Recull de

Premsa

SERGI DORIA BARCELONA

«¿Tienen alma las mujeres?». Esta pre-gunta, que hoy suena insultante, se formulaba en el siglo XV al referirse aquellos que se consideraban inferio-res. Si no tenían alma… toda vejación estaba permitida. En «La llama de la sabiduría», su segunda novela des-pués de «Las horas oscuras», Juan Francisco Ferrándiz se traslada a la Valencia renacentista: una joven, Ire-ne Bellvent, deberá enfrentarse a los poderes fácticos para evitar el cierre del hospital benéfico de En Sorell que fundaron sus padres… Su capacidad para superar los obstáculos, en una sociedad que desprecia a las mujeres, abona un «camino de perfección» que Ferrándiz identifica con las siete «lec-

tios» y «El latido de la sibila» que re-suenan, a modo iniciático, en la na-rración. Ese «latido» representa la so-lidaridad del género, un concepto que aborda la Psicología actual: «Frente a la hostilidad del medio, las mujeres se ayudaban en los partos o compar-tían remedios naturales», señala el autor.

La condición femenina en el siglo XV foral no era mejor que en el Me-dioevo, ni cambió sustancialmente hasta el siglo XVIII: «El destino de la mujer era la casa, el prostíbulo o el convento, aunque hubo algunas ejem-plares excepciones: la condesa Anas-tasia Spatafora, que acogió a los ni-ños expósitos en el hospital de la San-ta Cruz de Barcelona o Peregrina

Navarro, natural de Morella, que ejer-ció la medicina en el siglo XV…». Ire-ne, la protagonista de la novela, está inspirada en esas damas valientes, añade Ferrándiz: «Yo la veo en la sen-da de la heroína en su sentido más ho-mérico… Luchar por conservar el hos-pital familiar, en lugar de casarse con un mercader y vivir cómodamente, supone tomar decisiones y esta es una novela sobre las mujeres que toman esas decisiones».

Todo ello, en una Valencia opulen-ta de nuevos ricos y dinero fácil: «Te-nía el prostíbulo más grande de Eu-ropa que se llamaba el Partit y reina-ba el tráfico de influencias… Se tardó treinta años en construir un hospital público porque se prefería invertir en la Lonja de la Seda que era un edificio más vistoso…». ¿Cómo la Ciutat de les Arts?, apuntamos. «El ‘Se me’ n fot va-lenciano no tiene edad», apostilla el escritor y abogado.

«La llama de la sabiduría», almas y armas de mujer

Juan Francisco Ferrándiz explora la condición femenina

MARÍA GÜELL BARCELONA

Descubrimiento, investigación y ries-go. El festival Ciutat Flamenco rein-venta el género con nuevas propues-tas pero no olvida grandes artistas como la bailaora gitana Belén Maya que estrena en Cataluña su espectá-culo «Los invitados». El próximo 19 de mayo arranca el programa del cer-tamen con la actuación del guitarris-ta Rafael Riqueni y levará anclas el 24 de mayo con el estreno de «Bodas sangres», que hermanará flamenco y jazz. La vigésimo segunda edición de Ciutat Flamenco aporta novedades,

como la incorporación del Palau de la Música, que acercará el flamenco a toda la familia con Flamenkids. Pero el Mercat de les Flors será un año más la sede principal del festival, con la sala Maria Aurèlia Capmany como espacio principal, la sala Pina Bausch para las propuestas más experimentales y los formatos más íntimos y el hall acogerá diferentes improvisaciones.

El sábado 23 de mayo el cantaor Salao improvisará junto a Al-bert Quesada y Zoltán Va-kulya, dos bailarines de danza contemporánea. Ese mismo día, el pianista Dorantes actuará acompa-ñado del contrabajista Renaud Gar-

cía-Fons en la Maria Aurèlia Capma-ny, una sala que también acogerá un homenaje a Jerez a cargo de David La-gos y Mercedes Ruiz. En la sala Pina Bausch, destinada a las propuestas

más arriesgadas, estarán Juan Carlos Lérida con Niño de El-

che, Pol Jiménez y Daniel Hernández, que ofrece-

rán un poco frecuente encuentro entre la dan-za española y el vídeo-arte. «El flamenco no tiene fronteras, ni si-

quiera el espacio exte-rior es una frontera», sub-

raya el director del Mercat de les Flors, Francesc Casade-

sús, en referencia al cantaor con cas-co de astronauta que aparece en el cartel promocional del festival de este año.

Belén Maya, estrella del Ciutat Flamenco de Barcelona ∑ La bailaora estrenará

en Cataluña su espectáculo «Los invitados»

ABC BARCELONA

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana inicia el próximo domingo, 17 de mayo, la celebra-ción de su 25 aniversario con un concierto dedicado a Claudio Mon-teverdi que estará dirigido por su fundador, Jordi Casas.

Según informó ayer la entidad musical, durante toda la tempora-da y hasta al concierto de clausu-ra de la efeméride, el 14 de febre-ro de 2016, con el oratorio Israel en Egipto de Haendel, que será di-rigido por el titular actual del Cor, Josep Vila i Casañas, todos los con-ciertos de la formación en el Pa-lau de la Música Catalana estarán dedicados a la celebración del ani-versario.

En el concierto del próximo do-mingo 17 de mayo, el Cor de Cam-bra del Palau interpretará una se-lección de madrigales y también algunos de Scherzi Musicali, pie-zas de carácter popular, pensadas para el divertimento de los asis-tentes, informa Ep.

El Cor de Cambra estará acom-pañado en este ocasión por la for-mación instrumental «Music(aper-ta», liderada por Corrado Bolsi. El Cor de Cambra del Palau de la Mú-sica Catalana fue creado por el Or-feó Català en 1990 con la misión de difundir la música coral univer-sal, promover la recuperación del patrimonio musical catalán y fo-mentar la nueva creación.

Jordi Casas i Bayer fue su direc-tor durante los primeros 21 años y en septiembre de 2011 dejó el tes-tigo a Josep Vila i Casañas. Galar-donado con el Premio Nacional de Música, la formación ha colabora-do con prestigiosas orquestas na-cionales e internacionales y ha sido dirigido por grandes batutas in-ternacionales.

El Cor de Cambra del Palau celebra su 25 aniversario con un concierto

El 17 de mayo

Calle Zurbano 4128010 MadridTel.: 91 279 68 50www.amnios.es

Situados en el centro de Madrid

Trato personalizado; “línea directa” decomunicación de las pacientes con su médico

Primer centro en Madrid con elsistema Witness, que evita lasconfusiones con las muestras deóvulos, espermatozoides y embriones

Horario ininterrumpido de 8 de la mañana a 8 de la tarde

Modernas instalaciones y la tecnología más avanzada

abc.es/cultura JUEVES, 14 DE MAYO DE 2015 ABC62 CULTURA SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8000

3818

Diario

273 CM² - 30%

1112 €

62

España

14 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SERGI DORIA BARCELONA

«¿Tienen alma las mujeres?». Esta pre-gunta, que hoy suena insultante, se formulaba en el siglo XV al referirse aquellos que se consideraban inferio-res. Si no tenían alma… toda vejación estaba permitida. En «La llama de la sabiduría», su segunda novela des-pués de «Las horas oscuras», Juan Francisco Ferrándiz se traslada a la Valencia renacentista: una joven, Ire-ne Bellvent, deberá enfrentarse a los poderes fácticos para evitar el cierre del hospital benéfico de En Sorell que fundaron sus padres… Su capacidad para superar los obstáculos, en una sociedad que desprecia a las mujeres, abona un «camino de perfección» que Ferrándiz identifica con las siete «lec-

tios» y «El latido de la sibila» que re-suenan, a modo iniciático, en la na-rración. Ese «latido» representa la so-lidaridad del género, un concepto que aborda la Psicología actual: «Frente a la hostilidad del medio, las mujeres se ayudaban en los partos o compar-tían remedios naturales», señala el autor.

