Recull de

Premsa

CITES de la setmana

Cli ssica i dansa MARICEL CHAVARR|A

ESPERADES SONATES DE LEONIDAS KAVAKOS,Nou projecte de llarg recorregut al Palaude la Mfisica, aquesta vegada amb el violi-nista gcec Leonidas Kavados, que oferirfila seva aclamada interpretacid de les so-nates per a violi i piano de Beethoven jun-tament amb Enrico Pace. E1 duo comen-~arg dimarts per les sonates nfm. 2, 3, 6 i7, en un concert arab qub s’inaugura el ci-cle Palau 100 Cambra. Kavakos, per moltsl’intbrpret de referbncia d’aquest segle pelque fa les sonates de Beethoven, garanteixun univers d’emocions. Les segfients citesarab ell seran al gener de12017 i la tempo-rada 2017-2018 del Palau.~./X PALAU DE LA MOSICA 20.30 H

A/I~R~tA ARC.ERICH, EN QUII~Tr I A SOI~.Ibercamera suma la for~:a i la saviesad’una de les seves int+rprets estrella, la pi-anista Martha Argerich, arab la frescord’un quartet de carrera ascendent corn 6s

el Quiroga. Aixl, la formaci6 de cambra es-panyola interpretar/~ juntamnet amb lasempre flexible i curiosa int+rpret argen-tina, atenta per convicci6 al talent jove, elQuintet per a piano en mi bemoll major deSchumann, un concert amb qub s’inaugu-ra -tamb& el cicle Ibercamera, i que escompleta amb la Partita nfim. 2 en do ma-jor de Bach ocasi6 de luxe per escoltartota sola Argerich i arab el Quartetper acordes ndm. 1 de Brahms.5/X PALAU DE LA MOSICA, 20.30 H

XINI~OS I CONTEMPOI~NIS. E1 Mercat de lesFlors ens descobreix una realitat de mo-ment desconeg~da per aquestes latituds:la creativitat dansistica contemporS~nia dela Xina. El coredgrafTao Ye, artista emer-gent al Sadler’s Wells i un referent a Lon-dres, obre la temporada de la casa de ladansa arab la seva companyia, la m~s re-presentativa de l’estil contemporani alseu pals. Un scoop a iota Espanya.DEL 7 AL 9/X MERCAT DE LES FLORS 20 H (18 H DIUMENGE)

M, sica

REMEMORANT L"OMEGA’. La cantaora Mari-ola Membrives s’ha let un nom a l’escenamusical transfronterera barcelonina, i aratorna a demostrar-ho amb un repte artis-tic tan agrait corn espinds: aliar-se mnb elmfisic Antonio Arias per donar vida al lle-gendari disc Omega, elaborat en 1996 perEnrique Morente juntament arab el grupLagartija Nick, el llder del qual ~s precisa-ment Antonio Arias.4/X. TALLER DE MOSICS 24.20 HORES

VINT ANYS AMB TONY MANERO, Com a colofddels actes amb qu8 han celebrat els seusvint anys de carrera, la Fundacidn TonyManero ha organitzat un xou flnic basaten el seu funk incontenible amb la pot~n-cia i l’elegfincia d’una big band tan ex-cel.lent com l’Original Jazz Orquestra Ta-ller de Mfisics, dirigida per David Pastor.M~s d’una vintena de mfisics sobre l’esce-nari repassaran els gloriosos hits de la

Fundacidn i oferiran versions de Billy Pa-ul o Curtis Mayfleld6/X. APOLO. 23. HORES

DUQUENDE P/gtlA AMB PACO I CAMARON. Dinsd’una nova edici6 del cicle Flamenco yOtras Ayes, el cantaor catalh Duquendedonar~ vida a temes de Camardn de la Islai interpretarh can~:ons que va compartiramb Paco de Lucia. A l’espectacle De Ca-mardn a Lucia, el de Sabadell estarh acom-panyat del seu habitual g~’up.7/X. APOLO. 20 HORES

INSOUT I ENRIQUIDOR, Fidel a la llnia del ci-cle Connexions, el cantautor Xavier Bard iel grup Renaldo & Clara ajunten forcesamb tres objectius: una actuacid d’aquestsflltims; desprfis, Bard presentant el seuflamant I una fada ho transmuda i final-ment una simbiosi de tots a l’escenari es-prement els temes de I’EP que han gTavatconjuntament.7/X. LA [2] DE L’APOLO. 21 HORES

LUDOVIC T~ZIERMACBEltt AL LICEUDEL 7 AL 23 D’OCTUBRE

Si el Liceu va comen~:arla celebracid de l’anyVerdi i l’any Shakespea-re anab Otello, els tancaara amb Macbeth, untltol que tot i sent unclhssic no ~s tan conegutpel pflblic aficionat a lapeninsula. Aquestavegada arriba servit alteatre de la Rambla perGiampaolo Bisanti alpodi i per Christof Loyen la direccid esc+nica.E1 tenor franc~s demoda Ludovic T~zier ~sMacbeth i la sopranovienesa Martina Serafinla seva Lady en aquestaproduccid de Ginebra.Tots dos debuten enaquests papers, queenel segon repartimentcanten Luca SaM i Tati-ana Se~jan. La cita ~s apartir del dia 7, data queel Gran Teatre va reo-brir desprds de l’incendii en qu~ sempre inaugu-ra les temporaries.

ArtTERESA SES~

REglAT PSICOLI~GIC DE MADAME BOVARY. Unaimatge trobada en unes golfes de Paris...Aquest va ser el punt de partida que va es-timular a Gldria Gim~nez, fotdgrafa i psi-cdloga clinica, a despullar l’~nima d’Em-ma Bovary, el personatge de Flaubert queella recrea ara a travfis d’imatges sorgidesde l’estudi de la seva psicologia. Comptaper aix6 arab la complicitat de l’actriu Be-l~n Fabra, que actualment interpreta elpersonatge a la Sa!a Muntaner, en una po-sada en escena d’Angel Alonso.GALERIA VALID FOTO BCN. A PARTIR DEL ~,/X

ELS CAMINS DE JOAN RABASCALL, L’any 1999,el Macba reivindicava arab una/tmplia re-trospectiva la figura de Joan Rabascall(Barcelona, 1935), artista establert a Parisla mirada crltica i irdnica del qual sembladirigida a revelar els mecanismes ques’oculten darrere de la creacid d’imatges, ion nnrtie~d~r In mnnlnnln~i~ dol~ mltlnn~

de comunicaci6. La seva obra s’ha passe-jat per museus corn la Tare, el Pompidou oel Reina Sofia i forma part d’importantscol-leccions pflbliques i privades, corn lade Josep Sufiol, que el convida a obrir unnou cicle en la seva Fundaci6 del Passeigde Gr~cia. Es tracta de Camins encontrats,una exposici6 de petit format que s’endin-sa en la trajectdria de l’artista a tray,s dela confrontaci6 de dues obres elaboradesen contextos i situacions molt diferents:Franco hace deporte - Autopistas Concesi-onaria Espai~ola &A, del 1975, i Del BigBang" al Big Brother, aquesta duta a termel’any 2012.FUNDACIO SUi]OL BARCELONA. DEL DEL 5/X AL 18/111

~ BARID,~ INVISIBLE DE JORDI CAJAFELL. Bari-d& Caminant en estat d’alerta fis el titold’un ambicids projecte de Jordi Calafellque prova de registrar tot all6 que el pasdel temps ha let invisible a la subcomarcadel Pirineu catal~.

Teatre.

JUSTO BARRANCO !

CABARET VIIAU.ONGA. Un espectacle musicalhilarant que va triomfar al Grec torna araal Teatre Lliure: La note d’d cdt~ (la notadel costat), protagonitzat per Alfonso deVilallonga, Mdnica Ldpez, Antoni Comasi La Shica i dirigit pel gamberro ErnestoCollado. Un cabaret sarchstic amb yellsnobles i psicdlog~aes nazis sobre els orf-gens de Vilallonga i la seva sensaci6 de seruna nota incorrecta.TEATRE LLIURE DE MONTJUYC DEL 5 AL 16/X

TOTA L’ORESTEA, L’flnica trilogia grega queha arribat sencera fins els nostres dies,L’Orestea d’~;squi], arriba del Teatro Sta-bile Napoli, i representa la tragddia d’Aga-mdmnon, Clitemnestra, Electra i, per des-comptat, Orestes, per complet i en duesfuncions separades farcides de mort, re-venjai dificil justlcia: a la primera es veur~AgamOmnon, i a la segona, Les cokfores i

~LEX GARCIA

TEATRE LLIURE DE MONTJUiC. DEL 7 AL 9/X

UNA VIOLi:NCIA FAMIUAR, Magda Puyo diri-geix al TNC E1 coratge de matar, una duraobra del suec Lars Nor~n, les peces delqual giren entorn de les relacions famili-ars i els estrats m~s marginals de la socie-tat. Manel Barceld ddna vida a un pareque es presenta a casa del seu fill (Nao A1-bet) per quedar-se per temps indefinit. Laprofunditat de les ferides ~s abismal.TNC. DEL 6 AL 30/X

