rafa lópez martín - cossetania.comel llangardaix ocel·lat, la sargantana cuallarga i la comuna, i...

Rafa López MaRtín

Miniazimuts 2

excursions a peu per la serra de

Collserola

Collserola.indd 1 13/05/16 13:02

Primera edició: juny de 2016

© de l’edició: 9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

[email protected]

© del text i de les fotografies: Rafa López Martín

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-462-0

DL T 778-2016


3

La serra de Collserola forma part de la Serralada Litoral, amb una extensió de 8.000 hectàrees. Es troba emmarcada entre la vall del riu Besòs al nord, la vall del riu Llobregat al sud, la depressió del Vallès a l’oest i la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana a l’est. El relleu és força complex, amb moltes valls, fondals i cims, com el Tibidabo (512 m), el turó de Can Pasqual (467 m) o el puig d’Olorda (424 m). El material geològic dominant és l’esquist i, en menor part, el granit.

Les conques fluvials de la serra són dues: la del Llobregat, en la qual desta-ca la riera de Vallvidrera, que amb una extensió de vuit quilòmetres és l’única permanent de la zona, i la del Besòs, d’on sobresurt pel seu cabal la riera de Sant Cugat. Malgrat que la xarxa fluvial és minsa, la forta densitat forestal i la capacitat de retenció d’aigua del substrat creen una xarxa d’aigua subterrània que aflora en les prop de 190 fonts que s’estenen per la serra, entre les quals des-taquen la font Groga, la Budellera i la d’en Ribes. També és important esmentar la presència de dos pantans: Can Borrell (Sant Cugat) i Vallvidrera (Barcelona).

La superfície de la serra està recoberta per bosc en un 63%, constituït per l’alzina, el pi blanc, el roure, l’arboç, l’arç blanc i el pi pinyer, amb un sotabosc format per marfull, bruc, estepes i heura, entre d’altres. Un altre tipus de vege-tació és el que pobla els fondals ombrívols (avellaners, esbarzers i falgueres) i els boscos de ribera (omedes, alberedes i vernedes). Els matolls i els prats ocu-pen un 30% del territori: màquies atapeïdes d’arboç, bruc, aladern, matabou i alzina; brolles i garrigues a la zona de solana constituïdes per estepes, gatosa, romaní o argela ga, i prats secs d’albellatge als llocs més pedregosos i calents. La resta de la superfície està ocupada per masies i conreus.

Malgrat la proximitat d’una important àrea metropolitana, la gran extensió de bosc, el terreny obert, els cultius i els microclimes que es troben a les fonda-lades condicionen una fauna molt variada. Els mamífers com el gat mesquer, la fagina, la guineu, la mostela, el teixó i el senglar estan ben representats als bos-

Introducció

Barcelona des de coll Portell


4

cos. Al seu costat trobem ocells forestals com el gaig, el pit-roig o la mallerenga; rapinyaires com el xoriguer, els aligots, les arpelles, i ocells d’espais oberts com la cadernera o el tallarol capnegre.

La diversitat de rèptils és alta, i diferenciada en funció de l’ambient. Trobem vidriols a les fondalades; als prats i conreus serps com la blanca, la verda i la llisa, el llangardaix ocel·lat, la sargantana cuallarga i la comuna, i els dos dragons presents a les construccions humanes, fins a les ciutats metropolitanes.

Quant als amfibis, a les fondalades humides trobem salaman dres, que utilit-zen les fonts com a lloc de posta, a més del gripau comú (en greu regressió), el corredor (vinculat als cultius i a basses temporals), el tòtil (abundant al vessant de solana) i el de puntets (en zones més obertes). Un punt important per als amfibis és el pantà de Vallvidrera, on podem trobar colònies importants de la granota verda, la reineta i la granoteta de puntets.

