rdt721 setembre i octubre de 2011

1 ~

RÐ

T

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2011

R ÐT721 LA REVISTA DE RODA DE TER

SETEmbRE-OcTubRE’11Any LXI I / 3,15 €

cORRELLEnGuA 2011

2 ~

RÐ

TRevista Roda de Ter / Setembre-octubre 2011

TempeRaTuRes aGOsT’11-seT.’11

aGOsT seTemBReMàxima abs. / ºC 37,3º 33,7º Mínima absoluta / ºC 8,2º 6,5º Mitjana mensual / ºC 23,2º 20,9ºMitjana climàtica / ºC1996-2005 23,0º 19º

pluja i meTeORs

Precipitació total mensual (lm2) 47,5 12,3Precipitació mitjana 1996-2005 71,7 88,4Jornada més plujosa 39,2 7,7Precipitació acumulada. Any 2011 711,7 723,7Precipitació acumulada. Any 2010 642,0 740,9Dies de pluja 2 5Dies de boira 7 15Dies de gelada 0 0Dies de rosada 29 23Dies de tempesta 2 0Dies de neu 0 0Vent fort>51 Km/h 1 0

VenT

Ràfega màxima Km/h 69WSW 46 S

ACTERAmics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.acterweb.com

Secció meterologiawww.svt.es/meteorodawww.flickr.com/photos/joanfraderaXOM:Estació OS076

RÐTedita ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958preu 3,15 €

DirectoraMontse Verdaguer i Mas

Col·laboradors d’aquesta edicióAtlètic Rodenc, Pep Bas, Biblioteca Bac de Roda, Lau-ra Bayer, Ramon Bufí, Ester Camps, Raquel Castellà, Joan Deniel, El Casalot, Joan Fradera, Quico García, Alícia Gómez, Sara Jordan Suriñach, Sabina Jufré, Irene Llop, Maria Ocaña, Alba Parareda, Guillem Pladelasala, Miquel Pradell, Rosa Roca, Miquel Rovira, Sílvia Rovira, M. Àngels Roviró, Jaume Salés Gorchs, Jaume Salés Malian, Núria Sadurní, Àlex Sánchez, Pere Serra, Mercè Viladecàs.

Fotografia de la portada. Àlex SánchezLa fotografia de portada és un fotomuntatge amb l’es-criptor anglès Matthew Tree, a primer terme, i al fons es pot veure part del públic que va assistir a la xerrada que va impartir dins els actes del Correllengua 2011.

Fotos. Núria Aguilar, J. A. Alonso Sánchez, Pep Bas, Joan Coma, Joan Fradera, Inès Fontseca, Raquel Castellà, Jordi Higueruelo, Sabina Jufré, Maria Ocaña, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Joan Parera, Albert Pratdesaba i Montse Verdaguer.

Disseny inicial. Bisgràficmaquetació. Montse Verdaguer i Masimpressió. Gràfiques Roda, SCPadministració, publicitat i subscripcionsInès Fontseca (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opi-nió dels articles signats.

El Temps DemografianaixemenTs31/08/2011 Valèria Baucells Marrero, filla de Xavier i Vanesa04/09/2011Yasmine Bounagua, filla de Hicham i Siham 05/09/2011 Marc Sabariego Illamola, fill de Jordi i Teresa07/09/2011 Eric Vila Escobar, fill d’Àngel i Montserrat19/09/2011Iman Amine, fill de El Mustapha i Rqia27/09/2011Ainhoa Vilanova Grajera, filla de Joan i M. Carmen07/10/2011Joel Arjona Simon, fill de Carles i Mònica12/10/2011Omar Benaakcha, fill de Mohamed i Ouassima13/10/2011Oriol Estrella Botello, fill de David i Cristina

DeFunCiOns16/09/2011Rosa Carné Baulenas, 103 anys16/09/2011Carme Comerma Muns, 82 anys17/09/2011Margarita Jordà Musachs, 92 anys01/10/2011Juan Antonio Bueno Pamos, 44 anys04/10/2011Concepció Munmany Cunill, 88 anys 11/10/2011Maria Costa Carreras, 80 anys11/10/2011Josep Piferrer Rabionet, 91 anys16/10/2011Joan Arderiu Rivas, 75 anys

3 ~

RÐ

T


ÍndexAgenda Cultural04. EDITORIAL

05. EL TEMA DEL MES

08. NOTÍCIES

37. L’E SPAI

34. L’ESQuERDA

36. SALuT

37. OPINIó

44. ESPORTS

52. SAPS Què VuLL DIR?

de la lectura del llibre atrapada al mirall de Gemma Lienas. Sessió conduïda per Assumpta Muns, psicòloga del PIAD. Organitza: Bibliote-ca Bac de Roda en col·laboració amb el PIAD, en motiu dels actes relacionats amb el Dia In-ternacional per a l’eradicació de la violència masclista.Del 21 al 25 de novembreles dones canten la pau a Ràdio Roda. Activi-tat organitzada per Ràdio Roda i el PIADDivendres, 25 de novembreCine-fòrum: la boda del monzón. A les 8 del vespre, al PIAD. Organitza: Associació Fòrum Dona en col·laboració amb el PIAD, en motiu dels actes relacionats amb el Dia Internacional per a l’eradicació de la violència masclista.Dissabte, 10 de desembreinauguració dels pessebres de Roda. A la tar-da a la porxada de Can Planoles inauguració dels Pessebres de Roda per el president del Consell Comarcal de la Garrotxa Sr. Joan Espona. L’ex-posició d’aquests any esta dedicada a la Garrot-xa i s’obrirà el diumenge dia 11.Diumenge, 11 de desembreFira pont a pont. De les 10 del matí fins als vols de la 6 de la tarda, a la plaça Major, voltants i carrer Bac amb diferents activitats i parades.programa especial Fira de pont a pont a Rà-dio Roda. De 10 a 1 del migdia.Diumenge, 18 de desembre12a caminada pels voltans de Roda. Sortida a les 8 del matí de la plaça Major. Recorregut: Roda-Pont d’en Bruguer-Roda. Dilluns, 19 de desembreClub de lectura, a 2/4 de 4 de la tarda a la bi-blioteca Bac de Roda, tertúlia literària al voltant de la lectura del llibre se sabrà tot, de Xavier Bosch, Organitza: Biblioteca Bac de Roda.Dimecres, 21 de desembreHora del conte: escudella de contes de na-dal. A les 6 de la tarda a la biblioteca Bac de Roda, a càrrec de l’Espina de la sardina. Orga-nitza: Biblioteca Bac de Roda.

Dissabte, 29 d’octubreFesta del barri de sant sebastià. Castanyada i ball amb Dj, a les 9 del vespre a la Carpa muni-cipal, entrepà de botifarra o xistorra amb begu-da, castanyes i panellets. Preu a l’abast de tots.25 anys del patinatge artístic Roda. Festival patinatge artístic. A les 9 del vespre al pavelló municipal d’esports. Preu: 5 euros.Diumenge, 6 de novembre11a caminada pels voltans de Roda. Sortida: 8 del matí de la plaça Major. Recorregut: Roda-urbanització de Fussimanya-Roda. jornades miquel martí pol.Dimecres, 9 de novembre15 lletres fan un nom: miquel martí pol, a les 6 de la tarda, a la biblioteca Bac de Roda, a càrrec d’Eugenia Gonzàlez. Per apropar la figura del poeta a petits i grans.Del 7 a l’11 de novembre. poesia a l’escola.Divendres, 11 de novembreHomenatge popular: lectura de poemes de miquel martí i pol, a les 8 del vespre a la Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. Disssabte, 12 de novembrepresentació del llibre de poemes “natana” de josep Fàbrega i selva, guanyador del 26 premi de poesia miquel martí pol, a les 6 de la tarda, a la biblioteca Bac de Roda amb l’assi-tència de l’autor i conduïda per Roger Canadell. (Professor de la uOC).Diumenge, 13 de novembrelliurament dels premis literaris. 27è premi de poesia “miquel martí pol”. 8è premi a projectes pedagògics “emili Teixidor”. 22è premi aRC de narració infantil i juvenil. A 2/4 de 12 del migdia al Teatre Eliseu. Presidit per l’Alcade de Roda de Ter, Jordi Serra i Macia i un representat de la Diputació de Barcelona, a continuació “el poble” de Miquel Martí Pol a càrrec de Cia. Teatre eSseLa.Bàdminton prova Circuit Català. Tot el dia al pavelló municipal.Dilluns, 21 de novembreClub de lectura. A 2/4 de 4 de la tarda, a la bi-blioteca Bac de Roda, tertúlia literària al voltant

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Setembre-octubre 2011

RĐT

Què faríeu amb 9 milions d’euros?

El rodenc Pol Ballús ha començat fa poques setmanes el primer curs de Periodisme a la universitat Autònoma de Barcelona. Amic, lector i també col·laborador durant una temporada de la revista RDT, ha tirat endavant

el primer projecte que li han demanat des de la facultat. Es tracta d’un bloc que porta per nom, com no podia ser altre, “Sóc de Roda” (http://socderoda.blogspot.com/) i on cada setmana penja notícies breus sobre el nostre poble. En una d’aquestes notícies, en Pol reflexiona sobre els milions d’euros que van tocar al poble de Roda de Ter a través del cuponazo de l’ONCE del divendres 7 d’octubre. Dels 11,7 milions d’euros que es van repartir, 9 milions van anar a parar a un sol encertant. En Pol es pregunta quants cotxes es podria comprar, quantes voltes al món podria fer... i afegeix que “un treballador amb un sou mig difícilment veurà mig milió d’euros en tota la seva vida”. En aquesta mateixa línia, els pares i mares dels alumnes de l’escola Emili Teixidor també reflexionaven sobre els 9 milions d’euros, després de sortir de l’Assamblea General que va convocar l’AMPA de l’escola, el dijous 20 d’octubre. Alumnes i professors estan vivint una situació gens còmoda a l’edifici provisional, la qual es podria allargar anys i panys. Com que el cost d’una escola nova està pressupostada en uns 2 milions d’euros, mig en broma i mig seriosament, comentaven la possibilitat que la persona agraciada amb tants milions d’euros fes el gest d’avançar o de cedir aquests milions per a una bona causa com és la construcció de l’escola. En fi, que tots podem somiar què en faríem dels 9 milions d’euros. Però el que realment ens ha cridat l’atenció ha estat la reflexió final d’en Pol. El jove rodenc es pregunta al bloc si realment seria més feliç amb tants diners. Bé, segurament que sí, “perquè la pela és la pela”, però durant els seus 18 anys ha après que en aquesta vida només hi passem un cop i hi ha moltes coses que valen més de 9 milions d‘euros. I acaba així: “Descansa en pau, Dani”. També de part nostra, Dani Arqués, descansa en pau.

5 ~

El t

ema

del

mes


Text. Redacció RDT. Fotos. Joan Parera i Montse Verdaguer

Roda de Ter viu el Correllengua 2011 amb molta participació

El II Gran Concurs popular del Correllengua va començar amb 4 grups participants. Els presentadors van ser Núria Rehues i Jordi Guerrero.

Durant els dies 14, 15 i 16 d’octu-bre es van organitzar diversos actes a Roda de Ter en motiu

del Corrallengua 2011, des de concerts amb Obeses i Brams, fins a un concurs popular i també la representació d’un musical, entre d’altres. L’escriptor an-glès Matthew Tree va ser l’encarregat d’obrir els actes del Correllengua 2011. Ho va fer amb una xerrada que va te-nir lloc el divendres 14 d’octubre i que va omplir a vessar la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda. Tree (que a més d’escriptor també és presentador i col·laborador en diversos programes de TV3 i RAC1, i columnista en diaris com El Punt, Diari de Barcelona...) va presentar el seu últim llibre Com ex-plicar aquest país als estrangers. I va parlar sobretot de la ignorància que hi ha sobre Catalunya a fora del nos-tre país. Podeu ampliar aquesta infor-mació a la pàgina 7 d’aquesta mateixa edició. El dissabte 15 d’octubre, a les 5 de la tarda, van continuar les activi-tats previstes amb el II Gran Concurs Popular del Correllengua, que va tenir

lloc a la plaça Major. Hi havia 4 equips participants, amb 3 membres cadas-cun, els quals havien de ser de la ma-teixa família però de generacions dife-rents. És a dir, un fill, un pare i un avi, per posar un exemple. Va ser un acte molt divertit, tant per a aquells que hi van participar com per al públic. Els concursants van poder demostrar les seves habilitats en llengua i cultura catalana i el públic, en silenci, també va aprofitar per comprovar si sabia o no les respostes. A les 9 del vespre, es va fer sopar i quina popular, que va ser el preludi del concert, a partir de les 12 de la nit, a càrrec del grup osonenc Obeses, que van presentar el seu pri-mer disc Obesisme Il·lustrat, i l’actu-ació de Brams, un grup ja consolidat que, després de 20 anys i 11 discos a l’esquena, va presentar el seu darrer disc Oferta de diàleg i va fer un repàs de les millors cançons de la seva dila-tada carrera. Més de 500 persones van assistir als concerts que van tenir lloc a la carpa. La vetllada va acabar amb una sessió dels PD’S Residents.

El Correllengua és un dels màxims ex-ponents del treball en xarxa entre as-sociacions i persones d’arreu del país que lideren projectes de defensa i pro-moció de la llengua i la cultura catala-na, tal i com s’explica a la pàgina web de la Coordinadora d’Associacions de la Llengua catalana (CAL). Des d’una proposta lúdica i festiva, el Correllen-gua reivindica el foment de l’ús social de la llengua i difon la riquesa de la cultura catalana. És una iniciativa sor-gida de la societat civil catalana, trans-versal, oberta, participativa i popular que va sorgir l’any 1993 a Mallorca. El 1995 es va començar a fer al País Va-lencià i a partir del 1997 s’amplia a la resta de territories de parla catalana. A Roda de Ter s’ha celebrat la 8a edició i és la segona vegada que s’organitza des de l’entitat Roda Decideix, amb la col-laboració d’altres entitats del poble.

Què és el Correllengua?

6 ~

El t

ema

del

mes


El diumenge 16 d’octubre al matí, el Correllengua va apujar la persiana del darrer dia d’actes amb un tast de ra-tafia gelada coincidint amb l’arribada dels participants a la 10a caminada de Caminem pels voltants de Roda. Fi-nalment, a 2/4 de 7 de la tarda, i com acte de clausura, el Taller de Teatre Musical de l’Institut del Teatre de Vic

va interpretar, al Teatre Eliseu, el mu-sical Company de Stephen Sondheim, adaptat al català, amb direcció escè-nica i musical d’Antoni Font. Aquesta obra es va estrenar a l’Alvin Theater de Nova York el 1970 i es va estrenar en català el 1997. El Correllengua 2011 ha estat organit-zat per l’entitat Roda Decideix, amb la

col·laboració de l’Ajuntament de Roda de Ter, Encara hi som i Caminem pels voltants de Roda, Ratafia Bosch i Grup de Teatre Arrels. Roda Decideix és una entitat oberta a tothom que hi vulgui participar. Si voleu saber més informació sobre aquesta entitat podeu consultar la pà-gina web www.rodadecideix.cat.

7 ~

El t

ema

del

mes


Text. Montse Verdaguer. Fotos. Àlex Sánchez

Matthew Tree: “L’única sortida per a Catalunya és la independència”

Matthew Tree va omplir a vessar la sala polivalent de la biblioteca.

L’escriptor anglès Matthew Tree és sobretot un home optimista quan parla del futur de Catalunya: “No sóc naturalment optimista però en contrast amb el pes-

simise general, semblo optimista”. Aquest gran coneixedor de la nostra cultura i realitat, fins i tot s’atreveix a assegurar que veu la independència de Catalunya molt pròxima: “Fa 6 mesos pensava que d’aquí a 5 anys, doncs ara penso que d’aquí a 4 anys i mig”. Tree assegura que la tendència actual, la que està de “moda”, són els estats-nació petits. I que si un territori vol que se’l prenguin seriosament a nivell inter-nacional, pel que fa també la seva cultura i llengua, s’ha de convertir en un estat-nació: “L’única sortida per a Catalunya és la independència”, un cop ja descartada l’opció de l’estat federal. I afegeix que els resultats de les eleccions generals del 20-N, els quals apunten cap a un govern de dretes, aju-daran aquesta tendència: “Serà el límit de la capacitat de tolerància del catalans”. Tree percep un ambient general cap a una tendència independentista: “Hi ha moltes persones que estan fins al capdamunt amb la situació que està vivint Catalunya, on s’hi inclou els catalans i també els castellano-parlants monolingües, que ara coneixen molt bé quina és la situació d’asf íxia econòmica del país, i els afecta com a qualsevol altre català”. Aquest simpàtic presentador i col·laborador en diversos programes de TV3 i RAC1 i columnista en diversos diaris catalans i anglesos va ser a Roda de Ter el 14 d’octubre per obrir els actes del Correllengua. Va omplir a vessar la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda i es va posar el públic a la butxaca. Aquestes declaracions sobre la independèn-cia de Catalunya no les va fer durant la xerrada en la que va presentar el seu últim llibre Com explicar aquest país als estrangers, sinó que ens les va dedicar en exclusiva a la revista RDT. La seva argumentació sobre la independència de Catalunya va venir arrel de l’afirmació que va fer durant la xerrada en la que va assegurar que “la millor pedagogia és la independència” com una manera de cridar l’atenció i deixar de ser ignorats. Tree, nascut a Londres el 1958, va començar explicant com la seva actitud de resistència cap a la realitat catalana, quan va venir per primer vegada l’any 1978, s’ha acabat convertint en la seva passió. Va canviar tant d’actitud que viu a Catalunya des del 1984. Va ser però després de les Olimpíades del 1992, les quals van posar de moda Barcelona, quan Tree va detectar una “ignorància i arrogància” dels europeus envers la realitat catalana. I va posar fil a l’agulla: “Vaig prendre la responsabilitat d’ense-nyar-los diversos aspectes sobre la realitat catalana”. Des d’aleshores, és un el nostre millor ambaixador. I també va tenir uns minuts per conversar amb la revista RDT.

Després de la xerrada, va signar llibres als assistents.

8 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Setembre-octubre 2011

Taxa suBminisTRamenT aiGuaun altre punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació pro-visional de l’ordenança fiscal n.29 de la taxa de submi-nistrament de l’aigua. Aquesta modificació respon a la sol·licitud que va fer l’ajuntament a la Comissió de Preus de Catalunya per a l’aplicació d’unes noves tarifes d’ai-gua per tal de mantenir l’autofinançament del servei. L’alcalde, Jordi Serra, va explicar que més endavant es convocarà un concurs per escollir l’empresa que porti a terme el servei. ERC i Ciu van votar a favor i IPR i PxC es van abstenir.