MANRESA~ DE FIRA, La Fira Mediterr~nia decultura popular i mflsiques del mdn prentot Manresa. Dijous, inanguracid triplearab la dansa dels noruecs Frikar, l’acor-did de Kepa Junquera i Chango Spasiuk iel videomapping i la dansa comunit~irianascuts d’un joc on quatre creadors posenla seva feina sense con~ixer els altres:Merc~ Sampietro, David Carab~n, ToniMira i Cabo San Roque.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

137145

Diario

1134 CM² - 100%

45000 €

64

España

2 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Cultura i Espectacles | 29EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 D’OCTUBRE DEL 2016

La cultura ésinconformista

L’APUNT queixa d’un refugiat que vol ser tractat com a escriptor?A Barcelona, ahir, l’equip de Viu el teatre va omplir vestí-buls del Romea, el Poliorama i el CCCB per celebrar laseva 13a temporada. Amb l’entusiasme de qui creu en elque fa, i que celebra que el públic respon a la convoca-tòria, s’atreveixen a demanar que es vagi al teatre com aforma de rebel·lió i de creixement familiar.Jordi Bordes

Mentre que el Temporada Alta no deixa d’augmentarsessions de molts títols per demanda del públic, el Ter-rassa Noves Tendències (TNT) ha tingut, novament, unèxit d’assistència (97% d’ocupació) amb uns especta-cles de format arriscat. Qui diu que no interessa un tea-tre compromès, que reivindica la llibertat personal aAnarchy, poder conèixer l’opinió dels sense sostre o la

del museu lleidatà. Des-prés d’un esperpèntic pe-riple per jutjats d’Osca ide Madrid, que es van de-clarar incompetents, l’Au-diència de Lleida va arxi-var el plet.

El soroll que està gene-rant l’afer Sixena ha des-pertat aquest conflicte,coincidint amb la inter-venció de millora de la por-talada (s’hi han fet uns tre-balls per consolidar i nete-jar la pedra), així com ambla declaració de l’esglésiade Sant Martí com a bé cul-tural d’interès nacional,acordada aquest estiu pelgovern català. A Aragó,han considerat les obres“il·legals” i la catalogaciódel temple, façana inclosa,“una provocació” per partde la Generalitat. L’alcal-dessa de Peralta, ObduliaGracia (PP), està decididaa lluitar perquè el monu-ment es desmunti pedraper pedra i es recompon-gui al seu territori. El lle-trat que representa l’Ajun-tament de Peralta, JorgeEspañol, el mateix quedefensa els interessos deVilanova de Sixena, diu

que no renuncien a em-prendre tard o d’hora no-ves accions legals.

El conflicte –o, més bendit, els conflictes– per l’artsacre de les parròquies ara-goneses que havien formatpart des de l’edat mitjanadel bisbat de Lleida ha aga-fat una nova dimensió ambles primeres sentències ju-dicials que obliguen a res-tituir obres a Sixena. “Famés de vint anys que van

arribar els primers reque-riments de retorn de pecesi ara hem entrat en unaespiral lamentable. I, ambtota probabilitat, la reaccióen cadena no s’acabaràaquí. No resoldrem mai elproblema fins que les duesparts no s’asseguin i arri-bin a un acord per a la ges-tió conjunta de tot aquestpatrimoni en discòrdia”,avisa Berlabé.

Són diversos els proces-sos més o menys latentsque enfronten les dues co-munitats. El més conegutés el de les 112 obres de laFranja que reclama el bis-bat de Barbastre-Montsó.El govern d’Aragó estàpressionant les autoritatseclesiàstiques perquè lidonin poders per dur l’afera la justícia civil. Caldràveure si l’estament reli-giós, que fins ara s’hi haoposat, acabarà cedint.

Però és que, com adver-teix Berlabé, n’hi ha d’al-tres, de controvèrsies, quepodrien esclatar en qual-sevol moment. El tresorartístic i documental de lacatedral de Roda d’Isàve-na, custodiat a Lleida desde fa un segle i mig, témolts números per entraralgun dia en la batalla. I, sila fal·lera reivindicativa nos’atura, l’Arxiu de la Coro-na d’Aragó de ben segurque tampoc no en quedaràal marge. ■

Durant un llargsegle, ningú vareivindicar l’obra,integrada al’església de SantMartí de Lleida

El món de la música clàssi-ca està de dol: ha mortel reputat director d’or-questra i violinista brità-nic Neville Marriner als 92anys. Nascut a Lincoln el1924, Marriner tenia unarelació molt estreta ambCatalunya, ja que des del1992 era el principal di-rector convidat de l’Or-questra de Cadaqués. Alllarg d’aquests gairebé 25anys, va acompanyar l’en-titat empordanesa en elseu creixement fins a do-tar-la d’un reconeixementinternacional.

Fundador de la cèlebreAcademy of Saint Martinin the Fields, conjunt decambra creat l’any 1956,Marriner va estudiar alRoyal College of Music de

Londres i al Conservatoride París. Va començar to-cant el violí a l’OrquestraPhilharmonia i a l’Orques-tra Simfònica de Londres,i es va formar com a di-rector d’orquestra ambPierre Monteux als Estats

Units. El llegat artístic quedeixa és immens, i tambéel farà llegendari unamanera de dur la batutapoc intervencionista, moltsensible amb la llibertat

dels músics. A Marriner,devot sobretot de la mú-sica barroca, el fascinavaser a prop dels músics mésjoves per la seva frescor,i no violentava la sevacreativitat, sinó que n’afa-voria l’eclosió.

Tenia un registre rè-cord de discos gravats. I ésque, durant quatre dèca-des, en va produir com amínim un al mes. Era in-cansable. Amb tota proba-bilitat, però, se’l recordasobretot per haver tingutcura de la banda sonorade la pel·lícula Amadeus(1984), de Milos Forman.Si bé va rebre moltes críti-ques dels especialistes, aell li agradava presumir-ne, perquè havia ajudat apopularitzar la música deMozart. Gràcies a aquestfilm, ell mateix també esva incorporar en l’imagi-

nari popular de moltagent i el nombre d’admi-radors seus va créixer ex-ponencialment.

Tenia el títol honoríficde cavaller (Sir) des del1985, i fins al darrer mo-ment ha estat passejant elseu talent per tot el món.Amb l’Orquestra de Cada-qués, hi mantenia una re-lació apassionada. I aixòsempre el va acostar moltal nostre país. Aquestatemporada estava previs-ta una actuació seva dinsdel cicle BCN clàssics delPalau de la Música Catala-na. El concert s’havia decelebrar el dia 19 d’octu-bre. Sir Marriner, l’Or-questra de Cadaqués i elviolinista Agustín Hade-lich havien d’interpretarun programa d’obres deFerran Sor, Mendelssohni Beethoven. ■

El principal director convidat de l’Orquestra deCadaqués, de renom mundial, ha mort als 92 anys

La música ploraNeville Marriner

RedaccióBARCELONA

Neville Marriner, en plena actuació al Palau de la Música el 2009 ■ ARXIU

Va tenir cura dela banda sonorade la pel·lícula‘Amadeus’(1984), de MilosForman

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

130000

23138

Diario

654 CM² - 61%

5008 €

29

España

3 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

32 LAVANGUARDIA O P I N I Ó N DOMINGO, 2 OCTUBRE 2016

Per un bon governM’agradaria que al meu país

qui pren les decisions ho faci permillorar­lo. Crec que, com moltagent, estic entre preocupat i em­prenyat. Preocupat perquè estemperdent una pila d’opcionsd’avançar, i emprenyat –més bendit, molt emprenyat– perquè elsqui poden i han de fer que anemmillor només desitgen que el seupartit polític o ells personalmentguanyin.M’agradaria que a les properes

eleccions tinguéssim l’opció dedemanar que el nostre país el ges­tionin, en lloc de governar­lo, ique poguéssim escollir un con­junt de gent sana, educada, in­tel∙ligent i que no pretengués resmés quemillorar la qualitat de vi­da del país i dels seus habitants.El meu desig final el voldria

concretar enel fet queunesquan­tes persones vàlides i honradesfessin un equip per portar el paísendavant; jo els donaria tot elmeu suport, ja que em preocupamolt el nostre futur.Quan funcio­ni ens podrempermetre una altravegada l’alternança electoral ambpartits que posin els seus interes­sos per davant.Ja fa temps que ho penso, però

cada vegada tinc més ganes i ne­cessitat d’aconseguir seguidorsd’aquest desig.

