EL RAMONÀSMarç’13! 25·Butlletí informatiu de l’AMPA de l’escola

EDITORIALEl 25 pot ser un nombre màgic, no només perquè ens recorda el Nadal o unes noces de plata. És un nombre rodó, dels que ve de gust de celebrar.Al llarg d’aquests vint-i-cinc números han passat moltes persones, pares i mares de l’escola i totes elles han anat aportant el seu especial granet de sorra. La revista ha anat canviant de format, de periodicitat, de color, de redactors i redactores i fins i tot de lectors. Però sempre ha volgut mantenir un esperit clar: la comunicació entre tots nosaltres i la informació sobre fets rellevants de la nostra comunitat educativa.Ara, des del Ramonàs també volem posar el nostre granet de sorra fent que els nens i nenes gaudeixin llegint i sobretot escrivint ; que tinguin un espai on puguin dir-hi la seva i això els motivi a llegir i a escriure. Un hàbit que considerem molt important. Esperem que us agradi.Bé, encenem les espelmes com a símbol de celebració. I, seguint la tradició, tanquem els ulls i pensem un desig abans de bufar: que l’educació sumi i no resti; que afegeixi i no retalli. Que les lleis que marquen el present i el futur de les nostres escoles vetllin per un ensenyament realment de qualitat. Que aportin els suficients recursos humans i materials, que garanteixin una educació individualitzada i significativa, que atenguin a la diversitat i a la col·lectivitat i que assegurin un procés ric i variat en continguts però també en valors.Bufem junts per a que no es perdin els somnis. I ara sí, que comenci la festa!!!!!!!Dediquem aquesta edició a les persones que van pensar i crear la revista nº 1, a les que li van donar continuitat curs rere curs i a tots nosaltres, lectors i lectores engrescats.

PER MOLTS ANYS!!!

25

UN ESPAI DE CONTE

“Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré. Si l’escolteu el sentireu¸ qui no el sentirà, no el sabrà.Vet aquí que una vegada, en un país molt proper, hi havia un raconet màgic, petit i ple de colors on qualsevol cosa bonica podia ser possible.Un bon dia, hi va arribar de terres llunyanes un explorador intrèpid de nom desconegut, que va decidir quedar-s’hi per a descobrir, des d’allà, mons fantàstics de paper acolorit.Va conèixer dracs i princeses, ratolins aventurers, cavallers valents i nobles, indis, esquimals i víkings baixets, reis i reines i donzelles i, fins i tot, girafes de bec petit i nas de serpentina.

Així pot començar un conte, dels milers que prendran vida a la nova biblioteca infantil del Ramón y Cajal.Un espai que s’ha pogut habilitar gràcies a l’aportació del programa La biblioteca escolar “puntedu”, la il·lusió d’un bon grapat de persones i la feina de formiguetes de mestres, conserge, mares i iaies traçudes.Una flor no fa primavera però un munt d’energia positiva unida, pot moure muntanyes. I, en aquest petit-gran espai de conte, regnarà la màgia i la fantasia mentre tots plegats ho fem possible.

Benvinguts i benvingudes a la biblioteca dels nostres petits.

“ I conte contat, aquest conte no s’ha acabat. El que no ho vulgui creure, que ho vagi a veure i a qui li hagi agradat, que piqui ben fort de mans. »

M O L T E S GRÀCIES a tothom que h o h a f e t possible.

LA INAUGURACIÓ I ELS SEUS PROTAGONISTES

El divendres dia 1 de març a les dos quarts d’onze hem fet realitat un somni.Hem inaugurat la biblioteca pels nens i nenes d’Educació Infantil. Ha estat una festa petita però amb una il·lusió molt gran. Han estat presents algunes de les persones que mica a mica i sense defallir han fet possible aquest projecte.En aquest moment cal reconèixer i donar les gràcies per la feina feta a tothom que d’alguna o altra forma ha col·laborat per passar de la idea a la realitat:

Comissió de mestres de la biblioteca del centre, Sra. Inés Garcia, Sra. Lucia Porras, Sra. Carme Sans , Sr. Alberto Nieto, Sra. Anna Garcia, Sra. Teresa Julià, Sra. Maria Aguilera, pares i mares col·laboradors, PRODIS, AMPA i Claustre de professors.

Que per molts anys puguem gaudir de la biblioteca i de les carones de sorpresa i felicitat dels seus usuaris.

Que contents estem d’haver treballat amb vosaltres!!! Ens coneixeu? Sabeu qui som? potser no ens heu vist mai: som uns follets sabaters molt i molt treballadors : Tenim el taller molt a prop vostre, a un edifici que hi ha just darrera l’Escola Agustí Bartra, al carrer Pau Marsal 136: de fet som veïns!

Resulta que fem una feina nova que consisteix en retallar i pintar personatges de contes en porexpan per decorar la Biblioteca Central de Terrassa. Algú de la vostra escola s’hi va fixar i va descobrir que ho fèiem nosaltres. Aleshores ens vau encarregar que féssim un Drac, un Peter Pan, un Patufet, una Caputxeta vermella i una Rateta que escombrava l’escaleta, per a la nova biblioteca de la vostra escola.