La condición femenina en el siglo XV foral no era mejor que en el Me-dioevo, ni cambió sustancialmente hasta el siglo XVIII: «El destino de la mujer era la casa, el prostíbulo o el convento, aunque hubo algunas ejem-plares excepciones: la condesa Anas-tasia Spatafora, que acogió a los ni-ños expósitos en el hospital de la San-ta Cruz de Barcelona o Peregrina

Navarro, natural de Morella, que ejer-ció la medicina en el siglo XV…». Ire-ne, la protagonista de la novela, está inspirada en esas damas valientes, añade Ferrándiz: «Yo la veo en la sen-da de la heroína en su sentido más ho-mérico… Luchar por conservar el hos-pital familiar, en lugar de casarse con un mercader y vivir cómodamente, supone tomar decisiones y esta es una novela sobre las mujeres que toman esas decisiones».

Todo ello, en una Valencia opulen-ta de nuevos ricos y dinero fácil: «Te-nía el prostíbulo más grande de Eu-ropa que se llamaba el Partit y reina-ba el tráfico de influencias… Se tardó treinta años en construir un hospital público porque se prefería invertir en la Lonja de la Seda que era un edificio más vistoso…». ¿Cómo la Ciutat de les Arts?, apuntamos. «El ‘Se me’ n fot va-lenciano no tiene edad», apostilla el escritor y abogado.

«La llama de la sabiduría», almas y armas de mujer

Juan Francisco Ferrándiz explora la condición femenina

MARÍA GÜELL BARCELONA

Descubrimiento, investigación y ries-go. El festival Ciutat Flamenco rein-venta el género con nuevas propues-tas pero no olvida grandes artistas como la bailaora gitana Belén Maya que estrena en Cataluña su espectá-culo «Los invitados». El próximo 19 de mayo arranca el programa del cer-tamen con la actuación del guitarris-ta Rafael Riqueni y levará anclas el 24 de mayo con el estreno de «Bodas sangres», que hermanará flamenco y jazz. La vigésimo segunda edición de Ciutat Flamenco aporta novedades,

como la incorporación del Palau de la Música, que acercará el flamenco a toda la familia con Flamenkids. Pero el Mercat de les Flors será un año más la sede principal del festival, con la sala Maria Aurèlia Capmany como espacio principal, la sala Pina Bausch para las propuestas más experimentales y los formatos más íntimos y el hall acogerá diferentes improvisaciones.

El sábado 23 de mayo el cantaor Salao improvisará junto a Al-bert Quesada y Zoltán Va-kulya, dos bailarines de danza contemporánea. Ese mismo día, el pianista Dorantes actuará acompa-ñado del contrabajista Renaud Gar-

cía-Fons en la Maria Aurèlia Capma-ny, una sala que también acogerá un homenaje a Jerez a cargo de David La-gos y Mercedes Ruiz. En la sala Pina Bausch, destinada a las propuestas

más arriesgadas, estarán Juan Carlos Lérida con Niño de El-

che, Pol Jiménez y Daniel Hernández, que ofrece-

rán un poco frecuente encuentro entre la dan-za española y el vídeo-arte. «El flamenco no tiene fronteras, ni si-

quiera el espacio exte-rior es una frontera», sub-

raya el director del Mercat de les Flors, Francesc Casade-

sús, en referencia al cantaor con cas-co de astronauta que aparece en el cartel promocional del festival de este año.

Belén Maya, estrella del Ciutat Flamenco de Barcelona ∑ La bailaora estrenará

en Cataluña su espectáculo «Los invitados»

ABC BARCELONA

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana inicia el próximo domingo, 17 de mayo, la celebra-ción de su 25 aniversario con un concierto dedicado a Claudio Mon-teverdi que estará dirigido por su fundador, Jordi Casas.

Según informó ayer la entidad musical, durante toda la tempora-da y hasta al concierto de clausu-ra de la efeméride, el 14 de febre-ro de 2016, con el oratorio Israel en Egipto de Haendel, que será di-rigido por el titular actual del Cor, Josep Vila i Casañas, todos los con-ciertos de la formación en el Pa-lau de la Música Catalana estarán dedicados a la celebración del ani-versario.

En el concierto del próximo do-mingo 17 de mayo, el Cor de Cam-bra del Palau interpretará una se-lección de madrigales y también algunos de Scherzi Musicali, pie-zas de carácter popular, pensadas para el divertimento de los asis-tentes, informa Ep.

El Cor de Cambra estará acom-pañado en este ocasión por la for-mación instrumental «Music(aper-ta», liderada por Corrado Bolsi. El Cor de Cambra del Palau de la Mú-sica Catalana fue creado por el Or-feó Català en 1990 con la misión de difundir la música coral univer-sal, promover la recuperación del patrimonio musical catalán y fo-mentar la nueva creación.

Jordi Casas i Bayer fue su direc-tor durante los primeros 21 años y en septiembre de 2011 dejó el tes-tigo a Josep Vila i Casañas. Galar-donado con el Premio Nacional de Música, la formación ha colabora-do con prestigiosas orquestas na-cionales e internacionales y ha sido dirigido por grandes batutas in-ternacionales.

El Cor de Cambra del Palau celebra su 25 aniversario con un concierto

El 17 de mayo

Calle Zurbano 4128010 MadridTel.: 91 279 68 50www.amnios.es

Situados en el centro de Madrid

Trato personalizado; “línea directa” decomunicación de las pacientes con su médico

Primer centro en Madrid con elsistema Witness, que evita lasconfusiones con las muestras deóvulos, espermatozoides y embriones

Horario ininterrumpido de 8 de la mañana a 8 de la tarde

Modernas instalaciones y la tecnología más avanzada

abc.es/cultura JUEVES, 14 DE MAYO DE 2015 ABC62 CULTURASECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8000

3818

Diario

172 CM² - 19%

704 €

62

España

14 Mayo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Pàgina 7

Q U A D E R N .DIJOUS, 14 DE MAIG DEL 2015, NÚMERO 1.590elpais.cat Pàgina 6

LLIBRES

‘Germans de sang’:el raïm de la ira delBerlín dels anys trenta

“Glòria a Gaudí, el primer arquitecte al·lucinogen!”, va dir Dalí; aquí, a la Pedrera, en una imatge de Paris Match de 1969. / p. habans

L ’univers geogràfic de Salva-dor Dalí (1904-1989) apa-reix sempre associat a la se-

va ciutat natal Figueres; a Cada-qués, on passava els estius; a Portlli-gat, on tenia un dels seus estudis; aPúbol, on hi havia el castell que varegalar a la seva esposa Gala; fins itot a ciutats com París i Nova York,

on va viure llargues temporades.Però el genial pintor empordanèsva mantenir una relació i uns vin-cles molt intensos amb Barcelonatota la seva vida, que no semprehan estat prou considerats dins dela seva intensa biografia. La sevafamília paterna i materna eramajoritàriament barcelonina; mol-tes de les seves amistats de tota lavida van ser barcelonines; va desen-

volupar una intensa vida social enaquesta ciutat; els seus inicis pro-fessionals van tenir lloc a Barcelo-na, i fins i tot la va utilitzar perposar a punt els seus mètodesd’acció i la seva capacitat depolemi-tzar. Aquí va exposar un bon nom-bre de vegades i va escriure articlesde premsa, a més de passejar elnom d’aquesta ciutat per tot elmón. Però les seves inclinacions po-

lítiques centralistes, el seu rebuigal nacionalisme, del qual va presu-mir en vida, i la decisió d’ignorarBarcelona i Catalunya en les sevesúltimes voluntats en favor de Ma-drid, segueixen pesant en la imatgenegativa que encara avui, desprésde 25 anys de mort, se segueix ten-int d’ell. Un llibre que sortirà elspròxims mesos de l’historiador del’art Ricard Mas, autor d’un bon

nombre d’assajos sobre el pintor,publicat per l’Ajuntament deBarce-lonadins de la col·lecció queha edi-tat títols com Espriu i Barcelona,Joan Fuster i Barcelona i Candel iBarcelona, reivindica el barcelonis-me de Dalí, després de recórrer elsllocs que el pintor freqüentava a laciutat i d’entrevistar prop d’un cen-tenar de persones que el vanconèixer. Passa a la pàgina 2