EMILI CAMARERO PUIGBarcelona

El finalTot s’acaba. Peròno tot s’aca­

ba de cop. Habitualment poquesvegades les coses s’acaben desobte, amb un punt. Hi ha finalsllargs. I dintre d’aquests, n’hi had’amargants, dolorosos, lletjos itristos, però també n’hi ha que, apart que siguin durs i no desitjats,et donen l’oportunitat i el tempsper aprofitar la vida.Jo crec que fa temps que ha ar­

ribat el final. El nostre final. Coma societat, com a persones, com ahumans... Fins i tot comaplaneta.És la manera que jo m’explico elque estem vivint (o morint).Jo no puc considerar una so­

cietat que viu amb els valors delsdiners, plenadecorrupció, d’abu­sos de poder, d’indiferència en­vers l’altre, com una societat vivai sana. Les guerres on moren mi­lers de persones estan provoca­des pels poderosos, per ser­homés, de poderosos. Les crisis es­tan provocades pels rics que vo­len ser­homés, de rics.Podem gaudir, podem estimar,

podem besar, podem riure enca­ra. Fem­ho. Tenim temps, men­tre anemmorint.

MANEL FORTISOlot

Pasear por BarcelonaEl Ayuntamiento de Barcelo­

na dice que quiere ganar espaciopara la gente. Cada vez que oigoesto tengo la sensación de que al­guienme está tomando el pelo.Soy una persona jubilada y

ahora que tengo tiempo para pa­sear, resulta que mis paseos sehan convertido en una carrera deobstáculos y, en lugar de produ­cirme placer, me producen des­asosiego. Las bicicletas me hanrobadomi espacio. Cuando cruzoun semáforo tengo que acordar­me de mirar a derecha e izquier­da porque la mayoría de las bici­cletas no respetan las señales de

tráfico y, en más de una ocasión,han estado a punto de atropellar­me.Antes, cuandoyopaseabaporla acera, me sentía segura. Ahoravoy con el corazón en un puñoporquemesalenbicicletaspor to­das partes. Para la gente mayoresto es un sinvivir.Para ganar espacio para las bi­

cicletas se ha robado espacio altranseúnte. Hay veces que al ba­jar del autobús te das de naricesconun carril bici, hay calles de unsolo sentido en las que se ha dise­

ñado un carril de doble sentidopara las bicis, hay aceras de másde cinco metros de ancho por lasque pueden circular los ciclistas,y así un largo etcétera.

MARÍA JOSÉ CORTINABarcelona

Lamirada dels infantsEn tot el tempsque fa quedu­

ra l’exili de gent que fuig de casaseva abandonant­ho tot per in­tentar salvar la seva vida i tenir

un futur, hi ha una imatge que emcolpeix especialment cada vega­daque la veig: lesmirades dels in­fants, mirades tristes i, sobretot,atemorides. Això és terrible i in­tolerable.Un infant ha de mirar amb els

ulls alegres i, sobretot, confiats;hem d’admetre que un infant undia pot no estar prou alegre per­què potser està malalt, el que nopodem admetre és que els ullsd’un infantmostrin temor. Els in­fants són el més sagrat que hi ha

almón, i nohi hadret quen’hi ha­gi un, un de sol, que no pugui mi­rar confiadament, sabent que noté res a témer de ningú.Aquestmónno seràun llocdig­

ne mentre no aconseguim això.AGUSTÍ VILELLA I GUASCHCambrils

El aire que respiramosLa Organización Mundial de

la Salud (OMS) ha alertado deque el 92% de la población mun­dial vive en lugares con altos ni­veles de contaminación atmosfé­rica. Los que vivimos en las gran­des urbes estamos sometidos auna pésima calidad del aire. Eshora de poner soluciones concre­tas y urgentes, empezando por latoma de conciencia individual,pasando por la implicación de lasempresas y la responsabilidad delos gobiernos, que deben tomarcartas en el asunto y buscar cómoreducir los principales agentescontaminantes. ¿Cuánto tiempoha de pasar para que sigamos res­pirando un aire que daña nuestrasalud?

ALBERTMARTÍNEZBarcelona

Acabar con el hambreHace muy pocos días en un

reportaje televisivo pudimoscontemplar la imagen de unos ni­ños cadavéricos, sólo tenían lapiel y el hueso, y la cuenca de susojos estaba tan hundida que casiparecían calaveras vivas. Llora­ban, lloraban de hambre, algunosenbrazosde susmadres que esta­banmásomenoscomoellos. Sen­tí una profunda tristeza y ver­güenza, vergüenza de que ennuestro mundo moderno se pue­da permitir tanto sufrimiento.Existe uno de los alimentos

más completos, llamado quinoa,cuyas propiedades nutricionaleslo convierten en un auténtico su­peralimento. La ONU confía eneste alimento para desterrar elhambre. La ONU confía, confíapero a qué espera. Si existe un ali­mento tan excepcional, ¿por quéno obligan incluso a cultivarlo entodo el mundo?La gente corriente podemos

hacermuy poco, excepto el valio­so trabajode los voluntarios, peropara los gobiernos, los poderosos,acabar con el hambre en el mun­do y trabajar por la paz deberíaser su primer objetivo. ¿Por quése gastan tantos millones para iral espacio cuando hay tantas per­sonas que mueren de hambre?Terminad con el hambre delmundo, por favor.

M. ROSA BONALSTerrassa

‘Carmela’ a BarcelonaEstaria bé reconèixer a nivell

oficial la gran vàlua de JaumePlensa. El grandíssim artista, es­cultor i mag d’aquesta terra, i feralguna cosa pel que fa a laCarme­la. Ara tenim la immensa sort depoder­ne gaudir. Quin goig que faanar caminant pel carrer del Pa­lau de la Música i veure com laCarmela va sorgint, agafant for­ma, amb tota la seva esplendor.És una joia que els barcelonins noens podem deixar perdre! Els re­comano que facin l’experiènciad’entrar pel carrer lateral vore­jant el Palau, i veuran desplegardavant seu la màgia que amaga

¿LE PARECE BIEN LA SUPRESIÓNDE ACENTOS DIACRÍTICOS ENLA NUEVA ORTOGRAFÍA CATALANA?POLÍTICA.Miquel Iceta y Susana Díaz

tratan de limar asperezas. Significativaimagen de ambos conversando en la terra­za del bar de Ferraz.

POLÍTICA. Puigdemont defiende el refe­réndum en la televisión portuguesa:“Catalunya va a proclamar la independen­cia y no será el fin de España”.

SUCESOS. Cae una banda que estafaba aempresarios catalanes haciéndose pasarpor afiladores. De los nueve detenidos, dosya han ingresado en prisión.

VIVO. Comer productos sin gluten sóloestá indicado para celiacos. No hay pruebacientífica que demuestre que comer singluten sea mejor para la población sana.

Los lectores pueden enviar sus fotografías a cartas@lavanguardia.es. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar ladirección, el teléfono y el DNI o el pasaporte. La Vanguardia se reserva el derecho de publicar aquellas que considere oportuno.

Pues me parece fatal.No entiendo por qué

hay que ir eliminando lasreglas ortográficas, con lobonito que es dominar unidioma con todas suspeculiaridades...Laura LM

Con lo que cuestaaprenderse las normas

ortográficas y ahora lascambian... En fin, comotodo, las lenguas tambiénevolucionan.Vanessa Ortega García

Después de que asínesté aceptado por la

RAE, me espero cualquiercosa.Raquel Rico Caballero

Son lenguas vivas, porlo tanto van cambiando

y adaptándose lentamente ala realidad diaria. No veomal simplificar.Maribel Fernández

No estoy de acuerdo,para nada, porque creo

que se deben respetar lasreglas ortográficasexistentes.Ana Povea González

ASIENTO ECOLÓGICO REUTILIZABLE. “Un usuari i bon ecologista ha deixat aquest curiósseient al costat dels contenidors de la brossa per si algúmés el vol aprofitar abans dellençar­lo definitivament al contenidor del cartró”, escribe Pere Guiu.

SUCESOS. Desaparece unamenor de13 años al salir del colegio enMadrid.La familia de RocíoMillán hace un llama­miento para poder localizar a la joven.

HOY EN LA WEB DE ‘ LA VANGUARDIA’

L A F O T O D E L L E C T O R

CARTASDELOS LECTORES

VANGDATA. Los paísesmás peligrosos delmundo para los turistas. África concentrael mayor número de lugares a los que no esrecomendable viajar.

VIVO. ¿Por qué no debes preocuparte porla caída del cabello en otoño? Este es unproceso natural de renovación del cabellopara dejarlo más fuerte.

CULTURA. Eric Clapton subasta un cuadrodeRichter por cerca de 18 millones deeuros.Abstraktes Bild saldrá a la venta el15 de noviembre.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

651000

137145

Diario

226 CM² - 20%

9000 €

32-33

España

2 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DOMINGO, 2 OCTUBRE 2016 O P I N I Ó N LAVANGUARDIA 33

E L L E C T O R E X P O N E

aquesta escultura. Moltes grà­cies, Jaume Plensa, pel teu art!Si us plau, que la Carmela es

quedi aBarcelona i exactament allloc on és ara mateix.

