en mal estat de conservació i sense interès. Tenen problemes de salubritat, no compleixen normativa i no són accessibles. Aquests edificis no estan centralitzats

en un únic espai, es troben dispersos la qual cosa fa que es doblin serveis com és el cas del bar.

El projecte preveu l’enderroc de les edificacions existents que acullen el bar d’estiu de les piscines.

MD 2 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

MD 2.1 Descripció general

L’objecte del projecte és la reforma de la piscina municipal de Vallmoll.

L'àmbit de l'actuació no inclou l'edifici de vestidors existent. El projecte inclou l'enretirada de la pèrgola existent, l'enderroc del bar d'estiu, la reforma del vas principal, l’ampliació del vas infantil, la construcció de la sala d’instal·lacions del vas infantil i la reforma de la totalitat de les platges. També resol l'accessibilitat entre els vestidors existents i la piscina a través d'un sistema de rampes.

Els treballs a realitzar a la piscina principal són els següents: instal·lació de nous tendals per crear espais d'ombra; canvi de nivell de les platges, formació de canal perimetral desbordant i

col·locació de nou paviment; canvi de la profunditat del vas per disminuir el volum d'aigua a tractar i, alhora, afavorir classes de natació i d'aqua-gym i col·locació de nou revestiment al vas

de les piscina.

S'instal·laran uns tendals a les platges més amples per garantir espais d'ombra pels usuaris de la piscina.

El projecte de reforma de les instal·lacions de la piscina municipal, a més de la necessària remodelació dels vasos, les platges i l'entorn, posa especial atenció a la zona dedicada als infants. Els treballs a realitzar a la piscina infantil són els següents: ampliació del vas donant-li forma quadrada; canvi de nivell de les platges, formació de canal perimetral desbordant i col·locació de nou paviment; canvi de la profunditat del vas per aconseguir l'efecte platja, col·locació de

nou revestiment al vas de les piscina i, finalment, construcció de la sala d’instal·lacions.

A més a més, a la renovada piscina infantil també s'instal·laran els següents jocs aquàtics: uns tobogans, un bolet i un sortidor d'aigua. Aquests estaran totalment adaptats per als més petits i els

oferiran hores i hores de diversió.

MD 2.2 Relació de superfícies

Superfícies construïdes (m2)

TOTAL SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES FASE 1

Clau Descripció Total

01 VAS PRINCIPAL 312,50

02 VAS INFANTIL 100,00

03 PLATGES VAS PRINCIPAL 405,60

04 PLATGES VAS INFANTIL 108,50

05 PATI D’ACCÉS 144,20

TOTAL Superfície construïda 1.070,80 m²

MD 2.3 Normativa urbanística i altres normatives d’obligat compliment

La proposta s’ajusta a la normativa de les normes subsidiàries de Planejament Urbanístic de Vallmoll aprovat definitivament en data 28 de gener de 2004, així com a la resta de legislació

urbanística i altra legislació sectorial vigent que li és d’aplicació.

Projecte:

Projecte Reforma de la piscina municipal de Vallmoll

Emplaçament Camí del camp de futbol 5 43144 Vallmoll

Dades urbanístiques:

Planejament general vigent normes subsidiàries de Planejament Urbanístic de Vallmoll

Data d’aprovació 28 de gener de 2004

Planejament complementari vigent -

Data d’aprovació -

Qualificació urbanística E - sistema d’equipaments

Classificació del sòl SU - Sòl urbà consolidat

Ús principal

Esportiu i recreatiu: instal·lacions i edificacions esportives, d’esbarjo i serveis annexos.

Superfície de la parcel·la 9.914 m²

Compliment de Normatives d’Aplicació

Declaració del compliment del Codi Tècnic de l’Edificació

En la redacció del present projecte s’ha complert les disposicions del Codi Tècnic de l’Edificació aprovat per reial Decret 314/2006, de 17 de març, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat de 28 de març de 2006 que dóna compliment als requisits bàsics de l’edificació establerts a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’edificació.

Declaració del compliment d’altres normatives específiques

ESTATALS

EHE: es compleixen les prescripcions de la Instrucció de Formigó Estructural i es complementen les

seves determinacions amb els Documents Bàsics de Seguretat Estructural.

REBT: Es compleix el Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

RITE: Es compleix el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis i les seves instruccions tècniques complementàries.

AUTONÒMIQUES

Accessibilitat: Es compleix el Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.

DOGC 28.04.95

Declaració del compliment de la Normativa urbanística

No existeixen incompliments de la Normativa urbanística vigent.

Limitacions d’ús

L’edifici serà destinat exclusivament a l’ús per el qual s’ha projectat. La dedicació d’alguna de les seves dependències a un ús diferent al projectat requerirà d’un projecte de reforma i canvi d’ús que serà objecte d’una nova llicència.

Aquest canvi d’ús serà possible sempre i quan el nou ús no alteri les condicions de la resta de l’edifici ni disminueixi les prestacions inicials del mateix en quan estructura, instal·lacions, etc.

MD3 PRESTACIONS

Les piscines municipals i el nou edifici de serveis projectat proporcionarà unes prestacions de funcionalitat, seguretat i habitabilitat que garantiran les exigències bàsiques del CTE, en relació amb els requisits bàsics de la LOE, així com també donen resposta a la resta de normativa

d’aplicació.

A continuació es defineixen els requisits generals a complimentar en el conjunt de l’edifici, que depenen de les seves característiques i ubicació, i que s’agrupen de la següent manera:

- Funcionalitat " Utilització

" Accessibilitat

- Seguretat " Estructural

" En cas d’Incendi

" d’Utilització

- Habitabilitat " Salubritat

" Protecció contra el soroll

" Estalvi d’energia

" Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les instal·lacions per

un ús satisfactori de l’edifici.

En la Memòria Constructiva es defineixen els sistemes de l’edifici i es concreten els seus requisits

específics i prestacions de les solucions.

3.01 Condicions funcionals

Els requeriments d’utilització seran aquells que facilitin l’adequada realització de les funcions previstes a cada zona o local, atenent especialment a la disposició i les dimensions dels espais i la

dotació de les instal·lacions.

