rdt maig de 2008

R ĐT LA REVISTA DE RODA DE TER

MAIG’08 / n 690Any LIX / 3 €

COM hEMDE CRÉIXER?

2 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Maig 2008

El Temps DemografiaTempeRaTuRes aBRIL 2008

Màxima absoluta / ºC 26,7ºMínima absoluta / ºC -1,3ºMitjana mensual / ºC 12,0ºMitjana climàtica / ºC / 1995-2005 11,8º

pLuja I meTeoRs

Precipitació total mensual (lm2) 68,0Precipitació mitjana / 1995-2005 61,7Jornada més plujosa 26,3Precipitació acumulada. Any 2008 169,2Precipitació acumulada. Any 2007 169,4Dies de pluja 12Dies de Boira 7Dies de gelada 1Dies de rosada 23Dies de tempesta 4Dies de neu 0Vent fort>51 Km/h 8

VenT

Ràfega màxima Km/h 89 SSW

Acter Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.astrored.net/acter

Secció meterologiawww.svt.es/meteoroda

naIxemenTs

17/04/2008Nadaa Bajjioui Ifkiran, filla de Hakim i Rachida22/04/2008Marti Serra Sanchez, fill de Marc i Sílvia26/04/2008Dídac Alba Boya, fill de Daniel i Núria08/05/2008Hayat Namir Karyouhi, fill de Youssef i Rajae11/05/2008Clàudi Fernandez Sanglas, fill de Joan i Sílvia14/05/2008Hassan Telouine Rais, fill de Imed i Dorra18/05/2008Paula Garcia Pires, fill de Jorge i Dolores

DeFunCIons

03/05/2008Francesc Xavier Liebana Ocaña, 41 anys26/05/2008Isabel Alarcón Casado, 88 anys

RĐTedita ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Fax 93 850 04 75Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958preu 3 €

DirectoraMontse Verdaguer i Mas

RedaccióEstel Terricabras i Ocaña

Col·laboradorsEscola d’Adults, M. Carme Balmes, Pep Bas, El Casa-lot, Raquel Castellà, Joan Deniel, Montse Gabarrós, Grup 3er món, Joan Fradera, Quico García, Grup Taller de Fotografia Històrica, Sara Jordan, Sabina Ju-frè, Àngela López París, Maria Ocaña, Miquel Pradell, Joan Sala, Jaume Salés Gorchs, Pere Serra, Rosa Roca, Miquel Rovira, Mercè Viladecàs.

Fotografia portada© Àlex Sánchez 2001

Fotos: M. Carme Balmes, Pep Bas, Raquel Castellà, Maria Ocaña, Miquel Rovira, M. Angels Roviró, Jau-me Riera, Àlex Sanchez, Pere Serra, Estel Terricabras i Montse Verdaguer.

Disseny inicialBisgràficmaquetacióMontse Verdaguer i MasImpressióGràfiques Roda SCPadministració, publicitat i subscripcionsInès Fontseca i Plana (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opi-nió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

3 ~

RĐ

T

Revista Roda de Ter / Maig 2008

ÍndexAgenda CulturalDiumenge, 1 de juny3a Trobada educativa de pares, mares, mes-tres i professors. A les 12 h, a la Porxada de Can Planoles. Organitza: Consell Escolar Muni-cipal i Ajuntament de Roda de Ter. aniversari 15 anys del CasalotA les 12 h., a l’església parroquial de Sant Pere de Roda, missa d’acció de gràcies. Seguidament, dinar de germanor. Organitza: El Casalot. Festa de la penya BlaugranaA les 12 h. missa, a la parròquia de Sant Pere de Roda. A les 14 h. dinar de germanor a la Carpa.Del 2 al 5 de junyaudicions d’alumnes de l’escola de música el Faristol. A les 19.30 h., a la sala d’actes del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont. Organitza: Escola de Música El Faristol.Divendres, 6 de junymonogràfic “sau en estat crític”. A les 21:30 h. a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. Organitza: ACTER.Dissabte, 7 de junyjornada de portes obertes de l’esport. De les 10:30 h. a les 19 h., a les piscines municipals. Entrada gratuïta i regal per a tots els assistents. Organitza: Diputació de Barcelona i regidoria d’Esports.Festa del Barri st. sebastià. A les 20:30 h., so-par de festa. A les 22:30 h., ball de festa amb el grup Cafè Trio.Diumenge, 8 de junyFesta del Barri st. sebastià. A les 8:30 h., 2ª Caminada popular Camí dels pous. A les 10 h., a la pista, xocolatada popular amb coca i tot se-guit, inflables. A les12 h., festa de l’escuma. A les16 h., Campi qui pugui, domino, botifarra. A les 18:30 h., havaneres amb el grup La Taberna i ron Cremat. A les 20 h., fi de festa, amb pastes i cava.jornada de portes obertes de l’esport. De les 10:30 h. a les 19 h. a les piscines municipals. Entrada gratuïta i regal per tots els assistents. Organitza: Diputació de Barcelona i regidoria d’EsportsFestival primavera de patinatge. A les 17 h.

al Pavelló d’esports de Roda de Ter. Organitza: Club Patinatge Artístic Roda.Dilluns, 9 de juny4a setmana de la gent gran. A les 17 h,. a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda, xerrada Menjar bé per a mantenir la salut. Organitza: Regidoria d’Acció Social, Igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament de Roda de Ter.Divendres, 13 de juny4a setmana de la gent gran. A les 21 h., als jar-dins de Can Planoles, concert de música a càrrec de Trio Partitura. Dissabte, 14 de junysopar de final de curs del CeIp mare de Déu del sòl del pont. A les 17 h. a la mateixa escola. Organitza: AMPA.sopar de final de curs del CeIp Roda de Ter. A les 18 h. a la mateixa escola. Organitza: AMPA.4a setmana de la gent gran. A les 19 h., a la sala de plens de l’ajuntament, homenatge de les noces d’or.obertura de les piscines municipals de Roda de Ter.Diumenge, 15 de juny4a setmana de la gent gran. A les13 h., als Jardins de Can Planoles, XXIV Homenatge a la vellesa. Trobada de motos clàssiques. A les 9 h, a la plaça Major. Organitza: Amics del motor.Torneig de l’amistat Aleví. De les 9 h. a les 19 h., al camp de futbol. Organitza: CE Roda.Dissabte, 21 de junyFesta aquàtica. De les 11 a 14, a les piscines.Concert d’estiu amb pep poblet. A les 22 h, al marge esquerra del Passeig del Ter. Dilluns, 23 de junyRevetlla de sant joan. A les 21:30, arribada de la Flama del Canigó al barri del Pla Xic.Divendres, 27 de junysopar de Dones. A les 21 h, als Jardins de Can Planoles. Organitza: Fòrum Dona.Diumenge, 29 de junyTrobada de puntaires. De 10 a 13 al carrer Bac de Roda. Organitza: Boixet Roda.

04. EDITORIAL

05. EL TEMA DEL MES

08. ACTuALITAT

28. MuSEu DE L’ESQuERDA

29. MEMòRIA HISTòRICA

30. SALuT

31. CRòNICA DE LA RESIDèNCIA

32. COMPREM A RODA

34. OPINIó

38. ESPORTS

44. SAPS Què VuLL DIR?

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Maig 2008

Van viure feliços i van menjar anissosRĐT

Hi havia una vegada un poble que estava a punt d’arribar als 6.000 habi-tants i que amb un any havia crescut amb 300 habitants. I que només amb les zones del municipi encara per desenvolupar, tenia capacitat per

doblar la població en nombre d’habitants. Per alguns, aquestes xifres poden sem-blar poc significatives. Però per a altres persones es poden traduir en una llar d’infants que s’ha quedat petita, per posar un exemple recent i amb el que ja se li està buscant una solució urgent des de l’Ajuntament de Roda de Ter.

Ja n’hem parlat moltes vegades que el poble de Roda està creixent i que no cal que ens hi posem pedres al fetge. El que sí que cal és mantenir un dels punts forts del nostre poble que no és d’altre que tenir els serveis al costat de casa i no haver de patir ni massificacions ni sortejos. Per aconseguir-ho, és clau portar a terme una bona planifitació i per aquest motiu, el consistori rodenc adjudicarà a finals d’aquest any la redacció del Pla d’Ordenació urbanística Municipal on quedarà palès què tenim, què ens manca i cap on hem d’anar. Però una eina tan potent seria interessant que comptés amb una àmplia participació ciutadana. Estem parlant d’una planificació que ha de tenir una vigència de 25 anys.

Tenim a les nostres mans el futur del municipi. Pel mateix preu, podem aconse-guir un poble cohesionat, ordenat i que sigui agradable viure-hi o tot el contrari. Posem-nos les piles i no ens despistem amb debats estèrils perquè això va de debò. I com que ens agraden els finals feliços, resulta que en aquell poble que hi havia una vegada, tots van viure feliços i van menjar anissos.

5 ~

El t

ema

del

mes


Com ha de ser el municipi de Roda de Ter del futur? Aquesta pregunta tan àmplia i que sembla tan llunyana s’ha de començar a respondre a partir d’ara i l’eina que permet donar-hi resposta és el POuM, és a dir, el Pla

d’Ordenació urbanística Municipal (POuM). Al municipi de Roda de Ter li ha arribat l’hora de fer aquesta revisió. Roda va comptar l’any 1983 amb les primeres normes subsidiàries de planejament, que ordenen la població, i el consistori en va aporvar unes de noves l’any 1999, les quals són les que estan vigents en aquests moments però que des del mateix ajuntament es considera que “ja no són sufi-cients”. La situació actual del nostre poble és diferent a la de l’any 1999, tant pel que fa les característiques de la societat rodenca i l’estructura de la seva econo-mia, com pel creixement que està vivint aquests últims anys. Les necessitats de la població han canviat i l’ajuntament ha de tenir noves respostes per contestar nous interrogants. En el ple d’aquest mes de maig, s’ha aprovat el pressupost d’inversions on s’hi ha inclòs els 200.000 euros que valdrà la redacció del POuM. De moment, l’ajuntament compta amb una subvenció de la Generalitat de quasi 50.000 euros per pagar-ne una part.

El regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Roda de Ter, Albert Serra, ens expli-ca que el POuM és un dels seus principals objectius dins aquesta legislatura: “En aquests moments, en quasi cada actuació cal fer una modificació puntual de les normes subsidiàries i depenem molt de les aprovacions del departament d’urba-nisme de la Generalitat”. El principal motiu és que “les normes subsidiàries que teníem fins ara han quedat obsoletes. Cal que marquem com hem de créixer”, explica Serra i fa referència al sòl urbà, el rústic, els serveis, les infraestructures... tots els elements que formen el municipi: “Hem de créixer de forma cohesionada i ordenada”, i al mateix temps, “incorporar-hi noves ordenances municipals que s’han hagut d’anar redactant donant resposta als temps actuals”.

Aquestes respostes les elaborarà un equip de professionals, és a dir, l’equip re-dactor. Aquest equip s’encarregarà de fer un estudi on primer s’analitzarà la si-tuació actual i aportarà les directrius necessàries per marcar cap on es vol anar. El primer pas és portar a terme la contractació de l’equip de professionals que

Com ha de ser el Roda del futur?

“Les normes subsidiàries que teníem fins ara han quedat obsoletes. Cal que marquem com hem de créixer”, explica Albert Serra, regidor d’Urbanisme.

Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Àlex Sánchez

L’Ajuntament de Roda de Ter ha inclòs en el pressupost d’inversions d’aquest any la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb un cost de 200.000 euros

6 ~

El t

ema

del

mes


s’encarregaran de la redacció del Pla. Segons va explicar l’Alcalde de Roda, An-toni Llach, al programa L’Alcalde respon de Ràdio Roda, l’ajuntament podria adjudicar la redacció del POuM aquesta propera tardor. Segons Llach, el poble de Roda de Ter “ja té entitat suficient per tenir un pla d’ordenació urbanística municipal, el qual ordenarà el municipi per als propers 25 anys”. L’alcalde explica quins avantatges aportarà un cop aprovat: “el planejament derivat no caldrà que sigui aprovat pel departament d’urbanisme de la Generalitat sinó que es podrà aprovar per ple. És molt important tenint en compte que urbanisme de Barcelo-na cada vegada està més col·lapsat”.

A més de l’agilització dels tràmits, el POuM “ens dirà com ha de ser el creixe-ment, com s’ha de produir, de quina manera, quins equipaments s’han de re-forçar i quins s’han de construir de nou...”. I afegeix que Roda de Ter aposta per l’habitatge de protecció oficial: “Paral·lelament es redacta un pla local d’ha-bitatge”. En el nou POuM també hi anirà inclòs un pla de clavegueram i un pla d’infraestructures. En aquest punt, Llach explica que la nova ordenació del municipi ja tindrà en compte la variant que connectarà l’Eix Transversal i l’Eix de Bracons: “serà una realitat d’aquí uns anys i l’àmbit de Roda s’haurà d’ordenar segons l’impacte que tindrà aquesta variant. Per nosaltres serà una millora consi-derable que afavorirà molts sectors de la població, entre ells el comerç”. L’alcalde de Roda assegura que “volem que el POuM tingui plena participació del poble”, i durant els 2 o 3 anys que duri la seva redacció, Llach assegura que es consultarà a les diferents associacions de veïns. El regidor Albert Serra afegeix que en l’equip redactor hi haurà un equip especialitzat en temes de participació ciutadana que s’encarregarà de coordinar grups de veïns del poble que puguin aportar respotes a la pregunta de “Com ha de ser el Roda del futur?”

Albert Serra explica que per a la redacció del Pla es comptarà amb dos equips, un extern a l’ajuntament que serà el pròpiament dit equip redactor i l’altre, designat pel propi ajuntament, i que serà l’equip responsable de la coordinació dels tre-balls. L’equip de redactors presentarà la documentació integrant de cada una de

les fases a l’equip de coordinació per tal d’obtenir el seu vistiplau. L’equip redactor, que ha de presentar un Pla de Treball previ, no podrà introdu-ir modificacions sense l’aprovació de l’equip coordinador dels treballs. L’equip ha d’estar compost per pro-fessionals amb les diferents especialit-zacions per portar a terme els treballs de revisió de planejament relacionats com un arquitecte especialitzat en ur-banisme, un llicenciat en Dret especi-alizat en Dret urbanístic, un enginyer superior, un biòleg, un tècnic especi-alitzat en temes de mobilitat urbana i transport .

El POUM serà l’eina que ordenarà el municipi els propers 25 anys i “volem que tingui plena participació del poble”

7 ~

El t

ema

del

mes


El regidor d’urbanisme, Albert Serra, explica algunes de les normatives que es volen introduir en el nou POuM. Per exemple, es regularitzarà l’alçada dels habitatges: “En aquests moments està estipulat en 9,5 metres, planta

baixa més dos i a partir d’ara es plantejarà planta baixa més 3 en determinades zones de la població” i per regular les places d’aparcament, es vol exigir que com a mínim hi hagi una plaça de pàrquing per habitatge. Pel que fa la densitat del número d’habitants al centre històric, es treballarà per fixar una densitat fixa.

A més de l’adaptació als nous temps i a les noves necessitats de la població, la redacció del nou POuM també està justificada pel creixement de la població. El regidor d’urbanisme assegura que “tenim terreny per doblar els habitants que hi ha actualment a Roda”. I el regidor argumenta aquesta afirmació amb xifres a la mà. Si fem un repàs de les possibles zones per desenvolupar com l’Esquerda, Can Puigneró, La Blava o els Pèlics, entre d’altres, estem parlant al voltant de 1.311 habitatges. A més, segons dades del regidor d’urbanisme, a Roda de Ter hi ha llicències d’obres actualment concedides per 624 habitatges. Per tant, si fem la suma, estem parlant de 1.935 habitatges que hi haurà a Roda de Ter. La qual cosa, si ho multipliquem per una mitjana de 2,7 persones per habitatge, ens surt que la capacitat potencial de creixement de Roda de Ter, en aquests moments, seria de 5.224 persones. Si a 26 de maig de 2008, el padró d’habitants de Roda de Ter té registrats 5.953 habitants, voldria dir quasi doblar els habitants.

Per tant, no n’hi ha prou en donar llicències d’obres per a nous habitatges. El nou POuM també ha de planificar nous serveis per poder donar abast a tota la població.

A més de l’adaptació als nous temps i a les noves necessitats de la població, la redacció del nou POUM també està justificada pel creixement de la població.