Roda de Ter és una de les poblacions que formaran part de l’associació ‘Municipis per la Independència’. un dels punts que es van aprovar en el ple ordinari celebrat el 20 de setembre va ser la moció per a l’adhesió a aquesta as-sociació impulsada per l’Ajuntament de Vic. La moció va ser presentada pel grup de Ciu i tots els grups municipals del consistori rodenc van votar a favor: Esquerra Republi-cana de Catalunya (ERC), a l’equip de govern, i també els grups de l’opososició que són Independent per al Progrés de Roda (IPR), Plataforma per Catalunya (PxC) i, evidentment, Convergència i unió (Ciu) que és el grup municipal que va presentar la moció. A més d’aquesta moció, també se’n va aprovar una altra per unanimitat, en aquest cas, a favor del model educatiu català. Al ple, el grup municipal de PxC va presentar una moció per instar al govern de l’estat que no signi el conveni bilateral amb el Marroc que atorgaria el vot a les eleccions locals als immigrants marroquins. La moció no va prosperar ja que ERC i IPR hi van votar en contra, Ciu es va abstenir i només va comptar amb el vot a favor de l’únic regidor de PxC. D’altra banda, durant el cap de setmana de l’Onze de Se-tembre van onejar diverses estalades als balcons de l’ajun-tament rodenc.

L’Ajuntament de Roda aprova per unanimitat formar part de “Municipis per la Independència”

Text. Redacció RDT. Foto. Inès Fontseca

una aDDenDa peR les OBRes Del museuEn el ple de setembre també va prosperar l’aprovació d’una addenda al conveni amb el Ministeri de Foment, per al finançament de les obres del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Es fa necessària l’aprovació de l’addenda perquè s’han de justificar els 456.000 euros que s’han rebut fins el moment per part del Ministeri de Foment per finançar les obres del museu. L’import rebut s’havia de justificar abans de l’1 de juny del 2011 i com que no ha estat així es procedeix al reajustament de les anuali-tats i la firma d’una addenda al conveni vigent. D’acord amb el conveni la quantitat màxima que ha d’aportar el Ministeri són 1.013.759,62 euros (equivalent al 75%) i la de l’ajuntament –amb recursos propis o qualsevol altre font de finançament- són 337.919,88 euros (equivalent al 25%). Aquest punt de l’ordre del dia va comptar amb els vots a favor d’ERC i Ciu i l’abstenció d’IPR i PxC.

sOl·liCiTuD D’un CRÈDiT a l’iCOL’Ajuntament de Roda de Ter va aprovar la sol·licitud d’un crèdit a l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per valor de 224.079, 27 euros, el qual es destinarà a la cancel·lació de deutes de l’Ajuntament amb empreses i autònoms. Aquest punt es va aprovar amb els vots a favor d’ERC, Ciu i PxC mentre que IPR es va abstenir. El regidor d’Hisenda, Roger Corominas (ERC), va assegurar que l’aprovació d’aquest crèdit no és una opció que fa “feliç” a l’equip de govern però va recordar al principal grup de l’oposició (IPR) que quan ERC va entrar al govern aquest mes de juny “només es pagaven factures amb imports menors de 150 euros, els sous dels treballadors, l’IRPF i la Seguretat Social”. Segons el portaveu d’IPR, Albert Serra, “aquesta no és la millor opció. És una mala opció perquè augmenta l’endeutament”. Corominas també va recordar a IPR, que havia format part de l’anterior equip de govern juntament amb Ciu, que els problemes de tre-soreria “no apareixen ara amb el nou govern, ja venen de la legislatura passada” i va afegir que “vostès van utilitzar l’1% Cultural com una pòlissa”. Segons Albert Serra, les finances del consistori rodenc “no estan tan malament” i va acusar l’equip de govern de “posar l’accent en el mal estat” de les finances municipals.

Durant l’Onze de Setembre, diverses estalades a la façana de l’Ajuntament de Roda.

9 ~

No

tície

s


En el ple de setembre, l’Ajuntament de Roda va portar a terme l’aprovació inicial de la modificació de l’ordenan-ça municipal de Participació Ciutadana. Roda de Ter ja compta amb un reglament de Participació Ciutadana i la modificació fa referència a l’article 23 de l’esmentada or-denança. Aquest article regula la intervenció dels veïns al Ple. El regidor de Participació i Ciutadania, Xavier Monta-né, va dir que incentivar que els veïns assisteixin als plens és “bo” i que l’objectiu d’aquesta modificació és facilitar que els veïns puguin fer preguntes un cop acabat el ple ordinari. També va afegir que la intervenció dels veïns es limita a 2 preguntes per persona per no allargar excessivament el ple. La modificació de l’article 23 exposa que un cop acabat el ple ordinari, l’alcalde obrirà un torn de precs i preguntes als veïns assistents al plenari. Les preguntes s’hauran de fer directament a l’alcalde o regidor de l’equip de govern. Les preguntes que requereixin una resposta concreta o tècnica s’hauran de fer per escrits 48 hores abans del ple. Les pre-guntes es limitaran a un parell per persona o col·lectiu. Per

Els veïns de Roda tindran més facilitat per fer preguntes després dels plens ordinaris

Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

Imatge del ple de setembre del 2011.

la seva part, l’alcalde, Jordi Serra, no va descartar que més endavant es revisés la resta del reglament de Participació Ciutadana. Aquest punt va ser aprovat per unanimitat tot i que el portaveu d’IPR, Albert Serra, va afegir que “hi votem a favor perquè no modifica en res el reglament que vam aprovar nosaltres”.Pel que fa a l’anterior article 23, deia que les preguntes que fessin els veïns després de la sessió plenària havien d’estar relacionades necessàriament amb els punts de l’ordre del dia del ple i que s’havien d’haver presentat per escrit al registre de la corporació 48 hores abans del ple. Amb la modificació de l’article, no serà necessari que les preguntes tinguin rela-ció directa amb els punts de l’ordre del dia del ple.

L’Ajuntament de Roda de Ter aplicarà unes mesures d’es-talvi, per tal de donar resposta a la situació de crisi actual, que afectaran el servei porta a porta de recollida de residus i també a la recollida d’andròmines. D’una banda, s’anul·larà el servei de recollida de residus porta a porta en un total de 9 dies que s’escauen en festius de l’any 2012. Aquest servei també s’anul·la en 3 festius del que queda d’aquest 2011. L’Ajuntament passarà casa per casa una carta on s’informa d’aquesta mesura i en la que també s’inclou un calendari de l’any 2012 amb la informació de la recollida porta a porta, en el que es marquen els dies en què s’anul·la el servei. Aquestes mesures d’estalvi també afectaran el servei de recollida d’andròmines, que es farà cada 15 dies, enlloc de cada setmana com es venia fent fins ara. Per tant, aquesta recollida es farà un dimarts sí i un dimarts no. Tal i com

S’anul·la la recollida porta a porta en la majoria de dies festius

s’ha informat des de la regidoria de Serveis, aquestes modi-ficacions permetran a l’ajuntament fer front a l’increment del cost de la gestió de residus, sense haver d’incrementar la taxa d’escombraries per tercer any consecutiu. El cost de la gestió de residus s’ha vist augmentat perquè s’ha apujat un 18% el cost de la tona per residus que es diposita a l’abo-cador, també s’ha incrementat el cost de la deixalleria, i el servei de recollida s’ha apujat un 1%.

Dies sense el servei porta a porta de recollida de residus

Any 2011 Any 2012

1 de novembre 6 de gener

6 de desembre 6 d’abril

26 de desembre 1 de maig

15 d’agost

11 de setembre

12 d’octubre

1 de novembre

6 de desembre

26 de desembre

Text. Redacció RDT

10 ~

No

tície


Eren poc més de les 7 de la tarda del dilluns 12 de se-tembre, quan la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Roda de Ter, Petra Martín-Pero Martín, presen-

tava l’acte de protesta que s’havia convocat davant del con-sistori rodenc. unes 150 persones, la majoria provinents de l’àmbit educatiu, es van aplegar a la plaça Major de Roda de Ter en la concentració ciutadana convocada per la plata-forma Somescola.cat i en la qual l’Ajuntament de Roda de Ter també es va afegir per tal de deixar palès el seu suport a la immersió lingüística, al model de l’escola en català i pro-testar per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La coordinadora Somescola.cat havia convocat concentra-cions a les 7 de la tarda davant els ajuntaments de totes les viles i ciutats, coincidint amb el primer dia d’escola. L’acte a Roda de Ter va consistir en la lectura del manifest que podeu trobar a la pàgina web de Somescola.cat, el qual va ser llegit per Manel Gallart, un mestre valencià de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. Després de la lectura del

Concentració a favor de la immersió lingüística i en contra de la sentències del TSJC

Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

Més de 150 persones es van aplegar a la plaça Major de Roda, el 12 de setembre.

HisTÒRia De l’ensenYamenTAmb el 75è aniversari de l’escoles Mare de Déu del Sòl del Pont, es varen començar a posar les primeres pedres per conèixer més a fons la història de l’ensenyament del nostre poble. La his-toriadora local Raquel Castellà neces-sita d’antics alumnes de l’escola, prin-cipalment de l’època de la República, el Franquisme i la Transició, disposats a explicar-nos les seves vivències i re-cords a l’escola (com eren les classes, quins horaris feien, quins eren els professors, quines eren les matèries, a què se solia jugar, quines excursions es feien...). A part de les entrevistes tam-bé seria interessant poder compartir les seves fotografies en l’etapa escolar, els llibres que utilitzaven i fins i tot els exercicis i dibuixos que hi feien. Tam-bé es vol conèixer l’escola del senyor Sebastianet i les vivències dels seus an-tics alumnes. Els interessats podeu po-sar-vos-hi en contacte: 628 79 29 81.

mOR maRia COsTa i CaRReRasEl passat dia 11 d’octubre va morir la rondenca Maria Costa i Carreras de 90 anys, impulsora que els fils del Memorial Democràtic s’apliquessin i resoldre l’enigma tants anys irresolt de conèixer la identitat de dos soldats republicans enterrats en una fossa del nostre cementiri, per tal d’esbrinar de si es tractava d’un germà seu. un fet que no s’ha pogut resoldre però que degut a la seva insistència va acon-seguir la col·locació d’un placa al cementiri al suposat lloc de la fossa comuna, en record de totes les víctimes d’una guerra fratricida, massa cruel per a qui la van haver de viure.

CampanYa VaCunaCiÓ anTiGRipalL’Àrea Bàsica de Salut de Roda de Ter i l’Ajuntament de Roda de Ter infor-men que des del 10 d’octubre i fins el 30 de novembre es portarà a terme la campanya de la vacunació antigripal 2011. Aquesta campanya està adreçada, sobretot, a les persones majors de 60 anys i a la població més jove de 60 anys amb malalties cròniques (cardiopaties, diabetis, bronquitis...). Així mateix, la Direcció General de Salut Pública recomana la vacuna antip-neumocòccia a totes les persones esmentades a qui no se’ls hi ha administrat anteriorment. Per administrar-se la vacuna cal demanar visita programada al telèfon 93 854 04 52 o demanar hora personalment al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Roda de Ter. És imprescindible portar el carnet de vacunes.

manifest, Gallart va explicar als presents a la concentració que a València hi ha 122.000 famílies que han demanat es-colaritzar els seus fills amb valencià i que “no ho poden fer”. “I cap tribunal ha dit res”, va afegir Gallart, el qual també va explicar que el valencià no és llengua curricular al País Va-lencià. Per la seva part, al finalitzar l’acte, la regidora d’Edu-cació de l’Ajuntament de Roda de Ter va dir que ja s’infor-marà en cas que es facin noves convocatòries de protesta. Entre els assistents hi havia diversos representants dels con-sistori rodenc, tant de l’equip de govern com de l’oposició, entre ells l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra.Des de la pàgina web de Somescola.cat es facilita una versió abreujada del manifest que ja suma més de 26.000 adhesi-ons.

11 ~

No

tície

s


Els actes per commemorar la Diada Nacional de Catalunya a Roda de Ter van començar el dissabte 10 de setem-bre amb l’ofrena floral al bust d’en Bac de Roda, a la plaça de Cal Rei. I després de la lectura del Manifest de la Marxa dels Vigatans i del Romanç d’en Bac de Roda, a la plaça Major, va sortir la Columna d’en Bac de Roda cap fins al centre de Vic. A l’arribada es van fer diferents actes d’homenatge, acompa-nyats d’un sopar popular i una actua-ció musical a càrrec de Cesk Freixas. La celebració va continuar el dia 11, a 2/4 d’11 del matí, amb l’ofrena floral a Bac de Roda amb l’acompanyament musical dels professors de l’escola de música intermunicipal “El Faristol”; els parlaments dels alcaldes de Roda i Les Masies de Roda; una lectura de poemes a càrrec de les copresentado-res del programa Desgranant poesia de Ràdio Roda; i un pilar d’homenatge a càrrec de la colla castellera Nyerros de la Plana. Els actes al voltant de l’On-ze de Setembra a Roda de Ter van es-tar organitzats per la Comissió Països Catalans i Roda Decideix.

L’Onze de Setembre, amb ofrenes florals i la Marxa dels Vigatans

Text. Redacció RDT. Fotos. M. Àngels Roviró

El passat divendres 23 de setembre va tenir lloc la presentació d’Osona per la Independència a l’Atlàntida de Vic, que és una derivada comarcal de l’As-semblea Nacional Catalana. Durant aquest acte, que va ser multitudina-ri i va comptar amb la presentació a càrrec del cantant Lluís Llach, entre d’altres personalitats, també es va pre-sentar el consell assessor que donarà suport a l’assemblea d’Osona per la Independència. En aquest consell, for-mat de moment per 36 personalitats de la comarca procedents de diferents

Dos rodencs, al consell assessor d’Osona per la Independència

àmbits, hi destaquen dos rodencs com són Pep Poblet (músic) i Miquel Ma-soliver (esportista). El 3 d’octubre va tenir lloc una assamblea a la Central de Vic durant la qual es va fer una ex-

plicació de les comissions de treball que s’han creat a la coordinadora i es va discutir el pla d’acció per vertebrar l’Assemblea a tots els pobles de la co-marca, entre d’altres temes.

Pep Poblet, músic. Miquel Masoliver, jugador d’hoquei.

12 ~

No

tície


“No tenim un panorama optimista però hem de buscar el màxim de complicitat i anar tots a la una: pares, mestres i ajuntament”. Amb aquestes paraules començava l’alcade de Roda de Ter, Jordi Serra, la seva intervenció a l’Assamblea General en sessió ordinària convocada per l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Emili Teixidor, el ves-pre del 20 d’octubre. L’alcalde, feia referència, evidentment, a la construcció de l’edifici definitiu per a l’escola d’infantil i primària. Serra va assegurar que la construcció de l’esco-la és la prioritat de l’equip de govern d’ERC en aquesta le-gislatura i va afegir que hi haurà altres projectes que no es podran tirar endavant a causa de la crisi “però l’escola ha de ser una prioritat”. A la reunió també hi va assistir la regi-dora d’Educació, Petra Martín-Pero, i l’alcalde la va acom-panya perquè les gestions que s’estan portant a terme per a la construcció de l’escola s’estan portant des de l’alcaldia. Tant l’alcalde com la regidora van recordar que els terrenys on es construirà l’escola ja han estat cedits a la Generalitat,

L’alcalde diu que la construcció de l’Escola Emili Teixidor és la prioritat d’aquesta legislatura

Text i foto. Montse Verdaguer

supORT esCOlaR peRsOnaliTZaTLes escoles d’infantil i primària de Roda de Ter no compten aquest curs escolar amb la sisena hora i, per tant, l’horari es-colar s’ha modificat: al matí és de 9 a 12:30 h i a la tarda, de 3 a 4:30 h. D’altra banda, per aquest curs 2011-2012, el depar-tament d’Eduació, per tal de lluitar contra el fracàs escolar, ha decidit implantar l’anomenat SEP (Suport Escolar Per-sonalitzat). Cada escola l’organitza segons les seves caraste-rístiques i necessitats. Tant l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont com l’escola Emili Teixidor fan, des de l’octubre, tres dies de SEP per a tots els alumnes d’Educació Primària. Són els dilluns, dimarts i dimecres de cada setmana en horari de 12:30 a 13:00 h. I els alumnes d’Educació Infantil, amb germans a Primària, poden quedar-se fins a la 1 del migdia els dies que els seus germans assisteixen al SEP.

Membres de l’AMPA, a la tauda, i Jordi Serra i Petra Martín-Pero, asseguts a l’esquerra.

des d’aquest mes de maig: “Ara sí que és un tema que depèn de la Generalitat. És el moment en què podem començar a reclamar al departament que volem l’escola”. També van recordar que l’any 2011, el departament d’Educació no ha fet cap inversió en escoles noves però van afegir que, com a mínim, “ara som uns més de la llista ja que fins ara ni estàvem a la llista” però també van ser realista a l’afirmar que “si les coses segueixen el seu camí, això vol dir que hau-ran de passar anys” abans no es construeixi l’escola. Tot i que la capacitat de la Generalitat a fer inversions és molt limitada, Jordi Serra i Petra Martín-Pero van mostrar un bri d’esperança en trobar alguna solució. El director general es va comprometre a donar-los una resposta aquesta tardor sobre com es pot enfocar el cas de Roda de Ter. I van afegir que a les properes reunions amb el departament, l’alcalde de Roda de Ter ja no hi anirà sol sinó amb una comissió formada per representants de l’escola i de l’AMPA. Després es va obrir un torn de preguntes i alguns pares van proposar que es deixi de pagar el lloguer mensual de més de 3.000 euros al Bisbat per poder utilitzar les antigues escoles Sant Joan a l’espera de l’escola definitiva. I així estalviar el lloguer per a les obres de la nova escola. Serra va dir que el proble-ma no era el lloguer sinó comptar amb l’escola nova. A l’assamblea es va ratificar l’elecció de nous membres de la Junta Directiva i designació dels càrrecs i també es va apro-var la gestió i estat de comptes del curs escolar 2010/2011.