Dalí, el barceloníLa ciutat fou cabdal per al pintor empordanès, tot i que apareix molt difusa en la seva geografia vital

MÚSICA

Loquillo recupera avuila seva jaqueta de cuira la sala Razzmatazz

José Ángel Montañés

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

129000

25725

Semanal

3393 CM² - 300%

31830 €

1-3

España

14 Mayo, 2015

ORFEO CATALA

2 . R E P O R T A T G E QUADERN Dijous, 14 de maig del 2015

Ve de la pàgina 1Dos dels esdeveniments que rela-cionen Dalí amb Barcelona mar-quen la vinculació, entre l’amor il’odi, del pintor amb aquesta ciu-tat. Tots dos se situen en un delscentres de debat intel·lectual dela ciutat amb més de 150 anysd’història: l’Ateneu Barcelonès. El1930, després de pronunciar laconferència Posició moral del sur-realisme, va posar fi a la sevarelació amb la cultura imperantde la ciutat, després de qualificarl’escriptor Àngel Guimerà de“gran porc”, “pederasta” i “im-mens putrefacte pelut”; de propo-sar l’enderrocament del barriGòtic; d’abolir la sardana i regalarun exemplar deLaFemme visible,que acabava de publicar, amb ladedicatòria: “Per al putrefacteAte-neu Barcelonès, afectuosament”.L’acte, com no podia ser d’altramanera, va acabar amb un intentd’agressió a Dalí d’alguns dels so-cis presents, la dimissió del presi-dent, Pere Corominas, que no vaser acceptada, i amb Pere Adal-vert, amic de Guimerà, titllantDalí de “don nadie, tarambana iboca de l’infern”. Per contra, el1950, dos anys després del retorndel seu exili americà voluntari,Dalí va tornar a l’Ateneu per re-conciliar-se i fer les paus amb laseva conferència Per què vaig sersacríleg, per què sóc místic?, en laqual es retractava del seu passat.

Però hi va haver altres vega-des. La primera imatge públicaconeguda de Dalí és a Barcelona,a finals de 1926, amb 22 anys. Sónfotogrames del documentalGent ipaisatge de Catalunya de JosepGaspar, en el qual es recull unaplàcida conversa al jardí de l’Ate-neu al costat d’escriptors com Jo-sep Maria de Sagarra i AlexandrePlana, pintors com Lluís Merca-der o Rafael Durancamps, o gale-ristes com Josep Dalmau, en quèel pintor dialoga amb normalitatamb aquests intel·lectuals davantla càmera. “És que Dalí tenia un75% de sang barcelonina. És nor-mal la seva presència des de moltjove en aquesta ciutat, encara quenon’hi hagi gaires imatges, ja queFigueres i Barcelona estavenmolt ben comunicades des de fi-nals del segle XIX per tren”, expli-caMas, que comença el seu llibreexplicant la complicada famíliadel pintor i la seva vinculació ambla ciutat.

Com el seu avi Galo Dalí, queva arribar a Barcelona el 1881 i esva instal·lar amb la seva dona Te-resaCusí i els seus tres fills, Cateri-na, Salvador —el pare del pintor—i Rafael, en un pis de lloguer a larambla de Catalunya. I allà vanviure fins que Galo es va suïcidarel 1886, després d’un intent fallit,tirant-se pel pati de llums, i lavídua i els dos nens orfes van seracollits a casa de la filla gran, Cate-rina, que s’havia casat amb l’advo-cat José Maria Serraclara. Salva-dor va estudiar Dret. En 1900 vaobtenir la plaça de notari peroposició de Figueres, però abansd’instal·lar-se es va casar amb laseva promesa a la basílica de laMercè de Barcelona, mentre queel seu germà Rafael va estudiarmedicina i va acabar sent el met-ge del cos de bombers de Barcelo-na. Ell va ser l’ateneista que vaintroduir el pintor a l’entitat.

Felipa Domènech, la mare deDalí, “que era de Barcelona i sem-pre va viure al Call”, tenia dos ger-mans. Anselm era el propietari dela llibreria Verdaguer, situada da-

vant del Liceu, i va fundarl’AssociacióWagnerianadeBarce-lona i, amb Amadeu Vives i LluísMillet, l’Orfeó Català. “Va ser elproveïdor de l’artista, de lecturesi d’articles de pintura, com teles ipinzells, i eraunmembrehiperac-tiu de la societat civil, ateneista iamic del galerista Dalmau, queapareix en les imatges de l’AteneuambDalí i que va acabar sentmar-xant seu”, explica Mas.

Lapresència del pintor a la ciu-tat és continuada en aquests pri-mers anys. Sempre que ve s’allot-ja a casa de la seva família, finsque el 1929 coneix Gala a Cada-qués. “La família no va poder su-portar que el noi convisqués ambuna dona russa, deu anys mésgran que ell, casada i mare d’unanena, de la qual, a més, sospita-ven que traficava amb drogues,així que va acabar desheretat i ex-pulsat de l’univers familiar”, cosaque va propiciar l’allunyamentdel que havia estat el seu universfamiliar i geogràfic fins aleshores.“Vaig ser expulsat de la meva fa-mília el 1930, sense un sol cèntim.Tot el meu triomf mundial l’heconquerit amb el sol ajut de Déu,la llum de l’Empordà i l’heroicaabnegació quotidiana d’una donasublim, la meva esposa Gala”, vaescriure Dalí a Nova York el 1950.

“Segueix venint a donar con-ferències i a muntar exposicions,però a partir de llavors s’allotjaen hotels com el Royal Meublédel carrer del Carme i, des de1935, a l’Hotel Ritz, el primer ho-tel que va tenir la ciutat per aco-llir grans personalitats com ell”.L’actual Palace conserva la suiteSalvador Dalí, de 150metres qua-drats, bany romà i antiguitats, enla qual el pintor va protagonitzarun bon nombre d’anècdotes: el1971 va regalar a Gala, pel seuaniversari, un cavall dissecat quevan haver de pujar per les esca-les fins a l’habitació del cinquèpis. L’endemà va donar una rodade premsa pujat a la gropa delpobre animal petrificat.

Dalí va demostrar el seu co-neixement de Barcelona en arti-cles com els que va escriure a Vo-gue el 1950 i a Paris Match el1969, on fa pràcticament de guiaturístic i recomana visitar llocs

com la Sagrada Família, la Pedre-ra o el Parc Güell, tots de Gaudí,“el primer arquitecte al·lucino-gen”, o veure Floquet de Neu alzoo, al qual fa protagonitzar unhappening amb una maniquí ves-tida de núvia; aconsella assistirals toros a laMonumental, omen-jar en restaurants com Les SetPortes, el Via Veneto, el Perellada,el Windsor, Els Cargols, Quo Va-dis i L’Orotava, on, si anavaacompanyat, “sobretot de models

macos que pagava una agència,l’armava demanant coses i platsincreïbles”. També aconsellava vi-sitar la plaça Reial, on “li agrada-va perdre tota una tarda”, asse-nyala Mas des de la terrassa del’Ocaña, un bar-restaurant que, sihagués existit en vida del pintor,segur que l’hauria visitat.

A prop de la plaça Reial fre-qüentava botigues com El Taxi-dermista, on es va fer la famosafotomuntat, altre cop, en un rino-

ceront i on va encarregar 2.000formigues dissecades per a unade les seves obres; també el Her-bolario del Rey, que conserva re-cipients per a mate amb la imat-ge de Napoleó, el personatge quetant el va impressionar des de pe-tit, i no va parar fins a aconseguir-ne un a canvi d’un dibuix quemai va arribar a lliurar. “Quantenia sis anys volia ser cuiner, ials set, Napoleó, i des de llavorsla meva ambició no ha parat de

créixer”, va escriure a Diario deun genio. Es pot visitar la botigad’espardenyes del carrer Avinyó,on se’n comprava, o la fruiteriadelMercat la Boqueria, on adqui-ria mel de dàtil perquè els seusbigotis es mantinguessin ferms.Altres botigues han tancat, comla sastreria Mosella. “Estava si-tuada sota la Pedrera i era on esfeia els seus vestits”, explicaMas.En dóna fe una fotografia ques’exhibia a la botiga fins fa dosanys, en què el propietari prova-va un dels seus treballs davant lamirada de Franco.