El regidor d’Urbanisme, Albert Serra, assegura que només amb les zones per desenvolupar i les llicències d’obres concedides “tenim terreny per doblar els habitants que hi ha actualment a Roda”

8 ~

Act

ualit

atRevista Roda de Ter / Maig 2008

LA REGIDORIA DE CULTURA BUSCA PERSONES QUE TINGUIN INTERÈS EN FORMAR PART D’UNA COMISSIÓ PER COL·LABORAR EN L’ORGANITZACIÓ DE LA FESTA MAJOR

Els interessats o interessades poden adreçar-se a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Roda de Ter, a Can Vinyets, i demanar per la Laura Bayer o la Maria Ocaña, o bé per telèfon al 93 854 03 77. Sempre sou a temps de col·laborar però aniria bé que ens diguéssiu alguna cosa abans del 15 de juny.

El pressupost d’inversions puja quasi 2 milions d’euros i es va aprovar en el ple del mes de maig.

Text i foto. Montse Verdaguer i Mas

En el ple del mes de maig, l’Ajuntament de Roda de Ter va aprovar una modificació de crèdit, o dit d’una altra manera, el pressupost d’inversions per aquest

any 2008. El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Roda de Ter, Esteve Franch, va ser clar: “Presentem les inversions per aquest 2008. Estem condicionats pel tema de la Blava i estem pendents a veure com ho desbloquegem”. Amb les paraules del regidor es donava per entès que el consistori rodenc presentarà els pressupostos d’inversió any rera any, enlloc de fer una planificació de tota la legislatura a l’espera que es pugui donar tret de sortida al Pla Especial de Millora urbana (PEMu) de la Blava que va quedar aturat per un informe desfavorable de l’Agència Catalana de l’Aigua tot i que l’ajuntament compta amb l’aprovació d’urbanisme. El pressupost d’inversions puja quasi 2 milions d’euros (po-deu veure quadre adjunt a la pàgina 9 on s’inclou només el capítol VI). En destaquen els 1,1 milions d’euros per a la rehabilitació del nucli antic, els 200.000 euros que es desti-

naran a la redacció del Pla d’Ordenació urbanística Muni-cipal (POuM), i els 215.000 per a la rehabilitació de l’edifici del costat de l’ajuntament, on s’hi volen ubicar les oficines municipals. Pel que fa els ingressos, Franch va destacar les subvecions rebudes que pugen 103.380 euros (subvencions Diputació per la biblioteca, programa Clara, subvenció Ge-neralitat pel POuM) i la venda de terrenys que aportaran 310.000 euros, a més dels 601.000 euros de subvenció del PuOSC per la rehabilitació del nucli antic. Tal i com va passar amb el pressupost ordinari, el princi-pal grup de l’oposició, Esquerra Republicana de Catalunya, hi va votar en contra. El portaveu del grup, Jordi Serra, va criticar que els ingressos provinguéssin de la venda de ter-renys i que no es gastin els diners del romanent. Franch va argumentar que hi ha previstos uns ingressos de 450.000 euros en llicències d’obres però “no crec que hi arribem, ara estem en els 350.000. Per això no ens gastem el romanent de tresoreria” a l’espera de com s’acaba l’any.

9 ~

Act

ualit

at


Capítol VI

CONCEPTE PRES. ACTuAL AuGMENT PRES. DEFINITIu

Obres i equipaments 15.010,00 19.039,00 34.049,00 Vela llar d’infants 6.032,00 Llar d’infants 4.000,00 Projecte Paisatges Escrits 9.007,00

Rehabilitació edifici Plaça Major, 6 215.000,00 215.000,00

Inversions Mediambientals i instal·lacions 74.234,00 22.990,56 97.224,56 Obres Casal d’avis 61.000,00 Quadre Passeig del Ter 2.990,56

Adquisició vehicle brigada d’obres 4.800,00 4.800,00

Projectes i legalitzacions 271.550,00 281.209,04 552.759,04 POuM 200.000,00 Legalització biblioteca 2.800,00 87.920,00

Gespa artificial camp de futbol 31.200,00 31.200,00

Obres instal·lacions esportives 5.383,56 5.383,56 Paviment zona accés camp de futbol 5.383,56

Aportació cobriment torrent de l’obra 47.103,13 47.103,13

Rehabilitació espai urbà del centre històric 1.162.177,41 1.162.177,41

Enllumenat 28.284,31 28.284,31

TOTAL 1.817.187,01

Font: Ajuntament de Roda de Ter

Pel que fa al capítol de personal, Franch va explicar que s’ha hagut de modi-ficar per incloure la secretària que a partir d’ara forma part de la plantilla. “S’ha mantingut la mateix quantitat que hi havia pressupostada l’any 2007”

i va recordar que quan aquest capítol havia patit un augment més considerable havia estat del 2003 fins ara. Per la seva part, Serra va dir que “era el que més se’ns criticava quan estavem a l’equip de govern. Per tant, ja hi estem d’acord, si volem que un ajuntament funcioni i que tingui activitat”. Pel que fa les inversions, ERC va criticar sobretot els 215.000 euros que es destinaran a la rehabilitació de la casa del costat de l’ajuntament perquè “serà una obra provisional” i les obres del Casal que consideren que “ja està bé invertir-hi però després ho podrem utilitzar tots?”. Segons Franch, aquestes obres ja estaven previstes des de feia un parell d’anys i considera que “el Casal s’utilitza més que mai i la previsió és que s’utilitzi encara més”. ERC va trobar a faltar en aquest suplement de crèdit: l’ampliació dels dipòsits d’aigua, les inversions necessàries per obrir els jardins de la Blava i l’ampliació del cementiri.

ERC va presentar un total de 5 mocions en el ple del mes de maig, de les quals se’n van aprovar dues presentades també al Consell Comarcal d’Osona: adhesió a la moció sobre un pacte comarcal pel transport públic i la mobilitat i adhesió

a la moció sobre un projecte de se-guretat. ERC també va presentar una moció per demanar un espai públic al barri de Santa Tecla mentre durin les obres del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont i les cargoles ocupin la pista poliesportiva. L’alcalde, Antoni Llach, va assegurar que ja s’està treballant per buscar un espai però hi van votar en contra perquè “representa agafar uns compromisos que van més enllà de les nostres competències”. En les altres dues mocions es proposava fer front a les despeses de la llar d’infants a tres parts iguals entre ajuntament, Gene-ralitat i usuaris; i que el consistori es comprometrés durant aquesta legis-latura a augmentar només l’IPC anual en la taxa d’escombraries.

10 ~

Act

ualit


El Servei d’Ajut a Domicili (SAD) és un servei adreçat a les persones de to-tes les franges d’edat que per motius físics, psíquics o socials es troben en situació de manca d’autonomia, dificultats per a desenvolupar les activitats

de la vida diària o amb problemàtiques familiars especials.L’objectiu d’aquest servei, que s’ofereix des de l’Ajuntament de Roda de Ter, és procurar un nivell d’atenció personal suficient per a proporcionar als seus usua-ris la possibilitat de romandre a la seva llar i entorn social amb la millor qualitat de vida i autonomia durant el major temps possible.

El Servei d’Ajut a Domicili, tot i que ja existia abans de l’any 91, era un servei molt limitat ja que comptava amb només 1 professional, compartit entre 6 municipis. A partir de l’any 2006, s’opta pel nou model que consisteix en l’externalització del servei (mitjançant empreses d’atenció a la persona ) i el cofinançament per part de l´usuari. Aquest nou model ha permès incrementar el nivell de cobertura (augment del nombre diari d’hores de servei i més flexibilitat horària).

Pel que fa el finançament del servei, l’usuari en paga una part, sempre segons les seves possibilitats. I la resta del costs del servei va a càrrec del Consell Comarcal, que fa una aportació econòmica segons la capacitat econòmica de la persona, i una altra part, l’aporta l’Ajuntament de Roda de Ter. L’aportació econòmica de l’ajuntament varia cada any en funció de les subvencions que rep d’altres

L’ajuntament incrementa la subvenció als usuaris del SAD Text. Redacció RDT

administracions per aquest concep-te. Durant l’any 2007 i fins l’abril del 2008, l’Ajuntament de Roda de Ter va atorgar als usuaris un 20% del cost del servei. A partir del maig del 2008 i fins el desembre d’aquest any, la subvenció ha passat a ser del 40% del cost del ser-vei.

accés al servei d’ajut a Domicili

Les persones interessades a utilitzar el Servei d’Ajut a Domicili, cal que s’adrecin als Serveis Socials de l’Ajun-tament de Roda de Ter (Can Vinyets - Plaça Major, 10) i demanar hora per la treballadora social, que és la professio-nal que us facilitarà tota la informació, us calcularà el cost del servei i fixarà els objectius de l’atenció, l’assignació i seguiment del servei.

11 ~

Act

ualit

at


La llar d’infants municipal de Roda ha rebut un total de 54 sol·licituds de nens i nenes per entrar al centre en el curs 2008-2009 i només compta amb 42 places vacants, tenint en compte que els alumnes que ja estan dins de

la guarderia ocuparan plaça al curs superior. De l’aula dels lactants, s’han rebut 7 preinscripcions i hi ha 8 places. De l’aula d’1 a 2 anys, s’han rebut 31 preinscrip-cions, i hi ha 26 places però només 18 estan lliures. Després de fer el baramatge

Text i foto. Montse Verdaguer i Mas.

Per primera vegada en els 21 anys d’història de la llar d’infants es va haver de fer un sorteig .

El diumenge 1 de juny, a les 11 del matí, a la Porxada de Can Planoles, es celebrerà la III Trobada Educativa de pares, mares, mestres i professors. La trobada pretén proporcionar un espai conjunt, relaxat i distès que permeti la reflexió i el debat de temes educatius. En aquesta edició, el tema escollit és l’assetjament escolar. Desprès de veure el curtmetratge Bully Dance, el medi-ador Joan Sala farà una explicació del tema i moderarà el debat posterior. La torbada està l’organitzada pel grup de treball del Consell Escolar Municipal de Roda. Aquelles famílies que ho de-sitgin podran portar els fills petits a la llar d’infants on hi haurà monitors i es faran diverses activitats.

III Trobada educativa

d’aules mentre durin les obres dels dos edificis i els alumnes les comançaran a utilitzar el proper curs 2008 - 2009, segons obligui la planificació de les obres. Primer de tot s’ampliarà l’edifi-ci nou i després es rehabilitarà el vell. L’edifici nou s’ampliarà amb quatre aules, un menjador i vestuaris i, l’edi-fici vell es mantindrà l’estructura i es renovaran tots els serveis interiors. La tercera fase serà la construcció d’un tercer edifici que funiconarà com a sala polivalent. Els mesos d’estiu servi-ran per fer el trasllat a les cargoles. El projecte té un cost total de 4,6 milions d’euros que pagarà íntegrament el De-partament d’Educació de la Generali-tat de Catalunya.

L’escola CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont ha començat aquest mes de maig les obres que per-

metran l’ampliació i remodelació dels dos edificis actuals. Les obres està pre-vist que s’allarguin uns 18 mesos, és a dir, que agafaran dos cursos escolars. Tal i com es va explicar a la reunió amb els pares i mares que es va fer el dimecres 21 de maig a la Porxada, les obres es desevolpuaran en tres fases per intentar que els alumnes i perso-nal docent pateixin el mínim possible l’enrenou que suposen. El primer pas ha estat la instal·lació de les aules pre-fabricades o cargoles que s’han instal-lant a la zona on hi ha la pista polies-portiva del barri. Les cargoles serviran

Comencen la rehabilitació del CEIP Verge Sòl del Pont

La llar d’infants queda petita per les 54 preinscripcions rebudes

i excloure els de fora de Roda, el di-marts 27 de maig es va haver de fer un sorteig entre els alumnes de Roda i les Masies per triar els 5 que han quedat fora. Pel que fa a l’aula de 2 a 3 anys, s’han rebut 16 preinscripcions. Han entrat tots els alumnes de Roda i Les Masies i encara quedava una plaça. Per tant, es va fer el sorteig per omplir aquesta plaça entre 3 alumnes de fora del municipi que s’havien preinscrit. Encara que l’Ajuntament de Roda de Ter ampliés personal, les instal·lacions han quedat petites i la guarderia ne-cessita una ampliació per poder ad-metre més alumnes, tal i com ha ex-plicat l’alcalde de Roda, Antoni Llach, i regidor d’Educació. Segons Llach ja s’està estudiant una possible solució d’ampliació. La directora de la guarde-ria, Maite Serra, explica que “no ens hi havíem trobat mai i no estava previst. Serra explica que “fa dos anys ja vam fer una ampliació d’una aula”.

12 ~

Act

ualit


Text. Estel Terricabra i Ocaña. Foto. Àlex Sánchez.

Els premis literaris de Roda incrementen la seva dotació

Imatge de l’entrega dels premis literaris de Roda de l’any 2007, que es va fer per primera vegada a la nova Biblioteca Bac de Roda.

La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Roda de Ter, Francesca Costa, i la tècnica de Cultura, Maria Ocaña, van convocar els mitjans de comuni-cació de la comarca per fer públic, un any més, les bases de la 24a edició

dels Premis Literaris 2008, però amb la novetat que enguany s’incrementa nota-blement la dotació econòmica per als guanyadors. El premi de poesia Miquel Martí i Pol, en la seva 24a edició, passa de 1.200 euros a 3.500 euros, més la publicació del recull. Hi pot participar qualsevol ciutadà dels Països Catalans, major de 16 anys. Els poemes han de ser originals i inèdits i no poden haver estat premiats en cap altre concurs.El premi Projectes pedagògics “Emili Teixidor” (la 5a edició) passa de 900 euros a 1.500 euros i un cop acabat el treball l’Ajuntament de Roda de Ter s’encarregarà de publicar-lo. Hi pot participar qualsevol ciutadà dels Països Catalans, major de 16 anys. L’objectiu del premi és facilitar la difusió de treballs pedagògics innova-dors per ajudar els professionals en el camp de l’educació a millorar-ne la quali-tat i a facilitar la renovació pedagògica, per tant, han de comportar una millora pràctica fàcilment generalitzable. Es valorarà que el format del treball sigui publi-cable. Pel que fa el premi de Narració infantil i juvenil (la 19a edició), el primer premi per a la primera i segona categoria serà un lot de llibres i un diploma; per

a la tercera, 30 euros, un lot de llibres i un diploma; per a la quarta, 90 euros, un lot de llibres i un diploma; i per a la cinquena categoria, 150 euros, un lot de llibres i un diploma. Per a tots els finalistes, el premi serà un lot de llibres i un diploma. Hi poden participar tots els nois i noies fins a 18 anys empadro-nats a qualsevol municipi de la comar-ca d’Osona.

El termini de recepció d’originals aca-ba el 19 de setembre de 2008. El lliu-rement de premis es farà el dia 16 de novembre, a les 12 del migdia, a la Bi-blioteca Bac de Roda. Per a consultar les bases dels premis podeu entrar a la pàgina web: www.rodadeter.cat.

13 ~

Act

ualit

at


La residència tindrà un màxim de 35 places subvencionades

El dimecres 7 de maig es va explicar als familiars que la residència passava a ser un centre col·laborador de l’ICASS.

Text i foto. Montse Verdaguer i Mas

La FesTa De La ResIDÈnCIa

El 17 de maig es va celebrar el 9è ani-versari de la Residència d’avis de Can Planoles. Els actes van començar a les 12 del migdia, amb una missa i l’actua-ció de la Coral Vila i Formosa. A les 2, va tenir lloc el dinar a la Porxada que va aplegar 250 persones, entre usuaris, familiars, treballadores de la residèn-cia, voluntàries i autoritats locals. Tot seguit, hi va haver l’acte més esperat de la jornada que va ser el show a càrrec de les mateixes treballadores. Per pri-mera vegada, es va comptar amb l’ac-tuació de tres residents. Es va sortejar un sopar per a dues persones, gentilesa de la Cafeteria de Les Galeries.

