Recull de

Premsa

33ara DILLUNS, 21 DE SETEMBRE DEL 2015 cultura

Conferència de Carles Santos al Teatre RomeaCarles Santos serà l’encarregat d’inaugurar avui la temporada de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques, dedicada a fomentar el debat i la reflexió al voltant del fet cultural i teatral. L’artista de Vinaròs oferirà una con-ferència al Teatre Romea de Barcelona a par-tir de les 20 h.

83.000 euros pel primer contracte dels BeatlesUna còpia del primer contracte discogràfic signat per membres dels Beatles es va vendre ahir a Nova York per 83.000 euros. El docu-ment, del juny del 1961, correspon a la sessió per enregistrar a Hamburg el senzill My Bon-nie, que es va publicar sota el nom de Tony Sheridan & The Beat Brothers.

01. David Lynch va adaptar Dune, de Frank Herbert. UNIVERSAL 02. Solaris està basada en la novel·la de Stanislaw Lem. MOSFILM

03. El joc d’Ender, inspirada per Orson Scott Card. LIONSGATE

02

una tria cada vegada més recur-rent, en part gràcies a l’èxit comer-cial d’un primer llibre que convida l’autor a seguir traient-ne rendi-ment en futurs lliuraments. Una de les sagues pioneres i molt llegi-da és Fundació, d’Isaac Asimov a la dècada dels 50, que avança en pa-ral·lel als relats de robots i les no-vel·les de l’Imperi Galàctic. Tam-bé hi ha Dune –formada per sis no-vel·les de Frank Herbert–, que va ser adaptada al cinema per David Lynch “amb controvèrsia”, escriu Barceló. Tres sagues recents de gran repercussió són El joc de l’En-der, d’Orson Scott Card, Mundo-disco, de Terry Pratchett, i Cripto-nomicón, de Neal Stephenson.

El futur serà de les dones Una tendència a l’alça i amb bons exponents “Fins a la dècada dels anys 70, la ci-ència-ficció estava basada sobretot en física, química, enginyeria i bi-ologia –comenta Barceló–. L’entra-da de ciències més suaus com l’eco-nomia o la sociologia s’ha donat al mateix temps que creixia la pro-ducció escrita per dones”. L’autor recomana Tránsito (2001), de Con-nie Willis, i la “meravellosa” La ve-locidad de la oscuridad (2002), d’Elizabeth Moon. Entre els punts forts de les novel·les escrites per dones hi ha que “la relació de poder entre gèneres no és la mateixa”. Barceló cita La bella durmiente, de Sheri S. Tepper, versió ecologista, feminista i amb uns quants viatges temporals del clàssic de Charles Perrault.e

Una nit al Fòrum amb Tony Allen i Los Punsetes

des de l’Ànsia que cura (2014), un disc que també havia sonat en direc-te a la Mercè de l’any passat.

Mentre David Carabén es pre-guntava en veu alta si arribarien a omplir aquell espai tan gran, Tony Allen prenia possessió de l’escenari anomenat Esplanada. Gran senyor de l’afrobeat –del qual va ser cocre-ador–, Allen gaudeix d’un gran pres-tigi internacional i d’una fama reno-vada gràcies a freqüents col·labora-cions amb personalitats com el can-tant de Blur, Damon Alban. El seu, però, és un afrobeat diferent del del malaguanyat Fela Kuti. Camina a una velocitat més propera al down-beat que al funk inflamat i, proba-blement influït per textures del trip hop dels anys 90, esdevé una mena de mantra suau, hipnòtic i cool. El nigerià toca tan bé la bateria que sembla que només l’acariciï, mentre deixa que sigui el baix qui porti la veu cantant. Lluny de buscar l’ex-plosió amb els vents-metall, Allen construeix la seva música per capes, utilitzant la seva veu gruixuda i tranquil·la i els teclats i la guitarra per donar pinzellades de color aquí i allà. Així, i de mica en mica, va anar fent aixecar el públic.

Van agafar el relleu els madri-lenys Los Punsetes, que van re-forçar la seva provocativa pro-posta amb vídeos que funciona-ven com a comentari irònic de les seves cançons. Un encert, tenint en compte el seu plantejament escènic: la cantant Ariadna no mou ni un dit durant tota l’actu-ació mentre escup, impertèrrita i enmig de la tempesta sònica desfermada per les guitarres, lle-tres com Me gusta que me pegues, Arsenal de excusas o Opinión de mierda. Ja eren les dues de la ma-tinada quan The Suicide of Wes-tern Culture desplegaven la seva magnètica experimentació elec-trònica acompanyats d’incòmo-des imatges de la Guerra Civil.

Que no pari la música El BAM i Mercè Música encara tenen corda per a dies. Avui, a la plaça dels Àngels, l’alemany Mi-chael Rother tocarà el repertori de Neu! i les escoles de música su-perior prendran els escenaris de la plaça Sant Jaume i la catedral. El gran final de festa serà dime-cres, amb concerts a Ciutat Vella i a la platja del Bogatell.e

Els concerts del BAM i Mercè Música continuen fins dimecres

El Fòrum és un recinte que s’omple tard. Dissabte, fins que no van aca-bar els concerts de Ciutat Vella i de l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, no va començar el degoteig de gent, eminentment jove i amb notables ganes de gresca. Segons l’organitza-ció, hi van passar 20.700 persones. Alguns venien de veure els Crystal Fighters i altres de gaudir amb els concerts de Yasmine Hamdan, Den-gue Fever, Núria Graham o Vetiver. Davant la catedral, Maria Rodés ha-via substituït Maria del Mar Bonet, que no havia pogut cantar Alenar per una faringitis aguda.

A les onze en punt, uns enèrgics Nueva Vulcano ja eren dalt de l’es-cenari de l’amfiteatre del Fòrum atacant el repertori de Novelería (2015). Mentrestant, el públic ana-va arribant. Alguns es quedaven a corejar allò de “Hemos hecho cosas” i altres enfilaven el llarg camí de l’escenari de la plataforma marina, una mica despenjat dels altres dos. Allà els Mishima despatxaven amb seguretat les cançons ja molt roda-

BARCELONABORJA DUÑÓ AIXERCH

Una Sagrada Família simfònicaARA_BARCELONA. L’organista Juan de la Rubia va obrir el concert d’ahir de l’OBC a la Sagrada Família, el pri-mer de Kazushi Ono com a director titular. Després que De la Rubia interpretés una peça de Bernat Vivancos, van sonar Signals from heaven de Takemitsu; Exultate, jubilate de Mozart, amb la soprano Maria Hinojosa, i el Rèquiem de Fauré, amb el baríton Josep-Ramon Olivé, el Cor Jove de l’Orfeó Català i el Cor Madrigal.

MAY ZIRCUS / OBC

Kazushi Ono s’estrena com a director titular de l’OBC amb un concert al temple expiatori davant 1.800 espectadors

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

127000

14121

Diario

210 CM² - 25%

1112 €

33

España

21 Septiembre, 2015

ORFEO CATALA

CULTURAE M 252 EL MUNDO. LUNES 21 DE SEPTIEMBRE DE 2015

MÚSICA CONCIERTO

MOZART EN LA SAGRADA FAMILIA

ANA MARÍA DÁVILA BARCELONA Para el japonés Kazushi Ono (Tokio, 1960), «la música es como los tem-plos de piedra». Algo destinado a permanecer, inalterable y auténtico, ajeno a los vaivenes de la historia, por los siglos de los siglos. Precisa-mente por eso, el director de or-questa japonés hizo ayer del magno templo de Gaudí el escenario de su presentación como nuevo titular de la Orquestra Simfònica de Barcelo-na i Nacional de Catalunya (OBC).

El programa tenía un poco de to-do: creación actual y clásica y cómo no, el instrumento más idóneo para un templo, el órgano. Y así fue como arrancó, a las 19.30 horas, el concier-to. Con la música de uno de los nue-vos valores de la música catalana, Bernat Vivancos, y su obra Improvi-sation I, interpretada por el organis-ta titular de la Sagrada Familia, Juan de la Rubia. La música de Vivancos se expandió majestuosa por el bos-que de columnas del templo y cons-tituyó el mejor preámbulo para la ac-tuación de la orquesta.

En un escenario situado en el cru-cero de la iglesia, delante del altar mayor y decorado con un frontal de rosas blancas, Kazushi Ono comen-zó a ejercer su rol de titular dirigien-do, primero, al grupo de metales de la OBC en la interpretación Signals from Heaven I y II de su compatriota Toru Takemitsu. Luego llegó el turno del imperecedero Mozart y el mote-te Exsultate, jubilate, KV 158ª, que tuvo como solista a la soprano María Hinojosa, que fue ovacionada por el público tras un espectacular Aleluya.

Sin intermedio alguno, la OBC en-

tró en la recta final con el Réquiem de Fauré, que contó con la presencia del Cor Jove del Orfeó Català, el Cor Madrigal, el barítono Josep Ramon Olivé y la soprano María Eugenia Boix. Fue, sin duda, el momento más intenso de la velada; unos minutos de singular emoción durante los cua-les, música y arquitectura, el genio de Fauré y el de Gaudí, parecían ha-blar el mismo idioma.

JOSÉ MANUEL GÓMEZ MADRID Cuando Serrat venía a Madrid a principios de los años ochenta se montaban unas jams de cuidado en el Whisky Jazz o donde tocara, lo mismo ocurría cuando Paco de Lu-cía iba a Barcelona, los músicos de uno y otro se reunían a inventar. No puedo certificar que eso siga pasan-do. El cronista es un ceniciento que recorre la ciudad para entregar su crónica antes de convertirse en ca-labaza. Serrat viene acompañado de su eterno arreglista Ricard Mira-lles y el no menos eterno Kitflus. Es decir, los de toda la vida, los de con-fianza, completados por Vicente Cli-ment (percusión), David Palau (gui-tarras), y Rai Ferrer (bajo). La fecha parecía elegida por los amantes de las conspiraciones políticas. A un semana de las elecciones catalanas, a unos minutos de la final de balon-cesto. Serrat es como Gasol, univer-sal. Pero Serrat tiene una buena ex-cusa, ésta es la fecha que le dieron cuando suspendió los conciertos en

el mes de mayo, pidió perdón por el conflicto «con lo difícil que es lo de colocar a los hijos, a los nietos y al perro». Risas cómplices del abarro-tado palacio que fue ver aparecer al cantante y ponerse en pie. Pintan canas.

Joan Manuel tampoco tiene prisa, y se toma su tiempo en ser un buen anfitrión: pide perdón por los diez minutos de retraso y presenta su antología desordenada que cele-bra sus cincuenta años en el tajo de la canción y que le lleva de vuelta por el Caribe.

Así que empezaron con unos acordes como de jazz para que lue-go se transformara en El carrusel del furo. Una primeras canciones preñadas de nostalgia.

«Una noche de San Juan, Serrat volvió a su viejo barrio barcelonés. Es un barrio crecido sobre las lade-ras de Montjuïc, en su descenso ha-cia las antiguas rondas que rodea-ban el casco viejo de la ciudad. Ha-ce quince, incluso diez años, el

Poble Sec era para los barceloneses que no vivían en él una zona de tránsito entre la ciudad y el campo, entre la fachada normativa de la ciudad burguesa y la otra ciudad: la de uralita, cal y adobe. La ciudad de las barracas». Así comienza Mano-lo Vázquez Montalbán su librito de 1973 sobre Serrat. El retrato preten-de una aproximación a la edad de la inocencia del cantante pero soslaya que el escritor nació a unos minutos de allí y que para acudir a las ho-gueras de San Juan del Poble Sec, Manolo debía bajar a la calle de la Botella, rodear dos hogueras sepa-radas, una gitana, la otra no, reco-rrer la calle de la Cera, pasar por el bar de los gitanos del que siempre salía esa fascinante combinación de guitarra y palmas y salir a la Ronda de San Pau para llegar a una fronte-ra cuasi moral donde se juntan la diversión y el pecado. El Paralelo. Si cruzaba aquel Misisipi el niño Ma-nuel Vazquez se adentraría en el te-rritorio de Serrat , tan cerca y tan le-jos. Si alguna vez lo hizo, quedaría como la gran gesta de los niños de barrio que se pasan las tardes so-ñando en el balcón.

Cuenta Montalbán en ese librito, recientemente reeditado, que Serrat es un tímido que lo supera todo cuando se sube a un escenario. La primera vez que lo vi aún vestía de negro y llenaba el Alcalá Palace co-mo llena hoy el Palacio de los De-portes, o como se llame, y Serrat ya

era un veterano. Ahora viste de ne-gro como sus músicos pero luce una camisa de tonos azules. Tam-bien le ha cambiado el arreglo a Tu nombre me sabe a yerba que suena como a mariachi postmoderno.