13 ~

No

tície

s


Santi Trias, de 39 anys, ha descobert una nova energia alternativa que és “revolucionària”, segons ell mateix assegura. Aquest gurbetà, que viu a Roda de Ter des

de fa 14 anys, ha inventat una màquina per demostrar que aquesta energia alternativa existeix i que funciona i ha pa-tentat aquest nou sistema d’obtenció d’energia, el qual va estar premiat aquest passat mes de juliol a l’Innovation Festival Barcelona. La teoria està inspirada en el sistema de respiració que utilitzaven els bussos dels anys 1950, quan anaven amb les escafandres de coure i les botes de plom. Estaven enxufats a una mànega que arribava fins a la super-fícia del mar, on hi havia el vaixell amb un motor. Aquest motor injectava aire perquè el bus pogués respirar. “La idea surgeix del moment en què el bus es queda sense aire, per causes accidentals, quan no hi ha injecció d’aire i queda tot succionat cap a la superfície per causes físiques i naturals”, explica l’inventor. Per tal que el prototip que ha inventat Trias funcioni i gene-ri energia té com a únic condicionant que estigui submergit a l’aigua o qualsevol altre líquid. A dins del prototip hi ha un buit creat gràcies a aquesta pressió externa. Per tant, hi ha una succió ascendent contínua, la qual fa que el meca-nisme de dins la màquina doni voltes i no pari mai. I ho fa sense utilitzar cap combustible, només amb la pressió en columna que exerceix l’aigua. Pel que fa al volum de força que pot generar, tot depèn de la presió exterior gràcies a la profunditat i/o de la grandària de la màquina. Com a apli-cacions pràctiques, aquesta màquina està pensada perquè pugui proporcionar energia a una casa i que aquesta sigui autosuficient (llum, calor, fred, combustible per al cotxe elèctric...). De moment, assegura que s’està en una fase molt preliminar del projecte i ha trobat una empresa multinacio-nal que el desenvoluparà a casa nostra, a Catalunya. Trias té

Santi Trias diu que ha descobert una nova energia alternativa

Text i foto. Montse Verdaguer

clar que es necessiten moltes hores i diners per evolucionar el projecte i que ell sol no té prou capacitat. Creu que una variant del seu projecte “acabarà enmig del mar, en una pla-taforma i d’allà sortiran mànegues cap a la costa per donar corrent a grans ciutats” i l’altra podrà ser de forma particu-lar i autònoma a les nostres llars. “Aquesta màquina, una vegada evolucionada, podrà generar la quantitat d’energia que vulguis, la qual serà 100% neta i eficaç”, explica. Tenint en compte el món en el que vivim on s’estan buscant ener-gies alternatives sostenibles amb el medi ambient afegeix que “és una energia revolucionària que pot canviar el món”. Santi Trias, que és electromecànic d’automoció i té un ta-ller de reparació de cotxes, va fer la seva primera patent a l’edat de 19 anys. En fa 10 que treballa en aquest projecte STBsystems però la notícia va sortir a la llum després de guanyar, el juliol, el concurs d’idees en l’apartat industri-al d’Innovation Festival Barcelona, que impulsa la Comis-sió Europea en el marc del projecte PRO uNNO Europe. Aquest premi li va suposar anar el mes de setembre a Tallin (Estònia) on va presentar el projecte i des de llavors està en converses amb una important empresa alemanya d’energies alternatives. Trias acaba dient que “com més bona és la idea més gran és la responsabilitat”.

Santi Trias, amb el prototip de la màquina per obtenir l’energia que ha descobert.

14 ~

No

tície


Ara justament fa un any que vam celebrar el 75è ani-versari de l’escoles Mare de Déu del Sòl del Pont. En el marc de la celebració es varen començar a

posar les primeres pedres per conèixer més a fons la histò-ria de l’ensenyament a Roda de Ter i de l’escola pública. Em plau informar-vos que la tasca continua i és amb aquesta finalitat que creiem que el testimoni de l’entrevistada Mari-sa Ros és important per seguir amb la recerca sobre la his-tòria de les escoles del poble. Marisa Ros i Arner va néixer el 1956 a Roda de Ter i és filla del professor i també antic director de les Escoles Nacionals de Roda, Francisco Ros, més conegut com a Don Paco. Ella va passar bona part de la seva infantesa a Roda de Ter on va conèixer de molt a prop la tasca realitzada pel seu pare en l’àmbit educatiu i va estudiar a les Escoles.

m’han comentat que té una història curiosa respecte al seu lloc de naixement?Jo vaig néixer a l’Hospital de Manlleu però el meu pare, el professor Francisco Ros, més conegut com a Don Paco, va enginyar-se-les perquè en la meva partida de naixement fi-gurés com a nascuda a Roda de Ter. El secretari de Roda en aquell temps, Ramón Corominas, era molt amic del meu pare i segurament per això en el meu Document Nacional d’Identitat (DNI) hi figura Roda de Ter. També Corominas em va portar a l’església de Roda a batejar perquè el meu padrí no hi era.

D’on era nascut al seu pare, Francisco Ros Garcia, i com és que va venir cap a Roda?Era nascut l’any 1916 i era fill d’un poble de Teruel. A Ca-talunya, el primer destí com a professor fou a Roda de Ter, a fora de Catalunya ja havia estat professor. Ell va anar a fer de professor a les Escoles Públiques de Roda de Ter apro-ximadament l’any 1950 i va venir per intentar guanyar-se millor la vida. Ell explicava que quan va arribar a l’escola de Roda aquestes tenien molts pocs alumnes, n’hi havien molts més a l’escola dels capellans i a les monges.

Quant de temps fou professor a Roda?A les Escoles de Roda hi va estar aproximadament uns dis-set anys. Déu ni do, oi?!

On s’allotjava ell?S’allotjava a la Fonda Blasi de Roda fins que es va casar.

L’any 1955 es va casar amb la meva mare, Ma Lluïsa Arner Bueno. un cop casat, li van deixar una casa propietat de l’ajuntament, al costat de l’escola. La nostra casa era petita però a mi em semblava enorme! El meu germà Francisco va néixer l’any 1961 ja en aquesta casa, gràcies a la llevadora de Roda, la Matilde.

Com creu que era el seu pare com a professor?El meu pare era una persona amb molta paciència i exigent però els nanos se l’estimaven. En alguns casos el pare va anar a casa de més d’un alumne a parlar amb els seus pa-res perquè el deixessin fer el què s’anomenava maestrias, encara que fossin d’agricultura, que era una cosa semblant a la formació professional. En aquella època, el mestre era una persona important i en els pobles s’esperava molt d’ell i se l’escoltava. Però a nivell econòmic, el mestre estava ma-lament.

Com era la situació econòmica dels mestres de l’èpo-ca?T’ho puc resumir amb la dita: “Passar más hambre que un maestro de escuela”. Aquesta frase popular ens diu clara-ment que els professors no es guanyaven bé la vida. I el meu pare sens dubte va ser un d’aquests, per això ell feia perma-nències, que eren classes de repàs que es cobraven a part del jornal. Els estius, a Roda, feia lliçons de repàs i recordo que anava a Can Bracons a fer classes a alguns treballadors i a casa d’algunes persones grans. Més d’una persona de més de 65 anys d’edat va aprendre a llegir i escriure amb ell.

per què la seva família va decidir marxar de Roda?Els meus pares van decidir marxar per tal d’apropar-se a la seva família. Pensa que a Roda no hi teníem ningú i estàvem

Marisa Ros i Arner va néixer el 1956 a Roda de Ter i és filla del professor i també antic director de les Escoles Nacionals de Roda, Francisco Ros, més conegut com a Don Paco

Text. Raquel Castellà Perarnau. Historiadora. Foto. Anna Torrent

Marisa Ros: “En aquella època, el mestre era important i en els pobles se l’escoltava”

15 ~

No

tície

s


realment molt allunyats de la resta de la família i vam anar a viure a Lleida. Allí el meu pare continua exercint de professor. Quan vam marxar jo tenia 11 anys però a mi, el meu pare, als 9 anys, em va portar a escola a Vic, al Pare Coll.

Com era viure al costat de les esco-les en aquells anys?Viure a les Escoles era una vida molt solitària ja que a l’hivern nevava molt i tots els nens marxaven cap a casa, allí no hi vivia ningú i, per tant, solia jugar sola. Sovint en Jaume Codina, un veí, i jo solíem asseure’ns a dalt del marge de l’escola que no hi havia reixa i ens entreteníem a veure qui veia primer els cotxes que venien i de quin color eren. un joc de l’època era el palet, es pintaven uns quadres al terra i posaves una pedra i, saltant a peu coix, havíem d’anar empenyent la pedreta sense que sortís. Recordo que de tant en tant, a l’escola, venien Los coros i las dansas de la Sección Femenina i ballàvem sar-danes al pati.

Quins records té de l’estada a l’es-cola? un record que tinc molt present de la meva etapa escolar és haver de fer fila amb el gotet per beure llet en pols dels

americans. Ens arribaven a l’escola uns bidons de llet amb pols i a l’hora del pati ens ho donaven. Aquella llet era fastigosa! A l’hora de l’esbarjo els pro-fessors vigilaven que els nens i les ne-nes juguessin separats. Si travessàvem a l’altra part del patí amb els nens ens castigaven.

Quins càstigs hi solia haver-hi?Com a càstigs recordo que ens posa-ven de cara la paret o ens feien escriu-re mil cops alguna cosa però a la meva classe no tinc present que cap profes-sora escalfés a cap alumna. I ja miraves que a classe no et castiguessin perquè si ho feien a casa hi tornaven!

anaven d’excursió amb l’escola?Recordo una excursió a Barcelona a TVE 1 on vam anar a gravar un pro-grama infantil de cantar, també una excursió a Poble Espanyol i una altra a un poble al sud de França. Per aquesta excursió els pares ens van haver de fir-mar una autorització que va fer l’alcal-de perquè sortíem de l’Estat Espanyol.

Quins professors i professores hi havien els anys que vostè hi va es-tudiar? Recordo les següents professores: la Pilar Caballero, que tenia a les alum-

Marisa Ros va visitar les Escoles, el maig del 2011, i a la foto l’acompanya Dolors Blasi, filla de la propietària de l’antiga Fonda Blasi, on s’allotjava de solter Don Paco.

nes més petites; també hi havia la Rosa Valls que era de Santa Perpètua de la Moguda, després la Carmen Giménez i Doña Carmen que tenia a les més grans. La Carmen Giménez era molt exigent i seriosa però de fet en aquella època tots ho eren, els professors ana-ven marcant respecte! De professors dels nens recordo a Don Paco, Don Julio i Don Juan.

Quan van marxar a lleida els hi va quedar un bon record de Roda?Els meus pares tenien un molt bon record de Roda i mira que va ser una època en què anaven escanyats de di-ners... Vaja que no tenien ni un duro! Però era una època que tothom anava justet de tot i tothom s’ajudava. A més a més, al principi la mare estava allu-nyada i enyorada de la família, estava embarassada i no sabia parlar l’idioma. I jo de Roda en tinc molt bon record perquè era una vida molt serena, molt tranquil·la. Hi havia una gran afectivi-tat amb la gent. I marxar de Roda per anar a Lleida em va costar força. Però per mi la meva vida a Roda són les Es-coles; jo no he viscut a Roda sinó a les Escoles!

16 ~

No

tície


En Lluís Pagès va haver de llençar quasi 1,3 milions d’euros a la brossa el vespre del 7 d’octubre. I és que de les 100 butlletes que tenia a la seva guixeta de

l’ONCE amb el número guanyador del cuponazo d’aquell divendres, només en va vendre 70. I amb les 30 restants (28 amb premi de 35.000 euros; i 2 amb premi de 150.000), va procedir a fer el que marca el protocol: les va anul·lar i les va llençar a la brossa abans que tingués lloc el sorteig. Però aquest fet ha quedat només en una anècdota a posteriori de l’esclat d’alegria que es va encomanar a tot el poble de Roda de Ter després de saber la notícia dels milions d’euros que es van repartir. En els 25 anys que fa que aquest rodenc ven números de la ONCE, el número 73.540 ha estat el que li ha donat el premi més important en el sorteig del 7 d’oc-tubre. El cuponazo de la ONCE va repartir 11,7 miliones d’euros. D’aquests, 9 milions van ser per a un sol guanyador que havia comprat una butlleta premiada amb la sèrie. Es van repartir 3 premis més de 150.000 euros i les 66 butlletes restants tenien un premi de 35.000 euros cadascuna. Pagès explica, que com ja és habitual, havia portat butlletes al bar Sant Sebastià de Roda de Ter i també a Ca la Palmira de Cantonigròs i que ell mateix en va vendre una vintena a la guixeta de l’ONCE, a l’avinguda Diputació. Ell no en tenia cap, però “estic molt content per la gent que sí que li ha tocat. Hi ha molta gent que li feia falta. Sobretot perquè hi ha famílies que amb la crisi els hi donarà una mica d’em-penteta i podran passar unes bones festes de Nadal”. La seva mare, Mercè Guillem, va ser premiada amb 35.000 euros, i va ser ella qui el va despertar el dissabte el matí per donar-li la notícia. Pagès assegura que tots els números són macos si toquen però que a ell li agradan els número amb molts zeros, molts 1 o amb números repetits. I possiblement no el va comprar per ser un número massa “normal”.

Més d’11 milions d’euros del “cuponazo”Text i foto. Montse Verdaguer

CluB De Feina, peR BusCaR FeinaSi estàs buscant feina, pots adreçar-te al nou servei mu-nicipal obert i gratuït que porta per nom Club de Feina i que ha entrat en funcionament a l’octubre al Servei d’Ocupació de l’Ajuntament de Roda. És un espai de re-cerca activa de feina, equipat amb les eines i els recur-sos necessaris per ajudar-te a buscar feina, i que també compte amb una persona que et pot guiar i assessorar en tot aquest procés. L’horari és el dilluns i el divendres, de les 10 del matí a les 12 del migdia, i està situat a Can Vinyets. Per poder fer servir aquest servei s’ha d’estar inscrit a la borsa de treball del servei d’ocupació.

CuRsOs De FORmaCiÓ inFORmÀTiCaAquest mes d’octubre han començat a Roda de Ter di-versos cursos de formació informàtica gratuïts adreçats a tota la població en general, però pensats especialment per a la gent que està a l’atur. L’objectiu d’aquesta propos-ta de cursos és integrar les persones a la nova societat de la informació, i aconseguir que cada un dels participants s’iniciï en la familiarització del maneig dels ordinadors i els programes informàtics més habituals. Tots aquests cursos són gratuïts, gràcies al suport econòmic de Xar-xa Barcelona Municipis de Qualitat de la Diputació de Barcelona. Ja s’han iniciat dos cursos d’iniciació, un de photoshop i un d’internet avançat. Els d’iniciació es fan a l’aula d’informàtica de Can Planoles i a cada curs hi ha 10 alumnes. Els de photoshop i internet es fan a l’equipa-ment juvenil de l’E Spai, amb 6 i 7 alumnes, respectiva-ment. Al novembre, començaran més cursos.

aCapTe De sanT De l’OCTuBReDes de la delegació local dels Donants de Sang de Roda de Ter i Les Masies de Roda, s’informa que el dissabte 1 d’octubre va tenir lloc l’últim acapte de sang d’aquest any 2011. Tal i com va passar en les anteriors acaptes, els resultats obtinguts de donacions s’han valorat positiva-ment. Hi va haver 54 donants, dels quals 3 era la primera vegada que feien donació de sang. També hi va haver 5 oferiments. La delegació dóna les gràcies a tots els do-nants i recorda que “la sang no es pot fabricar”.

17 ~

No

tície

s


Durant el mes de novembre i, per segon any consecutiu, l’Ajuntament de Roda, en col·laboració amb Càritas Par-roquial posarà en marxa un programa d’activitats que té com a lema la solidaritat i que persegueix un doble objec-tiu: sensibilitzar i informar a la ciutadania sobre quines són les necessitats socials del nostre municipi i recollir aliments de primera necessitat per al Banc d’aliments que gestiona Càritas. Seguint en la línia de l’edició anterior, el programa d’activitats inclourà: una xerrada divulgativa, un programa especial a Ràdio Roda i la recollida d’aliments. Com a nove-tats, s’editarà un full informatiu i s’organitzarà una parada i una activitat de cloenda de la campanya, coincidint amb la “Fira de Pont a Pont”. Tota la informació d’aquest programa d’activitats estarà disponible a la web municipal i en d’altres canals específics a partir del 14 de novembre.

a Dani aRQuÉs GRieRaEl passat dia 30 de setembre ens deixava en Dani Arqués Griera. Era barber de professió, amb establiment obert al públic a Vic, i persona activa en el món cultural, en general, i del teatre d’aficionats, en particular. Les seves inquietuds culturals van fer que conduís, a Ràdio Roda, un programa d’esports que no s’acontentava a relatar els resultats del cap de setmana obtinguts pels diferents equips rodencs o la seva classificació, sinó que acon-seguia contactar en directe, via telefònica, amb perso-natges importants del món de l’esport o periodistes de renom o mediàtics d’aquest àmbit. Com a actor de teatre, formava part del grup de teatre rodenc “Arrels” des de fa molt de temps i, amb ells, havia representat vàries obres de teatre. La seva dèria teatral va fer que participés molt activament en la preparació i direcció de l’obra de teatre, El cartell, original de Jau-me Salés i Sanjaume; aquesta fou escollida per a l’estre-na popular del remodelat Teatre Eliseu ara fa un mig any. D’aquest fet, en recordo moltes converses amb ell, mentre anava tallant-me els cabells, sobre com veia les diferents escenes i escoltava la impressió que de l’obra jo en tenia, pel que m’havia comentat el meu pare en escriure-la. una persona com ell, evidentment, el tro-baran a faltar els seus familiars i els seus companys de teatre, però també el món cultural rodenc. Text. Jaume Salés Malian

a en Quim i a en jOan De Cal ClaVellEn un mes i mig de diferència, els germans Joaquim i Joan Arderiu Rivas, coneguts com “el germans de Can Clavell” ens han deixat. Si una mort en una casa és colpi-dora, el buit de dues tan seguides ho ha de ser molt més. Can Clavell és de les últimes cases de pagès que encara hi ha dins el nucli del poble de Roda. No era estrany veure passar el tractor entrant o sortint de casa seva, al Carrer Indústria. Tots dos tenien un alt sentit patriòtic català, que l’ex-pressaven on calgués: ja fos en conversa a peu de carrer, ja fos anant, per exemple, a Arenys de Munt quan es va votar per la independència de Catalunya. Esquerra Re-publicana de Catalunya, de Roda de Ter, ha perdut, amb ells, dos puntals històrics, que no tenien pèls a la llengua a l’hora d’expressar la seva opinió. De la seva producció hortícola, ous i, en altre temps, derivats làctics en gau-díem molts rodencs i era gairebé punt de passada obli-gatòria la seva parada al mercat setmanal del dissabte a Vic. Fugint sempre de qualsevol protagonisme públic, segur que cap dels dos no m’haurien deixat fer aquest escrit, però, com que tothom té el seu món particular, en el meu aquesta crònica calia. Text. Jaume Salés Ma-lian

Torna la Setmana Solidària a Roda de TerText. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

Dia inTeRnaCiOnal peR a l’eRaDiCaCiÓ De la ViOlÈnCia De GÈneReA Roda de Ter s’organitzaran diversos actes al voltant del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eradicació de la vio-lència de gènera. El Club de Lectura de la Biblioteca Bac de Roda en aquesta ocasió girarà al voltant del 25N amb la ter-túlia literària sobre el llibre Atrapada al mirall de Gemma Lienas. La sessió tindrà lloc el 21 de novembre, a dos quarts de 4 de la tarda, i estarà conduïda per la psicòloga del PIAD de Roda, Assumpa Muns. Els actes continuen el mateix 25N amb el cine-fòrum La boda del Mónzon, que tindrà lloc al PIAD (al segon pis de l’edifici de Can Planoles) a les 8 del vespre, organitzat pel Fòrum Dona. El PIAD i Ràdio Roda portaran a terme l’activitat Les dones canten la Pau i del 21 al 25 de novembre es podran escoltar a l’emissora municipal cançons sobre la pau, interpretades per dones.