A la nit visitava tablaos fla-mencs com el de Los Tarantos,en el qual ballava Maruja Garri-do, “una bailaora que va fer debu-tar a l’Olympia de París i a la qualva preferir per protagonitzar el1971 un surrealista videoclip alcostat de l’Arc de Triomf dirigitperValerio Lazarov, en lloc de Lo-la Flores”, o la zona de bars gaisque hi havia al costat de la plaça,“que visitava amb el seu amic elballarí i galerista Carlitos Lozanoi la seva inseparable AmandaLear, un transvestit de Barcelonade Noche, amb la qual anava alstoros i s’asseia a primera fila, i enacabat se n’anava amb els torerosde festa després de la corrida. ADalí li encantaven els transves-tits. En el llibre s’explicarà tot”.

I és que Mas ha buidat literal-ment les hemeroteques a la recer-ca de la informació que ha quedatde la presència de Dalí a la ciutat,tot comprovant que moltes de lesseves intervencions generavenimatges però no informació escri-ta, “com la seva participació enprogrames de ràdio on hi haviaconcursos per saber quant mesu-

raven els seus bigotis, o de doblesde Kim Novak”. També, quemolts dels tòpics que fins i tot ellmateix va crear no es correspo-nen amb la realitat. “En els seusllibres explica que va fer coses enun dia que en realitat van passaren mesos i fins i tot anys de di-ferència. El llibre posarà ordre entot això”, avança Mas.

Del seu gairebé centenar d’en-trevistes ha pogut comprovarcom moltes de les persones que

“presumeixen i treuen profit”d’haver-ho conegut “no el co-neixien tant”, mentre que d’altres“com el director de cinema BigasLuna, ja mort, l’artista XavierCorberó o el perruquer Llongue-ras sí que van tenir una relaciómolt intensa i sana amb ell”. Unaltre dels aspectes poc sabuts deDalí és que va ajudar molts artis-tes catalans a ser coneguts als Es-tats Units, presentant-los galeris-tes, portant premsaomuntant fes-

t

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

129000

25725

Semanal

3393 CM² - 300%

31830 €

1-3

España

14 Mayo, 2015

ORFEO CATALA

tes després de les inauguracions.Ho va fer amb Corberó, amb Tà-pies o amb Tharrats. En una fes-ta, després de la inauguraciód’una exposició de Tàpies a la ga-leria Martha Jackson de NovaYork, Gardy Artigas, en unamenad’acció surrealista, i sense queDalí se n’adonés, li va tallar undels seus característics bigotis.“Quan va tornar a Espanya el pri-mer que va fer va ser encarregara Llongueras unmaletí amb bigo-

tis postissos, per si li tornava apassar”.Uns bigotis que sens dub-te va utilitzar en les sessionsfotogràfiques que tant li agradavaprotagonitzar.

Laprimera vegadaqueDalí ex-posa els seus quadres a Barcelonava ser el 1922, en unamostra orga-nitzada per l’Associació Catalanad’Estudiants a les Galeries Dal-mau, on va mostrar vuit teles i varebre l’elogi de la premsa. Tresanys més tard, a la mateixa Dal-

mau, va debutar en solitari amb17 pintures i cinc dibuixos, i el1926 va exposar al Saló de Tardorde la Sala Parés, mentre que l’anysegüent va fer la seva segona indi-vidual a la Dalmau amb 23 novespintures i set dibuixos. Aquestany Margarida Xirgu va estrenaral Teatre GoyaMariana Pineda deFederico García Lorca, amb deco-rats i vestuaris de Dalí. “Van se-guir exposicions el 1933 i 1934,organitzades per Dalmau, i des-prés res, fins a laBiennalHispano-americana de 1952, en la qual se lidedica tota una sala. El 1962 vaexposar la seva Batalla de Tetuanjuntament amb la de Fortuny, alSaló del Tinell; la galeria Tharratsexposa la seva obra el 1967; la Re-ne Metrás dues vegades, el 1969 i1973, i la galeria Dau al Set altrecop el 1970, acabant amb la granretrospectiva que se li va muntarel 1983, enquè es van poder veure400 obres seves”, enumera Masde memòria.

Malgrat les nombroses exposi-cions que va celebrar a Barcelo-na, són poques les obres que esconservend’ell a la ciutat. “Va ven-dre algunes obres a la primeraexposició individual per la posiciódel pare i de l’oncle. Menys en lasegona. La gent es va retratar per-què era el nen, però aquí, en gene-ral, no es compra art, ni de Dalí,ni de Miró ni de Picasso; fins i totes venen el que tenen per dos du-ros”, es lamenta Mas. Va passaramb la família de Dalí. El 1956, elseu oncle Anselm i els seus cosinsvan vendre a uns rics italians l’im-pressionant Penya-segats (1926) iel matrimoni Morse, els princi-pals col·leccionistes de Dalí al’Amèrica del Nord, aconsellats

pel mateix pintor, es van quedarlamajoria de les 22 obres quepen-javen al passadís de l’habitatge fa-miliar de la ronda Universitat.

Dalí va tenir un paper fona-mental en la consideració i reva-lorització del modernisme barce-loní i, sobretot, de Gaudí. “L’admi-rava sense reserves. A Gaudíl’atropellen el 1926, i quatre anysdesprés ell ja parlava de la sevaobra a París de forma entusiasta.Ha estat el principal difusor de la

seva obra a França i els EstatsUnits”. Va ser ell qui el va defen-sar davant els surrealistes en unarticle deMinotaure amb fotogra-fies deManRay, després queApo-llinaire i Zervos asseguressin queGaudí “havia desacreditat la ciu-tat amb les seves nombroses cons-truccions, amb el seu gust d’allòmés ridícul”; una opinió que com-partien llavors molts barcelonins.Dalí se sentia atret per aquestaarquitectura fantasiosa i diferent.

El 1950 va escriure a Vogue: “Alpasseig de Gràcia trobareu exem-ples sensacionals d’aquesta menad’arquitectura delirant, veritablemúsica debussiana solidificada”, iel 1956 va donar una conferènciahappening al ParcGüell lloant l’ar-quitecte i la seva obra. Tant l’ad-mirava que, a més dels elogisteòrics i literaris, va incorporar elseu imaginari gaudinià en obrescomMonument imperial a la dona-infant (1929) i La font, on les co-

lumnes perforades amb balconsasimètrics remeten a Gaudí.

Pel que fa a si segueix sent unpersonatge molest a Barcelona iCatalunya, un personatge per re-valorar, Mas creu que no. “Quanva morir el 1989 tothom pensavaque era un pallasso, la gent notenia cap consideració amb ell. Esvalorava només el bon dibuixantque era i el seu període surrealis-ta, i és que la imatge frívola queva projectar el NO-DO li va fer

molt demal. Però amb el temps laseva imatge ha millorat, i no per-què ningú hagi fet una campanyaa favor seu, que no. El temps posaa tothom al seu lloc, i avui Dalí ésun dels grans, del qual encara ensqueda molt per valorar, com laseva faceta com a escriptor i pen-sador”, considera l’investigador.

Pel que fa a si Barcelona s’haportat bé amb ell, Mas és cate-gòric: “Mai el van fer fora a punta-des de peu; hi ha hagut momentsdemés omenys idil·li, i altresmo-ments als anys trenta, després dela famosa conferència de l’Ate-neu, que ve a la ciutat, però no técap atenció mediàtica, no se li facas, perquè és un esvalotador, unalterat i un guillat. Però la cosacanvia quan torna el 1948. És veri-tat que no té carrer ni plaça, i quees dóna a un carrer el nom d’unapersona de la que et sentsorgullós, i sembla que sempre hiha una excusa per no donar-l’hi.És veritat que la seva presènciaalsmuseus de la ciutat ésmínimao nul·la, però Figueres tampocestà tan lluny, no cal ser barcelo-nacèntric”.