3.02 Seguretat estructural

Els requeriments de seguretat estructural seran aquells que assegurin que l’edifici té un comportament adequat en front a les accions i influències previsibles a les que pot estar sotmès

durant la seva construcció i ús previst.

Les condicions de seguretat estructural compliran les exigències bàsiques del CTE i es justifiquen en la memòria constructiva.

3.03 Seguretat en cas d’incendi

Els requeriments de seguretat en cas d’incendi seran aquells que redueixin els límits acceptables al

risc que els usuaris de l’edifici pateixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental.

Les condicions de seguretat en cas d’incendi compliran les exigències bàsiques del CTE i es

justifiquen en la memòria constructiva.

3.04 Accessibilitat i Seguretat d’utilització

Els requeriments d’accessibilitat i seguretat d’utilització seran aquells que estableixin regles i procediments que permetin complir les exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat i que es permeti a les persones amb mobilitat i comunicació reduïdes l’accés i la

circulació per l’edifici en els termes previstos en la normativa específica.

Les condicions de seguretat d’utilització i accessibilitat compliran les exigències bàsiques del CTE,

així com el Decret 135/1995 Codi d’Accessibilitat de Catalunya, i es justifiquen a continuació.

3.04.1 Condicions funcionals relatives a l’accessibilitat

El disseny de l’edifici incorpora les condicions d’accessibilitat establertes per la Llei 18/2007 del Dret de l’habitatge, el Codi d’Accessibilitat de Catalunya (D. 135/1995) i el CTE DB SUA Seguretat

d’Utilització i Accessibilitat, de manera que es satisfà el requisit bàsic d’accessibilitat fixat a la LOE.

L’itinerari serà adaptat i complirà els següents requisits:

No hi ha cap escala ni graó aïllat. (S'admet, a l'accés de l'edifici, un desnivell no superior a 2 cm, i

s'arrodonirà o bé s'aixamfranarà el cantell a un màxim de 45º)

L’amplada mínima és de 0,90 m i l’alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut és de 2,10 m.

En cada planta de l’edifici hi ha un espai lliure de gir on es pugui inscriure un cercle d'1,50 m de

diàmetre.

En els canvis de direcció, l'amplada de pas permet inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre.

Les portes tenen com a mínim una amplada de 0,80 m i una alçada de 2 m.

El paviment és no lliscant.

Rampes

Els pendents longitudinals de les rampes són trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim. Trams entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim. Trams de més de 10 m de

llargada: 8% de pendent màxim.

S'admet un pendent transversal màxim del 2% en rampes exteriors.

Les rampes disposen de baranes a ambdós costats. Així mateix, han d'estar limitades lateralment per un element de protecció longitudinal de, com a mínim, 10 cm per sobre del terra, per evitar la sortida accidental de rodes i bastons.

Els passamans de les baranes estan situats a una alçada entre 0,90 i 0,95 m, i tenen un disseny anatòmic que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó de

diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.

A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d'1,50 m de llargada com a mínim.

3.04.2 Seguretat d’utilització

Al complex es limita el risc de que els usuaris pateixin caigudes. Els terres seran els adequats per a

afavorir que les persones no rellisquin, ensopeguin o quedi dificultada la seva mobilitat.

Donat que ens trobem en un complex de piscines i que el paviment pot estar mullat, tots els paviments que es col·loquen compliran amb el requisit de classe 3.

També es limita el risc de caigudes en forats, canvis de nivell, escales i rampes amb la col·locació de barreres de protecció

Tractament dels desnivells i barreres de protecció

∆H= 1,20 m Baranes de 0,90 m d’alçada Resistència a força horitzontal 1,6 kN/m Barana no escalable Obertura entre barrots limitada al pas d’una esfera < 10 cm.

Escala

amplada 2,35 cm (>120) estesa 30 cm (>30) frontal 16 cm (<16)

alçada màxima per tram

120 cm (<210)

tram mínim 8 graons (3 graons) replans - (>120) baranes passamans 2 costats passamans 2 costats

Tots els vidres del nou edifici de serveis es poden netejar des de l’interior i/o l’exterior a una alçada

inferior a 6 metres.

SU2: Prestacions de Seguretat enfront els riscs d’impacte o de quedar enganxat, d’il·luminació

inadequada i de llamp.

Es compleixen les disposicions del CTE pel que fa a l’alçada d’obstacles, a àmbits de gir de portes, i senyalitzacions de vidres. Els nivells d’il·luminació es mantenen al mínim normatiu per no

complicar les prestacions d’estalvi d’energia que es veuran tot seguit.

3.05 Prestacions de Salubritat (HS)

Els requeriments de salubritat seran aquells que redueixin a límits acceptables el risc que els usuaris, dins dels edificis i en condicions normals d’utilització, pateixin molèsties o malalties, així com el risc

que els edificis es deteriorin i que deteriorin el medi ambient en el seu entorn immediat.

Les condicions de salubritat compliran les exigències bàsiques del CTE, i es justifiquen a la memòria

constructiva.

HS1: Protecció de la humitat

Es compleixen en el projecte els requeriments del DB HS1 del CTE per garantir la impermeabilitat dels murs de contenció, de les façanes, dels sostres, i de les soleres. En tots els casos el projecte estableix les mesures d’aïllament i protecció necessàries pel compliment de les exigències del CTE (càmeres d’aire, llits de grava anti-capilaritat, pintures asfàltiques, làmines drenants i/o

impermeabilitzants, etc.)

HS2: Recollida i evacuació de residus:

L'edifici disposa d'espais individuals per a contenidors selectius, i d’un espai per a contenidors, d'acord amb el DB HS 2 i també l’article 7 del Decret d’eco eficiència 21/2006 i la normativa municipal.

HS3: Qualitat de l’aire interior:

Aquest apartat no es pertinent tractant-se de la reforma exterior de la piscina.

HS4: Subministrament d’aigua:

L’edifici disposa dels mitjans adequats per a subministrar a l’equipament higiènic previst aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense

alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin

contaminar la xarxa.

Els equips de producció d’aigua calenta amb sistemes d’acumulació i els punts terminals

d’utilització estan previstos de tal manera que eviten el desenvolupament de gèrmens patògens.

