Racó i racons.Projecte i projectesUn bon projecte: crear un racó acollidor.

Número 18 - segona època - Març 1999

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Una curiositat lingüísticosemàntica neixen observar els mots racó i projecte. Untramat de connotacions visuals, fòniques isignificatives esclaten en la ment.La paraula racó és curta –quatre grafies-en canvi, el mot projecte és molt més llargja que en té vuit, de grafies. I mentre pen-sar en el racó provoca un trasllat imme-diat a una de les quatre cantonades d’unahabitació que mena, sens dubte, a la con-centració en un afer: un raconet per estartranquil, un racó per parlar, un racó aco-llidor…, el projecte ens situa en la idea delongitud, de llargada que convida a unaaventura oberta, plena de riscos, a cavallde l’avançar i del retrocedir i en el dubteconstant del no saber on s’és.El racó és puntual i aïllat. El projecte enté molts de racons: un racó en la ment,per saber on es va, i un en l’altre, per con-trastar; un en l’espai i un en la recerca.Un en l’opcionalitat, per triar i un en latria, per discernir. Un en la crítica, permesurar l’esforç, i un en la distància, perser objectiu. Un racó en el grup, per po-

der cooperar i un en els ulls, per gaudir.Un en la confiança, per arribar al final iun en la voluntat, per poder se-guir. Un racó a l’escola per po-der aprendre i un en la família perestimar.El racó i el projecte no deixen deser eines i estratègies que, domi-nant-ne la tècnica, condueixen auna manera d’ensenyar i d’apren-dre, de fer i de desfer. I, si en femla descoberta i com a educadorsens ho creiem, a l’escola estem con-tribuint a construir el que tantes itantes vegades diem que volem: ferhomes i dones conscients i crítics,capaços de triar i de desenvolupar,d’avançar i de saber viure.Ara, amb l’Assemblea, podem serprotagonistes del projecte en elqual participem com a educadors,com a pares i mares, com a perso-nes, com a ciutadans.Fem créixer entre tots un projec-te de futur!

parlem de:parlem de:2 Entrevista.

Montse Valentí

3 Qualsevolmoment és boper aprendre.Eulàlia París

4 Passa-t�ho bé.Mercè Terricabras

5 Recursos,estratègies imetodologies.Mestres de ParvulariA. Vila - J. Cabanes/A. Rubio - M. Trenchs

9 Projectes per alsequips docents.Maria Sarrau

2

Pràctiques pedagògiquesi maneres de treballarParlem amb Montse Valentí.

entrevista

que un fa per podercontagiar els quil’envolten i, alhora,obtenir l’empatianecessària amb l’a-lumne que es té aldavant.

Els racons i els pro-jectes són a propdels tallers?Penso que els tallerssolen desenvolupar-se amb un grup d’alumnes guiats per unadult a fi d’aconseguir uns resultats unamica acotats, segons el taller. Però el nomno fa la cosa. Tot depèn de la persona queel dirigeix, de la metodologia i dels resul-tats que vol obtenir.

Aquestes metodologies i/o estratègies sónpossibles a secundària i a batxillerat?Sí, i això és el que ens diu l’ESO que, so-bretot, demana un canvi de mentalitat delprofessorat, que haurà de tenir una bonaformació i uns mitjans mínims per tirar en-davant el projecte. No cal deixar-se emmi-rallar per fites inaccessibles, degut a mo-des supèrflues. Cal desenvolupar alumnesestrategues que sàpiguen optar pel camímés adient en cada moment de la seva vida.

De què en depèn l’èxit?L’èxit esdevindrà quan un creu, fa i defen-sa el que realment sent per aconseguir elsobjectius essencials de l’ESO. Per tant,l’èxit o el fracàs no dependrà tant dels “mit-jans”, que són importants, com del desen-volupament i de l’aplicació que cadascúfaci de la metodologia, conseqüència dela pròpia manera d’entendre la dualitatensenyar-aprendre.

Els alumnes surten ben preparats i ambprou coneixements?Més que ben preparats, han d’estar formatsper saber trobar la informació necessàriaen tots aquells temes o conflictes que elspuguin sorgir o que hagin d’afrontar.

Què és treballar racons i projectes?El racó és un espai dins o fora de l’aula onl’infant pot accedir-hi sol, en parella o engrup, aprofundint el seu aprenentatge ocompartint jocs o propostes vàries. La fi-nalitat és que els infants progressin ate-nent el seu ritme individual dins el col·lec-tiu. El projecte és una pràctica pedagògi-ca, una manera de treballar, que gira en-vers un tema escollit o consensuat amb elsnens i els professors que permet tractar elscontinguts d’una manera global i motiva-dora, que fa possible iniciar-se en “l’a-prendre a aprendre” i trobant gust i signi-ficat en allò que es fa. La finalitat és di-versa: motivar l’interès per al treball, acti-var els coneixements que ja tenen en rela-ció amb el tema, relacionar els continguts,saber buscar la informació, ordenar-la iprocessar-la, interaccionar amb els altrescompanys, saber-ho aplicar fora de lesparets de l’aula, aconseguir l’autonomianecessària, i no oblidar que l’opinió de totsés molt important.

Tot són avantatges?Les finalitats ben aconseguides ens donenuns resultats òptims en l’educació integraldels alumnes, que esdevenen actius, crí-tics i solidaris. Si hem de parlar d’incon-venients diria que són en la necessitat detrobar l’espai adient i una bona organitza-ció i planificació. I, també, en observar queels interessos dels infants no sempre estand’acord amb el que els adults volen.

