recursos educatius - xtec.cat · biografia glorificada de ramon de car-dona a través de nombrosos...

Comarca de l`UrgellRecursos educatius de les Terres de Lleida 1

�� Recursos Educatius

L’URGELLL’URGELL

Recursos educatius

PATRIMONI ARTÍSTIC I MONUMENTALPATRIMONI NATURALPATRIMONI CULTURALBIBLIOGRAFIAWEBS D’INTERÈSCARTOGRAFIA


PATRIMONIARTÍSTIC I

MONUMENTAL


1. Conjunt Monumentalde BellpuigMausoleu de RamonFolch de Cardona-Anglesola

Municipi: BellpuigUbicació: església parroquial deSant NicolauEstil: renaixentistaAutor: Giovanni Merliano da NolaDESCRIPCIÓ

Sepulcre fet en marbre de Carrera en-tre els anys 1522 i 1530 per l’escultor

napolità Giovanni Merliano da Nola perencàrrec de la vídua de Ramon de Car-dona, Isabel de Requesens. L’obra fouesculpida a Nàpols i embarcada pedraper pedra des de Nàpols fins al portde Salou. L‘any 1841 va arribar aBellpuig. Aquest mausoleu és la

biografia glorificada de Ramon de Car-dona a través de nombrosos elementsescultòrics figuratius i ornamentals.Aquesta és considerada una de lesmillors obres renaixentistes existents aCatalunya. L’any 1925 va ser declara-da Monument Historicoartístic.


2. Conjunt Monumentalde BellpuigConvent de SantBartomeu

Municipi: BellpuigUbicació: carretera de BelianesÈpoca: segle XVIEstil: diferents estils. Gòtic tradi-cional, plateresc i gòtic florit.DESCRIPCIÓ

Declarat Monument Historicoartístic iBé d’Interès Cultural en la categoria de

monument l’any 1984. Obra única delsegle XVI d’un gòtic tardà (florit irenaixentista). Fou dissenyada a Itàlia,però executada per mestres catalans,per voluntat de Ramon Folc de Cardo-na, amb l’objectiu d’instal·lar-hi unacomunitat franciscana que hi romanguéfins al 1835. Té dos claustres: un ésauster, construït pels franciscansseguint les regles de pobresa del seuorde, l’altre el féu aixecar en RamonFolc quan s’assabentà que l’obra diri-gida pels religiosos tenia unes

dimensions esquifides i era pobrad’estil. El claustre gran és de transiciódel gòtic al renaixement, com totl’edifici. En unes obres de millora del’església del convent, es va desente-rrar una sitja que contenia 800 plats deceràmica catalanoaragonesa del s.XVIi s.XVII, que es pot admirar en una deles seves sales.


3. Conjunt monumentalde BellpuigCastell medieval

Municipi: BellpuigUbicació: part alta de la poblacióOrígens: segle XI

DESCRIPCIÓ

Centre en el seu temps d’una àmpliabaronia que bastiren els Anglesola, estroba situat en un lloc tranquil de la partalta de Bellpuig. S’hi pot veure, a mésd’una font i un ample espai verd al seu

voltant, un monòlit dedicat a la dinastia Folc de Cardonai Anglesola. Al llarg del temps s’hi van realitzar moltesreformes i al segle XVI tenia totes les condicions òptimesd’habitatge. Després de les diferents guerres, el castellva quedar en ruïnes i es va anar perdent. Actualment se’nconserva la façana principal, els murs i el celler-estableque té una interessant volta de canó. L’any 1985 foudeclarat Bé Cultural d’Interès Nacional.


4. Conjuntarquitectònicmedieval de Guimerà

DESCRIPCIÓ

La vila medieval de Guimerà es trobasituada en els esglaons d’una petitaserra, a la dreta del riu Corb. És un delspobles de l’Urgell que més bellesaofereix als visitants. Aquesta vila va serdeclarada Conjunt Historicoartístic el20 de juny de 1975. La seva fisonomiade poble medieval esglaonat s’ha

conservat fins als nostres dies i ensmostra un laberint de carrers que creenun original joc de formesarquitectòniques: en els seus carrerses descobreixen finestres gòtiques,llindes amb inscripcions i escuts

nobiliaris, carreus alineats i molsosos,arcs apuntats, carrerons coberts ifoscos…

Un castell i una primitiva esglésiaromànica edificats al capdamunt de laserra, van ser el nucli de la població


que a poc a poc va anar creixent cap avall. La plaça Major i una placetadavant del castell eren els indrets on es desenvolupava la vida delpoble. Altres carrers antics són el de les Piques, el de la Cendra i el dela Font.