Se puso serio para hablar de los niños y de la explotación infantil y de la vieja y huraña Europa y de los refugiados y luego se puso estupen-do para contar aquella canción Aho-ra que tengo veinte años que volvió a estrenar a los cuarenta cambian-do el título: Fa vint anys que tinc vint anys con la que descubrió que muchísimos cuarentones se identi-ficaban. Cuenta que a los catalanes les cuesta mucho tirar algo que fun-ciona bien y que aún no sabe como la va a titu-lar cuando cumpla los ochenta.

Escribió Montalbán en 1973 que Serrat ha conectado con millones de españoles Lo que no previó fue la magnitud de su influencia en lati-noamérica. De la Haba-na a la Tierra del fuego. Y todos los presentes se ponen de pie, de nuevo, para rendir ho-menaje a Para la liber-tad. Sonó la canción aragonesa que tanto nos recuerda a Labor-deta y que Joan Manuel tituló Cançó de bressol: «por la ma-ñana, rocío; al mediodía, calor; por la tarde, los mosquitos. No quiero ser labrador». Y la dejó fundida con Paraules de amor.

¿Y qué? El Serrat ¿Bien? Pues sí, y eso que me fui antes de la cere-monia de los bises, cuando acaba-ba de cantar Hoy puede ser un gran día. Aún le faltaban: Fiesta, Lucía, Penélope o Cantares.

MÚSICA JOAN MANUEL SERRAT

REGRESO A MADRID SIN PRISAS

El cantautor catalán hizo el primero de los conciertos suspendidos el pasado mes de mayo en el Palacio de los Deportes

SERRAT COMENZÓ CON UNOS ACORDES DE JAZZ QUE LUEGO SE TRANSFORMARON EN ‘EL CARRUSEL DEL FURO’

Serrat, en un momento de su actuación, anoche, en un abarrotado Palacio de los Deportes de Madrid. OLMO CALVO

Kazushi Ono, en la Sagrada Familia. MAY ZIRCUS /OBC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

925000

147877

Diario

259 CM² - 25%

9750 €

52

España

21 Septiembre, 2015

ORFEO CATALA

16 ELPAÍS Lunes 21 de septiembre de 2015

ESPAÑA

El “resurgir” de España, segúnAl-bert Rivera, presidente de Ciuda-danos, pasa por convertir las elec-ciones catalanas del 27-S en “unpunto de inflexión” basado en“conseguir unamayoría alternati-va que le frene los pies a ArturMas”.Más de 3.000 personas acu-dieron ayer al Auditori del Fòrum(Barcelona) para participar en elacto conmás afluencia de públicode la historia del partido.

“Esto no acaba el 27-S, empie-

za el 28. O reformamos España olos problemas volverán a resurgircada dos, tres y cuatro años”, ad-virtió Rivera. “España no va a po-der recomponerse si en Cataluñatenemos Gobiernos que trabajancadadía para romper la democra-cia española”, siguió Rivera trasla intervención de Inés Arrima-das, la candidata a la Generalitat.Ciudadanos podría ser, según nu-merosas encuestas, la segundafuerza política tras el 27-S.

El líder deUnió, Josep Antoni Du-ran, lamentó ayer que TV-3 no de-fienda los valores de la familia:“No encuentro ninguna serie denuestra televisión pública que re-fuerce el concepto de familia,másallá todo lo contrario”, dijo Du-ran, que no es la primera vez quecritica la parrilla televisiva. “Ledamosel presupuesto, también te-nemos que velar por que esté pre-sente una política integral de lafamilia”, remarcó.

3.000 PERSONAS EN EL MITIN DE CIUDADANOS

Rivera defiende que el 27-S sea un “puntode inflexión” para “recomponer España”

UNIÓ

Duran quiere familiasen la televisión

Iglesias ha dejado claro este finde semana que la candidaturade Lluís Rabell, formada por Po-demos, ICV, EUiA y Equo, necesi-ta ampliar el espectro de poten-ciales votantes para tener pesoen el Parlamento catalán a par-tir del 28 de septiembre. Prime-ro, pidió a los ciudadanos de iz-quierdas que no apoyen a Juntspel Sí, la lista impulsada por elpresidente de la Generalitat yencabezada por Raül Romeva.Ayer fue más allá.

El líder del partido emergenteapeló desde Sabadell a los electo-res que puedan sentirse tentadospor el bloque soberanista —quetendría mayoría absoluta segúnla encuesta de Metroscopia queEL PAÍS publicó ayer— no porquesean estrictamente independen-

tistas sino porque buscanuna fór-mula de oposición al Gobiernodel PP. “Entiendo perfectamen-te”, afirmó, “que muchos catala-nes quieran escapardeRajoy”. Pe-ro les pidió que se queden “paraechar a Rajoy todos juntos”. “EnEspaña hace falta un presidenteque escuche a Cataluña y yo quie-ro ser ese presidente”, proclamó.

Los maticesCatalunya sí que es Pot se en-frenta a dos dificultades. En pri-mer lugar, el desconocimientode su candidato, Lluís Rabell,quemotivó el desembarco de lascaras visibles del partido al com-pleto durante la campaña electo-ral. En segundo lugar, sus diri-gentes hacen equilibrios con la

cuestión territorial ante unos co-micios fuertemente polarizadosen torno al choque soberanista.

Pese a que sus estrategas,con Íñigo Errejón a la cabeza,han intentado desplazar el de-bate hacia los derechos socia-les, la candidatura ha tenido, fi-nalmente, que entrar al trapo, yel propio Errejón se ha compro-metido con la celebración de unreferéndum que, según dijo, se-rá “claro y catalán”. El secreta-rio de Política de Podemos norenuncia, no obstante, a su opo-sición a “la partida entre sor-dos” y la “Cataluña de blanco ynegro” y reivindica los múlti-ples “matices de la Cataluñareal” frente a “los incendiarios”.Entre esos matices Podemos se-guirá buscando su voto.

A una semana de las eleccio-nes catalanas y con la corrup-ción asomando casi cada díaen el debate electoral, el cabe-za de lista de Junts pel Sí,Raül Romeva, se vio obligadoayer a explicar cómo atajaráesa lacra si gana los comicios.Sus palabras sonaron a adver-tencia en toda regla a su com-pañero de filas, el presidentAr-tur Mas, por los escándalosque rodean a Convergènciadesde hace años.

“Si se demuestra que al-guien de mi candidatura, seaquien sea, ha hecho algo malhecho, tendrá que asumir im-placablemente la responsabili-dad”, dijo Romeva. Fue unode losmomentosmás destaca-dos del último gran debate decampaña, celebrado anocheen TV-3. La ausencia deMas ylas dificultades para fiscalizara suGobierno también centra-ron parte del coloquio.

Hasta la fecha, Romeva ha-bía eludido dar explicacionessobre posibles malas prácti-cas argumentado que él no haformado parte de los Ejecuti-vos de CiU. En un intento deevitar fugas de voto indepen-dentista hacia la CUP, Rome-va insistió en que la corrup-ción no quedará impune.

Sus explicaciones no con-vencieron a ninguno de susrivales. El socialista MiquelIceta pidió explícitamenteque Mas asuma las responsa-bilidades si se demuestra queCDC se financió de forma irre-gular.

Lluís Rabell, de CatalunyaSí que es Pot cuestionó la vo-luntad del presidente autóno-mo de hacer frente a las ma-las prácticas. También acusóaRomeva de querer “recondu-cir” a través de Junts pel Sí “elpartido del 3%”. Inés Arrima-das, de Ciutadans, insistióuna decena de veces en queCDC tiene hasta 15 sedes em-bargadas judicialmente paradar respuesta a una eventualcondena por el caso Palau.

Por primera vez desde 1980todas las formaciones políti-cas catalanas con represen-tación en el Parlament se en-frentan a unas eleccionescon un nuevo cabeza de lis-ta. Esta renovación de lide-razgos no se ha traducidoen el ascenso de personali-dades carismáticas y con no-toriedad pública. Al contra-rio, los partidos han decidi-do colocar en primera líneaa candidatos de perfil bajo ydesconocidos por una por-ción importante del electo-rado.

La escasa notoriedad delos candidatos se hace aúnmás patente si se comparacon los anteriores comicios.En las últimas seis eleccio-nes autonómicas los candi-datos han sido, de media,desconocidos por aproxima-damente un 15% del electo-rado. Sin embargo, en estaocasión, esta cifra se ha mul-tiplicado por tres, ascen-diendo a casi el 50%.

A priori podría pensarseque un escenario de ruptu-ra política como el que esta-mos viviendo, con unos par-tidos cuyas marcas cotizana la baja, debería haber ani-mado a las formaciones polí-ticas a optar por liderazgoscarismáticos. Y es que cuan-do los partidos son débiles ono gozan de credibilidad,los votantes dejan de guiar-se por las siglas del partidoy centran más su atención alos atributos del líder.

Sin embargo, lo opuestoparece estar ocurriendo enCataluña. Los estudios indi-can que los catalanes cadavez tienen menos en cuentala valoración de los líderes ala hora de decidir su voto.Una posible explicación almenguante peso del candi-dato tiene que ver con la po-larización de la oferta departidos generada por elproceso soberanista.

Debido a ello, los votan-tes están hoy más condicio-nados por factores ideológi-cos e identitarios que porelementos más coyuntura-les como el atractivo del can-didato.

La presiónfuerza aRomevaa prometermano dura conla corrupción

DIARIO DE CAMPAÑA

¿El candidatoimporta?

Iglesias busca apoyos entrelos simpatizantes de Mas

ELECCIONES EN CATALUÑA27-S

PODEMOS. La formación emergente cambia de estrategia

Iglesias (izquierda), ayer en Sabadell con el candidato de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell. / Q. GARCÍA (EFE)

LLUÍS ORRIOLS

FRANCESCO MANETTO, BarcelonaPablo Iglesias busca superar la preocupación porlas encuestas que vaticinan un resultado modestopara la candidatura Catalunya sí que es Pot y tratade encontrar la fórmula para remontar en la rectafinal de la campaña catalana. El líder de Podemos

ha intentado afinar el mensaje, y ha pasado de sor-tear el debate soberanista a pedir el voto de lossimpatizantes de la lista de Artur Mas. Podemos hacapitalizado la campaña del 27-S con una presenciaconstante en los actos, pero quiere evitar que unresultado decepcionante repercuta en las generales.

DEBATE DE TV-3

Rivera (derecha), con Arrimadas en el mitin en Barcelona. / G. BATTISTA

MIQUEL NOGUER / MAIOL ROGERBarcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

1504000

202165

Diario

169 CM² - 15%

6165 €

16

España

21 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUÑALUNES 21 DE SEPTIEMBRE DE 2015

Catalunya@elpais.es | ccaa.elpais.com/ccaa/catalunya.html | elpais.cat

Raül Romeva: “No he formadoparte del Gobierno, pero haycosas que no hubiera hecho”.

Ramon Espadaler: “Nosotros síque defendemos la gestión delGobierno de CiU”.

Miquel Iceta: “Por primera vezen la historia el candidato apresidente no viene al debate”.

Antonio Baños: “Es bastantemás fácil pensar que Cataluñapodrá pagar las pensiones queno que lo podrá hacer el Reinode España”.

Lluís Rabell: “Según los inspec-tores el fraude fiscal se eleva a16.000 millones de euros. Estoda para mucho”.

Miquel Iceta: “Señor Romeva,¿puede garantizar que si sedemuestran los casos de corrup-ción el presidente Mas asumiráresponsabilidades?”.

Raül Romeva: “Si se demuestraque alguien de mi candidatura,sea quien sea, ha hecho algomal hecho, tendrá que asumirimplacablemente la responsabili-dad”.

Xavier García Albiol: “Lasprestaciones sociales y la estabi-lidad económica del país depen-den del 27-S”

Inés Arrimadas: “CiU, de facto,ha gobernado en España por-que han aprobado Presupues-tos y reformas estructurales”.

Las frases del tercerdebate de la campaña

Los catalanes tuvieron ocasiónde ver ayer en TV-3 el tercer yúltimo gran debate televisado pa-ra las elecciones el 27 de septiem-bre. Pudieron conocer qué ofre-cen los partidos para resolver elconflicto catalán y las medidasmás inmediatas que piensan to-mar si gobiernan. Sin embargo,no pudieron ver un balance por-menorizado de los últimos cua-tro años, dado que Artur Mas,candidato de Junts pel Sí a presi-dir la Generalitat y presidentedesde 2010 volvió a delegar supresencia enRaül Romeva. La au-sencia de Mas marcó buena par-te de un debate en el que la soste-nibilidad de las pensiones en unaCataluña independiente y los re-cortes redondearon la discusión.