HS5: Evacuació d’aigües

L’edifici disposa dels mitjans adequats per extreure les aigües residuals generades. Es planteja un

sistema separatiu d’aigües negres i pluvials.

3.06 Prestacions de protecció enfront del soroll (HR)

Aquest apartat no es pertinent tractant-se d’un complex exterior en que la única edificació es un petit volum de serveis.

3.07 Estalvi d’energia (HE)

Aquest apartat no es pertinent tractant-se de la reforma exterior de la piscina.



REPORTATGE FOTOGRÀFIC

VISTA 01: Vista general del camp de futbol.

VISTA 02: Vista general del camp de futbol i edifici de vestidors.

VISTA 03: Accés a les piscines d’estiu des de l’edifici de vestidors.

VISTA 04: Vista general de les piscines d’estiu i edifici de vestidors.

VISTA 05: Vista general del solàrium.

VISTA 06: Accés al complex.

VISTA 07: Vista general del parc infantil.

VISTA 08: Vista general de les piscines d’estiu des del camins existents.

VISTA 09: Vista general del camp de futbol des dels camins existents.

IMATGES DE LA PROPOSTA

VISTA 01: Vista general de la reforma de la piscina principal i del nou edifici que acollirà el bar restaurant, magatzem i serveis.

VISTA 02: Vista general de la reforma i ampliació de la piscina infantil.

MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig

0.01 Enderrocs

0.02 Serveis afectats

0.03 Replanteig

MC1 Característiques del terreny i moviment de terres

1.01 Característiques del terreny

1.02 Moviment de terres

MC2 Sistema Estructural

2.01 Fonaments

2.02 Sistema de contenció de terres

2.03 Estructura

MC3 Sistema d’Envolvent

3.01 Envolvent sota rasant

3.01.1 Soleres

3.01.2 Murs

3.02 Envolvent sobre rasant

3.02.1 Cobertes

3.02.2 Façanes

3.02.3 Sostres

3.02.4 Fusteria i serralleria exterior

MC4 Sistema de compartimentació

4.01 Elements divisoris verticals

4.01.1 Envans i elements divisoris

4.01.2 Fusteria i serralleria interior

4.02 Elements divisoris horitzontals

4.02.1 Paviments elevats

4.02.2 Cel rasos

MC5 Sistema d’acabats interiors

5.01 Revestiments de paraments verticals

5.02 Revestiment de paraments horitzontals

4.02.1 Paviments

4.02.2 Sostres

MC6 Sistema de condicionaments i instal·lacions

6.01 Climatització i Ventilació

6.02 Fontaneria

6.03 Electricitat i Enllumenat

6.04 Protecció contra incendis

MC7 Equipament

MC8 Urbanització

MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC 0- Enderrocs, serveis afectats i replanteig Previ a l’inici dels treballs, es realitzarà la senyalització i el vallat de l’obra i es disposaran les mesures prèvies en matèria de seguretat i salut, s’adequaran els accessos a l’edifici i es prepararan les superfícies exteriors corresponents per càrrega i descàrrega, dipòsit de materials, etc.

0.01 Enderrocs Les actuacions que es preveuen realitzar s’han indicat en un plànol específic d’enderrocs.

L’anàlisi de les possibilitats de reutilització de materials provinents dels enderrocs consten en l’Annex AN.gr de Gestió de Residus.

Edificacions existents

Es preveu l’enderroc de l’edificació del bar d’estiu. L’enderroc contemplarà també l’enretirada d’instal·lacions, quadres elèctrics i llums. Es tracta d’una edificació d’una sola planta i 15m2 de superfície.

Enderrocs puntuals

S’enderrocaran les escales i la rampa d’accés a l’edifici de vestidors existents així com una zona el L de la vorera perimetral del mateix edifici.

S’enretiraràn les dutxes de platja.

S’enretirarrà la pèrgola adjacent al bar d’estiu.

Es repicarà i s’enretirarà tot el revestiment interior de les parets i del fons del vas de la piscina de natació i de la piscina infantil.

Es repicarà i s’enretirarà el paviment de totes les platges perimetrals de les dues piscines.

Es repicarà i s’enretirarà la peça de coronament del contorn de les dues pisicnes

Formació de nou vas infantil

Per a la formació del nou vas infantil s’enderrocaran els murets nord i est de la piscina existent i part de la solera de formigó del paviment de platja per a la formació de la nova forma del vas.

Excavacions

S’excavarà una rasa perimetral al voltant del vas principal per a la formació de la nova canal desbordant

S’excavaràn rases al paviment existent per a la col·locació de la canal lineal de recollida d’aigües de les platges.

S’excavarà la zona adjacent a la piscina infantil per a la formació del nou vas infantil i la nova sala d’instal·lacions.

Els enderrocs seran per mitjans mecànics, en general, i manuals en els casos en què sigui necessària una cura especial.

0.02 Serveis afectats El projecte no preveu l’afectació de serveis públics. L’obra de reforma afectarà a la modificació i/o substitució de les xarxes de serveis dins del propi edifici. El projecte executiu detalla totes les actuacions de manera precisa. Es tindran en compte els possibles encreuaments entre les diferents instal·lacions que intervindran en el projecte.

0.03 Replanteig S’han fixat un eixos, corresponents als límits del vas existent, per tal de definir la posició dels diferent elements constructius.

Nivells La cota de paviment acabat es modifica a tota la platja. La nova cota de paviment, al perímetre del vas principal, serà de +20cm respecte la cota actual. D’aquesta manera no caldrà repicar el mur perimetral de la piscina per a realitzar el sistema desbordant.

MC 1- Característiques del terreny i moviment de terres 1.01 Característiques del terreny No es disposa de l’estudi geotècnic.

1.02 Moviment de terres El projecte contempla el moviment de terres necessari per a la formació del nou vas infantil i la nova sala d’instal·lacions.

MC 2- Sistema estructural 2.01 Fonaments S’executarà una sabata correguda per fonamentació del mur de la zona d’accés de 80x30 cm. S’executaran les sabates corregudes corresponents a la nova sala d’instal·lacions.