No deixa de cridar l’atencióque el Museu Nacional d’Art deCatalunya (MNAC) només tinguid’ell tres obres de joventut i unaaltra cedida per la Generalitat el2010: Naixement una deessa, queva regalar elmateix pintor un anyabans de la seva mort. I, sobretot,que el Museu d’Art Contempora-ni deBarcelona (Macba) no en tin-gui cap, malgrat que n’hauria po-gut tenir unes quantes. Desprésdemorir el 1989, l’Estat, propieta-ri únic del llegat, va crear unacomissió per repartir les sevesobres entre Madrid, Figueres iBarcelona. Segons Jaime Brihue-ga, un dels negociadors ministe-rials, va ser decisió de la Generali-tat portar-ho tot a Figueres. L’ac-tual conseller de Cultura, FerranMascarell, va assegurar fa unsmesos: “En algun moment de lanegociació, qui la gestionava vadecidir no executar l’opció que esquedessin algunes obres a Barce-lona”. Fins que l’Ajuntament noconcreti a quina plaça o carrer lidóna el nom de Dalí, seguramentun espai a la nova centralitat queserà l’estació de l’AVE de la Sagre-ra, Dalí seguirà ocult a la ciutat.Tant com les pintures que el 1969va crear en una volta del PalauetAlbéniz per encàrrec de l’alcaldePorcioles i que només es podenvisitar, tot i que són públiques, uncop a l’any, durant el cap de set-mana de la Mercè.

Diferents moments deSalvador Dalí vinculats amb laciutat de Barcelona, als anysseixanta i setanta. Al’esquerra, a l’habitació delRitz, a la gropa del cavalldissecat que va regalar a Galael 1971, tal com va donar unaroda de premsa. Al centre, afinals dels seixanta, emulantl’estàtua de Colom al port; i el1958, al costat d’un guàrdiaurbà en un carrer de la ciutat.A sota, d’esquerra a dreta:amb el seu sastre CarlesMosella, a la sastreria que hihavia als baixos de la Pedrera,on es feia els vestits; a laplaça de toros Monumental,al costat d’Amanda Lear el1969, i al tablao de LosTarantos el 1964, al costatd’alguns dels ballarins./ efe / josep postius (afb)/ arxiu familiar mosella

QUADERN Dijous, 14 de maig del 2015 R E P O R T A T G E . 3SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

129000

25725

Semanal

3393 CM² - 300%

31830 €

1-3

España

14 Mayo, 2015

ORFEO CATALA

| Apunts | 55EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE MAIG DEL 2015

BARCELONAEXPOSICIÓ‘Síntesi 90’. TallersOberts Barcelona s’inau-gura avui amb l’exposiciófugaç Síntesi 90, que, perprimera vegada, reuniràuna selecció d’obres ambels seus artistes nomésdurant una hora i mitja.Molts d’ells treballaran endirecte per al públic assis-tent. Aquesta activitat esdesenvoluparà durant doscaps de setmana: del 15 al17 de maig als districtesde Sarrià i Gràcia, i del 22al 24 de maig als distric-tes de Ciutat Vella i el Po-ble-sec.

BARCELONAEXPOSICIÓ‘Sputnik: l’odissea delSoyuz 2’. La comprova-ció de la informació és unconcepte clau per enten-dre l’exposició. Tindrà llocal CosmoCaixa fins al 31de maig.

BARCELONA10.00MASTER CLASSMaster Class amb JanYpe Nota. Jan Ype Notaés, des del 2005, directorartístic de la Haydn JeugdStrijkorkest dels PaïsosBaixos. Va començar elsseus estudis de violoncelamb Jyri Prchal a la sevaciutat natal de Leeuwar-den, i després va estudiaral Conservatori Reial del’Haia, on va obtenir el di-ploma en interpretaciósota la tutela de Jean De-croos. Va continuar elsseus estudis a Londresamb David Strange. AlsPaïsos Baixos ha estat so-lista amb diverses orques-tres, sota la direcció, en-tre d’altres, de FransBrüggen. És actiu tambéen el camp de la músicade cambra, en diversesformacions. Actualment,Jan Ype Nota és violon-cel·lista principal de l’Or-questra d’Holanda delNord, i professor de vio-loncel al ConservatoriPrins Claus de Gronin-gen. Els seus alumnes hanguanyat importants pre-mis d’interpretació. Tin-drà lloc al Conservatoridel Liceu.

BARCELONA19.00 RECITALS‘Jaume Vallcorba i lapoesia’. Hi participaranFrancesc Parcerisas,

Gemma Reguant (actriu),Juan Antonio MasoliverRódenas, Lola Badia, Ma-nel Ollé, Ponç Pons, Ra-fael Argullol. Escriptor,crític, traductor, profes-sor i figura fonamentaldel món editorial, JaumeVallcorba ens va deixarl’estiu passat. Ara rep unhomenatge merescut i ne-cessari per la seva contri-bució extraordinària alpanorama de la poesia ca-talana, castellana i uni-versal. A través d’unacombinació de lectures iconverses amb autorsdestacats del catàleg deQuaderns Crema id’Acantilado, s’aniranresseguint els diferentsaspectes de la profunda,rica i complexa relacióque Vallcorba va mante-nir amb la poesia com alector, exegeta i editor.Com a complement del’acte d’homenatge a Jau-me Vallcorba, excepcio-nalment Quaderns Cre-ma obrirà les portes perpermetre visitar la sevaseu editorial i acostar-seencara més a la figura il’obra del vibrant editor iescriptor. L’acte tindràlloc a la biblioteca Guinar-dó-Mercè Rodoreda.

BARCELONA20.00 CONCERTEduard Iniesta. Concertd’Eduard Iniesta, de l’Or-questra Nacional d’An-dorra. Concert que formapart del cicle l’ONCA alPalau. Gerard Claret, di-rector de l’ONCA, serà elconcertino i director. Tin-drà lloc al Palau de la Mú-sica Catalana.

BARCELONA22.30 CONCERTDuet flamenc. Els dosartistes que conformenaquest duet (Pedro JavierGonzález i Horacio Fume-ro) tenen trajectòries in-dividuals molt marcadespels instruments que elsacompanyen: una guitar-ra espanyola està massalluny del flamenc i el con-trabaix és un instrumentque deu gran part del seudesenvolupament actualal jazz. Si a tot això hi afe-gim que es tracta de dosmúsics amb arrels iberoa-mericanes, nascuts a ban-da i banda de l’Atlàntic, esdefineixen les línies bàsi-ques del seu discurs musi-cal. Al Harlem Jazz Club.

L’aclaparador retorn deLoquillo

Loquillo actua a Razzmatazz ■ ARXIU

Com escoltar el ‘Così fantutte’ de Mozart: ‘masterclass’

Cinema i moda a Barcelona

Pere-Albert Balcells, al Liceu ■ ARXIU

‘Dior & I’, pel·lícula escrita i dirigida per Frédéric Tcheng, inaugura el festival Moritz Feed Dog ■ ARXIU

BARCELONA19.00 CONFERÈNCIAPere-Albert Balcells, un dels grans divulgadors deMozart, explica les claus del Così fan tutte al Foyerdel Liceu. Entrada gratuïta amb invitació.

BARCELONA20.00 CONCERTEl Loco actuarà al Razzmatazz dins el Guitar Bcn il’acompanyaran els Nu Niles. El disc que van enre-gistrar els dos artistes va tenir un gran èxit.

BARCELONADOCUMENTALSDior and I inaugurarà el festivalMoritz Feed Dog avui a les 20.30 hals Multicines Aribau. Es tracta dela primera edició d’una mostra de-dicada a la relació entre el cinemai la moda. Serà l’estrena a l’Estatd’aquest documental sobre el mo-dista.

