R0__ARADIUMEN6E__I6,11,R014

/

TEXT MONICAL, FERRADO

UNA PICADA D’ABELLA fa mal, molt mal, Pro-voca dolor, inflamaci6, co’msor i, fins i tot, hipot hayer cases en c!u~ es produeixi un xocanafilhctic, A difer~ncia d’altres verins, el del’abella no mata, perb davant acluest panora-ma el primer clue veal cap ~s que val m~s noprovar he. Ac!uest pensament cal relativitzar-lo davant els resultats de la recerca d’in-vesti8adors de l’Institut de Recerca Biom~dica de Barcelona ORB), que hart trobat que unpkptid d’aquest i altres verins ks el vehicleperfecte per aconse~uir que els fkrmacs traspassin barreres del nostre cos impenetrables,corn ara la barrera hematoencefklica, la que faque dificilment les substancies que es trobena la san8 passin al cervell. "La barrera hematoencefklica existeix per prote~ir el cervell,perh no ks inffanquejable al cent per cent",explica Heritxell Teixidh, responsable del

~rup de recerca de I’IRB que investiga amb elveri de l’abella, de l’escorpi i les aranyes,

La barrera hematoencefhlica esth forma-da per un entramat de capil,lars que si es po-sessin un darrere l’altre farien 600 cluil0rne-tres, I~s el tour que protegeix el cervell de vi-rus, microbis i altres atacs. Aquesta barreranomks tk algunes portes amagades, moltamagades, corn si estiguessin flanquejadesper exigents vigilants que tan sols permetenque passin els nutrients que el nostre cervellrequereix per funcionar i algunes substkncies, molt poques, cem els verins, que aconse@ueixen trobar la porta secreta i enganyar els@uardians. Corn?

Els investigadors del’IRB han detectat unhkbil pkptid que es troba a l’apitoxina, que ~scorn es denomina el verl de les abelles.si tingu6s una clau magica, aquest p~ptid,

Tambk se sap que l’apamina pot tenir propi-etats analgksiques i s’ha utilitzat corn a ters-pia alternativa per al reumatisme,

COM UN TRACTOREls cientffics anomenen aquests pkptids llan.cadores peptidiclues, "S6n corn coets, molk-cules que saben travessar les barreres i quefan de tractor per arrosse~ar ne d’altres que,per si soles, no les podrien travessar", explica Teixidk, que col.labora en un projecte arabJoan Seoane, investigador de rInstitut d’0ncolo~ia de rHospital Vail d’Hebron, arab elqual ban vist que aquest pkptid del verf del’abella pot transpertar anticossos per tractar el glioblastoma, un tumor maligne queafecta el cervelL Les molkcules que hart trebat els investigadors del Vail d’Hebron poden

destruir les @Hules malignes en cultius, pe-rO no hi ha manera que traspassin la barre-ra per arribar al cervell,

Hi ha un cat~leg a disposici6 de tots elscientffics de pkptids llan.cadores, descobertsper diferents procediments, Ara b~, el ~rup deI’IRB ~s el primer al mhn que va pensar de buscar-he als verins, La seva troballa forma partd’aquest catkle~. "Sabfem que la majoria deverins actuen sobre el sistema nervi~s i queal~uns aconseguien traspassar la barrera hematoencef~lica sense destruir la", puntualitza la investi~adora. Una condici6 necess~ria,ja que si no los aixf, el cervell quedaria desprotegit i el remei provecaria altres mals. "Alesbores ens yam posar a buscar anklegs que s’hiassemblessin prou, que mantinguessinaquesta capacitat de travessar la barrera sense la toxicitat del verf", explica Teixid6.

ARA DIUMENGE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DOMINGO

135000

20103

Semanal

1680 CM² - 200%

7400 €

20-21

España

16 Noviembre, 2014

I~,II,2014__ARADIUMENGE__~I

Els verins, a difer~ncia d’altres substancies, s6n capa.cosde traspassar l’exisent barreraclue proteseix el cervell d’aBents externs corn aramicrobis, virus i altres sul~st~ncies.

Els animals m~s verinososdel m6n encara es poden veureal Museu Blau de Barcelona

EL VERTEBRAT EII~S VERINOS DEL PLANETAI~S LA GRANOTA VERi DE FLETXA DAURADA(Phyllobates temibilis), Els que vulsuin mirari admirar aquest simpatic i perill6s amfibicara ho poden fer al’exposici6 temporal Enve-rinats, al EIuseu Blau de Barcelona, Un solexemplar d’aquesta granota disposa de prouveri per matar 10 persones, i rep acluest nomperqu~ les tribus amazbniclues unten elsdards arab el seu veri per ca.car, La Branotaveri de fletxa daurada, oriBin~ria dels boscoshumits de Colbmbia, nom~s t~ un depredador,la serp ventre de foc (Leimadopis epinephe-/us), que ha desenvolupat resist~ncia a lasubst~ncia tbxica d’aquests amfibis, L’expo-sici6 Enverinats, oberta des de fa ~aireb~ unany, proposa un recorreBut per con~ixer demolt a prop 50 animals vius corn serps, tar~ntules, llansardaixos o escorpins. Els visitantssabran per clu~ ataquen i quart i corn s6n deperillos os. L’exposici6 acosta el visitant al verl des de la biolo~ia, la fisioloBia i la qufmica.