Quines condicions són necessàries?Jo crec que es necessita molt d’entusiasme,engrescament i creure, realment, en allò

Montse Valentí és mestra d’Ensenya-ment Primari, diplomada en Ciències illicenciada en Psicologia.Professora Associada al Departamentde Pedagogia, de la Universitat de Gi-rona. Actualment fa de tutora de P-4,al CEIP «Annexa Joan Puigbert» deGirona.

3

Qualsevol moment és bo,per aprendre

Instruments al servei de l�educació.

escola pia

Quin deu ser el millor momentper aprendre una determinadacosa, sigui contingut, compor-tament o actitud?

La resposta que d’immediat se m’acut ésque qualsevol moment és bo per iniciar unaprenentatge. Dir: «això ja ho hauríeu desaber» és, permeteu-me, eximir-se d’unaresponsabilitat que és, només, de qui enveu la mancança. Si es veu i es deixa pas-sar, la roda de greuges mai no s’acaba. Ésobligació immediata de cadascú enfilarl’agulla i posar-se a teixir allà on cal. Commés aviat fem, a banda d’actuar amb ab-soluta coherència, més aviat tindrem totsels fils més tramats.Treballar a través de racons i de projectessón estratègies que, si bé diferents en ellesmateixes, són absolutament complemen-tàries i una no renyeix amb l’altra, ans alcontrari; treballar amb una, d’immediatnecessita de l’altra. En aquest cas per lariquesa de possibilitats i per la coherènciaeducativa i pedagògica. La decisió en l’a-plicació depèn, en últim terme, del quecada equip docent es plantegi o es vulguiplantejar.El projecte parteix d’una motivació inicial.S’inicia el procés fent un primer assaig detolerància i de democràcia. Què passa sino es tria la meva proposta? Jo vull treba-llar les màquines i ells els ocells! Posar-sed’acord, tot un repte i quin joc pedagògicque ha de dur a terme l’educador! Deu sermenys complex dir «demà, tots estudiaremels mamífers», però és molt més gran lariquesa d’actituds, de valors i d’iniciativesquan es pot combinar amb «què volem es-tudiar?» Incorporar el programa de conei-xements en aquest procés metodològic éstot un altre repte per a l’educador –no par-lem de tutor ni de professor de matèria-simplement de persona que empeny, queorienta o reorienta el treball, que sugge-reix i que proposa.Possibilitar que els alumnes discuteixinentre ells, es preguntin i planifiquin juntsdeu afavorir un bon gruix de coses. L’ob-

jectiu és ben clar. Els alumnes han d’as-solir els objectius proposats, han de cenyir-se a unes pautes donades, han de respec-tar uns hàbits de convivència i de treball.Han d’aprendre la metodologia i la tècni-ca. Tots els alumnes? Ben cert! Tot i la grandiversitat que sabem que hi ha en ritmes,en hàbits, en interessos, en matisos, en es-tratègies i en tantes i tantes altres coses.Cal voler posar l’alumnat en una situacióestratègica diferent. Com els ensenyarema resoldre un conflicte si mai no en tenencap? i a controlar el to de veu, si mai nol’han de controlar? Com els ensenyaremuna metodologia, si mai no la utilitzen?Exigir sense possibilitar l’aprenentatgedeu ser exigir molt. I sempre treballar així?

Què s’ha de fer amb els nois i noies mésgrans? Bé han d’estudiar, memoritzar, sin-tetitzar, exposar. Que sàpiguen escoltaruna conferència i agafar uns apunts. I tantque n’és de bo! I que sàpiguen anar a labiblioteca? i… Bé han de planificar i or-ganitzar-se en l’espai i en el temps, i com-plementar el seu treball amb el del grup, iajudar aquell que no en sap tant, i tolerarque l’altre no trobi el que vol.Uns nens que de ben petits assagen, a tra-vés dels racons i dels projectes, de mane-ra progressiva, i pautada per un educadorque guia, que provoca, que qüestiona, quecol·labora i que ajuda, tots aquests aspec-tes que -amb llenguatge de reforma- sónels conceptes, els procediments, les acti-tuds, els valors i les normes ¿voleu dir queno estaran absolutament entre-nats per escoltar una classe ma-gistral i per fer un bon treballd’investigació?Eulàlia París - Equip de Gestió

MOTIVACIÓ, SELECCIÓ, CATEGORITZACIÓ,PLANIFICACIÓ, ORGANITZACIÓ, INVESTIGACIÓ,

MÈTODE, RIGOR I SÍNTESI SÓN ELEMENTSABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLES AL COSTAT DECOOPERAR, TOLERAR, EXPLICAR, OPINAR,

DISCREPAR, REPRESENTAR I REALITZAR.

4

Déu ens mirai somriuÉs en el nostre fer de cada dia.

Passa-t�ho béllegintClub de lectors.

reflexió

experiència

El llenguatge planer és, potser, mésclar que els grans discursos. Veiem-neuna mostra en aquest flash que faAnthony de Mello.

La mare: “Ja sabies que Déu hi era presentquan has agafat la galeta de la cuina?”

El nen: “Sí.”“I sabies que et veia?”“Sí.”“I què creus que t’estava dient, Déu?”Em deia: “No estàs pas sol, som dos. De manera queagafa’n dues, de galetes.”

Anthony de Mello.