El 15 de maig a l’Aribau Club, esprojectarà The next black a les17.00 h, com a part d’una activitatparal·lela que inclou la taula rodo-

na Moda, tecnologia i sostenibili-tat, en què experts de diverses dis-ciplines parlaran des de la seva ex-periència sobre el paper de les no-ves tecnologies i l’investigació enel desenvolupament de la modasostenible. En la taula rodona hiparticiparan Queralt Antú Serra-no, directora creativa d’ OVNI Me-dialab i directora del Llunatics Fu-ture Fashion Festival; el departa-ment de comunicació d’H&M, iJeanologia: The Science of Finis-hing, una empresa especialitzada

en tecnologia sostenible per a laindústria tèxtil. El dia 16 de maighi haurà l’oportunitat de veure denou Dior and I a les 16.30 h; a les18.30h, Call it a balance in the un-balance; a les 20.15 h,Twiggy: theface of the 60s, i Fresh dressed, ales 21.45 h. L’últim dia, el 17, esprojectarà, a les 16.15 h, Irish; ales 18.15 h, Traceable; a les20.00 h, Christian Louboutin:Top of the heels, i a les 21.30 h,Notebook on cities and clothes 83.

REDACCIÓ

Agenda Chameleons VoxEl grup britànic, actiudes del 1981, fa unconcert a la Sala Apoloa les 20 h.

<<

IzäActuarà al cafè bard’Amics de les Arts iJoventuts Musicals deTerrassa a les 22.30 h.

<<

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

143000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

16422 €

55-56

España

14 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE MAIG DEL 201556 | Apunts |

Agenda Leila MontesAl Jamboree, a les 20hores, hi presentarà‘Influences’, òpera‘prima’.

<<

‘Les variacionsSebald’Exposició al CCCB finsal 26 de juliol sobreW.G. Sebald.

<<

BARCELONATEATRE� Apolo Teatre, Paral·lel 59. Mal-dita fortuna. Fins al 17 de maig.Horaris: dijous i divendres,20.30, dissabtes, 18.00 i 20.30, idiumenges, 18.00.

� Biblioteca de Catalunya,Hospital, 56. La Perla presentaIncendis, de Wajdi Mouawad. Dir.Oriol Broggi. A partir del 17 de ju-ny. Horaris: de dilluns a diven-dres, a les 20.00. Dissabte, 20 i27 i diumenge, 21, funcions es-pecials a les 18.00.

� Círcol Maldà, C. Pi, 5. CicleMaldà 1700. Bruno & Jan (& Ál-bert). Del 7 al 24 de maig. De di-mecres a dissabte, 20.30, di-umenge, 19.00. A litle bit of soul,concert de Nacho Melús. Teatrefamiliar: Les supertietes, amb laCia. Brif, Braf, Bruf.

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. Doble programació: Ani-mals de companyia. Horaris: dedimecres a divendres, 20.00;dissabtes, 17.30 i 20.00; di-umenges, 17.30. I David Guapo.Horaris: de dimecres a diven-dres, 22.00, i diumenges, 19.30.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. Toni MoogFollamigas. Horaris: de dijous adissabtes, 22.30; diumenges,20.00. Confessions de dones de30. Horaris: de dimecres a di-vendres, 20.30, dissabtes, 18.00i 20.30, i diumenges, 18.00.

� Condal, Av. Paral·lel, 91. A par-tir del 14 de maig, Concerto atempo d’umore, autor i directorJordi Purtí, amb l’Orquestra deCambra de l’Empordà. De dime-cres a divendres, 20.00; dissab-tes, 18.00 i 20.30, i diumenges,12.00 i 18.00. I en doble progra-mació Las noches del club de laComedia, dissabtes, a les 23.30.

� Gran Teatre del Liceu, laRambla, 51-59. Òpera: Così fantutte, de Wolfgang Amadeus Mo-zart. Dies 20, 21, 22, 24, 26, 27,28, 29 i 30 de maig. Familiar: Elsmúsics de Bremen. Dies 23 i 24de maig, a les 11.00.

� Guasch Teatre, Aragó 140. In-fantil: La flauta màgica Dissab-tes, 12.30, 17.00 i 19.00, i di-umenges, 12.30 i 17.00. Adults:Amantes descontrolados. Dis-sabtes, 21.00, i diumenges,19.00. Txema tea time. Diven-dres, 20.30.

� Jove Teatre Regina, Sèneca22. Programació infantil: del 9 al31 de maig, la companyiaDreams Teatre presenta La belladorment (musical). Horaris: dis-sabtes i diumenges, a les 18.00.Programació adults: Dilluns 11de maig, a les 21.00,Quiero jugara un juego, amb David Moreno.

� La Puntual, Allada Vermell, 15.Blau marí, amb la Cia. Pinotxoamb Bicicleta. Versió de Puff, eldrac màgic. A partir de 2 anys.Horaris: divendres i dissabtes,18.00; i diumenges, 12.00 i 17.00.

� La Seca Espai Brossa, c. Flas-saders, 40. No res, Sala Brossa,del 14 al 31 de maig. De dime-cres a dissabtes, 21.00; i di-umenges, a les 19.00. Somianten cocodrils, Sala Fregoli, fins al24 de maig.De dimecres a dis-sabtes, 20.00; i diumenges,18.00. La vida, anar tirant, SalaPalau i Fabra, del 13 al 17 demaig. De dimecres a dissabtes,21.30; i diumenges, 20.00.

� La Villarroel, Villarroel, 87. Apartir del 14 de maig Titzina pre-senta Distancia siete minutos,de Pako Merino i Diego Lorca.Horaris: de dimarts a dijous,20.30; divendres, 21.00; dissab-tes, 18.00 i 20.30, i diumenges,18.00. L’Offlavillarroel: Ricard de3r, dramatúrgia Gerard Guix, di-recció Montse Rodríguez, ambQuim Àvila. Horaris: dimarts 12 idimecres 13, a les 20.30; dies20, 21, 26, 27 i 28 de maig, a les22.15.I en doble programació:els divendres, a les 23.00, Móni-ca Pérez i Jordi Rios a 1.000merdes de gags. I dissabte 16 demaig, Raúl Pérez a Amor a pri-mera risa, a les 23.00.

� Porta 4, Carrer de l’Església,4-10 (barri de Gràcia). Fugaç, deXavi Mañé, dissabtes de maig,19.00. No és tan fàcil, per Truss

Espectacles, dissabtes de maig,21.30. Raquel i Rachid, per AlburTeatre, diumenge 17 de maig,19.00. Criminal, per SotacabinaTeatre, diumenge 17 de maig,20.30. La paradoxa de Protàgo-nes, per T-14/15, diumenges 24 i31 de maig, 20.30. Cinc instantspreciosos, per Brot escènic(Alea Teatre), dissabte 30, 21.30,i diumenge 31, 18.00.

� Romea, Hospital, 51. Fins al 17de maig Els veïns de dalt, deCesc Gay amb Pere Arquillué,Àgata Roca, Nora Navas i JordiRico. De dimarts a divendres,20.30; dissabtes, 18.00 i 21.00; idiumenges, 18.00. I en dobleprogramació: OFF Romea: pror-rogat, fins al 16 de maig, WaikikiHonolulu, dramatúrgia i direccióde Paul Berrondo, amb Borja Es-pinosa i Joel Minguet. Divendres,22.30; i dissabtes, 22.45. A par-tir del 20 de maig, Entremeses,de Miguel de Cervantes, dir. JoséLuis Gómez amb Julio Cortázar,Miguel Cubero, Palmira Ferrer,Javier Lara, Luis Moreno, InmaNieto, José Luis Torrijo, ElisabetGelabert, Eduardo Aquirre deCárcer i Diana Bernedo. De di-marts a divendres, 20.30; dis-sabtes 18.00 i 21.00; i diumen-ges, 18.00.

� Sala Atrium, Consell de Cent,435. Confidències a Al·là, deSaphia Azzeddine, direcció Mag-da Puyo. De dimecres a dissab-tes, 21.00; i diumenges, a les19.00. Infantil: La flauta màgica.Diumenge, 17 de maig, a les12.00.