Els peixos com el barb cua-roig són presents als cursos d’aigua permanent, com la Rierada o la riera de Sant Cugat. Localitzem la perillosa introducció de la gambusia al pantà de Can Borrell o en rieres de la zona de Cerdanyola. Els insec-tes i artròpodes són molt abundants, sobretot a les zones obertes: papallones vis-toses com la de l’arboç, aranyes com la tigre, escarabats com el cérvol volant…

El poblament humà és molt important a la serra, amb nuclis urbans com les Planes o Vallvidrera; urbanitzacions, masies funcionals o reconvertides en res-taurants o hípiques; ermites com la Santa Creu d’Olorda, la Salut del Papiol, Sant Feliu o Sant Adjutori, i equipaments ambientals com el de Can Coll i el centre d’informació del parc a Vallvidrera.

altres excursions i comunicacionsSi haguéssim de pensar en un espai idoni per fer sortides tot utilitzant el

transport públic, aquest és Collserola. Els múltiples transports, les carreteres i els nuclis urbans fan molt còmode iniciar-se en les travessies per aquesta serra. Podem citar com a exemples el Papiol – Molins de Rei, Vallvidrera – la Floresta

Salamandra, amfibi d’hàbitats humits


5

o Sant Feliu – la Floresta. A continuació oferim un llistat de transports que ens ajudaran a dissenyar futures sortides:

• Renfe: línia 4, parades al Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Torre Baró, Montcada i Reixac – Santa Maria i Cerdanyola del Vallès.

• Metro: línia 3, parades a Zona Universitària, Palau Reial, Vall d’Hebron, Montbau, Mundet, Valldaura i Canyelles. Línia 11, parades a Ciutat Meridiana i Can Cuiàs.

• FGC: línies L7, S1, S2 i S5, parades a l’Avinguda Tibidabo, Vallvidrera Su-perior, Baixador de Vallvidrera, les Planes, la Floresta, Valldoreix i Sant Cugat.

• Autobusos urbans: Sant Just (63, 157 i 158).

Consells• L’excursionista pot dissenyar l’itinerari al seu gust, amb l’ajut d’un mapa i

dels molts indicadors que trobem per la serra. L’inconvenient o l’avantatge (de-pèn de com es miri) és la presència de molts corriols (alguns dels quals són perdedors) que ens permeten traçar molts itineraris.

• A Collserola és pràcticament impossible perdre’s: els camins estan molt freqüentats, hi ha moltes masies i carreteres… En definitiva, moltes possibilitats de preguntar o demanar ajut.

• Últimament els caps de setmana hi ha una massificació de la serra, ja sigui per ciclistes o per excursionistes que surten a gaudir de la muntanya; per això és recomanable visitar la serra entre setmana, al matí o a la tarda.

• Collserola es pot visitar en qualsevol època de l’any; encara que caminem a l’estiu, si escollim un fondal o una zona ombrívola és molt probable que arri-bem a una font, i possiblement amb aigua.

Ametller en flor a la banda de ponent


6

1 km9

2 h i 35 min

***

itinerari

per l’obaga de Vallvidrera fins a la vall de Sant Just

Ens trobem davant d’una sortida molt curta, però de molt interès naturalis-ta, ja que recorrerem la zona interior obaga de Collserola, on podrem gaudir de boscos d’alzines i roures, un pantà esplèndid i diverses fonts. Comencem a caminar al Baixador de Vallvidrera i ens atansem a un dels dos pantans de la serra; a continuació remuntem el torrent de la font de l’Espinagosa i sortim a la zona de solana del turó d’en Cors. En aquest punt, tenim unes vistes molt àmplies de la zona litoral i de la vall de Sant Just. A partir d’aquí, fem un tros de la pista carenera, amb vistes a Barcelona, i baixem fins a la font del Rector; després de passar per la font del Ferro i de la Beca, arribem a la vall de Sant Just. Fem un trosset d’aquesta zona agrícola fins al municipi de Sant Just Desvern, on acabem el nostre iti-nerari i agafem l’autobús.