OBITuARIS

18 ~

No

tície


la pel·lÍCula “pa neGRe”, aspiRanT als pRemis ÒsCaRsEl passat 28 de setembre coneixíem l’elecció de la pel·lícula “Pa negre” com a candidata per representar Espanya a la pròxima edició dels premis cinematogràfics Oscars. Serà la primera vegada que una pel·lícula en català representi l’Estat Espanyol als guardons de l’Acadèmia de Hollywood. Aquesta pel·lícula d’Agustí Villaronga, basada en la novel·la del rodenc Emili Teixidor, es va imposar a les altres dues precandidates: “La piel que habito” de Pedro Almodóvar i “La voz dormida” de Benito Zambrano. L’Acadèmia de Ho-llywood anunciarà, el proper 24 de gener, els cinc candidats aspirants a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Els pre-mis s’entregaran el dia 26 de febrer.

jORnaDes liTeRÀRies miQuel maRTÍ i pOlun any més, l’Ajuntament de Roda de Ter, la Diputació de Barcelona, la Fundació Miquel Martí i Pol i l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol, uneixen els seus esforços per recordar la figura del poeta, el valor de la seva obra i la idea que, amb la seva poesia, el poble de Roda és una mica més present a la geografia literària del món. I ho fan a través de les Jornades Miquel Martí i Pol, que tindran lloc del 9 al 13 de novembre. El primer acte es diu 15 lletres fan un nom: Miquel Martí i Pol, i anirà a càrrec d’Eugènia Gonzàlez, a la Biblioteca Bac de Roda, el 9 de novembre. També s’orga-nitza la setmana “Poesia a l’escola” en la que s’implica tots els centres educatiu de Roda, els quals treballaran l’obra del poeta. L’11 de novembre es farà el ja tradicional homenatge popular amb la lectura de pomes de l’autor, a la biblioteca. El 12 de novembre es presentarà el llibre Natana, de Josep Fàbregas, guanyador del 26è Premi de Poesia “Miquel Martí i Pol”. El diumenge 13, tindrà lloc el Lliurement dels Premis Literaris. un acte presidit per l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, i un representant de la Diputació de Barcelona i que aquest any es farà al Teatre Eliseu. S’entregarà el 27è premi de Poesia “Miquel Martí i Pol”, el 8è premi a Projectes Pe-dagògics “Emili Teixidor” i el 22è premi d’ARC de Narració Infantil i Juvenil. El lliurament es farà a dos quarts de 12 del migdia i tot seguit, la Companyia Teatre eSsela presentarà l’obra de teatre “El Poble”, de Miquel Martí i Pol. Podreu lle-gir tots els actes a la pàgina web: www.rodadeter.cat.

[email protected]

aBel aRDeRiu puBliCa un lliBReEl rodenc Abel Arderiu s’ha atrevit a anar més enllà de les pel·lícules i s’ha embarcat en un nou projecte: ha pu-blicat un llibre. un llibre de butxaca que porta per títol “Testimoni” i que es pot comprar per 5 euros a diferents comerços de Roda de Ter i altres poblacions. El llibre consta d’un monòleg escrit en primera persona adaptat per fer en teatre. La història l’explica un personatge que es diu Ramon. “Em vaig inspirar amb un amic com era en Ramon Corominas Salés amb qui vaig aprendre a fer teatre” comenta l’Abel. Els diners que obtingui amb la venda del llibre serviran per autofinançar-se les pròxi-mes pel·lícules i projectes. “El projecte més imminent és fer una travessia amb un barco de vela lleugera des de l’Estartit fins a Amposta i ho gravarem amb dues càme-res” explica l’Abel.

pRemis liTeRaRis peR a jOan salaEl col·laborador de la revista RDT Joan Sala està visquent un 2011 carregat de premis literaris. Sala es va presentar el 18è concurs de poesia de Cunit, convocat per l’Ate-neu Cultural Alba de Cunit (Tarragona), i va obtenir el 3r premi de poesia amb Clar de Luna, el qual va anar a recollir el 24 de juliol. També va obtenir un dels tres pri-mers premis de poesia Germans Espar Tressens de les Homilies d’Organyà amb la poesia Si no fos l’home..., i el va anar a recollir el dia 3 de setembre. També va guanyar el 1r Premi Rafael Sari de prosa de l’Alguer a l’illa de Sar-denya (Itàlia), convocat per l’Obra Cultural de l’Alguer, amb el títol Anècdota en temps dif ícils. Es va atorgar el 29 de setembre i va anar a recollir-lo a l’Alguer.

19 ~

No

tície

s


inauGuRaCiÓ De l’expOsiCiÓ De DiORamesL’Agrupació Pessebrista de Roda de Ter ja fa molts dies que treballen en l’elaboració de la nova exposició de diorames que inauguraran als volts de la Fira de Pont a Pont. Aquest any, l’exposició tindrà una relació directa amb la comarca veïna de la Garrotxa. Hi podrem veure dos diorames que l’Agrupació Pessebrista de Roda ha dedicat a la Garrotxa però, a més, es comptarà amb el president del Consell Co-marcal de la Garrotxa, Joan Espona, com a convidat especi-al que assistirà a la inauguració de l’exposició. Tal i com ha avançat a la revista RDT el president de l’agrupació, Josep Carreras, la inauguració tindrà lloc el dissabte 10 de desem-bre, a la Porxada de Can Planoles, i comptarà també amb els alcalde de Roda de Ter i Les Masies de Roda. L’exposició s’obrirà al públic el diumenge dia 11 de desembre i estarà ubicada, com sempre, a la seu de l’agrupació, al segon pis de la Torre de Can Planoles, al carrer Ramon Martí, 42.

una nOVa eDiCiÓ De l’expOsiCiÓ “DesVeT-llem la memÒRia HisTÒRiCa De RODa”El diumenge 11 de desembre, coincidint amb la Fira de Pont a Pont, s’inaugurarà, a la sala polivalent de la Bibli-oteca Bac de Roda, l’exposició fotogràfica “Desvetllem la memòria històrica de Roda”. L’exposició presentarà prop d’un centenar de fotografies que mostren com era Roda antigament. Concretament, agrupades en tres panells, es mostraran fotografies del Centre Excursionista de Roda, de les primeres excavacions de l’Esquerda i de la visita de la M. de Déu de Fàtima a Roda i Les Masies. A més a més, les persones que visitin l’exposició també podran veure una projecció de fotografies diverses, ordenades per dècades. Les més antigues són dels anys 20 i, les més recents són dels anys 60. Recordar que l’exposició fotogràfica “Desvetllem la memòria històrica de Roda”, és el resultat del treball de recerca, recuperació i documentació fotogràfica del taller de fotografia històrica que cada any organitza l’Ajuntament de Roda amb la coordinació del Museu Industrial del Ter de Manlleu. L’exposició romandrà oberta fins el divendres 6 de gener i es podrà visitar en horari de la biblioteca.

Des de fa 8 anys que a Roda de Ter es celebra una fira per als volts de Nadal. Aquesta ha canviat de nom diverses vegades però des de l’any passat se la coneix com la Fira de Pont a Pont. L’any passat, la celebració de la fira es va avançar un cap de setmana i també va estrenar nom, logotip i empla-çament. La fira té lloc l’11 de desembre, que és el cap de setmana següent de la Fira Medieval de Vic. I igual com ja va passar en l’edició de l’any passat, l’espai de la plaça Major es reservarà per a les activitats i les parades es col·locaran al carrer Pere Almeda, un tram del carrer Bac i voltants de la plaça Major. També està oberta a firaires de tot Catalu-nya. Amb els anys, la fira s’ha anat acompanyant d’activitats paral·leles, com tallers, exposicions, viatges en carro i ponis, etc. així com també s’ha anat ampliant la participació de parades, ja no només d’artesania, sinó d’oferta d’altres pro-ductes i també de procedència de fora de Roda.

La Fira de Pont a Pont té lloc l’11 de desembreText. Redacció RDT. Foto. Pep Bruguera

Una imatge de la Fira de Pont a Pont de l’any passat, que es va fer el 12 de desembre.

20 ~

No

tície


El rodenc Roc Aguilar, de 10 anys, i membre dels Castellers de Vilafranca del Penedès, va viatjar a l’Índia amb la colla castellera i la seva família el mes d’agost per participar en una exhibició de castells a Bombay. En Roc, que estudia 5è de Primària a l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont de Roda de Ter, ja fa dues temporades que forma part dels Castellers de Vilafranca, amb el cap de colla David Miret, que va ser elegit Català de l’Any 2010. El rodenc ocupa la posició de dosos (recordem que els castells estan formats per pinya, tronc i pom de dalt). En Roc forma part del pom de dalt, el qual consta de dosos, acotxador i enxaneta i és l’únic oso-nenc que ha descarregat castells de gama extra a la posició de dosos amb el quatre de nou amb agulla, tal i com ell mateix ha explicat a la revista RDT. També ha descarregat diversos quatre de nou amb folre. L’afició castellera li ve de la família, tant els pares com els germans són castellers. Fa 5 anys que els Castellers de Vilafranca van fer els primers contactes per anar a Bombay. L’any passat ja s’hi va desplaçar una delega-ció però en aquesta ocasió hi ha anat tota la colla, unes 200 persones. A Bombay es fan unes construccions semblants als castells catalans que s’anomenen Govindas, en honor al deu Krishma, i les fan un cop l’any. Els de Vilafranca van ac-tuar a la barriada de Thane, i en Roc explica que van fer “la millor actuació feta fora de Catalunya” amb el tres de nou, quatre de vuit amb agulla (en la que en Roc feia de dos) i la torre de vuit. El rodenc explica que durant l’estada a Bom-bay, del 18 al 24 d’agost, van compartir assajos i convivència

El rodenc Roc Aguilar viatja a l’Índia amb els Castellers de Vilafranca

Text. Inès Fontseca. Foto. Família Aguilar Rovira

xOCOlaTaDa a la plaÇa espanYa.- un any més, i ja en farà quin-ze, els veïns de la plaça Espanya van tornar a celebrar la seva petita Festa Major amb la tradicional xocolatada i coca, gaudint d’un bon matí a la plaça. Aquesta festa es fa entre tots, uns fan la xocolata, altres van a buscar la coca i la resta paren la taula. Text i foto. J. A. Alonso Sánchez

FesTa Del Casal D’aVisEl diumenge 4 de setembre es va tor-nar a celebrar la tradicional Festa del Casal, adreçada a tots els socis i sòcies del Casal del Pensionista de Roda de Ter i a la que també hi van assistir una nodrida representació del consisto-ri rodenc. La festa va començar a les 11 del matí amb la missa a l’església parroquial en memòria dels difunts. A la sortida de l’església, va tenir lloc l’ofrena floral a la Verge del Sòl del Pont. La festa va continuar a la 1 del migdia amb l’actuació de la Coral Vila i Formosa, la qual va estar seguida pel dinar de germanor a la Porxada, amb 150 comensals. La festa va acabar amb el ball de tarda.

amb el grup de govindas més important de la zona que por-ta el nom de Jai Jawan. El viatge a Bombay va tenir un gran ressò mediàtic ja que amb el grup també hi van viatjar uns 40 periodistes i la informació va sortir a diferents mitjans de comunicació. Aquest any també han anat a Menorca a les festes de Gràcia de Maó. I del 18 al 20 de juny van anar al festival mundial de Música de Tilburg (Holanda) on van fer castells de vuit. La colla té com a repte descarregar el tres de deu a la diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès.

En Roc amb la seva família (a dalt) i amb una colla del Govindas (a baix).

21 ~

No

tície

s


una de les activitats més consolidades de la biblioteca és l’hora del conte: una estona pensada pels nens i nenes però que també els grans que els acompanyen en poden partici-par i gaudir.Des del mes de setembre i fins Nadal la biblioteca ofereix un repertori variat de contes i de narradores. Podrem veure diferents espectacles de petit format que mostren els món màgics que s’amaguen dins d’aquests contenidors d’històri-es anomenats llibres. Això sí, la temàtica del conte progra-mat gairebé sempre s’emmarca dins del context que estem vivint, ja sigui la celebració d’una festa tradicional, la com-memoració d’un fet, l’aniversari d’un esdeveniment, etc. A la vegada, sol formar part d’un conjunt d’activitat adreçades a diferents tipus de públic i d’edats. Aquest ventall ampli s’adiu al públic i usuaris a qui la biblioteca es dirigeix i dona servei: tots els habitants de Roda de Ter i Masies de Roda. Oferir activitats contextualitzades per infants és una ma-nera per ajudar-los a entendre la vida en societat; va més enllà del que es treballa a l’escola i del que pugui veure a través de la TV o fins i tot d’Internet. Volem creure que a banda d’animar a la lectura, també contribuïm a fer créixer als infants com a ciutadans del poble, d’un país i, perquè no, del món. Tornant a les sessions, el mes de setembre gaudíem dels Contes de Festa Major, on vam conèixer dues noves nar-radores l’Eli i l’Imma, sota el nom artístic de la Mama i la padrina. Aquest octubre ens ho vam passar bé amb els di-buixos que en Subi anava fent mentre l’Anna Obiols narrava

Hi havia un vegada...Text i fotos. Núria Aguilar. Biblioteca Bac de Roda

contes i poemes de Maragall: una delícia. El passat dissab-te 22 d’octubre, els titelles de la ja coneguda per nosaltres Marta Esmarats, ens apuntaven d’una manera ben divertida la importància i els beneficis d’una bona alimentació. El proper 9 de novembre, en el marc de les Jornades Miquel Martí i Pol, us convidem a descobrir amb nosaltres la sessió de contes que la narradora Eugenia González ens ha prepa-rat especialment per l’ocasió. Sota el títol 15 lletres fan un nom: Miquel Martí i Pol, l’Eugenia acostarà la poesia Martí i Pol a través de la seva història d’infant, de quan aprenia a llegir i a escriure, de les seves hores del pati, del seu amor cap a les lletres, les paraules i els contes.Tancarem l’any amb una sessió especial: el 21 de desembre la companyia l’Espina de la sardina ens oferirà una Escu-della de contes de Nadal. Amb un bonic decorat, titelles i l’ajuda del públic, coneixerem, entre altres coses, perquè el rei blanc té la barba tan blanca. us esperem!

Els treballs de transcripció dels pergamins medievals de l’Arxiu Parroquial de Roda que han estat portant a terme les historiadores Irene Llop i Núria Sadurní, durant els darrers mesos, han aportat interessants novetats sobre el passat de Roda. Cal destacar especialment la troballa de la primera menció que es coneix del topònim Sòl del Pont. El pergamí en el que apareix esmentada la part de baix del pont com ad solem pontis data del 28 de desembre de l’any 1413 i fa referència a un establiment de terres per part del prevere Guillem de Mas al sastre Francesc Nadal, habitant de la sa-

Troben un pergamí amb la primera menció que es coneix del topònim Sòl del PontText i foto. Irene Llop i Núria Sadurní

grera del Pont de Roda. El fons estudiat per les dues his-toriadores rodenques consta de 64 pergamins, datats entre 1222 i 1473, i permet ampliar el coneixement que fins ara es tenia de la vida dels rodencs a l’antic nucli de l’Esquerda i de l’establiment definitiu de la població a la zona propera al pont, durant els primers anys del segle XV.

En Subi anava fent els dibuixos mentre l’Anna Obiols narrava un conte.

APR. Pergamí, 58. Original (385 x 572 mm).

22 ~

No

tície


La Festa Xica es va celebrar del 9 a 11 de setembre amb activitats diverses per a petit i grans. El divendres es va fer un sopar popular i l’elecció del Pubill i la Pubilla 2011. El dissabte hi va haver caminada popular, sardinada, festa de l’escuma, guerra de globus i d’aigua, entre d’altres activitats i el dia va acabar amb ball de festa amb l’Orquestra Loredo. El diumenge va començar amb una xocolatada, hi havia un supertobogan, circuit de cars i balena inflable. Després de l’arrossada popular, hi va haver bingo, concert amb tastet de Gòspel, i es va acabar amb la buidada del barril.

Festa del barri del Pla Xic

Les Festes del Barri del Bon Amic es varen celebrar del 2 al 4 de setembre van començar el divendres amb la caminada nocturna. El dissabte van tenir lloc partides d’escacs i jocs de cucanya, animació i jocs d’escuma a la tarda, i sopar a la fresca i Disc JJ amb animador, al vespre. El diumenge es va fer la despertada general i tot seguit concentració a la pla-ça amb disfresses i estris sorollosos, xocolatada i pujada al tronc greixat. També es va fer la 22a gran batalla de globus d’aigua, arrossada popular i els més atrevits van comptar amb el micro obert. A la tarda, al parc infantil hi havia infla-bles i es va tancar la festa amb un espectacle.

Festa del barri Bon Amic

CuRs De FORmaCiÓ peR CuiDaDORsEl dimarts 4 d’octubre va iniciar-se a Roda de Ter el Programa Cuidadors, adreçat a persones cuidadores no professionals que tenen cura d’un familiar. Aquest pro-grama està promocionat per Obra Social de Catalunya Caixa i el Departament de Benestar Social de la Gene-ralitat de Catalunya i està obert als municipis de la co-marca. En aquesta ocasió, el programa s’ofereix a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda i hi ha un total de 29 persones inscrites, de les quals 15 són de Roda de Ter, 3 de les Masies de Roda i la resta són d’altres municipis de la comarca d’Osona. El Programa Cuidadors ofereix, doncs, formació amb la finalitat d’oferir eines a persones cuidadores no professionals per continuar tenint cura del seu familiar a la vegada tenir cura de si mateixa. El curs s’estructura en dos mòduls, un primer amb contin-guts més generals de 15 hores de durada estructurats en 6 sessions, i un més específic de 10 h de durada estruc-turats en 5 sessions.

eRmiTa De sanT salVaDORDurant les darreres setmanes de setembre s’han fet no-ves les barbacanes de l’ermita, per tant, part de la teu-lada. L’antiguitat de la construcció i el temps havien malmès del tot les llates i suports ocasionant la caiguda d’una part i el perill que ho fes la resta d’un dia a l’altre. La reparació dóna un aire nou a la imatge de l’ermita. Segurament que d’aquí a un temps s’hauran de reparar algunes de les bigues que sostenen la teulada. Text i foto. Ramon Buf í

23 ~

RÐ

T


24 ~

No

tície


Francesc Soler, un rodenc a El Matí de Catalunya Ràdio d’estiu

Aquest estiu hem pogut sentir al capdavant del programa El matí de Catalunya Ràdio una veu de Roda de Ter. Es tracta del periodista Francesc Soler i Llagostera, de 33 anys, que des del 2000 treballa a Catalunya Ràdio. No és la primera vegada que Soler es posa al capdavant d’aquest programa, líder d’audiència en la seva franja horària. El periodista ha substituït al seu conductor habitual, Manel Fuentes, en d’altres ocasions però aquest estiu li han deixat carta blanca per fer-se el programa a la seva mida. Soler, que havia estat col·laborador de la revista RDT, viu des de fa 11 anys a Barcelona i manté amb Roda una relació familiar. El cap de setmana, el jove periodista continuarà al capdavant de “L’informatiu del migdia”, de 2 a dos quarts de 3.