CARMENCODINA FARRÀSBarcelona

Sagrada FamíliaNo és urgent acabar la Sagra­

daFamília abansdel 2026, i sí queho és abordar el col∙lapse quecomporta el seu èxit turístic.L’Ajuntament i el bisbat hauriend’aturar lesobresdurant sis ovuitanys i pactar un projecte urbanís­

tic de l’entorn. Els 25 milionsd’euros anuals del pressupost deles obres, més les aportacionsmunicipals i d’altres ens, paga­rien les reubicacions dels afectatsi els costos d’una ambiciosa re­modelació: conversió de les duesilles compreses entre Mallorca iAragó en una avinguda des de laDiagonal fins a la façanaprincipaldel temple.Els carrers s’alliberarien de les

invasions de turistes i d’autocarsamb un aparcament subterrani iamb l’accés també soterrat delsvisitants al temple, com al Lou­vre; el trasllat dels comerços tu­

Los lectores pueden enviar sus cartas a cartas@lavanguardia.es. La Vanguardialas agradece y escoge para publicar aquellas cuyo texto no supera los mil caracte-res. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constarsu DNI o pasaporte, la dirección y el teléfono. No se publicarán escritos firmados

con seudónimo o iniciales. La Vanguardia se reserva el derecho de resumir o ex-tractar el contenido de las cartas y de publicar aquellas que crea oportuno. No semantendrá correspondencia ni se atenderán visitas o llamadas telefónicas sobreoriginales no publicados.

m Barcelona segueix sentunaciutat insu­portable.Undelsprincipals factorsd’estrèsés,sensdubte, el soroll de lesmotos.Ajuntament,Generalitat,Governcentral i institucionseuro­peespassenolímpicamentdeprotegir els ciuta­dansde la contaminacióacústica i semblaqueningúnoésconscientde laminvaen laqualitatdevidaqueaquesta implica.En lesviesméstransitades (onhivivimgent, agradiono)potarribar acomportar cert graud’infelicitat,mes­clade la interrupció sistemàticadequalsevolactivitat intel∙lectual i delbloqueigcontinudeldescansnecessaridesprésde la jornada laboral.Tot aixòespren literalmentabromaper lesinstitucions, quenosónconscientsqueaquestgreuconflictemantéuna immensamassadeciutadansqueviuendia reredia fetspols.Tanpoderósésel lobbydels fabricantsde

tubsd’escapament trucats?Comésquealsposseïdorsd’unaHarleyDavidsonse’lspermettot?Comésques’és tanestricte amb lesemis­

sionsdeCO2 (i nohoésmaiprou!) i tan laxeamb lesemissionsdedecibels?Perquè lacultu­radel soroll està tanarreladaalspaïsosdel sudd’Europa?Seguramentemcontestaria laporta­veude l’Ajuntamentdientquecadaanymultenmilersdeconductorspercontaminacióacústi­ca, peròaixòéscompretendreeradicar la famdelmónnomésambobresdecaritat.Cal abordarelproblemadesde l’arrel, desdel

procésde fabricació fins almomentde lavendaiposadaencirculaciód’aquests vehicles.Nopodemregular elsdecibelsqueemet lagenttrasbalsadaqueparla acrits oque transita èbriaaalteshoresde lamatinadabramantpel carrer,però sensdubte sí quepodemregularelsdeci­belsqueemeten lesmotosperquèsónobjectesmanufacturatsquees trobensotmesosaunaregulació suposadamentestricta.Peròdemo­mentnohihacapvoluntatde fer­ho.

JORDIAGELETCANOBarcelona

El soroll de lesmotos a Barcelona

rístics al centrede lanovaavingu­da recuperaria les voreres i lesbotigues actuals per a la vida i elcomerç de barri; es guanyarien,als laterals de la nova via, jardins iequipaments d’ús veïnal; i esdonarien al temple les vistespanoràmiques que va projectarGaudí.Grans millores, doncs, per al

temple, el barri i tot Barcelona, iper a la sostenibilitat del turismea la ciutat. Les torres que falten jas’acabaran després.

JOSEP SERRA BATISTESubscriptorBarcelona

Kap

Racismos

La entrevista realizada por Anxo Lugilde a la doctoralucense Lina Álvarez, embarazada a los 62 años, que sepublicó en Tendencias el 17 de septiembre, conteníauna frase que llamó la atención de la lectoraMaria

Mercè Corbella: “Tengo 62 años, pero ¿cuántos abuelos crían asus nietos porque sus padres trabajan como negros y no puedenhacerlo? Pues yo haré lomismo”. Para la lectora, la expresión“trabajan como negros” resultó sorprendente y preguntó alDefensor si losmedios de comunicación puedenmodificar o nolas opiniones de los entrevistados antes de publicarse.La respuesta es que no, naturalmente. Las entrevistas se edi­

tan para eliminar circunloquios, repeticiones o expresionescaracterísticas del lenguaje coloquial que no aportarían nada ala lectura, pero semantienen las frases literales que recogen lasopiniones de los entrevistados, especialmente en el caso de lasentrevistas pregunta­respuesta, en las que no se utilizan frasesindirectas para resumir una idea sino que el entrevistado dicecon sus propias palabras lo que piensa.En este caso concreto, además, esa frase no era prescindible

en el contexto del tema, puesto que reflejaba el meollo del plan­teamiento vital de la doctora, tal y como recogía el titular: “Cui­daré ami hija como hacen tantos abuelos”.Días después, el lector Xavier Navarro expresó sumalestar al

Defensor por un titular que aparecía en Internacional: “Unapolicía mata a un negro desarmado enOklahoma”. El lectoraclaraba que está en contra de lamoda de lo políticamente co­rrecto, pero añadía que “el uso de este término en el titular meparece poco afortunado, ya que podía haberse sustituido por‘ciudadano’ o ‘persona’. ¿O es que hubiesen titulado ‘BarackObama, un negro en el poder’”? Navarro veía además que eltitular destilaba unmensaje contrario a la actuación policial.

Lo cierto es que eltitular recogía loselementos esencialesde la noticia. Elhecho se inscribeademás en la repeti­ción de situacionessimilares que se hanvivido en distintoslugares de EstadosUnidos, precisamen­te coincidiendo con

la última parte del mandato de Obama, el primer presidentenegro de aquel país. Es decir, el factor de que las víctimas seanno ciudadanos desarmados sino ciudadanos negros desarmadoses fundamental, en las informaciones y en los análisis. La pala­bra negro no contiene carga racista. Lomismo que sucede conblack en inglés frente a nigger, que sí la tiene. El libro de estilode La Vanguardia establece nítidamente que “un blanco es unblanco, un negro es un negro y todos somos de un color u otro”.Para verlo desde una óptica no periodística he querido reca­

bar la opinión del profesor Tomás Calvo Buezas, catedráticoemérito de Antropología Social de la Universidad ComplutensedeMadrid, un referente en los estudios sobre racismo.Respecto del primer caso, el profesor destaca que “como

antropólogo, me gusta oír las voces de las personas y transcribirliteralmente lo que la gente dice. El lenguaje refleja la cultura yla historia de un pueblo. La expresión ‘trabajan como negros’quiere decir ‘trabajan como esclavos’ y si eso nos lleva a ver a losnegros como esclavos debemos vernos a nosotros como losesclavistas”. En el segundo, el profesor Calvo Buezas confirmaque el término negro no es racista y pone el ejemplo clásico de loque sí sería una frase inaceptable: “Un hombremata a un ne­gro”. Por lo demás, dice el catedrático emérito apoyado en sularga experiencia, “a veces queremos ser exageradamente lim­pios con los términos ymientras tanto no vemos los graves actosde racismo que se producen a nuestro alrededor”.

La palabra ‘negro’ no esracista; el libro de estilodel diario establece que“un blanco es un blanco, unnegro es un negro y todossomos de un color u otro”

Los lectores pueden escribir al Defensor del Lector(defensor@lavanguardia.es) o llamar al 93-481-22-10

ELDEFENSORDELLECTOR

Suso Pérez

JAVIERGODÓ, CONDEDEGODÓ PresidenteCarlos Godó Valls ..................................................Consejero DelegadoJosep Caminal ........................................................Director General de PresidenciaAna Godó...................................................................Editora de Vanguardia Dossier y Libros de VanguardiaJaumeGurt ..............................................................Director General Corporativo - Negocio PrensaPere G. Guardiola ..................................................Director General ComercialXavier de Pol ...........................................................Director General de Negocio AudiovisualDavid Cerqueda .....................................................Director General de Negocio Digital

JAVIERGODÓ, CONDEDEGODÓ Presidente-EditorÒscar Ferrer .............................................................Director GerenteXavierMartín ..........................................................ControllerJuan Carlos Ruedas ..............................................Director deMarketing

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2016. TODOS LOS DERECHOS RESERVADOSEsta publicación no puede ser reproducida, ni en todo ni en parte, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningúnmedio, seamecánico, fotoquímico, electrónico,magnético, electroóptico, por fotocopia, o cualquier otro, sin el permiso previo por escrito de la empresa editora.A efectos de lo previsto en el artículo 32.1 del Texto Refundido de la LPI, La Vanguardia Ediciones, SL se opone expresamente a la utilización de cualesquiera contenidos de este diariocon la finalidad de realizar reseñas o revistas de prensa con fines comerciales (press-clipping) sin contar con la previa autorización de La Vanguardia Ediciones, SL