2.02 Sistemes de contenció de terres S’executarà un mur de contenció de terres en el límit de l’accés a les platges de la piscina. S’executaran els murs de contenció corresponents a la nova sala d’instal·lacions. 2.03 Estructura Vas Principal – Estructura i impermeabilització Es repicarà tot el revestiment de les parets del vas, fins a l’alçada de la nova solera. També es repicarà el morter d’agarre i la superfície de les parets del vas de formigó. Es repicarà tota la superfície per tal de fer caure totes les parts de formigó que puguin estar poc adherides. En cas de detectar-se problemes d’estabilitat, manca de revestiment, corrosió d’armadures, etc es procedirà a estudiar la solució de reparació i/o reforç mes adient. La nova solera del fons del vas es recolzarà sobre murets de càrrega de gero de 14cm de gruix. Les parets es recolzaran a la llosa de fons del vas originari i es construiran en sentit paralel al costat llarg de la piscina, en el sentit del pendent del vas originari. Els murs es faran amb un intereix aproximat de 1m per tal que els carrers que quedin entre paret i paret siguin prou amples perque pugui passar una persona. A la part més profunda es construiran parets en sentit perpendicular a les anteriors per tal de travar-les. A les parets es deixaran forats, deixant de colocar algunes de les peces. Es tindrà cura de no construir una paret de trava just al punt de desguàs del vas originari amb l’objectiu de deixar-lo lliure d’obstacles per una eventual perdua de la piscina. Amb el mateix objectiu es deixaran forats a la part baixa de les parets de trava. En cas de que el nou vas tingués alguna fuita, l’aigua correria pel pendent del vas originari fins al punt de desguàs. Donada l’alçada de 2 metres del punt mes alt, una part del sota piscina, es deixarà registrable. Es faran forats de pas a totes les parets longitudinals i a les transversals per tal de poder passar d’un compartiment a l’altre. Aixó garantirà que es puguin fer inspeccions periódiques del sota piscina i que tinguem les preses de fons i part de les instalacions d’impulsió registrables per manteniment. L’accés a aquesta zona es realitzarà a través del local de filtres. Caldrà fer un forat en el mur de formigó de la piscina. El forat es tancarà amb una porta el màxim d’estanca per tal d’independitzar les dues zones. A sobre les parets es colocarà un encandellat ceràmic de 100x24cm. Aquest actuarà com a encofrat perdut per la llosa de gunite. Els encadellats es deixaran una mica separats per tal de que, en fer la llosa gunitada, el formigó es posi en el junt i ens quedi tot lligat.

Es farà una regata a tot el perímetre del mur, a l’alçada de la llosa de gunite, per tal de que la llosa i el seu armat quedin solidaris amb el mur de formigó del vas. La regata seguirà els pendents del fons de la piscina. També s’escapçarà el cap del mur de formigó existent, deixant les armadures vistes, fins a l’alçada necessaria per a la realització de la nova canal desbordant. Seguidament es procedirà a l’armat de la solera amb dues malles de 15x15cm amb barres d’acer corrugat de Ø10mm. Un cop armat es realitzarà el gunitat de la llosa amb un gruix total de 20cm. El gunitat s’acabarà reglejat i completament pla per rebre la impermeabilització. El gunite és un formigó elaborat amb àrids de petita granulometria, alta dosificació de ciment (325 kg/m3) i baix percentatge d'aigua, el procés és projectar amb la força d'aire d'un compressor de gran capacitat el material predosificat en sitges especials, on la càrrega prevista de ciment s'incorpora a la sortida de l'àrid evitant possible sediments durant el transport. Es transporta en sec per les mànegues fins el broquet de projecció on el gunitador incorpora l'aigua convenient segons la fase que s'estigui realitzant, sanejant i lletant els entroncaments aconseguint eliminar juntes de formigonat i aconseguint una densitat millor que un formigó convencional i com a conseqüència reduir la capil· laritat (2%)de la massa. Es farà una nova canal desbordant, sense necessitat de repicar la canal existent, amb el sistema Horyzon de la casa Rosa Gres. Amb el següent procediment:

- Enderroc del paviment de platja i enretirada del remat perimetral de la piscina - Reblert de formigó del canal desbordant existent encofrant amb un tauló de fusta per la cara

interior de la piscina. - Excavació d’una rasa al trasdós del mur de la piscina fins al nivell indicat en plànols de projecte

fins accedir als conductes de desguàs existents - Enretirada dels conductes de desguàs perimetral existents - Formació de nou conducte perimetral de desguàs desbordant de la piscina i connexió fins als

vasos de compensació a la sala tècnica. - Els conductes es protegiran amb arena a tot el seu voltant - Omplert de graves de la ozna excavada fins al nivell dels elements de formigó descrits al detall de

projecte - Formació de taló en L com a reforç estructural de la nova canal. Reforç realitzat in situ amb

formigó armat a base de barres d’acer corrugat de Ø10mm connectat al mur existent amb resines epoxi, segons detalls de projecte. Es colocaràn tots els reforços necesaris i els armats nous es lligaran al mur existent amb resines epoxi. A la zona de contacte entre el nou taló i el mur existent es col·locarà un cordó hidroexpansiu per garantir l’estanquitat del conjunt.

- Impermeabilització de la piscina mitjançant l’aplicació de dues capes de morter Hidrofix amb malla intermedia. El morter impermeabilitzant s’aplicarà a tota la superfície de la piscina i del nou taló de formigó.