La pregària de la granota 2. Ed. Claret

Promoure l’engrescament lector és un delsobjectius que el departament de llengua dela nostra escola té per a la secundària. En-grescament que pot avançar, també, percamins de llibertat. Amb la idea de la lectu-ra lliure, hem iniciat, fa dos mesos, unes tro-bades en hores estraescolars constituint elClub de Lectors, per als nois i noies desegon i de tercer.Les paraules claus que defineixen el nos-tre Club de Lectors són: “passat’ho bé lle-gint i comparteix aquesta alegria ambamics, pares i mestres”. Som molts als quiens agrada de llegir i si, lliurement, volemcompartir amb els altres el gust per la lec-tura, ja tenim un club. Us ho explicarem.Un dia, algú… pare, mare, professor, ger-mà, avi… ens presenta un llibre. Un llibreque ens pugui agradar. Ens posa el pastís ala boca i en una trobada conjunta ens en-

comanem les ganes de llegir aquell llibre.Ens donem un temps i, després, decidimuna manera de posar-lo en comú. Aquestavegada ha estat en forma de sopar literari.La vetllada ha consistit en una estona deparlar del llibre posant-nos en la pelld’algun dels personatges. Un bon diàlegentre els pares, els fills i els mestres hapresidit aquest acte conjunt entremig d’unbon pa amb tomàquet i embotits. Hem aca-bat aquest primer sopar presentant el pro-per llibre i donant a cadascú un carnet desoci del club de lectors, dissenyat pels pro-pis nois i noies, que esdevé un símbold’unió i que, alhora, és una proposta defutur. Entre tots hem preparat que l’autordel llibre ens vingui a visitar a l’escola elproper mes d’abril. És una bona oportuni-tat de motivar la lectura.Teresa Terricabras - Escola Pia de Caldes

5

Recursos, estratègiesi metodologies

Obrim el ventall de possibilitats.

racons iprojectes

JOCS DE MATEMÀTIQUESMestres de Parvulari - E.P. de Caldes

Fa dos anys vam iniciar a Infantil els jocsde matemàtiques. Dediquem una hora set-manal a aprendre amb jocs tradicionals perals més grans però prou interessants per aaquests petits. Vam creure oportú de po-sar dues persones a l´aula durant aquestaestona, per atendre millor la diversitat. Ensvam proposar com a objectius: aprendrenormes, respectar-se, ajudar-se, aprendrelúdicament la numeració, reforçar els con-ceptes prematemàtics, reforçar els contin-guts del curs...Vam comprar una sèrie de materials i vamdecidir d´ampliar-los amb nous jocs cons-truïts per nosaltres. Així vam aconseguirtrencaclosques, joc de l´oca i d´altres desimilars (patufet, rata, salta conill...), jocsde cartes, dòminos, jocs de sèries, mèmo-ris..., que classifiquem per nivells i graude dificultat.A P3 la dinàmica d´aquestes sessions és lasegüent: a partir dels continguts que anemtreballant al llarg del trimestre, es van in-troduint els jocs que s’adapten a un deter-minat concepte i el reforcen. Així els nens,d´una manera manipulativa, entenen mi-llor la idea i nosaltres podem atendre elritme de cada un d’ells, ja sigui adaptantels jocs o bé donant-li més suport d´unade les mestres. El grau de dificultat d´a-quests jocs va augmentant a mesura queavancen els nens. Es fa una avaluació decada sessió mitjançant una graella que re-flecteix les actituds i els progressos de cadaalumne.A P4 es comencen els racons recordant elsjocs treballats a P3 i les mestres van intro-duint-ne de nous per parelles o petits grupsde quatre nens, per tal d´explicar-los béles normes del joc. Quan tota la classe hafet aquest recorregut, es torna a començarla roda introduint-ne de nous. Quan ja esté una valoració més concreta de cada nen,se´ls proporciona el joc més adequat a lesseves característiques. El primer trimestreés una avaluació inicial per tal de poder

seqüenciar millor els jocs en el segon i enel tercer trimestre. El sistema d´avaluacióés similar al de P3 per tal de tenir una con-tinuïtat.A P5 comencen amb els jocs de P4 i elprocés d´introducció de nous jocs és simi-lar al de P4 però donada l´edat dels nens iel bagatge que ja porten, fa que es puguinintroduir nous jocs més ràpidament per-què ja tenen interioritzades una sèrie denormes que poden extrapolar. Normalmentjuguen per parelles o grups de quatre i acada trimestre es procura canviar els jocssempre i quan cada nen hagi passat per totsi hagi assolit els objectius previstos. Cadatrimestre el grau de dificultat va augmen-tant i a través de les graelles d´avaluacióes valora a quin nivell estan, tant en con-ceptes com en actituds. En aquest curs ésdóna molta importància a l´acceptació i alrespecte a les normes.

L´experiència d´aquests dos anys ha estatmolt positiva perquè els nens han anat as-solint els objectius proposats i al llarg delseu funcionament hem anat observant, unamillor participació dels nens, acceptacióde les normes i una bona predisposició afer els jocs. Per tant, ens refermem en se-guir aquesta línia de treball i la intentaremintroduir en d´altres àrees.