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 477 (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587

Internetwww.lavanguardia.com

Depósito legal B-6.389-1958ISSN 1133-4940 (edición impresa)ISSN 2462-3415 (edición en línea en pdf )

Imprime CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígono Zona Franca, calle 5, sector C (08040) BarcelonaPRESSPRINT. Calle Valentín Beato, 48, MadridDistribuyeMARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCalle E, 1 (esq. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040Barcelona. Tel.: 93 361 36 00ANUNCIOS Y ESQUELAS PUBLIPRESS MEDIA SLPor teléfono 902 178 585BarcelonaAv. Diagonal, 477 (08036)Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4.º (28006)Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09 Difusión controlada por OJD

ATENCIÓN AL SUSCRIPTORTel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15atencionalcliente@clubvanguardia.com

ATENCIÓN AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartas de los lectorescartas@lavanguardia.esDefensor del lectordefensor@lavanguardia.es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

651000

137145

Diario

226 CM² - 20%

9000 €

32-33

España

2 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DISSABTE, 1 OCTUBRE 2016 O P I N I Ó LAVANGUARDIA 27

sos i també per la Generalitat, laqual no ha sabut vetllar pels nos­tres interessos.Moltes famílies no saben què

han de fer amb els nens. No hi haprofessionals que comprenguinel problema i en moltes escolesels rebutgen. Vas donant tombsd’un professional a un altre senseque ningú et doni respostes. Noobstant això, les famílies ens des­vivim per aquests nens i, per so­brede tot els estimem,queés sensdubte lamillormedecina.FelicitoLa Vanguardia per publicar unarticle sobre aquest tema i que lasocietat prengui consciènciade ladificultat que representa criaraquests nens.

SILVIA RODRIGUEZLLÁCERBarcelona

Orientación sexualYa se ha impuesto la primera

sanción por insultos homófobosen el trabajo en Barcelona. Y yomealegro.Pero todavíamealegromás al haber sido impuesta ende­fensa de un cuidador de una resi­dencia de ancianos. Aprovechoesta noticia para agradecer a to­dos los cuidadores de las residen­ciasdegentemayor el trabajoquerealizan cada día. Gracias por ha­cer que todo sea un poco más fá­cil, por vuestra paciencia, porvuestro esfuerzo y también porvuestro carisma. Dais tranquili­dad a las familias y también a lospacientes. Lo dice la nieta de unaabuela con alzheimer.Esto hace que me pregunte si

habría alguna diferencia entre eltrato de una persona heterose­xual y el de una homosexual ha­cia mi abuela. Obviamente, creoque no. De hecho, no conozco laorientación sexual de los cuida­dores de mi abuela, ni me hacefalta. Lo único que conozco es lasimpatía con la que se dirigen aella y, sabiendo esto, no necesitonada más. ¿Cuándo nos dejará deimportar la vida privada de losdemás y empezaremos a valorarlo que realmente importa?

ANDREA FERNÁNDEZLERMASant Fost de Campsentelles

Plensa en BarcelonaJaume Plensa es hoy el artis­

ta catalánvivomás internacional­mente conocido y apreciado. Pormás de 30 años he seguido y ad­mirado subrillante trayectoria enmagníficas creaciones escultóri­cas presentadas en ferias de artede Los Ángeles, Chicago, BasileayHong Kong, entre otras.Barcelona, desde sus Juegos

Olímpicos, tiene un parque envi­diable de esculturas de creadorescontemporáneos. Incluso en unareunión con el director de la Fira,coleccionistas y algunas galeríasde Barcelona, llegué a proponerla celebración de una bienal de

escultura aquí, en la línea de lascuadrienales de escultura en ciu­dadesdeAlemania, y sigo creyen­do que en Barcelona tendría ma­yor coherencia y sentido que allí.Además, lejos de las polémicas

que la imposición de esculturasen espacios públicos suscita enocasiones entre la población,Carmela ha sido ampliamenteapreciadayaceptadaporbarcelo­neses y visitantes. Las esculturasde Plensa se admiran hoy en im­portantes ciudades de Europa,Asia yAmérica, pero en suBarce­lona natal no está siquiera debi­damente representado.

Añadiría que la relación dePlensacon lamúsicaavalanosólolo idóneo de que Carmela se que­de en Barcelona, sino que se leasigne el lugar donde ahora está,frente al Palau de laMúsica.

ÁNGEL SAMBLANCATPUEYOBarcelona

Senyal delMasnouAmb referència a la fotogra­

fia “Senyals contradictoris” (Lafoto del lector, 28/IX/2016), al’Ajuntament del Masnou li agra­daria precisar que, en compli­ment de la normativa de trànsit,

Podeu enviar les vostres cartes a cartes@lavanguardia.cat. La Vanguardiaagraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no su-perin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hiha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits

firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumir-ne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No esmantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals nopublicats.

m Noanembéenel temadelsdeuresescolars.Fabenpoc, i encaraarahihamestres i famíliesquehodefensen, lesmillorsescoleseren lesqueposavenmésdeures,perquè“tenienmésnivell”.Ara, enshempassata l’altrabanda: ennomdeltemps lliuredelnen,non’hihad’havercap,dedeure, i, enmigd’unventderenovaciópedagògi­ca,que ja tocava,moltspares imares s’han llançatadefensarunaescola sensedeuresambelmateixconvencimentqueposavenels seuspredecessorsquanexigienqueelsnens tinguessindeurescadadia, cadacapdesetmana i, sobretot,pervacances.Segonsarticlesaparegutsalsdiaris, algunspareshanamenaçat, fins i tot, ambunaespèciededesobediènciaescolar impulsadaperellsmatei­xosconsistentenel fetqueelsnensno facinelsdeuresdecapdesetmana.Posemlescosesal seu lloc: l’excésdedeuresno

ésbo, arabé, reduirelqueelsnostres infantsnotinguin tempsper jugarovaginestressatsal fetdetenir tenir­neés, almeuparer, voler simplificar i,

comsucceeixhabitualment, fer recauresobrel’escola la responsabilitatd’unaqüestió tancom­plexacomés la situació sòcio­laboral­familiar.Esclarquecalundebat sobreeducacióentre

escola i família,perònooblidem,comapares, iabansde llançar­nosa innovarpeldret, quealnostrecostat, compartint l’educaciódelsnostresinfants, tenimunsmestresquesónprofessionalsde l’ensenyamentambconeixements, eines icriteriper saberportar–i explicar­nos–adequa­damentels repteseducatiusquese’nsplantegenacadamoment.Noensesverem,doncs,pensemqueelsadults

d’avuidiahemtingutdeuresono(mésaviat sí), itotshemsobreviscut.Parlemambcalma, analit­zantbé la situacióperarribara lesconclusionsmésbeneficiosespossiblesperalsnostres fills i,sobretot, quenose’nsacudeixi estimular­losadesobeirels seusmestres.

M.ROSACAMPSMORALESTorrelles

Deures escolars

la senyalització a la cruïlla foto­grafiada és la correcta i no hi hacap contradicció, com denuncia­va la persona que enviava la foto.El senyal d’obligació ordena enquinsentit espot circular,mentreque el de prohibició de gir estàacompanyat d’un altre senyal,més petit (com indica la normati­va, i que sí és cert que és antic tot ique es troba en bon estat) que in­dica que no poden girar els vehi­cles que superin les 3,5 tones. Sies coneixbé lanormativade tràn­sit, no hi ha contradicció.

JAUMEOLIVERASAlcalde delMasnou

La televisión imperaEl grito contra el susurro.

Porque, aceptémoslo, vivimos enunmundodonde la televisión im­pera.Dondeel intelectualismo si­lencioso hamuerto enpro del po­pulismo ruidoso. Preocupamirarlas audiencias y comprobarqueelcanal de las verduras va por de­lante. Y me parece genial que lagente compre verduras, pero noestaríamalque,devezencuando,alguien nos vendiera algún libro.Parece que las públicas no estánpor la labor.La clave es el equilibrio y hace

tiempo que lo perdimos. Si unamujer sale fregando es machis­mo, si votas al PP eres facha, siamas Catalunya, indepen­dentista, si dices que alguien esnegro eres racista y si sabes loquellevaba puesto la semana pasada,sin duda, eres gay. ¿Por qué?Has­ta la política se ha convertido enun circo.Una televisión irresponsable

absorbe a una sociedad cateta pe­ro cuando el dinero manda lamentira obedece. Después lucha­mos por la educación de nuestroshijos sin comprender que el cole­gio es el bibliotecario y la televi­sión el verdulero. Puede que estémuy susceptible, o mejor aún,agilipollao. Así no lo recoge eldiccionario y por eso lo entende­rámás gente.

