LA BIBLIOTECA RECOMANA… JULIOL 2014 

CINEMA    Una familia de Tokio [enregistrament vídeo] / una película de Yôji Yamada. Barcelona: A contracorriente, 2014    Una parella d'ancians que viu en una petita illa viatja a Tòquio per visitar als seus tres fills. El més gran, Koichi dirigeix un hospital. La filla, Shigeko dirigeix un saló de bellesa. El segon, Shuji, dissenya decorats. Els fills volen que els seus pares es diverteixin a la capital, però al mateix temps estan ocupats en els seus treballs, en la seva quotidianitat, deixant que els seus ancians pares se sentin incòmodes, superats pel ritme de vida que porten els seus fills. Però aviat tot canvia.  La pel∙licula és un homenatge al film Contes de Tòquio del director Yasujiro Ozu.   Yôji Yamada narra amb exquisida sensibilitat la història, dotant als seus personatges d'una gran humanitat, també en les seves accions egoistes, o en les seves febleses... El desenvolupament de la trama farà que ens trobem amb un mar de relacions complexes, d'històries entrellaçades.  Film que aconsegueix commoure en la seva extraordinària normalitat. És un retrat excel∙lent de la família japonesa, de la vellesa i de l'actitud de la família sobre aquest tema. Encara que sigui una pel∙lícula asiàtica, la cultura de la qual és en moltes coses diferents, en aquest aspecte es pot extrapolar a Europa o qualsevol altre país occidental. Se'ns descriu una realitat molt comuna i no obstant això aconsegueix que ens identifiquem amb ella que, l'espectador s'emmiralli en les pors i anhels del matrimoni de vells que arriba a la ciutat i en els seus tres fills. Per tots és coneguda la delicadesa del cinema japonès, no us la perdeu...  CUINA  CASTELLA, Krystina. Pop ice: caprichos helados para todos. Barcelona: Salsa Books, 2013  Un llibre que recomanarem a petits i grans amb el que veurem com un clàssic com són els gelats de pal els podem fer a casa de moltes maneres, ja que el llibre ofereix moltes receptes i, a més, ens despertarà la creativitat de tal manera que nosaltres mateixos inventarem d’altres.   Per tant no només gaudirem del sentit de la vista i òbviament del gust sinó, també pel fet de preparar‐les, ja que aquest llibre demostra que el pop ice pot ser molt més que una barra gelada amb un pal en un extrem.   I a més serà un postre tan bo, natural i nutritiu com nosaltres desitgem. Un llibre ideal per l’estiu!               

MODA  ROMERO, Rafael. Indumentaria tradicional en España. Barcelona: Lunwerg, 2013   Aquesta obra mostra una gran col.lecció de vestits i indumentària tradicional (alguns són autèntics, no obstant alguns  altres són reproduccions) que forma part del patrimoni cultural d’Espanya. Són els vestits que portaven la gent dels pobles i ciutats en diferents tipologies d’actes i celebracions durant els segles XVIII i XIX. Aquesta vestimenta tradicional procedent de tots els racons del païs s’ha pogut recuperar i reproduir i ara els podem contemplar en aquest llibre, ple de fotografies, que no tan sols mostren els teixits si no també els seus complements i joies, els quals ens dónen una idea de la magnífica riquesa de la indumentària popular a Espanya. En el capítol de Catalunya es fa esment de la influència que rep del sector del cotó i de la revolució industrial francesa gràcies a la qual va poder innovar en el sector tèxtil i incorporar nous productes i tints en la confecció dels vestits. 