6

racons iprojectes

ELS TALLERS, UNA ESTRATÈGIA MÉSAnna Vila - Escola Pia d’Olot

A la nostra escola, fa temps, que vam plan-tejar la metodologia de tallers a cada ci-cle, a fi d’aconseguir a nivell d’etapa unalínia d’escola que pogués connectar tantamb l’etapa d’infantil com amb la de se-cundària.Al cicle inicial aquesta metodologia sor-geix com una resposta a la necessitat d’a-vançar en l’aprenentatge de la llengua, ate-nent la seva funcionalitat i el seu ús, ambla pretensió que llegir i escriure sigui, noun sinònim de dificultat, bloqueig o fra-càs, sinó una satisfacció vers les tasquesrealitzades gràcies a la lectoescriptura. Laintervenció de la mestra, en els tallers, ésla d’estimular els treballs en petits grups he-terogenis per desenvolupar una tasca mésindividualitzada i poder atendre millor ladiversitat. Es realitzen els següents tallers:confegir i lectura eficaç, paraules i expre-ssions, producció de textos, gramàtica, ca-laix de sastre, teatre i expressió oral.Al cicle mitjà es va pretendre de crear unametodologia de treball que no signifiquésuna ruptura respecte a la dels racons i ta-llers emprats en els cicles anteriors sinóque volem que en els tallers els nens i lesnenes segueixin treballant individualment,

fomentant l’autonomia, escollint les pro-postes de treball i utilitzant les estratègiesassolides en els racons i, alhora, segueixintreballant a partir de les propostes dirigi-des pel mestre i consensuades en grup. Peraltra banda intentem que els nens i nenesaprenguin jugant, fomentin l’autoavaluaciói l’autocrítica, facin treball en grup i s’ini-ciïn en l’opinió.

LA RECERCA DOCUMENTALA SECUNDÀRIAJ. Cabanes i M. A. Rubio - E.P. Ntra. Sra.

A l’escola hem vist la necessitat d’incor-porar la Recerca Documental al currícu-lum dels nostres alumnes però, la veritatés que, en un començament, no sabíem benbé com fer-ho. Per una banda comptàvemamb l’experiència d’altres centres, però perl’altra no teníem cap referent propi. La ideaens agradava molt però érem conscientsque la innovació —sobretot en pedago-gia— ha d’anar acompanyada d’un alt grau

La biblioteca, les paraules i expressions,la producció de textos, la morfosintaxi, eldiccionari i el laboratori són diferents ta-llers d’aplicació dels continguts de la llen-gua (reforç i/o ampliació) amb la integra-ció de noves tècniques i estratègies i queens ajuden, alhora, a fomentar el coopera-tivisme i l’atenció a la diversitat.Al cicle superior, el desig compartit d’a-conseguir diferents objectius fa decidir-nosper aquesta metodologia. Un dels objec-tius més importants era el d’assegurar lasistematització i el treball a fons, de la pro-ducció de diferents tipologies textuals anivell de cicle. Ens era important poten-ciar la relació, el coneixement i el treballconjunt entre tots els alumnes i professorsd’un mateix cicle i, alhora, reduir el nom-bre d’alumnes per aula per atendre millorla diversitat. La programació d’aquests ta-llers és bianual. El primer any, es treballala poesia, el còmic, la narració, el diàleg,la carta i la descripció; i el segon, els gè-neres periodístics: la recerca d’informació,les notícies, els reportatges, les entrevis-tes i la compaginació d’un diari. La realit-zació d’aquests tallers es duu a terme ambl’estreta col·laboració del tutor i la mestrade suport de cada cicle.Una altra metodologia que s’ha consoli-dat a nivell d’escola és el treball per pro-jectes que comença a P3 i acaba a batxille-rat amb els treballs d’investigació. Cada ci-cle adapta aquesta metodologia segons lesseves possibilitats. En el cicle mitjà es rea-litza dins de l’àrea de naturals i en el supe-rior en la de naturals i en la de socials.

7experiència

racons iprojectes

de prudència. Vam decidir de començarexperiències petites. El nostre objectiu haestat el de poder oferir a tots els docents lapossibilitat d’incorporar la Recerca Docu-mental a les seves classes. Comptem ambel Treball Personal Departamentalitzat –es-pai d’estudi dirigit on els alumnes podenescollir la matèria que treballaran–. És aixíque iniciem l’experiència de fer el treballdel TPD a la mediateca de l’escola ambels alumnes de tercer. Organitzem tresgrups de reforç i tres més d’ampliació encicles trimestrals. A la mediateca es fandos treballs diferents. Calia prèviament queels alumnes es familiaritzessin amb l’espaii les possibilitats de la mediateca; per tant,un primer objectiu és orientar-los a partirde dossiers de treball per saber-se moureper la mediateca: una “Guia de Mediate-ca” descriu les possibilitats que ofereixl’escola, l’ús dels aparells que s’hi troben,les tècniques de documentació, la catalo-gació i cites bibliogràfiques i audiovisuals,acompanyat de consells metodològics queels ajudin a afrontar una recerca documen-tal. Un segon dossier està pensat específi-cament per als alumnes de segon cicled’ESO que és un recull més o menys tipi-ficat de models de treball: reculls i fitxesbibliogràfiques, fitxes de lectura i visio-nat, models de ressenya, índexs i resums.Aquests dossiers volen ser uns instrumentsde suport general i creiem que poden serútils a tots els alumnes independentmentdels treballs a fer. En el nostre cas vamplantejar la primera recerca sobre contin-guts no directament curriculars però rela-cionats amb les matèries comunes que noes treballaven al TPD. Així, els alumneshavien d’espavilar-se a trobar informacióper qualsevol mitjà sobre el qual havienescollit de treballar a partir d’una llista tan-cada de temes de tecnologia, ciències isocials. En un principi no comptaven ambmés informació que la continguda en tí-tols tan poc concrets com “Els USA i elsdrets humans” o “La reproducció assisti-da”. Calia, doncs, que trobessin tota la in-formació de què fossin capaços, i que, micaen mica, anessin delimitant quin serial’objecte d’estudi en què se centrarien. Lainnovació principal —que els alumnes vanrebre amb molta perplexitat, per cert— erala desproporció entre l’extensa recerca queels demanàvem, que podia durar tot el tri-mestre, i la breu síntesi final que havia