Quan comença la teva intervenció a El Matí de Catalunya Ràdio?Comença la temporada passada, quan m’encarreguen de fer els estius intersetmanals. És un tram molt específic: els festius entre setmana en període d’estiu, es manté el nom El matí de Catalunya Ràdio però és un programa completament diferent. Llavors arriben les substitucions d’en Manel Fuentes quan ell fa vacances, en el moment que ell tingui algun compromís, etc... i llavors ja sí que faig El Matí de Catalunya Ràdio habitual. I aquest any, em van proposar fer tota la temporada d’estiu: sis hores de ràdio de dilluns a divendres. I a partir d’aquí em diuen: “barra lliure” per fer el que em sembli. Per tant, aquest és el gran moment de fer tot el que has pensat que s’hauria de fer en un programa d’aquestes característiques. Treballar en completa llibertat i reestructurar el programa com et sembli. i com t’hi sents al capdavant d’un programa líder d’audiència?Són... són coses que fins que no t’hi trobes no acabes de saber si ho podràs fer o no ho podràs fer. Quan sonava la sintonia a les 7 del matí, pensava que fins a la 1 del migdia podien passar moltíssimes coses. I tot havia de passar per El Matí de Catalunya Ràdio ja que és un programa que tot i que té unes seccions, uns col·laboradors i unes entrevistes pautades... està obert a tot el que pugui passar. A més, aquest estiu periodísticament ha sigut un regal. L’economia ens ha fet anar com bojos, pràcticament no hi ha hagut aturada en el món de la política i els polítics han hagut de suspendre les vacances... Aquest estiu ha estat com un màster de periodisme i fins i tot de vida. A la ràdio sempre hi he après molt i sempre he pensat que un programa de ràdio, a més d’entretenir, sobretot a l’estiu, ha d’explicar coses. El pitjor és confondre el fer un programa distès amb un programa

Text. Montse Verdaguer i Mas. Foto. Premsa

Francesc Soler i Llagostera.

vanal i quedar-se només en l’anècdote, i més en una ràdio pública.el primer dia que vas conduir aquest programa, quina va ser la sensació?Doncs la primera sensació és la d’ocupar un lloc diferent de l’espai on fem els informatius, que és on habitualment estic ubicat. Nosaltres estem a la planta tercera però al passar-te a l’estudi 1, seure en aquella cadira on abans s’hi ha assegut el Fuentes, el Bassas, el Cuní... doncs fa molt de respecte. I et dius: “Realment m’ho crec que estic aquí, que he de llegir una portada just després de les senyals horàries i que m’escoltaran mig milió de persones?”. Hi ha molta emoció i molta responsabilitat. Però suposo que pel fet que hi arribo després d’11 anys a la casa, tot i que saps que has d’aprendre molt, com a periodista em sentia bastant segur. Ja fa 4 anys que sóc editor dels serveis informatius, abans també havia estat a la secció d’internacional, he treballat molt també a

25 ~

No

tície

s


s’aCOmiaDa el pROGRama “plaT COmBinaT”Per dir l’últim adéu, es va emetre un programa especial el di-vendres 7 d’octubre, en l’horari habitual de 2 a 3 del migdia, amb els moments més divertits dels 6 programes emesos. I també amb les seccions habituals, però aquesta vegada, dedicades a la crisi. El programa, dirigit als joves de Roda, es va estrenar el mes de febrer d’aquest 2011. I la cita era cada últim divendres de mes, en directe, a l’hora de dinar. Les conductores i presentadores del programa han estat les tècniques de l’equipament juvenil de L’Espai, l’Alba Parare-da, la Sabina Jufré i la Laura Bayer. Amb elles es va entre-vistar cada mes un jove i també posaven als oients al dia de notícies curioses i comentaris dels nostres joves. A més de portar-nos l’actualitat de l’agenda d’oci local i comarcal, també comptaven amb una consulta ben particular.

TORnen “TOsFeRina”, “jasVuRÀ” i “FReQÜÈnCia De CluB”Arribat el mes d’octubre, els programes habituals de Ràdio Roda tornen a la graella després del parèntesi de l’estiu. El programa Tosferina va iniciar la nova temporada amb can-vi de dia d’emissió. En aquesta nova temporada, el podreu escoltar en directe tots els dimarts de 7 a 8 del vespre. Tos-ferina és un magazin musical setmanal en el que es fa un repàs per les millors cançons del moment, concerts i festi-vals, i està presentat per Marc Orra, Xevi Gallardo i Gerard Homs. La repetició de Tosferina és el dijous a les 11 de la nit i el dissabte a les 8 del vespre. El programa d’humor Jasvurà manté el dia d’emissió que és el divendres de 9 a 10 del ves-pre, cada 15 dies, amb Jaume Coronas, Tati Gutiérrez, Jordi Tolosa i Ricard Vilaregut com a col·laboradors habituals. I Freqüència de Club, amb Marc Pujols, també continua els divendres a les 10 del vespre.

“TOC De VeRmuT”, amB jOan paReRaEl dijous 6 d’octubre, de 7 a 8 del vespre, va tornar a la gra-ella de Ràdio Roda el programa Toc de vermut, dedicat a la música tradicional catalana. Després d’un parèntesi de 8 anys, torna el programa dirigit i presentat per Joan Parera, amb David Parera al control de so. La repetició del progra-ma la podeu escoltar el divendres de 2 a 3 del migdia, el diumenge d’1 a 2 del migdia i el dimarts a les 11 a 12 de la nit. També, des del servei a la carta al web: radioroda.cat.

Catalunya Informació, que per un periodista de ràdio és com una “mili” perquè aprèns molt a fer directe, a improvisar, a tenir un discurs coherent, a aguantar també moltes hores en antena.ets el substitut oficial d’en Fuentes?Ja, ja, ja... no ho sé. Des d’aquest estiu molta gent m’ho ha dit i molta gent ho dóna per fet. Però depèn de molts factors. Ara és un moment econòmicament molt dif ícil. És un d’aquells moments que si ara mateix em diguessin quin desig tens diria que quedar-me tal i com estic.prefereixes conduir un programa com El matí de Catalunya Ràdio o et quedes amb els informatius?Quan vaig començar a presentar El matí de Catalunya Ràdio, un dels grans dubtes era com em sentiria jo com a periodista perquè quan fas informatius, la part que deixes veure de tu mateix i de la teva personalitat és molt poca i el marge d’implicació personal és molt menor. Però la veritat és que m’he sentit còmode a la part de magazine d’El matí. Crec que el conductor ha d’estar al servei del programa i fer lluir a la resta.Fins i tot et podem veure a l’anunci de Catalunya Ràdio que s’emet per TV3.Quan vaig entrar a treballar Catalunya Ràdio vaig veure per primera vegada les cares de professionals que només els havia sentit la veu. I em va sorprendre! Això és el passat de la ràdio. Ara no s’entén la ràdio sense la dimensió audiovisiual: locutors de ràdio que participen a programes de televisió, que surten en fotografies al Facebook. Catalunya Ràdio compta amb una pàgina web on s’ha treballat molt la imatge... La ràdio avui en dia també és imatge. sempre has fet ràdio?Quan vaig començar a estudiar periodisme sempre m’havia pensat que treballaria en un diari perquè m’agrada molt escriure i també la literatura. Però en canvi, vaig començar a fer ràdio i sempre he fet ràdio.podem buscar els teus inicis com a periodista a la revista RDT. Com recordes el teu pas per la revista?Hi vaig estar a finals dels anys 90. Just abans d’entrar a Catalunya Ràdio. En tinc molt bon record i vaig aprendre molt. Sempre he considerat que el periodisme comarcal i el local és molt dif ícil perquè la gent de qui parles els tens al costat... i això no passa amb el periodisme nacional. I això crec que requereix una gran responsabilitat. El periodisme local pel fet d’estar a prop ha de ser molt precís. I tot i que vivim en un escenari global en el que ens assabentem i ens interessen notícies que passen a l’altra banda del món, no es pot descuidar el que passa a la cantonada de casa, que en el fons és el que determina la nostra vida.Quina opinió en tens dels mitjans locals?Són bàsics per crear veïnatge i comunitat, sobretot en un context en què la gent viu molt més tancada a casa seva o que fins i tot hi ha qui s’ha de desplaçar per anar a treballar. A vegades sabem què passa a Nova York però no sabem què passa al costat de casa.

26 ~

No

tície


Àlbum de la Festa Major 2011

Festa Major 2011

Publiquem un recull de fotografies i informacions per reviu-re la Festa Major que acabem de deixar enrera. Entre elles, la del pregó a càrrec del rodenc Jaume Tolosa i Anglada, que va tenir lloc el 22 de setembre, a la plaça Major. Aquest corredor amateur de curses internacionals d’ultrafons va dedicar la primera part del pregó a la vessant més personal, en la qual va explicar la seva relació amb la Festa Major del poble i els records que en té. També va recordar que ell va néixer un 25 de setembre, de fa 44 anys, coincidint amb el castell de focs. I després de les vivències personals va oferir una dosis d’optimisme als presents tot fent un símil entre

la crisi econòmica que estem vivim i una cursa d’ultrafons. Tolosa també va parlar de la ‘bona sort’, no la que fa refe-rència a l’atzar, sinó la que s’aconsegueix a base de treball i constància. L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, va fer en-trega al pregoner d’un record en nom del consistori rodenc, un plat d’aram amb la reproducció del pont Vell. Després del pregó, va tenir lloc l’espectacle de carrer Pàl·lid, a càrrec de Gog i Magog, a la plaça Major. A la Festa Major, tampoc hi van faltar els gegants, l’Orquestra Maravella i la Diada castellera. Va tancar la festa els concerts de Guillem Rami-sa & El teu pare i de Joan Escudero. Fotos. Àlex Sánchez

27 ~

No

tície

s


Festa Major 2011

28 ~

No

tície


Festa Major 2011

Subscriu-te a la revista Roda de Ter per només 19,75 euros a l’any. Fes-te anunciant per només

98,67 euros a l’any. Contacta amb nosaltres al telèfon 93 854 02 30 o al

carrer Ramon Martí, 42 baixos, de Roda de Ter

R ÐT

29 ~

No

tície

s


Festa Major 2011

un cop ja passats els dies de la Festa Major, en els que afortunadament va ser possible poder organitzar de nou la que va ser 6a Desfilada Solidària con-tra el càncer, la nostra Associació de Roda i Les Masies de Roda en fem una valoració força positiva en tots els as-pectes, més a més si sospesem alguns inconvenients que hi havia a priori, ja que no és pas senzill el poder conjumi-nar-ho tot plegat, com són dia idoni o temporada més adient.L’Ajuntament de Roda de Ter ens ofereix la oportunitat de poder-la or-ganitzar pels dies de la Festa Major, aprofitant la disponibilitat del pavelló municipal, ja que prou multiocupat està la resta de l’any amb les diferents competicions esportives, i natural-ment, aprofitem l’ocasió que ens ser-veixen bona part de les estructures que s’hi munten per les festes d’aquells dies i, a més, la brigada municipal ens amplia per poder fer la desfilada. Per altre cantó, hi ha uns inconvenients, per sort salvables en gran part, en que no tots els possibles establiments que podrien ser exhibidors no disposen de tots els seus mostraris com també hi ha incompatibilitats en els dies, tem-porada, horaris etc... com exemple a les perruqueres amb més bona volun-tat que mai però aquell dissabte era dia laborable. Les dificultats es transfor-men en problemes relatius gràcies a la predisposició i bona voluntat de tanta gent implicada a tirar-ho endavant i podem dir amb satisfacció que la Des-filada d’engany va estar de bell nou un èxit. Per altra part i amb franquesa, pensem que serà molt dif ícil poder organitzar un acte semblant fora dels dies de la Festa Major.La recaptació obtinguda serà inferior a la de l’any passat, la situació econò-mica actual no afavoreix pas el po-der créixer en saldo final, però en tot n’estem prou contents de quin serà el total. Per part de l’Ajuntament de les

Després de la desfilada

T. D.L.Osona contra el càncer. F. Joan Coma

Masies de Roda i en col·laboració amb Osona contra el càncer i també dins dels actes de la seva Festa Major, varen organitzar una sèrie d’actes per recap-tar diners per la mateixa causa, a més d’atorgar una bona subvenció.En el moment de redactar aquesta crò-nica i per necessitats de la redacció del

Roda de Ter ens és impossible poder donar el definitiu resultat econòmic, cosa que farem pel proper número de la revista.No ens cansem de recordar que “la lluita contra el càncer és cosa de tots”. Moltes gràcies a tots els que han col-laborat.

30 ~

No

tície


...i més fotos de la Festa MajorFotos. Jordi Basses, M. Àngels Roviró, Joan Parera, Assumpta Vila i Montse Verdaguer

Festa Major 2011

I encara tenim més fotos de les activitats que es van fer per la Festa Major, tot i que ens és impossible fer un resum que hi surtin tots els actes. un any més, hi va haver trobada de plaques de cava i la trobada de cotxes clàssics dels Amics del Motor. ACTER va tornar a organitzar amb molt d’èxit la cursa d’orientació Orienta’t. A l’aula de cultura d’unnim hi havia una exposició de dibuixos i pintures de l’artista To-màs Torras i Costa. El passeig del Ter va acollir l’activitat

Festa i Fusta, amb jocs de fusta tradicionals per a tota la família, i al riu Ter es va portar a terme l’activitat Fangtàstic que es va complementar amb partits de futbol fang. El Club Escacs Roda va organtizar les partides simultànies d’escacs per a tothom, amb la participació d’un escaquista d’èlit. El grup Arrels va tornar a triomfar amb la seva obra de teatre i Pastorets Rock i Josep Montero van posar música a Barra-kes. Entre molts d’altres actes...

31 ~

No

tície

s


Festa Major 2011

32 ~

No

tície


Molta assistència a la presentació de la revista RDT de Festa MajorText. Redacció RDT. Fotos. Àlex Sánchez

Al finalitzar l’acte de presentació de la revista extraordinària de Festa Major, els col·laboradors del “Roda de Ter” es van tirar la tradicional fotografia de cada any.

“Els rodencs i rodenques som afortunats. Afortu-nats de disposar d’una mitjà de comunicació local, que des de fa més de 60 anys, ens explica

en clau rodenca què és el que passa al nostre poble”. Amb aquestes paraules començava el seu discurs el regidor de Comunicació de l’Ajuntament de Roda de Ter, Roger Coro-minas, en la presentació de l’edició extraordinària de Festa Major de la revista RDT. un nombrós públic va assistir a l’acte, que va tenir lloc el 16 de setembre, i que va servir també per presentar el nou regidor als col·laboradors de la revista municipal. Corominas, en tot moment, va destacar la tasca portada a terme per part dels col·laboradors al llarg de la llarga trajectòria de la publicació i va assegurar que el Roda de Ter és una revista “plural” i que “no és un simple al-taveu de l’ajuntament de torn”. El també regidor d’Hisenda va recordar que vivim en un moment de crisi econòmica i que els mitjans de comunicació de Roda compten amb uns recursos humans i econòmics “limitats”. Per aquest motiu, el regidor va afegir que “ara és més necessària que mai la vostra implicació” i va fer una crida a nous col·laboradors. També va aprofitar per explicar als presents com planteja la regidoria en aquesta legislatura. Segons Corominas, cal que la informació millori en immediatesa, tenint en compte que la revista ha passat a ser bimestral. Per aquest motiu, el nou consistori apostarà per internet, les xarxes socials i els portals d’informació sense anar “en detriment de la revista en el format actual”. També va avançar que l’actual context econòmic no permetrà fer grans inversions econòmiques

Festa Major 2011

ni contractar més personal i va convidar als col·laboradors a pensar entre tots el model del Roda de Ter però també dels mitjans digital que “volem pel nostre poble”. L’acte el va tancar l’alcalde, Jordi Serra, el qual també va donar les gràcies als col·laboradors.

33 ~

No

tície

s


Festa Major 2011

L’aparador de la Merceria Vila, cone-guda popularment com a Can Pep-te-ta, del carrer Pere Almeda, 9, de Roda de Ter, enguany es va tornar a con-vertir en un dels principals atractius de la Festa Major de Roda de Ter. En aquesta ocasió, recordant la història de Roda, a l’aparador hi havia exposa-des fotos dedicades a les persones que havien viscut i actualment viuen a la plaça Catalunya, tot això acompanyat de decoració antiga adient a l’època. En general, totes les fotos van agradar molt, però principalment es van sentir molt identificats els veïns de la plaça, recordant aquells temps amb la casa de Can Roca al mig d’una petita illa, i

L’aparador de Can Pep-teta, un dels atractius de la Festa Major

Text. Inès Fontseca. Foto. Àlex Sánchez

El 28 de setembre van venir a Roda de Ter dues netes de l’empresària tèxtil Tecla Sala Mirapleix (26/IV/1886-2/IX/1973). Anna Boatella Riera i Tecla Riera Figueres, amb qui m’uneix una gran amistat, van venir a visitar-me però la visita va deixar de ser un afer personal per convertir-se en tot un esdeveniment social quan molts dels antics treballa-dors de la Blava van assabentar-se de la seva arribada. En la diada vam visitar l’aparador de Can Pep Teta on hi havia re-flexat part de la vida de la seva àvia. Les imatges, els records i les anècdotes van inundar-nos i és que va ser una bona ocasió per compartir records i vivències amb Ramona Vila, de Can Pep-teta, la qual de cada imatge que trobàvem en el seu aparador ens en podia fer cinc cèntims. Tot seguit, vam fer un tour pel poble de Roda i ens vam atansar a l’antiga fà-brica de la Blava per acabar dinant a Cal Rabadà. Finalment, vam acabar fent el cafè a casa d’una antiga treballadora de la fàbrica, a Can Monegal, amb la Montserrat Parareda que ens va obrir de molt bon grat les portes de casa seva. Anna Boatella Riera és filla de Dolors Riera Sala i Oleguer Boatella Terra i Tecla Riera Figueres és filla de Rossend Rie-ra Sala i Pilar Figueres Ametlla. Les dues netes en l’actualitat aposten per vetllar i recuperar la memòria històrica de la

Visita de dues netes de Tecla Sala

la font noucentista on els veïns havien d’anar a buscar l’aigua pel fet que no n’arribava a les cases. La Ramona Vila i la Maria Dolors Comasolivas, creado-res d’aquesta petita història de Roda, ens comenten que “ha estat tot un èxit” i no paren de rebre felicitacions dels rodencs i de gent de fora de Roda que

seva àvia, una figura emblemàtica de la industrialització a Catalunya i antiga propietària de la fàbrica La Blava. És per això que posen tota la seva voluntat i predisposició per tal que les administracions públiques i els historiadors avan-cin en el coneixement i reivindicació d’aquesta figura que, a part de ser una gran empresària tèxtil, també en destaca per la seva filantropia, la fidelitat a la seves arrels catalanes i per ser una persona de fortes conviccions religioses, oberta a tots els vents de renovació que arribaven de l’església. Hi ha molts rodencs, sobretot antics treballadors de la Bla-va, que després de saber la visita de les netes de la Tecla Sala ens han fet saber que en la pròxima visita que facin tinguem present que volen conèixer-les i elles han manifestat que guarden un molt bon record del dia passat a Roda de Ter i esperen tornar a venir ben aviat.

vivien abans al poble. Cada fotografia és un recull de vivències de temps pas-sats, alguns d’ells molt bonics i d’altres no tant, que ho expliquen d’una mane-ra entenedora per a les persones que ho visiten. Les encoratgem a continuar fent la història de Roda per la propera Festa Major. Felicitats!