� Sala Beckett - Gràcia, Alegrede Dalt 55 bis. Locus Amoenus,d’Atresbandes. Del 13 al 24 demaig. De dimecres a dissabtes,21.30; i diumenges, a les 18.30.

� Sala Muntaner, Muntaner, 4.Idiota, de Jordi Casanovas, dir.

Jordi Casanovas. Fins al 14 de ju-ny. Horaris: de dimecres a dis-sabte, 20.30; i diumenges,18.30. I Luis Pardo, a En tu men-te. Horaris: de dijous a dissab-tes, 22.45 (dia 14 de maig, no hiha funció), i diumenges, 20.30.

� SAT! Teatre, Neopàtria 54. Del’1 al 17 de maig, L’avi Tonet, ambla Cia. Jordi del Río, per a nens inenes a partir de 4 anys.

� Tantarantana Teatre, carrerde les Flors, 22. Del 29 d’abril al17 de maig La Hydra presentaUtilitat programada. De dimartsa dissabtes, 21.00; diumenges,19.00. Programació familiar: del2 al 31 de maig Infants Terriblespresenta La fàbrica de les histò-ries. Dissabtes, 18.00; i diumen-ges, 12.00.

� Teatre Akadèmia, Buenos Ai-res, 47-49. La gavina, d’AntonTxèkhov, del 7 al 31 de maig. Ho-raris: de dimecres a dissabtes,20.00, i diumenges, 18.00.

� Teatre Borràs, Pl. Urquinaona,9. Doble programació. Nues. Ho-raris: de dimecres a divendres,20.30; dissabtes, 19.00 i 21.30; idiumenges, 19.30. Gisela y libromàgico. Horaris: dissabtes,17.00, i diumenges, 12.00 i 17.00.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. La gran ilusión. Horaris: dedimecres a divendres, 21.00, dis-sabtes, 18.30 i 21.30, i diumen-ges, 18.30.

� Teatre del Raval, Sant AntoniAbad, 12. A la burgesa musical.Horaris: dijous i divendres,20.30; dissabtes, 20.00; i di-umenges, 19.00.50 sombras deAndreu, divendres, 23.00; dis-sabtes, 00.00, i diumenges,20.30. Detectives Martínez, dis-sabtes, 22.00. Infantil: Màgia Jú-nior, dissabtes, 17.30, i diumen-ges, 17.00.

� Teatre Gaudí Barcelona, SantAntoni Maria Claret, 120. Mares ifilles amb la Nina, la MarionaCastillo i la Clara Peya. Horaris:de dijous a dissabtes, 22.00, i di-umenges, 20.00. Happy love olove story!, de Toni Sans i RubènMuntañola. Horaris: dimarts i di-mecres, a les 20.30. Estrena el14 de maig Fang a les costelles,de Gerard Vàzquez amb EudardDoncos, Ramon Canals i DavidGarcia Llop. Horaris: de dijous adissabtes, 20.00; i diumenges,18.00.

� Teatre Goya, Joaquim Costa68. Guapos&Pobres, de XavierTorras i Toni Martín amb Ivan La-vanda, Elena Gadel, MarionaCastillo, Muntsa Rius, FrankCapdet, Xavi Duch, Jorge, Velas-co i Gracia Fernández. Horaris:de dimarts a divendres, 20.30;dissabtes 18.00 i 21.00; i di-umenges, 18.30. En doble pro-gramació, divendres 15 de maig,Ultrashow, amb Miguel Noguera,a les 23.30. El dissabte 16 demaig, Miguel Lago a Soy un mi-serable, a les 23.30.

� Teatre Lliure: Gràcia, Montse-ny, 47. El curiós incident del gos amitjanit, de Mark Haddon, dir.Julio Manrique. Fins al 24 demaig.

� Teatre Lliure: Montjuïc, pas-seig de Santa Madrona, 40-46 /plaça Margarida Xirgu, 1. Frank V(opereta d’una banca privada),de Friedrich Dürrenmatt & Paul

Burkhard, direcció Josep MariaMestres. Fins al 17 de maig. Últi-ma setmana! Sobretítols en cas-tellà i anglès, cada dissabte. Totpels diners 2. Cleopatra, d’IvánMorales. Fins al 24 de maig.

� Teatre Nacional de Catalu-nya. Plaça de les Arts, 1. SalaGran: L’hort de les oliveres, deNarcís Comadira. Horaris: dime-cres, 20.00; dijous, 17.00; diven-dres i dissabte, 20.00; i diumen-ge, 18.00. Sala Tallers: Mots deritual per a Electra de Palau i Fa-bre. Horaris: dimecres, diven-dres i dissabte, 20.00, i diumen-ge, 18.00.

� Teatre Poliorama, La Rambla,115. Nancho Novo és El caverní-cola. Horaris: dimecres, dijous idivendres, 21.00; dissabtes,20.00 i 22.00; i diumenge, 19.00.

� Teatre Principal, Rambla 27.Sala B: Clicks. Horaris: dissab-tes, 18.00 i 21.00, i diumenges,17 i 24 de maig, a les 19.00.

� Teatre Tívoli, Casp 8. Los Vi-vancos Aeternum. Horaris: di-mecres i dijous, 21.00; diven-dres, 21.30; dissabtes, 18.30 i21.30; i diumenges, 18.30.

� Teatre Victòria, Paral·lel, 67-69. Últimes setmanes! 31 demaig, última funció de Mar i Cel.Horaris: dijous, 20.30; diven-dres, 21.30; dissabtes, 17.30 i21.30, i diumenges, 18.00.

� Teatreneu, Terol, 26 (Gràcia).Sala cafè-teatre: Lo mejor de Pe-pe Rubianes, 20.30. Baño de chi-cas, 22.00. Sala Xavier Fàbre-gas: ImproShow, 21.00.

� Versus Teatre, Castillejos, 179.Fins al 17 de maig. Estrena el 7de maig Diary of a scoundrel,d’Alexander Ostrovsky. De dijousa dissabtes, 20.30; i diumenges,18.00. En anglès. Estrena el 29de maig Pàginas arrancadas deldiario de P, d’I. del Moral.

Un moment de l’espectacle ■ TEATRE CONDAL

‘Concerto a tempod’umore’ al Teatre CondalBARCELONATEATREAl Teatre Condal arriba l’Orquestra de Cambra del’Empordà amb l’espectacle Concerto a tempod’umore, de Jordi Purtí, en què dotze músics i undirector d’orquestra fan transcórrer la música clàs-sica per situacions inimaginables.

GIRONA21.00 CONCERTFreiburgBarockConsort. Un delsconjunts més extraordi-naris del barroc europeues presenta en formacióde cambra per fer un re-pàs a l’obra de composi-tors com ara Falconieri iSchmelzer. A més, el pú-blic podrà escoltar algunsdel cànons bachians i elcèlebre Cànon i giga dePachelbel. El programa esmou entre la lleugera mú-sica de dansa i la sonatavirtuosa. A la Sala Cam-bra de l’Auditori de Giro-na.

MANLLEU18.00 CONFERÈNCIA‘L’humor en llapis ipaper’. Cicle de Conferèn-cies de l’Aula Oberta. Acàrrec de Lluís CapdevilaSanitjàs, professor de di-buix. Especialista en ro-mànic de Catalunya. Di-buixant prolífic, caricatu-rista i notari satíric del’actualitat nacional. A lasala de sessions de l’ajun-tament de Manlleu.

TERRASSAEXPOSICIÓ‘Els colors de la llum’.Mostra l’obra que l’artistai vitraller Vila-Grau estàrealitzant al temple de lallum i el color: la SagradaFamília. Vila-Grau s’inter-relaciona amb l’arquitec-tura de Gaudí, juga amb lallum que aquest va projec-tar en dissenyar les ober-tures del temple i s’espla-ia amb el color i el ritmedels ploms, intentant cre-ar una atmosfera de refle-xió, de pensament, desensacions… Al CentreCultural de Terrassa.

L’acudit XAVI TORRENT

1167

37-1

1106

67A

1424

30-1

1111

27®

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

143000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

16422 €

55-56

España

14 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ens agrada!