d’ocupar un sol full. Del dossier que enshavien d’entregar, l’espai reservat “al tre-ball” era una part molt petita. Tot i les di-ficultats i les llargues i repetides explica-cions del mediatecari, de mica en mica, elsalumnes van anar fent seu el projecte i al-guns grups fins i tot van ampliar la recercabuscant en biblioteques especialitzades oen centres de recursos del barri. Algunestroballes fins i tot les hem aprofitades elstutors per plantejar alguna tutoria…El segon trimestre, un cop assolit l’objectiuinicial d’introducció, hem plantejat unarecerca diferent relacionada, en aquest cas,amb un tema concret: el crèdit de síntesi.L’ambició d’aquest projecte a 3r d’ESOva fer evident la necessitat d’un treballprevi. Vam decidir de relacionar els dos pro-jectes de manera que, en aquests moments,els alumnes d’ampliació estan preparantuna sèrie de dossiers temàtics sobre elsdiversos aspectes del crèdit que utilitza-ran tots els alumnes. És un esforç que, amés de promoure el treball cooperatiu,planteja la solidaritat pura i dura —sensecap contrapartida tangible— amb tots elscompanys.Encara és massa aviat pel capítol de lesconclusions. Hem anat fent cada pas ambmolta calma i sobretot avaluant intensa-ment cada proposta implementada i així

anem aclarint les idees. Ara estem segursde complir l’objectiu que ens proposàvemal començament de curs: experimentar perpoder plantejar un sòlid projecte, al nostreparer, amb molt de futur.

8

què podem llegir?què podem llegir?

racons iprojectes

EL TREBALL DE RECERCAA BATXILLERATManuel Trenchs - Escola Pia de Mataró

¨̈̈̈̈ OBJECTIUS DEL TREBALL D’I NVESTIGACIÓ

Dues raons fonamentals justifiquen l’ela-boració d’un treball de recerca: per un cos-tat, complementar la formació de l’alumnemitjançant l’aportació de continguts nousi l’aplicació d’estratègies noves i, per l’al-tre constatar, en un marc de treball moltespecífic i clarament propici, si realments’han assolit una sèrie d’objectius del bat-xillerat.En relació a noves estratègies cal tenir encompte tots els aspectes relatius a la realit-zació d’una investigació: com organitzar-se el temps, els recursos metodològics quecal emprar, quines actituds semblen neces-sàries de mantenir, i com s’han de mani-pular els recursos obtinguts. La idea prin-cipal és que l’alumne es trobi davant d’unanova situació que li faci sentir la necessi-tat i la responsabilitat d’usar els recursosadquirits i de buscar i trobar solucions prò-pies de reflexió, d’anàlisi i de progrés.Pel que fa als objectius del treball, dels tret-ze generals que es proposen en el bat-xillerat, sis tenen una incidència directa: cor-recció en la comunicació, resoldre procla-mes, visió íntegra, fonts de documentació,judicis independents i organització de lafeina.¨̈̈̈̈ METODOLOGIA

El treball d’investigació s’ha de fer durantels dos cursos de batxillerat. Nosaltres n’i-niciem el procés de presentació a meitat

del primer curs (els objectius, la metodo-logia a seguir, l’avaluació del treball, l’e-lecció del tema, la possibilitat de treballen grup...). Tot això es presenta en un dos-sier per als alumnes que es treballa a leshores de tutoria. A final de primer tots elsalumnes, obligatòriament, han seleccionatel seu àmbit de treball, possibles companysi, a més, ja coneixen el professor-tutor aqui s’han de presentar i tenir-hi, com amínim, una primera entrevista abans de lesvacances d’estiu. Això es fa així amb lafinalitat que durant les últimes setmanesde curs i els mesos d’estiu, l’alumne pu-gui anar-se planificant les investigacionsi, si cal, començar a realitzar el treball decamp. Durant el primer trimestre de segontots els alumnes segueixen el seu treballd’investigació dins d’un bloc variable detres hores a la setmana a l’aula, amb el co-rresponent professor-tutor (on la ràtio estàal voltant dels 12 alumnes). Això permetque el professor-tutor conegui més direc-tament l’evolució dels treballs, ajudi en laplanificació de les investigacions, en el se-guiment i en la metodologia a utilitzar i,que tant els alumnes com el professorattinguin un fil comú de treball. La presen-tació del treball, per a la seva correspo-nent avaluació, cal fer-la abans de finalsdel tercer trimestre. En relació a aquesttema, tant alumnes, com professors-tutorstenen una fitxa model d’avaluació amb unasèrie d’ítems i d’objectius establerts queprèviament ja s’ha treballat. Això permetque sigui la referència prioritària tant pera l’avaluador com per a l’avaluat.