Text i foto. Raquel Castellà

Les dues netes de Tecla Sala, amb M. Dolors Comasolivas i Ramona Vila.

34 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


L’11è Cap de Setmana Ibèric a l’Esquerda ha estat el més concorregut fins ara

Els dies 1 i 2 d’octubre han tingut lloc els actes del Cap de Setmana Ibèric. Enguany hem

arribat a l’11a edició. Com ja sabeu, es tracta d’una activitat que organitzen tots els jaciments que formen part de la Ruta dels Ibers i que lidera el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Des de fa uns anys s’intenta enfocar l’atenció en un aspecte concret relacionat amb el món dels ibers, per tal que a cada edició el públic pugui trobar-hi alguna cosa diferent. Aquest any el lema era Unes ments meravelloses... Viatge a un passat ple de canvis tecnològics i pretenia mostrar aquells aspectes culturals i tècnics que precisament caracteritzen la cultura ibèrica: l’ús del torn de terrissaire, del ferro, l’encuny de moneda, l’escriptura, etc. A l’Esquerda s’hi han realitzat visites per conèixer el jaciment, tallers, però

Text. Maria Ocaña i Subirana. Museu Arqueològic de l’Esquerda. Fotos. Museu Arqueològic de l’Esquerda i Albert Pratdesaba.

també volíem centrar les nostres activitats entorn a l’escriptura, ja que en relació al jaciment hi ha la inscripció de les Graus. Així doncs, a banda d’una demostració de gravat sobre pedra que varem titular Paraules per a la història, el dissabte, 1 d’octubre, ja van començar les activitats amb una visita comentada a les Graus, que va anar a càrrec de la directora del Museu de l’Esquerda, Maria Ocaña.Durant el matí del diumenge va tenir lloc el tradicional esmorzar del Cap de Setmana Ibèric, i a continuació es van anar desenvolupant els tallers: el de forja a càrrec d’Oriol Amblàs, el taller de ceràmica a torn, sota el mestratge de Rosa García-Moreno, el taller de teixit, conduït per Carme Cubero, el d’escriptura, a càrrec de Montse Cots, i dues visites al jaciment realitzades per la directora de les excavacions del sector ibèric, Montserrat de

Rocafiguera. També es va anar gravant la inscripció, però no es va poder acabar. L’objectiu és que un cop finalitzada quedi com una escultura a l’esplanada del costat del jaciment.Igualment es va poder fer un tast de la cervesa AuSESKEN (Dels ausetants) que fabrica una empresa osonenca, i els responsables de la qual van explicar als assistents com es fabricava abans i com es fa ara.Com sempre, hi havia parada de llibres i altres productes relacionats amb l’Esquerda i es va presentar la nova samarreta.Les activitats van reunir un total de 354 persones que van animar amb la seva presència el matí. Des d’aquí volem donar les gràcies a tots els participants així com a l’equip que desinteressadament participa en l’organització dels actes.

Imatge del tram de la muralla descoberta aquest any.

35 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


36 ~

Sal

utRevista Roda de Ter / Setembre-octubre 2011

Complicacions més freqüents de les varices i tractament

Les varices (popularment conegudes com a varius) són dilatacions tortuoses de les venes del sistema superficial, degudes a la pèrdua d’elasticitat i a l’atròfia

o desaparició de les seves vàlvules. Són molt comuns a les extremitats inferiors i anus (hemorroides), però poden aparèixer a tot el cos (esòfag, budell, etc.).

Les varices afecten al 20-30% de la població adulta i predominen en el sexe femení. La seva incidència augmenta progressivament a partir dels 20 anys d’edat, de manera que fins al 50% dels majors de 50 anys arriben a patir-la. Existeixen antecedents familiars en un 50-75% dels casos. Solen ser primàries o essencials (95% dels casos). Les secundàries (5% dels casos) són degudes a compressions externes (com l’embaràs, tumors etc.).

Els factors de risc associats a la presència de varices són l’edat, els embarassos i les feines que obliguen a estar dret durant llargs períodes de temps. L’obesitat s’associa amb el desenvolupament de les varices a les dones, però no en els homes.

Inicialment, les varices, provoquen pocs símptomes i solen ser més un problema estètic. A mesura que progressa la malaltia, apareix la pesadesa i el cansament a la cama afectada, que empitjoren amb la calor i amb la immobilització prolongada i que milloren al caminar i a l’aixecar les cames. L’inflor pot estar present.

Les dues complicacions més freqüents de les varices són la tromboflebitis i la varicorràgia.

La tromboflebitis superficial és la complicació més freqüent i generalment és localitzada. Habitualment és de curs benigne

i es sol resoldre amb tractament mèdic, embenament compressiu i repòs. En alguns casos la tromboflebitis pot afectar al sistema venós profund (tromboflebitis profunda), la qual cosa és més greu ja que aquesta afectació augmenta el risc de patir una embòlia pulmonar.

La varicorràgia és l’hemorràgia aguda per una ruptura espontània o per un traumatisme. L’embenament compressiu i el repòs amb la cama aixecada sol ser suficient per al tractament, en la major part de vegades.

Altres complicacions menys freqüents de les varices són l’èczema varicós i l’úlcera varicosa (més freqüent en els casos de tromboflebitis profunda).

El tractament inclou una sèrie de mesures generals que tenen per objectiu prevenir el progrés de la malaltia:·No estar massa temps dret.·Eludir l’exposició al sol i els banys amb aigua massa calenta.·Evitar l’excés de pes corporal.·No portar roba massa cenyida ni roba que dificulti el retorn venós.·Al seure es convenient aixecar les cames.·Practicar esport que afavoreixi el retorn venós (caminar, bicicleta, natació, etc.).·No utilitzar talons massa alts.·Dormir amb les cames una mica aixecades (si no existeixen contraindicacions, com la malaltia per reflux gastroesofàgic).·utilitzar mitges de compressió progressiva, que s’han de posar a primera hora del matí i que s’han de portar durant tot el dia.·Protegir la pell i prevenir els traumatismes.

Text. Joan Deniel i Rosanas. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

37 ~

Op

inió


Serveis de: ODONTOLOGIA GENERAL, ODONTOPEDIATRIA, ODONTOLOGIA

PREVENTIVA, ORTODÒNCIA per a nens i adults, IMPLANTOLOGIA, CIRURGIA BUCAL,

PRÒTESI fixa i removible, PERIODÒNCIA

Quina mandra

Després d’una festa major prou lluïda, tot i que el pressupost no arribés per tirar coets, que no vingui justament d’aquí la frase feta, i quan veus l’èxit que també tenen les caminades, encara resultarà que tampoc necessitem anar a Cancún per passar-nos-ho bé. Amb qualsevol pretext i un mínim de bon temps, en tenim prou per trobar-nos al carrer. L’èxit de les caminades ho confirmaria prou, també, i si tant ens apresten, ja trobarem la manera de disteure’ns a l’hivern també, ja ho veureu. Perquè ens convé, si escolteu notícies, no em direu que no entrin ganes de fer com els ossos i anar-nos a dormir fins que escampi! Per acabar-ho d’arreglar, ens venen a sobre unes eleccions amb tota la seva pesada xerrameca. Sincerament, encara queda algú que es pensa que, aquest merder, ens el poden solucionar els nostres pobres polítics? Jo no, francament. Quan escolto que el problema és que tots devem diners als bancs, que els bancs es deuen una pasterada entre ells, que els estats han d’ajudar als bancs per solucionar-se els problemes i, per tant, s’arruïnen amb la qual cosa han de demanar crèdit als bancs, aquests els deixen els que els hi ha donat però a un interès molt alt per por de no cobrar amb el que els Estats encara queden més empobrits i no poden fer-nos els serveis per als quals els vàrem inventar i... Total, la gallina!

Text. Miquel Pradell. il·lustració. Infants Terribles

Queda clar que l’invent ha petat. A partir de l’ensorrament del comunisme, i ja sense competència de model, la cosa es va desbocar de tal manera tot buscant el màxim profit que els ha explotat a les mans. Es parla d’unes quantitats totalment impossibles i només els que n’han pogut emportar-se’n els diners reals i retirar-los del sistema han quedat ben coberts.Algun dia hauran de decidir perdonar-se tots aquests deutes estratosfèrics i tornar a arrencar. Només així nosaltres podrem perdonar als nostres deutors, i, que s’espavilin, perquè la història ens explica que, quan tots ho devem tot a molt pocs, com en èpoques feudals, acabem treien la guillotina a les places. Aviso.

38 ~

Op

inió


Reflexió

El preu de l’amabilitat no és alt, només ens cal sortir una mica de nosaltres mateixos, fent fora perjudicis. A la persona senzilla i amable, se li obren més portes

i camins, és allò que diuen “es fa estimar”. És important créixer junt amb l’evolució del temps, sentir-nos lliures per fer i dir el que un vol i cal. Sempre, si pogués ser, amb un posat optimista i alegre. La gent es desarma de seguida, primer si saps escoltar i a la vegada et fas creïble.M’he adonat que podeu ser dues persones entreposades totalment, i tenir una conversa fluïda si dones peu a sentir-se compresos. Mai d’entrada, per disparatat que sigui el raonament que et fan, saltis a portar la contrària, és després d’haver parlat i comprès com pensa l’altre, que sense treure-li part de raó, pots expressar la teva opinió, llavors raonarà i pot ser i tot que el diàleg es faci d’allò més agradable. Ja sabem que a la vida no tot és blanc o negre, hi ha matisos,

Text. Mercè Viladecàs

Amb ganes i il·lusió

Aquest any, com els últims 18, comencem amb moltes ganes i il·lusió un altre curs d’El Casalot, un esplai per a infants i adolescents vinculat a la parròquia de Roda i a un moviment a nivell català anomenat el MIJAC. Compartim amb aquest moviment una sèrie de conviccions que des del grup de monitors intentem transmetre als infants i adolescents en forma de valors per tal de tenir una visió crítica i lliure de la vida. L’1 d’octubre es va iniciar el nou curs d’El Casalot amb una reunió introductòria de l’organització del nou any amb pares i nens, seguida d’una activitat de presentació del que serà el lema a treballar durant tot el curs amb els infants: Tothom té un costat positiu, busca’l, lema que també es treballarà en tot el MIJAC i que ha sigut escollit per a nens

Text. Monitors i monitores d’El Casalot

i és aquí on ens entrebanquem, i en sabem tant de fer judicis temeraris contra els altres!A la vida quan tens el caràcter format, ningú et pot dir “t’equivoques”. Si ho fem, hem de topar nosaltres mateixos. Pel que fa a mi, accepto suggerències, no consells, no m’agrada que me’n donin, ni jo donar-ne si no ho demanen. Hi ha persones molt indecises, que sembla que necessitin que algú els tregui dels dubtes, llavors sí que penso que es pot donar la mà, perquè aquella persona ho accepta i ho vol.Quan un caràcter ja és format, hi ho és de ben jove, no cal que us esforceu en voler-lo canviar. Això vaig viure amb els meus fills. un jove de 20 o 25 anys i més joves, ja sobresurt la seva personalitat i vaig adonar-me que ben poc hi tenia a pelar. Per sort, he tingut uns fills amatents i agraïts, s’han fet estimar, i encara que no, una mare és una mare.

de tots els centres d’aquest moviment. A finals d’estiu, com també és habitual, es va tancar el curs amb unes colònies que es van fer del 24 al 28 d’agost, a prop del poble de Viladrau, en un mas anomenat El Pujolar. Van ser unes molt ben valorades colònies pels nens i també pels monitors, on tots varem gaudir de l’escènica d’El Casalot. Informar finalment de la nova creació d’un molt animant grup d’exmonitors que ajudaran a El Casalot en diferents qüestions i tasques pel bon funcionament d’aquest. Des d’El Casalot, també s’intentarà participar en les diferents activitats organitzades al poble, com ara per la festa major, tot i que aquest cop la vam haver d’anul·lar per pluja. Desitgem un bon inici d’aquest curs 2011-2012 a tots. Nosaltres treballarem perquè així sigui.

39 ~

Op

inió


Fins sempre

En Dani era una persona viva i lluitadora. L’hi agradava fer coses i col·laborar en tot el que podia. Perruquer de professió buscava qualsevol moment per poder dedicar una mica de temps a fer allò que a ell l’hi agradava: ràdio, teatre, esports... I tot ho feia amb una gran il·lusió. Perquè ell era així. Ho feia tot donant el 100%. Però nosaltres del que més podem parlar és de teatre ...El dia 23 de setembre estrenàvem l’obra Deixa’m el teu llit. On? Quan? Com?, una obra que personalment l’hi feia molta il·lusió. una obra que havia estat buscant durant molt temps. Als nervis, a les emocions, i a les moltes ganes de pujar a l’escenari se’ns hi barrejava un sentiment estrany. Se’ns plantejava un gran repte. En Dani no podria veure ni participar d’aquesta obra i per això ho havíem de fer millor que mai. Ho havíem de fer, sobretot, per ell. Perquè segur que mentre nosaltres érem a dalt de l’escenari ell estava pensant en nosaltres i, nosaltres, amb ell.

Dani… L’últim dia de setembre els teus companys i amics del Grup de Teatre Arrels hem aixecat el teló per acomiadar-te i dir-te que t’estimem i que sempre ets i seràs present entre nosaltres. Amb la família del teatre hem compartit el viatge de la vida i posant una mà sobre l’altra hem anat forjant moments, vivències, sentiments…

Text. Grup de Teatre Arrels

Des de fa un temps, assegut al pati de butaques, has interpretat el paper més dif ícil de la teva vida. Ens has fet veure que el teatre és un directe on no es pot tornar enrere i on s’ha de seguir endavant passi el que passi. Si tanquem els ulls sentim la sintonia que en cada moment has sabut posar i que tantes vegades ens ha acompanyat. Abaixem el teló i tanquem les portes del teatre tot sentint Glòria als herois.

Hi ha un home

una vegada hi havia un home (suposo que com molts altres homes i dones, però jo el vaig conèixer a ell), que va decidir que malgrat les dificultats de la

vida havia de lluitar per tirar endavant. Fent cas omís a totes les prediccions i observacions provinents de professionals, i per sobre de les consideracions dels seus amics, coneguts i altres, va creure en ell mateix i va donar-se ànims per seguir caminant allà on per molta gent el camí acabava. La sort no semblava anar-li a la banda i va caure més d’una vegada, però s’espolsava els pantalons i es tornava a aixecar amb un somriure als llavis i força per seguir un pèl més. Ningú s’ho explicava, però ell aguantava i resistia. Per què? Suposo que perquè volia viure, treballar, estimar, actuar, somiar... Però la mort no sol tenir en compte els nostres anhels, i va acabar guanyant-li la partida. Tanco els ulls i el

Text. Sara Jordan Suriñach

veig a la plaça Major de Vic, a principis de juliol, somrient al meu fill, i en ell hi veig lluita, esperança, fe, orgull, tenacitat i, sobretot, vida. Segur que n’hi ha molts com ell. Persones que no cedeixen, que no es rendeixen i que ens donen un exemple de força per tirar endavant qualsevol projecte o per superar tot obstacle que se’ns creui pel camí. Segur que n’hi ha molts com ell, però jo el vaig conèixer a ell, i m’ha ensenyat una gran lliçó de vida!

Hi ha un home que ha marxat de casaque no ha acceptat la rendició.Un home en braços del seu àngelhi ha algú que ja vençut la por.(Sopa de Cabra)

40 ~

Op

inió


Especialitats:PA D’OSONA

ESPIGUES D’OSONA PA GALLEC

PA ARTESÀAvda. Tecla Sala, 17 - Tel. 93 854 04 51

08510 RODA DE TER

Record per a la Teresa Baró i Jofre

El dia 25 d’agost d’enguany va morir sobtadament la Teresa Baró companya i mestra de la nostra escola (Mare de Déu del Sòl del Pont) des del setembre del 1996.

El dia 12 de setembre, des de l’escola, vam fer-li un petit homenatge. Ens vam aplegar a l’entrada de l’escola, alumnes, pares, mestres i personal no docent del centre i junts vam recordar-la tot llegint el text següent:

pensant en tu, Teresa

Veiem un rostre serè, sempre amb un somriureuna persona amable, senzilla, discreta,amb una mà estesa.Pensant en tu, Teresaet sabem una bona amiga,sense un nosempre al costat; a punt!

Text i foto. Escola Mare de Déu del Sòl del Pont

L’escola era l’altra casa, part de la teva vida.Els companys, els nens, els pares...Ens tenies a tots “fitxats”: l’ordinador,el mòbil...ben connectats!

Semblava, sí, semblava que no hieres...ai ca! I ben a prop que sempre has estat!

I ara...No deixem de pensar en tu, Teresa...ni deixarem de fer-ho MAI

T’estimem

Des de les planes d’aquesta revista volem fer extensiu aquest record a tots aquells que també la vau conèixer i vau compartir amb ella un temps de la seva vida.

Estètica MariaPROMOCIONS FOTODEPILACIÓ

Engonal biquini 60 € (abans 80 €)Mitges cames 100 € (abans 150 €)Avantbraços 60 € (abans 80 €)Facial complet 75 € (abans 110 €)

DONA

C. Pep Ventura, 12 - 08510 RODA DE TERTel. 93 850 01 99 - [email protected]

GRAN PROMOCIÓ

GRAN PROMOCIÓTòrax+abdomen+espatlles 120 € (330 €)

Test inicial i assessorament gratuïtPromoció vàlida fins el 31 de març del 2012

Cames senceres+angonals+aixelles 190 € (355 €)Mitges cames+angonals+aixelles 160 € (280 €)

HOMEAixelles 30 € (abans 50 €)Esquena 130 € (abans 180 €)Cames senceres 195 € (abans 300 €)

Propera sessió 15 de novembre

41 ~

Op

inió


Parlem del Pla de Barris?