L’itinerari amb punts de referència: Baixador de Vallvidrera, pantà, font de l’Espinagosa, àrea del Turó d’en Cors, font del Rector, bassa de Can Baró, font del Ferro i de la Beca, pont de la riera de Sant Just i Sant Just. Transport d’anada: FGC, línies S1 i S2, parada Baixador de Vallvidrera.Transport de tornada: Autobusos 157, 158, 63… Si caminen una mique-ta més per la Rambla de Sant Just, po-dem agafar el Trambaix fins a Francesc Macià.

0 h 0 km 240 m. Estació del Baixa-dor de Vallvidrera. Sortim de l’estació i travessem la carretera BV-1418. Girem a l’esquerra i deixem a la nostra dre-ta un restaurant. A l’esquerra, tenim una vista de la Torre de Collserola i de l’ermita romànica de Santa Maria de Vallvidrera, documentada l’any 985. Arribem a una bifurcació i anem a la dreta, fins a arribar a una cadena amb uns plataners. A l’esquerra, veiem l’en-trada d’una galeria amb una porta de ferro: el Mina Grott, túnel de 1.290 m per on baixava l’aigua del pantà a Sar-rià. L’any 1908 es va inaugurar un petit tren elèctric que aprofitava el túnel per transportar persones des del peu del funicular fins al pantà; va funcionar du-rant vuit anys. Pugem per unes escales, i ja sentim raucar la gran població de granotes comunes del pantà. A la dre-ta tenim l’antiga caseta del guarda de l’embassament, habilitada com a cen-

348 m de pujada298 m de baixada


7

tre d’interpretació de l’entorn (obre els diumenges).10 min 0,6 km 260 m. Pantà de Vallvidrera. Arribem al mur d’aquest embassament, única presa de gravetat construïda amb maons; la seva cons-trucció data del 1865 i servia per bastir d’aigua Sarrià. Durant molts anys, el vas del pantà restà trencat i l’aigua no s’hi mantenia; fa uns anys es va ende-gar un projecte de restauració, per part del Patronat de Collserola (www.Parc-Collserola.net) i la Societat Catalana d’Herpetologia (www.soccatherp.org), que fa que actualment es mantingui l’aigua de manera permanent. Aquest reservori d’aigua és un dels millors hà-bitats per als amfibis de tota la serra; hi trobem la granota verda, la reineta i la granoteta de punts (antigament, hi havia una població de gripau d’es-perons que, actualment, es pensa que s’ha extingit). Trobem les marques del GR 92, que van per la paret del pantà, i les deixem. Continuem per un camí que deixa el pantà i una plataforma per a l’observa-

ció de fauna, a la dreta. A terra podem trobar rastres de la població de sen-glars de la serra, algun ànec collverd per sobre l’aigua i potser algun bernat pescaire que busca alguna presa. Som a la cua del pantà, passem la cadena i arribem a una clariana; enfront nostre continua el GR. Nosaltres anem a l’es-querra i pugem per una pista, després de passar una cadena i uns pivots de fusta. Pugem per un camí que es fa cada cop més humit; deixem el torrent de l’Espinagosa, primer a l’esquerra i després a la dreta. Durant aquest tra-jecte podrem observar la transi ció d’al-zinar a vegetació de ribera formada per pollancres, oms, esbarzers i falgueres, com la falzia de bosc i la cua de cavall. A les tolles que es formen al torrent po-drem localitzar larves de salamandra; aquest amfibi és molt abundant a les zones boscoses obagues de la serra, però només el podem veure en dies humits i a la nit. 25 min 1,4 km 340 m. Font de l’Espinagosa. En una clariana amb pla-taners, trobem la font; les salamandres