La residència d’avis de Can Planoles ha passat a ser un centre col·laborador de l’ICASS. D’aquesta manera, de les 55 places que hi ha actualment, un màxim de 35 podran estar subvencionades en part per la Generalitat de

Catalunya. Per donar a conèixer aquesta notícia, el patronat de la Fundació Pri-vada de la Residència de Can Planoles va reunir als familiars dels residents en una reunió que va tenir lloc el dimecres 7 de maig. La directora del centre, Agnès Cristina, va explicar que aquest ajut està dirigit als residents que tinguin el tercer grau de dependència i va afegir que a partir d’ara es començaran a tramitar els documents que fan falta a les famílies interessades que es vulguin acollir a aquest ajut. Es faran valoracions individualitzades per poder accedir a la subvenció però es preveu que el resident pagui amb el seu sou el 80% del cost de la residèn-

cia i que la resta sigui subvencionat. Però per la directora de la residència, la millora que suposa convertir-se en un centre col·laborador no està només en el benefici econòmic que li suposa-rà a determinats usuaris, sinó també al fet que estan obligats a mantenir unes ratios, és a dir, un número de treballa-dores per número de residents a aten-dre. Per tant, “també vol dir millorar el servei”, segons Cristina.

Per la seva part, el president de la Fun-dació i alcalde de Roda de Ter, Antoni Llach, va fer una valoració molt positi-va de la decisió que en el seu moment van prendre el patronat i la regidoria d’Acció Social, Igualtat i Ciutadania de sol·licitar ser centre col·laborador. Se-gons Llach, “permetrà que no haguem de dir que no a l’ingrés d’usuaris per motius econòmics”. La residència de Can Planoles té totes les places ple-nes, tal i com va assegurar la directora, però va afegir que es preveuen noves residències a la comarca d’Osona que s’impulsaran des de Vic i el Consell Comarcal, la qual cosa farà que “la llis-ta d’espera no sigui llarga”.

14 ~

Act

ualit


La sequera s’ha convertit en un tema candent d’actualitat. Com mostrava la fotografia del passat dia 6 d’abril, publicada a la revista Roda de Ter, les ruïnes de Sant Romà de Sau estaven completament emergides, indicant

que la reserva d’aigua era molt baixa, en concret al 12,85%. La situació va donar un tomb el passat dia 11 de maig. Des de feia gairebé un any que el riu Ter al seu pas per Roda/Les Masies no duia un nivell d’aigua tan important. A les 17:15 h. uTC el nivell assolia els 0,88 m, amb una punta de crescuda, al migdia, de 0,91 m. Si bé el total de precipitació acumulada a Roda és de només 55,3 mm (en 4 dies), capcelera amunt supera amb escreix aquesta quantitat. La nevada al Pirineu ha acumulat gruixos de neu que, per sobre de la cota 2.000 m, ultrapassa el metre de neu. A hores d’ara (15/05/08) l’embassament de Sau ha doblat la seva reserva, situant-se el 23,03%. El mes que ve publicarem informació relacionada amb les últimes pluges ja que no ens ha estat possible publicar-ho en aquesta edició.

El passat 15 de maig es va iniciar la tercera campanya de compostatge ca-solà. Afegint-se als 51 compostaires de les dues edicions anteriors, aquest any comencen 15 participants més. Per a aquests veïns i veïnes, avantatges tals com obtenir un adob natural de qua-litat i poder autogestionar-se les dei-xalles orgàniques i les restes de poda, s’afegeixen al descompte del 10% en la taxa d’escombraries. Aquesta iniciati-va de la regidoria de Medi Ambient, que ara ja està consolidada, ofereix a més a més, activitats complementàries relacionades amb el desenvolupament sostenible del municipi.

xerrada sobre jardineria sostenibleLes zones verdes del municipi es ges-tionen des de fa quatre anys amb cri-teris de sotenibilitat. Aquesta és una manera d’augmentar l’eficiència en el consum d’aigua dels nostres jardins i de fer-los, per tant, més respectuosos amb el medi ambient. utilitzar l’aigua de forma racional, o plantar espècies ben adaptades al nostre clima són les normes bàsiques. Però a més, hi ha molts altres aspectes a tenir en compte i que es van explicar en detall a tots els assistents a la xerrada que va tenir lloc el dia 22 de maig a Roda, a càrrec del Tac-Osona. Aquesta empresa, que for-ma part de l’associació Sant Tomàs, té com a finalitat oferir un lloc de treball a les persones amb discapacitat intel.lectual d’acord amb les seves capaci-tats i necessitats, i és l’encarregada dels jardins i arbres del municipi.Questions com la poda de l’arbrat dels carrers o la tria de les espècies que es planten als parcs no es realitzen doncs de forma arbitrària. Criteris de soste-nibilitat són cada dia més presents en el disseny i manteniment de les nos-tres zones ajardinades.

Quinze persones més s’han afegit al compostatge

Feia un any que el riu Ter, al seu pas per Roda, no duia un nivell d’aigua tan important

Text. Àngela López

Text. Joan Fradera. Foto: Estel Terricabras i Ocaña

Abans de tancar l’edició hem pogut publicar una imatge de la crescuda del riu Ter, del 25 de maig a les 9 del vespre.

La regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Roda de Ter vol con-tribuir a potenciar l’estalvi d’aigua, i per aquest motiu, regalarà als veïns mecanismes airejadors d’aixeta, com-prant la revista Roda de Ter d’aquest mes de maig. Els subscriptors de la revista rebran l’airejador a casa, junta-ment amb la revista.El consum d’aigua es pot disminuir amb aquests dispositius estalviadors fins al 50%. Són petits elements que es poden incorporar a les aixetes, amb

Un estalviador d’aigua de regal

una instal•lació molt senzilla i un fun-cionament que encara ho és més: bar-regen aire amb aigua, fins i tot quan la pressió és baixa, i les gotes d’aigua surten en forma de perles. Substituei-xen els filtres habituals de les aixetes i eviten la sensació de pèrdua de cabal. Cal afrontar la manca d’aigua i la se-quera d’una manera responsable, fent un consum racional i utilitzant l’aigua estrictament necessària.Recordeu que no podem llençar ni una gota aigua, tots en som responsables!

15 ~

Act

ualit

at


L’aigua, un bé escàs que va més enllà de l’estalvi

Una imatge recent del riu Ter al seu pas per Roda de Ter. Malgrat les darreres pluges, es mantindran algunes de les mesures previstes en el decret de sequera.

Text. Àngela López París. Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Roda. Foto. Àlex Sánchez

La situació actual en relació a l’aigua és de ben segur coneguda per tothom. Malgrat les darreres pluges, ja sabem que es mantindran algunes de les mesures

previstes al decret de sequera. L’aigua potable només es po-drà destinar a usos absolutament imprescindibles –o sigui, per a ús domèstic i poca cosa més- a tots els municipis de la conca Ter-Llobregat. Entre altres aspectes això afecta al reg de zones verdes i jardins; també els particulars.L’Ajuntament de Roda de Ter ja ha adoptat mesures, com són tancar les fonts públiques que no disposen de mecanis-me automàtic de tancament i fer servir de manera exclu-siva aigües freàtiques per al reg de zones verdes, com ara les piscines i per a la neteja dels carrers. El camp de futbol, està dotat de gespa artificial amb un sistema de reaprofita-ment que implica una despesa mínima d’aigua. Pel que fa a la resta d’espais verds, d’entrada, s’han aturat les feines de plantació, ja que requereixen reg, que a més, acostuma a ser important. D’altra banda, serà inevitable l’afectació d’espè-cies amb unes necessitats hídriques elevades com ara la ges-pa. Però en la majoria d’espais verds, l’afectació serà relativa, gràcies a la política dels darrers 4 anys d’utilitzar espècies adaptades al clima mediterrani i, per tant, a la manca de precipitacions. Altres actuacions importants com la creació d’una orde-nança municipal d’estalvi d’aigua, o de propostes amb me-sures específiques per a les indústries, bans informatius o el repartiment d’elements estalviadors per a les aixetes i acti-vitats educatives i de sensibilització ambiental programades per al mes de juny, ajudaran a llarg termini a incrementar l’estalvi d’aigua. Fins aquí, les mesures d’estalvi de l’adminis-tració municipal. Però aquesta vegada, es tracta d’una responsabilitat com-

partida. Necessitem modificar els nostres hàbits i assumir els canvis que estan arribant cada cop més de pressa pel que fa al clima. Ens refereim a una nova manera d’entendre la relació amb el medi, que pel que fa a l’aigua, passa no tan sols per estalviar-ne perquè “no n’hi ha”, sinó per evitar-ne el malbaratament, amb independència de la quantitat d’ai-gua emmagatzemada als embassaments. Si entenem aquest concepte, ens adonarem que amb molta menys aigua de la que ara consumim en tenim prou i de sobres.

La setmana del riu TerTothom està convidat a participar de la primera Setmana del Riu Ter. La regidoria de Medi Ambient organitza del 23 al 28 de juny tot un programa d’activitats amb la intenció d’apropar a grans i petits a l’entorn natural més emblemàtic del nostre municipi. Les activitats programades inclouen:- Exposició Patrimoni natural i cultural del Ter del 23 al 27 de juny repassarà amb fotografies i gràfics tota la conca del riu Ter, al vestíbul del Teatre Eliseu.- Xerrada El tresor del Ter, el dia 25 de juny presentarà la riquesa natural, tant del riu com de la seva ribera, també al vestíbul del Teatre Eliseu.- Tallers per al casal d’estiu els dies 25, 26 i 27 de juny amb els títols de Explica’m un conte sobre la terra i l’aigua, Com viu la senyora riera i Tallers sobre bioindicadors, que tin-dran lloc als marges del riu Ter.- Jornada de portes obertes a la depuradora municipal el dia 28 de juny entre les 10:00 i les 13:30, amb la visita gui-ada amb el suport del Consell Comarcal d’Osona i que ens portarà a descobrir com treballa la depuradora i quina im-portància té la depuració de l’aigua.El riu ens espera i vol que el coneixem!

16 ~

Act

ualit


Amb la finalitat d’afavorir la inserció laboral de les dones, la Regidoria d’Igualtat d’Oportunitats de l’Ajuntament de Roda de Ter ha posat en marxa, aquest mes de maig, el programa Clara. Es tracta d’un programa

d’orientació professional adreçat al col•lectiu de dones. Clara proposa acompa-nyar les dones, mitjançant sessions de grup i tutories individuals, en el procés per a accedir a una nova feina: des del moment en que cal plantejar-se els objectius professionals i decidir-se per una ocupació, fins el moment en que cal buscar de manera activa una nova feina.El treball a fer es desenvolupa a partir de les fases següents:motivació. Es treballa per aconseguir que cada dona afronti amb més seguretat i confiança el procés de buscar i aconseguir una nova feina. Es tracten temes com: l’autoestima, les habilitats comunicatives o la gestió del temps.orientació. Es dóna suport per tal que cada dona analitzi quin és el seu perfil professional. Al mateix temps, se l’informa sobre el mercat de treball local i els recursos que té al seu abast.Formació ocupacional. S’ofereix a les dones la possibilitat de rebre formació. L’objectiu és posar-se al dia i millorar les possibilitats d’accedir a una ocupació.Cerca de feina. S’assessora a les dones per tal que coneguin les vies i les tèc-

Programa “Clara”, un nou recurs municipal per a la dones

Un dels grups de dones del programa “Clara”, amb l’agent d’Igualtat, Rosa Roca, i la tècnica de Promoció Econòmica, Gemma Soldevila, que els va impartir una classe.

niques més habituals per a la cerca de feina.Per a participar-hi, l’únic requisit és trobar-se en situació d’atur o en una situació laboral precària (exemples: contracte de poques hores, o tempo-ral, o no estar assegurada, o tenir in-gressos molt baixos....) i tenir una dis-ponibilitat mínima de tres mesos per poder fer la formació. Les activitats es realitzen a les instal•lacions del Cen-tre de Formació d’Adults de Roda i les classes s’imparteixen els dimarts, di-mecres i dijous, en horari de matins. A dia d’avui, ja s’hi ha inscrit un total de 16 dones. Clara és un programa pro-mogut per l’Instituto de la Mujer i està finançat pel Fons Social Europeu

Si vols ser subscriptor o anunciant de la revista Roda de Ter contacta amb nosaltres al telèfon 93 854 02 30 o al carrer Ramon Martí, 42 baixos de Roda de Ter

R ĐT

Text. Rosa Roca. Agent d’Igualtat. Foto. Montse Verdaguer i Mas

17 ~

Act

ualit

at


El rodenc Josep Ribas i Sala ha ingressat a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya com a Acadèmic Numerari electe i s’ha convertit en el primer farmacèutic d’hospital que té un silló en la prestigiosa organització. L’acte

d’ingrés es va celebrar el 7 d’abril i Ribas va llegir el discurs La farmàcia hospi-talària i la gestió farmacoterapèutica a l’hospital. El discurs de contestació va anar a càrrec de l’Acadèmic Numerari Dr. Alfons del Pozo Carrascosa en el que va ressaltar els més de 30 anys de dedicació de Ribas “en una de les especialitza-cions de la farmàcia que més ha evolucionat durant els darrers anys: la farmàcia hospitalària”. Ribas ja formava part de l’Acadèmia com a membre corresponent des del 2002, però membres de l’organització van proposar el seu nomenament com a numerari quan un dels 50 sillons de l’Acadèmia va quedar vacant.Josep Ribas i Sala va néixer a Roda de Ter el 28 de setembre del 1948. Fill d’una família de constructors, es donava per fet que estudiaria arquitectura però el 1973 es va llicenciar en farmàcia per la universitat de Barcelona (uB). Quasi des d’aleshores, la seva vida professional ha estat basada en l’organització i gestió dels serveis de farmàcia i en garantir un tractament farmacològic per al pacient “eficaç, segur i eficient”. Actualment és cap de servei de farmàcia de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona però la seva trajectòria la va iniciar a l’Hospital General de Granollers, l’any 1975, i al cap de quatre anys va passar a ser cap de servei de farmàcia de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona. Quan va començar a treballar al Clínic, al servei de farmàcia hi havia un equip format per 7 persones que en l’actualitat s’ha multiplicat fins arribar als 70 professionals i s’ha convertit en una empresa dins una altra empresa. Ribas, que és doctor en farmàcia per la uB des de l’any 1997, s’ha hagut d’auto-formar en una assignatura que no existeix: la gestió de la farmàcia. Per aquest motiu, el rodenc, que acutalment viu a la Garriga, ofereix conferències arreu del món per donar a conèixer la farmàcia hospitalària, una especialitat que té com a objectius l’ús racional dels medicaments i garantir-ne la seguretat a l’hora d’ad-ministrar-los als pacients. Explica amb il·lusió que “mai m’havia pensat arribar a acadèmic” però les seves paraules es fan encara més emocionants i intenses quan parla de la seva feina: “He intentat ser feliç mentre treballo i trobar-me bé fent la feina. La farmàcia hospitalària és la gran desconeguda”.

Josep Ribas és membre numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia

Josep Ribas i Sala, en primer terme, durant el solemne acte que es va fer el 7 d’abril a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Text. Montse Verdaguer i Mas. Foto: Cedida per Montserrat Ribas.

Josep Ribas i Sala, de 59 anys, és cap del servei de farmàcia de l’Hospital Clínic de Barcelona, i es converteix en el primer farmacèutic d’hospital acadèmic numerari.

La seva vida professional ha estat basada en l’organització i gestió dels serveis de farmàcia i en garantir un tractament farmacològic per al pacient “eficaç, segur i eficient”

18 ~

Act

ualit


La regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Roda de Ter ja ho té tot apunt per començar el Casal d’Estiu Infantil 2008. Les activitats s’iniciaran dimecres 25 de juny. El casal va di-rigit a nens i nenes de 4 a 12 anys, funcionarà de dilluns a divendres, de 9 del matí a 1 del migdia i de 4 a 7 de la tarda. Per tal de conèixer les dues escoles que tenim a Roda hi haurà dos torns, el primer serà del 25 de juny a l’1 d’agost i es realitzarà al CEIP Roda de Ter i, el segon serà de l’1 al 10 de setembre i es realitzarà al CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont. Les inscripcions pel Casal de juny a juliol es poden fer del 2 al 13 de juny i pel Casal de setembre, del 2 de juny al 18 de juliol, en horari d’atenció al públic, a Can Vinyets (Plaça Major, 10). La reunió amb els pares serà dimecres 18 de juny a les 8 del vespre a la porxada de Can Planoles.