Ara ja estan fetes i penjades. Les heu vist? Són maques, oi? Doncs heu de saber que això no és ni de bon tros l’únic que fem. Fem moltíssims productes artesanals - sobretot a partir de material que nosaltres mateixos reciclem-. Alguns els venem a la fira de santa Llúcia, altres els venem a empreses que han de fer regals....També fem gàbies, i fem una pila d’activitats per gaudir de la vida; per mantenir les nostres habilitats i per integrar-nos al món. Per exemple: teatre, cant coral, esports, sortides, assemblees, cuina, horticultura, estimulació basal... En fi, un llarg etcètera, i això sense explicar el què fan els companys de la plaça del Tint, perquè no acabaríem mai.

També ens vau demanar que féssim els coixins, però d’això encara no n’hem après, i com que coneixem la Luci que és una artista i que és la mare d’una noia que treballava amb nosaltres li ho vam demanar. Ella és la que ha fet aquells coixins que tenen forma de caramel. T’han quedat fantàstics Luci!

Treballar amb vosaltres ha estat genial, moltes gràcies per haver-nos-ho demanat i que ben aviat ens surti un altre projecte. Ara que sabem que som veïns, ens podem avisar, tant se val si és per una mica de pebre o per una espurna de sal.

PRODIS, UNS VEÏNS DE PRIMERA

Centres Ocupacionals: Reina de la Pau i Centre Paràlisi Cerebral Ciutat de Terrassa

DE SISÈ A P3...

A principi de curs va sorgir espontàniament, durant la sessió d'alternativa de sisè, la iniciativa

d'ajudar a les classes de P3. Tot va començar així: els primers dies, els nens i nenes, ben contents,

ajudaven durant els darrers moments del dia a posar jaquetes i acompanyar els menuts aquests

dies tan especialment “caòtics”.

Ara, s'ha transformat en una dinàmica rutinària on els propis alumnes ja ho demanen expressament:

tots els dimecres, el grup d'alternativa es divideix en petits grups de tres o quatre alumnes que es

reparteixen per totes les classes de P3, on

donen suport a les tutores a l'hora de la

sortida, expliquen un conte, “maquillen” els

petits, els hi “canten”...

Aprofitant aquesta bona relació i coincidint amb

el projecte interdisciplinari treballat per sisè al

llarg d’aquest segon trimestre: La Terra, un

Planeta en Perill, s’ha ensenyat, mitjançant un

conte inventat, la manera de separar en

“contenidors” diferenciats els residus (paper,

cartró, vidre, orgànics...). Més de vint nens i nenes dels dos grups de sisè han pogut descobrir la

màgia d’ensenyar als més menuts la satisfacció d’encertar amb el contenidor correcte. Tot un èxit!!!

Des de cinquè...

Des de cinquè ens arriben dos magnífics contes que us proposem com a lectura d'aquestes

vacances de Pasqua. Gaudiu-los! Com veureu, a la nostra escola hi ha molt esperit creador.

 

... Conte de tardor (Claudia Martínez)

Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven, els arbres cantaven i les pedres caminaven, en una escola estava la Paula. Era una nena alegre i molt valenta, tenia els cabells rossos i els ulls verds.Un dia la professora va decidir anar d’excursió al Bosc Vermell. Quan els hi va dir als nens es van posar tots molt contents menys la Paula. A ella no li agradava la tardor, ni el color de les fulles dels arbres en aquella estació.

Passats tres dies ja va ser quan tocava anar al Bosc Vermell, van agafar un autobús i en mitja horeta ja estaven allà. Tot era preciós, el terra estava ple de fulles ataronjades. Va haver un moment en que van començar a caure fulles dels arbres i els nens deien:- Plouen fulles!Era tot meravellós, però per la Paula, no. A ella li agradava l’hivern perquè podia jugar amb la neu.

En un moment donat, mentre tots els nens estaven observant un petit eriçó, la Paula es va fixar en un forat que hi havia i va córrer cap a ell. Allà es va trobar un esquirol que li va dir:-Hola Paula!-Ah! – va cridar ella-. Com saps el meu nom?- Aquest bosc és màgic, els esquirols ho sabem tot- va dir ell- Per cert, el meu nom és Prat.

Des de cinquè...

- Aquest bosc és un avorriment a la tardor- va dir la Paula.- No t’agrada la tardor?- No!!Llavors el Prat li va dir que li presentaria al seu amic el Mag Faig, que era un faig molt savi.

Un cop davant seu l’esquirol li va plantejar el problema a l’arbre.Ell es va posar a pensar i ...- Ja està! Ja ho tinc!

El faig li va murmurar a l’orella que la portaria a un món on sempre era hivern.- Un, dos, tres, fet!! Ja hi som, fixa’t, aquí sempre és hivern Paula, aquí sempre fa fred.