- Col·locació de la peça prefabricada de canal S9 de la casa Rosa Gres. La canal, els paraments i el terra de la piscina queden així llestos per rebre el gres porcellànic de revestiment. Vas Infantil – Estructura i impermeabilització En primer lloc es procedirà a fer l’exacavació del nou vas segons la forma de projecte. Un cop feta l’excavació es farà un petit fonament de formigó armat. El fonament farà de recolzament de la paret de totxana que formarà tot el peímetre de la piscina i que ens servirà d’encofrat perdut. Seguidament es procedirà a l’armat de la solera amb una mall de 15x15cm amb barres d’acer corrugat de Ø10mm que remuntaran per les parets i formaran també el taló per conformar el canal desbordant. Un cop armat es realitzarà el gunitat de la llosa i les parets amb un gruix total de 20cm. El gunitat s’acabarà reglejat i completament pla per rebre la impermeabilització. El gunite és un formigó elaborat amb àrids de petita granulometria, alta dosificació de ciment (325 kg/m3) i baix percentatge d'aigua, el procés és projectar amb la força d'aire d'un compressor de gran capacitat el material predosificat en sitges especials, on la càrrega prevista de ciment s'incorpora a la sortida de l'àrid evitant possible sediments durant el transport. Es transporta en sec per les mànegues fins el broquet de projecció on el gunitador incorpora l'aigua convenient segons la fase que s'estigui realitzant, sanejant i lletant els entroncaments aconseguint eliminar juntes de formigonat i aconseguint una densitat millor que un formigó convencional i com a conseqüència reduir la capil· laritat (2%)de la massa.

El procediment de la canal desbordant serà el mateix que ja hem descrit al vas principal. Al vas infantil el canal desbordant es realitzarà exclusivament als costats nord i sud. Impermeabilització de la piscina mitjançant l’aplicació de dues capes de morter Hidrofix amb malla intermedia. El morter impermeabilitzant s’aplicarà a tota la superfície de la piscina i del nou taló de formigó. Col·locació de la peça prefabricada de canal S9 de la casa Rosa Gres. La canal, els paraments i el terra de la piscina queden així llestos per rebre el gres porcellànic de revestiment

MC 3- Sistema d’envolvent

3.01 Envolvent sota rasant

3.01.1 Soleres

Nova solera de platges de Piscina

Es realitza una nova solera de formigó armat a tot el perímetre de les dues piscines. La nova solera es construirà en pendent directament sobre la solera existent, un cop enretirat el paviment. La nova solera tindrà 20 cm de gruix a la part més alta i anirà armada amb una malla Ø 8 cada 20 cm. Al perímetre de les dues piscines es col·locarà un porex perquè la nova solera quedi independent de la canal desbordant de les piscines, generant una junta de dilatació que s’haurà de respectar amb la col·locació del paviment.

MC 6- Sistema de condicionaments i instal·lacions FONTANERIA En aquest apartat es definiran les característiques i sistemes de distribució pel consum d’aigua freda i calenta. La normativa aplicable és:

- CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua. RD 314/2006 Codi Tècnic de l’Edificació (BOE 28/03/06) - CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària. RD 314/2006 Codi Tècnic de

l’Edificació (BOE 28/03/06) - Criteris sanitaris de l’aigua de consum humà. RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) - Condicions higiènic - sanitàries per a la prevenció i el control de la legionel.losi. D 352/2004 (DOGC

29/07/04) - Criteris higiènic - sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi. RD 865/2003 (BOE

18/07/2003) - Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. D 21/2006 (DOGC

16/02/06) - Regulació dels comptadors d’aigua freda. O 28/12/88 (BOE 6/3/89)

1. Aigua freda/calenta sanitària El subministrament d’aigua no es modifica i es el que ja disposa el recinte esportiu. La única modificació que contempla el present projecte fa referència a les dues dutxes del vas de piscina i la seva alimentació d’aigua freda. El cabal d’aigua necessari es defineix en funció dels requeriments dels punts de consum interiors de la piscina. Els cabals instantanis mínims que s’han de garantir als diferents aparells sanitaris són els següents:

Tipus d’aparell Cabal instantani mínim d’aigua freda (l/s)

Cabal instantani mínim d’acs (l/s)

Dutxa 0,20 0,10

Mànega neteja 0,20 -

La suma dels cabals instantanis s’ha d’afectar, a efectes de càlcul, pels coeficients de simultaneïtat següents:

· Aigua freda: 1 · Aigua calenta sanitària: 1

Segons aquestes dades establim: Xarxa d’aigua freda sanitària Dutxa: 0,20 l/s x 6 unitats = 1,20 l/s Mànega neteja: 0,20 l/s x 1 unitats = 0,20 l/s Cabal instantani instal·lat total aigua freda = 1,40 l/s Aquest cabal es el necessari per les dutxes de la piscina. A la instal·lació existent, es connecta la nova xarxa d’aigua freda, que amb canonada de coure i aïllada segons RITE donen servei a les dutxes existents. Les duxes actuals es desmuntaran per poder fer els treballs d’adequació del recinte del vas de la piscina i es tornaran a muntar a la finalització dels mateixes. Es revisarà el correcte funcionament de les seves aixetes i ruixadors així com la absència de possibles fuites d’aigua. Les noves canonades interiors tindran un traçat vertical i un traçat horitzontal de distribució, que comença a partir de vàlvules de sectorització de connexió amb la instal.lació existent. Les vàlvules de sectorització s’ubicaran en espais registrables i de fàcil accés. L’estesa de les canonades d’aigua freda es realitzarà de tal manera que no resultin afectades pels focus de calor i conseqüentment hauran de discórrer sempre separades de les canalitzacions d’aigua calenta (ACS o calefacció) a una distància de 4 cm, com a mínim. Quan les dues canonades estiguin en un mateix pla vertical, la d’aigua freda ha d’anar sempre per sota de la d’aigua calenta. Les canonades han d’anar per sota de qualsevol canalització o elements que contingui dispositius elèctrics o electrònics, així com de qualsevol xarxa de telecomunicacions, guardant una distància en paral·lel de al menys 30 cm. S’adoptaran totes les mesures necessàries (qualitat dels materials, temperatures, velocitats, junts de goma, etc.) per tal d’evitar la corrosió dels tubs. Tota la instal·lació es farà d’acord amb tub de coure de secció adient depenent dels cabals dels punts a proveir i del tipus d’aparells instal·lats, emprant la taula adjunta a continuació. La instal·lació interior anirà en muntatge superficial o encastat. La part de la instal·lació que vagi encastada a paret anirà aïllada dins de tub flexible corrugat de PVC amb grau de resistència al xoc 5 i diàmetre variable segons necessitat. La instal·lació de aigua freda que hi vagi en muntatge superficial anirà aïllada protegida davant la corrosió. Els gruixos dels aïllaments donaran compliment a RITE La velocitat màxima de l’aigua (base de càlcul) és de 1,50 m/s, amb una pèrdua de pressió màxima de 20 mm.c.d.a/m. Pel dimensionat de la xarxa s’ha fet servir la següent taula, extreta segons la fórmula de Colebrook: 6.03 ELECTRICITAT En aquest capítol es definirà la instal·lació elèctrica. La normativa aplicable és:

- Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT). Instruccions Tècniques Complementàries. RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

- Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. Resolució 4/11/1998 (DOGC 30/11/98)

- CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació. RD 314/2006 Codi Tècnic de l’Edificació (BOE 28/03/06)

- CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada. RD 314/2006 Codi Tècnic de l’Edificació (BOE 28/03/06)

El subministrament d’energia elèctrica no es modifica i sempre es partirà del quadre elèctric situat al soterrani i que dona servei al recinte del vas de la piscina. La potència elèctrica necessària no es veu afectada per les intervencions contemplades al nostre projecte. En el subquadre elèctric existent es situaran els nous magnetotèrmics i diferencials dels nous circuits elèctrics. Tots els nous interruptors automàtics i diferencials haurà de resistir les corrents de curtcircuit que puguin presentar-se en el punt de la seva instal·lació. La sensibilitat dels interruptors diferencials respondrà a allò especificat a la instrucció ITC BT 24. Els dispositius de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits dels circuits interiors seran de tall omnipolar i tindran els pols protegits que correspongui al número de fases del circuit que protegeixin. Les seves característiques d’interrupció estaran d’acord amb les corrents admissibles dels conductors del circuit que protegeixin. La instal·lació interior s’efectuarà d’acord amb allò assenyalat a la norma UNE 20.460-3. Els conductors i cables seran de coure i sempre aniran aïllats. Seran fàcilment identificables, especialment pel que respecta al conductor neutre i al conductor de protecció. El conductor neutre s’identificarà amb el color blau clar i el de protecció amb el color verd-groc. Tots els conductors s’identificaran pels colors marró o negre. Per a un muntatge ordenat i per a facilitar un bon manteniment s’ha previst el pas de línies generals per safata no propagadora de flama en cas d’incendi. La instal·lació elèctrica complirà amb allò especificat en la ITC BT 30 per a locals humits o mullats. Els conductors i cables aïllats compliran amb allò especificat en la ITC BT 21, i disposaran d’un grau de resistència a la corrosió 3, en locals humits, i 4, en locals mullats. Els conductors emprats per a l’alimentació de la resta dels punts de consum seran del tipus RZ1K 0,6/1 kV protegits amb tubs corrugats reforçats. Els cables seran no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Les derivacions o empalmes es faran a l’interior de caixes de connexió del grau de protecció corresponent, utilitzant-ne borns de connexions, no permetent-se la unió o connexió de dos cables mitjançant retorçament dels mateixos. Les dimensions d’aquestes caixes serà tal que permeti allotjar en el seu interior de forma sobrant, tots els conductors que tingui que allotjar. La profunditat serà equivalent, al menys, al diàmetre del tub més gran més un 50 %. Les dimensions mínimes seran de 40 mm de profunditat i 80 mm de diàmetre o costat inferior. Els mecanismes emprats seran de màxima qualitat, per anar en muntatge encastat o de superfície i tindran el grau de protecció corresponent per a cada dependència. Els interruptors, polsadors i commutadors seran en general d’una intensitat nominal de 10 A i les preses de corrent generals seran d’una intensitat nominal de 16 A disposant totes elles de presa de terra incorporada i tapa per a augmentar la seva estanquitat a l’aigua. Com a criteri general l’alçada de muntatge dels interruptors i endolls en les zones de pública concurrència serà de 1,60 m sobre el nivell del paviment. La instal·lació disposarà d’elements de protecció necessaris contra:

- Sobreintensitats. S’han col·locat interruptors magnetotèrmics per aconseguir una bona protecció contra sobreintensitats i curt-circuits. La intensitat màxima admissible dels interruptors magnetotèrmics serà inferior a la intensitat màxima admissible de la mínima secció del cable del circuit i derivacions a les quals estan protegint. Per el connexionat entre la xarxa d’enllumenat exterior i la lluminària, s'hi col·locarà una caixa de connexió amb fusible seccionador a la fase i al neutre de 6 A.

- Contactes directes. La instal·lació es farà procurant que les parts actives no siguin accessibles a les persones, protegint convenientment les caixes de derivació i embornament a receptors, segons la instrucció ITC-BT-24. Es recobriran les parts actives de la instal·lació amb aïllament adequat que limiti la corrent de contacte a un màxim de 1 m.

- Contactes indirectes. S’evitaran utilitzant interruptors diferencials d’alta sensibilitat que actuen desconnectant la instal·lació quan es produeixi una tensió indirecta de valor igual o superior a 24 Volts.

En general, la derivació mínima serà de 1,5 mm² si la línia que alimenta està protegida amb un PIA de 10 A; de 2,5 mm² de secció si el PIA és de 16 A; de 4 mm² de secció si el PIA és de 20 A; 6 mm² de secció si el PIA és de 25 A; 10 mm² de secció si el PIA és de 32 A i 16 mm² de secció si el PIA és de 40 A. La piscina disposarà d’una xarxa de terres i es verificarà el seu correcte funcionament. La resistència total de pas de terra de la xarxa no serà superior a 37 ohms, amb el que la tensió de contacte, en cas d’una corrent de defecte, serà inferior a 24 volts, ja que s’utilitzen interruptors diferencials de sensibilitat 30 i 300 mA. A la xarxa de terres equipotencial es connectaran les parts metàl·liques dels armaris de protecció i maniobra, maquinària i lluminàries, així com motors, equips i botoneres de la instal·lació elèctrica i totes les parts metàl·liques de la resta d’instal·lacions. Les connexions es realitzaran bé amb terminals cargolats o bé amb soldadura. Els equips d’enllumenat d’emergència no es connectaran al circuit de terres si aquest són de classe II sense part metàl·liques accessible. En cas contrari, s’hauran de connectar les parts metàl·liques dels mateixos al circuit de terres. Els conductors de posta a terra han de tenir un contacte elèctric perfecte, tant a les parts metàl·liques que es vulguin posar a terra com en l’elèctrode. No es tallaran els circuits de terres amb seccionadors, fusibles, interruptors manuals o automàtics, etc. Els equips informàtics es connectaran a una xarxa de terres que tindrà un valor inferior a 6 ohms.