L’estiu + actiu torna a ser present per quart any consecutiu a Roda de Ter. Les regidories de Joventut, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Roda de Ter han agrupat en un fulle-tó informatiu totes les activitats programades a llarg de tot l’estiu al nostre poble. Les activitats començaran el 6 de juny i finalitzaran el dissabte, 13 de setembre. Hi trobareu xer-rades, exposicions, activitats esportives, festes dels barris, festival de patinatge, sopars, festa de la gent gran, trobada de motos, activitats a les piscines municipals, concerts, re-vetlla de Sant Joan, tallers, sardanes, cinema a la fresca, Ro-dafolk, nits fresques, recital de cançons, nit chill out, Fira del Pescador... i un seguit més d’activitats per poder gau-dir intensament de l’estiu. A l’agenda de la revista hi podeu consultar dies i hores de les activitats del juny.

El passat 18 de maig es va inaugurar l’exposició L’Esquerda, jo i la família, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus i com a celebració dels 20 anys de Museu Arqueològic l’Esquer-da. A l’exposició, que es pot visitar a l’Aula de Cultura, hi trobem 58 foto-grafies exposades per ordre crono-lògic, que van des de començaments del segle XX fins les últimes activiti-ats realitzades al jaciment. Entre elles, destaquen fotos d’excavacions de a l’Esquerda del 1916-1920, fotos anti-gues cedides pel Centre Excursionista de Roda i un seguit d’imatges que els

El Casal d’Estiu comença el dia 25 de juny

Activitats per a tots els gustos a “L’estiu + actiu”

Ja podeu visitar “L’Esquerda, jo i la família”

un any més, l’Ajuntament de Roda de Ter organitza l’Escola Esportiva d’estiu per tots aquells nens i nenes, de 6 a 14 anys, que vulguin practicar tota mena d’esports d’una forma lúdica i divertida. Es començarà el 25 de juny i es finalitzarà l’1 d’agost. L’horari de l’Escola Esportiva serà de dilluns a divendres, de 9 del matí a 1 del migdia, a la zona esportiva municipal. Les inscripcions es podran entregar a Can Vi-nyets (Plaça Major, 10) del 2 al 13 de juny, en horari d’aten-ció al públic. Per qualsevol consulta sobre l’Escola Esportiva podeu trucar al telèfon 93 850 03 93.

Escola Esportiva

rodencs han volgut plasmar de la seva relació amb el jaciment com; casaments, victòries esportives, comunions... També es pot veure una projecció d’altres imatges que amplien l’exposició, la qual estarà oberta fins el 8 de juny, els dissab-tes de 6 de la tarda a 8 del vespre i els diumenges de 12 a 2 del migdia.

Els cursets de natació d’enguany van dirigits a nens i nenes de 4 a 14 anys. Els cursos començaran el proper dimecres, 25 de juny i finalitzaran el divendres, 25 de juliol. Hi haurà dos grups: el de domini i natació esportiva que es realitzarà amb el següent horari de 2/4 de 10 a 1/4 d’11 del matí, i el d’aprendre a nadar amb l’horari de 1/4 d’11 a les 11 del matí. Les inscripcions es podran fer a Can Vinyets (Plaça Major, 10) amb horari d’atenció al públic, del 2 al 13 de juny. Per qualsevol consulta podeu trucar al telèfon 93 850 03 93, al pavelló municipal d’esports.

Curs de natació

19 ~

Act

ualit

at


El passat 24 de maig l’Escola Intermunicipal de Música El Faristol va orga-nitzar Juguem amb la Música!, activitat de participació familiar adreçada a nens i nenes de 2 a 4 anys conjuntament amb els seus pares i mares. El

taller va ser impartit per Anna Quílez, reconeguda pedagoga i professora de rít-mica Dalcroze amb una gran experiència en aquest camp.En una activitat d’aquestes característiques la participació dels pares i mares és

Taller familiar de música i moviment, a l’Escola de Música

L’ activitat “Juguem amb la música” estava adreçada a nens i nenes de 2 a 4 anys.

Text. Montse Gabarrós. Escola de Música El Farsitol.

molt important i suposa sempre rea-litzar una experiència conjunta molt gratificant. un bon nombre de famíli-es de Roda de Ter es van trobar en un espai lúdic de comunicació i interac-ció nou, un moment especial d’atenció i dedicació als seus fills.

Des de l’Escola considerem que la mú-sica té un paper molt important en el desenvolupament dels infants: diver-sos estudis en els camps de l’educació, la psicologia i la música han demos-trat que l’aprenentatge en la infante-sa d’una disciplina artística com és la música, millora el desenvolupament intel•lectual, auditiu-sensorial, d’ex-pressió parlada i motriu del nen.

A les classes que s’imparteixen durant el curs a l’Escola de Música els nens i nenes continuen fent un treball d’inte-riorització de la música que cada vega-da esdevé més conscient, a mesura que el seu nivell de desenvolupament i la seva maduresa ho permeten. Tanma-teix, es continuen potenciant molts as-pectes de la seva persona, cosa que els prepara també per als seus aprenen-tatges futurs: sensibilitat, memòria, capacitat d’atenció i de concentració, socialització, lateralitat,...

una tasca apassionant que els do-cents de l’Escola portem a terme amb il•lusió.

20 ~

Act

ualit


El caçador de paraules, Roger de Gràcia, a la biblioteca de Roda

Més de 50 persones van assistir a la xerrada que va oferir Roger de Gràcia, en un acte organitzat per la xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

“Vinc a caçar una paraula. Com us dieu la gent que viviu en aquest poble?” Amb aquesta pregunta el famós caçador de paraules de TV3, Roger de Gràcia, va en-cetar la conferència que va fer el passat 22 de maig a la Sala Polivalent de la Bibli-oteca Bac de Roda. Roger de Gràcia va explicar d’una forma planera i divertida la trajectòria de les dues temporades del programa Caçadors de paraules. Davant d’un auditori de més de 50 persones, el presentador va posar exemples de com la llengua evoluciona i canvia al llarg de la història. Per exemple, expressions com “tirar la basura” o “anar per la cera” actualment ja s’han substituït per les paraules correctes en català i els mitjans de comunicació públics hi han jugat un paper

Text. Redacció RĐT. Foto: Estel Terricabras i Ocaña

important. Amb les seves explicacions va fer adonar al públic com hi ha pa-raules que canvien de significat segons el context o la regió. També va expli-car d’on venen paraules com sandvitx, biquini o perquè als catalans ens diuen “polacos”. Va acabar la xerrada deixant amb interrogant si tornarà una tercera temporada de Caçadors de paraules.

El saxofonista rodenc Pep Poblet ofe-rirà un concert a duet el 21 de juny, a les 10 de la nit, al marge esquerra del Passeig del Ter de Roda. El passat 24 de maig, Pep Poblet i la seva banda van presentar a l’Auditori de Barcelona el seu disc 3, de composició pròpia junta-ment amb Xevi Ibañez. El saxofonista va oferir un concert dinàmic i de gran qualitat on també es van interpretar temes dels seus anteriors discos Viat-ges i Blau. Pep Poblet també ha estat notícia aquests dies perquè ha estat un dels candidats a osonenc de l’any, un acte organitzat pel bisetminari El 9 Nou, aquest any que celebren el 30è aniversari.

A Catalunya, no hi ha una tendència clara de disminució de pluges a mesu-ra que passen els anys. Aquesta és una de les conclusions del treball de recer-ca Precipitacions a Catalunya. Plou menys? Canvi climàtic? de l’alumne de 2on de Batxillerat de l’IES Miquel Martí i Pol Núria Morató. L’estudiant ha utilitzat dades extretes de l’obser-vatori Fabra de Barcelona del 1914 al 2004 i de l’observatori del carrer Ra-mon Martí, 43 de Roda. Segons el tre-ball, la precipitació actual està dins la normalitat amb una mitjana anual de precipitació de 739,5 l/m2 a Osona. Segons les gràfiques, hi ha cicles de cinc o sis anys de més o menys pluja.

Pep Poblet actua a Roda el dia 21

Plou dins la normalitat

Berrocal guanya un altre premi

La rodenca Carla Berrocal va guanyar el mes passat el premi Antoni Pous que convoca l’IES Jaume Callís de Vic, amb el poema Mira, ja surt el Sol amb una dotació de 210 euros.Amb només 17 anys, Carla Berrocal ha guanyat diversos premis relacio-nats amb la poesia. El primer premi el va guanyar amb només 6 anys. Parti-cipa anualment als premis literaris de Calldetenes, on ha estat premiada un munt de vegades. un altre dels premis més recent que ha guanyat va ser a Santa Eulàlia de Riuprimer.El poema Mira, ja surt el Sol està ex-posat al bar Desdelafinestra, de la pla-ça Major de Roda de Ter.

21 ~

Act

ualit

at


El programa Cafè i Sardanes de Ràdio Roda (107.6 FM) ha fet història amb una iniciativa pionera que va comptar amb el recolzament dels amants de les sar-danes. El diumenge 18 de maig, el programa presentat per Josep Verdaguer i Freixas es va fer en directe i obert al públic, des de la Porxada de Can Planoles, amb una retransmissió especial de les 9 del matí a les 12 del migdia. Van ser tres hores de programa que van comptar amb la col·laboració especial d’Àngel Capdeferro. Més de 60 oients fidels al programa i grans amants de les sardanes van acostar-se fins a la Porxada per gaudir i ballar les sardanes presentades per en Josep i l’Àngel. Durant les 3 hores es van sortejar i regalar un total de 25 pre-

Èxit de “Cafè i Sardanes”, obert al públic, des de la Porxada

Més de 50 persones van assistir a la Porxada per ballar les sardanes proposades per Verdaguer i Capdeferro.

Text i foto. Revista RDT

mis entre els més de 60 oients que van participar en els diversos concursos ja sigui a través del telèfon o els matei-xos assistents a la Porxada. Durant el programa especial, es va comptar amb la presència de diferents components d’agrupacions sardanistes de Tona, Taradell, Torelló, Manlleu, Vic, Ripoll i Roda de Ter, a més de l’Alcalde de Roda, Antoni Llach, i la regidora de Cultura, Joventut i Mitjans de Comu-nicació, Francesca Costa.El programa també va servir per fer una valoració de la salut actual de la sardana. La majoria de components de les agrupacions assistents van coinci-dir en afirmar que des de l’administra-ció pública s’ha d’impulsar i potenciar més la sardana i també van expressar la seva preocupació pel fet que el jo-vent no s’interessa per aquesta tradició tan nostrada. Josep Verdaguer destaca el fet que “no s’havia vist mai que un programa de ràdio tingués més de 60 persones ballant sardanes en directe” i vol agrair a les cases comercials els premis que van aportar.

pResenTaCIÓ DeL nou ReDIssenY De La ReVIsTa RDT

El passat 29 de març va tenir lloc l’ac-te de presentació del nou redisseny de la revista Roda de Ter. Es va comptar amb l’assistència de la periodista Rosa M. Sanjaume, cap de protocol i comu-nicació de l’Ajuntament de Vic, i amb una gran experiència en la premsa lo-cal i comarcal. Sanjaume va parlar del paper actual de la premsa local i va fer un repàs a les diverses revistes i butlle-tins existents actualment a Catalunya. Va destacar el fet que a Roda es comp-ti amb dos mitjans de comunicació, com són una emissora de ràdio i una revista de caire municipal. Sanjaume va destacar el nou disseny, tenint en compte que “la revista ha de competir al quiosc amb altres publicacions” i va explicar que hi ha un percentatge molt

petit de revistes que tinguin periodicitat mensual ja que la majoria que existei-xen actualment a nivell local es publiquen cada dos o tres mesos. L’acte va estar presidit per l’Alcalde de Roda, Antoni Llach, i també va comptar amb l’assistèn-cia de la regidora de Mitjans de Comunicació, Francesca Costa.

22 ~

Act

ualit


El 7 i 8 de juny el barri Sant Sebastià estarà de festa. Els actes començaran dissabte, 7 de juny, a 2/4 de 9 del vespre amb el tradicional sopar i el ball de fes-ta amb el grup Cafè Trio. El diumenge els més matiners poden apuntar-se a la 2ona Caminada Popular Camí dels Pous, on hi haurà avituallament i un obsequi, a l’arribada els esperarà una xocolatada popular. També hi haurà instal•lats uns inflables a la pista del barri. A les 12 del migdia, la festa de l’escuma i, a les 4 de la tarda, jocs de taula, domino i botifarra. Seguida-ment, havaneres amb el grup La Ta-berna de Sant Feliu.Durant tota la festa hi haurà servei de bar i es vendran butlletes per el sorteig de diferents electrodomèstics, les quals també es poden comprar a comerços de Roda al preu de 2 euros. El sorteig es realitzarà el dia 9 de juny i la but-lleta guanyadora ha de coincidir amb les tres últimes xifres del sorteig de l’ ONCE. En cas de pluja o mal temps, tots els actes es faran a la Carpa.

El barri de la Prada va celebra la seva festa el diumenge 18 de maig. La festa va començar amb una despertada general a càrrec del Grallers de Roda de Ter. A continuació, es va fer una xocolatada popular i es van començar a muntar els inflables per als més petits. A mig matí, van arribar dos cavalls i un carruatge i els nens i nenes podien pujar-hi i anar-hi a fer un passeig. En previsió que podia ploure, el vermut i el dinar popular es van traslladar a la Carpa. Els comensals van menjar fideuà, botifarra amb pilotilles i gelat. Després del dinar, hi va haver música i ball a càrrec del músic Isidre Arau. També es van rifar diferents paneres confeccionades amb material cedit pels mateixos veïns del barri.

Festes barri Sant Sebastià

Grallers, cavalls, fideuà i ball a la festa del barri de la Prada

La Revista Roda de Ter convoca Concurs de Portades

Extra de Festa Major Revista RDT

1. La fotografia guanyadora serà la portada del número extraordina-ri de festa major de la revista Roda de Ter, que es publicarà el mes de setembre del 2008.2. S’hi poden presentar fotografies relacionades amb el poble de Roda de Ter (paisatges, festes majors, llocs concrets...). Han de ser fotografies inèdites i que no hagin estat premiades en cap altra convo-catòria ni en cap altre concurs pendent de veredicte.3. Les fotografies han d’estar fetes per persones nascudes o residents a la comarca d’Osona. Els originals s’han de presentar en blanc i negre i les mides són: 20 cm d’amplada i 17 cm d’alçada, muntades sobre un suport rígid.4. Cada participant podrà concursar amb un màxim de tres fotogra-fies, les quals s’han de presentar amb paper fotogràfic al tamany indi-cat. Al guanyador se li demanarà que entregui la fotografia en suport digital a resolució 300 ppp. 5. Les obres aniran identificades amb un títol i el nom de l’autor ( les

dades personals del participant com nom, cognoms, adreça, telèfon i edat de l’autor) al darrera de cadascuna. 6. Els originals s’han de presentar personalment a la redacció de la Revista Roda de Ter (C.Ramon Martí, 42 bx – 08510 Roda de Ter, telèfon 93 854 02 30) o per correu postal a les oficines municipals de l’Ajuntament de Roda de Ter (Plaça Major, 4 – 08510 Roda de Ter). Les obres també podran ser trameses a ports pagats, a la mateixa adre-ça de les oficines municipals. Els seus autors s’hauran de fer responsa-bles de la reexpedició de les obres.7. El termini d’admissió es tancarà el dilluns 30 de juny de 2008, a les 3 de la tarda.8. Els autors de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans que no es faci públic el veredicte del jurat.

Per consultar les bases íntegres del concurs, podeu consultar la pàgina web de l’Ajuntament de Roda de Ter: www.rodadeter.cat.

23 ~

Act

ualit

at


La 5a Festa del Comerç de Roda de Ter, organitzada per l’Associació Roda de Comerciants el 17 de maig, va tenir la pluja com a convidada però tots els actes es van poder celebrar igualment, traslladats a la Carpa. L’acte que va pa-tir més les conseqüències meteorolò-giques va ser la trobada de motos Cus-toms que es va fer al matí. A causa de la pluja, alguns dels incrits van decidir no participar a la trobada. A la tarda, la pluja va persistir i totes les activitats es van traslladar a la Carpa: el trialsin, als inflables i el concurs de playbacks. Des de l’organització, s’ha destacat l’alta qualitat dels participants al concurs de playbacks entre els que va destacar la interpretació de l’eurovisiu Chikilicu-atre amb el tema Baila el Chiki-chiki.