El Mag Faig li va explicar que si fos sempre hivern hi hauria animals que no sortirien a jugar ni a passejar. Estarien hivernant.

Però l’hivern també té avantatges, pots jugar amb la neu!- va dir la Paula.El faig li va continuar explicant que la tardor també té les seves coses positives.- Quines?- va preguntar la Paula.- Doncs, mira, a la tardor el paisatge és preciós, i a més pots jugar amb les fulles que cauen al terra.

Mica en mica, la Paula va començar a entendre que totes les estacions tenen els seus defectes i les seves virtuts.

Finalment el Mag Faig va tornar a dir:- Un, dos, tres!I de cop i volta la Paula es va trobar asseguda a l’autobús de tornada a l’escola.

I això que us he contat ha passat i no ha passat. Si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat.

Autora i il·lustradora: Marta Huertas, 10 anys

Un preciós conte de tardor (Marta Huertas)

TOTS FEM ESCOLA: I ARA ÉS PROTAGONISTA...

El mestre d’escacs, mama! Així s’expressen simpàticament, en veure’m, alguns vailets de la nostra escola, del nostre Cajal.

Sóc el mestre d’escacs (segons ells), però també i sobretot de llengua, mates, medi, històries mil... que viatgen juntes cap al meravellós repte de la seva educació, de la seva preparació cap a una societat que, avui més que mai, necessita de la seva formació i aportació humana futura.

Castellarenc de naixement, un matí lluminós del setembre de 1986 vaig entrar, per primer cop, a aquesta bona escola de la que sempre me n´he sentit orgullós i afortunat de formar-ne part. Des de la primera benvinguda de la nostra estimada “exconserge” Carme, ja han passat més de vint-i-sis anys, un rere l’altre, on m’he sentit acollit i integrat en una bona família, en un grup d’excel·lents companys i “camarades” que m’han ensenyat, cadascú a la seva manera i amb una gran dosi de paciència, que cada dia és bo per a aprendre coses noves i procurar ser més generós amb els altres.

Aquest ambient de respecte, professionalitat, compromís, solidaritat, estima cap als altres, emocions compartides, opinions diferenciades.... m’ha regalat una obra continuada de petits i fantàstics personatges, representada per criatures que han anat creixent, cadascú amb i en el seu paper, totes juntes fent el nostre Cajal.

Com si d’una partida d’escacs es tractés!!! Cavalls, torres i alfils, dames, reis i... els més importants, els peons, els nostres benvolguts alumnes, fills i filles. Uns peons que fent la feina dia a dia, a poc a poc, sempre endavant, esperen arribar al final del taulell, “coronar” i convertir-se en una peça lliurement triada. Deixeu-me recordar al Gran Mestre cubà J.R. Capablanca: “El ajedrez, como todas las demás cosas, puede aprenderse hasta un punto y no más allá. Lo demás depende de la naturaleza de la persona”.

Salut i escacs! Engresqueu-vos a jugar una partida, una bona partida amb qualsevol altra persona d’aquest món, sense impediments d’idioma, edat, religió, cultura... Potser és una de les poques ocasions on les decisions d’un petit poden ser millors que les d’un adult, fruit de la seva intel·ligència o imaginació. Ànims!.

Toni Martinez i Ortuño

6è A / 2013

JUGUEN NEGRESJUGUEN BLANQUES

JUGUEN BLANQUES

VOLS FER UNA PARTIDA?

JUGUEN NEGRES

EP!!! En tots els taulers, fas mat en tres jugades.

CUB DE RUBIK A L’ESCOLA

A principis d’aquest segon trimestre s’ha iniciat l'activitat de resolució del cub

de Rubik, per a tots els nens i nenes del cicle superior. Sota el títol, Tu també

pots fer-ho!, en Juan Fco. Fraile, tutor de 6è B, desenvolupa aquesta activitat

en hores de pati els dimarts, dimecres i dijous. Després de dos mesos el Juan

ens comenta, satisfet, que: “Està sent molt positiva. Cada dia n'hi ha més nens

que s'animen a solucionar-ho en veure que els seus companys ja ho han

aconseguit. A més, quan un nen o nena aprèn un pas, de seguida comparteix

l’explicació amb un altre amic o amiga, de tal manera que entre ells aprenen

sols, tot treballant en equip.”

E n a q u e s t m o m e n t h i

participen uns 20 nens/es

que a hores d’ara ja el saben

solucionar autònomament,

amb una assistència creixent

molt engrescadora.

Us recordem que el cub de

Rubik és una activitat lúdica

oberta a nens i grans, molt

adient per a desenvolupar

l'atenció, la visió espacial, la

motricitat fina, la memòria, nocions bàsiques de geometria, resolució de

problemes... així com la companyonia i el treball en equip.

Després de l’èxit del Carnestoltes, hem anat traient cames a la vella Quaresma. I, de cama en cama, ha arribat la primavera.

Que passeu uns feliços diesde vacances de Pasqua.