ROMA

Jlia Llufriu RomanRebeca Pons ServeraLaura Lliteras Camps Jaume Portella Triay

1r ESO E Curs 2010-2011

Rebeca PonsJlia LlufriuLaura LliterasJaume Poretlla

Curs 2010-2011 1r ESO E

MAPA

L'Imperi Rom es va estendre per tota la Mediterrnia. Va arribar a tenir 50 provncies, unes de les ms importants eren Hispnia, Gallia i Britnia.

Origen histric de Roma

En el II milleni a.C, els llatins, els etruscs i els grecs vivien a la pennsula Ibrica.

Els primers pobles que es van establir en el territori de l'actual Roma van ser els llatins.

Els llatins van assentar els turons per poder protegir-se de les inundacions i dels seus enemics.

El primer emplaament llat es va crear damunt un dels 7 turons, es deia Palat.

Les formes de govern de l'antiga Roma.

Existien tres formes de govern diferents:-Monarquia: Hi havia un rei, que tenia la mxima autoritat. Tamb hi havia dos grups socials, els patricis (nobles) i els plebeus (poble).

-Repblica: Governava un senat (crreg vitalici) un magistrat (governava la ciutat) i un comici.

-Imperi: Hi havia un emperador que tenia tot el poder,era el cap de l'exrcit, el pontfex mxim redacatava les lleis i tenia el titol d'August.Tamb existia un senat per tenia un poder consultiu (els senadors eren elegits per l'emperador).

MONUMENTS ROMANS

Circ

El circ rom prov de l'hipdrom grec. Era un lloc d'oci on s'hi celebraven carreres de cavalls.

Teatre

S'hi feien dos tipus de teatres:-La tragdia: Mostrava els sentiments, els conflictes humans i la fora de les passions per damunt del poder dels dus.-La comdia: Recreava de manera satrica aspectes de la vida quotidiana.

Colosseu

Era un lloc d'oci on s'hi celebraven lluites entre gladiadors, gladiadors i bsties i lluites navals. L'emperador presidia la batalla, i decidia, amb un gest, si el gladiador havia de morir o havia de seguir amb vida.

Exrcit Rom

L'exrcit rom era l'exrcit de l'antiga Roma. Va fer possible que la civilitzaci de l'antiga Roma domins tot el Mediterrani entre els segles I a.C al V a.C.

Existia la formaci en tasc: formaven un angle agut per penetrar en files enemigues. Tamb hi havia la formaci en tortuga: permetia protegir-se amb l'escut i anar a l'assalt de les murades enemigues.

Una centria estava formada per 100 homes, eren: Legat, Tribuns, Centuri i contuberni.

Els pobles colonitzadors de la Pennsula Ibrica.

Abans de l'arribada del romans en el territori de la pennsula Ibrica, va ser habitada per diverses civilitzacions procedents de:-Del Mediterrani: Fenicis, Grecs i cartaginesos, que habitaven les costes de la pennula Ibrica.-Del continent europeu: Els indoeuropeus (celtes i ibers) a partir del 218 a.C, la Pennsula Ibrica passa a dir-se Hispnia, i s una provncia de Roma. Els celtes habitaven a la part nord de la pennsula, i els ibers a la part de la costa.

Invasi a les Illes Balears

Els romans van invadir les Balears l'any 123 a.C. Va conquerir les Balears Quint Cecili Metel. Els romans van anomenar Ciutadella com Iammo i Ma com a Mago, i van implantar la religi, la llengua (llat)...

La crisi de l'Imperi Rom.

La crisi de l'Imperi Rom es va iniciar en el segle III d.C. Algunes de les causes que van provocar la crisi varen ser: Inseguretat a les fronteres, camins i ciutats, els pobles germnics van atacar l'imperi rom, manca d'esclaus, empobriment de la poblaci, escassetat d'aliments, revoltes socials, abandonaments de les ciutats...

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

L'aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa era un crit de guerra!