La pluja fa traslladar la Festa del Comerç a la Carpa

Amb el lema Deute extern, deute etern, el grup de 3r món va organitzar la segona Setmana Solidària i del Comerç Just, que s’ha celebrat des del dia 12 fins al 18 de maig. L’objectiu era comprendre i donar a conèixer

alguns dels mecanismes de l’economia mundial com a generadora de grans dese-quilibris i desigualtats entre els països. El deute extern és el diner que els països del Sud deuen als bancs, als països del Nord i a les Institucions Financeres Mul-tilaterals (FMI, BM i Bancs Regionals de Desenvolupament) com a conseqüència dels préstecs que els seus governs varen rebre en el passat i als quals no poden fer front en l’actualitat. Per molts països empobrits, el pagament del deute provoca la impossibilitat d’invertir en serveis bàsics, com la seguretat alimentària, la pota-bilització de l’aigua, la salut, l’habitatge, l’educació, les infraestructures... Els que van encetar les activitats van ser els alumnes de 5è i 6è de primària del

Setmana de la Solidaritat a RodaCEIP Mare de Déu del Sòl del Pont i del CEIP Roda. L’activitat que es va realitzar a l’aula de cultura començava amb una presentació de les diferències entre els països rics i pobres, a conti-nuació es feia un joc de simulació que ajudava a comprendre la dinàmica i funcionament del deute extern a nivell mundial, es visitava l’exposició seguint un petit qüestionari i per concloure es feia valoració. Va tenir molt bona aco-llida i van participar-hi molt activa-ment alumnes i professors. També van visitar i treballar entorn de l’exposició els alumnes de l’Escola d’Adults.El dijous Dani Gómez de l’Observatori del Deute Extern va guiar el vídeofò-rum que presentava el cas d’un país Argentina i a partir d’aquí va explicar els elements bàsics per comprendre la realitat del deute extern. El diumenge es va fer la caminada soli-dària que va acabar a la Plaça Major on els participants completaven un mapa que mostrava l’endeutament de molts països. Aquest mateix dia es celebrava la festa del comerç just i Roda també s’hi va afegir amb parades amb pro-ductes d’alimentació i d’artesania.

Text i foto. Grup 3r món

24 ~

Act

ualit


La Festa de les Cases Noves, que es va fer l’1 de maig, va ser curta però inten-sa. Des de bon matí, els veïns van as-sistir a la xocolatada popular amb una temperatura de primava, on va brillar el sol, i la pluja, aquest any, no va fer acte de presència. Tot va sortir rodat tal i com estava previst per la Comis-sió de Festes i el veïnat va seguir des del primer a l’últim acte. Cal destacar l’actuació de la Coral de Rocaprevera a la missa i que l’Homenatge a la Velle-sa arribava a la seva 26a edició. Com cada any, l’orquestra Montgrins també va ser present a la Cases Noves amb concert, audició de sardanes i ball. A la tarda, el parc de les Cases Noves es va omplir durant l’audició de sardanes, també amb la cobla Marinada. El ball es va fer a la Carpa.

Festa de les Cases Noves, curta però intensaText i fotos. Montse Verdaguer i Mas

Els dies 10 i 11 de maig es celebrà el XXI Aplec de Sant Salvador d’Horta, l’ermita de la colònia de Còdol-Dret, a les Masies de Roda. Aquest any, però, les esperades pluges van fer que es suspengués la II Caminada Capvespre que recorria els boscos de Còdol-Dret. I el diumenge, els actes i el dinar, amb unes 100 persones d’assistència, es van haver de celebrar al local del Te-nis Manlleu. Després dels jocs per a la quitxalla, es va celebrar el I Homenat-ge a la Vellesa de les Masies de Roda.

XXII Aplec de Sant Salvador d’HortaText i foto. Raquel Castellà

Els homenatjats van ser: Carme Autet, Rosa Montmany, Francesc Ribas i Ramo-na Montmany. A la tarda es va celebrar una missa a l’ermita de Sant Salvador d’Horta i es va retre homenatge al monòlit de Josep Maria Castellà, restaurador de l’ermita ara fa 21 anys i un dels impulsors de l’Aplec. Aquest any els Amics de Sant Salvador van obsequiar amb unes ampolles de cava que van etiquetar amb una imatge de la ja desapareguda colònia industrial. El que més va cridar l’atenció va ser la creació de les xapes del cava, ja que eren una còpia d’una moneda de l’antiga cooperativa de la colònia de Còdol-Dret.

25 ~

Act

ualit

at


El diumenge 4 de maig, els quin-tos de Lleva del 54 de Roda de Ter i les Masies de Roda van

celebrar la seva trobada anual, aquest any un xic especial ja que a més de fer 75 anys en fa 30 que es troben de ma-nera interrompuda. Es van reunir 15 quintos i les seves parelles i els actes van començar amb una missa a la par-ròquia de Sant Pere de Roda, recor-dant els companys que els han deixat aquest any. Després van fer l’ofrena floral a la Mare de Déu del Sòl del Pont i abans de dinar es van traslladar al marge esquerra del riu Ter per fer-se la foto de record.

Aquest any, el dinar el van fer a la Fon-da urgell, tornant el lloc d’orígen, on fa 54 anys van reunir-se per acomiadar-se del poble de Roda per anar a servir a la pàtria. Després del dinar, van fer un petit homenatge a la Margarida ur-gell, la propietària de la Fonda i a totes les parelles se’ls va entregar un llibret

La regidoria d’Acció Social, Igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament de Roda de Ter organitza la 4a Setmana de la Gent Gran. Entre els diversos actes previs-tos i que podeu consultar a l’agenda cultural de la pàgina 3, s’hi inclouen una xerrada amb el títol Menjar bé per a mantenir la salut, el dia 9 de juny, i un concert de música a càrrec del Trio Partitura, el dia 13. L’acte de les No-ces d’Or està previst pel dissabte, 14 de juny. La Setmana de la Gent Gran acaba el dia 15, amb l’Homentatge a la Vellesa, que aquest any arriba a la 24a edició i amb el que s’homenatja a 12 padrins/es d’honor que aquest any ce-lebren els 90 anys.

El grup de teatre Arrels de Roda de Ter va ser l’encarregat d’encetar la Mostra de teatre Amateur que ha organitzat per primera vegada l’Ajuntament de Calldetenes. Els Arrels van represen-tar la coneguda comèdia d’embolics No et vesteixis per sopar, adaptada sota la direcció de Ramon Nogué i Ramon Subirana, amb una assistència de 150 persones. És la primera vegada que el grup representava aquesta obra des-prés de la mort de Subirana i li van re-tre un emotiu homenatge al finalitzar la representació. La Mostra de Teatre Amateur de Calldetenes finalitzarà el 2 de juny i hauran passat pel nou Au-ditori-Teatre 5 grups osonencs.

Arrels enceta la mostra de teatre a Calldetenes

Boixet Roda i la 13a trobada de puntaires

Com ja és tradició, el carrer Bac de Roda de Ter, quedarà ple de coixins, boixets i puntes, el proper 29 de juny de 10 del matí a 1 del migdia. Tal i com ha explicat Milagros ureña, responsa-ble de l’entitat organitzadora, Boixet Roda, està prevista l’assistència de més de 300 persones. Com cada any, s’ha hagut d’obrir una llista d’espera perquè les places són limitades. La jor-nada començarà amb un esmorzar i al migdia, s’entregarà un obsequi a tots els participants. La trobada de puntai-res a Roda de Ter arriba a les seva 13a edició i ja s’ha convertit en una tradi-ció que se celebra l’últim diumenge del mes de juny.

La Lleva del 54 celebra 30 anys

Quarta Setmana de la Gent Gran a Roda de Ter

editat per a l’ocasió, on a més de recordar totes les trobades hi ha fotografies del dia que van marxar a fer la mili. Abans d’acomiadar-se, van acordar tornar-se a retrobar l’any vinent.

Text i foto. Pere Serra

26 ~

Act

ualit


Tal i com vam anunciar a la revista Roda de Ter del mes d’abril, publi-quem la resta de fotografies que vam realitzar durant els actes que es van portar a terme el passat Sant Jordi a Roda de Ter. La primera foto que

podeu veure és l’actuació de Pepa Lavilla, que la vam poder veure el 25 d’abril a la Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda amb la representació Contes de la Rodoreda. L’actriu ens va representar tres personatges diferents convidant a l’es-pectador a gaudir dels sentiments i emocions que caracteritzen els personatges femenins, creats per Mercè Rodoreda. una altra fotografia correspon al taller d’art floral japonès que es va realitzar el 26 d’abril Fem Ikebanes, amb un gran éxit de participació. Les següents fotografies ens plasmen el concert del grup tarra-goní Txala i el recital de poesia que es va fer tot seguit. També us oferim imatges

Àlbum de fotos del Sant Jordi 2008

de l’intercanvi de llibres dels escolars que es va fer al passeig del Ter, el ma-teix dia de Sant Jordi. El 27 d’abril, a la plaça Major, la Fira de l’intercanvi del llibre estava oberta a tothom. També hi va haver l’exposició Els avis i els nens parlem dels jocs, organitzada per la Residència de Can Planoles i el CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont, a l’Aula de Cultura. I el taller de pans del món organitzat per l’Esquerda..

Text. Redacció RĐT. Fotos. M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Estel Terricabras i Montse Verdaguer.

27 ~

Act

ualit

at


28 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


Text. Maria Ocaña i Subirana. Fotos. Oriol Clavell i Maria Ocaña

Les fabuloses històries de l’Esquerda amb Floduc el Bufó, una nova activitat al jaciment

Petits i grans es van arribar fins el jaciment de l’Esquerda per escoltar les fabuloses històries explicades per Floduc el Bufó.

El passat 26 d’abril es va presentar aquesta nova activitat al Jaciment Ar-queològic de l’Esquerda, que a partir d’ara s’oferirà com una més de les visites concertades i els tallers que organitza el Museu de l’Esquerda per

apropar el públic al jaciment. Es tracta de Les fabuloses històries de l’Esquerda, explicades per Floduc, el Bufó. L’activitat s’adreça especialment al públic familiar i és una visita molt especial, conduïda per un personatge una mica entremaliat que explica les fabuloses històries de l’Esquerda, perquè la història de l’Esquerda no té res de faula, és història, però a l’Esquerda hi han passat tantes coses, i hi ha

viscut tanta gent que la seva història és realment interessant.Qui és el personatge que hem creat per explicar tot això? És en Floduc, un bufó que entretenia les corts dels no-bles i dels senyors feudals. A l’Esquer-da no n’hi devia pas haver, però hem imaginat que el personatge devia ser una mica tafaner i voltava per tot ar-reu, per la qual cosa sabia moltes coses de l’Esquerda. El bufó Floduc és inter-pretat per l’actriu Pepa Lavilla. El nom del personatge l’hem triat a partir dels noms de persona que apareixen en la documentació medieval que s’ha con-servat en diferents arxius i que parla de Roda. Així doncs, si esteu disposats a escoltar, Floduc us explicarà tot el que sap d’aquest lloc i dels personat-ges que hi ha conegut. Per concertar aquesta visita cal adreçar-se al Museu Arqueològic de l’Esquerda, situat al carrer Bac de Roda, 6, trucar al telèfon: 93 854 02 71 o a l’adreça electrònica: [email protected] Sant Jordi, a l’Esquerda també es va organitzar un taller de pa amb el nom Pans del Món, amb la col·laboració del rodenc Jaume Cebrià i la Florence Goly Loukou. Les fotos les podeu veu-re a la pàgina 27.

Per commemorar el 18 de maig, que és el Dia Internacional dels Museus, a més de la inauguració de l’exposició L’Esquerda, jo i la família, també es tria una peça molt representativa del museu. Enguany hem triat una joia de veritat, una turme-llera ibèrica (un braçalet per posar al turmell). Es tracta d’una braçalet de fil de coure per al turmell, en molt bon estat de conservació, de mides 88 x 58 x 2 mm, feta amb la tècnica de fosa i repujat, i amb el número d’inventari 602/42. L’acabat és un senzill entrellaçat amb dos nusos de tres espires cadascun. La seva forma és irregular per bé que en origen devia tenir forma circular per tal que s’adaptés bé al turmell. Fou localitzada durant l’excavació del carrer principal (orientat de nord a sud) del poblat ibèric de l’Esquerda, en un estrat que correspon als nivells de destrucció de la fortalesa ibèrica, esdevinguda a finals del segle III aC, inicis del segle II aC. En el mateix context s’hi localitzà armament i altres peces orna-mentals de gran interès com un penjoll fet amb un ullal d’ós. És un exemple de l’ornamentació que utilitzaven els homes i les dones en època ibèrica.

La joia del museu: una turmellera

29 ~

Mem

òri

a hi

stò

rica


Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Antoni Sanglas i Montse Verdaguer

Una exposició perquè la història més recent de Roda no es perdi

L’acte d’inauguració va tenir lloc el divendres, 9 de maig, a dos quarts de 9 del vespre.

“Mira, és la tieta Dolores. I aquesta altra és la mare. Però la teva iaia no la sabem veure. Ho haurem de demanar a algú”. Comentaris com aquests es podien sentir mentre es visitava l’exposició Recuperem la memòria històrica de Roda que per segon any consecutiu ha portat a terme el grup del Taller de Fotografia Històrica, amb la col·laboració de les regidories d’Acció Social, Igualtat i Ciutadania i Cul-tura de l’Ajuntament de Roda de Ter. un seguit de fotografies exposades a la Bi-blioteca Bac de Roda i que ens transportaven al passat, amb personatges de casa nostra, alguns dels quals ara ja ens costa identificar. Per això és tan important la feina de recuperar, informar i arxivar que fan el grup del Taller de Fotografia

Històrica perquè molts dels protago-nistes de les fotografies exposades ja no són entre nosaltres. “Si analitzem bé les fotografies podríem extreure moltes conclusions” explica Joan Prat, membre del taller, “és un material molt valuós. Val la pena tenir-ho arxivat” però reconeix que és una feina labo-riosa: “la gent del taller ens emportem els deures a casa. Ens emportem les fo-tografies i es tracta de trobar gent del poble que ens aportin informació de cadascuna”. “Gràcies a l’exposició ens donem compte que Roda ha tingut en tots els àmbits gent que ha destacat moltíssim”, afegeix. Durant les dues edicions que ja s’han fet del taller, els seus membres han trobat diverses fo-tografies i documents inèdits. Prat en destaca, per exemple, les 800 fotogra-fies recuperades del fotògraf Francis-co Ribas Guiu, o les 300 de l’arxiu del pare del mateix Joan Prat, o les de la família Orra, que encara no es van po-der informar i s’han reservat per a una tercera exposició. Fins i tot han trobat partitures de sardanes. Des de l’Ajuntament de Roda de Ter s’està treballant perquè a la Bibliote-ca Bac de Roda hi hagi un arxiu amb fotografies antigues per consultar el nostre passat més recent. Durant la in-auguració de l’exposició, el 9 de maig, l’Alcalde de Roda, Antoni Llach, ja ho va dir: “A Roda no venim del no res. Hi ha una història molt important que va sortint a la llum. Aquesta exposició és com un intercanvi generacional per-què hi ha molta gent que no ho coneix i és una manera de posar-ho a l’abast de tota la població”. I va assegurar que a la bibliotreca hi ha d’haver aquest ar-xiu digitalitzat “perquè això faci que la nostra història no es perdi”. Perquè tal i com va recordar Joan Prat en parau-les del periodista rodenc Esteve Bus-quets i Molas, en un article al Roda de Ter de l’any 1961: “De Roda s’ha escrit molt però també molt poc. Sabem co-ses però n’ignorem encara més”.L’exposició de la Recuperació de la Memòria Històrica es va poder visitar fins el 25 de maig.

30 ~

Sal

utRevista Roda de Ter / Maig 2008

L’asma és una malaltia respiratòria crònica de base inflamatòria en la que exer-ceixen un paper assenyalat determinades cèl•lules i mediadors. Les persones as-màtiques són sensibles a múltiples estímuls irritants i presenten, generalment, un major o menor grau d’obstrucció del flux aeri reversible espontàniament o amb tractament. A l’asma existeixen una sèrie de factors desencadenants que provo-quen exacerbacions, sigui actuant sobre la inflamació o provocant la constricció dels bronquis, però que no són els causants de l’asma. Els factors desencadenants de l’asma poden ser directes o indirectes. Entre els factors desencadenants direc-tes hi ha les infeccions respiratòries d’origen víric i l’exposició a irritants volàtils (fum del tabac o de les fogueres, aerosols, compostos orgànics volàtils (vernissos, etc.), emissions industrials o les derivades del tràfic.

Dins dels factors desencadenants indirectes hi ha la contaminació atmosfèrica, l’exercici físic (probablement el factor desencadenant de crisis d’asma breus més freqüent), les emocions, alguns medicaments (aspirina, antiinflamatoris, etc.) i determinats aliments, colorants i conservants. Dintre de les causes que originen l’asma s’han descrit alguns factors genètics que predisposen a desenvolupar atò-pia (capacitat per produir quantitats anormals d’uns determinats anticossos en resposta a alguns agents que poden provocar al•lèrgia) i/o una resposta inflama-tòria (hiperreactivitat bronquial o excés de reactivitat en els bronquis) davant de diversos factors desencadenants. L’asma constitueix una de les malalties cròni-ques més freqüents arreu del món. És més usual en els nens que en els adults, de manera que a l’Estat Espanyol, les xifres globals estarien als voltants del 10% i el 5% respectivament. L’asma és més freqüent en nens que en nenes, tot i que això s’inverteix a l’edat adulta, essent llavors més freqüent a les dones.

Les manifestacions clíniques més freqüents són la presència de sibilàncies (xiu-lets al pit), sensació d’ofec, opressió al tòrax i tos, que cursen de manera inter-mitent però amb predomini nocturn o de matinada i són desencadenades per diversos estímuls (infeccions, exercici físic, etc.). Els canvis estacionals i els an-tecedents familiars d’atòpia tenen influència sobre els malalts asmàtics. En mol-tes ocasions pot acompanyar-se de rinitis (inflamació de la mucosa nasal que

Asma bronquial

L’asma constitueix una de les malalties cròniques més freqüents arreu del món. És més usual en els nens que en els adults.

Text. Joan Deniel i Rosanas. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

produeix picor, esternuts, secrecions i obstrucció nasals). Durant els episodis aguts d’asma els símptomes són molt evidents, i predomina la dificultat respiratòria i l’expectoració mucosa tenaç. L’asma és una malaltia crònica que amb els tractaments actuals es pot controlar satisfactòriament, sense que es produeixi habituació ni addicció als medicaments antiasmàtics.

La pReGunTa

L’exercici és eficaç a la fatiga associ-ada al càncer.La pràctica d’exercici ajuda a les per-sones amb fatiga produïda pel càncer, segons l’anàlisi de 28 estudis relaci-onats amb el càncer, publicat a The Cochrane Library.

Què és el pus?El pus és un exsudat patològic de consistència líquida, d’aspecte tèrbol i opac, produït com a conseqüència d’una inflamació aguda o crònica. Té en suspensió glòbuls de pus (piòcits), leucòcits (glòbuls blancs) més o menys degenerats, cèl•lules dels teixits veïns, partícules de greix, àcids grassos i, en molts casos, microorganismes.

31 ~

Crò

nica

de

la r

esid

ènci

a


Es varen haver de separar ara fa un any. Feia més de cinquanta anys que estaven junts i de sobte va apa-rèixer la pitjor de les malalties, la que roba, primer els

records, els costums i, de mica en mica, tot el que ha estat la teva vida, l’Alzheimer.

La que a poc a poc s’emporta tot el que ha estat important per a un mateix, totes les capacitats, les de fer i les de ser i que converteix a una persona en un ésser estrany, que a poc a poc va esborrant el nom, de reconèixer els rostres de les persones a qui ha estimat, convertint-se al mateix temps, per aquestes persones, en algú molt diferent, que van as-sistint impotents al seu declivi i al seu deteriorament físic i funcional.

És per això que al final a ell no va quedar-li cap més remei de portar-la a la residència. Recordo bé el dia que va marxar plorant, deixant-la a la seva habitació, dient-nos que aquell era el dia més trist de la seva vida. Cada dia però, ha vingut a veure-la i a passar la tarda amb ella, mai ha faltat a la seva cita, la treu a passejar, intenta parlar-hi, l’estima. Però ella no el vol veure, no li parla, no li agrada que la toqui, a voltes el rebutja.

Ha hagut d’anar-se acostumant a veure com ella li ha deixat de fer cas, a com l’aparta i busca a una cuidadora per dir-li que aquell home la molesta.

Fa poc va ser Sant Jordi, i ell va venir com cada dia, però aquell dia va aparèixer amb una rosa i un poema, amb la il•lusió que per un moment, només per un moment, ella el tornés a mirar una mica com abans. Però tampoc no va poder ser, ella ni tan sols se’l va mirar i a mi se’m trencava el cor quan el veia a ell, amb la rosa a la mà esperant un moment que no va arribar mai.

Una història del dia de Sant JordiText i foto. M. Carme Balmes. Residència de Can Planoles.

32 ~

Co

mp

rem

a R

od

aRevista Roda de Ter / Maig 2008

El negoci de Can Galledes (nom que no se sap ben bé d’on va sortir) va co-mençar amb Pere Crous, en “Perico Galledes”, el besavi de la Mireia So-lerdelcoll que és l’actual responsable de la botiga. En “Perico Galledes” feia de marxant pels pobles de la rodalia i les cases de pagès. Sempre amb un mocador de farcell a l’esquena, porta-va a la gent el que li demanaven: des d’una camisa a un mocador. El 1931 es va iniciar l’activitat a la botiga del carrer Verge del Sòl del Pont, 41. Allà va continuar amb en Joan, el seu fill i sobretot, la Maria Serratosa. Aquests varen tenir a la Carme i, quan aquesta es va casar, van obrir la botiga al carrer

Bac. Poc després de néixer la Mireia, es va deixar la botiga de “l’altra banda” i es va reunir tota la família al carrer Bac. Durant molts anys, l’han portada la Carme i en Ramon (en Galledes). Aquest últim, ha continuat les tasques de marxant però amb cotxe, tant per Folgueroles com per Calldetenes, a més de totes les tasques de muntar i penjar cortines i tendalls. Quan la Mi-reia va acabar la carrera (de Prehistò-ria, Història Antiga i Arqueologia) va decidir quedar-se a la botiga. Això va suposar una divisió del negoci: al nú-mero 20, la Carme i en Ramon amb la roba de la llar; i la Mireia, al número 17 amb la roba de vestir. El canvi important va arribar el 28 de desembre del 1998, quan sobtadament, a les 9 del matí, es va ensorrar la botiga del número 17. La Mireia diu “encara em tremola tot el cos quan hi penso però per sort ningú no va prendre mal i gràcies a l’ajuda de molta gent varem tirar endavant. De fet ara tenim una botiga ben nova”. El 2007 també va ser un any de canvis, en Ramon ja s’ha-via jubliat i ara li tocava a la Carme, després de més de 40 anys darrera el

Can Galledes, guardonat pels 75 anys de trajectòria del negoci

Nom del comerçCan GalledesNom de la persona responsableMireia Solerdelcoll i CrousAdreçaC. Bac, 17Any d’inauguració1931Què comercialitzenRoba: des del mitjó, camises, pantalons, roba interior, pijames, tovalloles, nòrdics, cortines i tendalls.

Text i foto. Estel Terricabras i Ocaña.

taulell. Aquest mateix any la Cambra de Comerç de Barcelona va atorgar el guardó de 75 anys de trajectòria del negoci familiar (4 generacions). “Va ser molt emocionant poder premiar així a la mare després de tants anys i just quan es jubliava. Però era un pre-mi per tota la família”, acaba explicant la Mireia Solerdelcoll.

eL QÜesTIonaRI I si et toqués la loteria...?Desapareixo! El primer que faig és un viatge de la volta el món durant dos mesos amb tota la família, després ja tornaré i com si res no hagués passat!Bossa de roba o bossa de plàstic.Hi ha el costum de: “m’ho enduc, ho ensenyo, ho torno”. La de roba no ens és factible. Hi ha un plàstic que és bi-odegradable, si s’abaixa el preu, les comprarem.Defineix aRC.una utopia. Al començament, hi ha gent molt il·lusionada, gent que ho fa tirar i que hi deixa molts dies i hores. Però quan aquesta gent s’acaba, no hi ha el recanvi. Si el públic en general és complicat, entre nosaltres ens matem. el client perfecte.El que es deixa aconsellar, el que et considera un professional.una anècdota.una senyora va venir a queixar-se per-què uns mitjons no li havien sortit bé.Deia: “Tota la vida de comprar a Can Galledes i aquests mitjons que no han sortit bé”. La dependenta i jo assegu-rant-li que aquells mitjons havien sor-tit bé. Però després va reconèixer que potser la nena o qui fós els havia com-prat a la parada del mercat. I al final li vaig haver de dir: “Escolta’m: diumen-ge vés a escridassar al de la parada del mercat que us ha venut els mitjons”.

33 ~

Co

mp

rem

a R

od

a


El centre d’estètica que regenta actu-alment l’Anna Montmany té una llar-ga trajectòria. Fa uns 20 anys que està obert i que porta a terme la mateixa activitat. L’Anna Montmany, roden-ca de tota la vida, va decidir cursar els estudis d’estètica i realitzar diferents cursos relacionats amb aquest món. Va entrar per primera vegada al centre d’estètica fent pràctiques amb l’anteri-or propietària del negoci. Al cap d’un any, aquesta va decidir plegar i l’Anna es va quedar amb el centre d’estètica.“Vaig tenir molta sort de mantenir la cartera de clients que ja hi havia, la gent ja em coneixia, i això va ser un se-nyal que els clients ja estaven contents

amb mi”, explica l’Anna. A Bellesa i Salut hi trobem un munt de tractaments per cuidar-te per dins i per fora. L’Anna ens recomana alguns tractament per fer ara que arriba el bon temps: “el més important és pre-parar la pell per a l’exposició al sol que li donarem al llarg de tot l’estiu. Primer de tot, un bon peeling corporal, per tal de treure totes les cèl·lules mortes de la pell i per veure’t tu mateix/a una pell hidratada. Pel que fa la cara, també és un bon temps per fer un tractament facial”.

A mesura que ens anem endinsant al centre d’estètica, trobem un munt d’aprells per realitzar els tractaments. Just al fons ens trobem amb la banye-ra d’hidromassatge, que la seva funció és la tonificació de la pell, a part d’una bona relaxació.un dels altres serveis que ens ofereix l’Anna són les depilacions. A part del les depliacions que ja tots coneixem com és la de la cera, té el servei de de-pilació elèctrica i làser. Pel que fa els tractaments de relaxació, l’Anna ens explica que “el més impor-

Bellesa i Salut Anna Montmany té cura de la teva estètica

Nom del comerçBellesa i Salut Anna Montmany Nom de la persona responsableAnna MontmanyAdreçaCarrer Bac de Roda, 9 1er 2onaAny d’Inauguració2002Què comercialitzenEstètica, quiromassatge, drenatge linfàtic, re-flexologia, aparatgologia, venda de productes d’estètica facials i corporals.

Text i foto. Estel Terricabras i Ocaña.

tant durant i després d’un bon massat-ge són els productes que fas servir. Ac-tualment hi ha teràpies asiàtiques que dónen una molt bona relaxació.

L’Anna explica que la gent que fa trac-taments llargs sempre li aplica un des-compte, per tal que la persona surti d’allà satisfeta dels reusltats i del preu.I per finalitzar, tornem a recórrer el passadís del centre des de la cabina fins el solàrium, la porta i el carrer. La visita també ens ha deixat relaxats.

eL QÜesTIonaRI

el millor dia de la setmana?No en tinc cap. No hi ha un dia. No saps mai com agafes a la gent. I si et toqués la loteria...?No plegaria, m’agrada molt la gentBossa de roba o bossa de plàstic?Ni bossa de roba ni bossa de plàstic: sempre m’ho poso al bolso i al cotxe tinc una caixa.Defineix aRC.Ja està bé que hi hagi algú que s’hi vul-gui implicar perquè això ja té mèrit.el client perfecte?Els que tot els hi està bé.una anècdota?una vegada entra un senyor que volia una crema per les estries. Deia que la seva dona havia tingut una criatura. Li dic el preu i em pagava amb un bit-llet de 200 euros, evidentment li vaig dir que no tenia canvi perquè em feia mala espina. Va anar a bescanviar i no va torna més. Suposo que el bitllet era fals.Quin és el producte estrella del teu negoci?El tractament facial: les neteges de cu-tis, que recomano fer-les cada canvi d’estació.

34 ~

Op

inió


En una societat on l’accés a la informació es fa per via oral, totes les persones, a excepció dels sord-muts, estan en igualtat de condicions per emetre i rebre notícies i idees. I així va ser durant el llarg període de la prehistòria. Les tri-bus i els llinatges perpetuaven les seves tradicions i normes de generació en generació per narracions orals ja que allò que és natural de les llengües és la seva dimensió oral.Però va arribar l’escriptura i amb ella la història. L’escriptura fixa la informació oral mitjançant uns signes gràfics sobre un material amb la voluntat de que perduri. L’escriptura és una revolució semiòtica: la informació ja no es perd i, a més, es pot emmagatzemar i transportar. L’escriptura com-porta un canvi tecnològic ja que requereix uns utensilis per escriure i unes superf ícies on perpetuar-los. I ara ja tenim dos grups marcats: una comunitat dita alfabeta que escriu i llegeix, i un grup dit analfabet que no té accés a la informa-ció escrita. L’escriptura en una societat dita civilitzada va tenir una funció bàsicament administrativa: contractes de compra i venda, control de pagament d’impostos, relacions de possessions.

En una societat àgrafa o analfabeta les narracions transme-ses oralment per part de recitadors o joglars explicaven els mites i llegendes de la seva cultura amb històries d’herois lligats al destí d’un poble amb una barreja d’elements fan-tàstics i religioses. L’ànim de perpetuar les tradicions i iden-titat d’un grup coincideix amb el naixement polític de les nacions o estats. Les narracions èpiques, rondalles i faules van passar al text escrit durant l’època medieval, i durant el Renaixement amb l’impremta es van fixar les diferents versions.

La impremta va ser un canvi significatiu en la transmissió de les idees: es feien moltes còpies i es difonien amb molta més rapidesa que abans. El públic lector va augmentar con-siderablement i es va crear un mercat de llibres de literatu-ra. un altre pas important per a donar informació i crear opinió va ser la premsa. Els diaris explicaven i il•lustraven els fets o notícies d’una societat cada vegada més inquieta i oberta a nous interessos. I el canvi més recent va ser l’ús de la informàtica per a la generació, gestió i difusió de la informació i el saber.

Fa molt temps que vivim en una societat alfabetitzada, -o quasi- i aquesta alfabetització de lectura / escriptura o d’eines informàtiques és un pilar principal de l’activitat de l’escola de persones adultes. Perquè per estar integrat en la nostra societat cal saber fer servir un tractament de text, o utilitzar internet o donar a conèixer qui som i que fem... Per aquesta necessitat i per aquesta demanda neixen els cursos de cultura bàsica i de iniciació a la informàtica.

15 anys... L’adolescència, els canvis, el procés per a trobar-se un mateix... Aquells dolços 15! Doncs sí, El Casalot tam-bé hi ha arribat! I en plena forma!15 anys de somnis compartits, d’aventures per explicar, de baralles amb un bon final, de nits en vetlla i de dies mig adormits. 15 anys veient com els nens i nenes es fan grans i com els monitors van deixant el millor d’ells mateixos per ajudar a créixer als infants.15 anys de rostres nous, d’amistats de les que duren en el temps. Persones que van canviant, paraules que perduren per sempre, retalls de vida que ja ningú ens podrà prendre.El Casalot ha fet 15 anys. 15 anys educant, creixent, com-partint, fent-se lloc. 15 anys d’alts i baixos, de canvis, de bons i mals moments… Però sobretot 15 anys molt feliços on tothom hi ha estat ben rebut i ben retrobat!Per això estem de festa! I per això us en volem fer partíceps a tots els rodencs i rodenques. una part de nosaltres aquest any fa 15 anys! I això és motiu d’alegria per a tots: nens, adolescents, monitors, pares i mares i tots aquells que hem dedicat un trosset de la nostra vida al Casalot!Per molts anys Casalot! Per molt anys a tots aquells que us seniu part del Casalot! Ja en tenim 15!

Per celebrar-ho portarem a terme un seguit d’actes dels quals us en volem fer coneixedors i alhora partíceps a tots.

Divendres, 30 de maig.Passi de fotografies dels 15 anys. A 2/4 de 10 de la nit, a la Porxada.Dissabte, 31 de maig.Cercavila amb els gegants i els capgrossos de Roda, i des-prés jocs i berenar a la Plaça Major. A 2/4 de 5 de la tarda, davant de l’Església.Diumenge, 1 de juny.Missa d’acció de gràcies pels 15 anys. A les 12 del migdia. I després, dinar de germanor entre els actuals membres del Casalot i tots els seus exmonitors i acompanyants.

Sant Jordi

Text. Escola de persones adultes. Centre Formació Adults Can Planoles

15 anys del Casalot

Text. El Casalot

35 ~

Op

inió


Aquesta primavera, concretament el mes de maig, sembla que es compor-ta com hauria de ser, molla i humida. Feia uns quants anys que la dita de l’antigor “ Pel maig cada dia un raig “ s’havia passat de moda, doncs, no cor-responia al temps que feia més aviat sec. No direm que s’ hagi normalitzat com abans però ja és molt que amb tot aquest rebombori del canvi climàtic i contra les previsions més pessimistes, ens faci saber que la natura sigui quina sigui la dificultat intenta fer allò que li toca i no el que volem que faci o deixi de fer.

Nosaltres, cosa que deu correspondre a la condició humana, ens pensem que sabem molt, que dominem molt i que amb l’ajuda de la ciència ens podem superar i desentendre de moltes coses. Hem pensat i cregut que la natura és nostra i com a Reis de la creació que som li farem fer el que volguem. Dece-buts ja ens adonem que no, però con-

10 de maig, amb el decret contra la sequera en plena vigència, engego les notícies i m’assabento que ha estat activat el “Pla inun –cat”. Genial! D’acord, les circums tàncies climàtiques han vingut així, i elles manen, però no em negareu que no tingui “conya” la cosa i no em vulgueu fer creure que sóc l’únic que es veia a venir un ridícul d’aquests. Segur que som molts els que ens hem adonat que fa molt temps que els partits han substituït programes de gestió política per consignes publicitàries per guanyar eleccions i això els invalida per trobar solucions, ja no serveixen .Que diferent de quan, des de la clandestinitat, ens proposaven les seves “Itaques”, però noi, el poder els ha fagocitat i els ha convertit en mers instruments de la seva eterna supervivència. Suposo que el derrotisme em ve una miqueta per les dates: fa l’aterridora xifra de 40 anys de les revolucions del “68”, que varen ser les de la meva generació i que, per tant, em fa tanta ràbia que els meus fills m’acusin de fracàs absolut! Doncs, com totes, què cony! O és que totes les demés, des de Satanàs fins ara, no han acabat dilluïdes per les forces dominants? Sempre és el mateix procés, primer les reprimeixen i després assimilen el “look”. Ha passat amb el cristianisme que va funcionar fins que Constantí en va fer la religió del

Prepotència

No som res

Text. Miquel Pradell

Text. Joan Sala i Pujol

tinuem la nostra ruta com si no passés res i potser ens atalaiem, cosa molt agosarada, que no som nosaltres els que influïm negativament en el temps sinó que és molt probable que sigui ell el qui ens provoqui confusió.

Seria bo que ens preguntéssim, lliures de tota prepotència, com és que amb tanta intel·ligència, experiència i ànsi-es de tota mena, vivim en un món més proper al relat bíblic de la Torre de Ba-bel on la supèrbia de l’ home va pro-vocar el desacord de tothom que no pas en una terra civilitzada i pròspera somni de tota modèstia i altruisme?

La natura és un misteri que totes les generacions, l’una darrera l’altra, han intentat escatir, estudiar i entendre però quan més sembla que la com-prenem més complicada se’ns fa. Això el nostre orgull no pot admetre-ho i menys ara que demostra que no no-més és superior sinó que és ella la que té a la mà el poder d’obnubilar-nos. La terra és un ser viu quina vida tampoc capim gaire però que ens ho fa evident amb la seva activitat geològica, vol-cans, terratrèmols, ciclons, inundaci-

poder; la revolució francesa va acabar amb Napoleó d’Emperador; la presa del Palau d’Hivern, amb l’assassinat de Trosky i la seva “revolució permanent”, i els seus excamarades funcionen com els tsars que havien destronat. La “nos-tra”, que es va dir que va ser sobretot de les dones... amb la flamant minis-tra de Defensa actual. Per cert, algú es vol jugar un “gintònic” que la nina més venuda d’aquí a no gaire serà la Barby ministra embarassada?Però, tanmateix, estic convençut que és aquesta mínima assimilació que el poder fa de les il·lusions dels seus opo-nents el que va acostant, a poc a poc, la condició de la humanitat fins al que algun dia se’n podrà començar a ano-menar civilització i no pas tecnologia, com ara. Per això, encaixo les burles dels meus fills, amb esperança, i és que el dia que una generació no trobi anti-quada l’anterior, s’haurà acabat.

ons, sequeres etc.etc. i per tant els que hi vivim podem ser-la-hi agradables o no i en darrer cas, com tot en l’exis-tència, considerar-nos punibles. I lla-vors passa el que passa, una actualitat com la que estem immersos en la que ningú sap on va i no ens entenem per res. Si no som capaços d’imaginar-ho d’aquesta manera amb un símil espor-tiu potser ho veuriem millor. El nostre planeta és talment una pilota en un joc de forces còsmiques del que nosaltres en coneixem alguna regla però no l’es-sència i per tant no el dominem. No sabem, no podem saber-ho, on anirà la pilota, qui la xutarà, cap on caurà, ni perquè ni com.

Siguem humils i no menyspreem allò que f ísicament no veiem o palpem perquè encara que ja ens considerem adults, Segle XXI, allò que tenim com a cert és cosa de nens comparat amb la complexitat de misteri i de forces extrasensorials que per bé o per mal ens envolten. La ciència demostrable és enorme però l’arcà, allò que és però materialment no és, és el que ha de fer-nos pensar, ser justos i fer nostra la frase del savi “només sé que no sé res”.

36 ~

Op

inió


Des que a Roda tenim les vores del riu arreglades el paisatge del poble ha guanyat molt. Ara que arriba el bon temps és una delícia passejar pel Passeig del

Ter i veure una de les millors vistes del poble, la del Pont Vell, en un entorn tan ben cuidat. Crec que som molts els que estimem aquest pont i ens agrada la seva imatge –una de les més representatives de Roda- perquè hem crescut a prop seu.

Ara bé, amb el projecte del nou ascensor tinc seriosos dub-tes que aquesta imatge continuï tenint l’encant que ha tin-gut fins ara. Em costa imaginar una caixa de ferro convi-vint amb aquest pont de pedra... Tinc dubtes sobre la seva utilitat, se’m fa dif ícil entendre quina falta fa que la sorti-da d’aquesta banda de riu hagi de ser tan rocambolesca i m’agradaria saber si no hi pot haver alguna altra possibilitat paisatgísticament menys agressiva.

Senyores i senyors de l’Ajuntament: ja us ho heu pensat bé? Per si de cas, serà millor que no tardi a fer una foto de record al pont abans de que l’ascensor el transformi, no fos cas que d’aquí dos dies ens adonem que ha estat pitjor el remei que la malaltia i llavors ja no hi hagi marxa enrera.

L’ascensor del pontText. Maria Montmany i Sanglas

Avui, germà meu, ja no tens angoixes, ni pensaments, ni rialles...Sí. Has passat per la vida, però tan sols podem donar-ne fè els que l’estimàvem: la teva família, els amics, els que t’hem palpat i vist, només nosaltres podem donar testimoni de qui has estat, de l’Àngel, aquell nen que ja de ben menut era un trapella, però que tremolava, que s’entorpia a el llenguatge quan a l’escola era sotmès a una rígida disciplina.Anaves, com jo mateixa, de fracàs en fracàs, i només pel fet de ser pobres. Per aquest motiu (com tants d’altres nens) havíem sentit l’amargor de la burla i el menyspreu en els nostres cors d’infants i joves. Després tot es va anar normalit-zant. Tots dos varem deixar l’escola, volíem guanyar diners. D’alguna manera ens entristia veure els pares treballar de sol a sol. Volíem ajudar-los, aportar un petit guany per a no tenir tanta mancança a casa. Tu d’aprenent a can “Pere Gall” i jo, fent bitlles de la “Tuca”... Te’n recordes de l’alegria experimentada amb la primera setmanada, amb el primer sou que, en un sobre tancat, vam entregar als nostre pares? Encara puc sentir-ne la satisfacció. Jo penso que la nostra atrevida decisió va ser prou vàlida per alleugerir les despeses de casa. No te’n sents content?Ara, com que caminem junts, podem recordar aquelles coses que ompliren la nostra infància i adolescència, com les moltes alegries viscudes al costat d’uns

És un home vell. Sempre vesteix un abric gris que li va gran. Brut i esparracat. La barba llarga i anàrquica li tapa tot el rostre menys els ulls. uns ulls negres com

la nit que em miren des d’un espai tan llunyà i misteriós que em fan abaixar els meus i anar-me’n de pressa. El trobo cada matí, assegut a terra, a la boca del metro. Als seus peus, una llauna bruta i abonyegada espera pacientment l’almoi-na dels vianants.Des del dia que vaig trobar els seus ulls per primera vegada, cada matí deixo una moneda dins la llauna, amb molta cura que no faci soroll. Cada matí sento com m’està mirant a la cara fins que els meus ulls busquen els seus. Llavors, quan els trobo, sento una vergonya estranya que no em sé expli-car. Avui, mentre ens miràvem, m’ha allargat la mà. Sense dir-me res. He vist una mà bruta i arrugada amb les ungles llargues i negres. L’he mirada amb fàstic. I he sentit una es-calfor a les galtes, i com els dits es resistien a tocar la mà que l’home –la mirada del qual em trasbalsava- m’estava oferint. He tancat els ulls i seguint un impuls que em naixia no sé ben bé d’on, la meva mà ha anat a trobar la seva. una mà tan aspre i tan freda que m’ha fet tremolar. No podia moure’m ni obrir els ulls... fins que una pressió tendra i càlida ha ven-çut la fredor i el fàstic. He pogut obrir els ulls i mirar aquella mà que semblava protegir la meva i que ja no sentia aspre... L’ha retinguda uns instants... He buscat els seus ulls i els he vist somrients per primer cop.

AspreText. Maria Josep Porrini Badia

pares bons, que només ens donaven amor i dolcesa. Ells ens regalaren fi-neses del cor, i això val molt més que el posseir, perquè tot és un engranatge que ens ha acompanyat en el transcurs de la vida.Te’n recordes, quan fèiem junts el te-atre? Amb un llençol com a disfressa, interpretant acudits i cançons al cim de l’única taula que teníem i amb els pares d’espectadors. Ens ho passàvem d’allò més bé.

L’escassetat, però, porta moltes amar-gures i en canvi vivíem feliços amb el no tenir. És potser per això que visc agraïda, contenta del poc poder ad-quisitiu que tinc, però essent igual que tothom.Només una cosa em falta per a ser feliç, cosa que no he pogut ni podré assolir mai. Què hi farem. Miro enrere i no em comparo, només tracto de no fer un ploricó de les meves limitacions.

Reflexions

Text. Mercè Viladecàs

37 ~

Op

inió


Durant més de vint minuts el senyor Alcalde ens va estar torturant les neurones i marejant “la perdiu”, i tot per no haver d’admetre que havia mentit, o si

preferiu, havia dit una falsedat. En el ple del mes d’abril va afirmar repetidament que l’ajuntament aportava la tercera part, que li corresponia complint el pacte municipalista, en el finançament de la llar d’infants.

Nosaltres dèiem, també repetidament, que això no és cert, que la Generalitat havia augmentat molt les subvencions, en bona part gràcies a la feina feta des de la regidoria d’Edu-cació en la passada legislatura, i que, per tant, els pares no havien d’assumir l’increment exagerat de les quotes que han decidit aplicar. Doncs bé, nosaltres teníem raó, l’ajuntament aporta només el 14,7%. I aquí és on arriba el discurs de l’úl-tim ple. Va parlar molt, tant que fins i tot ell es va perdre, i al final no sabia que havia de votar. I malgrat no dir res, se li entenia tot. Va decidir apujar el preu a les famílies sense ha-ver-se’n mirat els números, està decidit a mantenir els preus malgrat l’evidència i continuarà fent polítiques de dretes.

També cada dia que passa sembla més evident que els so-cialistes rodencs no fan política, quan governàvem junts la iniciativa política la portàvem nosaltres (recollida selecti-va, La Blava, remodelació del casc antic, impuls decidit a la llar d’infants, l’escola de música, la d’adults, consell escolar municipal, la biblioteca, el teatre, obrir la festa major, esco-la nova i remodelació de l’edifici de Les escoles........) ara ja es veu qui ho porta (augment escandalós de quotes i taxes, projectes aturats, projectes mal acabats, cap projecte nou). En el faristol dels mítings hi solen posar “socialistes.com” potser, en el cas de Roda hauria de dir: Socialistes.ON?

Vuit a un Com podeu deduir pel títol, ho varem tornar a provar, va-rem presentar tres noves mocions. Per demanar un com-promís de l’equip de govern per no augmentar la taxa de la recollida selectiva per sobre de l’IPC, per demanar l’aug-ment d’inversions de l’ajuntament a la llar d’infants i rebai-xar les quotes de les famílies i perquè els veïns del barri de Sta. Tecla puguin continuar disposant d’un espai esportiu mentre duren les obres de Les Escoles. En els tres casos la resposta va ser la de sempre: NO.

El curiós és que sí que es varen aprovar dues mocions que venien del Consell Comarcal, una per impulsar i millorar el

transport públic de la comarca i l’altre per mancomunar el servei de policia local, aquesta impulsada directament pel grup municipal d’ERC de Roda. I diem que és curiós per-què aquestes dues mocions les va presentar el grup d’ERC al Consell Comarcal. Haurem de presentar les mocions de Roda a través del Consell Comarcal per què ens les apro-vin?

el preu de la llibertat

Deu rodencs van ser deportats pels nazis al camp de con-centració de Gusen, annex al de Mauthausen. Set hi van perdre la vida i tres varen sobreviure a l’horror. També en això el rodencs acomplim la mitjana, el setanta per cent dels empresonats als camps van morir. El passat mes de maig / 08, molt a prop del forn crematori del camp de Gusen, s’hi va posar una placa en memòria i honor dels rodencs que varen patir directament la bogeria feixista.

Roda de Ter en record dels seus vilatans deportatsals camps de concentració nazis: Victor Aragonès i Pinyol, Àngel Artola i Casals, Ramon Artola de Camps, Pere Ex-pósito i Masnou, Pere Fusimaña i Sabatés, Joan Vilaseca i Viñas, i Francesc Xartés i Puigdollers, morts a Gusen, i Valentí Portet i Orriols, Ramon Sanjaume i Clarà, i Miquel Serra i Grabulosa, supervivents i testimonis de l’horror dels camps de la mort.

Els regidors d’ERC de Roda, amb recursos propis, i amb la idea que a través d’ells, tot el poble de Roda de Ter hi seria, es van desplaçar a Mauthausen. El dia 18 de maig / 1945 les tropes aliades alliberaven els camps de Gusen i Mauthau-sen, cada any, des d’aleshores, aquest dia es reuneixen allà representants de multitud de països, per honorar el record de tots els que varen patir l’extermini, per animar els que continuen lluitant i per conservar en la memòria de la bona gent del món la necessitat de protegir, a preu molt alt si cal, la llibertat, la igualtat i la fraternitat entre els homes.

La memòria històrica no és res més que la vacuna contra els qui pretenguin repetir l’horror.

Quin rotllo d’homeText. Grup Municipal d’ERC

38 ~

Esp

ort

sRevista Roda de Ter / Maig 2008

Amb una clara victòria davant el Seva per 4 a 1, l’equip feme-ní del Centre Esportiu Roda

ha tancat la primera temporada en co-meptició oficial. Després d’un any de prova, per primera vegada el club, el CE Roda ha tingut un equip femení en competició. Després de la Lliga regu-lar, l’equip ha jugat una altra lligueta amb un bagatge positiu quan a resul-tats en un final de temporada on s’ha vist una millora important del joc de les jugadores. De cara la temporada vinent, l’objectiu del club és continuar amb l’equip i, si és possible, poder-ne fer un altre per poder separar les jugadores per edats. Tot i això, des del CE Roda es reco-neix que no és fàcil donat que el futbol femení encara està poc promocionat amb el hàndicap afegit que a Roda no hi ha massa tradició en aquest sentit.

Per donar un nou impuls, aquest any el club ha organitza un torneig de fut-bol tot el mes de juliol, on hi ha inclòs la categoria de fèmines per intentar rellançar el futbol a les noies i que això les engresqui a continuar practicant aquest esport durant tot l’any.Fa uns dies, representants del CE Roda van ser a l’Ajuntament de Roda a peti-ció de la regidora d’Acció Social, Igual-tat i Ciutadania, Maria Martos, on van

L’equip femení del CE Roda, primera temporada oficialText i foto. Redacció RDT

parlar de quina manera es podia promocionar l’esport femení al municipi. En aquesta reunió també hi va assistir un representant del Club Patí Roda que també tenen un equip de hoquei femení en competició. És possible que de cara l’any vinent aquesta regidoria col·labori amb les entitats esportives per tal que veure noies que juguen a futbol o bé el hoquei no sigui discriminatori.

L’equip femení del CE Roda que aquest any ha entrenat en Toni Sousa i l’Adrià Sanz està format per les següents jugadores: Eva Aymerich, Andrea Ruiz, Anna Castanyer, Susanna Navas, Cristina Riera, Janna Portet, Marina Crosas, Alina Cindea, Raquel Sánchez, Ester Gutiérrez, Eva Pujol, Marta Serrabassa, Ariadna Espelt, Mireia Muntadas i Olga Araque.

39 ~

Esp

ort

s


Tot i el tancament del camp de futbol del CE Roda, l’equip ha aconseguit encarrilar quatre partits imbatut, amb dues victòries i dos empatats, que l’han portat a aconseguir la permanència a Segona Regional. En una tem-

porada plena de problemes i lesions, el primer equip del Roda ha aconseguit aca-bar la competició amb dignitat per començar un altre projecte engrescador de cara el soci. Després de perdre 0 a 1 amb el Sant Vicenç i veure com li tancàven el camp per dos partits, el futur era força negre. El primer partit des dels incidients a Roda, es va saldar amb un pobre empat el camp del cuer Borgonyà. El pròxim enfrontament es preveia dramàtic. Primer perquè l’enfrontament era contra el Santperenc, que abans de començar el partit tenia un punt més que el Roda. Qui perdia tenia molts números per ocupar plaça de descens directe com finalment ha sigut. El Roda, que va jugar el primer partit a l’exili -concretament a Sant Julià de Vilatorta-, va fer un dels millors partits de tota la temporada i va guanyar per 3 a 0 a un rival directe. Després, l’equip va jugar entre setmana el partit ajornat contra el Riuprimer. La victòria per 0 a 2 donava aire a una plantilla que l’ha pas-sat magra tota la temporada.

Derbi dramàtic entre el Roda i el Rodenc al camp del manlleu

El camp del Manlleu va viure el diumenge 18 de maig un partit històric difí-cil de repetir. El CE Roda i l’Atlètic Rodenc es jugaven més que els tres punts en el penúltim partit de Lliga de Segona Regional. Era el segon partit a l’exili del Roda. una derrota, fos qui fos l’equip, el condemnava a una situació críti-

El Roda es manté a segona regional, amb un bon final de lligaText i foto. Redacció RDT

ca per aspirar a la permanència. A les graderies, una gran entrada amb afici-onats dels dos equips. Al camp, molts nervis que es van traduir amb poques ocasions de gol, moltes precaucions defensives i un empat a 0 al final, que tot i no deixar content a ningú, tam-poc va ser injust després del que es va veure. Quedava una jornada per fer i els deure pràcticament fets. L’Atlètic Rodenc va caure el seu camp davant el campió, l’Aiguafreda per 1 a 7 però la permanència està assegurada. El partit del Roda davant el Santa Eugènia es va suspendre per culpa de la pluja. Els dos equips estan empatats de punts i l’al·licient és veure quin equip acaba per sobre de l’altre. Es jugarà el dissab-te 31 de maig a dos quarts de 7 de la tarda. D’altra banda, el juvenil del CE Roda s’acomiadarà de la seva afició el diumenge 1 de juny, a les 4 de la tarda, després d’una gran temporada.

Els dos primers caps se setma-na del mes de juny, el Centre Esportiu Roda celebrarà el tor-

neig de futbol base de l’Amistat que aquest any arriba al vintè aniversari. una edició especial que amb dues dècades d’existència s’ha consolidat a la comarca d’Osona com un dels tor-nejos de futbol base més prestigiosos al calendari futbolístic. A diferència d’altres competicions que s’organitzen a la comarca, el Roda aposta per con-vidar equips competitius on hi puguin participar equips d’arreu de Catalunya i França, sense caure en haver de con-vidar equips d’èlit que valen molts di-ners i on els equips de casa no hi tenen res a fer.

El dissabte, 7 de juny, la competició serà oberta a la categoria prebenjamí amb futbol A-7, i el diumenge, el torn serà per l’equip infantil jugant a 11. El dissabte, dia 14, serà pels benjamins i el diumenge, dia 15, pels alevins. Els partits començaran a les 10 del matí i al voltant de les 7 del vespre hi haurà el repartiment de premis. Pel camp de futbol de Roda hi passaran prop de 800 nens vinguts de molts indrets del país, i com és tradicional en aquets torneig, també s’ha convidat al club francès del Luynes amb qui el Roda hi manté una gran amistat des del naixement del torneig.D’altra banda, i sense temps a respirar, els dies 20, 21 i 22 de juny, el CE Roda

El torneig de futbol de l’Amistat compleix 20 anys

té previst el torneig de futbol A-7 sèni-or que aquest any arriba a la quinzena edició.

ToRneIG D’esTIuA partir del 30 de juny i fins el 26 de ju-liol, de dilluns a divendres, al camp de futbol de Roda es fa la primera edició del torneig de futbol A-7 Estiuroda, organitzat pel Centre Esportiu Roda. Les inscripcions són obertes en cate-gories aleví, infantil, cadet i femení. Els partits començaran a les 7 de la tarda i s’acabaran a les 11 del vespre. Les finals del torneig es disputaran el dissabte 26 de juliol a les 6 de la tarda i el campió de cada categoria rebrà 100 euros de premi i el segon, 50.

40 ~

Esp

ort


L’esportista rodenc Jordi Martí-nez González va ser homenatjat el passat 20 de maig per l’Ajun-

tament de Roda de Ter en reconeixe-ment pel seu triomf els Jocs Mundials d’Estiu Special Olympics, celebrats a Shanghai (Xina), el mes d’octubre del 2007. L’esportista rodenc, que forma part del Club esportiu CAR de Vic, va guanyar la medalla d’or a la prova dels 400 metres llisos. wA part de l’altetisme, Jordi Martínez forma part de l’equip Vicus de bàsquet i també practica la natació. El cap de setmana del 18 de maig va competir amb el seu equip de bàsquet el Vicus a Blanes al Campionat de Catalunya quedant primers de la competició.

Als Special Olympics Espanya a Shanghai hi van participa 94 atletes,

Jordi Martínez, homenatjat per la seva medalla d’or als Special Olympics de ShanghaiText. Estel Terricabras i Ocaña. Foto. Montse Verdaguer i Mas.

El consistori rodenc va fer entrega d’una placa a Jordi Martínez, com a reconeixement dels seus èxits esportius a Shanghai.

acompanyats de 25 entrenadors i tres delegats i es va competir en 13 discipli-nes: atletisme, bàdminton, bàsquet, boxa, ciclisme, futbol 5, futbol 11 unificat, gimnàstica rítmica, gimnàstica esportiva, natació, tennis de taula, tennis i vela. Tretze esportistes catalans van formar part de la delegació d’Espanya. Martínez ja havia guanyat una medalla en els Specials Olimpics de Reus, l’any 1996.

41 ~

Esp

ort

s


El Club Patí Roda organitza el dia 1 de juny la jornada de cloenda dels cam-pionats comarcals d’hoquei en la qual hi participaran el Roda, Vic, Ripoll, Taradell, Manlleu, Voltregà, Taradell i Santa Eulàlia. La categoria dels

equips és la comarcal, en la qual l’equip rodenc hi prendrà part com a gran favo-rit, després de guanyar la lliga, en la fase preliminar i en la fase final.

Per altra banda, la Federació Catalana de Patinatge va sol•licitar al CP Roda orga-nitzar les fases finals dels campionats de Barcelona, però l’alta ocupació del pave-lló els primers dies de juny ha fet impossible poder-ho fer. En aquests campionats els equips rodencs de prebenjamí i benjamí en són clars protagonistes després de vèncer a la lliga en els seus respectius grups.

Aquest mes de maig s’han acabat quasi totes les lligues regulars a excepció de l’equip sènior que lluita en aquest final de temporada per mantenir-se a la primera

Hoquei comarcal a Roda de TerText i fotos. Miquel Rovira

divisió catalana en una temporada que ha estat molt dura. La resta d’equips rodencs han tingut més sort i comen-çant per les categories inferiors, el co-marcal, el prebenjamí i el benjamí van quedar campions. L’infantil va quedar desè de la lliga i segon a la Copa Gene-ralitat. Els juvenils han estat setens, els júniors vuitens i les fèmines quartes a la Copa Federació. La festa final de temporada del Club Patí Roda es farà el dia 29 de juny a la Carpa.

Imatge de l’equip infantil, amb el seu entrenador Jordi Aguilar.

El pavelló de Roda acollirà la jornada de cloenda dels campionats comarcals amb la participació de 10 equips d’Osona i el Ripollès.

L’equip sènior del CP Roda, durant un dels últims partits jugats a casa.

42 ~

Esp

ort


Després de les jornades de portes obertes a l’Esport, el proper 14 de juny comença la temporada d’estiu a les pis-cines municipals de Roda de Ter fins el 7 de setembre. Des del 28 de maig, es poden sol•licitar els abonaments al Punt Roda, de dilluns a divendres de 9h a 14h. Prèviament, s’haurà de fer l’ingrés corresponent al banc BBVA, de la plaça Major. Amb el resguard de pagament i una fotografia es po-drà obtenir el carnet. Amb la piscina també arriben les activitats esportives d’aigua, com els cursets de natació infantils, l’abonament del nedador i l’aiguagim. Si esteu interessats en par-ticipar en aquestes activitats, podeu informar-vos al Punt Roda en l’horari i dates especificades anteriorment. Po-sa’t en forma i gaudeix de l’estiu a les piscines de Roda!

Les pluges, molt esperades per tots, finalment van arribar a pocs dies de la celebració de la pedalada BTT Cases Noves 2008, que es va fer el diumenge 11 de maig. Va ploure gairebé fins tres hores abans de donar el tret de sortida. Tot i això, varen ser molts el ciclistes que a primera hora del matí eren a les Cases Noves, per això podem parlar d’èxit de participació tot i no haver po-gut arribar als 200 ciclistes en aquesta plujosa edició. Mentre acabaven de formalitzar les inscripcions i per anar fent temps fins l’hora de la sortida, els participants van poder degustar dife-

rents productes de la marca Donuts, cedits gentilment per aquesta coneguda empresa. Tal i com s’esperava, tot i el fang i l’aigua, es podia pedalejar perfecta-ment. El primer tram, en el qual es travessava Roda de Ter, era neutralitzat. A partit d’aquí, ja en pedalada oberta, van arribar fins a Sant Bartomeu del Grau, el punt mes alt. Als volts de les 10.00 h. varen començar arribar els participants del recorregut curt. Els que varen escollir el recorregut llarg varen començar a arribar cap a les 12.00 h, quan ja va començar a ploure de nou, acabant la peda-lada sota la pluja.

Les piscines obren el 14 de juny

BTT Cases Noves amb pluja

Text. Sabina Jufré

Text i foto. BTT Cases Noves.

Més de 700 ocells al concurs anual

El diumenge 4 de maig, la plaça del barri de Sant Sebastià es va omplir d’ocells i d’ocellaires per participar en el concurs anual. En aquesta edició, també es celebrava el 157è aniversari de la unió Ocellaire de Roda de Ter.

Tal i com ha expicat el president de l’entitat, Manel Gutiérrez, l’acte va aplegar més de 2.000 personest i un total de 755 ocells a concurs: “A Roda és un dels llocs on ve més gent”, assegura. El president també ha destacat el fet que el concurs es pogués portar a terme a l’aire lliure: “A sota els arbres, que queda més bonic i els ocells canten més”. De totes maneres, ja tenien a punt les claus de la carpa per si hagués fet mal temps. En aquest concurs anual es puntua l’ocell més valent i el que canta més, i tenen premi els 12 millors. El concurs va començar a les 9 del matí i va acabar els volts de la 1 del migdia. Als assistents, se’ls va oferir coca, xocolata i beure. / Fotografia: m.Àngels Roviró.

43 ~

RĐ

T


RĐ

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


ni esport per mi. Quan feia dansa, i quan vaig estar embarassada també, a més de les hores de classes dedicades als altres, feia exercicis per mi. Ara no. Però penseu que, tot i així, passo unes cinc hores diàries aquí, al gimnàs.

La persona tipus que ve aquí?Tot i que hi ha de tot, seria una noia d’uns trenta-cinc anys, i l’edat va pu-jant! La persona més gran deu ser la meva mare, amb més de seixanta-cinc anys, i la més joveneta em penso que en deu tenir cinc.

L’estiu posa al descobert els ex-cessos de tot l’any. És la primavera l’època d’apuntar-se al gimnàs?No, ja no existeix l’operació biquini! Anar al gimnàs no és una qüestió de temporada. La gent és constant i ho fa per altres motius: per salut, per tro-bar-se bé amb el propi cos, per pres-cripció mèdica, o per plaer, com hem dit abans.

et posaries a mans d’un cirurgià plàstic?Ara mateix, no. Però tampoc no estic en contra de la gent que ho fa, eh? Ho respecto molt i puc entendre que a algú el pot ajudar a nivell psicològic. Però a gent més jove de vint-i-cinc anys, jo no els ho recomanaria mai.

La moda de la silicona referma la

Volem estar en forma i tenir més salut, o volem ser més atractius?

Més que estar en forma per una qües-tió d’aparença f ísica volem estar en forma per una qüestió de salut! Cada dia són menys els que prioritzen l’es-tètica; la gent té més coneixements del que és el treball f ísic i l’esport i el prac-tica més per qüestions de salut.

podríem considerar també l’esport com una droga.Si voleu dir que com més en fem més en volem fer, doncs sí. Per això la ma-joria de la gent que ve al gimnàs és constant, perquè està conscienciada que li fa un bé i perquè, si no practica, el cos ho troba a faltar. L’esport activa les endorfines (la nostra font interior de plaer) i arriba un moment en què el necessites per trobar-te més bé. Com també necessites estar d’una manera sana amb la persona que t’agrada!

sí, és clar. Tornem a l’esport. Deu ser, a més, una manera d’estalviar-se visites al psicòleg.Per a algunes persones, possiblement. És això que dèiem de les endorfines. L’esport et proporciona plaer i t’aparta de les preocupacions i el mal humor que puguis haver agafat durant el dia.

Què fas per mantenir-te així?No res d’especial. Ara mateix no faig

creença que la que té més èxit és la que té millor f ísic?Depèn del cercle de persones amb qui et relacionis et valoraran un aspecte o un altre. Si et mous en un ambient de gent aparador, segurament valoraran el teu f ísic per sobre de tot; i llavors sí, pots necessitar implantacions per tot el cos.

alguns homes diuen que el primer que miren d’una dona són els ulls...Mentida, és només una manera de vo-ler quedar bé! Això no ho feu els ho-mes ni ho fem les dones... S’entén: d’un tros lluny, els ulls no són precisament la part del cos que es veu més!

L’estat de forma dels rodencs és ad-mirable, oi?Hi ha de tot i depèn de les edats. Avui dia la canalla ho té més per mà, això dels esports, és clar.

Ho deixem aquí. És tard. La Blanca ens ensenya l’interior del gimnàs. Hi trobem les més tocatardanes, i el més tocatardà també: suats i satis-fets, sembla, s’adrecen a les dutxes. admirem la maquinària: bicicletes, cintes, rems, peses... per què serà que la imaginació ens retrocedeix fins a les sales de tortura de l’edat mitjana? Disparem els flaixos. saps què vull dir?

“Ja no existeix l’operació biquini!”Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Blanca Garcia i Funes / Professora de fitnes Vaig néixer a Castellseràs (Terol), el 9 de juny de 1969 / De petita vaig viure a l’Esquirol uns 5 anys i des dels 13 visc a Roda / Vaig fer la carrera al Conservatori, tant de dansa clàssica com de contemporani / Ara fa ja 18 anys que vaig obrir el gimnàs / Aficions? A més del meu ofici, llegir, escoltar música, mirar pel•lícules, prendre el sol...

rdt maig de 2008

Documents