6.04 PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS En aquest capítol es definiran les característiques i sistemes de protecció contra incendi. La normativa aplicable és:

- Reglament d’instal·lacions de Protecció Contra Incendis (RIPCI). RD 1942/93 (BOE 14/12/93) - CTE DB SI Seguretat en cas d’incendi. RD 314/2006 Codi Tècnic de l’Edificació (BOE 28/03/06) - Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a la NBE-

CPI-91. D 241/94 (DOGC 30/1/95) - Classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves

propietats de reacció i de resistència davant el foc. RD 312/2005 (BOE 2/04/05) Extintors S’instal·laran extintors d’eficàcia 21A-113 B de pols polivalent de 6 kg, segons s’indica als plànols, tenint en compte que el recorregut des de qualsevol punt d’origen d’evacuació fins a un extintor no pot superar els 15 m. S’instal·laran sobre suports en parament vertical de forma que la part superior de l’extintor estigui situat a menys de 1,70 m d’alçada. Cada extintor tindrà el següent manteniment:

· Cada 3 mesos: Comprovació per part del personal titular de la instal·lació de l’equip, de l’accessibilitat, correcte estat aparent de conservació, precintes, inscripcions, mànega, etc. Comprovació de l’estat de càrrega (pes i pressió) de l’extintor i de l’estat de les parts mecàniques (boca, vàlvules, mànega, etc.).

· Cada 12 mesos: Verificació per part de personal instal·lador especialitzat, de l’estat de càrrega (pes i pressió) de l’extintor, així com de l’estat de la mànega, boca o llança, vàlvules i parts mecàniques.

· Cada 5 anys: A partir de la data de timbratge de l’extintor (i per tres cops) es retimbrarà l’extintor d’acord amb la ITC-MIE-AP.5 del Reglament d’aparells a pressió sobre extintors d’incendis (BOE 149, 23/06/1982).

Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis

Els mitjans de protecció contra incendis d’utilització manual (extintors, boques d’incendi i polsadors manuals d’alarma) es senyalitzaran mitjançant senyals definides a la norma UNE 23033-1 les mides de les quals seran:

a) 210x210 mm quan la distància d’observació de la senyal no excedeixi de 10 m b) 420x420 mm quan la distància d’observació estigui compresa entre 10 i 20 m c) 594x594 mm quan la distància d’observació estigui compresa entre 20 i 30 m

Les senyals han de ser visibles fins i tot en cas de fallença en el subministrament de l’enllumenat normal. Quan siguin fotoluminiscents, les seves característiques d’emissió lluminosa ha de complir allò establert a la norma UNE 23035-4:1999. Senyalització dels mitjans d’evacuació S’utilitzaran les senyals d’evacuació definides a la norma UNE 23034:1988, conforme als següents criteris:

a) Les sortides de recinte, planta o edifici tindran un senyal amb el rètol “SORTIDA”, excepte quan es tracti de sortides de recintes la superfície dels quals no excedeixi de 50 m2, siguin fàcilment visibles des de tot punt d’aquests recintes i els ocupants estiguin familiaritzats amb l’edifici.

b) La senyal amb el rètol “SORTIDA D’EMERGÈNCIA” s’ha d’utilitzar en tota sortida prevista per a ús exclusiu en cas d’emergència.

c) Han de disposar-se senyals indicatives de direcció dels recorreguts, visibles des de tot origen d’evacuació des del que no es percebin directament les sortides o les seves senyals indicatives.

d) Als punts dels recorreguts d’evacuació en els que existeixin alternatives que puguin induir a error, també es disposaran les senyals abans esmentades, de forma que quedi clarament indicada l’alternativa correcta.

e) En aquests recorreguts, junt a les portes que no siguin sortida i que puguin induir a error en l’evacuació han de disposar-se la senyal amb el rètol “SENSE SORTIDA” en lloc fàcilment visible però en cap cas sobres les fulles de les portes.

f) Les senyals es disposaran de forma coherent amb l’assignació d’ocupants que es pretengui fer a cada sortida.

Les senyals han de ser visibles fins i tot en cas de fallida en el subministrament de l’enllumenat normal. Quan siguin fotoluminiscents, les seves característiques d’emissió lluminosa han de complir allò establert a la norma UNE 23035-4:2003.

MC 7- Equipament

L’equipament queda fora de l’àmbit d’actuació del projecte de reforma.

Abans de col·locar el paviment de les platges, caldria deixar les previsions d’ancoratge de tot l’equipament: tendals, sureres, escales, pòdiums,

MC 8- Urbanització

El projecte contempla urbanitzar la part del nou accés a les instal·lacions situat entre la platja i l’edifici de vestidors.



MN NORMATIVA APLICABLE

Relació de normativa aplicable

El Decret 462/1971 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y

dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la

presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents.

És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l'esmentat decret i especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció.

Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

El marc normatiu actual de l’edificació es basa en la Llei d’Ordenació de l’Edificació, que es desplega amb

el Codi tècnic de l’Edificació, CTE, i es complementa amb la resta de reglaments i disposicions d’àmbit

estatal, autonòmic i local. També, cal tenir present que, en molts casos, el text legal remet a altres normes,

com UNE-EN, UNE, CEI, CEN.

Paral·lelament, per garantir les exigències de qualitat de l’edificació, les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, hauran de dur el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, i els Decrets i normes

harmonitzades que la despleguen.

En aquest document d’ajuda la normativa tècnica s’ha estructurat en relació als capítols del projecte per

facilitar la seva aplicació. S’ordena en aspectes generals, requisits generals de l’edifici, sistemes constructius i,

finalment, documentació complementària del projecte com la certificació energètica o el control de

qualitat. S’identifica en color negre la normativa d’àmbit estatal, en color vermell la normativa de l’àmbit

català i en color blau es preveuen les possibles ordenances i disposicions municipals.