• Hernández, F.-Ventura,M. L’organització del currículum per projectes de treball. Graó. Barcelona, 1992.• Jaén, B. Elementos de una programación por proyectos. Comunidad Educativa. Octubre 1998.• Jaén, M. El método de proyectos. Comunidad Educativa. Octubre 1998.• Lasterra, J. Estrategias de aprendizaje. Alhambra/Breda. Madrid 1995.• Molinera, C. La metodología de talleres. Comunidad Educativa. Octubre 1998.• Noguerol, A. Tècniques d’aprenentatge i d’estudi. Graó. Barcelona, 1994.• Novak, J.D.- Gowin, D.B. Aprendiendo a aprender. Martínez Roca. Madrid.

El proper número anirà dedicat a «L’ORIENTACIÓ ».

*

9

Projectesper als equips docents

Millorem pel debat i pel contrast.

per millorar

Un director de projectes integrat dins del’equip de professors tot avaluant, projec-tant i, fonamentalment, facilitant i partici-pant sempre que li sigui possible en les ac-cions directes del projecte, conjuntamentamb el professorat, veient les dificultats dela seva aplicació i col·laborant a buscar-hisolucions.

La formació de l’equip de professors dinsde la pròpia escola. Aquest aspecte ens per-met avançar no només en una formacióconjunta sinó també en potenciar espais pera la reflexió. La creació de grups de millo-ra que ens permetin avançar en projectescomuns i la consolidació d’òrgans inter-medis entre la direcció i el claustre de pro-fessors.A l’escola treballem amb consells depar-tamentals (el formen coordinadors d’infan-til i primària i tots els caps de departamentde secundària) que ens permeten una ava-luació constant dels projectes.Els projectes han de ser de tots i, en lamesura que es pugui, implicar-hi tambépares i alumnes de l’escola.En aquest sentit ni el treball per projectes,ni la direcció de projectes tindrien sentitsense la predisposició al can-vi i a l’esforç fet per l’equipde professors de la nostra es-cola.Maria Sarrau - E.P. de Sabadell

Si des dels Equips Directiussabem empènyer i potenciarprojectes, aconseguim compar-tir el projecte d�escola amb elclaustre.

A l’Escola Pia de Sabadell ja fa tres cur-sos que vam iniciar l’experiència de l’equipdirectiu matricial. Aquesta proposta va sor-gir de la necessitat que manifestava l’equipdirectiu anterior de trobar més espais dereflexió i de dedicació a aspectes pedagò-gics i didàctics dels que fins aquell mo-ment havien existit. De la proposta de co-ordinar aquestes accions de manera inte-grada a totes les etapes -E. Infantil, E. Pri-mària, E. Secundària i Batxillerat- es creala figura del director de projectes. Des dela seva creació el director de projectes hadedicat bona part del seu temps a impulsarprojectes específics per a la escola.Aquests, fins al moment, formen part d’unprojecte global d’atenció a la diversitat alcentre. L’experiència, tot i que curta, haestat engrescadora i ha comportat un tre-ball de reflexió del que volem fer i de comho volem fer, per tal de millorar la nostraactuació docent. Reflexió i treball fet ambla participació i el consens dels professors.En aquest sentit, a la nostra escola ja noparlem de “els d’Educació Infantil han ini-ciat una experiència” sinó “a l’escola tre-ballem en aquest projecte o en aquestsprojectes”. Per tant, els projectes de l’es-cola són globals per a tots i es concretenen cada etapa segons les seves necessitatsespecífiques. Quan treballem per projec-tes és fonamental :L’avaluació feta pel professorat d’allò quefem per tal de poder avançar en el que vo-lem aconseguir i dissenyar després un pro-jecte d’escola.El treball en equip i no només entès comequip de cicle o d’etapa sinó en un marcmés ampli que és l’equip d’escola si el quevolem és globalitzar el projecte.El treball per projectes requereix temps.En aquest sentit la prudència en allò quevolem engegar esdevé clau.

10

Noticiari breuactualitat

Textos Catalans Antics de l’Institut d’EstudisCatalans (IEC). El tema de la investigació fareferència a la paternitat de dos textos consi-derats fins ara d’Arnau de Vilanova i que enrealitat són apòcrifs. En Jaume Mensa ha de-dicat part de la seva tasca com a investigador areconstruir la trajectòria del metge i teòleg Ar-nau de Vilanova (1240?-1311)

IGUALADA

1R PREMI NACIONALDE LES NOVES MODALITATS

DE BATXILLERATJordi Camps, exalumne de l’Escola Pia d’I-gualada ha estat guardonat amb el primer pre-mi nacional de les noves modalitats de batxi-llerat convocat pel Ministeri d’Educació i Cul-tura de Madrid.És un goig poder felicitar el jove igualadí queha destacat pel seu nivell acadèmic a nivell del’estat espanyol i fem extensiva la felicitació atot l’equip docent i a la institució que l’ha for-mat.

SESSIÓ DE FORMACIÓAMB ELS SECRETARIS D�ESTUDIS

Enquadrada en el marc d’activitats de forma-ció de l’Equip de Gestió, el proppassat dia 21de gener se celebrà una sessió formativa ambels Secretaris d’Estudis de les nostres escoles.La trobada va servir bàsicament per a duesqüestions: primerament es va debatre un docu-ment sobre la descripció del lloc de treball dela Secretaria d’Estudis i finalment es va for-mar una comissió de treball, formada per dosmembres de l’Equip de Gestió i quatre perso-nes que ocupen la secretaria d’estudis en lesescoles, que elaborarà i definirà una propostasobre aquest lloc de treball.