Abans que res, creiem que és bo fer una prèvia: quan un organisme públic, com pot ser la Generalitat de Catalunya, concedeix una subvenció (com molt

bé podria ser “El Pla de Barris”), rarament, dóna el 100% de l’actuació i, per tant, quant més et dóna, numèricament parlant, més n’hi has d’afegir. Les subvencions, com les monedes, tenen dues cares: una, els diners que et donen; l’altra, els diners que hi has d’afegir. Aleshores, si vas curt de diners, com és el cas de l’Ajuntament de Roda, d’on trauràs els que hi has d’afegir? Tot això, amb l’agreujant que si no els hi afegeixes, no et donaran els diners promesos per la subvenció i pots acabar fent el negoci d’en Robert amb les cabres!Tot això ve a tomb perquè n’hi ha que van pregonant a una banda i a l’altra del poble que el món rodenc s’acaba o comença, depèn de com es miri, amb el Pla de Barris. El Pla de Barris és una injecció important de diners... sempre i quan l’Ajuntament hi afegeixi cap a un milió d’euros del seu propi fons! És això el que s’ha de saber abans de poder opinar sobre si continuar-lo, tal com estava previst, és possible, sostenible i necessari o cal donar-li un altre enfocament més realista, més eficient, més tocant de peus a terra.L’herència que s’ha trobat l’actual equip de govern, en relació al Pla de Barris, preveia una inversió, per a l’any que ve, de 2.113.402,06 euros, dels quals 528.350,51 euros haurien de ser d’aportació directa i de fons propis de l’Ajuntament de Roda! I, igualment, es preveia que, per a l’any 2013, s’havia de fer una inversió de 2.154.639,17 euros, dels quals l’Ajuntament n’hi havia de posar, del calaix, 538.659,79 €! És d’il·lusos pensar que això pot ser possible, en el temps que som! Per acabar-nos d’esgarrifar, cal tenir en compte, com ja hem dit més d’un cop i ningú no ens ha desmentit (“qui calla atorga”, màxima romana) que els diners que l’anterior equip de govern va rebre de part del Ministerio de Cultura (1% cultural) no els van destinar al Museu de l’Esquerda, com haurien d’haver fet, sinó cap a pagar despesa corrent i ara li toca a l’actual equip de govern buscar la manera de justificar, més de 300.000 euros, mitjançant el pagament de certificats d’obres l’any vinent per tal de complir amb el calendari previst davant del Ministerio! I si encara hi ha qui no en té prou, de sopes, una cullerada més: qui ha de donar els diners del Pla de Barris és la Generalitat i resulta que, a hores d’ara, ja deu a l’Ajuntament de Roda prop d’un milió d’euros d’altres subvencions, per la qual cosa, com podem comprometre’ns amb més despesa davant d’un soci morós?Hi ha, doncs, qui s’ho volia jugar tot a una carta, al Pla de Barris, però nosaltres creiem que hi ha més partida i més joc a fer. D’entrada, el Pla de Barris s’ha de reprendre amb una

Text. Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de l’Ajuntament de Roda de Ter

altra mentalitat, com dèiem, més realista i eficient, deixant-nos de fer-lo per fer i destinar la inversió allà on cal. Per exemple, potser no cal aixecar el Carrer Ramon Martí Roca, conegut com el “carrer de dalt”, i d’altres carrers que estan, aparentment, bé i sí que cal apostar decididament pel Carrer Verge del Sòl del Pont, llargament oblidat i en el que algun dia algú hi ha de dedicar una inversió potent. Potser tampoc no cal intentar arribar amb la llengua a fora i provar, sense saber com, de complir amb el pla traçat inicialment en el Pla de Barris i , en canvi, sí que cal renegociar les inversions i els terminis de compliment i justificació. Aquesta és la línia, al nostre entendre, correcte i la que cal seguir.Aquest és el panorama que hi ha. Davant d’això, es pot fer dues coses: posar-se a xiular i esperar que plogui (sembla que aquest era el pla que tenien alguns) o arremangar-se i posar-se a treballar, tal com pretenem nosaltres. El nostre grup, que és l’únic que s’atreveix a rendir comptes públicament cada any, així ho farem i explicarem amb pèls i senyals i amb tota la transparència quines són les actuacions prioritàries a fer i com es pensen finançar, assenyalant clarament què suposa per a l’economia de l’Ajuntament de Roda, el qual, recordem-ho, no pot demanar cap tipus de crèdit perquè l’equip de govern anterior no va rebaixar el nivell d’endeutement, com hauria hagut de ser el seu objectiu principal.

“Qui ha de donar els diners del Pla de Barris és la Generalitat i resulta que, a hores d’ara, ja deu a l’Ajuntament de Roda prop d’un milió d’euros d’altres subvencions”

“D’entrada, el Pla de Barris s’ha de reprendre amb una altra mentalitat, com dèiem, més realista i eficient, deixant-nos de fer-lo per fer i destinar la inversió allà on cal.”

42 ~

Op

inió


En relació a les finances municipals

En referència a l’escrit del grup d’ERC en relació a les finances municipals aparegut en el Roda de Ter de Festa Major, el grup municipal d’IPR vol fer algunes

puntualitzacions:

1.- Hi ha tres paràmetres bàsics per determinar la situació financera d’un ajuntament: el romanent de tresoreria, l’estalvi net i el deute viu, paràmetres que es recullen a l’informe del 28 de juny que ens va fer arribar l’equip de govern i en el Compte General que varem aprovar en el passat ple de setembre.Segons consta a l’informe i al Compte General el romanent de tresoreria és positiu, de 7.891,01 €, superior al 2009, l’estalvi net també és positiu, de 278.494,47 €, superior al 2009, al 2008 i, fins i tot al del 2005, amb el grup d’ERC a l’equip de govern, i el deute viu que a 31/12/2010 era de 88,12%, i podria ser del 75% a final d’aquest any, si es realitzava una bona execució del pressupost, tal i com dèiem en el nostre programa electoral. Cal recordar que els comptes del 2006, darrer any complert d’ERC al govern el deute era del 107,6 % i llavors no hi havia crisi econòmica.Entenem que el grup d’ERC ha faltat a la realitat tant en l’escrit de Festa Major com en la intervenció del Ple de juliol, amb una manera de fer que creiem impròpia d’un comportament institucional i completament contraprudent des del punt de vista dels ciutadans de Roda.

2.- En el seu programa electoral, ERC deia que els recursos municipals són limitats i escassos però que aquesta limitació econòmica no podia ser excusa per justificar una paràlisi d’acció. Doncs l’actuació del grup d’ERC, en solitari a l’equip de govern des de fa gairebé 5 mesos, ha estat precisament tot el contrari. Amb l’excusa de la crisi econòmica ha anat paralitzant o alentint actuacions previstes i subvencionades. Així la construcció del Museu de l’Esquerda, subvencionada amb més d’un milió d’euros i ja pràcticament pagada, amb 300.000 €, la part de l’ajuntament s’ha endarrerit un any perquè no s’han fet correctament els deures. El mateix passa amb les actuacions del Pla de Barris previstes per aquest any que s’han ajornat per l’any vinent tot i que l’ajuntament, gràcies a la bona labor de l’equip de IPR i Ciu, ha aconseguit recuperar prop de 400.000 €, per subhasta de finques embargades, d’unes plusvàlues de Puigneró que tothom donava per perdudes i que cobreixen amb escreix la part proporcional de l’ajuntament al pla de barris d’aquest any.

3.- Pel que fa referència a l’estat d’execució del pressupost d’aquest any s’intenta crear alarmisme quan es diu que hi

Text. Grup Municipal d’Independents per al Progrés de Roda

ha partides esgotades. És clar que es descuiden de dir que també n’hi ha que acabaran amb superàvit i que, per tant, amb una modificació de crèdit quedaria el problema resolt, però aquesta figura encara no deuen saber com funciona doncs encara no s’han incorporat al pressupost ingressos rebuts i no pressupostats. Després de dir per activa i per passiva que la situació econòmica de l’ajuntament no permetia demanar cap crèdit aquest any la primera decisió econòmica que han pres ha estat demanar un crèdit a l’ICO per pagar factures ja pressupostades i per les quals o bé hi havia consignació o bé es tractava d’inversions que es cobreixen amb les subvencions de la Generalitat. En el seu moment varem dir que un govern en minoria no és una bona opció per Roda, pot ser una bona opció personal pel Sr. Jordi Serra, però un govern feble com l’actual, feble amb número de regidors i feble amb experiència i ganes de treballar, serà dif ícil que tiri endavant les accions de tot tipus previstes per l’anterior equip de govern els pròxims quatre anys.Ens arriben rumors que els propers pressupostos suposaran una retallada en els serveis a les persones i es produirà un augment dels impostos i les taxes municipals. Des del nostre grup vetllarem perquè aquesta situació no es produeixi. En moments de crisi com l’actual cal saber prioritzar i distingir el que és realment important del que és accessori.El nostre grup municipal treballa perquè Roda no faci un pas enrere en serveis socials, culturals o esportius.

“S’intenta crear alarmisme quan es diu que hi ha partides esgotades. És clar que es descuiden de dir que també n’hi ha que acabaran amb superàvit i que, per tant, amb una modificació de crèdit quedaria el problema resolt”

43 ~

Op

inió


No valen excuses

Aquesta, d’entrada, és una legislatura complicada. Després de més de 3 anys d’una greu crisi, que ha arrossegat a pràcticament tots els sectors, tirar

endavant, a tots nivells es complicat, molt complicat.A l’Administració, les coses no són diferents. L’actual govern de Ciu a la Generalitat de Catalunya s’ha trobat un panorama molt descoratjador, massa. Els darrers 7 anys de govern? del Tripartit, han deixat un país potes enlaire, el tot si val i el darrer que apagui el llum, no és la millor manera de conduir un país. Això ha portat a l’actual govern a prendre mesures que no agraden a ningú, s’han de fer ajustaments i no hi ha altre remei. No són agradables, però la sortida passa per aquí. No es pensa en clau de partit, cosa que no tothom pot dir el mateix, es fa en clau de país i ens hem d’acostumar a actuar diferent tots plegats, si volem sortir-nos de l’embolic en que ens trobem. En clau de partit, seria molt fàcil, qui dia passa, any empeny i la culpa als demés.Aquesta situació comporta el fet que les subvencions, a tots nivells, es vegin retallades, endarrerit el seu pagament, cosa que provoca greus problemes de tresoreria a tots els Ajuntaments. Per si fos poc, amb l’ajustament del que ens ingressa el govern de Madrid, han ajustat càlculs i com que els ingressos han minvat, ara ens toca menys subvenció i s’han de retornar diners ingressats, amb efecte retroactiu i no hi ha res a dir, ni a fer, directament te’ls descompten. A partir de gener de 2012, comencem a retornar més de 200.000,00 euros de l’any 2009.A l’anterior legislatura, varem entrar de ple en la crisi. Els pressupostos dels 4 anys que ens va tocar presentar, varen ser tots ells a la baixa. Reduir despeses, ajustant tot el que es podia ajustar i aconseguint reduir notablement l’endeutament. Del 107% de l’any 2006, al 86% de l’any 2010, tot i la càrrega feixuga del préstec de la Blava, que és una sangonella per les arques municipals, un problema d’ahir, d’avui i de demà. Durant aquests 4 anys, l’oposició es va encarregar de criticar absolutament tot el que es presentava des de l’equip de govern, els pressupostos no eren una excepció i la modificació de la contribució, l’IBI, en va demanar la revisió Esquerra Republicana quan era a l’equip de govern l’any 2006, ha estat motiu de crítica descarnada els darrers tres exercicis 2009, 2010 i 2011. La seva versió era que hi havia molts mecanismes per no apujar impostos i no era de rebut que els contribuents de Roda patíssim increments de la contribució any rere any.Tot ho fèiem malament, a criteri de l’oposició, absolutament tot. Ara ells estan al govern, govern en minoria, no massa aconsellable en aquests moments complicats. La política és la mateixa en el que portem de legislatura, tot es carregar contra l’anterior equip de govern. La situació econòmica de

Text. Grup Municipal de Convergència i unió de Roda de Ter

l’Ajuntament, falta de previsió, partides esgotades al juny...Governar vol dir responsabilitat, compromís, treball, sacrifici, dedicació i en aquests moments, a més a més, imaginació, molta imaginació. Amb menys recursos, hem de ser capaços d’administrar les necessitats mínimes del nostre poble. S’ha de ser valent, decidit i deixar de banda algunes coses, ja vindran ocasions millors per tornar-les a recuperar, però saber-les escollir i aplicar, sense que representi un perjudici massa gran pel poble. S’han de prendre decisions dràstiques. És en aquests moments dif ícils quan toca fer-ho i no els pot tremolar el pols, perquè si ho intenten i s’equivoquen o no se’n surten prou bé, els rodencs ho entendrem, però, si no fan res, o poca cosa en aquesta direcció, costarà molt d’entendre.No tot es justifica donant la culpa als demés, i menys en el cas nostre, que varen ser 4 anys de treballar, treballar molt i posant-hi, a part de ganes, dedicació, temps, il·lusió i també imaginació, ja que 4 anys fàcils, precisament fàcils, no ho han estat. Partides exhaurides a mig exercici, ha passat d’altres vegades, un quadre elèctric que diu prou, i s’ha de canviar, una canonada que peta i s’ha de reparar, un imprevist que s’ha d’atendre, i una llista que podria ser molt llarga, però que es va reconduint, per ajustar la situació en cada moment. Llavors entra en joc l’ajustament de partides, canviar coses que poden esperar o bé es deixen per fer més endavant, i presentàvem una modificació de crèdit. Argumentada amb números, justificada pels tècnics econòmics del nostre Ajuntament, on per cert teníem i continuem tenint, des de fa temps, un recolzament molt important i que en quant a números podem estar tranquils, costen més o menys, però estan ben fets.Des de Ciu de Roda, volem deixar molt clar, que la tasca feta per tots els regidors va ser la correcta, les coses es varen fer bé, i ens permetem dir, que donat el moment que ens va tocar, més que bé, ajustant al màxim les despeses de totes les regidories i amb la complicitat de tot l’equip de govern, no gastant un sol euro que no estigués més que justificat.Ens agradaria que, d’una vegada per totes, no se’ns tornés a retreure el tema economia, per respecte a la seriositat de com s’ha portat, no sabem fer-ho d’altre manera i que es posessin a treballar buscant sortides: raonables, complicades, dures, però és el que toca. Com sempre hem dit, en els temes que coincidim, ens tindran al seu costat, d’altre manera dif ícilment, per no dir impossible. Ara tenen el repte de posar sobre la taula el pressupost de l’any vinent, la feina no es fàcil, però han de decidir, decidir temes importants, de pes, s’han de fer ajustaments, no hi ha més sortida. Governen en minoria, varen dir-nos que eren capaços, que estaven preparats. Temps al temps, no valen excuses.

44 ~

Esp

ort


Text. Redacció RDT. Fotos. M.Àngels Roviró i Montse Verdaguer

Més de 800 participants, a les Curses Atlètiques de Roda de Ter

Roda de Ter es va convertir en la capital de l’atletisme el diumen-ge 9 d’octubre amb la celebra-

ció de les Curses Atlètiques, organit-zades per la Comissió Atlètica Roda. Les curses d’aquesta edició han estat una de les edicions més concurregu-des dels últims anys amb 800 inscrits entre la XXVIIIa Mitja Marató i la XVa Cursa de 10 km. Cal destacar també l’alta participació al Cros Escolar, que arribava a la XIIIa edició, amb més de 160 inscrits. El bon temps va acompa-nyar durant tot el diumenge, amb un sol radiant, molt diferent a l’edició de l’any passat en la que va ploure durant tot el matí.Els participants al Cros Escolar van fer la sortida a 1/4 de 10 del matí i les curses dels grans ho va fer a 2/4 d’11.El guanyador de la Mitja Marató va ser Sergio Enriquez Castells del Pratenc ASS. ATL., amb un temps de 1h. 08 m. 58 segons i la primera dona va ser Hasna Bahom de l’agrupació Atlètica Catalunya, 1h. 24 m. 34 segons. Pel que fa la cursa de 10 km, la va guanyar Abel Casalí Carvajal del C.A. Vic, amb un temps de 33 m. 56 seg, i la primera fèmina va ser Esther Montosa Nar-váez del J.A. Sabadell, amb 44 m. 24 segons. L’edició d’enguany de les Cur-ses Atlètiques va acabar als volts de les 2 del migdia, amb l’entrega de premis que es va fer al pavelló municipal d’es-ports. Abans de l’entrega de premis, es va fer un minut de silenci en record al rodenc Dani Arqués, que va morir el divendres 30 de setembre, i que havia estat col·laborador de la Comissió At-lètica Roda.El president de la Comissió Atlètica, Gregori Domínguez, aprofita per do-nar les gràcies a tots els participants i patrocinador i també a tots els volun-taris que van col·laborar en l’organti-zació d’aquesta multitudinària edició.

El moment de la sortida de les Curses Atlètiques 2011 de Roda de Ter.

Una imatge de la riuada de participants a les curses.

Una de les sortides del Cros Escolar.

També es podia pujar en globus.

45 ~

Esp

ort

s


Classificacions

xViii mitja maratómasculí 1r Sergio Enriquez Castells del Pratenc ASS. ATL., amb un temps de 1h. 08 m. 58 segons2n Vicenç Sellares Oliveras del California sports, amb un temps de 1h. 14 m. 12 seg.3r Fernando Prieto Gasques del Pratenc ASS. ATL., amb un temps de 1h. 16 +m. 51 segons.

Femení 1a Hasna Bahom de l’agrupació Atlètica Catalunya, 1h. 24 m. 34 segons.2a Núria Soler Alay del Lloret-La Selva, 1h. 30 m. 49 segons.3a Anna Pozo Álvarez, 1h. 32 m. 07 segons.

locals Roda de Termasculí: Abel Homs, 1 h. 23 m. 59 segonsFemení: Eva Serradell, 1 h. 42 m. 34 segons

xiii Cursa dels 10 Kmmasculí 1r Abel Casalí Carvajal del C.A. Vic, 33 m. 56 seg. 2n Jordi Alsina Casas del At. Torelló, 35 m. 02 seg.3r Jaume Aragonés Perales, a4elkm., 35 m. 02 seg.

Femení1r Esther Montosa Narváez del J.A. Sabadell, 44 m. 24 segons. 2a Maria Pagès Aregall, 45 m. 49 segons. 3a Montse Fernández Vilar, 46 m. 42 segons.

locals Roda de Termasculí: èric Priego 41 m. 36 segons.Femení: Montse Fernández, 46 m. 42 segons.

les masies de Rodamasculí: Xevi Gómez, 46 m. 26 segons.

en cadira de rodes1r Òscar Jimenez, 52 m. 02 segons. 2n Roger Puigbó del CA Vic, 52 m. 13 segons3r Jordi Madera, 52 m. 13 segons4r Josep Villaret, 1h. 05 m. 38 segons

Disminició visual1r Joan Josep Artero Mart de l’ONCE, 1h. 28 m. 12 segons.2n Jaime Bajo Lea de l’ONCE, 1h. 39 m. 53 segons. 3a Josefa Benitez Guzman de L’ONCE, 1h. 46 m. 12 segons.