02.

03.

05.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

104 CM² - 20%

734 €

48

España

14 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Regió7DIMECRES, 13 DE MAIG DEL 201510

SOCIETATFET DIVERS

Un total de vint signants, entreentitats i partits polítics de Manresavan subscriure el manifest funda-cional del lobby social pel desdo-blament de la carretera C-55, l'a-lliberament del peatge de l'auto-pista C-16 i la millora del transportpúblic. No Més Morts a la C-55 ésl'ens que ha impulsat la iniciativa.La presidenta de la plataforma,Fina Casals, es mostrava satisfetaahir perquè «la totalitat dels par-tits que concorren a les eleccionsde Manresa han signat el mani-fest». L’objectiu és fer més pressióa la Generalitat des de la CatalunyaCentral perquè actuï per millorarles comunicacions amb Barcelo-na i frenar la gran quantitat d’ac-cidents que hi tenen lloc.

Entre els signants –a part delspartits– també hi ha associacionsde veïns manresanes i s'esperaque es vagi ampliant el suport delteixit social de la capital bagenca.Després de les eleccions es farà laprimera jornada de treball per co-mençar a filar el discurs del lobby.En l'acte que es va fer ahir al ves-pre al Montepio de Conductors hivan intervenir membres de d'al-guns partits polítics que van mos-trar les seves prioritats a l'hora desolucionar la problemàtica de lescomunicacions. La veu més con-tundent, però, va ser la d'una víc-tima que va resultar amb greus fe-

rides juntament amb la seva donai la seva mare. A part, en l'accidenthi va morir un fill i el seu pare. «Al'hora de negociar i decidir, si usplau, tinguin presents les personesque han tingut accidents en aques-ta carretera».

Els responsables també bus-quen harmonitzar el discurs per fermés pressió davant la Generalitat.La presidenta de la plataforma,Fina Casals, té clar que «fa anys queens mobilitzem, però cal que ar-ribin solucions».

És previst que els responsablesde No Més Morts a la C-55 tambépresentin el manifest a altres po-blacions del Bages i el Baix Llo-bregat Nord ubicades a les proxi-mitats de la carretera per implicarentitats i formacions polítiquesde tots els nuclis.

La iniciativa arriba després decopsar pocs gestos en l’àmbit po-lític malgrat els anys que fa que elsmembres de la plataforma fan re-unions i concentracions reivindi-catives. Volen donar al suport que

obtinguin a partir d’avui caràcterde lobby perquè les institucions lo-cals i la Generalitat vegin clara-ment que la voluntat és crear ungrup de pressió que pretén veureactuacions polítiques a curt ter-mini.

Els responsables de la plata-forma afirmen haver copsat enles converses que han mantingutamb els presidents de les entitatsdisparitat d'opinions per solucio-nar el problema de la sinistralitata la C-55.

ABEL GALLARDO SOTO | MANRESA

Responsables de No Més Morts a la C-55 en la presentació del manifest, ahir al vespre

ABEL GALLARDO

Vint entitats i partits polítics signen elmanifest per exigir solucions a la C-55L’objectiu és fer xerrades i taules de treball per millorar les comunicacions amb Barcelona

Breus

Un camió es va incendiar total-ment ahir mentre circulava per laC-16. El vehicle, que es va cremartotalment, transportava pins. Elsfets van ocórrer ahir al migdia alpunt quilomètric 89,4, el tram dela via que passa pel terme muni-cipal de Cercs. Fins al punt de la in-cidència es van desplaçar quatredotacions dels bombers, que novan aclarir com es va originar l’in-cendi, tot i que a punta que va co-mençar pels pins. Va haver reten-cions en aquest punt de la via.

S’incendia un camió altram de Cercs de la C-16

ACCIDENT

Una patrulla dels Mossos d’Es-quadra van detectar, dissabte, duesmotocicletes circulant a més de200 quilòmetres per hora a l’Alt Ur-gell, al terme municipal de Pera-mola. En un cas anava a 207 i enl’altre a 233 en un tram de carreteraon la velocitat màxima permesaera de 90 quilòmetres a l’hora. Elsconductors, de 26 i 48 anys, i de na-cionalitat andorrana, van ser im-putats per un delicte contra la se-guretat en el trànsit, ja que circu-laven a una velocitat que és pe-nalment punible. Quan siguin re-querits hauran de comparèixer aljutjat de guàrdia de Solsona. Per al-tra part les dues motocicletes vanser immobilitzades.

Enxampen dues motosa més de 200 per hora

CIRCULACIÓ

El jutge que investiga el saqueigdel Palau de la Música ha prorro-gat per quatre anys l'embarga-ment de quatre finques propietatde Fèlix Millet i la seva dona a l'A-metlla del Vallès, entre aquestes eldomicili familiar, per cobrir la sevaresponsabilitat civil per l'espolia-ció. En una resolució, a la qual hatingut accés Efe, el titular del jut-jat d'instrucció 30 de Barcelonaacorda la pròrroga de l'embarga-ment dels béns de Millet, un coptranscorreguts els quatre anys quela llei estableix com a límit màximper a aquestes mesures.

Per aquest motiu, el jutge, d'a-cord amb la Llei Hipotecària, ha or-denat al registre de la propietat de

Granollers que anoti la prohibicióde disposar de quatre finques del'Ametlla del Vallès de les quals sóntitulars tant Millet com la sevadona, Marta Vallès, també impu-tada en la causa.

Entre aquestes quatre propietatshi ha la casa Turó Blanc, que és lamansió que el matrimoni té fixa-da com a domicili familiar i en laqual el jutge instructor va confis-car la col·lecció d'art, quan al julioldel 2012 va ordenar escorcollar lapropietat.

Uns mesos abans, el magistratque investigava el saqueig del Pa-lau de la Música havia ordenat em-bargar tots els béns coneguts deFèlix Millet i Jordi Montull per ga-rantir la responsabilitat civil quepogués derivar-se de la seva con-demna per l'espoliació del Palau dela Música, que per al conjunt delsimputats va arribar a ser de 40 mi-lions d'euros.

Malgrat que en un primer ins-tant Millet i Montull van confessar

haver espoliat un total de 3,3 mi-lions d'euros del Palau de la Mú-sica, l'auditoria definitiva d'aquestainstitució cultural va elevar el sa-queig fins a 35,1 milions d'euros.

De tots els diners desviats per

Millet i Montull, segons el Palau,17,5 milions d'euros ho van ser dela Fundació Palau de la Música, 13de l'Orfeó Català i 4,6 del Consor-ci -del qual formen part el minis-teri de Cultura, la Generalitat i

l'Ajuntament de Barcelona.El juliol del 2012, el llavors ins-

tructor del cas, Joan Maria Piju-an –ja retirat–, va ordenar l’escor-coll dels domicilis de Millet i Mon-tull, on es van intervenir 50.000 eu-ros, que guardaven en metàl·lic en-tre tots dos, i les seves valuosescol·leccions d'art.

A més a més, dies més tard, elmagistrat va exigir a CDC unafiança de 3,2 milions d'euros percobrir la quantitat que els exres-ponsables del Palau de la Músicahaurien desviat suposadament a laformació nacionalista, que ara elfiscal vol ampliar fins a 6,6 milionsd'euros.

EFE | BARCELONA

El jutge prorroga per quatreanys l’embargament definques de Fèlix Millet

El saquejador confés del Palau de la Música, Fèlix Millet, en un judici

Fa quatre anys que les finquesde Millet estan embargades iara s’acaba el termini legalmàxim de la mesura

Entre les propietats sotatutela judicial hi ha TuróBlanc, que és la mansió on viuMillet amb la seva esposa

L’objectiu del jutge ésmantenir coberta la fiança de40 milions d’euros imposadaa Millet i Montull

ARXIU/LORENA GARCÍA

L’instructor manté sotacustòdia judicial quatrepropietats de l’expresidentdel Palau de la Música

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

26000

6844

Diario

360 CM² - 40%

1116 €

11

España

13 Mayo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA