REPUNX

Hi havia una vegada un home i una dona que no tenien fills. La seva casa donava a un jard ple de fruits que ella va comenar a desitjar. El seu marit va decidir agafar-ne i ella va preparar-se una amanida. El segon dia, quan el marit saltava al jard, que era d'una Bruixa, aquesta li va fer prometre que quan tingus un fill li hauria de donar a ella.Al cap d'un temps la mare va tenir una filla que es deia Repunx i aquella mateixa nit,va venir la bruixa i se la va emportar. Quan va complir 12 anys,la bruixa la va ficar en una torre molt alta que estava al mig del bosc, amb una finestra molt petita i cap escala per pujar-hi.

Repunx tenia els cabells molt fins, com d'or , i tant llargs com tota l'alada de la torre.Un dia el fill del rei,que passejava prop d'on estava ella, es va enamorar de la veu de la noia. Al veure que no podia pujar fins a ella va tornar tots els dies, per escoltar-la. El prncep, volia pujar a la torre per no podia,perqu no trobava la porta.Per un dia,va sentir a la bruixa dir:-Deixa caure el teu cabell... i va veure com el cabell de la noia era la manera de pujar-hi.El prncep,l'endem va dir:-Deixa caure el teu cabell i Repunx va treure el seu cabell, el prncep va pujar i li va demanar que fos la seva esposa.

Repunx al principi va tenir por per va pensar que ell l'estimaria ms que la bruixa. Li va demanar que li ports un cabdell de seda per trenar una escala i poder fugir.Per quan la bruixa es va assabentar va tallar la seva cabellera,i la va portar a un lloc desert amb una vida de misria.La bruixa,va lligar les trenes tallades per la finestra i quan el prncep,va dir:-Deixa caure el teu cabell...La bruixa fent veure que era Repunx les va deixar caure.Quan el prncep,es va veure cara a cara amb la bruixa, va saltar per la finestra de la torre en un lloc ple d'espines, que va fer que es queds cec i perdut durant tants anys que va arribar fins el desert a on estava la Repunx

Ell va sentir la seva veu i la va seguir,fins trobar-la a ella i a dos fillets seus.Van anar a el palau, per a casar-se i viure felios per a sempre.

Carolina i Abril