Nadamás comenzar el progra-ma moderado por Mònica Terri-bas, el candidato del PSC, MiquelIceta, abrió fuego por la ausenciade Mas: “Es la primera vez queno comparece el candidato a pre-sidir la Generalitat”. “El debateha quedado amputado”, lamentó.El candidato del PP, Xavier Gar-cía Albiol fue todavía más duro y

habló de “estafa democrática”, altiempo que aventuró que “si el27-S gana Junts pel Sí el señorRomeva desaparecerá y aparece-rá el señor Artur Mas, a quientenían escondido”.

Sin embargo, fue la corrup-ción política lo que encendiómásel intercambio de reproches en-tre los candidatos. Y fue en estepunto cuando Raül Romeva tuvoque abandonar la actitud defensi-va que le ha caracterizado ante-

riormente. Hasta la fecha se ha-bía escapado de dar explicacio-nes argumentado que él no haformado parte de los gobiernosde CiU y limitándose a adverten-cias genéricas, culminadas conuna frase: “Tolerancia cero con lacorrupción”. En un intento de evi-tar fugas de voto independentistahacia la CUP, Romeva fue másconcreto ayer para insistir enque la corrupción no quedará im-pune. “Si se demuestra que al-

guien de mi candidatura, seaquien sea, ha hecho algomal, ten-drá que asumir implacablementela responsabilidad”, dijo.

Sus explicaciones no conven-cieron a ninguno de sus contrin-cantes. En el caso deMiquel Iceta(PSC) pidió explícitamente queMas asuma las responsabilidadesen primera persona si se demues-tra que CDC se financió de formairregular. Lluís Rabell, de Cata-lunya Sí que es Pot, cuestionó la

voluntad de Mas de hacer frentea las malas prácticas. “Desde elmovimiento vecinal hemos sidolos primeros en ejercer la acusa-ción popular por el Caso Palau,en cambio, el que va de númerocuatro de Junts pel Sí [ArturMas] ejerce como acusación dehuelguistas”, dijo. Rabell tam-bién culpó a Romeva de querer“reconducir” a través de Juntspel Sí “el partido del 3%”. La can-didata de Ciudadanos, Inés Arri-madas insistió una decena de ve-ces en que CDC tiene hasta 15 se-des embargadas judicialmentepara dar respuesta a una even-tual condena por el Caso Palau.

Esta discusión dejó en un se-gundo término durante buenaparte del debate el carácter deplebiscito independentista del27-S. En este punto los principa-les choques fueron entre Romevay el candidato del PP, Xavier Gar-cía Albiol, así como con MiquelIceta, del PSC.

Las pensiones volvieron a serprotagonistas del intercambio dedatos. Romeva apuntó que enunaCataluña independiente esta-rían garantizadas porque “Espa-ña tiene un déficit de 80.000 mi-llones de euros y Cataluña un su-perávit de 25.000 millones de eu-ros”, dijo, haciendo balance delos últimos 15 años. Baños añadióque quien se debe preocupar porel futuro de las pensiones es elEstado si Cataluña se independi-za.

Albiol usó la cifra del últimoaño para rebatir y sostener quelas pensiones no estarían garanti-zadas porque Cataluña arroja undéficit de 3.000 millones. Iceta yArrimadas también alertaron delriesgo para las prestaciones.

ELECCIONES EN CATALUÑA

» INCERTIDUMBRE POR LOS CAP. Elnuevo modelo de gestión de los CAP hadespertado el recelo de los médicos, que ven fiscalizado cada paso que dan ensus consultas en favor de la eficienciaeconómica. PÁGINA 4

La presión del 27-S obliga a Romevaa advertir a Mas contra la corrupción

27-S

» DONACIONES. La ley catalana detransparencia impulsada por CiU, y envigor desde el 1 de julio, mantiene opa-cas las donaciones de empresas a lasfundaciones afines a los partidos políti-cos. PÁGINA 3

MIQUEL NOGUER / MAIOL ROGER, BarcelonaA una semana para las elecciones y con lacorrupción asomando casi cada día en el de-bate electoral, el cabeza de lista de Junts pelSí, Raül Romeva, se vio obligado ayer a expli-car cómo atajará esta lacra si gana las eleccio-

nes. Sus palabras sonaron a advertencia entoda regla a su compañero de filas, ArturMas, por los escándalos que rodean a Conver-gència Democràtica desde hace años. “Si sedemuestra que alguien de mi candidatura,sea quien sea, ha hecho algo mal hecho, ten-

drá que asumir implacablemente la responsa-bilidad”, dijo. Fue uno de los momentos cul-minantes del último gran debate de campañacelebrado anoche en TV-3. La ausencia deMas y las dificultades para fiscalizar a su Go-bierno también centraron parte del coloquio.

De Izquierda a derecha; Arrimadas (C’s), Rabell (Catalunya Sí que es Pot), Iceta (PSC), Romeva (Junts pel Sí), García Albiol (PP), Espadaler (UDC) y Baños (CUP). / ALBERT GARCIA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

129000

25725

Diario

1131 CM² - 100%

10610 €

1

España

21 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE SETEMBRE DEL 201536 | Cultura i Espectacles |

L’APUNT

Vic, pulmómusical del país

La creativitat i empenta musical que, d’ençà d’uns me-sos, torna a tenir la comarca d’Osona és palpable en ca-da racó del Mercat de Música Viva de Vic. Artistes comObeses (Tona), Nyandú (la Torre d’Oristà) i Núria Gra-ham (Vic) omplint a vessar la plaça Major de la vila i es-deveniments off-mercat com el quasi llegendari FestivalHoteler o l’irreverent Sugar Illegal Fest exhibint un plan-

ter de bandes osonenques en constant renovació i ambtresors permanentment a descobrir. Una ciutat, també,amb un auditori i una jazz cava de primera i una botigade discos, Martulina Divina, que es manté indubtable-ment –convé recordar-ho!– entre les millors del país.Vic, i Osona, continuen funcionant, i per molts anys,com un dels pulmons musicals del país.Guillem Vidal

Programada al’Atlàntida enprime time, lacantant valle-sana Bikimel

va estrenar dissabte a Vic Morird’un llamp, un disc que agafa elnom d’un poema de Vinyoli(“Morir d’un llamp és el quevull, no pas al llit, ans a plebosc, entre les bèsties”) i quearriba dos anys després d’undisc, Farrera, que ha marcat unevident punt d’inflexió en lacarrera de Vicky de Clascà.

Molt menys nerviosa del quesol ser habitual en ella, Bikimelva comparèixer amb un pianoper cantar tota sola els versos deVinyoli (El borni) i, ja reforçadaper un sextet amb il·lustres es-cuders com Xavi Lloses (teclats)i David Soler (guitarra i pedalsteel), va tornar per un instant aFarrera per, a continuació, repas-sar a fons les cançons de Morird’un llamp, entre les quals n’hi hade notables (Infla les veles), irre-llevants (Sunny sunday) i curio-ses (una versió en italià de L’ho-me del carrer de Pi de la Serra).

En les últimes hores al 27èMercat de Música Viva de Vic,d’altra banda, van sobresortirdesafiaments jazzístics com elSAI Trio d’Agustí Fernández i la

Cadena Tròfica de Joan Díaz iDavid Mengual; un recital a laplaça Major d’un grup de la veïnaTona, els cada vegada més tea-tralitzats Obeses, que s’envalen-

teixen com més nombrós és elpúblic per al qual toquen, i, enuna Jazz Cava a rebentar, el con-cert d’una històrica i combativacantautora folk: la texana Miche-

lle Shocked, immersa en unagira catalana que, de tan llarga,li recorda –va dir– la lletra delBack in the USSR dels Beatles.

Precedida per la desenfrenadaactuació de Lach, un heroi del’antifolk amb qui comparteixamistat des de fa trenta anys,Shocked va fer un recital escan-dalosament curt, però farcitd’alguns dels moments més cor-prenedors d’aquests dies a Vic,amb dos dels seus grans clàssics(The L&N don’t stop here any-more i Anchorage, interpretatsamb el compromís de l’audiènciaque no hi hauria mòbils gravant-la) lleugerament desconstruïts iamb tanta vigència com quan vanser publicats, el 1986. Va admetreque l’única cosa que sabia dir encatalà era governem-nos, vaagrair als “indignats” la influènciaque van tenir en les protestes alsEUA del 2012, va carregar contraGoogle i va mig excusar-se, final-ment, per unes polèmiques de-claracions contràries al matri-moni gai etzibades fa dos anysque ningú ha acabat d’entendremai a sant de què van venir.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònicamúsica

Bikimel entre llamps

La cantant vallesana Bikimel, acompanyada per Xavi Lloses, en la presentació dissabte a la nit al TeatreAtlàntida de Vic del seu nou disc, ‘Morir d’un llamp’ ■ PERE MASRAMON

GuillemVidal— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Vic

El bosc interior de la Sa-grada Família va vibrarahir en un esclat de músi-ca que va servir per inau-gurar, amb tots els fastos,la nova temporada de l’Or-questra Simfònica de Bar-celona i Nacional de Cata-lunya (OBC). Va ser unconcert excepcional, laprimera vegada que es vafer dins el temple gaudiniài, a més, suposava l’estre-na del nou director titular,el japonès Kazushi Ono.Amb la flaire d’esdeveni-ment surant en l’aire,

doncs, i un públic integratper 1.800 ciutadans agra-ciats en un sorteig, en elconcert hi va haver la pre-sència de diverses autori-tats –el conseller de cultu-ra, Ferran Mascarell, il’ambaixador Koshikawadel Japó, entre d’altres–,però també de personali-tats del món cultural, comara l’escriptor Vicenç Vi-llatoro i el president delConca, Carles Duarte.

El concert va començaramb una peça de BernatVivancos per a orgue, Im-provisation I, que vatransformar la nau en unlloc gairebé fantasmagò-ric, amb unes harmoniesdissonants, marca del se-gle XX, i hi va seguir unaaltra obra contemporàniade Takemitsu. L’alegria va

arribar amb Mozart i elseu Exultate, Jubilate,moment en què l’OBC varessonar per tots els ra-cons de l’edifici. Segons elprograma de mà, la rever-beració és d’onze segons!

El Cor Jove de l’OrfeóCatalà i el Cor Madrigalvan donar la mesura del’enormitat de la SagradaFamília amb les sevesveus angelicals en el Rè-quiem de Fauré. El bàl-sam: el Pie Jesu, que vaacaronar la jove sopranoM. Eugènia Boix. Tot i queper al repertori simfònicno és l’indret ideal, sí queseria bo poder gaudir méssovint d’aquest escenariesplèndid per altres con-certs, com ara els quel’OBC ofereix amb granèxit a la platja. ■

Valèria GaillardBARCELONA

Àngels a la Sagrada FamíliaL’OBC estrenatemporada i directoren un concertexcepcional

Un moment del concert, ahir al vespre, a la Sagrada Família ■ ELISABETH MAGRE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

133000

23625

Diario

429 CM² - 40%

2736 €

36

España

21 Septiembre, 2015

ORFEO CATALA

1,20€DILLUNS • 21 de setembre del 2015. Any XL. Núm. 13681 de l’AVUI / Any XXXVII. Núm. 12551 d’EL PUNT www.elpuntavui.catBAR

CELO

NA

FALTEN06DIES

1344

95-1

1180

23w

1688

41-1

1170

18wL’ESPORTIU

Els blaugrana guanyen amb rotacions igols de Messi (2), Neymar i Bartra (4-1)

El Barça no brillaperò fa la feinacontra el Llevant

Messi, de penal, marca un dels seus gols ■ S.V. / REUTERS

Futbol

DESCENS · El primer ministreperd terreny a causa del rescat iafronta un mandat impopularmarcat per més austeritat

Tsipras aguantala retalladaRESISTENT · Syriza torna aguanyar les eleccions i podràgovernar repetint el mateixpacte de l’anterior legislatura

EUROPA - MÓN P31-32

Junts pel Sí concentra els atacs dels partits del ‘no’ en l’últim debat

Els set caps de llista abans del debat de TV3, el darrer que faran en la campanya del 27-S ■ ANDREU PUIG

Foc creuat contra Romeva

P4-5

P4-15

21. Perquè els bancs no marxaranEls arguments del sí Andreu Mas

Unionistes per la independènciaEl món ens mira Germà Capdevila

Candidat de Catalunya Sí que es Pot

‘‘Si Artur Mas ésincòmode pera Junts pel Sí,que emvotina mi”

Entrevista Lluís Rabell

Una mirada a fora Gemma C. Serra

On hi ha voluntat, hi ha un camí

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

133000

23625

Diario

1480 CM² - 138%

11331 €

1,4-5

España

21 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

4 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE SETEMBRE DEL 2015

Ho demana enuna entrevistael candidat deCatalunya Síque Es Pot

Els de Vilafrancai la Vella tornena signar un altreduel impagablea Tarragona

“Si Mas ésincòmode pera JxSí, que emvotin a mi”

Una jornadaper a lallegendadels castellsNacional

El debat electoral d’ahir aTV3, l’últim que es farà enaquesta campanya electo-ral, es va convertir en unpim-pam-pum de totscontra Raül Romeva itambé contra Artur Mas,que va rebre moltes anda-nades perquè no “dóna lacara” i no fa balanç del’obra de govern. L’ombrade la corrupció del 3%,que va ser una de les ar-mes de Catalunya Sí quees Pot i de Ciutadans, i eldiscurs de la por sobretotper part del PP, també vancentrar bona part de ladiscussió a set bandes.