TROBADAD�ANIMADORS DE LA FE

El proper 6 de març a l’Escola Pia de Sarriàcelebrarem la segona trobada d’Animadors dela Fe de les escoles. Amb una intenció forma-tiva intercanviarem experiències de les dife-rents escoles i tractarem alguns aspecte de latasca que desenvolupem.

REUNIÓ ACCIÓ SOCIALEl passat dia 30 de gener vam assistir a l’últimareunió de la comissió estatal per a l’Acció So-cial, celebrada al col·legi “Cristo Rey” de Sa-ragossa. Es repassaren les accions dutes a ter-me en les diferents províncies de l’estat i es vaavançar en la línia de crear una col·lecció dematerials per aprofundir i ampliar els temesclaus entorn de la sensibilitat social i del com-promís dels nostres alumnes.

SALÓ DE L�ENSENYAMENTDel 18 al 21 de març, al recinte de la Fira deBarcelona, en els Palaus 6 i 7, se celebra el Salóde l’Ensenyament que es pot visitar des de les10 del matí fins a les 7 de la tarda.Enguany, com a Escola Pia hem decidit de par-ticipar-hi perquè entenem que ser-hi és una bonaoportunitat per a mostrar-nos com un col·lectiud’escoles, amb una oferta diversa, però embol-callada en un projecte comú. Participar amb unestand “ESCOLA PIA” permet donar-nos aconèixer a professionals, a pares i a joves quedemanen i cerquen una informació clara i guia-da per decidir sobre el seu futur professional. Ien això, alguna cosa hi tenim a dir i a oferir.Dir qui som i com som i oferir què fem i per-què. Volem donar a conèixer que l’escola quetenim és actual i innovadora, amb esperit deservei, amb una oferta variada i amb caràcterpropi. Per això és tan important el que puguemfer i dir i el com ho fem perquè tot plegat seràla imatge que el públic s’endurà de nosaltres.El Saló de l’Ensenyament és un espai obert iinteractiu que en aquesta edició està dedicat alsensenyaments de Formació Professional, uni-versitaris, d’idiomes, artístics, superiors, depostgrau, els no reglats i els serveis educatius.Un escenari per mirar, tafanejar, descobrir i tro-bar la informació i la formació per a esdevenirun futur professional. Us hi esperem perquè totshi esteu convidats!

IGUALADA

UN ESTUDISOBRE TEXTOS CATALANS ANTICS

Jaume Mensa, doctor en filosofia i llicenciaten teologia, professor de l’Escola Pia d’Igua-lada, acaba de publicar un estudi a l’Anuari de

11

Noticiari breu actualitat

PREPARACIÓ DEL PRESSUPOSTDurant el passat mes de febrer s’han fet les re-unions amb els directors gerents i els adminis-tradors per preparar el pressupost del curs 99-2000, on es van donar les indicacions generalsper elaborar-lo durant els mesos de març id’abril. Aquest any s’han introduït algunes mi-llores proposades per la firma auditora que ensha analitzat els comptes anuals i d’altres queeren necessàries per facilitar i agilitzar el pro-cés.

COORDINADORS DE BATXILLERATEls coordinadors de les escoles que estan im-plantant aquesta etapa es van trobar el 4 de fe-brer per continuar amb l’estudi de l’organit-zació dels nostres batxillerats iniciada a co-mençament de curs. El volum diferent de lesescoles fa que les solucions o les opcions si-guin diferents d’una escola a l’altra, però l’estili el rerefons pedagògic ha de ser igual. Per aixòaquells elements que són més nous, com el tre-ball de recerca o les estades a les empreses,demanen un especial interès. Un altre aspecteque preocupa molt és com ajustar l’oferta de

matèries que fa l’escola a les necessitats del’alumnat, en funció de les seves opcions futu-res, tant en l’àmbit universitari com en els ci-cles formatius. Una vegada més, un bon pro-cés d’orientació, ja des de la primària, esdevébàsic per encarar aquesta temàtica de forma sa-tisfactòria.

TERRASSA

INTERCANVIS LINGÜÍSTICSAquest curs, tres grups d’alumnes hauran par-ticipat en intercanvis amb escoles d’altres paï-sos. Un grupet d’alumnes de 5è i 6è de primà-ria anirà a Atlanta en torna-visita d’uns alum-nes americans que el curs passat vam acollir aTerrassa. Per altra banda, quaranta alumnes de3r i 4t d’ESO marxen quinze dies a Sassenage,una localitat al costat de Grenoble, en una deles accions inscrites en el programa Lingua d’a-quest any. La nostra estada a França serà la pri-mera quinzena de març i la vinguda dels france-sos serà la primera de maig. Finalment, durantel primer trimestre, també un grup d’alumnesde batxillerat va ser a Escòcia, acollits per unaescola visitada en altres ocasions.

L�ASSEMBLEA ARRIBA AL MOMENT CENTRAL

Després de realitzar les accions prèvies a l’Assemblea, arriba l’hora de la síntesi i delllançament de les noves polítiques globals.n Cada escola porta a l’Assemblea una visió de la seva realitat: fortaleses, mancances, inno-vacions, reptes, assoliments, aspectes pendents,… En l’elaboració d’aquest treball hi han par-ticipat tots els docents, i també pares i alumnes hi han fet aportacions. Els equips directius hanrecollit totes les formulacions i han establert les propostes per fer avançar l’escola, els propersanys, en la línia que assenyalen els treballs anteriors.n Ara és el moment de la sinèrgia col·lectiva. La pregunta clau que es formula als membresde l’Assemblea és: quines grans polítiques hem d’impulsar per tal que cada escola avancid’acord amb les seves necessitats i entre tots puguem fer-ho més possible?n Els participants en l’Assembla han de valorar la situació global de les escoles, a partir dediferents fonts d’informació, i han de conèixer les propostes i necessitats de les institucionsescolars. Òbviament, no entraran en situacions particulars sinó que posaran la seva visió alservei de la globalitat. Per això, l’Assemblea haurà d’optar per les polítiques més adients a lanostra realitat i per uns objectius associats a cada política.