A més a més, Guimerà té bons productes de la terra: l’oli, el vi i lapastisseria. D’aquesta última cal destacar-ne les orelletes, els cócs,els carquinyolis i el pa cuit en forn de llenya.


5. Monestircistercenc de SantaMaria de Vallbona

Municipi: Vallbona de les Monges

DESCRIPCIÓ

Monestir de religioses cistercenquessituat a la part sud de la comarca, enuna vall propera a la serra del Tallat.Constitueix un conjunt arquitectònicgrandiós, excepcional en els monestirsfemenins de l’orde, la vida monàstica

del qual ha perdurat fins als nostresdies al llarg de vuit segles. El seuorigen es troba en una comunitatd’anacoretes la part femenina de la quales va incorporar el 1175 a l’orde del

Cister. Protegida per la monarquia, vanprofessar en aquest monestir les fillesde les principals famílies noblescatalanes i va adquirir un gran nivelleconòmic i cultural.

Va ser fundat a la primera meitat delsegle XII (les primeres dates que estenen de Vallbona com a monestir sónles de l’any 1153), i fou el monestirfemení més important de la coronacatalanoaragonesa.

Declarat Monument Historicoartístic, ésel monestir cistercenc més importantde la branca femenina del Cister aCatalunya i forma part de la Ruta delCister juntament amb els monestirs dePoblet i Santes Creus.


Durant els tres primers segles, lacomunitat estava formada per unesdues-centes religioses i tingué unaextraordinària força expansiva, ambl’establiment de filials i fundacions.

Les monges fundaren diversespoblacions i granges, organitzaren unscriptorium, biblioteca, escolamonacal, hospital de pobres i

pelegrins, hostatgeria, cellers,dessecaren la vall i van promourel’establiment de pagesos a tota lacontrada. També prestaren sovinthostalatge als reis i a llurs corts.

Arquitectònicament el monumentconstitueix una mostra típica de l’art detransició del romànic al gòtic, transicióque s’aprecia sobretot a les voltes del

claustre i al cimbori del creuer. El gòticflorit senyoreja als finestrals i a lacobertura de l’església, a la galeria norddel claustre i al magnífic cimboricampanar del s. XIV.

El temple guarda les despulles de lareina Violant d’Hongria i de la seva fillaSança d’Aragó. Destaca també unaverge gòtica policromada, de GuillemSeguer (s. XIV) i la tomba dels senyorsde Guimerà.


6. Poblat ibèric delMolí d’Espígol

Municipi: TornabousUbicació: carretera direccióAgramunt

DESCRIPCIÓ

Jaciment arqueològic de primer ordredins del patrimoni històric català,construït per la tribu dels ilergetes entreels segles V i III a C. Constitueix undels millors exemples de

desenvolupament urbà a la zona deLleida i un dels exemples d’urbanismemés desenvolupat entre les poblacionsilergetes conegudes. A principis delsegle I a.C., el poblat fou definitivamentabandonat, ja que amb l’arribada delsromans, l’explotació del territoris’articulà de manera diferent a coms’havia fet fins aleshores.

Les excavacions arqueològiques s’hivan iniciar l’any 1970. Primer les va dur

a terme el Museu Diocesà de Solsona,i les va continuar, al llarg dels anyssetanta i vuitanta, la Universitat deBarcelona. El Museu Comarcal del’Urgell a Tàrrega explica la vida a lacomarca en aquell temps.


Municipi: AgramuntEstil: romànic català dels s.XII-XIII

DESCRIPCIÓ

Declarat Monument Nacional l’any1931, pertany al romànic català. Escomençà a construir a finals del segle

7. Conjunt monumentald’AgramuntEsglésia arxiprestalde Santa Maria

XII per la part dels absis i no s’acabàfins ben entrat el segle XIV ambl’aixecament del campanar a l’estilgòtic.Destaca la portalada principal que ésun dels més bells exemples de l’estilde l’escola lleidatana del romànic tardà.L’interior del temple és molt auster. La

planta és de tres naus acabades en tresabsis. El temple alberga dos retaulesbarrocs i una imatge gòtica en fustapolicromada del segle XIII de la Marede Déu dels Socors, patronad’Agramunt.