L’arribada del guanyador de la Mitja Marató 2011: Sergio Enriquez Castells.

El primer local de la Mitja Marató, Albel Homs, amb el president Gregori Domínguez.

La primera local de la Mitja Marató, Eva Serradell, amb l’alcalde Jordi Serra.

La primera local de la cursa de 10 km, Montse Fernández.

46 ~

Esp

ort


El primer equip del CE Roda de Tercera Catalana

El primer equip del CE Roda de Tercera Catalana, amb membres de la junta directiva i tècnics.

El Centre Esportiu Roda de Tercera Catalana ha co-mençat la lliga de manera irregular i amb poc encert davant de porta. Després de 7 partits disputats, n’ha

guanyat tres, n’ha perdut tres més i n’ha empatat un. Tot i aquest bagatge més aviat pobre, la veritat és que l’equip de Jose Gallardo no ha tingut massa sort de cara el gol, i per contra els rivals amb els que ha jugat ha tret partit de les poques ocasions de gol. una prova està davant el Gurb que, tot i dominar tot el partit, va acabar perdent per 1 a 2. El mateix li va passar davant el Riuprimer que després de diverses ocasions, amb un minut el Riuprimer li va endo-sar dos gols i després l’àrbitre el va castigar amb dos penals molt rigurosos. Amb deu punts es troba al mig de la classifi-cació a nou dels equips capdavanters com el Campdevànol i l’Olímpic de la Garriga, que és el proper rival dels rodencs aquets diumenge.Tot i que no és el començament més esperat, a la plantilla hi ha una fe cega en que les coses canviaran i ja arribaran els bons resultats per intentar ser a dalt com l’any passat.Quan el Roda B de Quarta Catalana, després d’un bon co-mençament, sembla haver-se encomenat del seu germà gran i amb dos partits només ha sumat un punt, davant equips a priori inferiors als rodencs. El Rupit va venir a guanyar a Roda i l’última jornada que s’ha disputat es va anar empatar al camp del Monasterio. L’equip és cinquè a cinc punts del líder Sant Julià.

Text. Redacció RDT. Foto. Joan Parera

la planTilla

Entrenador: Jose GallardoAjudant: Salva GarciaDelegat: Joan FerréFisoterap.: Pere CometMassatgista: Dani Responsable material: Jose Reyes i Quico Ro-dríguezResponsable Tercera Catalana: Lluís TollPresident: Pere Serra

pORTeRsPol CasalsEduard RoblesJoan Reig (Hostoles)

DeFensesIvan Vasco (Calldete-nes)Jordi Vidrier

Samad Sematou (Tara-dell)Gerard SerratMarc Saborit (Roda B)

miGCampisTesEduard AniaToni SousaDavid SousaSaid BouzianeEnric Cabana

DaVanTeRsJavi PérezPol Megias (Roda B)Eduard Montilla (Roda B)Carles Verdaguer (St. Vicenç Torelló)Cristian MartínezGuillem Carrera (Cen-telles)

47 ~

Esp

ort

s


El Centre Esportiu Roda presenta el futbol baseText. Guillem Pladelasala. Fotos. Joan Parera

Fotografia dels jugadors i tècnics del futbol base del Centre Esportiu Roda per la temporada 2011-12, amb representants de la directiva i autoritats locals.

El passat diumenge 16 d’octubre va tenir lloc la pre-sentació del futbol base del Centre Esportiu Roda. A partir de les 4 de la tarda, la grada principal del camp

municipal oferia una imatge esplèndida per rebre els juga-dors dels diferents equips.Des dels més menuts de l’escola fins els jugadors de l’equip de quarta catalana van desfilar un darrera l’altra passant per davant del públic assistent. un cop anomenats tots els ju-gadors, entrenadors i responsables del futbol base per me-gafonia van tenir lloc els parlaments a càrrec de l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra; del regidor d’Esports de les Masies

de Roda, Jaume Riera; i del president del club, Pere Serra, els quals van desitjar una bona temporada 2011/2012. La presentació va concloure amb una fotografia conjunta al mig del camp. Aquesta temporada, el futbol base del C.E. Roda està for-mat per uns dos-cents jugadors repartits en catorze equips: l’Escola, dos prebenjamins, tres benjamins, dos alevins, dos infantils, dos cadets, un juvenil i l’equip sènior de quarta catalana. A la coordinació tècnica tornen tres cares cone-gudes que ja havien exercit fa uns anys: Albert Soler, Jordi Molist i Guillem Pladelasala.

L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, durant la presentació del CE Roda. El president del CE Roda, al costat del regidor d’Esports de Les Masies de Roda.

48 ~

Esp

ort


Atlètic Rodenc, temporada 2011-2012Text. Jordi Sorts. Foto. Jordi Higueruelo

L’equip de l’Atlètic Rodenc d’aquesta temporda.

Després d’una gran temporada 2010-2011, l’Atlètic Rodenc va aconseguir l’ascens de catego-

ria i aquest any militarà a la Tercera Ca-talana Grup 5, antigament anomenada Segona Regional. En aquesta categoria coincidirà amb el primer equip del CE Roda, equip al qual ja s’havia enfrontat fa dues temporades en aquesta matei-xa categoria i això permetrà la possibi-litat que el poble pugui veure un bon derbi entre dos bons equips de futbol.S’ha de destacar que aquest any es compleixen els 25 anys de la fundació del club i en motiu d’aquest aniversari, aquest any s’ha estrenat una equipació nova juntament amb un redisseny de l’escut del club, el qual fa menció es-pecial a aquest aniversari. El club té previst fer alguna celebració de cara al final de la temporada però encara no hi ha res decidit.La plantilla per aquesta nova tempo-rada s’ha mantingut gairebé el mateix bloc que la temporada passada però amb petits retocs que el cos tècnic ha cregut necessaris per tal de disposar d’una plantilla equilibrada i competiti-va de cara a afrontar aquest nou repte en una categoria nova.Pel que fa al tema baixes respecte l’an-terior temporada s’han produït les següents: Carlos Gómez, Josep Blasi, Saulius Vasaris, Agustí Barrera (reti-rat), Jaume Vila (retirat).I pel que fa als nous fitxatges, s’han concretat els següents: Dani Masdeu (Erm futbol sala), Miquel Valls (CF La Gleva), Sergi Vilaseca (uD Taradell), Carles Baulenas (uE Sant Vicenç), Eloi Burgaya (CE Roda), Ricard Comajo-an (CE Roda), Jordi Cornellà (Sense Equip), Aitor Lara (Sense Equip).En la part tècnica del equip també hi ha hagut canvis i han deixat la seva posició Jordi Costa i Toni Colomo, si bé és cert que aquest últim ens ha ajudat en aquest inici de temporada, però ja no hi serà la resta de tempo-rada, i els seus llocs els ocuparan Jordi

Serra (2n Entrenador) i Roger Escar-rabill (Preparador Físic). Escarrabill ocuparà aquesta funció dins de l’equip després de patir una greu lesió que l’ha obligat a retirar-se dels terrenys de joc momentàniament, i que esperem en un futur pugui tornar-hi. En la figura de l’entrenador destacar en Marc Es-carrabill que la temporada passada va acceptar el repte d’agafar el timó del Rodenc i intentar tornar-lo a la Sego-na Regional, i va aconseguir l’objectiu amb un gran treball per la seva part i de tots els seus col·laboradors que la junta directiva li vol agrair, i que aquest any davant seu té un altre repte molt interessant en una categoria nova i amb rivals molt potents.La resta de plantilla és la mateixa de la temporada anterior i està formada per: Porter: Alberto Carrasco, Defenses: Gerard Masmitjà, Joan Fabregó, Joan Girvent, Jordi Bonilla, Xevi Castells, Adrià Arimany i Marc Orra. Migcam-pistes: Adrià Sanz, Genís Baena, Marc Aguilar, Marc Verdaguer i Xevi Expó-sito. Davanter: Sergi Serra.En aquest inici de temporada, l’Atlètic Rodenc va debutar al Municipal de Roda davant del CF Torelló, i va pagar la novetada de la categoria i va rebre un seriós correctiu, en perdre per 0 a 3. Això era un avís que les coses aquest any serien molt diferents, i que el can-vi de categoria es notaria en tots i cada un dels partits. Després d’aquest debut

negatiu, arribava el segon partit de la temporada i en aquest cas es visitava un dels camps més complicats de la categoria com és el del CF Sant Feliu de Codines, l’equip va canviar total-ment i va fer un partit molt seriós i en tot moment va tenir les idees clares i es va aconseguir un importantíssim triomf per 2 a 3. La tercera jornada coincidia amb la Festa Major de Roda i el rival en aquest cas era el CE Olvan, un rival totalment desconegut per l’Atlètic Rodenc ja que en tota la seva història no s’havien en-frontat mai. Va ser un partit de dues parts i a on la primera va ser de total domini local i la segona va ser més dubtativa i el rival va poder posar el Rodenc contra les cordes, però tot i així el Rodenc va poder treure el partit endavant i va sumar una nova victòria per 3 a 2. Arribava la quarta jornada i el que sig-nificava el primer derbi de la tempo-rada. I aquest any sí, per fi es pot dir que l’Atlètic Rodenc ha guanyat el seu primer derbi, i potser se li dóna més importància pel fet d’aconseguir-se en l’any en el qual l’entitat celebra els seus 25 anys. El Rodenc va guanyar un par-tit bastant gris per un 0 a 2 amb gols de Marc Verdaguer i Eloi Burgaya. un resultat que permet el Rodenc situar-se en quarta posició de la classificació i portar un balanç de una derrota i tres victòries.

49 ~

Esp

ort

s


Arrenca la temporada del Club Patí Roda amb 10 equips i l’escolaText i fotos. miquel Rovira

El Club Patí Roda va dur a terme la presentació dels equips dins del programa d’actes de la festa major.

La Festa Major de Roda es pot dir que va marcar l’inici de la tem-porada 2011-12, ja que a finals

de setembre van començar els partits oficials. Prèviament i dins dels actes programats de les festes locals, es va fer l’acte protocoŀlari de la presentació dels equips del Club Patí Roda, que enguany compta amb 10 equips, a més de l’escola. Finalment, l’entitat rodenca estarà representada per dos comarcals, un prebenjamí, un benjamí, dos ale-vins, un infantil, un juvenil, un sènior femení i el principal representant de l’entitat, l’equip sènior que competeix a Primera Catalana i que enguany s’ha renovat en un 50% de la plantilla i amb objectius clarament ambiciosos. Precisament l’inici de la lliga està sent molt positiu i això permet que actu-alment el Roda es trobi en els llocs capdavanters després d’haver disputat quatre partits. Pel que fa a l’equip fe-mení, aquest participa en la copa de la lliga femenina, lligueta prèvia a l’inici real de la lliga regular. A les categori-es juvenil, infantil, aleví i benjamí la primera fase de la lliga ha començat de manera irregular, i s’espera que els

equips rodencs puguin estar als llocs capdavanters per disputar la següent fase amb opcions d’estar entre els mi-llors. Paral·lelament a l’inici de les compe-ticions oficials, també s’ha posat en marxa l’escola d’hoquei que aquest any comença amb una important par-ticipació i que fa que els divendres a la tarda hi hagi una gran animació a la pista del poliesportiu de Roda. D’altra

banda, el Club Patí Roda, amb la re-novació de la junta ha iniciat diferents activitats, la primera de les quals, i la més visible, va ser la participació en les Barrakes en motiu de la festa major, per tal de dinamitzar i enfortir el club. La segona activitat ha estat la convo-catòria d’un concurs fotogràfic amb l’hoquei com a tema, el resultat del qual es veurà reflectit en un calendari que l’entitat editarà properament.

L’escola d’hoquei ha començat amb molt d’ambient i participació.

50 ~

Esp

ort


ÈxiT De paRTiCipaCiÓ a la 4a CaminaDa “neGRaniT”El divendres 7 d’octubre es fa fer la 4a caminada Negranit, amb una partici-pació de 373 persones que varen cami-nar pels carrers de Roda durant dues hores, vingudes de diferents indrets, i van fer possible assolir un nou èxit de participació amb un increment de gairebé mig centenar respecte l’edi-ció de l’any passat. Es va sortir a les 9 del vespre de la plaça Major amb un recorregut aproximat de 8 km i es va tornar a la plaça Major on hi va haver una botifarrada. Aquesta caminada està organtizada per Encara Hi Som! i Caminem pels voltants de Roda, i la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Roda de Ter. D’altra banda, el 16 d’oc-tubre es va fer la 10a Caminada pels voltants de Roda, amb una participa-ció de 160 persones. Es va sortir a les 8 del matí, de la plaça Major, amb el recorregut: Roda, El Sanglas, Còdol, Roda, d’uns 15 km. Es va esmorzar al Bosc de Roures de Colom. A l’arribada a la plaça Major hi havia un tast de ra-tafia gelada gentilesa de Ratafia Bosch. Aquesta caminada també és organit-zada per Encara Hi Som! i Caminem pels Voltants de Roda i la regidoria d’Esports. Fotos. M. Àngels Roviró

Text. Redacció RDT. Foto. miquel Rovira

Francisco Hermoso, passió pels canaris

Del 29 de novembre al 4 de desembre té lloc a l’edifici del Sucre de Vic el 46è concurs i exposició de canaris Ciutat de Vic i el 38è Campionat de la lliga catalana, amb entrada lliu-re. Des de la revista RDT no tenim per costum parlar d’actes que s’organitzen fora de la nostra població, però en aquest cas, un rodenc és un dels màxims exponents de l’organitza-ció d’aquests concursos. Es tracta de Francisco Hermoso, gran apassionat del món dels canaris, i president des de fa 3 anys de la unió de Canaricultors de Vic, entitat organit-zadora. Hermoso, de 47 anys, és el president del Comitè organitzador i ens explica que la seva passió pels canaris ja li ve de quan era petit: “Em vaig aficionar a criar canaris arrel del meu germà”, explica. L’any 1987 va guanyar el seu primer premi en un concurs de canaris i actualment porta 3

Francisco Hermoso, durant el concurs del campionat de Catalunya 2010, a Vic.

anys seguits a la lliga catalana, sent campió d’Isabela groc, que és el tipus de canaris que ell cria. Hermoso, que té més de 150 ocells a casa seva i n’havia arribat a tenir més de 200, participa a 3 concursos per temporada. La unió de Canari-cultors de Vic (www.uniodecanaricultorsdevic.es) té actual-ment 150 socis, entre els quals destaca el jutge internacional d’ornitologia Josep Vilaregut, de les Masies de Roda.

51 ~

RÐ

T


52 ~


RÐ

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


tària. I em va llogar a mi. Vaig estar-m’hi molts anys fent de secretària i veient peus, des dels disset anys. Em va agradar i vaig estudiar podologia. O sigui que és culpa de la meva iaia!, perquè sóc conscient que si no ho veus no té cap atractiu.

Com tenim els peus els rodencs?Els que em vénen aquí, fotuts! Però, és clar, deu haver-hi de tot. Es podria fer una classificació per edats, per activitats, per èpoques de l’any... els fongs, per exemple, són més propis de l’estiu. Les berrugues també, però qui les té no sol venir al po-dòleg fins després de l’estiu, al setembre o a l’octubre, que és quan s’adona del pro-blema i el vol solucionar.

Hi ha relació entre caràcter i una pa-tologia determinada als peus?Doncs mira, sí; pot ser-hi. Normalment un peu amb molt pont, amb garra, molt tens, correspon a una persona nerviosa. És lògic: una musculatura molt tensada és més pròpia de persones nervioses. En canvi un peu més tou, més aplanat, és ca-racterístic d’una persona més tranquil·la.

O sigui que amb un cop d’ull al peu n’hi ha prou per esbossar un caràcter!Amb excepcions, però això sol ser així.

Quan vas a la platja, se te’n va la vista als peus?No, mai! Hi vaig per relaxar-me. Amb

Què ens diuen els peus?El primer que em diuen quan veig uns peus és “Cuida’m!”, per-

què normalment la gent quan ve al po-dòleg és ben bé perquè ja hi té algun pro-blema. Si aquest problema fos a la cara la gent aniria al podòleg més sovint.

O sigui que per qüestions estètiques ningú no us visita.No; però tampoc no és la meva feina. La nostra feina consisteix específicament en el diagnòstic, la prevenció i el tractament de les afeccions dels peus.

abans anàvem al callista.El callista és el nostre ancestre. un ofici molt específic que ha anat evolucionant cap a un professional qualificat i amb més competències. Nosaltres fem des de la quiropòdia -que té a veure amb les afec-cions dèrmiques del peu, com ara fongs, berrugues, ungleres, callositats, ulls de poll...- a l’ortopodologia -que és la part relacionada amb la biomecànica, amb el moviment, temes de postures, correc-cions, plantilles, peus plans, peus amb pont...- i cirurgia.

Com se t’acut dedicar-te als peus? Hi té a veure també el fet que hi havia possibilitats laborals en haver-hi pocs professionals; però el que em va fer de-cantar-m’hi és que la meva iaia anava a una podòloga que necessitava una secre-

el que sí que em fixo és en la manera de caminar, sobretot si veig algun desastre molt evident. Hi ha gent que camina molt malament!

el calçat també deu tenir la seva part de culpa.El calçat té molt importància. Molta. Encara que és evident que el calçat s’ha d’adaptar a cada tipus de peus, sovint comprem sabates més per qüestions de moda o de preu. Gairebé s’haurien de comprar les sabates per prescripció po-dològica.

a quina edat ens hauríem de posar a mans d’un podòleg?Es diu que s’hauria d’anar al podòleg a partir dels quatre anys. Fins llavors, el peu, la musculatura, fins i tot en cas de ser anòmala, pot corregir-se sola. A partir d’aquesta edat, s’ha de veure ja si el peu necessita ajuda i de quin tipus. Els proble-mes als peus poden derivar en múltiples problemes posteriors, a les ròtules, als malucs, a l’esquena...

Ho deixem aquí, tot i que en seguim parlant. De la relació entre podòlegs i fisioterapeutes, de les dones i el calçat inadequat, dels homes i la por al po-dòleg, dels joves i la suor als peus, dels esportistes i els accidents... Dels peus, tots diferents. saps què vull dir?

“Les sabates s’haurien de comprar gairebé per prescripció podològica”Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Marta Balmes Felipe / Podòloga i infermeraVaig néixer a Roda, al 33 del carrer Sant Pere, el dia 15 de juliol de 1973 / Sóc diplomada en Infermeria i en Podologia / Tinc una nena, la Bruna / De petita, tinc el record que volia ser hostessa d’avió / De projecte futur, en tinc un a mig termini però m’estimo més no especificar-lo encara / Aficions? Després de molts anys, ara torno a jugar a bàsquet.

rdt721 setembre i octubre de 2011

Documents