Quan parlem d’una política entenem una línia determinada, però general, que relliga tot d’ac-tuacions i assenyala l’orientació que cal donar a l’impuls que posa en funcionament noves ener-gies per assolir la missió educativa que tenim encomanada. Els objectius, per la seva banda, sónfites concretes i definides, susceptibles de ser quantificades, que s’han d’assolir en un tempsdeterminat i han de ser avaluables; a més, han de tenir clara traducció pedagògica.

n L’Assemblea hauria d’aprovar les dues o tres polítiques generals del proper quadrienni;cada escola podrà proposar-se’n alguna altra. Es treballarà prioritzant i cercant el més idoni.També determinarà, en cada política, uns pocs objectius comuns, que totes les escoles haurand’acomplir i cada escola se’n podrà afegir d’altres.

Tots haurem d’estar atents perquè l’aterratge a cada escola i el posterior desenvolupamentque se’n faci serà bàsic per avançar d’acord amb l’esperit dels treballs fets.

Prenen part en l’Assemblea a més dels directors i representants de docents, pares i alumnesde secundària, alguns no docents, en representació d’aquest col·lectiu, i d’altres persones, enfunció de les tasques que realitzen.

12

Projectar des d�un racó:del micromón a l�esclatEl to i el so.

contrapunt

L’escola clàssica, la del model únic, trans-missiu i selectiu, ha basat la seva força enel rigor i l’acumulació. “Toca perquè toca,i és pel teu bé”, sent l’alumne i l’alumnauna i altra vegada del docent. El projecteho és tot perquè el model imposa els pre-vis, els referents i les opcions possibles.L’escola d’avui, amb finalitats integrado-res, constructivista i atenta a les diversi-tats, s’ha quedat sense models únics: hade promoure diferents tipus d’aprenen-tatges amb diferents tècniques. Aquesta ésla seva gran riquesa. Però aquesta és la creudel docent que no pot, no vol o no sap comcanviar la seva mentalitat. Hem passat delgregorià a la polifonia (i quin drama si ésdodecafònica i arítmica!).I si creguéssim més en la capacitat d’a-prenentatge actiu de l’alumnat? Certament,nosaltres deixaríem de fer discurs (quinasort, tio/paia, dirà l’alumnat!). Aleshores,ens pot ser útil la tècnica del zoom.Comencem per les coses petites, si voleupas a pas i guiades; a poc a poc fem que lacanalla o els més grans elaborin el seu pro-pi projecte de treball (segur que millor queel nostre, per a ells). Nosaltres guiem,orientem, intervenim quan cal, amb quical; obrim el panorama.O bé projectem, talment com qui fa apa-rèixer una imatge a la pantalla, i cadascúcapta matisos diferents, que tenen en comúun ample marc. Ara podem focalitzar as-pectes concrets, amb la seva motivació.Però hi ha més: el to, l’estil, la finalitat

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

La revista Papers és una publicació del

SECRETARIAT DELES INSTITUCIONS ESCOLARS DE

L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - 08001 BARCELONA

Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87e-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Consell de redacció:Jordi Cadevall, Xavier Gilabert,

Carme Guàrdia, Miquel Mateo i Eulàlia París.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París

e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

darrera: ajudem a créixer? A desenvolu-par? A anar a més?I, encara, aquell racó o aquell projecte, ésla meva obra, la meva opció o al mevadèria; o bé és el que construït entre tots,en l’equip docent? Dit altrament, apilemelements dispersos o sumem com si fés-sim un puzzle?I l’Assemblea, què hi diu de tot això?Zum-Zum

JORNADA PEDAGÒGICA

agendaagenda

MARÇ1 • CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

6 • Trobada Animadors de la Fe, de 10 a 1.

11 • CEP-1, de 4 a 6 de la tarda.

12-13 • III ASSEMBLEA DEL SECRETARIAT DE LESINSTITUCIONS ESCOLARS. A Caldes deMontbui (edifici de secundària).

15 • CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

18 • Reunió de coordinadors de formació ocupa-cional i borsa de treball, de 4 a 6 de la tarda.

18-21 • Saló de l’Ensenyament, amb un estand del’Escola Pia.

23 • Presentació de recursos de suport d’àrees.Projecte «Filosofia 3-18», de 4 a 2/4 de 7 tar-da.

25 • CEP-1, de 4 a 6.• Reunió de responsables d’orientació profes-

sional, de 4 a 6 de la tarda.

ABRIL1-3 • Pasqua Jove

8 • CEP-1 de 4 a 6 tarda.

12 • Reunió responsables voluntariat de 4 a 6tarda. (Pendent de confirmació)

15 • Reunió responsables PGS, de 4 a 6 tarda.

17 • Jornada Pedagògica a Igualada

19 • CEP-2 de 4 a 6 tarda.

20 • Presentació recursos suport àrees de 4a 2/4 de 7 tarda.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als lo-cals de l'Equip de Gestió.

Una culturadel comportament cívic17 d’abril de 1999, a Igualada

13