Municipi: Agramunt

DESCRIPCIÓ

Plaça quadrada i porticada pels quatrecostats construïda al segle XIX. És unade les primeres places de Catalunyaconstruïda de manera planificada

8. Conjunt monumentald’AgramuntPlaça Mercadal

segons un criteri urbanístic modern amb l’objectiu que els edificis que esconstruïren sobre els porxos configuressin un conjunt regular i uniforme encontraposició a les places porxades més tradicionals que s’articulaven generalmentd’una manera força arbitrària. A cada una de les cares corresponen vuit arcadesdels coberts de davant de les cases, que configuren un espai absolutamentsimètric i racional.


Municipi: VerdúÈpoca: s.XIIIEstil: transició del romànic al gòtic

DESCRIPCIÓ

Aquesta església situada al costat delcastell té una preciosa portalada

9. Conjunt monumentalde VerdúEsglésia parroquialde Santa Maria

romànica. A l’interior hi ha diferentsimatges religioses d’especialvalor,entre les quals destaquen la tallagòtica de la Mare de Déu en pedrapolicromada, unes rajoles amb larepresentació dels sants misteris, unatalla de Sant Flavià, patró de la vila, i unSant Crist de finals del s.XIII, en pedra

policromada. A l’altar es pot veure unretaule barroc tallat en fustapolicromada, considerat l’obra cimerade l’escultura catalana del s.XVII.

L’altar major de l’església va ser pintatal fresc per l’artista targarí JaumeMinguell.


Municipi: VerdúÈpoca: s.XIIDESCRIPCIÓ

Castell medieval obert al públic.Construït als segles XI i XII, fou elpalau dels abats de Poblet. La sevafunció era defensiva i residencial

10. Conjunt monumentalde VerdúCastell medieval

clerical. Destaca la torre del’homenatge que data del segle XI, téforma cilíndrica i està ubicada al migde l’edifici. Aquesta torre és tan altacom les dimensions del seu perímetrei té 25 m d’alçada. També s’ha dedestacar la notable sala senyorial gòticadel segle XIV anomenada de l’abatCopons. Aquesta sala es destinava arecepcions i capítols als segles XIV iXV. El castell també compta amb unssoterranis, un celler i un molí d’oli.

Primerament, el castell tenia funcionsdefensives. Posteriorment, sota eldomini del monestir de Poblet, va ser

la residència habitual dels abatsque s’estaven a Verdú.

L’any 1985 fou declarat Bé Culturald’Interès Nacional.


Municipi: Verdú

DESCRIPCIÓ

Assentament fortificat ilergeta del segleIII aC. Les excavacions iniciades l’any2002 han tret a la llum un poblat depetites dimensions amb una ocupaciómolt curta, que consta d’una fase úni-

11. Conjunt monumentalde VerdúPoblat ibèric delsEstinclells

ca. Es configura part d’un nucli ibèricd’una grandària estimable inferior als3000 m2 de superfície urbanitzadasituat al cim d’una elevació, benestructurat urbanísticament. Lasolidesa de la seva construcció i lacorrecció de la seva planificació urba-nística palesen que en un principi elnucli es basteix amb la voluntat de per-durar en el temps i no com unaocupació temporal i/o conjuntural.

S’han trobat quantitats importants deceràmica ibèrica i un taller de ferrer on

hi ha mostres del treball de la culturaibèrica relacionades amb les activitatsde la guerra.

El notable estat de conservació de latrama urbana de l’assentament així coml’existència d’una sola fase constructivadel segle III a. C., sensesuperposicions estratigràfiques ni demurs d’èpoques diferents, ofereix lapossibilitat d’estudiar aspectes tanrellevants com són els de l’estructuraciósocial en el món ibèric.


Municipi: TàrregaEstil: romànic civil s.XIIIDESCRIPCIÓ

Bell casal romànic civil del segle XIIsituat al carrer del Carme, en ple cen-tre comercial de Tàrrega. Té una mag-nífica façana de pedra: al pis de baixs’obre el portal adovellat i el primer pis

12. Conjunt monumentaldel nucli antic de TàrregaPalau dels Marquesosde la Floresta

presenta finestrals triforats. Actualmentés de propietat privada i pertany a laMútua Tàrrega, que s’hi allotja. Fouconstruït per la poderosa famíliaArdèvol, que provenia de la Segarra i

s’establí a Tàrrega, probablement ambla intenció de fer-hi un hospital per apelegrins.