Aquesta relació de normativa tècnica té caràcter genèric i caldrà adequar-la i completar-la en cada projecte en funció del seu abast i dels usos previstos.

Normativa tècnica general d’Edificació

Aspectes generals

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 i la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013)

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10), la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) i la Orden FOM/ 1635/2013, d'actualització del DB HE (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción

RD 1630/1992 modificat pel RD 1328/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)

REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ

Ús de l’edifici

Habitatge

Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat

D 141/2012 (DOGC 2/11/2012). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tant elements comuns com a l’interior de l’habitatge.

Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció dels habitatges

D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.

Llocs de treball

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971)

Altres usos

Segons reglamentacions específiques

Accessibilitat

Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones

RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal.

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions

Llei d’accessibilitat

Llei 13/2014 (DOGC 4/11/2014)

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC 24/3/95)

Seguretat estructural

CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació


Seguretat en cas d’incendi

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SI

CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi


CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi

Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10.

Instruccions tècniques complementàries, SPs (DOGC 26/10/2012)

Ordenança Municipal de protecció en cas d’incendi de Barcelona, OMCPI 2008 (només per projectes a Barcelona)

Seguretat d’utilització i accessibilitat

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SUA-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SUA-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SUA-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

SUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp

SUA-9 Accessibilitat


Salubritat

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS

CTE DB HS Document Bàsic Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Protecció enfront del soroll

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Protecció davant del soroll, HR

CTE DB HR Document Bàsic Protecció davant del soroll


Ley del ruido

Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002)

Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica

Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Ordenances municipals

Estalvi d’energia

CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HE

CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’Energia

HE-0 Limitació del consum energètic

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

NORMATIVA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICI

Sistemes estructurals

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments

CTE DB SE A Document Bàsic Acer

CTE DB SE M Document Bàsic Fusta

CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica

CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, F

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008)

Instrucció d'Acer Estructural EAE

RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tant d'edificació com d'enginyeria civil i que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció i el DB SE-A Acer del Codi Tècnic de l'Edificació.

NRE-AEOR-93 Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HR Protecció davant del soroll

CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE F Fàbrica i altres

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F

CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2


Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC: 24/3/95)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Sistema de condicionaments, instal·lacions i serveis

Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90). Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23.

Instrucción Técnica Complementaria AEM 1 “Ascensores” del Reglamento de aparatos de elevación y manutención,

RD 88/2013 (BOE 22/2/2013)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de prescripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats

Resolución 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolución 3/4/97 (BOE: 23/4/97) correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolución 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines

RD 1644/08 de 10 d’octubre (BOE 11.10.08)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99), correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aclariments de diferents articles del “Reglamento de aparatos elevadores”

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Plataformes elevadores verticals per a ús de persones amb mobilitat reduïda.

Instrucció 6/2006

Aplicació a Catalunya del Reial Decret 88/2013, de 8 de febrer, pel qual s’aprova la Instrucció tècnica complementària AEM 1 “Ascensors” del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, aprovat pel RD 2291/1985, de 8 de novembre

Ordre EMO/254/2013 (DOGC 23/10/2013)

Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus



Instal·lacions d’aigua

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries

RD 2060/2008 (BOE 05/02/2009)


D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC 06/08/98)


Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC16/7/2009)


Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE 2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007) i les seves posteriors correccions d’errades i modificacions

Requisits de disseny ecològic aplicables als productes que utilitzen energia

RD 1369/2007 (BOE 23.10.2007)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries

RD 2060/2008 (BOE: 05/02/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Calidad del aire interior


RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)

CTE DB SI 3.7 Control de humos



RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias.

ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos

ITC-ICG 06 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) para uso propio

ITC-ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/1973 (BOE: 21/11/73) modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74) modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/1999 (BOE: 22/10/1999)

Instal·lacions d’electricitat

REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Instrucción Técnica complementaria (ITC) BT 52 “Instalaciones con fines especiales. Infraestructura para la recarga de vehículos eléctricos”, del Reglamento electrotécnico de baja tensión, y se modifican otras instrucciones técnicas complementarias del mismo.

RD 1053/2014 (BOE 31/12/2014)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriques

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/1982 (BOE: 1/12/82) correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84)

Connexió d’instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió

RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)

Procediment administratiu aplicable a les instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica

D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

Normes Tècniques particulars de FECSA-ENDESA relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/4548/2006 (DOGC 22/2/2007)

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig, Direcció General de Seguretat industrial

Es fixa un termini provisional per a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.

Instrucció 10/2005, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Es prorroguen els terminis establerts a la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica

Instrucció 3/2010, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación


CTE DB SUA-4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


REBT ITC-28 Instal·lacions en locals de pública concurrència

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

Llei 6/2001 (DOGC 12/6/2001) i les seves modificació

Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98); modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005); modificació Ley 38/99 (BOE 6/11/99).

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones

RD 346/2011 (BOE 1/04/2011)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios

Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

Instal·lacions de protecció contra incendis

RIPCI Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios

RD 1942/93 (BOE 14/12/93), modificacions per O. 16.04.98 (BOE 28.04.98)

Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apéndices

O 16.04.98 (BOE: 20.04.98)

CTE DB SI 4 Instal·lacions de protecció en cas d’incendi



RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal·lacions de protecció al llamp

CTE DB SUA-8 i Annex B Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Certificació energètica dels edificis

Procedimiento Básico para la certificación energética de los edificios

Real Decreto 235/2013 (BOE 13/4/2013)

Control de qualitat

Marc general



EHE-08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control

RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

Control de qualitat en l'edificació d’habitatges

D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu)

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08.

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85)

RC-08 Instrucción para la recepción de cementos

RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació

R 22/6/1998 (DOGC 3/8/98)

Gestió de residus de construcció i enderrocs

Text refós de la Llei reguladora dels residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008)

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010)

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados

Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)

Llibre de l’edifici

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Llei 38/1999 (BOE 06/11/99); Modificació: Llei 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105



Llibre de l'edifici per edificis d’habitatge

D 206/1992 (DOGC 7/10/92)