GETTY

El ~rup de I’IRB tamb~ col,labora arab l’As-sociaci6 de Pacients d’At ~xia de Fnedreich, unamalaltia heredit~ria clue afecta el sistema ner-viOs i provoca altres alteracions, corn diabetis,problemes al cor i als ossos, Aquest pacients te-nen nivells molt baixos d’una prot~ma, la fra-taxina. Hi ha medicaments clue poden restablirels nivells d’acluesta protefna a alBunes partsdel cos afectades, per6 no n’hi ha cap ambaquest efecte que si~ui capa.c de traspassar labarrera hematoencef~lica. E1 grup de I’IRB haaportat aquests p~ptids a un projecte de ter~pia g@nica. Han decoratun virus d’herpes arabels p~ptids sintetitzats a partir delverlde l’abella. Li serveixen de camuflat~e per traspassarla barrera. El virus transporta un Ben que codifica la protefna que no funciona i que s’introdueix dins les c~l.lules del cervell afectat, ~s adir, s’incorpora al material 8en~tic.

Una altra de les propietats d’aquests p~p-rids sintetitzats inspirats en verins ~s que tri-8uen a desradar-se, E1 problema de moltesd’aquestes particules ~s clue el cos les desra-da en menys d’un cluart d’hora, circumst~nciaclue fa que no pu~uin ser candidats v~lids, jaClue el ffirmac clue se’n derivaria caldria prendre’l massa sovint, Els p~ptids obtin~uts pelsverins, per~, s6n molt m~s resistents, arabuna vida de 24 bores, cosa clue vol dir que ambuna pfndola al dia ja n’hi hauria prou. "La natufa ~s s~via, per aix~ els verins s6n m~s resistents", afirma Teixid6.

El Brup de I’IRB est~investiBant altres vefins per trobar nous vehicles."Alveri del’abella ja sabfem que hi havia l’apamina, per6 araestem analitzant altres verins per trobar p~ptids queens pu~uin interessar", explica la investi~adora. N’han trobat en elveride l’escor

Cientffics de l’[nstitut de Recerca Biorn dicade Barcelona (IRB) imiten el verf de les abelles,els escorpins i les aranyes per obtenir f rrnacsrn s efectius per tractar el cervell

pi i tamb~ en el d’una aranya del Brasil, Arabells hi colilaboren altres ~rups de recerca detot el m6n que els envien els verins liofilitzats,

MI~S BARRERESE1 cos t~ altres barreres per prote~ir els seus6r~ans clue els medicaments tampoc podentraspassar, Hi ha la barrera intestinal, que faque no tot el Clue men~em passi al correntsan~uini. L’IRB participa en el projecte europeuTRANS INT, que t~ l’objectiu que els p~prids descoberts en verins transportin insuliha. "Volem una insulina oral", explica Teixid6.

Perb les malalties del sistema nervi6s centrals6nles principals candidates per a aqueststipus de f~rmacs. "Entre un 20% i un 25% dela poblaci6 necessita al~un medicament alllar~de la seva vida per tractar alsuna malaltiad’aquest tipus", afirma Teixid6. Poden ser titils

per tractar l’esquizofr~nia, l’Alzheimer iles m~sesteses i comunes, la depressi6il’anBoixa, Holtpocs medicaments s6n capa.cos de traspassarla barrera que els permetria entrar al cervell,i els clue ho poden fer tenen limitacions, "Tra-dicionalment s’ha anat a molecules petites per-qu~ passen la barrera, per~ provocluen moltsefectes secundaris perclu~, a m~s, en el cas dela depressi6, com que passa poc f~rmac cal administrar ne molt i, per rant, el rendiment entre efic~cia i efectes secundaris Os mOs baix",diu Teixid6. Les molOcules clue en un futuresmostrin electives per tractar l’Alzheimer tamb~ serien candidates per utilitzar aquests vehides. Tot ple~at seria Otil si es troba corn s’had’actuar abans clue apare~uin els danys. De let,la malaltia afecta tamb~ la barrera, la destrueix. Sense barrera no hi ha obstacle, per~ llavors el f~rmac no ~s efectiu. ¯

ARA DIUMENGE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DOMINGO

135000

20103

Semanal

1680 CM² - 200%

7400 €

20-21

España

16 Noviembre, 2014