ALBERTBERTRANBASBarcelona

Motoristes despullatsAra que a França aviat serà

obligatori que elsmotoristes por­tin guants per circular, caldriareflexionar sobre l’escassa onul∙la protecció dels que circulensobre dues rodes a Barcelona ialtres ciutats catalanes, sobretot al’estiu. Perquè quan la calor s’in­tensifica és inquietant la in­dumentària pràcticament deplatja que exhibeixen la majoriadels motoristes urbans: senseguants, màniga i pantalons curts,xancletes…No cal ser metge d’urgències

per imaginar els efectes devasta­dors d’una simple caiguda a pocavelocitat en la seva delicada pell, ino parlem de lesions internesmés greus que poden afectar ten­donsoprovocar fracturesobertesde sempre pitjor pronòstic; unsefectesquees reduirienmolt ambunmínim de protecció.Per circular ambmoto a la ciu­

tat segurament no cal anar equi­pats com un pilot de Moto GP,però tampoc és gens prudent fer­ho pràcticament despullats (cascobligatori al marge). Ens atrevi­rem algun dia a imitar els nostresveïns francesos, sempre per da­vant nostre enmatèria de segure­tat viària? Tant de bo…

JOANCAMPSOLINASBarcelona

E L L E C T O R E X P O S A

Kap

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ PresidentCarlos Godó Valls ....................................................Conseller DelegatJosep Caminal ..........................................................Director General de PresidènciaAna Godó.....................................................................Editora de Vanguardia Dossier i Libros de VanguardiaJaumeGurt ................................................................Director General Corporatiu - Negoci PremsaPere G. Guardiola ....................................................Director General ComercialXavier de Pol .............................................................Director General de Negoci AudiovisualDavid Cerqueda .......................................................Director General de Negoci Digital

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President-EditorÒscar Ferrer ..............................................................Director GerentXavierMartín ...........................................................ControllerJuan Carlos Ruedas ...............................................Director deMarketing

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2016. TOTS ELS DRETS RESERVATSAquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistemade recuperació d’informació, de capmanera ni per capmitjà,sigui mecànic, fotoquímic, electrònic,magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitatde fer ressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 477 (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587

Internetwww.lavanguardia.com

Dipòsit legal B-18078-2011ISSN 2014-1718 (edició impresa)ISSN 2462-3415 (edició en línia en pdf )

Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígon Zona Franca, carrer 5, sector C (08040) BarcelonaPRESSPRINT. Carrer Valentín Beato, 48, MadridDistribueixMARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCarrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040Barcelona. Tel.: 93 361 36 00ANUNCIS I ESQUELES PUBLIPRESS MEDIA SLPer telèfon 902 178 585BarcelonaAv. Diagonal, 477 (08036)Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4t (28006)Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09 Difusió controlada per OJD

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTORTel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15atencionalcliente@clubvanguardia.com

ATENCIÓ AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartes dels lectorscartes@lavanguardia.catDefensor del lectordefensor@lavanguardia.cat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

651000

131497

Diario

113 CM² - 10%

2980 €

27

España

1 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8675

Bisemanal

122 CM² - 14%

425 €

40

España

30 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Els Nens Cantaires de Viena actuen avui al Palau de la Mfisica, dins del cicle BCNCldssic

E1 m4s important 6s cantarMARICEL CHAVARR|ABarcelona

Seli va oc6rrer a l’em-perador Maximili~d’Habsburg, el 1498 vafundar un cor infantilque hauria de fer-lo so-

breviure cinc segles. I el que falta.E1 dels Nens Cantaires de Viena ~sun dels cors m~s longeus i de m4sprestigi del m6n, un pedigri que vaconservar mds enll~, de la caigudade l’imperi austrohongar+s, quanva renovar l’aspecte i va empren-dre g’ires per tot el m6n. Fins ales-hores la formaci6 havia cantat ex-clusivament per als actes de la cort,misses, concerts privats i esdeveni-ments d’Estat. I ja que la CapellaImperial viatjava sempre ambl’Emperador, l’experi+ncia en gi-res tamb~ data d’aquests temps.Grans mestres com ara Haydn oSchubert en van format part. D’al-tres com ara Mozart, Salieri oBruckner van treballar per a ell.

No ~s sobrer repassar la histbriad’aquesta formaci6 tan anomena-da davant el concert que td previstoferir avui al Palau de la Mfisica (18h) dins del flamant cicle BCNC1/~s-sics. No els veurem tots: en s6n uncentenar i estan dividits en quatrecots. E1 queens visita ~s el cor queporta el nom de Haydn, i ho fa pre-cisament amb un programa que gi-ra entorn dels seus viatges i el ca-rhcter dels pffisos que van set capi-tals en la seva vida: Austria,Hongria i Anglaterra. Els dirigeixun mestre xin~s que, de let, 6s pia-nista de formaci6. D’on live, doncs,l’afici6 coral, a Jimmy Chiang?

"La meva mare era cmltant i te-nia un cor de hens, de manera quevaig cr6ixer amb aquest bagatgeque 6s molt important", assegura altel~fon, evocant la seva infantesa aHong Kong. "El fet que els nensparticipin de la mflsica coral 6s lara6 que Viena estig~i al cim musi-cal. Fins itot laFilharm6nica de Vi-onn no o~ limit~ ~1 rono~nri filhar.

LUF,~SBECK.COM

El cor Haydn dels Nens Cantaires de Viena amb el mestre Jimmy Chiang al fons

Canten mfisica antigai pop de MichaelJackson: "Sent un nenno compta tant l’estil,sin6 com esth escrita"

mbnic, sin6 tamb6 operlstic. I te-nen un coneixement exhaustiu deles veus. La tradici6 de les veus aViena t6 una influ6ncia planet/~ria.I per a mi l’experi6ncia est5 sentmolt enriquidora. Pensi que com-positors corn ara Mozart escrivieninvariablement per a veus: tot i quees tract6s d’una simfonia, semprehi h~via llnn llnia vc~eal"

Chiang ~s pianista, per6 tamb~es va formar en violoncel i compo-sici6. Amb 16 anys es va graduar alTrinity College of Music de Lon-dres i mds tard a la Universitat deViena. No seli resisteix cap reper-tori: 6pera, simf6n, ic, coral, pianis-tic, cambrlstic... Es vers~til. I so-bretot pacient, per gestionar ungrup de jovenets d’entre deu i ca-torze anys en itiner/tncia.

"Amb hens has de tenir mils dis-ciplina i eines psicol6giques, nopots parlar-los massa, no pots do-nat-los gaire teoria, perden la con-centraci6. Has de set r/~pid, clar isimple, cosa que m’ajuda quan tor-no amb els adults, que encara queno ho confessarien mai, tamb~

obres de Haydn, Mozart, Strauss,Schumann i cangons populars, pe-r6 el seu repertoriinclou de mflsicamedieval a obres contemporfinieso del pop, d’arranjaments de can-gons dels Beatles al cot de We arethe world ,de Michael Jackson. Iar a Chiang planej a afegir musicals,corn ara My fair lady. S’entusias-men m6s f/tcilment amb el pop?, lipreguntem.

"Es estrany, per6 tinc molts hensque adoren la clfissica: per a ellsMozart o Haydn s6n m6s fficilsd’aprendre, de trobar una harmo-nia. I la llengua 6s important: al fi-nal els acaba agradant RichardStrauss. I 6s que quan ets un hen elque compta no 6s l’estil, sin6 com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

137145

Diario

567 CM² - 50%

22500 €

62

España

2 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

‘OBC’ AUDITORI 330 DE SETEMBRE

Aquesta temporada, la se-gona com a director titu-lar, Kazushi Ono amplia la seva presència al podi de l’OBC, amb la qual co-

sa la possibilitat de deixar petja en l’evolució del conjunt és més gran. De feina no li’n faltarà, com el con-cert inaugural va evidenciar, amb un programa de resultats desiguals amb obres no gaire habituals. Aquest també és el segon i últim curs com a compositor en residèn-cia de l’Auditori (la temporada pas-sada també ho va ser del Palau de la Música) d’Hèctor Parra, que ha po-gut gaudir d’unes oportunitats de difusió impensables per a la majoria de creadors catalans, que confiem que no superin el llindar de la sobre-exposició. L’OBC oferia ara les seves dues primeres obres orquestrals, Chroma I i II, brillants estudis de so-noritats contrastades que mostren, més que no pas una personalitat del tot definida, un remarcable domini tècnic, en especial en la segona, tot i alguns clixés típics de certes peces contemporànies.