Baixador de Vallvidrera

BV-1462

FGC

Santa Maria

Vallvidrera

Pantà de Vallvidriera

Font de l’Espinagosa

Font delRecord

Font del Ferro

Font de la Beca

Coll Portell

Can Fatjó

Àrea del Turó d’en Cors

Can Baró

Can Carbonell

Vivers Isart

Pont

Molí

Sant Just Desvert


8

s’hi reprodueixen de tant en tant. Pu-gem de manera continuada i novament per alzinar, deixem un rètol a l’esquerra sobre la replantació del torrent, deixem a la dreta un camí cap a la font de Can Llevallol i arribem a una pista princi-pal. Si anéssim a la dreta arribaríem al coll de Can Cuiàs (possible alternativa per baixar a Sant Just), però nosaltres anem a l’esquerra. Passem una cadena i entrem a l’asfalt. Comencem a veu-re les primeres cases de Vallvidrera i voregem la plaça de les Basses d’en Barral. A l’esquerra, disposem de vistes del Tibidabo, coronat amb el temple del Sagrat Cor de Jesús, d’estil neo-gòtic i construït entre els anys 1902 i 1961. També podem observar la torre de teleco municacions de Collserola, amb una alçada de 268 m, sobre el turó de la Vilana; la torre s’alça un to-tal de 560 m sobre el nivell del mar, és obra de l’arquitecte Norman Foster, fou construïda entre els anys 1990 i 1992, pesa 6.888 tones i està afermada per dotze tirants d’acer. Sortim pel carrer de la dreta (Mont d’Orsà), de baixada. Deixem una part del carrer, en pujada també a la dreta, travessem la carrete-ra BV-1468, anem a la dreta i gaudim d’unes esplèndides vistes de Barcelona.40 min 2,3 km 358 m. Àrea del Turó d’en Cors. Zona de bancs de fusta i d’estacionament de vehicles. Tenim la vall de Sant Just en primer terme, i el mar Mediterrani, el Garraf i l’Ordal com a teló de fons. Deixem una pista a l’esquerra i n’agafem una altra a la dreta, que puja entre pins i que té un mapa de la zona, fins a arribar a una clariana. Rebutgem un corriol a la dre-ta i anem a l’esquerra, per una pineda de pins pinyers i amb vistes sobre Sant Pere Màrtir a la dreta. Sortim a una cla-riana amb bancs i anem a la dreta, per la pista. Deixem un camí a l’esquerra, descendim suaument cap a la torre de Sant Pere Màrtir i pugem. Deixem un camí a l’esquerra.1 h 5 min 3,4 km 351 m. Coll d’en Portell. Envoltats d’uns quants xiprers, podem gaudir d’unes esplèndides vis-

tes de la ciutat i del mar. En aquesta zona acostuma a bufar vent que fa freqüent la presència de xoriguers; podrem veure aquest petit rapinyaire com planeja o com es queda estàtic al cel mentre busca preses. Anem per un corriol que passa pel rocam pissarrós, entre líquens, amb la carretera de les Aigües a sota nostre. Sortim a la pista d’abans i immediatament agafem un camí, seguim els indicadors vers Sant Just. Anem descendint vers la vall que veiem a sota, amb la masia de Can Fat-jó i els seus palmerars davant nostre. Arribem a una clariana i seguim els indicadors cap a la font del Rector. El descens es fa per un corriol humit, amb roures, oms, acà cies, heures… Deixem a l’esquerra el camí pel qual baixarem després. A la dreta veiem la mina de l’antiga font, actualment en procés de restauració. Caminem uns metres més i baixem unes escales de fusta, a l’es-querra.1 h 25 min 4,4 km 250 m. Font del Rector. El broc està si tuat sota unes escales de fusta, entre roures i robí nies. Ens trobem en un dels indrets més humits i més bonics del recorre-gut. Retrocedim i baixem pel camí d’abans. El caminet, a trossos, està una mica tancat per la vegetació: hi tro-bem esbarzers, arítjols, rogetes, arços blancs, esparregueres, aranyoners (els seus fruits són la base del patxaran)… Una mica més endavant, el camí pas-sa per un alzinar, on podem observar exemplars de la petita falguera falzia de bosc. Arribem a un camí més ample, el qual agafem a l’esquerra —per la dreta aniríem a Can Fatjó i passaríem per la font de la SEAS (Secció Excur-sionista Ateneu Santjustenc)—. Pocs metres després trobem una bifurcació: anem a l’esquerra, en pujada. Arribem a un pal indicador i seguim el corri-ol mentre contemplem les vistes de Can Carbonell a sota nostre, les valls de Sant Just i el Llobregat, l’Ordal… Entrem en una clapa d’alzinar i veiem com s’incorpora un camí per l’esquer-ra. Deixem un camí a la dreta, que fa