L’any 1980 fou declarat Bé Culturald’Interès Nacional integrat dins elconjunt artístic.


Municipi: AgramuntUbicació: sortint d’Agramunt perla carretera que va a Tornabous (auns 5 Km)

DESCRIPCIÓ

Imponent torre de vigilància o de guaitade forma cilíndrica i d’uns 15 metresd’alçada. Data del s. XI i es trobasituada en el punt més alt de la serra

13. El pilard’Almenara

d’Almenara. El seu nom és àrab isignifica «torre de senyals». Són lesrestes d’un dels castells del Comtatd’Urgell. El lloc és únic a la contrada i lapanoràmica travessa obstacles de totamena i abasta l’infinit. Interiorment,presenta dos pisos tancats per voltes,més la part que baixa fins terra, tambébuida. L’aspecte actual de la torre ésproducte d’una restauració realitzada

l’any 1988. L’escala exterior és unafegit modern per tal de facilitar l’accés.

En aquest indret s’han trobat restesd’una necròpolis de la primera edat delferro. També hi ha les restes d’unaermita romànica de Sant Vicenç delsegle XII vora el pilar. En l’èpocamedieval, un poble s’aixecà a redós delpilar, però fou abandonat al cap desegles.


Municipi: MontclarUbicació: part alta del poble. A lavora de l’església parroquial deSant Jaume.Època: s.XI

DESCRIPCIÓ

Aquest castell medieval està obert alpúblic i està declarat MonumentHistoricoartístic.

14. El castell deMontclar

Està situat a l’entrada del poble deMontclar, per la carretera que uneixAgramunt amb Artesa de Segre.Segons sembla, el castell actuals’aixeca sobre les restes d’una antigatorre romana. La seva documentaciócomença l’any 981. La base del castellallotja una gran cisterna que recollia lesaigües de la pluja i es podia extrauredes d’un brocal situat a la primeraplanta. Els primers quatre metrescorresponen al segle XIII i la partsuperior als segles XV i XVI. L’últimareforma es produí l’any 1635.

Es tracta d’un gran edifici el qual, a partd’una funció purament defensiva,també servia de residència per als

senyors de la zona i de magatzems deles collites.

La pedra utilitzada i recollida de l’entorndel castell, és la pedra testimoni. Lapart més antiga del castell és la plantabaixa i la torre que hi ha al costat delgraner sembla que era la Torre del’Homenatge de l’antic i primitiu castelldel segle II. És de propietat privada ides de 1200 fins avui, tan sols cincfamílies han estat els seus propietaris:els Cabrera, els Ribelles, els Ponts, elsDespujol i des de 1986 els Miguel.


Ubicació: serra del TallatÈpoca: s.XIII

DESCRIPCIÓ

Santuari d’estil gòtic que data del s. XIII,situat en el mirador del Tallat a 787 md’altitud. La serra del Tallat és una serramítica que divideix físicament l’Urgellde la Conca de Barberà. El lloc

15. El santuari delTallat

constitueix un impressionant mirador dela zona. Al capdamunt de la serra, elsdevots de la parròquia de Rocallauraconstruïren l’ermita de Santa Maria delPuig del Tallat el 1354. La preciosaimatge de la Mare de Déu del Tallat,d’alabastre i amb les cares de Maria idel Nen Jesús de color negre, foutrobada al s. XV i el santuari passà adependre del monestir de Poblet.Aquesta imatge obrà prodigis i miraclesamb el temps i actualment es troba al’església de St. Llorenç, a Rocallaura.

El 1882 els monjos de Pobletabandonen el santuari i va ser a finals

dels anys 70 que el lloc es varecuperar i es va mantenir la devocióconvertint-se en el centre deperegrinacions. És un recinterectangular tancat amb una portad’accés de mig punt adovellada.Actualment compagina la funció deculte religiós i lloc d’oci i de visitacultural. L’any 1980 fou declarat BéCultural d’Interès Nacional dins elconjunt artístic.


Municipi: GuimeràUbicació: a 2 km de Guimerà, a laserra de la Bovera.Època: s.XII

DESCRIPCIÓ

Fou aixecat cap al segle XII com unaabadia cistercenca femenina i foureconstruït al s.XVIII. Al costat de

16. El santuari de laBovera

l’edifici es conserven les restes d’unatorre de guaita fortificada transformadaen la casa de l’ermità. Situat a 2 km deGuimerà, compta amb un mirador i unespai amb llars de foc.