Una tècnica enlluernadora El gruix de la sessió va tenir accent rus, començant pel Concert per a pi-ano núm. 4 de Rakhmàninov, menys divulgat que els dos anteriors potser perquè, a diferència d’aquests, li fal-ta un passatge de gran volada lírica o virtuosística. Això no exonera el solista de desplegar una tècnica en-lluernadora, cosa que Leif Ove Andsnes va fer de forma gens nar-cisista. El pianista noruec, un intèr-pret de rara intel·ligència i integri-tat, massa poc programat a casa nostra (hi va debutar només fa tres anys), va aportar l’emotivitat noble, ben controlada, sense desborda-ments gratuïts, dels grans intèr-prets de Rakhmàninov, sense re-nunciar a la brillantor intrínseca de la partitura. La propina va ser una altra raresa, la deliciosa Romança op. 24 núm. 9 de Sibelius. Llàstima que en el concert l’acompanyament d’Ono i l’OBC pequés de so gruixut i poc definit. Aquestes limitacions van desaparèixer en part en la Sim-fonia núm. 3 de Txaikovski (aneguet lleig del corpus simfònic del compo-sitor rus), amb força probabilitat perquè el temps d’assaig va ser su-perior. Tot i així, en alguns mo-ments els temps ràpids d’Ono van posar a prova la capacitat de respos-ta de l’orquestra. El director japo-nès va signar una lectura vigorosa i brillant, no exempta d’espectacula-ritat, en sintonia amb una partitu-ra afirmativa.e

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

Kazushi Ono obre amb accent rus la seva segona

temporada a l’OBC

MÚSICA CLÀSSICA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

108000

22976

Diario

294 CM² - 35%

1680 €

50

España

2 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

16 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DISSABTE, 1 OCTUBRE 2016

Puigdemont s’avé a endarrerir elreferèndum si es pacta amb l’EstatRajoy rebutja l’oferta i li respon que “la disgregació només porta a la irrellevància”

JOSEP GISBERTBarcelona

El referèndum sobre la indepen­dència de Catalunya que CarlesPuigdemont s’ha compromès aconvocar per a la segona quinzenadel setembre del 2017 podria tenirlloc el diumenge24, dues setmanesdesprésdelaDiadaNacionaldeCa­talunya–noabanspernoincomplirel requisit internacional que no co­incideixi amb dates assenyalades–,totiquedelamateixamaneraespo­driaajornarsiespactésambl’Estat.El president de la Generalitat es vaobrir ahir a aquesta possibilitat,dinsde lavoluntat expressadaenel

debat de la qüestió de confiançad’acordar­ne la celebració amb elGovernespanyolentotselsseusex­trems, des de la pregunta fins a ladata, passant pel quòrum i lamora­tòriaperaunasegonaconvocatòriaencasdederrota.“Es podria endarrerir” si l’Estat

estiguésdisposat apactar­lo, vaad­metre en declaracions a RAC1,sempre que fos, va precisar, en un“període raonable” i no es tractésd’una “maniobra dilatòria”. “Quanensasseguemanegociarhihad’ha­ver lavoluntatdeconvocarunrefe­rèndum sense línies vermelles, enun període raonable, i ens hem dedotar d’un calendari de fites que es

puguin anar comprovant”, va espe­cificar el cap del Govern, que vaanunciarqueelproperdia10tépre­vist participar en una conferènciacol∙loqui a Madrid que aprofitaràper explicar les seves intencions enrelació amb la culminació del pro­cés sobiranista.CarlesPuigdemontnovaentrarenmésdetalls ivarefu­sar, per exemple, establir una xiframínimadeparticipació, tot i que vareconèixer que un percentatgemoltbaixnohidonariavalidesa, ielquesíquevafervaserdescartarqueel referèndumes converteixi en unnou9­N,perquèaquestavegada“hihaurà una pregunta amb respostabinària sobre la independència” i

“el resultat que en surti ens vincu­la”,demaneraque“siguanyaelsí,laconseqüència és la proclamació dela independència”.Aquesta tesi és compartida per

AnnaGabriel, de la CUP, que no éspartidària, en canvi, de demorar ladata de celebració i que no creu enlapossibilitatdepactar­laambl’Es­tat.Ladirigentdel’esquerraantica­pitalista voldria, de fet, que el diadel referèndum es concretés en eldebatdepolíticageneralqueesdes­envolupa la setmana que ve al Par­lament, tot iqueestariadisposadaademorar l’acord “un o dos mesos”,entotcasabansques’acabil’any,se­gonsvadeclararaCatalunyaRàdio.

LadiputadadelaCUPtampocnoesva mostrar partidària de fixar unaxiframínimadeparticipacióivare­cordar que per guanyar només callameitatmésundelsvots, i elquesíque va plantejar va ser que sigui elParlament el que convoqui la con­sulta, perquè d’aquesta manera esdonaria “més força a la convocatò­ria” i facilitaria que rebés més su­port social i polític, com creu queseria el cas de la confluència d’es­querresCatalunyaSí que esPot. Laideavaprenentcosdinsdelblocso­biranista.El Govern espanyol, mentres­

tant, va insistir a rebutjar els plansdels partits sobiranistes i, especial­ment, del president de la Generali­tat, aquiSorayaSáenzdeSantama­ríavatornaratancartoteslesportesd’unaeventualnegociació. “A laso­

birania nacional no se li poden po­sarcomesnicondicions”,varemar­cardesprésde la reuniódelConsellde Ministres la vicepresidenta delGovern central, que va dir: “El quedemana el senyor Puigdemont noho podem negociar nosaltres ni elCongrés ni el Senat, perquè no ésnostre, isensdubtequenoésdelse­nyorPuigdemont”.Totplegat eldiaqueCarlesPuig­

demont i Mariano Rajoy coincidi­en, quaranta­vuit hores després del’anunci del referèndum per partdel president de la Generalitat, aPorto ambmotiu de la inauguraciód’una exposició de Joan Miró, unescenari en què els dosmandatarises van saludar cordialment i es vanlimitaraintercanviarunesparaulesde cortesia, si bé en el discurs finalde l’acteelpresidentdelGovernes­panyol va aprofitarperdedicarunavelada, però clara, referència alprocés català: “La disgregació no­més condueix a la irrellevància,quannoa la impotència”.c

EL CALENDARI

LaCUP vol que ladata de la consulta esconcreti com amàximabans que s’acabi l’any

ELS MECANISMES

Prencosla ideaqueelreferèndumelconvoquielParlamentperdonar­li “mésforça”

TONI MUÑOZ Barcelona

Lacúpula judicialvadonarper in­augurat ahir el curs 2016­2017,que farà seure al bancdels acusatsdiversos exdirigents polítics. Algener començarà el cas de l’espo­liació del Palau de la Música des­prés de set anys d’instrucció, itambé l’any vinent està prevista lacelebració del judici pel cas de lesITV.Però,sensdubte, lacausaquemés agitarà el panorama políticserà el judici per la consulta del9­N, encara sense data assenyala­da,peròquelasetmanaqueveviu­rà un nou capítol quan es notifi­quin les penes que demana la fis­calia per a Artur Mas, JoanaOrtega i IreneRigau.En vistes a l’escenari convuls

que ve, el president del Tribunal

Superior de Justícia deCatalunya(TSJC), Jesús María Barrientos,vaaprofitar lapresènciaa l’actedejutges, fiscals i els consellers deJustícia i d’Interior –no, però, delpresidentde laGeneralitat,CarlesPuigdemont– per avisar els diri­gents que han qüestionat oberta­ment la tascadels jutgesenrelacióambelprocésdel9­N.“Ésradical­ment injust,amésdeperillóssoci­alment, difondre sospites sobre laindependència dels jutges o eme­tre judicis interessats predictiusde les seves resolucions”.Una referència adreçada al Go­

vern de la Generalitat i als partitssobiranistes,queendiversescom­pareixencesnohandubtataquali­ficar de “judici polític” el procésobert per la consulta. L’últim defer­ho va ser el portaveu de Con­

vergència al Congrés FrancescHoms,quesortintde ladeclaraciócom a imputat davant el TribunalSupremvaafirmarque“lasentèn­cia ja estavadictada”.Elmàximrepresentantdels jut­

ges aCatalunya creuqueaquestesforces s’aprofiten de la profundacrisi enquè està immersa la socie­tat “per erosionar les institucions,incloent­hi la judicial”. I va volerdeixar clar que els “únics motorsque mouen l’activitat dels jutges”són els valors constitucionalsd’“independència, responsabili­tat i submissió a la llei”.Al febrer, JesúsMaría Barrien­

tos, durant el seu nomenamentcom a president del TSJC va de­manaralspolíticsquearticulessin“respostes imaginatives” davantel debat català advertint que “nin­

gúnohad’anaralstribunalsa bus­car solucions a aquest conflicte.Barrientos ,en favor de la neu­

tralitat del TSJC, va rebutjar di­mecres passat la medalla al mèritpolicial delMinisteri de l’Interiorperquèenténque“en lescircums­

tànciesactualsdemàximaexigèn­cia per part de la societat d’apa­rença d’imparcialitat i indepen­dència resultaria poc oportuna”, iaixí evitar que pogués ser inter­pretat com un premi per haverjutjat l’expresidentArturMas.c

ElTSJCveuperillós difondre dubtessobre la independència dels jutges

XAVIER CERVERA

JesúsMaría Barrientos ahir a l’acte del Palau de Justícia

GARRIDO R. / ACN

La coincidència.Carles Puigdemont iMariano Rajoy van coincidir ahir a Porto, ambmotiu de la inauguració d’una exposicióde JoanMiró, on els dos presidents es van saludar cordialment i es van limitar a intercanviar unes paraules de cortesia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

651000

131497

Diario

328 CM² - 29%

8120 €

16

España

1 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Rozalén lanzasu nuevo discotitulado ‘Quiénme ha visto... yquién me ve’

Redacción

Del buen momento profesio-nal que atraviesa la carrera deRozalén tras años de “malvi-vir” como cantautora por Ma-drid da cuenta la grabación,tras sólo dos álbumes de estu-dio, de su primer disco en di-recto, el cual, entre sus mo-mentos más singulares, reco-ge un dueto a ritmo de coplajunto a su madre.