Com ja havia estat ha-bitual en els dos anteriorsdebats, el candidat deJunts pel Sí va ser el blancde les crítiques de la majo-ria de les formacions, quevan intentar vincular-loamb les polítiques de les“retallades del govern deCiU” i posar en contradic-

ció que un home d’esquer-res, com Romeva, va debracet en una llista ambArtur Mas. “Vostè desapa-reixerà, s’apartarà i dei-xarà pas a Mas a la presi-dència”, li va retreure elcap de llista del PP català,Xavier García Albiol,mentre que Miquel Iceta(PSC) va lamentar que ésel primer debat de la tele-visió pública on no partici-pa un presidenciable.

El cap de cartell de JxSíva reconèixer que si haguésestat a l’executiu “hi ha co-ses que hauria fet diferentsi altres que no hauria fet”,però sobretot va subratllarque aquestes eleccions vansobre el referèndum que noes va poder fer. “Em semblafonamental que per unavegada prevalguin els inte-ressos de la gent”, va re-matar Romeva, que du-rant bona part de la sevaintervenció es va queixarque el PP i Ciutadans maiescolten els argumentsper millorar Catalunya.

Precisament la candidatade C’s, Inés Arrimadas,també va atacar a la jugu-lar de Convergència, Mas ide la candidatura de Juntspel Sí pel fet de tenir “quin-ze seus embargades”, mo-ment en què Romeva li varecordar els casos que hanesquitxat la seva organit-zació com els de Jordi Ca-ñas i Javier Nart.

En aquest mateix con-text, Lluís Rabell, de Síque es Pot, va destacar queen el seu programa electo-ral porten la proposta defer una auditoria de la Ge-neralitat i va censurar queMas no s’hagi personatcontra el cas Palau.

La por de les pensionsGarcía Albiol també vatreure l’espantall de la por,un escenari que el PP i elgovern espanyol han ex-plotat les últimes setma-nes i també en plena cam-panya electoral. Albiol vaassegurar que les pen-sions no estaran garanti-

des en una Catalunya in-dependent, una afirmacióque va secundar Arrima-das, que va pujar al carrode les amenaces. Tant Ro-meva com el candidat de laCUP, Antonio Baños, van

negar-ho taxativament:“Potser allà on no estan as-segurades és al Reino deEspaña”, va ressaltar elcap de cartell de l’esquerraindependentista, que vaser el més irònic dels set

protagonistes. Fins i tot vaconvidar a “ballar” MiquelIceta quan tots dos es vanenganxar sobre les rela-cions entre Catalunya i Es-panya, i el socialista vamantenir que encara te-

Marc BatallerBARCELONA

Tots contra RomATACS Els partits critiquen que elpresident s’amagui darrere del cap dellista de JxSí ASPECTES La corrupció iel discurs de la por del PP i C’s tambécentren bona part del debat electoral

Romeva saludant Albiol, ahiren el debat de TV3, al davantde Rabell i Iceta ■ ANDREU PUIG

Raül RomevaJUNTS PEL SÍ

b Va ser qui pitjorpapereta va tenirpels retrets que lidedicaven la restaper la seva presènciai l’absència d’ArturMas. Romeva, comés habitual, vaintentar esquivarla gestió de CiU.Incòmode peraquesta qüestió,va mostrar la sevamillor oratòria al’hora de defensarla independència.

Miquel IcetaPSC

b Amb una retòricatranquil·la isimpàtica, vadedicar-se a enfocarel discurs en contrad’Artur Mas. Vadedicar alguns mocsa Raül Romeva i ambel pas del debat esva anar destapant.Fidel a la sevamanera de ser, varecórrer a frasesgracioses com lad’“‹el coco malo yla bruja Pirula›”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’1x1 dels candidats Per D. Brugué

Xavier G. AlbiolPP

b Fidel al seu estil,va interrompre laresta de candidatscontínuament,defensant ambvehemència la sevaveritat. Va tornar aexhibir el discurs dela por, amenaçantamb els ‘corralitos’i la inestabilitatfinancera. Amb unpunt teatral, vaexhibir gràfics queels altres partits noes van creure.

Lluís RabellSÍ QUE ES POT

b Un dels que mésinadvertits va passar,tret de l’enganxadaque va tenir ambBaños. Ha anatmillorant en oratòria,però ahir va donar lasensació d’estar a labanqueta. Això finsque va treure elcaràcter, quan vaposar-se massanerviós, va fer callarAlbiol i va dir-li queno li interessa res delque li pugui dir.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

133000

23625

Diario

1480 CM² - 138%

11331 €

1,4-5

España

21 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Nacional | 5EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE SETEMBRE DEL 2015

Els ciutadans notemen el sí ni el no

L’APUNT unió. I l’obligació dels partits és acceptar el veredicte igestionar el resultat perquè s’apropi tant com siguipossible al sentiment de la majoria. Però, és clar, aixòés el més difícil de la política. El més fàcil és atiar lapor de sortir d’Europa, de la ruïna econòmica, de per-dre la llengua i la identitat o de la immigració. Tristademocràcia de la por, la d’aquests dies de campanya.Xavier Miró

Totes les enquestes demostren que a Catalunya hi hauna majoria favorable a un referèndum per decidir sies vol la independència o continuar formant part d’Es-panya. La majoria dels catalans no tenen por. Els ciu-tadans independentistes acceptaran la decisió de lesurnes si no validen la separació. Els ciutadans unionis-tes acceptaran la decisió de les urnes si no validen la

i algun interès podia suscitar la retransmissió d’ahirde TV3 dels actes compensatoris per la Via Lliure eracomprovar si el candidat del PSC, Miquel Iceta, torna-

va a ballar. Abans, però, vam haver d’empassar-nos gairebéuna hora del míting dels socialistes de la Festa de la Rosade Gavà –en diferit–, en què vam veure Xavier Sardà, Pe-dro Sánchez i el mateix Iceta. La cadena va optar per noposar cap presentador ni cap veu. Simplement va anun-ciar, en una pantalla en negre, que la Junta Electoral Cen-tral (JEC) obligava a retransmetre els mítings i tot seguit java emetre les imatges dels socialistes amb dues càmeres.Vaja, per adormir les ovelles. En tot cas TV3 va complir laresolució perquè la JEC no parlava de fer bon periodisme,sinó simplement de compensació perquè considerava quela mobilització de la Diada va ser electoral. El minut d’or,com deia, es va produir al final quan Iceta sí que va tornar

a ballar. Es va mostrar més contingut que les anteriors ve-gades en què s’havia deixat anar amb Don’t stop me nowde Queen. Aquest cop va moure els malucs amb Tina Tur-ner i When de heartache is over, encara que la cadena vaacabar tallant l’espectacle. Llàstima. Després va ser el torndel PP, que gaudia de 53 minuts. El problema és que el mí-ting de Badalona no va durar tanta estona i TV3 va haverd’oferir una bona estona l’entrada de Mariano Rajoy i Xa-vier García Albiol a la plaça. Un despropòsit. Tot seguit vanparlar Alícia Sánchez-Camacho, Albiol i Rajoy.

Catalunya Sí que es Pot, que tenia 40 minuts, va sermés original. Només es va emetre la part final del parla-ment de Lluís Rabell a Sabadell i després va cedir l’espai arepresentants de la sanitat i sindicals. Això sí, sense capmena de muntatge perquè, fins i tot, es va veure com Rabelli Pablo Iglesias acabaven el míting i la gent anava desfilantcap a casa fins que van aparèixer els ponents. La coalició,però, va enviar una queixa a TV3 perquè “unilateralment” vaemetre part del míting i no va dedicar tots els minuts a lesassociacions socials, com volia Catalunya Sí que es Pot. Fi-nalment C’s va tenir una quota de pantalla de 31 minutsamb l’acte central a Barcelona en què només va aparèixerAlbert Rivera. Inés Arrimadas ni hi va sortir. Zero patatero.

El programa de la Via Lliure va tenir una audiència mitja-na de 448.000 espectadors. Avui sabrem les audiències del’especial d’ahir i serà el moment de comparar. Sense risca equivocar-me, la golejada pot ser antològica.

S

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

I Miquel Icetava ballar a TV3

El míting del PP a Badalona, retransmès ahir a la tarda perTV3 en compliment de la decisió de la Junta Electoral ■ A. PUIG

MarcBataller

nia molta energia per ne-gociar. “La gent està moltfarta”, li va etzibar Baños.

Per la seva banda, elcandidat d’Unió, RamonEspadaler, que no va en-trar gaire en el cos a cos, va

defensar que la “democrà-cia és més que un sí o unno” i va censurar que Con-vergència hagi adoptat elprograma d’ERC.

Si Espadaler va defugirla baralla dialèctica, Al-

biol i Rabell sí que van te-nir una tensa picabarallaquan parlaven de corrup-ció i el cap de llista de Síque es Pot va dirigir-se al’exalcalde de Badalona i liva exigir cridant que ca-

llés: “No m’interessa elque diuen els amics deBárcenas”, va exclamar.

Un altre dels focusd’aquests comicis és si elnou país es quedaria fo-ra de la Unió Europea.Arrimadas i Albiol vanassenyalar que no hi hacap mena de dubte queuna Catalunya indepen-dent perdria tots els

drets i seria expulsadad’Europa. Una hipòtesique durant aquesta cam-panya C’s, el PP i tambétots els sectors espanyo-listes han repetit deldret i del revés.

Romeva, però, va voler“tranquil·litzar” la gent iva apuntar que és impos-sible que els ciutadans ca-talans perdin la condiciód’europeus i, per tant, maino quedaran fora de laUnió Europea. Baños vadestacar que una comuni-tat autònoma no pot mar-xar d’Europa i només po-dria ser si l’Estat reconeixel nou país català. ■

meva i MasL’exministre de Relacions Ex-teriors i de Defensa de Letò-nia, Artis Pabriks, va donarahir suport al procés català através d’una piulada i va re-marcar que una Catalunya in-dependent no quedaria forade la UE. Pabriks, que actual-ment és eurodiputat, va asse-gurar: “Si els catalans voten afavor de la independència noveig cap regulació a la UnióEuropea que els pugui ex-cloure automàticament. Algúté més informació?” Precisa-ment la continuïtat o no deCatalunya a la UE ha estat undels temes centrals en la pri-mera setmana de campanyaelectoral. Pabriks va formarpart del govern de ValdisDombrovskis, el vicepresi-dent de la Comissió Europeaque la setmana passada vaassegurar que Europa novol interferir en el 27-S.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Suport d’unexministrede Letònia

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El cap de llista deJxSí manté quehauria fet cosesdiferents al govern

Inés ArrimadasCIUTADANS

b Va volerreivindicar davantles càmeres elprotagonisme queno té en la sevapròpia campanya,eclipsada per AlbertRivera. Cohibida alprincipi, va fer comel PP i va brandarel discurs de la pori l’expulsió deCatalunya de la UE.Quan volia serincisiva acabavatrepitjant els altres.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Antonio BañosCUP

b Per primeravegada va dirigir partdels atacs a Sí quees Pot i a la promesade diàleg de PabloIglesias. Incisiu,irònic i directe, vaparlar poc peròquan ho va fer vadeixar anar diversesperles i va ser l’únicque va animar unamica el debat.Tot i reconèixerla mandra que lifan certes coses.

R. EspadalerUNIÓ

b Va anar a laseva, però va tenirdificultats perdespenjar-se dela gestió de CiU imarcar perfil propi.Segurament va serdels candidats quemenys atacs varebre, tot i quealguns van sersagnants, com el deCiutadans, que li varecordar els malsresultats que se lipronostiquen.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

133000

23625

Diario

1480 CM² - 138%

11331 €

1,4-5

España

21 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE SETEMBRE DEL 2015 | 19

LleidaMés d’un milerde persones esconcentren a Sosesper homenatjar elsciclistes atropellats

Els ciclistesdemanenrespecte ala carretera

Òscar Ordeig Cap de llista del PSC a Lleida

VIABILITAT · “El 28-S ningú proclamarà la independència des del balcó i els que prometen això enganyen els electors permantenir-se al poder” DESEQUILIBRI · “Aquest govern ha retallat molt més a Lleida i el Pirineu que a la resta del país”

scar Ordeig, nascut a laSeu d’Urgell fa 37 anys,casat i amb tres fills, ésregidor a la Seu d’Urgell i

des del 2012, diputat al Parla-ment, quan va substituir ÀngelRos, que va deixar l’acta per evi-tar votar en contra de les direc-tius de Pere Navarro sobre elprocés sobiranista. Ara aspira arevalidar l’acta i, si no pot acon-seguir un segon diputat (fa dosanys el PSC es va quedar a 500vots d’obtenir-lo), almenys as-solir la segona posició a la de-marcació, des de la qual podriapresentar-se en el futur coml’alternativa a CDC al territori.

En unes eleccions centrades enel sí o el no a la independència,esteu trobant espai per al mis-satge dels socialistes?L’èxit en aquestes eleccions, ien general en la política, el tin-drà aquell que generi confian-ça, qui demostri que el seu ca-mí és viable, que es pot portar ala pràctica i que no trairà elselectors. Nosaltres oferim això.No estem en la política deblocs, sinó per una regeneraciódemocràtica i per un canvi per-què els ciutadans puguin tor-nar a creure en la política. Nopoden generar confiança els deles presumptes comissions del3%, el cas Palau, el cas Pujol...Nosaltres volem oferir un can-vi cap a una política més no-ble, realista, amb sentit comúi en què es pugui fer allò queprometem. Si aconseguim quees vegi això, generarem con-fiança i podrem tirar enda-vant un programa per refor-mar les relacions entre Cata-lunya i Espanya, generar ocu-

Ò

“CDC ha abusat de laconfiança del poble”David MarínLLEIDA

pació, millors serveis públics iregeneració democràtica.

I creu que la proposta federaldel PSC és viable? Han passatmés de tres dècades des de larepresa democràcia i no haestat possible.Ara tenim un problema, queés la majoria absoluta del PP.Tenim a Espanya el pitjor pre-sident en el pitjor moment. Ai-xò d’aquí a uns mesos ho po-drem canviar i canalitzar ambdiàleg la demanda que hi haavui a Catalunya d’un canvide relació amb Espanya.

Però ni amb Rodríguez Zapate-

ro, que semblava molt receptiua les demandes catalanes, noes va poder canviar l’Estat.És que llavors no hi havia la de-manda. Ara sí que és possibleuna reforma constitucional enquè hi hagi el reconeixement dela singularitat de Catalunya.

El PSOE no sembla gaireentusiasmat.El PSC té el seu propi projectepolític. És cert que en el PSOEalguns no veuen clar aquest re-coneixement, se n’haurà deparlar i els convencerem. El quehem de fer és avançar i enten-dre’ns, en lloc de prometre queho trencarem tot i provocar un

daltabaix econòmic, en els ser-veis, en el sistema financer i enla pertinença a la Unió Europea.Es faci el que es faci, només espot fer amb negociació i diàleg.El dia 28 de setembre ningú nosortirà al balcó a proclamar res,els que prometen això estan en-ganyant els ciutadans. Conver-gència ha abusat de la confian-ça del poble i ho volen tornar afer, ara a través del missatge dela independència per assegu-rar-se el poder, encara que si-gui sense la independència,en lloc de retre comptes.

No es parla prou de la gestió,en aquesta campanya?

Cal parlar de tot. No ajuda a laregeneració democràtica queaquell que ha governat no doniexplicacions del que ha fet, ique aquell que vol ser presi-dent no sigui el cap de la llistade la seva candidatura. Ensneguen el debat i això va encontra de la regeneració de-mocràtica, que és urgent.

Parlem de gestió: quin balançfa del que s’ha fet a Ponent ial Pirineu?Aquest govern ha retallat moltmés a Lleida i al Pirineu que alconjunt de Catalunya. El pressu-post del 2015 augmenta un 12%les inversions però les abaixa un40% i un 60% al Pirineu i a Llei-da. També disminueix un 20% lainversió en hospitals i especialis-tes, i retalla més en ensenya-ment. En un territori tan extensi poc poblat com el nostre, aixòaccelera la despoblació.

El pacte amb Ciutadans aLleida pot passar factura alPSC el 27-S?Als ajuntaments el PSC téacords amb la CUP, CDC, ERC,el PP... Cada ajuntament té laseva pròpia dinàmica.

Però el de Lleida no és unajuntament més.Sí, però aquí el que s’ha fet ésnomés un pacte puntual per a lainvestidura. Nosaltres som crí-tics amb C’s: fan la mateixa polí-tica que el PP a nivell econòmic,de país, de relacions amb l’Es-tat. Serà molt difícil que ens pu-guem entendre al Parlament.Un cop passades les eleccionstots els partits haurem de seurei dialogar sobre el que cal fer. Inosaltres apostarem per un go-vern d’esquerres progressista,socialista, i sense Artur Mas. ■

Òscar Ordeig, al balcó de la seu del PSC a Lleida ■ D.M.

El Punt Avui Lleida

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LLEIDA

Diario

1073 CM² - 100%

4903 €

19

España

21 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

24 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DILLUNS, 21 SETEMBRE 2015

L’últimball

La setmana decisiva arrenca ambles espases en alt. L’últim debat decandidats ahir a la nit a TV3 va dei­xar encaramés llunyelspartidaris ielsdetractorsdelaindependènciai,de nou, es va posar sobre la taula larecurrent queixa per l’absènciad’Artur Mas, candidat a la presi­dència de la Generalitat, però nú­meroquatrede la llistadeJuntspelSí.RaülRomevavaevitarnovamentdefensar la gestió de l’actual Go­vern amb un revelador “hauria fetcosesdiferents i d’altresno leshau­ria fet” i va preferir posar el focussobre l’objectiude la “sobirania”.Cinc debats després, els candi­

dats no van aportar noves xifres ninousdocuments, fins al punt que lainsistència del candidat del PP,Xa­vierGarcíaAlbiol,sobreuninformede la Generalitat que admet la pos­sibilitatd’un corralitova ser rebudaamb sorna per la resta dels candi­dats–“una altra vegada... l’hauríemd’haver confiscat”–. Albiol va afir­mar que l’independentisme “posaen perill la seguretat econòmica” iva fer especial èmfasi en què hi ha1,7 milions de pensionistes amb lessevesprestacions“enrisc”.Romevava garantir el pagament de les pen­sions i vaacusarelPPdenovolerni

parlar de finançament. “Hemtopatcontraunaparet”,vaafirmarelcan­didat de Junts pel Sí. “Sí, personal­mentm’heconvertit enunmurres­pecte a les seves ambicions”, va re­plicar Albiol abans de tornar alperillde lapèrduad’inversions, finsal punt d’arrogar­se l’última inver­siódeVolkswagenaMartorell.El candidat del PSC,Miquel Ice­

ta, va passar de puntetes sobre lapropostadereformaconstitucionaldels socialistes, però sí va conside­rar un “fracàs” d’Artur Mas no ha­ver aconseguit una reforma del fi­nançament, i Raül Romeva li va re­cordar l’ “apoyaré” de José LuisRodríguez Zapatero i l’“hem ribo­tat l’Estatut” d’Alfonso Guerra. “Elcoco malo i la bruja piruja”, va res­

pondre Iceta abans de preguntar:“Mentre arriba el dia de la revolu­ció, què fem?”. El candidat de laCUP, Antonio Baños, va afirmarque l’Estat “no vol negociar, vol di­latar” i va assegurar que “fa moltamandra” quedar­se a l’Estat espa­nyol.Bañosvapreferirbuscarelcosa cos amb el candidat de CatalunyaSí que es Pot, Lluís Rabell, amb qui

vacompetirentradicióde“desobe­diència”.Esgotat el debat i els arguments

sobre la permanència en la UnióEuropea idefugida l’advertènciadela patronal bancària, hi va havertemps per creuar retrets per la cor­rupció amb totes les mirades posa­des sobre Convergència i Junts pelSí. Romeva va expressar un com­promís públic que es prendrà me­sures exemplars sobre qualsevolpersona implicada en un procésd’aquest tipus, una iniciativa que laresta dels candidats “es van apun­tar” encara que el debat va recalar

en el cas Palau, en el qual Rabell esva reivindicar com a denunciant.Romeva va voler plantar cara enaquesta qüestió i va llançar atacsfrontalsaC’sielPSC.Albiolvavolervalorar la seva gestió transparent aBadalona,peròRabellvadonarl’es­quenaals “amicsdeBárcenas".Els programes van quedar per a

les intervencions de Ramon Espa­daler, d’Unió, i els entreactes de lesmúltiples interrupcions creuadesentre candidats. La distensió vaquedar per al final, intentant atri­buir la pregunta de l’enemic invisi­ble i en la qual Arrimadas, Albiol iIcetaesvanemportarlaruperta.Elsballs, desprésdel27...c

RaülRomevavaplantarcaraalesacusacionsdecorrupcióambatacsaCiutadansiPSC

EL MIRADORIsabelGarcia Pagan

ELECCIONS

XAVIER GÓMEZ

Els set candidats es van enfrontar per última vegada en un debat a TV3

Amb el mètode100% Living English,aprendràs anglès parlant“practice, practice,

practice”

Per arribarfins a ontu vols

Troba’ns a:

(*) Matrícula GRATISA per les50 primeres inscripcions.

Noperdismésel tet mpsVine a conèixerEnglish Revolutioni comença avui el teucurs personalitzat.

El teu futurcomençaavuiTarifa plana, sense límits.

Horari 100% flexible.

Professors natius iPersonal Coach.

Classes d'1 a 6 alumnes.

Social Club amb activi-tats “Only in English”

De dilluns a dissabte.

BARCELONA · BILBAO · MADRID · SABADELLSEVILLA · TERRASSA · VALENCIA

via augusta 15308021 BCN 93 595 22 77

BARCELONArambla catalunya 53_5508007 BCN 93 595 14 14

NEW NEWSABADELLles valls 1508202 SBD 93 198 27 29

TERRASSApuig novell 608221 TRS 93 198 27 22

whatsup.es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

683000

141874

Diario

544 CM² - 48%

13440 €

24

España

21 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

4 DINERS DIUMENGE, 20 SETEMBRE 2015 LA VANGUARDIA

IDEES I DEBATS

Milionaris pobres

Aquesta setmana passadaapareixia als diaris una notí­cia curiosa: “Harris Simons,

un multimilionari, dóna 12 mi­lions de dòlars a 800 professorsde Nova York perquè millorinl’ensenyament de les matemà­tiques”. Esclar que encara mésestrany va ser el donatiu de IuriMilner, l’home que ocupa el lloc557 en la llista de persones mésriques delmón, i que va destinar92 milions d’euros a la recercade vida intel∙ligent extraterres­tre.Aquests dos són exemples atí­

Warren Buffett és un home fet a si mateix. Va començar del no-res i s’ha convertit en el tercer homemés ric del món gràcies a la seva sagacitat i intel·ligència amb les inversions DANIEL ACKER / BLOOMBERG

FERNANDO TRÍAS DE BESESCRIPTOR IECONOMISTA.PROFESSORASSOCIATD’ESADE

El turisme no existeixJOANMANUEL RIBERACONSULTOR.VA REDACTAR ELPLA ESTRATÈGICDE TURISME DECATALUNYA

Com a sector, vull dir. Si heaprès res després de tants anysdedicats al turismeésquenoestracta d’un sector, sinó d’unaconfluènciade sectorsmolt va­riats. Reduir el sector del turis­me a l’hostaleria és un gran er­ror, sobretot a Barcelona, quesi s’ha convertit en una desti­nació d’èxit global no ha estatnomés pel seu parc d’allotja­ments turístics, sinó per unafeliç combinació d’espai i estil

de vida, tradició i modernitat,seny i rauxa, al llarg d’una histò­ria mil∙lenària. És a dir, gràcies ala seva cultura, que va ser eficaç­ment projectada al món ambl’emotiva explosió d’orgull ciuta­dà i la gran campanya de comuni­cació global que van representarels Jocs Olímpics del 1992.És evident que el sector de la

hostaleria, amb la seva qualitat iprofessionalitat indiscutible, haestat clau per acollir els turistesque ens visiten i potenciar la sevaexperiència a la ciutat, però sensesectors com el transport, el co­merç, la gastronomia, els esports,la cultura, els esdeveniments,l’oci nocturn, les universitats, lasalut, les fires, els congressos, lesfinances, les telecomunicacions isense serveis públics de qualitat

(mobilitat, seguretat, neteja, sani­tat....), els hotels de Barcelona es­tarien buits.En altres paraules, quan par­

lem de sector turístic estem par­lant de pràcticament tots els sec­tors que conformen la nostra so­cietat. Solucionar els efectes nodesitjats del turisme, que no sónpocs, és, per tant, una tasca ne­cessàriament col∙lectiva.

EL TURISTA, UN CIUTADÀ TEMPORALUna altra cosa que també heaprès és que a les capitals globals,com ara Barcelona, la fronteraentre el ciutadà i el turista és cadacop més difosa i subtil. Hi ha tu­ristes que es veuen d’una horalluny, però n’hi ha d’altres que nonomés no ho semblen sinó queestaríem encantats que fossin el

nostre veí –o veïna– de replà.L’Organització Mundial del Tu­risme de les Nacions Unides(OMT) defineix com a turistaaquella persona que passa entreun dia i un any en una destinaciódeterminada. Un turista pot estar

fent cua a la Sagrada Família, fentsurf a la Barceloneta, fent el ver­mut enunbardelPobleSec, com­petint en un festival de curtme­tratges, corrent per la carreterade les Aigües, veient un partit delBarça, comprant espardenyes aSants, col∙laborant amb unaONG,participant enuna start­up,visitant un familiar a l’hospital,escoltantunconcert alPalaude laMúsica, ballant al Sónar, agafantel metro cap a Nou Barris o estu­diant a la Universitat. Fins i totpodria ser la mateixa persona.Solucionar els efectes no desit­

jats del turisme, que són impor­tants, passa per considerar el tu­rista com un ciutadà, temporal,amb drets i deures. Estar obertsals visitants de tot el món és clauperquèBarcelona continuï essent

Quan parlemde sectorturístic estemparlantde pràcticament totsels sectors queconformen la nostrasocietat”

Quin sentit té dedicar tota una vida a fer diners idesprés donar­ho tot? Quin és l’objectiu de fer­semilionari i morir pobre?

pics perquè en general elsmilio­naris que decideixen fer dona­tius se solen centrar en causesbenèfiques relacionades ambl’eradicació de la pobresa, lamarginació o les malalties. BillGates, com és sabut, a través dela seva fundació, ja ha donat laquantitat gens menyspreable de37.000 milions de dòlars que,perquè ens en fem una idea,equival al 4% del producte inte­rior brut d’Espanya.

I després trobem els casos cu­riosos en els quals un milionaridecideix donar tota la seva for­tunade formagradual, demane­ra que quan mori ja no li quedires. Ni a ell ni als seus hereus,esclar.En aquesta categoria trobem

tres casos.Un, quemolta genthaqüestionat, és el del príncepsauditaAlwalid binTalal, que vafer públic que donaria la sevafortuna íntegra a obres de cari­

tat. En total, 29.000 milionsd’euros que aniran a parar a fi­nalitats benèfiques. En segonlloc, hi ha el cas de Sara Blakely.La seva fortuna, estimada en1.000 milions de dòlars, obtin­guda gràcies a la seva marca deroba interior femenina, serà do­nada per promoure la integracióde les dones en societats on sónmarginades.Però sens dubte, el casmés in­

teressant és el de Warren Buf­SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DINERO

683000

150739

Semanal

332 CM² - 30%

13500 €

4-5

España

20 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

LA VANGUARDIA DIUMENGE, 20 SETEMBRE 2015 DINERS 5

fett, el tercer home més ric delmón, que realitza cada any do­natius milionaris a diferentsfundacions, en el marc d’un plaque té per objectiu donar el 99%de la seva fortuna, que supera els44.500 milions de dòlars.I per què dic que és el cas més

interessant? Doncs perquèWarren Buffett va començar delno­res. La inversió inicial ambquè va muntar la seva primeraempresa va ser d’uns vuit mileuros. És un home fet a si ma­teix, que s’ha fet ric per la sevasagacitat i intel∙ligència amb lesinversions.La gran pregunta és: quin sen­

tit té dedicar tota una vida a ferdiners i després donar­ho tot?Quin és l’objectiu de fer­se mili­onari i morir pobre?Òbviament, disposar de di­

ners permet viure còmodament,gaudir de luxes, menjar i beurebé, viatjar i no tenir preocupaci­ons. Però no crec que siguiaquest l’objectiu d’un milionaride tants zeros. Ambmenys mili­ons ja es pot viure bé.La qüestió és per què es vol

continuar tenint més dinersquan ja se’n tenen prou i, a més,donar­los?La resposta no és senzilla per­

què les ambicions humanes sóntan variades com estranyes. Hiha gent que col∙lecciona ocellsdissecats; gent que col∙leccionacargols demar i, sembla ser, quehi ha gent que col∙lecciona di­ners. Què són els diners per aaquestes persones?Els diners es defineixen en

El tercer homemés ricdelmón,Warren Buffett,realitza cada anydonatiusmilionaris en elmarc d’un pla per donarel 99% de la seva fortuna”

economia com un dipòsit devalor i un mitjà per a l’inter­canvi. Però aquesta definició ésmolt poc antropològica. Els di­ners han de ser definits des d’unpunt de vista més psicològic sivolem comprendre la motivaciódels gransmilionaris a acumularmés del que poden gastar en vi­da.Els diners són poder? Sí i no.

No necessàriament. De fet, esdiu del príncep Alwalid bin Ta­lal que té molts diners, però noté poder; i que per això donarà laseva fortuna.Jo crec més aviat que els di­

ners són temps. Temps dels al­tres. Vaig escriure fa molts anysun llibret molt divertit titulat Elvenedor de temps, on un compta­ble deixa la feina per emprendreun negoci de venda de temps. Esforra.Els grans milionaris continu­

en acumulant diners perquè te­nen la sensació que comprentemps (ésnomésuna conclusió ala qual arribo de forma intuïtivai no empírica). El difunt econo­mista, catedràtic de la Universi­tat de Salamanca i bon amic Da­vid Anisi va escriure que el po­der consisteix en una fracció: eltemps que un obté dels altres di­vidit pel temps que ha de dedi­car per aconseguir­lo.Crec que aquest és el tipus de

poder que anhelen els miliona­ris. Tenir molts diners és tenirtemps dels altres. No la seva es­tima ni el seu amor. Però sí elseu temps.I arribo a aquesta conclusió

perquè és l’única que explicaraonablement que algú es des­prengui de tots els seus dinersquan arriba a la vellesa. Llavorss’adona que quan el seu propitemps deixi de córrer el tempsdels altres no li servirà de res. Ipenso que per això els és igualdonar la seva fortuna. Es tracta,simplement, de tornar a la gentel seu temps.El gran economista José Luis

Sampedro va matisar en certaocasió: “El temps no és or. Eltemps és vida”. Per aquí va laquëstió.

una ciutat global, oberta, lliure,mestissa i cosmopolita, però calfer­ho de manera sostenible.L’OMTdefineix el turisme soste­nible com aquell que té plena­ment en compte les repercussi­ons actuals i futures, econòmi­ques, socials i mediambientalsdel turisme per satisfer les neces­sitats dels visitants, de la indús­tria, de l’entorn i de les comuni­tats locals.

Per assolir un model de turis­me sostenible cal treballar en unadoble escala.D’una banda, enunaescalamacro que defineixi les ca­pacitats de càrrega de la destina­ció així com les eines efectivesper modular els fluxos de turis­tes, essent conscients de la difi­cultat que suposa posar portes alcamp. De l’altra, cal treballar enuna escala micro que ens ajudi aconèixer de la manera més deta­llada possible qui ens visita i si laseva visita és sostenible per a lanostra ciutat. És a dir, si en ter­mes socials, mediambientals ieconòmics aquell ciutadà tempo­ral amb noms i cognoms ensaportarà més valor que no pas elque ens detraurà, essent consci­ents queno semprepodremesco­llir el veí –o la veïna– del replà.Com podeu veure, tenim tots

plegats molta feina, però pensoque sempre és més agraït arre­mangar­se per gestionar l’èxitque no pas el fracàs.

Solucionar els efectes nodesitjats del turisme, quesón importants, passa perconsiderar el turista comun ciutadà, temporal,amb drets i deures”

La ‘uberització’dels restaurants

Maple és un restaurant deMan­hattan sense restaurant. El diri­geix el reconegut xef DavidChang,serveixdeliciosescreaci­ons acabades de fer i té menúsper menys de 15 dòlars. Però notérestaurant,nicadires,nitaulesni cambrers. Senzillament, triesel teumenúdesdelweb,esperesno més de 30 minuts i el teu so­par arriba a casa calent i en unenvàs de disseny. Des de la sevaapp,pots anar seguint endirecteel recorregutdel repartidor.Mentrestant, a Londres, Sup­

per et permet menjar a casa al­guns dels plats dels més de 50restaurants amb estrellaMiche­linde laciutat.ComsiaBarcelo­na,assegutalatauladecasateva,poguessis menjar uns canelonsdeGaig,unturbotd’ÁngelLeóniacabarambuncremósdemangodeCarmeRuscalleda.Si prefereixes cuinar tu ma­

teix els plats d’un gran xef, tensDin, l’start­up de San Franciscoque t’envia a casa teva els ingre­dients necessaris i en la mesurajusta per poder cuinar un soparestel∙lar.Maple –que neix amb una in­

versió de 22 milions de dòlars–,Din i Supper són només tresexemples del procés d’uberitza­ció que s’està produint en elmenjar a domicili. Però n’hi hamilers: Pizza Hut està desenvo­lupantun sistemaperdemanar i

pagar pizzes des dels automòbilsconnectats a internet; Telepizza jarep encàrrecs a través de rellotgesintel∙ligents, i Domino’s Pizza iUber ja han començat a experi­mentar amb repartiments mitjan­çantdrons.Amazontambéhainici­at a Seattle les entregues a domicilide plats dels principals restaurantsde laciutat. Iaixípodríemcontinu­ar exposant casos i casos de la dis­rupcióques’acosta.Iésque,probablement, somales

portesde larevoluciómésgranques’ha viscutmai pel que fa a entregade menjar a domicili. Per què? Fadècades que els restaurants portenels seus plats a domicili. Desprésvanvenir iniciatives comlaNeveraRojaoJustEat,quefeiendemitjan­cers entre el restaurant i el consu­midor a través de la sevaweb. Peròara arriba una autèntica transfor­mació liderada per empreses i lesstart­up de tecnologia que elimi­nenelspunts feblesper a consumi­dors iproveïdors.Els inversors consideren que la

categoriadel fooddelivery ja repre­senta el gran bressol de les inversi­ons milionàries. Només cal miraralguns exemples: Just Eat, líder

mundial de comandes demenjar adomicili, està valorada en més dedosbilionsdedòlars icreixaunrit­me del 51% (primer trimestre del2015).AlsEstatsUnits, l’anypassatesvamultiplicarpertretzelainver­sió en repartiment demenjar a do­micili. I a Europa, dues de les tresoperacions més grans de capitalriscdelprimer terçdel2015 lesvanprotagonitzar Delivery Hero (ambpresènciaa24païsosi1.500emple­ats) iHello Fresh, que serveix deli­cioses receptes i els ingredientsfrescos que calen per cuinar­les acasa. I encara una última dada: lesstart­uprelacionadesambmenjaradomicilivanarribarals486milionsdedòlarsel2014.Probablement, hi ha diversos

canvis que impulsen aquesta revo­lució: lacomoditat, elboomdels te­lèfons intel∙ligents, els hàbits ad­quirits amb la crisi –sovint és mésbarat que menjar fora–, i més dis­ponibilitat i varietat d’ofertes, cen­trada fins i tot en alts componentssaludables o cuina d’avantguarda,quanabansestavamoltmésassoci­adaaunaalimentaciódebaixaqua­litat.Estemveient des de nous agents

provinents d’altres sectors, comAmazonFreshoUberFresh,anousmodelsdenegocicomInstacart,onun personal shopper va a comprarper tu i et fa arribar la compra a ca­sa. Encara no han arribat a Espa­nya, però aquí ja hi ha exemplescom Deliberry, que simula el seumodel i als quals auguro un granèxit i,amaneraexperimental,UberEatsa laciutatdeBarcelona.Són exemples que la uberizatció

enaquest sector jahaarribat i, sim­plement, encara és a les becerolesdelquepotarribaraser.

Soma les portes de la revoluciómés gran que s’haviscutmai en l’entrega demenjar a domicililiderada per empreses i les ‘start­up’ de tecnologia”

La comoditat,l’auge dels telèfonsintel∙ligents i els hàbitsadquirits per la crisiimpulsen l’èxitdel ‘food delivery’”

Fa dècades que els mateixos restaurants lliuren els seus plats a domicili ISTOCK

MÀRIUS ROBLESCEO ICOFUNDADORDE REIMAGINEFOOD

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DINERO

683000

150739

Semanal

332 CM² - 30%

13500 €

4-5

España

20 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

NECROLÒGIQUESSaNChO dE ávILaTeresa de Torre Gutiérrez, de 92 anys, a les 9.25 hores. Pilar González Ruiz, de 79 anys, a les 9.50 hores. Antonia Campillo vera, de 89 anys, a les 10.05 hores. Ciscu Bou Carbó, de 86 anys, a les 10.30 hores. Isabel Soler Gironés, de 92 anys, a les 10.45 hores. María Reyes delgado Fernández, de 93 anys, a les 11.10 hores. Gabriel Bechini Te­jados, de 89 anys, a les 11.25 hores. Miguel Ran­gel Rodríguez, de 78 anys, a les 11.50 hores. Manuel domínguez Martín, de 74 anys, a les 12.05 hores. Carmen vasco Flores, de 83 anys, a les 12.30 hores. Encarnación Fernández Cruza­do, de 79 anys, a les 12.45 hores. Salvador des­

umvila Fabregat, de 74 anys, a les 13.10 hores. Francisca de Paco Salazar, de 81 anys, a les 13.25 hores.

LES CORTSMercè Tomé Rodríguez, de 83 anys, a les 9.30 ho-res. Rafael alba díaz, de 78 anys, a les 10.00 hores. Miriam Lóbez Rodríguez, de 60 anys, a les 10.30 hores. Enric Güell arbos, de 92 anys, a les 11.00 ho-res. Raúl Espinosa Manero, de 79 anys, a les 11.30 hores. Federico Sanfeliu Nogués, de 102 anys, a les 12.30 hores. Luis aviñó Muñoz, de 82 anys, a les 13.30 hores. Josep Brillas Ibarz, de 90 anys, a les 14.15 hores.

COLLSEROLaManuel Moles Navas, de 56 anys, a les 11.15 h.

SaNT GERvaSIMarta Moreno alcalde, de 82 anys, a les 10.30 ho-res. Sofia Bel Gisbert, de 91 anys, a les 11.45 hores. Iaia Lola Florenza Berges, de 95 anys, a les 13.00 hores.

ESPLUGUES dE LLOBREGaTAna herrera Pérez, de 89 anys, a les 10.00 hores.

Llista facilitada per Serveis Funeraris de Barce­lona. Més informació, al 902.076.902.

DISSABTE44 19 DE SETEMBRE DEL 2015

Les celebracions de la ciutat Pàgines 42 a 45 88

El concert cabdal de la festa ma-jor sempre serà, per a molts, el de l’Antiga Fàbrica Damm, oportuni-tat per gastar sola amb algun grup pop consagrat i altres que, de mi-ca en mica, comencen a igualar-los en la carrera. El programa d’aquest any és bastant eclèctic: els popu-lars Crystal Fighters (21.30 h) són caps de cartell, precedits per Oce-llot (19.00 h) i Senior i El Cor Bru-tal (20.15 h). És a dir, la fórmula es compon d’ingredients tan diver-sos com dance-pop tribalista, psi-codèlia al·lucinada i una versió va-lenciana de la música d’arrels ame-ricana. Més calidoscòpic no es pot. Ocellot és un dels diversos grups de Foehn –el segell de Marc Campi-llo, nou director del BAM– que po-drem veure en viu aquests dies. En un principi era fàcil identificar-los com una versió local d’Animal Co-llective, però en el nou disc Jelly be-at (2015) el seu pop psicodèlic re-sulta menys fàcil d’encasellar. Ba-llables alhora que experimentals, melòdics però inabastables, són de les propostes més estranyes, possi-blement, que han passat en molt temps per aquesta cita massiva que és el bolo de la Fàbrica. Senior i El Cor Brutal és el grup de Miguel Ángel Landete, un valen-cià amb el cor a Nashville. (De fet, fa poc se’l va poder veure al Palau de la Música Catalana amb Eef Bar-zelay, de Clem Snide, veí d’aquella ciutat).

Innecessària presentació

Landete grava cançons en valencià amb sabors folk, country i blues, però lletres de preocupacions tan reconeixibles, familiars com Una nova política, cançó «de comèdia» –això diu ell– que fa pensar seriosa-ment. Tant de bo faci aquest dissab-te les seves versions de The War On Drugs i The Low Anthem, perquè solen quedar-li de meravella. A aquestes altures, Crystal Fighters potser ja no necessiten cap mena de presentació. Aques-ta banda londinenca amb passió per la cultura basca –solen arren-car en directe amb una exhibició

JUaN MaNUEL FREIREBARCELONA

Una nit acoloridaEl concert de l’antiga Fàbrica damm reuneix grups tan diversos com Crystal Fighters, Senior i El Cor Brutal i Ocellot

rendir tribut a Los Angeles en lloc de Londres (LA calling) i van acon-seguir un dels seus hits definitius amb You & I, de la qual existeix tam-bé notable remescla de Yeasayer. El setembre de l’any passat, la banda va patir el fort revés de la mort del seu bateria Andrea Ma-rongiu. Després d’un mes de dol, van reprendre la seva activitat. Se-bastian Pringle (guitarra i veu) va dir: «Ens vam agafar un temps, vam cancel·lar alguns concerts i d’alguna manera vam seguir en aquell dol, però sentíem que la mi­llor manera de continuar i d’assu­mir aquesta tràgica pèrdua era to­car i estar units com una família, re­cordant­lo». Aquest dissabte a la nit, Crystal Fighters tornaran a desafiar la tris-tesa amb eufòria. H

de txalaparta– ja col·lecciona un no-tori club de fans gràcies a la seva bar-reja d’electrònica tribal i pop coreja-ble. Avui arriben, en principi, sense material nou per presentar; torna-ran a recórrer a Star of love (2010), la seva revelació, i Cave rave (2013), con-firmació de la seva eficàcia. Del primer provenen encerts com I love London i Xtatic truth, petits himnes de festival alternatiu que han acabat conquistant un públic heterogeni. En el segon àlbum, van

Un públic heterogeni segueix els himnes de festival alternatiu de Crystal Fighters

33 Populars 8 Crystal Fighters tocaran a l’Antiga Fàbrica Damm.

EL PERIÓDICO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

501000

89305

Diario

521 CM² - 49%

9459 €

44

España

19 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Tomeu Peny (ar~tautor

"Es la proposta

rn s senzilla de tota

la meva carrera als

escenaris"

En concert Tomeu Penya estar~ en concert a Sant Cugat, a la sala El Siglo deMercantic, el divendres, 25 de setembre, a les 22 hores

Tomau Penya arriba en concert aSant Cugat, a El Siglo. Qu~ proposaai p~blic sa~tcugaten¢?La meva proposta ~s possiblementla mks senzilla de tot el que he fet enla meva carrera als escenaris. SScjosol arab una guitarra. Molt proper,molt familiar, arab un format arabel qual puc parlar amb la gent i enqu~ la gent em pugui demanar can-~ons... una cosa molt familiar, va)a.

Un format molt diferent al qua t~acostumat al seu p,’,blic!Ja fauns anys que m’he adonatque la gent vol sentir l’artista pro-per. No amb una orquestra arab 7o 8 o 10. No t~ res a veure arab unarevetlla, sin5 que proposo tmacosa inks propera, senzilla i m~sfamiliar.

Tot plegat, presentant nou disc, ipreparant-ne un altre...Estic er~registrant ara tm disc quesortir~ per desembre. E1 que pas-sa ks que cada any jo en solc fer un,normalment, i l’filtim encara nofaun any. E1 darter ~s de novem-

bre de l’any passat, i aquest torna-r~ ara per desembre. Sempre esticentre dos discos, jo!

I el que est~ enregistrant ara, quinTomeu Penya presenta?I~s una barreja de can~ons novesque he escrit en un moment demolta inspiraci6 durant aquests 7o 8 mesos. Hi ha una barreja de totel que ~s el mateix Tomeu, corn acompositor, on hi ha moltes can-Cons de balades. I quan dic mol-tes vu]l dir 8, per exemple, d’estilsdiferents. I les altres sis can~onss6n de festa, de bulla, de country...ks una barreja de tot. Fins i tot hiha can¢6 serlstlal.

Una mica de tot!E1 qui escolti el disc podr~ sentiren Tomeu dins la seva salsa. Per-quk en Tomeu, en el fons, ks uncantautor verbenero!

Amb aquesta definici6 que fa devost~ mateix, corn encaixa aquestconcert intim que proposa a SantCugat?

Perqu~ molta gent, molt p~blic,esta acostumat a sentir en Tomeuamb can¢ons corn "]]les dins unriu", "Mallorquins i catalans".., ien aquest cas vull fer una esp~ciede repertori de can¢ons que s6nmenys conegudes, possiblement,pel gran pfiblic. I possiblement s6nm~s sinceres. No vull dir que lesaltres no siguin sinceres! Sin0 queaquestes s~n unes can¢ons moltsentides, molt profundes, i que leshistSries que)o conto poden pas-sara qualsevol de qui les escolti.

No hi faltaran can;ons del da~erdisc, Ilavors.Enamorant-nos ~s l’filtim, qued’aqu~ res ser~ el penfiltim disc.Sempre hi haura can¢ons d’aques-tes. E1 que et puc avan~ar ks quedel disc nou que encara no ha sor-tit, ja en cantar~ alguna...

Hi haur~ estrena a Sant Cugat!Si. Per primer cop! Perqu~jo sem-pre solc estrenar les can¢ons des-pros d’haver sortit el disc, per5 enaquest cas ser~ dfferent.

Amb un estil propiDe les Illes Balears, i elseu folklore, a ser un delscantautors dels Pafsos Catalansamb un estilm~s propiisingular. Tomeu Penya esdefineix com un "cantautorverbenero", per6 ara arriba aSant Cugat arab un formatintim i familiar on descobrircanc;ons que presenta corn a"sinceres i sentides’tSi s’ha de quedar amb undels seus discos, no dubta arhora de dir-ne el tirol. Unaclucada d’ull ~s rescollit, I pelque fa als concerts, recordaamb especial estima el delPalau de la MOsica Catalana,El dia 25 de setembre es podr~gaudir d’una altra cara d’undels artistes m~s emblem~tics iestimats dels Pa(sos Catalans,

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

1719

Semanal

1468 CM² - 170%

987 €

54-55

España

18 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

"Cada dia pots tenhidees !|ove$; el mondbna vo!tes (adadia"

Comenti una mica el repertori queoferirKUn reper~ori normal i torrent, delque faig normalment. E1 que fineintenci6 de fer s6n aquestes can-~ons tma mica divertides, corn"Rock & Roll", "llles dins d’unriu", "Havanera"... can¢ons quehan estat i encara sSn conegu-des. Que s’han sentit, encara s’es-colten, i que a Catalunya qui m~squi menys les coneix. Aix5 serfiel repertori que far~ dttrant unahora.

Despnis serS el tom del p~blic...Jo no faig bisos. Despr~s del reper-tori ]i demano al pflblic que dema-ni can~ons. I far~ les can¢ons queem demani el pflblic! Pensa queentinc gravades 315, de can¢ons, per~les flltimes 15 encara no han sot-tit al mercat... Per5 si la gent voldemanar tunes can¢ons, jo esticpreparat per aix6!

315 cam;ons i disc nou amb noustemes! D’on treu la inspiraci6?Trebal]ant. TrebaLlant, sempre,

sempre.., sempre seguit. Condu-int el cotxe, treballant; caminant,treballant; en somnis, treballant...Sempre treballant. I sempre ide-es noves, perqu~ el m6n d6na vol-tes cada dia. Falta que llegeixis eldiari, perqu~ hi veus unes notici-es que, si ets una mica espavilat, etd6na idees.

Un punt de partida...A mi em d6na idees per comen-~ar un punt de can~6. DesprSs hasde treballar, i treballar molt. Per6cada dia pots tenir idees noves.

Amb un m6n que volta cada dia, i 30anys de carrera, la seva m~sica hacanviat d’acord arab els canvis delm6n que I’envolta?Vaig comen~ar, els primers dis-cos, lent refer~ncia a l’ecolog~s-me, conforme anaven canviant lesBalears. De corn jo les hav~a cone-gut abans, i corn anaven canviantfins ser com s6n ara. t~s tot el quela ind~stria i el turisme havia anatcanviant el que eren unes illespageses, unes files fant~stiques...

Per6 clar, havia de veure les vol-tes per on van. i que va cauviar tota poc a poc. ! vaig comenCar aixi,arab una mena de folklore mallor-quL

Fins aconseguir un estil propi.A poc a poc vaig anar a la mflsicacountry.., una barreja de tota clas-se d’estils. Fins quejo mateix emvaig fer el meu propi estfi. ]~s real-ment tota tma barreja de tot el quehe viscut jo.