Prop de la llera del riu Corb, hi ha uncarrer que surt de la cooperativa deGuimerà i dreça costa amunt al santuaride la Mare de Déu de la Bovera. LaBovera és el mirador privilegiat de totala comarca de l’Urgell. Al costat del’edifici es conserven les restes d’unatorre de guaita fortificada transformadaen casa de l’ermità. Actualment s’estàtreballant en la neteja d’un pati delsantuari de més de cinc-cents metresquadrats, que podria ser utilitzat com acamp de futbol per als visitants.

L’ermita actual, on s’hi fa un aplec eldilluns de Pasqua i el primer dissabtedel mes de setembre, s‘aixeca al costatde les restes d’un claustre romànic queformava part del monestir cistercenc dela Bovera, fundat el 1176 com a filialdel de Vallbona de les Monges. Al capd’uns anys, les religioses estraslladaren al peu del turó, prop del riu,on es conserven també les restes del

convent gòtic de Vallsanta, abandonatel 1589.


Municipi: Sant Martí de RiucorbÈpoca: s.XIVEstil: barroc

DESCRIPCIÓ

Situada a la plaça Major, és d’una solanau amb voltes de creueria. La plantaés del s. XIV reformada al s. XVII. Ésconeguda com a exemple d’estil barroc,patent en la magnífica portada que

17. L’església deSant Martí de Riucorb

flanquegen unes columnessalomòniques amb una delicadadecoració escultòrica. La capella lateralde la Mare de Déu del Tallat també ésbarroca, amb una cúpula el·líptica. El

campanar octogonal, aixecat a finalsdel XVIII, domina la vall del Corb. L’any1980 fou declarada Bé Culturald’Interès Nacional integrada dins elconjunt artístic.


Ubicació: al llarg de les terres deconreu de la comarca de l’Urgell ide les comarques veïnes: laSegarra, l’Urgell, les Garrigues, elPla d’Urgell, la Noguera...

DESCRIPCIÓ

Antigues construccions del’anomenada arquitectura popular, fetestotalment amb pedra, l’arquitectura deles quals es fonamentava bàsicamenten la volta de canó romana. La

18. Les cabanes devolta

necessitat de disposar d’un habitatgeel més proper possible a les finquesde conreu, per poder treballar méshores al camp, protegir els animals ianar guanyant noves terres laborablesals erms, va fer sorgir aquest tipusd’habitatge que es caracteritza per lautilització de la pedra nua: es col·locavala pedra en sec. Aquest tipus deconstruccions són molt interessants i

de diferents característiques. Hi hainteressants estudis sobre les cabanesque en certifiquen la seva peculiaritat iriquesa tècnica. A més de cabanes esconstruïen també altres tipus deconstruccions d’aquest tipus com lesbasses d’aigua, cisternes amb coberta,canals d’aigua, sitges...

Comarca de l’UrgellRecursos educatius de les Terres de Lleida 2

CRÈDITS

AUTORS INFORMACIÓ:

Jaume Samarra Pla (CRP Urgell) Teresa Vilalta Coll (CRP Urgell) Rosa Riu Canela (CRP Urgell)

FONTS:- Gran geografia comarcal de Catalunya. volum 9.- Institut d’Estadística de Catalunya. IDESCAT- Les nostres contrades. L’Urgell. Volum I. La geografia i

la població.- Les nostres contrades. L’Urgell. Volum II. La història.- Les nostres contrades. L’Urgell. Volum III. Costums i

tradicions la població.- Departament de Turisme, Consell Comarcal de l’Urgell

MAPES:Universitat de Lleida. Servei de CartografiaInstitut Cartògrafic de CatalunyaJaume Samarra Pla

FOTOGRAFIA:

Ara Lleida Consell Comarcal de l’Urgell

Constantí Torres Boch Jaume Samarra Pla Jordi Orobitg Clua

Núria Boleda Mas Teresa Vilalta Coll

COL·LABORACIONS:

Consell Comarcal de l’Urgell Museu Comarcal de l’Urgell

REVISIÓ LINGÜÍSTICA:

Teresa Arrufat Millan (Servei del Català de l’Urgell)

GRÀFIQUES:

Institut d’Estadística de Catalunya. IDESCAT

MAQUETACIÓ:

Jaume Samarra Pla

recursos educatius - xtec.cat · biografia glorificada de ramon de car-dona a través de nombrosos...

Documents