“Ella es la gran artista de lacasa y ese fue el momento másemocionante de todo el disco.Tengo muchas ganas de quevea el DVD, de que se escuchey vea su nombre. La han bau-tizado artísticamente Angeli-ta de Letur, por su pueblo”.

Juntas interpretan Y sin em-bargo te quiero, porque si hayalgo que une a madre e hija esla copla y que son “muy Almo-dóvar las dos a la hora de sen-tirlo todo mucho”. Son 22 lascanciones que reúne esteQuién me ha visto... y quién meve (Sony Music), que se publi-có ayer y retrata la gira de pre-sentación de su segundo ál-

bum, Quién me ha visto, quealcanzó el número 1 en ventasen España.

Del tour, presume que “estásiendo eterno, como el ante-rior, lo que es buena señal”. Ellugar elegido para inmortali-zarlo fue el Palau de la Músicade Barcelona, un marco in-comparable “y emblemático”en una de las ciudades queMaría de los Ángeles Rozalénllama “más hogar”.

“Aquella noche la recuerdosuperespecial. Cuando lleguéa la prueba de sonido lo llorétodo, me relajé y salió espec-tacular, sin apenas fallos, conmuchos compañeros y genteque nos quería, que hicieronque, aunque aquel era un lu-gar muy grande, desde el es-cenario yo lo sintiera peque-ño”, rememora. Reconoceque ha disfrutado de unaoportunidad, la de grabar undisco en vivo, que pocos artis-tas pueden hacer realidad tanpronto. “Hubiera esperado atener muchas más canciones,pero me lo propusieron desdela discográfica, porque decíanque los discos estaban bien,pero que había que vernos endirecto”, señala.

La artista ha cantado

junto a sumadre el

tema ‘Y sin embargo

te quiero’ en el disco

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y OCIO

14000

1659

Diario

288 CM² - 30%

888 €

59

España

1 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

TENDENCIASCIENCIACULTURAOCIO

Los hermanos que cada día se cuelan en miles de cocinas de todo el país de-fienden que las verdaderas estrellas de la gastronomía española son sus productos y los pequeños productores que cuidaron de ellos.

Javier TorresCocinero

La película Pelé, el naci-miento de una leyenda pos-puso su estreno, inicialmente previsto para ayer, a una fecha aún por precisar dentro de este otoño, informaron fuentes de Flins y Pinículas.

PeléExfutbolista

PROTAGONISTASDEL DÍA

Lanzó ayer el primer CD + DVD de un concierto que incluye interpretación en lenguaje de signos que fue grabado en directo en su actuación en el Palau de la Música Catalana de Barce-lona el pasado 15 de junio.

RozalénCantante

El equipo de La llamada terminó entre lágrimas su trabajo con la satisfacción de haberle dado “una nue-va dimensión” a la obra de teatro que repite el mismo elenco que hizo de ella la revelación de 2013.

Macarena GarcíaActriz

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TENDENCIAS

65000

Diario

256 CM² - 25%

875 €

32

España

1 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Pàgina principal Agenda completa El millor del mes Clàssica low-cost Clàssica per a nens Qui som En castellà

diumenge, 2 d’octubre de 2016

El millor de la setmana: de Beethoven a Xostakòvitx (passant per Shakespeare)

L'agenda de Barcelona Clàssica recull més de 160 concerts al mes d'octubre, fet que suposa que la

normalitat ja s'ha instal·lat en els espais que

habitualment acullen concerts i representacions operístiques. Tenim Macbeth al Gran Teatre del Liceu;

tenim actius tots els grans cicles de temporada amb oferta per a abonats, i fins i tot tenim ja la programació cultural en marxa en els centres cívics.

Així que, com fem regularment, tornem a presentar una selecció de concerts per a la setmana, amb una proposta

per dia.

Hem triat recitals amb grans noms, però també altres propostes de proximitat, pensades per apropar la música clàssica a tots els públics i fer-la el més popular possible (fins i tot en el preu).

Dilluns, 3 d'octubre: El lleidatà Trio Stalzim, format per Arnau Millà (flauta), Mònica Marí (violoncel) i Jordina Millà (piano), obre la temporada de música clàssica a la Casa Elizalde. El

programa proposa un recorregut per tres compositors del segle XX que comparteixen l'admiració per la natura: Martinu, Stamm i Crumb. Entrada gratuïta.

Dimarts, 4 d'octubre: En aquesta temporada 2016/2017, al Palau de la Música Catalana ha volgut prestar atenció especial a la música de Ludwig van Beethoven i un dels projectes més importants dins d'aquest homenatge al geni alemany és la interpretació completa de les sonates per a violí i piano a càrrec del violinista grec Leonidas Kavakos i el pianista Enrico Pace. Serà una sèrie de tres concerts,

el primer dels quals suposa la inauguració oficial de la temporada de música de cambra del Palau. Entrada: 40 €.

Dimecres, 5 d'octubre: La promotora Ibercamera inicia nova temporada amb una estrella internacional de gran calibre. Martha Argerich, llegenda viva del piano, actua al Palau de la Música Catalana en un concert compartit amb el Quartet Quiroga. Al programa, figuren J.S. Bach, Brahms i

Schumann. Entrades: 22-92 €

Dijous, 6 d'octubre: Encara que, segons avança l'any, les celebracions de l'Any Granados semblen diluir-se, al Centre Cívic Sagrada Família han programat un cicle per a l'últim trimestre de 2016 sobre Granados i el seu entorn. En el primer concert, actuen la soprano M. Àngels Miró i la pianista M. Rosa Ribas. Entrada gratuïta.

Divendres, 7 d'octubre: El Gran Teatre del Liceu estrena l'òpera Macbeth, de Giuseppe Verdi. La institució obre temporada i, al mateix temps, culmina el cicle d'òperes "shakespearianes" programat durant tot el 2016 amb motiu del quart centenari de la mort de l'escriptor. Macbeth es podrà veure al Liceu fins al 23 d'octubre. Entrades: 15-300 €

Dissabte, 8 d'octubre: El Festival Ars Longa presenta a la soprano Aurèlia Pessarrodona, acompanyada al piano per Viviana Salisi, en un escenari inèdit per aquesta iniciativa de música històrica. El programa, que proposa "un diàleg entre Misón i Granados", també surt de les habituals línies de la programació d'Ars Longa, més centrades en els períodes renaixentista i barroc. Entrada:

16 €

Diumenge 9 octubre: Xostakòvitx és un dels compositors més interpretats per l'OBC (només aquesta temporada apareix en quatre programes diferents). Aquesta vegada la formació oferirà la Vuitena Simfonia del compositor, "un reflex de les emocions dels homes i les dones russos durant la

guerra". Dirigeix Josep Caballé i actua com a solista el pianista John Lill. Com és habitual, el mateix programa s'interpreta en divendres, dissabte i diumenge. Entrada: 10-56 €

El violinista Leonidas KavakosFoto: Web Palau de la Música Catalana

Avui

20:30

20:30

17:30

Es mostren els esdeveniments posteriors al 3/10. Cerca esdeveniments anteriors

Maria Dolors Cortés, Joan Lluís Jordà i Carles Puig

Trio Stalzim

Xino-xano

dilluns, 3 de d’octubre

dimarts, 4 de d’octubre

Propers concerts

Subscriu-te per e-mail

E-mail Enviar

Barcelona Clàssica - …

237 M'agradaM'agrada la pàgina

Embed View on Twitter

Tweets by @BCNClasica

14h

Musitekton inicia el cicle de tardor de

música de cambra amb

Nestor_Bayona@ musitekton@

ow.ly/mTRe304L7hy

Los Niños Cantores de Viena inauguran

hoy en Barcelona el ciclo

bcn_classics@ wsaengerknaben@

ow.ly/iJks304L7eF

Barcelona Clàssica

@BCNClasica

Barcelona Clàssica

@BCNClasica

Segueix-nos a Twitter

Enric Granados, a 360º: un altre punt de vista per a la música clàssica

Musitekton inicia el cicle de tardor amb l'objectiu d'apropar la música de cambra al públic

La Filmoteca de Catalunya programa un cicle de cinema amb música de Schubert

El més llegit

Pàgina 1 de 2Barcelona Clàssica: El millor de la setmana: de Beethoven a Xostakòvitx (pass...

03/10/2016http://barcelonaclassica.blogspot.com.es/2016/10/el-millor-de-la-setmana-de-bee...