Parlant de canvis. Com viu el pro(~scatal~?Estic molt d’acord arab el que est~passant ara a favor de Catalunya, osimplement a favor de la indepen-d~ncia, moderada. Estic a favor per-qu~ potser aqui ales Balears, si hiha una trobada en suport de Cata-lm~ya, potserjo tamb~ hi estariaimplicat. Per6 no s6c catal~. No mepuc ficar en coses que realment noacabo de ser capa¢ d’explicar-hoperqu~ no s6c catalh. Per6 esticd’acord arab les vostres idees, igualquejo faria aqui, realment.

No s’ha ficat en politica, per6 si queha defensat sempre la seva Ilengua.L’idioma ~s una cosa que s’ha deconservar. I no sols conservar, sin6que s’ha de regar aixi com reg~aesuna flor. S’ha de regar un idiomaperqu~ no desaparegui, sin6 quequedi m~s arrelat dins de la nos-tra societat, sobretot ales Bale-ars i a Catalunya. S’ha de cuidar. Ino homes cuidar, l’hem de fer m6sgran del que est~ per ara. S’ha defer m~s necessari ales universi-tats, ales escoles de poble.., tot elque sigui ajudar el nostre idioma6s molt important.

La m,’,sica 4s una eina per cuidaraquest idioma?Si. Cadascfl ha de defensar la nos-tra llengua i els nostres costu_rnsaixi corn pot. I jo, des del meu petitlloc, la defenso arab la mt~sica.//

¯ > Cinta Cabali~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

1719

Semanal

1468 CM² - 170%

987 €

54-55

España

18 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Toni Regueiro i MontseRios van presentar el seuespectacle"Toca’m els boleFOS" I 3D8

IIIII MOs~c~, TEATRE I DANSA I Programaci6 d’espectacles professionals a Vilafranca IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Comenc, o I’espect:ocle1126 ESPECTACLES Es presenta la programaci6 d’espectacles del teatre municipal Cal Bolet iI’Auditori//TEMATICA 7 seran de teatre, 12 de m0sica, 1 de dansa i 6 per p0blic familiar

Xavi Gonz~.lezVilafranca

de Rfidio Vilafranca, CarlaSanmartin que, a mesura ques’anaven presentant els es-pectacles, va anar sortejantentrades, un aHicient m6sper als assistents. En total 26espectacles s6n els que con-formaran la programaci6 delpr6xim semestre pensada pera tots els pfiblics, dels quals 7s6n teatrals, 12 musicals, 1 dedansa i 6 s6n espectacles fa-miliars. L’acte va tenir una in-troducci6 a c~rrec del regidorde cultura de l’Ajuntament deVilafranca, Raimon Gusi, queva recordar que la programa-ci6 va lligada arab la Capitali-tat Cultural de Vilafranca tot

sentar la programaci6 d’es-pectacles professionals delTeatre Municipal Gal Bolet il’Auditori Municipal de Vila-franca juntament arab totala graella d’espectacles fami-liars que s’encetaran el pr6-xim 4 d’octubre i que es clou-rfi el 31 de gener de12016. Unany m6s el pdblic va omplirla platea de Cal Bolet en unacre obert a la ciutadania ique conduit per la periodista

destacant la gran qualitat delsespectacles.Tots els espectacles professio-nals es poden consultar en elsrequadres adjunts a la p/~ginaarab les dates, horaris, espec-tacle i preus. E1 primer dels 20espectacles ser~ el 4 d’octu-bre arab La Vuitena de Beet-hoven a cfirrec de l’Orquestrade Cambra del Pened6s. Unany m4s I’OGP oferir~ Tastsde Gambra a l’auditori deVinseum arab obres de com-positors corn Vivaldi, Haydno Mozart. Musicalment undels acres m6s destacats ser~l’actuaci6 de l’Orfe6 Catal~ al’Auditori arab un maridatgeentre la mfisica alemanya deBrahms i la catalana d’EduardToldrfi i altres compositors.Els vendrellencs Lax’n’Bustotamb4 seran a Vilafranca perrepassar els seus 28 anys detraject6ria en un format m~sproper. Destaca la pres6nciatamb6 en el cartell de la veui compositor de Mishima,David Garab6n que presenta-ri~ "La forma d’un sentit" enformat intim. Toni Regueiroi Montse Rios protagonitza-ran el cicle "Corn a casa" arabrespectacle "Toca’m els bo-leros", un divertit i originalespectacle en una producci6eminentment vilafranquina.La resta d’espectacles musi-

cals seran l’actuaci6 del liderdel grup Animic, Ferran Pa-lan, un acte recmdaut els vintanys de la mort d’OvidiMont-llor arab Toti Soler, Joan Mas-sotkleiner i Gemma Humet,una actuaci6 estel-lar delsThe Gospel Times i de Coe-tUS, una orquestra de percus-si6 ib6rica arab Eliseo Para.Les representacions teatralsseran "L’al~ de la vida" arabMerc6 Aranega i Anna Gflell,una producci6 de FlyhardProduccions, "L’efecte" de

Lucy Prebble, "Distanciasiete minutos" de TitzinaTeatre "L’avar de Moli~re"i el "Llarg dinar de Nadal’.La programaci6 acabarfiamb l’espectacle de dansa"Inc6gnito-Saba" amb lacompanyia Lali Ayguad6.7 seran els espectacles fami-liars que s’iniciaran amb "Elcarter6 de les bruixes" el 4d’octubm i que completaran"L~c~’n’xics’, "El somiatrui-tes", el Minimost, "Contesamagats" i "Cabaret Elegance".

Uns abonaments interessantsper celebrar els 3.000 Amics

Per celebrar q ue el Carnet d’Amic de I’Auditori municipali Cal Bolet ha arribat als 3.000 amics enguany hi ha u nagran novetat amb uns abonaments molt interessantsque es poden adquirir fins I’] d’octubre. Aix[, es pot adqui-fir u n abonament per als 20 espectacles per]50~ ambun estalvi de 173C EIs 6 espectacles de divendres i dijousper 404 am bun estalvi de 44~. EIs ]1 espectacles de granformat de Cal Bolet i I’Auditori per 954 amb un estalvi de99~, ifinalment, el 5 concerts de I’OCPper40~amb unestalvi de 43~. La venda d’entrades i abonaments exclu-sivamet per alsAmics ser~ avui de ]8 a 20h i dem~ dq] a13h i de ]8 a 20h. A partir de124 de setembre la venda esfara cada dijous no festiu de ]8 a 20h i per internet, senserec~rrecs ni comissions, a partir de120 de setembre Elmateix dia de la funci6 o concert es posaran a la vendales entrades que hagin quedat disponibles.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

2646

Semanal

355 CM² - 40%

312 €

45

España

18 Septiembre, 2015

ORFEO CATALA

~’ VILAFRANCA I Obituari

Mor als 100 anys Manel CerveraII M0N CORAL Impulsor de la Polif6nica deVilafranca, va fundar la Coral Sant Sadurn[i la Coral Foix i va setdirector de rSchola Gregoriana II OLT M AD U Dimarts, la basflica de Santa Maria es va omplir de gom a gom

3d8Vilafranca

Diumenge passat moria al’edat de 100 anys l’activistacultural catal~ Manel Cer-vera Fita, un home la majorpart de les activitats civiquesdel qual van estar vinculadesd’una banda als moviments

a Valldossera, i despr6s vaformat part de la comissi6de la construcci6 de la casade col6nies de Penyafort, laqual, inaugurada el 1958, desd’aleshores ha acollit les co-16nies d’estiu i moltes altresactivitats de Vilafranca. Laseva capacitat dinamitzado-ra va destacar tamb6 a Tor-relle$ de Fob(, on passava elsestius i on organitzava junta-

consoliden la coral. En va serel director fins el 1991, des-pr6s de 15 anys d’intensa de-dicaci6 i havent deb(at la co-ral en un magnific nivell.Durant la d6cada dels anys70 i 80 Manel Cervera va serrequerit per impartir cursosde direcci6 coral a diversosindrets de Gatalunya i m6senlla del Principat corn araCiutat de Mallorca i Madrid.

de la primera trobada de grupsde cant gregori~ de Catalunyacelebrada el 2005 a l’esgl6siadel monestir de Sant Cugat delVall6s. Aquestes tmbades hartanat continuant de forma bi-ennal sota l’organitzaci6 de laFederaci6 Catalana d’Entitatsi la d’enguany sera el proper 4d’octubre a Vilafranca.Per la seva dedicaci6 a la cul-tura catalana i especialment

de signe cristi~ per6 sobretotal moviment coral catal~ i enespecial al penedesenc.Pare de vuit fills, Cervera vaser membre destacat i actiude la secci6 de l’Alt Pened6sde la Comissi6 Abat Oliba, laqual, sota la coordinaci6 deJosep Benet, va organitzar atot Catalunya el 1947 la fes-ta de l’entronitzaci6 de laMare de D6U de Montserrat,un acte que va constituir laprimera gran manifestaci6catalanista de postguerra.Nascut a Barcelona el 1915i vilafranqui d’adopci6, finsal 1960 va col-laborar en lagesti6 i redacci6 del setma-nari local "Acci6n Cat61ica".En aquest periode, i sota lainflu6ncia del moviment derenovaci6 litf~rgica impulsata Catalunya des de Montser-rat, esdev6 cofundador i di-rector de l’Schola Gregorianade Vilafranca.

Apassionat dels pessebresL’any 1951 va participar en lafundaci6 de l’Associaci6 dePessebristes de Vilafranca,entitat de la qual va ser vice-president. Cervera va set unapassionat dels pessebres.Tamb6 va ser un dels promo-tors de les col6nies, primer

ment amb els seus fills i jovesdel poble focs de camp moltconcorreguts.

Activitat musicalPer6 si en algun camp va des-tacar Cervera, aquest va serel musical, especialment elcant coral. En una entrevis-ta al 3d8 publicada el 16 degener d’aquest any, afirma-va que amb el cant coral vatrobar "un espai de cultura id’espiritualitat, per6 tamb6de catalanitat’. D’infant ha-via participat al cot infantilde l’Orfe6 Catal~. Als anys50 entraria en contacte arabel Cot Nadalenc de Vilafran-ca que tres anys abans haviafundat i dirigit Maria RosaJuncosa, i aquest let va setdecisiu en la seva traject6riacivica, ja que durant moltsanys seria l’~nima d’aquestcor fins a11957, quan pren-dria el nom de Polif6nica,entitat que va presidir fins al1970 i que va dirigir duranttres anys (1970-1973) quan passar el relleu direccional alseu fill Xavier.E1 1976 va fundar la CoralSant Sadurni, entitat a la quales lliurar~ de pie encomanantel seu coratge a un bon grupde cantaires que arab els anys

Destaca la seva participaci6 al cant coral, Cervera va re-coma director diverses ve-gades en les trobades per aanimadors del cant litfirgicque regularment se celebrena Montserrat durant l’estiu.L’any 1990 acaba fundant aTorrelles de Foix la Coral Fob(que va dirigir fins el 2005.

L’ffitima destacada actuaci6de Manel Cervera en la mf~si-ca coral va anar estretamentvinculada a la seva antiga de-dicaci6 al cant gregori~. Aixi, icorn a conseqfi6ncia del Con-cili Vatic~ II, el gregori~ desa-pareix pr~cticament del cultei l’any 1989 Cervera refundal’Schola Gregoriana de Vila-franca, entitat que va dirigirfins a12011. Va set l’impulsor

bre el 1994 un dels premisnacionals de cultura popularatorgat per la Generalitat deCatalunya i el 2006 un delspremis d’Actuaci6 Civica dela Fundaci6 Lluis Carulla.

100 anysE1 dia 1 de gener va complir100 anys i ho va celebrar arabtota la seva extensa familia,perqu6 enlla de la seva acti-vitat pfiblica, mai no va es-catimar temps per dedicar-loal seus fills, n4ts i besn4ts.En ocasi6 del centenari, rantl’ajuntament de Vilafran-ca corn el de Torrelles li vanlliurar sengles plaques dereconeixement. E1 seu fu-neral va tenir lloc dimarts almati en una basilica de Santa

{QManel Cervera el dia que va complirlO0 anys I 3D8

Maria de Vilafranca plena degore a gore en una cerim6niapresidida per moss6n JanmeBerdoy, que va comptar arabla par ticipaci6 de la Polif6ni-ca de Vilafranca, a la qual esvan afegir alguns cantaires

de la Coral Sant Sadurni, itamb6 de l’Schola Gregorianade Vilafranca. Manel Cervera

tiri de Torrelles de Fob( on laCoral Foix va llegir un textmolt emotiu.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

2646

Semanal

444 CM² - 50%

390 €

22

España

18 Septiembre, 2015

ORFEO CATALA