NOVEL ∙LA  SMITH, Zadie. Dents blanques. Barcelona: La Magrana, 2001.  Dents blanques és una novel∙la multigeneracional, multiètnica i una mica estrafolària. S'hi explica la història de tres famílies, una índia, una blanca i una mestissa, que viuen en un petit barri al nord de Londres. Els Jones i els Iqbal són dues famílies força excèntriques que creixen i canvien, poc o molt, a mesura que passen els anys. Però quan apareixen els Chalfen, la segona generació de les tres famílies comença a tenir plans propis. És una novel.la èpica, íntima, alegre i profunda. Entre els personatges destaquen els homes de les dues primeres famílies i les relacions que estableixen primer amb les seves dones i més tard amb els seus fills. Tracta sobre temes de gran rellavància social, com el multiculturalisme i la tolerància cap a minories ètniques, vist sempre des d'un punt de vista social. Zadie Smith (1975) filla de mare jamaicana i pare anglès, va aconseguir, amb tan sols vint‐i‐quatre anys l’èxit internacional amb aquesta comèdia èpica ibrillant,  la seva primera novel.la.  Segons l'autora, aquesta "és un intent d'epopeia on té lloc una explosió de colors ètnics".   MÚSICA    AITKEN, Laurel. The story so far... [enregistrament sonor]. Münster: Grover, 2002  Laurel Aitken (Cuba, 1927 – Anglaterra, 2005) també conegut com el padrí de l’Ska o The Godfather of Ska, és un dels pioners de la música Ska jamaicana. De pare jamaicà i mare cubana el 1938 emigrà amb la seva família a Jamaica. El 1958 publicà el seu primer single, considerat la primera gravació de música Ska publicada al Regne Unit.  Dos anys més tard s’establí definitivament a Brixton, Londres, on desenvolupà la seva dilatada carrera a llarg de quasi cinc dècades, en les que gravà èxits per als segells Kalipso, Blue Beat, Unicorn, Trojan, Grover, entre d’altres.  Aitken formà part de la primera generació d’Skinheads afros, fills de l’emigració antillana i al llarg de la seva carrera gravà pràcticament tot els estils de música jamaicana: Mento, Calypso, Jazz, Boogle, R&B, Ska, Bluebeat, Reggae, Rocksteady, Roots, etc. Amb l’àlbum The Story So Far…, Aitken fa un revival dels seus grans clàssics de l’Ska com ara Sally Brown, Boogie In My Bones, Zion City o Rudi Got Married. Escoltant i ballant amb el disc podem entendre perquè Aitken és el Padrí de l’Ska.   INFANTILFOLCK, Jordi. Llibre d'encanteris de la Vella Taràndula. Barcelona: La Galera, 2012  Imaginem‐nos un poble qualsevol, d’aquells on mai passa res especial quan, de sobte, tot es capgira i no paren de passar les coses més increïbles que es puguin imaginar. Tot va començar l’endemà de reis, quan el Pere va portar la seva millor joguina a l’escola, un cotxe teledirigit, sense tenir en conte en Tomàs, el nen més trapella i gamarús de la classe. En Tomàs no s’ha va pensar dues vegades i, només veure el cotxe teledirigit el va trencar. Llavors, en Pere decideix venjar‐se a través d’un vell llibrot d’encanteris que havia estat del seu avi. De cop i volta s’adona que amb només uns mots llançats al vent és capaç d’aconseguir tota mena de sortilegis...que ploguin peixos, fer volar les vaques, deixar mut algú uns dies, tornar la vida als morts... Però la vella Sargantana, la darrera d'una perillosa nissaga de bruixes també cobeja el llibre i estarà disposada a tot allò humà i inhumà per aconseguir‐ho. Així, a un poble on no passava mai res, calaveres i humans es trobaran uns petant ossos i els altres xerricant les dents.   

DONA  ENRIQUEZ, Marta. Un mundo bajo mis pies. [Barcelona]: [s.n.], 2012  L'autora del llibre és una burgalesa que va estudiar ciències del medi ambient i que ja fa un any i mig que viu a Barcelona, ciutat a la que va venir per a estudiar mim. Amant dels viatges, els animals i la natura ja fa 7 anys va decidir fer un viatge sola al voltant del món i es va embarcar en una aventura que va durar més d’un any i que li va donar la possibilitat de conèixer països com Nepal, Tailàndia, Malàisia (Illa de Borneo), Austràlia, Nova Zelanda, Polinèsia Francesa, Perú o Bolívia. Aquesta experiència vital i inoblidable la va decidir plasmar en un llibre que ha autoeditat i que possibilita al lector “viatjar” també per a aquests països i, en certa manera, compartir amb ella les seves experiències. Amb un llenguatge planer i a la manera d’un diari de vivències ens descriu el que va ser el seu viatge que va començar el 22 de gener de 2007 a Mumbai i va acabar el 20 de març de 2008 a Santiago de Xile. Al final del llibre inclou un petit glossari.    CÒMICMAHLER, Nicolas. La teoría del arte versus la señora Goldgruber. Madrid: Sins entido, 2012  I per aquest estiu podem riure d’allò més amb aquesta petita joia que vagareja sense pena ni glòria pels prestatges de la biblioteca, ja que pocs s’animen, potser pel seu estil de dibuix minimalista, a agafar‐lo  Nicolas Mahler, historietista austríac i protagonista d’aquest llibre, s’ha d’enfrontar amb la seva declaració de renda quan la senyora Goldgruber, funcionària de l’oficina d’hisenda, veu sospitós que l’autor tributi a un tipus impositiu més baix pel fet d’ésser artista: el que vosté fa, sr Mahler, és art?. I aquí comença una pregunta existencial: El còmic és un art? A l’oficina, Nicolas s’endinsarà en un llarg periple per demostrar‐ho, presentant una munió de documentació, i patint diversos entrebancs, fins que a la fi li accepten, més per simpatia que per una altra cosa,  amb un poc convincent... “Ho considerarem com a art”.  Amb aquest còmic episodi ple d’ironia i mala baba que caracteritza a, l’ara sí, certificat artista, ens porta per un camí espinós, a una dissertació sobre l’art del còmic, fent una relació dels trets característics que fan que sigui tan difícil que hom no tingui dubtes. I tot, sobretot amb el gran encert de deixar al lector amb més preguntes que respostes.