9

baixada, just quan tenim Can Fatjó en-front. Pocs metres després, agafem un corriol a la dreta.1 h 40 min 5,3 km 200 m. Bassa de Can Baró. S’utilitza per proveir d’ai-gua els conreus de la masia, i hi podem veure molts capgrossos de tòtil. Pugem al camí principal i continuem la marxa amb Sant Pere Màrtir enfront nostre. Després d’una estoneta, deixem un camí que va per sota nostre i arribem a un pal indicador, on conflueix el cami-net inferior. Pugem pel camí que va rec-te, deixem un camí a la dreta i arribem a un altre de perpendicular. Deixem a l’esquerra les marques del PR i ens diri-gim vers la dreta.1 h 50 min 5,8 km 230 m. Font del Ferro. El broc surt de la paret, i al voltant trobem una plataforma de fus-ta amb bancs. Sortim de la font, en pu-jada, per un alzinar, i deixem un corriol ascendent a l’esquerra. Sortim a una pista que agafem a la dreta, en bai-xada, i poc després deixem un camí a la dreta. Comencem a descendir entre arbres fruiters, restes del passat agríco-la de la zona, com ametllers i figueres. En aquestes zones obertes és freqüent veure algun espantadís conill i, al cel, algun xoriguer. Girem a l’esquerra i seguim un pal indicador; veiem, en-clotats, els pollancres del torrent de la font de la Beca. Girem a la dreta, al costat d’una gran figuera i d’un camí a l’esquerra. Ignorem un altre camí a mà esquerra mentre anem seguint els indi-cadors, i ens endin sem en una clariana, a l’esquerra.2 h 6,5 km 180 m. Font de la Beca. La font està situada en una construcció envoltada d’un banc de pedra i al cos-tat de pollancres. Seguim el curs de la torrentera, amb canyissar i pollancres, que va paral·lela a la pista; després d’una estona, hi pujarem. Passem una cadena i anem recte, mentre deixem un camí a la dreta i un altre a l’esquerra. A la nostra dreta veiem els vivers Isart, els quals disposen d’uns dipòsits d’ai-gua, en els quals podem veure o sentir reinetes i granotes comunes. Arribem

a una pista perpendicular, que va per l’interior de la vall de Sant Just, per on circulen vehicles; l’agafem a l’esquerra. En aquest tipus de pistes, molt freqüen-tades per cotxes, podem veure amfibis, rèptils i petits mamífers atropellats. Dei-xem una bòbila a la dreta i uns bancs de fusta a l’esquerra. 2 h 15 min 7,1 km 95 m. Pont de la riera de Sant Just. Travessem el pont i ja caminem sobre asfalt, al passeig de la Muntanya; uns metres després, deixem un desviament a la dreta, cap a un molí fariner del segle xiv. Passem per davant del complex esportiu de la Bonai gua i continuem pel mateix car-rer. A la dreta veiem enlairat el poblat iber de la Penya del Moro. Deixem a l’esquerra un carrer ascendent que condueix a la casa modernista de Can Ginestar, actual ment una biblioteca. Arribem al carrer Onze de Setembre, que més endavant s’anomena Miquel Reverter, i el seguim a l’esquerra. 2 h 35 min 9 km 90 m. Sant Just. Arribem al parador, on podem agafar diferents línies d’autobusos.

Bassa de Can Baró


rafa lópez martín - cossetania.comel llangardaix ocel·lat, la sargantana cuallarga i la comuna, i...

Documents